Consultar el treball - DonesDigital

"Mujer, ay, flor ignorada
en un desierto perdida,
por los vientos combatida
y por el sol calcinada."
Ángela Grassi.
2

Agraïments
Aquest treball de recerca no hauria estat possible sense algunes persones que han
contribuït i m’han ajudat al llarg de tota la seva elaboració. I són per tant,
mereixedores d’un agraïment.
En primer lloc, a la meva tutora de treball Núria Jardí, per els seus consells i per ser
la principal impulsora del tema i de la planificació, contagiant-me les ganes
d’endinsar-me dins aquest tema tan poc tractat al llarg del temps.
En segon lloc, a la meva mare, que sempre ha cregut en mi fins i tot en els
moments més grisos, i m’ha seguit en tots els meus viatges a Barcelona a la
recerca de llibres i de dones periodistes.
Caldria agrair també aquest treball, parlant de dones periodistes, a l’Associació de
Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) per la seva cordialitat i amabilitat oferint-
me informació i llibres que han facilitat molt la meva feina, i per la invitació a veure
els premis de comunicació no sexista d’aquest any. També a l’Institut Català de la
Dona, així com a Rosa Montero, Anna Muñoz i Ricard Ribera que, tot i dedicant-se a
la dura tasca de periodista, em van dedicar uns minuts perquè els pogués
entrevistar.
A la Núria Alberich, per els seus consells sobre la dona des d’un punt de vista
antropològic, a la Vicky, que llegia alguns fragments i m’animava a continuar, I al
Marco, pels seus ànims i el seu ajut a l’hora d’elaborar els gràfics a ordinador.
També caldria fer un agraïment a totes elles, per obrir-nos un camí i una
possibilitat a les que volem dedicar-nos en un futur.
Gràcies a tots!
3

Índex
Introducció..................................................................................pàg.5
1. Inicis del Periodisme Femení a Espanya.............................pàg.6
2. El silenci absolutista i l’efecte del liberalisme...................pàg.11
3. La premsa periòdica Isabelina..........................................pàg.14
4. Comença una nova etapa: Feminal...................................pàg.22
5. La República i les seves conseqüències............................pàg.33
6. La Guerra Civil Espanyola.................................................pàg.47
7. El Franquisme...................................................................pàg.51
8. Fins els nostres dies........................................................pàg. 61
9. Estudi de la situació actual de la dona periodista............pàg. 77
10. Projecte: El nou Feminal................................................. pàg. 84
11. Entrevistes......................................................................pàg. 86
12. Conclusions.....................................................................pàg. 95
13. Bibliografia.....................................................................pàg. 98
4

Introducció
Les dones han estat sempre un esglaó més baix que els homes. Indiscutiblement,
sempre ha estat així, i és per això que conformen un grup que al llarg del temps ha
hagut de obrir-se camí amb més esforç del que era necessari.
En aquest treball de recerca es té com a objectiu primordial conèixer l’evolució
d’aquesta lluita per la igualtat dins un àmbit intel·lectual: el periodisme, i,
concretament, dins la premsa escrita.
Ens centrarem en l’evolució de la dona espanyola tot i que donarem prioritat a la
dona catalana. Així, en aquest treball es podran veure períodes on mostrarem més
dones catalanes, com la república, perquè les dones periodistes abundaran més.
Per contrapartida, al franquisme, per exemple, veurem una multitud de dones de
diverses parts d’Espanya, ja que moltes dones catalanes van haver d’exiliar-se.
Així doncs, partim de diverses hipòtesis que intentarem respondre al llarg d’aquest
treball: Com la dona s’ha obert camí dins el periodisme? Quins factors han ajudat a
què progressi fins arribar a la situació actual? Quina va ser la primera dona
periodista? Per què actualment no hi ha revistes feministes? Quina va ser la
primera revista reivindicadora?
I, sobretot, encara la dona està en un lloc més baix que l’home dins la premsa
escrita?
5

1. Inicis del Periodisme Femení.
1.1 . Les primeres publicacions europees per dones.
Es considera que la primera publicació adreçada a les dones, Ladies Mercury, va
sorgir a Anglaterra el 1693, i el 1709 ja veia llum la revista Female tatler, a càrrec
de Mary de la Rivière Manley, la qual era col·laboradora de Jonathan Swift i , tan
interessanda com l’escriptor a denunciar intrigues i escàndols, va ser arrestada per
difamació i empresonada 1 . Dins l’àrea mediterrània, la primera publicació femenina
que va veure la llum va ser Journal des Femmes, gràcies a la fervent feminista
madame de Monteclos, que la va iniciar a Paris l’any 1759 i va continuar publicant-
se durant 20 anys. A Itàlia , Eleonora Pimentel iniciava l’any 1792 la publicació d’Il
Monitore que, tres cops per setmana, sortia per divulgar la revolució francesa.
1.2 La primera premsa femenina espanyola
No pot qualificar-se ni de important ni de llarga la tradició del periodisme femení a
Espanya. Té uns començaments curiosos i una història interessant i agitada,
sempre difícil i pressionada pels homes, que desaprovaven la labor de la dona dins
el periodisme. I passaren molts anys fins que aquesta prengué una situació
reconeguda i valorada correctament. Les petjades més llunyanes d'una activitat
femenina dins la premsa se situen en el segle XVII. Una certa Francisca de Aculodi,
de Sant Sebastià, va iniciar, entre 1687 i 1689, la publicació d'un fulletó titulat
Notícias principales y verdaderas 2 . Apareixia cada quinze dies i era la reproducció
d'un periòdic escrit en la llengua castellana derivant de Brussel·les 3 , capital per
aquell temps dels dominis espanyols de Flandes.
1.2.1 Francisca de Aculodi
Francisca de Aculodi incloïa notícies locals que ella mateixa recollia i escrivia, i va
arribar a aclaparar, segons indicis de l’època, una certa fama en la societat 4 . Passen
els anys i ens caldrà esperar fins la segona meitat del segle XVIII perquè vegi la
llum la primera publicació periòdica que podem classificar com femenina: Es tracta
de La Pensadora Gaditana, escrita a càrrec de Beatriz Cienfuegos entre els anys
1
Rattner gelbart, Nina, ha publicat un estudi sobre les dones periodistas dels segles
XVII i XVIII en History of women in the west. Laterza
2
Vegeu annex, pàgina 2
3
Vegeu annex, pàgina 3
4
Pedro Gómez Aparicio, Historia del Periodismo Español (Madrid: Ed. Nacional,
1967), p.159.
6

1763 y 1764. Abans de parlar d’ella, però, ens caldrà situar-nos en el
context social i cultural que es vivia.
1.2.2 La política descobreix una nova arma
Ens trobem en una època complexa, per aquestes dates s'acaba aquella
primera forma de “periodisme tradicional”, espontani i artesà, fins i tot rodimental
de vegades, i comença a organitzar-se el que més tard s'anomenarà el “quart
poder”, o un periodisme més seriós i directe, ja que per primera vegada els alts
càrrecs s’adonaran de la important arma de persuasió que representa la premsa
escrita en el poble. s’utilitzarà doncs el periodisme com a mètode de
conscienciament i difusió d’ideals polítics. La funció crítica de les publicacions
periòdiques és, des d'aquell moment, un element fonamental en la societat, i fins i
tot sorgeixen els primers brots d'una premsa revolucionària. Durant el segle i mig
llarg que s’inicia a partir de la il·lustració fins la Guerra Civil, les publicacions
periòdiques espanyoles seran un reflex fidel de les situacions polítiques que
travessa el país. Foren elles, però, també les primeres en patir les conseqüències
del tarannà dels governs i el seu missatge oscil·la dramàticament entre la llibertat
total i la censura més estricta, i això que estem explicant malauradament és també
aplicable a la premsa femenina.
En 1762 les coses semblen millorar quan el rei Carles III va voler que la premsa es
convertís en un instrument d'educació popular i va suprimir, mitjançant la Real
Ordre, els obstacles que s’oposaven al seu desenvolupament: reglaments,
autoritzacions prèvies, privilegis de correcció, lleis de censura i altres complicacions
que concorrien a fer difícil la publicació de qualsevol diari. Per altra banda, des dels
començaments del seu regnat manifestà preocupació per millorar l'educació de les
dones, i així, al crear-se la “Societat Econòmica Madrilenya d'Amics del País”, va
autoritzar que fossin admeses en ella 14 dones de l'alta societat.
Poc després, i per primera vegada en la història de la Universitat espanyola, una
dona va obtenir el grau de doctor en Filosofia i Lletres, i va ser rebuda en la Reial
Acadèmia Espanyola.
El rei vol educar la dona mogut, en gran part, per la por davant els escrits
clandestins que circulen sobre el divorci. Anuncia públicament que desitja que la
dona aprengui a estalviar els diners a casa, i no els malgasti seguint modes sense
sentit. Promulga la culturització a la dona, i és més, obre les portes del seu món
laboral. Des d’aquell moment, dones i joves tenien dret a aprendre i desenvolupar
un ofici, cosa que ja feien d’amagat. Aquest fet és molt important, ja que
7

epresenta la primera incorporació de la dona al món laboral, legalitzant i valorant
les seves tasques, tot i que mai com un home.
1.2.3 Beatriz Cienfuegos i La Pensadora Gaditana
Per desgràcia no ens han arribat (si és que hi van haver) publicacions feministes
d’aquella època que ens donin testimoniança directa de la situació de la dona.
L'únic periòdic femení de l'època que hem pogut trobar, que és també el primer en
el seu gènere, es caracteritza per l'extraordinària originalitat del seu contingut i
l'agudesa de la seva autora. És així mateix el primer
que posseeix un cert caràcter feminista. Ens referim a
La Pensadora Gaditana, que es publicava a Madrid i a
Cadis en 1768 , i que era signat per Beatriz Cienfuegos.
Ella escrivia cada setmana un discurs moral de 24
pàgines relacionat amb els costums de les dones del
seu temps. La seva intenció, diu, era la de criticar i fer
ridículs molts vicis que “amb capa d'estil i brillantor
remarcable, s'han introduït entre nosaltres”.
Aquesta publicació neix com a reacció contra els
excessos d’un famós diari de l’època, El Pensador, Escrit per un renombrat
periodista de l’època, Clavijo y Fajardo, que escrivia en contra de les dones. En la
primera publicació de la Pensadora Gaditana, la mateixa
Beatriz ens narra aquest mateix factor que l’impulsa a
escriure:
El pensador, per
Clavijo Y Fajardo.
“Exaltado todo el humor colérico de mi natural con las desatenciones, groserías y
atrevimientos del señor de El Pensador de Madrid. Alguna vez había de llegar la
ocasión en que se viesen Catones sin barbas y Licurgos con basquiñas. No ha de
estar siempre ceñido el don de dar consejo a las pelucas,[...] también los mantos
tienen su alma, su entendimiento y su razón. Pues que los hombres han de
mandar, han de reñir, han de gobernar y corregir, y a las pobrecitas mujeres,
engañadas con el falso oropel de hermosas y damas, sólo se les han de permitir
gajes de rendimientos fingidos.. . y acabándose la comedia de la pretensión, todo
se oculta, y ¿sólo se descubre el engaño y la falsedad? No, señores míos, hoy
quiero, disponiendo el encogimiento propio de mi sexo, dar leyes, corregir abusos,
reprender ridiculeces y pensar como vuestras mercedes piensan, pues, aunque
atropelle nuestra antigua condición, que es siempre ser hipócritas de pensamientos,
8

los he de echar a volar para que vea el mundo a una mujer que piensa con
reflexión, amonesta con madura y critica con chiste”. 5
Beatriz Cienfuegos va saber fer tot això en un estil molt senzill i espontani, amb
l'audàcia d'una dona lliure que busca com expressar-se en un moment on tots els
camins estan bloquejats.
Els seus escrits, dirigits sobretot a les dones, també sovint eren adreçats a
privilegiats i ociosos de l’època:
“¿Qué derecho te ha dado este fingido honor de que haces alarde, para que usurpes
a los pobres y les comas las dulces cosechas de sus industrias? 6
No se sap gran cosa sobre aquesta dona. Ni tan sols el seu nom figura en els
registres de baptisme gaditans. Òbviament, “Beatriz Cienfuegos” no és res més que
el sinònim que l’escriptora feia servir per escriure-hi, ja que el seu tarannà,
perseverança i crítiques li portaren més d’un maldecap, i aviat es convertí en un
personatge altament popular i conflictiu. Alguns dubtaven si darrera de “Beatriz” hi
havia un home, ja que, com consten alguns escrits de l’època, era impossible que
una dona tingués aquesta capacitat de critica i escriptura, i el valor de publicar-ho.
Beatriz respongué a aquests comentaris en una publicació:
“Porque todos porfían, y a su parecer con razón, de que no es mujer la Pensadora:
hay tal ignorancia. Dios ha dado a las mujeres otra alma distinta, y de menos
facultades que la del hombre? o ¿procuran hacer valer aquella antigua y errada
opinión, de que las mujeres cran animales imperfectos, extendiéndola también a
sus luces, a sus discursos y a su entendimiento? ... Desengáñense Uds., mujer soy,
y mujer que tal cual puede discurrir, y ojalá que me fuera posible dejar de serlo,
” 7
para de este modo alejarme cuanto putliera de un sexo, que tan poco procura
Tot i així, Beatriz mostra l’inici del periodisme feminista a Espanya, i ho fa sota
anonimat i intrigues. L’única pista que trobem d’ella en un dels pensaments perfilen
la mà que s’amagava darrera d’aquelles publicacions escandaloses, on Beatriz
sembla fer un autoretrat de la seva persona:
“Yo, señores, gozo de la suerte de ser hija de Cádiz, bastante he dicho para poder
hablar sin vergüenza. Mis padres desde pequeña me inclinaron a monja, pero yo
siempre dilaté la ejecución: ellos porfiaron, y para conseguir el fin de sus intentos
5 La Pensadora Gaditana. Pensamiento I.
6 La Pensadora gaditana. Pensamiento IV
7 La Pensadora Gaditana. Pensamiento III
9

me enseñaron el manejo de los libros y formaron en mí el buen gusto de las letras
para lo que, dándome maestros, con alguna aplicación mía me impusieron en, la
latinidad. Sé hacer un silogismo y no ignoro que la materia primera no puede existir
sin la forma, con estas bachillerías y seis: años de reclusión en un convento, he
salido tan teóloga que todos en mi casa me veneran por una sibila!” 8
Gràcies a La Pensadora, es comencen a donar indicis sobre aquella sorda lluita
entre el desig de canvi que sent la dona de la il·lustració i les forces conservadores,
tradicionals i immobilistes que ja des de llavors s’oposaven a tota modificació de la
seva forma de vida.
Però la veritat és que tristament, la força amb què Cienfuegos encoratjava a les
dones no va aconseguir propugnar grans canvis ni augmentar el valor feminista.
L’alta societat de dones s’oposa al moviment de lluita ja que no reclama la capacitat
d’adquirir cap mena de labor vetada al sexe femení, sinó que opten per casar-se
amb marits de renom i amb una bona feina, s’oposen a treballar perquè consideren
una baixesa del seu estatus social davant els altres, i viuen gastant-se la fortuna
del marit. La noblesa i la burgesia feminista de l’època, doncs, no es preocupa el
més mínim de la igualtat de sexes. Malauradament, la resta de dones tampoc ho fa.
La majoria de la població és silenciosa i analfabeta, temerària, la situació que
mantenen fa impensable una revolta o una reclamació de drets.
Unes estan al convent, unes altres treballen la terra aferrades a l’arada durant
jornades completes per portar un sou mínim a casa, i finalment trobem les
captaires suplicant per camins i poblets.
S’ha de dir que en l’Espanya de l’època, essencialment agrària, les dones són hàbils
i fortes com l’home, i, tot i ser menyspreades, sovint treballaven igual o més que
ells per la meitat del jornal. Participaran a la inacabable sèrie de motins i agitacions
que esquitxen el segle XIX i la primera meitat del XX fins la guerra civil. La
Pensadora va ser una anticipació original del feminisme espanyol, així com un bon
inici per la premsa femenina, tot i no tenir seguidors immediats.
8 La Pensadora gaditana. Pensamiento VIII
10

2. El silenci absolutista i l’efecte del liberalisme.
Aviat Espanya es va endinsar dins la Dècada Ominosa. Madrid publicava 65 diaris
quan Fernando VII jurava la constitució; i només en restaren 5 en 1824 , primer
any de retorn a l'Absolutisme. Tota la legislació liberal és anul·lada, juntament amb
la reforma universitària, es tanquen Universitats en províncies, l'ensenyament de
les matemàtiques i de la astronomia és substituït per la de la música, la dansa i
l'esgrima, i la vida nacional es petrifica per Reial
Ordre. Les persecucions i execucions es centren en
els liberals. Mariana Pineda, acusada “d’exaltada
adhesió al sistema constitucional revolucionari”, és
condemnada a mort. El seu crim va ser l'haver brodat
amb les seves pròpies mans una bandera
republicana.
El silenci cau sobre la premsa i sobre tot tipus
d’activitat femenina. L’únic indici que trobem a
l’època és El correo de Las Damas, que sorgeix a
Madrid l’any 1833, i del qual únicament sabem que és
una mala adaptació del Petit courrier des dames, de
París, diari femení d’important rellevància entre les
dones franceses on es parla de moda sigui femenina
o masculina. 9
Petit Courier des Dames 8
Haurem d’esperar fins als anys 40 per començar a veure indicis de premsa
femenina d’una major intensitat, deguda a una major llibertat que posteriorment hi
haurà al país, tot i que les tímides publicacions d’aleshores es resignaran a parlar
únicament de moda, economia, literatura i art.
L’any 1833 Maria Cristina es proclama regent en substitució de la seva filla Isabel
II. S’obren els conflictes dinàstics quan Carles és reconegut com a rei al mateix
temps. Els liberals recolzen a la regent i és llavors quan el poder central inicia un
període de tolerància. Tot i les guerres carlines, la societat sembra no sentir-se
9 Le Petit Courier des dames, “dona amb vestit de nit i capa” Vol. 15, nº. 25 (5
Novembre 1828). Model #594. Fragment a peu de foto: "Un toc de Rosses ornes de
plomes. tela grossa de Nàpols brodada.[…] Es pot adquirir en Angliase, rue de la
Paix Nº 20. O als magatzems de Mr. Delisle, rue St. Anne Nº 46."
11

afectada i fins i tot l’economia experimenta una petita alça. Són els inicis de la
Revolució industrial al nostre país, els liberals tornen i amb ells les universitats
s’obren, i els diaris comencen a multiplicar-se.
Les idees democràtiques i republicanes es comencen a difondre a través dels fulls
de La Bandera, El Nuevo Vapor i El Huracan. L’any 1836 sorgeixen 36 nous diaris a
Madrid i entre ells el primer diari il·lustrat. L’any 1840 trobem 50 més. 10 La població
madrilenya d’aleshores la conformaven mig milió d’habitants que llegien l’any 1850
147 diaris a la capital.
Però la revolució de la premsa no només arriba a Madrid, arreu de la península
comencen publicacions d’allò més variades i cada cop més atrevides: La Psiquis a
València, El Iris del Bello Sexo, a la Corunya, entre d’altres. La majoria de les
publicacions porten les idees del Romanticisme dins la península. Ens crida
moltíssim l’atenció a l’època una curiosa publicació: El Gobierno Representativo y
Constitucional del Bello Sexo Español, publicat mensualment a Madrid des de l’any
1841. Aquesta publicació presenta, de forma fictícia, un govern nacional en mans
d’una assemblea de dones, les quals plantegen opinions i solucions als problemes
del govern que els homes no són capaços de solucionar:
“Por lo que corresponde a Estremadura y Andalucías... me consta, a no dudarlo,
que una gran parte de aquellas mujeres está avergonzadísima de ver ir venir a la
corte á sus maridos sin haber desempeñado, cual corresponde, la verdadera
representación nacional” 11
Amb l’arribada del pensament liberal, la institució i la cultura enriqueixen la vida de
moltes dones de classe alta. Els salons de tertúlia literària i la lectura produiran un
afany de curiositat entre les dones, i l’interès per descobrir alguna cosa més que
interessos femenins. L’aïllament social al qual havien estat submergides donarà peu
no només a la participació social, si no també cultural de moltes dones que volien
fer sentir la seva veu i ho aconseguiren a través de la premsa feminista. Trobarem
a l’època dos grups diversos de premsa feminista:
En primer lloc, la premsa femenina sense ideologies polítiques o socials que es
dirigirà a la dona tradicional per reforçar la seva condició d’esposa i mare a través
de consells sobre com ha d’actuar a casa, al carrer o amb el seu propi marit.
10 H. F. Schulz, The Spanish Press (Univ. of IU., Chicago. Urbana, 1968), p. 66
11 La cita correspon al Gobierno Representativo y Constitucional del Bello Sexo
Español. Madrid, 1841, p.5-6.
12

Aquestes revistes avui dia ens han aportat poques dades concretes i objectives
sobre les condicions de vida de la dona del segle XIX, i presenta un model
monotònic i excessivament correcte, sense distraccions ni ocis per a la dona.
Exemples d’aquest tipus de premsa són: El Bello Sexo (Madrid, 1821), El Periódico
de las Damas (Madrid, 1822), La Iris del Bello Sexo, (La Coruña, 1841), Correo de
la Moda y Álbum de Señoritas, (Madrid, 1852) i més tard, El Ángel del Hogar
(Madrid, 1866).
D’altra banda, trobem una premsa de tendència feminista o emancipista, que
reivindica la participació activa de la dona en diversos camps. D’aquesta premsa
destaquen títols com La Mujer (Madrid, 1851-2), Ellas, gaceta del Bello Sexo
(Madrid, 1851) i, més tard, El Pensil de Iberia (Cádiz). Compten per primera
vegada amb escriptores i articulistes que escriuen sobre igualtat, educació o treball
des d’una perspectiva crítica i agressiva, amb la intenció de despertar a la població
feminista i reclamar els propis drets. Alguns exemples dels missatges d’aquestes
publicacions són els següents:
“Desde que hay sabios en el mundo pocos han sido los que se han ocupado de los
derechos é instrucción de la infeliz mujer, y la voz de estos pocos, aunque grande y
portentosa, parece que se ha perdido en el espacio como se pierden los ayes de un
náufrago en la inmensidad de los mares” 12
“Ya es tiempo, volvemos a repetir por fin, que las mujeres recobren en la sociedad
el puesto que las corresponde como la mitad más preciosa del género humano...” 13
Entre les autores que es comprometen i defensen la causa de la dona, destaquem
sobretot, els diferents articles i publicacions realitzats per Alicia Pérez de Gascunya,
Angela Grassi, Carolina Coronat, Gertrudis Gómez de Avellaneda, Cecilia Böhl de
Faber i altres col·laboradores en les revistes abans esmentades. Aquestes primeres
feministes tenen com objectiu el millorar la condició social, econòmica i política de
la dona, així com reivindicar una sèrie de drets i llibertats que per la seva condició
sexual els hi eren negats.
És així com es comencen a obrir pas en una nova etapa, l’etapa isabelina.
12 Editorial de La Mujer. Diumenge 20 de juny de 1852, p. 2
13 “Del aprecio que se ha hecho a las mujeres en diferentes pueblos, y en particular
de España” Ellas. Gaceta del Bello Sexo. 15 Oct. 1851, 25-28: p. 27
13

3. La Premsa isabelina
3.1 Context històric-cultural
El triomf de la revolució “gloriosa” de 1868 endinsarà la nació dins un panorama de
modernitat liberal visible als països occidentals més desenvolupats des de 1780.
Espanya patia un retràs important en cultura i llibertats que poc a poc s’arriba a
superar mitjançant successos i etapes com la constitució de Cadis (1812), el trienni
constitucional (1820-1823) o el bienni progressista (1854-1856). L’arribada de
l’etapa isabelina mostra a partir de les fonts històriques de l’època, una etapa
altament modernitzada amb millores molt notables, on s’arriba al súmmum de
llibertats adquirides. Però no ens hem d’equivocar; les publicacions de l’època
pateixen la distorsió del que s’anomena “l’alta cultura isabelina”, que realça
exageradament els valors de l’època que, tot i ser pionera en tantes millores, no
fou tan excel·lent com les publicacions burgeses remarquen.
3.1.1 El Neocatolicisme i L’alta Cultura Isabelina
“L’alta Cultura” és un cànon isabelí que es manté a Espanya durant el regnat
d’Isabel II, el qual presenta els següents fonaments estètics i ideològics: Propòsits
moralitzadors, intens anti-liberalisme nacionalista, nostàlgia de les antigues
costums, odi a la transmissió de doctrines seculars i identificació de la bellesa
estètica amb aquelles obres associades a l’ideal neocatòlic.
El neocatolicisme és el causant de la religiositat maternal als escrits de dones dins
l’etapa isabelina. Comporta uns escrits de contingut religiós, maternal i domèstic,
on es realçaran també els paisatges dins la literatura. A nivell periodístic, es
fomentarà a la religió que la dona ha d’inculcar als fills.
3.1.2 El capitalisme
Les periodistes de l’època criticaran aquesta nova doctrina econòmica, mogudes pel
cànon isabelí que les fa enyorar l’antic règim. Consideraran el capitalisme com una
força materialista immoral. Tot i els ideals, aviat aquesta nova doctrina impulsarà a
les escriptores a fer-ne ús, mitjançant revistes de moda i tendències dirigides en un
principi al públic burgès,i més tard a la classe mitjana que es comença a formar
dins el context espanyol isabelí.
14

3.1.3 Els Obstacles de la Periodista Isabelina
Tot i les noves llibertats de l’època, per a la dona no va ser fàcil escriure
obertament. Ens explicarem amb un exemple; Francisco Flores Arenas (1801-
1877), periodista redactor de “La Moda”, trivialitza la tasca de les periodistes dins
la premsa espanyola, i assegura que resulta equiparable als frívols reportatges de
indumentària femenina:
“Un periódico de modas no tiene nada que ver con la gestión de los altos negocios
públicos, ni puede, aunque quisiera, entablar polémicas por nada ni por nadie...” 14
Els valors nacionalistes i antirevolucionaris, sense absolutament cap excepció,
faciliten la publicació i l’accés de les dones al món de la premsa escrita, tot i que
són sempre menyspreades i destinades a ser estereotipades dins àmbits trivials
com la moda, les tendències i la indumentària. Totes i cada una de les dones
d’aquesta època són ferventment seguidores del neocatolicisme peninsular, i
respecten la legalitat vigent a les seves revistes disposant d’editors responsables i
mitjanament reconeguts. Cap d’elles es revolta o fomenta uns ideals contraris als
de l’època. Les periodistes isabelines formen sempre part de famílies burgeses
acomodades, i utilitzen el seu prestigi per tractar de que el gènere femení trobi
possibilitats de promoció social inadmissibles fins aleshores. Així doncs, a les seves
publicacions introdueixen seccions de tipus polític o literari, criticades pels homes
de l’època, dels quals avui dia ens queda constància dels seus intents de
masculinitzar “l’alta cultura”, quan sembla ser que desapareix per culpa del
col·lapse simultani del neocatolicisme i la monarquia d’Isabel II.
Les biografies que es mostraran a continuació pertanyen a les dones més rellevants
de la premsa isabelina.
3.2 Gertrudis Gómez de Avellaneda (1814-1873)
Va néixer a Port-au-Prince (Cuba) el 23 de març de 1814,
encara que a la seva autobiografia figura 1816 (La
Il·lustració, 1850-XI-8). Filla del capità de navili Manuel
Gómez de Avellaneda i de Felisa d'Arteaga.
Sota el pseudònim de La Peregrina, comença a publicar
en arribar A Espanya; En 1838 surt a la llum un poema
en el diari de Sevilla El Cisne. A partir de llavors publica
esporàdicament en diaris de Granada, Sevilla, Màlaga,
14 Flores Arenas, Francisco, la Moda 1-I-1865, pàg 8
15

