descarregar.pdf - El tacte que té

En un temps en què el teatre assalta la notícia gairebé només quan els
interessos de les grans patums o productores s’ho proposen; o els oportunismes
històrics d’algunes obres s’aprofiten d’algun filó commemoratiu; o les desgràcies
humanes que hi tenen lloc ens fan veure les misèries d’aquest món globalitzat
a l’alça per a uns quants i a la baixa per a uns quants més, retornem
a la màgia de l’escena, al poder de la paraula, a la força de l’actor, a la
complicitat del públic…, a tot aquest entramat il·lusori que, sense moure’ns
del present, sense perdre la premissa del directe, ens transporta de lloc,
d’espai i de temps i ens obre a una altra realitat.
Teatre social, satíric, idealista, comunicatiu, humorístic, analític, gestual,
realista, musical, històric, explícit, implícit, clàssic, d’avantguarda, teatre de
l’absurd… L’art de la condició humana treu el cap entre cortines avellutades
d’un roig perillós. Deixem-nos ensarronar.
3