Accedir al document - Perafita

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
PROJECTE: ISA PEL POUM DEL MUNICIPI DE PERAFITA
PROMOTOR: AJUNTAMENT DE PERAFITA
DESCRIPCIÓ:
VISTA
GENERAL:
DATA:
C/. Ametller 39, baixos
08711 ÒDENA
Informe de Sostenibilitat Ambiental per l’avaluació ambiental del POUM del municipi
de Perafita situat a la comarca d’Osona
Novembre de 2008
tel. 93 804 5704 fax 93 805 5171
e-mail: gram@ambiens.cat
Revisat:
Laia Martí
Enginyera Forestal
Col. Núm 4.746
Montserrat de Torres Ribas
Enginyera Tècnica Agrícola
Equip Redactor:
Anna Duocastella
Geògrafa
Col. Núm 1.511
1

1. INTRODUCCIÓ
1.1. Antecedents
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
El present Informe de Sostenibilitat Ambiental es redactat amb la finalitat de reflectir, modificar i afegir
les esmenes proposades pel departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de
Catalunya a l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de Perafita.
En aquestes esmenes es demana que s’afegeixi al document alguns objectius ambientals en
referència al model territorial i d’ocupació del sòl, al cicle de l’aigua, a l’ambient atmosfèric, a la gestió
dels materials i els residus en la urbanització i l’edificació, a la sostenibilitat i ecoeficiència en la
urbanització i l’edificació, a la biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural i a la
qualitat del paisatge. També es parla de criteris ambientals a afegir en els mateixos apartats
esmentats anteriorment.
Amb l’objecte d’avaluar la sostenibilitat ambiental i l’assoliment dels objectius i criteris ambientals
establerts s’ha de ampliar la informació en referència als espais fluvials, als indicadors ambientals de
referència i a l’avaluació de la xarxa viària
S’aprofundeix en la justificació ambiental de l’alternativa d’ordenació proposada a l’Informe Ambiental
preliminar, ampliant les mateixes alternatives en quant a la descripció i l’anàlisi. Així com a la
descripció ambiental del pla d’acord amb l’alternativa d’ordenació adoptada tenint en compte una
síntesis descriptiva, una identificació i quantificació dels sòls objecte i de les demandes addicionals
de recursos naturals i d’infrastructures de sanejament, de gestió de residus i una descripció de les
mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient.
1.2. Aspectes generals del treball
Aquest Informe de Sostenibilitat Ambiental es realitza per tal de definir els objectius i criteris
ambientals del Pla d’Ordenació Municipal de Perafita.
El municipi de Perafita es troba situat al Nord-oest de la comarca d’Osona, pertanyent a la
subcomarca del Lluçanès i a la província de Barcelona.
L’Ajuntament de Perafita procedeix a la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal per tal
d’adequar el marc urbanístic actual al previst al Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals. La
base de partida d’aquest planejament són les Normes Subsidiàries de Planejament vigents i les
seves modificacions pertinents fins al moment.
Els objectius del present POUM són els següents:
4

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
- Revisar les Normes Subsidiàries Municipals i adequar-les a la proposta feta pel Pla Territorial
Parcial de les Comarques Centrals.
- Preveure un desenvolupament harmònic, contingut, sostenible i eficaç tant del terme
municipal a nivell general com del nucli urbà en particular.
- Satisfer socialment els ciutadans de Perafita a base de completar el teixit urbà amb les
dotacions, equipaments i zones verdes adequats.
Actualment el planejament del terme municipal de Perafita està regit per les Normes Subsidiàries,
aprovades el 19 de juny de 1991. L’entrada en vigor de la Llei d’Urbanisme de Catalunya i els
objectius de consolidació i desenvolupament urbanístics del municipi van fer decidir a l’Ajuntament
que era convenient la revisió i adequació del planejament, fomentant els drets d’iniciativa, informació i
participació dels ciutadans del municipi.
El present informe es redacta atenent als apartats a) i b) de l’article 70, en relació directe amb l’article
106.2, del Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol.
Finalment es demana d’afegir els apartats que segons l’article 70 del Decret 305/2006 ha de contenir
l’Informe de Sostenibilitat Ambiental.
5

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
2. PRESENTACIÓ DEL PLANEJAMENT
El POUM objecte del present estudi es realitza a fi d’adaptar les Normes Subsidiàries actualment
vigents al municipi a les demandes i necessitats d’aquest, així com per aconseguir un creixement
sostingut i equilibrat de la població.
Perafita és un municipi on hi ha un equilibri prou marcat entre la superfície dedicada a conreu de
secà i la destinada a bosc, ja es tracti d’un bosc de fulla caduca o un bosc de fulla perenne. S’ha de
remarcar que part de la zona de bosc està també dedicada a pastures, ja sigui per vaques, cavalls o
bens.
El POUM del municipi de Perafita es redacta pensant en una vigència de 20 anys. En aquests vint
anys es proposa desenvolupar el POUM de forma continuada i en una sola fase per tal d’assegurar
un creixement adequat, contingut i harmònic del nucli urbà del municipi.
La redacció del present POUM es pot emmarcar dins de les prescripcions de la vigent Llei
d’Urbanisme, això fa que tant l’enfocament del l’ordenació urbanística com la seva gestió s’adeqüin a
aquesta Llei. Cal esmentar també que aquest POUM està emmarcat dins del Pla Territorial Parcial de
les Comarques Centrals.
Els instrument utilitzats per tal de desenvolupar el planejament urbanístic proposat pel POUM seran
els Plans de Millora Urbana que faran de forma ordenada, equilibrada i seqüencial el complement
correcte de l’obra urbanitzadora i la implantació de l’edificació en els sòls de caràcter urbà no
consolidat per unir l’espai entre les àrees ja consolidades i crear un sol nucli urbà.
6

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
3. CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS
3.1. Objectius i mesures ambientals considerats
La Llei d’Urbanisme, en el seu articulat, ja determina com cal aplicar el concepte de sostenibilitat:
“CAPITOL II
Principis generals de l’actuació urbanística
Article 3
Concepte de desenvolupament urbanístic sostenible
1. El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el
medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos
naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida
de les generacions presents i futures.
2. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la
configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió
social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels
sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.
L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb l’ordenació territorial,
l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible”
Segons el Decret 305/2006 els objectius ambientals del Pla s’han de referir com a mínim als
aspectes que s’exclouen a continuació:
- Sostenibilitat global del model d’ordenació.
- Cicle de l’aigua.
- Biodiversitat territorial.
- Permeabilitat ecològica.
- Patrimoni natural.
- Qualitat del paisatge.
- Qualitat de l’ambient atmosfèric.
- Contaminació acústica i lluminosa.
Per la nostra part considerarem que la forma d’aplicar el concepte de sostenibilitat és definint unes
direccions o fites que acompleixin les condicions de ser:
7

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
Socialment desitjables.
Ambientalment positives.
Econòmicament rendibles.
Tècnicament factibles.
Creiem pertinent aclarir quins criteris seran els nostres en avaluar la sostenibilitat de la redacció del
Pla General d’Ordenació Urbanística de Perafita. Aquests criteris resulten d’aplicar l’esmentat marc
conceptual del creixement sostenible per una part, però per l’altra considerem també els costums
establerts en els nostres pobles i viles pel que fa a l’urbanisme, activitats econòmiques i els altres
apartats de l’organització de la vida quotidiana, així com l’establert en el Pla Territorial de les
comarques centrals.
Els objectius generals que, al nostre entendre, presideixen l’orientació sostenible són:
Sostenibilitat global del model d’ordenació. Minimitzar el consum del sòl i racionalitzar-ne l’ús d’acord
amb un model territorial globalment eficient
• Moderar el consum de sòl i evitar l’ocupació innecessària del sòl per a usos urbans i
infrastructures vinculades a aquests usos.
• Ordenar adequadament la globalitat del sòl no urbanitzable, bo i mantenir-ne o, si és el cas,
recuperar-ne l’estructura orgànica.
• Afavorir la cohesió del poblament al territori i evitar la segregació espacial de les àrees
urbanes.
• Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència.
• Garantir la reserva, de les àrees necessàries per a possibles infrastructures o equipaments
d’interès estratègic en el futur, establint criteris de localització, connectivitat i topografia.
• Evitar i corregir la dispersió d’usos i edificacions en el territori.
• Adopció de densitats raonablement altes.
• Propiciar el desenvolupament urbà en les localitzacions de major aptitud, preservant els
espais i elements de valor rellevant del territori.
Cicle de l’aigua. Comptabilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua. I racionalitzar-ne l’ús
d’aquest recurs en el marc d’un model territorial globalment eficient.
• Preservar els recursos d’aigua.
• Prevenir el risc hidrològic.
• Protegir els recursos hídrics i minimitzar el consum d’aigua derivat del planejament.
8

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
• Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua.
• Preservar aquells terrenys necessaris per al cicle hidrològic i mantenir en bon estat de
conservació les zones humides.
• Preveure i ordenar la circulació d’aigües superficials.
• Preservar la qualitat de les aigües superficials.
• Evitar l’aportació de càrrega contaminant a les aigües superficials i subterrànies.
• Preservar la circulació i la qualitat de les aigües superficials.
• Limitar el consum del recurs d’aigua potable.
• Protegir les funcions de recàrrega i auto depuració dels aqüífers.
Ambient Atmosfèric. Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi
climàtic, reduint al màxim les immissions de substàncies contaminats, i prevenir i corregir la
contaminació acústica, lumínica i electromagnètica.
• Prevenir i corregir les immissions i les fonts contaminats al medi atmosfèric, a les aigües i el
sòl. De forma que pugui ser integrades sense alteració de les qualitats d’aquest medis.
• Limitar les emissions contaminants al medi atmosfèric, les aigües i al sòl de forma que pugui
ser integrades sense alteració de les qualitats d’aquests medis.
• Reduir les emissions de CO2 a l’atmosfera.
• Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i les edificacions i reduir-ne la contribució
al canvi climàtic.
• Limitar la generació de necessitats d’enllumenament exterior (públic i privat) i evitar-ne els
fluxos cap a l’hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes
vius.
• Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació
• Controlar la contaminació electromagnètica produïda per les línies elèctriques, els
transformadors i les antenes de telefonia mòbil.
• Reduir la contaminació lumínica i el soroll
• Situar les granges fora del nucli de població per evitar molèsties.
Biodiversitat territorial, Patrimoni natural i Permeabilitat ecològica. Conservar la biodiversitat territorial
i els altres elements d’interès natural i promoure’n l’ús sostenible
• Evitar la urbanització i la degradació d’aquells terrenys no urbanitzats que reuneixen especials
qualitats com a espais d’interès natural, paisatgístic, social, econòmic i/o cultural, entre els
9

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
quals els sòls més fèrtils i de major productivitat agrícola.
• Ordenar i gestionar amb especial cura els sòls ocupats per ecosistemes fràgils o escassos o
altres d’interès general, i per hàbitats d’espècies amenaçades
• Preservar les zones que es delimitin pel valor de la seva flora i fauna i els exemplars
excepcionals d’arbres escampats arreu del terme
• Contribuir a garantir la continuïtat de l’activitat agrària i del paisatge rural.
• Assegurar que els habitatges remodelats i de nova construcció es realitzen amb materials
adequats al paisatge de la zona.
• Ajustar el creixement de la població a la capacitat de càrrega dels ecosistemes.
• Adequar el creixement de la població i les activitats econòmiques a la capacitat de càrrega del
ecosistema
• Assegurar la connectivitat ecològica necessària per mantenir la biodiversitat i la salut dels
ecosistemes, així com conservar els valors geològics i els ecològics de les zones humides.
• Conservar i millorar la connectivitat biològica
• Preservar les zones d’essencial valor de la seva flora i fauna.
Qualitat del paisatge.
• Preservar el Paisatge com un valor natural, social i un actiu econòmic del territori evitant els
possibles efectes negatius del desenvolupament urbà.
• Propiciar la gestió i la protecció del paisatge rural.
• Protegir, millorar i recuperar els elements i ambients paisatgístics d’interès
• Gestionar el paisatge per tal de garantir el seu manteniment i per dirigir i harmonitzar els
canvis provocats pels processos socials, econòmics i ambientals, evitant els possibles efectes
negatius dels desenvolupaments urbans sobre el paisatge
Eficiència energètica dels habitatges.
• Assegurar l’eficiència energètica dels habitatges i edificis reformats i de nova construcció.
• Foment de la construcció sostenible i establir mesures d’ecoeficiència en la urbanització.
Gestió de residus sòlids urbans, dels materials I els residus en la urbanització i l’edificació. Fomentar
el reciclatge i la reutilització dels residus urbans, facilitant la disponibilitat d’instal·lacions adequades
per al seu tractament i/o dipòsit, i minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials i
el medi ambient en general.
• Fer les previsions d’espais necessàries per a ubicar l’utillatge del servei de recollida de
residus municipals.
10

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
• Ubicar aquests espais als punts en que afavoreixin la seva funcionalitat.
• Preveure la reducció de l’impacte a la via pública de l’utillatge i les molèsties als ciutadans del
servei.
• Preveure una gestió eficient del servei que limiti el seu cost.
• Implantar equipaments i sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la recollida
selectiva dels residus
• Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els
impactes associats els materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el
reciclatge.
No podem capgirar els plantejaments de la societat a partir de la normativa urbanística, però sí que
cal eliminar els aspectes més lesius per a l’entorn i empènyer un procés d’implantació de criteris de
sostenibilitat, començant per allà on siguin més urgents i on puguin tenir millor acceptació.
Per tal d’aconseguir una harmonia entre el creixement del poble i el medi natural i el social, s’han
introduït zones verdes i de protecció del medi.
S’afegeixen espais destinats a equipaments, tal com l’estació depuradora d’aigües residuals, ubicada
a la zona Sud Est del nucli de la població
11

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
4. DESCRIPCIÓ I ESTAT DEL MEDI, ASPECTES I ELEMENTS
AMBIENTALS RELLEVANTS
4.1. Medi Físic
4.1.1. Recursos hídrics, cicle de l’aigua
El municipi de Perafita està regat per una quantitat important de cursos d’aigua, tots ells van en
direcció sud, sud-oest. El més important és la Riera Gavarresa, al sector occidental, que limita amb
els termes veïns de Lluçà i St. Martí d’Albars. Aquesta riera rep les aigües del Torrent de Cogullés i el
Torrent del Bols. Destaca també la capçalera de la Riera d’Olost, al sud del municipi.
La majoria de cursos fluvials pertanyen a la conca hidrogràfica del Llobregat, que es caracteritza per
afluents d’aigües calmoses que recorren valls amples i profundes. Cal anomenar però que les aigües
que es recullen a l’entorn del Mas de la Serra van cap a la riera del Sorreig, que pertany a la conca
del riu Ter.
A mig quilòmetre del nucli urbà de Perafita, hi ha el Pantà de Cal Fusta, i un altre de molt proper a la
casa de la Franquesa, situada a l’oest del municipi, seguint el camí del cementiri. Al municipi també
trobem el pantà de prop de Can Basses.
El municipi compta amb una vintena de fonts: Font de la Baga, de la Teula, de Sta. Margarita, de les
Arenes, de la Parada, de la Roca, Nova, Vella, del Raig, de Cal Soci, de la Serra, de la Parera, de la
Bauma, del Gorg Negre, de la Casa Nova de Pallars, de la Tria, de l’Hostal Nou, del Cingle, entre
d’altres. Totes elles es troben escampades pel terme. De les fonts anteriorment esmentades, 12
d’elles estan localitzades al mapa com espais d’interès pel poble a protegir.
Descripció General de la Xarxa d’Abastament del Municipi de Perafita
Xarxa Actual
Segon el Pla Director d’abastament d’aigua potable del Municipi de Perafita, el municipi disposa de
fonts pròpies per poder abastar-se. Extreu l’aigua d’un total de 4 captacions (segons la informació
obtinguda del servei d’aigües municipal la quantitat d’aigua aportada per aquestes captacions, és
aproximadament de 50.472 m3/any), i disposa d’una font addicional comprant aigua en alta a la xarxa
de Sant Bartomeu de Grau mitjançant l’extracció del Pou de Vilaseca.
12

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
Descripció Situació Dipòsit abastat
Pou de la Serra Nº1 Nord del Terme Dipòsit de la Serra
Pou de la Serra Nº2 Nord del Terme Dipòsit de la Serra
Pou Pont de la Tria Est del nucli de Perafita Dipòsit de la Tria
Mina de Perafita Est del nucli Dipòsit de la Tria
Quadre resum de les captacions existents
S’extreu l’aigua dels Pous de la Serra Nº1 i Nº2, que transporten l’aigua fins el dipòsit capçalera de la
xarxa, el dipòsit de la Serra. És en aquest punt on es diposita l’aigua provinent de la xarxa de Sant
Bartomeu.
Posteriorment i mitjançant gravetat l’aigua es transporta fins el segon dipòsit del que disposa el
municipi, el dipòsit de la Tria. Aquest, pot rebre l’aigua també des de la Mina de Perafita i del Pou
Pont de la Tria. Finalment des d’aquest últim dipòsit es realitza el subministrament al municipi de
Perafita per gravetat.
m3
500
400
300
200
100
0
Capacitat d'emmagatzematge dels dipòsits
(Municipi de Perafita)
Dipòsit de la Serra
Diòsit de la Tria
Per tant la capacitat d’emmagatzematge del municipi és de 1.000 m 3 .
El tractament de l’aigua de la xarxa es realitza en ambdós dipòsits, el de la Serra i el de la Tria,
mitjançant l’addició d’hipoclorit sòdic al 15% amb bomba dosificadora i analitzador.
Tant els dipòsits com les bombes de captació dels pous es troben automatitzats, de manera que
s’encenen de manera automàtica quan es detecta una disminució dels nivells dels dipòsits.
13

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
Les canonades principals que serveixen de connexió entre els pous i els dipòsits o les canonades
generals d’alimentació a les diferents zones del municipi són les indicades en l’esquema horitzontal.
Esquema horitzontal de la xarxa actual
La xarxa de distribució és del tipus mixta, mallada i ramificada. La longitud total de la xarxa és
adequada a l’extensió que té el terme municipal. Inicialment era de Fibrociment i s’ha anat renovant
per Polietilè.
14

Xarxa d’abastament actual. Nucli
Xarxa d’abastament actual
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
15

Xarxa d’abastament actual
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
Els elements singulars de la xarxa de distribució de Perafita és redueixen a hidrants instal·lats per
l’extinció d’incendis. Els hidrants instal·lats a Perafita són del tipus columna de diàmetre 70 amb
ràcord Barcelona, generalment estan connectats sobre canonades grans per poder proporcionar un
bon cabdal i aïllats amb vàlvules de comporta. Actualment només es disposa de dos hidrants, situats
sobre una canonada de PE de Ø 125 mm.
Escomeses
Els clients del municipi de Perafita, disposen de comptadors domiciliaris per poder obtenir el cabal
registrat, una dada de vital importància per poder avaluar el rendiment de la xarxa. En la mesura de
lo possible estan col·locats a la façana, i protegits dins un armari tancat amb pany estàndard per
poder ser manipulat per operaris del servei.
El diàmetre del ramal d’alimentació depèn del calibre del comptador, les noves canonades s’han fet
amb polietilè però encara existeixen antigues de plom. Actualment es col·loca una vàlvula de pas per
aïllar-ho de la xarxa de distribució, ubicada dins un trampilló a la vorera.
A les dependències municipals s’estan col·locant paulatinament igualment es col·loquen a les zones
amb reg municipal més significatives. La resta de consums sense controlar serien altres zones amb
reg municipal i la càrrega de cubes per diferents tasques.
La xarxa de distribució d’aigua de Perafita té 240 abonats: 203 domicilis, 21 industrials i 16 agrícoles.
16

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
En el municipi de Perafita, l’Ajuntament és el gestor del servei públic de distribució d’aigua i la
facturació del servei als usuaris.
Xarxa Futura
Pel càlcul de la població futura de Perafita, es parteix de les dades oficials del IDESCAT (Institut
d’Estadística de Catalunya), que des de l’any 1998 ens ofereix dades consecutives i es fa una
regressió lineal que s’ajusti als valors reals i que ens permeti fer una extrapolació per definir la
població de Perafita en un termini de 22 anys.
Nº Habitants
600
500
400
300
200
100
0
336
344
1998
1999
368
362
2000
2001
366
364
2002
2003
371
378
2004
2005
379
Població Municipi Perafita
394
2006
2007
398
404
2008
2009
411
418
2010
2011
425
432
2012
2013
438
445
2014
2015
Any
452
459
2016
2017
Nº Habitants Perafita
466
472
2018
2019
479
486
2020
2021
El càlcul de la demanda d’aigua de Perafita, el situa al voltant dels 228 litres diaris per habitant i dia,
493
500
2022
2023
inclosos tots els usos, domèstics, agrícoles i industrials.
Per a fer previsions de futur s’han obtingut valors del consum a l’any 2.020. Amb la previsió futura de
població separarem els consums domèstics dels agrícoles i industrials, ja que aquests últims no
tindran una variació poblacional. S’observa que encara que augmenta molt la població, al millorar
substancialment el rendiment passem de 68 a 80 %, el volum d’aigua subministrada pràcticament es
manté constant, només augmenta en un 8%, prestarem especial atenció a la millora del rendiment,
controlant cabals, fen campanyes de detecció de fuites, etc.
506
513
2024
2025
520
527
2026
2027
534
540
2028
2029
547
2030
17

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
La demanda mitja diària d’aigua, segueix les mateixes fluctuacions dels fluxos poblacionals, afectada
només pels cabals incontrolats, producte de fuites, cabals consumits en xarxes d’incendis, comptage
de comptadors o connexions fraudulentes, per tant, a efectes de càlcul de demandes futures diàries
així com del funcionament hidràulic pel que es refereix a volums de regulació, pressions en els
diferents punts de la xarxa, velocitats de l’aigua i diàmetres dels diferents trams que compondran la
malla, s’utilitzarà com a base, la demanda total en època punta, això ens permetrà satisfer les
necessitats en el moment de màxima sol·licitud i disposar d’unes reserves raonables en la resta
d’èpoques de l’any.
Per analitzar els cabals consumits al llarg de l’any, es disposa de 2 dades: el cabal subministrat des
dels pous i els cabals reals registrats pels abonats.
Cabal subministrat
Durant el 2007 es van subministrar 50.472 m 3 /any d’aigua procedents dels 2 dipòsits del municipi, el
que equival a 138.000 l/dia.
TRIMESTRE Domèstic Industrial Agrícola TOTAL
1r trimestre 5.171 1.518 2.554 9.243
2n trimestre 6.874 1.277 1.652 9.803
3r trimestre 12.437 2.486 5.325 20.248
4t trimestre 6.565 1.095 3.518 11.178
TOTAL 31.046 6.377 13.049 50.472
Cabal real registrat
El cabal registrat segons el comptadors del abonats durant el 2007 va ser de 32.807 m 3 :
TRIMESTRE Domèstic Industrial Agrícola TOTAL
1r trimestre 3.361 987 1.660 6.008
2n trimestre 4.468 830 1.074 6.372
3r trimestre 8.084 1.616 3.461 13.161
4t trimestre 4.267 712 2.287 7.266
TOTAL 20.180 4.145 8.482 32.807
Amb aquests 2 valors podem determinar el rendiment del cabal de Perafita, és a dir la relació entre el
cabal real segons els comptadors dels usuaris abonats i el cabal subministrat. Aquesta relació és
aproximadament del 65%.
18