Alacant, la Habana i sobretot en diversos diaris de Madrid. La major part de les
seves col·laboracions són poemes i, a pesar dels vint-i-cinc diaris en els quals va
col·laborar al llarg de la seva vida, podem dir que no és molt extensa la seva
producció en premsa perquè, si analitzem la informació recollida per Simón Palmer
en "Escriptores espanyoles del segle XIX", exceptuant tres diaris, la mitjana de
col·laboracions és una en cada publicació.
De la seva producció, cal destacar l’article "Capacitat de les dones per al govern" El
següent fragment pertany a l’article esmentat:
“A pesar de las suposiciones á que puede dar lugar el epígrafe del presente artículo,
no es nuestro ánimo reproducir en él la cuestión azás discutida, de si es ó no la
mujer igual al hombre en sus facultades intelectuales. Nosotros, para quienes
semejante cuestion no es, ni puede ser controvertible, dejamos á los profundos
psicologitas el penoso trabajo de decidir si hay almas hembras y almas varones, y á
los modernos frenólogos el declarar con cuantas protuberancias está marcada en el
cráneo del hombre su decantada superioridad sobre el sér que siempre y
forzosamente tendrá por consorte, según los decretos de la naturaleza.” […] 15
El seu to, solemnement feminista, desvela en La pelegrina a una dona de caràcter
fort, que en aquella època comença a criticar amb força les desigualtats que veu,
amb força i sense por.
Destaca també l’article “La mujer”, escrit el 8 de març de 1962, on intenta
demostrar que en la història la dona ha estat la més forta en tot. Des d'Eva, la
mare culpable o María, la mare santíssima:
"Ofreciendo igualmente al cielo abundante tributo de maternales dolores. Vemos
ahora a María y a Magdalena, a la Virgen sin mancha y a la cortesana arrepentida,
ofreciendo igualmente a la admiración del mundo el sublime ejemplo del heroísmo
del amor."
Les dones, a pesar de no ser educades per a sofrir fatigues, afrontar perills,
defensar interessos públics i conquistar llorers cívics són capaços de tenir el valor i
l'energia suficient per a disputar-li al sexe fort qualsevol cosa:
“En las naciones en que es honrada la mujer, en que su influencia domina en la
sociedad, allí de seguro hallareis civilización, progreso, vida pública.... En los países
15 publicat al març de 1850 en el número 57, pàgina 457, del periòdic "El tron i la
noblesa”. Per veure l’article sencer, Vegeu Annex pàgines 4 i 5.
16

en que la mujer está envilecida, no vive nada que sea grande: la servidumbre, la
barbarie, la ruina moral es el destino inevitable a que se hallan condenados."
3.3 Angela Grassi de Cuenca (1823-1883)
Ángela Grassi va néixer a Crema (Itàlia), el 2 d'agost de 1823, filla d'un músic
modest que es va establir a Barcelona en 1829. Va ser una espècie de nena prodigi
que va destacar de seguida entre les seves companyes per la seva aplicació i els
seus dots per a la música -tocava l'arpa-, els idiomes, -a
més del català i el castellà dominava el francès i l'italià- i
sobretot per a la literatura.
A diferència de les altres isabelines, Angela Grassi és
altament religiosa. Però la seva vocació no fa d’ella una dona
conservadora, sinó que al contrari, tracta de defensar la
dona als seus escrits.
Les novel·les d'Ángela Grassi tenen una finalitat
fonamentalment didàctica, d'igual manera que la tenen els seus articles
periodístics. Grassi es dirigeix fonamentalment a un públic femení. El Correo de la
Moda era un "periódico ilustrado para señoras" i també un "periódico de modas,
labores y literatura". El sentit de consell que tenen molts dels seus articles pot
percebre’s perfectament en el titulat "El Año Nuevo" del que està pres el següent
paràgraf:
"Muchos años ha que os dirijo mi débil voz; muchos años ha que procuro, por
cuantos medios se hallan a mi alcance, guiaros por el camino estrecho, pero
seguro, del bien y de la virtud".
El tema infantil és un dels principals que Grassi utilitza al llarg de la seva carrera, i
es basa en el pretext de la inocència i la bondat dels nens per a propugnar el seu
missatge: segons ella, els nens comparteixen, i això és el que han de fer els adults.
Grassi veu i denuncia les injustícies de l'Espanya del seu temps i ens proposa una
solució. Però aquesta solució és tan ingènua com paternal: El ric ha de compartir
una part de la seva riquesa amb el pobre i això ha de fer-se no a través d'unes lleis
que li arrevatin als rics allò que és seu, sinó per mitjà de la bona voluntat, tal i com
ho voldria Déu.
17

Però Ángela Grassi és, abans de res i sobretot, una escriptora de dones i per a
dones. Els personatges femenins predominen, en general, sobre els masculins i són
fonamentalment els problemes de la dona -de la mare, de l'esposa, també de la
filla- els quals preocupen més constant i profundament a l'escriptora i periodista. En
aquest sentit la visió que té Grassi de la dona és fonamentalment tradicional encara
que de tant en tant sorgeixin judicis i protestes de cert sabor feminista,
reivindicadores dels drets i la dignitat de la dona. En la seva darrera obra poética,
alguna publicada en diaris, també es pot veure aquesta actitud:
"Mujer, ay, flor ignorada
en un desierto perdida,
por los vientos combatida
y por el sol calcinada."
3.4 Faustina Sáez de Melgar (1834-1895)
Faustina Sáez de Melgar és potser, la dona de pensament més complex dins les
isabelines; mostra a través de la seva personalitat literària dues cares, una actitud
doble: un conservadorisme ideològic acceptat que serveix per a emmascarar el
paper d'escriptora, i una pràctica social de signe liberal centrada en l'escriptura com
a treball. L'autora no és conservadora perquè defensi el
privat sobre el públic, ho seria si acceptés la subordinació de
la dona a uns rols que li vénen donats per una societat
patriarcal, per una burgesia dominant, i com hem vist no és
així, en tot cas disfressa el seu desig d'escriure. Accepta el
rol de «àngel de la llar» però ho viu unit al desenvolupament
personal de la dona. La seva prolífica activitat intel·lectual
contradiu el seu enfocament ideològic. Faustina es converteix
així en una heroïna professional de les lletres per les dificultats tant individuals com
socials que va saber afrontar.
va col·laborar en tot tipus de diaris i revistes: El Trueno y la Nobleza, La Mujer, La
Ilustración de Madrid, El Recreo de las Familias, La Moda Elegante Ilustrada, entre
tantes altres. Va dirigir a més La Violeta (de Madrid), La Canastilla Infantil i Paris
Charmant Artistique (de París). Es va sumar al Comitè de Senyores de la Societat
Abolicionista Espanyola. Va presidir l'Ateneu Artístic i Literari de Senyores (1869) i
va ser Vicepresidenta d'honor de la secció femenina de l'Exposició Universal de
Chicago (1893). Va ser una activa defensora del feminisme.
18

D’entre totes les dones d’aquest període, Faustina seria la més lluitadora pels drets
femenins, alguns dels seus articles crítics demostren la seva predisposició a lluitar
per les dones:
“No debe ocultarse a nadie el deplorable atraso en que se halla la educación
intelectual de la mujer, lo poco que hasta hoy se ha cuidado en España de su
ilustración, y las supersticiones y el fanatismo a que se ven entregadas la mayor
parte, cuyos espíritus llenos de tinieblas y de absurdas preocupaciones, están
ciegos a la luz, a la sacrosanta llama emanada de las inteligencias y de las ideas en
su lucha constante con el espíritu del retroceso” 16
[...] “Pues para vosotras escribo, por vosotras sigo la espinosa carrera de las
letras; vosotras me inspiráis y si Dios puso el numen en mi mente, el deber
maternal guía mi pluma” [...] 17
[...] “la mujer escritora puede dedicarse a las más arduas tareas literarias sin
desatender sus deberes y sin desmerecer en nada del renombre de modesta y
virtuosa.[...] la literatura en la mujer, lejos de ser perjudicial, es hasta conveniente
y necesaria.” 18
3.5 Maria del Pilar Sinués de Marco (1835 -1893)
Modes, Labors (1864-1869).
Va néixer a Saragossa l’any 1835. d'acusada tendència
sentimental-moralitzadora i educativa, amb més de cent
títols publicats, en la seva majoria novel·les, encara que
també va conrear la poesia, l'assaig, l'article i el relat
breu. Va dedicar la seva obra a la dona. Dos dels seus
llibres (La Ley de Dios, 1858, llegendes; i A la luz de la
lámpara, 1862, contes morals), van ser declarats textos
oficial a totes les escoles. Va col·laborar en la majoria de
les revistes i diaris d'Espanya i Amèrica, i va dirigir El
Ángel del Hogar, Revista setmanal de Literatura, Teatre,
16
F. S. de Melgar, Memoria del Ateneo de Señoras, Madrid, Imp. Sres. de Rojas,
1869, p. 16.
17
F. Sáez de Melgar, Un libro para mis hijas. Educación cristiana y social de la
mujer, Barcelona, Libr. Juan y Antonio Bastinos, 1877, p. 5. Libro dedicado a sus
dos hijas M.ª de la Gloria y M.ª Virginia, ya publicado en 1866 con el título Deberes
de la mujer.
18
F. Sáez de Melgar, «La literatura en la mujer», La Violeta, 20 agosto 1865,
pàgina 401.
19

3.6. Joaquina García Balmaseda de González (1837 – 1893)
Neix a Madrid l’any 1837, i treballa com a actriu als primers anys de joventut,
formant part de la companyia de Joaquín Arjona durant quatre anys. És una activa
col·laboradora de la premsa periòdica isabelina des de l’any 1857, i sempre escriu
sota els pseudònims de “Aurora Pérez Mirón”, “La Baronesa de Olivares”, “Adela
Samb”, i “Zahara”. Entre d’altres publicacions, escriu articles a La Educación
Pintoresca (1857 – 1859), La Floresta ( 1857), La Aurora de la vida (1861), La
América ( 1862), La Educanda (1862 – 1865), i El Museo Literario (1863 – 1865).
L’escriptora s’encarrega també del butlletí de la part literària de La Correspondencia
de España, entre 1864-1883. Així com mostra la seva participació a l’Ateneu Artístic
i Literari de Senyores fundat per Faustina Sáez de Melgar. La fama de Garcia de
Balmaseda es deu, no obstant, a la seva col·laboració periodística dins El Correo de
la Moda (1851 – 1893) com a cronista de moda. Després de l’inexplicable intèrval
de temps on la directora de la publicació, Angela Grassi, es casa amb Vicente
Cuenca, Balmaseda adquireix sota la seva responsabilitat la secció de “revista de
modas”, i després de la mort de Grassi, dirigirà la revista com a directora, on
afegirà noves seccions d’interès.
3.7. María de la Concepción Gimeno de Flaquer (1850 - 1919)
Neix a Alcanyís, en la província de Terol, el 11 de
desembre de 1850. Estudia a Saragossa, publicant el seu
primer article l’any 1869, en la revista El trobador del
Ebro. Amb vint anys va a Madrid, on accedeix als cercles
literaris i comença a col·laborar amb El Argos. Col·labora a
la redacció de la revista La Mujer, en 1871. En 1972 funda
a Barcelona La ilustración de la mujer, el propòsit de la
qual és la defensa del seu sexe. Els articles remarquen
constantment la necessitat d'una educació femenina que
iguali la masculina. Publicarà una sèrie de llibres defensant sempre a la dona, i
passarà un període de set anys a Mèxic on fundarà i dirigirà El Álbum de la Mujer: A
través de la revista, innovadora en el context mexicà de l'època, l'escriptora
instrueix les lectores i dóna a conèixer en el país els noms de molts autors
espanyols i les seves obres. És per tant aquesta dona, reconeguda potser més que
per la seva carrera literària, per la seva promulgació del país a l’exterior. Al seu
retorn a Espanya, continua aportant costums i ideals del país llatinoamericà, i es
mantindrà en contacte amb ell fins la seva mort.
20

3.8. Rosario de Acuña de Laiglesia
Filla de Félix d'Acuña i Solís i de Dolores Villanueva, rep una educació àmplia, molt
cuidada i acurada, una formació familiar i autodidacta, tutelada pel seu pare. Molt
aviat es desperta en ella la vocació literària i comença a escriure versos. La seva
primera col·laboració apareix en 1874, en una revista popular i de gran difusió, La
Ilustración Española y Americana. Aviat es va convertir en una escriptora molt
coneguda, amb assídues col·laboracions en els principals diaris ( El Imparcial, El
Liberal, etc.) i revistes espanyoles (Revista Contemporánea, España, etc.). També
hi ha un progressiu acostament seu als sectors socials i culturals que donen suport
els republicans i més afins al lliure pensament que, en aquell temps, defensava la
separació de l'Església i l'Estat. Alguns articles li crearen grans maldecaps i
polèmiques critiques en contra dels seus ideals. Un exemple
podria ser un dels seus poemes, Poetisa de Ecos del alma
(1876) on s’indignava de que li apliquessin aquesta
denominació i no la de “poeta”: “si han de ponerme nombre
tan feo, / todos mis versos he de romper”.
21

4. Comença una nova etapa: Feminal
4.1 Context Històric cultural
Feminal provocarà un abans i un després en la historia de les dones periodistes a
Espanya, i sobretot, incidint a Catalunya. La seva arribada es produeix dins una
societat canviant: la industrialització havia afectat d’una manera sorprenent la
percepció del món, i la societat s’estava adaptant a aquests canvis. Els conflictes
polítics i de classes estaven a l’ordre del dia. L’estat havia demostrat la seva
incapacitat per gestionar els interessos d’ambdós estatus socials i el poble
reclamava drets. Un dels drets que naixeren amb més força en aquest període fou
precisament la igualtat de sexes, una idea que ja s’havia començat a forjar des de
la segona meitat del segle XIX i que pretenia accentuar-se amb un nou i sorprenent
esperit de lluita mai vist fins aleshores.
4.2 Feminal
Feminal sorgeix al 1907 posteriorment a “Or i Grana” un setmanari autonomista per
a dones que va estar publicat durant tan sols un any. Carme Karr, col·laboradora
d’Or i Grana, va pensar que
dedicar una revista a les dones sota el context on es
trobaven i tenint en compte l’acceptació d’Or i Grana,
podria donar molt joc a les dones de l’època. Així doncs,
amb l’ajuda de companyes seves d’Or i Grana va
començar Feminal
l’any 1907 i va tenir continuïtat
mensual fins a 1917, any que va deixar de publicar-se
per motius econòmics. Amb ella va aparèixer una nova
ètica de revista feminista, on Carme Karr s’ajuda de la
modernitat i l’estètica per acostar-se més al seu públic
gràcies a les tècniques més innovadores de l’època. A
més, Feminal fou el suplement de la prestigiosa
il·lustració catalana, la qual cosa provocava que arribés de manera fàcil i directe a
l’abast de moltes lectores. Feminal es concentrava en dos objectius: la defensa del
dret de les dones i l’educació i la professionalització de les dones. D’una banda,
volia reivindicar l’accés a totes les professions, sense restriccions. D’altra banda,
volia denunciar les deplorables condicions laborals que moltes patien, especialment
aquelles que treballaven a domicili. Tot i així, en la segona etapa de la publicació
22

l’any 1925 la defensa dels drets civils i polítics de les dones es convertí en el seu
eix programàtic, ja que la dictadura de Primo de Rivera havia reconegut l’accés a
dones solteres i vídues amb pàtria potestat a càrrecs polítics. I Feminal promulgà
els drets polítics de la dona sense restriccions dins la política.
Carme Karr comptava amb un equip de dones corresponsals a diversos països que
informaven de la situació de la dona fora d’Espanya, Violette Bouyer, escriptora,
des de França transmetia informació a feminal mentre que des d’Anglaterra ho feia
Rochel Challice, membre del Lyceum Club de Londres i traductora. Les cròniques
d’ambdues presenten una informació detallada dels moviments reivindicatius de les
dones entorn als seus drets polítics, i sobretot, al dret de vot. Aquests moviments
només tenien accés al país gràcies a Feminal, i van produir un fort canvi en la
ideologia de la dona espanyola, la qual es començava a plantejar els seus propis
drets. Feminal destacava també a les protagonistes del moviment, per exemple les
sufragistes angleses Pankhurst es poden llegir en nombrosos números de la
publicació.
No només comptava Carme Karr amb corresponsals exterior, sinó que també
estava acompanyada de dones de renom catalanes com són Caterina Albert i
Paradís (Víctor Català), Dolors Montserdà, mà dreta de Carme Karr, Palmira Ventòs
i Carmen de Burgos, aquesta darrera, va fer de corresponsal a Madrid. A més,
Feminal va obrir les portes a moltes dones que estaven en l’anonimat, destacant-ne
les seves qualitats.
Feminal volia reivindicar la igualtat de la dona i l’home. Defensava que si la dona no
participava directament en el món laboral era per la pèssima educació a la qual la
sotmetien. Karr mai va entrar en la discussió de si les dones eres més o menys
intel·ligents que els homes, va apostar per que la majoria són intel·ligents i cal
donar-les a conèixer i valorar-les com es mereixen. Aquesta idea ja va ser tractada
prèviament, entre d’altres per Dolors Montserdà, la qual va lluitar en molts articles
per la igualtat intel·lectual de la dona envers l’home, negant aquelles teories
científiques que sorgien al darrer terç del s. XIX que deien que el pes del cervell
femení era inferior al masculí, i per tant la intel·ligència femenina era més reduïda.
Carme Karr apaivagava el tema amb ironies:
“Els cervells femenins són aptes, jo crec, per comprendre, en principi, y sobre tot
sentir, tota cosa sense que’s noti la diferència de pes que s’ha trobat que existeix
entre’l cervell de l’home y el de la dona”
23

Aquest tema, que posava el dubte la intel·ligència femenina cercant explicacions
científiques, fa sorgir a meitats del segle XIX, i té el seu origen a Amèrica, on amb
la revolució industrial les dones volen adquirir un paper més important dins la
societat que les oprimeix, i aquestes es veuran excusades d’entrar dins les altes
esferes laborals amb tot tipus de raons científiques il·lògiques. D’aquest tema
parlarem detalladament més endavant.
Feminal criticava també de manera indirecta l’educació de la dona com a
conseqüència de la seva situació en la societat. Sobretot, deia que una gran part de
la responsabilitat la tenien les mares que no practicaven la maternitat, o els pares
que tampoc practicaven la paternitat, i entregaven les filles a la dida, la misis o la
fraülien, per immediatament internar-les en col·legis de monges, on la majoria de
les quals “Tenen moltes qualitats morals però cap formació que les capaciti per
instruir noies”.
Carme Karr és molt crítica amb l’educació religiosa de les noies, la qual deia que
provocava que aquestes es trobessin dins un “mercat matrimonial” amb molt poca
competitivitat, i s’atrevia a mostrar aquest seu parer quan encara no feia un any
dels fets de la setmana tràgica, quan es van cremar un gran nombre de convents i
esglésies. Carme Karr volia mostrar a les dones la possibilitat de triar el seu futur i
de tenir una iniciativa pròpia, de lluitar pels seus drets laborals fent-les veure dones
participant activament en el món laboral masculí, escoles femenines progressistes,
etc. De tal manera que aquestes fossin capaces de dir no davant de propostes
laborals pèssimes i aprenguessin a valorar-se i a rebre una bona formació, sobretot
a nivell cultural.
Feminal, fa desaparèixer l’any 1917, per qüestions econòmiques, tal com va passar
amb moltes altres publicacions de l’època, que van haver de sofrir les
conseqüències de la crisi de la Primera Guerra Mundial. Un cop desapareguda la
revista, al 1921 Carme Karr començarà un altre projecte, aquesta vegada liderant
Acció Femenina, que tenia per finalitat la defensa dels interessos morals, socials i
des d’aquesta plataforma, Carme Karr, ara sí, farà de la defensa dels drets polítics
de les dones el seu objectiu. L’any 1925 reprendrà Feminal, com a òrgan d’Acció
Femenina, sense cap protector o mediador, en un castellà obligat degut a la
Dictadura de Primo de Rivera. I la reivindicació dels drets polítics, entre altres, el de
vot, perdurarà encara anys fins que el 1931 la constitució republicana reconeixerà
el dret a vot de la dona.
La revista Feminal és avui dia una font importantíssima de documentació sobre la
vida i l’obra de moltes de les professionals de les primeres dècades del segle XX. El
24

més important de Feminal és la força amb què es mostra davant la situació de la
dona, la seva resistència en front les crítiques, la seva gran inquietud per trobar
una situació millor per ella i, sobretot, el fet que Feminal seria perfectament
admissible avui en dia, i ens caldria modificar ben poques coses però molts dels
problemes que Carme Karr esmenta i critica malauradament 100 anys després
continuen existint, potser amb menys intensitat, potser més ben camuflats, però
encara hi son, i això converteix Feminal en el prodigi català més important del
feminisme.
4.2.1 L’estètica a Feminal.
Carme Karr tingué a l’hora d’elaborar la seva revista molt clara els principis
d’aquesta: la transmissió d’un missatge encoratjador per totes les seves lectores.
Tot i això, l’estètica de la revista no va ser menyspreada per l’autora, sinó que va
saber jugar molt bé amb les tendències modernistes de l’època, que van influenciar
notablement les decoracions de la publicació, i va fer ús d’un suport visual
innovador en aquella època: La fotografia.
A Feminal, la fotografia va tenir una importància molt gran per diversos motius:
en primer lloc, era un invent relativament recent, doncs feia uns cinquanta anys
que s’havia inventat la fotografia, i molts pocs anys que aquesta s’utilitzava en
mitjans de premsa escrita de grans tiratges. La fotografia atreia, i proporcionava un
aire prestigiós a la revista. A més, Feminal comptava amb l’utilització de dues
tintes, que produïen un atractiu efecte de color.
En segon lloc, la fotografia proporcionava una informació absolutament objectiva
de la situació de la dona. Recordem que ens situem dins una època on la veu de la
dona no és escoltada, i un plegat de fulls que juressin que les dones angleses ja
practicaven la medicina, per exemple, podia córrer el risc de no ser cregut. La
fotografia proporcionava proves i imatges sovint “xocants” que donaven de què
parlar. A través de les fotografies de Feminal ens es possible veure una estudiant
de medicina realitzant una autòpsia o un reportatge a la primera delineant
espanyola. També coneixerem a través d’elles una gran multitud de centres
adreçats a les dones, com és el cas del taller de dibuix de la Central de Teléfonos(
portat per la primera delineant espanyola) 19 , el taller d’una acreditada modista
femenina 20 , “La Llar” la primera residència femenina i l’ateneu femení 21 , l’institut
19
Feminal, núm. 87, pàgina 6. Juny de 1914. Per visualitzar aquesta pagina, vegeu
Annex pàgina 6.
20
Feminal, núm. 80, pàgines 17 i 18. Novembre de 1913. Per visualitzar les
pàgines, vegeu annex pàgines 7 i 8.
25

de cultura i biblioteca popular per la dona 22 , i una de les primeres indústries
femenines a Catalunya 23 , especialitzada en mocadors de llana, entre moltes altres
zones dedicades al treball i l’estudi per la dona. Per tant, imatge i informació aniran
molt vinculades durant totes les publicacions de Feminal. Per exemplificar la
importància de la fotografia només caldrà veure les portades de cadascuna de les
publicacions, sempre del mateix format: en la part superior, un requadre amb
il·lustracions florals se situaria al voltant del títol, i en un nivell superior a aquest
llegiríem el títol del diari amb què es venia Feminal, Il·lustració Catalana. Els
ornaments i el tipus de lletra tindran una influència clarament modernista. Sota el
títol, el número de publicació i la data. La imatge d’una dona coneguda i influent en
algun art o disciplina; a peu de foto, el nom complet de la dona i la seva professió, i
a sota d’aquest títol, la font de la fotografia. Així, amb una atractiva portada
s’aconseguia captar l’atenció del lector, i alhora, donar-li a conèixer les dones més
influents de l’època i les seves labors. 24
No només les fotografies aconseguien donar una bonica imatge a la informació
que es presentava, sinó que també s’acompanyava aquesta de dibuixos florals al
marge de les pàgines d’un estil molt modernista, generalment dibuixats per
Casademunt. Solien tenir formes diferents, i a mida que Feminal i el modernisme
avancen, els trobarem amb més abundància, com és el cas de les portades de finals
de la primera etapa de Feminal 25 .
21
Feminal, núm. 71, pàgines 2 , 3 i 4. Febrer de 1913 i núm. 80, pàgines 9, 10, 11
i 12. Novembre de 1913. Per visualitzar aquestes pàgines, vegeu Annex pàgines 9,
10, 11 , 12, 13, 14 i 15.
22
Feminal, núm. 59, pagines 4 i 5. Febrer de 1912. Per veure aquesta página,
vegeu annex pàgines 16 i 17.
23
Feminal, núm. 11, pàgines 12 i 13. Febrer de 1908. Per veure aquestes pàgines
vegeu Annex pàgines 18 i 19.
24
Per veure la primera portada de Feminal, vegeu annex pàgina 20.
25
Per veure una portada de finals de la primera etapa, vegeu Annex pàgina 21.
26

