Catàleg - Laboratori Visual

PRESENTACIÓ
SIDRAL SIDERAL
NECESSITAT DE VEURE
L’EXPERIÈNCIA DE LA GRATUÏTAT
INVASIÓ A LA CIUTAT
PINTAR LA CIUTAT
ANIMALS AMB BIGOTI
QÜESTIONARI
SUPORTS DE DIFUSIÓ
CRÈDITS

PRESENTACIÓ
Benvolguts passatgers de la nau Display: abans de salpar cap
a móns fantàstics concediu-me viatjar amb la màquina del
temps, si bé nombroses experiències van plaure’ns sent nens,
ans que la rauxa del destí aplegués els creatius d’aquesta Mostra.
Els tripulants d’enguany i el vostre humil narrador vam
nodrir-nos amb joguines impertèrrites: baldufes, Clicks, xilofons,
nines, Rubik, putxinel·lis, Slot, indòmites cometes o vehicles
a escala. Els desvergonyits «Pam i Pipes», les cavalcades a
coll i be, trinar els himnes emblemàtics de l’Horacio Pinchadiscos
o rosegar llepolies fins guimbar els queixals tampoc ho passàvem
per alt. Ens captivaren els invents del TBO i les tires còmiques
del Cavall Fort, així com les pallassades d’en Charlie Rivel i en
Tortell Poltrona. Englotíem crispetes a la penombra de la fàbrica
de somnis mentre es projectaven clàssics del blockbuster com
Goonies i Gremlins. A l’escola vam alçar castells d’escuradents,
modelar figures de plastilina i abrigar nus folis amb garbuixos
desiguals i, el frenètic esbarjo, fou aparador de l’«Un, Dos,
Tres, Pica Paret!» i aferrissats torneigs de «Pedra, paper i
tisora» entre companys. A «la caixa tonta» ens enlluernava La
bola de cristal, xalàvem amb els shows denominació d’origen
de La Trinca i El Tricicle, fórem «Súpers» o intrèpids cosmonautes
navegant per planetes imaginaris i deambulàrem pels carrerons
del Barri Sèsam i La vila del pingüí. En Pitus va mostrar-nos
els encants del zoo i, a la tauleta de nit, triàvem la nostra
aventura. Quan tocava fer non-non, ens endormiscàrem les
mil i una nits escortats pel Patufet o La rateta que escombrava
la escaleta. Ens embaladia l’enllumenat calidoscòpic de la fira
tot patint les colpidores etzibades del vaixell pirata, rebent
assestades d’escombra al tren de la bruixa i ens perdíem,
entre efímers reflexes, pel laberint dels miralls.
El temps és inclement, però l’infantesa és l’últim que s’oblida.
Ancorem al Port de Tarragona: ja fa quatre anys i escacs que
la fragata Display guerreja aquesta càlida i encantadora ciutat
mediterrània, declarada Patrimoni Mundial per l’UNESCO el
2000 i que ostenta un magnífic llegat històric i humà on
conflueixen la riquesa cultural, artística i arquitectònica.
Tarragona és la ciutat del repòs, de la disbauxa de l’esclat
festiu mes és, sobretot, la ciutat que et convida a passejar i
perdre’s pels seus carrers, magma urbà format per botigues,
cafeteries, teatres, biblioteques... escenaris que es reuneixen
a l’itinerari Display, gestat amb voluntat de promoure expressions
artístiques urbanes i, de retruc, substituir espais on s’ha actuat
incívicament per un ric ventall de propostes plàstiques que
produeixin als transeünts un impacte visual més positiu mentre
realitzen el senzill gest qüotidià de caminar.