Any Població
1998 336
1999 344
2000 368
2001 362
2002 366
2003 364
2004 371
2005 378
2006 379
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
Consum
registrat
Domèstic
(m3/dia)
Fuites
Consum sub
Domèstic
(m3/dia)
Consum sub.
Industrial i
Agrícola
(m3/dia)
Consum
subministrat
anual total
(m3/any)
2007 394 55 30 85 53 50472
2008 398 56 26 82 51 48517
2009 404 57 22 79 48 46305
2010 411 58 21 79 47 46148
2011 418 59 20 78 46 45382
2012 425 60 19 78 46 45243
2013 432 61 18 79 45 45108
2014 438 62 17 79 44 44976
2015 445 62 16 78 43 44287
2016 452 63 16 79 43 44722
2017 459 64 16 80 43 45157
2018 466 65 16 82 43 45593
2019 472 66 17 83 43 46028
2020 479 67 17 84 43 46463
2021 486
2022 493
2023 500
2024 506
2025 513
2026 520
2027 527
2028 534
2029 540
2030 547
Font: PLA DIRECTOR D’ABASTAMENT DEL MUNICIPI DE PERAFITA -SOCADE- 2008
Un cop calculada la demanda futura per a Perafita, s’estableix que la disponibilitat de recursos actual
es correcta i suficient per a suportar la demanda futura i per oferir un servei en el futur. A més, es
disposa d’una concessió per part de la Xarxa de Sant Bartomeu de 250 m 3 /dia.
Un cop realitzat l’anàlisi de les instal·lacions, i les necessitats de serveis previstos pels pròxims anys,
el Pla Director ha proposat una sèrie d’actuacions per poder millorar el servei. Aquestes actuacions
tindran dos tipus de naturalesa diferent: per una part les que són motivades pel creixement de la
població previst, on caldrà realitzar les instal·lacions pertinents per donar servei a aquests nous
19

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
habitatges. I per una altra part, les derivades d’adequar i modernitzar les instal·lacions actuals, per
millorar el servei actual, a nivell de pressions, i així disminuir el volum de fuites i d’avaries.
Sistema de sanejament existent abans de la construcció de la EDAR:
A l’any 2002 l’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA (ACA) va redactar el Programa de Sanejament
d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU) de la Conca del Llobregat Nord, al qual es van determinar les
necessitats d’actuació pel sanejament dels nuclis de la conca esmentada dins de la qual es localitza
en Municipi de Perafita. A l’any 2004 es va redactar un document per tal de dissenyar i posteriorment
construir una Estació Depuradora d’Aigües.
El sistema de sanejament disposa actualment d’una xarxa de clavegueram de tipus unitari que recull
les aigües pluvials i residuals en diferents punts del nucli i les condueix directament a diverses rieres
de la zona, destacant entre elles el Rec de la Roca.
Fins al moment no existeix cap sistema de tractament de les aigües residuals, ni per EDAR ni per
fossa sèptica. Segon el document la parcel·la on s’ubicarà l’EDAR es situa al sud del casc urbà del
municipi, al costat de La Clareta i està de moment en procés de construcció.
Dades del Sistema de Sanejament a partir del Disseny per a la construcció de la EDAR a Perafita
• Població
Segons les dades de l’Ajuntament de Perafita, a l’any 2004 la població resident en aquest nucli és de
450 habitants, que pot ascendir fins als 600 habitants durant la temporada alta (caps de setmana i
estius).
• Població futura
Pel càlcul de la població futura s’ha considerat que la urbanització assolirà el seu sostre d’ocupació
l’any 2010, essent la població estimada fixa de 507 habitants i l’estacional de 676.
• Cabals abocats
Considerant aquest consum i l’estacionalitat de la població, han obtingut una dotació de 168,13
l/hab/dia. En resultar un valor de la dotació per sota de l’habitual, s’ha decidit prendre com a valor de
disseny una dotació mínima de 200 l /hab/dia, dels quals es preveu que un 85% arriben al sistema
de sanejament, tant en temporada baixa com en temporada alta. L’activitat industrial futura del terme
municipal de Perafita, representa una aportació a considerar en les aigües residuals que arriben a
l’EDAR de 1,60 m 3 /h.
El cabal que determina finalment, el dimensionat dels equips és el cabal de dilució, que s’obté a partir
del cabal mig horari, incrementant-lo 3 vegades en els trams on el col·lector funciona per impulsió i 5
vegades en els trams per gravetat.
20

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
En el cas de Perafita, tota la població pertany al nucli urbà. L’estacionalitat es pondera tenint en
compte que la duració del període estival es de 65 dies a l’any.
El cabal de disseny obtingut en el Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU
2002) de l’Agència Catalana de l’Aigua és de (153 m 3 /dia - 6,38 m 3 /h).
A la taula següent es poden observar les principals dades utilitzades pel dimensionat de la nova
estació depuradora d’aigües residuals.
Situaciò 2004 Situaciò 2010
Temp. Baixa Temp. Alta Temp. Baixa Temp. Alta
Població equiv. total 493 643 699 868
Cabals
Qmh (m 3 /h) 3.55 4.61 5.19 6.39
Qmd (m 3 /h) 85.14 110.64 124.55 153.28
Qph (m 3 /h) 10.74 13.40 14.82 17.69
Qd (m 3 /h) 17.74 23.05 25.95 31.93
Qmin (m 3 /h) 1.77 2.31 2.59 3.19
Càrregues Contaminants
DBO5 (mg/l) 347.43 348.70 336.73 339.77
DQO (mg/l) 694.86 697.40 673.46 679.53
MES (mg/l) 521.14 523.05 505.09 509.65
NTK (mg/l) 69.49 69.74 67.35 67.95
P (mg/l) 17.37 17.43 16.84 16.99
Cabal de Disseny
153 m 3 /dia 6.8m 3 /hora
Càrregues Contaminants admeses a la sortida de la EDAR (normativa Vigent)
DBO 5 25 mg/l
Pt 2 mg/l
MES 35 mg/l
NT 15 mg/l
Els terrenys on es preveu emplaçar l’EDAR que donarà servei a Perafita són potencialment
inundables degut a la seva proximitat a un torrent innominat. Per aquest motiu, s’han realitzat els
càlculs corresponents per a estimar l’alçada de la làmina d’aigua per a l’avinguda associada a 500
21

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
anys de període de retorn. D’acord amb els criteris tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua les
estacions depuradores d’aigües residuals de caràcter convencional han de situar-se a una cota tal
que no es produeixi la condició d’inundació amb l’avinguda associada a 500 anys de període de
retorn. De l’exposat en l’Estudi de inundabilitat s’ha previst la col·locació de la plataforma de l’EDAR a
la cota 716 m.
Descripció De Les Obres Actuals de l’EDAR a Perafita
El projecte en construcció contempla l’ampliació de la xarxa de sanejament existent, amb uns trams
per impulsió i uns altres per gravetat, mitjançant canonades de PE DN 75 i 315 respectivament, que
connecten amb la xarxa de sanejament actual. Aquests col·lectors enllaçaran les dues noves
estacions de bombeig amb la depuradora, també de nova construcció. La longitud total del col·lector
a projectar és d’uns 680 metres de tram per impulsió i d’uns 670 metres per gravetat.
La major part del traçat del col·lector es projecta per sota de camins de terra existent i carretera
asfaltada. El tram de canonada, situat a l’est del nucli urbà, que funciona per gravetat es projecta
sota terrenys dedicats a l’agricultura i al pasturatge.
A l’oest del nucli urbà s’ubicaran dues estacions de bombeig. La primera estació situada en una
parcel·la al nord-oest presentarà una superfície d’uns 50 m 2 i l’altre ubicada al sud-oest sobre una
superfície d’uns 20 m 2 . Totes dues estacions disposaran de dues bombes submergides de 36,10
m3/h de cabal.
Alhora, la nova Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) i el seu corresponent camí d’accés
(en uns terrenys agrícoles). Tindrà una superfície total de la parcel·la ocupada per l’EDAR de 1.034
m2. En la parcel·la de l’EDAR s’ha projectat la construcció d’un edifici en el qual s’ubicaran, en tres
sales diferenciades, els bufants per aireació del biològic i el grup de pressió d’aigua de serveis, els
quadres elèctrics i els serveis del personal de manteniment. La resta d’instal·lacions es localitzen a
l’aire lliure dins la zona urbanitzada de la nova depuradora.
Al llarg de tot el traçat de l’obra els pendents són molt suaus, a excepció de la zona de la parcel·la de
l’estació de bombeig situada al nord-oest del nucli. En aquesta estació s’ha previst la construcció d’un
mur de contenció de terres.
Degut a la complexitat del traçat dels col·lectors, en la Memòria del Projecte de la EDAR es pot
observar com la zona de l’àmbit d’estudi s’ha subdividit en 4 trams.
− Al primer tram es preveu la col·locació d’un col·lector per impulsió de 380 m de longitud. Aquesta
22

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
canonada es connectarà amb una nova estació de bombeig i finalitzarà enllaçant amb el col·lector
existent, situat al carrer dels Munts.
− El tram núm. 2 es pot subdividir en dos parts. La primera, proposa la instal·lació d’un col·lector per
gravetat, de 83 m de longitud, que connectarà dos traçats de canonada existent; i la segona, preveu
la instal·lació d’un col·lector per impulsió de 300 m de longitud, que connectarà un altre tram de
canonada existent amb una nova estació de bombeig.
− El següent tram projecta la instal·lació d’un col·lector per gravetat, de 440 m de longitud, que
connectarà part de la canonada existent amb la nova Estació Depuradora.
− El darrer tram preveu la col·locació d’un tram de col·lector per gravetat, de 67 m de longitud. En
aquest cas, es connectarà a l’Estació Depuradora de nova construcció, i transportarà tot el seu cabal
de sortida fins a l’abocament a la Riera de la Roca Llisa.
Els trams 3 i 4 dels col·lectors, la parcel·la on es construirà l’estació de bombejament situada al nord-
oest del nucli urbà i la parcel·la de la nova EDAR, de propietat privada, la resta són públics, la major
part dels terrenys afectats corresponen a sòls agrícoles dedicats al pasturatge.
Les característiques principals dels elements de l’EDAR.
• Pou d’entrada i desbast de gruixuts. Presenta unes dimensions en planta de 0,80 x 0,80 m,
disposant al seu pas d’una reixa de neteja manual de gruixuts amb pas de sòlids de 60 mm i d’una
reixa neteja manual de mitjos amb pas de sòlids de 35 mm.
• Tamisat de sòlids fins. Es realitza en un tamís autonetejant d’espira de 3 mm de pas lliure.
• Mesura de cabal d’entrada al tractament biològic. Es mesura amb un cabalímetre electromagnètic
DN 100 situat dins de la troneta de la sortida de l’aigua a tractar.
• Bypass de tractament biològic. L’excedent de cabal pretractat que no passa al tractament biològic
surt per un sobreeixidor que porta a la conducció de bypass, pel seu abocament posterior.
• Reactor biològic (aireació perllongada). S’ha projectat en planta octogonal, amb el decantador situat
al mig del mateix, el diàmetre del cercle inscrit és de 8,00 m, i l’alçada total és de 4,00 m, amb un
volum útil de 174 m3.
Dintre se situa una graella amb 27 difusors de bombolla fina.
• Sistema de producció d’aire. L’aire necessari pel procés biològic s’impulsa mitjançant tres bufadors
situats a l’edifici de control, les dimensions totals de la planta són 9,70 x 4,00 m, amb una alçada
lliure interior de 2,75 m. Aquest edifici també allotja els quadres elèctrics i control, el grup de pressió
d’aigua de serveis i els lavabos pel personal d’explotació.
• Decantador secundari. El decantador secundari situat dintre del propi reactor i construït amb PRFV,
té un diàmetre superior de 5,90 m, amb el corresponent canal de recollida perimetral.
• Sortida d’aigua tractada. L’aigua tractada surt a una troneta de 0,80 x 0,50 m a partir de la qual es
23

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
dirigeix cap al pou on es connectarà amb el bypass i a continuació tot aquest cabal circularà cap al
punt d’abocament al Rec de la Roca Llisa.
• Recirculació de fangs. Els fangs del decantador són recirculats al reactor mitjançant una bomba
d’emulsió situada al propi decantador.
• Bombeig de fangs en excés. Els fangs en excés s’extreuen del fons del decantador mitjançant una
bomba submergible de 8 m3/h, amb destinació a la sitja de fangs.
• Sitja d’emmagatzematge de fangs. Els fangs en excés s’emmagatzemen en una sitja de fangs,
construïda en formigó armat, de 3,00 x 3,00 m en planta i alçada total 4,00 m, des de la qual són
evacuats pel seu tractament extern en altres instal·lacions alienes al present projecte.
La sortida d’aigua tractada s’uneix en un pou amb el col·lector del bypass del biològic, per arribar
finalment al punt d’abocament al Rec de la Roca Llisa. S’ha projectat una obra de sortida al rec, que
queda en el talús natural, disposant d’aletes de protecció laterals. El col·lector de sortida és de
polietilè de 315 mm de diàmetre, arribant al punt d’abocament a la cota 710,45m
4.1.2. Zona vulnerable a la contaminació per nitrats
El mapa de zones vulnerables de contaminació per nitrats del Departament de Medi Ambient i
Habitatge (DMAH) de la Generalitat de Catalunya inclou tot el terme de Perafita.
Segons el Reial Decret 261/1996 de 16 de febrer, es considera que una zona és vulnerable a la
contaminació per nitrats quan les seves aigües es troben en alguna de les següents situacions:
a) Aigües superficials que presenten o poden arribar a presentar si no s’actua segons els
programes d’actuació d’aquest mateix decret, una concentració de nitrats superior a 50 mg/l
(segons annex 1 del Reglament de l’Administració Pública de l’Aigua i la Planificació
Hidrològica, aprovat pel RD 927/1988, modificat pel RD 1541/1994 de 8 de juliol).
b) Aigües subterrànies amb una concentració de nitrats superior a 50 mg/l o que pugui arribar a
superar aquest límit si no s’actua segons els programes d’actuació d’aquest mateix decret.
c) Embassaments, llacs naturals, estanys, estuaris i aigües litorals que es trobin en estat
d’eutrofització o puguin eutrofitzar-se en un futur proper si no s’actua segons els programes
d’actuació d’aquest mateix reglament.
A Perafita hi ha 2 zones vulnerables diferenciades. Ocupant la major part del terme hi ha la zona
vulnerable de Perafita, amb aigües de l’aqüífer dels lacustres oligocènics d’Artés.
A la part est, i amb una extensió més reduïda, hi ha la zona vulnerable de St. Boi de Lluçanès amb
les aigües de l’aqüífer de les calcàries paleògenes de la Plana de Vic-Collsacabra i el mateix aqüífer
dels lacustres d’Artés.
24

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
Zones vulnerables a la contaminació per nitrats. Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH).
4.1.3. Climatologia
El municipi de Perafita té un clima mediterrani de muntanya mitjana, amb tendència continental. Per
analitzar–lo s’han considerat les estacions meteorològiques més pròximes al terme municipal.
Actualment i des del 2001 Perafita disposa d’una estació meteorològica (situada al costat del Mas La
Tria), per tal d’analitzar el clima de la zona però no es disposa de suficients dades i s’han considerat
les dades de l’estació meteorològica automàtica (EMA) del municipi d’Orís (Osona), situat
aproximadament a 10 km de Perafita.
La precipitació mitjana anual és de 617,1 mm, amb una mitjana de precipitació de 92 dies a l’any i 68
dies de glaçada. La temperatura mitjana anual és de 12,6 ºC, arribant a una temperatura màxima
mitjana de 26,1ºC a l’agost i una temperatura mínima mitjana de –0,8ºC al gener.
La humitat relativa mitjana anual és del 71,93%
El vent predominant a la zona és del Sud-Oest i la seva velocitat mitja 1,6 m/s.
25

Precipiració mm
90,0
80,0
70,0
60,0
50,0
40,0
30,0
20,0
10,0
0,0
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
gener
febrer
Diagrama ombrotèrmic
abril
maig
juny
Diagrama ombrotèrmic (Font de les dades: SMC)
4.1.4. Geologia, litologia i edafologia
juliol
agost
setembre
Precipitació Temperatura
octubre
novembre
desembre
La geologia de la zona pertany principalment a l’època de l’Eocè Superior- Oligocè.
La major part del municipi està format per margues i gresos (PEmg), mentre que al sud hi ha una
petita zona de lutites roges, gresos i conglomerats (PEOgs).
També hi ha unes petites taques de sediments de fons de valls i rieres (Q).
Epígraf: PEmg
Litologia: margues i gresos
Era: CENOZOIC
Període: PALEOGEN
Època: EOCÈ
Edat: PRIABONIÀ INFERIOR
Epígraf: Q
Litologia: sediments recents de fons de valls,
Epígraf: PEOgs
25,0
20,0
15,0
10,0
5,0
0,0
Temperatura ºC
Litologia: lutites vermelles, facies i conglomerats
Era: CENOZOIC
Període: PALEOGEN
Època: EOCÈ-OLIGOCÈ
26

ieres i peu de mont.
Era: NEOZOIC
Període: QUATERNARI
Època: HOLOCÈ
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
L’edafologia predominant per la seva geologia, són els sòls desenvolupats a partir de la calcària com
a roca mare, anomenats cambisòls, segons la classificació de la FAO.
Aquesta unitat edàfica es caracteritza per ser de colors clars, amb un epipedió òcric o úmbric, o de
tendència mòl·lica insuficientment desenvolupada. Són sòls ben drenats, que es troben en posicions
geomorfològiques diverses.
Dins del grup dels cambisòls, a Perafita hi predominen els de tipus Bk-3cb amb rendzines i litosòls
calcaris associats, en fase edàfica lítica.
Font: Història Natural dels Països Catalans. Vol. 3. Recursos geològics i sòl.
4.1.5. Orografia i geomorfologia
El municipi es troba situat a uns 750 m d’alçada, al bell mig de l’altiplà de Lluçanès, el qual està
delimitat pel Serrat del Molar a l’oest i pel Collet de les Valls a l’Est.
Perafita no presenta pendents importants, però tampoc és una zona plana, i l’altiplà en el qual es
troba és com una gran plataforma inclinada, des de l'extrem nord (900-1000 m), en contacte amb el
Ripollès i els Pre-pirineus, cap al sud i sud-oest (450-500 m), per on s'escolen els rius principals, la
riera de Lluçanès i la Gavarresa.
Les elevacions més importants són el serrat del Patxeri (801 m) i el serrat dels Ribolls (820 m) situats
al sud del municipi, el serrat del Coll (801 m), el Puig Major (870 m) i el serrat de les Roquetes (826
m) a l’est, el serrat de Cal Mirot (721 m) a l’oest i el Cap de la Baga (777 m) i el Puigbofí (840 m) al
nord.
4.1.6. Atmosfera
Emissions
Les emissions atmosfèriques de Perafita es produeixen principalment per l’activitat relacionada amb
l’habitatge i el transport dels prop de 400 habitants que hi viuen.
27

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
Pel que fa a l’activitat econòmica, es considera que tant l’agricultura i la ramaderia com les 5 petites
indústries que hi ha, - 4 de dedicades a l’alimentació (1 d’embotits, 2 panificadores i 1 de formatges) i
1 de fabricació de xarxes de malla per a la construcció, agricultura i transport -, no ocasionen
problemes d’emissions.
Segons l’Informe sobre el canvi climàtic de Catalunya elaborat pel Consell Assessor per al
Desenvolupament Sostenible per la Generalitat de Catalunya l’emissió al 2001 va ser de 8,4 tones de
CO2 equivalent / habitant i any. D’aquestes emissions s’estima que un 72% provenen de la crema de
combustibles fòssils (Gas, petroli i carbó) de l’energia produïda amb aquests mitjans, el 38,1%
s’utilitza en el transport. Tenint en compte a l’any 2007 hi havien 394 habitants, podem concloure que
anualment es generen unes 3.309,6 tones de CO2.
Qualitat acústica
En termes generals, es considera que un dels principals causants de la contaminació acústica és el
trànsit rodat.
En el cas de Perafita, hi ha 3 carreteres. La BP-4653 és la més important, travessa tot el municipi i
comunica amb la carretera comarcal de Vic i Berga. Les altres dues només fan petites intrusions al
municipi. Una d’elles, la BV-4601 comunica el nucli de Perafita amb St. Bartomeu del Grau, i l’altra, a
la BV-4341 arriba al nucli veí de Lluçà.
Tenint en compte el mapa acústic de la xarxa de carreteres del 2005-2006 i el mapa de punts de
control acústic de les carreteres, tots dos del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), cap
de les vies que passen pel municipi no presenta nivells acústics importants, per sobre dels 65 dB.
Així doncs, Perafita no es pot considerar un municipi molt transitat. L’activitat industrial del municipi
també és minoritària, de manera que no presenta problemes de soroll.
Contaminació lumínica
Per la reduïda superfície urbanitzada del municipi, no es considera que la il·luminació viària pugui
comportar afectacions rellevants en referència a aquest aspecte.
Segons el mapa de contaminació lluminosa esmenada pels ajuntaments de Catalunya i aprovada pel
Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) el 19 de juny del 2007, la major part del municipi
de Perafita està classificat com a zona E2 (zona de protecció alta), exceptuant el nucli poblacional,
que es considera zona E3 (protecció moderada).
Exposició a camps electromagnètics
28

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
Pel terme de Perafita no hi passa cap línia d’alta tensió, i la més propera està situada a 4Km i
travessa els termes veïns de St. Martí d’Albars i Olost. Es tracta d’una línia de 110KV que té l’inici a
la central tèrmica de Cercs i acaba a la ciutat de Girona.
El municipi de Perafita no disposa de cap estació de servei pel subministre de carburants.
Pel que fa a gas natural, Perafita disposa d’una petita xarxa de distribució que proveeix de gas els
carrers del Pg. Del Pirineu, Pg. Del Remei i un tram del Camí Ral, que formen una petita urbanització
propera al Castell. La distribució es fa a partir d’un dipòsit situat al final del passeig del Remei.
4.2. Medi Biòtic
4.2.1. Vegetació
Vegetació potencial
La vegetació de Perafita és del tipus eurosiberiana, potencialment de roure martinenc (Quercus
humilis).
La intervenció de l’activitat antròpica a la zona, ha donat lloc a la presència del pi roig (Pinus
sylvestris), un bosc secundari que actualment està permetent la recuperació de la roureda primària, i
que dóna lloc tant a boscos exclusius de pi roig com a boscos mixtes de pi roig i roure que alhora es
combinen amb prats i camps de conreu.
Vegetació actual
Així doncs, majoritàriament podem diferenciar 3 tipus de comunitats vegetals:
• Bosc de roure martinenc
• Bosc mixt de roure i pi roig
• Pastures
El bosc de roure martinenc (Quercus humilis) característic de les comarques interiors d’hiverns freds,
s’estén pels sòl calcaris de les zones més humides, al voltant dels 800 m d’altitud.
L’estat arbori no presenta un poblament atapeït d’arbres, degut a la intervenció antròpica que ha
sofert. Per contra, l’estrat arbustiu sí que està ben desenvolupat i és ric en quantitat i diversitat.
L’espècie dominant és el boix (Buxus sempervirens), i l’esbarzer (rubus ulmifolius), en menor
proporció l’avellaner (Corylus avellana), el ginebre (Juniperus communis), l’arç blanc (Crataegus
monogyna), el xuclamel xilosti (Lonicera xylosteum), etc. L’estat herbaci també es mostra dens i
29

