BOSCOS CANOVELLES - Estela

BOSCOS
DE
CANOVELLES
r
I
TRES ESTUDIS DEL NOSTRE ENTORN
Departament Ciències Naturals
C.P. JACINT VERDAGUER

,
INDEX
Introducció 7
Els ecosistemes 9
Alzinar 11
Pineda 45
Bosc de Ribera 73
Bibliografia 97
índex alfabètic de noms catalans 98
índex alfabètic de noms científics 98
5

INTRODUCCiÓ
Durant el curs 1985-86, aquí a la localitat de Canovelles es va fer
un curset-seminari inclòs en el programa de Formació Permanent del
Professorat sobre "Iniciació al medi natural local" dirigit per Xavier
Bertran, el qual ens va animar a continuar la tasca aprofundint-ho
pedagògicament en els propers cursos.
A partir d'aquesta idea, un grup de mestres del C.P. Jacint
Verdaguer ens iniciàrem, amb molta il.lusió, en la recerca d'un estudi
més profund sobre les plantes de Canovelles, emmarcat dintre d'un
treball conjuntament amb totes les escoles de la localitat.
Després de la recollida de material, que ens va representar dos
cursos, vingué una nova etapa d'ordenació d'aquest, separant-lo en
dos blocs: l'herbari i el manual explicatiu (que és el que teniu a les
vostres mans).
La recollida de material es realitzava en sortides periòdiques, al
migdia, pels voltants de Canovelles (segons s'indica en els plànols).
L'herbari està classificat segons els ecosistemes de la localitat. Cada
fitxa conté una mostra i un resum tècnic de la planta que s'estudia.
En el dossier s'inclou un estudi molt més acurat de cada planta,
amb la il.lustració, els diversos noms, l'ecosistema al qual pertany,
aspectes físics i en alguns casos l'origen, utilitat i curiositats de la
planta.
Amb tot això, el que nosaltres pretenem és que sigui un material
útil com a consulta de tots els mestres que treballin els ecosistemes
d'aquesta localitat.
7

ELS ECOSISTEMES
Els éssers vius no es troben pas aïllats els uns dels altres, sinó que
veiem continuament com s'interrelacionen. El tipus de relacions que
s'estableixen entre ells, de vegades ens pot semblar perjudicial per a
alguna de les espècies (com en el cas dels depredadors), però el fet
és que es mantenen en un equilibri ecológic constant. Malauradament
és l'home l'unie ésser que sovint trenca aquest equilibri.
Anomenem doncs, ECOSISTEMA, al conjunt d'organismes
(biocenosi) que habiten en un determinat espai (biòtop), lligats per les
múltiples interrelacions que entre ells s'estableixen i pels factors
ambientals (clima, tipus de sòl, etc...) que mantenen un estat d'equilibri.
A grans trets, podríem afirmar que de cada ecosistema diferent,
se'n desprèn unacomunitat vegetal diferenciada. Així, sense moutre'ns
de la nostra localitat de Canovelles, podrem parlarde boscos d'alzines,
pinedes, vores de riu, camps de conreu, tot i que, precisament el factor
humà que tant ha malmès aquestes contrades, aquestes comunitats
vegetals són només una ombra de les comunitats típiques que podem
trobar en altres indrets més feréstecs.
9

ALZINAR
11

L'ALZINAR DE CAN COMES
L'ALZINAR és un bosc natural de les nostres contrades. El clima
temperat de la nostra comarca ha trobat en l'alzinar el bosc adequat.
Ens alguns indrets, però, l'home va anar canviant els alzinars per
vinyes i terres de conreu. Arran de la plaga de la fil.loxera, a finals del
segle passat, moltes de les vinyes van ser substituïdes per pinedes,
seguint un criteri equivocat a causa de la rendibilitat econòmica, ja que
el pi creix més de pressa que l'alzina i els seus fruits són més estimats,
encara que no pas la llenya. Actualment, amb l'abandonament de
moltes terres de conreu, l'alzinar ha anat tornant a recuperar alguns
dels seus antics dominis.
Com a mostra gairebé testimonial del que havien estat els alzinars
de la nostra població, hem triat el bosc de Can Comes.
EL BOSC DE CAN COMES es troba a l'oest de Canovelles. Hi
arribem trencant per un camí carreter a mà esquerra de la Carretera
de Caldes, un cop passada l'autovia. (Darrerament el camí està tancat
per una porta, i cal demanar permís al propietari).
Caminant uns deu minuts, arribarem a una alzina de grans
proporcions que es troba al mig del camí; ens endinsem pel bosquet
d'alzines que veiem a mà dreta, sense necessitat d'arribar a travessar
la cleda ni el filat que ens indiquen una finca particular.
Es tracta d'un bosquet mixt, on hi abunda l'alzina(Quercusi/ex), però
barrejada amb alguns pins pinyers (Pinus pinea), pins bords (Pinus
halepensis) i roures martinencs (Quercus pubescens). AI marge del
camí i en algunes clarianes del bosc hi trobem algunes plantes més
aviat típiques de brolles i sotaboscs de pineda: estepa blanca (Cistus
albidus), estepa negra (Cistus monspeliensis), estepa borrera (Cistus
salviifolius), romaní (Rosmarinus officinalis), Gatosa (U/ex parviflorus),
diversos rosers silvestres (Rosa sp.) etc; però com més ens endinsem
en l'alzinar, anem trobant plantes més típiques d'aquest ecosistema:
Marfull (Viburnum tinus), Galzeran (Ruscus aculeatus), arítjol (Smilax
aspera), roja (Rubiaperegrina), lligabosc (Lonicera implexa), falzia negra
(Asplenium adiantum-nigrum).
Si baixem per la torrentera, ens trobem amb uns quants peus força
grossos de llorer (Laurus nobilis) que formen un bosquet ben singular:
la LLOREDA, que val la pena de destacar.
13

,
INDEX DE L'ALZINAR DE CAN COMES
ARBRES:
Alzina (Ouercus i/ex) 17
Roure martinenc (Ouercus pubescens) 19
Llorer (Laurus nobilis) 20
Arboç (Arbutus unedo) 21
Pi blanc (Pinus halepensis) 23
Pi pinyer (Pinus pinea) 24
ARBUSTOS:
Arç blanc (Crataegus monogyna) 25
Marfull (Viburnum tinus) 26
Esparreguera boscana (Asparagus acutifolius) 27
Galzeran (Ruscus aculeatus) 29
LIANES:
Arítjol (Smilax aspera) 30
Heura (Hedera helix) 31
Lligabosc (Lonicera implexa) 33
Rogeta (Rubia peregrina) 34
Vidiella (Clematis f1ammula) 35
Vidalba (Clematis vitalba) 37
Roser gàl.lic (Rosa gal.lica) 38
Gavarrera (Rosa canina) 39
HERBES:
Falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum) 40
Viola boscana (Viola alba) 41
Maduixera (Fragacia vesca) 43
15

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
ALZINA
Alzina
Encina
Quercus i/ex
Fagàcies
Alzinar
És un arbre ben corpulent, tendeix a fer una capçada ampla i densa,
d'un verd intens i fosc.
TRONC:
La seva escorça és gairebé negra, rugosa i fragmentada en petites
plaques. Les branques joves tenen borra grisosa.
FULLES:
La fulla és perenne (triga d'un a quatre anys a caure) i molt abundant,
les noves surten juntament amb les flors, són verdes pel revers i
punxentes, poden ser dentades o de marge llis. La seva fulla és
allargada amb anvers verd fosc, no són molt peludes. Estan disposades
alternativament.
FLORS:
Les masculines són llargues i amb pèndols interromputs, separades
de les femenines (més poc nombroses, una sola flor en cada dicasi)
però en el mateix arbre. Les flors estan formades per aments. A part,
la floració és al final de la primavera.
FRUIT:
L'aglà és molt abundant, cau a finals d'estiu o a començaments de
tardor. Madura el primer any, té escames grises, peludes i adherides.
LLAVORS:
A cada gla només hi ha una llavor, que s'obre pel mig on es troba
l'embrió.
Originari de la regió Mediterrània, és molt comú en parcs, jardins i a
prop dels camins.
17

DISTRIBUCiÓ
UTILITAT
18
Es troba al Vallès, l'Empordà, la Selva, el Maresme, part de la
Garrotxa i Osona. Es troba en terrenys calcaris.
Per a l'home: La fusta és dura i molt resistent, s'empra en fusteria i per
a construir bótes. El carbó de l'alzina és excel.lent. Per als animals:
Les glans constitueixen un bon aliment per a porcs i porcs senglars,
també per a rosegadors, ja que contenen un 50% de fècula. L'àcid
quercitànic que hi ha a l'escorça té propietats astringents. També
s'utilitza per hemorràgies, guarir ferides, etc. Amb les glans crues o
cuites es treien les inflamacions. S'utilitza per a fer colorants i adobar
pells.

ASPECTES FíSICS
DISTRIBUCiÓ:
UTILITAT
CURIOSITATS
ROURE MARTINENC
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
Roure martinenc
Rabie
Quercus
pubescens
Fagàcies
Alzinar
Arbre robust de vida prolongada, creixement lent, capçada ampla, de
gran alçada i corpulència.
TRONC:
Té el brancatge gruixut i angulós. L'escorça fosca, rugosa i dura.
FULLES:
Fulles caduques que es fan malbé icauen a la tardor o bé es mantenen
durant tot l'any. Forma lobulada, alternes, de color verd clar. Tenen
molta pilositat en el revers de les fulles.
FLORS:
Les flors masculines separades de les femenines. Les flors femenines
estan aïllades o en grups molt reduïts. L'ament masculí, prim, penja
de l'extremitat dels brots de les seves branques(primavera). Floreixen
a l'abril o al maig.
FRUIT:
Grups no pedunculats de 2-6. Dóna glans madures a la darreria del
mateix any que la florida.
És un arbre típic de boscos de muntanya mitjana centreeuropea o
submediterrània. Viu en boscos de caràcter submediterrani amb
tendència atlàntica, del Conflent fins al Montseny.
La seva fusta es caracteritza per llur compacitat i duresa. S'utilitza en
la construcció: naval, mobles, bótes de vi ... Excel.lent per a fer foc.
L'escorça proporciona tints negres, foscos o grocs.
El fruitté un oli no volàtil i s'utilitza per a alimentar els porcs. Les agalles
s'utilitzen contra les diarrees.
Tenim 7 espècies autòctones de roure, que no rarament s'hibriden
entre elles i produeixen formes mestisseq d'identificació difícil. Es un
arbre fort i resistent, d'aquí ve la frase: "Es fort com un roure".
19

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
UTILITAT
CURIOSITATS
20
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
LLORER
Llorer
Laurel
Laurus nabilis
Lauràcies
Alzinar
Arbre poc alt, la seva capçada és cònica o molt espessa.
FULLES:
Són estretes, perennes, simples,el.líptiques, de costats ondulats i de
color verd fosc brillant. Són oloroses. Solen viure 5 o 6 anys. Es
recargolen lateralment.
FLORS:
Groc-verdoses i petites, surten a la primavera. Hermafrodites.
FRUIT:
Rodons, negres, aromàtics i brillants. No directament comestibles.
Les drupes són esfèriques de color negre tirant a blau quan són
madures.
LLAVORS:
Es reprodueix mitjançant llavors o esqueixos.
Espècie procedent de l'Asia Menor i adaptat a les zones de clima
mediterrani, poden resistir temperatures molt baixes.
Les seves fulles s'utilitzen com a condiment d'alguns menjars i en
infusió com a tònic estomacal; té propietats estimulants. Del fruit es
treu "el llard de llorer". L'oli de llorer es va usar contra el reumatisme.
La fusta és aromàtica i s'utilitza en marqueteria.
Es reconeix fàcilment per la seva olor. Es pengen ramells de llorer a
les cases per protegir-les dels mals esperits. Hi ha llocs on arriba a
formar petits bosquets ben particulars, origen d'antics topònims com
és ara Lloret. A l'antiguitat consideraven "noble" la planta i coronaven
amb les seves fulles els herois, poetes i campions esportius. A l'Edat
Mitjana es coronaven els graduats de les universitats amb branques
fructificades de llorer, les famoses "baccae lauri" que possiblement
van donar origen al nom de batxiller.

