Alaska - Bitlonia.com

Peluts
www.protectoramataro.org
Revista de les Protectores
d’Animals de Mataró i Cabrera
Octubre 2009
Exemplar gratuït
n.13
L’ós bru, el retorn
d’un mite
La ràbia: malaltia
desapareguda?
Sant Boi, un nou
refugi d’animals
Alaska
Implicada amb
els animals
abandonats
1

El sabor más saludable
ADVANCE presenta el nuevo Duo+effect:
un alimento de alta gama que ofrece toda
la protección y ventajas nutricionales del
actual ADVANCE junto con lo mejor de las
frutas: sus beneficios de salud (gracias a
los polifenoles, antioxidantes y fibra) y todo
su extraordinario sabor.
La combinación de carne fresca de pollo y
arroz con la selección de frutas hace de
Duo+effect un alimento sumamente sano,
sabroso y digestible.
2
Ahora
también
para perros
Maxi

Editorial
Text: Miquel Bonet
Professor i Director de P. Competències de la UB.
Tot i que no sempre sabem so·
lucionar els nostres problemes,
tots ens considerem éssers intel·
ligents. Fins fa 50 anys, pensàvem
que calia un coeficient intel·lectual
alt per conquistar el millor lloc de
treball. Per sort, en els darrers anys
s’ha demostrat que la intel·ligència
emocional i social són decisives en
el camí a l’èxit, és a dir, per sentir·
se feliç amb el que un mateix fa.
La intel·ligència social existeix si hi
ha consciència social, és a dir, em·
patia i sintonia amb el nostre en·
torn: relació, influència, preocupa·
ció i compromís envers els altres.
Tot això contribueix al creixement
d’una comunitat i la seva absència
es tradueix per ambició, avarícia i
egoisme.
Per a algunes persones, com els que
conformen l’equip de la SPAM, no
hi ha prou amb crear un projecte
social propi i per això s’agrupen
per donar vida a un projecte més
altruista on l’objectiu és assegurar
als animals abandonats una exis·
tència òptima i, de pas, millorar el
civisme.
I aquest projecte funciona perquè
els seus treballadors, socis i volun·
taris creuen en la cooperació i en
què existeix l’oportunitat de crear
xarxes social que permetin fer ar·
ribar el missatge del seu projecte a
altres parts de Catalunya. Per això,
la SPAM s’ha compromès a gestio·
nar un nou refugi d’animals, el de
Sant Boi del Llobregat. Gràcies al
suport municipal que ha rebut, la
Protectora de Mataró farà arribar el
seu missatge fins aquesta comarca
per construir una societat una mica
millor per a tothom.
Qualsevol que ara estigui llegint
aquestes línies sabrà perfectament
que l’èxit d’un projecte depèn de la
implicació de les persones que el
conformen. De ben segur que la
intel·ligència social ens ajudarà a
mantenir la nostra visió altruista
sense oblidar que per a dur a terme
aquesta missió cívica cal la contri·
bució i recolzament econòmic de
moltes persones com ara vostè, lec·
tor, que no es confirma amb mou·
re el cap sinó que divulgarà aquest
projecte per formar·ne part de la
seva realització. l
Sumari
Protectora
4 Ara, el refugi de Sant Boi
10 Daina, un nou projecte
16 Vincles: teràpies per a
malalts d’esquizofrènia
20 Vincles: escola Auxilia
26 Abans i després
28 EQNV: Entrevista
29 Biografies gat i gos
32 Busquem família
34 Entrevista: Alaska
38 Han trobat família
39 Adopcions “Gent gran”
40 Breus
La finestra
43 Cultura
44 Ós Bru
48 Protegim els amfibis
Parlen els experts
50 La ràbia
52 Alimentacio gats 2a part
54 Micció i defecació
Opinió
57 El termòmetre
58 Dofins en captivitat
60 ADDA: i després què?
3
PROTECTORA
LA FINESTRA
ELS EXPERTS
OPINIÓ

Ara, el refugi
de Sant Boi
La SPAM ja gestiona
tres centres d’acollida
Text: Isabel Navarra i Dúnia Ramiro.
Redacció
Des del juny, la SPAM ges·
tiona el refugi de Sant Boi
del Llobregat. L’ajuntament
del municipi ha dipositat
tota la confiança en la Pro·
tectora de Mataró per mi·
llorar les condicions de vida
dels animals que hi viuen.
4

5
PROTECTORA

La voluntat i objectiu princi·
pal de la SPAM és el benes·
tar dels animals abandonats
i així ho està demostrant
des de fa molts anys. El
juny de 2009, l’ajuntament
de Sant Boi del Llobregat li
va concedir la possibilitat
de demostrar un cop més el
que es pot fer amb un cen·
tre d’acollida. I els resultats
estant sent més que satis·
factoris.
De gossera a refugi
El centre de Sant Boi del Llobregat
allotja els animals abandonats d’aquest
municipi i els de Santa Coloma de
Cervelló i, fins ara, recollia aproxima·
dament uns 200 gossos i uns 60 gats
cada any. Les instal·lacions responen
a la construcció típica de les gosseres
de la dècada passada amb gàbies mi·
6
núscules on els animals només s’hi
estaven uns dies mentre esperaven a
ser sacrificats. Quan la SPAM va gua·
nyar el concurs públic per gestionar
aquest centre, va decidir millorar al
màxim el benestar dels animals que
hi viuen. Una de les primeres accions
que va dur a terme és treure els gos·
sos de les gàbies i deixar·los lliures pel
pati durant el dia perquè els donés el
sol i retornar·los només a les minús·
cules gàbies per dormir·hi.
La SPAM està comptant amb el su·
port incondicional de la regidora de
Salut Pública del municipi, Rosa
María Berrio, que té intenció que el
refugi funcioni com els dos de Ma·
taró, garantint·hi el màxim benestar,
fomentant l’adopció i obrint les portes
al voluntariat. Alhora, la responsable
de Benestar Social de l’ajuntament de
Sant Boi del Llobregat, Sonia Guerra,
ha decidit que ben aviat els gossos del
centre es destinaran a projectes socials
i terapèutics, obrint la porta al projecte
VINCLES de la SPAM.
Pati per jugar i gatera
El refugi està ubicat en un recinte on
hi ha la Policia Municipal, a la Riera
del Fonollar, 2. Compta amb un pati
central envoltat de gàbies, un quirò·
fan on els veterinaris municipals fan
les cures i esterilitzacions, un despatx
i una zona de bany on ara provisional·
ment hi viuen alguns gats en gàbies.
A dia d’avui, l’ajuntament hi està fent
millores importants per condicionar
els espais. La primera obra és la cons·
trucció d’un nou pati per als gossos.
La segona és la construcció d’una ga·
tera perquè els gats gaudeixin d’un
espai on viure en condicions que els
permeti prendre l’aire, ja que abans
que la SPAM gestionés aquest centre,
vivien dins del pati dels gossos total·
ment tancats.
Un equip de primera
L’Eva Casado i la Maria Rosa Porta
obren el centre a diari de 9h a 17h

L’equip de la SPAM:
Maria Rosa Porta,
Mahmadou Traore,
Eva Casado,
i la veterinària municipal
Raquel Aznar
de la tarda. Els caps de setmana el re·
fugi obre de 9h a 14h i compte amb el
suport, a més, del preciat ajut de Pepa,
voluntària molt fidel de la SPAM. El ser·
vei de recollida dels animals abandonats
de la comarca el realitza en Mahmadou
Traore.
En Sant Boi s’obren moltes possibilitats
per fer un projecte pel qual la SPAM
duu treballant molts anys que pot per·
metre donar una oportunitat als cente·
nars d’animals que ara viuen confinats
a unes gàbies sense tenir cap possibilitat
de trobar una família. Junts, Sant Boi i
la SPAM, treballarem perquè en un fu·
tur no massa llunyà la dura realitat de
l’abandonament del Baix Llobregat sigui
només un mal son del passat.
El voluntariat
La SPAM i l’Ajuntament de Sant Boi
del Llobregat volen obrir el centre al vo·
luntariat, que fins ara era inexistent.El
voluntariat permetrà que els gossos que
hi viuen surtin a passejar els caps de
setmana i coneguin quelcom proper
a una família.
Per això, des de setembre, la SPAM i
l’ajuntament del municipi han orga·
nitzat un curs adreçat a tots aquells
que vulguin aprendre a passejar gos·
sos.
D’aquest curs, en sortiran voluntaris
passejadors que passaran a formar
part d’aquesta nova família de Sant
Boi. El cap de benestar animal de la
Protectora de Mataró, Jaume Fatjó,
ha impartit el curs i la pròpia regidora
de Salut Pública, Rosa Maria Berrio,
n’ha estat la coordinadora.
Aquest és un projecte molt impor·
tant. Els passejadors garanteixen el
contacte d’aquests gossos amb les
persones.
Després d’aquest primer curs, la
SPAM i l’ajuntament també comen·
çaran a treballar per buscar vountaris
que facin de casa d’acollida i de mai·
naders, figures també vitals pel be·
nestar de molts animals. l
Peluts
n.13
Edita:
sp m
A
Societat Protectora d’Animals de Mataró
NIF: G·58223785
Refugi Cal Pilé
Ctra. Nacional II. Qm 648,4 · 08301. Mataró
CAAC Mataró
C. Galícia s/n · 08303. Mataró
CAAC Sant Boi de Llobregat
Riera del Fonollar, 2 · 08830 Sant Boi
Telèfon d’atenció: 902 90 80 43
Apartat de Correus 1232.
08301. Mataró (Barcelona)
E·mail: info@protectoramataro.org
www.protectoramataro.org
a.p.a.c.
Associació Protectora d’Animals de Cabrera
NIF: G·62715610
Camí de Can Segarra, 40
(Can Bartomeu) 08349. Cabrera de Mar
La SPAM ofereix un nou servei
Telèfon: 647 78 28 71 / 647 78 28 72
als E·mail: ajuntaments: info@protectoracabrera.org el control de les
colònies www.protectoracabrera.org
de gats de carrer per do·
nar Consell resposta Redactor: a la problemàtica que
suposa la presència d’aquests ani·
Publicitat: Isabel Navarra (647 94 92 88 /
mals en els municipis.
Silvia Serra, Isabel Navarra,Dúnia Ramiro.
isabel@protectoramataro.org)
Coordinació i revisió d’estil: Dúnia Ramiro
Disseny i maquetació: www.airecsg.com
Dipòsit Legal: B-19999-2005
Tiratge: 30.000 exemplars
Agraïments: A tots els socis i col·laboradors
que han participat de forma desinteressada
El Saló pel Benestar i
Defensa de l’Animal
en la realització d’aquest projecte.
Abandonat, més conegut
com “l’Animaladda”,
Col·laboren:
va afavorir l’adopció de
molts gossos i gats, entre
els quals 43 van ser de la
Protectora de Mataró
El Saló pel Benestar i Defensa de
l’Animal Abandonat es va celebrar
7
PROTECTORA

La gossera de Sant Boi ja la gestionava
una empresa des de feia anys, per què
la vau voler canviar?
El primer contacte amb el refugi de
Sant Boi em va mostrar totes les defici·
ències que hi havien (de funcionament,
d’estructura i sobretot de filosofia). Era
un refugi desconegut per bona part de
la població del municipi, on les adop·
cions eren insuficients i el benestar
animal no era prioritari. Des de Salut
Pública teníem clar que volíem que el
nostre municipi fos una ciutat amiga
dels animals. L’educació és la millor
opció per conviure en harmonia i ga·
rantir·hi la bona convivència. Lamen·
tablement, els esforços per treballar en
aquesta línia amb l’empresa que gesti·
onava el refugi van ser estèrils.
Per què la SPAM?
Un cop decidit que calia un canvi a la
gestió del refugi vam començar a con·
tactar amb diferents possibilitats per
garantir que, posats a fer aquest gran
esforç que suposa canviar dinàmiques
ben establertes, la nova gestió sigués
8
La regidora de Sant Boi,
Rosa Maria Berrio
compromesa amb el canvi
La regidora de Salut Pública, Agricultura i Parc
Agrícola de Sant Boi, Rosa María Berrio, ha estat
una de les impulsores perquè els animals del
centre de Sant Boi del Llobregat tinguin l’opor·
tunitat de millorar les seves condicions de vida
amb la gestió de la Protectora de Mataró.
Entrevista: Dúnia Ramiro.
Redacció
la millor opció. Vam anar a Mataró per
conèixer directament com treballava la
SPAM com vam fer amb la resta de can·
didats a la gestió.
I un cop cop seleccionada la SPAM, en
què ha millorat el centre?
Qualsevol persona s’adonaria que els
animals són molt més feliços. La seva
millora en qualitat de vida és el més
destacable i això es deu al treball diari
de les persones encarregades del refugi
i a les millores estructurals realitzades.
Hi ha altres millores destacables, com
l’augment d’adopcions i el fet que des
d’aquest setembre hem començat a tre·
ballar amb voluntaris.
Quins són els propers projectes?
Acabar la nova gatera. Inicialment, vi·
vien en unes gàbies sense cap raig de
sol ni espai per moure’s. Amb la nova
gatera disposaran d’un espai interior i
un pati amb sol i estaran fora de la zona
de gàbies de gossos, fet que garantirà la
seva major tranquil·litat.
Un altre projecte està relacionat amb
la funció educadora i terapèutica i serà
a més llarg termini. Actualment, ofe·
rim a les escoles un programa educatiu
per formar en la tinença responsable i
el respecte envers als animals de com·
panyia. A més, molt aviat col·laborarem
en un programa pilot d’ajuda a persones
malaltes d’Alzheimer, per promoure la
seva autonomia en la primera fase de
la malaltia amb l’ajuda de gossos ensi·
nistrats, òbviament els candidats seràn
gossos del nostre refugi amb les carac·
terístiques adequades per desenvolupar
aquesta tasca.
Per tant, la valoració és positiva?
Molt positiva. No podria ser de cap altra
manera. Amb l’esforç de la SPAM, PRO·
GAT Sant Boi i l’Ajuntament de Sant Boi,
el Refugi Municipal d’Animals de Com·
panyia de Sant Boi dos anys després de
la meva primera visita viu de cara la ciu·
tadania, amb la intenció de col·laborar
amb la ciutat per millorar la seva relació
amb els animals de companyia i oferir el
màxim de serveis a aquesta. l

