20.04.2013 Views

projecte phoenix - Iberpotash

projecte phoenix - Iberpotash

projecte phoenix - Iberpotash

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

editorial<br />

2<br />

José Antonio Martínez Álamo<br />

CONSELLER DELEGAT D’IBERPOTASh<br />

L'any del centenari<br />

L’any 2012 que acabem de començar és un any molt<br />

especial per a <strong>Iberpotash</strong>. És un any de celebracions: per<br />

una banda la del centenari del descobriment de la<br />

potassa a Súria a nivell estatal, una efemèride importantíssima<br />

que dóna origen i sentit al desenvolupament<br />

i transformació a la nostra empresa. Però també un any<br />

cabdal per al present i el futur no només d’una activitat<br />

econòmica sinó pel que ha de significar per a Súria, el<br />

Bages, la Catalunya Central i Catalunya. ha començat a<br />

materialitzar-se la primera fase del Projecte Phoenix, el<br />

<strong>projecte</strong> estratègic que contribuirà a crear noves línies<br />

de negoci sobre les matèries primeres del subsòl del<br />

Bages: la sal i la potassa. Som del tot conscients de la<br />

situació econòmica de crisi que pateix tot el país, una<br />

crisi palpable també al Bages, a la Catalunya Central, on<br />

justament <strong>Iberpotash</strong> aporta uns <strong>projecte</strong>s que tenen la<br />

voluntat de contribuir a sortir-ne.<br />

Fa cent anys, Súria va viure un fet que canviaria el futur<br />

de la zona i que tindria efectes multiplicadors pel territori.<br />

La potassa, que aleshores només s’havia pogut<br />

trobar a Alemanya, l’any 1851, era ben present en els<br />

objectius d’un català i un belga: Emili Viader i René<br />

Macary. El seu descobriment va ser a la zona del Salí, on<br />

es va obrir un pou i es va trobar una sal que era diferent.<br />

Es va dur a analitzar a un laboratori francès i es va certificar<br />

que era un preuat fertilitzant mineral: la potassa.<br />

Des d’aleshores, la potassa ha estat la referència clau<br />

econòmica i també social, sense cap mena de dubte, i<br />

encara ho és avui dia. Arribaria l’anomenada febre de la<br />

potassa, enmig de dues guerres mundials, seria el final<br />

del monopoli alemany malgrat els potents interessos<br />

econòmics i polítics que ens van posar al centre de<br />

l’huracà. Començaria l’arribada de treballadors forans,<br />

l’inici de l’extracció de potassa al Pou mestre, o Pou 1, i<br />

també arribaria el tren.<br />

Avui, just cent anys més tard, podríem dir que es<br />

repeteix la història. L’acte de la posada de la primera<br />

pedra de la planta de sal vacuum, el 16 de gener passat,<br />

és la materialització clara i concreta d’un <strong>projecte</strong> engrescador<br />

i únic, així com també la demostració més<br />

palpable que compta amb el suport del territori, de<br />

l’administració, dels treballadors, dels sindicats, dels<br />

proveïdors i dels inversors. Des d’aquesta columna voldria<br />

manifestar el meu agraïment a la resposta rebuda<br />

per part de tothom.<br />

Ara cal continuar el treball i l’esforç per a seguir fent les<br />

passes necessàries i fermes que requereix tot plegat.<br />

Anem pel bon camí.<br />

3<br />

7<br />

8<br />

10<br />

12<br />

7<br />

Projecte Phoenix<br />

Artur Mas col·loca la<br />

primera pedra de la planta<br />

de sal vacuum<br />

Actualitat<br />

Llum verda al transport de<br />

sal de desgel per tren<br />

A fons<br />

Restauració del Pou 1 de<br />

Súria<br />

Medi Ambient<br />

Impuls a la Càtedra<br />

<strong>Iberpotash</strong><br />

11<br />

12<br />

13<br />

15<br />

sumari<br />

3 7<br />

Qualitat<br />

Qualitats i aplicacions dels<br />

diferents tipus de sal<br />

Prevenció i seguretat<br />

Resum de l'accidentalitat<br />

amb les dades de 2011<br />

Centenari<br />

L'any 2012, centenari del<br />

descobriment de la potassa<br />

Les nostres fotos<br />

Les nostres fotos. Ens<br />

visiten. Recull de premsa<br />

COMUNICACIÓ<br />

10<br />

13<br />

Una publicació de: <strong>Iberpotash</strong>, S.A.<br />

Disseny: CatPress - www.catpress.cat<br />

Continguts: Comunicació <strong>Iberpotash</strong> - Rosa Vilajosana<br />

Fotografia: Arxiu <strong>Iberpotash</strong><br />

Col·laboradors: Andrés Álvarez, Cristina Arespa, Ignacio Cabal, Fina<br />

Canet, Enric Casas, Josep Corral, Pablo De Lastres, Juan Fernández,<br />

Christine Foucart, Silvia Garcia, Vicente Gutiérrez, Joaquim Lavin,<br />

Joan Lladó, Jesús Migueles, Zein Mora, Joan Puig, Àngel Reguant,<br />

Laura Rodríguez, Antonio Sánchez, Rafael Sánchez, Ramon<br />

Vilaseca.<br />

Dipòsit legal: B-55435-2008<br />

Periodicitat quadrimestral


3<br />

<strong>projecte</strong> <strong>phoenix</strong><br />

El president de la Generalitat, Artur Mas, participa en l'acte simbòlic de col·locació de la primera pedra a la futura planta de sal vacuum, el passat 16 de gener<br />

eL President MAs PosA LA PriMerA<br />

PedrA de LA PLAntA de sAL VACUUM<br />

La futura instal·lació de tractament de sal vacuum, la més avançada del món, estarà a punt en dos anys<br />