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
DISTRIBUCiÓ
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
ARBOÇ
Arboç
Madroño
Arbutus unedo
Ericàcies
Alzinar
És un arbust de 2 a 3 m. que es converteix en arbre si es deixa créixer
lliurement. Perennifoli.
ARREL:
Es ramificada.
TRONC:
Escorça aspra i escamosa de color fort, tirant a vermell, igual que les
branques més joves.
FULLES:
Perennement de color verd fosc, lluentes, grans. Lanceolades (cinc
nervis), dentades, serrades per les vores. Pecíol curt.
FLORS:
Blanques, disposades en ramells al capdamunt de les branques.
Corol.la urceolada (forma d'olla),esquellots amb 5 dents apicals
girades enfora,amb els estams de filament vellós i amb dues banyetes
a cada antena.
FRUIT:
Baia de 20 a 25 mm. Color vermell quan madura, i per dins groga.
Rodona i rugosa per fora. Floreix a finals d'estiu amb les primeres
pluges de tardor. El fruit madura a l'any següent quan la planta torna
a florir. Nom del fruit: cirera d'arboç, és comestible.
Originari del sud-oest d'Irlanda i del sud i sud-oest d'Europa.
Es cria en boscos d'alzinars pertot el país, especialment en comarques
litorals i terrenys silícics.
21

UTILITAT
CURIOSITATS
22
L'home l'utilitza com a medecina casolana, mitjançant infusions de
fulles seques se'n preparen begudes alcohòliques. També s'utilitza en
ebenisteria i torneria (peces de màquina) per la duresa de la seva
fusta.
El terme específic "unedo" vol dir que no es pot menjar més d'un fruit
cada vegada, ingerides en una certa quantitat, poden fer mal a causa
del seu contingut en arbutina, un alcoide tòxic. Els seus fruits tarden
un any a madurar, de manera que coincideixen amb la floració de l'any
següent i per tant, es veuen les flors i els fruits madurs.

ASPECTES FíSICS
DISTRIBUCiÓ
UTILITAT
PI BLANC
NOM:
Català: Pi Blanc, Pi Bard
·1
i:
Castellà: Pina Aleppa,
Carrasca
" I Científic: Pinus Halepensis
FAMíLIA: Pinàcies
ECOSISTEMA: Alzinar
És un arbre que pot arribar a mesurar 20 metres d'alçada. La copa és
cònica i molt irregular.
TRONC:
El tronc i les branques són, sovint, sinuosos.A la part superior del tronc
les branques més joves presenten l'escorça de color gris clar, d'on li
ve el nom de Pi Blanc.
FULLES:
Són persistents, aciculades i agrupades de 2 en 2, molt primes i
flexibles, de color verd clar, d'una llargada de 6 a 12 cm.
FLORS:
Es una espècie monoica, les seves flors són unisexuals i estrobilàcies.
Les flors s'obren a mitjans de la primavera. Les flors femenines tenen
aproximadament 1 cm. de llarg i són d'un color vermell-verdós, les
masculines són d'un groc-verdós i estan agrupades.
FRUIT:
Són pinyes còniques, estretes i allargades,de 8 a 12 cm. de llargada,
generalment molt aproximades a la branca. Els escuts de les escames
no són prominents gairebé plans. Es presenta en grups de 2 ó 3 i
romanen a les branques durant bastants anys.
Mediterrània, forma boscs extensos a la terra baixa.
La seva fusta és molt poc apreciada, però de la seva resina es treu l'oli
de trementina i també s'utilitza per a fabricar un vi grec anomenat
"retsina".
23

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
UTILITAT
24
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
PI PINYER
Pi Pinyer
Pina Piñanera
Pinus Pinea
Pinàcies
ECOSISTEMA: Alzinar
Arbre de copa en forma d'el.lipse ampla, degut a que les branques
inferiors s'han d'allargar horitzontalment per tal de buscar la llum. En
cas contrari, les branques superiors els impedirien rebre la il.luminació
necessària per a les fulles, fins al punt que en les zones no il.luminades
el fullam seria inexistent. Pot arribar a una alçada d'uns 15 a 18 m.
TRONC:
És recte i cilíndric. Si se'l poda a mida que va creixent, va adquirint
forma cònica. L'escorça és de color marró-vermellós, amb clivelles
profundes longitudinals, amb plaques d'escames bastant gruixudes.
FULLES:
Persistents, aciculars i lleugerament recargolades, agrupades de 2 en
2, decolorverd fosc i de 8 a 15cm. de longitud per 1'5 a2 mm. de gruix.
Sovint són escasses.
FLORS:
Es una espècie monoica; les seves flors són unisexuals. S'obren a la
primavera. La flor masculina és daurada i en forma de raïm. En canvi
la flor femenina és de color verd-groc clar i medeixen aproximadament
1'2 cm. de llarg.
FRUIT:
Els fruits són pinyes ovoides, gruixudes i pesades, de 8 a 15 cm. de
llarg per 10 cm. d'ample, de color negre-vermellós, brillants. Els
escudets de les escames són de forma romboïdal i tenen al centre una
petita protuberància obtusa. Romanen tancades tres anys.
Regió Mediterrània.
Les llavors (els pinyons), es mengen crues o torrades. La fusta s'usa
per a la fabricació de travesses de tren, per a la construcció, per a
l'obtenció de cel.lulosa, per a l'embalatge i per a la construcció de
vaixells.

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
UTILITAT
CURIOSITATS
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
És un arbust d'uns 2 a 5 m. d'alçada, caducifoli.
ARÇ BLANC
Arç Blanc
Espino Albar
Crataegus
monogyna
Rosàcies
Alzinar
TIJA:
Cobertes d'espines, més curtes que les fulles, ja que les branques
acaben en espines fortes.
FULLES:
Limbe lleugerament dentat i profundament dividit en 3-7 lòbuls. Els
nervis laterals en forma d'arc cap a l'exterior.
FLORS:
Blanques o rosades, formen petits rams, estan sostingudes per tiges
desiguals, que surten de diferents nivells. Tenen 5 pètals, són oloroses,
nombrosos estams i un sol pístil. La floració és d'abril a maig.
FRUIT:
Vermell, anomenat pometa de la Mare de Déu, cirereta o pometa de
pastor. Es rodó i coronat pel calze, de la mida d'un pèsol o cigró.
Només té un pinyol, el gust és farinós i insuls.Madura del mes d'agost
en endavant.
LLAVORS:
Una a cada fruit. Els pinyols contenen una mica de verí (àcid cianhí-dric).
Es autòctona de la Península Ibèrica i molt abundant en la zona nord.
Per a l'home és una planta medicinal. Es poden fer empelts i convertirse
en un resistent arbre fruiter. Pels animals el fruit serveix d'aliment
per a molts ocells. La infusió de les flors normalitza els batecs del cor,
és adir, és un tònic cardíac i, en general, de disfuncions cardiovasculars.
També té propietats hipotensores de la pressió arterial. Té poders
antiespasmòdics i hipnòtics. La seva acció sedant és també utilitzada
per als transports congestius de la menopausia. Els fruits i les flors són
antidiarreïcs. Els fruits també són antiescorbútics. La seva fusta,
compacta i dura té diverses aplicacions en fusteria.
El fruit fou aprofitat per l'home des d'èpoques prehistòriques.
25

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
UTILITAT
CURIOSITATS
26
,
MARFULL
NOM:
Català: Marfull
o llorer bord
Castellà: Durillo, Barbadiza
Científic: Viburnum tinus
FAMíLIA: Caprifoliàcies
ECOSISTEMA: Alzinar
És un arbust perennifoli de 2 a 3 cm. d'alçada, verd tot l'any, les
branques joves cobertes d'un borrissó molt fi de color vermellós,
denses i molt ramificades.
FULLES:
Son ovoides, senceres i oposades, semblants a cuiro, amb un color
verd intens a l'anvers i més fluix al revers. El pecíol i els nervis amb
borrissó al revers.
FLORS:
Formen ramets com si fossin para-sols, amb la corol.la d'una sola
peça de color blanc amb 5 lòbuls i 5 estams. Floreix a l'hivern i a la
primavera de desembre a maig.
FRUIT:
Són ovoides de 5 a 6 mm. de color blau fosc quasi metàl.lic molt poc
carnosos, d'un sol pinyol. Amb infructescències, sovint amagades
entre les fulles. Els trobem a l'estiu i tardor i inclús els podem veure a
l'arbre tot l'any o llarg temps. La maduració és a l'agost i al setembre.
Sembla ser que Itàlia és el lloc d'origen d'aquesta planta, ja que en
parla Plini. Després passa a l'Europa mediterrània en llocs amb molta
ombra i en els barrancs.
Els fruits s'han utilitzat per a combatre la hidropesia (acumulació
anormal de serositat en alguna de les cavitats naturals del cos). Les
fulles són amargues i per aquesta característica s'utilitza com a
purgant.També es fa servir com antihemorroïdal, en les fermentacions
intestinals pútrides i és un vomitiu molt eficaç.
AI País Valencià i a les Balears està legalment protegida. Es necessita
autorització per a utilitzar-la amb fins comercials.

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
UTILITAT
NOM:
Català:
FAMíLIA:
ESPARREGUERA
BOSCANA
Castellà:
Científic:
ECOSISTEMA:
Esparreguera
boscana
Esparraguera
Asparagus
acutifolius
Liliàcies
Alzinar
És un arbust o una liana baixa de 40 a 100 cm.d'alçada. Sovint creix
entre camps de blat. Creix espontàniament en llocs sorrencs, rocosos
i tanques.
TIJA:
Els espàrrecs bladers es diferencien dels altres perquè tenen les tiges
llenyoses i espinoses. Les tiges són trepadores fins a 1 m. Moltes tiges
ramificades, entreteixides, blanquinoses, amb fascicles rígids. Les
escames de la tija principal són espinoses i robustes. Té feixos de 5
a 10 cladodis (brot aplanat), curts i punxosos.
FULLES:
Tenen forma d'agulles espinoses (falses fulles) al voltant de la tija. Són
més negres i més curtes que l'espàrrec de l'hort.
FLORS:
Té flors solitàries i petites, de color verd groguenc, globuloses,
oloroses, de 3 mm. aproximadament. Floreix a la primavera.
FRUIT:
Les baies de l'esparreguera són rodones com el raïm, s'assemblen als
pèsols. Es tornen de color negre.
L'espàrrec de l'hort és originari d'Orient i el van introduir a Espanya els
romans. Però l'espàrrec blader és originari de les nostres terres, es
cria sobretot, a la zona Mediterrània.
Els espàrrecs bladers es consumeixen com els conreats i sovint es
mengen amb truita. Tenen el gust semblant, però són molt menys
consistents. "L'Asparagus acutifolius" té propietats diürètiques, especialment
la soca amb les seves arrels. La pols de l'escorça de la seva
arrel, beguda amb vi o aplicada amb oli de tàpera o de lliri, aprima en
poc temps la melsa.
27

CURIOSITATS
28
Les baies són tòxiques i en cap cas s'han de menjar. No es recull la
1ê collita, fins que tenen 2 o 3 anys. Hi ha plantes mascles i femelles.
Les primeres donen més brots, però els de les segones són més
tendres i sucosos. L'espàrrec és la tija tendra que creix de l'arrel a la
primavera.