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
diversificat, incorpora moltes plantes de les clarianes, de les vorades i de les pastures adjacents com
és el cas del fenàs (Brachypodium phoenicoide). Altres espècies que també hi són presents són el
marxívol (Helleborus foetidus), la fetgera (Anemone hepatica), algunes molses (Hylocomium,
Hypnum, Scleropodium...) etc.
A les zones més pròximes al nucli de població, el bosc de roure és barreja amb el de pi roig (Pinus
sylvestris), característic de les zones més eixutes de la muntanya mitjana.
L’estrat arbustiu no és especialment abundant, però destaca amb espècies com el boix (Buxus
sempervirens) , l’avellaner (Corylus avellana) o el ginebre (Juniperus communis) etc. El tret més
característic d’aquest bosc de pi roig és l’estrat muscinal, que cobreix el 100% del terreny donant
aspecte de catifa de diversos centímetres. Les espècies predominants en aquest estrat herbaci i
muscinal són les molses (Hylocomium splendens, Scleropodium purum, etc.), la veça de muntanya
(Lathyrus montanus), decàmpsia (Deschampsia flexuosa), etc.
Els prats estan formats per una combinació de jonceda típica, ocupant les zones més eixutes, i
jonceda amb plantatge mitjà a les zones més humides, totes dues característiques del domini de la
roureda de roure martinenc. Prosperen bé entre el 400 i 1000m d’alçada.
En el cas de la jonceda típica hi destaquen les següents espècies: jonça (Aphyllanthes
monspeliensis), fenàs de marge (Brachipodium phoenicoides), farigola (Thymus vulgaris), argelaga
(Gesnista scorpius), panical (Eryngium campestre), pinya de sant Joan (Centaurea conifera), llistró
(Brachipodium retusum), etc.
Pel que fa a la jonceda amb plantatge mitjà, continuen destacant-hi majoritàriament la jonça
(Aphyllanthes monspeliensis), fenàs de marge (Brachipodium phoenicoides), farigola (Thymus
vulgaris), argelaga (Genista scorpius). També hi destaca la presència del càrex (carex flacc), la
coronil·la mínima (Coronilla minima), etc. i malgrat el nom de la comunitat vegetal, el plantatge mitjà
(Plantago media) hi és poc abundant.
Arbres monumentals
A Perafita hi ha 6 arbres que tot i no estar catalogats sota cap figura de protecció es poden
considerar d’un interès especial, degut a les seves dimensions, bellesa o edat considerable: l’Alzina
de la Riera, l’Alzina Bonica de Bosquets, l’Alzina situada prop de la fabrica d’embotits, el Roure de
l’Hostal Nou, el Roures de Sta. Margarita i el Roure Bonic de la Tria.
4.2.2. Ecosistemes
El paisatge de Perafita representa majoritàriament un mosaic de bosc i zones de conreu. Es poden
determinar els següents hàbitats:
30

Bosc mixt
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
Els boscos de la zona no presenten grans superfícies, sinó que són petites taques entre els camps
de conreu i els prats de pastura. Al nord del municipi, aquest bosc guanya protagonisme i és l’habitat
dominant.
Les espècies majoritàries són el roure (Quercus humilis) i pi roig (Pinus sylvestris). En general el
sotabosc és poc dens.
Camps de conreu
Els camps de conreu s’estenen per tot el terme municipal, majoritàriament a la zona propera al nucli.
Es tracta de conreus de secà de cereals i farratges.
Pinedes de pi roig
En algunes zones el pi roig ha guanyat protagonisme (Pinus sylvestris ) i forma boscos densos amb
sotabosc variable des de molt dens en zones on no es produeix cap interacció amb el bosc a zones
sense sotabosc o amb sotabosc escàs, que generalment són zones de pastura.
Prats de pastura intensiva
Els prats de dall destinats a la pastura del bestiar boví es troben a l’oest i nord-oest i a l’est del
municipi, entremig dels boscos de pi roig i roure.
Bosc de ribera
Al voltant de la riera Gavarresa, al límit entre Perafita i Lluçà, s’estén una franja de bosc de ribera
amb espècies com el pollancre (Populus spp.) o Salix purpurea.
4.2.3. Fauna
La intervenció antròpica en l'evolució de la vegetació de la comarca ha influït directament en
l’adaptació de la fauna als nous hàbitats. Tot i així, a la zona encara s’hi poden trobar algunes
espècies animals típicament mediterrànies.
A l'àrea de les rouredes de roure martinenc hi habita el senglar (Sus scrofa), la geneta (Genetta
genetta), el tudó (Columba palumbus), el gamarús (Griphola gigantea), el ratolí de bosc (Apodemus
sylvaticus) i la mallerenga petita.
En elsls boscos on hi dominen les pinedes de pi roig podem trobar-hi ocells com el trencapinyes
(Loxia curvirostra) i el pinsà (Fringilla coelebs), el cucut (Cuculus canorus), esquirols (Sciurus sp.) i
31

llangardaixos (Lacerta lepida).
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
A les àrees de conreus i erms hom troba la guatlla (Coturnix coturnix), la puput (Upupa epops), el
pardal (Passer domesticus), la perdiu (Alectoris rufa), la garsa (Pica pica), la guineu (Vulpes vulpes) i
la mostela (Mustela nivalis).
La fauna fluvial és molt escassa a causa de la manca de cabals d’aigua importants i la qualitat
d’aquesta. Tot i així, a les basses artificials i fonts, els gripaus (Bufo bufo), els tritons (Triturus sp.),
les granotes (Rana sp.) i les salamandres (Salamandra sp.) troben el seu medi òptim per a viure.
4.2.4. Espais protegits
El municipi de Perafita no està inclòs dins de cap espai PEIN, de totes maneres els espais PEIN més
propers a la zona són els de: La Riera de Merlés, La Riera de Sorreigs, Montesquiu, Serres de Milany
– Santa Margarida i Puigsacalm, Bellmunt, Serra de Picancel.
La comarca d’Osona, i per tant, el municipi de Perafita, està inclòs dins el Pla Territorial Parcial de les
Comarques Centrals. Segons aquest pla, la part occidental del terme, que limita amb St. Martí
d’Albars i Lluçà, seguint la riera Gavarresa, juntament amb l’entorn del Rec del Gorg Negre, i un petit
espai a la part est del municipi es consideren sòl de protecció especial de valor natural i de connexió.
Aquesta figura de protecció fa referència als sòls no urbanitzables en què concorren valors que
justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possibilitats de transformació que els
poguessin afectar, i que cal preservar pel seu valor com a peces i connectors d’interès natural.
Des d’aquest punt de vista també cal destacar tres camins ramaders, el Camí Ramader de Sant
Bartomeu del Grau, el Camí Ramader de l’Hostal i el Camí Ramader de Perafita. Aquests tres camins
estan situats a la part nord est del municipi i no estan catalogats, no obstant i com a corredors
biològics són de gran interès i per tant haurien de catalogar-se i protegir-se.
La resta del municipi es defineix com a sòl de protecció preventiva. Segons els Pla Territorial parcial
de les Comarques Centrals. Rep aquesta denominació el sòl no urbanitzable no inclòs en la protecció
especial o territorial.
Al voltant de la Gavarresa s’han identificat tres habitats d’interès comunitari no prioritaris, d’acord
amb la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i
de la fauna i flora silvestre (modificada per 97/62/CEE), que són els següents:
- Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya (codi 3240)
- Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion (codi
6420)
32

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
- Albaredes Salzedes i altres boscos de ribera (codi 92A0)
Aquestes zones es tindran en compte i es respectarà la vegetació anteriorment esmentada, excloent
els usos del territori que puguin malmetre aquest tipus d’habitats. El plànol d’hàbitats es pot observar
on estan localitzats aquests hàbitats.
4.3. Medi antròpic
4.3.1. Paisatge
El paisatge característic del municipi està format per un mosaic de boscos i camps de conreu. El nucli
poblacional es troba situat a la part central del municipi i s’estén de manera allargassada en sentit
nord-est sud-oest. A la zona més plana del municipi és on els camps de conreu són més abundants.
A l’oest del municipi, el pas de la riera principal, la Gavarresa, dóna lloc a un relleu més accidentat.
Al plànol d’unitats del paisatge es poden distingir quines són aquestes i a on es poden trobar. Al
municipi se n’han descrit quatre per les seves característiques i similitud:
- Bosc clar
- Bosc dens
- Prats de pastura i de cultiu
- Zones de rieres i torrents
UNITAT 1
Morfologia Zones de pendents poc pronunciades.
Vegetació
Color del paisatge
Observabilitat
Es tracta de zones generalment de bosc mixt amb roure martinenc i pi roig, amb un
sotabosc escàs.
Es tracta de color estacional, dominat pels grocs marrons, vermellosos i durant la
tardor, amb taques verdes dels pins, a l’hivern dominen els marrons i a la primavera
i l’estiu els verds.
Es tracta de zones pròximes al nucli de població i a les cases aïllades, per tant té
una observabilitat alta
Presència humana Mitja, zona lligada amb les pastures i la més pròxima al nucli urbà.
33

Morfologia Zones de pendent.
Vegetació
Color del paisatge
Observabilitat
Presència humana
Morfologia
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
UNITAT 2
Es tracta de zones de bosc de pi roig concentrades a la zona nord i a les vores de
rieres i torrents.
Es tracta d’una zona de color homogeni durant tot l’any, d’un verd blavós
característic del pi roig.
Es tracta de zones concentrades a la part nord del municipi i per tant de les més
aïllades, conseqüentment la seva observabilitat baixa.
Baixa, la presència humana està directament relacionada amb les masies que hi ha
a la zona i la seva concurrència.
UNITAT 3
Zones planes localitzades al voltant del nucli de Perafita i a la zona est i sud-est
bàsicament. Es tracta dels sòls més profunds, més aptes pel conreu i de més fàcil
accés.
Vegetació Són zones de conreus de secà i de pastures.
Color del paisatge
Observabilitat
Es tracta de color estacional, dominat pels grocs a l’estiu, els marrons a la tardor
l’hivern i els verds a la primavera.
Es tracta de zones pròximes al nucli de població i a les cases aïllades, per tant la
seva observabilitat és alta.
Presència humana Mitja, zona lligada amb les pastures i la més pròxima al nucli urbà.
UNITAT 4
Morfologia Zones directament lligades a la morfologia dels rius i torrents.
Vegetació
Color del paisatge
Observabilitat
Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya, jonqueres i herbassars graminoides
humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion, albaredes Salzedes i altres boscos
de ribera.
Es tracta de color estacional, dominat pels grocs marrons, vermellosos i durant la
tardor, amb taques verdes dels pins, a l’hivern dominen els marrons i a la primavera
i l’estiu els verds.
Es tracta de zones força aïllades del nucli urbà, per tant té una observabilitat és
baixa.
Presència humana Baixa, zona aïllada del nucli urbà i lligada amb els cursos d’aigua del municipi.
Les quatre zones descrites com a unitats del paisatge es mantenen i respecten en el present Pla
34

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
d’Ordenació Municipal per tal de conservar el valor del paisatge, en aquest cas molt apreciat des del
punt de vista de la població i del consistori.
4.3.2. Usos del territori
Els principals usos del sòl són els camps de conreu herbaci de secà (cereals i farratges) que es
combinen amb el bosc aciculifoli de pi roig, el bosc caducifoli de roure martinenc, el bosc mixt de
totes dues espècies i els prats de pastura.
El nucli urbà i urbanitzacions ocupen una part molt petita del municipi.
Figura 2. Usos del sòl (2002). Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH).
4.3.3. Infrastructures i camins
Perafita és travessada de nord a sud per la carretera BP-4653, que comunica al sud amb Prats de
Lluçanès i amb la nova carretera que s’està construint des de l’eix transversal (C-25) per enllaçar Vic
amb Olost, Prats i Gironella, fins a connectar amb la C-16. Al nord, la BP 4653 arriba fins a Sora i St.
Quirze de Besora, on enllaça amb la C-17.
A l’est del municipi, la carretera BV-4601 fa de límit entre Perafita i el municipi veí de St. Boi de
Lluçanès. Aquesta carretera comunica amb St. Bartomeu del Grau i Vic, connectant al seu pas per
Gurb amb la C-25 i la C-17.
Per últim, a l’extrem septentrional del municipi, la ctra. BV-4341 hi fa una petita intrusió de 1 km
aproximadament, comunicant amb el municipi veí de Lluçà.
També hi ha una gran quantitat de camins d’ús públic que comuniquen el poble amb les diferents
masies, així com alguns camins intramunicipals, com els que comuniquen Perafita amb Sta. Eulàlia
35

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
de Puigoriol (t.m. de Lluçà) i amb St. Martí d’Albars.
Per la banda est del terme hi ha 3 camins ramaders, tot i que no estan catalogats com a tals en el
mapa de municipis amb camins ramaders del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de
la Generalitat de Catalunya. Aquests camins es troben situats a: a la part nord el Camí ramader de
St. Bartomeu i seguint aquest en direcció sud el Camí ramader de l’Hostal i el Camí ramader de
Perafita.
No s’hi troben vies ferroviàries, per tant, el transport públic es realitza per carretera: hi arriben 2
autobusos diaris des de Vic.
4.3.4. Demografia
Durant l’últim segle, la població de Perafita ha experimentat un període de creixement i un de
decreixement, de manera que pràcticament hi ha el mateix nombre d’habitants a principis del s XX i
del s XXI.
A la taula 1 es pot veure com a l’any 1900 Perafita tenia una població de 391 habitants, que va anar
creixent fins a meitat de segle. Al 1950 arribava a uns 600 habitants censats. Des d’aleshores es va
iniciar una davallada fins a l’any 1991, quan la població era de 338 habitants. Durant els últims 16
anys s’ha observat un lleuger augment del nombre d’habitants que ha portat fins a recuperar gairebé
la mateixa població que hi havia a començament del segle passat: 394 habitants a l’any 2007.
La taula 2 mostra el discret augment de població dels últims anys, amb un valor mitjà del 1,3%.
Evolució de la població (1917 – 2007)
Any Població Any Població
1900 391 1981 356
1910 390 1991 338
1920 575 2001 362
1930 583 2002 366
1936 529 2003 364
1940 516 2004 371
1950 594 2005 378
1960 563 2006 379
1970 506 2007 394
Font: IDESCAT
36

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
Creixement de la població recent.
Font: IDESCAT
Any Població %creixement
2001 362 -
2002 366 1,1
2003 364 -0,5
2004 371 1,9
2005 378 1,8
2006 379 -0,2
2007 394 3,9
2008 407
4.3.5. Patrimoni arquitectònic, històric i arqueològic
A Perafita hi podem trobar diversos elements d’interès cultural i patrimonial.
- Església de Sant Pere, situada dins el nucli poblacional.
- L’ermita del Remei, que data del s. XVIII.
- Església de Sta. Margarida de Vilaltella, església romànica reconstruïda en època barroca.
- Castell o Castellnou (Antiga casa del Puig). Era una edificació romànica del s XIII, que va
esdevenir castell amb torres i altres elements medievals a finals del s XIX.
- Dins el nucli del poble, les cases conserven l’arquitectura i estil del s XVIII, moltes d’elles
restaurades, i lluint sobre la porta d’entrada les típiques llindes (fusta o pedra travessera
sobre un portal o finestra que es recolza sobre els muntants, i on hi ha escrita la data i nom
del propietari de la casa). Les llindes daten dels s XVII, XVIII i XIX.
- El municipi de Perafita té prop d’una cinquantena de masies, d’entre les quals destaquen: les
Heures, amb la capella de St. Antoni Abat, La Serra, La Roca, La Tria, Pallars, Bosquets, La
Riera, El Roure, La Roca del Mill, Mascarella, Les Valls, El Cel, Cruells, Les Roquetes, Cal
Terri, Cal Fusta, L’Hostal Nou, Cal Teulats, Basses, La Franquesa, Cal Mirot, La Casanova de
Pallars, La Casanova d’en Roca, Bols, Rocatova de Baix, Cal Pastor, La Bauma, Terradelles,
Cogullers, Novelliques, etc...
4.3.6. Activitats socio-econòmiques
Actualment, la major part de la població treballa en els sectors de la indústria (36,3%) i els serveis
37

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
(36,3%). Aquest darrer sector està experimentant un creixement en detriment de l’agrícola, que
actualment acull un 13% de la població. El 13,4% restant es dedica a la construcció.
L’Any 2001 a Perafita hi havia 6 indústries, 11 professionals dedicats a la construcció, 6 comerços al
detall, 17 empreses o professionals de serveis i 4 artistes.
Cal destacar les indústries dedicades a la fabricació de coques i embotits de gran prestigi.
Un 36,3% de la població activa de Perafita treballa al mateix municipi o a la comarca, i un 63,6% es
desplaça a fora d’aquesta per treballar.
4.4. Riscos
4.4.6. Inundació
Perafita es troba situat en un altiplà que tendeix a inclinar-se cap al sud-oest, direcció cap a la que
s’escolen els recs i rieres. El nucli principal de població està envoltat per 2 rieres, al nord i al sud,
però totes dues es troben enfonsades respecte el nivell del poble. Aquesta situació fa que el poble no
presenti perill d’inundació.
4.4.7. Incendi forestal
En referència a la prevenció d’incendis forestals, la part central del municipi, dominada per camps de
conreu, presenta un risc baix. Als extrems nord i sud-est del terme el risc és moderat i tan sols en
punts concrets del sud hi ha un risc alt.
El risc d’incendi forestal, dins dels riscos que poden afectar a la població del municipi, és el més
important al municipi de Perafita degut a la seva situació. L’any 1994 els grans focs del Berguedà van
arribar fins a menys de 15 km del terme. La perillositat d’aquest risc, i l’augment de la massa forestal
de Perafita fan important la previsió de mesures correctores i de seguretat.
Al llarg de l’any es diferencien 3 períodes de regulació d’activitats que poden suposar un risc incendi.
- 16 d’octubre a 14 de març: Període en què es permet encendre foc i utilitzar bufadors sempre i
quant es segueixin les mesures preventives estipulades per l’Article 14 del Decret 64/1995.
- 15 de març a 15 d’octubre: No es podrà fer foc o utilitzar bufadors a excepció d’autorització
expressa de l’organisme competent que estipularà les mesures preventives necessàries. (Article
15 i 16 del Decret 64/1995)
- 15 de juny a 15 de setembre: Període d’alt risc d’incendi en determinades zones. Durant aquest
període i a excepció d’autorització expressa de l’organisme competent, no s’autoritzaran treballs
38

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
que generin restes vegetals, i quedaran en suspens les autoritzacions previstes en el punt
anterior. (Article 17 del Decret 64/1995)
Perafita pertany a l’ADF del Lluçanès, juntament amb 10 municipis més de la zona, i que l’integren
els propietaris forestals i els ajuntaments d’aquests mateixos municipis.
En els darrers anys, no hi ha hagut cap incendi forestal.
4.4.8. Riscos electromagnètics
Pels tipus de línies elèctriques que hi ha a Perafita, els riscos electromagnètics creiem que són de
molt poca importància a la zona. La importància d’aquest tipus de riscos en el municipi de Perafita
recau en els diversos transformadors escampats pel terme municipal.
L’impacte de les línies elèctriques a l’entorn natural i en la salut de les persones és un tema que
suscita força controvèrsia i debat social. Però l'informe final de la comissió d'experts en matèria de
línies elèctriques d'alta tensió (Departament d'Indústria, Comerç i Turisme, 2001) conclou "que no hi
ha arguments prou convincents per a defensar una relació causal entre els camps i determinats
tipus de càncer. (...) El coneixement actual no confirma l'existència de cap conseqüència greu i
irreversible per a la salut humana, causada per l'exposició als camps electromagnètics de baixa
magnitud i freqüència, com els generats per les línies elèctriques". Amb tot, donada la incertesa
encara existent, es recomana d'actuar segons el principi de la limitació prudent. Així doncs, existeixen
dues normes principals a l’hora d’establir els nivells de referència d’exposició a les emissions
electromagnètiques. Són:
- La Recomanació del Consell de la Unió Europea de 12 de juliol de 1999, relativa a l’exposició del
públic en general a camps electromagnètics.
- Els límits establerts per la Comissió Internacional sobre la Protecció de les Radiacions no ionitzants
(ICNIRP).
Aquestes dues fonts fixen els nivells de referència per a l’exposició del públic en general als
camps electromagnètics de 50 Hz (la freqüència de les línies d’alta tensió) en 5 kV/m per a la
intensitat de camp i en 100 μtesla per a la densitat de flux magnètic. Aquests valors, traduïts en
termes de relació entre nivell de camp electromagnètic i distància mínima de separació a una línia
elèctrica, s’exposen en la següent taula i es registren en el Real Decreto 1066/2001 de 28 de
septiembre por el que se aprueba el Reglamento que establece condiciones de protección del
dominio público radioeléctrico, restricciones a las emisiones radioeléctricas y medidas de protección
sanitaria frente a emisiones radioeléctricas.
39

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
Tensió de la línia elèctrica (en kV) Distància mínima a la línia elèctrica (metres)
Fins a 66 5,0
110 5,0
132 5,0
220 5,5
380 7,1
4.4.9. Nevades, glaçades i onades de fred
Pel que determina el pla NEUCAT, Perafita es troba en risc de nevades, glaçades i onades de fred
pel fet de situar-se per sobre dels 400 metres d’altura snm, motiu pel qual està obligat a l’elaboració
d’un PAM (Programa d’Actuació Municipal).
4.4.10. Tecnològics
No hi ha risc en cas d’accidents a la indústria química on s’hagués d’activar el PLASEQCAT, atès
que no hi ha aquest tipus d’indústria al municipi.
L’establiment industrial inclòs en aquest pla que es troba més proper a Perafita és l’empresa
Desimpacte de Purins Voltregà SA, situada a uns 10Km, al terme de Les masies de Voltregà.
40

