La falconeria

DISSABTE, 22 DE GENER DEL 2011
Revista
Entrevista
Teddy Bautista.
La SGAE s’explica 6-7
L’ENSINISTRAMENT
DE FALCONS,
UNA TÈCNICA
IMMEMORIAL
35 anys
Passeig de Pere III, 52, 2n 2a Manresa
Tel. 93 873 64 54 . Fax 93 874 24 61-Mòbil 619 713 647
assegurances@felipcorredoria.com-www.felipcorredoria.com
Economia
El nou timoner
d’Inditex 9
Els primers
controladors
aeris
JA TÉ GARANTIDA LA SEVA RESPONSABILITAT
COM A ADMINISTRADOR O ALT CÀRREC DIRECTIU?
Contacti amb nosaltres
i el vindrem a veure per explicar-l'hi.
PREUS MOLT
ECONÒMICS!
Salut
L’alcohol, l’atzar
i la necessitat 12
REVISTA ÉS UN SUPLEMENT SETMANAL DE REGIÓ7
Fauna
El botxí meridional,
gaig botxí o garsa
creuera 15
DIRECTOR: MARC MARCÈ I CASAPONSA.
EMPRESA EDITORA: EDICIONS INTERCOMARCALS SA.
Viatges
L’Havana. Captivadora
metròpoli caribenya 14
JORDI COMELLAS
Inscrita en el Registre Administratiu Especial de Mediadors d'Assegurances. Corredors de reassegurances i els seus Alts Càrrecs, regulat segons art. 52 de la Llei 26/2006 amb el núm J69GC. Concertada Assegurança de Responsabilitat Civil i de Caució segons art. 27 de la
Llei 26/2006. Disposem de Departament d'atenció al client, adreça: Passeig de Sant Joan, 33, baixos 08010 Barcelona, elcol-legi@elcol-legi.org, segons l'Ordre ECO 734/2004. Felip&Felip | Corredoria d'assegurances S.A. Societat vinculada a Crédito y Caución CSYR.

2
REVISTALA FALCONERIA
La falconeria, un art mil·lenari que originàriament consistia en la
cacera d'animals a través d'un ocell rapinyaire ensinistrat, s'ha
convertit també en un espectacle, en un mitjà d’educació ambiental,
en una eina per lluitar contra la superpoblació d'algunes espècies
d'ocells a les ciutats i per millorar la seguretat dels aeroports.
Text i fotos: Jordi Comellas
Art mil·lenari
LA SIMBIOSI
ENTRE
L’HOME
I L’AU
Tot i que el nom de falconeria
ens porta al
món dels falcons, són
moltes més les espècies
que s’utilitzen, com astors,
àligues de Harris,
àliga daurada, etc.
L
a falconeria, una activitat considerada
patrimoni de la humanitat
des de l’any passat, és
una de les tècniques de caça
més antigues que es conserven. És l’art d’amansir
i ensinistrar falcons i altres aus rapinyaires
per caçar ocells i petits mamífers.
Originàriament, doncs, es tracta d’un
mitjà per obtenir una peça de caça amb l’ajut
d’una au rapinyaire, aprotant el seu
instint caçador, que prèviament ha calgut
ensinistrar. Tot i que el nom fa referència
directa a un tipus concret de rapinyaire, els
falcons, la pràctica no es limita a les seves
diferents espècies sinó que també es practica
amb astors i altres tipus d’aus com,
sobretot, l’àliga de Harris, un ocell
procedent del continent
americà
que presenta
uns requeriments
DISSABTE, 22 DE GENER DEL 2011 | Regió7
d’ensinistrament i d’atencions menys
exigents i una ecàcia comparable a la de
les altres espècies. En alguns indrets asiàtics,
també s’utilitza l’àliga daurada per caçar
mamífers de mida mitjana, com guineus,
conills i llebres, i ns i tot el llop, per
part de les tribus nòmades centreasiàtiques,
i a la República Txeca, Àustria i Alemanya
està molt estesa la cacera de cabirols,
també amb àligues daurades.
Els experts diuen que la falconeria crea
una simbiosi entre l’home i l’animal de la
qual es benecien ambdues espècies. El
desaparegut Félix Rodríguez de la Fuente,
gran naturalista i considerat un dels experts
falconers més importants del món,
que va popularitzar aquest art a
través de la televisió en aquella
inoblidable sèrie titulada El
hombre y la tierra, assegurava
que en la pràctica de la falconeria
és la primera vegada
que l’home no sotmet l’animal
al jou i al fuet.
Els seus orígens són molt
antics –se li suposen uns 4.000 o
5.000 anys d’història–, i és possible
que es descobrís a la Xina,
on se’n conserven referències anteriors
a l’època cristiana. En el llibre
Eyra, que és un manuscrit de la història de
la Xina, datat 3.000 anys a.C., on s’expliquen
els costums i les tradicions d’aquest mil·lenari
poble, ja es fa esment d’uns homes que
feien servir aus rapinyaires ensinistrades per
caçar.
A l’Europa occidental sembla que aquesta
pràctica de caça va arribar a través de les
invasions dels gots. La seva època d’esplendor,
però, va ser a l’edat mitjana, pràcticament
des del segle VI ns al XVI, en què
va començar a perdre terreny davant dels
avenços en la construcció d’armes de foc i
també perquè resultava molt costós mantenir
un bon equip de falcons. Tot i que no
hi havia cap llei que ho limités, durant segles
va ser una pràctica reservada exclusivament
als reis i als grans senyors feudals.
Els pobles germànics van ser uns grans
acionats a aquesta pràctica, ns al punt
que en les lleis burgúndies, atorgades sota
el regnat de Gundebald (500-505 dC), la
pena per robar un ocell de falconeria era
que el lladre havia de donar sis unces de
carn del seu pit per alimentar l’au, o bé havia
de pagar al seu amo sis sous i una
multa de dos sous més.
Al llarg del segle XVIII la seva pràctica va
tenir una important davallada, però va
ressorgir ben aviat per tot Europa, i ns i tot
es va arribar a utilitzar com a arma bèl·lica,
ja que en el setge a què Bismarck va sotmetre
la ciutat de París, l’any 1871, es van
utilitzar falcons pelegrins ensinistrats per
abatre els coloms missatgers que utilitzaven
els parisencs per comunicar-se amb el
seu govern, que era a la ciutat de Tours.
A la península Ibèrica també hi va haver
un cert reotament de l’activitat, però no va
ser ns a l’aparició de Rodríguez de la
Fuente que, a través del llibre L’art de la falconeria
(1965), considerat encara una autèntica
bíblia per als falconers, i els seus impressionants
documentals televisius, va
conèixer un important rellançament que va
comportar una popularització que encara
Els orígens de la falconeria són molt
antics. Se li suposen entre 4.000 i
5.000 anys d’història, i és possible
que es comencés a practicar a la Xina
Tot i que no hi havia cap llei que
limités la seva pràctica, durant
segles va estar limitada als reis
i als grans senyors feudals

Regió7 | DISSABTE, 22 DE GENER DEL 2011 LA FALCONERIAREVISTA
dura, tot i que l’any 1989 va ser prohibida
perquè es considerava una pràctica cinegètica
no selectiva i massiva, una prohibició
que ben aviat va ser anul·lada pel Tribunal
Constitucional, i la seva pràctica va
continuar expandint-se.
Avui en dia, a la majoria dels països on
es practica, la falconeria no comporta espoliar
nius de rapinyaires, ni posar en perill
cap de les espècies autòctones que s’utilitzen,
ja que tots els ocells que fan servir
els falconers –com a mínim aquells que ho
fan d’una manera legal– procedeixen de
centres de cria.
Tot i que la seva pràctica s’ha estès per
tots els racons del món, és als països àrabs
(Emirats Àrabs Units, Qatar, etc.) on la tradició
està molt més arrelada i on els xeics
rivalitzen entre ells per la qualitat i la destresa
dels seus ocells, molts dels quals surten
precisament del centre de reproducció
d’Odèn, en ple Solsonès. Com tot el que es
fa en aquests països, s’han construït luxoses
instal.lacions de reproducció, clíniques
i programes de conservació de les diferents
espècies, molts dels quals compten amb experts
falconers espanyols.
Amb els anys, la funció de la falconeria
ha canviat. Ara ja no és una pràctica exclusiva
d’una manera de caçar, ni una activitat
només reservada a una minoria adinerada,
tot i que els ocells i el seu adequat
manteniment no resulten del tot barats. Emprant
uns termes actuals, la falconeria s’ha
convertit en una pràctica esportiva en la
qual molts dels que la practiquen gaudeixen
només «fent volar» els seus ocells,
sense que en la pràctica hi intervingui la
caça.
Però, si el segle XIX es va trobar una nova
utilitat a la falconeria i es va fer servir per
abatre coloms missatgers, també el segle
XXI s’hi han trobat noves utilitzacions. Alguns
falconers que també es dediquen a la
cria en captivitat d’espècies protegides
col.laboren en la seva introducció al medi
natural a través de la tècnica coneguda com
a hacking, que és un mètode de nidicació
articial assistida que es fa servir per reintroduir
falcons a les ciutats per controlar les
poblacions, sobretot, de coloms i estornells.
També s’utilitzen a les plantes de compostatge
o als abocadors de residus (com
a Manresa), per controlar les poblacions especialment
de gavines. Una altra utilitat
moderna que ha trobat en l’ancestral falconeria
un gran aliat és la utilització per millorar
la seguretat aèria en molts aeroports,
entre els quals el del Prat de Llobregat,
on foragiten els ocells que podrien representar
un perill per als avions, i, també,
com a espectacle d’exhibició en la majoria
de les res medievals que es fan pels pobles
de les nostres comarques i en els diferents
centres de fauna, com ara el de la Coma, a
Piera, i el Cim d’Àligues, a Sant Feliu Sasserra,
per esmentar els més propers, que
compaginen el que és l’espectacle de vol
amb l’educació ambiental i la defensa
dels animals.
DESPATX IMMOBILIARI
La seva confiança és la nostra serietat!
Perit judicial immobiliari
núm. 388
Cra. de Manresa, 75, local 4 - 25280 SOLSONA
Tel. 973 48 15 11 - fax 973 48 09 52 - casaandreu@casaandreu.com
ELS ESTRIS DELS FALCONERS
GIT
Reben aquest nom cada una de
les corretges de cuir que es lliguen
a les potes de les aus,
per subjectar-les i poder-les
transportar d'un lloc a un altre
El falconer utilitza una sèrie
d’elements, per subjectar
l’animal, per impedir
que s’espanti, per evitar
que el fereixi amb les urpes
i per poder-lo localitzar
si es perd o s’allunya més
del compte
CAPUTXA
És una peça de cuir que es col·loca
al cap de l’au i li tapa els ulls, per tal
que no s'espanti. Acostuma a estar
adornada de plomes i de tires de cuir
ESQUER
És una peça de cuir, generalment
en forma de ferradura, lligada amb
un cordill, on es col·loca un tros de
carn, que el falconer fa girar sobre el
seu cap, per atreure l'atenció de l'ocell
CASCAVELLS
Es col·loquen a les potes de l'au
per sentir on és quan es distancia
una mica del falconer. Són molt sorollosos
i cadascun fa un so diferent,
els uns s'anomenen bordó i els altres,
prima.
EQUIP TELEMÀTIC
És format per un petit transmissor
i un receptor. El transmissor es
col·loca a l'ocell per tal de poder-lo localitzar
en el cas que s'allunyi més
del compte o que es perdi.
PIS SEMINOU A SOLSONA
Zona plaça de Sant Roc, edifici Teatre
Pis seminou de 90 m2, amb 3 habitacions,
bany + lavabo, balcó, armaris encastats,
calefacció de gas, ascensor, pàrquing,
tot exterior, descalcificador a la comunitat,
per entrar-hi a viure!
Preu: 136.000 €
Ref: p-0915
OPORTUNITAT!
3

4
REVISTALA FALCONERIA
AL SOLSONÈS
HI HA EL PARADÍS
MUNDIAL DE LA
CRIA DE FALCONS
Al nord de la comarca del Solsonès,
anant d’Odèn cap a Canalda, abans d’arribar
al coll de Jou, gairebé al peu de la serra
de Canalda, unes immenses gàbies de color
verd que sobresurten monumentalment
per damunt d’aquest paisatge feréstec
ens indiquen, sense cap mena de dubte,
que hem arribat a Roc Falcon, a la nca
de Caballera Alta, el centre de cria de falcons
més important del món, que abasteix
molts dels acionats a la falconeria dels
Emirats Àrabs Units.
Originàriament l’empresa estava ubicada
a Alemanya, des dels anys seixanta,
amb el nom de Falcon Center, però en van
haver de marxar, segons expliquen, pels
problemes que ocasionava en la salut de les
aus una empresa propera que es dedicava
al cultiu de bolets, que provocava una contaminació
biològica de l’aire a causa de les
espores dels bolets.
Després d’alguns problemes i d’una
època d’aclimatació i d’adaptació dels
ocells, que sembla que han trobat en aquesta
zona del nord del Solsonès un lloc idoni
per al seu establiment, el centre de cria
més important del món està en ple funcionament.
Al llarg de l’any, de Roc Falcon surten uns
quatre-cents exemplars de les diferents
Al llarg de l’any, de Roc Falcon surten
uns quatre-cents falcons, la majoria
dels quals tenen com a
destinació els Emirats Àrabs Units
Al centre de cria d’Odèn hi ha unes
dues-centes parelles, que ponen
una mitjana de quatre ous cada
any i que crien a la primavera
espècies de falcons que s’hi crien, la majoria
dels quals van a parar als Emirats Àrabs
Units, sobretot a Dubai, on l’art de la falconeria
és un autèntic esport nacional,
amb una llarga tradició ancestral, molt arrelada
a la seva cultura, i amb un nombre
molt important d’acionats i de practicants.
La resta de la producció es reparteix
entre falconers del país i d’altres països.
A Odèn es crien quatre espècies de falcons,
però també es fan hibridacions de diferents
espècies –que són els exemplars més
cobejats, i també els més cars– amb
exemplars de molta qualitat, per aprotar
al màxim les especials qualitats de cadascun,
bàsicament, la rapidesa dels uns i la intel.ligència
dels altres, dues característiques
que són bàsiques per poder-se utilitzar en
l’art de la falconeria.
Hi podem trobar el falcó pelegrí, que és
l’espècie més comuna arreu del món i que
al centre reben la visita, tot i que amb el reixat
de les gàbies entremig, dels exemplars
d’aquesta espècie que volen lliures pel cel
del Solsonès. També hi ha el grifó, el més
gros de tots els falcons, originari del nord
d’Europa, i d’Àsia; el shahin, el més petit, originari
de zones desèrtiques; i el sagrat,
que prové de les estepes.
Criar falcons de diferents espècies, però,
QUATRE DE LES ESPÈCIES D’AUS QUE S’HI CRIEN
Quatre de les espècies de falcons que es
crien a Roc Falcon són, a part de les hibridacions
que es puguin fer, de les més usades
en la pràctica de la falconeria.
FALCÓ PELEGRÍ (Falco peregrinus): conegut
també com a falcó comú, el podem
trobar pràcticament a tot el planeta –i a totes
les nostres comarques–, excepte a l’Antàrtida
i en algunes regions de l’Amèrica del
Nord i del Sud. Viu des del nivell del mar
ns més amunt dels 3.000 metres en diferents
hàbitats: llocs amb arbres, muntanyes
rocoses, a la tundra i també a les ciutats.
Pot tenir una envergadura entre 80 i 115
centímetres i s’alimenta de petites aus i de
mamífers, tot i que també pot caçar rèptils,
ambis i peixos.
FALCÓ SAGRAT
FALCÓ SAGRAT (Falco cherrug): és natural
d’Europa, Àsia i Àfrica, amb algunes
poblacions sedentàries i altres de migratòries.
Ocupa els nius d’altres aus però també
nia a les escletxes de les roques i en els penya-segats.
Les ales poden fer una envergadura
entre 105 i 125 centímetres. S’alimenta
d’aus, ns i tot més grosses que ell.
FALCÓ GRIFÓ (Falco rusticolus): és el
mésgran de tots els falcons. Natural de l’hemisferi
nord, el trobem a Europa, Àsia i
Amèrica del Nord. Nia a la tundra àrtica i
durant l’hivern, quan li manca el menjar, es
desplaça cap al sud, tot i que no fa grans mi-
FALCÓ PELEGRÍ
gracions. S’estableix als penya-segats, però
no construeix els nius, sinó que utilitza els
que han abandonat els corbs. Pot tenir una
envergadura entre 130 i 160 centímetres i
s’alimenta d’aus (ocells, ànecs, oques) i petits
mamífers (conills, rates, etc.).
FALCÓ SHAHIN(Falco pelegrinoides babylonicus):
és el més petit de tots, ja que pot
mesurar com ara un corb. És típic d’àrees
estèrils, pedregoses i semidesèrtiques. S’alimenta
d’ocells més grossos que ell com
galls fers de sorra, perdius, etc., però també
pot caçar rèptils i insectes grossos.
DISSABTE, 22 DE GENER DEL 2011 | Regió7
La dimensió de les gàbies del centre de cria de Roc Falcon, a Odèn, és espectacular
no és una tasca fàcil. Per tal de procedir a
la seva reproducció, és necessari imitar les
condicions de temperatura i d’humitat
que cadascuna de les espècies tindria si es
trobés en el seu respectiu hàbitat natural.
Els falcons de Roc Falcon dedicats a la
cria, unes dues-centes parelles que viuen
cadascuna en la seva gàbia, crien a la primavera,
entre els mesos de març i abril, i
cada parella pon una mitjana de quatre ous,
que, d’entrada, s’agafen i es col.loquen en
incubadores per tal de reproduir les condicions
de temperatura i d’humitat que requereix
cada espècie. Mentre dura el període
d’incubació articial, a les femelles
se’ls col.loquen ous de gallina fecundats i
continuen amb el procés d’incubació com
si es tractés dels seus ous.
Al cap d’uns 31 dies neixen els pollets,
que durant els primers dies de vida són alimentats
de manera manual. Al cap de cinc
o sis dies d’haver nascut ja es posen a les respectives
gàbies de cria, amb els pares.
A tots se’ls alimenta amb carn d’ocells de
diferents tipus, que són criats al mateix centre
de Roc Falcon. Als exemplars que estan
FALCÓ SHAHIN

Regió7 | DISSABTE, 22 DE GENER DEL 2011
dedicats a la cria, se’ls dóna carn d’animals
morts, i als que estan destinats a la venda,
animals vius, bàsicament petits rosegadors.
Quan ja arriben a menjar sols, al cap de
cinc o sis setmanes més, es traslladen a les
grans gàbies externes, on aprenen a volar
i a caçar com si es tractés d’un joc. D’aquesta
manera acaben de desenvolupar-se i no interfereixen
en la fauna autòctona. En aquestes
gàbies romanen entre dos i quatre mesos,
ns que són demanats per algun comprador,
que s’haurà d’esperar uns quants
dies o alguna setmana ns que es pugui
capturar l’animal que han triat. Un cop capturat,
es passarà a una de les gàbies laterals
més petites, on esperarà el dia de la marxa,
potser, a milers de quilòmetres de distància.
Del centre d’Odèn, els falcons no en surten
ensinistrats. Aquesta és una feina que
haurà de fer el comprador, o bé que haurà
de posar en mans d’un professional expert.
FALCÓ GRIFÓ
José María Cabeza
FALCONER I PROPIETARI DEL CENTRE DE FAUNA SALVATGE DE LA COMA, A PIERA
«EL PRIMER ÉS ACONSEGUIR
QUE ET MENGIN A LA MÀ»
José María Cabeza és un falconer expert,
amb una llarga trajectòria de més de 30
anys al voltant dels falcons i les aus rapinyaires,
tant aquí com a Alemanya, on va
treballar durant dos anys a Falcon Center.
Allà feia volar 39 falcons diaris, una experiència
que li va suposar com un autèntic
màster en aquesta matèria. És propietari
del Centre de Fauna Salvatge la
Coma, a Piera, nascut fa una quinzena
d’anys, on també fan cria de falcons i treballen
com a centre de control de fauna
en abocadors i aeroports, i en l’educació
ambiental a través de les escoles –en
aquests moments estan impartint un
màster sobre seguretat amb animals, a la
Universitat Autònoma de Barcelona. La
seva empresa és responsable de la seguretat
als aeroports de Saragossa, 4 Vientos
de Madrid i Vigo, i dels abocadors d’escombraries
dels Hostalets de Pierola, de
Bufalvent de Manresa i d’Orís, a Osona.
Ell ens explica, a grans trets, com s’aconsegueix
fer volar un falcó o qualsevol
de les espècies de rapinyaires que s’utilitzen
en falconeria.
El primer pas és l’amansiment de l’ocell.
Es tracta que l’ocell aga conança al falconer,
que ha d’aconseguir «que et mengi
a la mà», arma José María Cabeza.
El procés es fa amb el falcó encaputxat
i lligat, per anar bé, quan l’ocell té unes vuit
setmanes. «Hi ha diverses tècniques –explica–,
però la nalitat és amansir-lo perquè
arribi a menjar al guant i perdi la por.
L’has de convèncer que no corre perill. Depèn
de l’espècie i també de l’ocell en
concret, perquè són com les persones, cadascun
té el seu caràcter, però és una feina
que acostuma a durar un dia o dos. Hi
ha espècies amb les quals és més fàcil,
com ara el Harris, que són animals gregaris
i supersociables, i això vol dir que és
més fàcil relacionar-t’hi perquè ja és un
animal sociable per naturalesa, mentre
que la resta d’espècies no ho són».
El primer pas és, doncs, aconseguir que
l’ocell mengi a la mà del falconer. Això s’aconsegueix
tenint l’animal amb la caputxa
posada i lligat a la mà del falconer durant
tot el dia i tota la nit. «Quan comença
a estar cansat i a tenir gana –explica el
José María– i amb poca llum, de mica en
mica se li va ensenyant el menjar i se n’hi
va donant, ns que l’ocell comença a
menjar i assimila el guant i el falconer amb
el menjar. Posteriorment, també de mica
en mica se’l va allunyant i se’l fa volar ns
al guant, sempre ensenyant-li el menjar.
Això es va repetint augmentant cada vegada
més la distància, i es comença a utilitzar
l’esquer, fent-lo voltejar per sobre del
cap i també cada vegada més lluny. A mesura
que va aprenent tot això, se’l comença
a fer anar ns al guant cridant-lo. Quan s’aconsegueix
això, ja se’l deslliga i se’l fa volar
lliurement, després d’haver-li col.locat
un transmissor».
El pròxim pas serà ensenyar-li a caçar
una presa viva, que és el que feien els seus
pares en plena natura. «L’únic que fem
–continua explicant el falconer– és imitar
el que haurien fet els seus pares si haguessin
nascut en llibertat. Primer els
ensenyem a volar i després a caçar, tot i
que al llarg de la seva vida caçaran molt
poques vegades, per la manca d’espais
apropiats. Sobretot a Catalunya, on pràcticament
no hi ha llocs per fer-ho. Per a ell,
però, el sol fet d’anar del lloc on és ns a
l’esquer, ja és com si hagués caçat una presa»,
assegura.
Tot plegat hauran passat entre quinze
dies i un mes de treball intensiu. «És una
feina que s’ha de fer ràpidament perquè,
si t’encantes, corres el perill que l’ocell s’avorreixi
i que acabi tenint problemes de
comportament».
La majoria dels ocells que es crien al
centre de la Coma són hibridacions, de pelegrí
amb grifó, de grifó amb sagrat, etc.,
perquè així aconsegueixen barrejar les
qualitats de cadascuna de les espècies. «El
pelegrí és un ocell molt volador, que vola
molt alt, i els grifons són superpotents, assegura
el falconer. De la barreja en surt un
ocell molt volador i molt potent, que és el
que en aquests moments interessa als falconers.
En el cas del sagrat, s’hi afegeix la
seva resistència, ja que són ocells del desert,
al contrari dels grifons, que són nòrdics
i aquí són molt delicats i els hem de
fer més resistents hibridant-los».
Els falcons s’han de fer volar, entrenar,
cada dia, aproximadament durant una
hora, de la qual la meitat la passen volant.
«Nosaltres, aquí, els entrenem des de
dalt d’una torreta que fa cinc metres d’alçada,
els llencem un tros de menjar al terra,
l’ocell baixa, el cridem i el fem tornar
a pujar. El fem volar verticalment, i això els
va molt bé per anar enfortint la musculatura».
A més de fer exhibicions o educació
ambiental, com en els centres de fauna o
en les res medievals, dues de les aplicacions
actuals de la falconeria són el control
de fauna, principalment en abocadors,
per evitar problemes de salut, «sobretot les
gavines –explica–, que remouen les escombraries
i després es posen en llocs on
hi ha persones i criatures, i poden esdevenir
un focus d’infecció. Nosaltres som
a l’abocador amb els ocells i els fem
LA FALCONERIAREVISTA
anar volant, i les gavines s’espanten. No es
tracta de matar els animals,sinó de foragitar-los,
d’ensenyar-los que allà hi ha un
depredador».
En el cas dels aeroports, hi actuen per
evitar que els avions tinguin problemes
amb els ocells que freqüenten l’espai,
que són molts. «Fem el mateix –explica–,
fem volar constantment els falcons ns
que arriba un moment que els ocells reconeixen
aquella zona com una zona de
cacera de falcons i el que fan és no anar
allà, perquè saben que si hi van es trobaran
amb els falcons».
El preu d’una au que es pugui utilitzar
en falconeria varia molt, ja que pot anar
des dels 100 euros ns als 20.000, tot depèn
de l’espècie, de la subespècie i de la
qualitat de la selecció que s’ha fet en la hibridació.
Una femella de falcó pelegrí
pot costar entre 1.000 i 2.000 euros, assegura
Cabeza.
Els falcons només mengen ocells, mentre
que els astors, els Harris i altres espècies
també poden menjar conills i llebres,
i els rapinyaires nocturns mengen ratolins.
«En països com la República Txeca, Alemanya
o Àustria és molt típica la cacera
de cabirols amb àligues daurades, i algunes
tribus asiàtiques utilitzen tradicionalment
aquesta mateixa espècie per caçar
mamífers de mida mitjana, com guineus
i, ns i tot, llops. Aquí, s’utilitza el falcó
per caçar altres ocells i la resta de rapinyaires
diürns per caçar animals de
pèl, bàsicament conills i llebres», explica.
José María Cabeza és crític pel que fa a
moltes persones que es compren un ocell
sense tenir els coneixements necessaris
per a la seva tinença. «Sobretot en el cas
dels Harris, que sembla que estiguin de
moda, perquè com ja hem dit són més fàcils
d’ensinistrar, però hi ha molta gent irresponsable
que acaba perdent-los perquè
no saben com manejar-los. I els ocells que
es perden acaben morint de gana perquè
sols no saben caçar, ja que els hem ensenyat
a caçar amb nosaltres», conclou.
5