Des d'Internet...: La informàtica com a eina - Bordegassos de Vilanova

Des d’Internet... per Ramon Bertran
Castellnet (http://www.castellnet.org) sempre ha estat i és un referent pel que fa a la presència castellera
a internet. De la secció “Grup de ciència i salut” de Castellnet és, doncs, d’on hem extret aquest article
d’en J. Manel Marchena Targa, responsable informàtic i webmaster del magnífic Web Casteller de la
Jove de Tarragona (http://www.fut.es/~cjxt/welcome.html). Aquest treball va ser presentat com a ponència
a la 2a Jornada de Ciència i Castells, celebrada a l’Escola Universitària Politècnica de Manresa el passat
mes de Novembre del 1998 sota l’organització del Grup pel Foment de la Ciència i la Salut en el Món
Casteller.
La ponència exposa tres experiències dutes a terme, de forma totalment altruista, per castellers i amics de
la Jove de Tarragona en les quals s’utilitzen eines informàtiques per a la difusió i aprenentatge del fet
casteller. La primera que s’exposa és la construcció d’un joc d’ordinador per nens ambientat en el tema
casteller i orientat per a ser usat en les classes d’informàtica de l’escola. La segona resumeix l’evolució i
continguts de la web castellera de la Jove, una web que serveix d’exemple a moltes altres i probablement
la que té més accessos, gràcies sobretot a la base de dades castellera interactiva i al rànquing que
elaboren. I la tercera descriu com es va construïr un CD per tal d’ajudar a la creació i aprenentatge de la
nova colla castellera de Querétaro (Mèxic).
Ramon Bertran
La informàtica com a eina didàctica en el món
casteller
J.Manel Marchena Targa
Responsable Informàtic del Web Casteller de la Jove de Tarragona
INTRODUCCIÓ GENERAL
Des de fa bastants anys la informàtica ha esdevingut una eina imprescindible en molts
àmbits de l’activitat humana. Podem entrar en un supermercat i veure que la caixera utilitza
un lector òptic per trobar el preu dels productes, pagar en una botiga amb una targeta o
tenir un catàleg de receptes de cuina a l’ordinador de casa a les que només falta poder
olorar els plats. Els castells no s’han pogut separar d’aquests avenços. Un dels aspectes
que han cridat últimament l’atenció ha estat la utilització d’eines informàtiques com a
didàctica castellera.
ANTECEDENTS INFORMÀTICS
En un primer moment les colles van utilitzar
la informàtica com una eina de gestió interna,
bàsicament per gestionar les
tasques de la secretaria. Més tard es va
utilitzar, i s’utilitza encara, el full de càlcul
per ajudar als equips tècnics en la seva
difícil tasca de trobar un lloc al castell per
tothom. Últimament hem vist com algunes
colles fan ús d’un programa gràfic per confeccionar
les pinyes i les estructures dels

castells. Normalment totes aquestes eines
han estat preparades per un grup de
castellers de les colles que dediquen
desinteressadament, com tantes vegades
succeeix en els entorns culturals, el seu temps
i els seus coneixements a preparar aquest
tipus de material. Sort tenim les entitats
culturals d’aquestes col·laboracions perquè
amb la falta i dificultat de finançament fora
difícil mantenir determinades activitats.
El que no ha prosperat tant és la utilització
de la informàtica per a tasques de difusió i
didàctica dels castells. El present treball vol
analitzar tres d’aquestes eines, que van
néixer per necessitats i amb objectius ben
diferents: el joc d’ordinador L’Aleta, el Web
Casteller i un CD-Rom didàctic. Tots aquests
projectes han estat executats amb uns
pressupostos mínims.
L’ALETA
Precedents de l’Aleta.
Al gener de 1995 la candidatura que es
presentava per formar la Junta de la Jove
de Tarragona, va proposar-me que hem fes
càrrec d’alguns projectes informàtics. El primer
encàrrec era confeccionar un joc
d’ordinador que servís per explicar el que son
els castells als nens. A la Jove sempre hem
tingut molt de contacte amb les escoles de
Tarragona i un dels principals problemes que
tenen els mestres és aconseguir material
casteller de tota mena que pugui interessar
als nens. Com els ordinadors sempre han
estat uns grans acaparadors de l’atenció dels
nens, vam pensar que confeccionar un joc
d’ordinador que estigués adaptat als petits,
podria tenir força èxit, alhora que ampliaria
els seus coneixements castellers.
