Museu de Porreres, 2005 - bartomeu pons

BARTOMEU PONS
Del 14 de maig al 2 de juny
2005

MUSEU I FONS ARTÍSTIC DE PORRERES
AJUNTAMENT DE PORRERES
FUNDADORS DEL MUSEU
AINA FERRANDO FERNÁNDEZ
JOAN MESQUIDA OBRADOR
BATLE DE PORRERES
JOAN SASTRE BARCELÓ
REGIDOR DE CULTURA
BERNAT BAUÇÀ GRAU
REGIDORA RESPONSABLE DEL MUSEU
MARGALIDA ROSSELLÓ SALLERAS
TEXT
PERE SUAU PALOU
DIPÒSIT LEGAL
PM ??/2005
FOTOCOMPOSICIÓ I IMPRESSIÓ
IMPREMTA MURO SL
AMB LA BOCA PLENA D’ORTIGUES
L’horabaixa es moria, lentament, per les costes de Campanet. La nit encalçava
rams de claror amb la seva fam de sempre, insaciable. Els cotxes, enfora, rompien
amb llurs destralades de llum murs d’espessa fosca.
L’horabaixa es feia vespre.
La conversa, però, pareixia que no s’entemia d’aquest espectacle, ofert rere els
vidres de can Bartomeu Pons. Les paraules ens brollaven com un riu que vol més
i més primavera.
El jove pintor m’havia obert, aquella tarda, les portes de casa seva, m’havia esbatanat,
de pinte en ample, les persianes de la seva pintura, les vidrieres d’un codi
personal, d’un espai secret que sentim com cruia per les escletxes d’uns colors
gelats, com si l’artista ens posàs a les mans, a la mirada o a la pell una grapada
de sal coenta o un manat de calius.
Mesos abans, jo ja havia vist una part de l’obra que en Bartomeu Pons ha anat fent
aquests darrers anys, una obra que, per damunt de tot, em sembla inquietant, profundament
suggeridora i que cerca, com a objectiu primer, sacsar tranquil·litats i
consciències, remoure les butzes d’una societat que ha perdut els ocells i les roses.
Les seves teles ens parlen de la solitud de l’home actual, ens parlen d’un món deshumanitzat,
mort gairebé abans de néixer, d’uns éssers sense ulls, andrògins, que
ni es miren els uns als altres, ni ens miren mai a la cara, com si l’esguard els hagués
caigut en terra, talment una porxada enderrocada o un aiguavés esfrondat.
Com us he dit anteriorment, aquest univers tan genuí del pintor campaneter m’era
prou familiar i em deixava sempre la sensació que el jove artista mantenia, en
tot moment, una certa distància, real o fictícia, amb el que pintava, una fredor
conceptual, com si ens estimàs molt, però no gosàs abraçar-nos del tot.
Aquell horabaixa, però, el que em sobtà, intensament, mentre recorríem el costellam
pictòric que és ca seva, fou que la seva pintura, tot i manternir les constants,
els símbols, els codis, els colors, les formes, havia sofert, al meu parer, un canvi
transcendental. Els darrers quadres del pintor poden parèixer iguals, però no ho

són. Hi trobam sembrada una nova llavor, esbarzerat un nou camí. L’artista se’ns
ha fet, pens, més proper, més directe, més humà, molt més íntim.
És com si abans fotografiàs la solitud i ara, de sobte, hi gratàs amb les mans
plenes de nafres. És com si abans radiografiàs el crit i ara, en canvi, cridàs ell
amb la boca plena d’ortigues. És com si enlloc de parlar-nos de la mort es morís
de veres.
Aquest és des del meu punt vista el gran encert d’una nova època que s’obre en la
trajectòria de Bartomeu Pons, és a dir, escampar sobre el llenç una veritat que enrampa,
una veritat que fereix i esglaia, una veritat viscuda, pouada violentament
a les arrels dels quadres i a la soca del cor.
Per tot això crec avinentíssima l’oportunitat que tenim de gaudir d’una obra que
creix, dia a dia, que treu ull en cada nova branca, una obra en constant transformació,
en contínua evolució, una obra, anau vius espectadors!, que ens espera
sempre amb un ganivet als llavis.
Pere Suau Palou
Bunyola, març de 2005
Tot segrestant els quadres i els mots de Bartomeu Pons
T’he cercat en tants de llocs,
lluny de tot, lluny de tu,
i t’he trobat en tants de quadres,
lluny de tot, lluny de tu,
en tants de quadres
on debades prov d’abraçar-te,
com si volgués cenyir-me al pit una catedral de papallones,
com si volgués enrunar el blavíssim llenyam
d’una nit gebrada i sense alimares.
T’he cercat, també, per les ganivetades dels pinzells,
on he esbucat llàgrimes i esguards,
t’he cercat en els escarrassos de l’aiguarràs,
per on m’han redolat els ulls, en terra,
com qui plora adéus i urçols,
com si em regalimàs el cor per les radiografies de l’oblit,
com aquest hivern que ens ha cremat el desig
entre els gelats esbarzers d’uns diaris,
enterrats a les genives, a les coentes crosteres del llenç.
Lluny de tu, la solitud és aquest silenci cel i esbraonat,
és una creu amb ungles i mosteles,
és un fil de ferro que em brolla pels budells de l’ànima,
que em brosta com una tanyada inútil,
que creix cap una tórtora mustia,
entravessada als llavis, fitorada a les finestres del crit.
Lluny de tu, la tristesa és aquest cimal,
exsecallat de pena, d’un grata-infern abandonat,
en el qual han mort, tanmateix, estellats violins i canteranos,
és aquest cimal de ciment i d’aritges,
on fa niu un home tot sol, efímer,
talment un tassó que ens cau de les mans o una àncora
o el suïcidi d’una vena agenollada, sulla, calentíssima,
com si s’esflorassin, de sobte, sense avisar,
onze setembres als marcits pètals de l’amor.
T’he cercat en tants de llocs
i t’he trobat tan lluny de tu,
tan lluny de mi.
T’he cercat en tants de llocs...
Pere Suau Palou
Bunyola, març de 2005