Paral·lelament a la consolidació de la Mostra, van néixer noves
vies de comunicació entre l’artista urbà i la ciutat: el 2008, la
conselleria de Cultura i Joventut de Tarragona va engegar el
projecte Murs que parlen, on joves creadors poden pintar
lliurement a la via pública amb els permisos corresponents.
En el marc internacional, sis artistes del grafit van pintar a
l’altra banda del toll un mural de trenta-cinc metres a la façana
de la Tate Modern de Londres en motiu de la Mostra Street
Art. Tals efemèrides evidencien una febre efervescent per l’art
urbà com a llenguatge de creació contemporània, encara que
existeixen certs prejudicis al respecte i poca receptivitat per
part de les administracions. És en aquest context que els cinc
llenços metàl·lics que conformen el circuit de Display representen
un mitjà òptim a fi que els creatius procedents de qualsevol
indret generin interessants diàlegs amb els vianants. De fet,
fruit d’aquesta iniciativa els capitans del Laboratori Visual
d’anècdotes omplim un cabàs.
Des de de la nostra Associació volem patentar tal realitat a la
ciutat, presentant el projecte a convocatòries de finançament
obertes. Però anem a pams: per una banda, s’ha assolit l’objectiu
de donar suport a la producció i difusió dels treballs d’artistes
emergents participants; per l’altra, l’interès ciutadà per l’art
urbà generat manifesta la democràtica necessitat de continuïtat.
Així doncs, considerem la nostra gestió satisfactòria i actualment
treballem en la programació de la tercera edició de Display.
El present catàleg configura un ric mosaic que denota el
compromís de l’artista vers l’entorn i la societat que l’envolta,
però també brolla cert embruix que ens transporta a la
innocència de la quitxalla mitjançant un menú per a paladars
de tota mena: l’Amadeu ens va obsequiar amb el maremàgnum
collage d’un sidral sideral; en Yonamine va manifestar la
necessitat d’accentuar els nostres sentits; l’Anna, la Patrícia
i la Núria humanitzaren el carrer, tot remuntant-nos al lleure
dels anys mossos; l’Albert i en Salvador, plasmaren llurs
inquietuds generades per la cultura popular; l’Ivan, va pintar
la ciutat amb encantadors personatges musicals i, la Maria,
va exhibir una simpàtica fauna amb bigotis. Divagaria en
múltiples interpretacions: que si això em recorda als cartells
ci-fi de la dècada dels cinquanta; allò als àlbums il·lustrats
d’antany; l’imaginari Ghibli... però aquí, el més important, és
la cerimònia dels creatius executant la seva obra i la dels
vianants veient com evoluciona. Tanmateix, els traços comuns
que forjaren tal trempada troupe d’artistes són les vivències
de l’univers pop amb les quals han cohabitat i, la guspira que
els empeny a crear, és l’esperit de la nena o el nen que roman
dins seu, dins de cadascú de nosaltres. Les seves intervencions
a l’aire lliure ens regalen, amable i gratuïtament, sensacions
que –com a l’infantesa– perduren en el record.
Deixeu que els vostres ulls s’omplin de Display i gaudiu, a
través d’aquestes pàgines, d’una experiència multicolor:
l’esplèndid poti-poti d’imatges que nodreixen aquest creatiu
quadern de bitàcola. Bon viatge.
...................................................................
Alexandre Ayxendri
...................................................................

[7]
......................................................................................................
Amadeu Anguera (Eo)
......................................................................................................
SIDRAL SIDERAL
......................................................................................................
L’Amadeu tracta aquestes finestres metàl·liques acomodades
als carres de Tarragona com a portals dimensionals on s’hi
poden contemplar paisatges insospitats amb personatges del
futur, ruïnes del passat, éssers mutatoides i espais pseudo
industrials, és a dir, un trosset de l'univers Eo.
Si ens hi endinsem amb atenció, serem testimonis d’una
cavalcada retrofuturista plena d’icones i elements representatius
de diferents moments en la cultura de les civitzacions i, més
enllà, dels misteris de la vida al cosmos. Pulsions d'imaginació
retallades per unir-se en un conjunt de narracions fantàstiques
on es descriuen vincles espaciotemporals aparentment
impossibles. En resum, un Sidral sideral.
......................................................................................................
......................................................................................................

[8]
......................................................................................................
Yonamine
......................................................................................................
NECESSITAT DE VEURE
......................................................................................................
Necessitat de veure, d’oir i parlar, criticar el que t’agrada,
respectar el que no t’agrada, si vols; emprar expressions
corporals, convertir el WC en galeria i la galeria en cuina,
explicar rucades per a sords, interferir en l’audició dels bons
oients, causar xocs de consciència com a conseqüències
secundàries propositives, gaudir de pintar per a cecs que hi
veuen.
Claus d’interpretació:
Els protagonistes de les imatges són: Agostinho Neto (primer
president d’Angola de 1975 a 1979) i Fidel Castro, fotografiats
en una trobada entre els dos dirigents. En xinès es pot llegir:
Obama, la revolució americana. Yonamine planteja la hipòtesi
que els dos líders comunistes van traçar un pla secret per
provocar l’aparició d’un president negre als EUA.
......................................................................................................
......................................................................................................