A la segona etapa de Feminal, la ornamentació de la revista es veurà molt més
escassa.
4.2.2 Temes i articles de Feminal.
Les seccions de Feminal eren articles de fons, magazine que incloïa un
reportatge sobre la vida i l’obra d’una dona rellevant, crítica de llibres, reportatge o
crònica estrangera, interiors, labors i moda.
És destacable la introducció que Carme Karr fa al primer número de Feminal, “La
nostra finalitat”, d’un to molt enfadat i disposada a lluitar per aconseguir el millor
per les dones 26 :
“Feminal, donchs, vé a la dona com un amich qui, en la seva llengua li parlarà de
tot lo que pot esserli útil, de tot lo que pot plaureli y interessarla en l’actual
moment artistich, industrial i social.”
A la segona etapa veurem un Feminal escrit en castellà, com ja hem dit, a causa
de la dictadura de Primo de Rivera. No obstant això, Carme Karr reviu Feminal
adreçant-se a les seves antigues lectores, i ho fa amb una introducció novament
en català, tot i les repercussions que això podria tenir 27 .
“Sigui’m, doncs, permès, en iniciar la nova etapa de Feminal, de saludar a les
novelles lectores en la llengua en que fou creada, fa divuit anys, la primera revista,
de cultura femenina a Barcelona, i demanar a les dones d’avui un poc d’aquella
benèvola simpatia que donaren, ahir, llurs mares a Feminal per a que pogues
avançar, sense defallir, en la tasca empresa tasca de reivindicacions i de justícia
per a totes.”
Proclama el retorn de la revista unit a Acció Femenina, una entitat que lluitava
per el dret a vot de la dona i que tenia com a presidenta la pròpia Carme Karr, la
qual va arribar fins i tot a entrevistar el president Macià per aconseguir el vot
femení. El retorn de Feminal va ser una excusa per mostrar què és Acció Femenina,
com actuava i quins objectius tenia.
Repassant els articles més rellevants que les pagines de Feminal van contenir,
caldria esmentar sense cap dubte el discurs presidencial de Caterina Albert i Paradís
(Víctor Català) al Jocs Florals de 1917, on la escriptora va mostrar el seu suport
públic a les feministes catalanes i estrangeres que no aspiraven a res més que a
“La defensa sagrada del més elemental de tots los drets; lo dret a la vida, a la vida
26 Vegeu Annex pàgina 22.
27 Vegeu Annex pàgines 23 i 24.
27

completa, axí física com conscient, axí privada com pública, axí individual com
col·lectiva”.
El discurs va ser parcialment reproduït en el número 121 del 27 de maig de
1917. L’autora de “Solitud” va comptar amb l’ajut i l’aprovació de Feminal quan va
sortir a la llum la seva identitat. Caterina havia estat rebutjada per la societat quan
el públic i la crítica van descobrir qui s’amagava darrera del pseudònim “Virgili
d’Alacsael”, el qual va guanyar els Jocs Florals de 1898 amb un monòleg anomenat
la infanticida, molt polèmic a l’època. Quan Caterina va ser aprovada per el públic i
va rebre el suport de Joan Maragall, no va dubtar en promoure el dret de la dona, i
gràcies a Feminal va aconseguir convertir-se en una dona molt ben reconeguda.
Victor Català fins i tot va participar a la revista elaborant lletres de cançons 28 amb
Carme Karr , així com tants altres articles. La seva presència a la publicació va ser
constant i molt important.
Les corresponsals amb què Carme Karr comptava a l’estranger varen ser
decisives a l’hora de introduir coneixements sobre la situació de la dona a altres
països, especialment a Londres. Les sufragistes van ocupar un gran nombre de
pàgines a Feminal, especialment les Pankhurst 29 . També la revista va portar des de
Londres moltes millores de les dones en camps exclusivament masculins, com és el
cas del camp de la medicina. Marie Curie i l’escola femenina de medicina de
Londres, juntament amb les primeres dones realitzant una operació complexa a
Pennsilvània, a ulls d’una multitud d’estudiantes de medicina són fotografies que es
podien trobar a Feminal 30 . Quan més tard les dones d’Espanya es trobaran dins la
medicina, Feminal també les farà constar a les seves pàgines, com és el cas de la
senyoreta Paulina Polo. 31
A cada número de la revista es feia esment a una dona del moment, i gràcies a
això moltes dones van ser reconegudes pels seus mèrits i van aconseguir fugir de
l’anonimat i obrir-se camí. És el cas, per exemple, de Lluïsa Vidal 32 , la primera dona
que es professionalitzà en l’àmbit de la pintura a Catalunya, o Lola Anglada, la qual
pràcticament s’hi estrenà amb la revista com a il·lustradora. També destaca
28 Feminal, núm. 70, pàgines 8 i 9. Vegeu Annex pàgines 25 i 26.
29 Feminal, núm. 22, pàgina 16. Gener de 1909. Vegeu Annex pàgina 27.
30 Feminal, núm. 13, pàgina 12. Abril de 1908. Vegeu Annex pàgina 28.
31 Feminal, núm. 23, pàgina 5. Febrer de 1909. Vegeu Annex pàgina 29.
32 Feminal, núm. 26, pàgina 2. Maig de 1909. Vegeu Annex pàgina 30.
28

l’especial que es va fer en honor a Pepita Teixidor, una notable pintora, per
commemorar la seva mort. 33
A cada número es mostrava alguna entitat que promovia la feina o l’educació de
les dones, com escoles femenines, centres d’estudis, zones de treball femenines,
etc.
Destaca el projecte La Llar, portat a terme entre d’altres per Carme Karr, i
patrocinat a la revista. Es tracta de la primera residència per estudiants i el primer
ateneu femení. Era una entitat subvencionada per l’ajuntament i per particulars, i
conformava un protectorat de dones presidit per la infanta Pau de Borbón, princesa
de Baviera. La llar va ser una de les entitats femenines més importants del segle
XIX, d’on var sorgir posteriorment personalitats reconegudes i es van reivindicar els
drets de la dona. Situada al Carrer Guillem Tell, contenia un ampli jardí, una sala
de lectura, una sala d’estudis, una sala de conferències, diverses aules
perfectament equipades i diversos dormitoris. Estava destinada a dones catalanes
de l’alta societat i també acollia a estrangeres. D’una banda, les dones eren
instruïdes a “L’ensenyansa cassolana”, i les ensenyaven a cosir, planxar, netejar,
cuinar, rentar la roba... i d’altra banda, aprenien coneixements científics i
humanístics. Carme Karr donava molta importància a aquesta entitat i volia formar
a través d’ella “una dona com a bona mare de família cristiana, com a educadora y
com a ciutadana ben penetrada de la seva missió en la família y en la societat.”
La Llar va ser sens dubte, el projecte més innovador i popular que Feminal va dur a
terme.
Sovint es mostraven articles de dones de l’alta societat barcelonina, les quals
mostraven les seves cases, o es feia esment de festes i celebracions que aquestes
duien a terme. Aquests apartats no van ser especialment importants en la idea de
la reivindicació d ela dona, però van crear un patró de revista que avui dia
continuem veient a les revistes del cor, la premsa rosa etc. Feminal va servir de
model per a posteriors revistes destinades a dones, tot i que l’esperit de
reivindicació es va perdre quan feminal va acabar. Tot i això, i encara que fa més
de cent anys que es va publicar el primer número, la vigència d’alguns dels seus
plantejaments continua sent de vital actualitat, i és aquest el factor que la fa una
revista revolucionària i excepcional.
4.3 Carme Karr
33 Feminal, núm. 126, pàgines 1, 3, 4 i 5. Octubre de 1917. Vegeu Annex pàgines
21, 31, 32 i 33.
29

De mare italiana (morta quan Carme Karr era una nena i criada per la seva dida,
que en fou la madrastra) i pare francès (enginyer metal·lúrgic), neboda del
novel·lista Alphonse Karr, es casà amb Josep Maria de Lasarte i de Janer (1890) i
tingueren quatre fills: Montserrat, Joan Alfons, Paulina i
Carme. Està enterrada al Cementiri de Montjuïc
(Barcelona). Va ser una de les promotores més
avançades del feminisme català de principi del segle XX,
com Dolors Monserdà, amb qui col·laborà. El seu
feminisme, que advocava per dotar les dones d'eines que
les capacitessin tant per a l'exercici d'una professió com
per a la igualtat de drets, va quedar àmpliament exposat
a Feminal.
També va col·laborar al Diario de Barcelona, La Veu de
Catalunya, Or i Grana, (1906-1907, on defensà la causa de Solidaritat Catalana),
Orfena (1916-17), La Mainada (1922-23), La Actualidad, Día Gráfico i Las
Provincias de València, de vegades amb el pseudònim de Xènia, que feia al·lusió al
Xènius d'Eugeni d'Ors, amb qui polemitzà a "Joventut".
"Los hombres no saben tratar a las mujeres. Son egoístas; cuando saben que son
amados, nos olvidan; no se dan cuenta de que la mujer necesita mas caricias del
alma que del cuerpo". 34
Tingué una actuació destacada -especialment com a conferenciant (va ser la
primera dona a parlar a l'Ateneu Barcelonès)- tant en la defensa del millorament
(exigint el dret a vot, reivindicació que va fer arribar al president Macià) com de la
modernització de l'ensenyament de les dones, que els permetés de treballar al
mateix nivell que els homes i els donés un substrat cultural prou important com en
la reivindicació del dret de vot de les dones; a més, reivindicava el dret de les
dones soles a ser autònomes, a tenir una funció social i un lloc útil en la societat;
per a les dones treballadores, reclama una borsa de treball, escoles de treball
realment professionalitzadores i mutualitats per encarar el tracte laboral
discriminatori basat en la maternitat. Tot això ho aconseguí gràcies a la seva
publicació més important, Feminal, que ja hem vist. Va dirigir el Pavelló de la Dona
a l’Exposició Universal del 1929, on mostrava la feina de dones de tota Espanya i
intentava desfer prejudicis de l'època.
4.4 Punts de vista mèdics i biològics sobre la dona del s. XIX
34 Cita de Carme Karr, Viquipèdia,
http://ca.wikipedia.org/wiki/Carme_Karr_i_Alfonsetti.
30

Al segle XIX comencen a sorgir a Amèrica una sèrie de teories mèdiques que
tracten de justificar per què la dona és un ésser inferior a l’home. Aquests
plantejaments van sorgir per dos factors: en primer lloc, degut a la importància que
es comença a donar a la intel·ligència i les emocions, i en segon lloc, per l’amenaça
que representava la dona americana que començava a reivindicar els seus drets i
volia entrar dins la societat de manera activa i amb igualtat de possibilitats que els
homes. Aquestes idees tenien l’objectiu de demostrar, mitjançant una base mèdica
i biològica, el per què la dona estava incapacitada per desenvolupar les mateixes
tasques que l’home. Aquest conjunt de teories van prendre tanta importància que
fins i tot arribaren a expandir-se i van entrar a Espanya. Com ja hem esmentat
prèviament, Carme Karr va haver de criticar-les més d’una vegada a les pàgines de
Feminal, demostrant la absurditat d’aquestes.
Aquest nou corrent mèdic es centrava en l’anatomia i la fisiologia i justificava a
través d’ella la fragilitat de la dona. Deia que físicament la dona té un crani més
petit i per tant, un cervell de menys intel·ligència que el de l’home ja que “pesa
menys”, així com uns músculs més delicats. Psíquicament, conté un sistema nerviós
“fi”, el qual és més irritant, s’estimula més fàcil i excessivament i provoca un
esgotament resultant.
L’explicació d’aquests fets bé relacionada estretament amb el sistema reproductor
de la dona, el qual exerceix el control sobre la dona, que és vulnerable a emocions i
al nerviosisme. Una prova d’això és que són més afectuoses que els homes per
culpa de l’úter i els ovaris.
Segons les teories, la matriu està connectada al sistema nerviós i les alteracions
afecten el sistema reproductiu. Així doncs, es relacionava directament amb l’úter el
mal de cap, la paràlisis i la histèria, entre d’altres trastorns psicològics.
A partir de totes aquestes teories, les conclusions que els metges americans de
l’època van donar eren clares: la dona és feta per a engendrar, i per aquest motiu
només podran estar a casa les dones solteres pateixen malalties psíquiques amb
molta més elevada probabilitat i tindran una vida més curta, a part de ser més
properes al càncer. La dona haurà de dependre de l’home a causa de la seva
feblesa. La teoria es va radicalitzar tant, que fins i tot es va arribar a assegurar que
la dona que llegia o estudiava amb excés, portava una indumentària inapropiada,
treballava en fàbriques o portava una vida sedentària o de luxe tindria fills
degenerats i dèbils, a causa de la transmissió per herència biològica. El fet que la
dona estigués a casa fomentava la salut social i, per tant, era labor de tots no
deixar que ella accedís al treball o a l’estudi.
31

Aquestes teories van tenir una gran acceptació per molts metges i es van arribar a
estendre per diversos països. D’altra banda, moltes dones o metges les van
qualificar d’absurdes i, amb el temps, es van eradicar i es va demostrar que no
eren reals. La dona Americana tenia un gran afany per accedir a la universitat, i
cada vegada més, sobretot les joves provinents de famílies adinerades, volien
estudiar. Fins i tot el regent de la universitat de Wisconsin l’any 1877 deia : “però
és millor que les futures matrones de l’estat es quedin sense una preparació
universitària a que la obtinguin fent malbé les seves saluts; millor que les futures
mares de l’estat siguin robustes, vigoroses i sanes a que, per raó d’estudi, portin
als seus descendents el germen de la malaltia.” 35
35 Junta de Regencia, Universitat de Wisconsin, Annual report, for the year ending,
30 de setembre de 1877, Madison 1877, pàg.45.
32

5. La república seves conseqüències
5.1 Context Històric cultural
5.1.1 Panorama Social i Polític
La situació de les dones als inicis del segle XX a Espanya, i concretament a
Catalunya, estava encara molt endarrerida respecte a altres països, com a
conseqüència del lent desenvolupament de les estructures socials, econòmiques i
polítiques, que no podien comparar-se amb els moviments registrats a altres països
anglosaxons que, per mort de la coherència d’idees del liberalisme i de la lluita
sufragista, anaven atorgant drets a les dones.
La Constitució democràtica, que va sorgir l’any 1931 de la II República, introdueix
canvis fonamentals: proposa per primera vegada el principi d’igualtat política entre
sexes, i també es comencen a veure uns principis de drets individuals.
Ambdós factors, obrien la porta del feminisme liberal polític basat en l’accés per a
les dones del dret al vot i a ser elegibles. De tota manera, algunes altres lleis
continuaven oprimint-les, com és el cas de la nova llei de Contratos Laborales de
novembre de 1931: El marit podia exercir el control sobre el sou de l’esposa, la
qual precisava una autorització marital per poder-lo administrar 36 . També el Codi
Penal 37 assenyalava com a causa de presó per a les dones la desobediència i els
insults al marit, mentre que només el maltractament era motiu d’empresonament
pels homes.
Quan es va iniciar el segle XX, l’índex d’analfabetisme femení a Espanya arribava al
71 % de la població, mentre que el masculí era de 55,57%. Tres dècades més tard
no s’havia arribat a avançar gaire, en el moment de proclamar-se la república
només el 52,5% de les dones sabien llegir.
En la tercera dècada del segle XX, algunes condicions col·lectives que van sorgir
arran de la industrialització, com és el cas de la vida urbana, i la petita burgesia, la
36 En tot cas els seus salaris s’havien de dedicar a les necessitats de la casa, com
deiein les discussions de l’època i sobre les quals Maria Gloria Núñez Pérez relata a
Trabajadoras en la segunda república. Un estudio sobre la continuidad económica
extradoméstica. (1931-1936). Madrid. Ministerio de Trabajo 1989.
37 Article 603
33

qual impulsava els tímids avenços cap al treball remunerat de les dones, va fer
possible que es produís un augment de dones dins el periodisme, les quals
provenien de variats estaments socials i/o intel·lectuals.
Cal tenir en compte que molts d’aquests factors van venir gràcies a la tradició
feminista que a Catalunya va venir sobretot per la premsa femenina, que
juntament amb l’augment de l’accés a l’educació, promogut gràcies a centres
especialitzats en instruir la dona, com és el cas de l’Institut de Cultura i Biblioteca
de la Dona, el 1909, adreçada sobretot a dones de les classes treballadores i de la
petita burgesia.
D’altra banda, una sèrie de canvis en la societat femenina van crear una polèmica i
nova estructura social mai vista fins aleshores: les dones tenien possibilitat de
votar i ser elegides, es va produir la legalització del divorci, la implantació de la
coeducació, etc. Per primera vegada, la dona va ser escoltada d’una manera més
global, ja que en la nova situació sovint era ella la pròpia protagonista.
Políticament, la dècada dels anys 30 es presenta com una època molt
esperançadora, la qual sembla obrir perspectives de canvi després d’una etapa de
censura i repressió presentada per la dictadura de Primo de Rivera i mantinguda
per la monarquia borbònica.
A Catalunya, aquest possible canvi anava més enllà d’un nou model polític: per
alguns, era un possible camí cap a la nació catalana, i per uns altres, cap a la
revolució. Pel feminisme, com a ideologia alliberadora, presentava també fortes
esperances. L’1 d’octubre de 1931 es va aprovar el sufragi femení al nostre país. I
Nativitat Yarza, una mestra nascuda a Valladolid però resident a l’Anoia, va decidir
presentar-se a les eleccions municipals amb la triple bandera del republicanisme, el
feminisme i el laïcisme. El 14 de gener del 1934 els electors de Bellprat li van fer
confiança i va esdevenir la primera alcaldessa de l’estat.
Els anys de guerra van radicalitzar encara més les posicions personals i polítiques.
Els diaris que donaven suport al bàndol republicà van facilitar que les dones
periodistes poguessin experimentar una més gran llibertat de maniobra per obrir
camí, tot fent de reporteres de guerra o fins i tot assumint la direcció dels diaris. En
qualsevol cas, aquest moment va saber ser aprofitat molt bé per les dones, les
quals van fonamentar una base que, juntament amb aquella que la premsa
feminista va aconseguir, va provocar una millora posterior molt significativa per a
elles.
5.2 La funció política de la premsa
34

Els mitjans de comunicació escrits es van transformar en un bon accés on
manifestar les opinions i debatre les noves idees. A la premsa, tant com al
Parlament, es parlava ja de qüestions importants pel col·lectiu femení. Es
començaren a posar en qüestió les idees que circumscrivien les dones burgeses a la
vida domèstica mentre es destinava l’espai públic als afers masculins. Ens trobem
en una època de canvis, canvis que es perceben en qualsevol àmbit social, i que
arriben també al periodisme, que sent la necessitat de modificar l’ estructura de la
premsa fins aleshores, centrada en una opció política i mantenint-se fidelment
arrenglats (hi ha diaris monàrquics, catòlics, nacionalistes de dretes, republicans,
nacionalistes d’esquerres, anarquistes, etc). Semblen estar interessats en què un
dels subjectes històrics del canvi influeixi en les dones a través de la participació en
els debats públics.
Aquest pas és també motiu per donar una empenta a la dona i fer que comencin a
sorgir les periodistes professionals, dedicades de ple a la seva tasca i
professionalitzant les tècniques. Van ser un grup prou ampli i significatiu que va
publicar en aquest decenni periòdics i revistes d’informació general i condicions
comparables al periodisme practicat pels homes.
5.3 Publicacions Feministes
Un dels fenòmens que es produeix a la premsa en els primers anys de la dècada
dels anys 30 és l’aparició d’allò que en la premsa anglosaxona se’n diu Women
Pages. Aquestes pàgines femenines que alguns diaris feia anys publicaven (Las
Noticias, La Noche) van sorgir en un bon grapat de diaris d’informació general de
l’època a mode de suplements adreçats a dones, com La Publicitat, La Rambla,
entre d’altres. S’observa que les autores d’aquest textos eren molt sovint dones, les
quals assumeixen un cert discurs de gènere, en el sentit que tenen clar que
s’adrecen a dones i que pretenen persuadir-les sobre quines són les qualitats
femenines que han de conrear. Aquests suplements eren sempre setmanals, un
exemple és el cas de Las Noticias, que va treure Suplemento femenino, amb una
capçalera pròpia i quatre pàgines, d’aparició setmanal. En la publicació 200 anys de
la premsa diària a Catalunya, s’explica que els suplements dedicats a dones i
infants que Las Noticias afegia va començar a treure cap a finals dels anys 20, ben
il·lustrats i amb col·laboracions prestigioses, va obrir-li perspectives comercials.
Altres diaris contenien també pàgines adreçades a les dones, com és el cas de La
Veu de Catalunya, que a principis dels anys 30 manté una secció diària anomenada
“Món Femení”, amb una columna habitualment a càrrec de Llucieta Canyà.
35

Cap al 1930 en Rovira i Virgili encarrega a l’Anna Murià una secció diària per La
Nau, que, batejada amb el títol La llar i la Societat, inclou una columna de
comentari i opinió que també va ser firmada per altres autores, com Aurora
Bertrana. El setmanari La Rambla també presenta una secció d’aquest tipus,
anomenada “Les dones intervenen” o algunes altres vegades, “Fèmina”.
A La Publicitat trobem una pàgina femenina que es titula La dona i la Llar, en la
qual es poden trobar informació sobre moda, comentaris i petites notícies firmades
per diverses dones. Fins i tot el diari La Rambla 38 de l’any 1938, època en què és el
portaveu de les joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya, presenta una
secció nomenada NOIES, en la qual es pot trobar des del comentari polític “Així
treballen les nostres noies a les fàbriques”, que firma Consol, a la secció més
freqüent en aquestes pàgines, la de moda, que firma Mercè amb aquest títol: “La
moda amb la guerra” 39 .
5.4 Periodistes dedicades
Un dels trets que més definien aquestes dones com a professionals, és que moltes
d’elles es dedicaven activament al periodisme. Per exemple, Anna Murià esmenta
que 60 duros equivalien a 60 folis seus, i és, per tant; un treball molt considerable.
Altres casos, com el de Rosa Maria Arquimbau, que escrivia una secció a La Rambla
a més de reportatges i entrevistes o el de Llucieta Canyà que escriu una columna
gairebé diària de La Veu de Catalunya. Però sens dubte, les periodistes que amb
més intensitat es va dedicar al periodisme foren Irene Polo, la qual durant anys va
escriure simultàniament per La Humanitat, La Rambla i L’Opinió, i a partir de 1935
per L’instant i Última hora. Maria Teresa Gilbert col·laborava també a la mateixa
vegada a L’Opinió, La Rambla, i a La Campana de Gràcia, entre d’altres.
Sovint aquest compromís cap a la professió es pot veure a través de les
vinculacions que moltes d’aquestes dones mantenien amb les associacions
professionals. María Luz Morales, Anna Maria Martinez Sagi, i fins a 37 dones
periodistes més estaven sindicades, però cal esmentar quer Irene Polo va
col·laborar activament, al novembre de 1933, en la creació d’aquest sindicat de
classe, , Agrupació Professional de Periodistes, essent escollida vice-secretària de la
junta fins l’any 1935. També hem pogut veure publicat a La Noche, el 14 de
desembre de 1936, que la composició de la nova junta directiva de la secció de
premsa del Sindicat de Professionals Liberals l’Anna Murià n’és vocal segona. El pas
38 La Rambla, 17 de setembre del 1938.
39 La Rambla, 17 de setembre del 1938
36

de Federica Montseny cap a la professió és a la inversa, ja que va entrar com a
redactora a Solidaridad obrera designada pel Ple Sindical de la CNT l’octubre de
1931.
5.5 La retribució econòmica
La retribució econòmica és un dels factors essencials que provoquen que la dona
periodista en el temps de la república iniciï la seva tasca dins del periodisme d’una
forma més dedicada. Justament, la burgesia il·lustrada precedent escrivia i
publicava sense esperar cap retribució per la seva activitat, la qual consideraven
social, literària o divulgadora, però mai la van veure com una feina que produís un
salari fix del qual viure-hi. La retribució per l’activitat laboral s’ha de relacionar
amb el debat que torna a produir-se en aquell moment sobre el treball remunerat
femení, una discussió en què l’opinió dominant s’expressa en contra de l’activitat
extradomèstica retribuïda, sobretot per a les dones casades i que té com a rerefons
la lluita femenina per assolir l’autonomia a partir de l’accés a l’espai públic que tant
els l’ era vetat.
Segons les dades sobre el treball femení de l’època de la II República 40 , les
treballadores de tota Espanya representaven el 9% de la població femenina i
d’aquest només el 3,6% es dedicaven a professions liberals. Es tracta d’una lògica
conseqüència de la progressiva incorporació de les dones que havia tingut lloc al
sistema educatiu però, alhora, es pot veure la situació d’excepcionalitat que podien
viure aquestes dones, al treballar en un món clarament masculí. Segons les pròpies
paraules d’Anna Murià 41 : “Ser periodista era considerat una cosa una mica
extraordinària per una dona, perquè n’hi havia poques”. Pel que fa a la retribució
econòmica, Murià fa esment de l’època en què treballava a La Rambla: “ Aleshores
donaven per un article de cinc fulls, cinc duros, a duro la pàgina, que era molt. De
noies que en guanyessin 60 duros al mes n’hi havia molt poques, perquè era molt
bon sou”.
Si bé una altra professió es podria considerar una característica de
professionalització pertànyer a la plantilla de l’empresa, aquest no és el cas del
periodisme que, de sempre, s’ha nodrit d’un bon nombre de col·laboracions
externes. Com expliquen Culla i Duarte “En un rotatiu com L’Opinió, els redactors
40 NÚÑEZ, M.G. Trabajadoras en la Segunda República. Un estudio sobre la
actividad económica extradoméstica. 1931-1936. Ministerio de trabajo y Seguridad
Social. Madrid 1989.
41 En l’entrevista a l’Anna Murià, feta per Elvira altés el 16 de gener de 1993 i
apareguda en el nº3 de la revista Dones Periodistes, de l’associació de dones
periodistes de Catalunya.
37

fixos, més o menys professionalitzats no eren més de set o vuit, que anaven a la
redacció unes poques hores i, en bastants casos, continuaven compatibilitzant
periodisme i activitat política”.
Afirma aquesta informació un dibuix de Porta, publicat en aquest rotatiu el 4 de
juny de 1933, on s’hi poden comptar 22 persones al voltant de la taula de redacció,
entre elles una dona, Irene Polo, que el peu del dibuix assenyala com a responsable
del tema de Treball en el diari. D’altra banda, cal tenir en compte que els periòdics
de l’època tenien un nombre de pàgines molt inferiors als de l’actualitat i per això,
la nòmina fixa era més reduïda.
També Murià dibuixa el panorama laboral dels col·laboradors en premsa quan
explica: “Quan treballava a La Nau i a La Rambla no anava a la redacció, escrivia
els articles a casa i després els anava a portar al diari”. En aquest punt, es pot
afirmar que les dones periodistes contractades de manera fixa per l’empresa, no
eren gaires, si bé també n’hi havia. Aquest és el cas de Maria Luz Morales, que
treballava a La Vanguardia i formava els seus articles; tot i que es té constància
d’altres redactores anònimes, com és el cas d’Eugènia Domènech, esmentada com
a redactora de l’Opinió per Torrent i Tasis 42 , o Imma Mir, citada per Pere pagès
(Víctor Alba), com a redactora d’Última Hora, tot i que en l’exploració
hemerogràfica no s’ha pogut trobar cap text signat per elles. Cal tenir en compte,
però, que en els periòdics de l’època la majoria d’informacions apareixien sense
firmar, bé perquè eren reelaboracions de comunicats d’agència o gasetilles, bé
perquè només es donava la categoria de firma en aquelles persones que
destacaven en d’altres àmbits socials.
Així, Carles Singla 43 diu que en el registre de l’Agrupació Professional de Periodistes
(APP), que va passar a dependre de l’UGT a partir de la guerra civil, el 7% de les
inscripcions pertanyen a dones, és a dir, n’hi ha registrades 39 (entre periodistes,
auxiliars i corresponsals) de les 550 entrades de professionals (periodistes,
auxiliars, dibuixants, etc.). Val a dir que d’aquestes 39 , només firmaven els seus
articles María Luz Morales, de La Vanguardia (malgrat que n’hi havia cinc
redactores més al diari) i Anna Maria Martínez Sagi, de La Noche. La resta,
redactores i auxiliars, duien a terme la seva feina en l’anonimat. En l’esmentat
registre apareixen set dones treballant a l’agència AIMA, una d’elles figura com a
42
TORRENT, J. i TASIS, R. Història de la premsa catalana. Pàg. 732. Editorial
Bruguera. Barcelona 1966.
43
“L’Agrupació Professional de Periodistes (UGT) durant la guerra civil: dades sobre
professionals i mitjans de comunicació”, Revista Treballs de Comunicació, Nº 13-
14, desembre 2000.
38

directora, Carmen de Martínez Cartou, de 31 anys, a més de dues taquígrafes i una
auxiliar. Les altres tres és de suposar que exercien de redactores. També ràdio
PSUC hi consten quatre dones entre els deu periodistes registrats a l’APP.
Una dada interessant que cal tenir en compte és el de la retribució de les
professionals en plantilla que, en la majoria dels casos, era del tot equiparable al
sou dels seus companys. Fins i tot, en La Vanguardia es dóna el cas que les cinc
redactores tenen sous superiors a la mitjana dels seus col·legues. Ben al contrari
del que passa amb María Luz Morales que, com a directora, rep 600 pessetes, l’any
1936, quan per les mateixes dades i en el mateix rotatiu Josep Escofet, sense ser
director, cobrava 750 pessetes. Una discriminació que subratlla el seu successor en
la direcció, Paulino Masip, que es declara un sou de 800 pessetes quan s’inscriu a
l’APP l’any següent.
A continuació destacarem les biografies de les dones més actives en el periodisme
de la segona república, moltes ja esmentades en aquests darrers apartats.
5.6 Teresa Pàmies
Teresa Pàmies neix a Balaguer l’any 1919. Periodista, narradora, Filla de Tomàs
Pàmies i militant de la JSUC durant la guerra civil, s’hagué d’exiliar i va viure, entre
d’altres ciutats, a Praga i a París. Va col·laborar en diversos
mitjans de comunicació (Avui, Presència, Serra d’Or).
Algunes d’aquestes col·laboracions han estat aplegades en
volum: Opinions de dona (1983) i La vida amb cançó.
Cròniques radiofòniques (1999), entre d’altres. La seva obra
és, en general, un testimoni, sovint novel·lat, sobre la seva
existència, condicionada pels esdeveniments històrics i les
circumstàncies personals. Podem esmentar, entre d’altres
títols: La filla del pres (1967), Testament a Praga (1970), Va
ploure tot el dia i Quan érem capitans, ambdues de 1974. Amor clandestí (1976-
1998), una dels seves millors obres, hàbilment escrita i estructurada, evoca la
relació amb el seu company i pare dels seus fills (sense esmentar-ne el nom),
forçosament clandestina a la Barcelona franquista. A La filla del gudari (1997),
mostra la tristesa de la narradora protagonista, un cop els fills ja s’han fet grans i la
vida és difícil. Més estrictament documentals són Si vas a París, papà... (1975),
Sobre el maig francès, o Maig dels dons (1976). Ha escrit també llibres de viatges.
Ha estat guardonada amb el Premi d'Honor dels Lletres Catalans l'any 2001, la Creu
de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 1984 i la Medalla d'Or al mèrit
artístic de l'ajuntament de Barcelona l’any 2000.
39

