descarregar-vos-la - Grup Cooperatiu TEB

LLars per a La inserció
10
Tardor 2011
P. V. P. 2 €
EntrEvista a Joan subi rats · La rEsposta sposta és coL·LEctiva co · assEmbLEEs s més participativEs
participativ
Junts, moLt miLLor · micromEcEnatgE · LEs coopErativEs rEsistEixEn miLLor La crisi

Premis
Abacus
Setena edició
Educació
Cultura
Cooperativisme
Acte de lliurament*
27 d’octubre de 2011
Auditori de l’ONCE
*Per assistir-hi, cal confirmar assistència
a participacio@abacus.coop o al 93 217 81 66
www.abacus.coop

puntcoop
Número 10 · Tardor 2011
Revista trimestral
Consell ediTorial:
Perfecto alonso, antoni Comín, Miquel a. Corna,
Mercè Fluvià, Carles Garcia, Jordi Garcia, Josep Maria
Gasch, santos Hernández, daniel Jover, Xavi lópez,
Jordi Marí, Miquel Miró, Jordi Panyella, Josep Parcerisa,
david Pérez, Verònica Platas, Joseba Polanco,
Jesús ricou, eva salvà, Joan subirats, Jordi Valls i
Jordi Via.
equiP de redaCCió:
Jordi Garcia, Miquel Miró, Joseba Polanco, olga ruiz
i Marta salinas.
Persones Col·laboradores:
Jordi borràs, Gemma Casamajó, Juana Ferrer blasco,
Carme Giménez, alba Gómez, Carles Masià, esther
navalón Wamba, igor ortega sunsundegi, Guillermo
rojo, Mario sánchez, Joan subirats, quechua i ester
Vidal Pujol-Xicoy.
disseny GràFiC:
ara llibres, sCCl
direCCió d’arT:
Cristina serrano
redaCCió, CoordinaCió, MaqueTaCió
i reVisió linGüísTiCa:
l’apòstrof, sCCl
PorTada:
esther navalón Wamba
iMPressió:
el Foli Verd, sCCl
PubliCiTaT:
seira@fundacioseira.coop
ConTaCTe:
Confederació de Cooperatives de Catalunya
Tel. 933 323 682
ccc@cooperativescatalunya.coop
Fundació seira per a la innovació i projecció
del cooperativisme
Tel. 933 188 162
seira@fundacioseira.coop
C/ Premià, 15, 08014 barcelona
dl: b-29493-2009
revista impresa en paper ecològic
Llicència Creative Commons
Reconeixement — Heu de reconèixer els crèdits de l’obra
de la manera especificada per l’autor o el llicenciador
compartir igual — si altereu o transformeu aquesta
obra, o en genereu obres derivades, només podeu
distribuir l’obra generada amb una llicència idèntica a
aquesta.
http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/deed.ca
ediTen:
aMb el suPorT de:
ACTUALITATS 3
ActuAlitAts
La resposta és col·lectiva
Crear una cooperativa és una alternativa seductora per als joves
emprenedors 4
Cooperativa, veïnal i cultural 7 • Junts, molt millor 8 • Cap a una
economia humana 10 • Entrevista a Joan Subirats 11 • Llars per a
la inserció 14
opinions
assemblees més participatives
Quatre cooperativistes d’ETCS, HOBEST, Lanki i GrupActel donen
claus per millorar la participació de les organitzacions 18
Pinzellades del 15-M 16 • Fets i no paraules 17
informAcions
som Energia ja ven energia verda
El mes de setembre la cooperativa gironina va començar a
comercialitzar electricitat certificada verda 25
Les cooperatives resisteixen millor la crisi, segons CICOPA 21 •
Micromecenatge: quan poc es converteix en molt 29 • Tornar
als orígens 32
propostes
cultura des de baix
Tres Branques i Sant Feliu Viu aposten per la cultura local 35
Mobles de fusta i llum natural a l’oficina 33 • La recuperació
d’empreses, al cine 36

4 PUNTCOOP • TArdOr 2011
LA rESPOSTA
éS COL·LECTIVA
Avui, al món hi ha 81 milions de joves aturats. A casa nostra l’atur també és una
llosa important per als més joves: més de 235.000 catalans de 16 a 29 anys no
troben feina, i gairebé la meitat dels qui treballen tenen contractes precaris. L’erosió
del món laboral, fruit de la crisi, no desencoratja, però, tothom. Alguns joves han
espremut la crisi i l’han convertit en una oportunitat per reinventar-se en el món
laboral: per crear empreses, llocs de treball més sòlids i resistents, més democràtics
i flexibles, sovint, per la via cooperativa.
Text: Alba Gómez
arkenova desenvolupa projectes vinculats a les energies renovables.
C
om apunta l’Observatori de
la Joventut, d’ençà de l’esclat
de la crisi (a l’inici de 2007), a
Catalunya han desaparegut més
de 270.000 llocs de treball per a menors
de 30 anys. Entre els joves que treballen,
el sou mitjà brut supera de ben poc els
15.000 euros l’any, i el 40% tenen una
categoria laboral inferior al nivell d’estudis.
Si bé és cert que el mapa que estem
esbossant és preocupant, és un dels més
negres de tota la UE, també és un dibuix
amb molts matisos.
Per exemple, mentre les llistes de
joves aturats creixien, aquest darrer any
la cooperativa de promoció del cooperativisme
Ara_Coop registrava un increment
del 20% de negocis cooperatius
creats per menors de 35 anys. Crear una
empresa cooperativa, doncs, és una alternativa
seductora per als joves emprenedors,
especialment si tenim en compte
que les cooperatives generen més de
100 milions de llocs de treball arreu del
món. A més, es tracta de llocs de treball
de qualitat, com recordava el president
de la Confederació Espanyola de Cooperatives
de Treball Associat (Coceta),
Juan Antonio Pedreño, en el marc del
Comitè Econòmic i Social Europeu: “El
74% dels treballadors de les societats de

l’economia social tenen un tipus de contracte
indefinit”.
L’impuLs deLs fogons
Però, què empeny els joves a crear
negocis cooperatius en un moment de
dificultats com el nostre? Per a David
Carbonero, de la cooperativa Dosotres
de Mollet del Vallès, es tracta d’un impuls
nascut arran de territori: “Vam crear
el restaurant La Molleta perquè volíem
constituir un espai al nostre municipi
que combinés restauració amb altres
espectacles”. Ara fa dos anys aquests tres
joves que no arriben a la trentena van demanar
un crèdit ICO per obrir un negoci
restaurador. “Assessorats per l’Ajuntament
de Mollet i per Ara_Coop, vam
optar pel model cooperatiu, el que més
ens interessava, sobretot perquè érem
tres socis”, explica Carbonero, i recorda
com ha crescut el seu projecte originari:
“Avui oferim un menú diari i una carta
nocturna amb més de 40 plats, guarnits
amb una salsa que té forma d’espectacle:
actuacions en directe, màgia, jazz...”
D’aquesta manera, La Molleta s’ha convertit
en un espectacle total.
També entre fogons, quatre joves ripollesos
van començar a imaginar un negoci
cooperatiu arrelat al territori. Amb dues
hectàrees de terreny, un mas, un paller i
una nau, el passat agost l’Albert Lambert,
el Marc Mora i l’Anna Mestres constituïen
Riembau, SCCL, la cooperativa de
treball que donava vida al restaurant La
Barricona, ubicat entre Ripoll i Sant Joan
de les Abadesses. Tot i la breu trajectòria,
La Barricona ja s’ha fet un lloc en
el mapa gastronòmic del Ripollès i ha
esdevingut un revulsiu per a la comarca,
copejada per la crisi i amb menys de deu
cooperatives de treball en marxa, segons
l’Observatori del Cooperativisme de
Catalunya. El projecte de La Barricona,
doncs, és una mostra de com la creació de
llocs de treball i el rejoveniment del món
rural català són dues llavors que, juntes,
poden ser molt fèrtils.
fiLons teCnoLògiCs
L’emprenedoria juvenil també bull en el
camp de les noves tecnologies. Un cas
paradigmàtic és la cooperativa bTAC-
TIC, una consultora del món de les
TIC, amb orientació al programari
lliure i al cloud computing, creada per 4
joves. Com explica Òscar Ortega, un
dels socis, el negoci sorgí gràcies a la
necessitat de capitalitzar l’atur de dos
dels socis inicials i a l’assessorament
d’Ara_Coop i de la Fundació Catalana
de la Co operació. De mica en mica, ha
anat prenent forma i sentit: “A mesura
que ens introduíem al mon cooperatiu,
comprovàvem que tenim moltes coses
en comú amb aquest model, perquè el
programari lliure es basa en el treball
comunitari, com les cooperatives de treball”,
reflexiona Ortega.
També en el camp de l’enginyeria,
però adscrits en un altre camp, quatre
enginyers a cavall de la trentena constituïen
una cooperativa, Arkenova, per
treballar plegats en projectes d’energia
solar tèrmica i fotovoltaica. La idea va
aflorar quan els quatre companys d’una
distribuïdora de material d’energies
renovables s’assabentaren que l’empresa
tancava. “En aquell moment ens vam
mirar als ulls i vam decidir crear una
empresa pròpia per no desaprofitar el
caliu humà, els coneixements tècnics i la
bona entesa”, comenta l’enginyer Angelo
Zinni. A partir de llavors, els companys
van capitalitzar l’atur i van decidir
donar la volta a l’enfocament empresarial
de la distribuïdora on havien treballat
per dedicar­se a allò que realment desitjaven:
els serveis de consultoria, assessoria
i acompanyament en el camp de les
energies renovables. “Vam apostar per la
qualitat i pels projectes innovadors, i ens
vam convertir en partners en lloc de proveïdors”,
apunta Zinni, conscient que
aquesta aposta els ha ajudat a esquivar la
crisi del seu sector.
des de dins de La CuLtuRa
“Si la recepta no és col·lectiva no s’aconseguirà
res”, sentencia el Miquel, de la
cooperativa Acció Cultural, referint­se
a la crisi actual. Aquest projecte, amb
seu al barri barceloní de Gràcia, fou impulsat
ara fa dos anys per tres joves provinents
de diferents grups de distribució
de material editorial vinculat al moviment
llibertari. L’assessorament d’Ara_
Coop els va permetre donar forma al
model cooperatiu, “el que més s’ajustava
a l’esperit autogestionari”, i donar llum
a la llibreria Aldarull i al segell editorial,
que duu el mateix nom. Així van començar
a rodar.
Al mateix carrer, també al barri de
Gràcia, hi roda el bar­llibreria Lenoir,
la seu de la productora cooperativa
Démodé. Aquesta aventura, iniciada
EL compromís dE L’aci
ActuAlitAts 5
Focus
Pocs mesos abans del llançament
de l’any internacional de les Cooperatives,
decretat per l’onu el
2012, l’aliança Cooperativa internacional
(aCi) aprofitava una data
especial, el dia internacional de les
Cooperatives 2011, per dedicar-lo als
més joves. “Massa sovint, els joves
no coneixen el model cooperatiu
d’empresa”, apuntava l’aCi en el
manifest oficial. i afegia: “no obstant
això, les cooperatives ofereixen als
joves oportunitats orientades a les
seves necessitats pràctiques i estratègiques.
els ofereixen un model
d’empresa idoni per crear els propis
negocis; una oportunitat de feina
en empreses que comparteixen les
seves preocupacions relacionades
amb una gestió empresarial més
democràtica, responsable i ètica”. en
un context com l’actual, marcat per
la irrupció de les xarxes socials, que
connecten els joves d’una manera
nova, les cooperatives poden esdevenir
oportunitats sense precedents
per a aquesta generació, avesada
al treball col·laboratiu. especialment
si tenim present que cada any
generen més de 100 milions de llocs
de treball arreu del món. l’única
peça que manca perquè encaixi
el trencaclosques i perquè la crisi
esdevingui una oportunitat per als
més joves és, en paraules de l’aCi,
que es duguin a terme mesures per
capacitar aquest col·lectiu per tal
que pugui beneficiar-se del model
cooperatiu. el futur, doncs, l’escriuran
els joves, però també els governs
capaços d’incentivar l’emprenedoria
cooperativa.