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
5. DETERMINACIÓ DELS OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS
DE PROTECCIÓ AMBIENTAL
5.1. Sensibilitat ambiental
S’ha sectoritzat l’àmbit del planejament en sis unitats homogènies des del punt de vista de la
sensibilitat ambiental, que són les següents:
ZONA 1: Casc urbà i el Castell
ZONA 2: La Tria i la fàbrica d’embotits
ZONA 3: Bosquets.
ZONA 4: La Roca.
ZONA 5: Puigmajor.
ZONA 6: Zona Forestal de les Heures-Cogullers.
A cada una de les unitats homogènies se li ha assignat un valor de sensibilitat ambiental de
cadascun dels aspectes a considerar. L’anàlisi s’ha realitzat en taules, per unitats i amb sensibilitat i
sense mesures correctores. S’han previst quatre classes de sensibilitat, que correspon als nivells
d’afecció si s’ocupés el territori amb l’ús previst i l’actual:
ZONA 1: CASC URBÀ I EL CASTELL
Codi Sensibilitat
1 Baixa
2 Moderada
3 Alta
4 Molt Alta
La unitat homogènia del casc urbà de Perafita és la part que queda més afectada pel POUM.
Aquesta unitat està classificada com a Sòl Urbanitzable i Sòl Urbà a les NN.SS. de 1991.
El casc urbà de Perafita és una zona situada a la part central del municipi. Al nord hi ha la principal
àrea forestal del municipi. A l’est, nord-oest, sud i oest, bàsicament el paisatge és agroforestal amb
un mosaic de camps de cereals, farratges i prats de pastura intercalats amb petites zones forestals
(pins, alzines i roures...).
41

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
El nucli de Perafita té la major part dels 407 habitants de la població (font d’informació Ajuntament de
Perafita). Els principals accessos al nucli són per les carreteres BP-4653 i la carretera BV-4601. Els
habitatges del casc urbà es situen en una alçada mitjana de 700 metres.
El nucli antic de Perafita és la zona compresa entre el carrer Nou pel sector nord i pel sud
aproximadament limita amb el carrer Major, la zona del Veral de Montjuic també forma part del casc
antic. La part del casc urbà on hi ha els habitatges de més recent construcció és la part nord-est i
nord-oest.
Actualment el casc urbà de Perafita ja és un nucli compacte i el creixement previst també és seguint
aquest model urbanístic, ja que el sòl urbà, urbanitzable i industrial es situa, tal i com és ara, a banda
i banda de la carretera BP-4653 dividint el poble en dues vessants. Els límits de creixement són: pel
nord, el Collet de la Senyera; pel sud, els límits són al Padró de Sant Agustí; pel cantó oest, Cal
Ferrer Xic; i per l’est, les granges que hi ha a tocar del camí de la Tria, i que amb el nou planejament
s’eliminen i passen a ser sòl urbanitzable delimitat i sòl urbanitzable no delimitat.
Les zones que tenen un creixement previst més destacable són els terrenys plans, bàsicament
situats a la part est, nord i central del municipi:
Zona est: Zona compresa entre la carretera Vella i el Camí de la Tria. És la zona de la Font
del Raig fins el Pavelló Esportiu. Aquesta zona comportarà una disminució de 53.512’90 m 2
de sòl agrícola.
Zona nord: Zona compresa entre el Passeig del Lluçanès i el Collet de la Senyera. Aquesta
zona de creixement ja estava prevista en les Normes Subsidiàries com a usos industrial i
residencial intens. Actualment aquestes 6’14 hectàrees estan dedicades a camps de conreu.
D’aquesta zona cal destacar la situada més al nord, que es preveu que es transformi en sòl
urbanitzable delimitat per ubicar-hi habitatges unifamiliars i un geriàtric. Aquesta zona
comportarà una disminució de 33.896,05 m 2 de sòl agrícola.
Zona centre: Zona compresa entre la carretera vella i la carretera BP- 4653 que creua el casc
urbà.
Zona sud: Zona situada a la part sud del municipi pròxima al Padró de Sant Agustí. Aquesta
zona comportarà una disminució de 11.839,90 m 2 de sòl agrícola.
El nou POUM també preveu uns espais reservats a equipaments i zones verdes.
La Futura EDAR s’ubicarà al Sud-Est del municipi, a tocar del rec de la Roca Llisa, a l’entorn del mas
la Roca del Mill, on evacuarà les aigües un cop depurades i comportarà la disminució de 1.174 m 2 de
sòl agrícola. Per a més informació veure el projecte constructiu de l’E.D.A.R i dels col·lectors en alta
de Perafita – Clau S-AA-01073.
42

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
Estudi del medi: Aspectes: Codi de sensibilitat
sense mesures
correctores
Medi Físic
43
Codi de sensibilitat amb
mesures correctores
Orografia i geomorfologia 1 1
Geologia 1 1
Cicle de l’aigua 2 1
Hidrologia superficial 2 1
Hidrologia subterrània 1 1
Qualitat de l’aire 1 1
Qualitat acústica 2 1
Contaminació lumínica 1 1
Camps electromagnètics 2 1
Vegetació 1 1
Fauna 1 1
Medi Biòtic Espais protegits i singulars 2 1
Medi Antròpic:
Riscos:
Cicle de l’aigua:
Paisatge 1 1
Patrimoni Cultural 1 1
Usos del Sòl 2 2
Ocupacions 2 2
Inundabilitat 1 1
Incendis forestals 1 1
Geològic 1 1
Fenòmens erosius 1 1
Altres.
L’afectació al cicle del aigua es veurà reflectit principalment a la zona del casc urbà. Amb la previsió
de la demanda futura, i sabent que a més a més es disposa d’una concessió per part de la Xarxa de
Sant Bartomeu de 250 m 3 /dia el subministrament d’aigua està garantit.
Les actuacions en alta de la xarxa, seran principalment per a la millora de les instal·lacions, ja que no

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
es preveuen zones de creixement no es proposaran actuacions degudes a aquesta naturalesa.
• Renovació de xarxes generals
• Instal·lació de comptadors generals
• Telecontrol de la xarxa
Actuacions en baixa de la xarxa, seran al igual que les anteriors principalment per a la millora de les
instal·lacions i s’inclouen principalment en dos punts força importants : augmentar els rendiments de
la xarxa mitjançant el canvi de canonades velles i obsoletes per unes altres de materials més nous i
amb diàmetres més generosos i disminuir les altes pressions originades per les grans variacions
orogràfiques del terreny.
• Renovació de xarxes generals
• Renovació de xarxes de distribució
• Sectorització per tal de tenir un nombre petit de vàlvules de pas i un nombre petit de
clients afectats en cada cas, busquem garantir el manteniment dels mecanismes
hidràulics i garantir el servei en cas d’avaria en qualsevol altre sector o en l’anell
principal
• Parc d’hidrants per tal d’oferir un bon servei contra incendis.
Amb el creixement de població previst també es preveu la construcció d’una estació depuradora
d’aigües residuals (marcat als plànols) que permetrà tancar el cicle de l’aigua.
La xarxa d’evacuació del municipi de Perafita es va dimensionar per l’evacuació de les aigües
residuals urbanes, industrials i pluvials, per la conducció d’aquestes cap a la futura EDAR.
Situació 2004 Situació 2010
Temp. baixa Temp. alta Temp. baixa Temp. alta
DBO5 (mg/l) 347.43 348.70 347.43 348.70
DQO (mg/l) 694.86 697.40 694.86 697.40
MES (mg/l) 521.14 523.05 521.14 523.05
NTK (mg/l) 69.49 69.74 69.49 69.74
P (mg/l) 17.37 17.43 17.37 17.43
Segon les dades de les condicions d’entrada previstes a la EDAR i a partir del Decret 130/2003 del
13 de maig, pel qual s’aprova el reglament dels serveis públics de sanejament, es veu que les
44

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
característiques del aigua d’entrada a la EDAR són molt mes bones que no pas les que es
requereixen com a qualitat de sortida per a un tractament de sanejament d’aigües, pel qual
s’assumeix que la qualitat del aigua serà més bona encara que la què es demana.
Hidrologia superficial.
La nova zona urbanitzable del municipi de Perafita perdrà part de la seva permeabilitat actual degut
a la urbanització, aquest fet s’intentarà reduir amb la utilització de paviments permeables que ajudin a
la infiltració d’aquesta zona.
Usos del sòl i ocupacions:
Per tal de limitar els efectes que pugui produir el Pla d’Ordenació de Perafita es limitarà a
l’estrictament establert pel planejament urbanístic, és a dir que el creixement previst serà amb un
model urbanístic compacte. Per tal de reduir les molèsties dels habitants del municipi s’establirà una
zona d’exclusió de pastures al voltant de l’espai urbà i s’eliminaran les granges existents i no es
construiran granges noves al nucli urbà de Perafita. Amb el nou planejament i amb el canvi d’usos de
sòl es disminuirà 54.686’90 m 2 de sòl agrícola. Es preveu deixar un espai tipificat com a espai verd
que uneixi el nucli urbà amb la font del Raig pel costat de l’àrea tipificada com a urbanitzable en el
present POUM.
Contaminació lumínica:
Es donarà compliment a la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a
la protecció de medi nocturn, i el decret 2/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de
desenvolupament.
Segons el mapa de contaminació lluminosa esmenada pels ajuntaments de Catalunya i aprovada pel
Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) el 19 de juny del 2007, el casc urbà de Perafita
(zona urbana i urbanitzable) està classificat com a zona E3 (zona de protecció moderada), i es
preveu que sigui així tot i el creixement previst en el POUM.
Qualitat de l’aire i contaminació acústica:
El POUM donarà compliment als nivells d’immissió sonors establerts per la Llei 16/2002, de 28 de
juny, de protecció contra la contaminació acústica.
El POUM localitzarà al voltant de les fonts de contaminació acústica usos i activitats poc sensibles al
soroll.
S’exigirà instal·lacions fotovoltàiques en nous edificis públics i en reformes globals en alçades no
45

superiors als 3 metres.
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
El POUM preveu ordenar instal·lacions de radiocomunicació i de transport d’energia elèctrica en
àmbits de localització preferent i en el casc urbà preveu 10 metres fins a qualsevol habitatge.
S’ha analitzat aquest aspecte ambiental en funció de diferents orígens:
Degut a l’increment de població i al trànsit rodat:
El creixement previst en un període de 20 anys és passar de 394 habitants (idescat 2007) a 2.450
habitants, per tant la qualitat de l’aire i la contaminació acústica es veuran afectades per l’increment
moderat de la població i a l’increment del trànsit rodat.
Amb l’objectiu de millorar la qualitat ambiental de l’espai viari públic es preveu millorar i dotar d’arbrat
determinades vies del nucli urbà amb la intenció de jerarquitzar-ne el seu ús i rendiment.
Degut a l’actual zona industrial i ampliació:
El desdoblament de la carretera BV4341 en el Revolt de la Corrida, la implantació d’un nou accés
des d’aquest indret fins a la carretera vella preveu facilitar la mobilitat dels vehicles més pesants cap
a la zona industrial actual i futura. També per pacificar el trànsit rodat envers la mobilitat sostenible
s’ha previst la implantació d’una sèrie d’elements dissuassoris de la velocitat, la implantació d’asfalt
fonoabsorvent i millora de la senyalització i il·luminació viària del tram del Pedró de Sant Agustí fins al
Revolt de la Corrida.
Explotacions ramaderes:
Les explotacions ramaderes han de complir els requisits establerts per la legislació vigent respecte a
emissió de gasos a l’atmosfera. El planejament no preveu la instal·lació de noves explotacions
agràries – ramaderes, per tant en aquest sentit no hi ha afeccions addicionals respecte a la qualitat
de l’aire i en la contaminació acústica.
Camps electromagnètics:
En el creixement previst no es contempla el pas de noves línies elèctriques en el municipi, només les
que han d’abastar les noves zones urbanes de creixement del casc urbà, tot i que són de molt poca
importància. Amb el nou creixement el que si que es preveu és no ampliar el nombre de
transformadors escampats pel casc urbà i realitzar el soterrament de les noves línies elèctriques
urbanes.
El POUM preveu la ubicació d’antenes, torres de telecomunicacions i similars en aquelles zones on ja
hi hagi instal·lacions similars preexistents. Actualment hi ha tres antenes de telefonia mòbil al casc
46

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
urbà. En el municipi no hi ha prevista cap APIR – àrea programada d’instal·lació de radiocomunicació
segons el Pla d’Ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i de radiocomunicacions
d’Osona.
Mobilitat:
El sistema viari de Perafita estarà composat per:
⇒ Xarxa territorial bàsica: Carretera BP-4653, que travessa de nord a sud i passa pel mig del
nucli urbà, Carretera BV-4601 i Carretera BV-4341. El Pla Director Territorial de les
Comarques Centrals preveu la millora i condicionament d’aquesta darrera via.
⇒ Vialitat bàsica local: carrers estructurants dins del sòl urbà i sòl urbanitzable i camins
agrícoles.
⇒ Xarxa complementària: resta de carrers del sòl urbà i camins del sòl no urbanitzable.
⇒ Peatonals.
⇒ Aparcaments.
⇒ Protecció del viari: servitud fixada per legislació.
Tant el Pla Director Territorial de les Comarques Centrals com el Servei de Vies Locals de la
Diputació de Barcelona no preveu el desdoblament de la carretera que creua el casc urbà. Atès el
creixement moderat que planteja el POUM de Perafita i el que recull el Pla Director Territorial de les
Comarques Centrals, les previsions actuals, pel que fa al seu sistema viari, es consideren suficients i
a més a més es preveu afavorir una mobilitat sostenible amb:
⇒ El desdoblament de la carretera BV4341 en el Revolt de la Corrida i la implantació
d’un nou accés des d’aquest indret fins a la carretera vella que preveu facilitar la
mobilitat dels vehicles més pesants cap a la zona industrial actual i futura. També per
pacificar el trànsit rodat envers la mobilitat sostenible s’ha previst la implantació d’una
sèrie d’elements dissuassoris de la velocitat, la implantació d’asfalt fonoabsorvent i
millora de la senyalització i il·luminació viària del tram del Pedró de Sant Agustí fins al
Revolt de la Corrida.
⇒ L’acabament de la xarxa viària local en l’interior del teixit urbà assegura en millors
condicions la connectivitat, la permeabilitat i l’accés a totes les finques, ampliant i
diversificant la capacitat de trànsit de vehicles i vianants d’una manera més racional i
efectiva. El creixement de població ve donat per la creació de nous sòls urbanitzables i
el sòl urbà actual que encara té un potencial important de creixement. Es preveu
afavorir la cohesió entre el barri del Tint amb el de Montjuïc.
47

Gestió de Residus:
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
⇒ Potenciació de la xarxa de camins rurals del municipi.
A Perafita es generen diferents tipologies de residus segons el seu origen:
⇒ Residus municipals.
§ Residus municipals ordinaris / residus comercials
§ Residus municipals especials / residus municipals voluminosos
⇒ Residus industrials.
⇒ Residus de la construcció (gestió dels materials i els residus en la urbanització i
l’edificació)
⇒ Residus de dejeccions ramaderes (explicats en les unitats de Sòl No Urbanitzable).
Els residus municipals:
Residus municipals ordinaris / residus municipals:
La gestió de residus municipals a Perafita es veu afectada per dos aspectes bàsicament:
⇒ Perafita, ha d’aplicar la LLEI 9/2008, del 10 de juliol, de modificació de la Llei 6/1993,
del 15 de juliol, reguladora dels residus. En l’article 5, apartat 2. a) diu: “Establir i
consolidar el servei de recollida selectiva, inclosa la fracció orgànica en els municipis
de menys de cinc mil habitants”. L’aplicació d’aquesta llei no té res a veure amb el
POUM plantejat, només afecta en el sentit que caldrà disposar d’un nou contenidor o
espai per a un compostador comunitari a la via pública, en els nous espais a
urbanitzar.
⇒ El creixement previst de població comporta unes necessitats addicionals en quan a la
gestió de residus. L’Ajuntament de Perafita ha de donar servei de recollida
directament o bé a través d’un ens supracomarcal de les fraccions de:
⇒ Matèria orgànica.
⇒ Vidre.
⇒ Paper – cartró.
48

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
⇒ Envasos.
⇒ Resta.
En referència a la previsió d’espais pel servei de gestió de residus municipals es requereix conèixer
quin model de recollida s’aplicarà i per quins sistemes es portaran a terme les operacions. Aquests
aspectes ens són desconeguts. Sabem què s’està fent ara, però no podem preveure quin pensament
farà l’ajuntament en el futur, ni quines exigències de la normativa poden venir.
Plantegem dos escenaris diferents:
Escenari 1:
En el supòsit que l’Ajuntament continuï amb el model de recollida plantejat fins a l’actualitat, és a dir:
⇒ Àrees de vorera: fracció resta i fracció orgànica (aquesta fracció
actualment encara no és objecte de recollida).
⇒ Àrees d’aportació: envasos, paper-cartró i vidre.
Les necessitats de contenerització i espai lineal necessari que caldrà tenir en compte amb una
població de 2.450 habitants serà aproximadament de:
Fracció a recollir: Nº de contenidors necessaris Espai total lineal necessari Freqüència de buidat
Vidre 13 contenidors de 2.500 l 18.200 metres lineals una recollida cada mes i mig
Paper- cartró 13 contenidors de 2.500 l 18.200 metres lineals Una recollida a la setmana
Envasos 13 contenidors de 2.500 l 18.200 metres lineals Una recollida a la setmana
FORM 130 contenidors de 240 l 75.400 metres lineals Tres recollides setmanals
Resta 130 contenidors de 1.100 l 176.800 metres lineals Cinc recollides setmanals
Amb aquest dimensionat de servei, s’estima una participació de la recollida selectiva voluntària al
voltant del 35 – 40 % de les famílies.
Escenari 2:
Partim de la premissa de donar les mateixes facilitats als que lliuren totes les fraccions seleccionades
que als que ho llencen tot barrejat. El que hom troba més sovint és que el que ho llença tot barrejat
només ha d’anar a un contenidor, que és el que hi ha més a la vora, i el que col·labora amb la
selectiva ha d’anar a dos o més llocs i més lluny. Per tant, proposem formar illetes completes amb
totes les fraccions.
49

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
Preveure l’espai necessari a la via pública i integrat a l’entorn per a les àrees d’aportació de
recollida selectiva (vidre, paper-cartró, envasos, form i rebuig. Es dedicarà un espai de 24 m 2 (12 x 2
m o 6 x 4 m) per les illetes, que a la vegada afavorirà la recollida de restes de jardí. El
condicionament de les illetes formaria part del projecte d’urbanització. Cal preveure la operativa del
servei de recollida i també la neteja. Es proposaria la creació de 35 – 40 illetes complertes.
Residus municipals especials / residus municipals voluminosos:
L’Ajuntament també ha de gestionar altres tipus de residus pels quals no hi ha contenidors a la via
pública com poden ser:
⇒ Residus especials en petites quantitats: pots de pintura, dissolvents...
⇒ Residus voluminosos: mobles vells, matalassos, frigorífics...
Amb el creixement previst en un període de 20 anys, passar de 394 habitants (idescat 2007) a 2.450
habitants, en el POUM de Perafita no hi ha prevista una reserva de sòl per a la construcció d’una
deixalleria fixa. Actualment l’Ajuntament disposa d’un servei de recollida i transport a la deixalleria de
Prats de Lluçanès a través d’un responsable que es situa en un lloc proper al polígon de Perafita
cada dos dissabtes i que recull aquells residus municipals que no poden ser dipositats en els
contenidors de la via pública, és a dir l’Ajuntament ofereix un servei similar al de la deixalleria mòbil.
L’Ajuntament de Perafita té subscrit un conveni amb l’Ajuntament de Prats de Lluçanès que permet
l’entrada d’aquest tipus de residus a la seva deixalleria municipal. El POUM preveu que aquests tipus
de residus es gestionin tal i com s’està fent actualment.
Residus industrials:
Els responsables de les activitats industrials que produeixin o posseeixin residus han de gestionar els
residus segons les determinacions del Catàleg de Residus de Catalunya (CRC). També han d’estar
inscrits al Registre de Productors de Residus Industrials i formalitzar correctament la Declaració
anual de Residus Industrials.
Residus de la construcció (gestió dels materials i els residus en la urbanització i l’edificació)
Gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el
desenvolupament del pla en instal·lacions autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya i
d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus. Llei 6/1993 i Decret 201/1994.
Sostenibilitat i ecoeficiència
A la memòria del POUM i en les seves normes urbanístiques es farà esment de la obligatorietat de
l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis segons estableix el Decret 21/2006 de
50

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
14 de febrer. Sense perjudici d’aquesta prescripció de caràcter general el POUM ha delimitat les
àrees edificables del nucli urbà en una orientació Sud, amb caràcter general i majoritari, tot aprofitant,
a més la pròpia facilitat que ofereix la topografia natural del terreny que es força plana i amb un
lleuger pendent ascendent en direcció Nord que magnifica, encara més, el millor asolellament dels
futurs habitatges orientats a Sud.
Aquesta disposició assegura la màxima eficiència i rendibilitat en la captació solar de les edificacions
i en l’aprofitament de la llum natural.
Altrament, en el capítol de paràmetres de l’edificació, de les normes urbanístiques del POUM, es farà
especial esment d’implementar les bones condicions d’orientació dels emplaçaments de les zones
residencials, segons s’ha projectat en aquest POUM, i de projectació de configuracions
arquitectòniques dels edificis que fomentin i millorin els rendiments d’ecoeficiència.
Paisatge:
Per tal de respectar el paisatge actual del municipi de Perafita, i que el canvi d’usos de sòl no
signifiqui un canvi qualitatiu en el paisatge es tindran en compte una sèrie de mesures relatives als
materials, tipologia de construcció i ubicació de captadors solars, ubicació d’antenes, línies
elèctriques, cablejat elèctric i conservació dels elements del paisatge amb un valor arquitectònic,
històric o espiritual pel municipi.
El contingut del POUM ja contempla la preservació dels valors paisatgístics d’interès especial i el
patrimoni cultural, tant pel que fa a les directrius fixades en l’informe de sostenibilitat ambiental com
en el catàleg de bens a protegir i de masies i cases rurals, on s’hi descriuen els elements i
intervencions de protecció, millora i salvaguarda de tots ells. En aquest sentit la normativa urbanística
general i les pròpies definicions dels catàlegs esmentats imposen les condicions de tractament,
composició, materials, qualitats i cromatisme que seran exigibles en les edificacions del terme
municipal per tal de mantenir, i fins i tot millorar, la identitat del municipi. Aquesta voluntat s’ha fet
evident en la definició dels espais del nucli urbà que es conserven, com es el cas del carrer Major i
l’entorn de l’Església, i la potenciació dels seus ravals més immediats, a saber, el Tint, Cal Xeco,
Carrer de la Font i Montjuïc que acompanyen i amplien el nucli central i més identitari del poble de
Perafita. No només les condicions esmentades fixen i indiquen el camí a seguir en aquesta qüestió
sinó que també s’ha articulat una tipologia edificatória harmònica i continuadora de la tradicional a
Perafita per tal d’assegurar al màxim l’assoliment dels objectius de plena integració i conservació dels
trets més fonamentals de la identitat ambiental del poble.
En la mateixa direcció va la regulació del caràcter, tipologia i condicions de les edificacions en el sòl
51

