SUBSTANTIUS - cerberusadportamsg

SUBSTANTIUS
1. Concepte de substantiu
1.1. MORFOLÒGICAMENT
1.2. SINTÀCTICAMENT
À
1.3. SEMÀNTICAMENT

11.1. 1 MORFOLÒGICAMENT
MORFOLÒGICAMENT:
Classe de paraules oberta caracteritzada:
Lexema simple / Lexema complex + morfemes desinencials
Lexema: significat lèxic referencial
Morfemes desinencials: categories gramaticals (gènere, nombre i cas).
Ocasionalment expressats morfema [Ø] ὄνομα, ἧπαρ
Lexema simple:
Un únic lexema
Substantius simples πόλις, χάρις
Substantius arrel : μέλι, μ , ὄνομα, μ , ἧπαρ, ἧ ρ, γονύ, γ , πῦρρ
Substantius simples derivats:
Lexema simple + afixos (prefixos, infixos i sufixos) + morfemes desinencials
ὥρα, λόγος, ἀνάβασις, παιδίον, ἐπιθυμία
Lexema complex o compost:
2 o més lexemes +/- afixos + morfemes desinencials
δημοκρατεία, Πολυκράτης, λυκάνθρωπος.

1.2. SINTÀCTICAMENT:
S C C
Constitueix el NUCLI de SN (S.Prep.).
El nucli remet semànticamnent a un referent real o imaginari.

1.2.1. FUNCIONS DINS LA PREDICACIÓ:
Modificador apositiu del nucli d’un SN o d’una Or.
Predicat O. Copulativa
Poden constituir un Enunciat (= nucli Predicació)
Poden expressar a més totes les funcions sintàctiques expressades pels casos que
responen al ROL SEMÀNTIC representat en la predicació.
1.2.2. EL ROL SEMÀNTIC
És la relació semàntica que estableixen els sintagmes (S.NOMINAL, S.PRONOMINAL, S.
PREPOSICIONAL, S. ADVERVIAL) amb el predicat (PREDICACIÓ)
Els ROLS SEMÀNTICS són un conjunt obert ja que depenen de la semàntica del nucli de la
predicació (VERB)
Els morfemes casuals aglutinen FEIXOS DE ROLS SEMÀNTICS:
El morfema de datiu entre d’altres pot expressar els següents rols semàntics:
La persona ajudada, La cosa ajudada, La persona odiada, La cosa odiada, La persona
p j j p p
usada, La cosa usada, la persona convençuda, la persona amb qui es manté una relació
sexual, La persona beneficiada, La cosa beneficiada, L’agent, La direcció, La finalitat, La
ubicació, La possessió, etc..

11.2.3. 2 3 FEIXOS DE ROLS SEMÀNTICS SEMÀNTICS, NOCIÓ RELACIONAL I FUNCIÓ SEMÀNTICA
Els ROLS SEMÀNTICS semblants semànticament s’agrupen en FEIXOS SEMÀNTICS.
El conjunt de FEIXOS DE ROLS SEMÀNTICS conceptualment connectats i associats a
un mateix morfema formen la NOCIÓ RELACIONAL.
Les NOCIONS RELACIONALS són categories finites i permeables ja que admeten
interpretació variada.
La FUNCIÓ SEMÀNTICA és el feix de NOCIONS RELACIONALS conceptualment
connectades t d que responen a un o més é morfemes.
f

Les FUNCIONS SEMÀNTIQUES formen un
conjunt j t finit fi it i específic ífi en cada d llengua. ll
En grec clàssic les més habituals són:

Les NR i les FS associades als sintagmes admeten
g
més d’una interpretació i una mateixa FS pot ser
expressada per diversos morfemes:

El comportament de sintagmes amb idèntica funció semàntica dins la
predicació segueix unes pautes

1.2.4. Funcions sintàctiques dels complements de la predicació
La PREDICACIÓ és una unitat semàntica i sintàctica constituïda per un predicat i els seus complements.
Els COMPLEMENTS DE LA PREDICACIÓ tenen un caràcter representatiu: descriuen la situació i els
participants implicats en ella.
Una mateixa situació i els participants implicats en ella poden expressar-se amb predicacions diferents.
La PREDICACIÓ presenta p
tres nivells:

MODEL SINTÀCTICO-SEMÀNTIC: À À HORITZONTAL I ORGÀNIC
À

11.3. 3 SEMÀNTICAMENT
SEMÀNTICAMENT:

22. Classes de substantius segons la categoria
de gènere
2.1. EL CONCEPTE DE GÈNERE È GRAMATICAL
2.2. MOTIVACIÓ SEMÀNTICA DEL GÈNERE GRAMATICAL EN
SUBSTANTIUS I PRONOMS
2.3. EXPRESSIÓ MORFOLÒGICA DEL GÈNERE GRAMATICAL
EN SUBSTANTIUS ANIMATS
2.4. MOTIVACIÓ SEMÀNTICA DEL GÈNERE GRAMATICAL EN
SUBSTANTIUS QUE DESIGNEN ENTITATS INANIMADES

