alumnes - AMPA Teresianas Ganduxer
alumnes - AMPA Teresianas Ganduxer
alumnes - AMPA Teresianas Ganduxer
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
ALUMNES<br />
tan per tot el món, al costat sempre dels més pobres i<br />
necessitats. Durant l’estada a Sarh vam col·laborar amb<br />
elles, en un centre d’un barri de la ciutat on hi viuen 4<br />
germanes de diferents llocs del món, Índia, Àfrica, Filipines…<br />
i uns 20 malalts o persones grans, sense família,<br />
sense llar, que són atesos per les germanes i alguna<br />
voluntària del barri que els fa el dinar i neteja les habitacions.<br />
32 <strong>AMPA</strong>EXPRES<br />
Les germanes de la Mare Teresa de Calcuta, reben a més<br />
a més sacs d’aliments, ja sigui arròs, mongetes, farina,<br />
llet en pols, o llaunes, i cada dia de la setmana obren les<br />
portes del centre i la distribueixen entre diferents grups<br />
de persones: malalts de sida, gent gran, gent de la presó,<br />
nens desnodrits… als quals van fent un seguiment<br />
personal de la seva situació.<br />
El grup de joves vam ajudar a les germanes en totes aquestes<br />
tasques, organitzant activitats pels malalts del centre,<br />
els més pobres dels pobres, i coneixent molt d’aprop, amb<br />
rostres i casos concrets, una realitat molt dura però molt<br />
real.<br />
El dia però era molt intens, i a les tardes continuàvem<br />
les nostres tasques als pobles del voltant. Amb El Francesco,<br />
un salesià italià que viu al Txad des de fa molts<br />
anys, algunes tardes anàvem per les viles amb la seva<br />
pick-up i passàvem tota la tarda amb els nens fent jocs<br />
i danses. Altres dies fèiem visites a diversos col·lectius,<br />
com per exemple les malaltes de SIDA, la presó, l’orfenat...<br />
Ens totes aquestes visites parlàvem amb la gent i<br />
apreníem de la seva força, energia i il·lusió, descobrint<br />
com de gran pot arribar a ser l’acollida txadiana.<br />
Però tota aquesta experiència no hagués estat el mateix<br />
si no hagués existit la fi gura del «correspondant».<br />
Abans de marxar cap al Txad, cada jove es va posar en<br />
contacte per e-mail amb un jove més o menys de la<br />
seva edat txadià, amb el qual es va escriure durant els<br />
mesos anteriors a l’estada al país. Un cop allà, ens vam<br />
conèixer i a poc a poc vam establir lligams amb ells, persones<br />
concretes, properes, que ens van acompanyar al