LA DIFERENCIACIÓ SEXUAL - Jordi Alcàcer i Micaló
LA DIFERENCIACIÓ SEXUAL - Jordi Alcàcer i Micaló
LA DIFERENCIACIÓ SEXUAL - Jordi Alcàcer i Micaló
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>LA</strong> <strong>DIFERENCIACIÓ</strong> <strong>SEXUAL</strong><br />
de la relació sexual que no existeix<br />
a les sexualitats violentes<br />
La Dona que no existeix? Dalí, Galatea de las esferas, 1952<br />
Autor: <strong>Jordi</strong> <strong>Alcàcer</strong> i <strong>Micaló</strong><br />
Estudiant del Màster en Psicoanàlisi.<br />
Clínica del subjecte i del vincle social
dedicat amb amor a la Iona i a la Yessenia,<br />
Capitan Queen.- No, Nora, no, a parte de vos y de otras cuatro más<br />
os juro por dios que el corazón jamás sintió más tierna llama.<br />
Nora.- Ah!, los hombres, los hombres de hoy. Vuestras pasiones<br />
nada tienen que ver con las nuestras. Nosotras somos<br />
como esas plantas que dan una flor y mueren.<br />
Capitan Queen.- Oh, entonces, entonces decis que no nunca habeis sentido<br />
amor por otro hombre.<br />
Nora.- Nunca, solo por vos. ¿como podeis preguntarme?<br />
,de la pel·lícula Barry Lyndon de Stanley Kubrick<br />
2
ÍNDEX<br />
1.- INTRODUCCIÓ .............................................................................................<br />
2.- <strong>LA</strong> <strong>DIFERENCIACIÓ</strong> <strong>SEXUAL</strong> I <strong>LA</strong> SUBJECTIVITAT EN FREUD ............<br />
3.- <strong>LA</strong> <strong>DIFERENCIACIÓ</strong> <strong>SEXUAL</strong> I <strong>LA</strong> SUBJECTIVITAT EN <strong>LA</strong>CAN ............<br />
4.- DISCURSOS SOBRE <strong>SEXUAL</strong>ITAT ...........................................................<br />
5.- CAS 1. MARIA JOSÉ i RODRIGO. L'articulació d'una relació perversa ....<br />
6.- CAS 2. JÚLIA. Entre la histèria i la psicosi esquizofrènica ........................<br />
7.- CAS 3. SERGIO. Un més ençà de la demanda ...........................................<br />
8.- CONCLUSIONS i ALTRES CONSIDERACIONS .......................................<br />
9.- BIBLIOGRAFIA i ALTRES ...........................................................................<br />
4<br />
7<br />
14<br />
22<br />
34<br />
41<br />
45<br />
48<br />
52<br />
3
1..-- IINTRODUCCIIÓ<br />
El primer que vull deixar clar és la qüestió idiomàtica del treball. He estat<br />
dubtant si fer-lo en català o en castellà i si finalment he escollit el català és per<br />
dues raons, podríem dir una personal i l'altre social. La primera es refereix a la<br />
meva formació tan psicològica com psicoanalítica que ha sigut gairebé tota en<br />
castellà, desitjo profunditzar en aquesta teoria en la llengua de la meva infància<br />
per fer-la també més meva, en un desig recorrent que ara vull fer realitat. Sobre<br />
la raó social, que també es relaciona amb la primera, ho és perquè trobo a<br />
faltar literatura psicoanalítica en el meu idioma matern. Les llengua i les<br />
llengües són transmissores, cadascuna des de la seva particularitat, i és també<br />
el meu desig que el català ho sigui també de la psicoanàlisi com a valor<br />
purament cultural. Sé que restringeixo la possibilitat de lectura del meu treball<br />
però en aquest cas prefereixo seguir el meu desig particular.<br />
Em plantejo el present treball com un exercici de formació en el marc de<br />
tan interessant màster que he tingut la oportunitat de realitzar. Se'm brinda la<br />
oportunitat d'assentar, lligar i reflexionar els conceptes psicoanalítics i a pesar<br />
de la dificultat que té la redacció de qualsevol text hi abocaré el meu desig en<br />
fer-ho.<br />
Freud s’esforçà en construir una ciència de la psicoanàlisi. Aquest afany<br />
per la cientificitat s'ha d'emmarcar en una època on la ciència tenia sobretot el<br />
valor de la veritat i que si un volia ser escoltat s'hi havia d'emmotllar d'alguna<br />
manera. Amb els anys, va comprovar la dificultat que tenia que la seva teoria<br />
fos acceptada per les implicacions que afecten l'individu en allò que li és<br />
fonamental. Ell a pesar de diverses controvèrsies seguí treballant<br />
incansablement i fins la mort en la psicoanàlisi dotant-la d'un corpus teòric<br />
robust. Posteriorment a Freud, els anomenats post-Freudians varen<br />
desenvolupar tota una extensa ramificació d'escoles i autors que s'anomenaven<br />
psicoanalistes, amb teories més o menys estrafolàries i ideològiques. No és<br />
l'objectiu del present treball tractar aquesta qüestió però si ho volia destacar.<br />
També vull destacar la importància de Jacques Lacan en la seva tornada<br />
a Freud, doncs Lacan ja al segle XX va apostar per la relectura de Freud i la<br />
teorització a través d'aquesta base. Lacan també tingué controvèrsies però en<br />
aquest cas amb la mateixa societat psicoanalítica trencant finalment amb la<br />
institució i fundant la seva pròpia. Ell va obrir la psicoanàlisi a l'estructuralisme,<br />
al deconstruccionisme donant-li un matis més afí amb la postmodernitat i els<br />
canvis que es plantegen en lo social. Lacan va ser un teòric però també un<br />
clínic extraordinari amb una mentalitat sempre lliure i interessada per la<br />
subjectivitat.<br />
El present treball està destinat a reflexionar a través d'aquesta teoria<br />
psicoanalítica sobre com s'articula en la subjectivitat i en l'Altre social el real del<br />
sexe fent una crítica a la concepció de la tant enunciada violència de gènere.<br />
4
Des de principis d’enguany s’ha evidenciat un creixement d’aquesta<br />
violència i han mort set dones en mans de parelles o exparelles. Aquest<br />
problema social es considera una xacra a extingir i provoca lògiques reaccions<br />
airades i accions col·lectives de rebuig. Es pregunta, sense solució de<br />
continuïtat, sobre la raó d'aquest augment de la violència. Normalment s'explica<br />
a través de la tant habitual resposta a lo multifactorial i un posicionament clar i<br />
potser cada cop més radical i generalitzadora de la maldat de l'home i de la<br />
victimització de la dona obviant d'aquesta manera la subjectivitat i la relativitat<br />
que comporta el cas per cas.<br />
Ahir, sense anar més lluny, va sortir a les noticies que una dona viuda<br />
d'uns 65 anys havia estat assassinada per la seva filla i una amic. De seguida<br />
es va dir que no es podia relacionar amb la violència de gènere, és evident.<br />
Però, no és igualment important o potser més, si ho mirem des d'aquesta<br />
perspectiva qualsevol assassinat?, no és també una tragèdia que una filla mati<br />
a la mare?, per què aquest desig d'eradicar aquesta violència del gènere quan<br />
realment del que parlem és de violències podríem dir en l'àmbit domèstic?<br />
Quan introduïm la subjectivitat la cosa és complexa i és necessari fer un<br />
recorregut més llarg, més enllà de la condemna, per arribar a comprendre<br />
alguna cosa. No és una qüestió que es pugui resoldre solsamènt amb<br />
concentracions, programes de conscienciació social o fins i tot grups de dones<br />
més o menys impenetrables sinó que és necessari endinsar-nos en al<br />
individualitat, és a dir en la subjectivitat del nostre temps. No deixar doncs la<br />
qüestió en mans de grans proclames ideològiques que fins i tot en alguns<br />
casos, i en relació al superjò, poden tenir conseqüències nefastes. El cas per<br />
cas és essencial en aquesta problemàtica que paradoxalment es mostra com a<br />
social, com un problema social.<br />
La relació/proporció sexual no existeix, amb aquesta sentència Lacan<br />
ens va ensenyar, lluny de males interpretacions, que la completud en el<br />
matrimoni o en les relacions sexuals és una quimera, una ideal des de<br />
l'imaginari. Adolfo Berenstein en Vida sexual i repetición diu “Tanto en la<br />
homosexualidad como en la heterosexualidad se dipositan las formas<br />
cristalizadas de un mundo destinado de apuntalar la ilusión de una unión en el<br />
encuentro sexual” (A. Berenstein, 2002, pàg.108). Per tant més que violència<br />
de gènere, violència contra les dones o violència sexista, introduiria una<br />
concepció lluny del gaudi del discurs dient-ne doncs sexualitats violentes,<br />
incidint en el valor de la subjectivitat i decisió de l'individu. D'aquí el títol del<br />
present treball.<br />
Aquesta falta de proporció en la relació sexual queda amplificada i<br />
evidenciada en la perversió generalitzada del tot s'hi val: parelles que es<br />
separen després d’uns mesos de casats per infidelitats, homes jubilats que<br />
embogeixen i maten a les seves parelles, joves de vint-i-cinc anys que<br />
assassinen a les seves novies, parelles homosexuals, transexualisme,<br />
llibertinatge. La societat dels extrems on per un cantó se'ns insisteix en<br />
l'imperatiu del gaudeix! capitalista i per l'altre demanem un fre a aquestes<br />
actituds perverses i violentes.<br />
5
Graciela Musachi ho recull en el seu escrit La feminización del mundo<br />
quan diu, "Actualmente existe una deriva que ha transformado el tradicional<br />
campo semántico ligado a la perversión (sutileza, título de nobleza, rigor,<br />
delicadeza consumada, humor, ironía, arte...), convirtiendo esa delicadeza en<br />
mercancía, esa perversión generalizada en norma social, esa estructura del<br />
sujeto en algo que no está prohibido y que, por lo tanto, es obligatorio" (G.<br />
Musachi, Mujeres una por una, 2009, pàg. 38) .<br />
Gracies a Freud en l'época de la moral victoriana vàrem comprendre els<br />
secrets de la histèria, va descobrir l'inconscient, la sexualitat infantil i demès<br />
concepcions de la psicoanàlisi. Va situar el complex d'Èdip al centre de la<br />
subjectivitat. Posteriorment Lacan va desdibuixar l'Èdip i els seus<br />
determinismes donant la possibilitat a usar al pare, no de sotmetre'ns, posant el<br />
valor de la decisió i per tant de la subjectivitat. Freud afirmava que una dona<br />
feliç, era una dona que cuidava de la família, que era mare i que era esposa,<br />
deia de l’home que s’havia de consagrar al treball i a l’amor, doncs bé tot això<br />
ja no val com a universal i s’ha tornat particular.<br />
El present treball s'estructura en dues parts, la primera teòrica i l'altre<br />
clínica. Primer Freud i després Lacan ens parlaran de com es subjectivitza<br />
l'infans que no parla, cadascú amb les seves particularitats. Es mirarà doncs de<br />
rodejar el problema de la diferenciació sexual. He estat dubtant si fer un sol<br />
punt mesclant l'un i l'altre autor però he decidit separar-los per expressar les<br />
diferències des de l'Altre cultural i social tant determinant en la clínica<br />
psicoanalítica, doncs no és el mateix fer psicoanàlisi ara que a finals del segle<br />
XIX. El segon punt d'aquesta part teòrica és una aproximació als discursos en<br />
lo social sobre la sexualitat. Des dels feminismes al discurs fàl·lic amb una<br />
incursió al discurs Queer.<br />
La segona faré una descripció clínica de tres casos que han passat per<br />
la meva consulta que serviran per testimoniar el que provo d'explicar i de<br />
valoritzar, com és la importància del cas per cas i per tant de la subjectivitat en<br />
aquesta mal anomenada violència de gènere.<br />
6
2..-- <strong>LA</strong> DIIFERENCIIACIIÓ <strong>SEXUAL</strong> i <strong>LA</strong><br />
SUBJECTIIVIITAT EN FREUD<br />
Sigmund Freud vivia una època molt diferent a l’actual en molts<br />
aspectes. La seva era una societat on el poder estava en mans sobretot de<br />
l'home. També és cert que va ser a finals dels segle XIX i principis del XX quan<br />
es varen començar a sentir veus a favor d’un igualitarisme entre homes i dones<br />
com per exemple amb les sufragistes. No crec que sigui una coincidència que<br />
igualment per aquesta època es desenvolupes la psicoanàlisi que també<br />
suposà una subversió i un anar contracorrent sobretot amb la qüestió de la<br />
sexualitat infantil. Aquesta concepció des de la pulsió va revolucionar la vida<br />
tan victoriana de l'època i Freud rebia atacs de molts sectors per la teoria a la<br />
vegada que era investigada i seguida. Les idees més revolucionaries, són les<br />
més controvertides, són les que commouen. Freud venia del món de la<br />
investigació científica biològica i participava en trobades d'homes científics més<br />
o menys honorables per defensar una o altra idea, actualment tot ha canviat<br />
situant-se al voltant de la productivitat. Als científics ja no els importa tant la<br />
veritat si aquesta no ve acompanyada de beneficis, tot està diluït pel discurs<br />
capitalista. Aquest discurs també afecta a les subjectivitats. El psicoanalista<br />
manxego José Maria Àlvarez afirma que "en la época de Freud incluso la<br />
satisfacción debía ocultarse y estaba mal visto mostrar lo que uno gozaba. Hoy<br />
sucede todo lo contrario, como desgraciadamente se comprueva al escuchar,<br />
todos esos testimonios obscenos que inundan la programación de la televisión"<br />
(J.M. Álvarez, enero 2011, entrevista a José María Àlvarez,<br />
http://www.temasdepsicoanalisis.org/entrevista-a-jose-maria-alvarez/).<br />
Freud es va endinsar a la psiquiatria de la època de la ma de Charcot<br />
primer i Breuer després. Charcot el va introduir a la clínica a través de la<br />
hipnosi que Freud no va tardar en rebutjar, va anar caient pel seu propi pes, era<br />
conscient del valor de la suggestió. Posteriorment passà per una mínima<br />
suggestió fent copets al front del pacient en moments clau per finalment deixant<br />
que la paraula fes el seu camí en la subjectivitat. Amb Breuer i el cas de l'Anna<br />
O. podríem dir que va ser el descobriment de la transferència. Si Breuer<br />
s'espantà quan Anna O. li va demostrar el seu amor, Freud va fer un pas enrere<br />
i va posicionar-se com a analista aprofitant el que allà passava per comprendre<br />
millor qui era aquella pacient o millor què era. És cert que Freud no va<br />
comprendre, com ho va fer Lacan posteriorment, la posició femenina i així ho<br />
expressa la seva pegunta: Què volen les dones?, però si va obrir camins per la<br />
investigació d'aquesta diferència.<br />
A Freud li devem la consideració de la sexualitat infantil, punt clau de la<br />
teoria psicoanalítica. Existeix i existia la tendència a creure en la puresa dels<br />
infants, en la seva bondat angelical, que no denota sinó una inversió<br />
moralitzada de la pròpia infància, és a dir, obviem allò que fórem en els propis<br />
fills. Aquesta sexualitat infantil no es concentra en la genitalitat, la concepció de<br />
la sexualitat és una concepció ampliada. El mòdul De la psiquiatría clásica a la<br />
7
clínica contemporánea diu sobre Freud que "Lo primero que plantea es que sus<br />
investigaciones lo conducen a una concepción ampliada de la sexualidad, es<br />
decir, que no se reduce solamente a la genitalidad". Amb aquesta ampliació del<br />
que és sexual que ens parla de la pulsió indica que la subjectivitat està<br />
determinada per la pulsió.<br />
Un concepte confús però important per Freud és la libido. Libido es pot<br />
definir com l'energia psíquica de las pulsions sexuals que troba el seu règim en<br />
termes de desig, d'aspiracions amoroses, i que, per Freud, explica la presència<br />
i la manifestació de lo sexual en la vida psíquica. És de destacar que per C.<br />
Jung la libido no es circumscriu a la sexualitat sinó que hi destina tot el que es<br />
regeix per l'amor. Aquesta diferència entre un i altre autor promocionarà dues<br />
línees de pensament divergents i provocarà un trencament entre ambdós<br />
psicoanalistes.<br />
Extret del mateix mòdul: "De modo que, respecto a "los fines" de la<br />
sexualidad, también se llega a la conclusión de que no existiría para el ser<br />
humano un instinto sexual natural". Aquesta altre frase ens parla de la<br />
diferència primordial entre animals i essers humans: els animals es mouen per<br />
instints innats en canvi la subjectivitat humana està condicionada pel món<br />
pulsional que és sense objecte predefinit i d'aquí el concepte de perversió. Per<br />
exemple, no hi ha un objecte predefinit per la pulsió oral de l'infant que tant pot<br />
xuclar el mugró de la mare, com un xumet o el dit, té la pulsió però no un<br />
objecte predefinit.<br />
També extret del mòdul "Freud define la pulsión como "(...) la<br />
representación psíquica de una fuente de excitación (...) un concepto límite<br />
entre lo psíquico y lo somático". És una frase que condensa molt bé el que és<br />
la pulsió, és allò que queda entre el cos i la psique i que es defineix com<br />
quelcom limitant.<br />
Freud ens parlà de la amnèsia infantil al referir-se a l'oblit en l'edat adulta<br />
d'aquesta infància perversa. Existeix una repressió a aquesta expressió sexual<br />
que a pesar de no recordar-la si queda l'empremta d'aquests desitjos infantils.<br />
Freud en deia perversos polimorfs, definició que em sembla ajustada i que<br />
explica com són els infants que viuen lo pulsional de manera directe sense el<br />
filtre de la paraula que és civilitzadora. El despertar a la vida és el despertar a<br />
la perversió, és a dir, a la vida de lo pulsional que s’anirà regulant en pro d’una<br />
vida amb l’altre. Queda clar que la concepció dels nens com a perversos en<br />
Freud s'allunya de qualsevol idea pejorativa sinó que n'és una descripció.<br />
Freud parlarà de diferents fases o moments del despertar de la sexualitat<br />
o el que és el mateix de la vida pulsional. Són activitats autoeròtiques a través<br />
de diferents zones erògenes on el petit obtindrà satisfacció sexual. Com he dit<br />
anteriorment la pulsió és sense objecte predefinit però si que hi ha unes zones<br />
erògenes predestinades.<br />
Freud deia que la primera és la fase oral, on el nen experimenta la pulsió<br />
a través del xuclar, succionar.<br />
8
Voldria exposar un exemple de satisfacció d'aquesta zona erògena que<br />
puc comprovar en un alumne que tinc a les classes de reforç que realitzo en un<br />
centre obert. Es tracta d'un nen de sis anys molt callat a classe, difícil de<br />
motivar a respondre a qualsevol pregunta i que tendeix a repetir el que sent<br />
sense implicar-se. Ara bé quan el deixo amb la seva mare és un altre nen, parla<br />
i fins i tot l'he vist renyant-la per arribar tard a buscar-lo. El que vull destacar<br />
però és la concentració de voluptuositat en la mucosa labial, és a dir, té els<br />
llavis en posició de succió constant com buscant aquella satisfacció,<br />
normalment els té vermells i humits. És clar llavors que no li fa falta buscar<br />
algun tipus de satisfacció amb la paraula. A l'intervenir, al desitjar la seva<br />
paraula, el nen es va començar a resistir a venir però amb el temps i amb<br />
l'ajuda de la mare ha crescut i es comença a sentir orgullós dels seus èxits.<br />
Un altre és la fase anal, de la relació del nen amb els excrements. Del<br />
mòdul De la psiquiatría clássica a la clínica contemporanea: "En efecto, las<br />
manipulaciones relacionadas con la excreción y la higiene del niño, así como<br />
los trastornos intestinales característicos de la primera infancia, producen<br />
"intensas excitaciones" que dejan su huella en el niño y que pueden inducirlo a<br />
actividades autoeróticas de carácter anal." També es relaciona aquesta etapa<br />
amb la simbologia del regal, doncs l'infant viu l'excreció com un desprendre's<br />
