projecte phoenix - Iberpotash
projecte phoenix - Iberpotash
projecte phoenix - Iberpotash
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
editorial<br />
2<br />
José Antonio Martínez Álamo<br />
CONSELLER DELEGAT D’IBERPOTASh<br />
L'any del centenari<br />
L’any 2012 que acabem de començar és un any molt<br />
especial per a <strong>Iberpotash</strong>. És un any de celebracions: per<br />
una banda la del centenari del descobriment de la<br />
potassa a Súria a nivell estatal, una efemèride importantíssima<br />
que dóna origen i sentit al desenvolupament<br />
i transformació a la nostra empresa. Però també un any<br />
cabdal per al present i el futur no només d’una activitat<br />
econòmica sinó pel que ha de significar per a Súria, el<br />
Bages, la Catalunya Central i Catalunya. ha començat a<br />
materialitzar-se la primera fase del Projecte Phoenix, el<br />
<strong>projecte</strong> estratègic que contribuirà a crear noves línies<br />
de negoci sobre les matèries primeres del subsòl del<br />
Bages: la sal i la potassa. Som del tot conscients de la<br />
situació econòmica de crisi que pateix tot el país, una<br />
crisi palpable també al Bages, a la Catalunya Central, on<br />
justament <strong>Iberpotash</strong> aporta uns <strong>projecte</strong>s que tenen la<br />
voluntat de contribuir a sortir-ne.<br />
Fa cent anys, Súria va viure un fet que canviaria el futur<br />
de la zona i que tindria efectes multiplicadors pel territori.<br />
La potassa, que aleshores només s’havia pogut<br />
trobar a Alemanya, l’any 1851, era ben present en els<br />
objectius d’un català i un belga: Emili Viader i René<br />
Macary. El seu descobriment va ser a la zona del Salí, on<br />
es va obrir un pou i es va trobar una sal que era diferent.<br />
Es va dur a analitzar a un laboratori francès i es va certificar<br />
que era un preuat fertilitzant mineral: la potassa.<br />
Des d’aleshores, la potassa ha estat la referència clau<br />
econòmica i també social, sense cap mena de dubte, i<br />
encara ho és avui dia. Arribaria l’anomenada febre de la<br />
potassa, enmig de dues guerres mundials, seria el final<br />
del monopoli alemany malgrat els potents interessos<br />
econòmics i polítics que ens van posar al centre de<br />
l’huracà. Començaria l’arribada de treballadors forans,<br />
l’inici de l’extracció de potassa al Pou mestre, o Pou 1, i<br />
també arribaria el tren.<br />
Avui, just cent anys més tard, podríem dir que es<br />
repeteix la història. L’acte de la posada de la primera<br />
pedra de la planta de sal vacuum, el 16 de gener passat,<br />
és la materialització clara i concreta d’un <strong>projecte</strong> engrescador<br />
i únic, així com també la demostració més<br />
palpable que compta amb el suport del territori, de<br />
l’administració, dels treballadors, dels sindicats, dels<br />
proveïdors i dels inversors. Des d’aquesta columna voldria<br />
manifestar el meu agraïment a la resposta rebuda<br />
per part de tothom.<br />
Ara cal continuar el treball i l’esforç per a seguir fent les<br />
passes necessàries i fermes que requereix tot plegat.<br />
Anem pel bon camí.<br />
3<br />
7<br />
8<br />
10<br />
12<br />
7<br />
Projecte Phoenix<br />
Artur Mas col·loca la<br />
primera pedra de la planta<br />
de sal vacuum<br />
Actualitat<br />
Llum verda al transport de<br />
sal de desgel per tren<br />
A fons<br />
Restauració del Pou 1 de<br />
Súria<br />
Medi Ambient<br />
Impuls a la Càtedra<br />
<strong>Iberpotash</strong><br />
11<br />
12<br />
13<br />
15<br />
sumari<br />
3 7<br />
Qualitat<br />
Qualitats i aplicacions dels<br />
diferents tipus de sal<br />
Prevenció i seguretat<br />
Resum de l'accidentalitat<br />
amb les dades de 2011<br />
Centenari<br />
L'any 2012, centenari del<br />
descobriment de la potassa<br />
Les nostres fotos<br />
Les nostres fotos. Ens<br />
visiten. Recull de premsa<br />
COMUNICACIÓ<br />
10<br />
13<br />
Una publicació de: <strong>Iberpotash</strong>, S.A.<br />
Disseny: CatPress - www.catpress.cat<br />
Continguts: Comunicació <strong>Iberpotash</strong> - Rosa Vilajosana<br />
Fotografia: Arxiu <strong>Iberpotash</strong><br />
Col·laboradors: Andrés Álvarez, Cristina Arespa, Ignacio Cabal, Fina<br />
Canet, Enric Casas, Josep Corral, Pablo De Lastres, Juan Fernández,<br />
Christine Foucart, Silvia Garcia, Vicente Gutiérrez, Joaquim Lavin,<br />
Joan Lladó, Jesús Migueles, Zein Mora, Joan Puig, Àngel Reguant,<br />
Laura Rodríguez, Antonio Sánchez, Rafael Sánchez, Ramon<br />
Vilaseca.<br />
Dipòsit legal: B-55435-2008<br />
Periodicitat quadrimestral
3<br />
<strong>projecte</strong> <strong>phoenix</strong><br />
El president de la Generalitat, Artur Mas, participa en l'acte simbòlic de col·locació de la primera pedra a la futura planta de sal vacuum, el passat 16 de gener<br />
eL President MAs PosA LA PriMerA<br />
PedrA de LA PLAntA de sAL VACUUM<br />
La futura instal·lació de tractament de sal vacuum, la més avançada del món, estarà a punt en dos anys<br />
El president de la Generalitat, Artur Mas,<br />
va ser l’encarregat de presidir el 16 de<br />
gener passat l’acte oficial de col·locació<br />
de la primera pedra de la planta de sal<br />
vacuum a les instal·lacions d’<strong>Iberpotash</strong>, a<br />
Súria. Artur Mas anava acompanyat de<br />
l’alcalde de Súria, Josep M. Canudas, i dels<br />
consellers de Territori i Sostenibilitat, Lluís<br />
Recoder, i d’Empresa i Ocupació, Francesc<br />
Xavier Mena, entre altres personalitats.<br />
L’acte va comptar amb la presència de<br />
més de 200 convidats del món econòmic,<br />
institucional, alcaldes de la comarca del<br />
Bages i els principals directius de la nostra<br />
matriu ICL, a banda de diversos mitjans de<br />
comunicació d’àmbit local, comarcal i<br />
nacional. L’esdeveniment va ser una posada<br />
de llarg que dóna el tret de sortida a<br />
les actuacions previstes a la primera fase<br />
del Projecte Phoenix aprovat l’abril passat<br />
a la seu central d’ICL, la matriu<br />
d’<strong>Iberpotash</strong>, i que a més coincideix en el<br />
