Untitled

INDEX
1. Teoria
2. Exposar el cas
3. Conseqüències
4. Possibles Solucions
5. Intervencions
6. Reportatge fotogràfic
4
1
8
15
16
17
18

1. Teoria
En aquest apartat explicarem els conceptes teòrics que ens han ballat pel
cap durant el procés de comprensió del problema al que ens hem enfrontat.
Com es l’assentament diferencial, la compressió i les accions higrotèrmiques.
Per tal de comprendre millor les causes i conseqüències de la fissura o
esquerda a tractar.
Lo primer seria saber diferenciar entre una esquerda o una fissura en un
mur de fabrica.
La esquerda i la fissura son lesions mecàniques produïdes per esforços
mecànics, com moviments, obertures, separacions entre materials y
elements.
L’esquerda es l’obertura longitudinal d’un elements constructiu, estructural o
de tancament que afecta a tot el seu espessor. Aquesta pot ser per excés de
carrega o per dilatació i contracció a causa de no crear juntes de dilatació.
La fissura en canvi es una obertura longitudinal que afecta a la cara
superficial de l’element constructiu o del seu acabat.
En fabrica si la fissura es veu per el dos costats ( exterior edifici – interior) es
tractarà d‘una esquerda.
Assentaments diferencials
Els terres argilosos varien la seva resistència a la compressió segons el seu
contingut en aigua.
Amb una humitat natural (18%) tenen molt bona resistència però a mesura
que augmenta el contingut d’aigua, també augmenta el seu volum alhora
que disminueix la seva resistència arribant al valor límit del 26% d’humitat
on es troba el límit plàstic. Després va disminuint el volum i es liqua a partir
del 35%. En el nostre cas varem suposar que l’assentament es devia a la
inclinació per les aigües del terrat.
Si hi ha assentament diferencial, apareixen fissures obliqües, en direcció
ascendent al punt assentat.
5

Compressió
Les peces constructives presenten una resistència a compressió natural que
depèn dels materials dels que estigui formada. El nostre cas ens interessen
els maons i el morter. Hi han maons de diferents resistències a compressió
20, 15, 12,5, 10, 7,5 KN/cm 2 . El morter supera al maó, per tant la nostra
preocupació es de centrava en la capacitat dels maons.
Amb l’aplicació d’un axil, comencen a aparèixer tensions internes
que ha de superar el material, però si se sobrepassa la capacitat
resistent de l’element a compressió, apareixen fissures o esquerdes
en la direcció paral·lela a la càrrega.
Accions higrotèrmiques
Afecten mes als tancaments de façanes orientades al Oest i al Sud . La
dilatació de les peces esta en funció del seu coeficient de dilatació y de la
tècnica constructiva utilitzada. Poden provocar dilatacions horitzontals, les
verticals queden contrarestades pel pes propi de la unitat constructiva, en
façanes. Es per això que les esquerdes es formen allà on no hi ha càrregues,
com a les baranes de fàbrica de maó dels àtics. De forma general, podem dir
que les esquerdes verticals es formen, en les façanes, en punts pròxims a
punts d’ancoratge amb l’estructura o tancament..
La deformació per dilatació de l’estructura provoca empentes normalment
perpendiculars als de la façana, produint:
6

· Esquerdes horitzontals coincidents amb una filada de tancament situada a
l’extrem (inferior o superior) del forjat que empeny segons la construcció de
la trobada
· Esquerdes verticals bastant netes en el tancament que rodeja els pilars de
les cantonades segons dos possibilitats:
- Que l’esquerda estigui en el pla perpendicular a la dilatació
- Que l’esquerda estigui en el mateix pla de dilatació per la
aparició d’esforços a tracció horitzontal importants al estar
excessivament rigiditzat el tancament amb l’estructura.
-Fissures, al mur interior, horitzontals, produïdes pel gir del tancament al
voltant d’un eix horitzontal.
Apareixeran fissures en l’acabat si el moviment de dilatació - contracció no
es excessiu . Els moviments per dilatació poden afectar també als forjats y
fals sostre.
Humitats
El treball com diu el títol es d’esquerdes o fissures en un mur de fabrica de
maó, però com que les conseqüències d’aquestes fissures son possibles
humitats com hi veurem mes tard.
Una humitat és una patologia produïda per una filtració d’aigua de l’exterior
(atmosfera).
Existeixen 5 tipus d‘humitat:
- d’obra
- per capitalitat
- de filtració
- per condensació
- accidental
a nosaltres només ens interessa l’humitat de filtració. Ja que es la produïda
per esquerdes o fissures en mur que donen a l’exterior de l’habitatge. Les
humitats per filtració, com molt be diu la paraula es produeixen perquè
l’aigua es filtra pel mur esquerdat fins l’interior de l’habitatge, on es creen les
humitats.
7