6 PUNTCOOP • TArdOr 2011
formalment ara fa dos anys per cinc
joves instal·lats a Gràcia, és una suma
de moltes inquietuds i de moltes hores
de gestació cooperativitzades. Avui
Démodé compta amb un segell discogràfic
i un petit estudi de gravació, té
dos bars i moltes potes. Els seus socis
impulsen, conjuntament, projectes musicals
i artístics i recerques històriques
en un mateix marc en què la cultura i
la cooperació transcendeixen el sentit
tradicional. Segons Fernando Paniagua
un dels impulsors de Démodé, els socis
ja fa temps que funcionaven de manera
cooperativa: “Abans de constituir­nos
formalment, amb l’ajut d’Ara_Coop, ja
socialitzàvem els nostres sous. Una hora
de feina al bar valia el mateix que una
hora de treball produint un documental”,
explica l’historiador.
Uns quilòmetres més enllà, a la localitat
de Mataró, hi roda també una productora
cooperativa, aquesta també de
creació recent. Es tracta de Claraboia
Audiovisual, nascuda el 2010 de la mà
de tres antics treballadors de la televisió
municipal mataronina (TVM), que es
van quedar a l’atur, amb la reconversió
de la cadena en Maresme Digital. Per
aquests professionals, la fórmula cooperativa
és la que més s’assimila a allò
que volen fer: “El model cooperatiu ens
aporta motivació, la certesa de saber que
som els responsables tant dels encerts
com dels errors, el plaer de desenvolupar
projectes basats en l’autoorganització i
l’autogestió, i l’alegria de veure que és
possible fer­ho amb antics companys de
feina i amics”, expliquen.
CuRses d’obstaCLes
“Els joves avui són carn de canó de
l’economia. La nostra economia no és
productiva i, per tant, tot el coneixement
d’una generació ben formada no serveix
de res”, manifesta el Miquel d’Acció
Cultural. Per a ell, aquest context
de dificultats unit a la inexperiència en
la gestió d’empreses han complicat la
subsistència del projecte. “Hem hagut
d’afrontar les despeses típiques d’una
“ningú no neix emprenedor. Ens vam fer emprenedors
a còpia de formar-nos, d’assessorar-nos i de creure en
el projecte.”
El restaurant cooperativa La barricona, al ripollès,
ofereix cuina de mercat i de temporada.
economia expansiva, mentre baixaven els
ingressos”, resumeix. Amb tot, els joves
editors i llibreters d’Acció Cultural són
optimistes: “Si augmenta la conscienciació
de la població, ens assegurarem
la viabilitat”, apunten. El seu somni de
futur consisteix a consolidar l’aventura
que van començar fa dos anys, tot
aplicant una solució particular: “Reduir
les despeses col·laborant entre nosaltres
i incrementar els ingressos creant
comunitat”. Això vol dir intercooperar i
treballar en xarxa amb altres cooperatives.
“Si trenquem l’atomització habitual
de les cooperatives, en possibilitarem la
supervivència”, conclouen.
Per als socis de la veïna Démodé, les
dificultats per mantenir viva la cooperativa
són com un peix que es mossega la cua:
la manca de recursos provoca la precarietat
laboral, però també vital dels cooperativistes,
que sovint es veuen abocats a
autoexplotar­se per obtenir més recursos
i defugir la precarietat. Com ells, els socis
de Claraboia també estan preocupats pel
que anomenen “la dictadura dels diners”,
que els ha dut a acceptar projectes que no
els motiven del tot. La clau per subsistir
entre els centenars de productores que
existeixen a Barcelona és diferenciar­se.
“Un dels nostres trets diferencials és la
voluntat de posar el llenguatge audiovisual
a l’abast de les cooperatives i del tercer
sector”, comenten.
Els problemes formen part de l’agenda
diària de gairebé tots els projectes. A
Mollet del Vallès, els responsables de La
Molleta també lluiten per fer front als
problemes de finançament. “El crèdit
ICO no era tan avantatjós com ens havien
dit, i a això cal sumar­hi la tendència
de la gent de gastar menys, que ha fet
davallar la facturació”, afirmen inquiets.
Amb tot, els joves restauradors també
tenen una recepta per encarar el futur:
“Oferir un producte potent que atrapi la
gent. No deixar­nos endur per la frustració,
posar­nos les piles i reactivar l’economia
des de baix”, apunten, convençuts
que “en una cooperativa, la gent forma
part de la solució i no del problema”.
bons auguRis
Els consultors de bTACTIC tenen el
convenciment que la dificultat del seu
negoci prové de la “manca d’inversions
en R+D+I”, el problema que ha empès
molts joves a marxar del país. Segons
aquests emprenedors, el futur dependrà
de la creativitat a l’hora de captar recursos:
“Avui hi ha moltes portes obertes
per als joves emprenedors, el problema
és que no vénen soles. Nosaltres anem a
buscar els recursos, no esperem que vinguin”,
manifesta l’Òscar Ortega. I vaticina
amb optimisme: “Malgrat els problemes
de finançament, ara és l’hora de les
noves idees i dels nous reptes empresarials,
sobretot perquè el mercat ja no és
local. Per això, tenim la ferma voluntat
de ser una de les empreses de referència
al nostre país durant els propers dos o
tres anys”.
La mateixa lectura optimista és
compartida pels quatre socis d’Arkenova,
que resumeixen la seva estratègia
empresarial així: “Fer bullir les idees, ser
àgils i orientar­nos al mercat en funció
dels canvis de normatives i dels canvis
sociològics”. Per a aquests enginyers
“ningú no neix emprenedor”, i recorden
que ells van ser emprenedors “a còpia de
formar­se, d’assessorar­se i de creure en
el projecte” •
nota:
1: Moltes informacions recollides a l’article
han estat extretes de l’“Informe dels resultats
de l’EPA del 1r trimestre de 2011”, elaborat per
l’Observatori Català de la Joventut (OCJ).

COOPErATIVA,
VEïnAL I CuLTurAL
El barri de Sants de Barcelona alberga diversos edificis emblemàtics
que recorden el seu passat cooperativista. Al carrer Olzinelles, 31, n’hi
ha un, el de La Lleialtat Santsenca, que el segle passat va acollir una
cooperativa obrera de consum. Fa gairebé dos anys, veïns i entitats
del barri van començar a organitzar-se per reclamar que aquest
edifici esdevingui un espai per a usos veïnals, cooperatius i de cultura
popular.
Text: Redacció
l
a Lleialtat Santsenca és un edifici
de propietat municipal, abandonat
des del 2009 i catalogat com
a equipament protegit. Disposa
de 1.600 metres quadrats. Antigament,
quan la cooperativa de consum funcionava,
hi havia una botiga de queviures,
un teatre, una biblioteca, un gimnàs i
una sala de juntes.
La Plataforma Recuperem la Lleialtat
Santsenca, formada per una seixantena
d’entitats i nombrosos veïns, treballa
perquè l’immoble es torni a obrir i tingui
un ús social i col·lectiu. Per aconseguir­ho,
ha constituït un grup de treball
obert per definir el model de gestió de
l’equipament, confeccionar un pla d’usos
i fer propostes arquitectòniques de rehabilitació
de l’edifici.
autogestionada i poLivaLent
El model de gestió de la nova Lleialtat
Santsenca és un dels elements centrals
del debat del projecte. Els participants
de la iniciativa aposten per l’autogestió,
ja que aquest sistema d’organització
fomenta la participació, la implicació,
la responsabilitat i la transparència. Un
dels exemples amb els quals s’emmirallen
és l’Ateneu de 9Barris, un dels
equipaments més vius de la ciutat de
Barcelona en què la gestió va a càrrec de
les mateixes entitats i usuaris.
veïns i entitats de sants fa dos anys que treballen
perquè l’edifici de la Lleialtat esdevingui un espai
col·lectiu i cultural.
Pel que fa als usos, a través d’una
enquesta que va fer la Plataforma es va
constatar que moltes entitats del barri
tenen dificultats d’espai per desenvolupar
les seves activitats. A partir d’aquí,
els veïns i les entitats han començat
a definir la nova Lleialtat: el projecte
comptarà amb sales de reunió, magatzems,
espais de creació artística i zones
on es puguin fer exposicions, projeccions
de cinema, representacions teatrals o
presentacions; acollirà també una biblioteca,
un centre de documentació, serà
la seu d’algun projecte econòmic alternatiu,
etc. La voluntat és que els espais
siguin dinàmics i polivalents.
Respecte a la rehabilitació de l’edifici,
la Plataforma treballa perquè les
obres vagin a càrrec de l’Ajuntament, ja
que n’és el propietari. El mes de març
d’enguany, el darrer ple de la legislatura
del Districte de Sants­Montjuïc
va aprovar una declaració institucional
a favor recuperar l’edifici. L’objectiu
és que la rehabilitació s’inclogui en el
Pla d’Actuació del Districte de Sants­
Montjuïc. Ara el projecte està pendent
ActuAlitAts 7
panorames
de la valoració del nou equip municipal.•
L a LLEiaLtat, u n rEFErEnt
la lleialtat santsenca va ser cabdal
en el moviment cooperativista del
barri de sants. Fundada el 1894,
el 1927 es va traslladar a l’actual
edifici del carrer olzinelles, una
joia noucentista projectada per
l’arquitecte Josep alemany que
constava de dues plantes i terrat. Va
ser una co operativa de consum molt
important, alhora que va desenvolupar
una intensa activitat cultural
i va acollir destacats actes polítics.
l’exposició “Memòria cooperativa”,
produïda per La Ciutat invisible,
sCCL, retrata molt bé l’ambient
cooperativista de principi del segle
passat. després de la Guerra Civil, la
lleialtat santsenca va ser expropiada
i anys més tard, quan va ser absorbida
per la Flor de Maig, va perdre la
seva personalitat jurídica.

8 PUNTCOOP • TArdOr 2011
JunTS,
MOLT MILLOr
Crear un grup cooperatiu és un procés que, amb riscos limitats, permet assolir
noves fites, com ara arribar a nous mercats i millorar les prestacions dels productes
i els serveis. A continuació, coneixerem l’experiència de tres grups: un que ja té
rodatge (Xarxa Gedi), un altre que ja ha començat a treballar (Encís) i un tercer que
acaba de néixer (Ecos).
Text: Redacció; Foto: Cooperativa ETCS
trobada prèvia a la constitució d’ecos a la casa golferichs (barcelona) el passat mes de març.

l
a constitució d’una cooperativa
ja implica fer un acte
d’emprenedoria. Algunes en
tenen prou amb petites variacions
de la seva estructura inicial per
desenvolupar el seu fi al llarg dels anys,
però moltes altres estan en construcció
permanent, ja sigui per buscar noves
prestacions (serveis, productes) o per
ampliar la seva estructura. La manera
més natural per aprofitar les potencialitats
de creixement del cooperativisme
és a través de la intercooperació, que té
diverses formes: és molt comú arribar a
acords concrets amb altres cooperatives
afins per buscar complementarietats,
però també es poden crear grups de
més abast.
Aquesta segona opció de mutació
permanent és la que fa anys que
practica la Xarxa Gedi, que prové de
Consop, fundat el 1998 com a grup
sectorial d’atenció a les persones. La
cooperativa va optar per anar ampliant
el camp d’actuació mitjançant la creació
de noves empreses, tot aprofitant el
bagatge de la cooperativa mare pel que
fa a assessorament i capacitat d’inversió.
Després de desenvolupar un pla d’empresa,
si els nous projectes empresarials
són viables es poden acabar independitzant
i fins i tot comptar amb NIF
propi, però sempre sota el paraigua del
grup.
Avui, aquesta estratègia ha cristallitzat
en els deu nodes que formen
la xarxa. “Es treballa per empoderar
tothom empresarialment, el poder està
aplanat de forma horitzontal igual que
els sous, la qual cosa dóna confiança,
motivació i esperit emprenedor als socis
i treballadors, que se senten lliures
d’autogestionar el seu lloc de treball”,
explica Lluís Camós, soci de la cooperativa.
A mitjà termini, la Xarxa Gedi
vol entrar en el món de la gestió cultural
i de continguts digitals, i fomentar
la promoció de l’economia social a
Catalunya.
La cooperativa mixta de treball i
consum Encís, producte de la fusió de
6Tell i Entorn, també treballa en l’àmbit
de la gestió d’equipaments, i ja tenia
una aliança empresarial per gestionar
conjuntament diversos projectes, com
la gestió d’una escoleta a les Illes Balears.
Després que els socis aprovessin la
fusió per unanimitat la primavera passada,
la cooperativa es troba immersa en
Les perspectives que obre la creació d’un grup
cooperatiu superen de llarg els seus obstacles.
un ambiciós procés de creixement, que
preveu doblar la facturació (de 10 a 20
milions d’euros) i el nombre de treballadors,
entre directes i indirectes (de
500 a 1.000), durant els propers tres
anys.
Encís té presència a 22 municipis
de Catalunya, on se centra en la gestió
de 25 escoles bressol, i en un període
de tres anys preveu posicionar­se com
el primer operador del país en aquest
sector. De la mateixa manera que Gedi,
Encís també ha iniciat l’expansió internacional,
amb converses per aplicar el
model cooperatiu al Brasil.
El grup més jove és Ecos, que es va
començar a gestar a partir d’un debat
de la Comissió d’intercooperació de
la Xarxa d’Economia Solidària (XES)
entre abril i setembre del 2009, que va
veure la necessitat de potenciar eines
d’intercooperació orientades a reforçar
l’estratègia de desenvolupament del
mercat social.
L’objectiu del grup és convertir­se
en un referent empresarial d’economia
social i solidària, ja que “en un context
de crisi estructural són necessàries propostes
des d’aquest àmbit pel que fa a la
prestació de serveis”, explica Jordi Via,
d’Arç Cooperativa.
El grup Ecos té la voluntat de teixir
complicitats amb les entitats i les organitzacions
que treballen amb formes
alternatives de produir, consumir i
finançar­se, tot concebent l’economia
social i solidària com a moviment transformador.
Crear un grup cooperatiu, com
qualsevol procés que implica canvis
d’estructura, també té els seus inconvenients,
com la pèrdua d’una part
d’autonomia o la necessitat d’esmerçar
temps i recursos per coordinar­se, especialment
si parlem de col·lectius grans
i diversificats. Amb tot, les perspectives
que obre superen de llarg aquests
obstacles, ja que ofereix la possibilitat
d’obrir camps d’acció (més serveis,
nous mercats, innovació i aprenentatge
permanent), es poden compartir els
riscos financers i es racionalitzen els
esforços en administració •
trEs grups coopEratius:
qui és qui
ActuAlitAts 9
gedi
Xarxa cooperativa formada per 10 nodes,
alguns amb forma jurídica pròpia
i d’altres treballant sota la forma
jurídica de Gedi, sCCl. Proporciona un
ventall de serveis variat arreu de Catalunya,
com ara gestió alimentària,
d’atenció a les persones i d’enginyeria
i construcció. s’ha internacionalitzat
amb un centre a la ciutat marroquina
de Tànger. actualment, Gedi
està integrat per: esport6, sCCL; une
Cohesió social; frescoop, sCCL; aid
– Tassyer Marroc; une infància i Família;
empresa d’inserció gd’ai, sCCL;
project-Haus, sCCL; une acollida de
menors; une inserció i Formació, i
une Gestió i administració. són 250
persones entre socis i treballadors.
www.xarxagedi.coop
encís
Cooperativa mixta de treball i consum,
nascuda de la fusió de 6tell i
entorn l’abril de 2011. especialitzada
en gestió d’equipaments socials,
com casals de gent gran, biblioteques
i escoles bressol, així com en
el desenvolupament de programes
socioeducatius i culturals adreçats
a les persones, l’administració, les
empreses i les entitats de lleure. Té
oficines a barcelona, la seu social és
a Manresa i compta amb més de 500
professionals.
www.encis.coop
ecos
Cooperativa de segon grau constituïda
la tardor de 2011. integrat per arç
co operativa (corredoria d’assegurances),
arç intercooperació (consum responsable),
trèvol (neteja i missatgeria
ecològica), etCs (intervenció comunitària),
barnaciber (informàtica), Cos
(salut), Complementum (consultoria
social) i ex-Libris i l’apòstrof (comunicació).
Totes juntes sumen uns 90
treballadors.
www.grupecos.coop