de quelcom del cos. És destacable ressaltar que durant aquesta etapa el nen ja<br />
està determinant què serà i per tant s'està decidint sobre la contingència de les<br />
neurosis adultes. És molt probable que un nen amb dificultats en regalar als<br />
pares els seus excrements promocionarà una neurosi obsessiva.<br />
La fase genital és la tercera fase. El nen descobreix una nova forma de<br />
satisfacció centrada en la zona genital que és estimulada. Buscarà doncs la<br />
fricció fortuïta o voluntària. Freud ens parlarà d'una certa normalitat en la<br />
sexualitat adulta quan la libido es centra en aquesta genitalitat, però també diu<br />
que "En ningún hombre normal falta una agregación de carácter perverso al fin<br />
sexual normal, y esta generalidad es suficiente para hacer notar la impropiedad<br />
de emplear el término “perversión” en un sentido peyorativo" (1905, Tres<br />
ensayos para una teoría sexual, pg.19). Què és la perversió per Freud? és una<br />
accepció de l'esser humà condicionada i reprimida per la civilització. Freud diu<br />
en el malestar en la civilització que "Aquesta substitució del poder de l’individu<br />
pel de la comunitat és el pas civilitzador decisiu. La seva essència consisteix en<br />
que els membres de la seva comunitat s’autolimiten en les seves possibilitats<br />
de satisfacció, mentre que l’individu no coneixia cap limitació semblant". (1930,<br />
el malestar en la civilització, trad. J.M. Terricabres, pàg. 35) És a dir, que<br />
l’home per ser civilitzat s’ha de limitar en les possibilitats individuals, és a dir<br />
autoeròtiques de satisfacció, i que per tant ha de reprimir els seus desitjos<br />
apressants de satisfacció.<br />
Vull destacar també una nota de 1915 de Freud en relació a la<br />
importància de l’Altre cultural en la qüestió de la sexualitat quan diu "Estos<br />
poderes (repugnancia, vergüenza, moralidad), como diques para el desarrollo<br />
de la sexualidad, pueden considerarse también como residuos históricos de<br />
inhibiciones exteriores experimentadas por el instinto sexual en la psicogénesis<br />
de la Humanidad. Se observa que aparecen en el desarrollo del individuo en<br />
9
una época determinada y como obedeciendo espontáneamente a la llamada de<br />
la educación y de otras influencias ejercidas, desde el exterior, sobre el sujeto.-<br />
EL MITE GREC D'ÈDIP<br />
Com era tradició, abans de casar-se, Laios i Locastra varen consultar<br />
l’oracle de Delfos i els va revelar una premonició terrible: tindrien un fill que<br />
mataria al pare i es casaria amb la mare. Ja , després de casats varen tenir un<br />
fill i per por al presagi decidiren sacrificar-lo. Encarregaren la feina a un serf<br />
que per llàstima l’abandonà a la muntanya lligant-li els peus a un arbre (d’aquí<br />
ve el nom d’Èdip – peus inflats-). Un pastor del rei de Corint, Polibi, el va recollir<br />
i va ser adoptat pel rei i la seva esposa Peribea.<br />
Èdip desconeix el seu origen adoptat i visita l'oracle que li revela que no<br />
ha de tornar mai al seu lloc d’origen perquè si ho feia mataria al seu pare i es<br />
casaria amb la seva mare. Ell caient en l’error per desconeixement decideix<br />
fugir de Corint per no tornar-hi. En la fugida es troba a quatre homes dalt d’un<br />
carro que li exigeixen que surti del camí per poder passar, entren en batalla i ell<br />
mata a un dels homes que tràgicament és el seu pare, Laios.<br />
Morí el rei Tebes ciutat atemorida per l'Esfinx una criatura monstruosa.<br />
A tot vianant que entrava o sortia de la ciutat els proposava un enigma i si no<br />
responien correctament els devorava. El regent de Tebes germà de Locastra<br />
proclamà que qui destruís el monstre tindria la corona de Tebes i a la seva<br />
reina.<br />
Així que Èdip va anar a l’encontre de l’Esfinx que li va pronunciar<br />
l’enigma: quin és l’animal que pel matí té quatre peus, al migdia en té dos i a la<br />
tarda en té tres?, Èdip li va respondre, l’home, a la infantesa camina a quatre<br />
grapes, quan és adult amb dues cames i quan és ancià amb el bastó. Així que<br />
l’Esfinx va ser derrotada. Èdip va esdevenir rei de Tebes i es va casar sense<br />
saber-ho amb la seva mare Locastra amb qui va tenir dos fills, Etèocles i<br />
Polinices, i dos filles, Antigona i Ismene.<br />
Uns anys més tard la pesta arremet contra Tebes matant tan homes com<br />
dones. Èdip, rei de Tebes, envià a preguntar a l’oracle de Delfos com acabar<br />
amb la Pesta i obté que no cesarà fins que sigui castigat l’assassí de Laios.<br />
Èdip emprèn una investigació i descobreix la tràgica veritat que finalment s’ha<br />
complert el que havia dit l’oracle. Després de saber la veritat Locastra es<br />
suïcida penjada i Èdip s’arranca els ulls per no veure els crims que havia<br />
comés. Èdip fou desterrat per Creont, que assumí la regència de Tebes altre<br />
cop.<br />
---------------------<br />
Amb aquest mite Freud explica el que considera el fonamental de la<br />
neurosi com és una relació incestuosa amb l'objecte matern. L'Infant, que no<br />
parla, està adherit a l'objecte matern a través de les pulsions. En la més<br />
primerenca infància la pulsió passa per la boca amb la succió que serà la<br />
10
primera expressió de la sexualitat. Posteriorment s'anirà desenvolupant l'eròtica<br />
anal per desembocar en la sexualitat genital. Aquesta relació simbiòtica, això<br />
perquè la mare també experimenta plaer sexual, que Freud anomena<br />
narcisisme primari s'ha de trencar d'alguna manera i aquesta és la funció de la<br />
castració. Aquest altre complex, el de castració, és necessari perquè l'infans<br />
entri al món de la paraula. El narcisisme primari és asexual, és a dir, a pesar de<br />
que els petits ja tenen diferències anatòmiques la relació maternofilial és la<br />
mateixa.<br />
Per aclarir aquest concepte vull aportar una reflexió de Rithee Cevasco a<br />
La discordancia de los sexos: "Tanto Lacan como Freud partirán de una<br />
concepción de un sujeto infantil a-sexuado. El término a-sexuado no quiere<br />
decir no concernido por la sexualidad, muy al contrario -puesto que uno de los<br />
avances de Freud será precisamente reconocer la dimensión sexual infantil-, el<br />
sujeto infantil será a-sexuado en lo que concierne a la diferencia de los sexos.<br />
Está concernido en cambio por una actividad pulsional a-sexual (el a tiene aquí<br />
valor de objeto pulsional)." (2010, R.Cevasco, pg. 43). La diferència s'articula a<br />
partir que el nen o nena entra en la paraula i per tant en el món "exterior".<br />
Freud a Introducción al narcicismo escriurà "...y el autoerotismo, que<br />
hemos descrito como un estado primario de la libido? [...] la hipótesis de que en<br />
el individuo no existe, desde un principio, una unidad comparable al Yo, es<br />
absolutamente necesaria. El Yo tiene que ser desarrollado. En cambio las<br />
pulsiones autoeróticas son primordiales. Para constituir el narcicismo ha de<br />
venir a agregarse el autoerotismo algún otro elemento, un nuevo acto psíquico.<br />
(1914, pàg. 3)<br />
Doncs, aquest autoerotisme del que parla Freud és el que el relaciona<br />
amb la mare, viu en una indiferenciació amb l’exterior i la mare forma part del<br />
seu narcisisme pulsional. Doncs bé, és a través de la castració simbòlica que<br />
es separa. Aquest procés rep el nom de separació/alienació: l’infans, que no<br />
parla, viu en una simbiosi maternofilial regida per les pulsions autoeròtiques, hi<br />
ha d’haver un agent extern a aquesta relació que separi l’incest, aquesta<br />
separació que és origen de la subjectivitat i per tant de l'angoixa necessària<br />
demana de l’alienació en algun objecte extern. Quan no s'articula aquesta<br />
funció separadora s'estableixen diria Freud les patologies (neurosi, psicosi o<br />
perversió). El cas més extrem el tenim amb l’autisme que un posicionament<br />
pulsional narcisista o autoeròtic.<br />
Però com s'organitza segons Freud l'individu a partir d'aquest complex<br />
de castració? Ja hem dit que la primera infància és asexuada no existeix<br />
diferència entre nens i nenes, és l'etapa preedípica. Llavors és necessari el<br />
complex d'Èdip i el complex de castració per constituir el subjecte diferenciat<br />
com a masculí i femení i Freud ho centra en la diferència anatòmica. El nen té<br />
penis i també és cert que expressarà l'erotisme cap a l'objecte matern amb<br />
aquest membre, és comú a l'edat de 3 o 4 anys que els nens s'excitin a través<br />
de la fricció del membre com a conseqüència de la tensió que li provoca la<br />
relació incestuosa amb l'objecte matern.<br />
11
Freud al parlar d'aquestes qüestions tan sensibles és mostra dubtós<br />
quan diu per exemple "Otra cuestión dudosa es el papel desempeñado por la<br />
enuresis y por la supresión de ese hábito mediante intervenciones educativas.<br />
Nos inclinamos a adoptar la simple formulación sintética de que la enuresis<br />
persistente sería una consecuencia de la masturbación y de que su supresión<br />
sería considerada por el niño como una inhibición de su actividad genital, es<br />
decir, que tendría el significado de una amenaza de castración; pero queda<br />
todavía por demostrar si estamos siempre acertados con estas presunciones."<br />
(S.Freud, 1925, algunas consecuencias psíquicas de la diferencia sexual<br />
anatómica, Obras Completas, versión e-book, reg. 30.880). Doncs, hi ha un tall<br />
en aquesta relació incestuosa més o menys sever, més o menys angoixant, i<br />
aquest tall és la castració simbòlica perquè l'infans pugui passar a ser un<br />
individu, una individualitat i poder entrar en el món de lo simbòlic. Però aquest<br />
tall no és total i aquesta és una paradoxa que desenvoluparà més Lacan i per<br />
tant desenvoluparé en la seva part. El nen, entra en rivalitat amb el pare que és<br />
agent de la castració ja que amb aquesta actuació l'infant s'ha de separar de<br />
l'objecte matern que tanta satisfacció pulsional li havia provocat. És una<br />
situació conflictiva i la situació del pare en el seu propi complex derivarà en una<br />
millor o pitjor resolució. Recordem que hi ha el període de latència on les<br />
passions edípiques del nen quedaran reprimides per reeixir a la pubertat.<br />
El nen, té por de perdre el seu membre i així ho expressa quan passada<br />
la època preedípica de poc interès desenvolupa una curiositat per la qüestió del<br />
tenir o no tenir i és commou quan es dona compte que les nenes i la mare no<br />
en tenen. Ell creia que tots en tenien i sovint s'excusa de la falta femenina amb<br />
un "ja li creixerà" o "en té però és molt petit", realment sent horror per aquesta<br />
realitat, ell no accepta la diferència anatòmica, de Freud: "el horror ante esa<br />
criatura mutilada, o bien el triunfante desprecio de la misma." (S.Freud, 1925,<br />
algunas consecuencias psíquicas de la diferencia sexual anatómica, Obras<br />
Completas, versión e-book, reg. 30.884).<br />
En el mateix text citat anteriorment Freud esgrimeix la següent frase: " El<br />
complejo de Edipo de la niña pequeña implica un problema más que el del<br />
varón.", doncs si ell té por de perdre'l (el penis), ella no el té i el voldrà tenir, és<br />
el que s'anomena enveja de penis o complex de masculinitat. Per algunes<br />
dones massa identificades amb el pare aquest complex les persegueix tota la<br />
vida i tenen dificultat d'establir relacions satisfactòries amb homes ja que entren<br />
en competència amb ells, tenen esperança de tenir-lo algun dia. També hi ha el<br />
posicionament psicòtic quan la nena denega a no tenir un penis i es comporta<br />
com si el tingués.<br />
En el procés de diferenciació també es veu afectada la mare ja que la<br />
nena veurà que no en té i la odiarà per això, l'odia per dues coses per ser tan<br />
en falta com ella, perquè no en té i per haver-la portat al món amb tan<br />
insuficientment dotada. En quan a la qüestió clitoriana, Freud afirma que el<br />
clítoris si bé és la versió atrofiada del penis s'equipara a ell i explica el que la<br />
masturbació significa per un i altre sexe. Diu "Para resolver el problema así<br />
planteado cabría la reflexión de que la masturbación, por lo menos la del<br />
clítoris, es una actividad masculina, y que la eliminación de la sexualidad<br />
clitoridiana es un prerrequisito ineludible para el desarrollo de la feminidad."<br />
12
(S.Freud, 1925, algunas consecuencias psíquicas de la diferencia sexual<br />
anatómica, Obras Completas, versión e-book, reg. 30.887).<br />
Semblaria per tot lo exposat fins el moment que l'home té un camí més<br />
curt cap a la seva sexuació que la dona cap a la seva. L'home ha de accedir a<br />
la castració simbòlica, separar-se de la mare i assumir la llei imposada pel pare<br />
per obrir-se al món, en canvi la dona de l'a-sexualitat passa pel complex de<br />
castració però com que no en té, ha de fer una giragonsa i buscar-se d'alguna<br />
manera, Lacan dirà La dona no existeix per referir-se a aquesta qüestió, tema<br />
que desenvoluparé posteriorment. Deixo també per més tard la reflexió de com<br />
afecta això a la qüestió de la violència entre sexualitats objectiu del present<br />
treball. Freud dirà que llavors la nena al acceptar la seva falta peniana, i<br />
eliminar el desig de penis d'alguna manera no renuncia a ell dirigint el seu amor<br />
cap al pare i la mare dins la lògica edípica es convertirà en contrincant, és com<br />
una petita dona, ja. Però, és necessari per no caure altre cop en el complex de<br />
masculinitat que sobrepassi aquest moment dirigint-se a altres homes quan<br />
sigui oportú, és a dir, a l'adolescència. Si queda fixada a l'amor cap a pare<br />
caurà en la neurosis de la impossibilitat de l'amor o la satisfacció amb altres<br />
homes.<br />
Aquesta lògica dels complexos té efectes diferents per home que per<br />
dones. A l'home una bona resolució del seu complex d'Èdip amb la castració<br />
simbòlica farà que incorpori la llei per frenar l'incest, que Freud en "El malestar<br />
en la Civilització" relacionarà amb l'inici de la cultura, és condensarà amb<br />
l'emergència del superjó. En canvi en la dona aquest procés és diferent i Freud<br />
en una sentència genial que simplifica la controvèrsia i la paradoxa descoberta<br />
per ell, diu: " Aunque vacilo en expresarla, se me impone la noción de que el<br />
nivel de lo ético normal es distinto en la mujer que en el hombre. El superyó<br />
nunca llega a ser en ella tan inexorable, tan impersonal, tan independiente de<br />
sus orígenes afectivos como exigimos que lo sea en el hombre. Ciertos rasgos<br />
caracterológicos que los críticos de todos los tiempos han echado en cara a la<br />
mujer -que tiene menor sentido de la justicia que el hombre, que es más reacia<br />
a someterse a las grandes necesidades de la vida, que es más propensa a<br />
dejarse guiar en sus juicios por los sentimientos de afecto y hostilidad-, todos<br />
ellos podrían ser fácilmente explicados por la distinta formación del superyó<br />
que acabamos de inferir. [...] No nos dejemos apartar de estas conclusiones<br />
por las réplicas de los feministas de ambos sexos, afanosos de imponernos la<br />
equiparación y la equivalencia absoluta de los dos sexos; pero estamos muy<br />
dispuestos a concederles que también la mayoría de los hombres quedan muy<br />
atrás del ideal masculino y que todos los individuos humanos, en virtud de su<br />
disposición bisexual y de la herencia en mosaico, combinan en sí<br />
características, tanto femeninas como masculinas, de modo que la<br />
masculinidad y la feminidad puras no pasan de ser construcciones teóricas de<br />
contenido incierto.- (S.Freud, 1925, algunas consecuencias psíquicas de la<br />
diferencia sexual anatómica, Obras Completas, versión e-book, reg. 30.892).<br />
Aquesta idea fonamental Freud no la fa evolucionar, s'hauria d'esperar a Lacan<br />
per que desenvolupés el concepte de gaudi Altre per referir-se a la qüestió del<br />
gaudi estrictament femení.<br />
13
3..-- <strong>LA</strong> DIIFERENCIIA <strong>SEXUAL</strong> i <strong>LA</strong> SUBJECTIIVIITAT<br />
EN <strong>LA</strong>CAN<br />
Jacques Lacan va fer una segona revolució a la psicoanàlisi. Després de<br />
la mort de Freud i amb l'aparició dels postfreudians i segurament amb la<br />
psicologia del jo dels països anglosaxons es va desdibuixar tota la concepció<br />
teòrica que desenvolupà Freud. Psicoterapeutes anomenats psicoanalistes que<br />
donaven tasses de té i reforçaven un ego commogut d'arrel, una psicoanàlisi<br />
massa influenciada per valors ideals de dretes i d'esquerres, les anomenades<br />
corrents psicodinàmiques i els intents d'acostar la psicoanàlisi a la ciència<br />
neurològica. Lacan trenca amb tot això i concentra la seva teoria en un retorn a<br />
Freud, en una relectura de Freud.<br />
D'altra banda Lacan per establir les seves aportacions a la psicoanàlisi<br />
agafarà idees de l'estructuralisme i d'autors lingüistes de la època. També és<br />
utilitzarà formules de la lògica i la matemàtica per expressar la seva visió de la<br />
forma més sintètica possible. No treu això que per la peculiaritat del que es<br />
tracta a vegades el llenguatge lacanià sembla un embarbussament i és<br />
necessari submergir-se a la seva lògica per sentir-se immiscuit en tot allò que<br />
diu. Crec que per entendre Lacan un ha de sentir o experimentar el que diu.<br />
Desenvoluparé alguns conceptes nous de Lacan i les aportacions o<br />
ampliacions (si es pot dir així) que feu de la teoria freudiana. El gran Altre, els 5<br />
objectes pulsionals, l'objecte a, l'estadi de l'espill, el gaudi masculí fàl·lic i el<br />
gaudi femení altre i els tres registres imaginari, simbòlic i real. Tots ells<br />
s'entrellacen en una concepció lògica del subjecte.<br />
L'Altre<br />
"Si existen prójimos que no son iguales que nosotros, que no son (nos),<br />
sino sólo "otros", también hay que contar con una dimensión o di(cho)-mensión,<br />
para expresar que la única manera de situar al Otro -que no existe- es<br />
midiendo su presencia en lo dicho, pues eso sería contar con él, mayúscula en<br />
la constitución de la persona, responsable del desvanecimiento del sujeto,<br />
inconocible -aunque si se puede reconocer-, espacio donde se pierde el sujeto,<br />
se construye el Yo y su ideal, tesoro de significantes, umbral del parlante."<br />
(Lacan en español, Brevario de lectura, 2003, Ignacio Gárate et al., pg.184)<br />
Lacan ens situa en un espai inconegut però reconeixible, que va més enllà de<br />
la paraula i que és límit del subjecte i que també és allò que el concep. És un<br />
concepte lògic i necessari en el subjecte lacanià, aprehensible però no<br />
detallable. Més avall en el mateix text diu "El Otro es aquel que me veo verme,<br />
lugar del significante, inconsciencia constituida como tal, es el lugar donde se<br />
instituye el orden de la diferencia singular" (pg. 185).<br />
14
I com a colofó del mateix text: "Así porque me veo verme por el Otro:<br />
como un juego divertido de reflejos entre un espejo esférico y uno plano (la<br />
mirada del Otro), la imagen real (holográfica) de mi cuerpo y mis objetos (el<br />
jarro y las flores) se construye virtualmente (imagen especular) en el campo del<br />
Otro como Yo, perdièndose en el intercambio de miradas la posibilidad misma<br />