2. Exposar cas
Ens hem trobat unes petites fissures a les cantonades de l’ampit d’un
finestral d’un àtic del carrer Calatrava nº 68 , a Barcelona.
La situació de l’edifici es important per a després poder analitzar be el
perquè o les causes de la fissura. Ja que cada lloc te unes condicions
diferents de humitat, de temperatura mitjana durant les diferents èpoques
de l’any i del grau d’incidència del sol. Per concretar més es pot dir que al
ser una zona principalment residencial els edificis estan molt separats l’un de
l’altre i son més o menys de les mateixes altures. Això implica que els àtics
de la zona no reben en cap moment del dia ombres d’altres edificis, tot lo
contrari que ens podríem trobar en altres zones de la ciutat on els edificis
estan un al costat de l’altre amb molta diferencia d’altura entre ells.
Una altra cosa important a saber, es que les fissures es troben en l’exterior
d’una zona de la casa que es va fer posterior a la construcció de l’edifici, per
tant els paraments no son continus.
8

2.1 Com son les fissures:
Les fissures que tenim son curioses, ja que a primera vista no pots deduir a
que es deuen. Hi ha parts en que sembla que fossin obliqües i en zones que
sembla que son verticals. I son continues en tot el parament. Sense tenir en
compte els materials que troba (en aquest cas tractant-se d’una fabrica de
maó i morter).
Les fissures estan situades a dues de les cantonades del terrat. Aquestes
estan en les dues cares de la cantonada.
A la fotografia es pot observa una de les cantonades del terrat amb fissures
No podem saber segur si estem parlant de fissures o esquerdes ja que no es
pot accedir a veure la part interior del parament, perquè hi ha una llibreria
en bones condicions, sense cap problema patològic visible. Fins que no es
pugui veure l’interior del parament no es pot determinar a vista si es una
fissura o esquerda.
9

2.2 Causes
Les possibles causes per aquestes fissures tenint en compte l’emplaçament,
la situació dins del terrat i que es de construcció posterior a la del edifici son:
- Podríem considerar l’assentament diferencial per varies raons: la primera
es perquè les fissures trobades en el mur son inclinades formant una “V”, en
la cantonada, on la part estreta esta en la part inferior del mur. I segons la
teoria exposada amb anterioritat aquest tipus de fissures son per
assentaments en una banda del mur. La segona raó per a justificar podria
ser que tenint en compte que estem parlant d’un terrat, per tant d’una
coberta plana amb una pendent aproximadament del 1%, i que el mur s’ha
fet posterior a la construcció de l’edifici, la construcció d’aquest s’hagués fet
malament i un cop fet hagués tingut petit assentament.
En els dibuixos següents podem observar com son les fissures en un mur, si
aquest a experimentat un assentament diferencial.
- L’altre possible causa d’aquestes fissures seria l’excés de càrrega. Ja que si
raonem de la mateixa manera que en l’assentament diferencial, podríem
suposar que el pilar de la cantonada rep molts esforços i llavors tindria un
assentament diferent a la resta del mur. Les fissures teòriques d’un
assentament per esforços verticals (explicat en l’apartat 1) son més o menys
verticals.
10

El que nosaltres varem pensar en un primer moment va ser:
Si hi ha assentament diferencial,
apareixen fissures obliqües amb direcció
ascendent al punt assentat.
Si se sobrepassa la capacitat
resistent de l’element a
compressió, apareixen fissures
o esquerdes en la direcció
paral·lela a la càrrega.
11

Imaginàvem que la suma d’aquestes dos accions resultarien en esquerdes o
fissures amb obliqüitat molt vertical
Després d’un estudi exhaustiu d’aquestes causes les hem hagut de descartar
per diferents motius, com :
- Per assentament no pot ser perquè un cop estudiat el funcionament del
mur i el sistema constructiu utilitzat per realitzar-lo, aquest es va construir
posant una capa de formigó d’anivellació, per tal d’evitar un assentament no
desitjat. A dames aquest mur no rep suficient carga per a poder flexionar lo
necessari per a crear aquestes fissures.
- Per excés de càrrega tampoc pot ser, perquè els pilars que descarreguen
en el mur no tenen cap forjat a sobre, per tant no reben cap carga de
l’edifici, només reben les forces de la mini coberta inclinada que hi ha a
sobra.
12

Detall de la secció de la zona
Un cop descartat els dos possibles causants de la esquerda, ens varem
adonat que a l’hora de pensar les causes no havíem tingut en compte el grau
d’insolació. Tenint en compte que es un terrat i que l’edifici esta situat una
zona alta de la ciutat el grau d’insolació es molt alt. Per ser exactes la
península ibèrica rep una radiació solar mitjana a l’any entre el 3,13 y els
1,48, Barcelona estaria en 2,59.
13