ASPECTES FíSICS
UTILITAT
CURIOSITATS
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
Arbust d'uns 30 a 80 cm. verd i sense pèls.
GALZERAN
Galzeran
Rusca
Ruscus aculeatus
Liliàcies
Alzinar
TIGES:
Unes cilíndriques i les altres convertides en fil.locladis (branca de
creixement limitat, comprimida, de color verd i que compleix la funció
assimiladora de la fulla, amb la qual té una gran semblança. Es
diferencia d'aquesta perquè fa flors, fruit i no duu cap gemma a la seva
axil.la) acabats en punta, que substitueixen les fulles veritables.
FULLES:
Fulles petites, amples i punxegudes. En el punt d'encontre entre
aquestes fulles i la tija surten unes altres branquetes de creixement
limitat.
FLORS:
Petites, verdoses o violàcies, formades a la part central de les falses
fulles i cauen molt aviat de la planta. Floreix a la primavera.
FRUIT:
Rodons i vermells com una cirera quan és madura. Són al mig dels
fil.locladis o falses fulles. Surt a la tardor i a l'hivern.
Si es beuen les fulles i el fruit d'aquesta planta amb vi, provoquen
l'orina i la menstruació, desfan les pedres de la bufeta i curen l'estilita
de l'orina, la icterícia (malaltia deguda a la presència de la matèria
colorant de la bilis en la sang) i el mal de cap.
A la Comunitat Valenciana aquesta espècie està legalment protegida
(s'ha de demanar autorització prèvia a la recolecció). Els seus fruits
són tòxics i produeixen irritació gastrointestinal.
29

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
UTILITAT
CURIOSITATS
30
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
ARíTJOL
Arítjol
Zarzaparrilla
Smilax aspera
Liliàcies
Alzinar
Liana punxent, espinosa que s'arropa a les plantes veïnes per mitjà de
circells. Es una planta perenne.
TIJA:
La tija és llenyosa i forma circells. Les branques són primes, llargues
i espinoses.
FULLES:
Persistents, endurides i lluents, esparses i amb 5 nervis reticulats
principals; limbe entre ovat i triangular, amb la base en forma de cor
i marge amb espines menudes. Sovint pot variar la forma.
FLORS:
Groguenques, oloroses, agrupades fent ramells. Floreix de setembre
a octubre. Són petites amb sis estams; les femelles tenen el pistil
ovular.
FRUIT:
És una baia arrodonida més o menys com un pèsol o cigró, de color
vermell o negre quan està madura i totes juntes semblen un brot de
raïm. Dins de cada gra hi ha un màxim de 3 pinyols. Són bastant dolços
i no desagradables. Maduren a l'octubre i novembre.
Es autòctona. L'Arítjol baleàric és propi de Mallorca.
Tenen propietats diürètiques i depuratives de la sang. Serveix per a
fer orinar i pel reuma. Del fruit madur se'n fa un preparat estimulant
anomenat "sarsaparrella".
Introduïda a Europa en el s. XVII, va ser utilitzada per a lluitar contra
les malalties contagioses i inclús per a curar la sífilis. Abans era
coneguda com a "Heura de diable".

ASPECTES FíSICS
DISTRIBUCiÓ
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
Es una bella liana, força estesa i popular.
HEURA
Heura
Hiedra
Hedera he/ix
Araliàcies
Alzinar
TIJA:
Les tiges són moltfermes i estan plenes d'arreletes fosques, mitjançant
les quals s'adhereixen a suports verticals.
FULLES:
Tot l'any, tant a l'estiu com a l'hivern, l'heura llueix un fullam d'un verd
fosc per l'anvers de les fulles, més pàl.lides pel revers. Són alternes,
amb pecíol llarg. Dos tipus de fulles: de tija i branques destinades a
prolongar-se, (tiges vegetatives), en forma de palma i dividides de tres
a cinc grills, i d'altres predestinades a donar flors (rames floríferes) a
les dels brots més il.luminats de figura ovoide o rombal i de vores
senceres. El lòbul terminal és més gran a les fulles de les branques
vegetatives que no a les floríferes.
FLORS:
Es reuneixen en umbel.les, és a dir, poms en forma de globus amb tots
els que, sortint del mateix punt, tenen la mateixa longitud. a la vegada
aquestes umbel.les es reuneixen en rams o panícules. El colze queda
reduït a cinc pètals de color clar, entre groc i verdós, reflexos i una mica
peluts. Els estams, són també cinc, neixen d'entre els pètals, és a dir,
alternats amb ells. Floreixen quan acaba l'estiu i al començar la tardor
i els seus fruits maduren a la propera primavera.
FRUIT:
Es una baia rodona, de la mida d'un pèsol, coronat per les cinc dents
del colze, i, generalment amb tres o cinc cavitats i altres tantes llavors,
de color negrós o per excepció groguenc.
Està estesa gairebé per tot el continent europeu. Única araliàcia de la
flora corresponent.
31

UTILITAT
CURIOSITATS
32
S'utilitza com a cicatritzant de nafres. Per atenuar la sensibilitat dels
nervis perifèrics i calmar el dolor en les neuritis i neuràlgies.
L'heura pot viure molts anys; segons alguns, fins a un miler. Per tant,
els antics la van veure com a símbol de la immortalitat. És l'únic
representant europeu de la família de les araliàcies. Les seves flors
donen molta quantitat de nèctar per això hi van els insectes (mosques
i vespes). Les seves fulles i fruits són tòxics, per simple contacte
extern pot produir dermatitis, dificultats respiratòries, excitació,etc.

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
DISTRIBUCiÓ
UTILITAT
CURIOSITATS
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
LLIGABOSC
Lligabosc
Madreselva
Lonicera implexa
Caprifoliàcies
Alzinar
És una enfiladissa que es caracteritza per la fragància de les seves
flors.
TIJA:
Es ramifica pels arbres i s'enreda amb les branques. Floreix dalt de les
copes.
FULLES:
Neixen enfrontades, oposades, soldades i amb pecíols divergents.
Són fulles enteres, semiperennes.
FLORS:
Neixen en ramells axil.lars en forma de inflorescències pedunculades.
Són tubulars blanques amb quatre sèpals creuats. Força oloroses de
color blanc rosat.
FRUIT:
Cada flor en dóna molts que formen una cassoleta. Perd les fulles a
l'hivern i floreix a l'estiu.
Originari del sud-est d'Àsia.
Es troba al sud d'Europa. Necessita humitat, per això es cria en
riberes, sots, torrents i boscos humits.
Les tiges seques cremen amb facilitat. Els fruits alimenten aus i conills.
Antigament els pidolaires la utilitzaven per produir-se plagues i poderles
ensenyar al públic, que els donava l'almoina; per això se'n diu
també "herba de plagues" i en castellà: "Hierba de los pordioseros". AI
gènere Lonicera pertanyen molts tipus de lligaboscs.
33

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
CURIOSITATS
34
NOM:
Català:
FAMíLIA:
Castellà:
Científic:
ECOSISTEMA:
ROGETA
Rúbia, Roja,
Rogeta
Rubia silvestre
o brava
Rubia peregrina
Rubiàcies
Alzinar
És una planta herbàcia, trepadora, adherent al tacte, molt aspra,
espinosa, perenne, que pot arribar a tenir de 30 a 120 cm. de llargada.
TIJA:
Allargada, tetragonal, aspra i amb punxes a les vores. Alguns autors
la consideren quadrangular.
FULLES:
Són rígides, persistents, verticil.lades, ovals o el.líptiques de 1 a 6 cm.
amb punxes als marges i a la part inferior del nervi mitjà, adherides
directament a la tija.
FLORS:
Són de color groc pàl.lid i poc vistoses formant raïms axil.lars d'un
grogós verd, pedunculats més llargs que les fulles. Solen tenir 5 mm.
de diàmetre amb 5 pètals.Floreix de maig a juliol.
FRUIT:
Tenen unes dimensions de 4 a 6 mm., globulars de color negre amb
baies carnoses.
Es autòctona d'Espanya.
Rep el nom de Peregrina perquè s'enganxa i camina enganxada a la
roba d'aquelles persones que la van tocar a les voreres dels camins,
matolls, etc...

ASPECTES FíSICS
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
És una liana de 3 a 5 m. de llargària.
TIJA:
Es molt estirada, verda, robusta i estriada.
VIDIELLA
Vidiella
Hierba Muermera
C/ematis
flammula
Ranunculàcies
Alzinar
FULLES:
Estan oposades. Cadascuna de les fulles agafades per la cua, es
composa de dos parells de folíols trobats amb un altre d'imparell pel
seu extrem, totes elles aguantades al mateix temps per la seva pròpia
cua o de molts més segments. La figura d'aquestes fulles canvia
d'unes plantes a altres, encara que siguin de la mateixa espècie, de
manera que, a vegades són amples, entre ovoides i lanceolades i
altres molt estretes. Les cues de les fulles tenen la virtut d'enrotllar-se
a qualsevol lloc, tija o branca que arriben a tocar. Estimulades pel
contacte, s'enrosquen, s'encorben o abracen a qualsevol palet i fins
i tot sobre si mateixes. Les fulles tenen consistència una mica coriàcia
i són verdes per sobre i més pàl.lides per la cara inferior.
FLORS:
A la summitat de les tiges i a l'axil.la de les fulles neixen les flors amb
vistosos penjolls. Es composen de quatre sèpals blancs, que formen
una creu i tenen figura lanceolada, però sense punta, de 12 a 14 mm.
de llarg, amb una mica de borró al revers. Els estams són nombrosos
i blancs,o d'un verd pàl.lid amb les anteres estretes i més llargues que
el filament. Fan una olor semblant a l'englantina. Les flors fan 1 cm.
de diàmetre.
FRUIT:
Es composa de 4 a 6 fruitets lenticulars amb un ribet al voltant i acabats
en una cueta vellosa de 2 a 3 cm. de llarg. Es madur a la tardor.
35

DISTRIBUCiÓ
UTILITAT
CURIOSITATS
36
Sud d'Europa. Es cria a les tanques de bardisses, al costat dels
camps, i als matolls i boscos poc espessos del país Mediterrani.
Es troba en llocs assolellats i defuig les obagues.
És irritant. Fresca i picada, posada sobre la pell, sembla com si
estigués, envoltada de foc. Només s'utilitza a l'exterior per les seves
virtuts rubefaents i vesicants.
Les seves fulles piquen com el bitxo. A l'assecar-se perden la facultat
irritant fins al punt que, prop d'Olot, a Esparregueres, se'n poden veure
pilots posats a assecar per pinso de les cavalleries durant l'hivern. A
Provença, a Aigües Mortes, la cultiven per al mateix servei.

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
UTILITAT
CURIOSITATS
NOM:
Català:
Castellà:
FAMíLIA:
Científic:
ECOSISTEMA:
És una liana enfiladissa de fins a 25 m. de llargària.
TIJA:
És una liana, la tija de la qual és prima.
VIDALBA
Vidalba o ridorta
Vidalba
o Clematide
Clematis vitalba
Ranunculàcies
Alzinar
FULLES:
Les fulles són oposades, caduques, de color verd clar, amb un nervi
principal; folíols en general dentats; les làmines de la fulla més amples
i lleugerament en forma de cor a la base, vorejada d'algunes dents
grosses.
FLORS:
Les flors són blanques, agrupades fent ramells poc olorosos. Floreix
de maig a juliol.
FRUIT:
Donen fruits nombrosos que formen una cassoleta. Són secs i tenen
una cueta amb pèls.
LLAVORS:
Tenen una cua plomosa, són petites i seques, cobertes de pèls
sedosos, que contribueixen a la seva disseminació pel vent.
És una de les poques lianes veritablement indígenes d'Europa.
L'home la utilitza per combatre el "borm", és bactericida. A Toscana
els camperols la prenen com a verdura. Té propietats vesicants
(butllofes a la pell).
És una planta que al tocar-la produeix com una mena de plagues
(butllofes a la pell); Antigament els pobres la utilitzaven per fer-se
plagues i així fer més pena a la gent. També els nens, imitant els grans,
solien utilitzar les tiges perquè s'encenen amb facilitat i donen fum, i
així es podien posar a fumar. Té un insecte inductor "Eriophyes
barraisi" (àcar).
37

ASPECTES FíSICS
DISTRIBUCiÓ
38
Planta arbustiva, caducifòlia.
TIJA:
Amb molts agullons petits, fins.
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
FULLES:
De 3 a 5 folíols força grans, peluts.
ECOSISTEMA:
ROSER GÀL.LIC
Roser gàl.lic
Rosal
Rosa gal/ica
Rosàcies
Alzinar
FLORS:
Grosses, de color porpra. Peduncle llarg, amb pèls gandulosos,
sèpals poc ramificats.
FRUIT:
Amb el peduncle llarg i cobert de pèls glandulosos. Sèpals abaixats.
Cultivat i subespontani en molts indrets de Catalunya.

