Número 12 (març 2012): Afortunats de ser estudiants - Institut Milà i ...

EDITORIAL
SUMARI
Ens trobem davant d’un nou número
NOTÍCIES MILÀ A LA PREMSA…………...…pàg. 03
d’aquesta nostra revista, l’Infomilà, una - Alumnes suecs, alemanys de Comenius
revista ja molt consolidada en el quefer del - Conferència cooperació i desenvolupament
centre. I una aposta renovada dels qui han - Una auxiliar de conversa en alemany, al Milà
pres enguany el relleu dels seus - Cicle d’exposicions als instituts de Vilafranca
responsables anteriors, un nou grup amb
noves il·lusions i nous projectes.
Donem també la benvinguda al nou membre
de la família periodística del Milà, el seu
-
-
-
-
Homenatge a Montserrat Roig
Dues setmanes plenes de sortides culturals
Aloma Freixedes,finalista als Premis Accés de
Batxillerat 2011
L’art a la taula
germà petit i, de moment, només telemàtic, el - Alumnes de batxillerat d’Arts Escèniques visiten el
“Milà-jove”, que ens ha permès estendre
aquest sa costum de comunicar-nos a uns
quants més dels membres de la nostra
comunitat educativa.
-
-
Liceu
Exposició a Vilafranca del filòsof artista plàstic Norbert
Bilbeny, de Barcelona
Mireia Insensé i el cartell gegant de l’exposició de
Norbert Bilbeny
Donem doncs festivament la benvinguda als - Nou vídeo del Milà al web del centre
nous valents que s’embarquen en l’aventura - Primer de batxillerat esquia a La Molina
de la comunicació, i com no, felicitem tant als
LA GENT DEL NOSTRE INSTITUT…………...pàg.11
antics com als nous responsables de què,
- Com és l’alumnat delegat de Primer BTX?
any rere any, aquesta manifestació - Entrevista a Joan Pinyol, professor i escriptor
d’empenta i voluntat periodística vegi de nou - Batxillerat d’Arts - Imatges bivalents
la llum, i sempre mantenint els estàndards de
qualitat tan elevats que han caracteritzat les CULTURA PENEDESSENCA…….…….…...…pàg.16
- Els castellers de Vilafranca. Petita història
nostres revistes.
- Cultura comarcal - Trobada de Bastoners
Com es pot veure, no tot està en crisi. És cert
- Els dracs catalans i el de Sant Quintí de Mediona
que ens envolten situacions i sensacions que
ens poden portar al desànim, però l’autèntica XARXES SOCIALS………..………..……...……pàg.22
crisi és la que congriem dins nostre, quan - Xarxes socials
perdem la il·lusió, o no ens veiem amb cor - “Cuanto Cabrón”, “Tenía que decirlo”, etc
d’avançar amb les nostres pròpies forces.
- Facebook, Twitter, etc
-
Com en l’exemple del conductor de bus que
MÚSICA……………………………………...……pàg.25
amb la seva alegria aconseguia contagiar a - Beyoncé
tots els passatgers, fins llavors ben
emmurriats, encara que no puguem modificar PSICOLOGIA DE L’APRENENTATGE…….…pàg.26
els paràmetres de la realitat, si podem - La dislèxia
intentar inocular-li el virus de l’inconformisme,
ENTRETENIMENT…………….…….……..……pàg.27
la il·lusió i la confiança en un mateix .
- Test de personalitat
El que teniu ara les mans és una prova
- Acudits gràfics d’alumnat de Btx, a la premsa local
palpable de què, si volem, podem. Endavant i - Còmic de: Judith Olivé, 2Btx 2010-2011
que sigui per molts cursos. La més efusiva -
enhorabona als qui han treballat dur per
aconseguir-ho.
COORDINADOR:
I a vosaltres, lectors, a gaudir un cop més de Lluís Garcés
la revista del Milà.
DISSENY I MAQUETACIÓ:
Jennipher González
CONSELL DE REDACCIÓ:
Pere Martí i Olivella,
Alumnes de la matèria Optativa Revista i Video, 1r de
Director de l’IES MilàBatxillerat
2011-2012: Siham Azar, Anabel Baena, Anna
Bascompte, Meritxell Bricollé, Victor Cedeño, Sandra Garcia,
Daniel Homs, Dolors Hurtado, Eric Insense, Irene Jané, Sara
Manceñido, Ivet Martí, Marina Olivella, Sergio Roma, Anna
Romo i Maryem Yasede.