Peluts
El programa que dóna veu els
animals abandonats de la SPAM
Escolta’ns
Mataró Ràdio: 89.3 FM
Dijous 16 h - dissabte 15 h
Canet Ràdio: 107.6 FM
Dissabte 21 h
Ràdio Montornès: 91.2 FM
Dijous 17 h
Ràdio Despí: 107.1 FM
Diumenge 14 h
Cerdanyola Ràdio: 105.3 FM
Dimecres 11 h
Vilassar Ràdio: 98.1 FM
Dimarts 17.30 h
Papiol FM: 101.2 FM
Dimecres 20 h - dijous 13 h
Ràdio Vilamajor: 92.2 FM
Dimarts 21 h - diumenges 11 h
Ràdio Mollet del Vallès: 96.3 FM
Divendres 16 h
Ràdio Barberà: 98.1 FM
Dissabtes 11:30 h
Ràdio Argentona: 104.6 FM
Dilluns 18:00 h
Ràdio Sant Boi: 89.4 FM
Dissabtes 17:00 h
Ràdio Esparraguera: 89.4 FM
Dijous 18:00 h
Ràdio Cardedeu: 90.7 FM
Dissabtes 15:00 h
9
PROTECTORA

Escola DAINA:
Neix un nou projecte
Text: Jaume Fatjó
Cap de benestar animal SPAM
La Protectora de
Mataró crea una
escola d’educació
d’animals
Per primer cop a Es·
panya, una protectora
d’animals crea la seva
pròpia escola d’educació
canina i felina. Un refu·
gi modern que mira cap
a Europa ha de comptar
amb aquesta vessant i la
SPAM ha decidit apos·
tar per aquest projecte.
Amb l’escola DAINA,
es posa en marxa un
programa del qual se’n
beneficiaran, sobretot,
els animals abandonats.
L’activitat d’un refugi d’animals
modern ha de ser més àmplia que
la gestió dels seus gossos i gats. Un
10
cop es troba una família adoptant,
aquesta ha de rebre el recolzament
tècnic per garantir la bona convi·
vència i adaptació al nou entorn.
D’acord amb aquesta filosofia, la
SPAM ha creat un departament
d’etologia i benestar de la SPAM
que ha posat en marxa de forma
progressiva diferents activitats,
com l’escola DAINA
Primeres passes de l’escola
DAINA
La primera activitat de l’escola ha
sigut la creació d’un programa
d’educació bàsica per a tots els
cadells adoptats dels refugis de la
SPAM. Molts cadells són retor·
nats al refugi als pocs mesos de
ser adoptats pel no enteniment
de l’amo amb l’animal. Per evitar
aquesta situació, la protectora va
decidir oferir un curs amb consells
bàsics d’educació canina. L’escola
DAINA també ofereix assessora·
ment etològic gratuït als propie·
taris dels animals adoptats en els
centres de la SPAM que mostren
un problema de comportament
durant els mesos posteriors a la
seva adopció.
Finalment, l’equip de l’àrea d’eto·
logia de l’escola ha participat en
una prova pilot d’ensinistrament
“En un futur proper, l’escola
oferirà programes de
formació per a persones
que volen dedicar-se professionalment
a l’educació
canina, com es fa a refugis
de referència de països europeus
i nord americans”
d’obediència per a gossos. Hi ha
evidència que els animals que han
estat sotmesos a aquestes sessions
han tingut més facilitat per ser
adoptats i a més s’han s’adaptat mi·
llor al seu nou entorn.
Propers objectius
L’escola vol esdevenir un punt de
referència per a totes les persones
amb interès pel comportament i
benestar del seu animal de compa·
nyia. Aquests, a més, han de voler
participar i donar suport a una ac·
tivitat solidària com és el manteni·
ment d’un refugi d’animals.
En un futur proper, DAINA oferirà
programes de formació per a per·
sones que volen dedicar·se profes·
sionalment a l’educació canina, tal
com fan altres refugis de referència
a països europeus i nord ameri·
cans.

Diferents moments d’una sessió del curs d’educació bàsica al refugi de Cal Pilé.
“Per als educadors de la SPAM, el benestar
dels gossos i dels gats és fonamental i
en cap cas es faran servir mètodes que puguin
afectar-los negativament”.
11
PROTECTORA

L’escola tindrà dos línies de
treball fonamentals:
D’assistència i formativa. Pel que fa a
la línia d’assistència, es consolidaran
les activitats que es fan actualment i
s’hi incorporaran de noves, com ara:
• Programa d’educació bàsica per cadells:
d’accés gratuït per a tots els
nous adoptants i obert també als pro·
pietaris que han adoptat o comprat
un cadell i que volen millorar la seva
adaptació a la família.
• Programa d’obediència canina individual:
per a famílies que volen edu·
car el seu gos en l’obediència bàsica
i disposar d’un programa educatiu a
mida de les seves necessitats.
• Programa d’obediència canina en
grup: per a famílies que volen edu·
car el seu gos en l’obediència bàsica
a l’aire lliure, juntament amb altres
propietaris, tot gaudint dels espais
que disposa la SPAM.
• Servei d’assessorament: per a famí·
lies que tenen problemes de convi·
vència amb el seu animal de compa·
nyia.
Pel que fa a la línia formativa, l’escola
es planteja oferir en un futur proper
un curs de formació per educadors ca·
nins.
La filosofia de DAINA:
el benestar dels animals
L’àmbit de l’educació canina ha canvi·
at molt en els darrers anys. Avui, les
principals associacions d’especialistes
en educació canina recomanen siste·
mes d’educació basats en la recom·
pensa de la bona conducta i no en la
utilització d’estímuls negatius. Per als
educadors de la SPAM, el benestar
dels gossos i dels gats és fonamental i
en cap cas es faran servir mètodes que
puguin afectar·lo negativament.
12
Les cares de
DAINA:
Núria Alonso Llicenciada en biologia
i Màster en etologia aplicada.
Paula Calvo Llicenciada en biologia
i Màster en etologia aplicada.
Elena García Llicenciada en veterinària.
Mar Moradell Educadora canina.
Jaume Fatjó Doctor en veterinària
i especialista europeu certificat en
medicina del comportament.
DAINA i el
voluntariat
Per bé que la gestió dels centres
d’acollida d’animals s’està professionalitzant
cada cop més, el
paper del voluntariat continua sent
esencial, com a qualsevol activitat
de caire social. En aquest sentit,
l’àrea d’etologia i benestar animal
de la SPAM ha volgut comptar
amb l’ajut dels voluntaris.
El voluntari educador
L’escola ha participat en els pro·
grames educatius per a voluntaris
de passeig i mainaderes. A més, fa
uns mesos es va posar en marxa un
programa pilot per crear la figura
del voluntari educador.
El voluntari educador rep una for·
mació específica per ensenyar a un
gos les ordres bàsiques d’obedièn·
cia. Un cop habilitat, el voluntari
pot participar en sessions d’educa·
ció de gossos que encara es troben
a un dels nostres refugis.
Hi ha evidència que els gossos de
refugi que han rebut ensinistra·
ment d’obediència tenen més faci·
litat per ser adoptats i a més a més
s’adapten millor al seu nou entorn.
Els resultats d’aquesta primera ex·
periència indiquen que és una ac·
tivitat molt ben valorada pels parti·
cipants, que ja ha ajudat a diversos
gossos en el seu procés d’adopció.
A més de participar en les sessions
d’obediència, el voluntari d’educa·
dor també podrà donar suport als
educadors canins del servei d’etolo·
gia en les sessions de modificació
de conducta per a gossos adoptats
que presenten problemes de com·
portament. l

Vincles
El projecte social de la SPAM
Teràpies amb gossos
per a malalts amb
trastorns mentals
Escola Auxilia
Primera activitat de
VINCLES fora del refugi
Fes-te Mecenes
Creant Vincles tots
hi guanyem
15

16
Part del grup de les teràpies amb
l’Equip tècnic d’AREP: Meritxell (abaix a
la esquerra) i Sílvia (abaix a la dreta)

Teràpies amb gossos
per a malalts amb
trastorns mentals
Text: Equip tècnic del centre AREP
i Míriam Pérez, educadora social SPAM
Associació AREP
www.arep.cat
El Centre de Dia de l’As·
sociació per a la Rehabili·
tació del malalt Psiquic de
Barcelona (AREP) va inici·
ar un programa de teràpia
assistida amb gossos de la
SPAM a començaments
d’any a través del projecte
“Vincles”. Aquesta inicia·
tiva treballa aspectes cog·
nitius, socials, relacionals
i de comportament alhora
que aprofita el vincle que
s’estableix amb els ani·
mals per millorar el dete·
riorament que presenten
els usuaris, inserint·los en
un entorn diferent al seu.
Parlar de salut mental implica fer·ho
en termes relatius: una persona que
pateix un trastorn mental fluctua en·
tre èpoques amb una presència més o
menys intensa de símptomes i períodes
d’absència relativa d’aquests. El mateix
podríem dir dels individus que, col·
loquialment definim com “sans”, per·
què ells també poden passar per etapes
on experimenten cert malestar psíquic.
En el cas de les persones diagnosticades
de trastorn esquizofrènic, determinem
el seu diagnòstic a partir de la presèn·
cia de la simptomatologia psicòtica, del
deteriorament personal i de les alteraci·
ons relacionals.
Aquesta patologia cursa també amb
grans dificultats de comunicació i rela·
ció interpersonal, baixant l’autoestima i
disminuint la pròpia confiança.
Teràpia assistida
Les accions terapèutiques en les que in·
tervenen els animals, en aquest cas, els
17
PROTECTORA

gossos de la Protectora, es divideixen
en dos grans grups: activitats assistides
amb animals (AAA) i teràpies assistides
amb animals (TAA). La primera aporta
situacions motivacionals, educacionals
i/o lúdiques que beneficien la qualitat
de vida de les persones sense que hi
hagi uns objectius marcats. La segona
és la introducció d’un animal com a
part integral d’un pla de tractament di·
rigit a uns objectius establerts.
Per això, el programa amb el Centre
de dia AREP ha sigut un clar exemple
d’un programa de teràpia assistida amb
objectius, tot seguint un protocol en el
qual han participat els técnics del pro·
grama i els terapeutes i educadors del
centre.
“Els gossos seleccionats tenien
un perfil dòcil, una bona
capacitat d’interacció social i
un bon estat de salut”.
Primer contacte
AREP volia un programa novedós per
als seus usuaris i va començar a treba·
llar amb la Protectora de Mataró amb
una prova pilot per conèixer el tipus de
pacient i la viabilitat del programa. Des·
prés d’analitzar els possibles usuaris
es va decidir tirar endevant la primera
teràpia assistida iniciant un programa
de 12 sessions amb una durada de 3
mesos (juny, juliol i setembre).
Un programa fet a mida
Per establir el programa pels usuaris
d’AREP es van tenir en compte els ob·
jectius o finalitats, sempre tenint en
compte el gos com a vincle i eina de
treball.
18
Cada sessió es va preparar prèviament
i es van adaptar al ritme de les perso·
nes que hi van participar. L’elecció dels
gossos també va variar depenent del
programa de la sessió. En general, els
gossos van tenir tots un perfil dòcil,
amb bona capacitat d’interacció social
i un bon estat de salut.
A les sessions, hi van participar els usu·
aris del Centre de dia AREP, els educa·
dors del mateix centre i un mínim de
cinc persones del Departament d’Etolo·
gia i teràpies de la SPAM.
Els beneficis del gos
Els gossos han estat un estímul mul·
tisensorial que ha proporcionat una
motivació en les sessions, ajudant a
potenciar actituts d’interacció entre els
companys, expressions de sentiments,
captació d’atenció i concentració, entre
d’altres.
Sobretot, no hem d’oblidar que el gos
és capaç de catalitzat emocions, senti·
ments i actituts que s’expressen envers
a ell i que esdevenen el primer pas per
poder·les transferir a les persones. l
Objectius aconseguits:
• Inserció comunitària
• Establiment de vincles
amb animals
• Relació i interacció amb
els companys
• Millora de les capacitats
cognitives
La Meritxell en un moment de la teràpia
amb un dels usuaris del Centre de dia AREP