BOSCOS DE
CANOVELLES
Tres estudis del nostre entorn
Departament de Ciències Naturals
Escolti FúbIictI :heMVerdt/gger
3

ASPECTES FíSICS
DISTRIBUCiÓ
Planta arbustiva, caducifòlia.
NOM:
Català:
FAMíLIA:
Castellà:
Científic:
ECOSISTEMA:
TIJA:
Agullons ganxuts a totes les branques.
GAVARRERA
Roser caní,
Gavarrera canina
Rosal
Rosa Canina
Rosàcies
Alzinar
FULLES:
De 5 a 7 folíols sense glàndules ni pèls. Dents dels folíols simples o
compostes
FLORS:
Rosades o blanques, peduncle llarg i sense pèls. Estils curts i
separats. Floreix de maig a juliol.
Bardissars de muntanya mitjana. Comú a Europa Central i part de la
Mediterrània.
39

ASPECTES FISICS
DISTRIBUCiÓ
UTILITAT
40
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
Pertany a l'estrat herbaci. És una falguera.
FALZIA NEGRA
Falzia negra
Culantrillo negra
Asplenium
adiantum-nigrum
Polipodiàcies
Alzinar
FULLES:
Són pinnaticompostes de 10 a 50 cm. Tenen el contorn triangular i els
seus sorus (és a dir, els receptacles dins els quals es produeixen una
o més espores asexuals) són molt estrets. Són fulles frondes de fins
a 50 cm. densament agrupades. Limbe gairebé triangular, 2-3 vegades
pinnatisecte. Pinnes en 8-15 parells. Pínnules dentades. Pecíol més
curt que el limbe, a vegades amb escames a la base.
Viu en contrades mediterrànies marítimes en una franja constanera
des del Rossell ò fins a la Marina Septentrional. També es coneix a les
Balears.
Medicinal com a medicament pectoral.

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
UTILITAT
VIOLA BOSCANA
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
Viola Boscana
Violeta, viola
Viola alba
Violàcies
Alzinar
Herba perenne sense tija aparent, de 10 a 25 cm. d'alçada.
TIJA:
És una planta en forma de manat amb un rizoma curt i gros del que
surten els estolons, és a dir, la tija llarga i prima que produeix arrels.
FULLES:
Són disposades en roseta i arrenquen de baix mateix amb llargs
pecíols. Forma de cor i fent onda a les vores.
FLORS:
Neixen a l'extrem d'un llarg pecíol que puja des de baix mateix. Color
viola intens, amb 5 sèpals, 5 pètals desiguals, dos cap amunt i 2 cap
avall, (el central acabat darrere en un espolí portador de nèctar que
atrau abelles i animals) i 5 estams. Floreix a finals d'hivern o en
començar la primavera, des de febrer a maig.
FRUIT:
Càpsula rodona i vellosa de color liliaci.
Europa central i meridional.
S'utilitza en jardineria com a planta ornamental i en la indústria de
perfums. Com a medecina casolana, les flors s'utilitzen en forma de
xarop o infusió per estovar la tos i per fluir les secrecions de les vies
respiratòries. Són lleugerament diürètiques i sudorífiques. Les fulles
tenen efectes semblants, però a més estoven i relaxen les parts
inflades. Les arrels es prenen cuites i tenen propietats vomitives. En
homeopatia es recepta per calmar el dolor d'oïda, i la tos ferina.
41

DISTRIBUCiÓ
CURIOSITATS
42
Es cria en marges, boscos frescos, generalment amb l'alzina o el
roure.
Antigament es feien trenes amb les flors per posar-se-les al front
durant les orgies per dissipar els efectes de la ressaca.

ASPECTES FíSICS
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
És una herba que rebrota a la primavera.
MADUIXERA
Maduixera
Fresa
Fragaria vesca
FAMíLIA: Rosàcies
ECOSISTEMA: Alzinar
TIJA:
De la seva tija, simple o ramificada, rebroten les fulles.
FULLES:
Tenen una llarga cueta i a la punta, tres fulletes. A la base de les fulles
es veuen dos apèndixs membranosos, un a cada cantó de la cueta,
amb la qual cosa, en part, es solden. De color tabac i d'extrem agut.
La cueta de la fulla té pèls. Les tres fulletes dents molt profundes. De
la roseta sorgeixen branquetes tumbades febles, sense fulles, que es
van arrelant i formen noves plantes.
FLORS:
De la roseta sorgeixen tiges dretes, amb una o més flors al seu extrem.
Cadascuna té un calze en forma d'estrella de cinc puntes i per fora
d'ell, un altre calze amb unes altres cinc fulletes més estretes,
alternant amb les anteriors. La corol.la té cinc pètals blancs. Els
estams són nombrosos i en el centre de la flor es veu un pilotet de
granets verds, cadascun amb una punteta negra que sobresurt.
Després aquests granets s'engrandeixen i perden aquella punteta.
L'extrem creix i es torna carnós, fins que ple de sucs i de color
vermellós queda convertit en la maduixa. Floreix a la primavera fins a
finals de juny, o primers de juliol a la muntanya.
FRUIT:
A la superfície dels esmentats granets es veu que aquesta fruita es
forma del suport del pístil i que els vertaders fruits són aquells granets
que mengem sense voler amb la carn de la pròpia maduixa. Les
maduixes tenen gust agredolç i un aroma deliciós. Maduren a partir del
maig.
43

DISTRIBUCiÓ
UTILITAT
44
Es cria als vessants muntanyosos generalment amb alzines i roures,
entre pedres, sempre a l'ombra o a mitja ombra, des del nivell del mar,
al nord, però escassejant cap al sud, on sol localitzar-se a les
muntanyes.
Les fulles tendres, agafades poc després de moure la planta i
d'assecar-les, s'utilitzen per preparar una infusió d'agradable i delicat
gust, a la qual es pot barrejar alguna altra substància aromàtica.
Aquesta tisana s'utilitza per substituir el te a la Xina i se li atribueixen
virtuts diürètiques. Les fulles ja fetes de la planta florida, i encara més
el rizoma, amb les seves arreletes, bullits durant un quart d'hora, són
astringents i lleugerament antidiarreïcs.

PINEDA
45

LA PINEDA DE CAN SERRA
En la nostra comarca, les pinedes han sorgit de la regressió d'antics
alzinars, o de l'abandonament -pràctica tan comú en aquest segle- de
velles vinyes i camps de conreu.
PRIMER CAS: REGRESSiÓ D'ANTICS ALZINARS
Quan en un alzinar hi són tallades o cremades algunes alzines, hi ha
una forta entrada de llum al sotabosc, amb la conseqüent pèrdua de
les plantes nemorals que hi eren típiques i l'aparició de plantes
heliòfiles. A les llavors d'alzina els serà difícil germinar, i s'hi anirà
formant una brolla d'estepes i de bruc, alhora que les alzines s'aniran
substituint per pins, els quals es trobaran en òptimes condicions per
colonitzar el bosc.
SEGON CAS: ABANDONAMENT DE CONREUS
Aquí no podem parlar de boscos, sinó de plantacions. Els propietaris
d'antigues vinyes repoblen aquests espais amb pins, ja que la fusta
d'aquests arbres dóna força rendiment econòmic. Les espècies més
emprades per aquest repoblament són el pi pinyer (Pinus pinea), el pi
blanc o bord (Pinus ha/epensis) el pinastre (Pinus pinaster) i la introducció
de l'americà pi insigne (Pinus radiata) , a causa del qual va proliferar en
les nostres contrades el flagell de l'eruga processionària del pi
(Aumatopeia phitocampa).
Cal esmentar també que les pinedes compleixen tan bé com l'alzinar
o millor, les funcions socials d'esbarjo que tenen els boscos, i
especialment el paper de retenidors del sòl davant l'erosió i de
reguladors de l'aigua de pluja recollida per una conca hidrogràfica.
Alhora, però, són molt perillosos de cara al foc: la gran quantitat de
pinassa que produeixen, la reïna inflamable que porten els pins, i el fet
que les pinyes actuïn com a bombes incendiàries, converteix les
pinedes en una font potencial d'incendis.
LA PINEDA DE CAN SERRA es troba a la part més nord-occidental
de Canovelles. Per accedir-hi, cal pujar per la urbanització de Can
Duran, travessar la carretera N-152 (autovia) amb molt de compte, i
seguir una carretera sense asfaltar que va a parar a una granja de
gossos (hi ha rètols que ho indiquen, a la mateixa autovia). Passarem
pel davant d'una casa de pagès (can Serra), i continuarem fins arribar
a la granja de gossos (can Canet). Uns 20 metres abans d'arribar-hi,
prendrem un corriol a mà dreta que va vorejant un camp de conreu.
Seguint-lo, arribarem a un bosquet de pins pinyers (Pinus pinea)
barrejats amb alguns peus de pi blanc (Pinus ha/epensis). AI seu
sotabosc, tot ique bastant esclarissat, hi abunda el romaní (Rosmarinus
officina/is), les estepes (Cistus sp.), la farigola (Thymus vu/garis), el bruc
boal (Erica arborea), les gatoses (U/ex parviflorus). ialguns brots d'alzina
(Quercus i/ex) que ens indiquen com tornarà a ser aquest bosc en un
futur, si la mà de l'home no hi torna a fer estralls.
47

,
INDEX DE LA PINEDA DE CAN SERRA
ARBRES:
Pi blanc (Pinus ha/epensis) 51
Pi pinyer (Pinus pinea) 52
Pinastre (Pinus pinaster) 53
ARBUSTOS:
Arç negre (Prunus spinosa) 54
Arç blanc (Crataegus monogyna) 55
Argelaga (Genista scorpius) 57
Bruc boal (Erica arborea) 58
Esparreguera boscana (Sparagus acutifolius) 59
Estepa blanca (Cistus a/bidus) 61
Estepa negra (Cistus monspelienscis) 62
Estepa borrera (Cistus sa/viifolius) 63
Gatosa (U/ex parviflorus) 64
Farigola (Thymus vu/garis) 65
Romaní (Rosmarinus officianalis) 67
Roldor (Coriaria myrtifolia) 69
HERBES:
Fenàs de marge (Brachypodium phoenicoides) 70
Crespinell (Sedum sp.) 71
Cap d'ase (Lavandu/a stoechas) 72
49

ASPECTES FíSICS
DISTRIBUCiÓ
UTILITAT
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
PI BLANC
Pi Blanc
Pina Carrasca
Pinus halepensis
Pinàcies
Pineda
És un arbre que pot arribar a mesurar 20 metres d'alçada. La copa és
cònica i molt irregular.
TRONC:
El tronc i les branques són, sovint, sinuosos. A la part superior del tronc
les branques més joves presenten l'escorça de color gris clar, d'on li
ve el nom de Pi Blanc.
FULLES:
Són persistents, aciculades i agrupades de 2 en 2, molt primes i
flexibles, de color verd clar, d'una llargada de 6 a 12 cm, d'un color
verd-grisenc.
FLORS:
És una espècie monoica, les seves flors són unisexuals i estrobilàcies.
Les flors s'obren a mitjans de la primavera. Les flors femenines tenen
aproximadament 1 cm. de llarg i són d'un color vermell-verdós, les
masculines són d'un groc-verdós i estan agrupades.
FRUIT:
Són pinyes còniques, estretes i allargades,de 8 a 12 cm. de llargada,
generalment molt aproximades a la branca. Els escuts de les escames
no són prominents. Es presenta en grups de 2 ó 3 i romanen a les
branques durant bastants anys.
Mediterrània, forma boscs extensos a la terra baixa.
La seva fusta és molt poc apreciada, però de la seva resina es treu l'oli
de trementina i també s'utilitza per a fabricar un vi grec anomenat
"retsina".
51

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
UTILITAT
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
PINASTRE
Pinastre
Pina Marítima
Pinus Pinaster
Pinàcies
Pineda
Arbre de considerable altura, que pot arribar als 36 m. de copa cònica.
TRONC:
L'escorça de color marró-vermellós fosc i molt fragmentada en plaques.
FULLES:
Persistents, aciculars (en forma d'agulla), agrupades de 2 en 2, són
les més llargues de tots els pins (de 10 a 20 cm) molt rígides i
gruixudes.
FLORS:
Les flors s'obren a mitjans de la primavera. La flor masculina és
daurada, en canvi la flor femenina és de color vermell fosc i
d'aproximadament 1'8 cm. de longitud.
FRUIT:
Les pinyes són còniques, gruixudes i allargades (de 8 a 15 cm.),
agrupades molt sovint de 2, 3 ó 4 en un mateix nivell al voltant de la
branca (unides mitjançant un peduncle molt curt) de color castany clar
i brillant. Forma escuts romboïdals.
Regió Mediterrània.
El seu valor principal el constitueixen la resina, que proporciona un oli
de trementina de gran qualitat.
53

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
DISTRIBUCiÓ
UTILITAT
54
NOM:
Català:
FAMíLIA:
Castellà:
Científic:
ECOSISTEMA:
Arbust d'1 a 3 m. d'alçada. Caducifoli i espinós.
ARÇ NEGRE
Arç Negre
o aranyoner
Endrino
Prunus spinosa
Rosàcies
Pineda
TIJA:
Les branques són rugoses i fosques, moltes estan endurides
afilades, transformades en punxes.
FULLES:
El.líptiques, serrades i amb una mica de vellositat.
FLORS:
Blanques i molt atapeïdes. La flor té cinc sèpals verds, cinc pètals
blancs i separats i uns quinze estams. Floreix a la primavera.
FRUIT:
Es rodó i verd, madura lentament fins que adquireix un color blau fosc
(cap a finals d'estiu), semblant a les prunes. Són àcids de gust. Cada
fruit té un sol pinyol. S'anomenen aranyons.
LLAVORS:
Una a cada fruit. Contenen àcid cianhídric.
Es autòcton.
Creix en boscos i en les clarianes del bosc assolellades de les
muntanyes més aviat calcàries i seques. Es més abundant cap al nord
del país.
Per a l'home el fruít es pot consumir fresc o assecat al sol i convertit
en panses. El fruit és astringent i estimula els processos digestius. Les
fulles i les flors són laxants, diürètiques i depuratives.