El president de la Generalitat, Artur Mas,<br />

va ser l’encarregat de presidir el 16 de<br />

gener passat l’acte oficial de col·locació<br />

de la primera pedra de la planta de sal<br />

vacuum a les instal·lacions d’<strong>Iberpotash</strong>, a<br />

Súria. Artur Mas anava acompanyat de<br />

l’alcalde de Súria, Josep M. Canudas, i dels<br />

consellers de Territori i Sostenibilitat, Lluís<br />

Recoder, i d’Empresa i Ocupació, Francesc<br />

Xavier Mena, entre altres personalitats.<br />

L’acte va comptar amb la presència de<br />

més de 200 convidats del món econòmic,<br />

institucional, alcaldes de la comarca del<br />

Bages i els principals directius de la nostra<br />

matriu ICL, a banda de diversos mitjans de<br />

comunicació d’àmbit local, comarcal i<br />

nacional. L’esdeveniment va ser una posada<br />

de llarg que dóna el tret de sortida a<br />

les actuacions previstes a la primera fase<br />

del Projecte Phoenix aprovat l’abril passat<br />

a la seu central d’ICL, la matriu<br />

d’<strong>Iberpotash</strong>, i que a més coincideix en el<br />

temps amb l’inici de la celebració del centenari<br />

del descobriment de la potassa a<br />

Súria a nivell estatal.<br />

Carpa gegant<br />

L’acte va comptar amb la instal·lació d’una<br />

carpa de 300 metres quadrats, on es va<br />

desenvolupar el torn de parlaments,<br />

després que el president Mas visités les<br />

zones principals del <strong>projecte</strong> d’ampliació<br />

d’<strong>Iberpotash</strong> i presidís la col·locació de la<br />

primera pedra al lloc on s’ha de construir<br />

la planta de sal.<br />

Projecte engrescador<br />

El president de la Generalitat, Artur Mas,<br />

va manifestar la "nostra congratulació<br />

pel fet que una multinacional potent<br />

com iCL, per mitjà d’iberpotash, decideixi<br />

invertir a Catalunya amb un <strong>projecte</strong><br />

engrescador com el Phoenix, en un<br />

moment de no massa bones notícies<br />

positives en l’àmbit econòmic. el que<br />

avui passa a súria demostra que Catalunya<br />

és un país atractiu". Segons Mas "ara cal<br />

tenir una mentalitat d’estar tots plegats i<br />

al costat d’aquests <strong>projecte</strong>s i que el con-<br />

junt de totes les administracions públiques<br />

facin la feina més fàcil”. El president<br />

també va reclamar la necessitat que<br />

es tirin endavant infraestructures com el<br />

Corredor Mediterrani.<br />

súria, en positiu<br />

L’alcalde de Súria va reconèixer que “la<br />

súria actual és fruit del treball de moltes<br />

generacions de miners i la coincidència<br />

amb el també inici de la celebració del<br />

centenari del descobriment de la potassa<br />

fa que sigui una bona ocasió per a reconèixer<br />

l’esforç col·lectiu". Segons Canudas<br />

"la notícia del Phoenix és molt bona per a<br />

súria, per al Bages i per a Catalunya". Per<br />

la seva banda, el president d’ICL, Akiva<br />

El conseller delegat mostra al president de la Generalitat el darrer exemplar de la nostra revista


4<br />

<strong>projecte</strong> <strong>phoenix</strong><br />

Mozes, va destacar "la bona sintonia que<br />

hi entre el grup empresarial que dirigeixo<br />

i el govern català", així com que “l’any<br />

1998, l’adquisició d’iberpotash era l’inici<br />

de la nostra aposta global, una aposta que<br />

es manté avui dia com a estratègica i que<br />

es reforça". Mozes va convidar Artur Mas<br />

a visitar properament les instal·lacions<br />

d’ICL Group a Israel.<br />

El conseller delegat d’<strong>Iberpotash</strong>, José<br />

Antonio Martínez Álamo, va destacar el fet<br />

que "poques vegades tenim l’oportunitat<br />

de realitzar un <strong>projecte</strong> on l’interès legítim<br />

empresarial va acompanyat d’un real<br />

interès de país. Això aporta al nostre <strong>projecte</strong><br />

una potencialitat extraordinària que<br />

pot marcar un abans i un després a la nostra<br />

empresa i al territori". I va afegir que<br />

"la política industrial ha de ser l’eix de la<br />

política econòmica del país. Catalunya o<br />

és industrial o no és”. La data del 16 de<br />

gener esdevé històrica per al passat, el<br />

present i el futur d'<strong>Iberpotash</strong>.<br />

Maquinària que s'instal·larà<br />

.<br />

a 800.000 tones anuals.<br />

.<br />

dAdes CLAU deL FUnCionAMent<br />

de LA PLAntA de sAL VACUUM<br />

La nova planta de sal vacuum, que estarà<br />

enllestida i en funcionament en un termini<br />

de dos anys, serà, tecnològicament,<br />

la més avançada del món. La infraestructura<br />

compta amb una inversió operativa<br />

de 70 milions d’euros i una inversió logística<br />

de 10 milions d’euros. Es tracta d’una<br />

fàbrica de cristal·lització de clorur sòdic<br />

mitjançant compressió mecànica.<br />

Primera fase<br />

L’edificació de la nova planta de sal vacuum<br />

està inclosa en la primera fase del<br />

Projecte Phoenix, aprovada l’abril passat<br />

per part d’ICL amb una inversió de 160<br />

milions d’euros i que té l’objectiu de<br />

crear noves línies de negoci, en el marc<br />

de l’activitat de la nostra companyia,<br />

amb una total sostenibilitat econòmica i<br />

ambiental. En aquesta instal·lació es realitzarà<br />

el tractament del clorur sòdic que<br />

actualment s’emmagatzema als dipòsits<br />

salins. La seva posada en marxa comportarà<br />

millores mediambientals com ara la<br />

reducció de lixiviats del col·lector de salmorra,<br />

la reducció del consum d’aigua<br />

del riu, i la futura reducció del dipòsit salí.<br />

Es produiran unes 750.000 tones de clorur<br />

sòdic d’una puresa del 99,97%. Durant<br />

les tasques de muntatge es generaran<br />

150 llocs de treball indirectes i la planta<br />

crearà 32 nous llocs de treball directes.<br />

CArACterÍstiQUes tÈCniQUes de LA FUtUrA instAL·LACiÓ<br />

superfície que ocuparà<br />

.<br />

8.500 metres quadrats (zona de fabricació i zona d'emmagatzematge).<br />

Tres equips de cristal·lització de volum conjunt superior a 10.000 metres cúbics i capacitat de cristal·lització conjunta superior<br />

Equips d'intercanvi de calor de superfície conjunta superior a 15.000 metres quadrats.<br />

Equips de compressió mecànica per a una potència de consum anual superior a megawatts.<br />

Bombes de recirculació de capacitats superiors a 80.000 metres cúbics per hora.<br />

Equips fabricats amb materials d'última generació, extrema resistència i qualitat.<br />

Equips construïts amb titani i un aliatge especial de crom i níquel.<br />

D'esquerra a dreta i de dalt a baix imatges del parlament del conseller delegat<br />

d'<strong>Iberpotash</strong>, José Antonio Martínez Álamo, el president Artur Mas escoltant les<br />

explicacions d'Álamo i fotografia de tota la comitiva dirigint-se a l'acte oficial


5<br />

<strong>projecte</strong> <strong>phoenix</strong><br />

D'esquerra a dreta imatges de la col·locació de la primera pedra a càrrec del conseller<br />

delegat d'<strong>Iberpotash</strong>, signatura del llibre d'honor del president Artur Mas,<br />

fotos de l'explicació del tècnica <strong>projecte</strong> i parlament de l'alcalde de Súria, Josep<br />

Maria Canudas.


6<br />

actualitat<br />

ACord AMB FCG Per A LA ConneXiÓ<br />

AMB eL Corredor MediterrAni<br />

El transport ferroviari esdevindrà clau per al desenvolupament d'<strong>Iberpotash</strong><br />