10 PUNTCOOP • TArdOr 2011
CAP A unA
ECOnOMIA HuMAnA
El 10 de setembre va ser un dia històric per a l’economia solidària: després de molts
anys de gestació i en el marc d’un congrés que es va celebrar a Barcelona, es va
constituir formalment la Xarxa Internacional de Promoció de l’Economia Social i
Solidària RIPESS Europa. El lema: hi ha una altra forma de fer economia.
Text: Redacció
l
a Xarxa d’Economia Solidària de
Catalunya (XES) va ser l’organitzadora
del Congrés Fundacional
de la Xarxa RIPESS que
va tenir lloc a Barcelona els dies 9 i 10
de setembre i que va reunir 150 representants
de l’economia social i solidària
d’Alemanya, Àustria, Bèlgica, Catalunya,
Espanya, França, Itàlia, Luxemburg, els
Països Baixos o Suïssa. Culminava així
un llarg camí de trobades que va començar
a Lima el 1997 i que va seguir
al Quebec el 2001, a Dakar el 2005 i a
Luxemburg el 2009.
Construir una economia i una societat
més justes i menys depredadores i excloents
és l’horitzó de la nova xarxa RIPESS,
que aplega 5.000 empreses i entitats que
El congrés de ripEss va tenir lloc a la casa del
mar de barcelona.
mouen més de 100.000 persones de tot
Europa. Es tracta d’un potencial humà
que ja fa anys que treballa per canviar
l’actual sistema capitalista, caracteritzat
pel mercat desregulat i el consum depredador,
i per construir una nova economia
més justa i sostenible en què l’eix central
siguin les persones i s’aprofundeixi en la
participació, la democràcia i el compromís
per la comunitat.
Tal com s’afirma al manifest fundacional,
la Xarxa Europea de l’Economia
Solidària desitja superar els efectes de la
crisi actual i promoure formes d’organització
des de l’àmbit local al global que
afavoreixin la llibertat, la reciprocitat, la
solidaritat i l’intercanvi igualitari.
miLeRs d’iniCiatives
Els valors que defensa RIPESS fa molts
anys que els practiquen nombroses iniciatives
de l’economia social que estan
actualment en marxa. Entre aquests projectes,
hi trobem cooperatives de treball,
cooperatives de consum ecològic, xarxes
d’intercanvi, col·lectius del tercer sector,
bancs de temps, banca ètica, associacions
de desenvolupament local, iniciatives de
gènere i pedagògiques, etc.
Es tracta, doncs, d’un ventall d’experiències
que cal desenvolupar i articular
per anar avançant cap a un nou model.
Per assolir­lo, la Xarxa RIPESS proposa,
d’una banda, crear institucions alternatives
paral·leles, i de l’altra, pressionar els
governs perquè facin les reformes estruc­
construir una economia
i una societat més justes
i menys depredadores i
excloents és l’horitzó de
la xarxa ripEss.
turals necessàries per acostar­nos a una
nova societat.
meRCat soCiaL
Una peça cabdal per assolir l’horitzó de
RIPESS és impulsar l’anomenat mercat
social, és a dir, crear circuits alternatius al
comerç convencional des de la perspectiva
del consum responsable. Segons la Xarxa
RIPESS, “el mercat social és la solució
que impulsa la democràcia econòmica,
l’equilibri ecològic i la implicació de la
societat en el desenvolupament d’un món
més just, social i solidari”.
“El mercat social”, es va dir durant el
Congrés, “afavoreix l’aparició i la integració
de noves iniciatives de comerç just,
finances ètiques, serveis de proximitat,
consum responsable, empreses socials, així
com iniciatives de solidaritat nord­sud i
de conservació del medi ambient” •
més inFormaciÓ
www.ripesseu.net
http://noumodeleconomic.wordpress.com

ActuAlitAts 11
acTUaLiTaTs 11
Entrevista
“Cal aliar-se amb els sindicats
i el tercer sector”
JOAn
SuBIrATS
Joan Subirats és doctor en Ciències Econòmiques, catedràtic de Ciència
Política i membre de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de
la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment dirigeix el postgrau
en Economia Cooperativa. Subirats subratlla que el cooperativisme és
una cruïlla important per articular la societat, l’economia i el territori, tres
elements que no es poden desvincular.
Text: Carles Masià; Fotos: Juanfra Álvarez

12 PUNTCOOP • TArdOr 2011
“L’economia social
és rendible perquè
genera dinàmiques
d’intercooperació,
reciprocitat i
solidaritat que
després no
obliguen a fer
polítiques socials
complementàries.”
en quina mesura les entitats de finances
ètiques, les empreses cooperatives, el
consum responsable o el comerç just –és a
dir, tot el que anomenem economia social
i solidària– poden ser una alternativa a
l’economia actual? Per parlar d’alternatives,
a vegades faig servir un triangle
amb els vèrtexs “incidència”, “dissidència”
i “resistència”. Moviments com el
cooperativisme poden incidir sobre la
realitat per intentar canviar­la i defensar
uns drets i unes condicions de vida. Al
mateix temps, però, mitjançant la dissidència
haurien de ser capaços de construir
formes alternatives de producció,
distribució, consum, etc. A això, cal sumar­hi
noves formes de compartir, com
ara el peer to peer en l’àmbit de la producció
de coneixement i cultura lliure
o, més, recentment, el micromecenatge.
Aquest escenari té una potencialitat molt
important, ja que és una via per renovar
l’economia social i solidària. Finalment,
hi ha la resistència, que és dir “no” al
que no t’agrada, que és complementària
a la dissidència: pots treballar perquè no
s’aprovi la llei Sinde i, al mateix temps,
crear mecanismes alternatius per compartir
coneixements.
La crisi del sistema financer convencional
explica el creixement de la banca ètica?
Hi ha una sèrie de dinàmiques que han
reviscolat perquè hi ha persones que han
perdut la confiança en el sistema. Caldria
fer un salt endavant i que algunes organitzacions
i empreses només treballessin
amb aquest sistema financer diferent
per enfortir­lo. Això crearia una situació
d’amenaça cap al sistema tradicional, que
es veuria obligat a canviar.
Què caldria fer per promoure sistemes
més cooperatius a Catalunya? El cooperativisme
creixerà en la mesura que el
mateix sector sigui capaç de fer­lo créixer,
generar aliances amb altres sectors
i tenir prou influència social per canviar
les coses. Tot això no vindrà determinat
per la bona voluntat del mercat ni dels
poders polítics. En aquest sentit, és obvi
que el cooperativisme hauria d’establir
ponts importants amb el món sindical
–que està en una crisi significativa, de
regeneració– i amb el tercer sector social.
Són moviments que van en paral·lel i han
tingut massa poca connexió. En alguns
dels llocs del món en què s’ha avançat
més –i penso en el Quebec i algunes zo­
nes de França– aquestes interaccions han
reforçat la capacitat de transformar el
sistema. En canvi, aquí hi ha molta desconfiança
i desacords històrics: el sindicalisme
veu amb mals ulls el tercer sector
perquè creu que erosiona les condicions
de treball, i el cooperativisme no acaba
d’estar ben vist pels sindicats perquè consideren
que les relacions laborals són diferents.
Penso que hi ha un terreny comú
que si s’explorés permetria fer avançar
més aquest programa, que en el fons és
polític. No s’ha de desvincular el debat
econòmic del polític, en què territori,
economia i societat estan relacionats.
en aquest punt, quin paper han de jugar
les institucions? A Catalunya, les forces
polítiques que governen segueixen la línia
de residualitzar les polítiques públiques
i utilitzar el tercer sector com una forma
barata de proveir serveis, no els interessa
el cooperativisme ni l’economia social
que és transformadora. I a l’Estat, tenim
exemples de mesures que tampoc no afavoreixen
el cooperativisme. Així, Madrid
i Castella­Lleó han atorgat concessions a
ACS, propietat de l’empresari Florentino
Pérez, i al grup Eulen per tal que gestionin
escoles bressol i serveis socials per a
persones grans i immigrants, ja que diuen
que ho fan millor aquestes empreses que
les cooperatives o el tercer sector.
Si els poders públics estiguessin interessats
en el tercer sector, podrien posar
unes clàusules socials –semblants a les
clàusules ambientals que ja existeixen–
que afavorissin el sector de l’economia
social en comptes del mercantil en la
contractació pública. S’ha demostrat que
l’economia social té més arrelament al
territori, no es deslocalitza i genera més
sostenibilitat social. En definitiva, acaba
sent rendible perquè genera dinàmiques
d’intercooperació, reciprocitat i solidaritat
que després no obliguen a fer polítiques
socials complementàries. Podem
posar un cas real: quan un ajuntament
per fer la neteja contracta la cooperativa
Feines de Casa, formada per dones en
risc d’exclusió social, evita que aquestes
persones vagin a la cua del PIRMI, ja que
estan treballant, se senten millor i no són
dependents dels poders públics. En canvi,
quan per qüestions d’eficiència econòmica
teòrica les administracions donen la
concessió a empreses com Eulen, no tenen
en compte el cost de la no existència
de cooperatives com Feines de Casa.

Llavors, la solució és pensar més a llarg
termini? Cal tenir una visió més global
de desenvolupament territorial. En
aquests moments, el lloc de l’Estat espanyol
amb menys atur és la comarca de
Mondragon, prop d’un 3%. En canvi, hi
ha pobles d’Andalusia on l’atur supera el
40%. Hi ha molts factors que expliquen
aquesta diferència, però segurament hi
té alguna cosa a veure l’economia social
impulsada des de baix pel Grup Mondragon,
independentment de si el seu
model ens agrada més o menys. Podríem
analitzar els impactes sobre el territori
que té l’existència de xarxes cooperatives
potents, que són capaces de vertebrar el
territori i fan que el desenvolupament
sigui més sostingut en el temps, en definitiva,
més resilient. És necessari pensar
en noves dinàmiques de desenvolupament
territorial que vagin més enllà de
la construcció d’infraestructures.
D’altra banda, el cooperativisme
també té un paper molt important en
l’àmbit mediambiental. Cal demostrar
que hi ha una relació molt directa entre
la sostenibilitat ambiental i social, ja que
això pot generar unes formes diferents
de plantejar el desenvolupament respecte
de les empreses que tendeixen a
buscar la competitivitat i el benefici a
curt termini. De fet, a Europa hi ha un
moviment molt interessant, que és el de
les ciutats en transició, que posa molt
èmfasi en l’economia social i el cooperativisme.
En aquest sentit, s’ha d’anar
tancant el cercle, per això és important
l’aparició de cooperatives de producció
energètica com Som Energia, i d’educació,
que donin importància al treball
col·lectiu.
Els poders públics haurien de ser capaços
d’entendre que impulsar polítiques
que afavoreixin el cooperativisme i l’economia
social és un element de sostenibilitat
a llarg termini. Això és difícil que ho
facin perquè estan molt influenciats pel
curt termini.
arran de la crisi, ha fet fortuna el terme
“emprenedoria”, normalment associat a
iniciatives individuals amb poca incidència
sobre les comunitats. Què cal fer per
potenciar l’emprenedoria col·lectiva? No
hem de caure en el perill de confondre
l’emprenedoria social amb alguna cosa
que és fer el de sempre, però disfressada.
És clau entendre que la bona emprenedoria
social és la que modifica les
relacions de poder, és com la seva prova
del nou. I si en una cosa té influència el
cooperativisme és en la idea que tothom
és igual i que el poder a dins de l’empresa
ha de ser equitatiu.
un dels problemes del cooperativisme és
que li ha costat entrar en l’àmbit educatiu.
Com a docent, què en penses? Es tractaria
d’anar més enllà de l’àmbit educatiu
i tenir la capacitat de connectar necessitats
socials i formes organitzatives. S’ha
d’entendre que la millor manera de crear
coneixement compartit és a través de fórmules
cooperatives, en què la cooperativa
esdevé una forma moderna de plantejarse
problemes, compartir la producció i
els beneficis, i tenir un equilibri democràtic
a l’interior de l’empresa. I no crec
que això es resolgui únicament incorporant
una assignatura de cooperativisme
a l’escola. Amb tot, és evident que la
manca de presència del cooperativisme
a la universitat també s’explica per la
marginalitat que ha tingut el moviment
durant molts anys al Principat. A França,
el Quebec i Itàlia la presència del cooperativisme
és força més important perquè
han sabut mantenir el vincle entre la
influència social i la influència en el camp
del coneixement i de l’acadèmia. Aquí
hem començat a fer un postgrau d’Economia
Cooperativa, i hem anat una mica
a contracorrent per raons més ideològiques
que no pas pràctiques •
ActuAlitAts 13
“La bona emprenedoria
social és la que modifica
les relacions de poder,
és com la seva prova del
nou.”

14 PUNTCOOP • TArdOr 2011
Llars per a
la inserció
angular
l’accés a l’habitatge de les persones
amb discapacitat intel·lectual
ha estat una prioritat per a Teb
des de l’inici de la seva activitat,
el 1974. un any després, ja es van
comprar dos pisos a la barceloneta,
amb previsió de futur, i a mitjan
anys vuitanta la diputació va cedir
a la cooperativa 4 habitatges
al barri barceloní de sant andreu.
l’any 2001 es va fer un salt per integrar
tota aquesta activitat a Teb
Habitatge, una cooperativa mixta
de consum i treball associat, d’iniciativa
social i sense ànim de lucre.
què passarà quan nosaltres no hi
siguem?, es pregunten les famílies.
la llar-residència i els pisos assistits
de Teb donen resposta a aquesta
preocupació des de l’esforç collectiu
i la solidaritat.
Fotos: esther navalón Wamba
1. Els objectius de tEb Habitatge són fomentar l’autonomia
de les persones amb disminució psíquica i millorar la seva
qualitat de vida dins d’àmbits familiars i quotidians. 2. La
cooperativa busca per als seus usuaris un habitatge que
es trobi en un entorn veïnal semblant al que han viscut
amb les seves famílies. 3. tEb Habitatge s’organitza com
a cooperativa d’usuaris amb socis de treball. actualment
hi ha 120 socis usuaris. 4. La cooperativa ofereix dos tipus
d’habitatge: la llar-residència, amb un acompanyament
les 24 hores del dia, i el servei d’autonomia a la pròpia llar,
per a les persones més autònomes. 5. de les 71 places de
què disposa, 41 són de llar-residència, i les previsions són
començar el 2012 amb 55 places noves. 6. aquest 2011, tEb
Habitatge ha posat en marxa nous pisos assistits als districtes
barcelonins de sarrià-sant gervasi i sants-montjuïc i
està enllestint 24 places més de llar-residència a badalona.
1
2
3