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
no urbanitzable, sense perjudici de la contenció i rigor en el creixement constructiu en aquest tipus de
sòl. En aquest sentit el POUM proposa clarament la no ampliació del nombre de granges i regula les
ampliacions de les instal·lacions actuals de manera estricta i ajustada.
Totes les mesures exposades, tant pel que fa al nucli urbà com a l’àmbit de sòl No Urbanitzable,
venen complementades per la possibilitat, contemplat en les normes urbanístiques del POUM, de
redactar Plans Especials de Protecció i Regulació del paisatge i entorn natural, camins rurals, fonts,
elements paisatgístics d’interès, cursos fluvials, arbredes i retolació i publicitat en els espais naturals.
Altrament també s’ha previst la possibilitat de redacció de Plans Especials de Protecció del patrimoni
històric- artístic i del conjunt d’edificacions de més vàlua tant des del seu punt de vista intrínsec com
de benefici social.
Fauna:
Es tindran en compte les instal·lacions necessàries per tal d’evitar que el nucli de població actuï com
a punt impermeable en relació a la fauna.
Vegetació:
El creixement previst afectarà a un espai l’interès natural del qual és molt baix, només es veurà
afectada la vegetació típica dels marges i d’erms. Es tindran en compte les espècies utilitzades per la
jardineria pública i privada que seran espècies autòctones per tal d’assegurar-nos que sigui
harmònica amb el paisatge i que el consum d’aigua no sigui excessiu.
Risc d’incendi forestal.
El risc d’incendi forestal és el mateix que hi ha actualment, ja que la futura zona urbanitzable està
compresa a la zona nord adjacent a la que ja existeix actualment. El que si que recomanem és la
creació de la franja forestal de seguretat per a la protecció d’incendis, tant en la nova àrea
urbanitzable com en la zona de l’EDAR.
ZONA 2: LA TRIA I LA FÀBRICA EMBOTITS, S.L
Aquesta unitat està classificada com a Sòl No Urbanitzable.
En aquesta zona és on es preveu la consolidació de la única indústria en sòl no urbanitzable,
Embotits Perafita, S.L, a la qual s’atorga un perímetre i superfície urbanitzable d’ampliació, atès
l’interès i dinamisme econòmic d’aquesta indústria per al municipi.
52

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
El perímetre de creixement urbanitzable previst és moderat i a més a més es pretén protegir l’alzina
que hi ha davant de la fàbrica d’embotits, com a arbre monumental interessant per les seves
característiques ecològiques i valor paisatgístic.
En contraprestació a l’increment de sòl urbanitzable, la indústria adquirirà 19.000 m 2 del seu entorn
com a espai verd privat.
En aquest mateix sector s’inclou la zona est del terme municipal. Inclou l’espai entre la Tria i el límit
sud que ve marcat per la masia del Roure i l’Ermita de Santa Margarida de Vilaltella. Es tracta d’una
zona amb un paisatge clarament agroforestal, format per camps de cultiu de secà, zones de pastura i
boscos mixtos de roure (Quercus puvescens), alzina (Quercus ilex) i pi roig (Pinus sylvestris).
En aquesta zona hi trobem dues fonts i quatre arbres, una alzina i tres roures, considerats d’interès
pel municipi.
Les fonts que podem trobar són la Font de l’Hostal Nou i la Font de la Tria. S’ha considerat oportú
remarcar aquests elements com a interès municipal.
En referència als arbres, anteriorment ja s’ha descrit l’Alzina que es troba al costat de la fàbrica
d’embotits. A més a més d’aquesta alzina, en aquest sector també hi podem trobar el Roure de
l’Hostal Nou, el Roure Bonic de la Tria i el Roure de Santa Margarida de Vilaltella. Aquests tres
arbres i l’alzina anteriorment esmentada, es considera oportú protegir-los i declarar-los arbres
monumentals per les seves característiques ecològiques i el seu valor paisatgístic com a element de
valor i interès pel poble.
Estudi del medi: Aspectes: Codi de sensibilitat
sense mesures
correctores
Medi Físic
53
Codi de sensibilitat amb
mesures correctores
Orografia i geomorfologia 1 1
Geologia 1 1
Cicle de l’aigua 2 1
Hidrologia superficial 1 1
Hidrologia subterrània 2 1
Qualitat de l’aire 2 1
Qualitat acústica 1 1
Contaminació lumínica 1 1
Camps electromagnètics 2 1

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
Vegetació: 2 1
Fauna: 2 1
Medi Biòtic Espais protegits i singulars 2 1
Medi Antròpic:
Riscos:
Cicle de l’aigua
Paisatge 2 1
Patrimoni Cultural 1 1
Usos del Sòl 2 2
Ocupacions 2 2
Inundabilitat 1 1
Incendis forestals 1 1
Geològic 1 1
Fenòmens erosius 1 1
Altres
Per tal de què no es vegi afectat el cicle de l’aigua el present POUM preveurà una sèrie de mesures
correctores encaminades en aquest tema.
Perafita és un municipi amb dues zones considerades com a vulnerables per nitrats, i en les quals
s’haurà de considerar quines dosis són les fixades per aplicació de fertilitzants nitrogenats segons el
Decret 205/2000. Es protegirà el règim hidràulic de les fonts compreses en aquesta zona i els seus
aqüífers per assegurar-ne el seu manteniment i es promourà la depuració d’aigües residuals en els
habitatges aïllats.
Els marges de les lleres públiques estaran subjectes, en tota la seva extensió al real decret que
aprova el Reglamento del Dominio Público Hidràulico:
La zona de servitud de 5 metres d’amplada que es regula en el RDPH.
La zona policia de 100 metres d’amplada a la qual es condicionarà l’ús del sòl i de les activitats que
es desenvolupin.
Usos del sòl i ocupacions:
En aquesta zona és on trobem la fàbrica d’embotits de la Tria, per compensar el sòl que ocupa
54

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
aquesta fàbrica està previst destinar una part de sòl a verd privat que servirà per minimitzar els
efectes d’aquesta activitat econòmica amb el paisatge i en el Sòl No Urbanitzable en què està
ubicada.
El nou POUM preveu la prohibició d’ampliar o crear noves granges amb la qual cosa controlem una
sèrie d’afeccions que es podrien donar sobre el medi. També està previst una zona d’exclusió de
pastures al voltant de 25 metres de les masies aïllades d’aquesta unitat.
Contaminació lumínica:
Es donarà compliment a la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a
la protecció de medi nocturn, i el decret 2/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de
desenvolupament.
La resta del municipi pertany a una zona E2 que és sòl no urbanitzable del POUM que no pertany al
grup de zones protegides E1, i que amb el POUM no es veu afectada.
Qualitat de l’aire i contaminació acústica:
El POUM donarà compliment als nivells d’immissió sonors establerts per la Llei 16/2002, de 28 de
juny, de protecció contra la contaminació acústica.
El POUM localitzarà al voltant de les fonts de contaminació acústica usos i activitats poc sensibles al
soroll.
S’exigirà instal·lacions fotovoltàiques en nous edificis públics i en reformes globals en alçades no
superiors als 3 metres.
El POUM preveu ordenar instal·lacions de radiocomunicació i de transport d’energia elèctrica en
àmbits de localització preferent i en el casc urbà preveu 10 metres fins a qualsevol habitatge.
S’ha analitzat aquest aspecte ambiental en funció de diferents orígens:
Explotacions ramaderes:
Les explotacions ramaderes han de complir els requisits establerts per la legislació vigent respecte a
emissió de gasos a l’atmosfera. El planejament no preveu la instal·lació de noves explotacions
agràries – ramaderes, per tant en aquest sentit no hi ha afeccions addicionals respecte a la qualitat
de l’aire i en la contaminació acústica.
Camps electromagnètics:
55

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
El POUM preveu que el creuament en sòl no urbanitzable per noves línies elèctriques o telefòniques
es canalitzaran i s’ordenaran conjuntament amb les existents, preveient corredors al llarg de les
grans infrastructures de comunicació o pels terrenys que menys perjudiquin la qualitat ambiental i
paisatgística del territori.
El POUM també preveu que el traçat de les noves línies d’alta tensió, l’adeqüació o el trasllat de les
existents requerirà la formulació de Pla Especial urbanístic, analitzant les alternatives de traçat amb
menys impacte i les mesures correctores per minimitzar-les. En el cas de les línies aèries de
transport elèctric de mitjà i d’alta tensió es col·locaran proteccions en les torres i els cables per evitar
accidents a l’ornitofauna.
El POUM preveu ordenar instal·lacions de radiocomunicació i de transport d’energia elèctrica en
àmbits de localització preferent i a 20 metres des del centre dels peus dels arbres protegits.
Mobilitat:
Tant el Pla Director Territorial de les Comarques Centrals com el Servei de Vies Locals de la
Diputació de Barcelona no preveu el desdoblament de la carretera que creua el casc urbà. Atès el
creixement moderat que planteja el POUM de Perafita i el que recull el Pla Director Territorial de les
Comarques Centrals, les previsions actuals, pel que fa al seu sistema viari, es consideren suficients i
a més a més es preveu afavorir una mobilitat sostenible amb:
Gestió de Residus:
⇒ Potenciació de la xarxa de camins rurals del municipi.
Es preveu potenciar el sistema de compostatge per resoldre el tema de residus de masies i cases
aïllades del nucli urbà per altra banda els contenidors que existeixen actualment seran els què ja
existeixen ja que no es preveu un augment de la població en aquesta zona.
Residus industrials:
Els responsables de les activitats industrials que produeixin o posseeixin residus han de gestionar els
residus segons les determinacions del Catàleg de Residus de Catalunya (CRC). També han d’estar
inscrits al Registre de Productors de Residus Industrials i formalitzar correctament la Declaració
anual de Residus Industrials.
Residus de la construcció (gestió dels materials i els residus en la urbanització i l’edificació)
Gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el
desenvolupament del pla en instal·lacions autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya i
d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus. Llei 6/1993 i Decret 201/1994.
56

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
Residus de les explotacions ramaderes:
Les explotacions ramaderes han de complir els requisits establerts per la legislació vigent,
que assegurin una gestió adequada, en funció del tipus d’explotació, dels excrements sòlids i líquids,
dels animals morts i d’altres residus. Les explotacions han de tenir el Pla de Dejeccions Ramaderes i
aplicar el codi de noves pràctiques com a zona vulnerable en nitrats i seguir les dosis fixades pel
Decret 205/2000 de fertilitzants nitrogenats que es poden aplicar als camps.
Paisatge:
Per tal de respectar el paisatge actual del municipi de Perafita, i que el canvi d’usos de sòl no
signifiqui un canvi qualitatiu en el paisatge es tindran en compte una sèrie de mesures de
conservació dels elements del paisatge de valor arquitectònic, històric, religiós o espirituals. Es
respectaran les formes color i textures del paisatge, així com el valor productiu d’aquest.
El contingut del POUM ja contempla la preservació dels valors paisatgístics d’interès especial i el
patrimoni cultural, tant pel que fa a les directrius fixades en l’informe de sostenibilitat ambiental com
en el catàleg de bens a protegir i de masies i cases rurals, on s’hi descriuen els elements i
intervencions de protecció, millora i salvaguarda de tots ells. En aquest sentit la normativa urbanística
general i les pròpies definicions dels catàlegs esmentats imposen les condicions de tractament,
composició, materials, qualitats i cromatisme que seran exigibles en les edificacions del terme
municipal per tal de mantenir, i fins i tot millorar, la identitat del municipi.
En la mateixa direcció va la regulació del caràcter, tipologia i condicions de les edificacions en el sòl
no urbanitzable, sense perjudici de la contenció i rigor en el creixement constructiu en aquest tipus de
sòl. En aquest sentit el POUM proposa clarament la no ampliació del nombre de granges i regula les
ampliacions de les instal·lacions actuals de manera estricta i ajustada.
Totes les mesures exposades, tant pel que fa al nucli urbà com a l’àmbit de sòl No Urbanitzable,
venen complementades per la possibilitat, contemplat en les normes urbanístiques del POUM, de
redactar Plans Especials de Protecció i Regulació del paisatge i entorn natural, camins rurals, fonts,
elements paisatgístics d’interès, cursos fluvials, arbredes i retolació i publicitat en els espais naturals.
Altrament també s’ha previst la possibilitat de redacció de Plans Especials de Protecció del patrimoni
històric- artístic i del conjunt d’edificacions de més vàlua tant des del seu punt de vista intrínsec com
de benefici social.
Fauna:
Es tindran en compte les instal·lacions necessàries per tal d’evitar que el nucli de població actuï com
57

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
a punt impermeable en relació a la fauna
Amb l’objectiu de garantir la permeabilitat ecològica, les zones de vailets per delimitar zones de
pastura hauran d’estar situats a una alçada mínima de 90 cm per facilitar el pas de macromamífers.
Per altra banda es tindrà en compte el camí ramader que passa per aquesta zona i que servirà de
pas per la fauna.
Vegetació:
La zona descrita presenta alguns arbres d’interès a nivell paisatgístic i natural els quals es pretén
protegir.
Risc d’incendi forestal.
El risc d’incendi forestal és el mateix que hi ha actualment, ja que no hi haurà un canvi substancial
d’aquesta zona a nivell d’usos de sòl. El que si que recomanem és la creació de la franja forestal de
seguretat per a la protecció d’incendis, al voltant de les masies ja existents.
ZONA 3: BOSQUETS
La unitat homogènia del Sud del municipi no queda afectada pel Pla d’Ordenació Municipal
Urbanístic de Perafita. La única regulació que es preveu és la prohibició d’ampliar les granges actuals
o bé la creació de noves, ja que es considera que actualment ja estan sobredimensionades. En
aquesta unitat es preveu la reserva d’espai per la instal·lació de l’EDAR prevista.
Aquesta unitat està classificada com a Sòl No Urbanitzable.
Es tracta del sector situat més al sud del municipi de Perafita. A l‘oest limita amb la carretera BP-
4653, al sud i a l’est amb els límits municipals limitant amb Olost i Sant Boi de Lluçanès,
respectivament; i, al nord amb la zona 2, és a dir amb la masia el Roure i l’ermita de Santa Margarida
de Vilaltella.
Ens trobem en una zona on el paisatge que domina és l’agroforestal com en la unitat anterior, la
diferència entre una zona i l’altre és la composició de la zona forestal. En aquesta zona del municipi
domina l’alzina (Quercus ilex), acompanyada de roure (Quercus pubescens), però va desapareixent
progressivament el pi roig (Pinus sylvestris).
Els elements que es creu adient protegir, i per tant destacar de la zona, són alguns arbres i algunes
fonts.
Els arbres que hi trobem són l’Alzina bonica de Bosquets i l’Alzina de la Riera. Per altra banda i a la
58

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
part sud del terme, ja quasi al límit d’aquest es troba la Font de les Arenes. Entre les restes de
l’antiga Teuleria i el mas la Riera hi ha també la Font de la Riera.
Les masies que es troben en aquesta zona són les del Cel de Cruells, la Riera, Bosquets, i
Mascarella.
S’observa que existeix activitat ramadera amb pastures d’ovella i de vaques. La pastura referent a les
ovelles que s’observa a aquesta zona en concret produeix una erosió força major degut a la
concentració del bestiar.
Estudi del medi: Aspectes: Codi de sensibilitat
sense mesures
correctores
Medi Físic
59
Codi de sensibilitat amb
mesures correctores
Orografia i geomorfologia 1 1
Geologia 1 1
Cicle de l’aigua 2 1
Hidrologia superficial 2 1
Hidrologia subterrània 2 1
Qualitat de l’aire 1 1
Qualitat acústica 1 1
Contaminació lumínica 1 1
Camps electromagnètics 2 1
Vegetació: 2 1
Fauna: 2 1
Medi Biòtic Espais protegits i singulars 2 1
Medi Antròpic:
Riscos:
Paisatge 2 1
Patrimoni Cultural 1 1
Usos del Sòl 2 1
Ocupacions 2 1
Inundabilitat 1 1
Incendis forestals 1 1
Geològic 1 1
Fenòmens erosius 1 1

Cicle de l’aigua
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
Altres.
Per tal de què no es vegi afectat el cicle de l’aigua el present POUM preveurà una sèrie de mesures
correctores encaminades en aquest tema.
Perafita és un municipi amb dues zones considerades com a vulnerables per nitrats, i en les quals
s’haurà de considerar quines dosis són les fixades per aplicació de fertilitzants nitrogenats segons el
Decret 205/2000. Es protegirà el règim hidràulic de les fonts compreses en aquesta zona i els seus
aqüífers per assegurar-ne el seu manteniment i es promourà la depuració d’aigües residuals en els
habitatges aïllats.
Els marges de les lleres públiques estaran subjectes, en tota la seva extensió al real decret que
aprova el Reglamento del Dominio Público Hidràulico:
La zona de servitud de 5 metres d’amplada que es regula en el RDPH.
La zona policia de 100 metres d’amplada a la qual es condicionarà l’ús del sòl i de les activitats que
es desenvolupin.
Usos del sòl i ocupacions:
El nou POUM preveu la prohibició d’ampliar o crear noves granges amb la qual cosa controlem una
sèrie d’afeccions que es podrien donar sobre el medi. També està previst una zona d’exclusió de
pastures al voltant de 25 metres de les masies aïllades d’aquesta unitat.
Contaminació lumínica:
Es donarà compliment a la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a
la protecció de medi nocturn, i el decret 2/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de
desenvolupament.
La resta del municipi pertany a una zona E2 que és sòl no urbanitzable del POUM que no pertany al
grup de zones protegides E1, i que amb el POUM no es veu afectada.
Qualitat de l’aire i contaminació acústica:
El POUM donarà compliment als nivells d’immissió sonors establerts per la Llei 16/2002, de 28 de
juny, de protecció contra la contaminació acústica.
60

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
El POUM localitzarà al voltant de les fonts de contaminació acústica usos i activitats poc sensibles al
soroll.
S’exigirà instal·lacions fotovoltàiques en nous edificis públics i en reformes globals en alçades no
superiors als 3 metres.
El POUM preveu ordenar instal·lacions de radiocomunicació i de transport d’energia elèctrica en
àmbits de localització preferent i en el casc urbà preveu 10 metres fins a qualsevol habitatge.
S’ha analitzat aquest aspecte ambiental en funció de diferents orígens:
Explotacions ramaderes:
Les explotacions ramaderes han de complir els requisits establerts per la legislació vigent respecte a
emissió de gasos a l’atmosfera. El planejament no preveu la instal·lació de noves explotacions
agràries – ramaderes, per tant en aquest sentit no hi ha afeccions addicionals respecte a la qualitat
de l’aire i en la contaminació acústica.
Camps electromagnètics:
El POUM preveu que els creuaments en sòl no urbanitzable per noves línies elèctriques o
telefòniques es canalitzaran i s’ordenaran conjuntament amb les existents, preveient corredors al
llarg de les grans infrastructures de comunicació o pels terrenys que menys perjudiquin la qualitat
ambiental i paisatgística del territori.
El POUM també preveu que el traçat de les noves línies d’alta tensió, l’adeqüació o el trasllat de les
existents requerirà la formulació de Pla Especial urbanístic, analitzant les alternatives de traçat amb
menys impacte i les mesures correctores per minimitzar-les. En el cas de les línies aèries de
transport elèctric de mitjà i d’alta tensió es col·locaran proteccions en les torres i els cables per evitar
accidents a l’ornitofauna.
El POUM preveu ordenar instal·lacions de radiocomunicació i de transport d’energia elèctrica en
àmbits de localització preferent i 20 metres des del centre dels peus dels arbres protegits.
Mobilitat:
Tant el Pla Director Territorial de les Comarques Centrals com el Servei de Vies Locals de la
Diputació de Barcelona no preveu el desdoblament de la carretera que creua el casc urbà. Atès el
creixement moderat que planteja el POUM de Perafita i el que recull el Pla Director Territorial de les
Comarques Centrals, les previsions actuals, pel que fa al seu sistema viari, es consideren suficients i
a més a més es preveu afavorir una mobilitat sostenible amb:
61

Gestió de Residus:
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
⇒ Potenciació de la xarxa de camins rurals del municipi.
Es preveu potenciar el sistema de compostatge per resoldre el tema de residus de masies i cases
aïllades del nucli urbà per altra banda els contenidors que existeixen actualment seran els què ja
existeixen ja que no es preveu un augment de la població en aquesta zona.
Residus de les explotacions ramaderes:
Les explotacions ramaderes han de complir els requisits establerts per la legislació vigent, que
assegurin una gestió adequada, en funció del tipus d’explotació, dels excrements sòlids i líquids, dels
animals morts i d’altres residus. Les explotacions han de tenir el Pla de Dejeccions Ramaderes i
aplicar el codi de noves pràctiques com a zona vulnerable en nitrats i seguir les dosis fixades pel
Decret 205/2000 de fertilitzants nitrogenats que es poden aplicar als camps.
Residus de la construcció (gestió dels materials i els residus en la urbanització i l’edificació)
Gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el
desenvolupament del pla en instal·lacions autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya i
d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus. Llei 6/1993 i Decret 201/1994.
Paisatge:
Per tal de respectar el paisatge actual del municipi de Perafita, i que el canvi d’usos de sòl no
signifiqui un canvi qualitatiu en el paisatge es tindran en compte una sèrie de mesures de
conservació dels elements del paisatge de valor arquitectònic, històric, religiós o espirituals. Es
respectaran les formes color i textures del paisatge, així com el valor productiu d’aquest.
El contingut del POUM ja contempla la preservació dels valors paisatgístics d’interès especial i el
patrimoni cultural, tant pel que fa a les directrius fixades en l’informe de sostenibilitat ambiental com
en el catàleg de bens a protegir i de masies i cases rurals, on s’hi descriuen els elements i
intervencions de protecció, millora i salvaguarda de tots ells. En aquest sentit la normativa urbanística
general i les pròpies definicions dels catàlegs esmentats imposen les condicions de tractament,
composició, materials, qualitats i cromatisme que seran exigibles en les edificacions del terme
municipal per tal de mantenir, i fins i tot millorar, la identitat del municipi. No només les condicions
esmentades fixen i indiquen el camí en seguir en aquesta qüestió sinó que també s’ha articulat una
tipologia edificatória harmònica i continuadora de la tradicional a Perafita per tal d’assegurar al màxim
l’assoliment dels objectius de plena integració i conservació dels trets més fonamentals de la identitat
ambiental del poble.
62

