COMENTARI DE TEXT MERCÈ RODOREDA, La plaça del diamant ...

COMENTARI DE TEXT
MERCÈ RODOREDA, La plaça del diamant
a) El text a analitzar és un fragment de la coneguda novel·la La plaça del diamant de
l'escriptora catalana més traduïda i més reconeguda de la novel·la contemporània, Mercè Rodoreda.
Aquesta escriptora representa la narrativa de caire psicològic de l’etapa de la Postguerra espanyola,
etapa que va viure en l’exili, fins que va tornar a Catalunya als anys 70. El text és el primer capítol
de la novel·la, per tant, podríem dir que és un text complet en la mesura que respon a una unitat
significativa. Aquest fragment pertany a l'inici de la trama argumental de l'obra, quan la
protagonista encara treballa a la pastisseria i no ha conegut Quimet, el seu futur marit. És un text
narratiu, que pertany a l'àmbit literari i de temàtica general. Podem formular el tema de la manera
següent: la soledat i el desemparo d'una jove òrfena de mare en un ball popular del barri de
Gràcia de Barcelona.
La coherència temàtica del text apareix reforçada pels mots temàtics següents: ballar, sortir,
músics, entarimats, plaça, guarnits, flors, cadenetes, flors de paper, vestit, enagos, sabates,
arracades, braçalets... que s’organitzen bàsicament en dues isotopies: decoració del ball i roba i
complements.
Visualment s'aprecia una estructura (macroestructura) en dos paràgrafs diferenciats per punt
i a part , que es corresponen des del punt de vista del contingut amb dos grans parts:
1. presentació d'una situació inicial, la possibilitat d'anar al ball de la plaça del Diamant
2. materialització de l'esmentada possibilitat, és a dir, l'arribada a la plaça, la descripció física
de l'entorn i la descripció física i emocional de la protagonista.
En aquest fragment no hi trobem reproduïda la superestructura pròpia dels textos narratius:
plantejament, nuc i desenllaç, per ser un fragment, però apreciem l'organització del contingut en
seqüències de caràcter narratiu i descriptiu i que es correspondrien amb el paràgraf 1 i 2
respectivament. Ens basem per fer aquesta afirmació en el següent: en el primer paràgraf o
seqüència narrativa predominen els temps verbals de passat; els fets s’organitzen amb una
ordenació de caràcter cronològic. En el segon paràgraf o seqüència descriptiva predomina la
informació sobre l’espai on s’esdevenen els fets i la informació sobre l’estat emocional de la
protagonista. Aquesta informació apareix plasmada amb proliferació de sintagmes nominals, verbs
atributius i oracions adjectives.
b) Resum del contingut
La protagonista, després d’una jornada de treball esgotadora a la pastisseria, no és capaç de
dir a la seua amiga Julieta que no vol anar al ball de la plaça del Diamant, per la qual cosa, vestida
per a l’ocasió, acudeix a la plaça. La música ja sona quan hi arriba i mentre observa l’ambientació i
decoració de l’entorn, se sent sola i desemparada mentre recorda que sa mare ha mort i son pare viu
amb una altra dona. En eixe moment una veu li demana de ballar.
c). D’una banda podem veure que es reprodueix la parla popular de la protagonista, que pertany a
un estament social de classe mitjana urbana o menestralia de la ciutat de Barcelona de primeries del
segle xx , la qual cosa ens fa pensar que és un registre col·loquial, construït sobre la varietat
diatòpica del català oriental (nus, sostre, no pas, rifessin, passés, seguis, meva...) i sobre la varietat
diastràtica del català de primers del segle xx, ja normativitzat. Aquest registre col·loquial es
caracteritza per l’abundant ús de la coordinació copulativa, construccions gramaticals incorrectes,

pròpies del llenguatge oral: la cinta de goma dels enagos, que havia patit molt per passar-la...;
expressions col·loquials: vulgues o no vulgues, tant li feia i construccions sense verb: la meva mare
morta. Aquest registre s’avé amb la tècnica narrativa emprada per Rodoreda al llarg de tota la
novel·la: una mena de monòleg interior anomenat “escriptura parlada” que pressuposa la presència
d’un receptor a qui el personatge protagonista es dirigeix. Tanmateix no podem deixar d’esmentar
que, com a text pertanyent a l’àmbit d’ús literari, el registre col·loquial per a fer parlar a la
protagonista no deixa de ser un recurs literari per a dotar de versemblança els fets narrats i
caracteritzar adequadament els personatges. Així i tot, a pesar d’aquest recurs, la prosa rodorediana
no pot amagar una poeticitat commovedora, que ens remet a un registre literari que es barreja i es
confon amb el col·loquial.
d) El text, com ja hem comentat, pertany a l’àmbit d’ús literari i al gènere narratiu de la novel·la
psicològica de postguerra, període en què es desenvolupa la trama i en què la protagonista viurà
amb intensitat les vicissituds històriques des d’ aproximadament l’època de la 2a República fins ben
entrada la postguerra franquista. És un text monologat, però amb la particularitat que es pressuposa
la presència d’un interlocutor o destinatari ocult. Com ja hem esmentat abans, aquesta variant del
monòleg interior és coneguda com a “escriptura parlada”. El canal a través del qual s’ha difós és de
caràcter escrit, concretament a través d’una edició de 1962 de l’editorial Hermés. Emissor i receptor
no comparteixen ni espai ni temps; és un text preparat, no espontani, de caràcter unilateral i
multidireccional. Les marques de modalització són abundants: tenint en compte que la narració és
en primera persona, descobrim la mirada o punt de vista de l’autor rere aquest narradorprotagonista,
a través del qual s’expressa:
verbs en 1a persona: tenia, anava, patia..
marques gramaticals de 1a persona: dir-me, jo, m’estrenyia
lèxic valoratiu: músics suats, mare morta, joveneta i sola, precioses, blanques
Verbs d’opinió: m’havia passat el dia, tant li feia
Adverbis: sense la meva mare, expressament,
Aquests recursos de modalització ens deixen veure una protagonista molt jove i insegura,
afectada de soledat per la mort de sa mare i el desemparo en què la té son pare des que s’ha casat
amb una altra dona, una protagonista que comença aquell mateix dia una vida de la qual no tindrà
les regnes fins ben entrada la maduresa.