4
5
6
CooPeraTiVa
Teb HabiTaTGe
ActuAlitAts acTUaLiTaTs 15

16 PUNTCOOP • TArdOr 2011
punt de vista
Text: Guillermo Rojo. Cooperativa ETCS
Il·lustració: Jordi Borràs
Pinzellades del 15­M
de l’“això és el que hi ha” al “no és la nostra crisi”, “units pel
sentit comú” El 15­M és un cop d’aire fresc en un moment en
què es feia irrespirable. De forma contundent, creativa i urgent,
posa nom i acciona un malestar. Un malestar que ja no és
només el meu, sinó que el posa en comú, és el teu i el meu.
“no som mercaderia en mans de polítics i banquers” El 15­M
és un moviment de persones. Davant d’un missatge omnímode,
únic i monocord, davant de la dictadura del mercat (que ho justifica
tot i que ningú no ha votat ni elegit, un mercat abstracte),
el 15­M torna a posar la persona en el centre del discurs i
l’acció, l’ésser humà és i ha de ser protagonista de la seva vida i
de la història.
“no ens representen” El 15­M és construir autonomia, recuperar
i posar en el centre la nostra capacitat de crear, innovar,
pensar, fer, recuperar el foc promoteic davant dels déus del
mercat i uns poders fàctics que buiden de sentit la democràcia
representativa.
Aquests són uns quants dels elements significatius del 15­M.
No podem, ni volem, fer una descripció exhaustiva del 15­M,
perquè ja hi ha força literatura interessant sobre el tema: @
galapita@hibai@zzzinc@ivanmiro, santiagolopezpetit, amadorfdezsavater,
carlostaibo, @raimundoviejo...
“error del sistema. Reinicia” De quina manera afecta el cooperativisme
el 15­M? No tenir por de pensar ni de fer. D’alguna
manera, apel·la a la radicalitat democràtica. Les places i el
15­M ens interpel·len directament; de fet, hi ha una aproximació
i un interès creixent amb tot el que té a veure amb el cooperativisme,
l’economia social i solidària i les finances ètiques,
de les quals hem de participar. De fet, són valors i principis
perfectament nostres.
Repte a l’engròs. El moviment cooperatiu i l’economia social
i solidària tenen davant el repte de pensar­se i construir­se en
clau d’alternativa econòmica, guanyar­se un protagonisme i un
paper, o bé seguir com una empresa més dins del mercat on
allò cooperatiu és només un adjectiu que de vegades fa nosa.
Tornar a arrelar l’economia (K. Polanyi) a unes relacions socials,
les persones, etc.
Repte a la menuda i entre iguals. Un dels encerts i a la vegada
de la complexitat del 15­M és la conjunció fins a convertir­se
en la mateixa cosa de les xarxes socials i la plaça. La comunicació
esdevé central, és forma i substància, és distribuïda,
horitzontal i en xarxa. És la que permet generar intel·ligència
col·lectiva, sabers compartits i construcció col·lectiva de coneixement,
innovació i creativitat des d’una comunitat d’iguals.
Una interpel·lació a la nostra organització i cultura cooperativa
per veure com aprofundim en una gestió més democràtica i
participada no com una assumpció automàtica d’uns principis
cooperatius més o menys amables i romàntics, sinó com a principis
vertebradors d’una forma de fer pròpia, cooperativa.
Ara com ara, la resposta del cooperativisme en general a la
crisi ha estat merament convencional. Hem cercat solucions
de finançament, la fusió i aliança (obsessió per la grandària),
fer­nos més empresa convencional per ser més eficients i eficaços
(amb una assumpció acrítica de totes les convencions i els
conceptes), plans estratègics, gestió del canvi, etc. La visió ha
de ser una altra a partir d’un concepte de desenvolupament relocalitzat,
sostenible (econòmicament, socialment, ambientalment)
i del procomú, establir un camí de transició mitjançant la
resiliència on la intercooperació signifiqui un quelcom més que
obrir i ampliar mercats, i que serveixi per construir i fer mercat
social, generar xarxes de complicitats, etc. (J. Via, J. Garcia) •

opinions 17
Fets i no paraules Editorial
L
es retallades, els ajustos pressupostaris o altres
eufemismes més o menys creatius utilitzats per alguns
per amagar la crua realitat estan generant un
estat d’opinió i un clima que no ajuden gens als qui
cada dia aixequen la persiana de la seva empresa o negoci amb
voluntat de continuar generant riquesa i ocupació.
En paral·lel, els discursos dels nostres governants, reforçats
per les proclames de la cohort d’opinadors oficials, aquells que
saben de tot i tenen la veritat absoluta, ens diuen que les solucions
han de venir de la implicació i l’aportació de les empreses
i de la iniciativa privada, que la iniciativa pública no dóna per a
més i que ara és el moment dels emprenedors.
Sense entrar a valorar si aquests plantejaments no són més
que una excusa per desfer l’estat del benestar que tants anys
i esforços va costar, fet que podria ser objecte d’anàlisi en un
altre editorial, no és un contrasentit demanar l’esforç i posar al
capdavant de la recuperació aquells a qui s’està ofegant?
En èpoques de bonança i també durant crisis anteriors, el
teixit empresarial català ha donat mostres de fermesa tirant endavant
la seva activitat; i, dins d’aquest, el sector cooperatiu ha
treballat fort per contribuir, des de propostes diferents de les
clàssiques, però eficients i modernes, a fer créixer l’economia
catalana i a col·laborar amb les administracions des de plantejaments
d’emprenedoria col·lectiva.
Però, què hem de fer quan és la mateixa administració amb
retallades en l’assignació a projectes o amb retards i incompliments
en els pagaments la que posa en perill la viabilitat de
moltes empreses? Cooperatives que treballen en sectors com
la salut, els serveis socials o l’educació viuen el dia a dia amb
un ull a la caixa, l’altre a fer que l’activitat funcioni i les orelles
atentes al bombardeig diari de notícies i globus sonda que
anuncien, de manera esglaonada, noves retallades.
No tenim clar a quins interessos respon aquesta estratègia
de fiblada diària, o potser simplement no tenim temps per perdre
interpretant els estranys moviments dels nostres polítics.
El que sí que sabem les empreses cooperatives és que aixecar la
persiana cada dia demana confiança i il·lusió, i aquestes passen,
d’entre altres, per tenir interlocutors a l’administració que, de
manera professional, responsable i madura, ens expliquin els
seus plantejaments, alhora que compleixen els seus compromisos
i obligacions.
No calen mitges veritats; no calen bones paraules; només
cal demostrar amb fets que s’aposta pel teixit empresarial i
afrontar de manera valenta les dificultats des de la coherència
i la sinceritat. No som infants ni ciutadans anestesiats als quals
cal amagar la veritat; som empresaris responsables que hem fet
una aposta per crear ocupació, arriscant­nos i implicant­nos
des del cooperativisme, cooperativisme que sap i vol buscar
solucions, com hem demostrat darrerament davant els incom­
Il·lustració: Jordi Borràs
pliments en els pagaments per part de l’administració, activant
mesures de finançament des dels propis recursos.
Ara que estan de moda les metàfores marines, sentim sovint
que “estem tots en el mateix vaixell” o que “hem de remar tots
cap a la mateixa direcció”; d’acord, ho acceptem, però a canvi
demanem respostes a algunes preguntes: quants rems tenim?,
tots anirem a rem o alguns tindran motor?, sabem a quin port
anem?, què farem amb els que ja no tenen força per remar? •

18 PUNTCOOP • TArdOr 2011
a debat
Assemblees més
participatives
L’assemblea mostra la salut democràtica de la vostra cooperativa,
com té el cor, el cap i el fetge. De quin mal pateix, la vostra
assemblea? Sempre parlen els mateixos? Sempre callen els
mateixos? Els especialistes i els cooperativistes donen algunes claus
per dinamitzar les assemblees i millorar-ne la salut.
Text: Redacció; Il·lustració: Jordi Borràs
1 om c dinamitzar les assemblees de les cooperatives i fer que siguin més participatives?

iGor orteGA sunsunDeGi
1
La participació dels socis es presenta
com un dels grans reptes de les
cooperatives en l’escenari actual. A
Mondragon, per exemple, les cooperatives
s’han fet molt grans però, en canvi,
l’arquitectura organitzativa i els processos
que es van articular en el seu moment
per canalitzar la participació dels socis no
han conegut modificacions importants.
És cert que s’han implementat una sèrie
de millores en la transmissió de la
informació. Per exemple, les xerrades
informatives prèvies a l’Assemblea
General, en grups de 40­50 socis i amb la
presència d’algun membre de l’equip de
direcció i del Consell Rector, han
millorat la qualitat de la informació.
No obstant això, és evident que aquestes
millores parcials no són suficients.
Segons les percepcions dels protagonistes
de les cooperatives de Mondragon, les
assemblees no tenen vitalitat ni atractiu:
pateixen d’un excessiu formalisme en
què, any rere any, es repeteix un mateix
guió ritualitzat: la informació, per efecte
de les xerrades informatives, es fa repetitiva,
els actors són també sempre els mateixos,
no existeix espai per a la deliberació,
i la participació dels socis és pràcticament
inexistent, en part per la dificultat de pren­
mArio sÁncHeZ
1
Per fer més participativa l’assemblea
cal, en primer lloc, garantir la
presència dels socis i això passa, sovint,
per recordar, via SMS, la convocatòria
pocs dies abans de la celebració. És molt
important fer un o dos recordatoris al
marge de la convocatòria oficial, que s’ha
fet amb quinze dies d’antelació com a
mínim.
En segon lloc, cal saber comunicar bé
la informació al soci i això passa, sovint,
per adaptar el discurs i fer­lo més directe
i clar. És molt freqüent que els professionals
que prenen la paraula a les assemblees
utilitzin un llenguatge massa tècnic,
la qual cosa no facilita la comprensió.
Finalment, crec que cal que el Consell
Rector i l’equip gestor de la cooperativa
tingui clar que l’assemblea és molt
important i ho sàpiguen transmetre. Els
consells rectors són els que, d’igual a
dre la paraula en un aforament d’unes 500
persones. (“Les assemblees són per als valents!”,
afirma un veterà cooperativista).
De fet, són els mateixos socis els que
ofereixen una sèrie de propostes per
millorar­ne la dinàmica. Proposen,
d’entrada, una millor gestió de l’exposició
de la informació en l’assemblea:
d’una banda, obrint el ventall d’aquesta
informació cap a la dimensió social de la
cooperativa. De l’altra, proposen un nou
tractament de la informació empresarial,
incidint en una interpretació qualitativa
i estalviant temps en les descripcions
quantitativistes amb les quals es dispersa
i es difumina la visió més integral del
projecte cooperatiu. També suggereixen
trencar amb el formalisme obrint la
participació a altres protagonistes que,
al seu torn, reflecteixin la feina que els
òrgans socials i diferents comissions tiren
endavant al llarg de l’any. Proposen,
finalment, la implementació d’espais de
reflexió i comunicació que transcendeixin
la mera transmissió d’informació,
la qual cosa requereix conceptualitzar
l’assemblea no com un esdeveniment
concret de l’any, sinó com la culminació
d’un procés de deliberació metodològicament
dinamitzat •
igual, han de fer una tasca d’explicar als
altres associats la importància d’assistir a
les assemblees, ja que aquests són els autèntics
fòrums de debat, l’espai on s’han
d’exposar totes les opinions referents a la
cooperativa. És aquí, i no en altres espais
més públics, on s’han de fer aquelles preguntes
de vegades incòmodes, però que
han de ser contestades amb la transparència
i credibilitat que la resta de socis
espera i mereix.
Aquestes tres recomanacions, penso,
poden ajudar­nos a dinamitzar les assemblees.
Tanmateix, de vegades em pregunto
si no ens trobem amb una manca
de voluntat de fer­ho. Preferim mostrar
obertament i pública els encerts i els errors
comesos o preferim la tranquil·litat
que dóna un quòrum limitat? Realment,
es vol que les assemblees siguin multitudinàries
i participatives? •
opinions 19
igor ortEga sunsundEgi
investigador de l’institut d’Estudis cooperatius
Lanki i professor a la universitat de
mondragon
mario sáncHEz
director cooperatiu de grupactel

20 PUNTCOOP • TArdOr 2011
JuAnA ferrer BlAsco
1 A l’hora d’organitzar la dinamització
de l’assemblea, establim tres
tipus d’objectius. Per una banda, els
objectius de tasca: informar, debatre,
consensuar decidir, avaluar.... De l’altra,
els de participació: aconseguir que els
socis tinguin un espai i moment diferenciats
per expressar­se, intercanviar,
debatre... Finalment, els de clima com,
per exemple, generar un clima òptim per
a la reunió.
Per a cada un d’aquests tipus d’objectius
ja hi ha tècniques i estratègies
adequades. Tanmateix, no podem oblidar
que és bàsic tenir definits quins seran els
objectius de l’assemblea condicionats per
les característiques, el procés i el moment
de la nostra empresa cooperativa.
No sempre seran els mateixos ni sempre
hauríem d’utilitzar les mateixes maneres
de treballar dins del nostre espai assembleari.
Cal pensar que una assemblea mostra
la nostra “salut participativa” com a
organització: la manera d’organitzar les
vostres assemblees es repeteix indepen­
ester ViDAl puJol-XicoY
1
Més que proposar metodologies per
dinamitzar l’assemblea, plantegem
la necessitat d’avançar cap a estructures
i dinàmiques organitzatives que facin a
les persones protagonistes no sols el dia
de l’assemblea, sinó de la construcció i
gestió del dia a dia de la cooperativa.
Estructures i dinàmiques organitzatives
que facilitin que les persones estiguin
connectades amb les grans línies estratègiques
de la cooperativa, amb les
opcions d’organització interna adoptades,
que entenguin com funciona el
negoci que duen a terme i, sobretot, que
tinguin ganes de formar­ne part i de
contribuir en tot allò que estigui al seu
abast.
Dit això, podríem també preguntarnos
sobre el grau d’interès que els temes
tractats a l’assemblea tenen per als assistents,
la connexió amb el seu dia a dia,
el tipus d’informació i les claus d’interpretació
sobre el tema a tractar i l’actitud
sincera de voler construir acords i
projectes comptant amb la participació
dentment del tema que tracteu?, heu
pensat a canviar l’entorn?, i a utilitzar
altres llenguatges més enllà de la veu i el
debat? Són només algunes preguntes a
l’hora de dissenyar la gestió participativa
de l’assemblea.
On comença la dinamització de l’assemblea?
Convé pensar en la gestió de
tres moments: abans, durant i després.
En l’abans, és clau concretar amb quins
recursos comptem per a la dinamització
i preparar bé la convocatòria: treballar la
documentació prèvia, animar la participació,
en especial dels “no participatius”
i assegurar el lloc i el context adequat.
Durant l’assemblea, cal transmetre
clarament els objectius, les dinàmiques
i el temps a les persones participants.
Qui s’encarregui de la dinamització de
l’assemblea ha d’estar pendent que la
informació arribi, que tothom pugui
explicar­se, de l’ordre de les aportacions
i de les decisions. També és important
obtenir una valoració de les persones que
hi han participat. Després, cal sistematitzar
i difondre •
de les persones i creient amb les seves
potencialitats.
Per dinamitzar les assemblees proposem
oferir informació comprensible i clara,
acompanyada d’una anàlisi profunda i
sincera i cercar una dimensió del grup que
convidi a parlar –qui crida més no té més
raó, però sí que pot “espantar” la resta
a parlar i, si és el nostre cas, ho haurem
de tractar. També proposem incorporar
espais per discutir i tractar temes de fons;
utilitzar sistemes que facilitin la posada
en comú –ordinador, mapes conceptuals,
murals, notes adhesives...– i, en definitiva,
ser creatius, cuidar l’ambient, l’espai, els
horaris... Cal creure en l’assemblea com a
espai d’aprenentatge organitzatiu i generar
eines de seguiment i de retorn sobre
els temes tractats, el progrés i la valoració
dels resultats.
I, a més, és imprescindible reflexionar
sobre tot el que cal fer no sols durant,
sinó abans i després, perquè desperti
interès i les persones vinguin a prendre’n
part •
Juana F ErrEr bLasco
sòcia treballadora fundadora d’Etcs, sccL,
Estratègies de transformació comunitària
sostenible
EstEr vidaL puJoL-xicoy
consultora d’organització de HobEst, sccL