[9]
......................................................................................................
Anna Bou, Patrícia Carles i Núria Rion
......................................................................................................
L'EXPERIÈNCIA DE LA GRATUÏTAT
......................................................................................................
Amb els plans urbanístics i viaris, l’espai urbà ha passat a ser
entès simplement com un espai residual entre edificis i vies
o bé un espai només per circular-hi.
El discurs de la nostra proposta se centra en la revalorització
del lleure i la vida al carrer i en la percepció de l’espai públic
com un espai d’experiències personals, col·lectives i d’intercanvi.
Perquè és al carrer, com a les pel·lícules, on sempre passen
coses.
......................................................................................................
......................................................................................................

[10]
......................................................................................................
Albert Pons i Salvador Bofarull (Ape & Ring)
......................................................................................................
INVASIÓ A LA CIUTAT
......................................................................................................
Les nostres creacions estan marcades per unes referències
molt clares, com són les imatges que genera la cultura popular,
el cinema, la televisió, el còmic, etc. Sempre tractant de
mantenir una distància per tal de construir els nostres universos
personals, formats per personatges inventats, lletres,
abstraccions i éssers en espais quasi onírics.
En aquest projecte volem reconstruir de nou aquests paisatges
i poblar-los a base d'uns éssers d'altres planetes que per
moments sembla que estan a un lloc a on no els pertoca.
La nostra intenció és que els vianants siguin testimonis d'una
invasió silenciosa per algunes cantonades de la ciutat. Una
invasió de personatges infantils i simpàtics que demostren que
la intervenció urbana o els graffitti no tenen per què ser
agressius per al medi.
......................................................................................................
......................................................................................................

[11]
......................................................................................................
Ivan Chin
......................................................................................................
PINTAR LA CIUTAT
......................................................................................................
Pintar, pintar, pintar. Hauríem de pintar la ciutat perquè no
semblés una ciutat.
......................................................................................................
......................................................................................................

[12]
......................................................................................................
Maria Jacas
......................................................................................................
ANIMALS AMB BIGOTI
......................................................................................................
Gossos amb bigoti, mussols amb bigoti, panteres amb bigoti,
lleopards amb bigoti, lleons amb bigoti i algunes barbes.
......................................................................................................
......................................................................................................

QÜESTIONARI
......................................................................................................
......................................................................................................
......................................................................................................

[7] Amadeu Anguera (Eo)
El tres de setembre del 1975 neix Amadeu Anguera Bernabé
DNI 39.703.743 Q. Realitzarà com un autòmat una vida
estàndard: estudiar, treballar, vida en parella, mantenir una
casa... fins al 1997, que començarà a concórrer a trobades
techno-naturals altrament dites raves. L’any 2000 la sobtada
mort d’un amic farà que s’ho replantegi tot.
És en aquest moment quan s’inicia la mutació. El 2007 el
fet de quedar-se sense treball, sense casa i sense parella
l’empeny a viatjar a Berlín, és allí on veu la màgia de la vida,
on es fusionen filosofia i manera de viure, i on troba l’estel
que més ha il·luminat el seu camí. Des de aleshores ha
consagrat la seva vida a mutar, filosofar, inventar, destruir i
crear art, encara que això comporti fer patir a moltes persones
que se l’estimen.
«Si les pedres del camí et fereixen,
somriu perquè camines,
viu i somriu ja que el positivisme és la clau de ser feliç».
«Atreveix-te a ser tu mateix».
D’on sorgeix Sidral sideral?
Tracto aquestes finestres metàl·liques acomodades als carres
de Tarragona com a portals dimensionals on s’hi poden
contemplar paisatges insospitats amb personatges del futur,
ruïnes del passat, éssers mutatoides i espais pseudoindustrials,
és a dir, un trosset de l’univers Eo. Si ens hi endinsem amb
atenció, serem testimonis d’una cavalcada retrofuturista plena
d’icones i elements representatius de diferents moments en
la cultura de les civilitzacions i, més enllà, dels misteris de la
vida al cosmos. Pulsions d'imaginació retallades per unir-se
en un conjunt de narracions fantàstiques on es descriuen
vincles d’espai i temps aparentment impossibles. En resum,
un Sidral sideral.
...................................................................