del sujeto (vedado al lenguaje) y del objeto causa del deseo que cae como<br />
resto de una división del sujeto en el campo del Otro."<br />
En les meves paraules diria que l'Altre és primerament un concepte<br />
necessari, és tot allò que precedeix al subjecte, que està abans de néixer i que<br />
el determina. Són les paraules, els significants que donen sentit i vida al<br />
subjecte. També el que el desitja i alimenta i no es circumscriu únicament a la<br />
mare com a individu, pot ser l'altre cultural, l'altre social i perquè no l'altre<br />
inconscient, és a dir, tot allò que no es diu del subjecte però que no dir-se<br />
adquireix un valor encara més substancial d'allò que no se sap que se sap.<br />
L'altre també és el que corrobora la meva imatge. Aquesta concepció de l'Altre<br />
Lacan també diu que no existeix i es concreta dient que l'Altre no existeix, no<br />
existeix sinó es diu i és impossible dir-se per complert i el desig de l'home és el<br />
desig de l'Altre, perquè finalment, el que és inconscient es el discurs de l'Altre.<br />
L'objecte petit a i els objectes pulsionals<br />
L'objecte a, és l'objecte de les pulsions, cessible a l'Altre. Aquest objecte<br />
o millor objectes es relacionen directament amb la pulsió i per tant en les zones<br />
erògenes freudianes i amb els objectes a lacanians. Lacan a diferència de<br />
Freud parla de 5 objectes i no de 3 fases, extreu llavors la temporalitat i es<br />
centre en la topografia. Lacan no ordena la vida pulsional sinó que la veu més<br />
com a condicions que acompanyen al subjecte.<br />
15
L'objecte oral<br />
L'objecte oral és el que ens parla de dependència amb el pit matern fins<br />
a confondre's la propietat del mateix i per això aquest pit funciona com a<br />
objecte a. També Freud parla de la fase oral com aquella on la pulsió es centra<br />
entre la boca/llavis i el pit i de la separació quan hi ha el desig de fer-ho. Una<br />
oralitat mal resolta promou una estructuració psicòtica de falta de separació de<br />
l'Altre.<br />
Tornant al cas que explicava en la part de Freud, de l'alumne amb una<br />
voluptuositat als llavis que no li permetia fer-se autònom i amb les<br />
conseqüències de la psicoanàlisi lacaniana puc dir que aquest nen convivia<br />
amb l'objecte a, un objecte oral que encara no estava separat. Vaig intervenir<br />
amb to irònic dient-li si encara mamava a casa seva volent incidir en lo real del<br />
gaudi i pot ser per la intervenció alguna cosa ha canviat des d'aquell moment, a<br />
vegades vol dir coses i així, quan ho desitja aixeca el dit i demana permís per<br />
parlar.<br />
L'objecte anal<br />
L'objecte anal també parlem de cessió però en aquest cas és una cosa<br />
que surt del propi cos: els excrements. Si bé l'educació ensenya al nen a cedir<br />
aquesta cosa això no vol dir que la pulsió deixi de funcionar, doncs el que està<br />
en joc és l'objecte a. A nivell anal, el subjecte ha de cedir alguna cosa y es,<br />
sobre tot, el que ell és, ell com a resto de la divisió subjectiva, s'ha de deixar<br />
caure en el desig de l'Altre exactament com a causa del desig de l'Altre.<br />
L'obsessiu fixat en aquest objecte sempre contesta a la demanda de l'Altre o bé<br />
la provoca, però el que no dona és a si mateix. Del llibre Seminario de textos. J.<br />
Lacan Libro 10. <strong>LA</strong> ANGUSTIA "sea lo que fuere, cuando uno da lo que se le<br />
pide, sólo da mierdas. En cambió, cuando se retiene, guarda ese tesoro que le<br />
falta al Otro pero bien sabe que dicho tesoro no es sino un desperdicio. Esas<br />
son dos caras del objeto anal: tesoro/desperdicio condicionan la compulsión y<br />
las dudas obsesivas." (Bernard Nomine, 2006-2007, pg. 21).<br />
El fal·lus<br />
El fal·lus és més una funció i una imatge que un objecte. Es representa<br />
com a -φ, és a dir, el fal·lus forma part dels objectes a però no existeix allà on<br />
se l'espera per la mateixa funció paterna. És el que Lacan escriu com a/-φ.<br />
L'objecte oral i l'objecte anal es relacionen amb la demanda i culminen en la<br />
funció fàl·lica que funciona com a sostén. Però Lacan no es queda aquí. Tal<br />
com expressa l'esquema de R. Cevasco ve a continuació el nivell escòpic i<br />
també el vocatiu.<br />
16
L'objecte mirada<br />
La pulsió escòpica es manifesta en el fet de que un demana veure.<br />
L'escena escòpica es centra pel que no es veu i es vol veure. I que demana<br />
veure el subjecte que no es veu?, doncs el fal·lus, -φ, perquè darrera el vel<br />
sempre hi ha el fal·lus. Quan el fal·lus sorgeix en positiu, és a dir, sense passar<br />
per la castració resulta traumàtic, ja que de sobte apareix del cantó del<br />
subjecte, reduït llavors a l'estatut d'objecte. Llavors apareix la mirada com a<br />
amenaça, la mirada d'aniquilació del subjecte, de fer-lo passar a l'altre cantó.<br />
És el que popularment és diu "mal de ojo", la mirada que es relaciona amb la<br />
imatge, la imatge també de l'estadi de l'espill que es constitutori del subjecte<br />
però que és pura il·lusió, de l'altre cantó sempre hi ha el cos fragmentat. També<br />
es relaciona amb les escenes amb el mirar les escenes que en cas de l'objecte<br />
anal s'ha transformat en fastigós. Quan el nen dona l'objecte a, els excrements,<br />
a l'Altre matern aquests adquireixen en el mateix acte un símbol de la separació<br />
i com a tal la mare no sol col·leccionar-lo sinó que el llença al wàter. Aquest<br />
objecte a expulsat adquireix una característica amenaçant pel que representa<br />
en lo real de la reincorporació i del despreniment de l'objecte.<br />
L'objecte veu<br />
L'objecte veu ens situa en l'ordre de la lògica del resto. És el que queda<br />
del procés de divisió subjectiva i que ens relaciona tràgicament amb el desig. El<br />
desig que no el gaudi passa per la veu i la llengua. Lacan parla de la lallengua<br />
per mirar de cosificar i fer un pas enrere com faria un estructuralista davant<br />
aquesta pulsió. La lallengua no té una funció comunicativa com diria un<br />
psicòleg de la comunicació on hi ha un un codi, un emissor, un medi, i un<br />
receptor. Per la psicoanàlisi lacaniana el que hi ha és un real vuit per definició<br />
que s'omple amb aquest parlar i defineix el subjecte com a parletre, és a dir,<br />
com el que parla de l'altre cantó hi ha l'infans, que en el seu gaudi, no parla.<br />
L'entrada de l'infans al món demana d'un sacrifici i aquest sacrifici és la<br />
separació de l'objecte a veu. En la psicosis retorna aquest objecte en forma<br />
al·lucinada, retorna des de lo real. En aquest sacrifici, el que es sacrifica és el<br />
gaudi a l'acceptar ser alguna cosa en l'alienació en l'Altre com a ordre, en el<br />
sentit de "tu ets això", es a dir, que el concerneix.<br />
És cert que en totes i cadascuna de les renuncies al gaudi dels diferents<br />
objectes pulsionals sempre serà parcial, ja que no oblidem que en aquestes<br />
zones erògenes de les que parla Freud s'hi concentra la satisfacció però també<br />
la perversió. El superjò és la instància que a través de la veu té la funció<br />
d'infligir seny "por eso Lacan asimila el superyo al dios vestial y monstruoso<br />
que mandaba que se sacrificara a los niños" però més avall diu "Mientras que<br />
estructuralmente la voz descompleta al Otro, y subraya su falta de garantía"<br />
(Bernard Nomine, 2006-2007, pg. 26). Sobint ens trobem amb aquesta<br />
reversibilitat en la teoria lacaniana, és a dir que una mateixa cosa té dos<br />
versions o dos equilibris semblant finalment quelcom binari o dual.<br />
No puc de deixar de reproduir el que diu B. Nomine a la pàgina 27 del<br />
mateix llibre: "La voz es, por excelencia el objeto de la separación. El sujeto y<br />
17
su Otro comparten ese lugar vacío. Luego el sujeto puede ubicar su voz, o sea<br />
la parte insensata de su enunciación, en ese vacío del Otro donde ella pueda<br />
resonar. Del mismo modo el decir del Otro resuena en el sujeto, ahí donde la<br />
voz ha modelado un vacío, lo que le permite escuchar la alteridad de lo que el<br />
Otro dice." Què vol dir això? doncs que la subjectivitat no té sentit sense la<br />
separació de l'Altre del qui paradoxalment estem alienats, és d'on traiem<br />
precisament els significants, per això Lacan el va anomenar tresor de<br />
significants. En la clínica es diu que l'anàlisi ha finalitzat quan podem enunciar<br />
"tu ets això", alguna cosa ha tret la possibilitat de respondre aquesta pregunta i<br />
el subjectivitat s'ha quedat en la separació de l'Altre sense possibilitat de<br />
l'alienació. Recordem que per Freud el subjecte passa per dos moments en la<br />
seva constitució, el moment de la separació que l'allunya del narcisisme primari<br />
i l'alienació que el situa en un narcisisme secundar, és aquest procés el que<br />
està estroncat. Lacan dirà que el que fa passar per aquest procés es el desig<br />
de l'Altre i dirà "El padre no es causa sui sino sujeto que ha llegado lo bastante<br />
lejos en la realización de su deseo, para reintegrarlo en su causa (Lacan, 1962-<br />
63, pg 364). El neuròtic crec que algú sap on és el seu desig, cosa que si fos<br />
veritat transformaria al subjecte en titella d'aquest algú. No hi ha per tant un<br />
saber totalitzador, cadascú s'ho ha de fer a la seva manera amb la falta que<br />
tantmateix compartim. El Subjecte suposat saber de la psicoanàlisi és un<br />
semblant que adquireix precisament aquest paper però amb elegància.<br />
L'estadi del mirall en la formació del subjecte.<br />
Per Lacan i gran part de la psicoanàlisi posterior contempla el que<br />
descriu aquest estadi. És el moment fonamental de la constitució subjectiva,<br />
d'entrada del subjecte al registre de l'imaginari, d'unir un cos fragmentat en una<br />
unitat imaginaria. De donar sentit al jo que prèviament no existia sinó com un<br />
cos fragmentat per la pulsió. El nen que encara no es manté dret es mira al<br />
mirall i amb una explosió de goig es veu com a quelcom definit. És un cop<br />
imaginatiu que forma al subjecte. És cert, però que el nen necessita d'un Altre<br />
que corrobori el fet, d'un adult que corrobori que allò que veu allà al mirall és ell<br />
mateix. És veritat que existeix un revers d'aquesta experiència primordial i és lo<br />
il·lusori del fenomen, és una imatge de si mateix, no existeix tal completesa.<br />
Llavors aquesta experiència és una experiència de divisió subjectiva a la<br />
vegada, perquè si és possible la unitat també ho és la divisió.<br />
"La relació sexual no existeix" o bé "no hi ha proporció sexual", aquesta<br />
sentència lacaniana s'ha d'entendre correctament ja que pot produir equivocs.<br />
La frase designa una veritat sobre la sexualitat i és que no hi ha aquesta relació<br />
entre homes i dones. No hi ha relació harmoniosa entre els essers humans,<br />
sempre falla alguna cosa. Hi ha la masculinitat i la feminitat dins del sexe però<br />
cap de les dos completarà definitivament a l'altre, és a dir, que cadascuna té la<br />
seva modalitat de gaudi, la masculina amb el gaudi fàl·lic i la femenina amb el<br />
gaudi altre.<br />
Freud es preguntava, que vol la dona? Che vuoi? Amb el complex d'Èdip<br />
ho va explicar i va dir l'home-ho-té-clar, ell vol gaudir del seu fal·lus, sigui<br />
aquest real o simbòlic, vol gaudir del fer, del tenir, són els valors que relacionen<br />
18
a l'home amb la potència, amb el poder. La dona?, la dona és mou en quelcom<br />
diferent, Freud expressava que la dona que es queda en l'excitació clitoriana es<br />
queda a mig camí, ja que l'excitació clitoriana expressa la relació de la dona<br />
amb el fal·lus, el clítoris significa quelcom fàl·lic. La veritat en l'orgasme femení<br />
rau en ser una altre per si mateixa, en experimentar el gaudi Altre, que la<br />
significa com a dona i com a mística. Ella en el seu organisme sense fal·lus<br />
això li és possible, és a dir la dona és més mal·leable, en el bon sentit de la<br />
paraula, és més flexible i això no la obsessiona. En un intent de resolució de la<br />
neurosis i en una actitud paternalista Freud donava un consell a la dona, li deia<br />
que una sortida a la neurosi és la maternitat, ja que en ella obté el fal·lus que<br />
desitja, però bé, sabem i a la clínica és veu constantment que aquesta<br />
resolució també pot tenir conseqüències nefastes quan aquest desig no es<br />
transforma o es torna imprescindible. Lacan fa avançar aquestes concepcions<br />
quan no dona el complex d'Èdip un estatut universal i el fa entrar i el veu com a<br />
mite, un mite que no és necessari però que fa entrar al subjecte en els registres<br />
real, simbòlic i imaginari. Hi hauria altres maneres d'encabir-se en la<br />
subjectivitat i actualment i amb la última època de Lacan s'anava cap allí amb la<br />
teoria dels nusos i el sinthome que seria aquest Èdip.<br />
Lacan també aporta un altre sentència imprescindible per la clínica<br />
psicoanalítica com és "La dona no existeix". a la dona no li correspon cap<br />
significant com a tal. Això no vol dir res que relacioni Lacan amb raonaments<br />
masclistes o misògins sinó que es relaciona en com La dona es relaciona amb<br />
el gaudi fàl·lic. La condició tan per la posició masculina com la femenina és el<br />
fal·lus i la castració simbòlica. "[...] no se está hablando del macho y de la<br />
hembra sino de la parte hombre y de la pare mujer del parlente, en su relación<br />
con un campo, el del Otro, en donde el significante da paso a la persona y veda<br />
el acceso al sujeto" (Lacan en español, Brevario de lectura, 2003, Ignacio<br />
Gárate et al., pg.170).<br />
Doncs Lacan en la seva terminologia topogràfica situa dos llocs, una per<br />
la posició masculina i l'altre per la femenina llocs on poden accedir tan homes<br />
com dones. La posició masculina és relaciona amb el gaudi fàl·lic, amb el φ i el<br />
-φ, el tenir i el no tenir, el poder i el no poder. En canvi la posició femenina no<br />
se'n sap res, perquè res, de La dona, es pot dir, sinó que es pot parlar de les<br />
dones, de cada una de les dones. Freud es quedà amb l'articulació de les<br />
dones amb el fal·lus, segurament condicionat encara que per l'Altre cultural, no<br />
va poder anar més lluny i es quedà amb una pregunta Che vuoi?. En canvi<br />
Lacan distingí dos maneres del ser i per tant del gaudi: el gaudi masculí que és<br />
fàl·lic que es relaciona amb el tot i el femení que és Altre i es relaciona amb el<br />
no-tot i també amb el tot, d'altra banda.<br />
"Por no ser toda, completa, la mujer, como La (universal), queda<br />
excluida de la naturaleza de las cosas, no dice Lacan, es la naturaleza de las<br />
palabras. Pero, precisamente por eso, obtiene un gozo suplementario al goce<br />
que designa la función fálica" (Lacan en español, Brevario de lectura, 2003,<br />
Ignacio Gárate et al., pg.171). Per això la posició masculina es relaciona<br />
directament amb l'organ sexual. Aquesta aportació lacaniana situa tanmateix<br />
aquesta posició amb l'angoixa de la detumefacció.<br />
19
"Por eso, en conclusión, la parte mujer, cualquiera que sea el parlante<br />
que allí se arriesgue, introduce una posibilidad distinta, las cosas del saber en<br />
el lenguaje, otro conocer sobre la experiencia, un uso de la vida y la sociedad,<br />
de la ciudadanía en suma, que no se ciega en ese intento desesperado de<br />
negar el déficit constituyente del parlente "siendo poder", sino que -por formar<br />
parte de la función fálica y su expresión siempre deficitaria en el lenguaje -se<br />
destituye para que advenga- en la oquedad que deja su propia destitución- un<br />
"poder hacer" ". (Lacan en español, Breviario de lectura, 2003, Ignacio Gárate<br />
et al., pg.173). D'aquest altre fragment hi afegeixo el concepte de dèbil mental<br />
aportat per Lacan, doncs, som dèbils mentals incidits per la inconsciència a que<br />
ens sotmet ser dividits i subjectes a la vida pulsional on la paraula presa d'un<br />
canto o l'altre expressa la incompletesa i la falta originaria de la castració. Una<br />
castració simbòlica que ens situa en el lloc on el desig hi és possible.<br />
Els registres lacanians. Real, simbòlic i imaginari.<br />
Lacan desenvolupa aquesta concepció també lògica i robusta que farà<br />
evolucionar la psicoanàlisi cap a una clínica borromea. Aquest nus extret d'un<br />
escut de la família aristòcrata italiana ens explica com s'articula la realitat<br />
subjectiva. Són tres registres interrelacionats que es desestabilitzen si se'n<br />
desanella un. El registre imaginari, origen de la pròpia imatge, format per les<br />
imaginacions i imaginaritzacions, bressol de l'estadi de l'espill sense aquest<br />
registre no existiria la fantasia de la unitat del jo. D'altra banda hi ha l'ordre de<br />
lo simbòlic, de la llei del tresor de significants instal·lat en l'Altre. D'aquí surt el<br />
nom del pare i el lligam del subjecte amb la paraula i el sentit. Del real se'n sap<br />
poc, se'n sap el que es desprèn de l'experiència, és la cosa de Hiedegger, el<br />
límit de lo significable. Lo real no és ni captable per la imatge ni per l'ordre<br />
simbòlic que ens rodeja. El gaudi ens relaciona directament amb lo real, el<br />
gaudi que en tenim experiència però que no es pot explicar ni imaginar.<br />
D'altra banda però no menys interessant el real "La ciencia le gana<br />
terreno a lo real reduciéndolo a una señal. Pero reduce también lo real al<br />
mutismo" (Lacan en español, Breviario de lectura, 2003, Ignacio Gárate et al.,<br />
20
pg.216). La ciència medica també s'esmuny de concebre un real, un més enllà<br />
del que pot arribar a dir, doncs forma part del discurs de l'amo i es centra en la<br />
consideració del saber i del poder tots ells externs al pacient. La psicoanàlisi en<br />
canvi diu que el real és el símptoma i més tard el símptoma és també<br />
conseqüència de que un aprengui a parlar. (Lacan, 1978) D'alguna manera<br />
doncs, el símptoma i per tant el malestar subsegüent és de l'ordre del<br />
posicionament, primer de la estructura i després en relació al nus borromeu.<br />
Haig de confessar que a l'entrar a parlar dels nusos em poso en terreny<br />
desconegut i només hi arribo de manera teòrica, la comprensió és poc<br />
aprehensible com m'agrada entendre la psicoanàlisi. Puc entendre moltes<br />
coses de la psicoanàlisi, puc veure com els pacients em mostren els seus<br />
propis nusos, puc veure com el meu propi fantasma a vegades ressona amb el<br />
dels pacients i puc entreveure les significacions del gaudi altre, vaig fent el meu<br />
camí, però em sembla que aquesta consideració de la clínica borromea situa a<br />
l'analista en un buit que s'ha de saber estar, bé això és una tesi personal que<br />
vull desenvolupar sinó ara algun dia.<br />
21
4..-- ELS DIISCURSOS SOBRE <strong>SEXUAL</strong>IITAT<br />
Actualment a diferència del que pot semblar coexisteixen diferents<br />
posicions discursives sobre la diferència sexual. Hi ha una corrent majoritària<br />
que es pot considerar progressista que parla de la igualtat i el feminisme contra<br />
la violència de gènere. És a dir tot rau en que l'ideal és la igualtat entre gèneres<br />
i que la xacra social o el que impossibilita aquesta situació és la violència<br />
contra les dones. Depenent del govern de dretes o d'esquerres es centra més o<br />
