Acuña - girona fc

Quan li van proposar venir a Girona, que en sabia de l’equip?
Jo ja coneixia el Girona d’abans de venir. I després de la
proposta que vaig rebre vaig començar a seguir l’equip. El
primer que vaig veure és que hi havia una bona plantilla,
bons jugadors, amb qualitat, però des de fora semblava
que faltava una mica d’agressivitat en els partits. Un cop
aquí, ho vaig poder comprovar. Feien falta jugadors amb
un perfil potser no tant tècnic però sí més contundent,
més rocós, més de lideratge… més de l’estil que necessita
la Segona A. Feien falta, ho vam intentar buscar i ho hem
aconseguit. Ara tenim una plantilla equilibrada on hi ha
jugadors amb experiència a la categoria i altres que comencen
i que aporten un plus de motivació, de voluntat i
de ganes per arribar a fer-se un nom en el món del futbol.
S’han aconseguit els reforços necessaris?
Algú pot pensar que ens em excedit però teníem clar el
que volíem i sabíem que a mesura que s’acostés el termini
d’inscripció de jugadors sorgirien oportunitats com així ha
estat. En un principi vam apostar per gent jove, com Dani
Erencia, que vam portar per que acabi fent-se com a futbolista
a Girona. El seu procés d’evolució es va avançar
moltíssim... llàstima de la seva lesió. Se que la qualitat
que va demostrar Erencia va sorprendre a molta gent, a
mi no. Per contra, hem pogut incorporar Acciari, que és
un líder nat, un jugador que ens donarà molt, i ja ho fa,
aportant la seva experiència, ajudant molt també a la cohesió
de l’equip. Goiria, sense ser un líder com Acciari, sí
que té molta experiència i que ens aportarà molt en quant
girona futbol club
a joc d’atac. En el camí intermig, hi ha Yago, Óscar Díaz,
Ballini, ... que sens dubte aportaran la seva qualitat per
poder revertir la situació en que ens trobem.
Que hi hagi tanta competència al vestuari és bo o pot ser
un maldecap per a l’entrenador?
Quan un equip no es fa a cop de talonari sinó que vol gent
treballadora i implicada el que s’ha de buscar és competència.
La plantilla té molta qualitat només calia complementar-la
en alguns aspectes. De fet, quan vaig arribar en
un dels primers entrenaments només hi havia 16 jugadors
a les ordres a Raül Agné i alguns del filial, era una plantilla
curta. El fet d’haver fitxat set jugadors fa que en tinguem
pràcticament dos per posició. Això aparentment no diu res
però la competència fa pujar el nivell de l’equip, del grup,
i nosaltres som un equip treballador que necessita lluitar
per guanyar partits.
Des de la seva arribada hem canviat també d’entrenador.
Quina diferència hi ha entre el joc de Raül Agné i el de
Josu Uribe?
Són dos conceptes totalment diferents. El de Raül era un
futbol d’elaboració, en el qual s’assumeixen riscos. És un
futbol en que la pilota surt des del darrere i a partir d’aquí
hi ha una gran elaboració per arribar a l’àrea rival. Amb
Josu, el futbol és més pràctic, més directe, de segones jugades,
de tenir línies molt juntes per poder sortir a la contra
ràpidament. Nosaltres necessitàvem un canvi per que
no teníem els resultats esperats, vam apostar per Uribe i,
partits on no podem fallar”