Catàleg - Laboratori Visual

[12] María Jacas
Vaig estudiar Publicitat i Relacions Públiques a Madrid i vaig
fer l’últim any a Valdivia, Xile. He fet un postgrau d’Il·lustració
a l’Escola Massana de Barcelona i he participat al curs
d’Il·lustració i Disseny Gràfic d’Albarracín (que recomano a
tothom).
D’on sorgeix Animals amb bigoti? Què pretén explicar?
La sèrie d’il·lustracions Animals amb bigoti convida l’observador
a recrear una història, una trama, els protagonistes de la qual
es presenten desvinculats de qualsevol element narratiu. Els
animals són, en definitiva, els personatges d’un llibre que
qualsevol pot escriure. Aquesta invitació vol incloure
especialment un públic infantil perquè esdevingui receptor
també dels projectes artístics urbans (art al carrer).
Com ha anat l’experiència de participar en el projecte
Display?
Molt bé, encara que crec que a Tarragona són tots uns imberbes
ja que els bigotis van desaparèixer molt aviat, suposo que els
devien necessitar... Estic satisfeta del resultat, m’agrada com
ha quedat i m’ho vaig passar molt bé fent-ho. És la primera
vegada que veig un dibuix meu tan gran, acostumada a portarlos
en llibretes.
[ ANIMALS AMB BIGOTI ]
Em va sorprendre la quantitat d’opinions espontànies quan
realitzava el treball. Mai no havia pintat en públic abans i em
va agradar tenir comentaristes i opinions al voltant.
Pots explicar el projecte que has dut a terme del que estàs
més contenta?
L’estiu passat una mallerenga carbonera (ocell de pit groc) va
fer el niu dintre del gerro de l’entrada de casa meva. Vaig
decidir dibuixar la seva historia, que em semblava curiosa,
encara que va acabar d’una manera una mica tràgica. N’ha
resultat un conte d’escasses deu pàgines que sempre vull
imprimir, aviat potser m’hi dedico i en faig unes copies. Es diu
El jarrón.
Quins són els teus referents?
En tinc uns quants i vaig saltant de l’un a l’altre sempre. Alguns
els oblido i els torno a redescobrir. Sóc fan de Winsor McCay,
Maurice Sendak, Richard Coleman i Carson Ellis. Més propers:
Elisa Arguilé, Sergio Mora i Meritxell Duran. Avui es fan coses
molt bones, n’hi ha tants que no dono a l’abast per tenir-los
a casa.
...................................................................