temps amb l’inici de la celebració del centenari<br />
del descobriment de la potassa a<br />
Súria a nivell estatal.<br />
Carpa gegant<br />
L’acte va comptar amb la instal·lació d’una<br />
carpa de 300 metres quadrats, on es va<br />
desenvolupar el torn de parlaments,<br />
després que el president Mas visités les<br />
zones principals del <strong>projecte</strong> d’ampliació<br />
d’<strong>Iberpotash</strong> i presidís la col·locació de la<br />
primera pedra al lloc on s’ha de construir<br />
la planta de sal.<br />
Projecte engrescador<br />
El president de la Generalitat, Artur Mas,<br />
va manifestar la "nostra congratulació<br />
pel fet que una multinacional potent<br />
com iCL, per mitjà d’iberpotash, decideixi<br />
invertir a Catalunya amb un <strong>projecte</strong><br />
engrescador com el Phoenix, en un<br />
moment de no massa bones notícies<br />
positives en l’àmbit econòmic. el que<br />
avui passa a súria demostra que Catalunya<br />
és un país atractiu". Segons Mas "ara cal<br />
tenir una mentalitat d’estar tots plegats i<br />
al costat d’aquests <strong>projecte</strong>s i que el con-<br />
junt de totes les administracions públiques<br />
facin la feina més fàcil”. El president<br />
també va reclamar la necessitat que<br />
es tirin endavant infraestructures com el<br />
Corredor Mediterrani.<br />
súria, en positiu<br />
L’alcalde de Súria va reconèixer que “la<br />
súria actual és fruit del treball de moltes<br />
generacions de miners i la coincidència<br />
amb el també inici de la celebració del<br />
centenari del descobriment de la potassa<br />
fa que sigui una bona ocasió per a reconèixer<br />
l’esforç col·lectiu". Segons Canudas<br />
"la notícia del Phoenix és molt bona per a<br />
súria, per al Bages i per a Catalunya". Per<br />
la seva banda, el president d’ICL, Akiva<br />
El conseller delegat mostra al president de la Generalitat el darrer exemplar de la nostra revista
4<br />
<strong>projecte</strong> <strong>phoenix</strong><br />
Mozes, va destacar "la bona sintonia que<br />
hi entre el grup empresarial que dirigeixo<br />
i el govern català", així com que “l’any<br />
1998, l’adquisició d’iberpotash era l’inici<br />
de la nostra aposta global, una aposta que<br />
es manté avui dia com a estratègica i que<br />
es reforça". Mozes va convidar Artur Mas<br />
a visitar properament les instal·lacions<br />
d’ICL Group a Israel.<br />
El conseller delegat d’<strong>Iberpotash</strong>, José<br />
Antonio Martínez Álamo, va destacar el fet<br />
que "poques vegades tenim l’oportunitat<br />
de realitzar un <strong>projecte</strong> on l’interès legítim<br />
empresarial va acompanyat d’un real<br />
interès de país. Això aporta al nostre <strong>projecte</strong><br />
una potencialitat extraordinària que<br />
pot marcar un abans i un després a la nostra<br />
empresa i al territori". I va afegir que<br />
"la política industrial ha de ser l’eix de la<br />
política econòmica del país. Catalunya o<br />
és industrial o no és”. La data del 16 de<br />
gener esdevé històrica per al passat, el<br />
present i el futur d'<strong>Iberpotash</strong>.<br />
Maquinària que s'instal·larà<br />
.<br />
a 800.000 tones anuals.<br />
.<br />
dAdes CLAU deL FUnCionAMent<br />
de LA PLAntA de sAL VACUUM<br />
La nova planta de sal vacuum, que estarà<br />
enllestida i en funcionament en un termini<br />
de dos anys, serà, tecnològicament,<br />
la més avançada del món. La infraestructura<br />
compta amb una inversió operativa<br />
de 70 milions d’euros i una inversió logística<br />
de 10 milions d’euros. Es tracta d’una<br />
fàbrica de cristal·lització de clorur sòdic<br />
mitjançant compressió mecànica.<br />
Primera fase<br />
L’edificació de la nova planta de sal vacuum<br />
està inclosa en la primera fase del<br />
Projecte Phoenix, aprovada l’abril passat<br />
per part d’ICL amb una inversió de 160<br />
milions d’euros i que té l’objectiu de<br />
crear noves línies de negoci, en el marc<br />
de l’activitat de la nostra companyia,<br />
amb una total sostenibilitat econòmica i<br />
ambiental. En aquesta instal·lació es realitzarà<br />
el tractament del clorur sòdic que<br />
actualment s’emmagatzema als dipòsits<br />
salins. La seva posada en marxa comportarà<br />
millores mediambientals com ara la<br />
reducció de lixiviats del col·lector de salmorra,<br />
la reducció del consum d’aigua<br />
del riu, i la futura reducció del dipòsit salí.<br />
Es produiran unes 750.000 tones de clorur<br />
sòdic d’una puresa del 99,97%. Durant<br />
les tasques de muntatge es generaran<br />
150 llocs de treball indirectes i la planta<br />
crearà 32 nous llocs de treball directes.<br />
CArACterÍstiQUes tÈCniQUes de LA FUtUrA instAL·LACiÓ<br />
superfície que ocuparà<br />
.<br />
8.500 metres quadrats (zona de fabricació i zona d'emmagatzematge).<br />
Tres equips de cristal·lització de volum conjunt superior a 10.000 metres cúbics i capacitat de cristal·lització conjunta superior<br />
Equips d'intercanvi de calor de superfície conjunta superior a 15.000 metres quadrats.<br />
Equips de compressió mecànica per a una potència de consum anual superior a megawatts.<br />
Bombes de recirculació de capacitats superiors a 80.000 metres cúbics per hora.<br />
Equips fabricats amb materials d'última generació, extrema resistència i qualitat.<br />
Equips construïts amb titani i un aliatge especial de crom i níquel.<br />
D'esquerra a dreta i de dalt a baix imatges del parlament del conseller delegat<br />
d'<strong>Iberpotash</strong>, José Antonio Martínez Álamo, el president Artur Mas escoltant les<br />
explicacions d'Álamo i fotografia de tota la comitiva dirigint-se a l'acte oficial
5<br />
<strong>projecte</strong> <strong>phoenix</strong><br />
D'esquerra a dreta imatges de la col·locació de la primera pedra a càrrec del conseller<br />
delegat d'<strong>Iberpotash</strong>, signatura del llibre d'honor del president Artur Mas,<br />
fotos de l'explicació del tècnica <strong>projecte</strong> i parlament de l'alcalde de Súria, Josep<br />
Maria Canudas.