menys l'atenció amb actuacions correctores des dels serveis socials, des del<br />
poder judicial o per exemple amb noves tecnologies de control i seguiment. A<br />
pesar d'aquests intents correctors dona la impressió que s'escapa alguna cosa,<br />
alguna cosa que fa que sigui impossible eradicar el problema.<br />
Des de la psicoanàlisi s'aporta una visió més complexa i fonamental de<br />
la qüestió des de dos perspectives, l'una subjectiva on es centra la clínica del<br />
cas per cas i l'altre en lo social on intenta extreure els determinants des de<br />
l'Altre social. Sol passar en psicoanàlisi que és difícil parcel·lar el saber i tot<br />
acaba formant part de tot, existeix una certa interrelació entre els conceptes, bé<br />
com existeix una interrelació entre els registres RSI. Però és necessari<br />
parcel·lar per poder parlar-ne.<br />
La qüestió de les subjectivitats patològiques que desemboquen en una<br />
sexualitat violenta la tractaré en l'anàlisi de casos concrets, els discursos que<br />
corren per lo social a continuació.<br />
Són quatre: els discursos feministes, el discurs fàl·lic, el que n'he dit<br />
discurs capitalista sobre la sexualitat i el discurs postmodern de la<br />
deconstrucció sexual: La teoria Queer.<br />
Narcís Borrat es pregunta sobre els discursos i respon que "Un discurs<br />
és la manera en com està establerta la relació d’un subjecte als altres i la seva<br />
relació amb el món. Això els psicoanalistes sabem que comporta una forma<br />
particular de gaudir." (2011, la violència en el context de subjectivitat del nostre<br />
temps, www.narcisborrat.com). Posant en el centre la pulsió, és a dir la<br />
sexualitat, apareixen a través d'aquests discursos diferents posicionaments,<br />
tots ells incomplerts, per la impossibilitat de dir sobre la sexualitat, pel real de la<br />
pulsió. També és cert que cada discurs permet al subjecte accedir al gaudi a<br />
l'incidir en l'Altre. Dit d'una altre manera, des dels tres registres lacanians del<br />
nus borromeu, a través del simbòlic es conceben discursos que recolzats per<br />
l'imaginari pretenen incidir en lo real. En definitiva són intents d'omplir el buit<br />
central de la subjectivitat o avivar l'ego a través dels efectes del discurs. En tots<br />
ells es posa en joc el gaudi i està en la meva intenció i dedicació aclarir des<br />
d'on ho fa cadascú.<br />
22
El discursos feministes<br />
Després de rumiar sobre quin seria el millor títol per aquest apartat m'he<br />
decidit per aquest. No hi ha un únic discurs feminista, n'hi ha molts, en el millor<br />
dels casos hi ha el de cada dona. Lacan digué La Dona no existeix tampoc crec<br />
que hi hagi un únic discurs pel feminisme. Millor dir que hi ha el desig de trobar<br />
un desig propi de la dona com a individu i que això no s'acaba com es podria<br />
pensar en el feminisme. El feminisme dona la possibilitat al discurs propi no<br />
depenent de l'home mascle, de l'home proporcionador sinó que des de la<br />
pròpia dignitat permet a les dones accedir a significacions que antigament eren<br />
propietat solament dels homes.<br />
Dins d'aquestes subjectivitats existeixen discursos més o menys<br />
compartits més o menys idealitzats. Intentaré doncs ara desgranar-los.<br />
El primer discurs engloba un seguit de posicionaments generalitzats i per<br />
tant que entren en lo políticament correcte, així com posicions més extremes<br />
del feminisme i de l'igualitarisme. Tots ells tenen un origen, un significant primer<br />
S1 del que es desenvolupa un saber S2 o diferents branques del saber. Aquest<br />
concepte primer és la consideració que la societat ha estat i està dominada per<br />
l'home com a gènere, que el poder ha estat històricament en mans dels homes<br />
en forma d'estructures fixes la qual cosa és injusta. A partir d'aquest<br />
posicionament discursiu les dones han construït noves subjectivitats.<br />
Aquesta revolució va començar amb el moviment sufragista a finals del<br />
segle XIX i principis del XX. Es reclamaven igualtat de drets dins la societat<br />
entre homes i dones, no és casual que també per aquesta època nasqués la<br />
psicoanàlisi. Tan l'un com l'altre moviments tenen la intenció d'alliberar al<br />
subjecte des del feminisme, de la opressió del poder masculí, des de la<br />
psicoanàlisi freudiana, de la opressió sexual de la neurosi de la histèria. Doncs<br />
no oblidem que la psicoanàlisi va començar amb l'estudi de la histèria per part<br />
de Freud i Breuer amb cas d'Anna O. Aquest Altre cultural de la època sens<br />
dubte ha canviat i actualment tenim un altre tipus de feminisme, com un altre<br />
tipus de psicoanàlisi des de Lacan.<br />
El feminisme actual es pot situar en dues corrents principals, l'una que<br />
contempla el límit de la diferència sexual i l'altre que intenta sobrepassar-lo en<br />
aquest discurs s'inclou l'anomenada violència de gènere. Cadascun d'aquests<br />
discursos tenen amplies conseqüències per la subjectivitat contemporània.<br />
Em centraré en la segona ara, en aquella que creu que l'únic límit<br />
possible del propi discurs feminista és la igualtat radical entre homes i dones,<br />
que considera que la solució de l'anomenada violència de gènere és<br />
l'eradicació de qualsevol diferència. És un discurs utòpic que pretén situar a<br />
tots els homes i les dones al mateix lloc en una igualtat ideal.<br />
Aquest discurs pretén canviar el paper de la dona en la societat des de<br />
la perspectiva de la guerra entre sexes. A manera de col·lectius ben definits i<br />
23
oposats es configura una confrontació entre homes i dones i es culpa sense<br />
cap mena de dubta el patriarcat com a causa: quina manera de fer existir l'Altre<br />
com a u! és en definitiva un altre masclisme, un altre apropiar-se del fal·lus,<br />
entrar en competència, l'enveja de penis? un tema ben controvertit.<br />
Entre les actuacions més comuns hi ha la transformació de la lallengua<br />
instaurant el farragós llenguatge no sexista. La introducció del símbol @ per<br />
integrar els diferents gèneres en un, o al referir-se als nens d'una classe aclarir<br />
sempre els nens i les nenes o l'altre molt enginyós i vàlid lèxicament de posar<br />
els plurals relacionats a les persones en femení. Així quan diem per exemple<br />
totes les treballadores ens referim amb això a totes les persones treballadores i<br />
per tant inclou tan a homes com a dones, la qual cosa, per cert, entra en un<br />
greuge per l'home.<br />
Amb que basa el llenguatge no sexista la seva operació? amb la creença<br />
de que canviant les paraules és canvia l'altre social i que d'aquesta manera es<br />
poden eliminar de cop les diferències de gènere. No seria d'estranyar que<br />
aquest forçament provoqui més rebuig que no pas adhesió per la contradicció<br />
que suposa en el real i si s'accepta és fa per la càrrega ideològica que el<br />
suporta. Gustavo Dessal ho explica molt bé quan diu: "La creencia de que el<br />
lenguaje podría llegar a suturar la división subjetiva producida por el real del<br />
sexo llega a extremos ridículos, con no patéticos" (Gustavo Dessal, 2009,<br />
Mujeres una por una, pg. 34). Precisament! d'això estem parlant, del real del<br />
sexe, de la incompletud del ser.<br />
D'altra banda, de què parlem quan ens referim a la igualtat de gènere? el<br />
diccionari de la llengua catalana significa gènere en la seva primera accepció<br />
com "Grup natural d'essers que s'assemblen per certs caràcters essencials",<br />
més avall en l'accepció que es refereix a la lingüística, diu: "Categoria o<br />
accident gramatical d'una llengua que dóna lloc a la distribució dels substantius<br />
en classes nominals". El gènere doncs és la categorització gramatical d'essers<br />
que tenen semblances, és una convenció, el gènere poc ens diu de la<br />
subjectivitat. Doncs un és home perquè té penis, la veu greu i pel a la cara ? i<br />
una és dona perquè té pits, pubis i les natges amples? no, això no significa<br />
obligatòriament a un subjecte com a tal. He desenvolupat en els capítols<br />
anteriors aquesta qüestió.<br />
Personalment em semblaria millor parlar d'igualtat d'oportunitats sense<br />
especificar si de gènere, raça o qualsevol altre condició, doncs el problema no<br />
és el gènere ja que tant una home com una dona es pot posicionar fàl·licament<br />
sinó que històricament se li ha negat a ella per ser ella, com a negre per ser<br />
negre o a l'immigrant per ser-ho, llavors el problema està en no acceptar les<br />
diferències i no en forçar cap a la igualtat.<br />
La psicoanàlisi des de Lacan, que va aclarir la qüestió, parlem de<br />
posicions: la posició masculina i la posició femenina que no es correspon<br />
necessariament amb l'home i la dona com a gènere.<br />
Sobre la sexualitat Lacan diu "la relació/proporció sexual no existeix".<br />
Amb això Lacan no diu que no hi hagi encontres sexuals o relacions sexuals<br />
24
entre les persones sinó que no existeix en principi l'harmonia sexual entre els<br />
essers humans i que el gaudi en la dona i en l'home i també l'orgasme<br />
s'expressa de diferents maneres, en l'home amb el gaudi fàl·lic i en la dona<br />
amb el gaudi suplementari, en l'home es concentra en el membre, en la dona<br />
en tot el cos. D'altra banda la sexualitat és autoeròtica, és a dir, el fi de la<br />
sexualitat i de les pulsions des de la més primerenca infància és la pròpia<br />
satisfacció.<br />
La posició masculina és la fàl·lica i per tant de la castració, Lacan la<br />
relaciona amb la detumescència és aquella que ens parla del gaudi anomenat<br />
fàl·lic. També hi ha el gaudi altre, pròpiament femení. El gaudi fàl·lic és<br />
tangible, ens parla de la producció, del que l'home ha desenvolupat en<br />
qualsevol dels seus arts i ciències. La cultura és plena de simbologia fàl·lica.<br />
Del gaudi suplementari Rithee Cevasco diu: "Lo importante, es que la posición<br />
femenina también está inscrita en la función fálica pero "no totalmente". Esto le<br />
hará decir a Lacan que la mujer tiene una relación doble con el goce. Tiene una<br />
relación con el goce ligado a la castración (goce fálico) y tiene una relación con<br />
un goce otro que el goce fálico. [...] Para el hombre hay un sólo vector de goce;<br />
para la mujer hay dos." (2010, La discordancia de los sexos, pg. 92).<br />
Un exemple personal<br />
Jo formava part d'un grup d'ideologia esquerrana amb local propi que<br />
realitzaven quantitat d'activitats relacionades amb aquesta temàtica: injustícia<br />
social, debats, conferències,... i es va plantejar fer un debat sobre el masclisme<br />
dins l'associació per la queixa d'algunes noies.<br />
Ho recordo com una experiència d'aprenentatge doncs jo ja estava<br />
immiscuit en la psicoanàlisi i suposava que seria una reunió difícil d'assolir i em<br />
vaig posar en la posició privilegiada de l'observador. Estàvem acostumats a<br />
discursos comuns i de fàcil acord però allà apareixeria el problema, el problema<br />
inabastable de lo real de la diferència. I així va ser, va començar com una altre<br />
reunió i acabà malament ja que no hi havia punt d'acord plenament possible.<br />
La qüestió era discutir en grup d'on venia aquesta dificultat en<br />
aconseguir la igualtat de gènere, perquè a vegades els nois es comportaven<br />
com salvatges? reclamaven les noies, i perquè les noies eren tan estirades?<br />
preguntaven els nois (aquesta pregunta amb una certa por o respecte). Va ser<br />
un seguit d'intents de posar d'acord "una línea d'actuació" per la qüestió el que<br />
va ser impossible. Recordo perfectament l'argumentació d'un noi que<br />
expressava que a ell li agradava anar a jugar a futbito amb els amics que eren<br />
homes i que potser allò li agradava tant o més que la revolució, quin problema!,<br />
quin forçament! no és fàcil deixar allò que et configura en lo real de l'organisme,<br />
a aquest noi li agrada l'esport, estar fort, frenar a algun contrincant amb alguna<br />
falta i per tant demostrar que ell podia.<br />
D'altra banda el grup de noies queixoses del greuges a que estaven<br />
sotmeses, però a mi em va quedar la pregunta freudiana que volen les dones?<br />
o què volien aquelles dones? i si alguna cosa ofereix la psicoanàlisi és la<br />
25
possibilitat de pensar lliurement, llavors, em queda pensar que elles des del<br />
discurs histèric volien castrar a qui no està castrat des del real, l'home, aquells<br />
joves que sabien que volien jugar a ser homes amb el futbol. I elles que<br />
sabien? poc sobre la seva veritat del gaudi altre; ara, amb el temps crec que<br />
vivien amb el semblant que li aportava el fet revolucionari però que havien<br />
desenvolupat poc el seu canto femení. D'alguna manera aquell grup estava<br />
absolutament segregat ja que si be de cara no és veia la diferència el seu<br />
inconscient que funcionava con un llenguatge n'anava pler de diferència i així<br />
ho expressava aquella reunió tan conflictiva. Més tard m'he assabentat d'alguns<br />
estralls personals en la qüestió de la sexualitat que amb aquells discursos tan<br />
ben travats quedava obturada.<br />
Tot això per dir que alguna cosa es resisteix a passar pel cedaç de la<br />
igualtat o l'igualitarisme entre gèneres i és com afortunadament he decidit que<br />
es diu el present treball la sexualitat va primer, és a dir lo pulsional. Llavors no<br />
és violència de gènere sinó sexualitats (en plural) violentes. Em pregunto,<br />
perquè aquest intent de discussió, si bé és sui generis si té sentit com a mínim<br />
un sentit humanístic, ja que aquella reunió emanava un fort desig de concòrdia i<br />
de companyerisme. D'altre banda estava pler de sexualitat continguda, no ens<br />
enganyem.<br />
Aquest és el primer discurs, aquell situat ideològicament a l'esquerra que<br />
centrat amb l'ideal, perquè no deixa de ser una utopia, intenta que la relació<br />
sexual existeixi, superar els malentesos que en qüestió de relacions de parella<br />
sembla inevitable. Aconseguir fer-ne Un de dos posicions molt diferents,<br />
posicions i no subjectes, la subjectivitat com el jo és inconcret. Aquest discurs<br />
vol donar l'esquena al subjecte dividit, i dota a la paraula de la possibilitat<br />
d'arribar al tot i de fer de l'individu i per tant de la individualitat quelcom<br />
obviable, creient que el grup pot assimilar qualsevol resto, és en definitiva<br />
l'imperatiu Tots som iguals!. I realment si això ho aconsegueix d'alguna manera<br />
és amb la coacció de qualsevol emergència pulsional, de l'expressió de la<br />
subjectivitat en falta.<br />
El brevario de lectura diu en la definició de Yo/yo, "Evidentemente,<br />
Lacan es lector de Freud [...] y es su deambular teórico, sabe perfectamente<br />
que la unidad del Yo (Moi) es, en Freud una proyección de superficie, a lo que<br />
añadirá que se trata de una superficie con un solo borde; sabe también que<br />
para que exista el Yo (Moi) se tiene que dar un proceso de censura [...]. En<br />
este proceder se organiza la unidad (jo inclouria imaginaria) del Yo (Moi) y se<br />
pierde la enunciación subjetiva del yo (je). Nos decimos persona en el<br />
momento mismo en que dejamos de ser sujetos y nos quedamos sujetados -<br />
cautivos, alienados- en el campo del Otro. (Lacan en español, Brevario de<br />
lectura, 2003, Ignacio Gárate y José Miguel Marinas, pg.259).<br />
Doncs aquest Altre del discurs d'esquerres en podríem dir feminista<br />
radical té la justa intenció de fal·licitzar ambdues posicions masculina i<br />
femenina, traient de la masculinitat el que és històricament seu i dotant a la<br />
feminitat. Què dir sinó que és just però no per ser just ha de ser l'únic?, doncs<br />
cada posició manté les seves determinacions inconscients que pugnen per la<br />
veritat, és a dir, que alguna dona vulgui apartar el seu erotisme, el seu voler-se<br />
26
fer desitjar, la seva possibilitat en els semblants i dotar-se de fal·lus no vol dir<br />
que no existeixi quelcom que la supera com és el que va descobrir Lacan, el<br />
gaudi altre. És des del meu punt de vista un intent de simplificar allò que és<br />
bellament complex.<br />
Doncs, aquest buidatge de tota significació eròtica femenina que separa<br />
l'home de la dona, la masculinitat de la feminitat, fa córrer el desig en l'altre<br />
social amb aquestes configuracions tant ideològiques, bé, crec que es perd la<br />
riquesa. Bé, parlem d'un discurs organitzat en eliminar aquesta diferència, però<br />
com diu Lacan, el que no es mediatitza pel registre simbòlic retorna des del<br />
real.<br />
També hi entra en aquest discurs de l'imperatiu Tots som iguals! la<br />
qüestió de la violència de gènere. Doncs en la lògica de la guerra entre gèneres<br />
hi ha la possibilitat de l'agressió, s'han constituït per tant tallers d'autodefensa<br />
feminista, són tallers organitzats per dones i dirigits a dones. Però de què es<br />
defensen? la violència, la guerra, l'agressivitat forma part de l'esser humà i és<br />
necessària un cert potser millor dir ímpetu per tirar endavant, en definitiva el<br />
narcisisme, és el dir, la diferenciació del jo front l'Altre hi és necessari. És la<br />
qüestió d'excés de tranquil·litat del neuròtic o l'abúlia de la psicosis<br />
melancòlica, és a dir la separació de l'objecte a necessita determinació; la<br />
conflictivitat està servida! però tornem a la pregunta, que desitja la dona que va<br />
a un taller d'autodefensa? perquè hi va? dons per completar el discurs, el<br />
patriarcat, la subjugació exercida pels homes en general s'ha de respondre<br />
amb la força i és per això que ens exercitem. Però la pregunta és senzilla però<br />
no per això menys conflictiva, que és això ofensiu? una mirada en lo sexual, un<br />
home que desitja a la dona o bé la relació que ve del pathos d'un home que en<br />
la seva estructuració subjectiva per exemple paranoica fa impossible algun<br />
tipus de relació amb la dona. Per exemple la pel·lícula El de Buñuel. A la<br />
protagonista li hauria anat molt bé un curs de defensa personal, però en<br />
general, i no per defensar-se de l'històric patriarcat sinó d'un home trastornat<br />
per la psicosis. Doncs aquesta és la qüestió, considero un error buscar<br />
condicionaments històrics a tota la violència entre homes i dones sinó que s'ha<br />
de parcel·lar, una cosa és la dificultat que troben algunes dones en el legítim<br />
desig de dignitat i l'altre és una relació pathològica i violenta. O dit d'una altre<br />
manera, en la qüestió del poder tan l'home com la dona haurien de tenir el<br />
mateix dret i això res té a veure amb un relació articulada des del pathos.<br />
D'altra banda també és d'apuntar les conseqüències en els desitjos subjectius<br />
de la dona com en la maternitat immersa en el gaudeix! amo capitalista.<br />
Llavors, "Cuando el imperativo de la transparencia política se extrapola<br />
ingenuamente o perversamente al lazo entre hombre y mujer, la supervivencia<br />
del deseo se pone en grave riesgo. La sospecha, la vigilancia y la desconfianza<br />
recíprocas se convierten en actitudes dominantes y la proverbial guerra entre<br />
los sexos da paso a una auténtica caza de brujas del goce. El terrorismo de la<br />
igualdad aplicado de manera irresponsable conduce a la idiotez de una<br />
sociedad compuesta de individuos que han perdido el buen uso de los<br />