La insolació als terrats provoquen una gran dilatació del diferents materials
que conformen l’ampit. El morter i els maons tenen diferents coeficients de
dilatació; cosa que podria ser la causa de la fissuració. Els maons son menys
flexibles que el morter, per tant els primers en tenir fissures quan hi ha
tensions.
En aquest cas tant el morter com els maons tenen fissures, això ens porta a
deduir que fa bastant temps que el mur esta tenint aquestes tensions i per
tant que les fissures dels maons s’han acabat ajuntat mitjançant el morter,
ja que el morter tampoc es un material molt flexible.
Les fissures estan en les cantonades; creiem que és lògic que apareguin aquí
ja que es on rep els esforços.
En la figura anterior es pot observar com el pilar metàl·lic que es molt més
flexible que el morter i que els maons, aquest es dilata i transmet esforços al
mur, provocant les fissures. Aquest esforços son quasi insignificants però si
hi sumen la poca flexibilitat dels altres materials, i per tant els coeficients de
dilatació, en aquest mur es creen fissures.
Aquest tipus de fissura les solem trobar en las parts altes dels edificis, ja que
en les parts més baixes aquesta dilatació, que em explicat dels materials, es
veu contrarestada si la paret de fabrica de maó rep el pes de la unitat
constructiva. Lo mes segur es que en els pisos inferiors no hagin cap mena
de fissures similars.
Tal com es veu en la següent figura els materials es deformen
horitzontalment, cosa que produeix que les fissures es creïn en sentit
vertical.
14

3 Conseqüències
A primera vista es pot pensar que les fissures de l’exterior son superficials,
pel poc pes o esforços que rep el mur. Però si anem a l’interior de
l’habitatge ens donem compte que molt a prop de la cantonada hi han
humitats que estan desprenent la pintura i sòcol. Tal com es veu a la
següent fotografia.
Just a la cantonada no podem observar si hi han humitats, ja que hi ha una
llibreria. Però si trèiem alguns llibres i observem la fusta de l’interior de la
llibreria observem que la fusta també esta danyada (amb un color fosc, com
de podrit). Per tant podem dir que les humitats que esta experimentant
l’interior de l’habitatge provenen de la cantonada.
Aquestes humitats comencen a ser importants i s’haurien d’arreglar, però
avanç s’hauria d’arreglar les fissures les exterior. Per resoldre el problema
hem d’eradicar la causa inicial.
Podrició de
la fusta i
aixecament
de la pintura
Filtració
d’aigua
Esquerdes
Dilatació
tèrmica
15

4. Possibles solucions
Avanç de començar el procés d’intervenció per reparar les esquerdes, creiem
oportú comentar que aquestes no afecten a la capacitat portant de l’edifici.
Però ja han començat a deixar filtrar l’aigua dins de l’habitatge, produint
humitats molt a prop de l’origen de les fissures.
Donat que el nostre problema radica en la dilatació, cal intervenir per
arreglar-les.
Hi podem trobar diferents solucions dependent de la del temps del que
disposem per realitzar el treball; es pot fer bé i amb temps, o bé i ràpid.
- Si el problema greu s’ha de solucionar urgentment, la millor solució per
aquest cas seria:
Ampliar la fissura- esquerda de tal manera que es faci gran i així es
podria ensellar. D’aquesta manera aconseguim tapar la fissura y impedim
que continuí entrant aigua a l’interior del parament.
Aquesta solució només ens treu de sobre el problema de les humitats,
però si no fem cap canvi en el mur, aquest tornarà a esta igual d’aquí un
parell d’anys quan tornin les fissures per la insolació solar i per les dilatacions
dels materials.
- Una altre solució per aquest problema seria fer unes juntes de dilatació a X
cm de la cantonada en els dos costats. Així aconseguiríem eliminar des de
l’origen els petits moviments de les peces ceràmiques produïdes per les
dilatacions tèrmiques diferents dels diferents materials (maons, morter,
fusteria d’alumini).
X
16

Intervenció:
La solució que proposem per solucionar aquest problema és realitzar juntes
de dilatació a X cm de la cantonada en els dos costats fent servir una
talladora radial. D’aquesta manera aconseguiríem absorbir els diferents
augments de volum de les peces ceràmiques i el morter a causa de les
accions higrotèrmiques.
Donat que la construcció actual no disposa de cambra d’aire i la fusteria
interior s’ha deteriorat bastant, procedirem a treure-la, posar una cambra
d’aire dotada d’aïllament tèrmic de espumes rígides de poliuretà aplicada “in
situ”.
El procés començà prenent les mesures de la llibreria interior i procedir a
arrancar-la per deixar a la vista la paret amb humitats. Mentre el fuster
fabrica la nova llibreria, es procedirà a rascar la pintura aixecada per les
humitats de la paret.
Tot seguit es procedirà al reomplert de les esquerdes amb X per evitar noves
filtracions. Amb la radial farem les juntes de dilatació i les omplirem amb un
sellant elàstic. Ara es moment de replantejar l’espai de la cambra d’aire on
tindrem en compte 4 cm de aïllant i el 0.5 cm del cartró-guix.
Un cop finalitzat tot aquest procés, el fuster col·locarà la nova llibreria.
Els detalls i seccions de la possible solució estan a continuació en el
reportatge fotogràfic.
En aquest detall s’observa la solució
constructiva proposada per la
reparació de les humitats.
17

6. Reportatge fotogràfic
6.1 Plànols de la zona estudiada
Planta del terrat amb les seves inclinacions
18

Planta de la zona estudiada un cop feta la remodelació
19

6.2 Fotografies de les patologies
ESQUERDES DEL MUR
20

HUMITATS PRODUÏDES PER LES ESQUERDES
23