<strong>Iberpotash</strong> i FGC han acordat redactar el<br />

<strong>projecte</strong> del tercer carril per connectar les<br />

vies actuals amb el futur Corredor del<br />

Mediterrani. El conveni, signat a l’octubre,<br />

preveu que FGC adequarà gradualment el<br />

servei que presta actualment a les necessitats<br />

de la nostra companyia.<br />

El conseller delegat d’<strong>Iberpotash</strong>, José<br />

Antonio Martínez Álamo, i el president de<br />

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya,<br />

Enric Ticó, van signar l'acord pel qual FGC<br />

es compromet a redactar el <strong>projecte</strong> del<br />

tercer carril per adequar les vies actuals a<br />

l’ample internacional entre Manresa i<br />

Martorell per enllaçar amb la futura infraestructura.<br />

Un cop finalitzat l’estudi i analitzades<br />

les possibilitats tècniques, FGC<br />

facilitarà un calendari amb la previsió de<br />

desplegament de les infraestructures.<br />

El conveni també inclou que FGC adeqüi<br />

gradualment el servei que presta en<br />

La sal de desgel d’<strong>Iberpotash</strong> ha estat<br />

clau per a garantir la mobilitat a les carreteres<br />

catalanes en la darrera onada<br />

de fred, així com en bona part del sud<br />

d’Europa, on <strong>Iberpotash</strong> és el principal<br />

subministrador de sal de desglaç. La<br />

previsió enguany de tenir estoc, per<br />

part de les administracions, ha estat un<br />

fet a destacar que ha evitat la formació<br />

de cues de camions de sal a les nostres<br />

instal·lacions abans de l'onada de fred<br />

l'actualitat a les necessitats i als volums de<br />

producció i demanda de transport requerits<br />

per part d’<strong>Iberpotash</strong>. La voluntat de<br />

FGC és acompanyar-nos en el procés<br />

d’expansió i creixement de producció<br />

minera. <strong>Iberpotash</strong> i Ferrocarrils mantenen<br />

un contracte signat per al transport<br />

de sal i potassa fins al 2014 i es preveu<br />

estudiar la possibilitat d’associació per tal<br />

de potenciar aquest servei en el futur.<br />

Prioritzar el Corredor<br />

Martínez Álamo entén que "la decisió<br />

europea de prioritzar el Corredor és una<br />

bona notícia. Ara cal aconseguir que sigui<br />

realitat el més aviat possible. des<br />

d’iberpotash defensem la necessitat<br />

d’aquesta infraestructura per assegurar<br />

el futur i millorar el present. Per tant<br />

aquest és un pas essencial, però ens falta<br />

encara molt trajecte per recórrer".<br />

ConVeni de<br />

COL·LABORACIÓ<br />

AMB CUBe<br />

<strong>Iberpotash</strong> ha establert un nou conveni<br />

de col·laboració que serà vigent<br />

durant aquest 2012 amb el centre<br />

esportiu Cube. Aquesta entesa permetrà<br />

a la plantilla d'<strong>Iberpotash</strong> beneficiar-se<br />

de descomptes i avantatges<br />

especials per a la pràctica<br />

esportiva en aquest centre de la capital<br />

del Bages. L’objectiu principal és<br />

la promoció de l’esport com a eina<br />

bàsica per a la salut i el benestar.<br />

L'acord s'afegeix al conveni establert<br />

i adreçat de forma exclusiva fins<br />

l'actualitat als membres de la Brigada<br />

de Salvament Miner.<br />

instruccions<br />

Totes les persones interessades en<br />

gaudir d’aquest benefici s'han de<br />

dirigir a les instal·lacions del Cube,<br />

identificar-se com a treballadors<br />

d'<strong>Iberpotash</strong> i signar un contracte de<br />

permanència d'un any. També hauran<br />

de complimentar i acceptar el full<br />

d’autorització de retenció de la quota<br />

(la del treballador i/o familiars) a la<br />

nòmina.<br />

Quota avantatjosa<br />

La quota mensual (per a treballadors<br />

i familiars -parella i fills de 14 a 24<br />

anys-) serà de 31,45 euros amb el<br />

mes d’agost i la matrícula gratuïts.<br />

En cas que tingueu qualsevol dubte,<br />

adreceu-vos al departament de<br />

Recursos humans d'<strong>Iberpotash</strong>.<br />

sAL de desGeL d'iBerPotAsH Per Fer Front<br />

A L'onAdA de Fred deL Mes de FeBrer<br />

siberià de principis de febrer. <strong>Iberpotash</strong><br />

ha garantit sempre el subministrament<br />

de sal amb 60.000 tones preparades<br />

per a distribuir de forma immediata.<br />

Les vendes de sal han notat un considerable<br />

increment en dies posteriors a<br />

la primera onada de fred amb més de<br />

110 camions carregats diàriament (al<br />

voltant d’unes 3.000 tones per dia de<br />

sal de desgel), bona part a la zona de<br />

Catalunya.<br />

Càrrega de sal de desgel en un dels camions


7<br />

actualitat<br />

LLUM VerdA AL trAnsPort de<br />

sAL de desGeL A trAVÉs de<br />

Les LÍnies de FerroCArriLs<br />

<strong>Iberpotash</strong> ja pot transportar via tren la<br />

sal de desgel que fins ara es transportava<br />

únicament per camió, després de<br />

diferents proves de càrrega realitzades<br />

a les instal·lacions ferroviàries<br />

d’<strong>Iberpotash</strong> que han donat un resultat<br />

positiu. Fins ara només es podia transportar<br />

per ferrocarril (FGC) la potassa i<br />

la sal industrial, però no pas la sal de<br />

desgel de carreteres, a causa de les<br />

seves propietats concretes. El mercat<br />

de la sal de desgel s’ha desenvolupat i<br />

potenciat els darrers anys fins arribar a<br />

Anglaterra, Alemanya, Estats Units i<br />

França.<br />

L'empresa i els treballadors d’<strong>Iberpotash</strong><br />

van signar el passat mes d'octubre un<br />

acord ja previst en el Projecte Phoenix<br />

que garanteix el manteniment dels llocs<br />

de treball per al conjunt de la plantilla<br />

actual. Aquest acord signat entre<br />

empresa i treballadors constituïa un<br />

objectiu prioritari pel desenvolupament<br />

del <strong>projecte</strong> Phoenix a les instal·lacions<br />

d'<strong>Iberpotash</strong>.<br />

El conseller delegat d’<strong>Iberpotash</strong>, José<br />

Antonio Martínez Álamo, va manifestar<br />

que “amb la signatura d’aquest acord<br />

eL ProGrAMA de tV3 "diVendres" VisitA LA MinA de CABAnAsses<br />

A mitjan febrer el programa de TV3<br />

Divendres va ser a la mina de Cabanasses.<br />

El periodista Espartac Peran va visitar<br />

l’interior de la mina on es va fotografiar<br />

amb alguns dels nostres treballadors i va<br />

poder connectar via internet amb el web<br />

del programa. A la tarda, en directe, des<br />

de la plaça Sant Joan de Súria, el copresentador<br />

va entrevistar la sotsdirectora<br />

de Cabanasses, Sara Rabeya.<br />

Podeu tornar a veure les imatges a l'adreça<br />

http://www.tv3.cat/videos/3954230/<br />

Espartac-Peran-a-les-mines-de-Suria<br />

La prova definitiva del nou sistema ja perfeccionat<br />

de càrrega es va realitzar el<br />

novembre passat amb resultat satisfactori,<br />

tenint en compte que permetrà<br />

poder utilitzar els mateixos vagons amb<br />

els quals també es transporta la potassa<br />

avui dia. Així, la sal de desgel es carrega<br />

amb pala a una sitja i a continuació per<br />

mitjà d’una cinta es realitza la càrrega dels<br />

vagons de forma ràpida (800 tones de sal<br />

de desgel en un màxim de sis hores).<br />

El sistema ja homologat per Ferrocarrils<br />

de la Generalitat permetrà disposar de<br />

transport ferroviari durant tot l’any,<br />

fins i tot en èpoques de menys trans-<br />

iberpotash referma la seva voluntat<br />

d’assegurar l’estabilitat laboral de tota<br />

la plantilla en l’actual conjuntura<br />

econòmica”. <strong>Iberpotash</strong> ha volgut, a<br />

través de la signatura d’aquest acord,<br />