semblantes y, por lo tanto, no saben cómo comportarse." (Gustavo Dessal,<br />
2009, pàg. 34, Mujeres una por una).<br />
27
He trobat adient incorporar al treball una entrevista a una professora de<br />
autodefensa feminista publicada a Internet:<br />
"Maitena Monroy es un referente en la lucha contra la violencia hacia<br />
las mujeres. No en vano, lleva 21 años inmersa en este trabajo a<br />
jornada completa. En este tiempo ha impartido 500 cursos tratando<br />
de dotar a las mujeres de las herramientas necesarias para que<br />
puedan defenderse tanto física como psicológicamente ante una<br />
agresión machista.<br />
¿En qué consiste el curso impartido en Areatza?<br />
Fundamentalmente, lo que pretendemos durante el curso es<br />
cuestionar la violencia hacia las mujeres desde sus raíces y sus<br />
diferentes formas de presentación. Estos cursos buscan dotar a las<br />
mujeres de herramientas para poder combatir tanto física como<br />
emocionalmente una agresión machista. Y no sólo las más salvajes,<br />
como pueden ser violaciones. También buscamos un rechazo a las<br />
agresiones de baja intensidad. Por ejemplo, ¿qué mujer no ha<br />
dejado de hacer algo por miedo? Eso ya supone una agresión y un<br />
atentado contra nuestros derechos fundamentales.<br />
Supongo que con agresiones de baja intensidad se refiere a<br />
comentarios, abusos o miradas que menosprecien a la mujer.<br />
Sí. Muchas de estas agresiones pasan desapercibidas, ¿cómo<br />
vamos a luchar contra lo que no conocemos? Algunas de estas<br />
actitudes son incluso toleradas por la sociedad, algo que resulta<br />
incomprensible en el siglo XXI.<br />
Si con los cursos quiere hacer que las mujeres adquieran<br />
tácticas para poder defenderse, entiendo que hasta ahora<br />
carecen de ellas.<br />
"¿Qué mujer no ha dejado de hacer algo por miedo? Eso ya supone<br />
una agresión"<br />
Sí, las mujeres no nacemos teniendo miedo, lo vamos adquiriendo<br />
con la experiencia. Además, desde bien pequeñas en casa se nos<br />
alerta sobre el peligro que corremos con frases como ve con<br />
cuidado o no hables con extraños, pero nunca se nos dice de qué es<br />
de lo que nos tenemos que cuidar y tampoco nos dan recursos para<br />
hacerlo. Estos cursos sirven para identificar contra qué nos tenemos<br />
que defender.<br />
Por ejemplo, a este curso de Area-tza han acudido mujeres de<br />
todas las edades. ¿Es posible que a una mujer ya con unos<br />
años nadie le haya enseñado esto?<br />
Ya lo creo. Yo pienso que la auto defensa se tendría que enseñar en<br />
el colegio. Además, no sólo tendría que ir dirigida a las chicas ya que<br />
tiene que ser la sociedad entera la que acabe con la violencia hacia<br />
las mujeres.<br />
28
Los hombres también tienen su labor en esta lucha...<br />
Sí. Y no basta con que no se conviertan en maltratadores. Tienen<br />
que posicionarse y eliminar esa especie de solidaridad masculina<br />
que tapa agresiones.<br />
¿Un "truco" indispensable para repeler un ataque?<br />
Gritar fuego es la manera más eficaz de que la gente deje lo que<br />
está haciendo y vaya a ver qué pasa. Y desde el punto de vista<br />
emocional, tener bien claro en la cabeza que sólo yo tengo el<br />
derecho a decidir lo que le pasa a mi cuerpo. Con esta idea clara, ya<br />
sabemos de qué nos tenemos que defender: de aquellos que<br />
quieren decidir por nosotras para, de esta manera, controlarnos y<br />
ejercer su poder sobre la mujer."<br />
(2009, Deia.com noticias de Bizcaya,<br />
http://www.deia.com/2009/11/15/bizkaia/arratia-nervion/gritar-fuego-anteuna-agresion-es-la-manera-mas-rapida-de-que-alguien-se-mueva)<br />
De l'altre cantó crec des del feminisme lacanià, si es pot dir així, hi ha el<br />
discurs també feminista però que té la diferència en el seu principi. És a dir, un<br />
discurs a-ideològic o millor on la ideologia pot tenir-hi cabuda però no de<br />
manera determinant. És aquell conjunt de subjectes que accepten la igualtats i<br />
per tant la competència en els drets socials però que contemplen a la vegada la<br />
diferència en la subjectivitat i en la sexualitat. Que accepten que darrera<br />
aquesta sexualitat hi ha quelcom fonamental en l'esser humà i en la seva<br />
existència. El fal·lus es contempla com a simbòlic si bé també té la seva funció<br />
en el real de la sexualitat que es circumscriu a l'home i la dona orgànics, en un<br />
fer us del cos a través de l'organisme per arribar al gaudi. És un discurs<br />
complex perquè permet qualsevol configuració en aquest pla sexual i no pretén<br />
normativitzar sinó que accepta que el fonamental és aquest posicionament<br />
sexual i que és imprescindible pel ser de l'esser humà. El gaudi ve de la pulsió i<br />
és tan universal com necessària la castració simbòlica per constituir civilitat.<br />
El discurs fàl·lic<br />
Aquests és el discurs dels homes en majúscules, dels homes en la seva<br />
posició fàl·lica tangible. És aquell discurs impregnat tot ell d'un fal·lus<br />
tumescent i que dona l'esquena al gaudi altre per lo inquietant que té. Hebe<br />
Tizio es pregunta parlant d'aquest gaudi femení "Pero qué hay de inquietante<br />
allí? La modalidad de goce femenino es diferente a la del goce masculino, que<br />
está localizado. En el goce femenino se trata de algo que escapa a la<br />
regulación fálica y se siente en todo el cuerpo. Por eso Lacan recurre a Tiresias<br />
para señalar, por la vía del mito, que el menos del falo de un más de goce del<br />
lado femenino.<br />
Lacan precisa que las mujeres son superiores en el dominio del goce<br />
porque su vínculo con el nudo del deseo es más laxo. Mientras el hombre debe<br />
29
pasar en su vinculación al objeto por la negativización en el falo y la castración,<br />
la mujer se enfrenta directamente con el deseo del Otro, el objeto fálico sólo<br />
entra secundariamente en la medida que tiene una función en el deseo del<br />
Otro." (2009, Mujeres una por una, pg. 65).<br />
És aquell discurs que adquireix un to misogin on la dona hi té cabuda<br />
amb la condició de ser una dona fàl·lica certament a imatge i semblança de<br />
l'home i en imatge o semblança per l'home. El ritus i les normes, com en la<br />
religió, hi són presents. És el reducte del tot, on el tot hi troba el sentit amb la<br />
seva màxima exponència, és aquí on s'expressa aquest tot mediatitzat pel ritus.<br />
És també un discurs caracteritzat per l'Altre cultural que el fa canviar de forma<br />
depenent de l'espai i el temps on es troba.<br />
On s'articula aquest discurs i per tant aquest gaudi? Als bars on es juga<br />
a cartes, dominó, els esports en totes les seves modalitats, els concursos<br />
competitius... són expressions d'aquest discurs fàl·lic. És un discurs rude,<br />
autoritari on es posa en joc la castració deportivament, el que s'anomena fair<br />
play. Des del seu propi revers també parla de l'angoixa de la impotència, del<br />
tenir o no tenir i constitueix tot un drama en lo social, és un discurs que fa<br />
escriure rius de tinta molt efímera, és a dir, és un discurs d'usar i tirar. Però tant<br />
ell mateix és un discurs que inclou el discurs suplementari com a revers, és a<br />
dir, mostra el que mostra perquè darrera hi ha el que és inquietant. La<br />
sexualitat es posa en joc però de manera superficial i per pur gregarisme, és el<br />
discurs gregari per excel·lència, el discurs de la camaraderia i també d'una<br />
certa homosexualitat latent.<br />
Però també és un discurs profundament infantil perquè aquest gaudi<br />
altre ens parla precisament de la mare, d'allò entranyable del compartir. És<br />
correspon amb els individus que es tatuen amor de madre al braç, de discursos<br />
poc elaborats. Estem doncs davant d'un discurs heterogeni però que té en el<br />
seu centre el fal·lus com a valor de gaudi.<br />
La sexualitat en ell s'expressa com una ficció de potència diluït en una<br />
massa presa per aquest gaudi fàl·lic on l'èxtasi hi és compartit. És l'ambient del<br />
camp de futbol, és un discurs imaginàriament sense fissures amb herois,<br />
vencedors i vençuts, esforç, lluita, epopeia que configuren un teatre on l'home<br />
pot ser home tumescent, però, sempre amb l'amenaça del no tenir orgànic<br />
femení. És un discurs per tant profundament masclista però i això és important<br />
inofensiu. Doncs, no és a causa d'aquest discurs que hi ha l'anomenada<br />
violència de gènere, sinó tot el contrari, és la sublimació que ens parlà Freud en<br />
el malestar de la civilització dient: "Una altra tècnica per refusar el sofriment se<br />
serveix dels desplaçaments de la libido, permesos pel nostre aparell psíquic,<br />
gràcies als quals la seva funció guanya molt en flexibilitat. La tasca que s'ha de<br />
fer consisteix a desplaçar de tal manera els objectius pulsionals que aquest ja<br />
no puguin ser afectats per la frustració del món exterior" (2008, el Malestar en<br />
la civilització, trad. J.M. Terricabres,pg 44) Ell parla del món exterior per la<br />
imatge de l'intel·lectual, com ho era ell mateix, tancat en un interior, però pel<br />
cas també ens serveix ja que també amb aquest discurs fàl·lic que es relaciona<br />
amb l'exterior i amb els demès.<br />
30
Portat al límit és el discurs de la guerra, però per passar al pla de la<br />
violència ha de fer un salt qualitatiu que no quantitatiu. Doncs sí, aquest discurs<br />
juga amb la possibilitat d'una violència real, també des dels registres lacanians,<br />
però des dels altres dos registres imaginari i simbòlic. És quan salten pels aires<br />
aquests registres IS que és passa al real del cos, i l'altre i l'Altre és configuren<br />
com la personificació de l'enemic a abatre, com de l'altre a eliminar. És a dir,<br />
quan dues faccions tenen sentit quan són oposades i en l'enfrontament real és<br />
a dir destructiu aquestes faccions separades es transformen en una amalgama<br />
de pulsions sense mitjancers simbòlics o imaginaris. També es trenca el nus<br />
borromeu ja que el símptoma joc deixa de tenir sentit.<br />
Fa poques setmanes a Egipte moriren 74 persones quan el aficionats de<br />
l'equip perdedor varen agredir als jugadors vencedors. Doncs, amb aquest<br />
passatge a l'acte col·lectiu, aquest sortir del marc que els hi pertocaria com a<br />
espectadors i situar-se ells també en l'espai del joc és un canvi qualitatiu al<br />
gaudi fàl·lic que esdevé acte i no identificació, ja no juguen els seus equips,<br />
sinó que es mesclen amb ells accedint al real de la violència passant de llarg<br />
de fair play del joc legal que aporta la mediatització simbòlica. La irrupció dels<br />
que eren especta-dors, el gaudi en l'objecte mirada, en el pla del real pulsional<br />
del contacte cos a cos, al recinte destinat als jugadors ja és una transgressió.<br />
Però també és de destacar el fet de l'Altre cultural i del valor de la vida, ja que<br />
seria quelcom extraordinari, que no impossible, que quelcom d'aquesta<br />
magnitud ocorregués a Europa. La civilitat és relativa a l'Altre cultural.<br />
És un discurs en oposició a l'anterior, el feminista. Aquest a diferència<br />
d'aquell advoca per la diferència i es desenvolupa en la tensió del tu i el jo del<br />
repartiment d'aquest pastís del tenir i del tot. Tant mateix és un discurs on es<br />
mediatitza lo pulsional de manera ruda sense gaire vels, així no es d'estranyar<br />
que en les seves celebracions s'exhibeixin cossos i pulsions sense pudor, per<br />
exemple en les celebracions de la Champions League de futbol.<br />
El discurs capitalista sobre la sexualitat<br />
L'últim discurs es situa a l'extrem ressonant amb el "Gaudeix!" de l'amo<br />
capitalista on hi ha la hipersexualització. En aquest cas, en podríem dir el<br />
discurs de les discoteques, les discoteques no d'aquelles dels setanta on<br />
s'anava a ballar i a buscar parella si es donava el cas, on la transgressió era<br />
una possibilitat entre altres. Estic parlant d'aquelles discoteques on es va a<br />
transgredir, però no davant una autoritat externa sinó a transgredir la pròpia<br />
possible autoritat, a anar a buscar els propis límits i més enllà.<br />
Són espais on s'exposa el cos sense pudor, sense cap tipus de vel, on<br />
s'expressa el real de la sexualitat en forma més crua i es fa deliberadament<br />
amb total voluntat. El complex patern ha caigut a pesar de l'intent de Freud de<br />
restaurar-lo amb el complex d'Èdip. Em sembla realment interessant la idea de<br />
Lacan de que Freud és un nou messies on veient la caiguda de Deu proclamà<br />
l'Èdip i equipara el mite de Jesús amb el d'Èdip. No oblidem que la mitologia<br />
grega és una explicació elaborada i metaforitzada del modus vivendi i són els<br />
evangelis, per dir-ho d'alguna manera, grecs.<br />
31
Seguint allà on érem i posant en relació els discursos, que hi podem dir?<br />
doncs que aquest discurs com ja he dit pretén a anular el discurs, és un discurs<br />
implosiu que s'alimenta de buidor que en definitiva proporciona el gaudi. Són<br />
subjectivitats mai vistes, crec, que porten a l'extrem el que els aporta l'Altre<br />
social de l'actualitat del discurs capitalista i sense cap mena d'esperit crític<br />
gaudeixen de tot el que poden, en el sentit lacanià, fins a rebentar. En un altre<br />
context anterior jo diria abans dels 90 aquestes actituds eren marginals i<br />
marginades ja que es consideraven massa perverses o antisocials.<br />
Vaig tenir una visita que es quedà a la primera entrevista d'una noia<br />
d'uns 20 anys que pel que sé assisteix a aquest tipus de festes i ambients i<br />
podríem posicionar en aquest discurs. Es queixava de quelcom inconcret, de la<br />
parella que l'havia abandonat dolorosament, de l'amor desmesurat que sentia<br />
per les seves amistats, amb un sentit de la fidelitat extraordinari i expressava<br />
amb una agressivitat i duresa extrema com seria la seva reacció a una traïció o<br />
a la ferida d'alguna amistat d'aquestes. Tot aquest discurs amb un tensió<br />
corporal insuperable. Bé, em va semblar adient preguntar-li pels pares i em va<br />
respondre que amb els pares no hi estava massa bé. Rebel·lia adolescent? jo<br />
crec que anava més enllà. Aquest discurs tendeix al pur gaudi, en qualsevol<br />
dels seus objectes a, és un discurs extrem que tendeix al no discurs. Centra la<br />
veritat en aquests espais de festa on no hi ha falta alguna i on la imatge<br />
narcisista de cadascú es intocable, això sí amb l'únic Deu present: el diner. Per<br />
tant s'alaben tot tipus de gadgets i qualsevol producte proporcionat des del<br />
capitalisme. Estructuralment s'acosta a la consideració de psicosis blanca que<br />
si bé no hi ha el retorns del real habituals en aquesta estructura com són deliris<br />
i al·lucinacions si que em remetia a aquells subjectes que volen anul·lar el seu<br />
inconscient, trencant qualsevol repressió i que es troben davant d'un u que les<br />
sobrepassa. La sexualitat ha perdut qualsevol recobriment simbòlic, qualsevol<br />
amorosament per l'eròtica i és transforma en pura genitalitat, d'usar i tirar. No<br />
es percep la culpa però finalment tenim persones esgotades en un Altre que<br />
s'han construït que no els permet separar l'ideal del jo del jo ideal en definitiva,<br />
està superposat. L'horrorós discurs de la impulsivitat i del borrament de la<br />
subjectivitat. Narcis Borrat, psicoanalista, diu "Lacan planteja que això [parlant<br />
del discurs capitalista] no troba altre límit que en el “rebentar”, i a partir d’aquí la<br />
pulsió de mort està assegurada, inclús en molts casos la mort real." (N.Borrat,<br />
2011, del text la violència en el context de la subjectivitat del nostre temps,<br />
www.narcisborrat.com.<br />
El discurs postmodern de la deconstrucció sexual. La teoria Queer.<br />
Aquest discurs del que faré una passada pel damunt és absolutament<br />
actual, podríem dir que es situa en l'avantguarda del pensament sobre la<br />
identitat sexual. És una concepció de la sexualitat sense cap determinant, és a<br />
dir, la correspondència entre la biologia i la cultura no són compartiments<br />
estancs sinó que és pura contingència.<br />
És el discurs que pretén alliberar a l'esser humà de qualsevol lligam amb<br />
lo biològic dotant-lo de qualsevol configuració en lo sexual. És la normalització<br />
32
de la transsexualitat, diuen que els gèneres són constructes històrics i per tant<br />
socials. Es recolzen amb la possibilitat que ofereix l'actual medicina de la<br />
cirurgia i la teràpia hormonal. Segons ells la llibertat en lo sexual, sense cap<br />
tipus de determinació hi és total.<br />
Existeixen una sèrie d'autors en diferents punts del món que es poden<br />
considerar els precursors d'aquest discurs. Dels que jo conec puc destacar<br />
Judith Butler, Beatriz Preciado i Lazlo Perlman. Totes tres són defensores de la<br />
teoria Queer que diu que la identitat sexual i el gènere són construccions<br />
socials. En el cas de Lazlo Perlman ha protagonitzat un pel·lícula rodada a<br />
Catalunya anomenada "feak orgasm" (2010, Jo Sol, zip-films) que explica a<br />
manera de documental la vida d'aquest transsexual del seu pas per el pub<br />
d'estreptese Bagdad de Barcelona i una escena per mi impressionant d'ell<br />
passejant per arc de triomf amb la seva mitja transformació, de cintura per munt<br />
un home, de cintura per avall una dona.<br />
Què impressiona d'aquesta imatge? Freud diria la incorcondança entre<br />
l'expectativa i la realitat, és a dir, el normal seria que fos coincident però la<br />
imatge és paradoxal i contradictòria el que et fixa la mirada a manera<br />
d'exhibició. Ell, Lazlo Perlman, repeteix que no és exhibicionista sinó que té la<br />
intenció de fer art en l'acte, en la seva pròpia presència, com a activista per<br />
canviar mentalitats. Lacan diria de la seva banda que aquest cas presentifica<br />
lluny de tota normalització la qüestió dels nusos borromeus on poden fer nus,<br />
doncs, el que històricament sembla impossible, i en altres èpoques amb<br />
condemnes severes. Un nus on s'anuda doncs, una imatge il·lògica en un<br />
simbòlic construït i un real que es mostra transgressor, el real de l'organisme<br />
queda identificat en un subjecte individual doncs no busca cap ideal o<br />
identificació sinó segueix un desig podríem dir propi.<br />
Però, no seria correcte pensar en la psicosi en el cas, en una falta de<br />
complex patern que desemboca en un impuls a recobrir el cos d'una significació<br />
limitant, potser per excés i per singularitat. També és cert que la psicoanàlisi<br />
accepta en els seus límits qualsevol expressió de la subjectivitat i que acaba<br />
concloent que un deliri si és col·lectivitza deixa de ser-ho, és a dir, si una nova<br />
idea qualla a la societat deixa de ser fora del discurs i passa al discurs social.<br />
És un tema delicat i controvertit.<br />
Aquest discurs que s'anomena Queer obre les portes, juntament amb la<br />
medicina hormonal i la cirurgia, a un nou ventall de possibilitats de relació de<br />
l'esser humà amb la sexualitat i per tant amb la pròpia identitat, ara, crec difícil<br />
que tal consideració acabi per imposant-se. Bé, tampoc s'ha d'obviar la facilitat<br />
en que les persones passen pel quiròfan per fer-se els retocs més variats en el<br />
propi organisme. Per això dic que és un tema ben actual i interessant.<br />