6<br />
actualitat<br />
ACord AMB FCG Per A LA ConneXiÓ<br />
AMB eL Corredor MediterrAni<br />
El transport ferroviari esdevindrà clau per al desenvolupament d'<strong>Iberpotash</strong><br />
<strong>Iberpotash</strong> i FGC han acordat redactar el<br />
<strong>projecte</strong> del tercer carril per connectar les<br />
vies actuals amb el futur Corredor del<br />
Mediterrani. El conveni, signat a l’octubre,<br />
preveu que FGC adequarà gradualment el<br />
servei que presta actualment a les necessitats<br />
de la nostra companyia.<br />
El conseller delegat d’<strong>Iberpotash</strong>, José<br />
Antonio Martínez Álamo, i el president de<br />
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya,<br />
Enric Ticó, van signar l'acord pel qual FGC<br />
es compromet a redactar el <strong>projecte</strong> del<br />
tercer carril per adequar les vies actuals a<br />
l’ample internacional entre Manresa i<br />
Martorell per enllaçar amb la futura infraestructura.<br />
Un cop finalitzat l’estudi i analitzades<br />
les possibilitats tècniques, FGC<br />
facilitarà un calendari amb la previsió de<br />
desplegament de les infraestructures.<br />
El conveni també inclou que FGC adeqüi<br />
gradualment el servei que presta en<br />
La sal de desgel d’<strong>Iberpotash</strong> ha estat<br />
clau per a garantir la mobilitat a les carreteres<br />
catalanes en la darrera onada<br />
de fred, així com en bona part del sud<br />
d’Europa, on <strong>Iberpotash</strong> és el principal<br />
subministrador de sal de desglaç. La<br />
previsió enguany de tenir estoc, per<br />
part de les administracions, ha estat un<br />
fet a destacar que ha evitat la formació<br />
de cues de camions de sal a les nostres<br />
instal·lacions abans de l'onada de fred<br />
l'actualitat a les necessitats i als volums de<br />
producció i demanda de transport requerits<br />
per part d’<strong>Iberpotash</strong>. La voluntat de<br />
FGC és acompanyar-nos en el procés<br />
d’expansió i creixement de producció<br />
minera. <strong>Iberpotash</strong> i Ferrocarrils mantenen<br />
un contracte signat per al transport<br />
de sal i potassa fins al 2014 i es preveu<br />
estudiar la possibilitat d’associació per tal<br />
de potenciar aquest servei en el futur.<br />
Prioritzar el Corredor<br />
Martínez Álamo entén que "la decisió<br />
europea de prioritzar el Corredor és una<br />
bona notícia. Ara cal aconseguir que sigui<br />
realitat el més aviat possible. des<br />
d’iberpotash defensem la necessitat<br />
d’aquesta infraestructura per assegurar<br />
el futur i millorar el present. Per tant<br />
aquest és un pas essencial, però ens falta<br />
encara molt trajecte per recórrer".<br />
ConVeni de<br />
COL·LABORACIÓ<br />
AMB CUBe<br />
<strong>Iberpotash</strong> ha establert un nou conveni<br />
de col·laboració que serà vigent<br />
durant aquest 2012 amb el centre<br />
esportiu Cube. Aquesta entesa permetrà<br />
a la plantilla d'<strong>Iberpotash</strong> beneficiar-se<br />
de descomptes i avantatges<br />
especials per a la pràctica<br />
esportiva en aquest centre de la capital<br />
del Bages. L’objectiu principal és<br />
la promoció de l’esport com a eina<br />
bàsica per a la salut i el benestar.<br />
L'acord s'afegeix al conveni establert<br />
i adreçat de forma exclusiva fins<br />
l'actualitat als membres de la Brigada<br />
de Salvament Miner.<br />
instruccions<br />
Totes les persones interessades en<br />
gaudir d’aquest benefici s'han de<br />
dirigir a les instal·lacions del Cube,<br />
identificar-se com a treballadors<br />
d'<strong>Iberpotash</strong> i signar un contracte de<br />
permanència d'un any. També hauran<br />
de complimentar i acceptar el full<br />
d’autorització de retenció de la quota<br />
(la del treballador i/o familiars) a la<br />
nòmina.<br />
Quota avantatjosa<br />
La quota mensual (per a treballadors<br />
i familiars -parella i fills de 14 a 24<br />
anys-) serà de 31,45 euros amb el<br />
mes d’agost i la matrícula gratuïts.<br />
En cas que tingueu qualsevol dubte,<br />
adreceu-vos al departament de<br />
Recursos humans d'<strong>Iberpotash</strong>.<br />
sAL de desGeL d'iBerPotAsH Per Fer Front<br />
A L'onAdA de Fred deL Mes de FeBrer<br />
siberià de principis de febrer. <strong>Iberpotash</strong><br />
ha garantit sempre el subministrament<br />
de sal amb 60.000 tones preparades<br />
per a distribuir de forma immediata.<br />
Les vendes de sal han notat un considerable<br />
increment en dies posteriors a<br />
la primera onada de fred amb més de<br />
110 camions carregats diàriament (al<br />
voltant d’unes 3.000 tones per dia de<br />
sal de desgel), bona part a la zona de<br />
Catalunya.<br />
Càrrega de sal de desgel en un dels camions
7<br />
actualitat<br />
LLUM VerdA AL trAnsPort de<br />
sAL de desGeL A trAVÉs de<br />
Les LÍnies de FerroCArriLs<br />
<strong>Iberpotash</strong> ja pot transportar via tren la<br />
sal de desgel que fins ara es transportava<br />
únicament per camió, després de<br />
diferents proves de càrrega realitzades<br />
a les instal·lacions ferroviàries<br />
d’<strong>Iberpotash</strong> que han donat un resultat<br />
positiu. Fins ara només es podia transportar<br />
per ferrocarril (FGC) la potassa i<br />
la sal industrial, però no pas la sal de<br />
desgel de carreteres, a causa de les<br />
seves propietats concretes. El mercat<br />
de la sal de desgel s’ha desenvolupat i<br />
potenciat els darrers anys fins arribar a<br />
Anglaterra, Alemanya, Estats Units i<br />
França.<br />
L'empresa i els treballadors d’<strong>Iberpotash</strong><br />
van signar el passat mes d'octubre un<br />
acord ja previst en el Projecte Phoenix<br />
que garanteix el manteniment dels llocs<br />
de treball per al conjunt de la plantilla<br />
actual. Aquest acord signat entre<br />
empresa i treballadors constituïa un<br />
objectiu prioritari pel desenvolupament<br />
del <strong>projecte</strong> Phoenix a les instal·lacions<br />
d'<strong>Iberpotash</strong>.<br />
El conseller delegat d’<strong>Iberpotash</strong>, José<br />
Antonio Martínez Álamo, va manifestar<br />
que “amb la signatura d’aquest acord<br />
eL ProGrAMA de tV3 "diVendres" VisitA LA MinA de CABAnAsses<br />
A mitjan febrer el programa de TV3<br />
Divendres va ser a la mina de Cabanasses.<br />
El periodista Espartac Peran va visitar<br />
l’interior de la mina on es va fotografiar<br />
amb alguns dels nostres treballadors i va<br />
poder connectar via internet amb el web<br />
del programa. A la tarda, en directe, des<br />
de la plaça Sant Joan de Súria, el copresentador<br />
va entrevistar la sotsdirectora<br />
de Cabanasses, Sara Rabeya.<br />
Podeu tornar a veure les imatges a l'adreça<br />
http://www.tv3.cat/videos/3954230/<br />
Espartac-Peran-a-les-mines-de-Suria<br />
La prova definitiva del nou sistema ja perfeccionat<br />
de càrrega es va realitzar el<br />
novembre passat amb resultat satisfactori,<br />
tenint en compte que permetrà<br />
poder utilitzar els mateixos vagons amb<br />
els quals també es transporta la potassa<br />
avui dia. Així, la sal de desgel es carrega<br />
amb pala a una sitja i a continuació per<br />
mitjà d’una cinta es realitza la càrrega dels<br />
vagons de forma ràpida (800 tones de sal<br />
de desgel en un màxim de sis hores).<br />
El sistema ja homologat per Ferrocarrils<br />
de la Generalitat permetrà disposar de<br />
transport ferroviari durant tot l’any,<br />
fins i tot en èpoques de menys trans-<br />
iberpotash referma la seva voluntat<br />
d’assegurar l’estabilitat laboral de tota<br />
la plantilla en l’actual conjuntura<br />
econòmica”. <strong>Iberpotash</strong> ha volgut, a<br />
través de la signatura d’aquest acord,<br />
deixar constància de la ferma voluntat<br />
que el desenvolupament ja iniciat del<br />
Projecte Phoenix no suposi cap cost<br />
laboral.<br />
Primers trasllats<br />
A finals de 2011 ja s’han materialitzat els<br />
primers 42 trasllats de treballadors de la<br />
Moment de l'entrevista en directe de l'espai que va emetre TV3<br />
Les proves efectuades han resultat un èxit<br />
port de potassa. Els avantatges són clars:<br />
rapidesa, disminució de camions a la carretera<br />
i major capacitat logística de transport,<br />
tenint en compte que el mercat de<br />
la sal de desgel es concentra en uns<br />
mesos determinats.<br />
El transport per tren de la sal de desgel<br />
començarà quan ho exigeixi la demanda<br />
del mercat exterior, que sempre està<br />
determinada pel factor meteorològic.<br />
PACte Per A L'estABiLitAt LABorAL i PriMers<br />
trAsLLAts de ViLAFrUns A CABAnAsses<br />
mina de Vilafruns a la mina de Cabanasses.<br />
Des del departament de Recursos<br />
humans, es destaca especialment la<br />
bona rebuda a la mina surienca.<br />
Única planta de tractament<br />
El progressiu esgotament de mineral a<br />
Vilafruns suposarà finalment el seu tancament<br />
al mateix temps que<br />
s’incrementa l’activitat a Cabanasses.<br />
De manera que tota la plantilla quedarà<br />
integrada en una única mina i una única<br />
planta de tractament, a Súria.