Un grup de tres castellers, i uns quants
col·laboradors més, vam posar-nos a
treballar.
Objectius de l’Aleta
Amb el joc de l’Aleta hem volgut treballar,
bàsicament, tres objectius que coincideixen
amb el treball docent dels mestres:
La integració del nen amb el seu entorn cultural.
En aquest cas, naturalment, amb els
castells, tan arrelats a la nostra cultura i les
nostres festes i costums.
L’aplicació de les noves tecnologies a
l’escola. Amb aquest programa en nen participa
activament i utilitzant l’ordinador.
Aprendre d’una forma lúdica. És fonamental
els plantejaments lúdics per tal d’atraure
l’atenció dels nens. Ells s’ho passen bé
mentre fan castells amb l’ordinador.
El joc està pensat tenint en compte la durada
de les sessions informàtiques d’un col·legi i
poden jugar dos nens alhora. També vam
pensar en el tipus d’ordinadors que tenien les
escoles l’any 95 amb les conseqüents
limitacions que ens provocava. El joc està
adreçat a nens entre 7 i 14 anys.
Estructura de l’Aleta.
Hi ha dos personatges, el Magí Casteller i la
Tecleta Enxaneta que guien als jugadors per
tot el programa. El jugador, com no, passa a
ser Casteller i, fins i tot, Cap de colla. El joc
consta de tres blocs bàsics: els coneixements
castellers, les pràctiques o assajos i,
finalment, les actuacions.
En l’apartat de coneixements, trobem una
mica d’història castellera, un vocabulari
bàsic interactiu, les principals diades, els
tocs de gralles, el nom i adreça de les colles
existents en aquell moment (ordenades

alfabèticament per poblacions) per tal que les
escoles puguin recaptar més informació si
ho desitgen, i una bibliografia bàsica.
En el bloc d’assajos proposem quatre jocs
en els que el nen pot practicar el vocabulari
bàsic d’una construcció castellera, d’una forma
totalment interactiva. Així en els apartats
de Marcar en dibuix del tronc i de pinya cada
vegada que es pitja amb el ratolí una de les
posicions de la pinya, apareix la Tecleta en
una finestra fent una petita explicació i
descripció d’aquella posició. Més difícil encara
són els apartats de Relacionar en dibuix
del tronc o de pinya. Aquí cal senyalar un
element del castell i trobar-lo en el dibuix de
la dreta. Si alguna cosa no es fa bé, el Magí
s’encarrega d’avisar al casteller. Si es fa bé,
la Tecleta felicita i convida a seguir jugant.
El bloc d’actuacions consta de tres apartats.
Si els dos jugadors han escollit jugar per
separat, cadascun d’ells haurà de fer les
diferents proves que proposem. El primer
apartat és un Test. El Magí fa una pregunta
aleatòria entre 120 de possibles. Es
proposen tres solucions de les que només
una és la correcta. Si s’encerta, puja un pis
el 4 de 9 amb folre. Hi ha 20 preguntes per
jugador i 6 possibilitats de fallar-ne alguna.
Les petites errades fan trontollar el castell,
però de moment no cau: caldria exhaurir les
20 preguntes. Al sortir els quints ja es considera
descarregat. L’objectiu és descarregar
el castell. Dintre d’una mateixa tanda de preguntes
no es repeteix cap d’elles. Si es torna
a jugar poden sortir preguntes que hagin
sortit en una partida anterior. Així es reforça
els coneixements. En el segon apartat es
tracta de muntar un castell pis a pis. El jugador
fa de cap de colla i va cridant els pisos
pel seu nom. També es permet cometre alguna
petita errada. Aquest apartat és molt
més senzill que l’anterior. El tercer apartat
és un Trencaclosques d’un castell que en
aquell moment ningú havia intentat: el 5 de
9 amb folre. Per això és un trencaclosques:
a veure qui troba la manera de fer-ho.
Conclusions de l’Aleta.
El joc va assolir molta popularitat en els
col·legi de Tarragona. Alguns dels mestres
que l’han utilitzat i amb els que tenim contacte,
valoren positivament aquesta eina. És un joc
útil que complementa altres activitats
castelleres que es poden fer amb els nens.
Inclús ens reclamen millores ara que els
ordinadors de les escoles són més potents.
Haurem de fer un pensament.
Precisament aquest és un dels principals
problemes de confeccionar un programa
d’ordinador: la dificultat de la renovació dels
continguts i ampliació de les seves
prestacions al cap d’un temps. No obstant
això no fa que deixi de ser una eina molt útil,
en aquest cas per la divulgació d’aspectes i
conceptes bàsics de l’entorn casteller.
Com heu vist, deixem en mans dels mestres
el decidir quins són els apartats que han de
treballar els seus alumnes. Depèn molt de
l’edat i dels coneixements previs que puguin
tenir.
Si algú desitja aquest joc el podeu trobar
dintre del nostre Web 1 , en l’apartat de
multimèdia.
EL WEB CASTELLER
Antecedents del web.
Mentre estàvem confeccionant el joc de
l’Aleta, un casteller de la Jove ens va parlar

d’Internet. Tenia unes pàgines web que
parlaven de castells i de la colla i resulta que
eren molt consultades. Durant poc més d’un
any (des d’octubre del 94 si no recordo
malament) va tenir unes 2.000 consultes. Va
proposar-nos que féssim un web en
condicions i que fos oficialment el web de la
colla. Jo, informàtic de professió, havia sentit
parlar d’Internet i havia llegit coses en alguna
revista especialitzada. Al setembre del
1995 va ensenyar-me el que era vaig caure
d’esquenes. Vam fer una vídeo conferencia
amb gent de tot el món, vam estar a punt de
fer una reserva en un hotel de Paris pel Nadal
i no sé quantes coses més. I tot des d’un
ordinador amb un mòdem i una petita càmera
de vídeo. Això que ara ens sembla quasi normal
en aquells moments era bastant
desconegut. Costos pocs. A Tarragona hi
havia un projecte per apropar Internet a
tothom i les associacions culturals
tarragonines no havíem de pagar quota:
només el telèfon que féssim servir. És el
projecte Tinet.
En aquells moments era complicadíssim
aprendre a fer pàgines de web: havia molt
poca documentació, tota amb anglès i amb
molts termes tècnics de nova aparició que
feien molt difícil entendre qualsevol cosa.
Tampoc havia eines ni programes que
facilitessin aquesta tasca. Però s’hi vam ficar
i no ens penedim. El 4 de desembre de 1995
van veure la llum les primeres planes del
que anomenem Web Casteller. El podeu
trobar a http://www.fut.es/~cjxt.
Va haver dues coses que ens va agradar molt
quan vam començar a treballar. Un era que
no feia falta tenir tot el web preparat per tal
de començar a ensenyar-lo al món. A mesura
que tenim apartats acabats, els oferim
als internautes. L’altre és l’avantatge que té
sobre altres mitjans escrits és la facilitat i poc
cost que tenen les correccions. Algunes
errades, encara que siguin
mecanogràfiques, fan que la informació escrita
pugui ser molt diferent del que ha passat
en la realitat. «Esos gazapos...». En
qualsevol moment es pot fer una correcció
o ampliació d’un tema i qualsevol persona
pot veure immediatament l’actualització.
Objectius del web.
L’objectiu principal és poder informar al món
sencer del fet casteller i de la nostra colla.
Les possibilitats de que molta gent de tot el
món pogués accedir de forma econòmica a
informació castellera són molt atractives. La
constant evolució d’Internet fa que en els
propers anys viurem coses pràcticament
insospitades en el dia d’avui, fins i tot en la
previsió d’objectius que es poden assolir per
aquest mitjà.
Als creadors del Web Casteller ens feia
gràcia que un any després poguéssim tenir
aproximadament les 2.000 consultes que
van tenir les planes del casteller. Davant la
nostra sorpresa vam arribar a les 10.000.
Actualment, a les portes del tercer aniversari,
ja tenim més 33.000 consultes.
Estructura del web.
Absolutament tot el contingut del web està
confeccionat per castellers de la Jove. No
hem pagat a cap professional per que ens
fes alguna cosa. Això ens dona una flexibilitat
molt gran en evolucionar depenent de les
necessitats de cada moment. En contra, fa
que hàgim de dedicar part del nostre temps
al web.
Els apartats han anat creixent i/o modificantse
amb una evolució provocada moltes

vegades per la pròpia evolució d’Internet.
Món Casteller. Aquí tenim diversos apartats
de temàtica general castellera: Història,
Vocabulari interactiu, Nomenclatura dels
castells, Tècniques de pujar, Llista
Discussió, Polèmica castellera. És l’apartat
més interessant des del punt de vista didàctic.
Jove. Història de la nostra colla, Escola de
Castells, Organització, Associació d’Amics
Colles. Una fitxa tècnica de cada colla i links
a altres recursos castellers a Internet: colles
universitàries, colles a l’estranger, Castellnet.
Base de Dades Castellera Interactiva. Consulta
interactiva de totes les actuacions de
totes les colles. El Rànquing casteller més
complert que existeix,
Agenda de properes actuacions.
Concursos de Castells. Concurs del 1996 i
link al recent Concurs del 98.
Bibliografia, Premsa, Ràdio. Principal
bibliografia, programes radiofònics....
Multimèdia. El Joc d’ordinador de l’Aleta el
podeu aconseguir des d’aquí. Vídeos i àudio
en diferents formats.
Cultura. Links a webs de cultura catalana
arreu del món.
Tarragona. Links a recursos tarragonins a
Internet.
Consideracions del web.
Fins al 1995 la informació castellera estava
‘congelada’ en llibres, revistes d’aparició
multimensual i diaris i programes de radio
setmanals i, moltes vegades, d’abast reduït.
Algunes retransmissions televisives
començaven a obrir-se pas en les
programacions. Internet proporciona
l’oportunitat de què la informació castellera
sigui quelcom actualitzable immediatament i
de fàcil accés per a qualsevol persona
connectada a la xarxa en qualsevol part del
país o del món. Amb aquest web, la Jove de
Tarragona intenta prestar un servei a tota la
comunitat castellera, tant a nivell de proveir
amb informació a castellers i afeccionats com
pel fet d’assegurar una presència activa dels
castells en les Autopistes de la Informació.
El propi esperit obert d’Internet està
permetent que les colles, castellers i
simpatitzants vagin connectant-se a la xarxa,
que la informació castellera flueixi d’una manera
més ràpida i útil per tothom. Amb aquest
esperit obert vam fer una crida al món
casteller a participar i integrar-se en aquesta
ona imparable. I ja sou molts els que esteu
‘enganxats’ a Internet. A la resta us esperem.
Tanmateix, Internet ofereix altres possibilitats
quasi insospitades fa uns anys: ha ajudat al
naixement d’una colla castellera a Mèxic.
ENSENYAR LA CONSTRUCCIÓ DELS
CASTELLS AMB UN CD-ROM
Introducció.
A l’abril del 98 a la Jove de Tarragona vam
rebre un email ben curiós. Un jove, César,
nascut a Mèxic fill de pare mexicà i mare catalana
demanava ajut per formar una colla
castellera a la seva ciutat: Querétaro. L’estiu
anterior havia visitat Catalunya i va poder
veure una actuació d’una colla. Pitjor que no
s’hagués enganxat a una droga. No va parar
fins que va aconseguir un grup inicial de gent
disposada a fer castells. A la Jove vam preparar
un dossier que vam enviar per correu
electrònic amb quatre generalitats
d’aspectes organitzatius i tècnics d’una colla
castellera (amb la problemàtica de llegir
un document fet amb un processador de text
diferent al seu). Amb tot el seguit d’emails i
xats que es van succeir, vaig animar-me a

passar les meves vacances a Mèxic i estar
algun dia amb ells.
Només en César havia vist castells en
directe i la resta de components ben poca
cosa en sabien. Vaig començar a gravar un
vídeo amb imatges d’assajos. Concretament
del que fa a la formació de pinyes i poms que
es la part més dificultosa d’explicar. Era una
manera de poder realitzar explicacions d’una
forma més entenedora. El problema estava
en què el sistema de vídeo al nou continent
és diferent de l’europeu i havia de pagar a
alguna casa especialitzada per tal que fes la
transformació. -I si tot i així no es veia bé?
Solució: digitalitzar part del vídeo en format
AVI i posar-ho en un CD-Rom. Així es
garanteix la seva visualització sense
problemes. A més, jo disposo d’una tarja (no
professional) digitalitzadora de vídeos.
Material cap a Mèxic.
Vaig digitalitzar 10 vídeos corresponents a
les diferents estructures i poms (pilars, dos,
quatre amb agulla, etc...). Vaig escannejar
també els corresponents plànols de pinyes
i vaig colorejar les posicions per tal que fos
més entenedor. Tots hem vist plànols de
pinyes i si no saps de que van són totalment
críptics. L’actual Equip Tècnic de la Jove va
assessorar-me en petits detalls de la
formació de pinyes. Vaig ajuntar tot aquest
material creant unes pàgines en format de
web. Era la manera de garantir la perfecta
visualització dels gràfics i lectura dels
documents sense patir problemes de no
disposar dels programes adients per fer-ho:
ens vam conèixer per Internet i podien llegir
planes web.
Naturalment a la meva maleta havia pòsters,
algun llibre, revistes castelleres, partitures
dels tocs de gralla... i el vídeo sense convertir
al sistema americà (es van encarregar ells
de fer-ho).
Què es veu al CD-Rom?
A banda d’una portada personalitzada
barrejant imatges de Querétaro i de castells
de la Jove, trobem un Menú amb els següents
apartats: Generalitats, Estructures del 2, 3,
4, 4 amb agulla i del 5, So de la Gralla i un
vídeo de Tarragona (els de la Jove hem estat
sempre molt tarragonins).
A les generalitats es parla precisament
d’això: aspectes genèrics i comuns a totes
les estructures. Una petita explicació de les
principals posicions de les pinyes i de les
estructures.
En els apartats de les estructures trobem un
plànol de cada pinya amb les posicions
colorejades de diferent color per tal
d’entendre millor l’estructura. També està
indicat l’ordre en què la gent s’incorpora a
la pinya i, en alguns casos, detalls i
explicacions més concretes de la pinya en
qüestió (sobre tot al 4 amb agulla i al 5). Per
últim hi ha una relació dels instants dels
vídeos en que es veuen coses que estan bé
i d’altres que no estan ben executades.
El So de la Gralla és el que podeu trobar al
Web Casteller. Es tracta dels diferents tocs
de gralla (entrada a la plaça, toc de castell,
toc de vermut, matinades, toc de processó i
toc del pilar caminant). Estan en format WAV
que és un estàndard en informàtica i de fàcil
reproducció per qualsevol tipus d’ordinador.
Els vídeos són quasi un món apart. Tenen
un muntatge de superposició de rètols i
marques que indiquen, segons siguin
vermelles o verdes, si aquella part del castell
està funcionant correctament o no. La
successiva incorporació de gent a la pinya
està indicada també per senyals ben clares.
Avantatges i inconvenients de la
digitalització de vídeos.
La digitalització de vídeos té uns avantatges
i uns inconvenients sobre la visualització
d’una cinta per la televisió. Els principals
inconvenients són:
La durada i la qualitat de la imatge està con-

dicionada per l’espai físic que tingui el suport
magnètic, en aquest cas un CD-Rom. Si fas
la imatge d’una mida petita per tal que ocupi
menys espai, quan la vols visualitzar en una
mida més grossa es degrada molt. Si poses
poques imatges per segon et trobes que les
imatges fan salts. Amb el format que vaig
escollir, el vídeo de la pinya del 5 que dura 4
minuts, ocupa 100 Mb. La capacitat d’un CD-
Rom és de 650 Mb.
Com que la mida de la imatge és petita (240
x 180 pixels),només ho pot visualitzar un grup
reduït de persones al mateix moment (a no
ser que es disposi d’un projector que és
pràcticament inaccessible als particulars).
Una vegada el vídeo està digitalitzat i posat
a un CD-Rom, ja no es pot modificar.
Però, en contra, hi ha uns avantatges molt
interessants:
Quan fas una pausa o es visualitza a càmera
lenta, no es perd qualitat d’imatge. En un
vídeo convencional, si el reproductor no és
molt bo, la imatge queda bastant borrosa,
amb ratlles... Aquí es pot passar imatge a
imatge sense perdre gens la qualitat que
porti incorporada la digitalització.
Es pot realitzar una pausa de forma més
exacta i fàcil. Amb el marcador de temps que
incorporen la gran majoria de programes
visualitzadors de fitxers AVI es pot trobar la
imatge exacta que es desitgi. Així es facilita
molt la referència a detalls concrets que es
vulguin remarcar.
Els programes que capturen i digitalitzen els
vídeos permeten la seva manipulació i
barreja de gràfics i efectes que poden ser
molt útils.
La facilitat d’extreure «fotogrames» i incorporar-los
en un document de l’ordinador.
Això facilita l’elaboració d’una quantitat brutal
de material didàctic i propagandístic del
fet casteller. Deixeu córrer una mica la
imaginació.
Sempre queda la pregunta i el dubte:
És veritablement útil i didàctica una eina
d’aquest tipus?
La resposta ens la dona la Colla Castellera
del Casal Virolai de Querétaro. Jo només
vaig poder estar 4 dies a Querétaro i, no va
ser possible organitzar un assaig perquè les
dates eren molt dolentes per a ells (jo no
disposava d’altres) i una tarda plujosa va
malmetre l’assaig a l’exterior. L’actual Cap
de Colla, en César, m’ha dit en diverses
ocasions frases d’aquest tipus: «el CD podria
ser perfectamente el Cap de Colla», «tengo
que echar a la gente del ordenador: todo el
dia estudiando el CD». Jo no m’atreveixo a
afegir res més.
Conclusions del CD-Rom casteller.
Aquest CD no vol ser la bíblia ni cap dogma
de fe de com es munta un castell. Ha nascut
per una necessitat molt concreta i explica
com la meva colla munta els castells. Tots
sabem que hi ha moltes maneres diferents
de muntar les pinyes i les estructures. Per a
mi totes són vàlides sempre que en la
pràctica demostrin que el castell es pot
descarregar. Està destinat a una gent que
està a molts quilòmetres de distància. Per
qualsevol persona d’aquí és més fàcil
aprendre aquest tipus de coses. El fet que
els components de la Colla de Querétaro la
utilitzin sovint i els ajudi en la difícil tasca
d’aprendre a fer castells tenint tants mils de
quilòmetres de distància pel mig ja és prou
significatiu. Aquest CD està recolzat per una
quantitat importat de missatges electrònics
i moltes hores de xerrada davant l’ordinador
mitjançant Internet amb el greu problema de
canvi horari. Millor fora disposar de més
pressupost i poder crear material més bo.
Millor fora que tots ells poguessin estar-se
dos o tres mesos a Catalunya veient com
treballem les colles d’aquí. Fins i tot que
diverses colles poguessin anar allí i
ensenyar les nostres tècniques. Endavant
Castellers de Querétaro i tots aquells
ciutadans del món que vulguin saber alguna
cosa més d’aquest món particular dels
castells.

CONCLUSIONS FINALS
Ningú pot negar les repercussions sobre les nostres vides que ha tingut el desenvolupament
de la informàtica. Negar-ho a aquestes alçades seria viure d’esquenes al món que ens
envolta. Els castells també s’estan beneficiant d’aquest fenomen. Hem vist tres projectes
que fan referència a l’aprenentatge de coses de castells a diferents nivells aprofitant tres
eines informàtiques diferents. Amb la quantitat de castellers i simpatitzants i amb la quantitat
d’ells que no tenen problemes a dedicar part del seu temps al que és la divulgació del fet
casteller, segur que amb el pas dels anys viurem una proliferació d’eines informàtiques entorn
als castells. Aquestes eines específiques segurament aniran encaminades bàsicament a
tres aspectes dels castells: la gestió de les colles, eines per l’ajuda a la confecció de pinyes
i estructures, tasca prou complicada que pateixen nombrosos equips tècnics i eines que
contribueixin a la divulgació del fet casteller.
En tot cas hi ha una cosa claríssima: qualsevol tipus de material didàctic, sigui del tipus que
sigui, és un material inservible si al darrera no hi ha algú que tingui ganes d’aprendre.
Qualsevol eina didàctica té la funció d’ensenyar. Només cal trobar algú que vulgui aprendre.
1 Es refereix a la web de la Colla Jove de Tarragona.
La pàgina a què es refereix és: http://www.fut.es/~cjxt/CAT/PLANES/pdownl.htm, on hi ha
també algunes instruccions per a la instal.lació.