Subjectes ordenats, 2003
Tècnica mixta damunt tela
195 x 130 cm
Sense títol, 2004
Tècnica mixta damunt tela
100 x 100 cm

Sense títol, 2004
Tècnica mixta damunt tela
100 x 100 cm
Transport, 2003
Tècnica mixta damunt tela
97 x 130 cm

Sense títol, 2004
Tècnica mixta damunt tela
33 x 46 cm
Sense títol, 2004
Tècnica mixta damunt tela
33 x 46 cm

Lluny de tu, 2004
Tècnica mixta damunt tela
65 x 92 cm
T’he cercat en tants de llocs, 2004
Tècnica mixta damunt tela
65 x 92 cm

Solitud I, 2004
Tècnica mixta damunt tela
65 x 92 cm
Sense títol, 2004
Tècnica mixta damunt tela
92 x 65 cm

Radiografia d’un suïcidi, 2004
Tècnica mixta damunt tela
130 x 97 cm
Surant, 2004
Tècnica mixta damunt tela
89 x 116 cm

Món provisional I, 2005
Tècnica mixta damunt tela
116 x 89 cm
Món provisional II, 2005
Tècnica mixta damunt tela
116 x 89 cm

Solitud, 2004
Tècnica mixta damunt tela
100 x 100 cm
Sense títol, 2005
Pintura acrílica i grafit damunt paper
28 x 19’5 cm
Sense títol, 2005
Pintura acrílica i grafit damunt paper
34’5 x 26 cm

Bartomeu Pons Capó
Campanet, Mallorca, 1973
Exposicions individuals
2004 Galeria Joan Oliver “Maneu”, Palma (Mallorca)
2002 Espai Ramon Llull, Palma (Mallorca)
2001 Biblioteca Can Torró, Alcúdia (Mallorca)
Dionís Bennàssar Galeria de Arte, Madrid
Centre Cultural de Selva (Mallorca)
1999 Fira Artexpo, Artexpo Jove. Stand Joan Oliver “Maneu”, Barcelona
Centre d’exposicions d’Inca (Mallorca)
Els Cavallets, Sa Pobla (Mallorca)
1997 Sala Vella, Campanet (Mallorca)
Exposicions col·lectives
2005 Can Janer Galeria d’Art, Inca (Mallorca)
Gabriel Vanrei Galeria d’Art, Palma (Mallorca)
2004 En Projecte, Torre de Ses Puntes, Manacor (Mallorca)
2003 Can Janer, Galeria d’Art, Inca (Mallorca)
2001 Marimon Galeria d’Art Contemporani, Can Picafort (Mallorca)
Salvem les Ufanes (Local de l’Associació de Gent Major),
Campanet( Mallorca)
1999 Giovane pittura delle Baleari. Loreto Arte Novantanove, Loreto (Itàlia)
1998 Històries de Mala Mort. Conjunt d’històries en forma de còmic.
Galeria Art Fama, Palma (Mallorca)
Literacòmic. Exposició Itinerant. Pollença, Sóller, etc. (Mallorca)
1997 Per Amor a l’Art, Ses Voltes, Palma (Mallorca)
1995 Pub Sis Caires, Llubí (Mallorca)
1993 Ajuntament de Campanet (Mallorca)
1992 Participacions amb còmics a la revista “Tothom” de l’institut d’FP
Llorenç Ma Duran, Inca (Mallorca)
Seleccions a concursos
2004 III Premi de Pintura Vila de Lloseta (Mallorca)
2003 Fundació Barceló, 3r Certamen Internacional de Pintura Jove,
Palma (Mallorca)
XXIV Concurs de Pintura Vila de Costitx (Mallorca)
II Premi de Pintura Vila de Lloseta (Mallorca)
X Premi Ciutat de Manacor 2003 Pintura, Mallorca.
2002 XXXVIII Certamen Internacional de Pintura Festa des Vermar,
Binissalem (Mallorca)
XVIII Certamen de Pintura Sant Marçal, Marratxí (Mallorca)
Fundació Barceló, 2n Certamen Internacional de Pintura Jove,
Palma (Mallorca)
2001 Concurs de Còmic Art Jove, Govern Balear, Palma (Mallorca)
1999 Concurs de Còmic Art Jove, Govern Balear, Palma (Mallorca)
1998 XVII Premi de Dibuix José Costa Ferrer “Picarol”. Casal Balaguer,
Palma (Mallorca)
Concurs de cartells, 10è Aniversari Basquet Inca (Mallorca)
Concurs de Còmic a la Sala Major del Castell de Calonge, Catalunya
1997 Premi Rei en Jaume de Calvià (Mallorca) bponscapo@terra.es