Les cooperatives resisteixen
millor la crisi, segons cicopa
L’informe anual sobre els efectes de la crisi en les cooperatives
de treball elaborat per CICOPA, una confederació que agrupa
cooperatives de treball associat de 21 països de tot el món, revela que
les cooperatives estan més ben posicionades davant la crisi que les
empreses convencionals.
Text: Redacció
d
es de l’any 2009, CICO­
PA (Organització Internacional
de les Cooperatives
de Producció
Industrial, Artesanal i de Serveis), a través
de la seva organització regional CECOP­
CICOPA Europa, fa una consulta als seus
membres per conèixer els efectes de la
crisi sobre les seves cooperatives afiliades.
Aquest tercer informe que publica, i que
correspon a la situació de les cooperatives
l’any 2010, revela tres conclusions
importants: la primera, que les característiques
pròpies de les cooperatives
ajuden a afrontar millor la crisi que les
empreses convencionals; la segona, que
un dels principals esculls que hi ha ara és
el finançament, i la tercera, que calen més
mecanismes de solidaritat i el suport de
polítiques públiques per tirar endavant.
Quan CICOPA parla de resistir millor,
es refereix que pel que fa a resultats
econòmics, a taxes d’ocupació i a taxes de
supervivència, l’impacte de la crisi per a
les cooperatives socials i de treball associat
és inferior al de les empreses convencionals.
Fins i tot l’informe apunta
alguns signes de recuperació, sobretot en
països amb més implantació i experiència
cooperativa. I aquí CICOPA assenyala
Itàlia, França i l’Estat espanyol.
CoopeRatives CReatives
Segons l’informe, això és així perquè “les
cooperatives representades per CICO­
PA, amb la seva gestió o governabilitat
democràtiques, mostren cada vegada més
la seva tendència a proposar un tipus i
un nivell organitzacional que contribueix
significativament a la sostenibilitat econòmica
de l’empresa”. Tal com remarca
CICOPA, les cooperatives de la seva
xarxa han estat molt creatives a l’hora
d’adoptar mesures específiques per limitar
la pèrdua de llocs de treball i el tancament,
i per desenvolupar més les seves
activitats. Entre les mesures que han pres
es distingeixen les de curt termini (reducció
de salaris i hores de feina, esforços per
reduir costos, ús de reserves de les cooperatives,
etc.) i les de llarg termini (inversió
en la formació de treballadors i en noves
tecnologies, canvis en els productes i
en els processos de producció per satisfer
els criteris ecològics, inversions en noves
tecnologies de comunicació, etc.).
La segona conclusió de l’informe de
CICOPA es refereix als problemes de
finançament de les cooperatives. Aquí es
remarquen les actituds desfavorables de
les institucions bancàries a l’hora d’atorgar
préstecs i els retards de pagament
que han de suportar moltes empreses cooperatives.
En aquest capítol, CICOPA
reconeix que les empreses convencionals
estan afectades pel mateix problema.
Pel que fa a les mesures per afrontar
l’escenari actual, l’estudi de CICOPA
apunta que l’establiment de consorcis i
informAcions 21
treballar
segons cicopa, les cooperatives han adoptat mesures
efectives per limitar la pèrdua de llocs de treball i el
tancament.
grups cooperatius és un instrument eficaç
perquè té nombrosos avantatges: millor
accés a la contractació pública, més
competitivitat en el mercat, creació de
marques comunes per ser més visibles en
el mercat, etc. També assenyala que calen
mecanismes de solidaritat cooperativa,
així com polítiques públiques adequades
i eficients, per donar suport a les PIME,
per poder accedir a crèdit, per solucionar
el problema del retard de pagaments,
per facilitar la internacionalització de les
cooperatives, per tenir un millor accés a
la contractació pública, etc. •
Les cooperatives del sector industrial, com
mol-matric, resisteixen la crisi i les seves conseqüències.

22 PUNTCOOP • TArdOr 2011
impulsen un programa
d’innovació cooperativa
El programa compta amb
la participació de 3.000
persones, 300 empreses
i 25 ens locals de les
comarques catalanes.
2.000 alumnes participen a Fescoop!
El programa FesCoop!, impulsat per
l’escola de cooperativisme aposta, és una
proposta per difondre el model d’empresa
cooperativa entre l’alumnat de segon
cicle d’ESO, de Batxillerat i de cicles formatius.
Així, uns 2.000 alumnes i els seus
professors s’estan familiaritzant amb la
fórmula empresarial cooperativa a través
d’aquest programa, que difon els valors
Sis entitats representatives de l’economia social i cooperativa han impulsat un
programa que busca la construcció d’empreses amb alta vocació innovadora,
generadores d’ocupació estable i centrades en les persones com a element
estratègic clau per al seu desenvolupament.
El programa, que es va presentar el 5 d’octubre a Barcelona davant unes 200
persones integrants de cooperatives, ens locals i representants del moviment cooperatiu,
ha estat articulat per la federació de Cooperatives de treball de Catalunya, la
federació de Cooperatives agràries de Catalunya, la Federació de Societats Laborals
de Catalunya, aposta, ara_Coop i la Fundació Seira, amb el suport del Servei d’Ocupació
de Catalunya (SOC).
L’objectiu del programa, amb la participació de 3.000 persones, 300 empreses i
25 ens locals de les comarques catalanes, ha estat desenvolupar l’activitat empresarial
amb vocació innovadora. Per fer-ho, s’han posat en marxa accions adreçades
a l’alumnat i als equips docents dels centres d’educació secundària, s’han acompanyat
projectes empresarials innovadors amb voluntat de constituir-se en realitat
empresarial cooperativa, i per a les empreses ja consolidades el programa innovació
cooperativa treballa per afavorir la creativitat i la intercooperació per afrontar nous
reptes organitzatius, de producte, serveis o procés.
Durant la presentació Xavier López, director general d’Economia Social, Cooperativa
i Treball Autònom, va parlar d’una aposta clara per la consolidació de les empreses
cooperatives i va reconèixer que “les administracions publiques es troben en un
moment dramàtic de canvi de paradigma” •
del cooperativisme com a model de creació
d’empreses socialment responsables,
que fomenten una ocupació estable i de
qualitat basada en la cooperació com a
forma d’aconseguir un objectiu comú.
El programa funciona a partir de tallers
presencials, amb materials específics i
un entorn virtual propi per a alumnes i
professorat •
suara gestiona
serveis d’orientació
familiar a girona
La Diputació de Girona ha donat el
tret de sortida oficial a la quarta edició
del Servei Local d’Orientació Familiar,
gestionat per suara, la cooperativa
d’atenció a les persones més gran de
Catalunya. Enguany, el servei fa un pas
endavant i creix per donar cobertura
a 59 municipis de les comarques gironines
de menys de 5.000 habitants.
D’aquests municipis, 36 ofereixen
el servei directament, i els altres 23
són municipis derivats, és a dir, que
ofereixen el servei als seus habitants a
través dels municipis inscrits. El Servei
Local d’Orientació Familiar és un recurs
de la Secció d’Acció Social i Cooperació
al Desenvolupament de la Diputació
de Girona d’orientació i assessorament
familiar, per donar suport al treball
amb famílies i a les polítiques municipals
d’atenció a les persones •

acord per
emmagatzemar oli
la federació de Cooperatives agràries
de Catalunya (FCaC) va expressar la seva
satisfacció per la decisió de la Comissió
europea d’activar l’emmagatzematge
privat d’oli d’oliva, amb l’objectiu de
pal·liar la crisi de preus que travessa el
sector. es tracta d’una petició de les cooperatives
des de l’inici de la campanya
2010-2011 i que contribuirà a alleujar la
situació dels productors.
primer edifici d’alta
eficiència energètica
a barcelona
grup Qualitat està construint el primer
edifici de la ciutat de barcelona amb la
qualificació energètica “a”, segell que
certifica que s’ha assolit el nivell màxim
d’eficiència energètica i la mínima
emissió de Co 2 . a més, l’edifici, ubicat
al districte de sants-Montjuïc en règim
de protecció oficial, també opta a la
certificació verda en tipologia residencial
atorgada pel Green building Council
espanya.
garbet es consolida
amb nous projectes
la cooperativa d’iniciativa social garbet
ha consolidat el seu creixement durant
els últims mesos gràcies a la gestió del
servei de manteniment del Cosmocaixa,
de l’obra social la Caixa, i els serveis de
neteja dels equipaments municipals
dels ajuntaments de la Garriga (Vallès
oriental) i Palafrugell (baix empordà).
aquests tres serveis, juntament amb
altres de més petits, suposen la creació
d’una seixantena de nous llocs de
treball.
La xiFra
180
cooperatives ha contribuït a crear
ara_Coop des del seu naixement l’any
2005, la majoria de treball.
mba d’Empreses
cooperatives
E
l proper mes de novembre
començarà l’MBA d’Empreses
Cooperatives en modalitat en
línia, sorgit de la col·laboració
entre la Fundació IL3-UB i aposta
escola de Cooperativisme. És una
proposta formativa singular, perquè
és l’única amb nivell de màster oficial
que es pot cursar actualment en una
universitat catalana.
L’MBA d’Empreses Cooperatives
reuneix la visió global i integradora
de la gestió i direcció de l’empresa
cooperativa i de l’economia social.
Amb una metodologia pràctica i
participativa i mitjançant la docència
en línia, el màster està impartit per
professionals del món cooperatiu i de
la investigació i el desenvolupament
empresarial, actius en cada àrea de
coneixement.
La formació i professionalitat
directiva que ofereix el programa és
fruit d’una equilibrada confluència de
múltiples disciplines agrupades en
informAcions 23
L’objectiu del màster és aprofundir en els principis cooperatius i formar persones directives.
àrees de continguts o mòduls en què
s’estructura el programa.
El màster analitza i reflexiona sobre
els aspectes més importants del model
d’empresa cooperativa; de la direcció
i gestió d’empreses, on s’integren
nou matèries, i obre una última fase
amb la presentació de bones pràctiques
i l’elaboració d’un projecte final.
Aquest programa reforça les habilitats
i capacitats dels professionals de
l’empresa cooperativa tant en l’àmbit
social com en el de la gestió empresarial,
per tal de consolidar i optimitzar tant
els objectius socials com els empresarials,
que a l’empresa cooperativa hi han
de confluir de manera natural.
Les persones que superin la formació
rebran la titulació de Màster
MBA en Empreses Cooperatives per
la Universitat de Barcelona. Per a més
informació i matriculacions, consulteu
els webs següents:
www.il3.ub.edu
www.aposta.coop
amb una metodologia pràctica, el màster està
impartit per professionals del món cooperatiu.

En els darrers números de Puntcoop ens hem fixat en una iniciativa
pionera al nostre país: Som Energia, la primera cooperativa de
producció i consum d’energia verda de Catalunya que, amb menys
d’un any d’activitat, ha començat a comercialitzar electricitat
certificada verda.
Text: Redacció
informAcions 25
som Energia ja ven energia verda consumir
d
es del juliol, som energia
consta oficialment a la llista
d’entitats comercialitzadores
de la CNE. Aquest pas ha estat
imprescindible perquè la cooperativa
hagi esdevingut, el passat mes de setembre,
venedora d’electricitat 100% verda
i renovable. Amb la col·laboració de
l’empresa AE3000, de Mollerussa, Som
Energia compra electricitat i la fa arribar
als seus socis sense que aquests hagin
de canviar el comptador ni haver de fer
front a sobrecostos. I ho fa a un preu
semblant a la tarifa TUR.
Tot i que tècnicament no és possible
que al nostre domicili ens arribi, per
exemple, electricitat generada per una
instal·lació fotovoltaica determinada, sí
que és factible que un comercialitzador
compri energia a un generador d’energia
neta. I això és el que fa Som Energia:
compra energia verda al mercat amb la
garantia que prové d’una instal·lació productora
d’energia renovable i la ven als
seus socis, que ja són més d’un miler.
més enLLà de La ComeRCiaLitzaCió
A banda de la seva activitat comercialitzadora,
Som Energia ha començat a desenvolupar
també projectes de producció
pròpia d’energia renovable, incorporant
criteris de desenvolupament sostenible
i social, a través del finançament dels
mateixos socis –que, per ser­ho, fan una
aportació de 100 euros al capital social.
Els projectes que té previst impulsar la
cooperativa són de totes les tecnologies
madures possibles: fotovoltaica, eòlica,
biomassa, minihidràulica, etc. Aquesta
tardor es posarà en marxa el primer projecte
propi de Som Energia: una coberta
solar fotovoltaica de 100 kW a Lleida.
aquesta tardor som Energia posarà en marxa el
primer projecte propi: una coberta solar fotovoltaica
de 100 kW a Lleida.
Les previsions són que en els propers
anys funcionin un ampli ventall de projectes
que mostrin les diferents fonts
energètiques.
Tot el projecte de Som Energia té com
a filosofia de fons apropar la producció
al consum energètic. Els socis de Som
Energia volen avançar cap a la sostenibilitat
energètica, i per això volen que
l’energia es consumeixi a prop del lloc on
es produeix. En aquest sentit, creuen que
Catalunya és un indret immillorable per
a les fonts renovables: hi ha prou vent,
molts boscos i molts dies de sol tot l’any
i a tot el territori •
més inFormaciÓ
www.somenergia.cat
som Energia va estar present a la Fira de
cultura ecològica de girona, Eco-sí, que es va
celebrar el passat mes de juny.
un any d’èxits
som energia es va presentar públicament
el mes de desembre de 2010
a la Casa de Cultura de Girona en
un acte que va reunir més de 150
persones. el febrer, la cooperativa ja
comptava amb 480 socis, una xifra
que ara ja s’ha duplicat, i iniciava
una marató de xerrades per diverses
poblacions catalanes per difondre el
projecte. a final de setembre de 2011,
tenia gairebé un miler de socis, entre
particulars i empreses, i iniciava la
seva activitat comercialitzadora. l’1
d’octubre d’enguany, som energia
va organitzar una festa a la platja
de Marató que va aplegar nombroses
persones compromeses amb el
desenvolupament local i sostenible
per celebrar el començament de
la seva activitat comercialitzadora
d’electricitat verda certificada.