5.7 Aurora Bertrana
Aurora Bertrana, nascuda a Girona el 29 d'octubre de 1892, fou l’única filla
supervivent de Prudenci Bertrana, a qui dedicà una biografia,
Una vida (1960). Els articles que va publicar a L’Opinió i a La
Publicitat poden catalogar-se com a prosa descriptiva i de
viatges. Pel que va als textos apareguts a La Nau, alguns els
podríem situar sota la categoria de l’articulisme d’orientació,
com és el titulat “Feminisme”, que surt publicat dins l’epígraf
La Llar i la Societat. Bertrana era una dona viatgera que va
dedicar gran part de la seva joventut a conèixer països
exòtics, i en retornar a Barcelona, publicà a Edicions Proa Paradisos oceànics
(1930), Una dona que escriu sobre països exòtics, i que per primer cop fa una
aproximació a la mítica dona polinèsia, va causar una forta impressió, i és per això
que va seguir amb aquest estil a l’Opinió. Aquesta època fou, per a l’autora, de
gran plenitud personal i literària, segons ho explica a les Memòries. Un aspecte a
remarcar dins la biografia d’Aurora és el viatge que va fer tota sola al Marroc i que
La Publicitat va anar publicant gairebé sempre en portada, sota l’epígraf
“Impressions d’ una dona a través de l’Àfrica musulmana”. La seva narració del
viatge a través d’una visió femenina i occidental va impressionar i fins i tot va crear
una nova tendència literària, la literatura de viatges. Cal a dir que també va fer
servir la fotografia, la qual periòdicament enviava al diari juntament amb les seves
vivències.
Però gairebé en tota la seva producció periodística trobem una intenció
moralitzadora com ho proven uns articles publicats a la premsa sobre la prostitució,
o l’article publicat a la revista Evolució el 8 d’agost del 1931, titulat “La insolent
autocràcia del diner”, on reclama una veritable democràcia a partir del respecte de
les persones treballadores i la fi dels privilegis dels rics.
5.8 María Luz Morales
María Luz Morales va ser la primera directora d’un diari de gran abast,
concretament de La Vanguardia. Neix a la Corunya el 1892 i de molt jove va viure a
Barcelona. Inicià les seves col·laboracions periodístiques a El Hogar y la Moda,
publicació de la qual va arribar a ser-ne la directora. L’any 1923 publicà el seu
40

primer article a La Vanguardia, on va entrar com a redactora en plantilla.
S’especialitzà en la crítica teatral i cinematogràfica i, en ocasions, quan publicava
en altres diaris i revistes, com a La Noche o amb català a Imatges, signava amb el
pseudònim de “Felix Centeno”. També col·laborava al diari
madrileny El Sol i al setmanari Lecturas, Films Selectos i
Mediterráneo, entre d’altres. L’any 1936 va ser nomenada
directora de La Vanguardia. Era la primera vegada, en tot
l´Estat, que una dona arribava a la direcció d’un rotatiu
d’aquestes característiques. Després de la Guerra Civil, aquest
càrrec li costà un curt període d’empresonament i la marginació
de tota activitat periodística. Llavors va tornar a fer servir el
pseudònim, però com “Felipe Centeno”. Un cop rehabilitada es vinculà al Diario de
Barcelona fins a la seva jubilació. També va col·laborar a El Noticiero Universal y La
Hoja del Lunes. Va ser directora de l’enciclopèdia Universitas, de l’Editorial Salvat i
creà el seu propi segell editorial, Surco. Com assagista va escriure, entre d’altres,
El Cine. El traje y las costumbres en la primera mitad del siglo XX, publicat per
l’Editorial Salvat, tractà el fenomen de la moda com a fet cultural i sociològic. “No
he querido ser otra cosa que esto que humildemente soy: simple y llanamente
periodista”, escrivia a Alguien a quién conocí, publicada el 1973. Va poder rebre el
reconeixement social i molts premis abans de morir, a la ciutat on havia treballat
sempre, a l’edat de 82 anys.
5.9 Anna Murià
Anna Murià i Romaní va néixer a Barcelona, l’any 1904, va
estudiar a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i
va fer el batxillerat nocturn a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Les
seves col·laboracions escrites s’inicien a La Dona Catalana,
revista de la que n’era director el seu pare. Abans de la
proclamació de la Segona República, treballà a La Nau, com a
responsable de la secció La llar i la societat i, l’any següent,
col·laborava a la pàgina femenina del setmanari La Rambla,
amb reportatges i entrevistes i alguna crònica d’esport femení, doncs va ser
secretària del Club Femení i d’Esports. Durant la Guerra Civil, Estat Català es va
apropiar del Diari de Barcelona i Anna Murià va escriure en aquest rotatiu una
seixantena de textos 44 . El 1938, va ocupar la direcció del Diari de Catalunya: “En
agafar la direcció tenia la voluntat de fer un diari d’impacte i molt directe”, explica.
44 “Els articles d’Anna Murià al Diari de Barcelona”, treball de recerca no publicat
d’Esther Molas.
41

El 1939, marxà cap a l’exili, primer a França, on va anar a parar a Roissyen- Brie
amb un grup d’intel·lectuals. Allí es va trobar l’Agustí Bartra, amb qui es va casar, i
va establir una forta amistat amb la Mercè Rodoreda que continuà en forma de
cartes quan Anna Murià emprengué el camí d’Amèrica. A la República Dominicana
va sobreviure fent d’esteticista durant uns quants mesos, després a L’Havana i
finalment a Mèxic, fins a la seva tornada a Catalunya en la dècada dels setanta.
continuà les seves col·laboracions a Serra d´Or, Cavall Fort, Revista de Catalunya, i
ha publicat diverses obres, entre d’altres Aquest serà el principi, Res no és veritat
Alícia, Crònica de la vida d´Agustí Bartra, etc.
La seva producció la podríem classificar en diverses temàtiques; per exemple, des
de la secció la Llar i la Societat de La Nau, Anna Murià fa un periodisme adreçat a
dones, que com ella mateixa anys més tard explica: “era una secció on les
protagonistes eren dones i aspirava a ser llegida també per a dones” 45 així mateix,
dins la pàgina femenina del diari, l’autora fa una sèrie d’articles d’opinió sobre
qüestions diverses: l’educació, el paper de la dona a la societat 46 , etc. Va escriure
multitud d’articles conreant els més diversos gèneres periodístics i és per això que
se la considera una de les periodistes més destacables i importants de la segona
república.
5.10 Llucieta Canyà
Va néixer a La Bisbal de l’Empordà el 1907. Quan tenia 20 anys va entrar a la
redacció de La Veu de Catalunya per diferents motius: la seva
vinculació a la Lliga Regionalista, la incipient necessitat de les
diverses formacions polítiques d’influir en les dones i,
sobretot, per la seva capacitat expressiva i divulgadora. Des
de la secció diària, Món Femení, va polemitzar amb
personatges i institucions, com Domènec de Bellmunt per la
iniciativa de la festa de les modistes. Va entrevistar
personatges del món polític i cultural, tant català com de
fora, com la doctora Montessori, la poeta Alfonsina Storni o la política Margarita
45 Aquesta resposta correspon als records de Murià en el moment en què Figueres li
va fer l’entrevista, el 8 de novembre del 1990, a 12 periodistes dels anys 30.
Vaixells de paper, núm. 16. Diputació de Barcelona/Col·legi de periodistes de
Catalunya.
46 Per exemple, fa conèixer experiències de dones catalanes i estrangeres, en un
text defensa la relació franca entre els sexes, en un altre parla de dones
esportistes, de jutges i jutgesses, etc.
42

Nelken, amb qui es va estrenar com a entrevistadora. La seva desimboltura i
simpatia la van convertir en un personatge molt popular que donava conferències i
col·laborava en revistes com Joventut Catalana, D’Ací, d’Allà, entre d’altres. En els
seus escrits no s’estava de proclamar-se feminista, tot i que sempre hi afegia que
calia conservar la feminitat. es va anar apagant fins que va morir a Barcelona l’any
1980.
5.11 Anna Maria Martínez Sagi
Va néixer a la dreta de l’Eixample de Barcelona, el 1907. Als 20 anys ja
col·laborava a Las Noticias, a La Noche i a la revista Mujeres, iniciant una dedicació
professional que l’any 1932 li va permetre independitzar-se de la família en entrar a
treballar en el servei de premsa de l’Ajuntament de Barcelona. Va publicar, al
setmanari La Rambla i a la revista Crònica, entrevistes a personalitats de la cultura,
articles sobre el dret al vot o el divorci, reportatges sobre les professions
femenines, va fer crítica teatral, i també, crònica esportiva. Amb la seva empenta
va contribuir a la fundació del Club Femení i d’Esports, on
practicava l’esquí i el tennis —va quedar subcampiona amb Lilí
Álvarez—, a més de guanyar el campionat d’Espanya de
javelina 47 i ser la capitana de l’equip català d’atletisme l’any
1931. Integrant del Front Únic Esquerrista de Catalunya, va
anar al front com a corresponsal. Enviava les seves cròniques
al rotatiu barceloní La Noche i al diari El Tiempo, de Bogotà.
Als 22 anys publica Caminos, el seu primer poemari, que li va
proporcionar una certa fama. La seva varietat de aficions la fan també una
periodista molt variada, que col·laborà en temes polítics, d’esports, de literatura
etc. És potser la dona que millor va saber encarnar d’entre les seves
contemporànies l’esperit renovador que la República va significar per l’univers
femení.
5.12 Maria Teresa Gilbert
Va estudiar a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona. Va ser una
Periodista i membre d’esquerra republicana de Catalunya. Va formar part del Front
Únic Femení Esquerrista de Catalunya, i va pertànyer a la secció femenina de
Palestra i a la Lliga Femenina per la pau i la Llibertat. Va participar en la campanya
47 Va llençar la javelina a 20,26 metres, i el diari ABC li va dedicar la portada amb
la seva foto i aquest titular: “Campeona Catalana de Javalina” .
43

per aconseguir l’Estatut tant demanant la signatura de les dones, que llavors no
podien votar, com fent mítings per aconseguir l’adhesió femenina al plebiscit. Els
temes que interessen aquesta periodista es basen fonamentalment en la política, el
feminisme i el catalanisme. Així doncs, la seva periodística és de temàtica doctrinal
i de persuasió. Malgrat això, quan fa una entrevista, una crònica o un reportatge, té
sempre present l’objectiu periodístic i aconsegueix uns resultats molt professionals.
A la revista Imatges va publicar molts articles dedicats a l’esport on sovint afegia
gràfics i imatges. A La Campana va publicar la seva obra més critica i feminista,
com per exemple, tres treballs als quals analitza les institucions adreçades a dones:
en el primer, assenyala dos articles del reglament de l’Institut de la dona que
treballa que van en contra dels principis de la república; de la segona institució
ressalta les contradiccions pel que fa a la seva actitud política, i de la tercera
remarca la influència reaccionària de la fundadora. Amb aquests tres grans
reportatges que analitzen el feminisme de dretes no només Gibert demostra les
seves qualitats en la crítica sinó que també el seu coneixement de mètodes del
periodisme d’investigació que tot just en aquell moment es començava a
experimentar. És també molt destacable un altre article en aquest mateix
setmanari on s’encara amb Carme Karr, com a líder d’Acció femenina, qüestionant
les declaracions que ha fet a la revista Estampa, en una entrevista de Maria luz
Morales, i s’hi pot trobar també un article referent al vot femení, que just llavors
s’acabava d’aconseguir. Va escriure també per L’Opinió i pel diari republicà
l’Humanitat, sobretot articles referents a la política.
5.13 Rosa Maria Arquimbau
Periodista i escriptora. Als 13 o 14 anys va escriure algun conte, que publicava en
revistes literàries de l'època. Va col·laborar en gairebé tots els diaris i setmanaris
d'esquerres i l'any 1929, amb només 19 anys, va publicar la
seva primera obra: un llibret de contes titulat: La dona dels
ulls que parlen. A l'any següent, 1930, va fer tot un seguit
de reportatges de caire social a la revista Imatges.
Col·laborà al setmanari La Rambla, amb una columna
nomenada Films&Soda, des de la qual comentava, sovint
amb ironia, els canvis que protagonitzaven les dones. Els
seus articles sovint provocaven polèmica amb els diaris de
caire més conservador. El periodisme i la literatura no la van
apartar de la política ni del feminisme. Va ser presidenta del Front Únic Femení
Esquerrista, a més de militant d'Esquerra Republicana. Durant els anys de la
44

República va escriure diversos llibres. La seva manera de presentar les entrevistes,
suprimint el text de les preguntes i deixant només les respostes, presenta un
símbol identificatiu d’aquesta periodista.
5.14 Irene Polo Roig
Nascuda a Barcelona, quan encara no tenia ni 20 anys, ja escrivia a la premsa.
L'any 1930 col·laborava amb la revista Imatges, al Setmanari Gràfic d'Actualitat i al
setmanari madrileny Mundo Gráfico, entre d'altres. Va
ser redactora de L'Opinió, l'any 1993, del setmanari La
Rambla i l'any 1935 del diari de tarda, Última Hora. A
més del seu ferm compromís amb la professió
periodística, va ser vicesecretaria de l'Associació
Professional de Periodistes. És de totes les periodistes
de la República, la més brillant i completa, Va conrear tots els gèneres periodístics:
l'opinió, el reportatge social, la crònica política i va innovar el gènere de l'entrevista
amb tècniques que presagiaven la immediatesa de la ràdio i la televisió. Es
caracteritzà per ser una periodista generalista, tot i que en els darrers anys es va
decantar per el periodisme polític, tot i que el seu prematur suïcidi, a l’edat de 33
anys, fa difícil saber si s’hagués especialitzat en aquesta àrea temàtica. Va
començar a publicar en la revista Imatges, on destaca l’article del 23 de juliol del
1930, titulat “La dona que treballa a l’Exposició” on descriu una exposició d’artistes
femenines, muntada per Acció Femenina, i on va entrevistar a la seva presidenta,
Carme Karr. Els seus treballs publicats al diari La Humanitat, d’Esquerra
Republicana, l’autora va tocar diversos temes, gèneres periodístics i registres
estilístics. Polo escrivia les seves cròniques amb un to molt pròxim, familiaritzant-se
amb el lector i aconseguint la proximitat cap a les persones que entrevistava. És
per això que la seva tasca com a periodista li va proporcionar un gran nombre de
seguidors. Aconsegueix també innovadors mètodes de periodisme, com és
l’entrevista que li fa a Francesc Carbó per la revista Imatges, on el text de
l’entrevista és la crònica de la persecució del polític per aconseguir-ne unes
paraules. Les seves cròniques de modes dins la pàgina femenina de La Rambla són
divertides i originals, escrivint amb ironia i d’una manera molt fresca.
5.15 Federica Montseny
Filla dels també anarquistes Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Mañé
(Soledad Gustavo), dos coneguts mestres llibertaris propulsors de l'escola
racionalista de Francesc Ferrer i Guàrdia i editors de La Revista Blanca, una
45

publicació destacada dins el pensament llibertari espanyol durant el primer terç del
segle XX. La seva educació va ésser impartida per la seva mare i la va completar
d'una manera autodidacta llegint literatura o teatre, tant fossin clàssics com obres
contemporànies. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Els
seus articles de Solidaritat Obrera estan ben escrits però sovint tendeixen a un to
apocalíptic, de retòrica de míting, que té com a objectiu la persuasió del lector. Tot
i la seva ideologia i la seva transmissió contínua de la seva perspectiva, Montseny
demostra un bon nivell periodístic i molt sovint es
documenta amb comparacions amb altres països, com
Argentina i Itàlia, a l’hora de parlar de les situacions que
Espanya estava vivint.
En les cròniques setmanals que publicarà a El Luchador,
en canvi, el seu to canvia i passa a ser més lleuger, per
parlar i comentar situacions que no agraden sense
involucrar directament les seves ideologies, per
exemple, critica la situació de les criatures de l’hospici
de Salamanca que pateixen fam, etc.
Tot i això, sovint toca alguns temes més delicats, com el linxament als Estats Units
de 25 negres que havien estat denunciats pels atacs sexuals a dones. Montseny fa
una defensa aferrissada del patiment de les persones provinents de races
estigmatitzades, com els jueus, els gitanos i els negres, mentre que carrega les
culpes contra les dones que els han denunciat.
Gràcies als textos de El Luchador podem veure la seva gran varietat de registres,
des de la capacitat d’ironitzar sobre algunes situacions fins a fer comentaris més
aprofundits, a l’estratègia estilística d’utilitzar altres punts de vista externs a
Espanya, per exemple, en un reportatge contraposa la visió que uns metges suissos
tenen sobre les presons vaixell espanyoles, als quals va acompanyar durant tot un
viatge a les presons i, d’una manera molt innovadora, mostra a través de les seves
impressions les diferències socials que hi havia llavors entre Espanya i Suïssa.
46

6. La Guerra Civil Espanyola
El període de la guerra civil espanyola presenta una etapa molt conflictiva a causa
dels revolts que la guerra va ocasionar. Tot i això, com en qualsevol guerra els
homes havien de anar al camp de batalla i les dones van prendre protagonisme i
força dins les ciutats, ja que les dones van representar una reserva de mà d'obra
que va permetre el manteniment de la producció. Va haver freqüents queixes per
part de les dones antifeixistes així com de les dones anarquistes, per manca de
col·laboració i l'hostilitat masculina amb què els homes van rebre la seva
incorporació a oficis qualificats i a llocs de treball assalariat ocupats fins aleshores
per homes. Però van predominar dins els treballs de tipus assistencial, els d'auxili
als refugiats, ferits, orfes de guerra, etc. Van organitzar guarderies per als fills de
les treballadores, escoles per als nens refugiats i una extensa xarxa de solidaritat i
de suport als nombrosos refugiats. I van ocupar, per últim, un important paper en
l'organització de la solidaritat antifeixista a nivell nacional i internacional.
I gràcies a la seva gran popularitat, sorgeix durant
la guerra un interès oficial
perquè ocupin càrrecs de responsabilitat. La
dirigent anarquista Federica Montseny va ser la
primera dona ministra a Espanya. Entre novembre
de 1936 i maig de 1937 va tenir al seu càrrec el
Ministeri de Sanitat i Assistència Social en el
govern de Llarg Caballero i a ella es deuen
nombroses iniciatives en l'àmbit de l'assistència
social, l'ajuda als refugiats i la sanitat pública.
També es deu en gran part a ella el procés
Dona treballant en l’àmbit tèxtil
durant la guerra civil
definitiu de legalització de l'avortament que la Generalitat de Catalunya va
promulgar al desembre de 1936.
El fracassat alçament de juliol de 1936 va catapultar a les dones de l'Espanya
republicana cap a noves activitats en el món polític i social. A partir de la guerra
civil la dona començarà a assolir un rol superior dins la societat; a l'estiu de 1936,
la figura heroica de la miliciana es va convertir ràpidament en el símbol de la
mobilització del poble contra el feixisme. Les diferents forces polítiques van llançar
constantment crides a la dona de cara a la seva mobilització. Oradores com la
47

Pasionaria (P.C.), Federica Montseny (C.N.T.-F.A.I) o Teresa Pamies i Aurora Arnáiz
(J.S.O.) es van dirigir a les dones per a la incorporació a la lluita antifeixista.
En relació al periodisme, la premsa escrita, pressionada per la censura i amb més
complicacions que abans, es va veure retinguda amb l’ús massiu de la ràdio. Va ser
durant la guerra civil que aquest nou mitjà pren protagonisme assolint el seu gran
apogeu, i fins i tot en aquesta època va aparèixer per primera vegada el fenomen
de les “Ràdios negres”, emissores que camuflaven el seu origen i que s’utilitzaven
com a arma psicològica, amb una barreja d’informació i intoxicació de l’adversari.
Posteriorment Alemanya, durant la Segona Guerra Mundial, farà servir aquesta idea
prenent com a model les ràdios negres de la guerra civil espanyola.
Durant la guerra moltes dones es van haver de veure silenciades o van optar per
l’exili del país un cop va concloure la guerra, com és el cas de Teresa Pàmies, Anna
Murià, Federica Montseny, entre d’altres. L’any 1936, amb l’inici de la guerra, es va
produir la suspensió i incautació dels diaris de dretes dins la zona republicana. ABC
de Madrid i de Sevilla van passar a estar respectivament al servei de la república i
dels insurgents. Es va instaurar també una censura de guerra per la qual passaven
tots els textos abans de ser publicats. No ens ha arribat constància de l’activitat
periodística femenina durant la guerra civil, ja que molta de la documentació va ser
cremada o maltractada durant el període, i moltes veus silenciades. La guerra civil
espanyola sovint va provocar que moltes publicacions que havien donat suport al
bàndol republicà cremessin tota la informació desenvolupada durant la guerra, o
sinó es resignessin a desaparèixer. Per fer-nos una idea d’això, podem prendre com
a exemple La Vanguardia; Entrada la matinada del dia 25 de gener de 1939, es va
convocar una reunió de tots els directors dels diaris més rellevants on es va decidir
acabar amb l’últim full de La Vanguardia republicana, per tal d’evitar destruccions i
pillatge. La nit del dia 26 va tornar a ser molt intensa per La Vanguardia. El primer
número de la nova època recularia fins de nou fins al 22.575, com una manera
d’esborrar de la història del diari els trenta mesos de guerra civil.
Durant la guerra a tots dos bàndols van sorgir noves revistes destinades a dones.
Es consideren revistes revolucionàries Mujeres Libres (Barcelona, 1936), revista
llibertària que va publicar 13 números, la qual no concebia la idea de revolució
social sense la emancipació de la dona. Companya (Barcelona, març 1937)editada
per l’agrupació de dones del PSUC, que tot i ser principalment política, incloïa
novel·les, consells dietètics i moda. Emancipación (Barcelona, febrer 1937), òrgan
del POUM, en canvi, considerava tots aquells temes frívols i fora de lloc.
48