Explica el projecte personal d’art urbà del qual et sentis
més orgullós.
És difícil escollir entre la cara de flipats de la penya mentre
em poso l’escut de flufutoni quan sóc l’Home antiestrès (has
tingut un mal dia... desfoga’t amb mi) i em tiren ous farcits de
pintura. O el moment abans de llançar-me al buit i topar amb
una tela estant tot jo empastifat de pintura quan representava
l’Home stamping.
Quins són els teus referents principals?
La llibertat (tot aquell artista que ha fet el que ha imaginat ) i
la defensa del cantó de la llum (el còmic book america).
Alguna anècdota de l’experiència Display.
Quan fas art al carrer, la gent et parla sobre la seva cosina
que també pinta, et comenta els anteriors Display i opina
sobre el teu, de vegades apareix aquell públic que no té pressa
...................................................................
[ SIDRAL SIDERAL ]
i està disposat a deixar-se hipnotitzar, encuriosit pel pensament
sobre quin serà el pròxim gest surrealista que faràs, sense
parlar, hi connectes i sorgeix un fil de comunicació muda
meravellós. Poder treballar al carrer tranquil·lament i legalment
(sense haver d’anar a corre-cuita i sense el patiment de les
intervencions esporàdiques sense permís) és tooootal, la llibertat
de treballar sense horaris fa que si surts del Groove a les 3 de
la nit estant psicotocat i penses «ara tinc ganes de transformar
les meves energies, enfocar, convertir, traduir i plasmar aquestes
freqüències realitzant un collage sobre una planxa metàl·lica
de 2x1m i veure sortir el sol»... ho pots fer! Això no té preu,
com treballar mentre plou, sense cap pressió de data límit
d’entrega, el Display és esporàdic i atemporal.
Diuen que el millor elogi és una còpia, doncs en aquest cas
crec que el millor elogi seria aquest: repetiria.
...................................................................

[8] Yonamine
Va néixer a Luanda el 1975. Ha viscut a Angola, Zaire (actual
R.D.C), Brasil i UK. Actualment viu entre Lisboa i Luanda. Ha
participat en exposicions a Brasil, Cuba, Portugal, Emirats
Àrabs Units i a la 52 Biennal de Venècia.
...................................................................
«Somos o lixo do mundo»
«Som la brossa del món»
...................................................................
Aquesta frase, manllevada de la pel·lícula Fight Club (David
Fincher, 1999), tant pot ser aplicada a la condició humana,
especialment en la cultura contemporània, com a la forma de
treballar d’alguns artistes avui en dia.
En el cas de Yonamine (Angola, 1975) aquesta sentencia té
un doble sentit: d’una banda, els materials que utilitza, reciclant
memòries i objectes que va trobant en el seu recorregut, i de
l’altra, la manera com dirigeix una crítica viva i humorística
dels fets històrics i socials del nostre temps. L’altermodernitat,
definida per N. Borriaud com una proposta per a l’art
contemporani, planteja una estratègia de denúncia, una inclinació
vers l’interrogant com a motor impulsor d’un qüestionament
sobre allò que ens envolta. Els artistes usen el món ja existent
en operacions de postproducció (edició, muntatge, remix,
remakes), dotant les formes d’una nova vitalitat dintre d’una
societat de reproducció i còpia. Aquesta és una estratègia per
rescatar l’observador del seu estat d’endormiscament davant
d’esdeveniments que, mediatitzats, es tornen moltes vegades
fenòmens purament estètics.
Yonamine exercita el dubte, es qüestiona què hi ha rere la
superfície dels espectres que voluntàriament ens deixen
endormiscats. D’aquesta manera procedeix a un anàlisis
exhaustiu i personal del material humà que està a la seva
disposició, recollint els dolors del món en una estètica oposada
a aquest sentiment: pop, viva, acolorida, fresca i divertida.