26 PUNTCOOP • TArdOr 2011
abacus i La Fageda:
llibres i iogurts al mateix aparador
La Fageda ha posat en marxa el racó
abacus, mentre que abacus ofereix
iogurts a la botiga del carrer còrsega.
alternativa 3: el pòsit del cafè respectuós
La cooperativa alternativa 3, fundada l’any 1992 a Terrassa, va celebrar el 19è aniversari
amb una jornada de portes obertes el passat 3 d’octubre, que va incloure un tast de
cafès de comerç just. Aquesta activitat va permetre conèixer de manera dinàmica i
atractiva les diferències entre el cafè de comerç just i el del comerç tradicional, des del
seu origen fins que arriba a la tassa, tot aprenent a detectar l’aroma, el sabor i el cos
d’aquest producte. A l’aniversari també hi va assistir una productora de cafè de Nicaragua,
l’Exolina Aldana, que va explicar com treballen les cooperatives del seu país i la importància
de consumir productes respectuosos amb el medi ambient i l’entorn social.•
D
es d’aquest mes d’octubre, abacus ven iogurts i La fageda
material pedagògic. Les dues cooperatives, cofundadores
del grup Clade amb altres quatre entitats, aprofiten
sinergies comercials i estratègiques per tirar endavant una
iniciativa innovadora.
Abacus cooperativa, especialitzada en distribució cultural, i La
Fageda, cooperativa de productes lactis, han iniciat un programa
d’intercanvi en la seva activitat comercial. La Fageda ha posat en
marxa el racó Abacus a la seva botiga del servei d’atenció als visitants,
a Santa Pau (La Garrotxa). Al mateix temps, Abacus cooperativa
disposa d’un espai de fred per oferir iogurts i productes lactis de
La Fageda a la seva principal botiga, al carrer Còrsega de Barcelona.
Aquesta acció no té només una finalitat comercial, sinó que vol
aprofitar les sinergies entre les dues empreses cooperatives així com
sumar el prestigi i la qualitat de productes i serveis, aprofundint
en el coneixement que entre els seus socis i clients tenen ambdues
empreses. L’èxit de l’acció es mesurarà per la millora en la percepció
de les marques i els seus valors de referència entre els clients i socis,
tant d’Abacus cooperativa com de La Fageda.
Ambdues cooperatives van començar a treballar conjuntament
en la intercooperació amb la fundació del grup cooperatiu català Clade.
Des d’aleshores, s’han fet projectes en comú de caire institucional,
i aquesta és la primera iniciativa conjunta adreçada a clients •
segona convocatòria
dels premis manuel
arroyo
L’escola sant gervasi ha convocat la segona
edició dels Premis Manuel Arroyo
per donar suport i impulsar projectes
empresarials cooperatius de joves
emprenedors. Els premis estan dividits
en dues categories: reconeixement a la
millor iniciativa d’un exalumne de l’escola
(amb una dotació de 2.000 euros) i
reconeixement a joves emprenedors de
l’àmbit cooperatiu (amb una dotació de
6.000 euros). La convocatòria s’adreça
a joves entre 18 i 35 anys, amb voluntat
emprenedora, interessats en l’economia
social, especialment en les cooperatives,
i que vulguin iniciar o estiguin iniciant
projectes empresarials sota el model
cooperatiu. Les candidatures es poden
presentar a través del web d’aquesta
cooperativa escolar de Mollet del Vallès
fins al 30 de desembre•

conveni de servicoop
amb la ctac
la federació de Cooperatives de serveis
i de Cooperatives de transportistes
de Catalunya (servicoop) signarà un
conveni amb la Confederació de Treballadors
autònoms de Catalunya (CTaC)
per adherir-se al projecte reinicia’t,
que té com a objectiu principal crear
i aplicar la metodologia i les eines
d’atenció a les persones emprenedores
i empresàries que hagin viscut una
experiència empresarial o professional
fallida.
Eroski obre a barcelona
el supermercat a
internet
arriba a barcelona el supermercat
internet d’eroski, on els consumidors
poden adquirir tots els productes de
venda habitual en un supermercat. són
més de 10.000 productes i marques de
la compra diària per a la llar els que es
posen a la venda a través d’aquest canal
en línia. el web està dissenyat perquè
buscar-hi productes i comprar-los resulti
molt fàcil.
vistiplau al pla
d’igualtat de consum
el pla d’igualtat de Consum ha rebut
el vistiplau de la direcció General de la
dona de la Conselleria de Justícia i benestar
social del País Valencià. aquest pla,
negociat pel comitè social de la cooperativa
de consum i que es va posar en
marxa el 2009, té, entre altres objectius,
establir la igualtat d’oportunitats entre
dones i homes com un valor estratègic i
integrar-la en la gestió de les persones
de la cooperativa.
La xiFra
696.276
socis i sòcies de consum té abacus
El comerç just creix
malgrat la crisi
la facturació total per la venda
de productes de comerç just a
Espanya ha augmentat un 24%
el 2010 respecte a l’any anterior,
amb un valor de 22,5 milions d’euros,
i un 33% en comparació amb el 2008,
malgrat de la crisi econòmica, segons
va fer públic a finals de setembre la
Coordinadora Estatal de Comerç Just
(CECJ).
Durant la presentació de l’informe
anual El Comerç Just a Espanya el 2010.
Crisi, impactes i alternatives, la CECJ va
explicar que aquest increment suposa
“un augment lineal” de les vendes,
“que s’han triplicat des de l’any 2000”.
Així, la coordinadora va matisar que
“cal relativitzar aquesta dada perquè
el consum mitjà del ciutadà de l’Estat
en articles de comerç just és de 0,48
euros a l’any”.
informAcions 27
Igualment, ha afegit que l’Estat
encara es troba lluny de la mitjana
europea, ja que la despesa mitjana
anual és de 478 euros per cada mil
habitants, mentre que a Europa és
“aproximadament deu vegades més”.
A més, mentre que les vendes de productes
certificats han augmentat un
82% en l’últim any, les vendes de les
34 organitzacions membres de la CECJ
han baixat un 10,8%.
Aquest fet és degut a l’existència
de models diferenciats de comerç
just i, concretament, a la presència de
productes certificats pel segell Fairtrade,
que certifica quins articles compleixen
amb els requisits per poder
incloure en aquest tipus de comerç,
però que són posats a la venda per
organitzacions que no pertanyen a la
coordinadora•
La venda de productes de comerç just a l’Estat
espanyol s’ha triplicat des de l’any 2000.

SePrA
servei de prevenció
T. 93 457 41 45
Trinxant 98-100, 08026 Barcelona sepra@sepra.es
Servei de Prevenció Aliè acreditat en totes les especialitats (SP-063-B)

micromecenatge: quan
poc es converteix en molt
El micromecenatge s’està obrint camí com a sistema compartit
de finançament, producció i distribució, generalment vinculat a
llibres, música o peces audiovisuals. Diverses cooperatives estan
desenvolupant projectes gràcies a aquesta eina que posa tot el
potencial de les noves tecnologies al servei de la creació col·lectiva.
Text: Redacció
“de mica
en mica s’omple la
pica” és una bona expressió
per entendre ràpida­
ment el concepte de mi­
cromecenatge (en anglès, crowdfunding)
o, si ho preferim, “sistema de finançament
d’una iniciativa empresarial o d’un
projecte de creació basat en petites aportacions
d’un ampli col·lectiu de persones,
generalment per mitjà d’un lloc web, les
quals reben alguna mena de compensació
relacionada amb el projecte que es
finança”, segons la definició del centre de
terminologia de la llengua catalana.
La recompensa pot ser material (exemplars
del llibre o CD finançat) o no
material (que aparegui el nom de la persona
col·laboradora en els crèdits d’una
pel·lícula). A Catalunya ja hi ha algunes
plataformes com ara Verkami –fundada a
Mataró–, Goteo –vinculada al CCCB– i
Lánzanos –vinculada al diari Público– que
ofereixen aquests serveis. El mètode és
senzill: els promotors difonen les característiques
i les necessitats econòmiques
del projecte, i després s’activa un període
de quaranta dies (en el cas de Verkami)
per recollir els diners. A canvi, les plataformes
es queden una part de les aportacions,
que sol oscil·lar a l’entorn del 5%.
Diversos artistes, com els músics
Cesk Freixas i Miquel Gil, han optat per
aquesta via a l’hora de produir els seus
discs. I és que la lògica d’Internet facilita
la connexió directa entre els creadors
i les persones que senten afinitat per
la seva obra, una dimensió que encara
agafa més força si hi afegim un caràcter
col·lectiu. “És un procés molt interessant,
una forma de captar una mena de
socis col·laboradors, però per a projectes
concrets”, resumeix Hernán Córdoba, de
La Ciutat Invisible. Aquesta cooperativa
barcelonina, juntament amb Claraboia
(Mataró) i el setmanari d’actualitat
i reflexió Directa, està acabant d’enllestir
el llibre RT #15M, que recopila material
gràfic i textos enviats per persones
que van participar en el moviment de
les acampades per reclamar un sistema
polític i social més just. A més, Claraboia
està treballant en dos projectes més sufragats
a través de petites aportacions: el
documental El plat o la vida, per promoure
els menjadors escolars ecològics, i un
DVD per commemorar el desè aniversari
del grup de música tradicional La
coixinera.
Per la seva banda, la societat laboral El
Tinter també ha tirat endavant l’edició
d’Avui actius... o demà radioactius. Ideat
El llibre RT #15M també ha recollit aportacions per la via convencional.
informAcions 29
Finançar
“és un procés molt
interessant, una forma de
captar una mena de socis
col·laboradors, però per a
projectes concrets”
amb la col·laboració de Pol·len edicions,
es tracta d’un llibre de divulgació
científica amb infografies sintètiques
per mostrar aspectes poc coneguts sobre
l’energia nuclear.
A més d’innovar en l’aspecte del finançament,
el micromecenatge té altres
potencialitats, com ara l’ús de llicències
lliures (Creative Commons) i la possibilitat
que la gent interessada en els projectes
aporti suggeriments mentre encara
s’estan gestant •

30 PUNTCOOP • TArdOr 2011
segons una enquesta de
FEts, només el 3% de la
població catalana coneix
la banca ètica.
Foment de tecnologia amb finalitats solidàries
La cooperativa de crèdit Caixa d’enginyers
i l’Ong d’enginyeria solidària Ongawa han
subscrit un conveni de col·laboració amb
l’objectiu d’impulsar programes de cooperació
al desenvolupament.
La primera acció consistirà a donar suport
a un projecte hidrosanitari per rehabilitar
els sistemes d’abastiment d’aigua
que aquesta organització desenvolupa a
Kigoma (Tanzània) des de l’any 1996. La
El moviment del 15-m
fa créixer l’interès per
la banca ètica
l es
males pràctiques del sector bancari convencional, sumat a moviments com
el del 15-M, han propulsat la banca ètica arreu de Catalunya. Així ho confirma
l’organització FETS (Finançament Ètic i Solidari), que ha detectat un increment
de l’interès per part de la ciutadania envers les finances ètiques durant els
darrers quatre mesos. A través de webs com www.fets.org o www.bancaetica.cat,
l’entitat ha recollit dubtes i preguntes de ciutadans, i la majoria volen saber quina
és la millor entitat per tenir-hi diners o a on poden dirigir-se per obrir un compte
corrent.
Amb tot, encara queda molta feina de difusió per fer, tal com mostra una enquesta
elaborada el mes d’abril per detectar el coneixement de la població catalana
sobre les finances ètiques. El resultat va ser que una part molt petita (3%) en tenia
coneixement, i alguns enquestats fins i tot afirmaven que la banca ètica era només
un concepte de màrqueting.
Des que va començar el moviment del 15-M i les acampades, FETS i altres entitats
han fet xerrades informatives a diferents poblacions, entre d’altres a Barcelona, Girona,
Tarragona, Montmeló, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès i Sant Feliu de
Llobregat.
Segons assegura FETS, “el moviment dels indignats reclama més democràcia,
més participació i més transparència en la política. A les entitats de finances ètiques
existeix aquesta transparència, democràcia i participació, gràcies al fet que
la majoria es basen en models cooperatius on els clients són socis i propietaris del
projecte” •
iniciativa, que es vehicularà mitjançant
la Fundació Caixa d’Enginyers, pretén
millorar l’accés als serveis bàsics d’aigua
i sanejament i, en darrer terme, reduir
la pobresa extrema de la població en les
zones d’actuació definides. Per la seva
banda, Ongawa té cinc línies de treball
(aigua, TIC, energia, empresa i agroalimentari)
amb un enfocament basat en
els drets humans•
aliança per pal·liar
els pagaments ajornats
de la generalitat
La Fundació Seira, especialitzada en eines
financeres per a les cooperatives, ha activat
recursos propis per tal de minimitzar
l’impacte dels impagaments per part de
la Generalitat a les cooperatives, sobretot
les que pertanyen al sector d’atenció
a les persones. Es calcula que unes 100
cooperatives catalanes, que ocupen
unes 4.000 persones i n’atenen unes
18.000, estan afectades per la congelació
de pagaments anunciada per l’Institut
Català d’Assistència i Serveis Socials
(ICASS) a finals de setembre. Per tal de
contrarestar aquesta situació, Fiare, Coop
57 i Caixa d’enginyers han acordat amb
la Fundació Seira oferir línies bonificades
per a les cooperatives que, malgrat tenir
el reconeixement del deute, no puguin
obtenir el finançament necessari.•

Jornada dedicada
al finançament
cooperatiu
una jornada impulsada per la Confederació
de Cooperatives de Catalunya amb
el suport de les estructures federatives
va servir per exposar el funcionament
i els productes que ofereixen l’institut
Català de Finances, sicoop i les societats
de garantia recíproca, avalis i oinarri,
a les empreses cooperatives. a l’acte,
celebrat el passat 27 de setembre, hi van
assistir uns 60 cooperativistes.
quatre cooperatives,
al momentum project
quatre cooperatives catalanes van participar
al Momentum Project, una iniciativa
conjunta del bbVa i esade celebrada
el 10 d’octubre que té com a objectiu
que les empreses d’iniciativa social
entrin en contacte amb inversors que
els puguin permetre accedir a finançament.
Concretament, les cooperatives
que van presentar els seus projectes van
ser moltacte, Roba amiga, sostre Cívic i
teixidors.
nova línia de finançament
de caja Laboral
Caja Laboral, pertanyent al Grup
Mondragon, ha subscrit amb el banc
europeu d’inversió (bei) una línia de
finançament de 150 milions d’euros per
facilitar, en condicions preferents, el
finançament de projectes d’inversió que
tinguin com a objectiu l’enfortiment de
la productivitat i la posició competitiva
de les PiMe, empreses de capitalització
mitjana i administracions públiques.
La xiFra
8
milions d’euros d’estalvi social i popular
ha recollit l’entitat de finances ètiques
Coop 57 des de 1995.
informAcions 31
Fiare:
cinc anys de progressió
continuada
l
a banca ètica Fiare va presentar
el balanç dels seus cinc anys
d’activitat a l’Estat espanyol, en
què ha tingut un creixement
important del nombre de projectes als
quals ha donat suport i en extensió
territorial.
Segons recull el seu butlletí,
durant l’any 2010 l’entitat ha finançat
un total de 19 milions d’euros,
un augment de gairebé el 50% més
respecte de l’any 2009. Aquest import
s’ha destinat a iniciatives d’economia
social i solidària (65%) i comerç just
(19%), i a altres projectes d’alt valor
social, com ara els relacionats amb
l’agroecologia.
Pel que fa als destinataris de les
inversions, majoritàriament són cooperatives
(29%), seguides per les fundacions
(28%) i les associacions (19%),
mentre que les societats mercantils
han suposat el 14% dels fons totals.
En un context de dificultats per
accedir al fiinançament, Fiare recorda
que “el criteri fonamental perquè el
projecte seguexi endavant és el seu
germen tranformador, la seva forma
de fer les coses, diferent de les habituals,
que permet construir una societat
més equilibrada”.
L’any passat, la destinació del
finançament va ser sobretot el País
Basc (44,8%) i els Països Catalans
(33%, amb un 24% al Principat), tot
i que l’entitat també compta amb
delegacions a Andalusia, Madrid i
Castella-Lleó. Fiare, que té una oficina
a Barcelona, opera amb la llicència de
la Banca Popolare Etica italiana. Actualment,
està immers en un procés de
captació de capital social per convertir-se
en una cooperativa de crèdit
d’abast europeu a partir de 2012. En
principi, aquesta captació hauria de
superar els 5 milions d’euros •
un 65% del finançament de Fiare s’ha destinat a
iniciatives d’economia social i solidària.