¿A qué mujer se dirige? ¿A la mujer burguesa que aún siente añoranza por aquellos
tiempos cuando iba a tomar té en cualquier café de moda? ¿O más bien contra la
mujer reformista que organiza manifestaciones contra los comités y que aprovecha
las colas del pan para organizar “mueras” contra las organizaciones
revolucionarias? ¿De cuál de estas mujeres es la revista? 48
Tot i això, les dones periodistes també van participar durant la guerra civil en la
seva tasca, gairebé totes donant suport al bàndol republicà. Com ja s’ha esmentat
prèviament, trobem a María Luz Morales com la primera dona directora d’un diari
de gran abast, La Vanguardia. Tot i que el seu nomenament va ser degut al context
en què el diari es trobava. Antonio Martínez Tomás va oferir-li la direcció del diari,
ja que després d’haver fet la delegació de La Vanguardia a Madrid i quan va
començar la guerra va tornar a Barcelona, on el comitè li va encarregar la direcció
de redacció. A María Luz Morales se la va considerar feble i per això la nombraren
directora. La invitació la va sorprendre molt, i es va negar a convertir-se en
directora. Li van donar vint-i-quatre hores per pensar-s’ho, i es va deixar aconsellar
pels seus amics i coneguts. Tots li digueren que la situació era molt conflictiva i no
podia fer res més que acceptar el càrrec. D’aquesta manera, es va convertir en la
directora de La Vanguardia tot i que imposant una sèrie de condicions: que ella
només faria periodisme i que el seu càrrec seria provisional.
Va estar sis mesos exercint com a directora i rebent el sou d’una redactora.
Després d’aquell temps, va proposar a Paulino Masip com a nou director i ella va
tornar a la redacció. Les conseqüències d’aquells sis mesos van arribar quan la
guerra civil va acabar. Morales va ser detinguda per haver sigut la directora d’un
diari en època “roja”. Va haver de passar quaranta dies a la presó i quedà
impossibilitada per escriure amb el seu nom durant molt de temps, havent de
recórrer a diversos pseudònims. Tot i que el seu període a la direcció va ser obligat
i pressionat, Morales no va ser una directora feble; va introduir noves pàgines al
diari sobre literatura, teatre, art i cinema, i va emprendre una reforma tipogràfica.
La Vanguardia va acabar l’any 36 amb uns beneficis de 1.382.550 pessetes. També
va patir nombrosos moments de tensió, com quan es va negar a publicar un
editorial amb insults a uns generals afusellats perquè va considerar que anava en
contra els criteris del diari. 49
48 Fragment de l’editorial del primer número de Emancipación, Febrer de 1937.
49 Huertas, Josep M.ª, Una Història de “La Vanguardia”, Angle Editorial, Barcelona,
2006.
49

A Madrid s’editarà Mujeres (1936), del col·lectiu de dones antifeixistes del PCE,
dirigida per Dolores Ibárruri, amb l’objectiu de formar políticament les dones.
Paral·lelament, i del bàndol contrari, es publicaven Mujeres de Acción Católica en
balears (1935), Mujeres Católicas de España (1937), i Muchachas (1938). De 1938
a 1946 es publica Y, revista de les dones nacionalsindicalistes.
A partir de llavors, el triomf del franquisme acabarà amb l’augment de revistes
destinades a dones que s’estava donant, i com proclama la revista Y: “Para la
mujer no habrá más horizonte honrado que el matrimonio, y a él y a la maternidad
habrá de dedicarse en cuerpo y alma, so pena de ser excomulgada de la vida y de
la sociedad”.
50

7. El Franquisme
7.1 Els primers anys del règim: vint-i-vuit anys de censura
Després de la guerra, Espanya va estar sotmesa al règim de la dictadura franquista
des de l’any 1939 fins la mort d’en “Caudillo”, l’any 1975. L’etapa franquista es
caracteritza, parlant de premsa, per la supressió massiva dels diaris vigents fins
aleshores, i aquesta censura es veurà fortament radicalitzada els primers vint-i-vuit
anys del règim. Sorgiren diaris nous, la majoria d’ells falangistes o de dretes, i els
poquíssims que restaren a la venda van haver de patir els controls de l’estricta
censura de premsa d’aleshores, anul·lant la llibertat d’opinions i havent de rectificar
contínuament les notícies que publicarien a la venda. El nou règim es basava en la
premsa per conscienciar de la prosperitat del país mitjançant l’ordre i
l’incompliment de les noves lleis imposades, així com de les millores públiques,
polítiques i civils que aquest experimentava, i extraient-ne els abusos, la manca de
llibertats i el format estricte del que la justícia feia ús contra els ciutadans que
incomplien l’ordre o estaven a favor del partit republicà.
El 24 de maig de 1939, menys de dos mesos després del final de la guerra, una
nova ordre del ministeri de la governació establia les condicions per dur a terme la
“Depuración de periodistas”, per examinar les seves conductes en relació amb el
Movimiento Nacional. Els periodistes, després del 31 de desembre de 1938, havien
de presentar declaració jurada sobre el periòdic on treballaven el 18 de juliol de
1936 i la classe de servei que hi prestaven, així com sobre els periòdics on havien
prestat serveis. La Vanguardia va haver de suprimir el seu subtítol, al qual figurava
“Al servicio de la democracia”. A més, la nova llei adreçada als mitjans de
comunicació, anomenada Red De Movimiento, obligava a editar mínimament un
diari per província controlat per la falange.
Van desaparèixer els grans diaris republicans com El Diluvio, La Humanidad i La
Publicitat, mentre que va reaparèixer La Veu De Catalunya o El Matí, i es va
rebutjar les reaparicions de El Día Gráfico, La Noche i Las Noticias. Dels divuit diaris
que hi havia a Barcelona el dia 18 de juliol de 1936, (set d’ells en català), La
Vanguardia Española continuava amb al seva bona posició en el mercat i els vells
Diario de Barcelona, El Correo Catalán i El Noticiero Universal tenien una segona
51

oportunitat històrica, a més d’El Mundo Deportivo, també reaparegut amb els
vencedors.
El Tiratge de La Vanguardia Española arribava als 100.000 exemplars l’any 1945,
mentre que els altres diaris estaven per sota dels 50.000. aquests tiratges
recordaven els dels primers anys de segle, molt per sota dels 250.000 exemplars
que La Vanguardia assoliria els anys trenta, quan tota la premsa barcelonina
sumava més de 500.000 exemplars diaris (per una població de menys de 3 milions
d’habitants) una quarta part dels quals corresponia a la expansiva premsa en
català. Però d’aquest passat no se’n podia ni parlar.
El 22 d’abril de 1938 es va implantar la llei de premsa de la censura, la qual es va
qualificar de provisional però va durar fins més d’un quart de segle. No va arribar a
Catalunya fins a principis de febrer de 1939, moment en què es va completar
l’ocupació militar pels vencedors de la guerra civil. La censura franquista, però, no
tindrà comparació amb altres censures imposades anteriorment a Espanya, ja que
serà la més forta de la història del país. Durant la dictadura de Primo de Rivera i en
èpoques anteriors, la censura es centrava sobretot en els textos d’opinió, amb
l’objectiu d’impedir l’expressió política dels partits o sectors prohibits o declarats
hostils pels governs respectius. La censura franquista provocava espais en blanc als
diaris corresponents a paràgrafs o línies censurades, així com frases intercalades
indicant que aquell número havia passat a la censura.
A l’època franquista, poquíssimes dones periodistes catalanes van quedar-se a
Catalunya a causa de les seves idees sovint republicanes, i no van voler patir la
censura. Pura Ramos, en una entrevista, explica com sovint les mesures de censura
eren exageradíssimes i absurdes:
“¿Cómo recuerdan la censura las periodistas?
” 50
50 GARCÍA ALBI, INÉS. Nosotras que contamos. Mujeres periodistas en España. Ed.
Plaza Janés. Pàgines 77-78.
52

L’any 1939 es crea l’escola oficial de periodisme, i el periodisme passa a ser per
primera vegada una carrera homologada. En els primers “Cursillos de
especialización de periodistas”, s’instruïa els periodistes d’acord amb el nou règim, i
els estudiants entraven amb places limitades segons les necessitats i la seva
inscripció es feia segons mèrits professionals i polítics, així com les aptituds dels
concursants, amb assistència reservada a titulars universitaris, oficials de l’exèrcit i
altres titulars superiors. La principal funció de La Escuela Oficial de Periodismo fou
instruir periodistes i legalitzar periodistes sense carnet, fins ben entrats els anys
seixanta.
El periodisme de l’època no estava gaire habituat a trobar-se dones a la universitat
o treballant als diaris. Tot i això, les poques que van cursar estudis de periodisme
asseguren que no van patir cap tipus de discriminació per companys o professors
pel fet de ser dones, tot i que poquíssimes van arribar a exercir com a periodistes
posteriorment ja que es van veure obligades a dedicar-se a la família o no van ser
gaire bé acceptades als diaris. Inés García-Albi explica, per exemple, una anècdota
al seu llibre:
“Covadonga O’Shea, directora durante mucho tiempo de Telva, y que actualmente
preside el instituto superior de prensa y moda, inició su formación en la Universidad
de Navarra el año 59. Recuerda que en su clase había cuatro mujeres: una que
falleció, otra que estaba casada (), otra
de Zaragoza que nunca ejerció y ella. 51
7.2 La premsa per la dona i la tradició familiar.
En la primera època de la postguerra van quedar revistes amb la missió de difondre
la ideologia franquista i el model de dona que es volia, La Sección Femenina va
editar vàries: Medina (1941-1944), Consigna (1941-1960), Ventanal (1946-1951),
Bazar i Teresa.
51 GARCÍA ALBI, INÉS. Nosotras que contamos. Mujeres periodistas en España. Ed.
Plaza Janés. Pàgines 68-69.
53

Per la seva part, Acción Católica també va fundar les seves pròpies revistes; Misión
(1939-1947), Para Nosotras (1941-1965); Senda (1943-1956) i Cumbres (1949-
1959); totes elles inspirades en les encícliques papals i els principis catòlics.
Un altre grup de revistes vigent a l’època és el de les revistes que, no obstant el
règim franquisme, volen expressar naturalitat i fins i tot benestar, fent veure que la
societat continua igual. En són exemples Siluetas (1941-1950), la qual és la
primera revista a introduir l’apartat de “rumors de la societat”, un principi del que
desprès evolucionarà a la premsa rosa dels nostres dies; Luna y Sol (1944-1956) i
¡Hola!, que apareix l’any 1944.
Les revistes religioses es van accentuar a partir dels anys 50, com per exemple
Mundo Cristiano (1963) o La Familia Española (1959), amb la intenció de mantenir
vius els principis cristians que han de presidir la convivència familiar. D’entre elles,
només Familia Cristiana aconseguirà una notable difusió, situant-se en 1986 en els
60.137 exemplars.
Però al revista més singular del període franquista serà sens dubte Mujeres en la
Isla (1955-1964), publicada a les palmes de Gran Canaria per un grup de dones,
aquesta revista era una de les úniques que oferia un caire literari : publica relats,
poesia, comentaris literaris, etc. I entre les seves subscriptores de més alt prestigi
hi figuren Concha Morell de Bethencourt, Silvia Smither d’Anglaterra, Frau Dr. Dina
Koetchlin de Suissa, D. Juan Rodríguez Doreste, etc. La revista conté un tó místic-
religiós i publica una gran quantitat d’anuncis. En definitiva, Mujeres en la isla, tot i
no ser una revista luxosa, és una revista que pren gran fama en la seva època i va
adreçada a l’alta societat Canaria., amb col·laboracions des d’altres punts de la
península i d’Europa. El seu objectiu serà el de “Elevar el nivel intelectual de las
lectoras”
Durant l’època franquista, un gran nombre d’empreses van crear noves revistes
destinades a les dones. Aquestes, sovint estaven iniciades i gestionades per una
família. Les revistes que van sorgir en aquest període s’han mantingut fins els
nostres dies conformant la premsa femenina d’avui. Empreses familiars han estat (i
continuen sent) algunes de les revistes d’aquest tipus amb més tradició al país. Un
clar exemple és el de Antonio Sánchez Gómez i la seva dona, els quals van fundar
el 1944 ¡Hola!, la revista més influent de tota una època en la història d’Espanya.
Quan el seu fundador va morir l’any 1984, el fill Eduardo Sánchez Junco van
continuar fent-se càrrec de la revista, qui va iniciar un procés de expansió amb la
publicació de Hello!, la publicació anglesa de la revista, amb una difusió inicial de
175.000 exemplars. Avui dia, ¡Hola! és publicada a quasi cent països en sis idiomes
54

diferents. Un altre grup periodístic de tradició familiar és El Hogar y la Moda, S.A.
que va editar. fins a 1987, la revista Hogar y Moda, avui dia desapareguda però
que es va mantenir als quioscos des d’abril de 1909, sent una de les revistes que
més ha gaudit de llarga vida de totes les que coneixem.
Hogar y Moda va desaparèixer justament el novembre de 1987 com a conseqüència
de la nova situació que vivia el sector de la premsa dirigida a la dona.
Una altra empresa familiar que ha publicat algunes revistes dirigides a la dona ha
estat Maria Fernanda Gañán Cortés, l’editora de Garbo (1953), que han continuat
els seus fills Mariano Nadal i Elisenda Nadal. Actualment l’empresa és Publicaciones
Heres, que posseeix els títols de més vendes del país: Pronto amb 924.216
exemplars setmanals i Superpop, dirigida a un públic quasi adolescent amb
241.769 52 .
Tots els grups de premsa han estat fundats abans o durant els anys més durs del
franquisme. Es nota el model de dona al que semblen dirigir-se: mestresses de
casa d’escassa cultura que busquen una estona d’entreteniment, la dona reclosa
“retirada de la fàbrica”, que va fomentar la dictadura, dedicada a la seva família i
les seves labors.
7.3 Els anys 60: el nou model de dona
El model de dona que el franquisme ha fet està en decadència. La mateixa secció
femenina es replanteja el retorn de la dona a la feina; les condicions econòmiques,
la necessitat de mà d’obra i un cert desig de fer Espanya més presentable a
l’estranger fa que alguns grups iniciïn publicacions dirigides a les dones, segons
patrons de les revistes femenines existents en altres països. En 1960 neix Cristal,
que dura als quioscos uns quants anys. És una revista que surt dels tallers de La
Vanguàrdia.
A l’ octubre de 1964 neix Telva, editada per SARPE (Sociedad Anónima de Revistas,
Prensa y Ediciones), on s’han mantingut els principis més tradicionalistes sobre el
paper de la dona. Així doncs, Telva és l’exemple d’una revista per a la dona “de
classe” que no oblida els deures que déu ha encomanat a la dona.
En 1959 havia nascut Ama, patrocinada per la xarxa de supermercats C.A.T. Era
una revista que a més d’oferir els típics apartats de les revistes feministes de
l’època (labors, moda, bellesa, receptes, etc), per primera vegada, desitja centrar-
52 Xifres de difusió de La guía de los Medios, número 98, juliol-agost-setembre de
1989.
55

se en un problema que considera fonamental, l’alimentació de la família espanyola.
Va acabar desapareixent en desembre de 1989, arribant a aconseguir els 83.761
exemplars de difusió.
7.4 Dones Periodistes que afrontaren la dictadura
En el període de 1940 a 1980 el periodisme va començar a atreure més al món
femení, de tal manera que el nombre de dones que es dedicaven a aquesta
professió va créixer espectacularment, i, ja en els anys 80 la ràdio i la televisió van
assolir molt protagonisme i aviat van acceptar les dones, especialment per imatge i
veu.
Podríem dir que a les dècades dels 60 i 70 destaquen dues dones com
emprenedores, doncs, han estat de les poques que han dirigit diaris, la qual cosa
fins a avui dia segueix sent estrany. Aquestes dues dones són Ángeles Massó com
directora de Diari Femení en 1968, i que posteriorment es convertiria en Món Diari,
l'altra dona destacaria per haver dut el timó d'un periòdic bastant conflictiu en els
nostres temps donada en la situació en la qual es troba el nacionalisme basc en el
nostre país, aquest diari és l’Egin de Sant Sebastià i la dona que ho va dur fou
Mirentxu Purroy de gener del 79 a febrer del 80.
Les primeres dones que treballaven a la plantilla dels diaris com a redactores eren
poquíssimes, i eren contínuament observades pels seus companys de feina, als
quals els costava acceptar-les com a iguals i sovint les tractaven com a éssers
diferents. Són gracioses les anècdotes que es poden extreure d’aquella època,
l’adaptació de les primeres dones amb contracte laboral. Un exemple són les
anècdotes d’aquells primers dies de Pilar Narvión com a única dona del diari Pueblo:
53
53 GARCÍA-ALBI, INÉS. Nosotras que contamos. E. Plaza Janés. Pàgines 53-54
56

Les periodistes catalanes que trobem a l’època franquista, són molt poques. A
continuació, esmentarem les més destacades.
7.5 Dolors Palau
Dolors Palau, en la seva curta vida professional, es va dedicar en especial a la
cultura. Nascuda a Terrassa, estudià periodisme a Barcelona i a Pamplona. La
cultura l'apassionava i s'hi va dedicar de diferents
maneres. Una d'elles va ser mitjançant l'obertura de la
llibreria El Mirall, al carrer Provença de Barcelona, una
de les llibreries que més atacs va rebre de la ultradreta.
Després s'hi va dedicar com a periodista, treballant en la
secció de cultura del Diari de Barcelona, en la seva
etapa autogestionària, on s'hi va incorporar l'any 1980 i,
aviat va ser elegida pels seus companys i companyes
com a responsable d'aquesta secció. Va ser una de les
promotores i col·laborades de les pàgines feministes que publicava el Diari de
Barcelona. Ella, des de la seva responsabilitat professional sempre va donar suport i
difusió al moviment feminista i a totes les activitats creatives de les dones. Pocs
dies després de deixar el rotatiu barceloní, l'any 1984, es va incorporar a l'agència
EFE de Barcelona on hi va treballar prop de cinc anys com a responsable de l'àrea
de cultura i espectacles. També va col·laborar a Liberación i Europa Viva, i va
coordinar la secció de cultura de la revista valenciana El Temps. L'any 1989 va
entrar a treballar com a cap de secció de cultura del diari Avui, on hi va ser fins la
seva mort, el 20 de gener de 1990.
7.6 Montserrat Roig
Montserrat Roig va néixer al barri de l'Eixample de Barcelona. Llicenciada en
Filosofia i Lletres, ben aviat va començar a escriure i a publicar llibres. La
popularitat i el reconeixement li va arribar amb la sèrie de 26 capítols, Personatges,
que es va emetre al circuit català de TVE. Montserrat Roig també va haver de
superar, ella mateixa, els prejudicis que en ple tardofranquisme l'oposició -i
especialment l'esquerra- tenia respecte a la televisió. Un dels seus mèrits,
compartit amb molts altres treballadors de Televisió
Espanyola (TVE), va ser el de girar al revés, des de dins, la
principal eina de manipulació i control social del règim.
Amb el programa d'entrevistes Personatges, la Roig va fer
sentir la veu, per primera vegada a televisió, de
57

personalitats que fins llavors n'havien estat excloses, i va permetre a molts
catalans descobrir no només què deien sinó fins i tot com eren físicament.
Després, l'any 1984, es va emetre una segona sèrie, Los padres de nuestros
padres, i finalment, Búscate la vida, 3 sèries dedicades a les dues generacions que
la van precedir. Entre els anys 1974 i 1977 va publicar un article setmanal al diari
Mundo Diario i l'any 1984 va iniciar la seva col·laboració a El Periódico amb una
columna diària titulada Un pensament de sal, un pessic de pebre títol que va
mantenir després al diari Avui i des del que va seguir publicant puntualment fins la
seva mort.
El seu compromís polític i les seves arrels la van portar a descobrir pel gran públic
als personatges que havien jugat un paper important durant la República i la
Guerra Civil. Aquestes ganes de recuperar la memòria històrica de l'oblit imposat
per la dictadura franquista la van dur fins els republicans empresonats als camps
d'extermini nazi. D'aquest treball en va sortir Catalans als camps nazis, un bon
exemple de periodisme d'investigació.
7.7 Maite L. De Goicoechea Rechama
Ben aviat Maite L. de Goicoechea va demostrar el seu amor a les lletres. Al col·legi
de Tudela, ciutat on va néixer el 1946, ja destacava com la millor alumna de
redacció. Però no va ser fins uns quants anys més tard
que s’hi va dedicar professionalment. Primer va estudiar
Secretariat. Va venir a Barcelona en casar-se i hi va
cursar Filosofia i Lletres. Més tard es va matricular a
Ciències de la Informació, també a la Universitat
Autònoma, en la primera promoció de periodistes que
sortien d’aquella facultat i de tot Catalunya. Mentrestant,
va tenir dos fills, un noi i una noia. Un tret que la
distingeix des de sempre és el seu compromís amb el
moviment feminista, no només amb militància activa, sinó
també professionalment. La seva col·laboració a les pàgines
de Vindicación
Feminista des de la seva fundació, l’any 1976 fins a la desaparició de la publicació,
tractant temes laborals, encara és un exemple de rigor i combativitat en la lluita
per obtenir una consideració digna per a les treballadores. Durant vuit anys, va
treballar a la revista Dunia, a la dècada dels vuitanta. Des d’aquesta publicació va
saber donar una altra visió dels temes tradicionalment femenins, afavorint una
imatge més actual de les qüestions de gènere. També va ser cap de redacció de la
revista Práctica. En els últims anys va treballar per a una agència i com a freelance
per a diferents mitjans. Es va integrar a l’Associació de dones periodistes de
58

Catalunya i va col·laborar assíduament en la revista de l’ADPC. El sentit de l’humor,
la solidaritat i l’energia que invertia en tots els projectes de gènere han
caracteritzat la dedicació professional i la personalitat de la Maite L. De Goicoechea.
Una profunda depressió li va fer perdre les ganes de viure i va morir el primer dia
de desembre de 1994.
7.8 Carmen Rico Godoy
Va néixer a París el 30 d'agost de 1939 . Fou una escriptora, periodista i activa
feminista espanyola.
Filla de la també periodista Josefina Carabias, va néixer a París en estar la seva
mare exiliada a la capital francesa des de la Guerra Civil Espanyola. El seu pare,
socialista i republicà, va romandre a la presó pel règim franquista fins a 1944, any
que tota la família es va reunir a Madrid. Gairebé immediatament es van exiliar als
Estats Units. A la Universitat de Georgetown va estudiar Ciències Polítiques,
graduant-se en 1958. A l'inici de la dècada de 1960, instal·lada a París, va
començar a publicar en distints periòdics. Després de passar per Argentina, es va
establir a Espanya en 1971. La seva activitat periodística es va centrar en el nou i
reeixit setmanari antifranquista, Cambio 16, del que en va ser cofundadora. També
publicà en altres revistes, guions per a cinema i en l'edició dominical d'El País. La
seva última novel·la, Fin de Fiesta, va anar un comiat dels seus lectors, on tractava
de l'envelliment.
7.9 Pilar Narvión
Va néixer el 30 de març de 1922 a Alcanyís (Teruel).
Va publicar el seu primer article en el semanari Domingo sent una adolescent.
Després de matricular-se en Periodisme a Madrid, va ser la
primera dona en incorporar-se en la redacció del diari
Pueblo. L’any 1956, es va convertir en corresponsal a Itàlia
amb el diari Pueblo, on va ser testimoni de la signatura del
Tractat de Roma, i posteriorment també va ser
corresponsal a París, i als Països Escandinaus. Era
decididament, una dona molt valerosa capaç d’arriscar la
pròpia vida per aconseguir una excel·lent crònica, fins i tot
va arribar a entrar d'incògnit
en l'antiga Unió Soviètic. Sent ja subdirectora de
Pueblo, Carrero Blanco va ser assassinat per ETA. Després de la mort de Franco, va
narrar la transició en la primera línia parlamentària fins al 23-F i la primera victòria
socialista de Felipe González. Va tenir nombroses periodistes al seu càrrec a les
59

quals els va ensenyar totes les tècniques de l’ofici i moltes d’elles, com Julia
Navarro, posteriorment han arribat també a fer-se un lloc en el periodisme. L’any
1983 es va jubilar i, excepte esporàdiques col·laboracions, s'ha mantingut al marge
de l'ofici. Pilar Narvión ha estat una de les dones pioneres en l’ofici, sent una
periodista oberta, conservadora i sobretot demòcrata.
8. Fins els nostres dies
8.1 El dur inici de la Democràcia
Espanya començà a canviar després de la mort de Franco, que va venir anunciada
als diaris el 20 de novembre de 1975. El país es va trobar en una situació estranya i
potser una mica complexa.
Durant la votació del candidat a la presidència del govern, Leopoldo Calvo-Sotelo,
de la UCD, el 23 de febrer de 1981 es va produir un cop d’estat que va atemorir la
població. Julia Navarro, juntament amb Pilar Narvión i altres dones van estar
presents en el moment en què es va produir exercint la seva tasca com a
periodistes.
“No me di cuenta de lo que estaba pasando, era todo muy confuso. Charo comenzó
a llorar y Pilar Narvión nos calmó: “Niñas, estaros tranquilas y tomad nota. Esto es
lo que en los libros de historia llaman golpe de Estado”. Me acuerdo de que se me
caía el cigarro. Intenté salir y me encontré con una metralleta y una voz me ordenó
que regresara adentro. Volví aterrada y se me rompieron las gafas. Los últimos
periodistas en salir del Congreso fuimos Jordi Candau y yo. Pilar salió un poco
antes. Me fui corriendo a la redacción. Pueblo tenía tres periodistas en el congreso:
Pilar hacía el análisis y Juanjo Calleja y yo la crónica. Estaba convencida de que nos
iban a matar. Convencida.“ 54
Políticament, va arribar la desitjada democràcia. Això afavorí el desenvolupament
de la dona i la llibertat d’aquesta per arribar a treballar en un diari amb normalitat.
Als anys vuitanta i noranta les universitats es van atapeir de dones. Per primera
vegada la constitució de 1978 deia que homes i dones érem iguals. Les dones
començaren a reclamar aquesta igualtat que se’ls presentava, i deixaren de
demanar permís al marit per anar a treballar, treure’s el passaport o obrir un
compte corrent. Però aquests canvis sobtats van fer difícil que la societat s’hi
adaptés amb rapidesa. Avui dia, trenta anys més tard, continuem parlant de
desigualtats, sobretot en l’aspecte salarial. Com hem dit abans, el problema de la
54 Julia Navarro explica com va viure el cop d’estat del 23F. GARCÍA-ALBI, INÉS
Nosotras que contamos, Ed. Plaza Janés. pàg. 121.
60

maternitat és per exemple, un factor que avui dia es té en compte a l’hora de
acceptar a una dona, encara que s’intenti difuminar.
Als inicis dels vuitanta, no només es proclama una igualtat de sexes. La llei del
divorci (1985) o la polèmica llei de l’avortament (1985), obren també llibertats a la
dona d’avui. És aquest el període on comencen a sorgir dones periodistes que,
després d’estudiar en aules plenes de dones, emprenen una recerca laboral als
diaris i als nous mitjans de comunicació del moment. La televisió, sense censures,
es desenvolupa i dóna una àmplia selecció de programació. La ràdio s’adona que
necessita veus femenines, veus que facin captar l’atenció dins els cotxes, meloses,
dolces, i sovint més captadores de públic que les masculines. Cal també tenir en
compte la revolució d’aquestes últimes dues dècades, Internet, repleta de
possibilitats com la premsa gratuïta i els diaris digitals, així com la popularitat
massiva que han adquirit en els últims anys les revistes destinades a dones, que a
continuació observarem.
8.2 La revista femenina actual
La revista femenina és aquella que ja indica al títol o subtítol que està dirigida
fonamentalment a les dones. Així mateix, una publicació és femenina quan el 75%
dels seus lectors són dones, i pel contrari, és masculina quan el 75% dels lectors
són homes. La diferència més notable entre revistes d’homes i de dones avui, és
que les revistes destinades a la dona persegueixen l’objectiu de crear un model a
seguir, és a dir, una dona bella, femenina, que segueixi la moda, que es cuidi etc. I
això ho aconsegueix amb les dietes, els apartats de moda, els consells de cuina, de
maternitat, d’amor.... el que es vol és una dona destinada al consumisme, que la
impulsi a ser femenina i alhora a ser una perfecta mestressa de casa. En les
revistes destinades a homes, en canvi, trobem sempre diferents factors que solen
agradar a un públic masculí, sense voler-lo estereotipar: cotxes, mecànica, dones,
etc.
Actualment, en les revistes dirigides a les dones han aconseguit un important
nombre de vendes i de seguidores, a causa de l’àmplia oferta que trobem gràcies a
les revistes que ens arriben de l’estranger, la nova qualitat de la imatge i el suport,
la publicitat pels diversos mitjans de comunicació, etc. Però les revistes que ara
tenim han patit molts diversos canvis al llarg dels últims 50 anys, d’ençà que, com
ja hem vist, als anys 60 comencessin a produir-se. Diverses baixes i pujades,
juntament amb la incisió massiva de les revistes internacionals, ha fet que Espanya
produís noves publicacions, en fes desaparèixer d’altres, i modifiqués les típiques
per aconseguir mantenir-se a l’alta exigència internacional a la que és exposada.
61