El seu tractament de figures històriques, com ara el president
Obama o Fidel Castro, assaja una deconstrucció irònica de la
demagògia i la hipocresia de certs missatges polítics i ofereix
una nova via per comprendre’ls. Yonamine assenta la
comunicació a partir de renovar i reciclar els missatges. En un
món globalitzat on les referències circulen en un flux
interminable, aquest plantejament de treball ens permet repensar
el lloc de «l’altre» cultural i de la societat occidental que a poc
a poc cau en desús. Els mestissos, els criolls, aquells que
posseeixen una doble o triple referència identitària, els
semionautes, com els anomena N. Borriaud, representen,
actualment, el nou vigor que l’art necessita per mantenir-se
viu i sortir de l’apatia en què s’ha acabat enterrant.
...................................................................
[ NECESSITAT DE VEURE ]
Més enllà del fet multicultural, avui som interculturals. I a través
de les obres de Yonamine reconeixem problemàtiques que van
més enllà del seu context obvi i que ens parlen del nostre
sentit d’humanitat. No tan sols en el seu contingut aquest
artista és complex i multifacètic. El seu modus operandi comprèn
el collage, la pintura, el grafit i el vídeo. En la seva síntesi
operativa, l’artista funciona entre pols antagònics, entre el
palimpsest i l’acumulació, i deixa les obres en un procés
inacabat que incita l’observador a entrar-hi a participar.
...................................................................
Adaptació d’un text de Carla de Utra Mendes
Lisboa 2010
...................................................................

[9] Anna Bou, Patrícia Carles i Núria Rion
Breu història del projecte, amb introducció i fuga.
«Aquesta ideologia de la banalitat presumptuosa repetida de
ciutat en ciutat, quan sembla que ja l'única cosa que importa
és convertir-ho tot en espectacle o en escenari caríssim on no
es representa cap obra: no és una malaltia puntual, va pensar,
no és un episodi accidental [...], és una desgràcia universal,
una epidèmia, un desastre continu que ens porta a no sé sap
quina vida urbana, a quina estètica monòtona i plana, a quina
arquitectura o a quin sentit de la ciutat mateixa: les ciutats
han caigut, sembla que per designis implacables, en la xarxa
maligna de la moda, on quasi tot és destinat a la desfilada
efímera, als fullets per a turistes i a satisfer la vanitat estúpida
dels seus propis veïns, ja no ciutadans, ja només habitants,
ja ells mateixos turistes en la seua pròpia casa».
Joan F. Mira, El professor d'història
...................................................................
Juliol del 2008
Montblanc, un poble medieval amb muntanyes que sembla
que et parlin.
Allí hi ha l’estudi (compartit) de la Núria Rion. És tan espaiós
que quan hi entres et vénen ganes de posar-te a fer tombarelles.
I això vam fer. Després ens vam asseure en una terrassa de
la plaça major i ens vam trobar de sobte reflectides en una
tetera.
A partir d’aquí ja ve tota la resta.
...................................................................
Dimecres 24 de desembre de 2008
Intensiu a Montblanc de dos dies (23 i 24).
El pla era: elaboració de plantilles, carta de colors, llistat de
material, fotos del procés de treball; al final, però, ens hem
decantat per demanar un avançament a l'Àlex per poder
comprar un bitllet d'avió i marxar cap a Berlín i quedar-noshi
per sempre...
I demà Nadal... horreur!
...................................................................
Dimecres 31 de desembre de 2008
Acaba l'any i ho tenim tot per fer.
Per sort, en comença un altre.
...................................................................
Dimarts 13 de gener de 2009
Wenn die Bäume sprechen ist es etwas anderes
(Si parlen els arbres és diferent)
I encara més: a Karlsruhe (Alemanya) els arbres parlen diferent!
Ich mag das, wunderbar, wo ist die Post, was ist das, was
kostet das, es ist kalt, es ist heiss, es ist warm, das ist sehr
schön and auch die Kälte, ein Milchkaffe bitte, liebe, lieber, ich
heisse..., wie heisst du?, wie geht's? Was machst Du?, ich
bin, du bist, er/sie ist, warum? weil... also...
...................................................................
Dilluns 2 de febrer de 2009
Andrés ja ha après a dir «Plakatwand», és a dir: «plafó». Ho va
articular perfectament dijous a la nit, unes hores després
d'haver aterrat a Reus provinent de Karlsruhe. De sobte, tots
els que estàvem allí vam entendre que probablement aviat hi