PROTECTORA

Els animals de la pro·
tectora havien sigut
fins ara una eina tera·
pèutica dins del recin·
te del refugi. Però a
partir de maig, els gos·
sos que participen en
els programes de terà·
pies van sortir del cen·
tre per realitzar una
activitat terapèutica a
l’escola Auxilia, on hi
ha nens que presenten
diverses discapacitats.
El passat 25 de maig, una part de
l’equip de Vincles va visitar l’Escola
Auxilia, un centre privat i concertat
amb el Departament d’Educació de
la Generalitat de Catalunya, per a
donar resposta a les necessitats es·
pecífiques de nens amb discapaci·
tats. Concretament en aquesta es·
cola hi ha un gran nombre d’alum·
nes amb cadira de rodes, fet que va
20
Escola Auxilia
Primera activitat de VINCLES
fora del refugi
Text: Marta Masmitjà
Coordinadora Projecte Vincles
ser decisiu a l’hora d’escollir on es
realitzaria l’activitat terapèutica.
El nen i el gos
L’activitat es va portar a terme en
els propis jardins de l’escola Auxi·
lia i es va enfocar en el contacte del
nen amb el gos mitjançant el tac·
te. Val a dir que molts d’ells patei·
xen deficiències auditives i visuals
i l’únic contacte amb el món real
que tenen és mitjançant el tacte.
Per a ells, sentir un ésser viu entre
els seus braços és molt estimulant,
només calia veure els somriures i
les expresions de les seves cares.
L’equip de VINCLES va escollir
tres gossos dòcils de mida petita
del Refugi de Cal Pilé, a Mataró.
Tots ells eren d’edat avançada,
“Els nens pateixes deficiències
auditives, visuals i de mobilitat
i l’únic contacte amb
el món real que tenen és el
tacte. Per a ells, sentir un ésser
viu entre els seus braços
va ser molt estimulant”
molt tranquils i no pesavem més
de 10kg. Així, es van assegurar un
bon maneig dels gossos a l’hora
de posar·los sobre els genolls dels
nens.
La directora del centre, Sílvia Cla·
ret, i l’equip de l’escola va partici·
par·hi organitzant grups per edats
per tal que tots gaudissin d’una
estona amb els gossos.
“Tots els gossos escollits
pesaven menys de 10 kg,
eren dòcils i d’edat avançada
per assegurar un bon
maneig sobre els genolls
dels nens”.
Un cop acabada l’activitat, l’equip
de VINCLES va quedar atrapat en·
tre els somriures d’aquells nens
i va quedar meravellat de la feina
que fa l’escola Auxilia.
Activitats terapèutiques que fun·
cionen amb èxit es veuen sovint,
però com aquesta que es va fer, es
pot assegurar que n’hi ha poques.
Els nens de l’escola es beneficien del
contacte amb els gossos

La directora de l’escola Auxilia, Síl·
via Claret, va apostar per la SPAM
a l’hora de fer una activitat terapeu·
tica. PELUTS vol saber de primerà
mà com valora l’experiència.
Quants nens hi ha a l’escola?
Actualment, tenim uns 35 alumnes
pluridiscapacitats. Són nens amb
afectacions neurològiques, sensori·
als, físiques i psíquiques i amb un
important retard en el seu desenvo·
lupament global.
Per què vau voler organitzar una activitat
terapèutica amb gossos?
Un dels nostres alumnes va adoptar
un gos de la Protectora de Mataró. A
partir d’aquí, vam conèixer el projec·
te VINCLES i la seva vessant terapèu·
tica i ens va semblar molt interessant
per als nostres alumnes.
Com valores la resposta dels nens?
Els nens van estar tranquils tot
el temps i cada un d’ells va poder
gaudir,en la mida de les seves pos·
sibilitats, de l’estona que van estar
amb els gossos. Guardarem un re·
cord molt entranyable de les imat·
ges d’alguns acaronant els gossos
i tibant de la corda per passejar·los
amb expressions de sorpresa, ale·
gria i emoció.
Quina valoració en faries?
La valoració és del tot positiva. Re·
petiríem l’experiència sense pensar·
nos·ho. Val la pena donar l’oportu·
nitat de poder sentir el vincle que
suposa tenir un gosset sobre teu
amb totes les emocions i sensacions
que això comporta.
Per acabar, voldria agrair a tot
l’equip de teràpies de VINCLES la
qualitat professional i personal que
van aportar durant la seva estada i el
fet d’haver·nos deixat participar en
aquesta experiència. l
www.fundacioauxilia.org
21
PROTECTORA

Creant “Vincles”
tots hi guanyem
Vincles
Vincles és el projecte social de la SPAM

Vols ser mecenes
del Projecte Vincles?
L’animal abandonat pot i ha de ser un canal d’ajuda
per a determinats col·lectius necessitats i un
mitjà per educar els infants envers el respecte als
animals. Amb aquesta finalitat neix el projecte
social “Vincles” en les seves dues vessants.
Vessant terapèutica
Per aconseguir millores en el pacient com a conse·
qüència de la teràpia assistida amb els gossos pel
que fa a la comunicació, la mobilitat, l’emotivitat i
l’autoestima entre d’altres aspectes a treballar.
Vessant educativa
Programa educatiu adreçat a les escoles, per formar
els infants en la responsabilitat i el respecte envers
als animals de companyia i fomentar·ne així el civis·
me i la bona convivència.
Butlleta de
Mecenatge
Modalitats de pagament
Trimestral 30 C= 60
Semestral 60 C= 120
Anual 120 C= 240
Aportació voluntària anual
C=
C=
C=
C=
Omple les teves dades personals
1
2
3
Nom i cognoms
Adreça CP
Ciutat Província
e-mail Telèfon
DNI
Dades bancàries
Ent. Of. DC. CC.
La comunicació emesa quedarà incorporada als sistemes d’informació de Societat Protectora d’Animals de Mataró. Aquesta comunicació s’utilitzarà exclusivament
per a gestionar la seva consulta en un fitxer protegit i propietat de Societat Protectora d’Animals de Mataró per la gestió de la base de dades de la web. Mitjançant
la indicació de les seves dades, i conforme amb el que estableix l’article 6 de la L.O.P.D. , vostè otorga consentiment inequívoc a Societat Protectora d’Animals de
Mataró per tal de que procedeixi, en compliment de les finalitats esmentades en l’apartat anterior, al tractament de les dades personals facilitades.
Si no desitgés rebre informació sobre promocions comercials de la nostre entitat, marqui la casella expressament per tal de NO autoritzar la comunicació a tercers
de les seves dades personals, continguda a la nostre base de dades.
En qualsevol moment vostè podrà dirigir-se per l’exercici dels drets d’accés, rectificació, cancel.lació o oposició, podran dirigir-se en qualsevol moment a aquesta
entitat, en el domicili ubicat a Carretera Nacional II km. 648,4 08303 de Mataró, Barcelona.
No vull autoritzar la comunicació a tercers de les meves dades personals, continguda a la base de dades de la
Societat Protectora d’Animals de Mataró.
Com ens pots ajudar?
Fes un donatiu on-line a través de la
nostra web:
www.protectoramataro.org
Fes un donatiu mitjançant transferència
bancària, indicant “Vincles”, al número
de compte:
2042·0000·70·3300070104
Fes-te mecenes del projecte “Vincles”,
omple la butlleta i envia·la. Amb
només 30 euros al trimestre seràs un
dels nostres mecenes fundadors del
primer projecte social de la Protectora
d’Animals de Mataró.
Envia-ho per fax al: 93 756 22 69 / O per correu: AP. 1232 · 08301 Mataró
23

Els que
ningú vol
Abans i després:
Nitx, Nara i Kenshu
Isabel, la
reina dels
gats que
ningú vol
Entrevista:
Isabel, la reina dels
gats que ningú vol
Espai dedicat
als animals de
difícil adopció
Biografies:
Yayo i Mika
25

Abans i després
Espai dedicat als animals de difícil adopció
“Els que ningú vol” són gos·
sos i gats de difícil adopció
perquè estan malalts, perquè
necessiten atencions especials
o senzillament perquè són
vells i suposen una càrrega.
Ells, com tots els nostres gos·
sos i gats dels refugis, esperen
una nova família però sabem
que serà molt més complicat
per a ells i que molts acabaran
vivint la resta dels seus dies
entre nosaltres.
Nitx
Té 8 anys i la seva família el
va deixar el 2006 al refugi,
on cada dia estava més en·
sopit. Fa uns mesos va patir
una intervenció quirúrgica i
va necessitar recuperar·se en
una casa d’acollida. El temps
que s’hi va estar va ser sufi·
cient com per guanyar·se el
cor de l’Àngela Blasco qui
finalment no va poder ni
voler tornar·lo a la pro·
tectora i l’ha adoptat.
26
Volem fer una crida en favor
d’ells. Busquem padrins que
ens ajudin en el seu manteni·
ment i adoptants disposats a
donar·los tot l’amor i l’estima
que necessiten.
Pegats aconseguirem que
visquin la darrera etapa de la
seva vida dignament.
A 1 d’Octubre de 2009
ja tenim més de 450
padrins que ens
ajuden en el seu
dia a dia.
Des de gener s’han
adoptat 158 animals de
la campanya
“Els que ningú vol”

Kenshu
El Kenshu va ser abandonat davant
de la porta del refugi el 2006 en
molt mal estat. Tenia una ferida
molt greu a l’abdomen produïda per
un accident de trànsit o una caiguda
des d’un pis. Els veterinaris de la
protectora el van operar i en Kens·
hu va demostrar tenir moltes ganes
de viure perquè es va recuperar al
poc temps. Més tard també va patir
encefalitis que li va deixar el cap en
una posició una mica torta.
La família d’en Rafel Medina, però,
va decidir que en Kenshu ja havia
patit massa i que es mereixia una
llar. Ara, es passa els matins dor·
mint al sofà i aprofitant la sort que
ha tingut.
Nara
La Nara vivia a Mérida. Al seu amo
el van ingressar en una residència
i ella va passar molts dies al carrer
esperant·lo, davant de la porta.
Gràcies a la protectora, va deixar el
carrer i va arribar a Mataró. Estava
en molt mal estat: era gran d’edat,
cega d’un ull, i estava molt prima i
espantada.
Davant de la situació d’urgència
que corria la seva vida, la família
de la Silvia Perpiña i Sanitjas, va
decidir tenir·la a casa en règim
d’acollida fins que es recuperés.
Però s’en van enamorar d’ella i
l’han adoptada. Ara viu els seus
darrers anys junt amb dos pastors
alemanys (un d’ells, la Lilian,
també adoptada a la SPAM) molt
agraïda d’haver trobat una nova
família.
27
PROTECTORA