A la revista femenina actual trobem dos factors: el primer, l’aspecte purament
comercial, d’objecte de consum, que tracta alhora de fer consumir allò anunciat,
no només a la publicitat, sinó també al contingut informatiu. Realitzen una
excel·lent labor publicitària, ja sigui directa o indirecta. En segon lloc, trobem
l’aspecte formatiu i orientador, que encara vol proposar diversos models de
comportament d’allò que avui en dia es defineix com ser dona. Recordem que
aquestes revistes van néixer dins una època franquista, i la majoria es mantenen
avui, adaptades a la nova societat però sempre sota els mateixos cànons.
Són publicacions que estan pensades i dirigides fonamentalment per a dones,
centrades a l’àmbit del privat, i la seva temàtica, objectiu i llenguatge utilitzats es
refereixen i defineixen allò que és ser dona, la nostra àrea cultural.
8.2.1 els diferents tipus de revistes femenines
En primer lloc trobem la revista especialitzada de divulgació i orientació. Són totes
aquelles que no ofereixen una visió global, sinó que s’especialitzen en un terreny
concret, en un aspecte de l’àmbit domèstic, per exemple, Ser Padres, Crecer Feliz o
Ser Madre, centrades totes elles en assumptes que tenen a veure amb la
maternitat i paternitat, o Revista de la Salud, Salud total o Vitalidad, que es centren
en tot allò relatiu a la salut (dietètica, alimentació, esport, qualitat de vida, etc.) o
Belleza y Moda, que tot i ser especialitzada, conté temàtiques àmplies, connectades
entre sí pel tema central. Com a guia i orientació per la lectora, la informació
dependrà del tipus de publicació, del seu caràcter progressista o conservador o del
tipus de lectora a la qual presumiblement va dirigida.
En segon lloc, trobem la revista especialitzada de serveis,
revistes molt especialitzades en un tema molt concret.
D’aquest tipus trobem Labores del Hogar, y Lana, Burda,
Patrones, Guia Cocina, Comer y Beber, Nuevo Estilo, Casa
Viva, Casa Jardin, La Casa de Marie Claire, i Casa Vogue,
etc.
Les revistes especialitzades per la dona (tant les de divulgació i orientació com les
de serveis), sempre han incidí en aquest caràcter “pràctic”, oferint a totes aquelles
dones que, per hobby o professió estan relacionades amb el tema, la informació
necessària per a extreure’n el màxim profit dels recursos dels quals disposen,
(temps i diners).
8.2.2 Capital internacional a la premsa femenina Espanyola
62

El sector de la premsa dirigida a la dona ha seguit un desenvolupament ascendent
des que, com ja hem vist, pel 1800 comencen els seus inicis als mitjans de
comunicació: la premsa escrita 55 ben aviat va aconseguir una audiència potencial
formada per dones, en contraposició amb l’audiència d’un altre tipus de premsa
(diaris de contingut ideològic, revistes literàries i satíriques, etc). La divisió en raó
de sexe va ser, llavors, determinant pel naixement d’un sector de premsa
específicament dirigit a la dona.
Totes les revistes s'adonen de l'inevitable endarreriment de la premsa del nostre
país i li donen la culpa a l’endarreriment que té Espanya respecte dels altres països
a causa del la redució dels tiratges espanyols i del nombre de títols si ho comparem
amb les revistes europees. Com a justificació d'això es destacaven els 50 anys de
tradició lectora que existien en altres països i que a Espanya no existien.
La veritable revolució, tant per l'orientació com per l’entrada del primer grup
editorial estranger, la multinacional alemanya Bertelsmann, amb la seva filial
editora de revistes, Gruner & Jahr (G+J) a Espanya, ens porta a Dunia, un
quinzenal que acabarà per ser mensual (1993). Dunia, que neix al maig de 1976 de
la mà d'Editora Nova Espanya, és adquirida l'any de la seva aparició pel grup
alemany G+J. Dunia va aportar al mercat un tarannà més progressista en els seus
continguts. Espanya vivia una època de transició tant política com social i es van
començar a demandar determinats temes fins a llavors poc habituals o absents dels
mitjans de comunicació. Era el model en el qual predominaven els textos enfront de
les fotos. Es pretenia comunicar tot aquest canvi que assistia la dona espanyola en
un país en transformació.
El segon grup editorial internacional que va aparèixer a
Espanya va ser el francès Hachette Filipacchi amb el
llançament a l'octubre de 1986 de la versió espanyola de
Elle, dirigida per María Luisa Malibrán. En 1989 sorgirà Elle
Decoración que al principi es vendrà independentment, però
que després es convertirà en el suplement de Elle. Una altra
revista que entra a Espanya l’any 1987 és Marie Claire 16 (a
França des de 1937) que és editada pel grup francès Àlbum i
55 Cal veure els estudis sobre prensa femenina realitzats per Mercedes Roig
Castellanos (1977) La Mujer y La Prensa, i (1986) La Mujer en la Historia (a través
de la prensa siglos. XVIII-XV) Adolfo Perinat i Isabel Marrades (1980) Mujer, Prensa
y Sociedad en España (1980-1939; Isabel Segura y Maria selva a la seva obra
(1980), i Revistes de dones 1846-1945.
63

per l'editora alemana G+J. El Grup 16 va adquirir els drets de la revista francesa en
el nostre país i va invertir 300 milions en el seu llançament
Respecte a Vogue, es va intentar introduir en el mercat espanyol a l'any 80-81
editant-se des de França, però per problemes legals, el projecte va fracassar.
Solucionats aquests problemes, el març de 1988, s’introdueix definitivament en el
mercat espanyol gràcies a l'editor brasiler Luis Carta i amb Ana Puértolas com a
directora de la mateixa. Vogue comptava amb una excel·lent imatge en el nostre
país, on era coneguda principalment per les seves edicions anglosaxones.
Cosmopolitan neix a l'octubre de 1990 per G+J i Hearst Corporation i sota l'adreça
de Sarah Glattsein Franco. Després d'un lleu intent d'introduir aquesta revista el
1976 i el seu corresponent fracàs, serà ara quan triomfi i es consolidi en el mercat.
La veritable novetat d'aquesta revista va ser la forma revolucionària i atrevida
d'abordar el tema sexual. Cosa que va fer que moltes altres es decidissin a
incloure'l entre les seves pàgines. També destaca pel seu gran contingut editorial i
pel caràcter optimista i alegre en el tractament dels temes.
Woman neix al setembre de 1992 com una revista tan espanyola com ho és Telva.
De la mà del Grup Zeta, arriba al mercat destacant amb una grandària superior al
normal, 235x 333mm (diverses modificacions formals li duran a homogeneïtzar la
seva grandària a la de les altres revistes actuals). El seu caràcter espanyol, que ve
donat pel seu grup editor i per la seva directora Joana Bonet no ha estat un
problema en les vendes. La revista neix amb una mentalitat semblant al de les
grans revistes internacionals: models de sobres conegudes a nivell internacional,
importància del disseny gràfic, director d'art, reportatges, entrevistes de temes
internacionals i fins al nom de "dona" en anglès, és a dir, tots els requisits per a
competir amb les grans revistes.
8.2.3 L’evolució obligada de les revistes nacionals
Davant el gran nombre de revistes que van entrar al nostre país, la premsa
espanyola destinada a dones va perdre un notable nombre d’audiència. És així com
les revistes nacionals van començar a modificar-se, ja sigui a nivell estilístic com de
temes, per tal d’aconseguir fer front a la premsa
competent.
Aquesta entrada massiva de premsa internacional a
Espanya va perjudicar notablement a les dues que ja
existien llavors que eren Telva i Dunia. Això explica
64

que els índexs d'audiència i facturació publicitària caiguessin en picat.
L’any 1978 Dunia passa a la periodicitat quinzenal, que va haver de cuidar més el
producte, investigar millor el mercat i veure a quins clients calia dirigir l'atenció. En
els anys 80 la competència comença a reaccionar i a remodelar-se seguint en molts
casos els passos de la pròpia revista. Així, al novembre de 1993, després de molts
altres intents de rentat d'imatge i davant la impossibilitat de tancar-la o de canviar-
la de nom a causa dels 70.000 fidels compradors, G+J llança una "nova Dunia".
La Nueva Dunia va aparèixer amb un format major i amb una capçalera renovada.
Es va augmentar el seu tiratge fins als 225.000 exemplars i el seu preu es va reduir
a 300 pessetes. Es dirigiria a una dona que es caracteritza per un problema de
manca de temps i de distribució d'aquest entre els tres pilars que conformen la
seva vida: la parella, els fills i el treball. Aquest últim determina clarament el
contingut editorial de la revista, de manera que sense abandonar els temes de
moda i bellesa (40% aprox.).
Però la decisió de G+J de no entrar en l'estratègia de promocions i els regals,
motors que actualment impulsen les vendes de la majoria de les revistes mensuals
femenines, va influir notablement en el seu tancament a més d'un descens en les
vendes en 1997 (26% menys que en 1996).
En el gràfic següent es pot veure l’evolució de Dunia fins la seva desaparició:
Telva ha estat l’altra gran revista nacional que ha estat obligada a fer nous canvis.
Que comencen amb un nou slogan: "El gusto es nuestro". Entre les transformacions
que ha sofert la revista, està la de convertir-se en mensual a la fi de 1989. És en
aquest any quan també aconsegueix l’enquadernat al llom, més pàgines, millor
65

paper... El resultat va ser espectacular i el tiratge va augmentar en més de 30.000
exemplars.
L'estratègia de la revista per a suportar la forta competència ha estat la
d'augmentar pàgines, noves seccions, més color, nou format, nou disseny i grans
reportatges exclusius. Ideològicament, Telva ha variat molt poc o gens. Fidel a la
seva primera línia editorial molt conservadora, es manté una mica al marge de les
altres revistes a l'ignorar per complet temes relacionats amb la sexualitat, la parella
si no és dintre del matrimoni... Aquesta continuïtat ideològica es veu reflectida
també en l'escàs nombre de vegades que la revista ha canviat la seva adreça: Pilar
Salcedo, Covadonga O´Shea i la seva actual directora, Nieves Fontana.
Encara que en 1994 hi ha un intent d'internacionalitzar la revista editant-la a
Argentina, fracassarà en el 95. Actualment i després de 40 anys en el mercat, és
Recoletos Grupo de Comunicación qui posseeix el 99,06% del capital d'Edicions
Cònica. Avui dia, Telva és l'única gran revista femenina que continua en el mercat
després de 40 anys de vida. Des de 1997 la revista segueix amb un lent creixement
però sobretot amb una gran fidelitat per part de l'audiència la mitjana de la qual
està en els 163.000 exemplars venuts i els 212.667 lectors. A continuació, podem
veure la seva evolució fins l’any 2003 56 :
L'última gran aposta revolucionària espanyola en el camp de les revistes d'alta
gamma va ser Chic* revista femenina d'alta gamma que va sortir en 2004 de la mà
del grup editorial Hola S.A., un grup centrat en premsa del cor i dirigida per Isabel
Ottino.
AL principi, Chic* era distribuïda conjuntament amb la revista ¡Hola! que li garantia
unes vendes entre 600.000 i 700.000 exemplars i una difusió superior als 2 milions
de lectors el que sens dubte anava a suposar un fet sense precedents en les
56 Informació extreta de les fonts OJD i EGM 2003.
66

evistes femenines espanyoles d'alt standing. No obstant això, el 2006 quan passa
a vendre's individualment i sense ¡Hola! fracassa estrepitosament no arribant a
tenir un mínim de vendes per a la seva rendibilitat i la seva continuïtat.
L'última novetat en el mercat de la premsa femenina, ja el 2005, ve de la mà del
grup editorial francès Hachette i es diu Psychologies. Es traca d'una revista dirigida
a dones de 25 a 45 anys, amb un preu de llançament d’ 1 euro. És la versió
espanyola de la seva homònima, que a França va tenir una difusió mitja de
2.305.000 exemplars en 2003-2004 i que va ser llançada el 1997 per Jean Louis
Servan-Schreiber.
8.2.4 La lectora de les revistes femenines d’avui
Totes les revistes que han aparegut en els darrers últims anys tenen com a
destinatària una nova dona dinàmica, sofisticada amb un alt poder adquisitiu i
també cultural (tot i que Estar Viva, per exemple, es dirigeix a una dona més
popular) en paraules de la directora de Cosmopolitan, de possible futura aparició,
les dones lectores d’aquest tipus de revistes son “las que aman a los hombres y a
los niños, pero no viven solo para eso” i afegeix “usa su talento, trabaja para tí
misma, no actues en la vida cómo la mujer de...la novia de...la esposa de... emplea
tu talento y tu energía para que la gente se interese por ti y por tu trabajo”.
Totes les revistes femenines de recent aparició coincideixen amb una cura
exquisida amb el disseny i la sofisticació. La moda és el tema estrella. De 2,6
milions de lectores n’han passat a 5,5 milions en 1989, sumant les revistes
femenines ja siguin setmanals, quinzenals o mensuals, i això sense comptar les
aparicions com Práctica o les destinades a adolescents Chica Hoy i Ragazza.
Un mercat internacional que mou quantitats de diners, que ha alterat profundament
l’estructura tradicional del sector de premsa destinada a la dona. A continuació
podrem veure la mitjana d’audiència que les revistes més importants del país van
aconseguir l’any 2005 57 :
Títol de la revista Grup Editor Difusió Audiència
Cosmopolitan G+J 221.063 793.000
Elle Hachette 184.594 492.000
Vogue Condé nast 108.341 438.000
Telva Recoletos 165.247 389.000
Glamour Condé Nast 259.790 341.000
57 Informació extreta de OJD 2003 i EGM acumulat 2005.
67

AR La Revista de... Hachete 128.113 322.000
Woman Zeta 103.082 309.000
Marie Claire G+J 106.201 280.000
8.3 Internet: un nou format de periodisme
Després de més d'una dècada d'existència, les edicions dels mitjans diaris impresos
específicament realitzades per a Internet han passat de ser un apèndix o
complement de les versions en paper a constituir-se en un nou suport amb unes
característiques pròpies i, en molts casos autònomes, respecte a les seves
publicacions en paper.
Va ser a partir de 1995 quan s'inicia la premsa diària espanyola en Internet.
Rotatius com La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Avui, Abc, El Diario Vasco o
El Comerç van ser els pioners a la web. El 1996 els principals diaris de Madrid El
País, El Mundo, Abc i Marca comptaven ja amb versions online i fins i tot alguns
diaris regionals. Va ser el cas del saragossà Heraldo d'Aragó o El Correu Gallec. Per
a finals dels 90 uns 60 diaris espanyols contaven amb edicions digitals, inclosa tota
la gran premsa madrilenya i catalana. No obstant això, al juny de 1999 encara
només 11 publicacions regionals electròniques estaven sotmeses al control de
l'Oficina per a la Justificació de la Difusió (OJD). Cal tenir en compte que a mitjans
d’ aquest any diaris regionals de la importància de La Voz de Galícia, de La
Corunya, o Las Provincias de València no estaven encara presents en la xarxa. Es
pot veure en el gràfic que trobem més a baix que el percentatge entre l’ús dels
diaris impresos del paper i dels electrònics ve a ser molt equiparat.
Però la xarxa no és presenta només com un simple suport de la informació
electrònica. És també, d’una forma indirecta, un ajut per la dona periodista d’avui,
ja que el periodisme electrònic ha obert nous espais laborals que sovint necessiten
més personal per funcionar. Així mateix, Internet promou el desenvolupament
d’una cultura sense barreres de cap tipus i a l’abast de tothom. Tot i així, en els
darrers anys trobem que una majoria d’homes fa ús d’Internet, enfront a un
nombre una mica més reduït de dones:
68

Si comparem el perfil de l'usuari d'Internet amb el del lector de diaris, podem
observar que encara persisteixen diferències clares entre ambdós, si bé no tan
atenuades com fa cinc anys. Així, a l'any 2000 la EGM considerava que el 64,8 %
dels internautes espanyols eren homes. Aquest percentatge, com es desprèn de la
Figura 4 baixava al 59,2% en 2005. Contraposant aquestes dades amb els dels
lectors de premsa diària, podem afirmar que, encara que per un estret marge, hi ha
una major presència femenina entre els usuaris de la xarxa, que entre els
consumidors de premsa en paper.
8.4 Les associacions de dones periodistes
Internet, entre d’altres coses, presenta una capacitat de treball sovint anònima,
ràpida i modificable. Les dones tenen la capacitat d’expressió a grans masses de
població sense censura i amb internacionalitat, i és així com no només han sorgit
diaris, sinó també associacions de dones de diferents àmbits i països. Hi ha avui dia
associacions que estan amb les dones periodistes, a la defensa dels drets
d’aquestes, ja sigui laborals com socials. Els centrarem en una d’aquestes
associacions: l’ADPC
L’ADPC (Associació de Dones Periodistes de Catalunya) sorgeix l’any 1992, quan
s’aproven els seus Estatus, i es converteix en la primera associació de dones
periodistes de tot el territori espanyol. La seva funció principal és lluitar per les
millores laborals de la dona periodista, així com donar-la a conèixer. està vinculada
a la Red de Periodistas Europeas, de què forma part des de 1993. També manté
contactes amb altres xarxes de periodistes d'Europa i amb associacions de dones
periodistes de França, Alemanya, Anglaterra i Itàlia. A més, des de l'any 2005 és
membre fundadora de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i
Comunicadores.
69

A més, es dedica a promoure campanyes per l’ajut i la igualtat de la dona, així com
publica una revista cada quatre mesos anomenada “dones”, on a cada publicació
parla d’un ofici i de com les dones hi participen, aporta dades, gràfiques, etc. A
continuació mostrem alguns exemples de la revista:
A continuació, farem esment de les periodistes de més activitat en els últims anys:
8.5 Maruja Torres
Maruja Torres va néixer a Barcelona el 1943 al barri del Raval; la seva família era
emigrant procedent de Murcia. No tingué mai una formació acadèmica. Començà a
treballar com a periodista als 21 anys, gràcies a l'escriptora Carmen Kurtz; així
sense estudis universitaris i amb un curset nocturn de taquimecanografia entrà a La
Prensa, el desaparegut diari del Movimiento. Per tal de sortir de l'ambient falangista
de La Prensa entrevistà Elisenda Nadal, ànima de la revista Fotogramas, per tal que
es fixés en ella. Va ser contractada pel desaparegut
setmanari femení Garbo i, finalment va entrar a
Fotogramas. També participà a la revista Por Favor. Entre
1979 i 1981 treballà en Mundo Diario i Tele Express. Va
deixar Barcelona que l'havia tipificada com a periodista
rosa o frívola, per començar des de zero a Madrid.
Pertany a la redacció del diario El País on cultivà totes las
facetes del periodisme, des del seu treball com a corresponsal de guerra fins a les
entrevistes. Es feren famosos les seves sèries d'articles “Hogueras de agosto” i
“Nosotros a lo nuestro”. El 1986 publica el seu primer llibre, “ ¡Oh es él! viaje
fantástico hacia Julio Iglesias”, aproximació desenfadada i desenfrenada de
l'univers de Julio Iglesias. El seguiren Ceguera de amor (1991), Amor América, un
viaje sentimental por América Latina (1993), Un calor tan cercano (1998), Mujer
en guerra i Más masters da la vida (1999). Col·labora, també, amb les revistes El
Espectador i Qué leer. Després de quinze anys de residència a Madrid, Maruja
70

Torres actualment viu a Barcelona. Amb la novel·la Mientras vivimos (2000),
guanyà el Premi Planeta.
8.6 Julia Navarro
Julia Navarro va néixer a Madrid, en 1953. Llicenciada en
Periodisme, ha exercit treballant al llarg de la seva carrera per
a diferents mitjans de comunicació, entre els quals destaquen
les revistes Guadiana, Interviú i Panorama. Va formar part del
primer grup de tertúlies de ràdio en la Cadena Ser, ha estat
coeditora i presentadora del programa Centros de poder, de
TVE, i col·laboradora en les tertúlies de Telecinco. En
l'actualitat és analista política de l'Agència OTR/EuropaPress,
des d'on difon una columna d'opinió, cròniques parlamentàries i anàlisis que es
publiquen en més de cinquanta periòdics de tota Espanya. Participa com tertuliana
en el programa La Tarde de la Cadena COPE i en La Mirilla, de Canal Sur Radio.
Publica el seu primer llibre, PSOE. El desafiamento socialista, en 1977, i continua
publicant, sempre obres de periodisme polític, fins a la seva primera obra de ficció
en 2004. La seva novel·la, La hermandad de la sábana santa, aviat es converteix en
un èxit rotund de vendes, es tradueïx a més de quinze idiomes, i s'adquireixen els
seus drets per a dur-la al cinema. Totes les setmanes publica una anàlisi política en
la revista Tiempo.
8.7 Rosa Montero
Rosa Montero va néixer el 3 de gener de 1951 a Madrid. Des de petita, a causa de
la tuberculosi va estar des dels cinc anys fins als 9 reclosa a casa, es va dedicar a
llegir i escriure. Va estudiar periodisme i psicologia mentre col·laborava amb grups
de teatre independent com Tábano y Cánon. Ha publicat en
diversos mitjans de comunicació i des de 1976 treballa en
exclusiva per al diari El País. En 1978 guanya el premi Mundo
de entrevistas i en 1980 el premi Nacional de Periodisme per a
reportatges i articles literaris. Va ser redactora-cap del
suplement dominical d'El País fins a 1981. Ha publicat
novel·les, contes i recopilacions d'entrevistes i articles. Va
escriure els guions de Media Naranja que Televisió Espanyola
va emetre en 1986. El 1997 va guanyar l'I Premi Primavera de
Novel·la per La hija del Caníbal. Ha recopilat els seus contes dels últims quinze anys
i afegit alguns més en Amantes i enemigos. L'institut La Laguna de Madrid li va
71

atorgar en 1999 el Primer Premi Literari i Periodísitic Gabriel García Márquez pel
seu treball en El País.
8.8 Joana Bonet
Joana Bonet, llicenciada en filologia per la Universitat de
Barcelona, compagina l'adreça de la revista Marie Claire
amb col·laboracions en els principals mitjans de
comunicació nacionals. Participa setmanalment a la cadena
Ser amb una secció pròpia, Tiempos modernos, en la qual
es retraten de forma amena, participativa i reflexiva els
canvis que experimenta avui dia la nostra societat, posant
en relleu l'ampliació dels cànons (bellesa, cultura, consum)
així com els nous models de família, aprofundint en la presència que adquireixen
actualment les emocions i els sentiments en el discurs públic. Així mateix, publica
també setmanalment en La Vanguardia articles d'opinió que alternen l'anàlisi
política amb comentaris sobre l'actualitat i les últimes tendències sociològiques. De
forma periòdica, participa en les tertúlies sobre moda i actualitat del programa El
Club, de Televisió de Catalunya, i ocasionalment ha participat en Los desayunos de
TVE i en Telemadrid, TV2, Antena 3, Cuatro i Canal Plus. Les seves aparicions en
ràdio inclouen també a les principals emissores del país: Cadena Ser, COPE, Ràdio
3, Ràdio Nacional, Onda Cero, Catalunya Ràdio i Rac1. En premsa escrita, a part de
La Vanguardia, ha publicat en El País, El Mundo, Ronda Ibèrica, Colores, Sportswear
International i "Vogue Paris. Així mateix, compta també amb una gran trajectòria
editorial. Va ser directora de la col·lecció de Plaza i Janés Voces de Mujeres . És
coautora del llibre Mi Vida es Mía, al costat d'Anna Caballé, i ha escrit Hombres,
Material sensible (Plaza i Janés) i Las metrosesenta (L'Esfera dels Llibres). Des de
1996, dirigeix la revista Marie Claire (Grup GyJ). En aquests anys, la revista ha
rebut el Premi a la No Violència contra les Dones (any 2003) que concedeix el
Ministeri de Treball i Assumptes Socials als mitjans de comunicació i empreses
publicitàries compromesos en la lluita contra els maltractaments. En 2005 va rebre
el Premi Ocho de Marzo-que concedeix la Comunitat de Madrid als professionals i
empreses de la comunicació que amb el seu treball combaten la violència de
gènere- pel seu article La tinta mancha, publicat en el periòdic El Mundo.
8.9 Maria Antonia Iglesias
Va néixer a Galícia l’any 1945. Va començar la seva trajectòria professional en
premsa escrita, col·laborant en el Diari Informaciones. Després seguirien altres
publicacions com les revistes Triunfo, Tiempo i Interviú. En 1984 ingressa en
72