8<br />
a fons<br />
Posem a punt el castellet<br />
El Pou 1 ha estat objecte d'una completa posada a punt en què s'han fet tasques<br />
Durant els darrers vuit mesos aquesta instal·lació ha estat sotmesa a un intens procés de restauració que ha culminat en la imatge que es pot observar damunt aquestes<br />
línies en què s'observen els canvis realitzats<br />
El castellet del Pou 1, més conegut com a<br />
pou mestre ha estat objecte els darrers<br />
mesos d’un acurat procés de posada a<br />
punt, manteniment i restauració amb<br />
l’objectiu de preservar el seu alt contingut<br />
històric i simbòlic dins el patrimoni industrial<br />
miner de la Conca Potàssica Catalana<br />
i com a una de les actuacions previstes en<br />
el marc de la commemoració del centenari<br />
del descobriment de la potassa a Súria.<br />
Fer compatibles les tasques<br />
Tots els treballs de restauració del castellet<br />
s’han realitzat compaginant els<br />
treballs de manteniment a la vertical del<br />
pou amb els treballs propis del manteniment<br />
interior de mina. La restauració ja<br />
va començar l’abril passat amb la com-<br />
plexa instal·lació d’una gran bastida que<br />
facilités la tasca que s’hi havia de fer i que<br />
es va allargar fins a mitjan maig de l’any<br />
passat. La posada a punt del Pou 1<br />
d’<strong>Iberpotash</strong> a Súria s’ha completat a<br />
finals de 2011 amb el desmuntatge de la<br />
bastida.<br />
Actuacions de restauració<br />
En primer lloc es va netejar tota l'estructura<br />
amb sorra especial. Van ser necessàries<br />
100 tones de sorra. També han calgut fins<br />
a quatre capes de pintura, a més d'una<br />
capa de material hidròfob, a la part exterior<br />
del castellet (el color gris de la pintura<br />
és el color original del castellet i no pas el<br />
verd dels altres castellets dels pous més<br />
actuals d'<strong>Iberpotash</strong>). També s'ha restaurat<br />
la part de bigues, tirants i l'estructura<br />
del castellet i s'han renovat les baranes i<br />
les escales. Els operaris han substituït tot<br />
el pis amb la col·locació de plaques amb<br />
un material semblant al PVC molt resistent<br />
a l'aigua i a la sal.<br />
eL PoU És Un deLs<br />
eLeMents CLAU deL<br />
PAtriMoni Miner de LA<br />
ConCA PotÀssiCA<br />
CAtALAnA<br />
Els tècnics han substituït les cobertes amb<br />
teula Roma Antica (d'aspecte antic i molt<br />
semblant a l'original del castellet del pou<br />
mestre quan es va construir l'any 1918).<br />
S'han canviat els finestrals a l'edifici de<br />
màquines, es compta amb una nova<br />
instal·lació elèctrica amb llum de senyal,<br />
s'han reparat les politges del castellet i del<br />
motor de la màquina d'extracció i finalment<br />
s'ha renovat tota l'estructura de<br />
fusta.<br />
estructura original<br />
Totes les actuacions realitzades al castellet<br />
del pou 1 els darrers vuit mesos s’han<br />
fet amb el màxim respecte per l’antiga<br />
estructura del castellet original. Una altra<br />
de les actuacions que també s’ha materialitzat<br />
ha estat l’adequació de la zona del<br />
nivell menys 9 metres, per sota de la part<br />
de l’embarque, una petició de reforma<br />
que va arribar del Comitè de Seguretat i<br />
que s’ha completat.<br />
La posada a punt del castellet del Pou 1 ha<br />
estat possible gràcies a la supervisió del
emblemàtic del Pou 1<br />
de manteniment i restauració per preservar el seu contingut històric i simbòlic<br />
9<br />
LA HistÒriA deL PoU Mestre<br />
El Pou 1 sempre ha estat conegut amb<br />
el sobrenom de pou mestre perquè<br />
va ser el primer pou per on es va extreure<br />
mineral de la mina surienca. La<br />
seva construcció va començar l’any<br />
1918 i l’any 1922 ja funcionava. En els<br />
seus inicis, el Pou 1 tenia 350 metres de<br />
fondària i 8 de diàmetre i estava dividit<br />
en dues parts a través d'un envà de<br />
fusta (una d’entrada i l’altra de sortida<br />
d’aire). El castellet feia 28 metres<br />
d’alçada i es va construir amb fusta.<br />
El mineral en un principi es transportava<br />
a mà en vagons petits. L’any 1924,<br />
Departament d’Enginyeria i Manteniment,<br />
encapçalada per Àngel Reguant. Tota<br />
l'operativa ha estat coordinada per<br />
l’enginyer Andrés Álvarez, a més de planificació<br />
de manteniment, a càrrec de<br />
l’enginyer Francesc Santesmasses,<br />
l’Oficina Tècnica i Reparacions<br />
d’<strong>Iberpotash</strong>.<br />
treball dificultós<br />
Segons ha explicat el coordinador tècnic<br />
de l’actuació, Andrés Álvarez, “la part més<br />
especial ha estat sense cap mena de dubte<br />
la part superior, la de la teulada, perquè el<br />
motor de la màquina d’extracció quedava<br />
en algun moment a la intempèrie. Per<br />
això es va decidir de fer-ho per fases i el<br />
més ràpid possible”.<br />
Per la seva banda, el director d’Enginyeria<br />
d’<strong>Iberpotash</strong>, Angel Reguant, ha manifestat<br />
que “es tracta d’una actuació<br />
necessària per a consolidar el castellet i<br />
que requeria un treball de manteniment i<br />
de posada a punt, tenint en compte que<br />
es tracta del primer pou d’extracció de<br />
potassa”.<br />
els treballs continuen<br />
En aquests moments els operaris encara<br />
treballen intensament en el mur exterior<br />
del castellet, que les previsions indiquen<br />
que es pugui acabar a finals d’aquest mes<br />
de febrer, així com el tancament del pou<br />
amb portes.<br />
però, ja es treballava en la construcció<br />
de la nova estructura metàl·lica de la<br />
instal·lació.<br />
inici de la mecanització<br />
A partir dels anys 30 ja va començar<br />