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
En la mateixa direcció va la regulació del caràcter, tipologia i condicions de les edificacions en el sòl
no urbanitzable, sense perjudici de la contenció i rigor en el creixement constructiu en aquest tipus de
sòl. En aquest sentit el POUM proposa clarament la no ampliació del nombre de granges i regula les
ampliacions de les instal·lacions actuals de manera estricta i ajustada.
Totes les mesures exposades, tant pel que fa al nucli urbà com a l’àmbit de sòl No Urbanitzable,
venen complementades per la possibilitat, contemplat en les normes urbanístiques del POUM, de
redactar Plans Especials de Protecció i Regulació del paisatge i entorn natural, camins rurals, fonts,
elements paisatgístics d’interès, cursos fluvials, arbredes i retolació i publicitat en els espais naturals.
Altrament també s’ha previst la possibilitat de redacció de Plans Especials de Protecció del patrimoni
històric- artístic i del conjunt d’edificacions de més vàlua tant des del seu punt de vista intrínsec com
de benefici social.
Fauna:
Amb l’objectiu de garantir la permeabilitat ecològica, les zones de vailets per delimitar zones de
pastura hauran d’estar situats a una alçada mínima de 90 cm per facilitar el pas de macromamífers.
Vegetació:
La zona descrita presenta alguns arbres d’interès a nivell paisatgístic i natural els quals es pretén
protegir.
Risc d’incendi forestal.
El risc d’incendi forestal és el mateix que hi ha actualment, ja que no hi haurà un canvi substancial
d’aquesta zona a nivell d’usos de sòl. El que si que recomanem és la creació de la franja forestal de
seguretat per a la protecció d’incendis, tant al voltant de les masies ja existents com a la zona de
l’EDAR. Conservació de les basses existents, públiques i privades, com a punt de reserva d’aigua per
la prevenció d’incendis. Ex: bassa del Cel de Croells.
ZONA 4: LA ROCA
La unitat homogènia de l’Oest del municipi no queda afectada pel Pla d’Ordenació Municipal
Urbanístic de Perafita. La única regulació que es preveu és la prohibició d’ampliar les granges actuals
o bé la creació de noves, ja que es considera que actualment ja estan sobredimensionades.
Aquesta unitat està classificada com a Sòl No Urbanitzable.
Es tracta del sector situat al Oest del municipi de Perafita. Al Est limita amb la carretera BP-4653,
63

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
amb la zona del casc urbà de Perafita i amb la zona 2 i 5. Al Nord limita amb la zona 6, que es tracta
del sector amb més superfície forestal del terme i per l’Oest limita amb el terme municipal de Sant
Martí d’Albars.
Ens trobem en una zona on el paisatge que domina és l’agroforestal com en les unitats anteriors, i
amb una vegetació dominada per l’alzina (Quercus ilex), acompanyada de roure (Quercus
pubescens), a la part Sud i amb pi roig (Pinus sylvestris) i roure (Quercus pubescens) a la part Nord.
En aquesta zona s’observa la presència de tres hàbitats d’interès comunitari no prioritaris els codis
dels quals són el 3240, 6420 i 92A0. Aquestes zones es troben localitzades al voltant del torrent de la
Gavarresa.
En aquesta zona també s’observa que hi ha una quantitat important d’afluents de la Riera de la
Gavarresa com el Rec del Gorg Negre, el Rec de la Font del Tió i el Rec de Bassès. A aquests
cursos d’aigua hi van associades diferents basses particulars així com algun antic molí.
Els elements que es creu adient protegir, i per tant destacar de la zona són algunes fonts distribuïdes
per la zona.
Aquestes fonts es troben vora dels cursos d’aigua i de les masies. Les destacades són la Font de la
Parada, la Font del Gorg Negre i la Font de la Casa Nova de Pallars.
Les masies que es troben en aquesta zona són bàsicament agrícoles, i algunes es dediquen també a
l’activitat ramadera, de vaques i cavalls. La distribució d’aquestes és homogènia i espaiada en el
territori, trobant una concentració més elevada a la part nord d’aquesta unitat, prop del casc urbà de
Perafita i al voltant de l’Ermita del Remei.
L’erosió que es pot observar produïda pel bestiar de la zona no es considera problemàtica a nivell de
pèrdua de sòls. Per tal d’assegurar la connectivitat ecològica entre diferents zones, el Pla Territorial
de les Comarques Centrals també preveu unes zones de protecció de Sòls de Valor Natural i de
connexió. Part d’aquests sòls es troben dins de la present zona.
Estudi del medi: Aspectes: Codi de sensibilitat
sense mesures
correctores
64
Codi de sensibilitat amb
mesures correctores
Orografia i geomorfologia 1 1
Geologia 1 1
Cicle de l’aigua 2 1
Hidrologia superficial 1 1

Medi Físic
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
Hidrologia subterrània 2 1
Qualitat de l’aire 1 1
Qualitat acústica 1 1
Contaminació lumínica 1 1
Camps electromagnètics 2 1
Vegetació: 1 1
Fauna: 2 1
Medi Biòtic Espais protegits i singulars 2 1
Medi Antròpic:
Riscos:
Cicle de l’aigua
Paisatge 2 1
Patrimoni Cultural 1 1
Usos del Sòl 2 1
Ocupacions 2 1
Inundabilitat 1 1
Incendis forestals 1 1
Geològic 1 1
Fenòmens erosius 1 1
Altres.
Per tal de què no es vegi afectat el cicle de l’aigua el present POUM preveurà una sèrie de mesures
correctores encaminades en aquest tema.
Perafita és un municipi amb dues zones considerades com a vulnerables per nitrats, i en les quals
s’haurà de considerar quines dosis són les fixades per aplicació de fertilitzants nitrogenats segons el
Decret 205/2000. Es protegirà el règim hidràulic de les fonts compreses en aquesta zona i els seus
aqüífers per assegurar-ne el seu manteniment i es promourà la depuració d’aigües residuals en els
habitatges aïllats.
Els marges de les lleres públiques estaran subjectes, en tota la seva extensió al real decret que
aprova el Reglamento del Dominio Público Hidràulico:
La zona de servitud de 5 metres d’amplada que es regula en el RDPH.
65

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
La zona policia de 100 metres d’amplada a la qual es condicionarà l’ús del sòl i de les activitats que
es desenvolupin.
Usos del sòl i ocupacions:
El nou POUM no preveu cap canvi d’us de sòl de la zona, però si que preveu la prohibició d’ampliar o
crear noves granges amb la qual cosa controlem una sèrie d’afeccions que es podrien donar sobre el
medi. També està previst una zona d’exclusió de pastures al voltant de 25 metres de les masies
aïllades d’aquesta unitat.
Contaminació lumínica:
Es donarà compliment a la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a
la protecció de medi nocturn, i el decret 2/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de
desenvolupament.
La resta del municipi pertany a una zona E2 que és sòl no urbanitzable del POUM que no pertany al
grup de zones protegides E1, i que amb el POUM no es veu afectada.
Qualitat de l’aire i contaminació acústica:
El POUM donarà compliment als nivells d’immissió sonors establerts per la Llei 16/2002, de 28 de
juny, de protecció contra la contaminació acústica.
El POUM localitzarà al voltant de les fonts de contaminació acústica usos i activitats poc sensibles al
soroll.
El POUM preveu ordenar instal·lacions de radiocomunicació i de transport d’energia elèctrica en
àmbits de localització preferent i en el casc urbà preveu 10 metres fins a qualsevol habitatge.
S’ha analitzat aquest aspecte ambiental en funció de diferents orígens:
Explotacions ramaderes:
Les explotacions ramaderes han de complir els requisits establerts per la legislació vigent respecte a
emissió de gasos a l’atmosfera. El planejament no preveu la instal·lació de noves explotacions
agràries – ramaderes, per tant en aquest sentit no hi ha afeccions addicionals respecte a la qualitat
de l’aire i en la contaminació acústica.
Camps electromagnètics:
66

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
El POUM preveu que els creuaments en sòl no urbanitzable per noves línies elèctriques o
telefòniques es canalitzaran i s’ordenaran conjuntament amb les existents, preveient corredors al
llarg de les grans infrastructures de comunicació o pels terrenys que menys perjudiquin la qualitat
ambiental i paisatgística del territori.
El POUM també preveu que el traçat de les noves línies d’alta tensió, l’adeqüació o el trasllat de les
existents requerirà la formulació de Pla Especial urbanístic, analitzant les alternatives de traçat amb
menys impacte i les mesures correctores per minimitzar-les. En el cas de les línies aèries de
transport elèctric de mitjà i d’alta tensió es col·locaran proteccions en les torres i els cables per evitar
accidents a l’ornitofauna.
El POUM preveu ordenar instal·lacions de radiocomunicació i de transport d’energia elèctrica en
àmbits de localització preferent i 20 metres des del centre dels peus dels arbres protegits.
Mobilitat:
Tant el Pla Director Territorial de les Comarques Centrals com el Servei de Vies Locals de la
Diputació de Barcelona no preveu el desdoblament de la carretera que creua el casc urbà. Atès el
creixement moderat que planteja el POUM de Perafita i el que recull el Pla Director Territorial de les
Comarques Centrals, les previsions actuals, pel que fa al seu sistema viari, es consideren suficients i
a més a més es preveu afavorir una mobilitat sostenible amb:
Gestió de Residus:
⇒ Potenciació de la xarxa de camins rurals del municipi.
Es preveu potenciar el sistema de compostatge per resoldre el tema de residus de masies i cases
aïllades del nucli urbà per altra banda els contenidors que existeixen actualment seran els què ja
existeixen ja que no es preveu un augment de la població en aquesta zona.
Residus de les explotacions ramaderes:
Les explotacions ramaderes han de complir els requisits establerts per la legislació vigent, que
assegurin una gestió adequada, en funció del tipus d’explotació, dels excrements sòlids i líquids, dels
animals morts i d’altres residus. Les explotacions han de tenir el Pla de Dejeccions Ramaderes i
aplicar el codi de noves pràctiques com a zona vulnerable en nitrats i seguir les dosis fixades pel
Decret 205/2000 de fertilitzants nitrogenats que es poden aplicar als camps.
Residus de la construcció (gestió dels materials i els residus en la urbanització i l’edificació)
Gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el
desenvolupament del pla en instal·lacions autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya i
67

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus. Llei 6/1993 i Decret 201/1994.
Activitat extractives:
A Perafita només hi ha l’explotació La Roca nº 5232 Pedrera, en aquesta activitat fan extracció,
manipulació i explotació del material morfològic per l’obtenció de pedra natural, àrids i material
sorrenc. L’Ajuntament de Perafita promourà la seva la restauració i condicionament mitjançant la
utilització de materials reciclats en obra i altres materials adequats, segons la Llei 12/1981, de 24 de
desembre, per la qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès
natural afectats per activitats extractives i, de l’altra, pel seu decret de desplegament: el Decret
343/1983, de 15 de juliol. Ambdues disposicions són actualitzades pel Decret 202/1994, de 14 de
juny, i pel Decret legislatiu 14/1994, de 26 de juliol. El POUM prohibeix l’ampliació d’aquest tipus
d’activitats en tot el terme municipal.
Paisatge:
Per tal de respectar el paisatge actual del municipi de Perafita, i que el canvi d’usos de sòl no
signifiqui un canvi qualitatiu en el paisatge es tindran en compte una sèrie de mesures de
conservació dels elements del paisatge de valor arquitectònic, històric, religiós o espirituals. Es
respectaran les formes color i textures del paisatge, així com el valor productiu d’aquest.
El contingut del POUM ja contempla la preservació dels valors paisatgístics d’interès especial i el
patrimoni cultural, tant pel que fa a les directrius fixades en l’informe de sostenibilitat ambiental com
en el catàleg de bens a protegir i de masies i cases rurals, on s’hi descriuen els elements i
intervencions de protecció, millora i salvaguarda de tots ells. En aquest sentit la normativa urbanística
general i les pròpies definicions dels catàlegs esmentats imposen les condicions de tractament,
composició, materials, qualitats i cromatisme que seran exigibles en les edificacions del terme
municipal per tal de mantenir, i fins i tot millorar, la identitat del municipi. No només les condicions
esmentades fixen i indiquen el camí en seguir en aquesta qüestió sinó que també s’ha articulat una
tipologia edificatória harmònica i continuadora de la tradicional a Perafita per tal d’assegurar al màxim
l’assoliment dels objectius de plena integració i conservació dels trets més fonamentals de la identitat
ambiental del poble.
En la mateixa direcció va la regulació del caràcter, tipologia i condicions de les edificacions en el sòl
no urbanitzable, sense perjudici de la contenció i rigor en el creixement constructiu en aquest tipus de
sòl. En aquest sentit el POUM proposa clarament la no ampliació del nombre de granges i regula les
ampliacions de les instal·lacions actuals de manera estricta i ajustada.
Totes les mesures exposades, tant pel que fa al nucli urbà com a l’àmbit de sòl No Urbanitzable,
68

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
venen complementades per la possibilitat, contemplat en les normes urbanístiques del POUM, de
redactar Plans Especials de Protecció i Regulació del paisatge i entorn natural, camins rurals, fonts,
elements paisatgístics d’interès, cursos fluvials, arbredes i retolació i publicitat en els espais naturals.
Altrament també s’ha previst la possibilitat de redacció de Plans Especials de Protecció del patrimoni
històric- artístic i del conjunt d’edificacions de més vàlua tant des del seu punt de vista intrínsec com
de benefici social.
Fauna:
Amb l’objectiu de garantir la permeabilitat ecològica, les zones de vailets per delimitar zones de
pastura hauran d’estar situats a una alçada mínima de 90 cm per facilitar el pas de macromamífers.
Vegetació:
La zona descrita presenta tres hàbitats d’interès comunitari no prioritaris. Aquestes zones es troben
localitzades al voltant del torrent de la Gavarresa i la vegetació d’aquests es respectarà i preservarà
per tal d’evitar que es malmeti i degradi.
Risc d’incendi forestal.
El risc d’incendi forestal és el mateix que hi ha actualment, ja que no hi haurà un canvi substancial
d’aquesta zona a nivell d’usos de sòl. El que si que recomanem és la creació de la franja forestal de
seguretat per a la protecció d’incendis, tant al voltant de les masies ja existents. Conservació de les
basses existents, públiques i privades, com a punt de reserva d’aigua per la prevenció d’incendis. Ex:
bassa del rec de la Font del Tió.
ZONA 5: PUIGMAJOR.
La unitat homogènia del nord est del municipi no queda afectada pel Pla d’Ordenació Municipal
Urbanístic de Perafita. La única regulació que es preveu és la prohibició d’ampliar les granges actuals
o bé la creació de noves, ja que es considera que actualment ja estan sobredimensionades.
Aquesta unitat està classificada com a Sòl No Urbanitzable.
Aquesta zona inclou un tipus de paisatge bàsicament agrícola i ramader, ja que excepte la zona est
que hi ha bosc de pi roig, la resta és de camps de conreus de cereals o farratges amb granges o
masies disseminades. Aquesta unitat la creua la carretera de Perafita BP-4653 i també a la part nord
el Camí ramader de St. Bartomeu i seguint aquest en direcció sud el Camí ramader de l’Hostal Nou.
Es tracta d’una zona amb pendents suaus on la seva alçada mitjana és al voltant dels 800 metres
d’alçada.
69

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
Algunes de les masies que inclou són: Cal Soci, Cal Fusta, Puigmajor i La Serra.
Un altre element important a destacar d’aquesta zona són les vies pecuàries que podem trobar-hi,
actualment no estan classificades i n’hi ha tres, les de Sant Bartomeu del Grau, de l’Hostal i de
Perafita.
Es considera oportú classificar aquestes vies i que es regeixin per la legislació vigent (Llei 3/1995 de
23 de març de Vies pecuàries).
Aquest tipus de vies són un eix important per mantenir la connectivitat ecològica entre diferents
zones del territori, i la seva conservació. Per tal d’assegurar aquesta connectivitat, el Pla Territorial de
les Comarques Centrals ja preveu unes zones de protecció de Sòls de Valor Natural i de connexió.
Part d’aquests sòls es troben dins de la present zona.
Per altre banda també cal destacar alguns elements que tenen interès pel municipi com les fonts, en
aquesta zona trobem la Font de Cal Soci, de la qual es considera oportú protegir el seu entorn i el
seu aqüífer per poder assegurar que aquesta no es perdrà.
Estudi del medi: Aspectes: Codi de sensibilitat
sense mesures
correctores
Medi Físic
70
Codi de sensibilitat amb
mesures correctores
Orografia i geomorfologia 1 1
Geologia 1 1
Cicle de l’aigua 2 1
Hidrologia superficial 1 1
Hidrologia subterrània 2 1
Qualitat de l’aire 1 1
Qualitat acústica 1 1
Contaminació lumínica 1 1
Camps electromagnètics 2 1
Vegetació: 1 1
Fauna: 2 1
Medi Biòtic Espais protegits i singulars 2 1
Paisatge 2 1
Patrimoni Cultural 1 1

Medi Antròpic:
Riscos:
Cicle de l’aigua
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
Usos del Sòl 2 1
Ocupacions 2 1
Inundabilitat 1 1
Incendis forestals 1 1
Geològic 1 1
Fenòmens erosius 1 1
Altres.
Per tal de què no es vegi afectat el cicle de l’aigua el present POUM preveurà una sèrie de mesures
correctores encaminades en aquest tema.
Perafita és un municipi amb dues zones considerades com a vulnerables per nitrats, i en les quals
s’haurà de considerar quines dosis són les fixades per aplicació de fertilitzants nitrogenats segons el
Decret 205/2000. Es protegirà el règim hidràulic de les fonts compreses en aquesta zona i els seus
aqüífers per assegurar-ne el seu manteniment i es promourà la depuració d’aigües residuals en els
habitatges aïllats.
Els marges de les lleres públiques estaran subjectes, en tota la seva extensió al real decret que
aprova el Reglamento del Dominio Público Hidràulico:
La zona de servitud de 5 metres d’amplada que es regula en el RDPH.
La zona policia de 100 metres d’amplada a la qual es condicionarà l’ús del sòl i de les activitats que
es desenvolupin.
Usos del sòl i ocupacions:
En aquesta zona és on trobem la fàbrica d’embotits de la Tria, per compensar el sòl que ocupa
aquesta fàbrica està previst destinar una part de sòl a verd privat que servirà per minimitzar els
efectes d’aquesta activitat econòmica amb el paisatge i en el Sòl No Urbanitzable en què està
ubicada.
El nou POUM preveu la prohibició d’ampliar o crear noves granges amb la qual cosa controlem una
sèrie d’afeccions que es podrien donar sobre el medi. També està previst una zona d’exclusió de
pastures al voltant de 25 metres de les masies aïllades d’aquesta unitat.
71

Contaminació lumínica:
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
Es donarà compliment a la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a
la protecció de medi nocturn, i el decret 2/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de
desenvolupament.
La resta del municipi pertany a una zona E2 que és sòl no urbanitzable del POUM que no pertany al
grup de zones protegides E1, i que amb el POUM no es veu afectada.
Qualitat de l’aire i contaminació acústica:
El POUM donarà compliment als nivells d’immissió sonors establerts per la Llei 16/2002, de 28 de
juny, de protecció contra la contaminació acústica.
El POUM localitzarà al voltant de les fonts de contaminació acústica usos i activitats poc sensibles al
soroll.
S’exigirà instal·lacions fotovoltàiques en nous edificis públics i en reformes globals en alçades no
superiors als 3 metres.
El POUM preveu ordenar instal·lacions de radiocomunicació i de transport d’energia elèctrica en
àmbits de localització preferent i en el casc urbà preveu 10 metres fins a qualsevol habitatge.
S’ha analitzat aquest aspecte ambiental en funció de diferents orígens:
Degut a l’actual zona industrial i ampliació:
Explotacions ramaderes:
Les explotacions ramaderes han de complir els requisits establerts per la legislació vigent respecte a
emissió de gasos a l’atmosfera. El planejament no preveu la instal·lació de noves explotacions
agràries – ramaderes, per tant en aquest sentit no hi ha afeccions addicionals respecte a la qualitat
de l’aire i en la contaminació acústica.
Camps electromagnètics:
El POUM preveu que els creuaments en sòl no urbanitzable per noves línies elèctriques o
telefòniques es canalitzaran i s’ordenaran conjuntament amb les existents, preveient corredors al
llarg de les grans infrastructures de comunicació o pels terrenys que menys perjudiquin la qualitat
ambiental i paisatgística del territori.
El POUM també preveu que el traçat de les noves línies d’alta tensió, l’adequació o el trasllat de les
existents requerirà la formulació de Pla Especial urbanístic, analitzant les alternatives de traçat amb
72

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
menys impacte i les mesures correctores per minimitzar-les. En el cas de les línies aèries de
transport elèctric de mitjà i d’alta tensió es col·locaran proteccions en les torres i els cables per evitar
accidents a l’ornitofauna.
El POUM preveu ordenar instal·lacions de radiocomunicació i de transport d’energia elèctrica en
àmbits de localització preferent i 20 metres des del centre dels peus dels arbres protegits.
Mobilitat:
Tant el Pla Director Territorial de les Comarques Centrals com el Servei de Vies Locals de la
Diputació de Barcelona no preveu el desdoblament de la carretera que creua el casc urbà. Atès el
creixement moderat que planteja el POUM de Perafita i el que recull el Pla Director Territorial de les
Comarques Centrals, les previsions actuals, pel que fa al seu sistema viari, es consideren suficients i
a més a més es preveu afavorir una mobilitat sostenible amb:
Gestió de Residus:
⇒ Potenciació de la xarxa de camins rurals del municipi.
Es preveu potenciar el sistema de compostatge per resoldre el tema de residus de masies i cases
aïllades del nucli urbà per altra banda els contenidors que existeixen actualment seran els què ja
existeixen ja que no es preveu un augment de la població en aquesta zona.
Residus industrials:
Els responsables de les activitats industrials que produeixin o posseeixin residus han de gestionar els
residus segons les determinacions del Catàleg de Residus de Catalunya (CRC). També han d’estar
inscrits al Registre de Productors de Residus Industrials i formalitzar correctament la Declaració
anual de Residus Industrials.
Residus de les explotacions ramaderes:
Les explotacions ramaderes han de complir els requisits establerts per la legislació vigent, que
assegurin una gestió adequada, en funció del tipus d’explotació, dels excrements sòlids i líquids, dels
animals morts i d’altres residus. Les explotacions han de tenir el Pla de Dejeccions Ramaderes i
aplicar el codi de noves pràctiques com a zona vulnerable en nitrats i seguir les dosis fixades pel
Decret 205/2000 de fertilitzants nitrogenats que es poden aplicar als camps.
Residus de la construcció (gestió dels materials i els residus en la urbanització i l’edificació)
Gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el
73

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
desenvolupament del pla en instal·lacions autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya i
d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus. Llei 6/1993 i Decret 201/1994.
Paisatge:
Per tal de respectar el paisatge actual del municipi de Perafita, i que el canvi d’usos de sòl no
signifiqui un canvi qualitatiu en el paisatge es tindran en compte una sèrie de mesures de
conservació dels elements del paisatge de valor arquitectònic, històric, religiós o espirituals. Es
respectaran les formes color i textures del paisatge, així com el valor productiu d’aquest.
El contingut del POUM ja contempla la preservació dels valors paisatgístics d’interès especial i el
patrimoni cultural, tant pel que fa a les directrius fixades en l’informe de sostenibilitat ambiental com
en el catàleg de bens a protegir i de masies i cases rurals, on s’hi descriuen els elements i
intervencions de protecció, millora i salvaguarda de tots ells. En aquest sentit la normativa urbanística
general i les pròpies definicions dels catàlegs esmentats imposen les condicions de tractament,
composició, materials, qualitats i cromatisme que seran exigibles en les edificacions del terme
municipal per tal de mantenir, i fins i tot millorar, la identitat del municipi. No només les condicions
esmentades fixen i indiquen el camí en seguir en aquesta qüestió sinó que també s’ha articulat una
tipologia edificatória harmònica i continuadora de la tradicional a Perafita per tal d’assegurar al màxim
l’assoliment dels objectius de plena integració i conservació dels trets més fonamentals de la identitat
ambiental del poble.
En la mateixa direcció va la regulació del caràcter, tipologia i condicions de les edificacions en el sòl
no urbanitzable, sense perjudici de la contenció i rigor en el creixement constructiu en aquest tipus de
sòl. En aquest sentit el POUM proposa clarament la no ampliació del nombre de granges i regula les
ampliacions de les instal·lacions actuals de manera estricta i ajustada.
Totes les mesures exposades, tant pel que fa al nucli urbà com a l’àmbit de sòl No Urbanitzable,
venen complementades per la possibilitat, contemplat en les normes urbanístiques del POUM, de
redactar Plans Especials de Protecció i Regulació del paisatge i entorn natural, camins rurals, fonts,
elements paisatgístics d’interès, cursos fluvials, arbredes i retolació i publicitat en els espais naturals.
Altrament també s’ha previst la possibilitat de redacció de Plans Especials de Protecció del patrimoni
històric- artístic i del conjunt d’edificacions de més vàlua tant des del seu punt de vista intrínsec com
de benefici social.
Fauna:
Es tindran en compte les instal·lacions necessàries per tal d’evitar que el nucli de població actuï com
a punt impermeable en relació a la fauna
74