Televisió espanyola i s'integra en la plantilla dels serveis informatius. A partir
d'aquest moment col·labora com reportera en l'espai Informe Semanal, del que
finalment seria nomenada directora en 1989.
Va tenir llavors l'oportunitat d'entrevistar en
profunditat a Manuel Garrotxa, Adolfo Suárez, José
María Aznar, Xabier Arzalluz i Felipe González, entre
d’altres. Un any més tard, en 1990, és nomenada
directora dels serveis informatius de TVE. Romandrà en
el càrrec fins a maig de 1996, moment en què serà
rellevada per Ernesto Sáenz de Buruaga. Col·labora des
de llavors en el diari El País, on ha publicat nombroses
entrevistes als principals
capdavanters polítics, i ha participat com analista en diverses tertúlies d'actualitat,
tant en ràdio - Ara per ara de la Cadena SER; La Brújula (2002), d'Onda Cero;
Protagonistas (2004-2006) de Punto Radio -, com en televisió: Dia a dia (1996-
2004), en Telecinco; Cada dia (2004-2005) i Lo que interesa(2006), en Antena 3;
Las mañanas de cuatro (2006-2008), en Cuatro; Madrid opina (2006-2008) en
Telemadrid, La mirada crítica, La Noria (2008- ) en Telecinco.
8.10 Paloma Gomez Borrego
És Llicenciada en Periodisme i escriptora. Ha estat enviada
especial a Alemanya, França i Anglaterra. Primera dona
corresponsal de Televisió Espanyola, va exercir durant 11
anys com a tal a Itàlia i el Vaticà. Actualment segueix
exercint de corresponsal a Roma per a diversos mitjans
informatius. Així mateix ha estat col·laboradora en el
programa de Mª Teresa Campos. Ha realitzat més de 80
viatges amb el Papa al voltant del món.
Dada curiosa és que aquests viatges corresponen a donar 29 vegades la volta al
món i a realitzar dues vegades el viatge a la Lluna. És autora de títols com Huracán
Wojtyla, Comer con..., El Libro de la pasta, Pasta, pizza y mucho más, Juan Pablo,
amigo, i Los fantasmas de Roma, interessant recopilació d'anècdotes i experiències
viscudes al llarg de la seva densa i intensa trajectòria professional i personal. El seu
llibre Caminando por Roma, de molt recent aparició, és una pràctica i útil guia per
al viatger i el pelegrí a la Ciutat Eterna amb motiu del Jubileu del Tercer Mil·lenni. A
més de la gran Creu d'Isabel la Catòlica, Paloma Gómez Borrero es troba en
possessió del Premi a la Professionalitat atorgat per la cobertura realitzada del
Conclave i per la Informació de l'assassinat de Aldo Moro; del Premi Calabria,
73

atorgat pel mateix President de la República a un corresponsal estranger a Itàlia o
el Premi Adelaide Ristori a 12 dones destacades en les seves respectives
professions, així com els premis Europeo de l'Ajuntament de Roma; el Bravo de la
Conferència Episcopal Espanyola; el Premi de la Pau dels Missatgers de la Pau, i
Flama Rotaria 97 del Club Rotari de València.
8.11 Pilar Cernuda
Pilar Cernuda va néixer a Santiago de Compostel·la l’any
1948. Després de finalitzar els seus estudis de Periodisme a
Madrid, va iniciar la seva carrera professional en 1975 i
durant anys li va correspondre el seguiment de les activitats
de la Casa Reial. Més endavant, es va traslladar a Nova York
des d'on va exercir de corresponsal del Diari ABC. En els
següents anys treballaria en Radio Nacional de España, la
Cadena COPE i Televisión española, tant en l'espai
d'entrevistes Centros de poder (1994-1995), al costat de
Julia Navarro, com en l'informatiu matinal Los desayunos de TVE.
Especialitzada en
informació política, en els últims anys ha seguit col·laborant en diferents mitjans
tants escrits com ràdio i televisió. Participa en la tertúlia del programa Herrera en la
onda i del programa de Alsina d'Onda Cero (cadena a la qual s'havia incorporat en
1993) i en els programes de televisió Espejo Público d'Antena 3 i Alt i Clar i Madrid
opina de Telemadrid. A més escriu en la revista Canvio 16 i en el diari La Razón.
També dirigeix l'Agència de notícies Fax Press.
8.12 Pilar Rahola
Fou l'única representant
d'Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels
Diputats durant la V i VI legislatura. També va ser tinent d'alcalde de Barcelona.
L'any 1996 va abandonar Esquerra Republicana de
Catalunya. Poc després va fundar amb Àngel Colom i
Joan Laporta el Partit per la Independència, que no va
obtenir representació parlamentària. Després del fracàs
polític del PI va abandonar la política activa per tornar a
centrar la seva carrera en l'escriptura i el periodisme.
És doctorada en Filologia Hispànica i Filologia Catalana
per la Universitat de Barcelona. És autora de diferents
74

llibres publicats en català i castellà, i escriu regularment en diversos diaris en les
dues llengües, entre ells el diari espanyol El País, el diari argentí La Nación i el
Diario de América, de Miami. Treballa regularment a la televisió en diversos
programes, entre ells Els Matins de TV3.
Ha participat en el Fòrum de Porto Alegre i és Doctora honoris causa per la
Universitat de les Arts i les Ciències de la Comunicació de Santiago de Xile, un
reconeixement atorgat per la seva lluita en favor dels drets fonamentals (juny de
2004). També ha estat guardonada amb el Premi Javier Olam (2004), atorgat per
la Comunitat de Xile el Dia de l'Holocaust, així com amb el Premi Cicla (2005),
atorgat a Jerusalem, per la seva lluita contra l'antisemitisme. És membre d'honor
de la Universitat de Tel Aviv des del 2006, i ha guanyat el premi Menorá d'or,
juntament amb Simone Veil, atorgat per la B'nai Brith de França. El novembre de
2007 ha rebut el premi a la millor articulista de premsa, atorgat per la "Asociación
Profesional Española de Informadores de Prensa, Radio y Televisión". També ha
rebut el premi Scopus 2007, el guardó més prestigiós que atorga la Universitat
Hebrea de Jerusalem, i que li ha estat concedit per la seva lluita en favor dels drets
humans. Ha participat, com a convidada d'honor, a la Conferencia anual nord-
americana d'AIPAC (American Israel Public Affairs Commitee) del 2008, on ha donat
una conferència sobre l'antisemitisme i l'esquerra.
75

9. Estudi de la situació actual de la dona periodista
9.1 La paritat a la premsa escrita
La paritat de sexes entre els treballadors de premsa escrita al nostre país encara no
s’ha aconseguit del tot. A la plantilla de La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, El
País (edició Catalunya) i a El Mundo hi ha una majoria d’homes. És el diari Avui,
amb 111 persones en la nòmina de redacció, el mitjà de premsa escrita que més
manté l’equilibri home-dona: 60 i 51, respectivament. Aquestes dades inclouen els
departaments de documentació, tasca desenvolupada majoritàriament per dones,
excepte el cas de La Vanguardia, on hi ha 3 dones en un equip de 10 persones.
76

Tot i que a les facultats de periodisme trobem una majoria de dones, els homes
continuen tenint preferència a l’hora de ser contractats, especialment en els càrrecs
de més rellevància. Per exemple, a La Vanguardia només 7 de 72 dones de redacció
tenen un càrrec. Una d’elles, Rosa Paz, és subdirectora d’informació. Les altres són
caps de diferents seccions. A El Periódico, on hi ha 63 dones hi ha una redactora en
cap que s’encarrega de les relacions externes, una coordinadora general a Madrid,
una coordinadora lingüística a l’edició catalana i tres caps de secció. El País (edició
Catalunya) té una redactora en cap i una cap de secció. El diari on les dones
semblen tenir més pes en la presa de decisions és El Segre, de Lleida, on Anna
Gómez és una dels tres subdirectors i Glòria Farré una de les tres redactors cap,
que té sota la seva responsabilitat la secció de Cultura i el suplement dominical. El
diari de Terrassa té com a redactora Anna Muñoz, sent una de les poques directores
d’un diari de rellevància en els nostres dies, i a la qual hem tingut la possibilitat
d’entrevistar.
Però la paritat entre homes i dones és a anys llum pel que fa als diaris esportius.
Tant a la redacció del diari Sport com a la de Mundo Deportivo l’absència femenina
en els llocs de treball amb capacitat de decisió és enorme: ni una sola dona a El
Mundo Deportivo. Al diari Sport hi ha una cap en la secció d’infografia i una altra a
documentació. Les dues redactores de la secció Barça, la secció més important d e
77

la publicació, han passat a formar part d’altres seccions menys brillants després de
la darrera reorganització que s’ha dut a terme aquest any.
9.2 Les revistes i el periodisme femení.
Com ja hem vist abans, les revistes presenten un periodisme més accessible per a
dones, ja que les revistes femenines comprenen un important monopoli a Espanya i
a Europa. Aquí les dones tenen un accés més directe als càrrecs de responsabilitat,
i llavors, poden intervenir més directament als continguts.
Per a l’Elisabet Riera, redactora en cap de la revista Integral (RBA), el món de les
revistes és de dones, però especifica: “Més aviat, un món habitat per dones. A
l’empresa on treballo les dones som majoria, però això no es reflecteix en igual
proporció en els llocs directius. Tampoc hi ha ajudes econòmiques per fills, ni
flexibilitat horària, perquè les mares puguin conciliar la vida familiar i la
professional (més enllà del que s’atorga per llei), ni servei d’escola bressol. I això
passa a la majoria d’empreses. Així doncs, és realment un món de dones? O és un
món on fan servir les dones? En paraules de Joana Uribe, delegada d’Hachette a
Catalunya, a les revistes del seu grup editorial les dones són majoria, tant a les
redaccions com als càrrecs directius”.
78

Pel que fa a si és possible que les dones, com a professionals, aportin un punt de
vista femení en els continguts de la revista, moltes professionals apunten que una
dona marca un enfocament particular dins la revista, sobretot en els revistes de
dones, ja que el tracte d’alguns temes es torna més natural quan és una dona la
que es dirigeix a la lectora. A continuació es pot veure la relació d’homes i dones en
les revistes dels grups editorials més prestigiosos:
9.3 Dones periodistes radiofòniques
Les dones a les emissores de ràdio són una veu maca i càlida, però amb poca
capacitat de decisió. Aquesta podria ser una de les conclusions de l’estudi de
gènere que s’ha fet a partir de les dades proporcionades per les pròpies empreses
radiofòniques i de les de l’Anuari de la Informació de Catalunya.
Si bé el número de dones que treballen en emissores és més gran que el de les
dones, aquesta xifra és decantaria a favor de les dones si a més de les plantilles
s’hi inclogués també els col·laboradors i les col·laboradores. Passaria el mateix si
s’haguessin comptabilitzat les emissores locals i municipals, que tampoc hi són
recollides per la complexitat del sector. Així en l’estructura del col·lectiu s’ha de
destacar que en càrrecs directius hi ha un 67,8% d’homes i sols un 32% són dones.
Destaca que amb càrrecs directius només hi ha tres dones a Catalunya: la Neus
Bonet, Directora d’Informatius d’Ona catalana, la directora de RNE a Catalunya,
Carme Páez la directora de COPE a Manresa, Emilia Sánchez Álvarez. Com en la
premsa escrita, les dones que treballen a la ràdio es queixen que sovint les notícies
79

eferents al gènere tenen menys preferència que les altres, i moltes vegades no es
fan servir. La maternitat és també un dels problemes que les periodistes de ràdio
tenen, i per la qual moltes dones no són acceptades a la ràdio. La Pepa Fernández
explica que va patir discriminacions per la seva maternitat: “ En el meu anterior
treball quan vaig tenir el meu fill no em van renovar el contracte, tot i que jo no
volia la baixa per maternitat i estava disposada a treballar tot seguit”.
A continuació veurem una gràfica de la quantitat de dones que treballen en algunes
de les emissores de ràdio catalanes:
9.4 Dones i Televisió
L’ampli ventall de categories que les dones poden ocupar dins la televisió fa difícil
saber quantes dones amb precisió ocupen la televisió, mitjà comunicatiu que ha
pres una importantíssima rellevància en els últims anys i ha aconseguit
transformar-se en el líder d’entre els altres. Tot i això, si és notable la millora de les
dones en aquest mitjà, les quals als inicis de la televisió eren només el bust parlant,
sempre a les ordres del director d’informatius o de programes, però ja fa temps que
les dones presenten i dirigeixen informatius, reportatges i magazins diaris, tant a
les televisions d’àmbit estatal com a les autonòmiques o les locals. Però si
80

analitzem els organigrames de les grans, mitjanes i petites empreses de televisió,
el professional masculí hi predomina amb diferència.
Per analitzar el paper que estan jugant les dones periodistes a la televisió podem
veure que les dues grans televisions de Catalunya, el percentatge de redactores
comença a tenir un pes important. Es constata llegint les xifres de TVE Catalunya, i
de TV3, que hi ha entre el 60% i el 64,85%, respectivament, d’informadors de
gènere masculí. Hem deixat de ser minoritàries però encara no estem igualats.
Diríem que estem en el camí de l’equiparació, excepte quan parlem de càrrecs de
responsabilitat, on, com sempre, la presència de dones és escassa. Analitzant
quatre diverses televisions podem extreure aquest gràfic 58 :
9.5 Dones de cara al públic.
La ràdio i la televisió són productores d’identitats. Si considerem que la identitat es
construeix amb un diàleg amb l’entorn, ningú gosa negar avui que la televisió es el
principal interlocutor. Hi ha molta gent que no llegeix cap diari i que per tant
l’opinió que té del que succeeix al món depèn d’allò que li arriba a través del format
televisiu.
Aquestes persones s’apropien dels missatges i significats que la televisió dóna i els
incorporen de manera rutinària a les seves vides. La televisió construeix
58 La informació de Televisió de Catalunya (TV3) prové del departament de personal
TELEVISIÓ DE CATALUNYA. TELECINCO Atlas Catalunya s’ha pogut estudiar gràcies
al departament de Personal TELECINCO Atlas Catalunya. De TVE Sant Cugat i
ANTENA3 Catalunya hem extret la informació de la Font Anuari de la informació de
Catalunya. 2002-2003.
81

expressions de realitat i produeix. Per tant, models de subjectivitat. Els cossos, les
emocions, els desigs, els sentiments, les esperances, les accions que articulen les
nostres identificacions com a subjectes socials són, en bona mesura, efecte de la
interacció amb els continguts i formats televisius.
L’anàlisi que farem a continuació ha estat feta sobre tota la programació (publicitat
i promocions incloses) del dissabte 15 i del dilluns 17 de setembre del 2007. I,
entre moltes altres dades, hem evidenciat que el 90% dels programes de Televisió
de Catalunya estan dirigits per homes. Hi trobem una xifra molt similar a Catalunya
Ràdio: 88,2%. En aquesta taula ho podem veure:
Pel que fa a les persones que presenten els programes, novament les xifres d’home
són molt superiors a les de les dones, tot i que en una diferencia menys abismal
que en el cas de la direcció.
Les dones són presentadores principals dels programes de ràdio totalment o
parcialment en el 52,9% dels casos. I els homes en el 80%. Pel que fa a la
presentació principal en la televisió, les presentadores principals són un 31,8%
davant d’un 68,3 dels presentadors principals. (hi ha programes on hi ha més d’un
home o una dona presentant).
82

Cal valorar tanmateix que la presència masculina és predominant en els programes
de ficció emesos per la televisió, del que són protagonistes els homes en el 78% de
les produccions, mentre les dones apareixen protagonitzant el 39,1% del total. En
la publicitat els homes també obtenen resultats estadísticament superior a les
dones. Això és mostra clarament en la següent taula:
9.6 Les desigualtats segons els mitjans
83

El percentatge de dones que trobem als diferents mitjans de comunicació presenten
uns percentatges molt desiguals entre ells. Així les agències estan molt
feminitzades, tant en les plantilles com en els càrrecs de direcció, amb xifres que
pràcticament podrien ser considerades paritàries (homes 54%, dones quasi 46% en
càrrecs directius). A continuació se situarà la ràdio, on les dones presenten el 41%
de les plantilles (32% en càrrecs directius). La televisió tindrà en tercer lloc, amb
una presència de 60% d’homes enfront del 40% de dones (28% en càrrecs
directius) i, finalment, se situarà la premsa escrita amb les xifres més baixes de
presència femenina, tant en les plantilles, en general (30,5%) com en els càrrecs
de direcció (14,5%). A Barcelona, el percentatge de dones amb càrrec de
responsabilitat en premsa diària no arriba al 13% l’any 1992 era 11%), i a la
premsa comarcal es manté en el 17,9%.
Un sector que tradicionalment ha estat molt feminitzat i que continua en aquesta
línia és el de les revistes. Tot i que caldria un major aprofundiment en les
condicions laborals en què es produeix moltes d’elles.
10. Projecte : El Nou Feminal
84

Avui dia, tal i com hem vist, les revistes femenines que trobem ja no tenen una
base feminista de reivindicació pels drets de la dona, ni tracten de canviar la
societat, sinó que es dediquen a donar consells de moda, alimentació, estètica etc.
El projecte que hem tractat de crear és veure què passaria si Feminal tornés a
publicar-se en el dia d’avui. Com es presentaria? De quins temes parlaria? Què
voldria reivindicar? Quines tècniques de venda tindria en un mercat tan rivalitzat?
En primer lloc, hem titulat la nova revista El Nou Feminal. Aquesta, estaria feta sota
un suport de paper brillant i de més grossor que l’original, per tal de fer-lo més
vistós. Es jugaria amb el color i amb la imatge, creant una portada amb diversitat
de imatges mostrant el contingut de la revista i destacant els reportatges centrals.
En el nostre projecte, el reportatge principal és Dones Immigrants i per això està
situat a la dreta, on recau amb més facilitat la vista.
El títol és El Nou Feminal. Té una nova grafia més moderna que s’allunya de la
tendència modernista del primer Feminal. Conté el símbol de la dona per
determinar la tendència feminista de la publicació.
S’ha decidit que El Nou Feminal es vendria a part, a diferència de Feminal. Així
doncs, s’ha fet constar el preu a la tapa de la publicació i el codi de barres, d’acord
amb el nou sistema de venda informatitzat.
El nombre de pàgines serien deu com l’antic Feminal, tot i que cabria la possibilitat
d’augmentar-les en funció de l’interès que desperti. seguides per un índex.
S’ometrien els detalls florals modernistes i s’aplicaria una estètica jove, amb
multitud de fotos i fons de pàgina de diversos colors, per tal d’ambientar cada
reportatge o apartat segons el seu contingut amb un color i una temàtica diversa.
Per exemple, en el reportatge sobre el feminisme hem optat per aplicar un fons de
color violeta com el color del feminisme, o en el relat del mes, un efecte de pergamí
ja que la història és de la vida d’una senyora gran.
Els apartats de El Nou Feminal serien més diversos que els antics apartats de la
publicació: trobaríem reportatges de diversos temes de l’actualitat referents a la
dona, un apartat de cartes a la directora, on el lector es familiaritzaria amb la
direcció de la publicació i la revista agafaria el to proper que Feminal va aconseguir.
També es faria participar a la revista al lector a través de l’apartat consulta a
professionals, on el lector es qüestionaria una pregunta de diferents àmbits (jurídic,
mèdic, social, educatiu, etc.) i l’equip de El Nou Feminal tractaria de respondre
d’una manera personalitzada i professional. L’apartat “Relat” també seria una
manera d’acostar-nos més al públic. Està basat en els relats que Feminal publicava
85

a càrrec sovint d’escriptores famoses com Victor català. Hem volgut que la
participació del públic fos el màxim d’activa i per aquest motiu l’apartat “Relat”
també anirà a càrrec del públic. Aquest enviarà una història d’alguna dona, i El Nou
Feminal publicarà amb cada número una de diversa, ambientant-la amb fotografies
per tal de donar-li veracitat.
“Relat” pretén donar-li importància al lector ja que es considera que en l’actualitat
hi ha tantes escriptores com escriptors, i ja no és primordial patrocinar dones
escriptores. De totes maneres, en l’apartat “Cultura” es mostraran alguns llibres i
una pel·lícula que facin esment al tema de les dones, ja sigui directa o
indirectament, amb un petit resum o una introducció per cridar l’atenció del lector.
L’apartat “Notícies d’actualitat” està basat en les notícies que Feminal publicava
gràcies a les seves corresponsals a França i a Anglaterra. A El Nou Feminal les
notícies no es centraran en accions que la dona faci (podíem veure dins Feminal
una dona operant un pacient, o la primera delineant espanyola...) ja que gairebé
totes les feines que en un passat estaven destinades als homes actualment tenen
dones, i hem considerat inoportú donar rebombori a una dona que ocupi un càrrec
inusual. El que volem és mostrar-li a la lectora que és completament normal que
les dones estiguin ocupant qualsevol càrrec, i per això les nostres notícies es
centraran més aviat en aquelles dones que protesten i reivindiquen els propis drets,
com es feia en temps de Feminal. Per això, a El Nou Feminal podrem trobar notícies
referents amb el dret d’avortament, o amb els premis de comunicació no sexista
que ofereix L’ADPC als mitjans comunicatius que eliminen el masclisme.
Per últim, faríem un apartat d’horòscops dins la revista. Creiem oportú posar
aquest apartat ja que, en els últims anys, les ciències ocultes han obtingut força
popularitat i demanda i potser ajudaria a fer més interessant la revista.
El Nou Feminal no utilitzaria publicitat externa, a diferència de Feminal, tot i que un
full el destinaria a un anunci expressiu i xocant sobre algun tema de la dona actual
que fes conscienciar el lector, com és el cas de la violència de gènere. Una altra
plana, en aquest cas la contraportada, es destinaria a donar publicitat de la pròpia
revista, fent servir un conjunt d’imatges i un missatge directe que mostrés al
comprador una revista innovadora, jove i destinada a un ampli ventall de dones. El
preu de El Nou Feminal seria de 1,80€ perquè, tot i tenir poques pàgines, es
necessitaria capital per continuar amb la qualitat del paper i la tinta, i per
prosseguir amb una revista sense publicitat externa.
11. Entrevistes
86

11.1 Entrevista a Rosa Montero, periodista i escriptora.
Rosa Montero va néixer a Madrid, el 3 de gener de
1951. És una periodista i escriptora espanyola.
D'origen humil, va estudiar Periodisme i Psicologia,
encara que va abandonar aquesta última carrera en
quart curs. Va col·laborar amb grups de teatre
independent, com Cànon o Tábano, alhora que
començava a publicar en diversos mitjans informatius
(Fotogramas, Diario Pueblo, Posible, etc.). Des de
finals de 1976 treballa de manera exclusiva per al diari El País. En els últims anys,
compagina periodisme amb literatura, publicant nombrosos llibres els quals li han
fet rebre una multitud de premis.
¿Cómo ve el periodismo de hoy con respecto al de hace unos años?
Depende de con qué años lo compares…. Ahora mismo tenemos una mala época
periodística, llevamos años en los que desde mi punto de vista los medios han
entrado en demasiada complicidad con los grupos políticos, en una especie de
amancebamiento fatal que ha contribuido muchísimo a la crispación. A decir
verdad, me parece intuir cierta ligerísima recuperación, es decir, creo que el año
pasado y los inmediatamente anteriores estábamos peor, pero en fin, de todas
formas no es bueno. Entre eso, la concentración de medios, la crisis de los
periódicos de papel sin que se haya aclarado del todo el espacio de los digitales y el
auge de la prensa del corazón, yo diría que es una época más bien chunga.
¿Cree que hoy en día hay igualdad de género en el periodismo?
Total, no. Creo que en ningún ámbito la hay. La sociedad española actual es
infinitamente menos sexista que hace unas décadas, y el ámbito periodístico no es
de los más conservadores en este sentido, pero desde luego aún hay sexismo. No
ha más que ver, por ejemplo, cuantas mujeres directoras de periódicos hay en este
país.
¿Considera perjudicial la prensa rosa para las mujeres periodistas?
Considero perjudicial la prensa rosa para todo el mundo. Y de hecho, yo diría que
hay más hombres paparazzis que mujeres.
¿Se ha encontrado con algún rechazo por ser mujer dentro del periodismo?
87

Por supuesto. Con muchos. Date cuenta de que yo empecé a trabajar en 1970,
todavía durante el franquismo, y por entonces ibas a buscar trabajo a los medios y
te decían, por ejemplo, que no contrataban mujeres, y eso por entonces no era
ilegal…. Y después, en la democracia, también hubo problemas. De otro tipo más
sutil, pero también.
¿Cuál fué el mejor momento dentro de su carrera periodística?
Cielos, no sé. Siempre o casi siempre me lo he pasado bien. Los mejores momentos
son aquellos en los que me sentía haciendo algún reportaje o algún trabajo
especialmente interesante…. Por ejemplo, cuando estaba en Berlín durante la caída
del Muro…. O cuando fui al Polo Norte a hacer un reportaje…. O cuando entrevisté a
Indira Gandhi…. Cosas así.
¿Cuántas mujeres estaban en plantilla junto con usted cuando trabajó para
el pais?
Ni idea. Muy pocas.
¿Cómo se sintió al ser la primera mujer a la que se le otorgó el premio
"Manuel del Arco"?
No quiero ser ingrata, pero la verdad es que no me acuerdo. Supongo que lo
disfruté. Pero nunca tuve conciencia de ser pionera en nada.
Coméntenos brevemente de qué trata este "nuevo periodismo" del cual usted
también está haciendo uso.
Lo del nuevo periodismo es una necedad. Fue un término que se inventó Tom
Wolfe, que siempre fue un gran vendedor de sí mismo. Y en realidad no es más que
un reclamo publicitario, por así decirlo. “Nuevo oeriosismo”, es decir, periodismo
literario, lo ha habido siempre. Hace 150 años, Larra estaba escribiendo ya el
“nuevo periodismo”.
Muchísimas gracias por acceder a participar en mi trabajo de investigación,
Rosa. Te deseo todo lo mejor en tu carrera periodística y literaria.
88

11.2 Entrevista amb Anna Muñoz, directora del Diari de Terrassa.
Nascuda a Terrassa fa 46 anys, Anna Muñoz va
estudiar a l'Escola Vedruna de Terrassa i el 1979
va entrar a estudiar a la Universitat Autònoma
de Barcelona, on el 1985 es llicencià en
Periodisme.
Treballa des del 1982 al Diari de Terrassa, on ha
estat redactora de les seccions de televisió i
reportatges i municipal. El 1988 es va convertir en cap de redacció i el 1989 en
directora del Diari. A més, de 1985 a 1987 va ser redactora i presentadora del
informatiu de Terrassa Televisió del Vallès. L’Anna ha aconseguit fer-se un lloc
respectable dins el món del periodisme compaginant la vida familiar i la laboral, i
com tantes altres dones, ha aconseguit demostrar que el fet de ser dona no limita
la perseverança i/o la professionalitat.
Com veu el periodisme avui?
El periodisme avui té un futur complicat. Se li plantegen molts reptes, perquè cada
vegada més guanya presència el periodisme ciutadà, on qualsevol persona es
converteix no només en generador de noticies sinó que també té capacitat per
transmetre-les. Encara que aquesta és una via de participació important i a valorar
dins el món de la comunicació, representa una competència per les persones que es
dediquen de forma professional, ja que el ciutadà no està obligat a imposar-se un
rigor, i per tant, al ciutadà li faltarà un vessant de professionalitat que li podrà
restar credibilitat al producte final. Afortunadament, la diversitat de mitjans amb
l’aparició de Internet i la massificació de tots els gèneres periodístics dóna moltes
alternatives que abans estaven molt limitades. Qui ho té una mica més peliagut és
el periodisme escrit, ja que el concepte d’informació gratis, la informació oberta etc.
cada vegada guanya més terreny, i els mitjans no es podran autofinançar.
Què la va impulsar a estudiar periodisme?
A mi sempre m’havia agradat. Especialment tenia un gran interès per escriure i
llegir. En la meva època es considerava una carrera sense gaire sortida, així doncs,
em van impulsar a estudiar dret però al final vaig acabar inscrivint-me a periodisme
i em va tocar donar les màximes explicacions a casa i comprometre’m a que
trobaria una bona feina. És un món que m’apassionava, sobretot per la possibilitat
de conèixer nova gent i pel fet que el periodisme és una feina gens monòtona.
Va ser difícil arribar a ser directora d’un diari?
89