32 PUNTCOOP • TArdOr 2011
tornar als orígens
Un pagès de soca-rel que viu en un poble petit i creu en un model cooperatiu
“també petit”. Així és Joan Segura, vicepresident de la Federació de Cooperatives
Agràries de Catalunya, president de la denominació d’origen Les Garrigues i
president de la cooperativa Fruits Secs de Les Garrigues. Tres càrrecs, aquests,
que els exerceix –“com ha de ser”– amb implicació i responsabilitat. Es queixa,
tanmateix, que no sempre es faci així: “El món cooperatiu es mereix més implicació
de les estructures que el representen”.
Text i foto: Gemma Casamajó
cooperativistes “l
segons segura, la cooperativa és la forma més
natural d’organització.
’ofici de pagès és, per a mi,
el més bonic del món perquè
és molt variat. No faig mai el
mateix. Ara birbar, ara podar,
ara collir”, explica. Compta amb prop
de 50 hectàrees d’oliveres i ametllers.
Nascut i viscut a Maials, Joan Segura és
un home de poble que reconeix “no poder
viure a la ciutat”, tot i que, a Barcelona,
s’hi passa tres matins a la setmana.
Les presidències li ho obliguen: “Quan
em comprometo amb alguna cosa, m’hi
dedico, i ara el meu compromís com
a vicepresident de la FCAC i com a
president de la Denominació d’Origen
Les Garrigues m’obliga a passar part del
temps a la ciutat gran”. A passar però no
pas a estar­s’hi, reconeix amb satisfacció.
Amb la mateixa satisfacció que explica
que els seus fills grans han volgut tornar
a viure al poble perquè “a la ciutat falten
més espais de trobada. Espais, d’altra
banda, que bé podrien oferir les cooperatives
amb les seves seus socials”.
LLop de Camp
Joan Segura es va plantar al món cooperatiu
ara fa 30 anys. En tenia 26 quan
va començar a treballar al Consell de
Vigilància del Camp Foment Maialenc,
la cooperativa agrària del seu poble, a
la comarca del Segrià. Aquella llavor no
trigà a convertir­se en un arbre d’arrels
cooperatives gruixudes, i Joan Segura no
trigà a ser un llop de camp que defensava
a tort i a dret el model cooperatiu d’adés.
A Maials i al món.
“Estic molt content del que vaig
aprendre llavors”, confessa. I el que va
aprendre llavors ho defensa avui i ho
porta per bandera: “El cooperativisme
d’avui no hauria de ser diferent del
cooperativisme de fa vint o de fa cent
anys”. I això és el que transmet a aquells
que vénen darrere seu, que no són pocs:
“Tots els pagesos de Maials són socis
del Camp Foment Maialenc, que és la
cooperativa agrària que té els socis més
joves del territori i de la qual he estat
president durant més de vint anys”. A
tots ells, els transmet que cal recuperar
l’esperit de les cooperatives agràries centenàries,
amb una botiga, un local social
i una secció de crèdit: “Per a mi, està
claríssim que el cooperativisme de base
hauria de recuperar els serveis de temps
enrere”.
Després del cooperativisme de base,
Joan Segura parla, sense pausa, del
cooperativisme agrari de segon grau:
“Les cooperatives de segon grau cal que
facin una bona feina perquè la comercialització
és a hores d’ara la pedra a la
sabata del món cooperatiu; la globalització
està trinxant el sector agrari”. Ho
confirma amb coneixement de causa i
amb el cor a la boca igual que confirma
que “la forma més natural d’organització
és la cooperativa. Si les persones
s’haguessin agrupat en cooperatives, el
món aniria millor”. Ho té clar i també
ho explica clar. Amb poques paraules,
que són paga i senyal del seu convenciment
•

mobles de fusta
i llum natural a l’oficina
Per millorar la qualitat de vida a la nostra oficina, podem
potenciar la llum natural i emprar l’artificial només quan sigui
necessari, i utilitzar mobles sense resines nocives. D’aquesta
manera, a més de reduir l’impacte ambiental de la nostra
activitat, treballarem més a gust i en un entorn més agradable.
Text: Redacció
d
e la mà d’Ikea, el consumisme
ha entrat també al
sector dels mobles. Per no
caure en el sobreconsum
de mobles, cal que els escollim de
qualitat perquè durin. I perquè siguin
de qualitat, és preferible que siguin
de fusta massissa, ja que aquesta dura
més. També hem de tenir en compte
que els mobles fets a mà per un fuster
acostumen a ser de més qualitat.
A l’hora de comprar mobles de fusta,
hem d’excloure la compra de fustes
procedents de tales il·legals o de països
en guerra. Hem de ser conscients
que l’extracció de fusta pot contribuir
a la desforestació de boscos, per això
n’hem de triar una amb el segell FSC
(Forest Stewardship Council).
Més consells:
l Millor que les peces dels mobles
estiguin encaixades que no pas
encolades. Si estan encolades, es
desuniran molt abans.
l Armaris: la peça del fons és la que
aguanta tota l’estructura, per això
ha de tenir un cert gruix i no ha
d’estar agafada amb grapes.
l Taules: les potes i els travessers millor
que siguin de fusta massissa, i
no han de ballar en rebre empentes
laterals.
l Taulers: cal evitar els que tinguin
resines nocives. Els taulers de tipus
DM (“densitat mitjana”) i aglomerat
són fibres o partícules de fusta
compactades que poden provenir
en part de residus de fusta aprofi­
tats de fusteries o de jardineria. Per
formar­los, s’utilitza una resina sintètica
que conté urea i formol, una
substància irritant. Per moderar el
consum de fusta verge, és preferible
buscar mobles de DM o aglomerat
amb baix contingut en formol.
Per tractar la fusta, se solen fer
servir productes amb dissolvents que
alliberen compostos orgànics volàtils,
contaminants i tòxics. És preferible
triar mobles que estiguin tractats amb
productes naturals que, com a màxim,
contenen una proporció petita de
substàncies lleument tòxiques.
una bona iL·LuminaCió
La llum natural és imprescindible
perquè tot l’organisme funcioni bé:
ens permet formar la vitamina D,
estimula la ment, indueix a l’optimisme...
Si estem moltes hores exposats
a llum artificial, no es duen a terme
aquestes funcions biològiques. A més,
estar moltes hores amb llum artificial
cansa. Per tot això, i per estalviar
electricitat, cal aprofitar al màxim la
llum solar. Com?
l Les estances on treballem han d’estar
orientades cap al sud.
l Hem d’utilitzar persianes o cortines
propostes 33
Empresa
sostenible
En la mesura que sigui possible, cal aprofitar la
il·luminació natural organitzant els llocs de treball
perquè rebin llum solar.
per regular la intensitat de la llum i
evitar els rajos de sol directes.
l Allà on no hi hagi finestres, hi podem
posar vidrieres.
l Cap finestra no ha de trobar­se
davant o darrere de les pantalles.
Quan ens veiem obligats a fer servir
llum artificial, tinguem en compte
el següent:
l Per treballar, necessitem llum
freda i abundant; per relaxar­nos,
llum càlida i tènue. Les bombetes
incandescents fan llum càlida,
les halògenes llum neutra, la resta
poden fer llum càlida o freda (cal
fixar­s’hi en triar el model). Les
bombetes que més alteren el color
dels objectes són les de baix consum
o fluorescent i les LED.
l Per tenir en compte una bona salut
visual, és tan important la quantitat
de llum com el color.
l Per a sales de reunions, es recomana
la instal·lació de fluorescents
que presentin una llum blancavermellosa
que proporcionen una
sensació de més calidesa.
l Cal fer servir bombetes de baix
consum, excepte en espais on es fa
servir poc la bombeta o s’apaga de
seguida •

inverteixen en armes · em cobren per tot · es prejubilen als cinquanta · no
em diuen què guanyen amb mi · fan als rics més rics i als pobres més pobres · depenem
de ells · els bancs tradicionals ho controlen tot · no tinc veu ni vot ni tan sols
per a decidir a on van els meus diners · el seu únic objectiu és el seu beneci
· tot gira al voltant seu · accedir a un crèdit és molt difícil · nancen activitats
contra les que em manifesto · estan darrere del tancament de la
teva empresa · donar suport a la banca tradicional és fer créixer el més negatiu del
capitalisme · són els que estan guanyant amb la crisi · els bancs són els que controlen
el sistema · inverteixen en armes · em cobren per tot · es prejubilen als
cinquanta · no em diuen què guanyen amb mi · fan als rics més rics i als pobres més
pobres · depenem de ells · els bancs tradicionals ho controlen tot · no
tinc veu ni vot ni tan sols per a decidir a on van els meus diners · el seu únic objectiu
és el seu beneci · tot gira al voltant seu · accedir a un crèdit és molt difícil · són
els culpables de la crisi mundial · nancian activitats contra les que em
manifesto · estan darrere del tancament de la teva empresa · donar suport a la banca
tradicional és fer créixer el més negatiu del capitalisme · són els que estan guanyant
amb la crisi · els bancs són els que controlen el sistema · inverteixen en
la qüestió és per què
encara no pertanys
a la banca ètica
armes · em cobren per tot · es prejubilen als cinquanta · no em diuen què
guanyen amb mi · fan als rics més rics i als pobres més pobres · depenem de ells · els
bancs tradicionals ho controlen tot · no tinc veu ni vot ni tan sols per a deci-
dir a on van els meus diners · el seu únic objectiu és el seu beneci · tot gira al
voltant seu · accedir a un crèdit és molt difícil · nancen activitats contra les que em
manifesto · estan darrere del tancament de la teva empresa · donar
suport a la banca tradicional és fer créixer el més negatiu del capitalisme · són els
que estan guanyant amb la crisi · els bancs són els que controlen el sistema · inverteixen
en armes · em cobren per tot · es prejubilen als cinquanta · no em
diuen què guanyen amb mi · fan als rics més rics i als pobres més pobres · depenem
de ells · els bancs tradicionals ho controlen tot · no tinc veu ni vot ni tan
sols per a decidir a on van els meus diners · el seu únic objectiu és el
seu beneci · tot gira al voltant seu · accedir a un crèdit és molt difícil · nancen activitats
contra les que em manifesto · estan darrere del tancament de la teva empresa
· donar suport a la banca tradicional és fer créixer el més negatiu del capitalisme ·
són els que estan guanyant amb la crisi · els bancs són els que controlen el sistema ·
inverteixen en armes · em cobren per tot · es prejubilen als cinquanta · no em
diuen què guanyen amb mi · fan als rics més rics i als pobres més pobres · depenem
de ells · els bancs tradicionals ho controlen tot · no tinc veu ni vot ni tan sols per a
decidir a on van els meus diners · el seu únic objectiu és el seu beneci · tot gira al
voltant seu · accedir a un crèdit és molt difícil · nancen activitats contra les que em
manifesto · estan darrere del tancament de la teva empresa · donar suport a la banca
tradicional és fer créixer el més negatiu del capitalisme · són els que estan guanyant
Amb el suport de:
Informa-te’n a www.bancaetica.cat

cultura des de baix
Tres Branques i Sant Feliu Viu són dues cooperatives que
dinamitzen la cultura local. Tres Branques ho fa a Berga,
gestionant el teatre municipal, i Sant Feliu Viu ho fa a Sant
Feliu de Llobregat a través d’un diari digital d’informació
general.
Text: Redacció
L
a cooperativa de treball Tres
Branques, creada el 2007,
s’encarrega de gestionar la part
tècnica del teatre municipal de
Berga. Sebastià Prat, un dels socis
fundadors de Tres Branques, afirma
que la cooperativa era el model
empresarial que més s’ajustava als seus
principis: “Per posicions ideològiques
i per eficiència, vam triar ser cooperativa.
Tots aportem el mateix i cadascú
té el mateix vot”. Prat ressalta que ser
cooperativa els aporta transparència i
responsabilitat: “Transparència perquè
cada hora que fem per a l’Ajuntament
està justificada; cada factura té un
concepte amb una hora i un temps.
Responsabilitat perquè tots els treballadors
que tenim estan assegurats i
tots cobren puntualment”.
A més de gestionar el teatre municipal
de Berga, Tres Branques ha creat
una altra cooperativa, Som Espectacles,
que s’encarrega de representar
grups musicals i d’assessorar músics i
tècnics de so en qüestions laborals i fiscals.
I té també un tercer eix d’activitat:
oferir assessorament a l’administració
en promoció econòmica. Actualment,
tota la feina la cobreixen entre set
persones sòcies: tres a Tres Branques
i quatre a Som Espectacles. Disposen,
a més, d’una vuitena persona que actua
com a sòcia col·laboradora.
“El balanç que fem d’aquests anys
és positiu”, manifesta Prat, “perquè
continuem i les expectatives són de
seguir”. Malgrat tot, Sebastià Prat no
amaga les dificultats: el 70­80% de
la facturació depèn d’un sol client,
l’Ajuntament de Berga, que a més triga
molt a pagar. Amb els nous projectes
que han engegat, esperen capgirar
la situació. “La cooperativa té la capacitat
d’implicar molt la gent”, recorda
Sebastià Prat. “Si no fóssim cooperativa,
no hauríem pogut aguantat aquests
mesos d’impagament”.
de beRga a sant feLiu
De la mà d’una altra cooperativa, en
aquest cas de consum, funciona des
des fa més d’un any Fet a Sant Feliu.
“L’objectiu de Sant Feliu Viu és bastir
un projecte comunicatiu a la ciutat,
primer com a diari digital i després
també en suport paper”, explica Jordi
Ferrer, un dels socis fundadors de la
cooperativa que ha impulsat el diari
digital Fet a Sant Feliu, el primer mitjà
de comunicació del país gestionat per
una cooperativa de consum. “El fet
de ser cooperativa i a més de consum”,
continua Ferrer, “ens porta a
un plantejament totalment nou en el
camp dels mitjans de comunicació, ja
que implica la participació dels lectors
i lectores en el projecte”. Es tracta,
doncs, d’un model de gestió democràtica
d’un mitjà de comunicació. Actualment,
Sant Feliu Viu compta amb
cent socis de consum.
propostes 35
Fet a Sant Feliu és avui el web més
vist de la ciutat, fins i tot més que el
del mateix ajuntament, i s’ha convertit
en el mitjà de referència per informarse
de tot el que passa a Sant Feliu de
Llobregat. Un dels reptes que té el
projecte és fer una revista a paper que
aporti més anàlisi, més reflexió i més
articles i entrevistes a fons sobre la
ciutat. L’altre gran repte és augmentar
la participació de les sòcies i els socis
en el projecte. “La sostenibilitat del
mitjà passa per la vinculació amb una
comunitat de lectors”, afirma Jordi
Ferrer. “Nosaltres entenem que una
cooperativa de consum és un model
ideal per gestionar un projecte comunicatiu
com aquest”.
Tres Branques i Sant Feliu Viu:
dos exemples inspiradors que demostren
un cop més que es poden construir
projectes compromesos, sòlids
i transparents en els camps la cultura
i la comunicació, i que el cooperativisme
té molt a aportar en la dinamització
sociocultural dels nostres
municipis.•
més inFormaciÓ
www.tresbranques.cat
www.fetasantfeliu.cat
viure millor
‘Fet a sant Feliu’ és el primer mitjà de comunicació
del país gestionat per una cooperativa de consum.