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
Amb l’objectiu de garantir la permeabilitat ecològica, les zones de vailets per delimitar zones de
pastura hauran d’estar situats a una alçada mínima de 90 cm per facilitar el pas de macromamífers.
Per altra banda es tindrà en compte el camí ramader que passa per aquesta zona i que servirà de
pas per la fauna.
Vegetació:
La zona descrita presenta alguns arbres d’interès a nivell paisatgístic i natural els quals es pretén
protegir.
Risc d’incendi forestal.
El risc d’incendi forestal és el mateix que hi ha actualment, ja que no hi haurà un canvi substancial
d’aquesta zona a nivell d’usos de sòl. El que si que recomanem és la creació de la franja forestal de
seguretat per a la protecció d’incendis, al voltant de les masies ja existents i la conservació de les
basses existents, públiques i privades, com a punt de reserva d’aigua per la prevenció d’incendis. Ex:
bassa de Cal Fusta.
ZONA 6: ZONA FORESTAL DE LES HEURES-COGULLERS
Aquesta unitat està classificada com a Sòl No Urbanitzable.
L’actual zona és bàsicament forestal, amb una densitat de cases molt baixa i distribuïda
homogèniament per tota l’àrea, destacant les masies de Bols, Cogullers, Novelliques i Terradelles.
La vegetació que es troba és un bosc mixt de roure (Quercus pubescens) i pi roig (Pinus
halepensis), amb un sotabosc de boix (Buxus sempervirens), avellaner (Corylus avellana), ginebre
(Juniperus communis), arç blanc (Crataegus monogyna), xuclamel xilosti (Lonicera xylosteum),
molses i altres. En aquesta zona s’observa la presència de tres hàbitats d’interès comunitari no
prioritaris els codis dels quals són el 3240 i 6420. Aquestes zones es troben localitzades al voltant del
torrent de la Gavarresa.
El sotabosc en aquesta zona és molt més dens, degut a la manca de pasturatge i en alguns casos
podríem dir que impedeix el pas i la circulació dins de les masses boscoses. No obstant es tracta
d’una zona molt important de preservar per les seves funcions de connector biològic que fa. Per
aquest fet i per tal d’assegurar la connectivitat ecològica entre diferents zones, el Pla Territorial de les
Comarques Centrals també preveu unes zones de protecció de Sòls de Valor Natural i de connexió.
Part d’aquests sòls es troben dins de la present zona.
Per altra banda existeixen algunes vies pecuàries en aquesta zona, tot i que actualment les vies
75

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
pecuàries del municipi no estan classificades, es creu adient incloure-les en la classificació i que es
regeixin per la legislació vigent (Llei 3/1995 de 23 de març de Vies pecuàries). Aquest tipus de vies
són un eix important per mantenir la seva conservació, així com la connectivitat ecològica entre
diferents zones del territori, de la mateixa manera que els espais anteriorment esmentats.
Les dues vies pecuàries que es poden trobar en aquesta zona són les de Sant Bartomeu del Grau i
de l’Hostal.
En referència al patrimoni que podem trobar en aquesta àrea es considera oportú protegir l’entorn i
els aqüífers de les fonts de la Bauma, la Parera i del Cingle.
Estudi del medi: Aspectes: Codi de sensibilitat
sense mesures
correctores
Medi Físic
76
Codi de sensibilitat amb
mesures correctores
Orografia i geomorfologia 1 1
Geologia 1 1
Cicle de l’aigua 2 1
Hidrologia superficial 1 1
Hidrologia subterrània 2 1
Qualitat de l’aire 1 1
Qualitat acústica 1 1
Contaminació lumínica 1 1
Camps electromagnètics 2 1
Vegetació: 1 1
Fauna: 2 1
Medi Biòtic Espais protegits i singulars 2 1
Medi Antròpic:
Riscos:
Paisatge 2 1
Patrimoni Cultural 1 1
Usos del Sòl 2 1
Ocupacions 2 1
Inundabilitat 1 1
Incendis forestals 1 1
Geològic 1 1

Cicle de l’aigua
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
Fenòmens erosius 1 1
Altres.
Per tal de què no es vegi afectat el cicle de l’aigua el present POUM preveurà una sèrie de mesures
correctores encaminades en aquest tema.
Perafita és un municipi amb dues zones considerades com a vulnerables per nitrats, i en les quals
s’haurà de considerar quines dosis són les fixades per aplicació de fertilitzants nitrogenats segons el
Decret 205/2000. Es protegirà el règim hidràulic de les fonts compreses en aquesta zona i els seus
aqüífers per assegurar-ne el seu manteniment i es promourà la depuració d’aigües residuals en els
habitatges aïllats.
Els marges de les lleres públiques estaran subjectes, en tota la seva extensió al real decret que
aprova el Reglamento del Dominio Público Hidràulico:
La zona de servitud de 5 metres d’amplada que es regula en el RDPH.
La zona policia de 100 metres d’amplada a la qual es condicionarà l’ús del sòl i de les activitats que
es desenvolupin.
Usos del sòl i ocupacions:
El nou POUM no preveu cap canvi d’us de sòl de la zona, però si que preveu la prohibició d’ampliar o
crear noves granges amb la qual cosa controlem una sèrie d’afeccions que es podrien donar sobre el
medi. També està previst una zona d’exclusió de pastures al voltant de 25 metres de les masies
aïllades d’aquesta unitat.
Contaminació lumínica:
Es donarà compliment a la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a
la protecció de medi nocturn, i el decret 2/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de
desenvolupament.
La resta del municipi pertany a una zona E2 que és sòl no urbanitzable del POUM que no pertany al
grup de zones protegides E1, i que amb el POUM no es veu afectada.
Qualitat de l’aire i contaminació acústica:
77

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
El POUM donarà compliment als nivells d’immissió sonors establerts per la Llei 16/2002, de 28 de
juny, de protecció contra la contaminació acústica.
El POUM localitzarà al voltant de les fonts de contaminació acústica usos i activitats poc sensibles al
soroll.
El POUM preveu ordenar instal·lacions de radiocomunicació i de transport d’energia elèctrica en
àmbits de localització preferent i en el casc urbà preveu 10 metres fins a qualsevol habitatge.
S’ha analitzat aquest aspecte ambiental en funció de diferents orígens:
Explotacions ramaderes:
Les explotacions ramaderes han de complir els requisits establerts per la legislació vigent respecte a
emissió de gasos a l’atmosfera. El planejament no preveu la instal·lació de noves explotacions
agràries – ramaderes, per tant en aquest sentit no hi ha afeccions addicionals respecte a la qualitat
de l’aire i en la contaminació acústica.
Camps electromagnètics:
El POUM preveu que els creuaments en sòl no urbanitzable per noves línies elèctriques o
telefòniques es canalitzaran i s’ordenaran conjuntament amb les existents, preveient corredors al
llarg de les grans infrastructures de comunicació o pels terrenys que menys perjudiquin la qualitat
ambiental i paisatgística del territori.
El POUM també preveu que el traçat de les noves línies d’alta tensió, l’adequació o el trasllat de les
existents requerirà la formulació de Pla Especial urbanístic, analitzant les alternatives de traçat amb
menys impacte i les mesures correctores per minimitzar-les. En el cas de les línies aèries de
transport elèctric de mitjà i d’alta tensió es col·locaran proteccions en les torres i els cables per evitar
accidents a l’ornitofauna.
El POUM preveu ordenar instal·lacions de radiocomunicació i de transport d’energia elèctrica en
àmbits de localització preferent i 20 metres des del centre dels peus dels arbres protegits.
Mobilitat:
Tant el Pla Director Territorial de les Comarques Centrals com el Servei de Vies Locals de la
Diputació de Barcelona no preveu el desdoblament de la carretera que creua el casc urbà. Atès el
creixement moderat que planteja el POUM de Perafita i el que recull el Pla Director Territorial de les
Comarques Centrals, les previsions actuals, pel que fa al seu sistema viari, es consideren suficients i
a més a més es preveu afavorir una mobilitat sostenible amb:
78

Gestió de Residus:
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
⇒ Potenciació de la xarxa de camins rurals del municipi.
Es preveu potenciar el sistema de compostatge per resoldre el tema de residus de masies i cases
aïllades del nucli urbà per altra banda els contenidors que existeixen actualment seran els què ja
existeixen ja que no es preveu un augment de la població en aquesta zona.
Residus de les explotacions ramaderes:
Les explotacions ramaderes han de complir els requisits establerts per la legislació vigent, que
assegurin una gestió adequada, en funció del tipus d’explotació, dels excrements sòlids i líquids, dels
animals morts i d’altres residus. Les explotacions han de tenir el Pla de Dejeccions Ramaderes i
aplicar el codi de noves pràctiques com a zona vulnerable en nitrats i seguir les dosis fixades pel
Decret 205/2000 de fertilitzants nitrogenats que es poden aplicar als camps.
Residus de la construcció (gestió dels materials i els residus en la urbanització i l’edificació)
Gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el
desenvolupament del pla en instal·lacions autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya i
d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus. Llei 6/1993 i Decret 201/1994.
Paisatge:
Per tal de respectar el paisatge actual del municipi de Perafita, i que el canvi d’usos de sòl no
signifiqui un canvi qualitatiu en el paisatge es tindran en compte una sèrie de mesures de
conservació dels elements del paisatge de valor arquitectònic, històric, religiós o espirituals. Es
respectaran les formes color i textures del paisatge, així com el valor productiu d’aquest.
El contingut del POUM ja contempla la preservació dels valors paisatgístics d’interès especial i el
patrimoni cultural, tant pel que fa a les directrius fixades en l’informe de sostenibilitat ambiental com
en el catàleg de bens a protegir i de masies i cases rurals, on s’hi descriuen els elements i
intervencions de protecció, millora i salvaguarda de tots ells. En aquest sentit la normativa urbanística
general i les pròpies definicions dels catàlegs esmentats imposen les condicions de tractament,
composició, materials, qualitats i cromatisme que seran exigibles en les edificacions del terme
municipal per tal de mantenir, i fins i tot millorar, la identitat del municipi. No només les condicions
esmentades fixen i indiquen el camí en seguir en aquesta qüestió sinó que també s’ha articulat una
tipologia edificatória harmònica i continuadora de la tradicional a Perafita per tal d’assegurar al màxim
l’assoliment dels objectius de plena integració i conservació dels trets més fonamentals de la identitat
ambiental del poble.
79

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
En la mateixa direcció va la regulació del caràcter, tipologia i condicions de les edificacions en el sòl
no urbanitzable, sense perjudici de la contenció i rigor en el creixement constructiu en aquest tipus de
sòl. En aquest sentit el POUM proposa clarament la no ampliació del nombre de granges i regula les
ampliacions de les instal·lacions actuals de manera estricta i ajustada.
Totes les mesures exposades, tant pel que fa al nucli urbà com a l’àmbit de sòl No Urbanitzable,
venen complementades per la possibilitat, contemplat en les normes urbanístiques del POUM, de
redactar Plans Especials de Protecció i Regulació del paisatge i entorn natural, camins rurals, fonts,
elements paisatgístics d’interès, cursos fluvials, arbredes i retolació i publicitat en els espais naturals.
Altrament també s’ha previst la possibilitat de redacció de Plans Especials de Protecció del patrimoni
històric- artístic i del conjunt d’edificacions de més vàlua tant des del seu punt de vista intrínsec com
de benefici social.
Fauna:
Amb l’objectiu de garantir la permeabilitat ecològica, les zones de vailets per delimitar zones de
pastura hauran d’estar situats a una alçada mínima de 90 cm per facilitar el pas de macromamífers.
Vegetació:
La zona descrita presenta tres hàbitats d’interès comunitari no prioritaris. Aquestes zones es troben
localitzades al voltant del torrent de la Gavarresa i la vegetació d’aquests es respectarà i preservarà
per tal d’evitar que es malmeti i degradi.
Risc d’incendi forestal.
El risc d’incendi forestal és el mateix que hi ha actualment, ja que no hi haurà un canvi substancial
d’aquesta zona a nivell d’usos de sòl. El que si que recomanem és la creació de la franja forestal de
seguretat per a la protecció d’incendis, tant al voltant de les masies ja existents. Conservació de les
basses existents, públiques i privades, com a punt de reserva d’aigua per la prevenció d’incendis. Ex:
bassa del rec de la Font del Tió.
80

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
Unitats homogènies Sensibilitat
Zona 1: Casc urbà i el Castell 2
Zona 2: La Tria i la fàbrica d’embotits 1
Zona 3: Bosquets 1
Zona 4: La Roca 1
Zona 5: Puigmajor 1
Zona 6: Zona forestal de Les Heures-Cogullers 1
QUADRE RESUM DE MAPES DE SENSIBILITATS DE LES UNITATS
5.2. Criteris i objectius ambientals específics.
Objectius i mesures previstes per a la preservació i millora del medi ambient:
Model territorial i ocupació del sòl
§ Es limitarà a l’estrictament establert pel planejament urbanístic, dedicant una zona
compacte situada al nucli actual de la població.
§ Establir una zona d’exclusió de pastures al voltant de 25 metres de l’espai urbà.
§ Garantir el manteniment de l’estructura territorial, paisatgística i funcional del sòl no
urbanitzable, així com la protecció dels elements singulars, mitjançant la qualificació i la
regularització coherent dels usos i de les edificacions amb els instruments de planificació
de rang superior, en concret amb el Pla territorial parcial de les Comarques centrals i la
legislació sectorial aplicable.
§ Evitar les expansions innecessàries i fomentar l’optimització funcional i el reciclatge dels
teixits urbans existents, mitjançant la seva rehabilitació, reestructuració i/o renovació i la
recuperació d’espais intersticials o marginals.
§ Situar les àrees d’expansió urbanes sobre espais adequats d’interès natural baix, evitant
l’afectació d’àrees fràgils i/o escasses per edificacions o infrastructures.
§ Establir les mesures necessàries per evitar usos que, atesos els valors protegits o
preservats i les finalitats perseguides pel planejament, transformin la destinació o
naturalesa dels sòls o lesionin o impedeixin la consecució d’aquests valors i l’assoliment
de les finalitats esmentades.
§ Evitar i/o corregir els models urbans dispersos i/o difusos, tot adoptant densitats
raonablement altes, i fomentar les estructures urbanes compactes i plurifuncionals.
§ Garantir la integració dels sòls urbans i urbanitzables respecte el sòl no urbanitzable
81

Mobilitat:
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
adjacent, així com l’ordenació acurada de les vores dels teixits urbans i els espais
periurbans. En aquest sentit, es recomana la delimitació del sistema d’espais lliures com
a element de contenció i d’acabat de la ciutat, així com de transició vers al sòl no
urbanitzable, i el manteniment i/o potenciació dels elements estructuradors i de
connectivitat (xarxa, camins rurals, xarxa hidrogràfica, etc.)
§ Caldrà garantir el compliment de la directiu de preservació dels terrenys amb pendent
elevada prevista en l’article 7 del reglament de la llei d’urbanisme, aprovat pel decret
305/06, de 18 de juliol, per la qual no s’alterarà la classificació del sòl no urbanitzable
d’aquells terrenys que tinguin un pendent superior al 20%, tot i que, per raons de
racionalitat i coherència de l’ordenació, es poden incorporar a sectors de planejament
derivat, sempre que s’estableixi d’altres actuacions que alterin la morfologia del relleu.
§ Garantir la màxima adaptació a la morfologia natural del terreny de la urbanització i les
edificacions que es prevegin en el POUM, així com un tractament adequat dels talussos
que es puguin generar.
§ Delimitar las zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones (zones
inundables, riscos geològics, d’alt risc d’incendis forestals, etc.)
§ En relació amb les granges, es determina que no s’en construiran de noves ni s’ampliaran
les existents en tot el municipi.
§ Elaborar un catàleg específic de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o de
rehabilitació.
§ Quan es calgui, caldrà tenir en compte els criteris generals sobre custodia del territori a
considerar en l’avaluació ambiental de plans urbanístics, municipals, que es troben a
http://mediambient.gencat.net/images/43_138398.pdf document que ha estat elaborat per
l’entitat xarxa de custodia de territori.
§ Limitació de la velocitat de circulació pels vials, carrers i carreteres, que discorren pel nucli
urbà de Perafita.
§ Prioritzar el vianant en front del transport no motoritzat a l’interior dels teixits urbans.
Cicle de l’aigua
§ Aprofitar les aigües pluvials d’habitatges de nova i antiga construcció.
§ Instal·lació de doble xarxa d’evacuació de pluvials i clavegueram en les zones de nova
construcció.
§ Promoure la depuració d’aigües residuals dels habitatges aïllats.
§ Introduir criteris d’estalvi i reutilització d’aigua en jardineria urbana pública i privada i fonts
ornamentals.
82

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
§ Promoure la utilització d’espècies vegetals en els jardins públics i privats adaptades a les
condicions bioclimàtiques de la zona amb consum d’aigua baix.
§ Protegir el règim hidràulic de les fonts i dels aqüífers del terme municipal de Perafita.
§ Conservació de les basses existents, públiques i privades, com a punt de reserva d’aigua
per la prevenció d’incendis.
§ Avaluar la incidència hidrològica de qualsevol infrastructura que es trobi ubicada o passi a
menys de 50 metres d’un arbre protegit.
§ Limitar l’amplada dels vials al necessari per evitar acumulacions d’aigües pluvials, evitar el
consum innecessari de sòl i limitar al necessari l’artificialització del medi.
§ Protecció de la xarxa hídrica i dels seus entorns, així com de les zones de recarrega
d’aquifers, per tal de garantir la seva funció estructuradora.
§ Prioritzat aquelles topologies urbanístiques que comporten un menor consum d’aigua.
§ Facilitar la infiltració i la retenció de l’aigua de pluja i compensar la creació de superfícies
impermeables.
§ Exigència en les àrees de nova urbanització d’una xarxa separativa de pluja i sistemes
Gestió de Residus
d’emmagatzematge i de reutilització adequats, així com exigències de sistemes de
microreg i automàtics temporalitzats per al reg nocturn en els espais verds públics de nova
creació pel planejament.
§ Incloure en el disseny de la vialitat publica espais suficients i adequats per col·locar
contenidors o altres equipaments necessaris per optimitzar les operacions de recollida
selectiva i transport de residus, integrats amb l’entorn. Es plantegen dos escenaris, un
amb àrees de vorera: fracció resta i fracció orgànica (aquesta fracció actualment encara
no és objecte de recollida) i àrees d’aportació: envasos, paper-cartró i vidre i l’altre que
preveu l’espai necessari a la via pública i integrat a l’entorn per a les àrees d’aportació de
recollida selectiva (vidre, paper-cartró, envasos, form) i rebuig. El condicionament de les
illetes formaria part del projecte d’urbanització. Cal preveure la operativa del servei de
recollida i també la neteja.
§ Gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el
desenvolupament del pla en instal·lacions autoritzades per l’Agencia de Residus de
Catalunya i d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus: Llei 6/1993, de 15 de
juliol, reguladora dels residus i el Decret 201/1994, de 25 de juliol, regulador dels
enderrocs i altres residus de la construcció.
§ Inventariar les pedreres i altres espais morfològicament degradats existents en el municipi
83

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
i promoure’n la seva restauració i condicionament mitjançant la utilització de materials
reciclats en obra i altres materials adequats.
§ Preveure els espais necessaris en contacte directe amb el terra per a la instal·lació de
compostadors individuals pels habitatges de fora del nucli urbà.
§ Preveure l’espai necessari en els habitatges i establiments per a l’emmagatzematge dels
residus sòlids urbans: paper-cartró, vidre, envasos, form i rebuig.
§ La correcta gestió dels residus derivats de la construcció i activitats anirà directament
Gestió de l’Energia
lligada respectivament a la fiança de residus de la construcció i el seu retorn, i a
l’atorgament de la llicència ambiental i d’activitat.
§ Ordenar adequadament les instal·lacions de radiocomunicació i de transport d’energia
elèctrica en àmbits de localització preferent. Establir els passos de línies elèctriques o
telefòniques dins del casc urbà.
§ Preservar espai per a la instal·lació d’emmagatzematge de gasos liquats per a ús
col·lectiu.
§ Ubicar els captadors solars a les noves edificacions i en les reformes globals a una alçada
no superior als 3 metres d’alçada.
§ Establir una distància mínima als habitatges per al pas de línies elèctriques o antenes de
telefonia mòbil a 10 metres de qualsevol habitatge.
§ Establir una distància mínima de 20 metres des del centre dels peus dels arbres protegits
a les noves línies elèctriques i altres infraestructures.
§ Regular els aïllaments en les noves construccions.
§ Realitzar la planificació indicativa pels punts de transformadors.
§ Reducció del nombre de transformadors del municipi, especialment els del nucli urbà.
§ Exigir el soterrament en les xarxes de transport d’energia en els sectors nous de
creixement.
Biodiversitat Territorial, Permeabilitat Ecològica I Patrimoni Natural
§ Garantir la presencia de mostres suficients d’habitat d’interès comunitari, així com d’altres
espècies protegides de flora i fauna existents en l’àmbit municipal. En cas de que això no
sigui possible, aquests habitats s’inclouran dins del sistema d’espais lliures, tot preservant
el sentit natural de la vegetació existent.
§ Introduir criteris de biodiversitat i una concepció en xarxa dels espais lliures urbans i, en
general, en el tractament de la vegetació urbana. Utilitzar, en la jardineria d’espais públics
i privats, espècies vegetals autòctones i adaptades a les condicions bioclimàtiques de la
84

zona.
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
§ Detectar els punts crítics en relació a la permeabilitat ecològica del territori i establir-ne les
mesures preventives i de millora necessàries.
§ Adequar les rieres i torrents que creuen camins i carreteres com a passos de fauna en les
zones urbanitzades i vies de comunicació.
§ La construcció de noves carreteres i camins ha de contemplar l’estudi de passos aeris de
fauna i el condicionament de les rieres i torrents que travessin la infrastructura com a
passos de fauna.
§ Delimitar els espais fluvials i els camins ramaders, dotant-les d’una adequada protecció
urbanística específica.
§ Protegir els sòls agrícoles d’interès paisatgístic.
§ Protegir els arbres monumentals interessants per les seves característiques ecològiques i
de valor paisatgístic.
§ Reservar una zona de pas per la qual podran circular els animals, l’alçada mínima de la
qual haurà de ser de 90 cm per facilitar els pas de macromamífers.
§ Protecció de les zones definides al plànol que actuen com a corredors biològics i
assegurar la funcionalitat d’aquests.
§ Exclusió de les activitats que, previ dictamen tècnic, afectin greument el patrimoni i
degradin el sòl.
§ Promoure la instal·lació de passos de fauna en les zones urbanitzades.
§ Classificació de les vies pecuàries que discorren pel municipi assegurant la connexió
biològica entre àrees.
§ La via pecuària existent al terme afavoreix la permeabilitat ecològica de nord a sud,
Qualitat del paisatge
aquesta però no és suficient. Aquesta zona ve complimentada amb la reserva de sòl
previst per la connectivitat del Pla Teritorial de les Comarques Centrals, i pel fet que s’ha
de tenir en compte que en les zones delimitades com a zones de pas els vailets per
delimitar zones de pastura hauran d’estar situats a una alçada mínima de 90 cm per
facilitar el pas de macromamífers.
§ Identificar i delimitar les diverses unitats paisatgístiques presents al municipi, acotant
aquells paisatges que requereixen una atenció especial, a fi d’establir en cada cas uns
objectius de qualitat paisatgística i definir directius específiques per a cada unitat.
§ Preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el patrimoni cultural i la identitat del
municipi, i incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les
instal·lacions s’adaptin a l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no
85