hauria alguna novetat sobre els plafons. Tot d'una, M. Àngel,
parafrasejant E.M. Cioran va exclamar: «He sofert una
metamorfosi en la meva fisiologia: abans, de postres sempre
demanava meló, i ara sempre demano pastís de xocolata». A
la qual cosa Andrés, estirat damunt d'un matalàs i menjantse
molt alemanyament una taronja, va replicar: «Tírame el
Cioran».
Tot això va tenir lloc la mateixa nit que la Núria, l'Anna i la
Patrícia van considerar que aquella era l'última intervenció en
els plafons («die Plakatwände»).
«I si tot fos només l'obertura i ningú sabés de què?»
Elias Canetti, Hampstead
...................................................................
Dimarts 3 de febrer del 2009
Els murals ja formen part de la ciutat.
Cal passejar per descobrir-los abans no desapareguin.
...................................................................
Dimecres 25 de febrer de 2009
«Importa poc no saber-se orientar a la ciutat, però perdre-s’hi
com qui es perd en un bosc requereix un aprenentatge».
Walter Benjamin
...................................................................
D'on sorgeix? Què pretén explicar?
El discurs de la nostra proposta se centra en la percepció de
l’espai públic com un espai d’experiències personals, col·lectives
i d’intercanvi.
[ L'EXPERIÈNCIA DE LA GRATUÏTAT ]
Amb els plans urbanístics i viaris, l’espai urbà ha passat a ser
entès simplement com un espai residual entre edificis i vies
o bé com un espai només per circular-hi. El que abans s'entenia
com a espai públic (la plaça, el carrer, el mercat, el museu) en
l'actualitat es troba regulat principalment per la lògica del
mercat, amb un clar predomini de la funció ludicocomercial,
un fet que ha acabat negant totalment la ciutat com a àmbit
de les persones, les quals no són vistes ja com a habitants,
sinó que han passat a ser considerades mers clients potencials.
Cada imatge ens l’hem plantejada com una intervenció virtual
en l’espai, modificant-lo i transformant-lo en un espai més
obert, viu; en definitiva, més «humà».
Aquest és un projecte a sis mans el procés del qual s’ha centrat
en el diàleg, posant en comú idees i sensibilitats per construir
una sèrie d’imatges que acaben sent un espai de trobada.
Quins són els vostres referents principals?
Els nostres referents principals són el Grup de Treball, Guy
Debord, la Internacional Situacionista, Kurt Schwitters, el
dadaisme alemany, Joseph Beuys, Meret Oppenheim, Carles
Hac Mor, Eugènia Balcells, Guerrilla Girls, Walter Benjamin,
Franz Kafka, Hanna Arendt, John Cage, la música de Markus
Hechtle, les nostres bicicletes, entre molts/es altres.
...................................................................
http://www.experienciadelagratuitat.blogspot.com/
experienciadelagratuitat@gmail.com
...................................................................