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
UTILITAT
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
És un arbust d'uns 2 a 5 m. d'alçada, caducifoli.
ARÇ BLANC
Arç Blanc
Espino Albar
Crataegus
monogyna
Rosàcies
Pineda
TIJA:
Cobertes d'espines, més curtes que les fulles, ja que les branques
acaben en espines fortes.
FULLES:
Limbe lleugerament dentat i profundament dividit en 3-7 lòbuls. Els
nervis laterals en forma d'arc cap a l'exterior.
FLORS:
Blanques o rosades, formen petits rams, estan sostingudes per tiges
desiguals, que surten de diferents nivells. Tenen 5 pètals, són oloroses,
nombrosos estams i un sol pistil. La floració és d'abril a maig.
FRUIT:
Vermell, anomenat pometa de la Mare de Déu, cirereta o pometa de
pastor. Es rodó i coronat pel calze, de la mida d'un pèsol o cigró.
Només té un pinyol, el gust és farinós i insuls. Madura del mes d'agost
en endavant.
LLAVORS:
Una acadafruit.Els pinyols contenen una micade verí (àcid cianhídric).
És autòctona de la Península Ibèrica i molt abundant en la zona nord.
Per a l'home és una planta medicinal. Es poden fer empelts i convertirse
en un resistent arbre fruiter. Pels animals el fruit serveix d'aliment
per molts ocells.La infusió de les flors normalitza els batecs del cor, és
a dir és un tònic cardíac i, en general, de disfuncions cardiovasculars.
També té propietats hipotensores de la pressió arterial. Té poders
55

CURIOSITATS
56
antiespasmòdics i hipnòtics. La seva acció sedant és també utilitzada
per als transports congestius de la menopausia.
Els fruits i les flors són antidiarreïcs. Els fruits també són antiescorbútics.
La seva fusta, compacta i dura té diverses aplicacions en fusteria.
El fruit fou aprofitat per l'home des d'èpoques prehistòriques.

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
UTILITAT
CURIOSITATS
Arbust espinós i guisenc.
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
ARGELAGA
Argelaga
Anglada Común
Genista Scorpius
Papilionàcies
Pineda
FULLES:
Les fulles són molt escasses i petites, ovalades o lanceolades.
FLORS:
La flor es troba damunt d'espines; són grogues i estan agrupades fent
feixos al llarg de la tija. Té la florida de febrer a juliol.
FRUIT:
És una llegum de 2 a 3 cm. de llargada i es troba damunt d'espines.
LLAVORS:
La llegum té a dins de 3 a 7 llavors de color verd.
Es autòctona.
És una planta medicinal i té la facultat de ser diürètica, purgant i
vomitiva. També tenyeix la roba.
A l'antiguitat s'utilitzava per tenyir la llana de color groc. Després es va
utilitzar com a herba medicinal.
57

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
UTILITAT
58
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
És un arbust gran d'un metre o més.
TIJA:
Densament coberta de petits pèls.
BRUC BOAL
Bruc boal, arbori
Brezo
Erica arborea
Ericàcies
Pineda
FULLES:
L'aspecte de l'arbust és gran i ramificat, plomós amb fulles molt
nombroses, molt petites, de color verd viu amb grans i poblats raïms
de forma piramidal. Les fulles són de 5 mm. estretes i lineals, amb un
solc al revés, disposades en verticils de 3 a 4. Les branquetes tanen
una densa pubescència de color blanc, amb pèls gairebé tots ramificats.
FLORS:
Llargament pedunculades, la corol.la mesura uns 3 mm. i té forma de
campana, quasi tan llarga com ampla. Té gran quantitat de flors
blanques o rosades, molt petites, i amb un perfum molt agradable.
Com les altres ericàcies, té els estams dins la corol.la. Floreix de març
fins al maig.
Es autòcton.
Les arrels i les tiges gruixudes s'utilitzen per a fer pipes de fumar. Els
anglesos vénen a Espanya a comprar-ne per a fer-les. De les tiges
s'obté un excel.lent carbó. Les tiges seques s'utilitzaven abans per a
les escombres i per a les tanques o separacions entre jardins,
terrasses o terrenys.

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
UTILITAT
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
ESPARREGUERA
BOSCANA
Esparreguera
Esparraguera
Asparagus
acutifolius
Liliàcies
Pineda
És un arbust o una liana baixa de 40 a 100 cm. d'alçada. Sovint creix
entre camps de blat. Creix espontàniament en llocs sorrencs, rocosos
i tanques.
TIJA:
Els espàrrecs bladers es diferencien dels altres perquè tenen les tiges
llenyoses i espinoses. Les tiges són trepadores fins a 1 m. Moltes tiges
ramificades, entreteixides, blanquinoses, amb fascicles rígids. Les
escames de la tija principal són espinoses i robustes. Té feixos de 5
a 10 cladodis, curts i punxosos.
FULLES:
Tenen forma d'agulles espinoses (falses fulles) al voltant de la tija. Són
més negres i més curtes que l'espàrrec de l'hort.
FLORS:
Té flors solitàries i petites, de color verd groguenc, globuloses,
oloroses, de 3 mm. aproximadament. Floreix a la primavera.
FRUIT:
Les baies de l'esparreguera són rodones com el raïm, s'assemblen als
pèsols. Es tornen de color negre.
L'espàrrec de l'hort és originari d'Orient i el van introduir a Espanya els
romans. Però l'espàrrec blader és originari de les nostres terres, es
cria sobretot, a la zona Mediterrània.
Els espàrrecs bladers es consumeixen com els conreats i sovint es
mengen amb truita. Tenen el gust semblant però són molt menys
consistents.
59

ASPECTES FíSICS
DISTRIBUCiÓ
ORIGEN
CURIOSITATS
Arbust de 30 a 80 cm d'alt.
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
ESTEPA BLANCA
Estepa Blanca
Jara Blanca
Cistus albidus
Cistàcies
Pineda
FULLES:
De color gris clar, molt peludes, completament dentades, ovals o
lanceolades amb el marge pla, no ondulat.
FLORS:
Les flors són desproporcionalment grans, de color rosa de 4 a 6 cm.
acaben en poms d'1 a 5 amb els pètals promptament caducs disposats
de forma corrugada dins de la poncella.
FRUIT:
Amb uns pèls com crins. El fruit està en càpsules dehiscents, amb
tantes valves com carpels amb el calze persistent.
Força estesa als Països Catalans, no s'allunya gaire de les terres molt
influïdes per la Mediterrània.
Autòctona.
Crida l'atenció el seu nom de "blanca" ja que les flors són roses; el nom
fa referència a les fulles.
61

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
CURIOSITATS
62
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMILIA:
Planta enganxosa de 1 m. d'alçària.
TIJA:
La tija és peluda.
ECOSISTEMA:
ESTEPA NEGRA
Estepa negra
Jaguarzo negra
Cistus
monspeliensis
Cistàcies
Pineda
FULLES:
Les fulles són dentades, lineals o estretament lanceolades, glandulífer
llefiscoses, de color verd fosc i brillants a l'anvers, de color gris i
peludes al revés amb els marges visiblement girats.
FLORS:
Les flors són petites, de 2 a 3 cm., blanques i sovint, tacades de color
groc. Agrupades en poms de 2 a 10 flors unilaterals i sense bràctees.
Són oloroses.Floreix d'abril a juny.
FRUIT:
Quasi no té pèls, en càpsules dehiscents amb tantes valves com
carpels, amb un calze persistent.
Autòctona.
Actua com a defensa de la naturalesa per a cobrir ràpidament el sòl
després d'un incendi o en circumstàncies brusques. En les regions
andaluses i extremenyes envaeixen el lloc de les pastures i les han de
treure a mà.

ASPECTES FíSICS
DISTRIBUCiÓ
CURIOSITATS
ESTEPA BORRERA
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
Estepa Borrera
Jaguarzo Morisca
Cistus sa/viifolius
Cistàcies
Pineda
Arbust que el podem trobar, dret o estès, ramificat, d'uns 5 a 7 dm.
d'alçada.
FULLES:
Simples i oposades, amb rugositats, de forma ovada o el.líptica.
FLORS:
Agrupades en cimes, tenen un calze de cinc o tres sèpals lliures i cinc
pètals promptament caducs que es disposen arrugats a la poncella.
Blanques de 4 a 5 cm. d'amplada i amb el centre de color taronja. La
florida la fan d'abril a juny.
FRUIT:
Amb vellositats.
Molt extenses per les contrades marítimes dels Països Catalans,
preferentment sobre subtrats àcids. Viuen en llocs secs i pedregosos.
És una planta molt estesa en terrenys on hi ha sílici. Planta característica
de les brolles, estepes i brucs de la vegetació mediterrània.
63

ASPECTES FíSICS
DISTRIBUCiÓ
UTILITAT
CURIOSITATS
64
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
GATOSA
Gatosa
Tojo o argona
U/ex parviflorus
Papilionàcies
o Lleguminoses
Pineda
Arbust espinós de 5 a 10 dm. d'alçada. N'hi ha fins a 7 espècies
diferents.
TIJA:
Dura i plena d'espines, sovint ramificades.
FULLES:
Són linealsdeverd intens, petites i n'hi ha poques. Són d'uns4a5 mm.
de llargada.
FLORS:
Són grogues i abundants, en forma de papallona. Té els sèpals grocs
i tan llargs com la corol.la amb la qual es confonen. El calze groc i no
gaire pelut. Tota la flor sol ser d'uns 8 mm. Floreix a la tardor i continua
tot l'hivern fins a la primavera.
FRUIT:
És una llegum.
Terra baixa mediterrània. Creix en llocs calcaris.
Per a l'home com a medecina casolana. Les llavors tenen citicina i es
consideren aptes per aixecar el ritme cardíac. S'utilitza per combatre
l'asma, la tos ferina i el mal de cap. Les flors preses com a infusió
s'utilitzen en malalties hepàtiques.
Varietats més grans que ella s'han utilitzat per formar tanques
impenetrables, aprofitant la seva qualitat de planta espinosa. A
França i a Anglaterra s'ha utilitzat com a combustible per forns i les
cendres com a fertilitzant. A les abelles els agrada agafar el seu
nèctar. Les flors poden servir per tenyirde groc. Les llavors tenen fama
com a insecticida contra les puces.