una incipient mecanització de tota<br />
l’explotació i la mecanització definitiva<br />
va arribar l’any 1972. El procés va<br />
culminar amb l’obertura d’un nou pou,<br />
el pou IV, l’any 1975. El castellet definitiu<br />
té una alçada que arriba fins als 40<br />
metres i un pes d’acer de fins a 300<br />
tones.<br />
Construcció de la infraestructura de ferro<br />
Fotografies del desmuntatge de la bastida (esquerra) i dels treballs de pintura a l'interior del castellet (dreta)<br />
Imatge de la politja repintada, un altre exemple de la feina feta durant els darrers mesos
10<br />
medi ambient<br />
LA CÀtedrA iBerPotAsH<br />
oBtÉ Un noU iMPULs<br />
La Càtedra <strong>Iberpotash</strong> es va crear l’octubre<br />
del 2007 per iniciativa conjunta d’ <strong>Iberpotash</strong><br />
i l’Escola Politècnica Superior de Manresa<br />
de la UPC (EPSEM) amb l’objectiu de promocionar<br />
el coneixement sobre temes<br />
d’innovació i sostenibilitat dins l’àmbit de<br />
l’enginyeria minera. La seva activitat està<br />
orientada a la formació, la transferència de<br />
resultats de la investigació, l’assessorament<br />
i la divulgació científica dins l’àmbit de<br />
l’enginyeria de mines sostenible. La consolidació<br />
de la col·laboració amb l’Escola de<br />
Mines de Manresa ja es va refermar a finals<br />
de 2010 amb la renovació del conveni fins a<br />
l’octubre de 2013.<br />
objectius concrets de la càtedra<br />
Els objectius de la càtedra són contribuir,<br />
amb criteris de sostenibilitat, a la millora<br />
contínua de la mineria de potassa per mitjà<br />
d’una estreta col·laboració entre empresa i<br />
Universitat, desenvolupant activitats I+D+I,<br />
donant suport a la transferència de tecnologia<br />
i potenciar la formació de titulats en<br />
l’àmbit professional. També es vol apropar<br />
la indústria a la universitat i formar els<br />
futurs professionals.<br />
Les principals tasques de la càtedra són la realització<br />
de comunicats i assistència a congres-<br />
ContinUen Les MiLLores AMBientALs<br />
<strong>Iberpotash</strong> continua la política<br />
decidida de potenciar les<br />
millores ambientals. En<br />
aquest sentit des de<br />
l'empresa s'avança en el<br />
reciclatge dels residus mitjançant<br />
el repartiment de<br />
cubs de 120 litres per als<br />
envasos, paper i banals distribuïts<br />
per les diferents<br />
zones de menjadors i tallers<br />
de les instal·lacions.<br />
Cadascun dels contenidors<br />
compta amb una explicació<br />
detallada informativa sobre<br />
què s'ha de dipositar en cada<br />
contenidor.<br />
Per altra banda, es tenen en<br />
compte les precaucions per<br />
al medi ambient que han de<br />
tenir els productes químics<br />
emmagatzemats. El departament<br />
de Prevenció i<br />
Seguretat ha distribuït per a<br />
les nostres instal·lacions un<br />
seguit de cartells informatius<br />
sobre aquests productes<br />
específics. Des de Medi<br />
Ambient també s'hi ha afegit<br />
informació.<br />
Proves dels operaris en el marc de la càtedra<br />
sos nacionals i internacionals sobre mineria<br />
sostenible, la col·laboració en <strong>projecte</strong>s de final<br />
de carrera dels alumnes del segon cicle de<br />
Mines, així com en tesis d'alumnes de Doctorat<br />
i la docència impartida per professionals<br />
d'<strong>Iberpotash</strong> en mineria sostenible, ventilació,<br />
electricitat i prevenció. També promoure els<br />
treballs específics de col·laboració en temes de<br />
topografia, química, interferometria òptica,<br />
geotèrmia o estudis de simulació de ventilació<br />
i les visites de formació a les instal·lacions<br />
mineres dels alumnes de grau i 2n cicle.<br />
Imatge dels contenidors distribuïts en diferents espais<br />
Els cartells informatius<br />
eL resULtAt deL<br />
PriMer siMULACre<br />
inteGrAt És PositiU<br />
Els departaments de Prevenció i<br />
Medi Ambient van realitzar de<br />
manera conjunta el primer simulacre<br />
d'accident a finals d'octubre<br />
amb la participació de 15 persones.<br />
La situació d'emergència<br />
va consistir en un vessament<br />
accidental d'oli lubricant de<br />
l'interior d'un bidó a conseqüència<br />
de la caiguda accidental d'un<br />
operari a la zona de lubricació de<br />
la planta de Súria.<br />
Protecció i seguretat<br />
Es van tocar els dos vessants: la<br />
protecció de la salut i la seguretat<br />
dels treballadors i del medi<br />
ambient, en el marc de la política<br />
integrada que <strong>Iberpotash</strong> va<br />
aprovar a finals de 2010 i que<br />
uneix els sistemes ISO 9001:2008,<br />
ISO 14001:2004 i OhSAS<br />
18001:2007. Va participar-hi la<br />
brigada de salvament miner, el<br />
servei mèdic, els responsables i<br />
els operaris de la planta de tractament<br />
de Súria i els departaments<br />
de Medi Ambient i<br />
Prevenció.<br />
AUditoriA de<br />
seGUiMent iso<br />
<strong>Iberpotash</strong> ha superat l'auditoria<br />
de seguiment de la certificació<br />
del Sistema de Gestió Ambiental<br />
ISO 14001:2004 que es realitza<br />
des de Bureau Veritas<br />
Certification, SA i que va tenir<br />
lloc el passat mes de novembre<br />
a les nostres instal·lacions.<br />
Els objectius de l'auditoria són<br />
confirmar que els sistema de<br />
gestió compleix amb tots els<br />
requeriments de la norma ISO<br />
14001:2004, que <strong>Iberpotash</strong> té<br />
implantades les seves disposicions<br />
previstes i que el sistema<br />
de gestió és capaç d'aconseguir<br />
els objectius de la política de<br />
l'empresa. L'auditoria va cloure<br />
de manera satisfactòria perquè<br />
es van detectar zero no conformitats.