[10] Ape & Ring
Ring i l'Ape formem part del col·lectiu vinculat al graffitti Hartos
de Arte (HDA), crew creada l'any 2003 i que, amb el temps,
ha anat deixant rastres per Barcelona, París, Tarragona, Madrid
i un llarg etcètera. Els membres del grup també ens trobem
repartits arreu, tot i que procurem sempre tenir alguna cosa
en comú, en la pintura i en la forma de divertir-nos. És per
això que sempre tenim alguna excusa per viatjar.
Un dels Hartos, en Ring, s'inicià en això de la pintura al
carrer cap al 1998; l'altre, l'Ape, cap al 2002. Junts hem
compartit murs, viatges, festes, exposicions, caminades,
dibuixos, adhesius... i tota aquesta experiència s'ha fusionat
en un projecte basat en tot un món imaginari que també
compartim. Aquest projecte l'hem anomenat Invasió a la ciutat.
D'on sorgeix Invasió a la ciutat? Què vol explicar?
El concepte global consisteix en una representació de l'espai
exterior, de la vida extraterrestre, una ciutat situada en un altre
planeta i evidentment infestada per tot l'imaginari que ens
transmet la cultura popular, del còmic, les pel·lícules, les
tradicions i les llargues hores passades davant d'un aparell de
televisió. Éssers vius de color verd, amb dos, tres o quatre ulls,
els OVNI, els cels plens de galàxies inventades, estrelles,
planetes i constel·lacions. Tot un paisatge sideral que ens
transporta a la pròpia realitat. Un espai on el món real i
l'imaginari es fusionen.
D’altra banda, també hi ha un gran component estètic
vinculat al graffitti, espai on inicialment es va concebre el
projecte. Això es relaciona amb les lletres, pompes, tags, pots
d’esprai o petits personatges pintant per la ciutat.
El projecte pretén explicar, per damunt de tot, el concepte de
suggestió. A partir de ciutats extraterrestres completament
allunyades de les nostres, trobem molts paral·lelismes amb la
pròpia consciència: com es desenvolupa l'individu en el context
social, el control de les masses, la videovigilància, la hipnosi
col·lectiva i en contraposició trobem també com a element
principal la insurgència d'alguns dels personatges que, situats
en un paisatge completament infantil, juguen a ser rebels,
juguen a ser els que naveguen a contracorrent en un món tan
inabastable.
Podeu explicar el projecte del qual estigueu més orgullosos
o contents, d’entre els que hàgiu portat a terme?
Els projectes dels quals estem més contents són tots i cadascun
dels nostres viatges. Qualsevol visita a un altre indret suposa
una experiència molt important i si a més tens l’oportunitat de

conèixer nova gent i compartir pintura i murs amb ells, la
combinació resulta genial. Properament, el març de 2010,
tenim previst un gran viatge per Argentina i Xile, on pintarem,
farem un parell d'exposicions i viatjarem molts quilòmetres
amb una furgoneta plena d’esprais i pintura plàstica. Si en
voleu tenir més informació podeu visitar: www.latinoamortour.com
Quins són els vostres referents principals?
El nostre principal referent és el graffitti. La nostra forma
d'entendre'l es basa en la concepció del graffitti com una
forma de deixar-se veure al carrer, d'omplir tot de pintura, de
tags, de lletres... però d’altra banda sempre hem tingut un
cert vincle amb les formes d’expressió més relacionades amb
el món de l'art convencional. No som dels que pensem que el
graffitti és art, ho tenim bastant clar i el nom de la crew és
una declaració d'intencions. El graffitti és una forma de vida
i d'entendre la nostra forma d’expressió.
(...) Si hem de parlar de noms, podríem parlar de gent que
van des dels novaiorquesos Sento i Keith Haring a gent d'aquí
com el Muelle o els ONG. Aquests són els grans noms i la llista
podria ser interminable, encara que també hi ha gent com UFO
de Nova York, especialment en aquest projecte, a gent com
en Kans, Gnio, Zire, Inos, Mr.Eps, Spit, 78, Leina, Megan, Resto,
[ INVASIÓ A LA CIUTAT ]
Tvrbo, 3615, Eraklez, Peebz i tots els nostres amics.
Fora d'aquest món de bojos del carrer, trobem les nostres
influències en camps molt diversos, des de les línies en blanc
i negre de Crumb als ritmes dels Beastie Boys. Tota l’estètica
del Hip Hop i les pintades dels rodamons als trens de
mercaderies. Els deliris d'Ed Wood i els acudits de Duchamp,
qui ens va llençar a la cara la prestatgeria de les ampolles i
un orinal i des de llavors els admirem per la seva bellesa
estètica.
Com veieu l'escena a vui, què en destacaríeu?
Pel que fa a les ciutats on vivim nosaltres, Barcelona i Madrid
respectivament, l'expressió al carrer segueix vigent però, a
diferència de fa uns anys, l'existència de murs on pintar
legalment ha disminuït a menys que zero. La gent opta per
pintar a la ciutat d'una forma més combativa i això també ha
provocat que proliferin els graffitti als voltants de les ciutats,
a les rieres, llocs abandonats, etc. Tot i amb això, a Catalunya
avui en dia trobem grans artistes i grans escriptors de graffitti.
Hi són aquí, només cal descobrir-los.
...................................................................