Entrevista
Isabel
La reina dels gats
que ningú vol
Entrevista: Dúnia Ramiro. Redacció
Sempre la trobarem amunt i
avall, buscant un gat que s’ha
amagat, o explicant als visitants
què implica conviure amb
aquests felins, però sobretot,
ocupant-se dels gats que ningú
vol, aquells que tenen més dificultats
per a ser adoptats. Gràcies
a la seva feina, la qualitat
de vida dels gats de la SPAM ha
augmentat exponencialment.
Isabel Pujol té clar què és el que més li
agrada a la vida: els nens i els animals.
I és una persona afortunada perquè ha
tingut la sort de treballar en tots dos
àmbits. De formació puericultora, va
fer feina a una guarderia durant molts
anys. Ara, ha deixat la llar d’infants per
dedicar·se en cos i ànima a la protec·
tora.
Com vas introduir-te en la protectora
d’animals de Mataró?
Fa uns tres anys, em va tocar el torn
de presidenta de la meva zona re·
sidencial. Allà, molts veïns estaven
preocupats per l’augment incontrolat
de gats al barri. Per soluciona·ho, em
vaig posar en contacte amb la SPAM.
A partir d’aquí, vaig establir un con·
tacte diari amb ells. I quan em vaig
assabentar que a la gatera hi faltaven
voluntaris, vaig començar a anar·hi
sovint i ajudar·los, fins que vaig aca·
bar treballant·hi professionalment.
28
Per què els gats? Què veus en ells?
M’agraden tots els animals, però tro·
bo que els gats estan més indefensos
davant la societat. I aquest és un sen·
timent que m’acompanya des que sóc
petita. Fa ja unes dècades, a Espanya
es perpetraven barbàries amb els gats,
podien morir·se al carrer que ningú
no s’hi fixava, ho trobaven normal tan
sols perquè es tractava de gats. Jo, en
canvi, no comprenia aquesta reacció
i els recollia del carrer i els intentava
ajudar en allò que podia, però és clar,
era molt petita.
Quins són els gats que ningú vol?
Són els més complicats de donar en
adopció. Sovint, es tracta de gats poc
domesticats que, malauradament, no
interessen a l’adoptant. Però també
són aquells que tenen malalties crò·
niques o que són grans d’edat… A
aquests els hi donc una atenció especi·
al perquè són els que amb més possi·
bilitats acabaran els seus dies amb mi,
a la gatera, sense conèixer què és una
família. A vegades, algunes famílies ve·
nen i et diuen: “Vull ajudar el que més
ho necessiti”, i és quan un gat dels que
ningú vol troba el cop de sort que porta
mesos o anys esperant.
Molts d’aquests gats els han abandonat
a la gatera quan ja són grans o amb malalties.
Com podem acabar amb l’abandonament?
Amb informació. El primer és l’este·
rilització. La societat veu amb millors
ulls I la toxoplasmosi també augmenta
molt l’abandonament. Molts gats que
deixen a la protectora tenen una propi·
etària que acaba de quedar·se embaras·
sada. Elles han d’escoltar el seu metge,
però també haurien d’informar·se més
perquè seguint unes normes d’higiene
concretes el risc disminueix notable·
ment. l

Biografies
YAYO
En Yayo és un gos gran de raça canitx, petitó i molt simpàtic. Un
conductor gairebé el va atropellar, però en parar el cotxe, el va
agafar i el va portar al refugi. En arribar tot ell era una boleta de pèl
brut, estava molt descuidat i tenia cataractes.
Al refugi de Sant Boi, ens fem càrrec d’ell. Ara està net i polit
però no s’hi veu gaire tot i que això no és problema per en Yayo.
Ell és un gos espavilat que et segueix per tot arreu, camina d’una
manera molt elegant, quasi bé de puntetes i sempre sap on trobar
menjar, té un olfacte!!!
Amb el fred de la tardor i l’hivern, en Yayo necessitarà el caliu
d’una llar més que mai. Ell necessita un bon llit i les carícies d’un
amo bo i dolç que el sàpiga cuidar bé la resta de la seva vida.
MIKA
Adopta’ls o
apadrina’ls
En Yayo i la Mika són animals de la campanya “Els que ningú vol”. La seva adopció
és gratuïta i la SPAM es fa càrrec de l’alimentació i les despeses veterinàries que oca·
sionin fins els dia que ja no hi siguin. Només necessiten una família que se’ls estimi
i els cuidi per sempre més.
Tot i que només té dos anys, ja té una llarga història a les seves es·
quenes. La vam trobar a les portes del refugi, miolant, sense saber
exactament com havia arribat fins allà. Presentava un estat molt
lamentable, estava bruta i famèlica. Però l’equip del refugi de Sant
Boi la va acollir i al poc temps ja s’havia recuperat.
Malauradament, la Mika té immunodeficiència felina que fa
que sempre tingui les defenses molt baixes. Ella és portadora del
virus i això fa que sigui un risc deixar·la amb els altres gats de la
gatera. Per tant, viu aïllada a una gàbia esperant que arribi el seu
moment.
Si haguéssim de descriure la Mika en una paraula podríem dir
que és un encant! És bonica, dolça, carinyosa, molt tranquil·la i
gens esquerpa. La Mika t’espera, vine a conèixer·la!
29
PROTECTORA

Ajudan’s
30
“Apadrina els
que ningú vol”
Ajuda als animals vells i malalts
que són rebutjats, els que estan
destinats a no tenir una família
com els altres.
Fent-te padrí garanteixes que
podran gaudir d’una bona qua·
litat de vida, en els nostres refu·
gis, fins el dia de la seva mort.

Ajudar-nos és fàcil
El granet de sorra que aportis, per insignificant que et
pugui semblar, sempre esdevé gegantí quan parlem
d’animals que ho han perdut tot.
Dipositeu el donatiu directament al nostre compte:
2042-0000-70-3300070104
La major part dels nostres voluntaris desenvolupa la seva
tasca als refugis, ajudant a passejar, banyar, raspatllar, jugar
i sociabilitzar els gossos i gats, però també n’hi ha que
s’estimen més col·laborar en les tasques de divulgació o
organització d’events.
Si les teves inquietuds es centren en ajudar un gat o un
gos especialment dissortats, pots consultar els animals
inclosos a la campanya “Apadrina els que ningú vol”.
Si vols ajudar els gats de carrer perquè disposin de menjar
i d’atenció veterinària, escull l’opció d’apadrinament de
“els sense sostre”.
Els socis, amb les seves quotes, són el recurs econòmic
que ens permet portar a terme el dia a dia de les nostres
activitats, però sobretot són la font de finançament que
ens permet gestionar els nostres refugis prescindint de
practicar l’eutanàsia.
A l’SPAM, acollim en els nostres refugis gats i gossos
abandonats i els cuidem fins que els trobem una nova
família. A través de la web tindràs informació actualitzada
de tots els gossos i gats que estan en adopció a les nostres
instal·lacions. Ells necessiten una nova llar i tu t’emportaràs
a casa la seva companyia i el seu amor incondicional.
www.protectoramataro.org
2
3
Marca, omple i envia
1 Marca les opcions que prefereixis
Apadrinament
Desitjo apadrinar un animal de la campanya
“Apadrina els que ningú vol”
Modalitats d’apadrinament:
Trimestral 30 C= 60 C=
Semestral 60 C= 120 C=
Anual 120 C= 240 C=
Fent-te soci
Desitjo fer-me soci
Omple les teves dades personals
Nom i cognoms....................................................................................................
Adreça ................................................................................... CP
Ciutat ........................................... Província ......................................................
e-mail ............................................................ Telèfon
DNI
Mòbil
La comunicació emesa quedarà incorporada als sistemes d’informació de Societat Protectora d’Animals de Mataró. Aquesta
comunicació s’utilitzarà exclusivament per a gestionar la seva consulta en un fitxer protegit i propietat de Societat Protectora
d’Animals de Mataró per la gestió de la base de dades de la web. Mitjançant la indicació de les seves dades, i conforme amb el
que estableix l’article 6 de la L.O.P.D. , vostè otorga consentiment inequívoc a Societat Protectora d’Animals de Mataró per tal
de que procedeixi, en compliment de les finalitats esmentades en l’apartat anterior, al tractament de les dades personals facilitades.
Si no desitgés rebre informació sobre promocions comercials de la nostre entitat, marqui la casella expressament per tal de NO
autoritzar la comunicació a tercers de les seves dades personals, continguda a la nostre base de dades.
En qualsevol moment vostè podrà dirigir-se per l’exercici dels drets d’accés, rectificació, cancel.lació o oposició, podran dirigir-se
en qualsevol moment a aquesta entitat, en el domicili ubicat a Carretera Nacional II km. 648,4 08303 de Mataró, Barcelona.
Envia-ho per correu o fax
Protectora d’animals de Mataró.
Apartat de correus 1232 - 08301 Mataró
O per Fax: 93 756 22 69
Aportació voluntària anual
No vull autoritzar la comunicació a tercers de les meves dades personals, continguda a la base de dades de la
Societat Protectora d’Animals de Mataró.
C=
31

Busquem
família
Bresac
Duna
Goofy
Leon
Neptuno
32
Gossos
Aretha Biret Blanqueta
Buf Cèlia Coki Crash Denis
Encantador Fletxa Flipa Focus Frank
Grace Grau Honda Ibiza Jony
Lligat Llina Moly Montesa Mundo
Nitro Olligat Philip Pigat Rocki

Gats
Dimarts
Kikiku
Persi
Els que
ningú vol
Brito
Baldufa Blavi Bolet Chop Dilluns
Filtipaldi Frankita Garbo Grano Jutji
Kiku Loti Mañi Marlon Momo
Pristi Pixi Plus Pop Rovelló
Argos Aska Bambi Betty Brinca
Cabri Capy Chumba Florinda Fosquet
Potser en el moment de publicar·se aquesta revista, alguns dels animals que apareixen a les fotos estan ja adoptats i n’hi altres de nous. Si esteu
interessats en adoptar un gat o un gos, truqueu·nos o entreu a la nostra pàgina web. www.protectoramataro.org
33

34
La cèlebre
cantant de
Fangoria,
a PELUTS
Text: Dúnia Ramiro. Redacció
Fotografia: Carola Schmitt / ANIMAL-ART
Alaska
Olvido Gara, més coneguda
com Alaska, és una icona
de la música espanyola. Va
començar la seva carrera el
1978 i encara avui continua
en els primers llocs de les
llistes de vendes del nostre
país.
Tot i que té una agenda in·
creïblement completa, ens
rep a un hotel de Barcelona
i ens assegura que de totes
les entrevistes que té concer·
tades la nostra és la que li ve
més de gust fer. I ens ho cre·
iem, només cal observar com
li brillen els ulls quan parla
de gossos i gats.

“Amb accions contra
les curses de braus
s’actua com a una
campanya electoral,
buscant guanyar el vot
dels indecisos, dels
que mai s’ho havien
plantejat abans.”
35
PROTECTORA

“Agraeixo la feina que fan les
protectores perquè, davant de
totes les adversitats, encara
aconsegueixen reunir diners
i espai per tirar endavant els
animals abandonats”.
Acabes de tornar d’una gira per
Mèxic, com us ha rebut el públic
d’aquest país?
És el cop que millor ens ha anat, la
veritat. Hem sortit directament a les
llistes de vendes en el número qua·
tre. No hem d’oblidar que a Mèxic
som un grup de culte, alternatiu.
Fangoria és conegut perquè sóc me·
xicana i tot el que aconseguim allà és
per a nosaltres un gran èxit perquè
aquell país és un mercat molt gran.
Quines diferències trobes entre el
públic mexicà i l’espanyol?
El públic mexicà és molt anglosaxó
amb la música, això vol dir que se·
gueix la carrera d’un artista i no tant
una cançó o un àlbum. Per altra ban·
da, és molt demostratiu davant del
36
grup que li agrada, com també passa
amb el públic espanyol.
Ha sigut tot un repte trobar un moment
per fer-te aquesta entrevista,
la teva agenda treu fum…
És un no parar. Fins a finals d’any,
presentarem el disc a Espanya i
després continuarem fent la seva
promoció a l’Amèrica Llatina, en
concret a Mèxic i l’Argentina. I no
pararem de fer concerts, aquesta és
la nostra filosofia.
Sí, perquè feu concerts tant al Festival
de Benicàssim com a les festes
majors dels pobles…
Per suposat. Per a nosaltres és im·
portant no parar de tocar i de donar
a conèixer la nostra feina. Fem una
mitjana de 80 concerts en un any i
mig. Això és molt dins de la situació
actual al nostre país.
En quin moment es troba la música
espanyola?
En un molt bon moment. Hi ha tot
tipus de formacions i artistes. Per al·
tra banda, és difícil fer difusió dels
nous grups i al final moltes d’aques·
tes propostes queden diluïdes. Pen·
sa que no hi ha gairebé programes
musicals a la televisió i en els ma·
gazines i late shows quasi no hi ha
actuacions en directe. Qui es vulgui
informar de les novetats ho ha de
fer a internet. I les persones que no
l’utilitzen gaire poden arribar a pen·
sar que ens trobem en un moment
musical molt pobre, tot i que no és
així.