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o
arqueològic existents a l’entorn.
§ Integrar paisatgísticament els nous sectors per assolir la no afectació de la qualitat
paisatgística del conjunt del municipi, establint criteris d’integració paisatgística en funció
de les característiques i les tipologies arquitectòniques pròpies de la zona.
§ Regulació adequada en sòl no urbanitzable de les condicions d’implantació, les
característiques tipològiques i els paràmetres bàsics dels usos i de les edificacions
admissibles.
§ Conservar els elements del paisatge de valor arquitectònic, històric, religiós o espirituals:
Església de Sant Pere de Perafita, Ermita de la Mare de Déu del Remei, Ermita de Santa
Margarida de Vilaltella, Sant Antoni Abat de les Heures, La Puríssima del Castell...
§ Conservar els elements amb valor històric del paisatge: masies, cabanyes, marges, murs,
terrasses, fonts, ponts de pedra, camins, senders...
§ Conservar el valor estètic en funció dels colors, formes i textures dels elements del
paisatge.
§ Conservar el valor ecològic dels espais naturals del paisatge.
§ Conservar el valor productiu del paisatge: agrícola, forestal, ramader, turístic...
§ Els habitatges han de contemplar materials, formes, colors i textures amb harmonia amb
l’entorn amb l’objectiu de no comportar un demèrit per a la resta del paisatge.
§ Els tancats de les finques i de les cases del municipi de Perafita han de realitzar-se
d’acord amb els materials, formes, colors i textures amb harmonia amb l’entorn amb
l’objectiu de no comportar un demèrit per a la resta del paisatge.
§ Minimitzar l’impacte visual de les instal·lacions o emmagatzematge de gasos liquats.
§ Unificar el format i disseny gràfic dels cartells informatius del municipi.
Contaminació acústica, lluminosa, electromagnètica i atmosfèrica
§ Donar compliment a la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat
per a la protecció de medi nocturn, i el Decret 82/2005 de 3 de maig, pel qual s’aprova el
reglament de desenvolupament
§ Donar compliment als nivells d’inmissió sonors establerts per la Llei 16/2002, de 28 de
juny, de protecció contra la contaminació acústica.
§ Localitzar al voltant de les fonts importants de contaminació acústica usos i activitats poc
sensibles al soroll.
§ Exigència d’instal·lacions fotovoltàiques en nous edificis públics i d’altres edificis de
característiques adequades. En aquest sentit, instal·lar els captadors solars a les noves
edificacions i en les reformes globals a una alçada no superior als 3 m d’alçada.
86

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
§ Ordenar adequadament les instal·lacions de radiocomunicació i de transport d’energia
elèctrica en àmbits de localització preferent. Establir els passos de línies elèctriques o
telefòniques dins de casc urbà, la distància mínima dels peus dels arbres protegits.
• Adoptar en las calçades destinades a trànsit rodat paviments d’absorció acústica.
§ Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior i evitar-ne els fluxos a l’hemisferi
superior.
§ Excloure les activitats que puguin generar emissions atmosfèriques, de soroll (superiors a
65 dB) o contaminació lumínica superiors a les de la suma de tres habitatges.
Sostenibilitat i ecoeficiencia en la urbanització i l’edificació
§ Donar compliment als paràmetres d’ecoeficiència establerts pel Decret 21/2006, de 14 de
febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.
Això es farà a través de la memòria del POUM i en les seves normes urbanístiques on es
farà esment de la obligatorietat de l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els
edificis segons estableix el Decret 21/2006 de 14 de febrer. Sense perjudici d’aquesta
prescripció de caràcter general el POUM ha delimitat les àrees edificables del nucli urbà
en una orientació Sud, amb caràcter general i majoritari, tot aprofitant, a més la pròpia
facilitat que ofereix la topografia natural del terreny que es força plana i amb un lleuger
pendent ascendent en direcció Nord que magnifica, encara més, el millor asolellament
dels futurs habitatges orientats a Sud. Aquesta disposició assegura la màxima eficiència i
rendibilitat en la captació solar de les edificacions i en l’aprofitament de la llum natural.
§ Implantar les bones condicions d’orientació dels emplaçaments de les zones residencials,
segons s’ha projectat en aquest POUM, i de projectació de configuracions
arquitectòniques dels edificis que fomentin i millorin els rendiments d’ecoeficiència, que es
farà en el capítol de paràmetres de l’edificació, de les normes urbanístiques del POUM,
fent especial esment en implementar les bones condicions d’orientació.
§ Condicions d’emplaçament i ordenació de les edificacions i de configuració arquitectònica.
87

5.3. Seguiment mediambiental del POUM
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita 88
Per tal de fer el seguiment mediambiental del POUM es proposen els següents indicadors que s’hauran d’analitzar periòdicament per tal de
determinar si el POUM està evolucionant d’una forma favorable i segons el què estava previst. Els indicadors proposats són els següents
INDICADORS
NOM DE L'INDICADOR Unitat OBJECTIU-EXPLICACIÓ Objectiu valor Periodicitat Origen Responsable
2014 2020
data data
Habitants Habitants Cens
superfície total del municipi Hectàrees POUM
Superfície de sòl urbà Hectàrees POUM
Superfície de sol urbanitzable Hectàrees POUM
Sòl ocupat per sistemes generals en sòl no
urbanitzable Hectàrees POUM
Superfície de sòl urbà / habitant Ha/habitant
Superfície de sòl urbà + urbanitzable /
habitant Ha/habitant
Superfície de sòl urbà + urbanitzable+ sol
ocupat per sistemes generals en sòl no
urbanitzable / habitant Ha/habitant
Nº Habitatges total
Nª Habitatges / Supèrfície de sòl urba hab/Ha
Nº Habitatges vacants Habitatges
Nº Habitatges secundaris Habitatges
Compacitat. Mesura el
consum de sòl i també
l'encariment previsible
d'infrastructures que en
resultarà.
Comparat amb l'anterior
permet preveure la proporció
Cada 6 anys
del creixement Cada 6 anys
Compacitat. Mesura el
consum de sòl i també
l'encariment previsible
d'infrastructures que en
resultarà. Cada 6 anys
Mesura la densitat de
l'ocupació Cada 6 anys
Cap d'Urbanisme
de l'Ajuntament
Cap d'Urbanisme
de l'Ajuntament
Cap d'Urbanisme
de l'Ajuntament
Cap d'Urbanisme
de l'Ajuntament

Nombre d'habitatges vacants o
secundaris/Nombre habitatges total %
Superfície de sòl urbà amb pendent superior
al 20% Ha
Superfície de sòl urbanitzable amb pendent
superior al 20% Ha
Superfície de sòl urbà en àrea inundable Ha
Superfície de sòl urbanitzable en àrea
inundable Ha
Superfície de sòl urbà o urbanitzable amb
pendent superior al 20% no inundable %
Superfície de sòl no urbanitzable de
protecció ambiental Ha
Consum anual d'aigua d'abastament M 3
Consum anual d'aigua d'abastament per
habitant M 3
Volum d'aigua de pluja i depurada reutilitzada M 3
% d'aigües residuals depurades que
compleixen els paràmetres de qualitat
legislativament establerts M 3
% d'aigua de pluja i depurada reutilitzada
d'aigües sobre el total %
Àrees amb nivell de soroll superiors a 65 dB
diürn i 55 dB nocturn Ha
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita 89
Descriu la tipologia de la
població respecta a primera
residència o segona. El
consum de sòl de segona
residència és menys
sostenible perquè se'n fa molt
menys ús. Cada 6 anys
Cap d'Urbanisme
de l'Ajuntament
Descriu una característica a
tenir en compte del municipi un cop Cap d' Urbanisme
Descriu una característica a
tenir en compte del municipi un cop Cap d' Urbanisme
Descriu la gestió de l'aigua
residual Cada 3 anys
cap de Medi
Ambient

Nombre de persones exposades a nivells
sonors superiors a 65 dB diürns i 55 dB
nocturns Persones
% Persones exposades a nivells sonors
superiors a 65 dB diürns i 55 dB nocturns %
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita 90
Percentatge de residus sòlids urbans
recollits de forma seleccionada. % Descriu la gestió dels residus Cada 3 anys
Kg de residus abocats o incinerats per any T/any
Kg de residus abocats o incinerats per
habitant i any
Nombre de cotxes Cotxes
Nombre de cotxes per habitant
Superfície amb procesos erosisu visibles Ha
% de superfície amb processos erosius
visibles %
Superfície forestal cremada els darrers 10
anys Ha
% de superfíciei forestal cremada els
darrers 10 anys. %
Instal·lacions d'energies renovables.
Mesura la problemàtica de
residus municipals causada
per la població Cada 3 anys
Mesura un dels factors
principals d'emissions a
l'atmosfera. També inidica la
disponibilitat de transport
públic Cada 3 anys
Avalúa un risc ambiental
important que a prtir d'un cert
valor ha de portar a prendre
mesures de control Cada 2 anys
Qualitat del medi natural i risc
ambiental important Cada 3 anys
Cap de Medi
Ambient
Cap de Medi
Ambient
Cap de Medi
Ambient
Responsable
tècnic i d'obres
municipal.
Cap de Medi
Ambient

11. ANNEXES: MAPES
Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
103

L'alcalde:
El Secretari
1247/07
NOVEMBRE 2008
N
ESQUEMÀTICA
UNITATS DEL PAISATGE
1
PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
APROVACIÓ INICIAL APROVACIÓ PROVISIONAL

4701
5624
4520
4684
PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA
MUNICIPAL DE
PERAFITA
MUNICIPAL DE PERAFITA. (OSONA)
2

ZONA 1: CASC URBÀ I EL CASTELL
ZONA 2: LA TRIA I LA FÀBRICA
D'EMBOTITS
ZONA 3: BOSQUETS
ZONA 4: LA ROCA
ZONA 5: PUIGMAJOR
ZONA 6: ZONA FORESTAL DE
LES HEURES-COGULLERS
PLA D'ORDENACIÓ MUNICIPAL DE
PERAFITA
MUNICIPAL DE PERAFITA. (OSONA)

EMBOTITS
PERAFITA,S.L.
APROVACIÓ INICIAL
PLA D'ORDENACIÓ
APROVACIÓ PROVISIONA
URBANÍSTICA MUNICIPAL
1/10.000
1247/07
XARXA HIDROLÒGICA
NOVEMBRE 2008
5
N
L'alcalde: El Secretari

HABITAT D'INTERÈS COMUNITARI 3240, 6420 I
92A0
HABITAT D'INTERÈS COMUNITARI 92A0
PLA D'ORDENACIÓ MUNICIPAL DE
PERAFITA
PLÀNOL D'ESPAIS NATURALS
NOVEMBRE 2008
PLÀNOL
5

Font del Cingle
Font de la Casa Nova de Pallars
Font de la Parada
Font del Gorg Negre
Font Nova
Font Vella
Alzina de Bosquets
Font de les Arenes
Alzina de la fàbrica d'embotits
Font de l'Hostal Nou
Roure del'Hostal Nou
Font del Raig
Alzina de la Riera
Font de la Bauma
Font de la Parera
Font de Cal Soci
Roure Bonic
Roure de Santa
Margarida de Vilaltella
CAMÍ RAMADER
VERD PRIVAT
VERD PÚBLIC
SÓLS DE VALOR NATURAL I DE CONNEXI
ARBRES D'INTERÈS MUICIPAL
FONTS
PLA D'ORDENACIÓ DEL MUNICIPI DE
PERAFITA

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM del municipi de Perafita
12. ANNEXES: FITXES FOTOGRÀFIQUES
110

Fitxa fotogràfica foto número: 1
Fitxa fotogràfica foto número: 2
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
.Zona font Nova i Vella: zona
de pastures i roureda.
Vista SO.
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Zona font Nova i Vella: zona
de pastures i roureda.
Vista SO.

Fitxa fotogràfica foto número: 3
Fitxa fotogràfica foto número: 4
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Zona font Nova i Vella: zona
de pastures i roureda.
Vista SO.
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Panoràmica Perafita.
Camps de Conreu de Secà a
la Zona de la Roca.
Vista SE.

Fitxa fotogràfica foto número: 5
Fitxa fotogràfica foto número: 6
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Rec del Gorg Negre.
Vista E.
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Rec del Gorg Negre.
Vista NE.

Fitxa fotogràfica foto número: 7
Fitxa fotogràfica foto número: 8
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Rec del Gorg negre.
Zona de la font del Gorg
Negre. Plantació de
pollancres, camps de
farratges, alzinar, arç...
Vista O.
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Font Casa Nova de Pallars:
abeurador per bestiar.
Vista N.

Fitxa fotogràfica foto número: 9
Fitxa fotogràfica foto número: 10
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Vedells i vaques. Casa Nova
de Pallars.
Vista NE.
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Vedells i vaques. Casa Nova
Pallars.
Vista SE.

Fitxa fotogràfica foto número: 11
Fitxa fotogràfica foto número: 12
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Pineda de pi roir (Pinus
sylvestris del camí d’accés per
la zona oest de Cal Teulats.
Vista N.
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
. Pineda de pi roir (Pinus
sylvestris del camí d’accés per
la zona oest de Cal Teulats.
En aquesta àrea es pot
observar que el sotabosc està
més desenvolupat per la
manca de pastura.
Vista N.

Fitxa fotogràfica foto número: 13
Fitxa fotogràfica foto número: 14
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Foto fàbrica embotits.
Entorn zona verda privada.
Vista N
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Foto fàbrica embotits.
Entorn zona verda privada.
Vista N.

Fitxa fotogràfica foto número: 15
Fitxa fotogràfica foto número: 16
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
El Castell (Privat)
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Àrea d’aportació del
Restaurant Bar 9.
Vista O.

Fitxa fotogràfica foto número: 17
Fitxa fotogràfica foto número: 18
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Roure a protegir de l’Hostal
Nou. Casa al costat i camps
de cereals. Accés a la fàbrica
embotits. Hi ha marges de
pedra seca.
Vista E.
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Roure a protegir de l’Hostal
Nou. Casa al costat i camps
de cereals. Accés a la fàbrica
embotits. Hi ha marges de
pedra seca.
Vista E.

Fitxa fotogràfica foto número: 19
Fitxa fotogràfica foto número: 20
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Roure a protegir de l’Hostal
Nou. Casa al costat i camps
de cereals. Accés a la fàbrica
embotits. Hi ha marges de
pedra seca.
Vista E.
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Panoràmica del Castell i la
Casa Nova del Castell.
Vista S.

Fitxa fotogràfica foto número: 21
Fitxa fotogràfica foto número: 22
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Alzina de la fàbrica d’embotits.
Vista O.
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Alzina de la fàbrica d’embotits.
Vista O.

Fitxa fotogràfica foto número: 23
Fitxa fotogràfica foto número: 24
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Transformador xarxa elèctrica.
Fàbrica d’embotits.
Vista N.
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Entorn de Cal Soci Zona de
pastura de vaques, alzinar...
Reg de la Baga Fosca.
Vista N.

Fitxa fotogràfica foto número: 25
Fitxa fotogràfica foto número: 26
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Zona de l’entorn de Cal Soci.
Zona de pastura de vaques,
alzinar...
Rec de la Baga Fosca.
Vista N.
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Marges de pedra seca a la
finca de Cal Soci. Zona de
pastura.
Vista N.

Fitxa fotogràfica foto número: 27
Fitxa fotogràfica foto número: 28
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Granges de vedells, vaques i
cavalls de Can Fusta.
Camps de farratge.
Vista NE.
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Granges de vedells, vaques i
cavalls de Can Fusta.
Camps de farratge.
Vista O.

Fitxa fotogràfica foto número: 29
Fitxa fotogràfica foto número: 30
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Camí La Tria.
Paisatge agro- forestal, zona
d’alzinars.
Vista O.
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Panoràmica oest del municipi
de Perafita .Casc urbà.
Vista SE.

Fitxa fotogràfica foto número: 31
Fitxa fotogràfica foto número: 32
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Roure bonic de la Tria.
Vista SE.
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Transformador que hi ha a La
Tria.
Vista S.

Fitxa fotogràfica foto número: 33
Fitxa fotogràfica foto número: 34
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Barraca de pastor de pedra
seca, ubicada al camí de Cal
Roure que fa cruïlla amb la
carretera que va a Sant.
Bartomeu del Grau.
Vista N.
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Sobre pastura ovelles a la
finca de El Cel de Croells.
Vista SE.

Fitxa fotogràfica foto número: 35
Fitxa fotogràfica foto número: 36
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Sobre pastura ovelles.
El Cel de Croells.
Vista E.
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Ermita de Sta. Margarida de
Vilatella. Romànic del S.XII.
Patrimoni històric.
Vista NE.

Fitxa fotogràfica foto número: 37
Fitxa fotogràfica foto número: 38
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Roure de l’Ermita de Santa
Margarida de Vilatella.
Vista NO.
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Cartell informatiu que hi ha a
l’entorn de l’Ermita del Remei.

Fitxa fotogràfica foto número: 39
Fitxa fotogràfica foto número: 40
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Transformador que hi ha en el
camí de l’Ermita del Remei.
Vista O.
Data: 14/7/2008
Lloc: Perafita
Observacions:
Explotació La Roca nº 5232.
Pedrera.
Vista NO.

Fitxa fotogràfica foto número: 41
Fitxa fotogràfica foto número: 42
Data: 7/7/08
Lloc: Perafita
Observacions:
Camps de costat del
polisportiu.
Vista E.
Data: 7/7/08
Lloc: Perafita
Observacions:
Torrent de la Font del Raig. A
prop del casc urbà de Perafita.
Vista E.

Fitxa fotogràfica foto número: 43
Fitxa fotogràfica foto número: 44
Data: 7/7/08
Lloc: Perafita
Observacions:
Carrer que va de l’escola fins
al Pavelló Polisportiu de
Perafita.
Vista N.
Data: 7/7/08
Lloc: Perafita
Observacions:
Camps del voltant del nucli de
la zona 2.
Vista NE.

Fitxa fotogràfica foto número: 45
Fitxa fotogràfica foto número: 46
Data: 7/7/08
Lloc: Perafita
Observacions:
Data: 7/7/08
Lloc: Perafita
Observacions:
Cruïlla Passeig de Sant Agustí
i Passeig del Lluçanés.
Vista NO.

Fitxa fotogràfica foto número: 47
Fitxa fotogràfica foto número: 48
Data: 7/7/08
Lloc: Perafita
Observacions:
Sòl industrial de Perafita.
Vista SE.
Data: 7/7/08
Lloc: Perafita
Observacions:
Sòl residencial a l’entorn del
Pg. del Lluçanès.
Vista NE.

Fitxa fotogràfica foto número: 49
Fitxa fotogràfica foto número: 50
Data: 7/7/08
Lloc: Perafita
Observacions:
Sòl industrial.
Vista NE.
Data: 7/7/08
Lloc: Perafita
Observacions:
Granges que hi ha a tocar del
torrent Font del Raig i que
finalitzaran la seva activitat
ramadera.
Vista E.

Fitxa fotogràfica foto número: 51
Fitxa fotogràfica foto número: 52
Data: 7/7/08
Lloc: Perafita
Observacions:
Marge de pedra seca que hi
ha a l’accés que va del CEIP
Heurom cap a la Plaça Major.
Vista SE.
Data: 7/7/08
Lloc: Perafita
Observacions:
Camps de la zona est al costat
del nucli de Perafita a costat
de la font del Raig.
Vista NE

Fitxa fotogràfica foto número: 53
Fitxa fotogràfica foto número: 54
Data: 7/7/08
Lloc: Perafita
Observacions:
Línies aèries que hi ha a
l’accés que va del CEIP
Heurom a la Plaça Major.
Vista SE.
Data: 7/7/08
Lloc: Perafita
Observacions:
Cablejat elèctric dins del casc
urbà de Perafita.
Vista O.

Fitxa fotogràfica foto número: 55
Fitxa fotogràfica foto número: 56
Data: 7/7/08
Lloc: Perafita
Observacions:
Plaça de l’església Àrea
d’aportació de paper-cartró,
vidre i fracció resta.
Vista SE.
Data: 7/7/08
Lloc: Perafita
Observacions:
Padró de Sant Agustí. Accés a
la Roca del Mill i La Riera.
Vista S.

Fitxa fotogràfica foto número: 57
Fitxa fotogràfica foto número: 58
Data: 7/7/08
Lloc: Perafita
Observacions:
Perspectiva del casc urbà des
del camí del cementiri.
Vista E.
Data: 7/7/08
Lloc: Perafita
Observacions:
Vegetació de roquissars.
Vista O.

Fitxa fotogràfica foto número: 59
Fitxa fotogràfica foto número: 60
Data: 7/7/08
Lloc: Perafita
Observacions:
Perspectiva del casc urbà des
de la zona del Coll de la
Senyera.
Vista S.
Data: 7/7/08
Lloc: Perafita
Observacions:
Vista cap a la zona 2: La Tria
Vista SE.

Fitxa fotogràfica foto número: 61
Fitxa fotogràfica foto número: 62
Data: 7/7/08
Lloc: Perafita
Observacions:
Granges de Sant Pere, al
costat de la BP-4653.
Vista N.
Data: 7/7/08
Lloc: Perafita
Observacions:
Vista Est des de la part Nord
del municipi.

Fitxa fotogràfica foto número: 63
Fitxa fotogràfica foto número: 64
Data: 7/7/08
Lloc: Perafita
Observacions:
Alzina Bonica de Bosquets
Data: 7/7/08
Lloc: Perafita
Observacions:
Bassa del rec de Bassès.
Vista O.