deixar constància de la ferma voluntat<br />

que el desenvolupament ja iniciat del<br />

Projecte Phoenix no suposi cap cost<br />

laboral.<br />

Primers trasllats<br />

A finals de 2011 ja s’han materialitzat els<br />

primers 42 trasllats de treballadors de la<br />

Moment de l'entrevista en directe de l'espai que va emetre TV3<br />

Les proves efectuades han resultat un èxit<br />

port de potassa. Els avantatges són clars:<br />

rapidesa, disminució de camions a la carretera<br />

i major capacitat logística de transport,<br />

tenint en compte que el mercat de<br />

la sal de desgel es concentra en uns<br />

mesos determinats.<br />

El transport per tren de la sal de desgel<br />

començarà quan ho exigeixi la demanda<br />

del mercat exterior, que sempre està<br />

determinada pel factor meteorològic.<br />

PACte Per A L'estABiLitAt LABorAL i PriMers<br />

trAsLLAts de ViLAFrUns A CABAnAsses<br />

mina de Vilafruns a la mina de Cabanasses.<br />

Des del departament de Recursos<br />

humans, es destaca especialment la<br />

bona rebuda a la mina surienca.<br />

Única planta de tractament<br />

El progressiu esgotament de mineral a<br />

Vilafruns suposarà finalment el seu tancament<br />

al mateix temps que<br />

s’incrementa l’activitat a Cabanasses.<br />

De manera que tota la plantilla quedarà<br />

integrada en una única mina i una única<br />

planta de tractament, a Súria.


8<br />

a fons<br />

Posem a punt el castellet<br />

El Pou 1 ha estat objecte d'una completa posada a punt en què s'han fet tasques<br />

Durant els darrers vuit mesos aquesta instal·lació ha estat sotmesa a un intens procés de restauració que ha culminat en la imatge que es pot observar damunt aquestes<br />

línies en què s'observen els canvis realitzats<br />

El castellet del Pou 1, més conegut com a<br />

pou mestre ha estat objecte els darrers<br />

mesos d’un acurat procés de posada a<br />

punt, manteniment i restauració amb<br />

l’objectiu de preservar el seu alt contingut<br />

històric i simbòlic dins el patrimoni industrial<br />

miner de la Conca Potàssica Catalana<br />

i com a una de les actuacions previstes en<br />

el marc de la commemoració del centenari<br />

del descobriment de la potassa a Súria.<br />

Fer compatibles les tasques<br />

Tots els treballs de restauració del castellet<br />

s’han realitzat compaginant els<br />

treballs de manteniment a la vertical del<br />

pou amb els treballs propis del manteniment<br />

interior de mina. La restauració ja<br />

va començar l’abril passat amb la com-<br />

plexa instal·lació d’una gran bastida que<br />

facilités la tasca que s’hi havia de fer i que<br />

es va allargar fins a mitjan maig de l’any<br />

passat. La posada a punt del Pou 1<br />

d’<strong>Iberpotash</strong> a Súria s’ha completat a<br />

finals de 2011 amb el desmuntatge de la<br />

bastida.<br />

Actuacions de restauració<br />

En primer lloc es va netejar tota l'estructura<br />

amb sorra especial. Van ser necessàries<br />

100 tones de sorra. També han calgut fins<br />

a quatre capes de pintura, a més d'una<br />

capa de material hidròfob, a la part exterior<br />

del castellet (el color gris de la pintura<br />

és el color original del castellet i no pas el<br />

verd dels altres castellets dels pous més<br />

actuals d'<strong>Iberpotash</strong>). També s'ha restaurat<br />

la part de bigues, tirants i l'estructura<br />

del castellet i s'han renovat les baranes i<br />

les escales. Els operaris han substituït tot<br />

el pis amb la col·locació de plaques amb<br />

un material semblant al PVC molt resistent<br />

a l'aigua i a la sal.<br />

eL PoU És Un deLs<br />

eLeMents CLAU deL<br />

PAtriMoni Miner de LA<br />

ConCA PotÀssiCA<br />

CAtALAnA<br />

Els tècnics han substituït les cobertes amb<br />

teula Roma Antica (d'aspecte antic i molt<br />

semblant a l'original del castellet del pou<br />

mestre quan es va construir l'any 1918).<br />

S'han canviat els finestrals a l'edifici de<br />

màquines, es compta amb una nova<br />

instal·lació elèctrica amb llum de senyal,<br />

s'han reparat les politges del castellet i del<br />

motor de la màquina d'extracció i finalment<br />

s'ha renovat tota l'estructura de<br />

fusta.<br />

estructura original<br />

Totes les actuacions realitzades al castellet<br />

del pou 1 els darrers vuit mesos s’han<br />

fet amb el màxim respecte per l’antiga<br />

estructura del castellet original. Una altra<br />

de les actuacions que també s’ha materialitzat<br />

ha estat l’adequació de la zona del<br />

nivell menys 9 metres, per sota de la part<br />

de l’embarque, una petició de reforma<br />

que va arribar del Comitè de Seguretat i<br />

que s’ha completat.<br />

La posada a punt del castellet del Pou 1 ha<br />

estat possible gràcies a la supervisió del


emblemàtic del Pou 1<br />

de manteniment i restauració per preservar el seu contingut històric i simbòlic<br />

9<br />

LA HistÒriA deL PoU Mestre<br />

El Pou 1 sempre ha estat conegut amb<br />

el sobrenom de pou mestre perquè<br />

va ser el primer pou per on es va extreure<br />

mineral de la mina surienca. La<br />

seva construcció va començar l’any<br />

1918 i l’any 1922 ja funcionava. En els<br />

seus inicis, el Pou 1 tenia 350 metres de<br />

fondària i 8 de diàmetre i estava dividit<br />

en dues parts a través d'un envà de<br />

fusta (una d’entrada i l’altra de sortida<br />

d’aire). El castellet feia 28 metres<br />

d’alçada i es va construir amb fusta.<br />

El mineral en un principi es transportava<br />

a mà en vagons petits. L’any 1924,<br />

Departament d’Enginyeria i Manteniment,<br />

encapçalada per Àngel Reguant. Tota<br />

l'operativa ha estat coordinada per<br />

l’enginyer Andrés Álvarez, a més de planificació<br />

de manteniment, a càrrec de<br />

l’enginyer Francesc Santesmasses,<br />

l’Oficina Tècnica i Reparacions<br />

d’<strong>Iberpotash</strong>.<br />

treball dificultós<br />

Segons ha explicat el coordinador tècnic<br />

de l’actuació, Andrés Álvarez, “la part més<br />

especial ha estat sense cap mena de dubte<br />

la part superior, la de la teulada, perquè el<br />

motor de la màquina d’extracció quedava<br />

en algun moment a la intempèrie. Per<br />

això es va decidir de fer-ho per fases i el<br />

més ràpid possible”.<br />

Per la seva banda, el director d’Enginyeria<br />

d’<strong>Iberpotash</strong>, Angel Reguant, ha manifestat<br />

que “es tracta d’una actuació<br />

necessària per a consolidar el castellet i<br />

que requeria un treball de manteniment i<br />

de posada a punt, tenint en compte que<br />

es tracta del primer pou d’extracció de<br />

potassa”.<br />

els treballs continuen<br />

En aquests moments els operaris encara<br />

treballen intensament en el mur exterior<br />

del castellet, que les previsions indiquen<br />

que es pugui acabar a finals d’aquest mes<br />

de febrer, així com el tancament del pou<br />

amb portes.<br />

però, ja es treballava en la construcció<br />

de la nova estructura metàl·lica de la<br />

instal·lació.<br />

inici de la mecanització<br />

A partir dels anys 30 ja va començar<br />

una incipient mecanització de tota<br />

l’explotació i la mecanització definitiva<br />

va arribar l’any 1972. El procés va<br />

culminar amb l’obertura d’un nou pou,<br />

el pou IV, l’any 1975. El castellet definitiu<br />

té una alçada que arriba fins als 40<br />

metres i un pes d’acer de fins a 300<br />

tones.<br />

Construcció de la infraestructura de ferro<br />

Fotografies del desmuntatge de la bastida (esquerra) i dels treballs de pintura a l'interior del castellet (dreta)<br />