Alaska en un moment de l’entrevista realitzada per Dúnia Ramiro amb uns dels gatets de la Protectora d’animals de Mataró.
Quins artistes em recomanaries ara
mateix?
L’últim disc de Pet Shop Boys, Katie
Perry, The Kills i el darrer de Prohi·
bida.
Has fet cinema i televisió. Si no poguessis
dedicar-te a la música, amb
quina opció et quedaries?
La televisió, sense dubte. M’agrada·
ria presentar un magazine de contin·
guts generals. Durant un temps vaig
fer·ho amb el programa “La tarde”
i allà havíem de decidir cada dia els
continguts: entrevistes, reportatges,
actuacions… estava molt bé.
Parlem d’animals. Has demostrat
públicament la teva oposició a les
curses de braus…
Sé que les persones que llegeixen
aquesta revista pensen el mateix
que jo, però no perquè sembli obvi
el que dic deixa de tenir força o sen·
tit. Amb accions contra les curses de
braus s’actua com a una campanya
electoral, buscant guanyar el vot dels
indecisos, dels que mai s’ho havien
plantejat abans. Perquè sabem que
a aquells als que els hi agraden no
canviaran per molt que els hi di·
guem.
T’encanten els gossos i gats però
malauradament n’ets al·lèrgica.
Com vius aquesta situació?
Bé, l’al·lèrgia va començar fa 20
anys quan vivia amb 8 animals, gos·
sos i gats, a casa meva. Un matí, em
vaig llevar amb al·lèrgia. Vaig trigar
mesos a saber què em passava fins
que un metge m’ho va diagnosticar
i em va dir que em desfés d’ells. No
ho vaig fer, vaig esperar que tots
morissin i, després, mai més en vaig
tenir. Per altra banda, he de mirar la
part positiva de la situació: si no fos
per l’al·lèrgia, ara mateix en tindria
la casa plena.
Has visitat alguna vegada una protectora?
Sí, i l’opinió que em mereixen és
molt contradictòria. Per una banda,
agraeixo la seva lluita. Davant de
totes les adversitats, encara acon·
segueixen reunir diners i espai per
tirar endavant els animals abando·
nats. Però, per l’altra, molts d’ells
es queden sense família i això em
provoca una sensació de felicitat i
depressió, alhora. l
37
PROTECTORA

Han trobat família
Des de gener de 2009 han trobat familia 1065 animals
(800 gossos i 265 gats).
7
38
1 Bonica,
4
Bach, adoptat per Marcos
Vidal Molina
Foc, adoptat per Ana Maria
Muñoz i familia
Pasqui, adoptat per Svenja
Christina Müller
2
adoptada por Maria
Jose Solohaga
Fura, adoptada per Montserrat
Pocurull
6
3
Dama y Dark adoptats per la
família Enciso Green
adoptat per Eloi
Crespillo i Kelin Béjar
5Minuetto,
i Fuet adoptats per
Bea i Tomas
8Xata
Tom i la Bruna, adoptats per
Mª Angeles Delgado
9

Campanya
d’adopció per
“GENT GRAN”
La Francisca Noy té 67 anys
i acaba d’adoptar en Pipo.
Aquest gos l’ha ajudat a sor·
tir més al carrer, a tenir una
vida social més activa i a ser
una mica més feliç. Aquesta
és la seva història.
Per què va voler adoptar un gos de protectora?
Tinc 4 fills i quan el darrer es va anar de casa i
em vaig quedar sola, em vaig ensopir molt. Els
meus fills em van dir que un gos m’ajudaria a
recobrar els ànims perduts.
I vau visitar el refugi de la SPAM...
Sí. En arribar al refugi vam veure en Pipo, que
es deia Spaiki, i de seguida vaig tenir clar que
l‘adoptaria a ell.
Com van ser els primers dies?
Els primers dies, quan jo estava asseguda al
sofà, ell posava les potetes a la meva faldilla
com dient·me: “Puc pujar·hi?”. Avui, ja s’ha
acostumat i sempre seu sobre els meus genolls
quan miro el televisor.
En què ha millorat la seva vida?
Abans estava deprimida perquè ja no vivien els
meus fills amb mi. Des que en Pipo va arribar
a la meva vida, surto cada dia a passejar·lo i em
fa molta companyia. A més, he fet amistats de
persones que també treuen a passejar el seu
gos i cada tarda sortim tots plegats a fer una
volta pel carrer amb els nostres gossos. Reco·
mano molt aquesta experiència per a gent que
es trobi en la mateixa situació que jo em vaig
trobar. l
Campanya d’Adopció patrocinada per
fundació Affinity
www.fundacion-affinity.org
39
PROTECTORA

Breus
Els gossos rodamóns de La Roca i Esparraguera,
a la SPAM
La Societat Protectora d’Animals de Mataró (SPAM) ha
guanyat els concursos públics de La Roca del Vallès i
Esparraguera per fer el servei de recollida i acollida dels
animals perduts i abandonats en aquests municipis.
Amb aquests, la SPAM suma ja 30 municipis repartits
en les comarques del Maresme, Vallès i Baix Llobregat.
La protectora de Mataró dóna per tancada la capacitat
dels seus refugis de Mataró per oferir el servei a altres
consistoris.
Tot i així, la demanda continua augmentant i, per
aquesta raó, la SPAM estudia obrir noves vies de col·
laboració amb altres centres que permetin ampliar la
capacitat i el servei a partir del 2010.
La crisi i les adopcions
La crisi s’ha fet sentir també als refugis de la SPAM
malgrat els esforços i inversió que ha fet el 2009. Tot
i això. el període de juliol, agost i setembre es va tan·
car amb un lleuger augment de les adopcions respecte
l’any anterior.
L’equip de la protectora és optimista i seguirà treballant
per aconseguir que el nombre d’adopcions s’equipari,
com a mínim, al que es va aconseguir durant el 2008.
Per fer front a la crisi, la SPAM ha llençat una forta
campanya de comunicació. La premsa comarcal s’ha
fet ressò dels nostres anuncis d’adopcions; en televisió,
ha comptat amb la difusió del Telenotícies i Els Matins,
de TV3; en ràdio, la protectora continua emetent el pro·
grama PELUTS que tot i que es fa des de Mataró Rà·
dio ja s’escolta a 15 municipis catalans i aquesta tardor
s’emetrà des de la xarxa sindicada de COMRàdio. l
La SPAM troba a Catalunya un gos desaparegut
a Benidorm fa un any
La protectora va trobar un gos de raça Lulu de Pome·
rània perdut a Sant Joan Despí el juny i el van dur
a un dels seus refugis. El gos duia xip però els seus
propietaris no figuraven a la base de l’AIAC (Arxiu
Identificatiu d’Animals de Companyia).
Podia ser que la documentació del xip mai s’hagués
arribat a formalitzar correctament o bé que el xip pro·
vingués d’una altra comunitat autònoma. La SPAM
va investigar fins descobrir que el gos havia desapa·
regut feia un any a Benidorm. Un cop confirmada la
desaparició amb els antics propietaris, la protectora
va enviar el gos a la família, que no s’ho acabava de
creure. l
Rectificació article PELUTS
En referència a l’article “Col·laboració SPAM·UAB”
publicat en l’onzena edició de PELUTS, el consell de
redacció de la revista rectifica les següents informa·
cions:
· Va ser la Protectora d’Animals de Mataró qui va
col·laborar en la realització del màster de la Uni·
versitat Autònoma de Barcelona (UAB) i no pas a
l’inrevés.
· Només tres alumnes del màster realitzen el seu
projecte de recerca en l’àmbit dels gossos de refu·
gi. En aquest sentit, el terme recerca fa referència
a la formació de l’alumne i en cap cas suposa la
realització de procediments experimentals amb els
gossos del refugi.
· Qui va participar com a professor del màster d’eto·
logia aplicada va ser el cap de benestar animal de
la SPAM.
· En l’àmbit de la teràpia assistida, la col·laboració
de la SPAM amb la UAB no implica la validació
del programa científic de teràpia sinó que es limita
a millorar la formació d’un dels seus terapeutes, la
Míriam Pérez, alumna del màster. l

ANUNCI
NOVARTIS
42

Anècdotes de
veterinaris
El millor amic de l’home
o de l’animal
Text: Dúnia Ramiro.
Redacció.
El nou llibre del vete·
rinari de la Protectora
d’Animals de Mataró,
Ricard Adán, ha tingut
una alta acceptació en·
tre els lectors i un bon
ressò en els mitjans
de comunicació. I ha
agradat tant perquè
és un recull molt amè
d’allò que succeeix
dins de les consultes
veterinàries.
En una consulta veterinària passen
moltes coses i algunes són força di·
vertides. Quan entra una senyora que
t’explica que a la seva gata li agraden
molt les gambes et planteges com pots
explicar·li quina és l’alimentació més
correcte per a un gat, de manera fàcil i
divertida. Va ser així com es va comen·
çar a gestar el llibre “Anécdotas de ve·
terinarios”.
En Ricard Adán va contactar amb ve·
terinaris de tot Espanya que li van fer
arribar les seves històries, les seves
anècdotes, per tal de fer·ne el recull i
publicar·les.
Anècdotes per donar i vendre.
En aquest llibre trobareu un bon gra·
pat d’anècdotes: des d’animals que es
mengen coses que mai creuríeu que
es podrien empassar, persones fan
àlbums de fotografies de la seva mas·
cota incloent·hi fotos de les proves his·
tològiques del seu tumor o gent tant
susceptible que se’n va de la consulta
quan el veterinari s’adreça al seu gat
perquè surti del transportaddor dient·
li: “vinga grassonet, surt d’aquí”.
La intenció és passar una bona estona
tot i que també té intenció pedagògi·
ca: dels equívocs i desconeixements
podem aprendre com s’han de fer les
coses. És per això que el llibre es di·
videix en temes, ja sigui l’alimentació
del gos, dels animals exòtics o l’educa·
ció de les nostres mascotes.
Podeu també trobar alguns detalls in·
teressants com ara quins han estat els
gossos més famosos, les 10 coses que
no ha de fer un propietari amb el seu
gos per no maleducar·lo i les 20 pre·
guntes que s’ha de fer el futur propie·
tari d’un gos per saber si està preparat
per ser·ho.
“Anécdotas de veterinarios:
el mejor amigo del hombre o
del animal” he estat editat per
Styria i el podreu trobar en les
principal llibreries de la ciutat.
Segur que passareu una bona
estona al mateix temps que po·
dreu aclarir alguns dubtes sobre
els animals de companyia. l
43
LA FINESTRA

44
Ós
bru
El retorn
d’un mite
Text: Frank Capdevila
Vicepresident de DEPANA
(Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural)
www.depana.org

La història de l’ós bru del Pirineu és la his·
tòria d’un extermini. La persecució per part
de l’home va fer que la població d’óssos es
reduís de 200 l’any 1900 a només 5 a prin·
cipis dels anys noranta. Ara, però gràcies
a un projecte de reintroducció, el número
d’exemplars ha augmentat.
45
LA FINESTRA

En concret, el 19 de maig del 1996
l’óssa Giva (que en eslovè vol dir “lliu·
re”) va ser transportada directament
des dels boscos eslovens fins la seva
nova llar, els Pirineus. La van seguir
l’óssa Melba i l’ós Pyros, en el que
va esdevenir primer pas per evitar la
seva extinció i recuperar l’espècie a
la nostra serralada. El segon pas va
ser durant el 2006, quan s’hi van re·
introduir 5 exemplars més: Paloma,
Hvala, Sarousse, Franska i Balou.
Els óssos als Pirineus: un
èxit per a l’espècie
L’adaptació dels óssos alliberats als
Pirineus ha estat un èxit. I la mos·
tra són les nombroses reproducci·
ons que aquests animals han tingut.
Els exemplars reintroduïts han fet
servir les mateixes zones que els ós·
sos autòctons, és a dir, els boscos de
faig, roure i avet de l’Alta Ribagorça,
46
Pallars Sobirà i Vall d’Aran. Social·
ment, però, el projecte no ha estat
tan positiu. Una part de la població
dels Pirineus va aprofitar la mala
gestió i la manca d’informació per
part de l’administració catalana du·
rant la reintroducció per oposar·se a
la tornada de l’ós.
Cal tenir clar que l’ós bru, com a
símbol de conservació, té poderosos
enemics. Així, un sector dels caça·
dors creu que la presència de l’ós
bru suposarà una protecció excessi·
va dels Pirineus. En la mateixa línia,
alguns “lobbies” associats a l’especu·
“Actualment, es calcula que
viuen uns 20 óssos als Pirineus,
això és una petita i
vulnerable població que fan
que la muntanya sigui una
mica més salvatge”.
lació immobiliària també s’hi oposen.
Aquest any 2009 estem d’enhorabona,
ja que l’óssa Hvala (vol dir “gràcies” en
eslovè) ha tingut 2 cadells al munici·
pi aranès de Bossòst. Actualment, es
calcula que viuen uns 20 óssos als Pi·
rineus.
Biologia de l’ós bru
Els mascles d’ós són més grans que
les femelles i poden pesar fins a 240
kg. En canvi, les femelles rarament
superen els 150 kg. Pel que fa a la re·
producció, les ósses pareixen d’1 a 3
cadells que neixen durant la hiverna·
ció, entre gener i febrer, però que no
surten de l’ossera fins l’abril o el maig
amb un pes no superior als 350 grams.
Les cries viuen amb la mare fins que
tenen un any i mig, moment en què
les cries seguiran juntes un any més
sense la mare fins a la seva separació
definitiva.