11<br />
qualitat<br />
eLs nostres ProdUCtes i Les seVes UtiLitAts<br />
sAL indUstriAL / sAL QUÍMiCA / sAL VACUUM<br />
El món industrialitzat actual compta amb<br />
cinc matèries primeres principals, de les<br />
quals s’extreuen i produeixen la majoria<br />
de productes que consumim, utilitzem i<br />
necessitem cada dia. Quatre d’elles són el<br />
sofre, el carbó, el petroli i la calcària. La<br />
matèria primera que completa la llista i<br />
que, a més, és la segona més utilitzada és<br />
la sal que ara <strong>Iberpotash</strong> diposita a les<br />
muntanyes de sal. Tot i que habitualment<br />
s’identifica l’ús de la sal per a l’alimentació<br />
i desglaç del gel en carreteres, la utilitat<br />
més important en quantitat és per la<br />
indústria química bàsica, fet que representa<br />
prop d’un 70% del consum de sal en<br />
els països desenvolupats.<br />
Zones estratègiques<br />
Tan important és la sal per aquest tipus<br />
d’indústries que, històricament, la indústria<br />
es va ubicar en zones on les reserves<br />
de sal eren molt properes i de fàcil accés,<br />
com és el cas de la Conca del Rin a<br />
Alemanya o bé al sud-est de França.<br />
<strong>Iberpotash</strong> també comercialitzarà sal per<br />
a la indústria química, depurant la sal<br />
UtiLitZACiÓ<br />
Matèria primera indústria química<br />
Producció d'aliments<br />
Sal de taula<br />
Consum animal<br />
Desgel de carreteres<br />
Varis (Tractament d'aigües i altres)<br />
Total<br />
industrial obtinguda en el procés de flotació<br />
de la silvinita. En tractar-se d’un producte<br />
destinat a la indústria, són necessaris<br />
uns nivells de puresa molt elevats.<br />
La sal, líder<br />
La sal és líder indiscutible en la seva versatilitat<br />
i nombre d’usos. Tot gràcies a les<br />
seves propietats físiques i químiques. La<br />
sal és una mida objectiva del desenvolupament<br />
industrial i químic d’un país. Partint<br />
de la sal, es fabriquen 11 compostos principals,<br />
dels quals es generen infinitat de<br />
percentatge del mercat (%)<br />
derivats (milers), que suposen en total,<br />
més de 14.000 aplicacions diferents per a<br />
la sal.<br />
Gran puresa<br />
<strong>Iberpotash</strong> fabricarà sal d’una puresa<br />
major del 99,97 % en clorur sòdic, resultant<br />
així un producte altament competitiu en<br />
puresa, composició, ventall d’ aplicacions<br />
possibles i continuïtat de subministrament.<br />
<strong>Iberpotash</strong> fabricarà 2.250 tones de sal al<br />
dia en l'inici del Projecte Phoenix. Les<br />
impureses es mesuraran en parts per milió.<br />
taula de compostos derivats i aplicacions<br />
Carbonat sòdic na2Co3: Pasta de dents, pastisseria, cosmètica, ceràmica, purificació de gasos, polpa de fusta, tractament d’aigües, adhesius, catalitzadors,<br />
emulsificants, sondejos, tractament de pells, inhibidor d’oxidació, pintures, recobriments de crom, fotografia, blanquejadors, processat tèxtil.<br />
Clor (Ci): Fabricació de paper, purificació d’aigua, blanquejant, fabricació de brom, processat de metalls, fumigant, síntesi orgànica, neteja en sec, refrigeració,<br />
desengreixant de metalls, anticongelant, fibres, films, plàstics, cautxús, resines, emulsificants, detergents, ceres líquides, absorbent d’àcids,<br />
extintors líquids d’incendis, insecticida, explosius, anestèsics, derivats del titani.<br />
Hidròxid de sodi (sosa) na (oH): Fibres sintètiques, celuloses, aglomerats de fusta, refí del petroli i olis vegetals, reciclat de cautxús i processat de tèxtils,<br />
resines, additius per a lubricants, herbicides, detergents, aspirines, sabons, recobriments de superfícies, processos d’hidrogenació, cosmètica.<br />
sodi (nA): Transmissió de calor, detergents, fluids antibloqueig, deshidratant, explosius, lleixiu de paper, neteja de boca, sabons, tèxtils, cosmètics,<br />
neteja d’ acers.<br />
sulfat sòdic (na2so4): Farciment de detergents, fabricació de vidre, tints, fundició de níquel, fabricació paper kraft, preparats alimentaris animals.<br />
Clorur Càlcic (CaCi2): Refrigerant, agent assecat, anticongelant, ignífug, aglomerant de cal i escaiola, agent en la fabricació de cotó, agent de farciment<br />
per a pneumàtics de tractors.<br />
nitrat sòdic (nano3): Fertilizant, pirotècnia, dinamita, agent blanquejant, tints, insecticides, conservador de carns, fabricació de vidres i ceràmica.<br />
Àcid Clorhídric (HCi): Processat de metalls, hidròlisi del midó, tractament d’olis de sondejos, cautxús plàstics, tints, bateries, fluids antibloqueig.<br />
Cianur sòdic (naCn): Extracció de metalls, recobriments, fibres, plàstics.<br />
Bisulfat sòdic (naHso4): Tint tèxtil, netejador de porcellana, ajuda en processos metal·lúrgics.<br />
Clorat sòdic naCio3: herbicida, defoliant, llumins, pirotècnia.<br />
73<br />
5<br />
3<br />
5<br />
8<br />
6<br />
100
12<br />
prevenció i seguretat<br />
dAdes ACCidentALitAt 2011 ViLAFrUns<br />
Sobreesforços, postures<br />
inadequades<br />
32 %<br />
dAdes ACCidentALitAt 2011 CABAnAsses<br />
Sobreesforços, postures<br />
inadequades<br />
25 %<br />
Projecció de fragments<br />
o partícules<br />
7 %<br />
dAdes ACCidentALitAt 2011 PLAntes de trACtAMent<br />
Sobreesforços, postures<br />
inadequades<br />
31 %<br />
Projecció de fragments<br />
o partícules<br />
10 %<br />
Contactes tèrmics<br />
5 %<br />
Projecció de fragments<br />
o partícules<br />
20 %<br />
Aixafades sobre objectes<br />
3 %<br />
Cops i contactes<br />
contra elements mòbils<br />
10 %<br />
Cops per objectes i eines<br />
10 %<br />
Atrapaments per<br />
o entre objectes<br />
7 %<br />
L'Estatut del Miner regula la figura del delegat<br />
miner de Seguretat que treballa per promoure<br />
i fomentar la normativa sobre seguretat i<br />
higiene. Manuel Izquierdo és delegat miner<br />
des de 1999. Va començar a treballar a<br />
l'empresa el 1985 al Pou 4 on ha fet de palista,<br />
camioner i operari de minador. Es jubilarà a finals<br />
de 2013 i el delegat suplent és Antonio Casado.<br />
-Quina és la teva principal funció?<br />
Baixo cada dia a Cabanasses i comprovo<br />
l’estat dels fronts d’explotació, les temperatures,<br />
els gasos, les instal·lacions , etc. També<br />
visito les instal·lacions de superfície i sóc<br />
membre del Comitè de Seguretat.<br />
-És una feina ben considerada?<br />
Atrapament per o<br />
entre objectes<br />
3 %<br />
Cops contra objectes<br />
immòbils<br />
14 %<br />
Atrapaments per o entre<br />
objectes<br />
8 %<br />
Atropellaments,<br />
cops o xocs Caiguda de llisos<br />
4 % 9 %<br />
Cops per objectes i eines<br />
14 %<br />
Atropellaments, cops<br />
o xocs<br />
2 %<br />
Explosions<br />
2 %<br />
Contactes tèrmics<br />
3 %<br />
Caiguda de persones al<br />
mateix nivell<br />
25 %<br />