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
UTILITAT
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
FARIGOLA
Farigola
Tomillo
Thymus vulgaris
Labiades
o lamiàcies
Pineda
És un arbust silvestre, aromàtic, compacte, molt ramificat, de poca
alçada (1 Oa30 cm.). És una planta perenne, que pot créixer a l'ombra
d'un altre arbust.
TIJA:
La part inferior és llenyosa. Tetragonal.
FULLES:
Petites, lineals, ovoides i lanceolades, oposades a cada nus. Sèssils,
coriàcies, aromàtiques, d'un color verd fosc a l'anvers i grisós al
revers. En la part superior presenta uns petits sots amb una goteta
d'essència.
FLORS:
Petites, de color rosa o blanc i s'agrupen al cim de les tiges. Són
nombroses, pedunculades, de calze tubular, bilabiades i reunides en
inflorescències. Calze vermellós d'una sola peça. Floreix a la primavera,
a partir del mes de març. Llavors és l'hora de collir les branquetes
per fer-ne un "ramell d'herbes".
FRUIT:
Ovoide i indehiscent.
És originària d'Espanya i dels països mediterranis occidentals.
A la indústria alimentària, com a licor estomacal (a Eivissa). A la
indústria química en la fabricació de l'aigua timolada.
Alimentació humana: s'utilitza en estofats de carn, aviram, peix... El
ramell d'herbes dóna gust a l'escudella i a la sopa de farigola.
Alimentació d'animals: Planta farratgera pels bòvids, conills, llebres,
cabres...
65

CURIOSITATS
66
Medicinal: Serveix per a rentar ferides, úlceres Es antisèptica, per a
banys tonificants, gargarismes a la boca i la gola, rentat d'afeccions
dels ulls. ... Interiorment, com a tisana, és bona contra la tos; té
qualitats digestives, serveix per a expulsar els cucs, va bé per la
circulació de la sang; és tonificant i fa venir ganes de menjar.
A la indústria química, de les flors se'n treu una essència de gran valor:
el timol. Abans es posava una mica de timol a la pasta de paper dels
bitllets de banc, a fi de desinfectar-los, ja que passen de mà en mà.

ASPECTES FíSICS
DISTRIBUCiÓ
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
ROMANí
Romaní
Romero
Rosmarinus
officina!is
Labiades
Pineda
És un arbust perennifoli i aromàtic, dens, molt ramificat, de 1/2 a 3 m.
que té la facultat d'atreure les abelles.
TIJA:
Llenyoses i trencadisses, sempre verdes. Quadrades, grosses
mínimament amb borrissó quan són joves.
FULLES:
Persistents, oposades, denses, encreuades, punxegudes, coriàcies,
de color verd a l'anvers i blanquinoses al revers. Són lineals (agulla)
de 2 a 3 cm. de llarg, 3 mm. d'ample amb les vores cap a baix. Les fulles
contenen una resina que se'n diu taní amarga, que és incolora o bé
groc-verdosa d'olor camforat i gust amarg. Segons l'època de l'any
varia la composició.
FLORS:
Nombroses, petites, pedunculades, agrupades en inflorescències,
agrupades en grupets axil.lars. Calze tubular, bilabiat de 5 mm. de
llarg. Corol.la d'una sola peça, oberta a la part superior i fent dos llavis
(corol.la labiada); el llavi superior en forma de casquet amb el tub més
llarg que el calze. Té dos estams encorbats i gairebé enganxats a les
anteres. Color blanc blavós o blau pàl.lid amb taques violàcies
allargades. El gust del seu pol.len és molt apreciat en la mel que
fabriquen les abelles del seu entorn. Floreix tot l'any pràcticament.
Refrany: "De flors de romaní i noies per casar, tot l'any n'hi ha".
FRUIT:
Monosperm i indehiscent.
Viu en brolles calcinals en contrades mediterrànies, i s'enfila pels
indrets més secs del Pre-pirineu.
67

ORIGEN
UTILITAT
CURIOSITATS
68
Es oriünd de les regions mediterrànies i el seu nom botànic significa
"rosada del mar".
En la indústria química s'utilitza amb virtuts cosmètiques d'eterna
joventut. També es fa l'alcohol de romaní. L'oli aromàtic que s'extreu
de les fulles és emprat en perfums, xampús i altres cosmètics. A la
indústria alimentària és adequat per als dolços com ara les gelees i els
sucs de fruites. A l'alimentació humana s'utilitza en els rostits i estofats
de carns, escabetxos, etc. per a aromatitzar les salses. Medicinal: es
fan infusions amb les flors sequesque poden ser utilitzades externament
(per a rentar plagues, perfer banys i també cataplasmes), internament
(per a rebaixar la sang, pels dolors articulars, afeccions del cor, fetge,
pulmons, febres tifoides, etc.).
Els grecs ja en plantaven en els seus jardins. Els romans en cremaven
com a encens o en feien corones. A l'edat mitjana en feien un elixir que
segons sembla donava força i salut. Don Quijote anomenava el
romaní "bàlsamo de fierabras". Arnau de Vilanova, el 1.300 va obtenir
l'essència de romaní. AI segle XVI es va començar a preparar "l'aigua
de la reina d'Hongria" destil.lant amb alcohol les flors del romaní.

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
UTILITAT
CURIOSITATS
NOM:
Català:
FAMíLIA:
Castellà:
Científic:
ECOSISTEMA: Pineda
ROLDOR
Roldor o
Emborratxacabres
Emborrachacabras
o Roldon
Cariaria myrtifalia
Coriariàcies
Arbust caducifoli, molt ramificat i molt fullós, de 1 a 2 m. d'alçària.
ARREL:
Ramificada
TIJA:
Branques tetragonals.
FULLES:
Oposades però amb un cert desnivell. Lanceolades i amb un pecíol
molt curt. Tenen 3 nervis. No tenen pelets. Sabor aspre perquè tenen
taní.
FLORS:
Poc vistoses.De color verd els 5 sèpals i. pètals. 10 estams, 5 estils.
Les flors es recullen amb ramets. Floreix d'abril en endavant.
FRUIT:
Granets durs i comprimits lateralment en forma d'estrella i color negre
d'atzabeja brillant. El seu sabor no és desagradable i sols lleugerament
acidulant. El seu suc és de color violaci. Madura a l'estiu.
Països mediterranis orientals.
S'utilitza com a excitant de l'aparell respiratori en dosis màximes d'un
mg. per activar la circulació de la sang, sempre manat per un
facultatiu.
La seva toxicitat varia molt d'uns animals a altres. Un gos pot morirse
en 1 hora, a les cabres sols les emborratxa i l'home és molt sensible
a aquest verí. El fruit es pot confondre amb les móres,els nens poden
pagar amb la seva vida. Quan es fa l'autòpsia es troben els grans sencers
rara vegada triturats. Si el suc es refrega amb paper blanc es pinta
d'aquest color violeta, i si s'hi tira una gota d'àcid es torna vermell.
69

ASPECTES FíSICS
DISTRIBUCiÓ
70
FENÀS DE MARGE
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
Fenàs de marge
Fenal
Brachypodium
phoenicoides
Gramínies
Pineda
La flor, el fruit i les llavors estan formats per una panícula multiflora
llarga i molt ramificada.
ARREL:
Rizoma fibrós.
TIJA:
Mesura de 60 a 80 cm.
FULLES:
Són planes i llargues; es cargolen en temps sec.
Vores de camins i marges.

ASPECTES FíSICS
UTILITAT
CURIOSITATS
NOM:
Català:
FAMíLIA:
Castellà:
Científic:
ECOSISTEMA:
CRESPINELL
Crespinell groc,
raïm de llop
Racimo de lobo,
pampajarito
Sedum sp
Crassulàcies
Pineda
Es una herba rupícola, pròpia de roquissars, i llocs secs.
TIJA:
Té brots amb flors i d'altres d'estèrils, que formen una veritable catifa
arran de terra.
FULLES:
Petites d'uns 3 mm., molt carnoses, de forma ovoide.
FLORS:
N'hi ha molt poques, de color groc intens, el calze té 5 sèpals, corol.la
amb 5 pètals, 10 estams i 5 pístils. Floreix de maig a juny.
FRUIT:
El fruit de cada flor es composa de diversos fruits petits secs i en
nombre de 5 amb llavors molt petites.
Contra hipertònia. Es irritant, purgant i vessicant.
A Olot s'utilitza fent un xarop per a combatre la tos. Tenen les fulles
molt crasses, la qual cosa els permet sobreviure en llargs períodes de
sequera.
71

ASPECTES FíSICS
HABITAT
UTILITAT
72
NOM:
Català:
FAMíLIA:
Castellà:
Científic:
ECOSISTEMA:
CAP D'ASE
Cap d'Ase,
tomaní
Cantueco
Lavandula
stoechas
Labiades
Pineda
És una mata molt ramosa que pot créixer fins 1 m. Es aromàtica.
TIJA:
Llenyosa i amb fulles fins la inflorescència.
FULLES:
Verdes blanquinoses per les dues cares. Angostes i lineals, creixen
oposades.
FLORS:
Purpúries arranjades en una espiga de 4 cares, compacta i coronada
per grans i vistoses bràctees violetes que són fulles florals estèrils.
Floreix de l'abril al juny.
Terrenys àcids i silícis secs.
L'home la utilitza en remeis casolans. Es pot utilitzar com antisèptic per
rentar ferides i plagues. Té virtuts digestives i es prèn com a infusió.

BOSC DE RIBERA
73

74
f-X
Z:J

EL TORRENT OIEN FANGUES
AI voltant dels torrents iaiguamolls es forma un hàbitat propi determinat
pel grau d'humitat. Els anomenarem BOSCOS DE RIBERA. En ells,
la vida de les plantes es basa essencialment en l'equilibri entre l'aigua
que xuclen i la que s'evapora per les fulles.
Els arbres solen ser caducifolis, amb fulles grans, tendres i plenes
d'estomes. Molts d'ells tenen unes inflorescències en forma d'espiga,
els AMENTS, formades per flors unisexuals sense pètals i cobertes
sovint per un borrissol de color característic.
Els boscos de ribera solen ser els ecosistemes naturals més febles de
les nostres comarques. A part de les dessecacions produïdes durant
segles per la mà de l'home en aquests terrenys perquè eren font de
greus malalties com el paludisme -avui desaparegut totalment en
aquestes contrades-, un producte tòxic abocat expressament o
fortuïtament a l'aigua pot acabar en pocs minuts amb tota la fauna
aquàtica i amb bona part de la flora, i més encara en aquests nostres
paratges en què els rius baixen tan contaminats.
Ben segur que en altres temps hi havia un magnífic bosc de ribera a
ambdues ribes del Congost; ara, però, la realitat és ben diferent:
només trobem restes d'aquest ecosistema, i encara molt degradat, en
algunes fondalades i torrenteres. Quan un d'aquests boscos
desapareix, s'hi forma un erm de mata baixa que anomenem
BARDISSA, on l'esbarzer creix esponerós a plena llum.
Estudiarem el TORRENT D'EN FANGUES a partir de la font de can
Duran, a la fondalada que es troba entre l'església de sant Fèlix i la
urbanització de can Duran. Des d'allà anirem pujant torrent amunt
(només hi ha aigua quan ha plogut molt). Hi veurem albes (Papu/us
alba), lledoners (Ce/tis austra/is), oms (U/mus minar), pollancres
(Papu/us nigra), saüquers (Sambucus nigra), i algun peu aïllat de vern
(A/nus glutinosa). AI sotabosc, molt canviant durant les estacions, hi
abunden les ranunculàcies (Ranuncu/us sp.), les cues de cavall
(Equisetum te/mateia), les sarriasses (Arum ita/icum) iles ortigues (Urtica
dioica i Urtica urens).
Es recomanable anar-hi a la primavera o a l'estiu, ja que és l'època de
l'any en què podrem trobar-hi més espècies.
75

íNDEX DEL TORRENT OIEN FANGUES
ARBRES:
Alber (Papu/us alba) 79
Pollancre (Papu/us nigra) 80
Lledoner (Ce/tis austra/is) 81
Om (U/mus minar) 82
Plàtan d'ombra (P/atanus hybrida) 83
Vern (A/nus glutinosa) 84
ARBUSTOS:
Canya (Arundo donax) 85
Saüquer (Sambucus nigra) 86
Saüc pudent (Sambucus ebu/us) 87
Esbarzer (Rubus u/mifolius) 89
HERBES
Cua de cavall (Equisetum te/mateia) 90
Falguera aquilina (Pteridium aqui/inum) 91
Ortiga gran (Urtica dioica) 92
Ortiga petita (Urtica urens) 93
Lleterassa (Euphorbia amygda/oides) 94
Sarriassa (Arum ita/icum) 95
77