La serralada Cantàbrica
La Serralada Cantàbrica és un bon
exemple pels Pirineus, ja que hi vi·
uen més de 150 óssos en perfecte
convivència amb les activitats tradi·
cionals de muntanya.
“La Serralada Cantàbrica és
un bon exemple pels Pirineus,
ja que hi viuen més
de 150 óssos en perfecte
convivència amb les activitats
tradicionals de muntanya.
L’acceptació social de l’ós en aques·
ta serralada és inqüestionable, fins
al punt que s’han convertit en un
excel·lent reclam ecoturístic. El cas
més conegut és el del Parc Natural
de Somiedo.
Ramaderia
Les baixes que provoca l’ós a la ra·
maderia de muntanya, bàsicament
ovelles, són molt baixes i són com·
pensades per l’administració. L’ali·
mentació de l’ós és en un 80% vege·
tariana. La part carnívora la formen
sobretot animals morts i insectes.
Campanyes de DEPANA
Les campanyes de DEPANA han anat
adreçades, d’una banda, a la protec·
ció de l’hàbitat de l’ós i, per l’altra, a
la millora en la informació i sensibi·
lització envers la figura d’aquest ani·
mal. En aquest sentit, cal destacar la
campanya d’educació ambiental que
realitzem a les escoles pirinenques
anomenada “Pirineu Viu” i la infor·
mació actualitzada sobre els óssos al
web de la nostra associació que in·
clou un joc on·line sobre l’ós.
La conservació de l’ós als Pirineus
no està resolta. Ens queda molt camí
per recórrer i dificultats per superar.
En qualsevol cas, ara tenim una pe·
tita i vulnerable població d’óssos que
fa que la nostra muntanya sigui una
mica més salvatge. Probablement,
caldran més alliberaments en el fu·
tur però tenim motius per l’esperan·
ça. La petjada de l’ós ha tornat als
Pirineus. l
“Les baixes que provoca
l’ós a la ramaderia de muntanya
són de molt poca
incidència, perquè la seva
alimentació és en un 80%
vegetariana. La part carnívora
de la seva dieta la
formen basicament animals
morts i insectes”.
47
LA FINESTRA

Protegint els
amfibis i rèptils
El CRARC, 18 anys d’esforços per
salvaguardar aquesta fauna
Text i foto: Joaquim Soler.
Director tècnic del CRARC
www.amasquefa.com/crarc
L’Ajuntament de Mas·
quefa disposa des de l’any
1991 de l’únic Centre de
Recuperació de Fauna
Salvatge de l’estat especi·
alitzat en amfibis i rèptils
tant autòctons com exò·
tics, el CRARC. El centre
esmerça esforços en la
rehabilitació d’aquesta
fauna amb l’objectiu de
retornar·la al seu hàbitat
natural. Més de 3.700
exemplars de 15 espècies
diferents han estat allibe·
rades des del 1998.
Moltes tortugues mediterrànies
i de rierol, llangardaixos, serps i
amfibis de diverses espècies han
rebut atenció al CRARC. Afortu·
nadament, una bona part ha pogut
retornar a la natura. El gran repte
48
de tots els que treballem per con·
servar la biodiversitat és divulgar
aquesta tasca.
Alguns projectes que el CRARC
gestiona o amb els que col·labora
són:
· La conservació de les tortugues
d’aigües continentals catalanes,
entre les quals trobem la tortuga
de rierol (Mauremys leprosa).
· La reintroducció de la tortuga
mediterrània (Testudo hermanni
hermanni) al Parc Natural de la
Serra de Montsant i del Parc del
Garraf.
· La conservació dels llangardaixos
gegants (Gallotia simonyi i Gallo·
tia gomerana) de les Illes Canàries,
així com el control en els ecosiste·
mes catalans d’espècies de rèptils
invasors.
Aquesta darrera tasca, se centra
molt especialment en la gestió de
les famoses tortugues de Florida,
uns quelonis mantinguts com a
mascota, que quan s’han fet grans,
persones sense escrúpols les aban·
donen al primer riu o llac.
“Moltes tortugues, llangardaixos,
serps i amfibis han
rebut atenció al CRARC.
Afortunadament, una bona
part ha pogut retornar a la
natura”.
La investigació: peça clau
Cal tenir present que en un centre
de recuperació la investigació re·
presenta una part molt important
de la seva feina, donat que la for·
mació continuada és plenament
necessària per gestionar correcta·
ment fauna salvatge.
S’han fet nombrosos treballs de re·
cerca sobre reproducció, malalties,
biometria, comportament, etc. que

han generat nombroses ponències
en congressos, a més de 10 llibres
i més de 200 articles adreçats a po·
tenciar el coneixement i el respecte
de la fauna herpetològica.
Divulgació mediambiental
Dins el programa de treball diari
del centre, es posa especial interès
en la divulgació mediambiental.
Així doncs, restem oberts tots els
dies de l’any per tal de ser visitats
i entrar en contacte amb la proble·
màtica que genera el comerç legal
o il·legal d’animals salvatges.
“L’entitat treballa per reintroduir
la tortuga mediterrània
al Parc Natural de
la Serra de Montsant i del
Parc del Garraf”.
És important que la societat tingui
elements de judici que l’orienti
vers una consciència de respecte i
protecció de la fauna. I no oblidem
les tasques educatives, adreçades al
públic en general, però molt espe·
cialment als escolars.
Quan la feina esdevé passió
Tots els que treballem al CRARC,
tant professionalment com volun·
tàriament, ho fem més enllà del
que les simples obligacions dema·
nen, vinculant·nos emocionalment
en una feina que ha transformat les
nostres vides. Creiem en un treball
pel que lluitarem mentre tinguem
forces, per tal de conservar per a les
generacions futures un patrimoni
biològic tan poc conegut com els
amfibis i rèptils. Aquest projecte,
cal dir, que no hauria estat realitat
sense el recolzament sempre in·
condicional de la vila de Masquefa
i el seu ajuntament. l
1
1- Exemplar de Cocodril del Nil / 2- Tortuga d’estany / 3- Tortuga Mediterrànea sortint de l’ou
4- Llargandaix del desert
2
4
3
49
LA FINESTRA

La ràbia
Una malaltia que no hem d’oblidar
Text: Marcelo Cabrera
Cap dels Serveis Veterinaris de la SPAM
L’organització Mundial
de la Salut (OMS) no obli·
da la ràbia i és per això
que cada 28 de setembre
fa un recordatori d’aques·
ta malaltia. L’objectiu
és educar i mantenir els
nivells d’alerta en la so·
cietat. A PELUTS volem
reflexionar sobre la situ·
ació actual de la ràbia a
Espanya.
Aquesta malaltia és tan antiga com
l’evolució de l’home i la domestica·
ció del gos. Els primers registres es·
crits sobre la descripció de la ràbia
en els gossos els va fer Demòcrit el
segle V a.c. Un segle després, Aris·
tòtil en va fer referència d’aquesta
manera: “Els gossos pateixen, es
tornen molt irritables i tots aquells
a qui mosseguen contrauen la ma·
laltia”.
Altres filòsofs, metges i científics
van contribuir al coneixement de
la ràbia però no va ser fins el 1885
en què Louis Pasteur va obtenir la
vacuna contra el virus de la ràbia
50
per tractar un jove mossegat per
un gos malalt, aconseguint salvar·
li la vida.
Com es contagia
La ràbia és una malaltia provocada
per un virus que afecta el sistema
nerviós i amb una mortalitat de
gairebé el 100% un cop apareixen
els primers símptomes.
Afecta els animals domèstics i
salvatges i es transmet per la sali·
va d’una mosssegada, esdevenint
aquesta la principal manera de
contagi, tot i que també es pot con·
traure a través de les esgarrapades
directes a la pell.
Els cicles de la ràbia
Es poden distingir dos cicle: una
que es manté per mamífers terres·
tres (afecta sobretot a gossos, gats
i guineus) i una altra, per ratpe·
nats. L’home es pot contagiar de
les dues maneres però la primera
presenta un risc més alt per a ell.
Dins d’aquesta divisió de mamí·
fers terrestres tenim el cicle urbà
representat per animals domèstics
(gossos, gats i fures) i el selvàtic,
on situem les guineus.
A Catalunya, no hi ha ratpenats
portadors del virus i a la resta de
l’estat s’han identificat 25 espècies
de ratpenats que s’alimenten ex·
clusivament d’insectes i fruita. A
més, aquests animals són una peça
clau de l’ecosistema dels nostres
boscos.
“El 1986, l’OMS va recomanar
que España no deixés de
vacunar contra la ràbia els
seus animals. Però el govern
central va decidir traslladar
aquesta responsabilitat a
les comunitats autònomes,
creant un panorama poc
homogeni de la vacunació al
nostre país”.
A tot el món hi ha 1.075 espècies
de ratpenats, només 3 d’elles s’ali·
menten de sang (hematòfags) i
se situen al continent americà (a
Amèrica del Sud i Centre Amèri·
ca). La novela de Dràcula és, per
tant, una ficció que ha servit per
distorsionar la nostra visió sobre
aquests animals.

Situació de la
vacuna de la
ràbia a Espanya
El Consell Oficial de Veterinaris recomana
la vacunació. És un requisit legal que
s’identifiqui la nostra mascota amb microxip,
que se’l vacuni de la ràbia i que tingui
passaport per moure’s amb els nostres
animals per a Europa.
Font: EUROSURVEILLANCE, revista de divulgación de la
WHO, volume 14, Isuue13, April 2009.
Prevenció en l’home
Segons l’OMS, els sistemes sani·
taris segueixen protocols davant
d’una mossegada de gos amb ràbia:
aplicació de 4 a 5 vacunes i d’un
sèrum amb inmunoglobulines.
Cada any, en el món s’apliquen
uns 150.000 d’aquests tractaments
preventius.
La manera més eficaç per prevenir
la malaltia i reduir la incidència
d’aquesta zoonosi és la vacunació
del 70% o 80% de la població de
gossos en les zones endèmiques.
Situació a España
Al nostre país no existeix ràbia en
animals terrestres des del 1966,
any en què España va adquirir l’es·
tatus de “lliure de ràbia”.
Però, el 1975 es va registrar un brot
d’aquesta malaltia a Màlaga que
va acabar amb la vida de dues per·
sones i amb un balanç de 10.000
gossos sacrificats. Alhora, es va fer
una àmplia campanya de vacuna·
ció per aturar l’epidèmia.
“Cada any, en el món
s’apliquen uns 150.000
d’aquests tractaments preventius”
A França, es van detectar dos casos
de ràbia en gossos que provenien
del Marroc i que van entrar de for·
ma il·legal els anys 2002 i 2004.
Aquest fet demana especial atenció
perquè es pot deduir que aquests
gossos portadors de ràbia van cre·
uar el territori espanyol.
El 1986, l’OMS va recomanar que
Espanya no deixés de vacunar con·
tra la ràbia els seus animals. Però el
govern central va decidir traslladar
aquesta responsabilitat a les comu·
nitats autònomes, creant un pano·
rama poc homogeni de la vacuna·
ció al nostre país (veure mapa).
Ceuta i Melilla
Vacunació anual
Vacunació bianual
No vacunació
Aquestes dues ciutats, ubicades al
continent africà, reben constant·
ment casos de ràbia donada la per·
meabilitat de les seves fronteres.
Segons l’Agència Europea de Vigi·
lància Epidemiològica s’han detec·
tat fins a 130 casos des del 1987 de
ràbia en gossos i gats.
Això mostra que la Unió Europea
està envoltada de països on la ràbia
existeix de forma permanent, fet
que ens ha de fer reflexionar sobre
si la vacunació ha de ser obligatò·
ria o no.
Consultar el veterinari
Davant de qualsevol dubte hem de
consultar el nostre veterinari de
confiança i ell serà qui ens aconse·
lli si hem de vacunar o no la nostra
mascota, atenent a cada situació
particular. l
51
ELS EXPERTS

