Les emigracions forçades del franquisme - Fundació Càtedra ...

manel santana morro, antoni marimon riutort
La presència i activitat dels exiliats arreu
d'Amèrica fou prou rellevant. La plaça
Lluís Companys de Montevideo (Uruguai)
n'és un exemple.
38
dàries entre el col·lectiu de balears propicià la creació
del Círculo Democrático Balear de Montevideo. En
aquesta mateixa ciutat tenim constància de l'existència
de l'entitat Unión de las Islas Baleares para la
Defensa de España. 66
L'Argentina fou un altre dels estats en els quals
la Guerra Civil tengué un ressò importantíssim en l'opinió
pública i en el col·lectiu d'emigrants espanyols.
De fet, hi havia partidaris dels dos bàndols que vivien
intensament el desenvolupament del conflicte. Així,
coneixem el cas de Miquel Tur Riera, de Sant Miquel
d'Eivissa que havia emigrat a l'Argentina als anys
vint i en iniciar-se el conflicte decidí desplaçar-se a
l'Estat espanyol per formar part de l'exèrcit republicà
perquè "havia estallat un moviment contra la classe
treballadora i jo no ho podia consentir. Vaig venir
a participar per defendre la classe treballadora". 67
Per això es va allistar en les Brigades Internacionals:
"Quan vaig venir voluntari a la guerra pertanyia a les Brigades
Internacionals, però com que era de marina i tenia molta gana d'anar amb
els barcos, a París vaig demanar per anar amb els barcos i me varen dir que
sí, no hi havia cap...Jo no vaig pertànyier llavonçes a les Brigades
Internacionals. I me'n vaig anar tot dret a Cartagena als barcos de guerra, i
resulta que tampoc allí...Hi havia pocs barcos i molta gent, i em vaig enrolar
amb la Infanteria de Marina i cap el Frente [sic]" 68
A l'Argentina la guerra d'Espanya deixà indiferents a molt pocs. Allà es crearen organitzacions
d'ajuda semblants a les que hem esmentat de l'Urugai, com la Federación de
Organizaciones de Ayuda a la República -FOARE- o els Amigos de la República, entre
d'altres. Aquest estat d'opinió lògicament també tengué ressò entre els socis del Centro
Balear de Buenos Aires que, en bona part, donaren suport al bàndol republicà. De fet,
alguns dels seus integrants es dirigiren a l'ambaixador de l'Estat espanyol, Díaz Canedo, per
poder anar com a voluntaris a lluitar a favor de la República, cosa que no aconseguiren. Així
66 Buades Crespí, Joan, Manresa Montserrat, Maria A. i Mas Barceló, Margalida A.: "La col·lectivitat d'emigrants balears als països
del Río de la Plata i la guerra civil espanyola". El Mirall, núm. 75, Palma.
67 Entrevista feta per l'historiador i amic Jaume Escales i Tous a Miquel Tur Riera, Palma, 30 de gener de 1999.
68 Ibidem. Miquel Riera Tur, no va poder passar la frontera a França i fou detingut poc abans de finalitzar segons indicà "aguantàvem
la retirada de la gent civil que se n'anava cap a França". Fou internat uns mesos a un camp de concentració a
Santander i en sortir quedà a viure a Mallorca. De fet, en sabem molt poc dels illencs que residien fora de l'Estat espanyol
i que decidiren venir a lluitar a la guerra. Així i tot n'hi degué haver alguns. Coneixem prou bé el cas de Pere Joan Borràs,
d'Alaró, i que residia prop de Tolosa (França) des d'on es desplaça voluntari per allistar-se a l'exèrcit republicà. Una còpia
mecanografiada de les seves de les seves memòries es troba a la Biblioteca Bartomeu March Servera.
les emigracions forçades del franquisme
Argentina fou un dels estats on el bàndol republicà i posteriorment
els seus exiliats gaudiren de nombroses accions de suport.
39