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
UTILITAT
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
ÀLBER
Àlber
Alama Blanca
Papu/us alba
Salicàcies
Bosc de ribera
Arbre que pot ser de grans dimensions, de creixement ràpid, de
capçada ampla i irregular.
TRONC:
La part externa és llisa i de color gris, en la seva part jove, amb bandes
transversals fosques.
FULLES:
Lobulades i cobertes d'un espès pèl blanc quan s'obre, que es va
tornant verd brillant i fosc a l'envers i d'un blanc pur al revers. Les
branques joves estan cobertes de pèls d'una espècie de llana i
atapeïts.
FLORS:
S'obren al començar la primavera, abans que despleguin les fulles.
Les flors masculines són de color vermellós, peludes i tenen una
llargada aproximada de 75 cm.; les femenines de color verd-groc
mesuren uns 5 cm. de llarg. Solen ser a diferents arbres.
FRUIT:
Les càpsules dels fruits deixen blanques llavors d'una mena de cotó
cap al final de la primavera.
Nadiu d'Europa Occidental i Central i de l'Asia Central.
Es molt útil com a protecció a la vora de la Costaja que evita els efectes
de la sal marina. Es cultiva a Europa i E.E.U.U. pels carrers, parcs i
jardins. La fusta és homogènia, resistent a l'abrasió i elàstica. També
és útil per a fer paviments, terres dels vagons, per a fer pasta de paper,
com a colorant (la seva pell té un colorant groc).
79

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
DISTRIBUCiÓ
UTILITAT
CURIOSITATS
80
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
POLLANCRE
Pollancre
Chopo
Papu/us nigra
Salicàcies
Bosc de ribera
Es un arbre mitjanament alt. Capçada ampla, formada per branques
ascendents.
TRONC:
Pot arribar a mesurar 35 m. de llargada. La part externa és gairebé
negra i aclivellada. A les branques noves es produeix una espècie de
substància viscosa que s'enganxa fàcilment als dits.
FULLES:
Surten a la primavera. Són amples a la base i es van fent estretes cap
amunt per acabar en una punxa molt pronunciada. Tenen la vora
dentada i el seu color sol ser verd clar, sense cap pèl. A cada banda
de la base de la fulla, surten petites fulles fosques, punxegudes, que
cauen després que s'hagin fet les fulles.
FLORS:
Són molt petites i estan reunides en gatells, tan a l'arbre mascle com
a la femella. Les flors de l'arbre mascle tenen una petita escama a
cada flor i de 12 a 20 estams; les de l'arbre femella tenen la mateixa
escama i un inici del fruit, que termina en 4 pistils de color groguenc.
La càpsula resultant s'obre en dues parts i deixa les seves nombroses
llavors. Floreix a l'acabar l'hivern o al començar la primavera.
LLAVORS:
Cadascuna té un bony de pèls blancs.
Procedeix d'Europa i Asia Central.
Es troba als voltants dels rius i a les zones ombroses dels Pirineus, així
com a tota la part nord del país.
Les substàncies resinoses i l'essència que empastifen els petits brots,
barrejades amb llard, serveixen per a alleujar els dolors produïts per
les morenes. La seva fusta és excel.lent.
Pot viure fins un segle.

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
UTILITAT
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
LLEDONER
Lledoner
Almez
Celtis australis
Ulmàcies
Bosc de ribera
És un arbre mitjanament alt, la seva capçada és ampla, espessa i
arrodonida, de color verd i grisenc.
TRONC:
Tronc dret que té l'escorça llisa.
FULLES:
Són lleugerament asimètriques per la base, de limbe dentat i de forma
oval-lanceolada amb la punta allargada i la cara inferior lleugerament
peluda i una mica aspre.
FLORS:
Són petites i insignificants de color verd. Floreixen a la primavera.
FRUIT:
Fructifica a la tardor, el seu fruit és el lledó, poc més gran que un pèsol,
és negre i comestible quan és madur.
De procedència oriental però naturalitzat a la regió mediterrània des
de molt antic.
Quan el lledó és verd té propietats astringents i atura hemorràgies i
fluixos menstruals.La fusta, flexible i resistent, s'utilitza per la confecció
de forques i d'altres estris d'aplicacions agrícoles.
81

ASPECTES FíSICS
DISTRIBUCiÓ
UTILITAT
82
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
Om
Olmo
U/mus minar
Ulmàcies
OM
Bosc de ribera
És un arbre força alt, de capçada densa, formada per branques
gruixudes.
TRONC:
L'escorça és de color marró fosc, clivellada en forma de plaques
quadrangulars.
FULLES:
Asimètriques, són caduques, obliqües a la base, de punta curta, molt
dentada i sovint doblegada. Són petites i gruixudes i tenen color verd
fosc amb rugositats pel cantó dret i pèls al voltant del nervi central.
FLORS:
En forma de ramells, petites i de color fosc. Floreix a finals d'hivern.
FRUIT:
Fructifica pel més de maig i el seu fruit té una ala de forma ovada a
l'entorn de la grana.
Correspon a l'Europa Central ials llocs humits de la regió mediterrània.
De vegades es cultiva en parcs i vores de carreteres. La seva fusta és
dura i resistent a la humitat. L'escorça és astringent.

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
UTILITAT
PLÀTAN D10MBRA
NOM:
Català:
FAMíLIA:
HABITAT:
Castellà:
Científic:
ECOSISTEMA:
Arbre corpulent i de capçada densa. Caducifoli.
Plàtan Híbrid,
Plàtan d'ombra
PI¿tano Híbrida
Platanus hybrida
Platanàcies
Parcs i passeigs
Bosc de ribera
TRONC:
El tronc principal és recte i l'escorça està coberta d'una pela verdosa
i groguenca que es desprèn periòdicament en plaques, pot arribar fins
a35m.
FULLES:
Són força grans, dividides en 3 o 5 lòbuls dentats, el pecíol és llarg i
acabat en forma de pipa.
FLORS:
De color groc-verdoses en manats que pengen de 8 a 12 cm. de llarg.
Apareixen junt amb les fulles.
FRUIT:
Són petits, arrodonits i agrupats de dos en dos, de vegades de tres en
tres.
Autòcton, espècie híbrida, resultat de creuar el Platanus occidentalis
amb el Platanus orientalis.
Es cultiva molt sovint en parcs i passejos, com a arbre que fa ombra.
També s'explota per obtenir-ne fusta.
83

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
UTILITAT
CURIOSITATS
84
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
VERN
Vern
Alisa
Alnus glutinosa
Betulàcies
Bosc de ribera
Arbre de fulles caduques, capçada regular i escorça llisa i brillant.
TRONC:
L'escorça és bruna fosca i amb fissures.
FULLES:
Les fulles són amplament ovalades, de color verd fosc i de 4 a 9 cm.
de llargada.
FLORS:
Les flors són femenines i masculines; les masculines formen aments
cilíndrics i les femenines, aments ovoides.
FRUIT:
Els fruits són molt petits, en núcula. Floreix de febrer fins a abril.
Originari d'Africa i Europa.
El Vern s'utilitza en medecina contra diverses malalties: les fulles
s'utilitzen per a curar els peus adolorits i suats. Posades sobre els pits
de les dones que donen de mamar, serveixen per retirar la llet.
L'escorça cuita serveix per endurir les genives i afavoreix la curació de
les angines. També és astringent i cicatritzant, i per via interna és
antidiarreica.
Tournefort diu que els habitants dels Alps curaven els paralítics
excitant la suor amb les fulles d'aquest arbre. Viu uns 100 anys.

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
HABITAT
UTILITAT
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
Herba perenne, de rizoma gruixut, ramificat.
CANYA
Canya
Caña
Arundo donax
Gramínies
Bosc de ribera
TIJA:
Les tiges són robustes, amb nusos, fistuloses i ramificades, de 2 a 5
m. d'alçada.
FULLES:
Amplament linears.
FLORS:
Gran pamícila (plomall), floreix de finals d'estiu a la tardor.
LLAVORS:
Les llavors que produeixen al començament de la tardor són estèrils
a les terres mediterrànies. Per això la planta es multiplica dispersantne
els trossos de rizoma.
Originària d'Asia central, s'ha estès àmpliament per la regió
mediterrània.
Terra baixa, sòl humit.
És emprada sovint per a defensar el sòl contra l'erosió, com a tallavent
per a fixar terres en pendent i també com a aspre, clavada a terra, per
a sostenir plantes conreades. La tija pelada, és emprada extensament
en agricultura per a enasprar plantes enfiladisses, fer coberts, etc. i
feta a tires (flexibles) en la confecció de cistells, encanyissats...
85

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
UTILITAT
CURIOSITATS
86
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
SAÜQUER
Saüquer
Sauco
Sambucus nígra
Caprifoliàcies
Bosc de ribera
Arbre que, en molts casos, sol trobar-se en estat arbustiu.
TIJA:
És poc alta, de 2 a 5 m.
FULLES:
Són oposades o compostes de folíols lanceolats i amb el marge
dentat.
FLORS:
Són blanques i una mica groguenques, es troben agrupades en
ramells amples en forma de para-sol. Floreix per juny.
FRUIT:
És negre quan és madur. Fructifica pel setembre.
Autòcton.
Amb la cocció dels fruits s'avança l'erupció del xarampió,verola i rosa.
També s'apliquen draps aromatitzats amb el fum de les flors a la part
afectada d'erisipela. Es sudorífic i antitussigen. Serveix per rentar-se
els ulls. Combat les inflamacions de genives.
Els Germànics adoraven el saüquer com a planta sagrada i la van
dedicar a la deessa protectora de la llar. S'han trobat llavors junt a
restes humanes de l'Edat de Pedra. Les poblacions neolítiques
consumien les seves baies. Es considera que si es talla un saüquer
poden venir desgràcies i també la mort. Hi ha un refrany que diu:
"Davant un saüquer un s'ha de descobrir".

ASPECTES FíSICS
DISTRIBUCiÓ
NOM:
Català:
FAMíLIA:
Castellà:
Científic:
ECOSISTEMA:
SAÜC PUDENT
Saüc pudent
o èbul
Yezgo
Sambucus ebu/us
Caprifoliàcies
Bosc de ribera
És una herba gran, que viu molt fàcilment i de vegades arriba a l'alçada
d'un home en terres bones i regades.
TIJA:
Té la tija endurida i estries amb relleu de dors pla i altres tants solcs
longitudinals, en el seu interior amb una gran medul.la blanca.
FULLES:
Té moltes fulles i les té enfrontades, grans, compostes almenys de 5
parells de fulletes lanceolades, totes serrades. Les fulletes de la base
de la fulla sovint porten un altre parell o més d'un parell en la seva part
inferior; i la fulla, dos apèndixs basals, les estípules. Tenen gust
amarg.
FLORS:
A la part de dalt de la tija es forma un ram de ramets oposats i
contraposats amb totes les flors a un mateix nivell. Aquestes tenen
color blanc i cinc profunds lòbuls estesos, soldats per a formar un tub
curtíssim a la base icinc estams d'anteres vermelloses, tirant a violeta.
Floreix de junyen endavant.
FRUIT:
Són baies molt sucoses, rodones de 4 a 6 mm. de diàmetre, amb unes
quantes llavors. Tota la planta fa una olor molt desagaradable. Els
fruits espremuts comuniquen a l'aigua un color de vi rosat i maduren
a partir de l'agost.
Es cria a les bones terres d'hort i regadiu, en els marges i a la vora de
l'aigua, amb preferència pels terres calcaris o argilosos de gran part
de la península i illes Balears.
87

UTILITAT
CURIOSITATS
88
L'arrel cuita es prepara amb l'escorça de la mateixa omplint una unça
per litre d'aigua; se n'administren dos vasets, un a mig matí i un altre
a mitja tarda, per promoure l'orina. Com a laxant, se'n pren també un
vaset de 100 gr.a la nit, en anar a dormir i un altre al matí en dejuni.
S'ha de coure i no fer només una simple infusió.
AI segle passat es va fer ús del saüc pudent en molts preparats
farmacèutics.