36 PUNTCOOP • TArdOr 2011
recomanem
Fotograma de la pel·lícula
industria argentina, del director
Ricardo Díaz Iacoponi.
punt de
trobada
3 i 4 de novembRe
CoL·LoQui “eConomia soLidàRia:
una LLavoR de futuR”
la conferència, que se celebrarà
a Coïmbra (Portugal), té com a
objectiu oferir a la comunitat
científica i als activistes dels
projectes d’economia social
una àmplia reflexió sobre els
aspectes més rellevants de
l’economia solidària.
La recuperació d’empreses,
al cine
Una pel·lícula argentina, Industria argentina. La fábrica es
para los que trabajan, i una altra francesa, Entre nos mains, se
centren en el procés de recuperació d’empreses en fallida per
part dels treballadors.
a
questes no són les úniques pel·lícules
que tracten sobre la recuperació d’empreses.
Per posar només un exemple,
ja el 2004 Naomi Klein, autora de No
logo i La doctrina del xoc, juntament amb el seu
marit, Avi Lewis, va fer el documental The take
(La Toma), que descriu el procés de recuperació
d’empreses a l’Argentina per part dels treballadors.
The take narra la lluita d’un grup d’obrers de
la metal·lúrgia que s’adhereixen al moviment de
recuperació d’indústries per ocupar les installacions
abandonades de la seva antiga empresa.
La pel·lícula Industria argentina. La fábrica es
para los que trabajan té un argument semblant.
Els treballadors d’ una fàbrica metal·lúrgica es
resisteixen a perdre la seva feina i es comencen
a organitzar com a cooperativa per mantenir
en funcionament l’empresa abandonada pels
seus amos. D’aquesta manera, prenen el camí de
construir una empresa sense els seus empresaris.
organitza: Centre d’estudis
socials de la universitat de
Coïmbra
Lloc: auditori de la Facultat de
Ciències econòmiques de la
universitat de Coïmbra (Portugal)
Més informació:
www.ces.uc.pt
11, 12 i 13 de novembRe
i JoRnada d’eConomia soLidàRia
a ComposteL·La
al llarg de tres dies, es donarà
a conèixer l’economia solidària
en totes les dimensions: xarxes,
finançament solidari, producció,
comercialització i consum.
Hi haurà exposicions sobre pro-
ducció i sobirania alimentària,
comerç just i consum responsable,
així com estands informatius
sobre les organitzacions
d’economia solidària.
organitza: Panxea, amb la collaboració
de reas i la usC
Lloc: santiago de Compostel·la
(Galícia)
Més informació:
http://panxea.org/panxeablog/
17 de novembRe
ConfeRÈnCia “CoopeRatives
i desenvoLupament”
l’aliança Cooperativa internacional,
juntament amb CiCoPa
(organització internacional de
A cavall entre el documental i la pel·lícula,
Entre nos mains explica la història real d’una
empresa de roba interior que està a punt de
fer fallida. Per salvar els seus llocs de treball,
les treballadores decideixen reflotar el negoci
creant una cooperativa. El llargmetratge de Mariana
Otero mostra tot el procés d’organització
i creació de la nova societat, les dificultats que
travessen i la solidaritat que mostren per tirar
endavant la seva idea.
Les tres pel·lícules són tres bones mostres
d’autogestió i de democràcia participativa. Per
saber-ne més:
Industria argentina. La fábrica es para los que
trabajan: http://www.indargentina-film.com.
ar/indexar.html
Entre nos mains: http://diaphana.fr/film/
entre-nos-mains
The take: http://www.thetake.org/index.
cfm?page_name=buy_the_take •
les Cooperatives de Producció
industrial, artesanal i de
serveis) i iHCo (organització
internacional de Cooperatives
de salut), organitzen a Cancun
(Mèxic) aquesta conferència
que serà el tret de sortida per
inaugurar oficialment l’any
internacional de les Cooperatives
2012
organitza: aCi, CiCoPa i iHCo
Lloc: Cancun (Mèxic)
Més informació:
www.ica2011.coop/ica/index.
aspx

etación 1 1/2/11 12:34 Página 1
trata de personas,
vas llevan la iniciativa
e trabajo de iniciativa social
e un sector en evolución
ÑOLA DE
ABAJO ASOCIADO
id 28015
1 593 87 60
oop
LLibrEs
COCETA
Confederación Española de Cooperativas de Trabajo Asociado
Cuando se trata de personas,
las cooperativas llevan la iniciativa
Cooperativas de trabajo de iniciativa social
Radiografía de un sector en evolución
La recepta
ingRedients
250 g de mantega
75 g de cacau de comerç just en pols
125 cc de cafè fort de comerç just
250 g de sucre morè de comerç just
5 g de llevat en pols
500 g de farina
125 cc de iogurt natural
2 ous
5 g de vainilla
difiCuLtat
Baixa
radiografia de les cooperatives
d’iniciativa social
Cuando se trata de personas, las cooperativas llevan la iniciativa
és un estudi publicat per CoCeTa que analitza aquestes cooperatives
des de diverses variables: facturació, ocupació, formació,
equitat de gènere, relacions amb les administracions, etc. les
conclusions assenyalen que aquest tipus de cooperatives són les
eines que necessiten els ajuntaments per dur a terme les seves
polítiques socials i que sobresurten de la resta d’empreses perquè
desenvolupen els serveis amb més qualitat i economia.
Títol: Cuando se trata de personas, las cooperativas llevan la
iniciativa
Ed.: COCETA
manual de comptabilitat
la comptabilitat és més que una obligació anual de dipositar
els comptes i calcular adequadament els impostos. És una
eina de gestió bàsica de la nostra empresa a l’hora de prendre
decisions. el manual que acaba de publicar ara_Coop és una
eina pràctica al servei tant de les cooperatives que emprenen
la seva activitat, com de les assessories que els donen suport
en l’execució de tots els processos formals relacionats amb la
comptabilitat de l’economia de la cooperativa.
Títol: Manual de comptabilitat per a les societats cooperatives
catalanes de nova creació
Edició: Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives
Autor: Ara_Coop, SCCL
broWniE dE caFè
WEbs
propostes 37
onu 2012
Web oficial de l’any internacional
del Cooperativisme. s’hi troba
informació sobre els actes programats
durant tot l’any 2012, així com
suggeriments sobre com participarhi.
l’any pretén posar en relleu els
punts forts de les empreses cooperatives
com a forma alternativa de
fer negocis i fomentar el desenvolupament
socioeconòmic.
http://social.un.org/coopsyear/
notíciEs dE LEs
coopErativEs
Web que recull articles, reportatges
i opinions enviades per les cooperatives
i els cooperativistes de tot el
món. es tracta d’un lloc web multilingüe,
creat i gestionat per Cooperative
Press, amb seu a la Gran
bretanya. allotja també imatges,
arxius d’àudio, vídeos i nombrosa
documentació com informes anuals
i articles acadèmics.
http://www.thenews.coop/es/node
eLaboRaCió
1. Foneu la mantega i afegiu-hi el cacau i el cafè.
2. barregeu el sucre i la farina i afegiu-los a la mescla anterior. afegiu-hi el iogurt, el llevat
en pols, els ous, la vainilla i barregeu-ho tot.
3. Col·loqueu la mescla en un motlle untat i enfarinat.
4. Fiqueu-ho al forn preescalfat a 280 graus de 15 a 20 minuts.
5. un cop cuit, podeu empolsar el pastís amb sucre glacé i tallar-lo en quadres de 6 X 6 cm
aproximadament. Podeu acompanyar-lo amb una mica de nata muntada o amb una bola
de gelat de vainilla.
Aquesta recepta ha estat extreta del llibre una altra cuina és possible. Cent receptes amb
ingredients de comerç just, de Manuel Almirall Vall (Ecos, Barcelona, 2006, 212 pàgines).
pRopietats
la vainilla té un efecte euforitzant i contra l’astènia sexual; actua al sistema nerviós central
i, per la seva olor, actua indirectament en l’estimulació sexual.

38 PUNTCOOP • TArdOr 2011
mots encreuats
HoRitzontaLs:
1. Cooperativa barcelonina de producció cultural. / sant Feliu _____, cooperativa
responsable de la revista digital d’aquesta població.
2. ocell palmípede semblant a un ànec. / al revés, ciutat del Txad.
3. Cooperativa de consum d’energia.
4. animal gros i pelut. / allò que el nas pot inspirar d’un sol cop.
5. aquesta lletra surt al senyal de telepeatge. / ______ Cultural, cooperativa que
treballa en aquest mateix àmbit, tal com indica el seu nom. / la lletra que
sembla un cuc.
6. Pensi detingudament i repetides vegades. / Partit Galleguista.
7. el portal de l’educació social. / la Xarxa _______ és un grup cooperatiu.
8. la ___ ellen era un pendó (o això deia en Jr). / netejar el nas.
9. Cooperativa de producció audiovisual.
10. la lletra ____, revista. / quan s’està de mal humor es diu que s’està “de ____”. /
una altra vegada la lletra-cuc!
veRtiCaLs:
A. Cooperativa de Mollet dedicada a la restauració. / la mateixa revista que a la 10
horitzontal.
B. Grup cooperatiu nascut a l’aixopluc de la Xarxa d’economia solidària. / al revés,
antílop de bosc que viu a les parts oriental i meridional d’àfrica.
C. així en diem sovint de la beguda. / al revés, que és fluix de caràcter.
D. la lletra dels focs artificials. / Grup cooperatiu de creació recent. / ocell.
E. obsequi. / ràdio televisió.
F. Vòmit. / Molta aigua.
G. l’animal gros i pelut en portuguès. / desert asiàtic.
H. rema. / a les pel·lícules de l’oest tot era al sud d’aquest riu.
I. abreviatura d’ibidem. / Cooperativa dedicada a la inserció sociolaboral.
J. la lletra de l’esglai. / agrupació astronòmica de sabadell. / al revés, gran peça
de tela en què s’enrotllen les dones índies.
can seixanta
C. G.
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
punt volat
a B C D E F G H I J
Verticals: a. dosotres, a. b. ecos, uduC (Cudú).
C. Mam. amuelF (Fleuma). d. o, encís, au. e.
donació, rT. f. emesi, Mar. g. urso, Gobi. H.
Voga, Pecos. i. ibid, Gd’ai. J. u, aas, iras (sari).
Horitzontals: 1. démodé, Viu. 2. oca, omuob
(boumo). 3. som energia. 4. ós, nassada. 5.
T, acció, s. 6. rumiï, PG. 7. eduso, Gedi. 8. sue,
Mocar. 9. Claraboia. 10. a, Futris, s.
soLuCions

NIF F-58302001 – Registre DGSPF J-2670. Concertada assegurança de Responsabilitat Civil professionals i capacitat financera segons la legislació vigent
Assegurances
per a l’economia
social i solidària
Valors i preus cooperatius
www.arccoop.coop
SISTEMES DE GESTIÓ
I ESTRATÈGIES DE NEGOCI
FORMACIÓ
INFORMÀTICA
Organitzadors
Patrocinadors
II Premi
Manuel Arroyo
per a joves emprenedors
de l’economia cooperativa
http://www.premismanuelarroyo.coop
WWW.VHEC.NET
SERVEIS PROFESSIONALS
COMPROMESOS
PREMIS
MANUEL ARROYO
2012
ESCOLA SANT GERVASI
Passatge El Miró, 7 . 08304 Mataró t. 93 757 48 24 . f. 93 757 36 41 info@vhec.net

DE LA TEOrIA A LA PràCTICA
contrapunt
primitive films, sCCL
barcelona
658 439 700
www.primitivefilms.es
Primitive Films és una productora audiovisual i cultural nascuda a Barcelona
el novembre de 2010 amb el suport d’Ara_Coop. Aquesta cooperativa de
treball associat produeix continguts audiovisuals de creació pròpia, ofereix
serveis audiovisuals a tercers mitjançant la marca Compacto Producciones i
està començant a editar música.
El projecte va néixer gràcies a l’empenta d’un grup d’antics alumnes de l’Escola
Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), que van veure
el co operativisme com una forma de donar valor al seu treball. En altres paraules,
van convertir en realitat tota la teoria que havien après a l’aula sobre
les empreses culturals, partint d’un projecte de classe d’un dels integrants
de la cooperativa.
Actualment, Primitive Films està formada per tres socis i diversos collaboradors
que dominen tots els aspectes que tenen a veure amb el procés de
producció audiovisual. Tal com mostra la imatge, aquests últims mesos estan
centrant els esforços en dos llargmetratges documentals relacionats amb el
món de la música i que aviat veuran la llum.
text: Redacció; foto: primitive films