Caiguda de persones al<br />
mateix nivell<br />
7 %<br />
Contactes tèrmics<br />
5 %<br />
Cops contra objectes<br />
immòbils<br />
8 %<br />
Cops per objectes i eines<br />
25 %<br />
Caiguda de persones<br />
al mateix nivell<br />
12 %<br />
Contactes elèctrics<br />
2 %<br />
Cops per objectes<br />
immòbils<br />
4 %<br />
Caiguda de llisos<br />
7 %<br />
Crec que sí. Els miners fan molt cas a les<br />
meves indicacions, però penso que no<br />
s’utilitza prou la figura del delegat miner i<br />
caldria una major comunicació. Cal una via<br />
directa del vigilant al delegat miner.<br />
-L’objectiu és vetllar de forma constant per<br />
la seguretat al lloc de treball?<br />
Exacte. Estudiem i controlem de forma permanent<br />
la sinistralitat, proposem mesures<br />
preventives al director facultatiu i al comitè<br />
de seguretat, promovem i assegurem la realització<br />
dels reconeixements mèdics, etc.<br />
-darerament s'ha implantat un nou sistema<br />
de registre d'incidències informàtic. Com<br />
funciona?<br />
L'enQUestA soBre<br />
seGUretAt AMPLiA<br />
eL treBALL A Fer<br />
A finals del passat mes de desembre el<br />
doctor Andrew Weyman, encarregat<br />
del disseny de l'enquesta sobre seguretat<br />
realitzada a <strong>Iberpotash</strong>, va visitar<br />
les nostres instal·lacions. Weyman és<br />
catedràtic i professor titular del departament<br />
de Psicologia de la Universitat<br />
de Bath, al Regne Unit. Durant la visita<br />
va mantenir una reunió amb el departament<br />
de Prevenció. Weyman compta<br />
amb més de 20 anys d'experiència en<br />
investigació aplicada i els factors<br />
humans en la psicologia del risc. Les<br />
seves àrees d’especialització són la percepció<br />
del risc i la presa de decisions de<br />
risc, en particular les influències socials<br />
i culturals.<br />
Balanç enquesta<br />
La trobada va servir per fer un balanç<br />
del resultat de l'enquesta feta l'any<br />
passat, analitzar-ne les conclusions i<br />
establir els passos a fer a partir d'ara.<br />
En aquest sentit, es formaran dos grups<br />
de treball d'entre 8 i 10 persones treballadores<br />
de mina i de planta per millorar<br />
la forma de transmetre i comunicar els<br />
plans de seguretat. Aquesta era la<br />
qüestió principal que calia millorar tal i<br />
com apuntaven les conclusions de<br />
l'enquesta realitzada. Es comptarà amb<br />
el suport d'una empresa nacional externa<br />
especialitzada en aquest àmbit que<br />
iniciarà el treball a finals de febrer.<br />
entreVistA AL deLeGAt Miner de sÚriA MAnUeL iZQUierdo<br />
El delegat miner Manuel Izquierdo<br />
Realitzem un document d’incidències que es<br />
tramet via correu electrònic. A través del<br />
mòdul de seguretat del SAP, es tramet al<br />
destinatari determinat i cal que sempre hi<br />
hagi resposta de com s’ha resolt la qüestió.
13<br />
centenari<br />
L'AnY 2012 es CoMMeMorA eL CentenAri<br />
deL desCoBriMent de LA PotAssA A sÚriA<br />
El descobriment de la potassa a nivell<br />
estatal va tenir lloc a finals de l’any 1912 a<br />
Súria. El centenari del descobriment de la<br />
potassa, un fertilitzant essencial per a<br />
l’alimentació de tot el món, compta amb<br />
la intenció d’<strong>Iberpotash</strong> de commemorar<br />
tal com es mereix una efemèride<br />
d’aquestes característiques. Al llarg de tot<br />
aquest any 2012 anirem tractant diferents<br />
episodis d’aquests cent anys d’història. I<br />
precisament la història explica que els<br />
seus descobridors van ser un català i un<br />
belga: Emili Viader i René Macary.<br />
La potassa, l'objectiu<br />
El 1912 es va trobar al Pou Salí de Súria un<br />
tipus de sal que rebutjaven els animals:<br />
tenia un gust amarg i un color variable.<br />
Malgrat que habitualment s’ha narrat<br />
l’aspecte casual d’aquest descobriment,<br />
cada vegada cobra més pes la idea que<br />
l’objectiu era trobar no sal sinó potassa.<br />
Aquest tipus de sal es va analitzar en un<br />
laboratori francès a Bordeus i es va determinar<br />
que era efectivament potassa. La<br />
notícia del descobriment del clorur potàssic<br />
a Súria es va estendre ben aviat per<br />
tot Europa. I és que el descobriment<br />
mundial de la potassa havia estat el 1851,<br />
a les mines de Stassfurt, a Alemanya.<br />
tota una febre<br />
L’aparició de la potassa a Súria va originar<br />
molt aviat l’arribada d’investigadors que<br />
venien de diferents parts del món i que<br />
buscaven el valuós fertilitzant natural.<br />
Aquest fenomen es va anomenar “febre<br />
de la potassa”. Poc temps després, els<br />
mateixos Macary i Viader van vendre les<br />
Imatge històrica de la construcció del primer pou miner<br />
seves concessions mineres a la Compagnie<br />
Bordelaise des Produits Chimiques, i aquesta<br />
les va vendre a l’empresa belga Solvay.<br />
La construcció del primer pou miner, el Pou<br />
1, la fàbrica i el ferrocarril va ser el 1918.<br />
Múltiples interessos<br />
Al voltant de la potassa es van moure<br />
poderosos interessos econòmics mundials,<br />
que tenien com a objectiu trencar el<br />
monopoli alemany de la potassa. Amb la fi<br />
de la Primera Guerra Mundial, el retorn<br />
d’Alsàcia a França i la posada en marxa<br />
definitiva de les Mines de Potassa de<br />
Súria, el monopoli alemany va finalitzar.<br />
inici de canvis<br />
Va ser l’inici d’un període de transformació<br />
que anirem desenvolupant en els propers<br />
números de la revista que arriba al pre-sent,<br />
sense aturar l’activitat, cent anys més tard,<br />
amb un nou moment de canvi i d’expansió<br />
per a la potassa, i també per a la sal. Les instal·lacions de la fàbrica de Súria l'any 1918<br />
Principals dates del centenari<br />
1851: Descobriment mundial de la potassa a les mines d’Stassfurt, Alemanya.<br />
1912: Descobriment de la potassa a Espanya, a Súria.<br />
1918: Inici de la construcció del Pou 1, la fàbrica i el tren de la potassa.<br />
1920: Constitució de l’empresa Minas de Potasa de Súria SA (MPS), societat que va començar l’explotació de la Conca Potàssica<br />
Catalana després del seu descobriment l’any 1912 al municipi de Súria, i propietat de l’empresa Solvay fins al 1982.<br />
1924: Inici transport també de passatgers amb el tren de la potassa.<br />
1925: Primera producció contínua de potassa a Súria<br />
1982: Les mines de sal i potassa passen a mans públiques de l’Estat formant part de l’INI. Posteriorment, es crea Súria K, SA.<br />
1998: Les mines del Bages passen a mans privades. Es constitueix l’empresa <strong>Iberpotash</strong>, SA (dins el grup multinacional ICL).<br />
2011: S’aprova l’inici del desenvolupament del Projecte Phoenix.<br />
2012: Centenari del descobriment de la potassa a Súria.