ASPECTES FíSICS
HABITAT
UTILITAT
CURIOSITATS
NOM:
Català:
FAMíLIA:
Castellà:
Científic:
ECOSISTEMA:
ESBARZER
Esbarzer,
Bardissa
Zarza
Rubus ulmifolius
Rosàcies
Bosc de ribera
És una planta arbustiva sarmentosa que dóna cada any brots nous arquejats
d'1 a 2 m. de llarg i branquetes florides sobre els de l'any precedent.
TIJA:
Fa dues menes de tiges, cobertes d'agullons, les unes llargues i potents,
arquejades i que no donen flors, i les altres més curtes i febles
que neixen sobre les precedents i acaben en inflorescències racemoses.
FULLES:
Tenen 5 fol.licles ovals; dentades, compostes, amb espines al pecíol
i nervi mig. De color verd fosc a la cara superior i blanquinós a la cara
inferior degut a una espècie de pelussa.
FLORS:
Es presenten en poms a les extremitats de les rames. El calze està format
per 5 sèpals i la corol.la de 5 pètals rodons, de color rosenc. Els estams
són nombrosos.Floreix des de finals de maig fins al mes d'agost.
FRUIT:
Fruit carnós que es diu móra. Està format per nombrosos fruitets
negres, rodons, sucosos, amb una sola llavor a cada un.
LLAVORS:
Contenen gran quantitat d'oli.
Viuen en ambients molt diversos, abunden a les bardisses, als boscos
clars, marges i prats.
Les fulles són astringents" fetes amb infusions calmen les hemorràgies
internes i les diarrees. De vegades s'utilitza per a cicatritzar les ferides
i úlceres. També s'utilitzen les mores madures, serveixen per a
preparar melmelades i, en fresc són unes postres excel.lents.
Els autors grecs Teofrasto i Dioscórides ja parlaven de la virtut de les
seves fulles.
89

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
UTILITAT
CURIOSITATS
90
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
CUA DE CAVALL
Cua de cavall
Cola de caballo
Equisetum
telmateia
Equisetàcies
Paratges humits
Conjunt d'herbes amb branques verticil.lades, d'aspecte molt característic.
TIJA:
Tiges solcades i amb feixos conductors col.laterals i tancats.
FULLES:
Petites i verticil.lades, són poc o molt concrescents i formen una beina.
FLORS:
Són constituïdes per esporòfites.
Autòcton.
Té propietats diürètiques.
Les seves incrustacions silícies, que tenen els esquits, es coneixen
perquè s'utilitzaven abans per a netejar objectes d'estany. Avui entren
a lacomposiciódels dentifricis idels millors poliments de joieria.Aquesta
espècie s'utilitzava a les oficines de farmàcia des del s. XVI.

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
UTILITAT
CURIOSITATS
FALGUERA AQUILINA
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
Falguera aquilina
Helecho
Pteridium
aquilinum
Polipodiàcies
Bosc de ribera
Planta de rizoma llarg, serpentejat i perenne, poc ramificat, que viu
subterrani o refugiat a les escletxes de la roca. Els més grans rarament
ultrapassen 1m. de llargada.
TIJA:
Les tiges són únicament "rizomes" (tiges subterrànies reptants), de
mida i forma variable, ramificada o no i coberts d'una capa gruixuda
de pèls o d'esquames. A les falgueres semblen tiges allò que no ho és
en realitat, ja que corresponen als pecíols més o menys llargs de les
frondes, que surten de la tija amagada sota terra.
FULLES:
La formen un sistema de branquetes. La fulla (fronda) es troba dividida
en forma de ploma d'ocell, amb molts nervis diferenciats i quan és jove
s'enrotlla. Els esporangis es troben a les fulles fèrtils i es reuneixen en
sorus en forma de ronyó i s'originen a partir d'una protuberància de la
fulla. De 30 a 180 cm. tres vegades pinnades, de contorn en forma de
delta, amb els segments oblongs.
Autòctona. Muntanya mitjana.
Té propietats vermífugues.
Els mallorquins hi tenen molta fe i la recullen al tornar de la seva visita
a la Verge del Lluc. Fent un tall a la zona del pecíol que queda
enterrada apareix dibuixada a la secció els caps de l'àguila bicèfala
alemanya, la qual cosa dóna el nom específic de la planta.
91

ASPECTES FíSICS
UTILITAT
CURIOSITATS
92
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
HABITAT:
Creix fins a 1 m. i es renova cada any.
ORTIGA GRAN
Ortiga gran
Ortiga
Urtica dioica
Urticàcies
Corrals i vores de
camins de les zones
relativament
humides (muntanya
mitjana)
TIJA:
De color vermellós, plena de pèls rígids sense color com si fossin de
vidre, acabats amb punts. Quan es claven de la punta surt un suc que
produeix irritació cutània.
FULLES:
Naixen acoblades per tota la tija, les inferiors són ovalades i es van
estrenyent així com en neixen més amunt, de manera que les de dalt
tenen forma lanceolada. Totes tenen a les vores unes mosses i estan
plenes dels pèls de les tiges encara que no tan rígides. Són de color
verd.
FLORS:
Són petites aglomeracions formant raïms, que pengen ramificats.
Neixen de 4 en 4 allà on es troben cada parell de fulles. Normalment
són unisexuals. les ortigues mascles tenen flors de 4 estams i les
anteres de color groc dar.les femenines són les flors més petites i
cada floreta té una boieta de color terrós que és l'estigma. Floreix des
del mes de juny endavant.
FRUIT:
Són esfèrics de 1 cm de diàmetre sostinguts per llargs peduncles.
En l'alimentació pot utilitzar-se com a verdura, encara que no és
freqüent. Com a infusió medicinal. Pels animals s'utilitza com a
aliment de les aus de corral. Es un remei contra l'hemoptisi i les
hemorràgies. Contraresta l'acció al.lèrgica dels mol.luscos i crustacis
marins. Pels dolors reumàtics, s'aplica l'ortiga recent arrencada a les
parts adolorides.
Es cria prop dels homes i el bestiar(camps, corrals). Els grecs li deien
Cnidas que vol dir: Rasco pel seu caràcter agut.

ASPECTES FíSICS
UTILITAT
NOM:
Català:
Castellà:
Científic:
FAMíLIA:
ECOSISTEMA:
ORTIGA PETITA
Ortiga petita
Ortiga menor
Urtica urens L.
Urticàcies
Bosc de ribera
Es una planta força baixa, no sol fer més de 2 pams d'alçada.
ARREL:
Té l'arrel prima, sense la robusta cepa i els estolons subterranis de
l'ortiga gran.
TIJA:
Es ramificada.
FULLES:
Arrodonides, de color verd viu, menys pubescents que les de l'ortiga
major.
FLORS:
Flors masculines i femenines a la mateixa planta. Floreix gairebé tot
l'any.
Té les mateixes propietats que l'urtica dioica i s'utilitza de manera
semblant. Però contra les urticàries, les cremades de primer grau,
com a diürètica, i per a augmentar la llet de les dones que crien, els
homeòpates només utilitzen aquesta ortiga menor.
93

ASPECTES FíSICS
CURIOSITATS
94
NOM:
Català:
Castellà:
FAMíLIA:
Científic:
ECOSISTEMA:
LLETERASSA
Lleterassa
Euforbia, tartago
de bosque
Euphorbia
amygdaloides
Euforbiàcies
Bosc de ribera
Es una herba robusta, pilosa i perenne. Planta nemoral de fins a 80
cm. d'alçada.
TIJA:
Una tija principal més fosca amb fulles perennes de la qual surt una
ramificació de tiges més petites amb fulles més pàl.lides i primes i per
sobre d'aquestes una segona ramificació de tiges amb flors.
FULLES:
N'hi ha de dos tipus: unes a la tija principal més fosques i perennes i
unes altres més pàl.lides i primes de consistència a les tiges
secundàries.
FLORS:
La umbel.la terminal té de 5 a 10 radis, i diverses umbel.les naturals
més petites amb bràctees florals grogues reniformes soldades de
dues en dues.
FRUIT:
Glabre, no té pèls, granulós.
Entre Roses i Cadaqués hi ha la Punta de les lleterasses. El làtex de
la lleterassa, el seu gust desplaent, dissuadeix els herbívors.

ASPECTES FíSICS
ORIGEN
NOM:
Català:
FAMíLIA:
Castellà:
Científic:
ECOSISTEMA:
SARRIASSA
Sarriassa,
Pota de bou
Jumillo,
Pie de becerro
Arum italicum
Aràcies
Bosc de ribera
Forma un tubercle a 1 o més pams de profunditat del que surten
diverses grans fulles.
FULLES:
Un peduncle d'uns dos pams de longitud i s'amplia a la meitat inferior
en una beina que perd color perquè està sota terra. La làmina de la
fulla té forma triangular amb dos lòbuls a la base. És carnosa i forta,
color verd-negre per sobre i pàl.lid pel revers. Surten a la tardor o al
començament de l'hivern.
FLORS:
La flor neix del bell mig del feix de fulles embolicada amb les beines
de totes elles. No és tan alta com les fulles i es torna verda en donarli
la llum. Allà es forma la matèria foliar blanca i verda que sembla de
cera. Forma una paperina, al mig de laqual hi haunaespèciede maça,
on s'hi veuen quatre elements: un conjunt de granets blanquinosos de
4 mm. a la base, coronats per un plomer de pèls quasi transparents.
Aquests granets es convertiran en fruits rodons de color escarlata.
Sobre aquest anell de granets (que són flors femenines) un altre anell
de granets més petits que acaben en un apèndix filiforme, són flors
femenines estèrils. El tercer anell format per elements de color groc,
cadascun amb 4 lòbuls que són flors masculines sense calze ni
corol.la. Sobre aquests últims un altre anell de granets de forma
ovalada amb un apèndix final com els del segon anell. Floreix a la
primavera.
FRUIT:
Baies de diferents mesures, color escarlata d'uns 13 mm. de llarg i
amb 1 o més llavors.Per Sant Joan els fruits solen estar madurs.
Autòctona.
95

UTILITAT
CURIOSITATS
96
No sol utilitzar-se, encara que se li reconeixen algunes virtuts. El
tubercle és expectorant, pot utilitzar-se per a combatre els constipats
bronquials. També com a purgant. Amb les fulles fresques, ben
aixafades, es prepara una espècie de puré per activar la cicatrització.
La pasta que surt de rascar els tubercles frescos aplicada sobre les
durícies fa que aquests s'estovin i desaparegui el dolor. Menjar-se els
fruits pot produir intoxicacions, s'aconsella buidar l'estómac i intestins.
Sembla ser que segons les regions on creix, la seva virtut i força varia.
A Egipte creix dolç i suau, es pot menjar la seva arrel crua i cuita com
els naps, mentre que a Europa neix tan aguda i mordaç que quan
arriba a la boca abrasa. Abans es menjaven les arrels cuites per
aprimar-se i purgar. El seu fum extermina les serps, principalment els
àspids.

BIBLIOGRAFIA
• Chinery, Michael: Los amantes de la naturaleza. Ed. Blume. Barcelona
1979.
• Folch i Guillen, Ramon: La vegetació al Països Catalans. Ed. Ketres.
Barcelona 1981.
• Font Quer, Pio: Plantas medicinales, "El Dioscórides renovada".
Ed. Labor SA Barcelona 1985 (9 Edició).
• Hijar i Pons, Robert: Els arbres del nostre paisatge. Publicacions de
l'Abadia de Montserrat. Cp!. Llibre de motxilla n 6. Barcelona 1980
(3 Edició).
• Masclans, F.: Guia pera conèixer els arbres. Ed. Monblanc. Centre
Excursionista de Catalunya. Barcelona 1981 (6 Edició).
• Masclans, F.: Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed.
Montblanc. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona 1982
(5 Edició).
• Masclans, F.: Els noms de les plantes als Països Catalans. Ed.
Montblanc / Martín. Granollers 1981.
• Phillips, Roger: Los arboles. Ed. Blume. Barcelona 1985.
• Polunin, Oleg: Guia de campo de las flores de Europa. Ed. Omega.
Barcelona 1982 (3 Edició).
• Gran Enciclopedia Catalana. Enciclopedia Catalana SA Barcelona
1969 - 1980. (Diversos volums).
• Història Natural dels Països Catalans. Enciclopedia Catalana SA
Barcelona 1988. (Diversos volums).
97

@
lS I\JUNTI\MENT a: CI\f\JOv'EU5