Imatge de la politja repintada, un altre exemple de la feina feta durant els darrers mesos


10<br />

medi ambient<br />

LA CÀtedrA iBerPotAsH<br />

oBtÉ Un noU iMPULs<br />

La Càtedra <strong>Iberpotash</strong> es va crear l’octubre<br />

del 2007 per iniciativa conjunta d’ <strong>Iberpotash</strong><br />

i l’Escola Politècnica Superior de Manresa<br />

de la UPC (EPSEM) amb l’objectiu de promocionar<br />

el coneixement sobre temes<br />

d’innovació i sostenibilitat dins l’àmbit de<br />

l’enginyeria minera. La seva activitat està<br />

orientada a la formació, la transferència de<br />

resultats de la investigació, l’assessorament<br />

i la divulgació científica dins l’àmbit de<br />

l’enginyeria de mines sostenible. La consolidació<br />

de la col·laboració amb l’Escola de<br />

Mines de Manresa ja es va refermar a finals<br />

de 2010 amb la renovació del conveni fins a<br />

l’octubre de 2013.<br />

objectius concrets de la càtedra<br />

Els objectius de la càtedra són contribuir,<br />

amb criteris de sostenibilitat, a la millora<br />

contínua de la mineria de potassa per mitjà<br />

d’una estreta col·laboració entre empresa i<br />

Universitat, desenvolupant activitats I+D+I,<br />

donant suport a la transferència de tecnologia<br />

i potenciar la formació de titulats en<br />

l’àmbit professional. També es vol apropar<br />

la indústria a la universitat i formar els<br />

futurs professionals.<br />

Les principals tasques de la càtedra són la realització<br />

de comunicats i assistència a congres-<br />

ContinUen Les MiLLores AMBientALs<br />

<strong>Iberpotash</strong> continua la política<br />

decidida de potenciar les<br />

millores ambientals. En<br />

aquest sentit des de<br />

l'empresa s'avança en el<br />

reciclatge dels residus mitjançant<br />

el repartiment de<br />

cubs de 120 litres per als<br />

envasos, paper i banals distribuïts<br />

per les diferents<br />

zones de menjadors i tallers<br />

de les instal·lacions.<br />

Cadascun dels contenidors<br />

compta amb una explicació<br />

detallada informativa sobre<br />

què s'ha de dipositar en cada<br />

contenidor.<br />

Per altra banda, es tenen en<br />

compte les precaucions per<br />

al medi ambient que han de<br />

tenir els productes químics<br />

emmagatzemats. El departament<br />

de Prevenció i<br />

Seguretat ha distribuït per a<br />

les nostres instal·lacions un<br />

seguit de cartells informatius<br />

sobre aquests productes<br />

específics. Des de Medi<br />

Ambient també s'hi ha afegit<br />

informació.<br />

Proves dels operaris en el marc de la càtedra<br />

sos nacionals i internacionals sobre mineria<br />

sostenible, la col·laboració en <strong>projecte</strong>s de final<br />

de carrera dels alumnes del segon cicle de<br />

Mines, així com en tesis d'alumnes de Doctorat<br />

i la docència impartida per professionals<br />

d'<strong>Iberpotash</strong> en mineria sostenible, ventilació,<br />

electricitat i prevenció. També promoure els<br />

treballs específics de col·laboració en temes de<br />

topografia, química, interferometria òptica,<br />

geotèrmia o estudis de simulació de ventilació<br />

i les visites de formació a les instal·lacions<br />

mineres dels alumnes de grau i 2n cicle.<br />

Imatge dels contenidors distribuïts en diferents espais<br />

Els cartells informatius<br />

eL resULtAt deL<br />

PriMer siMULACre<br />

inteGrAt És PositiU<br />

Els departaments de Prevenció i<br />

Medi Ambient van realitzar de<br />

manera conjunta el primer simulacre<br />

d'accident a finals d'octubre<br />

amb la participació de 15 persones.<br />

La situació d'emergència<br />

va consistir en un vessament<br />

accidental d'oli lubricant de<br />

l'interior d'un bidó a conseqüència<br />

de la caiguda accidental d'un<br />

operari a la zona de lubricació de<br />

la planta de Súria.<br />

Protecció i seguretat<br />

Es van tocar els dos vessants: la<br />

protecció de la salut i la seguretat<br />

dels treballadors i del medi<br />

ambient, en el marc de la política<br />

integrada que <strong>Iberpotash</strong> va<br />

aprovar a finals de 2010 i que<br />

uneix els sistemes ISO 9001:2008,<br />

ISO 14001:2004 i OhSAS<br />

18001:2007. Va participar-hi la<br />

brigada de salvament miner, el<br />

servei mèdic, els responsables i<br />

els operaris de la planta de tractament<br />

de Súria i els departaments<br />

de Medi Ambient i<br />

Prevenció.<br />

AUditoriA de<br />

seGUiMent iso<br />

<strong>Iberpotash</strong> ha superat l'auditoria<br />

de seguiment de la certificació<br />

del Sistema de Gestió Ambiental<br />

ISO 14001:2004 que es realitza<br />

des de Bureau Veritas<br />

Certification, SA i que va tenir<br />

lloc el passat mes de novembre<br />

a les nostres instal·lacions.<br />

Els objectius de l'auditoria són<br />

confirmar que els sistema de<br />

gestió compleix amb tots els<br />

requeriments de la norma ISO<br />

14001:2004, que <strong>Iberpotash</strong> té<br />

implantades les seves disposicions<br />

previstes i que el sistema<br />

de gestió és capaç d'aconseguir<br />

els objectius de la política de<br />

l'empresa. L'auditoria va cloure<br />

de manera satisfactòria perquè<br />

es van detectar zero no conformitats.