El comportament
alimentari dels gats
(Part II)
Del caràcter depredador al domèstic
Text: Isabelle Yensette i Victor Romano
Pàgina patrocinada per:
En l’anterior edició vam
presentar l’evolució dels
gats fins a la seva do·
mesticació. També vam
destacar que aquests
animals conserven molts
més comportaments dels
seus avantpassats salvat·
ges dels que mantenen
els gossos. A continu·
ació, continuem apre·
nent sobre l’alimentació
d’aquests petits felins.
52
L’olfacte i el gust
Com altres mamífers, els gats tenen
dos tipus diferents de quimoreceptors
que es corresponen amb els sentits
de l’olfacte i el gust. Els receptors de
l’olfacte són sensibles a les substànci·
es volàtils de l’aire. Tot i que els gats
tenen una mida molt més petita que la
dels humans, l’àrea de sensibilitat de
l’olor de la mucosa olfactiva és apro·
ximadament el doble que la humana.
Es considera que depenent de la subs·
tància, es gats poden tenir un sentit de
“Es considera que els gats poden
tenir un sentit de l’olfacte
20 cops més agut que els dels
humans”
l’olfacte 20 cops més agut que els dels
humans.
El sentit del gust dels gats prové de les
cèl·lules de les papil·les gustatives de
la llengua. La llengua del gat té alhora
dues funcions importants: la neteja i
l’absorció de líquids. Actualment, es
diu que molts mamífers tenen 5 cate·
gories de sabor: dolç, salat, amarg, agri
i umami. Umami és el sabor menys
conegut i es va identificar per primer
cop fa menys de 100 anys. S’associa
a certs aminoàcids com el glutamat
i l’àcid aspàrtic, que es troben, per
exemple, a la carn. Aquest sabor està
molt desenvolupat en els gats.
Pel contrari, i a diferència de la majoria
dels mamífers, els gats no són capaços
de detectar les substàncies dolces amb
la seva llengua, així que a la pràctica
només compten amb 4 dimensions
gustatives.
Influència en la criança i les experiències
Certs estudis suggerien que als felins
nos els agradaven els aliments que no
havien provat quan eren cadells, un
comportament conegut com neofòbia.
Però investigacions més actuals posen
en dubta aquests resultats i expliquen
que molts gats adults prefereixen un
aliment nou abans que un ja conegut.
El més probable és que aquest gust
per la novetat sigui conseqüència de la
monotonia de la dieta i no d’un desig

especial per allò nou.
Un altre estudi va revelar que quan
s’acostumava a les gates mares a men·
jar aliments inusuals com plàtans o
patata, els seus cadells preferien una
dieta similar abans que una dieta feli·
na convencional a base de carn.
La presència de la mare i el seu com·
portament alimentari pot afectar els
seus cadells donat que els resultats
d’un altre estudi demostraven que els
cadells podien menjar tonyina com ali·
ment nou a la primera o segona ocasió
quan la mare estava present, però ne·
cessitava diversos intents per a men·
jar·se’l quan no hi era.
Aliments comercials per a gats
S’ha dit que els gats presenten una
preferència inicial pel menjar que des·
coneixen tot i que aquesta tendència
pot disminuir en els àpats posteriors.
Els aliments comercialitzats per a gats
es presenten de formes molt diverses:
alimentació seca i humida, en llauna o
en paquets. Ambdós tipus d’aliments
són molt diferents pel que fa al sabor,
la preparació i la textura de les pres·
ses capturades pels gats que viuen en
llibertat.
Aquests aliments tenen moltes avan·
tatges pel que fa a l’alimentació: han
sigut elaborats per a ser nutritivament
complets, són fàcils i higiènics a l’hora
de servir·los i presenten un format mi·
crobiòticament segur. Normalment,
els gats deixen poques restes i són fà·
cils de digerir.
Conclusió
Pel que fa a la seva conducta alimen·
tària, els gats són uns animals sor·
prenents en molts aspectes. Per una
banda, són grans predadors i molts
gats domèstics cacen i maten ratolins
o ocells tot i que no se’ls mengin. Però,
alhora, accepten amb plaer una gran
varietat d’aliments, cuinats o crus,
secs o humits, sempre que la nutrició
sigui correcte.
Els gats són bons animals de compa·
nyia gràcies, en part, a l’adaptabilitat
de la seva conducta alimentària. Fins al
desenvolupament dels coneixements
moderns sobre alimentació felina és
probable que la seva habilitat per a
complementar el menjar facilitat pels
humans amb una altra que ells matei·
xos caçaven en llibertat és el que els
va permetre a criar·se i créixer sense
problemes.
“Es diu que molts mamífers
tenen 5 categories de
sabor: dolç, salat, amarg,
agre i umami. Umami és el
sabor menys conegut i es va
identificar per primer cop fa
menys de 100 anys. Aquest
sabor està molt desenvolupat
en els gats”.
Els gats d’avui tenen més sort perquè
com que ara entenem les seves neces·
sitats nutricionals se’ls dóna correc·
tament amb menjars preparats que
satisfan les seves exigències i els pro·
porciona temps i energia per caçar, si
així ho desitgen. l
53
ELS EXPERTS

Micció i defecació
inadequades
Els problemes més habituals
en els gats casolans
Text: Jaume Fatjó
Cap de benestar animal de la SPAM
La micció i/o defeca·
ció fora de la safata de
sorra són, juntament
amb l’agressivitat cap a
les persones o els altres
gats, els problemes de
comportament més ha·
bituals del gat. Aquest
animal pot deixar de
fer servir la safata de
sorra per 3 motius: una
malaltia, una conducta
de marcatge o un pro·
blema relacionat amb la
safata de sorra.
Tota malaltia que afecti els aparells uri·
nari o digestiu pot provocar un quadre
de micció o defecació inadequades. Un
exemple serien els problemes de les
vies urinàries baixes que provoquen
dolor i com a conseqüència la mic·
ció fora de la safata. Si es parla de la
defecació, qualsevol problema mèdic
que provoqui dolor a l’hora de defecar
54
pot fet que el gat no vulgui anar a la
safata a fer les seves deposicions. En
qualsevol cas, és molt important te·
nir en compte que l’aparició d’orina o
femtes fora de la safata pot ser l’únic
indicador visible de l’existència d’una
malaltia i, per tant, cal consultar amb
“El gat pot rebutjar anar a la
safata de sorra quan aquesta
es troba en llocs de difícil accés
o molt sorollosos, com ara un
safareig o molt a prop del menjar
o de l’aigua”.
el veterinari.
Un cop el veterinari hagi descartat
l’existència d’una malaltia, es pot pen·
sar que el problema tingui a veure amb
el marcatge o amb la safata de sorra.
Marcatge amb orina
El marcatge amb orina és una forma
natural de comunicació dels felins.
En un episodi de marcatge típic, el gat
es posar d’esquena a l’objecte que vol
assenyalar, aixeca la cua i finalment el
ruixa amb una petita quantitat d’orina.
De vegades, els gats marquen objectes
adoptant la postura típica que fan ser·
vir quan orinen dins la safata de sorra.
El marcatge amb orina pot estar rela·
cionat amb la reproducció. Per això,
és més freqüent en els mascles que
en les femelles i també ho és més en
els animals sencers que en els cas·
trats. Però el marcatge pot aparèixer
per estrès provocat des d’un conflicte
amb un altre gat o amb una persona
a una modificació del territori habitual
d’aquell gat.
El tractament acostuma a incloure la
castració, si encara no s’ha realitzat,
així com millores de l’entorn físic i
social del gat. Es pot complementar
amb feromones sintètiques felines,
molt eficaces en reduir l’estrès i que
es compren a veterinaris o botigues
d’animals.
Si totes les estratègies anteri·
ors no donen fruit, el ve·
terinari pot decidir l’ús
temporal de fàrmacs
per controlar l’angoixa
del gat.

S’ha de fer servir safates
obertes, sense tapa, de perfil
baix i prou grans per permetre
que el gat entri i pugui
donar una volta sobre sí mateix
amb comoditat”.
Rebuig de la safata de sorra
El gat fa servir la safata de sorra no
perquè entengui que aquest és el lloc
on ha de fer les seves necessitats sinó
perquè és simplement el que li resulta
més atractiu. Si la safata de sorra no
agrada prou, el gat rebutjarà fer·la ser·
vir i buscarà un lloc alternatiu com ara
un racó, una catifa, un sofà i fins i tot
el llit.
Alguns dels motius més freqüents
pels quals un gat pot rebutjar anar a la
safata de sorra són:
• Una ubicació incorrecta, en llocs de
difícil accés o molt sorollosos, com
ara un safareig o molt a prop del
menjar o de l’aigua.
• Safates cobertes o amb un cantell per
evitar que la sorra s’escampi fora.
• Sorra perfumada o que no es neteja
amb prou assiduïtat.
• Una quantitat insuficient de safates
per la quantitat de gats que compar·
teixen un mateix territori.
Recomanacions per afavorir la utilització
de la safata de sorra:
• Disposar de més d’una safata a dife·
rents llocs de la casa, tranquils i de
fàcil accés.
• Col·locar el menjar i l’aigua lluny de
les safates de sorra.
• Fer servir safates obertes, sense
tapa, de perfil baix i prou grans per
permetre que el gat entri i pugui do·
nar una volta sobre sí mateix amb
comoditat.
• Fer servir sorra comercial no perfu·
mada. La més acceptada pels gats
sembla ser la de tipus aglomerant de
gama alta, disponible en clíniques
veterinàries i comerços especialit·
zats en animals de companyia.
• Netejar la sorra de cada safata al
menys un cop al dia i substituir·la
completament un cop per setmana
o segons l’ús que s’hagi fet.
Conclusió
Els problemes de micció i defecació
fora de la safata tenen en general
un pronòstic molt bo però és im·
prescindible consultar amb el vete·
rinari abans de prendre qualsevol
mesura correctora. l
55
ELS EXPERTS

Alimentació de primeres marques per a
Animals de Companyia, Complements i accesoris, joguines,
Higiene i molt més.
Informa´t
Tel. 93 759 87 07 · Tel./Fax 93 759 85 38
www.nel-vet.com distribucions@nel-vet.com
Rda. Narcís Monturiol Interior Nave 4 · 08349 Cabrera de Mar (Barcelona)

Haurien de po·
der entrar els
gossos en res·
taurants, hotels,
bars i altres es·
pais públics?
Text: Sílvia Serra
Presidenta de la SPAM
Malauradament enca·
ra son masses els llocs
públics com hotels,
bars, restaurants o bo·
tigues que no perme·
ten l’entrada als ani·
mals de companyia.
Ben al contrari que en
països europeus mes
avançats socialment on
els animals poden en·
trar en el bars amb els
seus propietaris quan
volen prendre un cafè
sense haver de deixar
el gos lligat a l’altre
costat del carrer amb
el risc que marxi per
un ensurt o el robin.
Poca tolerància envers els animals
Recordo quan els meus fills eren pe·
tits que vam anar a un parc aquàtic
amb un dels meus gossos, que no
pesava més de 10 kg. No ens van
deixar entrar i tampoc no disposa·
ven d’un lloc on allotjar·lo. Era es·
tiu, feia molta calor i per tant era
inviable deixar·lo dins el cotxe, únic
lloc on se’ns permetia situar·lo. Evi·
dentment, vam marxar.
Vaig comprendre com estàvem
d’endarrerits pel que fa al civisme i
educació. Aquesta norma volia pre·
venir riscos sanitaris a llocs públics
degut a que encara queden molts
humans no educats en matèria de
respecte als demés.
Malgrat tot, no comprenc com en
els mateixos llocs on es diferencien
espais per fumadors i no fumadors,
no es disposa d’espais per entrar·hi
amb el teu gos sempre que estigui
ben educat i no molesti els altres.
SI
80% - 986 vots
NO
20% - 220 vots
Aquests enuigs que sovint prove·
nen d’infants i d’adults que hem
de suportar en restaurants o altres
llocs públics.
Propietaris respectuosos, gossos
educats
El nostre país se situa a la cua en
quant a la convivència de persones
i animals en espais públics i això va
en contra de la tendència actual de
compartir la vida familiar amb un
animal de companyia.
La majoria dels nostres votants en
l’enquesta coincideixen amb la nos·
tre opinió. Els gossos acompanyats
de persones educades i respectuo·
ses han de poder entrar en els es·
pais públics. I els humans en man·
ca d’aquest valor tan fonamental no
haurien d’entrar en cap lloc públic,
ni amb animal ni sense. Millor que
es quedin a casa. Com és sabut, en
aquest cas, paguen justos per peca·
dors. l
57
OPINIÓ

58
Dofins
en captivitat
Nedar amb dofins o fer·hi espectacle és
una nova forma d’explotació.
Text: Jennifer Berengueras
Coordinadora Campayes Relacions Internacionals
Fundació FAADA www.faada.org