2.1. EL CONCEPTE DE GÈNERE GRAMATICAL
•El gènere dels substantius s’evidencia per la forma dels seus modificadors i determinants
•El gènere gramatical adscrit al referent és immotivat.
•El gènere gramatical i el nombre articulen la concordança del SN

2.2. MOTIVACIÓ SEMÀNTICA DEL GÈNERE
GRAMATICAL EN SUBSTANTIUS I PRONOMS
El gènere gramatical m./ f. pot estar motivat quan respon a la sexualitització dels
animats (γυνή, (γ ή ἀνήρ, ήρ πατήρ, ήρ κορή, ρή Σαπφώ, φ Πλατών) ) front als inanimats neutres
(βιβλίον, ί βουλευτήριον, ή πῦρ, ῦ ὕὕδωρ).
Entitats inanimades són subs. Masculins o femenins (τραπέζα, κύκλος, λόγος,
ἁλήθεια) ἁλήθεια).
Subs. Neutres amb referent sexualitzat m./f. (θυγατρίον, γύναιον, παιδάριον,
παιδίον, τέκνον, ὄρνεον)
Subs. Neutres apel·latius o propis amb referent sexualitzat m./f.(ἀνδράποδον,
Ἀβρότον, Νάννιον)

2 3 EXPRESSIÓ MORFOLÒGICA DEL GÈNERE GRAMATICAL
2.3. EXPRESSIÓ MORFOLÒGICA DEL GÈNERE GRAMATICAL
EN SUBSTANTIUS ANIMATS

2.4. MOTIVACIÓ SEMÀNTICA DEL GÈNERE GRAMATICAL EN
SUBSTANTIUS QUE DESIGNEN ENTITATS INANIMADES

31 3.1. SUBSTANTIUS PROPIS I APEL∙LATIUS

32 3.2. SUBSTANTIUS CONCRETS I NO CONCRETS

3.3. SUBSTANTIUS CONTABLES I NO CONTABLES O DE MASSA

3.4. SUBSTANTIUS INDIVIDUALS I COL∙LECTIUS

3.5. SUBSTANTIUS QUE DESIGNEN SITUACIÓ

AVANÇ ADJETIU

Cataloga g els substantius
Soph. EL. 1328 i ss: ἢ νοῦς ἔνεστιν οὔτις ὑμὶν ἐγγενὴς, ὅτ' οὐ παρ' αὐτοῖς, ἀλλ' ἐν
αὐτοῖσιν κακοῖς τοῖσιν μεγίστοις ὄντες οὐ γιγνώσκετε;
Hdt.3,47,1: τὸν αὐτοῖσι Ἄμασις ὁ Αἰγύπτου βασιλεὺς ἔπεμψε δῶρον.
Hom. Od. 8, 362 ss: ἡ δ' ἄρα Κύπρον ἵκανε φιλομμειδὴς Ἀφροδίτη, ἐς Πάφον, ἔνθα τέ οἱ
τέμενος βωμός τε θυήεις.
Hom Hom. Od Od. 3 3, “Τηλέ “Τηλέμαχ', α ' οὐ μέν έ σε χρὴ ρὴ ἔἔτ' ' αἰδοῦς οὐδ' ἠβα ἠβαιόν· ό τοὔνεκα οὔ ε α γὰρ ὰρ καὶ αὶ πόντον ό ο
ἐπέπλως, ὄφρα πύθηαι πατρός, ὅπου κύθε γαῖα καὶ ὅν τινα πότμον ἐπέσπεν.
Ar Ar.Th.868: Th 868: τί οὖ ἔτι ζῶ; Τῶν κοράκων πονηρίᾳ πονηρίᾳ.
D. 5,24: Διὰ τί; ἵνα μὴ πολεμοῦμεν.
D 43, 74: καὶ τὴν θυγατέρα ἔδωκα οὐδαμόσε ἕξω, ἀλλὰ τῷ ἀδελφιδῷ τῷ ἐμαυτοῦ.
Thuc46611: Τοῦ δ' αὐτοῦ θέρους Μεγαρῆς οἱ ἐν τῇ πόλει πιεζόμενοι ὑπό τε Ἀθηναίων
Thuc.4.66.1.1: Τοῦ δ αὐτοῦ θέρους Μεγαρῆς οἱ ἐν τῇ πόλει πιεζόμενοι ὑπό τε Ἀθηναίων
τῷ πολέμῳ, αἰεὶ κατὰ ἔτος ἕκαστον δὶς ἐσβαλλόντων πανστρατιᾷ ἐς τὴν χώραν,