11<br />

qualitat<br />

eLs nostres ProdUCtes i Les seVes UtiLitAts<br />

sAL indUstriAL / sAL QUÍMiCA / sAL VACUUM<br />

El món industrialitzat actual compta amb<br />

cinc matèries primeres principals, de les<br />

quals s’extreuen i produeixen la majoria<br />

de productes que consumim, utilitzem i<br />

necessitem cada dia. Quatre d’elles són el<br />

sofre, el carbó, el petroli i la calcària. La<br />

matèria primera que completa la llista i<br />

que, a més, és la segona més utilitzada és<br />

la sal que ara <strong>Iberpotash</strong> diposita a les<br />

muntanyes de sal. Tot i que habitualment<br />

s’identifica l’ús de la sal per a l’alimentació<br />

i desglaç del gel en carreteres, la utilitat<br />

més important en quantitat és per la<br />

indústria química bàsica, fet que representa<br />

prop d’un 70% del consum de sal en<br />

els països desenvolupats.<br />

Zones estratègiques<br />

Tan important és la sal per aquest tipus<br />

d’indústries que, històricament, la indústria<br />

es va ubicar en zones on les reserves<br />

de sal eren molt properes i de fàcil accés,<br />

com és el cas de la Conca del Rin a<br />

Alemanya o bé al sud-est de França.<br />

<strong>Iberpotash</strong> també comercialitzarà sal per<br />

a la indústria química, depurant la sal<br />

UtiLitZACiÓ<br />

Matèria primera indústria química<br />

Producció d'aliments<br />

Sal de taula<br />

Consum animal<br />

Desgel de carreteres<br />

Varis (Tractament d'aigües i altres)<br />

Total<br />

industrial obtinguda en el procés de flotació<br />

de la silvinita. En tractar-se d’un producte<br />

destinat a la indústria, són necessaris<br />

uns nivells de puresa molt elevats.<br />

La sal, líder<br />

La sal és líder indiscutible en la seva versatilitat<br />

i nombre d’usos. Tot gràcies a les<br />

seves propietats físiques i químiques. La<br />

sal és una mida objectiva del desenvolupament<br />

industrial i químic d’un país. Partint<br />

de la sal, es fabriquen 11 compostos principals,<br />

dels quals es generen infinitat de<br />

percentatge del mercat (%)<br />

derivats (milers), que suposen en total,<br />

més de 14.000 aplicacions diferents per a<br />

la sal.<br />

Gran puresa<br />

<strong>Iberpotash</strong> fabricarà sal d’una puresa<br />

major del 99,97 % en clorur sòdic, resultant<br />

així un producte altament competitiu en<br />

puresa, composició, ventall d’ aplicacions<br />

possibles i continuïtat de subministrament.<br />

<strong>Iberpotash</strong> fabricarà 2.250 tones de sal al<br />

dia en l'inici del Projecte Phoenix. Les<br />

impureses es mesuraran en parts per milió.<br />

taula de compostos derivats i aplicacions<br />

Carbonat sòdic na2Co3: Pasta de dents, pastisseria, cosmètica, ceràmica, purificació de gasos, polpa de fusta, tractament d’aigües, adhesius, catalitzadors,<br />

emulsificants, sondejos, tractament de pells, inhibidor d’oxidació, pintures, recobriments de crom, fotografia, blanquejadors, processat tèxtil.<br />

Clor (Ci): Fabricació de paper, purificació d’aigua, blanquejant, fabricació de brom, processat de metalls, fumigant, síntesi orgànica, neteja en sec, refrigeració,<br />

desengreixant de metalls, anticongelant, fibres, films, plàstics, cautxús, resines, emulsificants, detergents, ceres líquides, absorbent d’àcids,<br />

extintors líquids d’incendis, insecticida, explosius, anestèsics, derivats del titani.<br />

Hidròxid de sodi (sosa) na (oH): Fibres sintètiques, celuloses, aglomerats de fusta, refí del petroli i olis vegetals, reciclat de cautxús i processat de tèxtils,<br />

resines, additius per a lubricants, herbicides, detergents, aspirines, sabons, recobriments de superfícies, processos d’hidrogenació, cosmètica.<br />

sodi (nA): Transmissió de calor, detergents, fluids antibloqueig, deshidratant, explosius, lleixiu de paper, neteja de boca, sabons, tèxtils, cosmètics,<br />

neteja d’ acers.<br />

sulfat sòdic (na2so4): Farciment de detergents, fabricació de vidre, tints, fundició de níquel, fabricació paper kraft, preparats alimentaris animals.<br />

Clorur Càlcic (CaCi2): Refrigerant, agent assecat, anticongelant, ignífug, aglomerant de cal i escaiola, agent en la fabricació de cotó, agent de farciment<br />

per a pneumàtics de tractors.<br />

nitrat sòdic (nano3): Fertilizant, pirotècnia, dinamita, agent blanquejant, tints, insecticides, conservador de carns, fabricació de vidres i ceràmica.<br />

Àcid Clorhídric (HCi): Processat de metalls, hidròlisi del midó, tractament d’olis de sondejos, cautxús plàstics, tints, bateries, fluids antibloqueig.<br />

Cianur sòdic (naCn): Extracció de metalls, recobriments, fibres, plàstics.<br />

Bisulfat sòdic (naHso4): Tint tèxtil, netejador de porcellana, ajuda en processos metal·lúrgics.<br />