[11] Ivan Chin
Ivan Telefúnkez:
Sí, ho reconec, existeixo,
i per a qualsevol cosa estic al 690 300 249
...................................................................
Empaperar la ciutat.
Empaperar-la de blanc,
per esborrar-la, és clar.
O… de blau! Així, des del cel
semblarà que se l’ha empassat el mar.
No, no, no, no, amb paper d’embolicar millor.
vianants, tombaires i caminòlegs
tots coberts de colorins.
Arbres, bústies i fanals,
antenes, motos i senyals,
disfressades amb paper de regal,
són les teves joguines,
corre a per elles.
I quan acabis de jugar
no recullis res,
deixa-ho,
deixar-ho per allí,
sobre els carrers
de la ciutat.
Pintar, pintar, pintar…
Hauríem de pintar la ciutat
perquè no sembli una ciutat.
[ PINTAR LA CIUTAT ]

[12] María Jacas
Vaig estudiar Publicitat i Relacions Públiques a Madrid i vaig
fer l’últim any a Valdivia, Xile. He fet un postgrau d’Il·lustració
a l’Escola Massana de Barcelona i he participat al curs
d’Il·lustració i Disseny Gràfic d’Albarracín (que recomano a
tothom).
D’on sorgeix Animals amb bigoti? Què pretén explicar?
La sèrie d’il·lustracions Animals amb bigoti convida l’observador
a recrear una història, una trama, els protagonistes de la qual
es presenten desvinculats de qualsevol element narratiu. Els
animals són, en definitiva, els personatges d’un llibre que
qualsevol pot escriure. Aquesta invitació vol incloure
especialment un públic infantil perquè esdevingui receptor
també dels projectes artístics urbans (art al carrer).
Com ha anat l’experiència de participar en el projecte
Display?
Molt bé, encara que crec que a Tarragona són tots uns imberbes
ja que els bigotis van desaparèixer molt aviat, suposo que els
devien necessitar... Estic satisfeta del resultat, m’agrada com
ha quedat i m’ho vaig passar molt bé fent-ho. És la primera
vegada que veig un dibuix meu tan gran, acostumada a portarlos
en llibretes.
[ ANIMALS AMB BIGOTI ]
Em va sorprendre la quantitat d’opinions espontànies quan
realitzava el treball. Mai no havia pintat en públic abans i em
va agradar tenir comentaristes i opinions al voltant.
Pots explicar el projecte que has dut a terme del que estàs
més contenta?
L’estiu passat una mallerenga carbonera (ocell de pit groc) va
fer el niu dintre del gerro de l’entrada de casa meva. Vaig
decidir dibuixar la seva historia, que em semblava curiosa,
encara que va acabar d’una manera una mica tràgica. N’ha
resultat un conte d’escasses deu pàgines que sempre vull
imprimir, aviat potser m’hi dedico i en faig unes copies. Es diu
El jarrón.
Quins són els teus referents?
En tinc uns quants i vaig saltant de l’un a l’altre sempre. Alguns
els oblido i els torno a redescobrir. Sóc fan de Winsor McCay,
Maurice Sendak, Richard Coleman i Carson Ellis. Més propers:
Elisa Arguilé, Sergio Mora i Meritxell Duran. Avui es fan coses
molt bones, n’hi ha tants que no dono a l’abast per tenir-los
a casa.
...................................................................

SUPORTS DE DIFUSIÓ
......................................................................................................
POSTALS
......................................................................................................

CRÈDITS
Direcció i coordinació
Alexandre Ayxendri i Blai Mesa
...................................................................
Fotografies Display
Blai Mesa
...................................................................
Disseny i maquetació
Alexandre Ayxendri
...................................................................
Impressió
Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA
...................................................................
www.visual-lab.info
...................................................................
© Totes les imatges i textos posseeixen copyright dels autors.
Publicació gratuïta / 2.000 exemplars / D.L.: T2005/2009
...................................................................
Organitza
Patrocina
Col·labora Laboratori Visual dóna suport a