És molt difícil arribar a ser directora d’un diari. El què passa és que hem de pensar
que estem a un diari d’àmbit territorial, els diaris locals i comercials sempre han
estat escoles d’altres mitjans de comunicació, i això comportava que hi hagués una
renovació constant de personal, ja gent que acabava els estudis començava sempre
en un diari comarcal. Aquest moviment constant de gent facilita molt les coses, i a
part, el periodisme local va ser una opció personal ja que és un periodisme molt
agraït, perquè tens molt a prop a la gent de la què parles i expliques. En el meu
cas, no va ser difícil, però en qualsevol altre mitjà de dimensions més grans ho
hagués estat.
Què implica ser directora d’un diari? Quines tasques ha de dur a terme?
En un diari petit com aquest les tasques són molt diverses. Jo no només faig feines
de publicació de continguts, organització de personal, plantejaments objectius i
temes a aconseguir especialment de cara a la vinculació del diari amb el lector sinó
que també faig moltes altres coses: sóc responsable directa de la secció d’opinió,
faig una part de representació institucional de l’empresa i del mitjà, i a més a més
escric cada dia l’editorial i tinc una supervisió directa i diària de cada pàgina i del
contingut de cada tema.
Com era tractada quan es va fer directora del diari, sent una de les poques
dones directores dins el periodisme?
Ara som quinze, però en aquella època, només érem dues, i posteriorment em vaig
quedar sola. En primer lloc, jo era una dona i això no era habitual. En segon lloc, jo
tenia 28 anys i això dins les institucions locals semblava “la nena espavilada que
ara era responsable del diari”. I durant un temps jo em vaig sentir tractada així,
però precisament amb el temps i amb la feina diària, quan es va poder comprovar
quina era la meva actitud i la meva feina, em vaig guanyar el respecte dels
representants de les institucions, la gent, etc.
Fora d’aquest àmbit, dins els propis mitjans de comunicació a nivell nacional, en
funció del meu càrrec jo assistia a reunions de directors, d’empreses etc. On jo
sempre era la única dona. Primer em vaig sentir una mica cohibida, però després
vaig pensar que era una circumstància que jo podria aprofitar ja que el diari era
petit, i això volia dir que tampoc era un diari massa conegut, però quan en una
reunió només hi ha una dona tothom es fixa qui és i a qui representa, i això és una
carta que vaig utilitzar, per intentar treure rendiment de la desigualtat numèrica.
S’ha trobat alguna vegada en una situació sexista en l’àmbit periodístic?
90

Si, si que hi ha actituds sexistes, tant per part de les pròpies empreses
periodístiques com per part dels propis companys. El què passa és que ara les
dones comencen a ser majoria i aquestes actituds estan quasi bé eradicades. A les
rodes de premsa la majoria dels periodistes són dones i aquestes actituds han
deixat de tenir sentit.
Se li solen atorgar a la dona feines de menys importància que als homes
als mitjans de comunicació?
No, el que no se li solen atorgar són càrrecs de màxima responsabilitat, en part
perquè les empreses prefereixen confiar en homes ja que ells no tenen un
compromís tant directe en l’àmbit familiar com la dona, que tard o d’hora sempre
planteja una qüestió d’aquest tipus. També hi ha moltes dones que no desitgen
complicar-se més la vida, perquè la feina és molt important dins els seus valors
personals, però comparteixen importància amb altres valors com els fills, la família
o les seves pròpies aficions, i encara avui en dia els directius treballen de dilluns a
dilluns i de 9 a 9, i aquests horaris rigorosos no es canvien pel fet de ser dona.
Creu que els mitjans comunicatius d’avui dia respecten la dona o més aviat
l’estereotipen?
Jo crec que cada vegada més la respecten, on encara continua molt estereotipada
és en el màrqueting i la publicitat, però a nivell d’informació, ha perdut molt aquell
caràcter d’estereotip tradicional. El que sí és veritat és que es creen altres
estereotips, però ja no només a les dones. Ara tenim per exemple un punt
d’informació “calent” com és el de les dones maltractades, fins al punt en què s’han
creat estereotips en aquesta informació. De totes maneres, els mitjans van sempre
un pas enrere del que és la societat, ja que són un reflex en comptes d’un element
transformador de la societat, i la seva funció és fomentar les coses bones
d’aquesta. Per tant, en teoria no haurien d’estereotipar res.
Les dones tenen menys facilitat per arribar a càrrecs directius que els
homes?
El món de la comunicació ja no es tracta d’empreses de comunicació sinó que són
grans grups. Aquesta dimensió ajuda a que les dones tinguin menys complicacions
per arribar a càrrecs directius. Quan parlem de empreses familiars o tradicionals,
que havien portat mitjans de comunicació, allà era més complicat perquè els
estereotips estaven més marcats però ara com que hi ha grans grups ja no hi ha
tanta dificultat per això, a nivell de problemes de mecanismes i regles. Si que
trobem però els problemes que hem dit abans: un home no acostuma a tenir
91

problemes de disponibilitat horària i una dona sí que limita més la seva feina per la
família. I això passa amb moltes professions que s’estan feminitzant. Un exemple
claríssim és el de la medicina: cada vegada hi ha més dones metges, i cada vegada
hi ha més problemes per cobrir les guàrdies de cap de setmana.
Quantes dones treballen a la redacció de El Diari de Terrassa?
12 dones, i som 31 en total.
Què li aconsellaria a una dona que volgués iniciar-se al món del
periodisme?
Bé, seria el mateix consell que li donaria a qualsevol jove, fos home o dona:
aquesta és una feina que no sap d’horaris fixos, i és una feina que no està massa
ben pagada. Per contrapartida, és una feina molt apassionant. Per tant, li
aconsellaria que li agradés, i que treballés sempre amb professionalitat, contrastant
qualsevol informació, ja que Internet és una gran font de informació però no és la
veritat.
Creu que amb el pas del temps la dona aconseguirà la igualtat en el món
periodístic?
Si, jo crec que sí, que fins i tot més de pressa que en altres àmbits perquè ja ara és
una professió molt feminitzada on es troben moltes dones i algunes d’elles molt
bones i molt ben reconegudes. A Espanya deuen haver 500 directors de mitjans.
Avui dia estem poc representades en aquest nivell però cada vegada més trobem
dones en caps de secció, caps de redacció, subdirectores, etc que tenen càrrecs alts
de responsabilitat i falta només l’últim pas.
Moltes gràcies per participar en el meu treball de recerca i per la teva
disponibilitat, Anna.
11.3 Entrevista a Ricard Ribera
92

Ricard Ribera va estudiar Filosofia i lletres, en l’itinerari de història de l’art. Durant
tota la seva vida, però, s’ha dedicat al periodisme, començant per la ràdio i tocant
tots els àmbits periodístics.
Ha treballat al diari de terrassa i a Canal Terrassa, i actualment és cap de redacció
de e-news Terrassa, un diari digital pertanyent a la Societat Municipal de
Comunicació, on també pertanyen Canal Terrassa TV i el 95.2, la Ràdio Municipal
de Terrassa.
En què consisteix la seva feina?
Jo vaig començar fent ràdio, després vaig fer temes de crítica de cinema, després
vaig ser un dels fundadors de Televisió del Vallès, actualment Canal Terrassa. Vaig
estar treballant al diari de terrassa durant tretze anys com a cap de redacció, i tot i
que està fora de l’àmbit periodístic vaig ser cap de comunicació de l’ajuntament, i
finalment vaig dedicar-me a un diari digital, l’e-news terrassa, que encara funciona.
Al començament del 2005 es va iniciar el projecte del diari digital, que va tenir
força èxit.
Quantes dones periodistes treballen amb vostè?
A El Diari de Terrassa treballaven 6 dones amb mi i l’Anna Muñoz. Aquí a l’e-news,
al ser un diari digital tenim un equip de quatre i hi havia una dona cap del diari
digital.
Les dones i els homes avui en dia treballen en igualtat de condicions?
En aquesta feina jo penso que sí, un altre cosa són els condicionants personals que
es tingui com a dona o home i la situació personal que es tingui a casa, si a casa hi
ha una feina afegida molt gran és difícil que una dona pugui tenir un càrrec de
molta responsabilitat i ho pugui compaginar tot. Aquí es treballa en les mateixes
condicions i les feines es reparteixen per igual independentment del gènere de la
persona. Tot depèn de les circumstàncies personals de cada persona. Per exemple,
aquí a l’e-news tenim un home que s’encarrega d’anar a buscar els seus fills
després de l’escola.
Quan estava estudiant, quantes dones hi havia a la seva carrera?
Jo vaig fer Filosofia i lletres, especialitzant-me en història de l’art, que, de fet, no
m’he dedicat mai. A la meva carrera hi havia un 50% de dones aproximadament o
fins i tot més dones que homes.
Creu que els mitjans de comunicació ofereixen igualtat de sexes?
93

Depèn del mitjà i del seu progressisme, tot depèn molt del mitjà i la situació que té,
s’haurien de mirar diversos mitjans i observar els temes què tracten per extreure
una resposta en quant a la informació. En quant a la oferta, si es troben més
homes que dones. Tot i que, en feines que són liberals, com és el periodisme,
penso que la igualtat s’està aconseguint bastant més ràpid.
Quins criteris veu en les dones favorables de cara al món de la
comunicació?
En principi veig els mateixos dels homes. Cada persona té una manera de treballar i
una percepció diversa, però considero que el gènere no fa uns criteris diversos
entre homes i dones. No té cap sentit.
El sou d’una dona és igual al d’un home al lloc on vostè treballa?
Si, el sou és igual tant si ets home com si ets dona.
Creu que el periodisme d’avui dia és masclista?
Jo diria que ho és amb una mica de menys mesura que la societat. De totes
maneres el periodisme com a tal el què reflexa a través dels mitjans de
comunicació no es poc escapar molt del que és la societat, i per tant és una mica
un reflex que es pot millorar d’alguna manera, potser es podria arribar a fer més
igualitari, de cara a la societat.
Coneix cap dona que hagi patit problemes de discriminació laboral?
Per ser dona no, jo l’única cosa que si que crec per les dones que he conegut i per
la meva experiència com a periodista és que les dones que fan periodisme sovint
han de fer un gran esforç i potser han de ser més que la resta per ser valorades
com a periodistes i com a professionals. Sovint ningú les obliga, però elles mateixes
s’autoexigeixen uns nivells molt elevats perquè ningú els hi pugui dir res pel fet de
ser dones. Elles han d’estar sempre al peu del canó per demostrar que són dones
periodistes quan en teoria no és una cosa que s’hagi de demostrar, i ningú els ha
de dir res perquè una dona és igual que un home periodísticament. Això és un
perill, perquè hi hauria d’haver igualtat i elles haurien de fer el mateix que els seus
companys, sense sobrepassar-se per demostrar res.
Quin creu que és el mitjà de comunicació que té més dones treballant?
No ho sabria dir. Penso que tots tindran un percentatge mitjà bastant equiparat.
94

Creu que és més difícil per una dona assolir càrrecs directius dins un àmbit
periodístic?
Jo crec que fins ara ha estat més inusual. Fins fa uns anys ha estat més difícil, però
avui dia el que passa és que es veu més inusual. És però una cosa que en els últims
anys està canviant molt. Potser no trobem una majoria de dones dirigint un diari,
per exemple, però cada vegada més trobem dones directores de revistes,
setmanaris, i altres publicacions d’aquest tipus. Les dones cada vegada estan
aconseguint introduir-se més al món periodístic, i un exemple clar és la directora de
TV3, la cap de publicació de la casa del rei...Cada vegada les dones estan ocupant
més llocs de responsabilitat, i de mica en mica això anirà cap a la globalització.
Avui en dia considero que no hi ha una majoria de dones ocupant càrrecs directius
no perquè se les discrimini, sinó perquè sovint la família les limita molt i elles, que
com he dit abans sempre volen demostrar i treballar més del que els hi tocaria, no
poden dedicar tantes hores a la feina i volen estar també amb la família.
Com es podria fer que les dones aconseguissin en un futur a assolir la
igualtat de gènere?
Bé, és un repte social que tenim a tots els àmbits, no solament en periodisme sinó
que és present a qualsevol feina. S’hauria d’arribar a valorar les persones per la
seva capacitat de intel·ligència, capacitat laboral, capacitat de funcions, etc.
Moltes gràcies per aquesta entrevista, Ricard.
95

12. Conclusions
Ara que ja he acabat aquest treball, i si se’m permet concloure amb una conclusió
una mica subjectiva, tornant la vista enrere per les pàgines, una emoció
aconsegueix despertar en mi un petit sentiment de lleugeresa. Com quan es
presenten els títols del final d’una pel·lícula que t’ha produït una llarga angoixa, i al
final tot ha semblat acabar bé.
Per sobre de tot, en aquesta conclusió trobo que la paraula clau és FORÇA, escrita
en majúscules. La força amb què aquestes dones, no obstant la societat, la política
del seu temps i els prejudicis, no van abandonar mai la perseverança, l’ actitud
reivindicadora i sobretot les ganes de ser anomenades “periodistes”. Aquestes
pàgines estan ara impregnades d’una mica d’aquesta força que, generació rere
generació, ha anat obrint un lloc dins el món de la comunicació per la dona, un
ésser completament igual a l’home i amb les mateixes capacitats facultatives,
intel·lectuals i socials. Però no ens enganyem; en el moment en què aquestes
pàgines deixin de tenir la força que tenen, en el moment en què es deixin d’escriure
treballs i estudis sobre l’evolució de la dona en qualsevol àmbit, serà llavors quan
haurem aconseguit el nostre repte.
Des del començament de la dona periodista, amb Francisca de Aculodi i fins les
dones que avui escriuen periodisme al nostre país, les dones han tingut una
presència en cada moment històric que es va lligant de generació en generació,
encara que en alguns moments aquest lligam es tornarà molt prim. Han passat una
gran multitud de canvis polítics, socials i culturals. Hem pogut veure que la política
és l’element social que més altera la possibilitat de la dona dins l’àmbit periodístic,
però tot i això hem descobert que la situació de la dona no depèn al cent per cent
de la política, ja que el progrés de la situació de la dona ha anat millorant des de
l’inici fins al present, mentre que la situació política no ha anat tornant-se cada
vegada més liberal, sinó que ha tingut molts episodis de censura i dictadura, com
és el cas del franquisme, en un període més o menys recent. Així doncs, per què un
grup de dones tingués la capacitat d’escriure amb autoritat suficient fins a arribar a
ser considerades “periodistes” era necessari que un conjunt més nombrós de dones
participés de diverses maneres a la premsa.
Cada vegada que s’afegien més dones al periodisme, era més fàcil accedir com a
dona dins el periodisme. Per això, tot i que el país fos posteriorment sotmès a
censures, això no impedia directament a la dona entrar en el periodisme (tot i que
96

sí indirectament, ja que les dictadures venien amb pensaments molt conservadors
vers la dona.).
El periodisme Isabelí és la primera revolució de la dona periodista, una dona
burgesa i d’acomodada situació que escriu sense esperit de reivindicació, però fent-
se escoltar, i, de vegades, plantejant-se per què la seva veu era diferent de la de
l’home.
Posteriorment, no serà fins a 1900 quan tingui lloc la segona altra revolució, la qual
té com a títol la publicació més influent de tots els temps per la dona: Feminal.
Feminal serà l’inici d’una nova societat, la societat que es planteja per primera
vegada la igualtat, el feminisme tal i com l’entenem avui dia i el dret de la dona a
l’educació i a un món laboral sense limitacions. Feminal revoluciona les dones
catalanes, i mostra un ventall de possibilitats infinit per a elles a partir d’un sistema
de venda i d’estètica molt ben estudiat per aconseguir el triomf de la revista. Les
seves ganes de lluitar aviat van encomanar-se en les lectores i una multitud de
noves institucions van crear-se per la dona d’aquell nou segle. Ara la porta estava
més oberta que tancada, i gràcies a Carme Karr la dona va accedir al periodisme
amb més facilitats.
Però la veritable revolució va ser la segona república. Van ser tantes les dones que
van accedir al periodisme aquí, i de tantes diverses ideologies, que la idea de
pensar què la política influeix completament en la capacitat de la dona dins el
periodisme es trenca totalment. Durant la segona república trobarem dones
dedicades en la seva totalitat dins el periodisme, com Irene Polo o Anna Murià. I
per primera vegada es prendrà consciència de “dona periodista”.
El franquisme va censurar moltíssim les dones, sobretot les catalanes, i moltes
d’elles van exiliar-se per poder continuar lliurement la seva tasca. Aquest fet ens
demostra que el conscienciament del periodisme és tant fort, que moltes dones van
preferir canviar de vida i de país abans que tornar-se inactives periodísticament. De
les dones periodistes que van viure el franquisme, cal destacar un fet curiós:
moltes es van suïcidar. Independentment de les circumstàncies personals de
cadascuna, també podríem considerar la repressió del règim com un element que
va afavorir a que aquestes dones acabessin amb la seva vida encara joves.
La fi del franquisme va fer que la dona periodista retornés amb més força al
periodisme i, avui dia, ha aconseguit molts reptes, com ens explica Anna Muñoz,
97

ser dona cap de redacció o cap de secció dins un diari és una cosa que ha deixat de
ser estranyíssima.
La dona d’avui es veu més limitada dins el periodisme per accedir a càrrecs de
màxima responsabilitat. Actualment, només 15 dones a tota Espanya són directores
d’un diari. Aquest fet, però, sembla no anar tant lligat a la discriminació, sinó més
aviat a la tendència familiar de la dona, que la limita més en un àmbit laboral.
Altres àmbits comunicatius, com són la ràdio i la televisió, han afavorit el
desenvolupament de la dona fent-la servir molt sovint com a imatge o veu
aprofitant el seu ideal de bellesa, tendresa o dolçor. En les agències i en la ràdio,
respectivament, és on més dones podem trobar, tot i que els altres àmbits tenen
un percentatge molt similar.
En relació a les revistes femenines, trobem un camí que en els últims anys ha
aconseguit moltíssima influència i popularitat, i les quals estan destinades i
conduïdes per dones. Aquest fet, però, té aspectes positius i negatius: per una
banda, ofereixen molta possibilitat laboral a la dona i es dediquen sovint plenament
en ella. D’altra banda, però, aquestes revistes tenen els seus inicis en el
franquisme, i tot i que han evolucionat per adaptar-se a la vida de la dona actual,
continuen tendint a representar la idea de la dona com a “adorn útil”; destacant la
bellesa i la joventut per damunt de totes les coses, i dissimulant amb intel·ligència,
audàcia i seducció, però adorn al cap i a la fi.
Per últim, per saber per què avui en dia no trobem revistes que reivindiquin la dona
amb una tendència feminista com Feminal, caldrà veure la demanda actual:
difícilment una revista feminista podrà consolidar-se en el mercat i atraure firmes
publicitàries, i a la inversa, no atraure firmes publicitàries dificultarà la seva difusió.
A més, la revista feminista tendeix a utilitzar un to pessimista vers la societat, que
sovint no interessa que es mostri o simplement no agrada al públic actual. Les
revistes feministes estan realitzades de forma artesanal per un col·lectiu voluntari, i
no pot produir una tirada suficientment gran com per ser influent a la societat.
Per tant, la premsa d’avui ha perdut el feminisme, però li ofereix possibilitats a la
dona cada vegada més grans. Ha deixat de ser sexista, però ara la dona haurà
d’enfrontar-se a altres reptes com la família i el món laboral per aconseguir la
igualtat, que encara no té.
98

13. Bibliografia
ALTÉS, ELVIRA (2007): Les periodistes en el temps de la república. Vaixells de paper,
núm. 32, Barcelona.
ASSOCIACIÓ DE DONES PERIODISTES DE CATALUNYA (ADPC): “Entre la Feina i la Vida:
Panorama de la situació professional de les periodistes”. Dones. Desembre de 2002.
Núm.9. Barcelona.
ASSOCIACIÓ DE DONES PERIODISTES DE CATALUNYA (ADPC): “La paritat a la ràdio i a la
televisió”. Dones. Tardor de 2008. Núm.32. Barcelona.
CAMINOS MARCEL, J.M.; MARÍN MURILLO, F.; ARMENTIA VIZUETE, J.I. (2006). Las
audiencias ante los cambios en el ciberperiodismo. Revista Latina de Comunicación
Social, Núm. 61. Recuperat el 20 de Juliol de 2008 de:
http://www.ull.es/publicaciones/latina/200607Caminos.htm
DIVERSOS (1984): Presencia y protagonismo. Aspectos de la historia de la mujer.
Ediciones del serbal, núm. 15. Barcelona.
GALLEGO, JUANA (1990): Mujeres de Papel. De ¡Hola! A Vogue: la prensa femenina en
la actualidad. Ed.Icaria, Barcelona.
GANZABAL LEARRETA, MARÍA (2006). Nacimiento, remodelación y crisis de la prensa
femenina contemporánea en España. (2006). Revista Latina de Comunicación
Social, 61. Recuperat el 2 de Novembre de 2008, de:
http://www.ull.es/publicaciones/latina/200615Ganzabal.htm
GANZABAL LEARRETA, MARÍA (2008): La popularización de las revistas femeninas de
alta gama. Universidad del País Vasco. Recuperat el 19 de Novembre de 2008 de:
http://www.saladeprensa.org/art781.htm
GARCIA-ALBI, INÉS (2007): Nosotras que contamos: Mujeres Periodistas en España.
Ed. Plaza Janés. Barcelona.
GÓMEZ APARICIO, PEDRO (1971) Historia del periodismo español (4 vols.), Editora
Nacional, Madrid.
GUILLAMET, JAUME (1996): Premsa, franquisme i Autonomia. Crònica catalana de mig
segle llarg (1939-1995). Ed. Flor del vent, núm. 2. Barcelona.
99

GUILLAMET, JAUME (2003): Història del periodisme. Notícies, periodistes i mitjans de
comunicació. Ed. Aldea global núm. 14. Barcelona.
POLO, IRENE (2003) La fascinació del periodisme, Quaderns Crema, Barcelona.
REGO, LURDES; ABELLÓ, TERESA: “La primera Alcaldessa: Nativitat Yarza, de mestra
rural a lluitadora política”. Sàpiens. Juliol de 2007 Núm. 57. Barcelona.
ROIG CASTELLANOS, MERCEDES (1977): La mujer y la prensa. Madrid.
SANCHEZ LLAMA, I. (2002): Antología de la prensa periodica isabelina escrita por
mujeres (1843-1894). Universidad de Cadiz. Cadiz.
SEGURA SORIANO, ISABEL (2007):Els Feminismes de Feminal. Generalitat de
Catalunya. Institut català de les dones. Barcelona.
TORRES, MARUJA (2005): Mujer en guerra. Más másters da la vida. Ed. Planeta.
Barcelona.
100

Sumari
Introducció...................................................................................pàg.5
7. Inicis del Periodisme Femení a Espanya.............................pàg.6
1.1 Les primeres publicacions europees per dones.
1.2 La primera premsa femenina espanyola.
1.2.1 Francisca de Aculodi.
1.2.2 La política descobreix una nova arma.
1.2.3 Beatriz Cienfuegos i La Pensadora gaditana.
8. El silenci absolutista i l’efecte del liberalisme....................pàg.11
9. La premsa periòdica Isabelina..........................................pàg.14
3.1 Context històric-cultural
3.1.1 El Neocatolicisme i L’alta Cultura Isabelina
3.1.2 El Capitalisme
3.1.3 Els Obstacles de la Periodista Isabelina
3.2 Gertrudis Gómez de Avellaneda (1814-1873)
3.3 Angela Grassi de Cuenca (1823-1883)
3.4 Faustina Sáez de Melgar (1834-1895)
3.5 María del Pilar Sinués de Marco (1835 -1893)
3.6 Joaquina García Balmaseda de González (1837–1893)
3.7 María de la Concepción Gimeno de Flaquer (1850-1919)
3.8 Rosario de Acuña de Laiglesia (1851- 1923)
10. Comença una nova etapa: Feminal....................................pàg.22
4.1 Context Històric cultural
4.2 Feminal
4.2.1 L’estètica a Feminal.
4.2.2 Temes i articles de Feminal.
4.3 Carme Karr
4.4 Punts de vista mèdics i biològics sobre la dona del s. XIX
11. La República i les seves conseqüències.............................pàg.33
5.1 Context Històric cultural
5.1.1 Panorama Social i Polític.
5.2 La funció política de la premsa
101

5.3 Publicacions Feministes
5.4 Periodistes dedicades
5.5 La retribució econòmica
5.6 Teresa Pàmies
5.7 Aurora Bertrana
5.8 María Luz Morales
5.9 Anna Murià
5.10 Llucieta Canyà
5.11 Anna Maria Martínez Sagi
5.12 Maria Teresa Gilbert
5.13 Rosa Maria Arquimbau
5.14 Irene Polo Roig
5.15 Federica Montseny
12. La Guerra Civil Espanyola.................................................pàg.47
7. El Franquisme..................................................................pàg.51
7.1 Els primers anys del règim: vint-i-vuit anys de censura
7.2 La premsa per la dona i la tradició familiar.
7.3 Els anys 60: el nou model de dona
7.4 Dones Periodistes que afrontaren la dictadura
7.5 Dolors Palau
7.6 Montserrat Roig
7.7 Maite L. De Goicoechea Rechama
7.8 Carmen Rico Godoy
7.9 Pilar Narvión
14. Fins els nostres dies.........................................................pàg. 61
8.1 El Dur inici de la Democràcia
8.2 La revista femenina actual
8.2.1 Els diferents tipus de revista femenina
8.2.2 Capital Internacional a la premsa femenina espanyola.
8.2.3 L’evolució obligada de les revistes nacionals.
8.2.4 La lectora de les revistes femenines d’avui
8.3 Internet: un nou format de periodisme
8.4 Les associacions de dones periodistes
8.5 Maruja Torres
8.6 Julia Navarro
102

8.7 Rosa Montero
8.8 Joana Bonet
8.9 María Antonia Iglesias
8.10 Paloma Gomez Borrego
8.11 Pilar Cernuda
8.12 Pilar Rahola
15. Estudi de la situació actual de la dona periodista.............pàg. 77
9.1 La paritat a la premsa escrita
9.2 Les revistes i el periodisme femení
9.3 Dones periodistes radiofòniques
9.4 Dones i televisió
9.5 Dones de cara al públic
9.6 les desigualtats segons els mitjans
16. Projecte: El nou Feminal.................................................pàg. 84
17. Entrevistes.....................................................................pàg. 86
11.1 Entrevista a Rosa Montero
11.2 Entrevista a Anna Muñoz
11.3 Entrevista a Ricard Ribera
18. Conclusions....................................................................pàg. 95
19. Bibliografia....................................................................pàg. 98
103