Clorat sòdic naCio3: herbicida, defoliant, llumins, pirotècnia.<br />

73<br />

5<br />

3<br />

5<br />

8<br />

6<br />

100


12<br />

prevenció i seguretat<br />

dAdes ACCidentALitAt 2011 ViLAFrUns<br />

Sobreesforços, postures<br />

inadequades<br />

32 %<br />

dAdes ACCidentALitAt 2011 CABAnAsses<br />

Sobreesforços, postures<br />

inadequades<br />

25 %<br />

Projecció de fragments<br />

o partícules<br />

7 %<br />

dAdes ACCidentALitAt 2011 PLAntes de trACtAMent<br />

Sobreesforços, postures<br />

inadequades<br />

31 %<br />

Projecció de fragments<br />

o partícules<br />

10 %<br />

Contactes tèrmics<br />

5 %<br />

Projecció de fragments<br />

o partícules<br />

20 %<br />

Aixafades sobre objectes<br />

3 %<br />

Cops i contactes<br />

contra elements mòbils<br />

10 %<br />

Cops per objectes i eines<br />

10 %<br />

Atrapaments per<br />

o entre objectes<br />

7 %<br />

L'Estatut del Miner regula la figura del delegat<br />

miner de Seguretat que treballa per promoure<br />

i fomentar la normativa sobre seguretat i<br />

higiene. Manuel Izquierdo és delegat miner<br />

des de 1999. Va començar a treballar a<br />

l'empresa el 1985 al Pou 4 on ha fet de palista,<br />

camioner i operari de minador. Es jubilarà a finals<br />

de 2013 i el delegat suplent és Antonio Casado.<br />

-Quina és la teva principal funció?<br />

Baixo cada dia a Cabanasses i comprovo<br />

l’estat dels fronts d’explotació, les temperatures,<br />

els gasos, les instal·lacions , etc. També<br />

visito les instal·lacions de superfície i sóc<br />

membre del Comitè de Seguretat.<br />

-És una feina ben considerada?<br />

Atrapament per o<br />

entre objectes<br />

3 %<br />

Cops contra objectes<br />

immòbils<br />

14 %<br />

Atrapaments per o entre<br />

objectes<br />

8 %<br />

Atropellaments,<br />

cops o xocs Caiguda de llisos<br />

4 % 9 %<br />

Cops per objectes i eines<br />

14 %<br />

Atropellaments, cops<br />

o xocs<br />

2 %<br />

Explosions<br />

2 %<br />

Contactes tèrmics<br />

3 %<br />

Caiguda de persones al<br />

mateix nivell<br />

25 %<br />

Caiguda de persones al<br />

mateix nivell<br />

7 %<br />

Contactes tèrmics<br />

5 %<br />

Cops contra objectes<br />

immòbils<br />

8 %<br />

Cops per objectes i eines<br />

25 %<br />

Caiguda de persones<br />

al mateix nivell<br />

12 %<br />

Contactes elèctrics<br />

2 %<br />

Cops per objectes<br />

immòbils<br />

4 %<br />

Caiguda de llisos<br />

7 %<br />

Crec que sí. Els miners fan molt cas a les<br />

meves indicacions, però penso que no<br />

s’utilitza prou la figura del delegat miner i<br />

caldria una major comunicació. Cal una via<br />

directa del vigilant al delegat miner.<br />

-L’objectiu és vetllar de forma constant per<br />

la seguretat al lloc de treball?<br />

Exacte. Estudiem i controlem de forma permanent<br />

la sinistralitat, proposem mesures<br />

preventives al director facultatiu i al comitè<br />

de seguretat, promovem i assegurem la realització<br />

dels reconeixements mèdics, etc.<br />

-darerament s'ha implantat un nou sistema<br />

de registre d'incidències informàtic. Com<br />

funciona?<br />

L'enQUestA soBre<br />

seGUretAt AMPLiA<br />

eL treBALL A Fer<br />

A finals del passat mes de desembre el<br />

doctor Andrew Weyman, encarregat<br />

del disseny de l'enquesta sobre seguretat<br />

realitzada a <strong>Iberpotash</strong>, va visitar<br />

les nostres instal·lacions. Weyman és<br />

catedràtic i professor titular del departament<br />

de Psicologia de la Universitat<br />

de Bath, al Regne Unit. Durant la visita<br />

va mantenir una reunió amb el departament<br />

de Prevenció. Weyman compta<br />

amb més de 20 anys d'experiència en<br />

investigació aplicada i els factors<br />

humans en la psicologia del risc. Les<br />

seves àrees d’especialització són la percepció<br />

del risc i la presa de decisions de<br />

risc, en particular les influències socials<br />

i culturals.<br />

Balanç enquesta<br />

La trobada va servir per fer un balanç<br />

del resultat de l'enquesta feta l'any<br />

passat, analitzar-ne les conclusions i<br />

establir els passos a fer a partir d'ara.<br />

En aquest sentit, es formaran dos grups<br />

de treball d'entre 8 i 10 persones treballadores<br />

de mina i de planta per millorar<br />

la forma de transmetre i comunicar els<br />

plans de seguretat. Aquesta era la<br />

qüestió principal que calia millorar tal i<br />

com apuntaven les conclusions de<br />

l'enquesta realitzada. Es comptarà amb<br />

el suport d'una empresa nacional externa<br />

especialitzada en aquest àmbit que<br />

iniciarà el treball a finals de febrer.<br />

entreVistA AL deLeGAt Miner de sÚriA MAnUeL iZQUierdo<br />

El delegat miner Manuel Izquierdo<br />

Realitzem un document d’incidències que es<br />

tramet via correu electrònic. A través del<br />

mòdul de seguretat del SAP, es tramet al<br />

destinatari determinat i cal que sempre hi<br />

hagi resposta de com s’ha resolt la qüestió.


13<br />

centenari<br />

L'AnY 2012 es CoMMeMorA eL CentenAri<br />

deL desCoBriMent de LA PotAssA A sÚriA<br />

El descobriment de la potassa a nivell<br />

estatal va tenir lloc a finals de l’any 1912 a<br />

Súria. El centenari del descobriment de la<br />

potassa, un fertilitzant essencial per a<br />

l’alimentació de tot el món, compta amb<br />

la intenció d’<strong>Iberpotash</strong> de commemorar<br />

tal com es mereix una efemèride<br />

d’aquestes característiques. Al llarg de tot<br />

aquest any 2012 anirem tractant diferents<br />

episodis d’aquests cent anys d’història. I<br />

precisament la història explica que els<br />

seus descobridors van ser un català i un<br />

belga: Emili Viader i René Macary.<br />

La potassa, l'objectiu<br />

El 1912 es va trobar al Pou Salí de Súria un<br />

tipus de sal que rebutjaven els animals:<br />

tenia un gust amarg i un color variable.<br />

Malgrat que habitualment s’ha narrat<br />

l’aspecte casual d’aquest descobriment,<br />

cada vegada cobra més pes la idea que<br />

l’objectiu era trobar no sal sinó potassa.<br />

Aquest tipus de sal es va analitzar en un<br />

laboratori francès a Bordeus i es va determinar<br />

que era efectivament potassa. La<br />

notícia del descobriment del clorur potàssic<br />

a Súria es va estendre ben aviat per<br />

tot Europa. I és que el descobriment<br />

mundial de la potassa havia estat el 1851,<br />

a les mines de Stassfurt, a Alemanya.<br />

tota una febre<br />

L’aparició de la potassa a Súria va originar<br />

molt aviat l’arribada d’investigadors que<br />

venien de diferents parts del món i que<br />

buscaven el valuós fertilitzant natural.<br />

Aquest fenomen es va anomenar “febre<br />

de la potassa”. Poc temps després, els<br />

mateixos Macary i Viader van vendre les<br />

Imatge històrica de la construcció del primer pou miner<br />

seves concessions mineres a la Compagnie<br />

Bordelaise des Produits Chimiques, i aquesta<br />

les va vendre a l’empresa belga Solvay.<br />

La construcció del primer pou miner, el Pou<br />

1, la fàbrica i el ferrocarril va ser el 1918.<br />

Múltiples interessos<br />

Al voltant de la potassa es van moure<br />

poderosos interessos econòmics mundials,<br />

que tenien com a objectiu trencar el<br />

monopoli alemany de la potassa. Amb la fi<br />

de la Primera Guerra Mundial, el retorn<br />

d’Alsàcia a França i la posada en marxa<br />

definitiva de les Mines de Potassa de<br />

Súria, el monopoli alemany va finalitzar.<br />

inici de canvis<br />

Va ser l’inici d’un període de transformació<br />

que anirem desenvolupant en els propers<br />

números de la revista que arriba al pre-sent,<br />

sense aturar l’activitat, cent anys més tard,<br />

amb un nou moment de canvi i d’expansió<br />

per a la potassa, i també per a la sal. Les instal·lacions de la fàbrica de Súria l'any 1918<br />

Principals dates del centenari<br />

1851: Descobriment mundial de la potassa a les mines d’Stassfurt, Alemanya.<br />

1912: Descobriment de la potassa a Espanya, a Súria.<br />

1918: Inici de la construcció del Pou 1, la fàbrica i el tren de la potassa.<br />

1920: Constitució de l’empresa Minas de Potasa de Súria SA (MPS), societat que va començar l’explotació de la Conca Potàssica<br />

Catalana després del seu descobriment l’any 1912 al municipi de Súria, i propietat de l’empresa Solvay fins al 1982.<br />

1924: Inici transport també de passatgers amb el tren de la potassa.<br />

1925: Primera producció contínua de potassa a Súria<br />

1982: Les mines de sal i potassa passen a mans públiques de l’Estat formant part de l’INI. Posteriorment, es crea Súria K, SA.<br />

1998: Les mines del Bages passen a mans privades. Es constitueix l’empresa <strong>Iberpotash</strong>, SA (dins el grup multinacional ICL).<br />

2011: S’aprova l’inici del desenvolupament del Projecte Phoenix.<br />

2012: Centenari del descobriment de la potassa a Súria.