14<br />
ens visiten<br />
Els darrers mesos <strong>Iberpotash</strong> ha rebut diverses visites<br />
de les quals us mostrem algunes fotografies. El Centre<br />
d'Excel·lència de Qualitat d’ICL, també diversos representants<br />
de la Direcció General de Mines i Energia de la<br />
Generalitat i la direcció operativa i planificació logística<br />
del Port de Barcelona. A finals d’any ens va visitar un<br />
grup de professors i equip directiu de l’IES Mig Món de<br />
Súria i a primers d’any, ha baixat a la mina de Cabanasses<br />
el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de<br />
Montellà.<br />
les nostres fotos<br />
<strong>Iberpotash</strong> manté la seva vinculació amb el territori. Les darreres<br />
festes nadalenques hem apostat per fer costat als més<br />
petits de casa, amb la participació al Campi qui jugui al Palau<br />
Firal de Manresa i a la Cavalcada de Reis de Súria.<br />
A l’apartat de les nostres fotos destaquem: el partit de futbol<br />
per Santa Bàrbara, així com la col·laboració amb diversos<br />
mitjans de comunicació, com és el cas del Canal Taronja<br />
Catalunya Central.
15<br />
recull de premsa<br />
del passat al present<br />
Aquesta imatge històrica correspon a la zona del Pou Salí, on<br />
ara fa cent anys (finals de 1912) es va descobrir la potassa a Súria<br />
(a nivell estatal). En aquesta zona situada a l’actual C-1410b (a<br />
l'antiga Carretera de Manresa a Bassella), just després de la<br />
cinta transportadora del Pou 4 en direcció sud, els descobridors<br />
de la potassa -René Macary i Emili Viader- van trobar just aquí el<br />
preuat mineral fertilitzant. A nivell mundial fins aleshores<br />
només es coneixia la potassa mineral a les mines alemanyes<br />
d’Stassfurt, on es va descobrir l’any 1851. El descobriment de la<br />
potassa a Súria va suposar l’inici de l’explotació a les nostres<br />
mines amb una total transformació del nucli de Súria en aquells<br />
temps. El Pou Salí, però, es va inundar l’any 1914 i la producció<br />
de la potassa a Súria va començar al Pou 1, més conegut amb el<br />
pas dels anys com a pou mestre.
1.<br />
2.<br />
3.<br />
4.<br />
5.<br />
6.<br />
7.<br />
8.<br />
9.<br />
10.<br />
11.<br />
12.<br />
13.<br />
14.<br />
15.<br />
Cruciencreuats<br />
Jesús Migueles<br />
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14.<br />
solució<br />
Mots encreuatss núm. 7<br />
noves incorporacions<br />
(de juliol a novembre de 2011)<br />
noM<br />
Descobriu el missatge amagat que envolta el quadre!<br />
Ana Ma Yerro Garcia (1-7-11)<br />
David Rius Bosoms (1-8-11)<br />
Laura Canet Villena (1-9-11)<br />
Víctor Dotti Boada (1-9-11)<br />
Jordi Flores Alsina (1-9-11)<br />
Ángel Pares Sánchez (24-11-11)<br />
Busquem miners de<br />
quarta generació<br />
15.<br />
HoritZontALs<br />
1. hoja delgada de pan de la que se<br />
hacen las ostias / Fer fora del treball<br />
2. Carboni / L'ésser / El que som els<br />
d'IBP / Sufijo que en los verbos acabados<br />
en -ear indica acción o efecto<br />
3. Diari esportiu / Infusió / Al revés, li<br />
treu el suc / Peli de dibuixos amb un<br />
cotxe de protagonista<br />
4. Germana / Al revés, diferents plats<br />
d'un menjar / Riu de València<br />
5. Dará una lección / Noms en anglès<br />
6. Al revés, catedral de París /<br />
Aquellas<br />
7. Te / El niño de la ..., torero /<br />
Universitat Autònoma de Madrid<br />
8. Amalgamar / Son tranquil<br />
9. ho deia molt el Luis Moya al Carlos<br />
Sainz / Como por la noche / Internet<br />
Explorer<br />
10. Dia en què celebrem la Diada /<br />
Relativa a la ecología<br />
11. Al revés, asegura con lías / Donar<br />
vigor a l'organisme<br />
12. herbes que donen sabor als<br />
xiclets / Cordel que ha perdido los<br />
extremos / Pronom relatiu<br />
13. Impresión que los efluvios producen<br />
en el olfato / Mina en anglès /<br />
ho diu la vaca / Divinitat egípcia del<br />
Sol<br />
14. Ralph Lauren / Moviments<br />
oscil·latoris de les aigües del mar /<br />
Força amb què la Terra atrau un cos /<br />
Röntgen<br />
15. Mineral amarg que tenim a les<br />
mines i no el volem / Els revolts entre<br />
Súria i Balsareny<br />
noM<br />
Antonio Fernández Soler (agost 2011)<br />
Benito Español Pérez (desembre 2011)<br />
José Burgos García (desembre 2011)<br />
Ramon Peramiquel Algué (gener 2012)<br />
una mica de tot<br />
VertiCALs<br />
1. Vaig d'una a l'altra i torno a llençar<br />
els daus / La tieta sense cap / Al<br />
revés, model de Fiat<br />
2. ho trobem a l'inici de Barcelona /<br />
Les seves majestats / I a l'inici de<br />
Madrid / Òrgan de l'oïda<br />
3. ho veiem sempre al començament<br />
de "Le Figaró" / Fem, que no deixa<br />
passar la llum / Infant / Resistència<br />
4. Espacios por donde se accede a un<br />
lugar / Marca de ventiladores asturianos<br />
5. Mamífer com un cavall, però més<br />
petit i amb un cap gran / Arréglela /<br />
Sodi<br />
6. Ciutat de Sevilla amb una gran<br />
feria / Dany material o moral<br />
7. Bolet, generalment verinós / Al revés,<br />
curts d'enteniment<br />
8. Persona molt eloqüent i antic orador<br />
romà / Riu de Sallent on fan una<br />
cursa<br />
9. Al revés, Miguel de ..., escriptor<br />
basc / Mujer que hereda un condado<br />
10. L'any el dividim en dotze d'ells /<br />
Pel·lícula de França del 2001 nominada<br />
a cinc Oscar<br />
11. Caminar de acá para allá / Al revés,<br />
la base de la construcció / Antiga IBP<br />
a Súria<br />
12. Materias sólidas incandescentes y sin<br />
llama / Conformes a les lleis del raonament<br />
13. Cinc-cents romans / Instrumento para<br />
atacar o defenderse / Talla pequeña / Al<br />
revés, unitat de cures intensives / Policia<br />
hitleriana<br />
14. En femení, que viuen a l'aire / Al revés,<br />
contrario a algo / Sud<br />
15. Flores del mismo color que su nombre<br />
aunque las hay de otros / A prop d'un<br />
anglès / Al revés, abreviació de senyora<br />
Llistat de jubilacions<br />
(d'agost de 2011 a gener de 2012)<br />
I també el nostre més sincer record per als treballadors Raúl<br />
Pérez Arias i Pedro Albacete Murcia. Mai no us oblidarem!<br />
Si el teu besavi va treballar a <strong>Iberpotash</strong>, posa’t en contacte amb el Departament de Comunicació<br />
( rvilajosana@icliberia.com o truca al 93 868 28 03 ext. 1108). Fem història!