La psicoanàlisi des de Freud que afirma que la pulsió és sense objecte<br />
predefinit i és ben cert que aquesta tendència ho certifica, si es pot dir així.<br />
33
5..-- CAS 1.. MARIIA JOSÉ i RODRIIGO.. L' 'ARTIICU<strong>LA</strong>CIIÓ<br />
D' 'UNA RE<strong>LA</strong>CIIÓ PERVERSA<br />
Aquest primer cas que presento és un dels primers casos en que vaig<br />
ser analista, era un cas complex i complicat. Es tracta d'un conflicte de parella<br />
on s'hi expressava la problemàtica de la violència de gènere. En un principi es<br />
presentà ella a les sessions però finalment varen venir els dos per separat, mai<br />
els vaig rebre junts, per desig seu.<br />
La Maria José, és una dona d'uns 45 anys llatinoamericana. De pares<br />
rics, a ella no li va fer falta treballar mai, però si necessita un cert standing per<br />
sentir-se en el seu ideal. De pare alcohòlic a qui va haver de cuidar en les<br />
seves borratxeres de manera exclusiva. D'en Rodrigo només te queixes, les<br />
sessions són eternes entrevistes, crec que mai va entrar a fer un psicoanàlisi,<br />
ja que no hi havia transferència de cap tipus. Parlava molt de manera<br />
inesgotable fins a l'últim moment i sempre darrera una pregunta clau, com<br />
tractar amb aquell home? normalment es referia a ell d'aquesta manera com<br />
aquell home. El cert és pocs moments vaig aconseguir un altre tipus de mirada<br />
més reflexiva sobre els significants que determinaven aquesta parella.<br />
En Rodrigo és un home d'uns 60 anys que treballa d'anestesiòleg.<br />
Aquesta professió li produeix un salari alt. Desprèn un semblant d'home educat<br />
i culta. Molt amant de la seva mare que va morir poc després de la benedicció<br />
dels conjugues, la qual cosa el posava profundament trist. Relata que abans de<br />
la parella actual havia estat amb una altre dona de la qual tenia dos fills.<br />
Explica que no sentia un desig vers la paternitat i per tant d'educar els seus fills<br />
i que tampoc es va casar amb aquella dona de qui es va separar després de 15<br />
anys de relació. Té un germà bessó de qui s'ha distanciat per culpa d'aquesta<br />
dona, o com diu ell d'aquella senyora. Explicà en una de les sessions que un<br />
altre psicòleg anterior a mi li havia dit que la Maria José es comportava amb ell<br />
com a una viuda negre, que li volia treure tot. Ell igual que ella és presenta com<br />
a víctima de l'altre, llavors, certament no puc catalogar el cas com a violència<br />
contra la dona sinó igualment al present treball un cas de sexualitat violenta.<br />
No sé si es comença a percebre la quantitat de mal-entesos (entesos<br />
que fan mal) en que estava instaurada la parella. Es varen conèixer per Internet<br />
i després d'una selecció objectiva en Rodrigo va decidir per la Maria José<br />
després de descartar a una brasilera a qui havia també conegut al seu país. La<br />
coneixença va ser ràpida i després de quinze dies es varen casar al país<br />
d'origen d'ella. Relaten els dos que va ser una època d'enamorament i gran<br />
felicitat i que d'alguna manera, gairebé de manera esotèrica, sabien que<br />
estaven fets l'un per l'altre, era una pantalla imaginaria que velava les<br />
fantasmàtiques, conscients i inconscients. Des del mateix moment que varen<br />
posar peu a Catalunya va caure el vel i va aparèixer la veritat de cada ú.<br />
Aquesta veritat configurava una relació elaborada de mals entesos a<br />
causa d'interessos que anaven massa enllà de la persona que tenien davant.<br />
34
No hi havia cap desig compartit més enllà de la imatge en comú, així és<br />
mostraven com educats, rics i complaents amb els demés, però en si mateixos<br />
eren un infern, l'un per l'altre, l'altre per l'un. A la vegada cadascú no volia que<br />
aquella relació acabés perquè en l'imaginari, és a dir en l'ideal dipositat en<br />
l'altre allò era possible.<br />
En quant a les fantasmàtiques varen aparèixer significants primers en les<br />
entrevistes. Dic que mai es va fer un psicoanàlisi perquè no va haver-hi una<br />
transferència establerta ja que sobretot anaven cadascú per l'altre, és a dir,<br />
venien amb la pregunta de com ho puc fer per estar amb l'altre? i d'això<br />
versaven les sessions. Si és cert que es va fer alguna incursió al passat, a les<br />
seves infàncies però el problema no el situaven allà sinó en aquest moment de<br />
l'arribada a Catalunya i els subsegüents problemes. No va haver-hi un mirada a<br />
si mateix i les intervencions de la meva part per mirar de d'albirar la pròpia<br />
responsabilitat va ser obviada sense gaire remei. La fixació estava en l'altre i la<br />
relació era impossible des d'origen, per què?<br />
Ella, neuròtica histèrica que patia d'alguna simptomatologia en forma de<br />
marejos tenia un profund desig de ser rica i sobretot de demostar-se com a tal.<br />
Darrera d'aquella mascarada hi havia una persona inculta, masclista que<br />
encara continuava al seu país d'origen. No mostrava interès pel que aquí<br />
passava, ella circumscrivia de manera superjoica la seva vida a la, repeteixo,<br />
imatge d'ella amb aquell home ric en un mar de bitllets, però el cert és que des<br />
del simbòlic i sobretot del real es destil·lava una versió molt diferent. Les<br />
sessions transcorrien en una verborrea sobre la maldat del seu marit i de les<br />
amenaces que li proferia, però mai des de la paraula significant i sempre des<br />
d'una queixa, mai des de la responsabilització o algun tipus de rectificació<br />
subjectiva. La seva emigració tenia sentit si ho feia des d'aquest ideal de<br />
riquesa que pel seu porte tenia quelcom fins i tot d'aristocràtic.<br />
Hi va haver una queixa sobre en Rodrigo primordial que és la següent:<br />
"Para él tener una erección tiene que tocarse y yo creía que con verme<br />
desnuda ya se pararía, eso es lo normal, no?”. La impotència d'ell davant<br />
l'expressió del cos nu d'ella, davant un donar-se a ell. Si Lacan diu La dona no<br />
existeix (La en majúscula) en aquesta relació no existeix cap dona, no hi ha<br />
libido sexual, no hi ha desig sexual, des de quan? des de mai. El fal·lus d'en<br />
Rodrigo no actua com a tal, no actua com a potenciador sinó que actua en el<br />
propi narcisisme masturbador infantil, en l'autofregament s'excita, en el<br />
fregament de si mateix, s'excita sense la dona. D'aquí ve la profunda queixa de<br />
la Maria José de la homosexualitat amagada d'ell, d'una homosexualitat d'ell<br />
avivada per un amic a qui ella odia que li treu, aquest treure és important aquí.<br />
Doncs, Què li treu aquest amic d'en Rodrigo a ella? o què li dona aquest amic<br />
d'en Rodrigo que ella vol? sens dubte el fal·lus, el fal·lus en l'expressió del<br />
poder, del tenir i fins i tot del ser. D'altra banda també li faltava aquell afecte<br />
antic, aquell afecte que li donava el seu pare al ser elegida per cuidar-lo, bé,<br />
aquest era el desig d'ella front en Rodrigo, deia que el volia cuidar, però...<br />
certament en les entrevistes que vaig tenir amb en Rodrigo es va configurar<br />
una Maria José ben diferent a la que ella expressava.<br />
En Rodrigo m'expressà en un moment donat que un altre psicòleg que<br />
35
ell havia consultat li digué que la Maria José era una viuda negra i segons el<br />
que ell m'explicà era una bona descripció. Des que varen començar la relació la<br />
Maria José va anar separant en Rodrigo de les persones a qui ell apreciava,<br />
amics, família i companys de feina. També ell li va donar feina a la clínica on ell<br />
treballa d'anestesiòleg en el departament de gestió on ella provocava<br />
complicacions i problemes. També tenia l'altra versió, la d'ella, i deia que ella<br />
era un treballadora modèlica i que el lladre i pervers era ell. Crec que hi havia<br />
una perversió compartida cadascú des de la seva fantasmàtica i fins i trobaven<br />
expressió sadomasoquista en allò que feien. És cert que ell estava en un estat<br />
d'angoixa permanent i definia a la Maria José com un Tsunami destructor.<br />
També hi havia una preocupació afectuosa vers ella i m'explicava que estava<br />
content perquè semblava anar-li bé les visites a la meva consulta, almenys<br />
tenien continuïtat. Ell la veia com una malalta mental.<br />
Tornant a la homosexualitat de la que és queixava la Maria José, la<br />
qüestió és encara més aguda pel lloc d'origen, doncs és un país masclista per<br />
antonomàsia on la virilitat és un significat primer. És sabut el discurs masclista i<br />
homòfob que hi ha en aquest països i per ella és inconcebible aquesta realitat<br />
del seu marit, és a dir, no comprèn com "no-se-le-para", hi ho diu amb certa<br />
vergonya i no com a preocupació o greuge per ella. És a dir el cas versa sobre<br />
la impotència d'ell i sobre la necessitat de demostrar que l'emigració és exitosa<br />
a la mirada de la seva família per part d'ella.<br />
Però què en treu ell d'aquesta relació que no pot ser trencada. En les<br />
sessions sempre expressa la pena que li faria haver d'acabar la relació i que<br />
per ell aniria fins a la mort amb ella, amb l'equivoc que això suposa.<br />
Què re-presentaven l'un per l'altre?<br />
Per en Rodrigo la Maria José no en significa només una, sinó diverses.<br />
Ell des de l'imaginari la veu com La dona, amb qui vol morir qui va rebre la<br />
vendició de la mare just abans de morir, fins i tot qui substitueix la mare. Algú<br />
amb qui compartir la vida, així ho relata, però de manera circumscrita,<br />
parcel·lada. No la desitja com a ser dividit i desitjant, sinó com a complement,<br />
una mitja taronja asexuada, que no li expressi la seva veritat del gaudi altre que<br />
conforma qualsevol dona. Ell en definitiva es vol a si mateix amb l'objecte<br />
matern en un tot, així la manera que té d'excitar-se es tocant-se a si mateix i no<br />
amb l'excitació davant del cos de la dona, d'una dona. Llavors el tracte serà<br />
pervers ja que només la voldrà des d'aquesta posició, com ell vulgui. Doncs,<br />
quan la Maria José expressa algun tipus de desig ell la transformarà des del<br />
cinisme i serà ja no aquella dona amb qui vol compartir la vida, sinó aquella<br />
senyora i així ho diu. Tot el que el faci descentrar d'aquesta rigidesa el posarà<br />
violent.<br />
Segueixo la idea de la falta en la Maria José que ell no vol contemplar,és<br />
a dir, en la Maria José com a subjecte en falta des del real diferent en la<br />
sexuació. Em fa pensar en la psicosi, en la posició de l'infant de ja li creixerà,<br />
és el que ell forclueix d'ella i per tant de si mateix i el que tant mateix el violenta.<br />
Ell li donaria tot a ella menys un tracte des de la diferència, un tracte que la fes<br />
36
dona sexuada o sigui la pròpia castració simbòlica.<br />
També és de destacar la relació tant intensa d'ella amb el seu pare, era<br />
ella i no la seva mare la que el recollia quan arribava etílic a casa. El cuidava i li<br />
feia de muller, la seva mare se'n desentenia. Hi ha un gaudi d'ella, en el cas, un<br />
gaudi que s'expressa quan el contempla descentrat, descontrolat, violent. Quan<br />
parla d'ell en aquesta posició angoixada, expressa una certa victòria, un m'està<br />
pegant psíquic o físicament i allò és violència de gènere. En això hi fa entrar<br />
qualsevol autoritat, és a dir, quan ell s'expressa des del real ella vol instaurar la<br />
llei a través de diverses institucions però mai es planteja deixar-lo sens més,<br />
que com a resolució del cas hauria estat el millor. Llavors és quan truca a la<br />
policia, es busca advocats, psicòlegs però repeteixo tot plegat amb un cert<br />
gaudi. El que ella té clar i així ho expressa és que no vol perdre el que ha<br />
aconseguit en forma de poder i diners d'ell i aquest és el mandat com a<br />
emigrant del que és impossible desprendre's. És en definitiva una lluita de<br />
poder atroç.<br />
El discurs amo capitalista en el cas.<br />
El cas està tot ell impregnat d'aquest discurs capitalista. Gaudeix! és el<br />
que fan els dos conjugues de la parella, la Maria José amb els diners que no<br />
vol perdre de cap manera independentment del preu que hagi de pagar i en<br />
Rodrigo que usa el seu poder monetari per maltractar-la. Tenen cotxes, van a<br />
comprar als comerços més cars, fan viatges, constituint tot això una extimitat<br />
que no atempti contra qualsevol intimitat però on no es posa en joc cap veritat<br />
subjectiva. És l'anar tapant amb gadgets i coses que proporciona el sistema la<br />
qual cosa pugna per transformar-se en un fi per ella mateixa, el que és<br />
impossible.<br />
Estructuracions subjectives. Perversió<br />
No és comuna la diagnosi de perversió però aquí hi encaixa en bona<br />
mesura. Una diagnosi de perversió per ambdós conjugues. El mòdul Las<br />
posiciones subjetivas en la clínica estructural diu parlant de la perversió, "Esta<br />
posición narcisista que el niño se resiste a perder es lo que Lacan denominó<br />
'identificación con el falo imaginario de la madre' ". Aquesta és la posició<br />
subjectiva d'en Rodrigo, ell no pot ser el fal·lus d'una altre dona que no sigui la<br />
seva mare i per tant en complir en la seva funció de marit, adquireix un<br />
semblant fàl·lic, que no ho és, masturbant-se per tenir una erecció. És<br />
verdaderament narcicística aquesta actuació i per tant no té en compte l'altre<br />
en l'expressió pulsional. El mateix mòdul també diu " Freud busca la essència<br />
de la perversión, no en la homosexualidad, sino en dos situaciones<br />
relacionadas: la reacción del niño frente a la diferencia de los sexos y una<br />
condición sexual particular, el 'fetichismo'." Es ven cert que veient el vestit, la<br />
manera de ser i d'actuar d'en Rodrigo es podria identificar amb l'homosexualitat<br />
a més va confessar que alguns homes se li acosten amb actitud sexual del que<br />
ell sempre s'ha negat. També és cert que la Maria José es queixa intensament<br />
37
d'aquell amic a qui el seu marit fa més favors que a ella mateixa. Diríem doncs<br />
que sembla homosexual però no ho és.<br />
També m'agradaria destacar els determinants de la seva professió:<br />
anestesiòleg. L'anestesiòleg té la funció social de dormir als pacients per<br />
operar-los, ells tenen les eines científiques, per tant objectives i infal·libles per<br />
dormir als pacients, així llògicament i sense perill d'equivocació confien<br />
absolutament en la seva mesura, en una sessió en Rodrigo parlant d'aquesta<br />
professió hi ha un perill d'assassinar als pacients doncs es pot administrar una<br />
dosi mortal d'anestèsia. Ell confiava en aquesta possibilitat mèdica però es<br />
mostrava absolutament perdut en quan a les possibilitats de curació, deia ell,<br />
de la seva muller. Veiem doncs els estralls que configura la ciència mèdica<br />
doncs en quan a la subjectivitat de la seva dona ell no en sabia i no en volia<br />
saber res, doncs acostumava a marxar de casa seva a la clínica quan l'ambient<br />
anava enrarint-se a casa seva, allà és sentia segur.<br />
Algunes vegades vaig plantejar-me psicosi en aquest pacient però al no<br />
presentar-se cap simptomatologia positiva, deliris, al·lucinacions, ho vaig<br />
desestimar. El que si quedà clar va ser el que apuntava al principi de la<br />
perversió i de ser el fal·lus imaginari de la mare, ella va donar la benedicció a la<br />
parella just abans de morir, bé, enllaçant-los inevitablement. Doncs la Maria<br />
José representava per a ell aquesta figura materna asexuada i per tant<br />
indiferenciada tant infantil, moltes vegades donava aquesta impressió quan ella<br />
parlava d'ell, d'una certa mort en vida.<br />
Ella estava entre la histèria i la perversió. Es podria pensar en un principi<br />
que ella era víctima de la violència de gènere doncs tenia mobilitzat a tot el<br />
món institucional, policia, jutges, advocats en el seu cas. Sempre he pensat<br />
que en qüestions de violència contra les dones s'ha de tenir una mirada cas per<br />
cas i no caure en expressivitats exagerades sobre possibles assassinats, del<br />
que sempre ens hem de prevenir. Alguna vegada vaig assistir a una casual<br />
trucada per la seva part a algun d'aquestes institucions amb una intenció poc<br />
clara i massa aglutinadora. Vaig entendre que la seva intenció era que tothom<br />
sabés que ella era víctima de violència masclista, però per què? normalment<br />
les dones que son víctimes de violència solen patir la desgràcia d'haver de<br />
trencar amb qui elles consideraven el seu amor i els costa donar el primer pas<br />
cap a la separació. La Maria José en canvi va fer el pas sense problemes però<br />
tenia com a primera intenció no marxar sense un benefici, raó principal de la<br />
relació, d'aquí a la denominació de viuda negre per l'anterior psicòleg.<br />
Histèria?, un discurs verdaderament histèric, posar en joc les autoritats<br />
sense ella moure's del seu lloc, Perversió?, darrera de la mascarada de víctima<br />
hi havia la intenció de deixar sense res, i ell ho vivia amb angoixa, legalment<br />
ella el podia deixar sense res, literalment, doncs havia posat l'empresa que<br />
gestionava la clínica a nom d'ella, gairebé com a regal de noces.<br />
També em vaig plantejar la psicosis. Doncs em va presentar algun deliri<br />
però la certesa psicòtica de que ell la volia enverinar de nit. Jo diria més que<br />
eren reaccions fantasmàtiques a aquella situació insostenible.<br />
38
Finalment varen deixar la consulta, ell per requeriment meu, era molt<br />
difícil el tractament a dues bandes si a més no volien tenir una consulta<br />
conjunta i ella ja que havia de marxar al seu país durant un temps. Després<br />
d'un temps em va tornar a trucar, en una d'aquelles gairebé sessions<br />
telefòniques per demanar-me si podia testificar contra ell i jo li vaig dir que no,<br />
no ho podia fer.<br />
Consideracions ètiques del cas.<br />
És clar que quan se't presenta un cas de violència de gènere el primer<br />
que has de tenir és una certa cautela, doncs caure en un posicionament és un<br />
error. S'han de determinar estructures i escoltar la pel·lícula dels fets per<br />
adonar-te davant de què estàs. És un significant molt comú en l'Altre social que<br />
per desgràcia pot servir de calaix de sastre de múltiples casuístiques. El<br />
principal per mi, si no es detecta imminent perill per la vida del pacient, es<br />
tractar el cas com un cas més, és a dir, centrar l'atenció en la descripció i<br />
diferències, més que en semblances, per fer el més únic possible el cas, doncs<br />
la psicoanàlisi treballa cas per cas.<br />
El cas que he presentat mostra la complexitat que hi pot haver-hi darrera<br />
una acusació de violència de gènere que per mi com ja he dit més amunt és un<br />
error ontològic tal determinació. Em sona molt millor casos de sexualitat<br />
violenta. Amb aquesta altre determinació s'extreu la fal·làcia d'un jo violentat<br />
per un altre jo i s'explica la qüestió des de la complexitat de la diferenciació<br />
sexual, la divisió subjectiva i en definitiva l'inconscient. És un punt de vista i<br />
això els psicoanalistes ho repetim per A o per B que no extreu la il·legalitat o<br />
legalitat de la qüestió, doncs és una altre registre amb altres conseqüències.<br />
Doncs, no és la finalitat de la psicoanàlisi, victimitzar sinó que és<br />
responsabilitzar al subjecte de la veritat que esdevé en algun conflicte o<br />
problema.<br />
El cert és que en aquest cas no hi va haver implicació subjectiva,<br />
caiguda de posicionaments, o cerca d'alguna paraula plena. I és que pel tipus<br />
d'estructuració subjectiva perversa es feia molt difícil passar de l'entrevista a la<br />
psicoanàlisi, doncs tot era per l'Altre que allà no estava present. Ell amb l'Altre<br />
matern que se l'apoderava com a fal·lus i el constituïa en un narcisisme<br />
immòbil, ella amb el mandat patern del tenir incapaç de fer-se una pregunta pel<br />
ser o pel sentit que possibilités algun tipus de rectificació subjectiva.<br />
En quan a la meva posició en el cas era diferent per ella que per ell. Per<br />
ella era un contenidor de saber sobre la maldat d'aquell home, ella havia de<br />
deixar clar gairebé compulsivament que era víctima de violència de gènere, jo<br />
en quan a Doctor, així m'anomenava, havia de fer coincidir el meu suposat<br />
saber amb la seva queixa i aquesta era la urgència semblant que mai vaig<br />
adquirir amb el desig d'algun tipus de producció amb sentit propi, amb el canvi<br />
de significació primera, que va ser impossible. Rebia trucades a qualsevol hora<br />
relatant el que estava passant, fins i tot trucades a tres bandes amb l'advocada,<br />
39
sempre amb aquesta màxima de que tothom ho sàpiga però sense moure un<br />
dit.<br />
En quan a ell també es mostrava com a víctima, però vaig intuir el<br />
revers pervers rere la mascarada. Ell si va fer alguna incursió al passat amb<br />
algun sentit pler però ell venia a consulta per mirar d'ajudar a la seva dona.<br />
Expressava com el tenia d'angoixat, ell l'havia portat aquí i ara ella se li vol<br />
quedar tots els diners, el volia deixar sense res. Segurament la seva versió<br />
traspuava més veritat però mai va fer cap referència a la pròpia sexualitat, hi<br />
donava molt poca importància. Vivia doncs, amb un tsunami, una viuda negre,<br />
amb la que s'havia casat després de 15 dies de coneixença, a qui li havia<br />
regalat la pròpia empresa, a qui li havia donat tot sense demanar res a canvi i a<br />
canvi li havia donat angoixa. Bé, ja sabem la significació de l'altruisme tan<br />
impregnat d'odi. Aquests desprendre's de tot, quina finalitat tenia? i quina<br />
significació havia adquirit la mort de la mare per a ell? són qüestions que varen<br />
quedar pendents i que se'm presenten com allò que va més enllà del principi de<br />
plaer i per tant d'un gaudi mortífer i pervers. És a dir, en quina posició quedava<br />
en la subjectivitat d'en Ricardo la Maria José, certament com a resto del propi<br />
gaudi maternofilial, com a resto asexuat i infantil. D'aquí que era un pur<br />
semblant on La dona que no existeix s'expressava en el seu últim sentit, ell no<br />
volia que aquella dona que havia fet seva fos la seva dona, sinó que volia que<br />
fos el resto de la seva relació materno-infantil.<br />
La Maria José venia a les sessions amb el discurs de la violència de<br />
gènere, sempre demostrava el seu nivell social parlant d'un o altre cotxe que<br />
tenia o d'aquell o altre establiment on anava a comprar, amb això semblava<br />
justificar la seva situació.<br />
¿com mantenir una relació basada en els fantasmes? El fantasma d’ell<br />
pler de mare, en fantasma d’ella pler de pare. No es veuen l’un a l’altre sinó és<br />
a través dels seus fantasmes, bé com tots. El problema es que hi ha fantasmes<br />
incompatibles i per tant relacions evocades al fracàs. És el cas d’ells dos? Els<br />
dos volen continuar junts però sembla un impossible. Ell no la desitja sinó es<br />
com a mare i quan és mare la rebutja. Ell es sent ofegat a ella li falta fal·lus.<br />
Està ell en posició homosexual? Tot el desplegament de racionalitat que va fer i<br />
de necessitat d’atenció, no es sinó per forçar un explicació. L’espera a la<br />
paraula significativa i a la presentació del subjecte dividit. Sinó no hi ha anàlisi<br />
possible sinó entrevistes.<br />
Era una relació basada en el malentès gairebé adolescent, tot era<br />
pulsional, ella amb la verborrea i la projecció de qualsevol responsabilitat, ell<br />
amb una incomprensió i un refugi en el cinisme<br />
Ella el va escollir d’una llista, no li va veure res en ell que l'atragués, més<br />
aviat tenien 20 anys de diferencia i si ve tot al principi anava bé (l’imaginari<br />
esotèric que els dos relaten, no posen en joc els seus fantasmes) els manté<br />
units fins que cau el nus i la relació es fa impossible.<br />
40
6..-- CAS 2.. <strong>LA</strong> JÚLIIA.. ENTRE <strong>LA</strong> HIISTÈRIIA II <strong>LA</strong><br />
PIISCOSIIS ESQUIIZOFÈNIICA<br />
El primer que haig de dir que aquest cas va ser el primer de psicosi que<br />
vaig tenir. Ja ho vaig pensar des d'un primer moment que es tractava de psicosi<br />
però vaig dubtar entre histèria i psicosi. La pacient va estar durant un temps a<br />
les sessions però finalment va desaparèixer. No em va relatar cap experiència<br />
psicòtica, al·lucinacions o deliris, que ara crec que obviava. Això ho explico per<br />
la meva inexperiència i per considerar-me en formació en aquella època, potser<br />
menys que ara. No em vaig saber situar per ella d'una manera que li servís,<br />
com de secretari com deia Lacan, seguia jo insistint en la neurosi. No treu per<br />
això l'alt valor com a ensenyança que va tenir per mi i per això vull mirar de<br />
treure'n el màxim suc a través dels records i algunes anotacions que conservo<br />
del mateix. Segurament a través de la redacció del mateix em donaré compte<br />
dels possibles errors i així ho expressaré.<br />
Lacan ens va llegar el possible tractament de la psicosi a través de la<br />
teoria dels nusos i tractaré de fer l'escrit a través d'aquests conceptes. En la<br />
descripció potser hi haurà detalls erronis, ja fa temps que va venir a consulta,<br />
però no traurà aquest fet la importància de l'esforç d'extreure la lògica del cas.<br />
La Julia és filla d'una família d'alt nivell social, d'uns 45 anys viu amb la<br />
seva mare des de la separació amb els seu marit. La mare va ser qui va trucar<br />
per demanar hora, la seva filla no estava bé i així van seguir trucades per saber<br />
com anava ella, la qual cosa jo no consentia i deixava la resposta a la Julia si<br />
volia. Explicava que la Julia s'ajuntava amb persones del carrer i que es<br />
passava molt de temps tancada a casa sense ganes de fer res. Hi havia una<br />
preocupació sincera però sense esperances de recuperació.<br />
La Julia es mostrava deprimida, i sovint plorava. Deia molt sovint que li<br />
faltava alguna cosa. Tenia un dir peculiar quan de cop i volta sense previ avis<br />
pujava el to en una expressió de gaudi i carregava amb insults incendiaris i odi<br />
contra alguna autoritat, ja sigui de l'experiència pròpia, amos o de la vida en<br />
societat, religió, política. Aquesta manera de parlar apareixia d'un altre lloc fora<br />
del discurs on estava immiscuida. És podria identificar amb l'ideal anarquista,<br />
aquesta era el meu intent fantasmàtic d'introduir-la en algun discurs però<br />
faltava d'argumentacions elaborades, semblava més que aquelles paraules<br />
sortien del real i atemptaven contra si mateixa. De l'altre cantó, i d'aquí a que la<br />
psicopatologia del DSM la titllés de bipolar, es mostrava decaiguda i deprimida,<br />
com si la seva vida no tingués sentit o millor, l'hagués perdut en algun moment.<br />
41
Una relació de maltractament a la joventut<br />
En un moment donat va relatar la primera relació de parella que va tenir<br />
viscuda per ella amb total incomprensió. Estava amb un noi més gran que ella<br />
que la maltractava, abusava i incomodava socialment. Ella reaccionava amb<br />
submissió, amb una total submissió i dependència. Amb el relat explicava que<br />
no entenia com havia aguantat aquell maltractament. Em pregunto on estava el<br />
gaudi en aquesta experiència, és a dir, que en treia ella al canvi? segurament hi<br />
havia alguna cosa del tracte patern, doncs, en els seus relats infantil explica<br />
com n'estava del seu pare, com l'estimava i com ell corresponia al seu amor.<br />
No és possible, amb la possibilitat de ficció, que la Julia hagués sigut víctima<br />
d'un abús sexual patern i que en tal manipulació no pogués reaccionar amb<br />
submissió davant d'aquests tractaments vexatoris com a manera de rememorar<br />
com un més allà del principi de plaer, és a dir, com a gaudi. D'alguna manera<br />
ella es situava com a passiva davant els maltractaments.<br />
Aquesta és una veritat d'aquelles incomodes en les relacions de parella i<br />
és acceptar que en els posicionaments on hi ha violència de gènere fins que no<br />
hi ha un trencament hi ha una dinàmica compartida que lamentablement pot<br />
durar molts anys i que van destruint les subjectivitats, és a dir, l'encontre de<br />
dues estructures subjectives pot ser d'aparent complementarietat fins que<br />
aquesta es trenca però que per alguna raó pulsional es queda fixada. Els<br />
mitjans de comunicació van plens de dones que volent deixar al seu home<br />
maltractador no ho acaben de fer. És necessària doncs una rectificació<br />
subjectiva podrem dir profunda perquè això es faci efectiu en l'ordre del real o<br />
una caiguda de la subjectivitat per retrobar-la d'una altre manera.<br />
La relació trencada amb el pare<br />
En un moment donat de la seva vida la Julia va trencar la relació familiar<br />
sobretot amb el seu pare. Si bé hi va haver un trencament amb el pare aquest<br />
es va resoldre posant terra pel mig, però el cert és que aquest passatge a l'acte<br />
va avivar el gaudi entre els dos. Va ser una escena dramàtica, ella marxant de<br />
casa seva, sempre deia que els seus pares no s'estimaven, amb un cop de<br />
porta per anar a viure en un altre lloc però amb les mateixes determinacions.<br />
D'aquesta època relata que va fer coses que no hauria d'haver fet,<br />
acostament a les drogues, etc... el que és significant és que a pesar d'aquesta<br />
nova situació el seu pare l'anava a veure de tant en tant i li duia diners i altres<br />
necessitats. No hi havia un desenganxament efectiu només ho era formalment.<br />
Posteriorment a aquesta època boja va trobar a un home amb qui es va<br />
casar. Un home de qui va tenir dos fills. Diu que la seva sogra la controlava,<br />
que la molestava i que estava farta de la família, finalment va resoldre deixar la<br />
família, així sense més problema. D'això en parlava com quelcom que s'anava<br />
repetint a la seva vida, és a dir, construccions que de cop trencava, destruïa.<br />
Vides amb sentit que anul·lava amb actuacions extremes, passatges a l'acte,<br />
no s'inscrivia en cap discurs en cap sentit. Vicente Palomera en un seminari<br />
d'ell que vaig assistir parlant de la psicosi explicava la psicosi a partir de dues<br />
42
línees paral·leles, l'una el significat i l'altre el significant que no es troben, hi ha<br />
un trencament en el sentit, són paraules d'on no es coneix l'origen perquè falta.<br />
Són expressions que sorprenen a l'oïdor per la falla que expressen, la falla del<br />
complex patern d'entrada al desig i a la sortida del gaudi amb l'Altre matern. La<br />
Julia doncs era així però no del tot.<br />
La mort del pare<br />
El cert és que la Julia va venir a consulta queixant-se de tenir depressió<br />
de no tenir ganes de res i d'un cert sentiment d'estranyesa. S'havia separat,<br />
havia deixat dos fills amb el pare dels que no es preocupava, havia deixat la<br />
feina i el pare s'havia mort. Crec que l'ordre és a la inversa i que la mort del<br />
pare la va deixar a cel obert, amb una falla en el complex patern que la figura<br />
del pare substituïa. Sortia de casa per anar-lo a veure al cementiri i així es<br />
reconfortava però certament estava en un atzucac.<br />
La Julia doncs vivia en el gaudi, li faltava alguna cosa que la sostingués<br />
que li proporcionés l'accés al desig, a ser un subjecte desitjant. Ho havia perdut<br />
amb la mort del seu pare, havia perdut el desig que no era seu sinó del seu<br />
pare, jo ho relacionava amb el fal·lus patern al que ella s'identificava, el desig a<br />
favor o en contra del pare la significava profundament, tot passava a través<br />
d'ell. Ara vivia amb la seva mare amb qui volia parlar de tot allò que havia<br />
passat, del trencament en la seva joventut, dels sentiments cap al pare, vol<br />
posar ordre a través d'aquestes converses i la vaig animar a fer-ho. Vol trobar<br />
en definitiva una significança per ella des de l'Altre matern, però la mare em<br />
trucà preocupada per la filla malalta que va al psicòleg.<br />
Era un vaixell sense rumb, intents aïllats de trobar algun port.<br />
"Els fills els estimo amb deliri"<br />
Hi hagué també una sentència que expressava el sentit en paral·lel del<br />
significat i el significant, quan parlant dels fills de qui gairebé mai parlava digué:<br />
"els fills, els estimo amb deliri", la qual cosa era certa, no els estimava amb<br />
sentiment perquè no podia ho feia amb deliri.<br />
A pesar d'aquesta desolació tendència dels subjectes psicòtics hi havia<br />
un home, un home que li aportava allò que ella necessitava un sostenidor,<br />
però, parlava d'ell amb certa inseguretat. Certament l'home era conscient de<br />
que alguna cosa no anava gaire bé i preguntava sovint com anava la teràpia.<br />
La Júlia tenia doncs amb els homes una relació de dependència,<br />
s'aguantava amb el fal·lus de l'home però no de manera histèrica sinó de total<br />
submissió, sempre i això era un tret característic de tant en tant s'agafava<br />
d'aquelles significances contràries a l'autoritat però d'una manera excessiva<br />
amb insults. Aquestes eren les anades i vingudes, doncs s'identificava amb<br />
quelcom, ja sigui feina, parella, família, amistats però sempre s'acabava<br />
trencant i així ho relatava ella, de cop ja no li interessava i marxava sempre<br />
amb grans retrets i insults i com deia ella es quedava buida. Aquesta buidor<br />
43
que seria una buidor de significança la deixava perplexa i en completa<br />
incomprensió.<br />
El cert és que va passar per la consulta i com ja he dit per falta de temps<br />
i potser per la meva inexperiència no va haver-hi alguna resolució. Aquestes<br />
visites al cementiri del pare, amb qui necessitava parlar li servien com a<br />
sosteniment i aquest desig de parlar amb la mare potser podria portar algun<br />
lloc, em temo però que en la seva posició d'Altre matern i en la falta d'un<br />
sosteniment des de la subjectivitat és difícil que arribi a articular algun desig<br />
constructiu, bé així acabà.<br />
Conclusions del cas en relació al tema de treball<br />
La Júlia es sotmetia davant la simbologia fàl·lica. Aquella falta de reacció<br />
en la seva joventut quan aquella parella la maltractava, aquella fugida de la<br />
família que més que un anar-se'n va ser una més alta soldadura podem dir per<br />
oposició amb el seu pare, aquella falta de qüestionament i sentiment per la<br />
maternitat i en definitiva aquell forat en alguna significació del complex patern<br />
fa de la Júlia un subjecte mort en vida, un subjecte que no ha fet el procés de<br />
separació-alienació amb l'altre sinó que està encara alienat amb l'Altre<br />
primordial. És com si no hi hagués subjecte darrera aquelles paraules o un<br />
subjecte parcial. El cert però és que no hi havia deliri entès com aquella<br />
construcció des del real però si que parlava amb exabruptes de manera<br />
sobtada i sense previ avis.<br />
És un cas que si hagués trobat un home pervers haguessin constituït<br />
una parella on la perversió, el gaudi i la mortificació hi hagueren estat molt<br />
presents. Ella que viu incrustada a l'objecte a sense saber-ho i ell que gaudeix<br />
amb la manipulació d'aquest objecte formarien verdaderament una parella<br />
horripilant. Es complementarien.<br />
44
7..-- EN SERGIIO.. UN MÉS ENÇÀ DE <strong>LA</strong> DEMANDA<br />
En Sergio va arribar a la consulta preocupat per la reacció que va tenir<br />
amb la ruptura de cinc anys de matrimoni. Havia desenvolupat algunes fòbies a<br />
el que li recordava la parella i la relació. També es mostrava preocupat per les<br />
trobades que ell havia tingut amb la nova parella de la exdona. Fill d'una mare<br />
molt possessiva, després de la ruptura havia tornat temporalment a casa els<br />
pares i la mare no deixava d'entrar a l'habitació d'ell, d'irrompre en la intimitat i<br />
de controlar-lo, com deia ell. Es queixa del seu pare perquè no els hi fa cas, un<br />
pare distant i queixós dels problemes quotidians i amb tendències alcohòliques.<br />
Té un germà que s'ha divorciat dues vegades.<br />
El cert és que tenia fòbia a tornar a la casa on havia conviscut amb la<br />
exparella i quan hi va ho fa amb el seu germà, amb patiment. Està a l'atur, però<br />
es mostra actiu en la cerca de feina. Relata amb patiment com és de difícil<br />
trobar feina ara. Ell s'identifica amb el que anomena el seu ofici treballant el<br />
metall. Diu gaudir molt de la seva feina.<br />
Els prontos<br />
Així anomena ell les reaccions incontrolables que tenia davant la seva<br />
exdona. Aquests prontos apareixien en moments de conflicte amb la seva<br />
exdona i es corresponien amb reaccions agressives de les que reaccionava<br />
marxant durant una estona al carrer. Què són aquests prontos? Al diccionari<br />
de la RAE es defineix pronto com:<br />
3. m. coloq. Decisión repentina motivada por una pasión u ocurrencia<br />
inesperada. Le dio un pronto, y tomó la capa para salirse de casa.<br />
4. m. coloq. Ataque repentino y aparatoso de algún mal.<br />
Aquestes dues definicions ens expliquen molt bé, i amb un exemple<br />
molta adient pel cas que ens ocupa, el que podria ser un fenomen inconscient o<br />
un símptoma. Repentino, pasión, inesperado defineix alguna cosa inconeguda<br />
del subjecte. Ens parla de la divisió subjectiva expressada en aquesta<br />
agressivitat i per tant en el seu caràcter inoportú.<br />
En Sergio no entenia com una dona a la que tant havia estimat li havia<br />
fet allò de deixar-lo i anar-se'n amb un altre amb tanta velocitat, fins i tot amb<br />
urgència. Ell volia ser restituït i buscava alguna falta en ella per venjança. Un<br />
home molt fàl·lic amb un complex d'Èdip mal resolt, on la mare encara té aquell<br />
semblant amenaçador i el pare l'enemic a abatre i ridiculitzar. A més amb<br />
l'agregant de la falta de feina explica que té ganes d'aprendre alguna cosa<br />
sobre ell i una afirmació significativa, explica que creu que hauria d'haver anat<br />
al psicòleg abans, durant l'adolescència. És l'extimitat, allò que passa a<br />
l'exterior li remou allò que hi ha a l'interior, allò que és inconscient. Hi ha<br />
45
diverses coses que vol saber de si mateix, algunes preguntes a respondre i diu<br />
que ara les vol respondre.<br />
En quant a la posició subjectiva davant la castració el vaig significar com<br />
a neuròtic obsessiu. És un cas molt freudià i molt lacanià també, fill d'una mare<br />
cocadrilesca i amb un pare absent. Donava la impressió d'estar a la mercè de<br />
l'Altre, en solitud amb l'Altre de manera angoixosa. D'aquesta manera relata<br />
com va ser la separació, alguna cosa li va cremar al pit, diu: "me quería sacar<br />
de mi, algo me arrancaba". No ens parlava aquí en Sergio de la falta de<br />
separació de l'Altre, de la falta de mortificació del propi cos, d'un cos encara<br />
d'infant on l'objecte a està dins?. Aquest dolor al pit no explica, la significança<br />
de separació, aquest arrancar-se de l'objecte a?. No diu em feia mal sinó que<br />
parla d'un objecte exterior que l'arrancava de si mateix. Però que l'arrancava de<br />
si mateix? doncs, la separació amb la seva parella que viu com un abandó.<br />
"Será necesaria la aparición de la categoría de lo real, es decir, de<br />
aquello que no puede ser completamente simbolizado en palabras, para que<br />
ambos conceptos encuentren un punto de convergencia, y para que finalmente<br />
el fantasma aparezca como la causa del síntoma en la neurosis, como su motor<br />
fundamental." del mòdul La génesis de los síntomas psíquicos.<br />
Aquest dolor ens parla de lo real del cos, d'allò que no es pot dir en<br />
paraules i que ens remet al registre real. El fantasma com la causa del síntoma<br />
en la neurosis, parlem d'aquesta sentència en el cas que ens ocupa:<br />
En Sergio explica el que ell considera que va fer vessar el got, la última<br />
gota, i és una certa compulsió seva a remenar els productes cosmètics de la<br />
dona, com per interès, i explica l'enuig de la dona en donar-se compte d'aquest<br />
actuació peculiar. És cert, que hi ha en aquest moment de l'arreglar-se de la<br />
dona quelcom fonamental en elles, doncs com que La dona no existeix<br />
d'alguna manera s'ha de significar i bé, aquest moment del maquillatge hi és<br />
per fer-ho, sens dubte per constituir un semblant, algun semblant que ompli<br />
aquest buit de significança. I clar, aquest gaudi d'en Sergio de posar-se pel mig<br />
d'això i la dona, d'interrompre aquest procés de la feminitat de la dona davant<br />
del mirall, feia de la relació un impossible.<br />
Ella impedida a expressar-se en el gaudi que li és propi amb els mitjans<br />
cosmètics impedia el sexe. Relata en Sergio que a pesar de considerar que la<br />
seva dona era molt guapa feia mesos que no tenien sexe, per què? aquesta<br />
actuació d'entremetre's treia qualsevol eròtica necessària en la sexualitat.<br />
Reprenent el tema dels discursos, aquest és pot identificar amb el<br />
discurs de la violència de gènere un l'home es sent amb el dret d'entremetre's<br />
entre La dona que no existeix i allò que li dona un semblant que la fa ser,<br />
important qüestió aquesta! ho fa per l'amenaça inconscient que la dona<br />
adquireixi un semblant, és a dir, que la dona adquireixi un significant i expressi<br />
la diferència entre els sexes. La sexualitat violenta d'en Sergio s'expressa en el<br />
moment en que la dona és una dona i no La dona i aquest entremetre's ho és<br />
entre aquests dos moments, ell desitja La dona que no existeix perquè això li<br />
permet seguir no desitjant, seguir essent un neuròtic obsessiu. En el moment<br />
46
que passi a la posició desitjant, que és la posició on les dones existeixen una a<br />
una, ell podrà ser home incorporant d'aquesta manera la funció del nom del<br />
pare.<br />
En Sergio trobava una posició en la seva relació que li permetia seguir,<br />
d'alguna manera prop de l'Altre matern renegant de la possibilitat a constituir<br />
quelcom propi, una subjecte propi. S'ha d'aclarir que aquesta era la primera i<br />
única dona de la seva vida i també que ell tenia un gran desig de ser pare,<br />
apremiantment. És a dir tenir un desig de formar la seva pròpia família i el<br />
posava trist veure que per ara no era possible. Aquest desig ens parlava del<br />
desig de la funció, de ser funció pel seu fill cosa que per ell havia sigut dimitida i<br />
ens parla també de neurosi i no de psicosi, de la vida en el discurs encara que<br />
aquest era Edípic.<br />
En el transcurs de les sessions es va desvetllar la pròpia responsabilitat<br />
en allò que havia passat, en la causa del poc interès en el sexe i en la reacció<br />
d'ella en la separació. També es va constituir una separació entre ell i l'Altre<br />
matern i es va resoldre en la coneixença d'una altre dona, lluny de la mare. Va<br />
estar en dubtes durant un temps però i aquesta va ser l'ultima comunicació de<br />
la seva part estava resolt en marxar de casa per anar a viure amb aquesta<br />
noia.<br />
El més ençà i el més enllà de la demanda en Sergio o com diu el mòdul<br />
El malestar en la vida amorosa: "La paradoja del amor es que la demanda de<br />
amor es demanda de castración, pedir al partenaire que muestre su falta.".<br />
Precisament en Sergio viu la seva relació de parella en la confusió d'estar més<br />
ençà de la demanda, en una posició que no vol i aquí està la responsabilitat<br />
reprimida expressar aquesta falta de la castració. Amb un pare absent i<br />
alcohòlic, absent del palet lacanià està a mercè de les gargamelles de l'Altre<br />
matern. Aquest dolor al pit molt real, que recreà en sessió, no expressa sinó<br />
aquesta separació del desig matern per alinear-se en la metonímia del desig?<br />
47
8..-- CONCLUSIIONS i al lttrres CONSIIDERACIIONS<br />
Amb el present treball s'ha fet una incursió per la teoria psicoanalítica en<br />
un tema tant fonamental com és la diferenciació sexual i les determinacions en<br />
la subjectivitat. S'ha construït tot el treball al voltant d'una idea principal com és<br />
que el gènere no determina de cap manera la subjectivitat. Freud ens va aclarir<br />
i així ho veiem a la clínica que la pulsió és sense objecte predefinit i que això<br />
capacita a l'esser humà, a diferència de l'instint animal, per decidir. Però també<br />
sabem que no existeix proporció/relació sexual com digué Lacan. A la pregunta<br />
freudiana de Què vol la dona? Lacan respongué que el que és fonamental és<br />
no que vol la dona sinó què és la dona? i arribà a la conclusió que homes i<br />
dones som diferents o millor que existeixen dos posicionaments que no<br />
obligatòriament s'han de relacionar amb el gènere entre homes i dones.<br />
Aquestes diferències es relacionen directament amb l'orgànica del tenir i no<br />
tenir freudià però sobretot configura una manera diferent d'accedir al gaudi, en<br />
ell el gaudi fàl·lic, en ella el gaudi suplementari.<br />
Aquests gaudis no són independents però tampoc formen part d'un tot<br />
oposat. La lògica fàl·lica ens parla de la unitat, del tot, del tenir, del poder, de la<br />
limitació. La lògica altre va a part, és sense raó, és la lògica de la mística, del<br />
desprendre's de tot, és el gaudi que va més enllà dels determinants de la<br />
lallengua i per tant del límit que li correspon. Aquest gaudi altre és aquell que<br />
implica a tot el cos i que ens acosta al real.<br />
Lacan operà a través de la lògica i Freud a través d'una visió mitològica<br />
centrat en el complex patern. La lògica, com les matemàtiques ens parlen d'un<br />
llenguatge mínim, de símbols i signes, d'imatges i simbolitzacions, que<br />
configuren un llenguatge potser més proper al real i amb això treballar Lacan.<br />
També des de l'estructuralisme del primer Lacan s'afinà més en el<br />
pathos de la subjectivitat, però no fou més tard que es possibilitar alguna cura<br />
per la psicosis, si es pot dir així, i amb la concepció de les posicions subjectives<br />
no com a compartiments estancs sinó com a continuïtats discursives dins i fora<br />
del discurs. Estem doncs en les neurosis que són afectacions discursives i les<br />
psicosis que van en paral·lel.<br />
I tot això com afecta a la sexualitat i a aquestes violències? es clar que<br />
de manera determinant doncs la sexualitat està recoberta de discursos,<br />
discursos des de l'altre social, els quals he treballat en el present treball i<br />
discursos des de la subjectivitat dels que he presentat algun cas. No són dues<br />
parts separades sinó que les dues és complementen i possibiliten l'existència<br />
de l'altre.<br />
En la meva història vital hi ha hagut encontres amb diverses tendències<br />
en els discursos establerts en quan a la sexualitat. Des dels més feministes<br />
48
atllant el deliri, amb la promoció a ultrança de la igualtat fins a masclismes<br />
recalcitrants ratllant el fal·lus únic per tant violent i paranoic. Aquests discursos<br />
que he desgranat fins on he pogut que segur que donen per molt més com amb<br />
la proposta de la teoria Querr que no descarto reprendre el seu estudi.<br />
En aquesta investigació, sumant-hi la meva experiència clínica el que si<br />
he extret és la inviable consideració social de la violència anomenada de<br />
gènere, perquè ni és de gènere entès això com una violència patriarcal contra<br />
la dona, ni és violència sinó violències. Doncs, el que he anomenat sexualitat<br />
violenta pot esdevenir des de diferents contingències de la subjectivitat. Els tres<br />
casos exposats són tres sexualitats violentes o que produeixen violències. La<br />
primera pels mals entesos que s'hi varen constituir, diferents objectius,<br />
subjectivitats inviables en relació sexual, la de l'home centrat en el seu fal·lus i<br />
la de la dona amb una definició impossible però lligada per determinants<br />
superjoics. El segon cas una pacient entre la histèria i la psicosi esquizofrènica<br />
que situava als parteners en un lloc també impossible de dependència infantil,<br />
on l'home havia de ser amant i protector a la vegada, com a fal·lus per ella<br />
renegant ella mateix d'alguna determinació subjectivada. El cas d'en Sergio, es<br />
pot dir un maltractador, és a dir un home que en la seva posició de ser el fal·lus<br />
imaginari de l'Altre matern li era impossible una relació heterosexual, doncs, si<br />
bé considerava la seva dona com molt atractiva l'accés al gaudi fàl·lic, li era<br />
molt difícil però no interposar-se entre ella i la seva feminitat.<br />
Veiem doncs que no existeix ontològicament la violència de gènere sinó i<br />
com he titulat el treball hi ha sexualitats violentes.<br />
D'altra banda i també ho vull destacar durant la redacció d'aquest treball<br />
el que destinat els matins de tot un mes he trobat difícil saber com estructurarho.<br />
La qüestió és la següent, per un cantó sé que si intento ordenar massa els<br />
pensaments la feina d'escriure se'm torna obsessiva, que si bé alguna cosa hi<br />
ha d'això en desig d'escriure es perd la frescor i el desig en fer-ho. D'altra<br />
banda també he descobert que quan millor escric, és a dir, quan crec que el<br />
que dic en el paper adquireix un sentit interessant és quan més em deixo anar,<br />
quan més la metonímia de l'escriure i del llegir funcionen sense masses traves,<br />
quan allò que vull dir adquireix un matís de veritat i sembla funcionar des de<br />
l'Altre, bé, des de que sóc escrit per l'Altre.<br />
A Catalunya durant finals del segle XIX i principis del XX, la mateixa<br />
època del naixement de la psicoanàlisi de Freud, desenvolupà la seva obra un<br />
poeta, Joan Maragall. Ell deia que la poesia era "paraula viva" "és a dir,<br />
l'expressió pura del sentiment inspirat per l'objecte poètic. Els elements no vius<br />
subministrats per l'enteniment i per la voluntat no han de modificar l'expressió.<br />
La forma, amb una independència absoluta, han d'adaptar-se a la més directa<br />
traducció del pensament, o més ben dit, a la revelació més immediata de la<br />
inspiració, fins passant, si convingués, per damunt de la incorrecció o<br />
descurament de la vestidura." (http://universitaties.cat/vidaobra_maragall).<br />
Doncs la psicoanàlisi és la última frase del text reproduït, és una<br />
incorrecció i un descurament de la vestidura. És a través de la paraula donar-te<br />
compte, si es pot així, que el jo és una construcció imaginada que els<br />
49
significants que determinen són contingents i també que les pulsions hi són per<br />
dividir i fer viure. La paraula viva, la paraula plena, accepció lacaniana del valor<br />
de la lallengua, és allò que significa al subjecte de veritat.<br />
Això és el que cerca la psicoanàlisi, un subjecte de veritat, de veritat en<br />
el seu viure des del desig, des del trobament del propi desig més enllà dels<br />
determinants de l'Altre. És per dir que oposadament a la ciència, o millor des<br />
d'un altre lloc funciona com a desllorigador d'un nus pathològic que fa subjecte i<br />
estructura, un nus que no permet un llaç social satisfactori ni una sexualitat.<br />
El discurs científic s'esforça en no perdre l'estatut d'amo, aquest estatut<br />
que posa les coses al seu lloc que previament ha descrit per trobar el sentit de<br />
si mateix. És la tautologia científica aplicada a la salut mental del que aquí ens<br />
ocupem. La objectivitat sumada a l'imperatiu del gaudeix! capitalista configura<br />
subjectivitats lligades inocentment a aquest Altre del que dir-ne pervers és poc.<br />
L'economia del mercat centra els significants en el consum del que sigui per<br />
seguir amb el funcionament de la maquinaria del creixement, però de quin<br />
creixement? no dels ciutadans que ja va bé que consumeixin i reflexionin poc<br />
sinó de la mateixa maquinària etèria.<br />
Aquesta maquinària que també incumbeix a la dona en el seu lícit desig<br />
d'igualtat en els drets però que l'evoca també a l'estrès, a la dona deu, que val<br />
per tot, per ser fal·lus en competència amb els altres, per ser mare, amant i<br />
esposa. És ben cert que la dona des de la seva posició té una relació més<br />
flexible amb el desig que la posició fàl·lica. Pot anar i venir sense tants de<br />
problemes però això tampoc l'allibera del malestar en la cultura i del gaudeix!<br />
capitalista que ens immiscueix a tots.<br />
De la guerra de sexes s'ha passat a una caça de bruixes del gaudi fàl·lic,<br />
on qualsevol sortida de to es sol reprimir amb més o menys violència pel nou<br />
poder femení que no és solament de les dones. La feminització del món ha<br />
estat un progrés des de finals del XIX, però seria un pas en fals que aquesta<br />
feminització es quedés solament en una pugna pel poder, la dona en aquesta<br />
assumpció pot aportar la seva diferència que obté del gaudi altre del que<br />
l'home també pot aprendre, potser a relaxar discursos a anar més enllà del<br />
complex d'Èdip, a canviar l'Altre social. El que seria bo és que ara que les<br />
dones s'han interessat tant pel gaudi fàl·lic, l'esser humà s'interessés pel gaudi<br />
suplementari històricament en mans de la dona.<br />
Lacan va obrir la porta a interessar-nos per aquest gaudi altre. La<br />
psicoanàlisi lacaniana ja no és posiciona en el saber de l'amor, Freud si ho feia,<br />
sinó en un discurs que ell va detallar en la lògica dels discursos com:<br />
50
La causa, l'objecte petit a de sempre perdut, causa del desig. La veritat<br />
S2 com a veritat no-tota metonimització dels significants de l'Altre. El subjecte<br />
dividit conseqüència de la repressió primordial i d'entrada al llenguatge com a<br />
treball i la producció com a S1, significants amo determinants per la<br />
subjectivitat i formadors de la fantasmàtica.<br />
Aquest posicionament que és un saber i una ensenyança que li permet<br />
moure's pels altres discursos sense quedar-hi atrapat per identificació. És<br />
també un posicionament que permet obrir la porta al gaudi altre inconegut per<br />
l'home. La psicoanàlisi adquireix doncs un altre valor que el de la paraula com<br />
és el de l'experienciació del que és la subjectivitat, per això té tant de valor la<br />
sessió, el trobament amb un altre que ha fet un camí semblant, que no igual.<br />
És necessari aventurar-se en tot allò que es sap i en allò que no es sap.<br />
L'altre dia vaig veure un reportatge de dones que havien sigut víctimes de<br />
l'anomenada violència de gènere i eres dones una per una. Una que no havia<br />
refet com es sol dir la seva vida, doncs s'havia quedat desemparada en la<br />
ruptura amb l'home fàl·lic que l'acompanyava, TOT se li havia esfondrat i la<br />
vida tenia encara poc valor. És d'aquesta possibilitat de la que parla la<br />
psicoanàlisi de subjectivar una vida que ha estat perduda sense sentit o amb<br />
un sentit perjudicial per ella, en l'assumpció de la pròpia responsabilitat més<br />
enllà d'estereotips socials, perquè a una dona poc li serveix dir que ha sigut<br />
víctima de la violència de gènere si no va més enllà i és pregunta sobre si<br />
mateixa, és a dir, si més enllà de la culpa que pot tenir el partenaire, quina<br />
responsabilitat té ella mateixa en tot plegat, o millor, des de quina posició va<br />
viure aquest maltractament i perquè per exemple, va tardar tant en acceptar la<br />
seva posició. D'altra banda és sabut el que els costa a algunes dones canviar<br />
el posicionament en alguns casos de mare nutrícia davant els seus partenaires.<br />
Aquesta és la feina important a fer i no constituir comitès de control del<br />
masclisme que al final acaben per inhibir qualsevol expressió d'aquesta<br />
masculinitat. En conclusió donar valor a la diferència i no forçar cap a la<br />
igualtat.<br />
51
LLIBRES<br />
9..-- BIIBLIIOGRAFIIA i ALTRES<br />
1.- La Dona que no existeix. De la il·lustració a la globalització. Neus Carbonell.<br />
Eumo Ed. ISBN 84-9766-056-0<br />
2.- Clínica del vacío. Anorexias, dependencias, psicosis. Massimo Recalcati.<br />
SEPS. ISBN 84-9756-097-3<br />
3.- Vida sexual y repetición. Adolfo Berenstein. Ed. Sintesis.<br />
ISBN 84-9756-038-8<br />
4.- La discordancia de los sexos. Rithée Cevasco. Ediciones S&P.<br />
ISBN-13: 978-84-614-2977-6<br />
5.- Mujeres, una por una. Shula Eldar et cols. Editorial Gredos, S.A<br />
ISBN: 978-84-249-3600-6<br />
6.- Más allà del principio del placer. S.Freud. Ed. Biblioteca nueva.<br />
ISBN: 84-473-2278-5<br />
7.- Lo que decía Lacan de las mujeres. Colette Soler. Editorial no todo.<br />
ISBN: 95833629-8<br />
8.- El malestar en la civilització. Sigmund Freud. Trad. J.M. Terricabres.<br />
Accent editorial.<br />
ISBN: 978-84-936095-8-0<br />
9.- Lacan en español. Brevario de lectura. Ignacio Gárate y José Miguel<br />
Marinas. Biblioteca nueva.<br />
ISBN:84-9742-112-4<br />
10.- E-book. Bases documentales:<br />
Obras completas S. Freud. Trad. Luis Lopez Ballesteros.<br />
Obras completas S. Freud. Trad. James Strachey.<br />
Seminarios, Escritos y otros trabajos de J. Lacan.<br />
MÀSTER<br />
1.- Posiciones subjetivas en la clinica estructural. Enric Berenguer.<br />
2.- Las Neurosis. Histeria I i II. Obsesión. Fobia. Varios autores<br />
52
3.- Estudio Psicoanalítico de las perversiones. Jorge Sosa<br />
4.- Identidad, identificación y lazo social. Perspectivas de Freud y Lacan<br />
5.- Los malestares en la cultura. Marco Mauas<br />
6- El malestar en la vida amorosa. Silvia Elena Tendlarz<br />
7.- Clínica de las transformaciones familiares. Deborah Fleischer y Germán<br />
García<br />
8.- Clínica del consumo. Ernesto Sinatra<br />
PÀGINES WEB<br />
www.Psikeba.com.ar<br />
Diferencia sexual, feminismos y Psicoanalisis. Mª Carmen Elisa Escobar<br />
Cuerpo, arte y tecnologia. De la poética del sentido al frenesí de lo real. Rosa<br />
Aksenchuk<br />
www.narcisborrat.com<br />
Violencia i Subjectivitat<br />
www.deia.com<br />
Gritar fuego durante una agresión és la manera més ràpida para que alguien se<br />
mueva.<br />
PEL·LÍCULES<br />
Fake Orgasm, 2010, Jo Sol, Zip Films<br />
Barry Lyndon, 1975, Stanley Kubrick, Warner Films<br />
El, 1953, Luis Buñuel, Prod. Tepeyac<br />
53