14<br />

ens visiten<br />

Els darrers mesos <strong>Iberpotash</strong> ha rebut diverses visites<br />

de les quals us mostrem algunes fotografies. El Centre<br />

d'Excel·lència de Qualitat d’ICL, també diversos representants<br />

de la Direcció General de Mines i Energia de la<br />

Generalitat i la direcció operativa i planificació logística<br />

del Port de Barcelona. A finals d’any ens va visitar un<br />

grup de professors i equip directiu de l’IES Mig Món de<br />

Súria i a primers d’any, ha baixat a la mina de Cabanasses<br />

el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de<br />

Montellà.<br />

les nostres fotos<br />

<strong>Iberpotash</strong> manté la seva vinculació amb el territori. Les darreres<br />

festes nadalenques hem apostat per fer costat als més<br />

petits de casa, amb la participació al Campi qui jugui al Palau<br />

Firal de Manresa i a la Cavalcada de Reis de Súria.<br />

A l’apartat de les nostres fotos destaquem: el partit de futbol<br />

per Santa Bàrbara, així com la col·laboració amb diversos<br />

mitjans de comunicació, com és el cas del Canal Taronja<br />

Catalunya Central.


15<br />

recull de premsa<br />

del passat al present<br />

Aquesta imatge històrica correspon a la zona del Pou Salí, on<br />

ara fa cent anys (finals de 1912) es va descobrir la potassa a Súria<br />

(a nivell estatal). En aquesta zona situada a l’actual C-1410b (a<br />

l'antiga Carretera de Manresa a Bassella), just després de la<br />

cinta transportadora del Pou 4 en direcció sud, els descobridors<br />

de la potassa -René Macary i Emili Viader- van trobar just aquí el<br />

preuat mineral fertilitzant. A nivell mundial fins aleshores<br />

només es coneixia la potassa mineral a les mines alemanyes<br />

d’Stassfurt, on es va descobrir l’any 1851. El descobriment de la<br />

potassa a Súria va suposar l’inici de l’explotació a les nostres<br />

mines amb una total transformació del nucli de Súria en aquells<br />

temps. El Pou Salí, però, es va inundar l’any 1914 i la producció<br />

de la potassa a Súria va començar al Pou 1, més conegut amb el<br />

pas dels anys com a pou mestre.


1.<br />

2.<br />

3.<br />

4.<br />

5.<br />

6.<br />

7.<br />

8.<br />

9.<br />

10.<br />

11.<br />

12.<br />

13.<br />

14.<br />

15.<br />

Cruciencreuats<br />

Jesús Migueles<br />

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14.<br />

solució<br />

Mots encreuatss núm. 7<br />

noves incorporacions<br />

(de juliol a novembre de 2011)<br />

noM<br />

Descobriu el missatge amagat que envolta el quadre!<br />

Ana Ma Yerro Garcia (1-7-11)<br />

David Rius Bosoms (1-8-11)<br />

Laura Canet Villena (1-9-11)<br />

Víctor Dotti Boada (1-9-11)<br />

Jordi Flores Alsina (1-9-11)<br />

Ángel Pares Sánchez (24-11-11)<br />

Busquem miners de<br />

quarta generació<br />

15.<br />

HoritZontALs<br />

1. hoja delgada de pan de la que se<br />

hacen las ostias / Fer fora del treball<br />

2. Carboni / L'ésser / El que som els<br />

d'IBP / Sufijo que en los verbos acabados<br />

en -ear indica acción o efecto<br />

3. Diari esportiu / Infusió / Al revés, li<br />

treu el suc / Peli de dibuixos amb un<br />

cotxe de protagonista<br />

4. Germana / Al revés, diferents plats<br />

d'un menjar / Riu de València<br />

5. Dará una lección / Noms en anglès<br />

6. Al revés, catedral de París /<br />

Aquellas<br />

7. Te / El niño de la ..., torero /<br />

Universitat Autònoma de Madrid<br />

8. Amalgamar / Son tranquil<br />

9. ho deia molt el Luis Moya al Carlos<br />

Sainz / Como por la noche / Internet<br />

Explorer<br />

10. Dia en què celebrem la Diada /<br />

Relativa a la ecología<br />

11. Al revés, asegura con lías / Donar<br />

vigor a l'organisme<br />

12. herbes que donen sabor als<br />

xiclets / Cordel que ha perdido los<br />

extremos / Pronom relatiu<br />

13. Impresión que los efluvios producen<br />

en el olfato / Mina en anglès /<br />

ho diu la vaca / Divinitat egípcia del<br />

Sol<br />

14. Ralph Lauren / Moviments<br />

oscil·latoris de les aigües del mar /<br />

Força amb què la Terra atrau un cos /<br />

Röntgen<br />

15. Mineral amarg que tenim a les<br />

mines i no el volem / Els revolts entre<br />

Súria i Balsareny<br />

noM<br />

Antonio Fernández Soler (agost 2011)<br />

Benito Español Pérez (desembre 2011)<br />

José Burgos García (desembre 2011)<br />

Ramon Peramiquel Algué (gener 2012)<br />

una mica de tot<br />

VertiCALs<br />

1. Vaig d'una a l'altra i torno a llençar<br />

els daus / La tieta sense cap / Al<br />

revés, model de Fiat<br />

2. ho trobem a l'inici de Barcelona /<br />

Les seves majestats / I a l'inici de<br />

Madrid / Òrgan de l'oïda<br />

3. ho veiem sempre al començament<br />

de "Le Figaró" / Fem, que no deixa<br />

passar la llum / Infant / Resistència<br />

4. Espacios por donde se accede a un<br />

lugar / Marca de ventiladores asturianos<br />

5. Mamífer com un cavall, però més<br />

petit i amb un cap gran / Arréglela /<br />

Sodi<br />

6. Ciutat de Sevilla amb una gran<br />

feria / Dany material o moral<br />

7. Bolet, generalment verinós / Al revés,<br />

curts d'enteniment<br />

8. Persona molt eloqüent i antic orador<br />

romà / Riu de Sallent on fan una<br />

cursa<br />

9. Al revés, Miguel de ..., escriptor<br />

basc / Mujer que hereda un condado<br />

10. L'any el dividim en dotze d'ells /<br />

Pel·lícula de França del 2001 nominada<br />

a cinc Oscar<br />

11. Caminar de acá para allá / Al revés,<br />

la base de la construcció / Antiga IBP<br />

a Súria<br />

12. Materias sólidas incandescentes y sin<br />

llama / Conformes a les lleis del raonament<br />

13. Cinc-cents romans / Instrumento para<br />

atacar o defenderse / Talla pequeña / Al<br />

revés, unitat de cures intensives / Policia<br />

hitleriana<br />

14. En femení, que viuen a l'aire / Al revés,<br />

contrario a algo / Sud<br />

15. Flores del mismo color que su nombre<br />

aunque las hay de otros / A prop d'un<br />

anglès / Al revés, abreviació de senyora<br />

Llistat de jubilacions<br />

(d'agost de 2011 a gener de 2012)<br />

I també el nostre més sincer record per als treballadors Raúl<br />

Pérez Arias i Pedro Albacete Murcia. Mai no us oblidarem!<br />

Si el teu besavi va treballar a <strong>Iberpotash</strong>, posa’t en contacte amb el Departament de Comunicació<br />

( rvilajosana@icliberia.com o truca al 93 868 28 03 ext. 1108). Fem història!

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!