Viure en captivitat afecte
greument el benestar fí·
sic i psicològic d’aquests
animals. La seva vida
salvatge als oceans no
es pot comparar a la
que duen a les piscines
i instal·lacions similars
espanyoles on molts
d’ells viuen. Nedar amb
dofins, fer teràpia o es·
pectacles amb ells minva
la seva qualitat de vida.
Lamentablement pels dofins, les seves
cares mostren un rictus que els humans
associen sovint a un somriure donant la
impressió que en captivitat i en contac·
te amb els humans són feliços. Aquest
somriure oculta la veritable natura
d’aquests animals
Segrestats de la natura
L’extensió de l’ús dels dofins per a di·
versos usos està intensificant les captu·
res d’aquests animals de la natura. Les
extraccions es fan sovint brutalment i
sense estudis adequats que determinin
si les poblacions que romanen poden
suportar la nova situació.
Com que són animals altament soci·
ables, la captura d’un sol individu pot
afectar profundament les estructures so·
cials del grup i la població sencera. Molts
són capturats per a centres de captiveri
i moren a conseqüència del shock i es·
très provocats. També, algunes femelles
prenyades en captivitat poden avortar o
fins i tot deixar d’alletar les seves cries,
conduint·les a la mort
Efectes del captiveri
A la natura, els dofins acostumen a ne·
dar entre 80 i 160 quilòmetres diaris, se
submergeixen fins a diversos metres de
profunditat i només passen un 15% del
seu temps a la superfície. Per tant, no és
difícil d’imaginar el patiment que han de
viure dins de petites piscines poc profun·
des.
A més, en els oceans, els dofins formen
grups d’entre 15 i 60 individus de la
mateixa família creant llaços i camades
cohesionades. En captivitat, viuen amb
animals d’altres orígens creant grups
artificials que no els permet establir una
jerarquia.
Altres condicions negatives de la captivitat
són:
• Aigua artificial (aigua dolça i sal amb ad·
ditius químics)
• Llum i so artificials
• Dieta restringida (se’ls manté amb gana
perquè treballin millor durant les actua·
cions) i diferent a la seva (peix mort).
• Poc descans
Situació a l’Estat Espanyol
Espanya és l’únic país de la Unió Europea
que, en lloc d’ordenar el tancament de do·
finaris seguint la corrent actual de respec·
te pels animals, n’obre cada any de nous.
Hi ha al voltant de 100 dofins mantinguts
en captivitat a Espanya.
Fa pocs anys es va permetre la importa·
ció de dues orques a un zoo de Teneri·
fe. Aquesta va ser la primera importació
d’orques a la Unió Europea des de feia 10
anys. Encara que el seu destí ha estat viu·
re en un tanc de ciment realitzant tomba·
relles de circ al ritme de la música, la im·
portació d’aquests animals, inclosos a la
llista d’espècies amenaçades, es va auto·
ritzar com a part d’un programa científic.
Protegim els dofins
A Europa s’ha iniciat una campanya que
agrupa diferents entitats per acabar amb
el captiveri dels dofins. Entre elles, hi ha
la nostra entitat, FAADA. L’objectiu és
aconseguir un milió de signatures de
ciutadans europeus per al 2010 i presen·
tar·les al Parlament Europeu.
La campanya sol·licita a la Unió Europea
la prohibició immediata de la construc·
ció de nous dofinaris i que es posi fi al
comerç de balenes i dofins en el nostre
continent, en els països candidats i en
Turquia i Suïssa.
Aquesta recollida de signatures no és
vinculant com ho pot ser una iniciativa
legislativa popular o un referèndum,
però creiem que portarà al Parlament
Europeu la preocupació de milers de
ciutadans per la manca de benestar dels
dofins mantinguts en captivitat. l
59
OPINIÓ

I després què?
La fi de les curses de braus
Text: Manel Cases
Vicepresident Associació Defensa Animals
(ADDA) www.addaong.org
Les curses de braus tenen els dies comptats.
Catalunya espera la resolució de la Iniciati·
va Legislativa Popular que va recollir més de
50.000 signatures per demanar al Parlament
prohibir aquest espectacle bàrbar. Els anti·tau·
rins, més que mai, compten que el panorama
pugui canviar ben aviat.
60
Com ja és sabut, la Plataforma Prou es
va formar per presentar una Iniciativa
de Legislació Popular (ILP) per aturar
les curses de braus al nostre país, donat
que aquest tema havia quedat vergo·
nyosament aturat al final de l’anterior
legislatura al Parlament de Catalunya,
després d’una ben preparada “enginye·
ria parlamentaria”.
Quan el Sr. Montilla, conegut per la
seva afició a les curses, es va fer càrrec
de la presidència de la Generalitat, ja
no es van presentar més propostes per
a la seva supressió. Va facilitar la ILP el
fet que si abans es demanaven 100.000
signatures en un determinat termini,
es van rebaixar a 50.000. Els companys
que es van encarregar de portar enda·
vant aquesta iniciativa ho van fer molt
bé, i, per tant, el resultat va ser brillant,
“Les curses tenen data
de caducitat i es parlarà
d’elles com es fa de l’esclavatge,
el circ romà o les
execucions públiques”.

doncs no tan sols es van superar les
50.000 signatures sinó que fins i tot
les van superar i l’administració ho
va donar per bo sense mirar la resta
perquè la ILP entrés en el tràmit le·
gislatiu del Parlament de Catalunya.
Què passarà amb la ILP?
Els que hi estem ficats ja ens suposà·
vem que per l’experiència de les en·
questes, tres d’elles encarregades per
l’ADDA y la WSPA, Catalunya res·
pondria demanant·ne la supressió.
I també es pot estar segur, encara
que en política tot és possible, que en
el plenari del Parlament això reeixirà
perquè ERC i ICVerds votaran a fa·
vor, CIU donarà llibertat de vot com
sempre ha dit l’Artur Mas i, fins i tot,
es comenta que PSC també ho farà.
Esperem i desitgem que els catalans,
per fi, siguin els primers al món a
eradicar aquesta crueltat.
Des de la resta d’Espanya no ens ho
deixaran tan fàcil perquè els taurins
ja estan cercant l’estratègia per opo·
sar·s’hi. D’entrada, hi ha una llei
estatal que els avala i un reglament.
D’altra banda, a nosaltres ens afavo·
reix que a Canàries estan prohibides
des del seu estatut i ningú no s’hi ha
oposat. Potser, donat que ho tenen
perdut, iniciaran la tanda de recur·
sos que, tractant·se de Catalunya, po·
drien seguir el camí del conte de mai
acabar, com el de l’Estatut.
“Als EUA les curses estan
prohibides i se substitueixen
per un espectacle
sense sang, amb
banderilles que s’enganxen
sobre un coixinet
que porta el brau a l’espatlla”
Un nou horitzó es dibuixa.
Cal elevar l’horitzó i pensar que ja en
ple segle XXI, a una Europa on Es·
panya està cada cop més integrada,
les curses tenen “data de caducitat” i
que es parlarà d’elles com ho fem de
l’esclavatge, el circ romà, les exe·
cucions públiques i d’altres. A curt
o més llarg termini, ho tenen ben
perdut i el negoci taurí ho sap.
Ara, per exemple, la seva gran por
són les properes curses que s’anun·
cien als EUA. Un empresari mexi·
cà que havia estat organitzador de
curses cruentes, n’està preparant
a Las Vegas de manera estable i ja
hi té contractats famosos “matato·
ros” espanyols. Clar que als EUA
les curses estan prohibides! I tant!
Sembla que es faran sense sang,
amb banderilles que s’enganxaran
sobre un coixinet que portarà el
brau a l’espatlla. I s’amanirà l’es·
pectacle, molt a l’estil d’ Hollywo·
od, amb senyoretes vestides de
flamenques i tot el que es pugui
imaginar. El fet que s’hi prestin
“matatoros” de renom (la pela és
la pela a tot arreu) té espantadís·
sims als “puristes” taurins perquè
veuen que no tan sols a Catalunya
sinó a la resta del món la barbàrie
de les curses de braus, inclosos els
pobres cavalls, està ja camí de pas·
sar a la història. l
61
OPINIÓ

Empresa
col.laboradora
amb l’SPAM
64

Educació Canina
Residència Canina
Nucli Zoològic núm. B2500324
Educador Caní
Kiko Baltrons
• Diplomat per la Generalitat de Catalunya
• Jutje de treball del CRE
• Especialista en problemas de conducta
• Preparació RCI/BH, ZTP totes les races d’utilitat
• 15 anys d’experiencia exclusiva amb gossos de família
• Instructor Formador de la Reial Societat Canina d’Espanya
Vicepresident de l’Associació
d’Especialistes del Comportament
Caní de Catalunya
Tel. 639 33 04 38
www.pedracastell.com
Passeig Rocafonda, 55. Tel.: 93 790 57 72
Sant Josep, 17 bis. Tel.: 93 510 41 95
Mataró - Barcelona

Ramon Roig Riera
Movil: 654 215 609
e-mail: ramon@rrassociats.com
AUROCEL S.L.
Productos de hosteleria e higiene
Distribuidor de papel celulosa
y productos químicos
Montserrat Roig i Fransitorras, 18
08310 Argentona (BCN)
T. 93 756 01 38 - F.: 93 756 05 76
aurocel@telefonica.net
Medicina interna
Dermatologia
Cirugia general
Etologia clínica
Electrocardiogrames
Neteges de boca
Anàlisis
Per publicitat
contactar amb:
Ma José Compte
T. 672 24 71 44
Teléfono: 636 353 620
67

Frontline ® lleva 15 años demostrando su eficacia en el control de
las pulgas y garrapatas de nuestras mascotas. Frontline ® Combo
además, evita el desarrollo de huevos y larvas y protege de la
reinfestación procedente del animal y del entorno, gracias a su
único inhibidor del crecimiento de parásitos (IGR).
Porque sólo el líder puede ofrecer toda la tranquilidad que
merecen la mascota y su dueño.
Carlota
Seguridad & Confianza
Canela
FRONTLINE
68
® COMBO SPOT-ON PERROS. Composición: Solución para unción dorsal puntual. 100 ml de Frontline ® Combo Spot-on perro contienen: Fipronil 10 g; (S)-metopreno 9 g; Butilhidroxianisol (E320) 0,02 g; Butilhidroxitolueno (E321) 0,01 g;
Etanol 7,9 g; Excipiente csp. Indicaciones: Eliminación de pulgas (Ctenocephalides spp) durante 8 semanas. Inhibición del desarrollo de huevos, larvas y pupas de pulgas durante 8 semanas. Eliminación de garrapatas (Ixodes ricinus, Dermacentor variabilis,
Rhipicephalus Sanguineus) hasta 4 semanas. Eliminación de piojos picadores (Trichodectes canis y Felicola subrostratus); control de la Dermatitis Alérgica por Pulgas. Contraindicaciones: No utilizarse en cachorros menores de 8 semanas o de 2 kg. No utilizar
en animales enfermos o convalecientes. No utilizar en conejos. Efectos indeseables: En caso de lamido, puede observarse hipersalivación. Reacciones adversas esporádicas: reacciones cutáneas transitorias en el punto de aplicación, prurito general o alopecia.
Excepcionalmente, hipersalivación, síntomas neurológicos reversibles, vómitos o síntomas respiratorios. Precauciones especiales de uso: Aplicación en un área en la que el animal no pueda chuparse ni ser chupado. Evitar los baños / inmersión en agua los
2 días siguientes y anteriores a la aplicación, y baños más frecuentes que una vez por semana. Antes del tratamiento, pueden utilizarse champúes emolientes, pero reducen la duración de la protección a 5 semanas cuando se utilizan semanalmente. Un baño
Posología
por perro de más de 40 kg de p.v. Intervalo mínimo de tratamiento de 4 semanas. Modo de administración: Mantener la pipeta derecha. Romper la punta de la pipeta de un gesto seco. Separar el pelaje del dorso del animal en la base del cuello, enfrente de los
omóplatos, hasta que la piel sea visible. Colocar la punta de la pipeta sobre la piel y apretar varias veces para vaciar totalmente su contenido sobre la piel. : No se han observado reacciones adversas en cachorros de 8 semanas de edad,
perros en crecimiento y perros de 2 kg tratados una vez a cinco veces la dosis recomendada. Después del tratamiento puede aparecer prurito. La aplicación de una sobredosis del producto puede causar aspecto pegajoso del pelo, no obstante, desaparecerá
dentro de las 24 horas después. Precauciones especiales de almacenamiento. Almacenar en su envase original a 30ºC o menos. Presentaciones : Frontline ® Combo Spot-on perro 2 -10 kg: Nº
® Combo Spot-on perro 10 -20 kg: Nº de registro 1535 ESP. Caja con 1 tarjeta blister con 3 pipetas de 1,34 ml con la punta estriada. Frontline ® Combo Spot-
®
NOMBRE Y DIRECCIÓN DEL TITULAR DE AUTORIZACIÓN DE COMERCIALIZACIÓN: