La falconeria

Recommendations

Info

2 REVISTALA FALCONERIA La falconeria, un art mil·lenari que originàriament consistia en la cacera d'animals a través d'un ocell rapinyaire ensinistrat, s'ha convertit també en un espectacle, en un mitjà d’educació ambiental, en una eina per lluitar contra la superpoblació d'algunes espècies d'ocells a les ciutats i per millorar la seguretat dels aeroports. Text i fotos: Jordi Comellas Art mil·lenari LA SIMBIOSI ENTRE L’HOME I L’AU Tot i que el nom de falconeria ens porta al món dels falcons, són moltes més les espècies que s’utilitzen, com astors, àligues de Harris, àliga daurada, etc. L a falconeria, una activitat considerada patrimoni de la humanitat des de l’any passat, és una de les tècniques de caça més antigues que es conserven. És l’art d’amansir i ensinistrar falcons i altres aus rapinyaires per caçar ocells i petits mamífers. Originàriament, doncs, es tracta d’un mitjà per obtenir una peça de caça amb l’ajut d’una au rapinyaire, aprotant el seu instint caçador, que prèviament ha calgut ensinistrar. Tot i que el nom fa referència directa a un tipus concret de rapinyaire, els falcons, la pràctica no es limita a les seves diferents espècies sinó que també es practica amb astors i altres tipus d’aus com, sobretot, l’àliga de Harris, un ocell procedent del continent americà que presenta uns requeriments DISSABTE, 22 DE GENER DEL 2011 | Regió7 d’ensinistrament i d’atencions menys exigents i una ecàcia comparable a la de les altres espècies. En alguns indrets asiàtics, també s’utilitza l’àliga daurada per caçar mamífers de mida mitjana, com guineus, conills i llebres, i ns i tot el llop, per part de les tribus nòmades centreasiàtiques, i a la República Txeca, Àustria i Alemanya està molt estesa la cacera de cabirols, també amb àligues daurades. Els experts diuen que la falconeria crea una simbiosi entre l’home i l’animal de la qual es benecien ambdues espècies. El desaparegut Félix Rodríguez de la Fuente, gran naturalista i considerat un dels experts falconers més importants del món, que va popularitzar aquest art a través de la televisió en aquella inoblidable sèrie titulada El hombre y la tierra, assegurava que en la pràctica de la falconeria és la primera vegada que l’home no sotmet l’animal al jou i al fuet. Els seus orígens són molt antics –se li suposen uns 4.000 o 5.000 anys d’història–, i és possible que es descobrís a la Xina, on se’n conserven referències anteriors a l’època cristiana. En el llibre Eyra, que és un manuscrit de la història de la Xina, datat 3.000 anys a.C., on s’expliquen els costums i les tradicions d’aquest mil·lenari poble, ja es fa esment d’uns homes que feien servir aus rapinyaires ensinistrades per caçar. A l’Europa occidental sembla que aquesta pràctica de caça va arribar a través de les invasions dels gots. La seva època d’esplendor, però, va ser a l’edat mitjana, pràcticament des del segle VI ns al XVI, en què va començar a perdre terreny davant dels avenços en la construcció d’armes de foc i també perquè resultava molt costós mantenir un bon equip de falcons. Tot i que no hi havia cap llei que ho limités, durant segles va ser una pràctica reservada exclusivament als reis i als grans senyors feudals. Els pobles germànics van ser uns grans acionats a aquesta pràctica, ns al punt que en les lleis burgúndies, atorgades sota el regnat de Gundebald (500-505 dC), la pena per robar un ocell de falconeria era que el lladre havia de donar sis unces de carn del seu pit per alimentar l’au, o bé havia de pagar al seu amo sis sous i una multa de dos sous més. Al llarg del segle XVIII la seva pràctica va tenir una important davallada, però va ressorgir ben aviat per tot Europa, i ns i tot es va arribar a utilitzar com a arma bèl·lica, ja que en el setge a què Bismarck va sotmetre la ciutat de París, l’any 1871, es van utilitzar falcons pelegrins ensinistrats per abatre els coloms missatgers que utilitzaven els parisencs per comunicar-se amb el seu govern, que era a la ciutat de Tours. A la península Ibèrica també hi va haver un cert reotament de l’activitat, però no va ser ns a l’aparició de Rodríguez de la Fuente que, a través del llibre L’art de la falconeria (1965), considerat encara una autèntica bíblia per als falconers, i els seus impressionants documentals televisius, va conèixer un important rellançament que va comportar una popularització que encara Els orígens de la falconeria són molt antics. Se li suposen entre 4.000 i 5.000 anys d’història, i és possible que es comencés a practicar a la Xina Tot i que no hi havia cap llei que limités la seva pràctica, durant segles va estar limitada als reis i als grans senyors feudals
Regió7 | DISSABTE, 22 DE GENER DEL 2011 LA FALCONERIAREVISTA dura, tot i que l’any 1989 va ser prohibida perquè es considerava una pràctica cinegètica no selectiva i massiva, una prohibició que ben aviat va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional, i la seva pràctica va continuar expandint-se. Avui en dia, a la majoria dels països on es practica, la falconeria no comporta espoliar nius de rapinyaires, ni posar en perill cap de les espècies autòctones que s’utilitzen, ja que tots els ocells que fan servir els falconers –com a mínim aquells que ho fan d’una manera legal– procedeixen de centres de cria. Tot i que la seva pràctica s’ha estès per tots els racons del món, és als països àrabs (Emirats Àrabs Units, Qatar, etc.) on la tradició està molt més arrelada i on els xeics rivalitzen entre ells per la qualitat i la destresa dels seus ocells, molts dels quals surten precisament del centre de reproducció d’Odèn, en ple Solsonès. Com tot el que es fa en aquests països, s’han construït luxoses instal.lacions de reproducció, clíniques i programes de conservació de les diferents espècies, molts dels quals compten amb experts falconers espanyols. Amb els anys, la funció de la falconeria ha canviat. Ara ja no és una pràctica exclusiva d’una manera de caçar, ni una activitat només reservada a una minoria adinerada, tot i que els ocells i el seu adequat manteniment no resulten del tot barats. Emprant uns termes actuals, la falconeria s’ha convertit en una pràctica esportiva en la qual molts dels que la practiquen gaudeixen només «fent volar» els seus ocells, sense que en la pràctica hi intervingui la caça. Però, si el segle XIX es va trobar una nova utilitat a la falconeria i es va fer servir per abatre coloms missatgers, també el segle XXI s’hi han trobat noves utilitzacions. Alguns falconers que també es dediquen a la cria en captivitat d’espècies protegides col.laboren en la seva introducció al medi natural a través de la tècnica coneguda com a hacking, que és un mètode de nidicació articial assistida que es fa servir per reintroduir falcons a les ciutats per controlar les poblacions, sobretot, de coloms i estornells. També s’utilitzen a les plantes de compostatge o als abocadors de residus (com a Manresa), per controlar les poblacions especialment de gavines. Una altra utilitat moderna que ha trobat en l’ancestral falconeria un gran aliat és la utilització per millorar la seguretat aèria en molts aeroports, entre els quals el del Prat de Llobregat, on foragiten els ocells que podrien representar un perill per als avions, i, també, com a espectacle d’exhibició en la majoria de les res medievals que es fan pels pobles de les nostres comarques i en els diferents centres de fauna, com ara el de la Coma, a Piera, i el Cim d’Àligues, a Sant Feliu Sasserra, per esmentar els més propers, que compaginen el que és l’espectacle de vol amb l’educació ambiental i la defensa dels animals. DESPATX IMMOBILIARI La seva confiança és la nostra serietat! Perit judicial immobiliari núm. 388 Cra. de Manresa, 75, local 4 - 25280 SOLSONA Tel. 973 48 15 11 - fax 973 48 09 52 - casaandreu@casaandreu.com ELS ESTRIS DELS FALCONERS GIT Reben aquest nom cada una de les corretges de cuir que es lliguen a les potes de les aus, per subjectar-les i poder-les transportar d'un lloc a un altre El falconer utilitza una sèrie d’elements, per subjectar l’animal, per impedir que s’espanti, per evitar que el fereixi amb les urpes i per poder-lo localitzar si es perd o s’allunya més del compte CAPUTXA És una peça de cuir que es col·loca al cap de l’au i li tapa els ulls, per tal que no s'espanti. Acostuma a estar adornada de plomes i de tires de cuir ESQUER És una peça de cuir, generalment en forma de ferradura, lligada amb un cordill, on es col·loca un tros de carn, que el falconer fa girar sobre el seu cap, per atreure l'atenció de l'ocell CASCAVELLS Es col·loquen a les potes de l'au per sentir on és quan es distancia una mica del falconer. Són molt sorollosos i cadascun fa un so diferent, els uns s'anomenen bordó i els altres, prima. EQUIP TELEMÀTIC És format per un petit transmissor i un receptor. El transmissor es col·loca a l'ocell per tal de poder-lo localitzar en el cas que s'allunyi més del compte o que es perdi. PIS SEMINOU A SOLSONA Zona plaça de Sant Roc, edifici Teatre Pis seminou de 90 m2, amb 3 habitacions, bany + lavabo, balcó, armaris encastats, calefacció de gas, ascensor, pàrquing, tot exterior, descalcificador a la comunitat, per entrar-hi a viure! Preu: 136.000 € Ref: p-0915 OPORTUNITAT! 3
Page 1: DISSABTE, 22 DE GENER DEL 2011 Revi
Page 5: Regió7 | DISSABTE, 22 DE GENER DEL

La falconeria

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?