ALUMNES SUECS I ALEMANYS
DE COMENIUS, AL MAP DE
L’INSTITUT MILÀ I FONTANALS
DE VILAFRANCA
Des de dilluns 24 fins divendres 28 d’octubre
de 2011, un total de tretze alumnes procedents
d’un centre d’ensenyament secundari de
Suècia i un altre d’Alemanya van realitzar un
intercanvi amb dotze alumnes de l’institut Milà
i Fontanals de Vilafranca del Penedès.
En tots els casos es tractava d’alumnes que
cursen un Mòdul d’Aprenentatge Productiu (MAP) i
que aquella setmana van poder compartir diverses
activitats d’aprenentatge i personals, tal i com van
fer al centre d’Alemanya el maig passat i com
faran el maig de l’any vinent en el centre de
Suècia, sempre dins el marc d’aquest projecte
educatiu internacional.
Entre les activitats que van dur a terme a
Vilafranca durant la setmana esmentada, va
destacar la recepció que els dedicà l’alcalde de la
ciutat, la visita turística per la població,
l’assistència a un assaig dels Xicots de Vilafranca i
l’excursió cultural a Barcelona, durant la qual van
poder visitar entre d’altres, la Rambla, la catedral i
el Parc Güell. D’altra banda també van participar
en diverses propostes pedagògiques
organitzades dins el marc de l’institut, com ara
l’activitat “Qui ets tu?”, en què tots els participants
de l’intercanvi van descriure els companys d’altres
països. També van realitzar estades a les
empreses i entitats (tallers mecànics, escoles
bressol, complex aquàtic...) que tenen un conveni
amb el MAP del Milà i Fontanals per a la formació
professional de l’alumnat i finalment van afegir-se
igualment a les activitats extraescolars del centre
vilafranquí com ara la celebració de la castanyada.
En tot moment l’alumnat que va participar en
aquest intercanvi va estar acompanyat per dos
professors alemanys, un de suec i pels professors
del Milà i Fontanals, David Martí (com a
responsable dels intercanvis internacionals i de les
activitats extraescolars del centre), i Lourdes
Salas, Sara Espinosa i Rodolfo Galán, com a
professors del MAP.
El programa Comenius, en què participa aquest
institut de Vilafranca des de fa més de deu anys,
té com a objectiu estratègic reforçar la dimensió
europea en el camp de l’educació infantil, primària
i secundària i la cooperació entre centres
educatius de diferents països i està subvencionat
per la Unió Europea amb la supervisació del
Ministerio de Educación del govern espanyol i pel
NOTICIES MILÀ
Departament d’Ensenyament de la Generalitat de
Catalunya.
CONFERÈNCIA sobre
COOPERACIÓ I
DESENVOLUPAMENT
El passat 17 de novembre de 2011, l’Institut
Milà i Fontanals de Vilafranca del Penedès va
organitzar la Conferència “Solidaritat
internacional, cooperació al desenvolupament
i acció humanitària”, en motiu de la celebració
de la 12a Festa de la Solidaritat de Vilafranca
del Penedès el 23 d’octubre de 2011, i del Dia
Internacional per la Tolerància del 16 de
novembre.
La conferència va ser impartida per Francesc
Mateu, president de la FCONGD (Federació
Catalana d’ONG de Desenvolupament) i director
d’Intermón-Oxfam de Catalunya.
L’acte va tenir lloc a l’Escorxador, espai municipal
per l’activitat cultural i associativa, del carrer
l’escorxador, núm. 19, de la nostra ciutat.
A aquest acte cultural van assistir
aproximadament 80 alumnes de segon de
Batxillerat del nostre institut, i hi van ser convidats
els mitjans de comunicació vilafranquins: Ràdio
Vilafranca, TV Vilafranca, i els setmanaris El 3 de
vuit, El cargol i La fura.
UNA AUXILIAR DE CONVERSA
EN ALEMANY, AL MILÀ
Una professora auxiliar de conversa alemana
per als instituts Milà i Fontanals i Alt Penedès.
De forma compartida durant aquest curs
acadèmic, els dos centres d’educació secundària
de Vilafranca disposen d’una auxiliar de conversa

per als alumnes que cursen la matèria optativa
d’alemany a primer de batxillerat. Es tracta de
l’Annika Röser, una jove llicenciada en Filologia
alemanya que ha estat destinada pel Ministerio de
Educación del Govern espanyol per tal de reforçar
la pràctica de la llengua oral de l’alumnat dels dos
centres i d’apropar-los a la cultura alemana de
manera directa a través de la llengua.
En el cas de l’institut Milà i Fontanals, cada
setmana d’una banda assisteix a les quatre
classes d’alemany i de l’altra es coordina
directament amb l’Almudena Herrera, com a
professora que imparteix la matèria i en qualitat de
tutora d’aquest servei de suport a l’aprenentatge
d’una llengua estrangera.
A l’aula dóna suport als exercicis de pronunciació i
de fluïdesa lingüística, du a terme dictats, prepara
diàlegs entre l’alumnat i els anima a la pràctica
conversacional en alemany, sobretot a partir del
referent cultural del seu país d’origen. D’altra
banda també està en marxa un blog que posarà
en comú totes les activitats lligades a aquest
suport de llengua alemanya i que es penjarà al
web del centre.
A més, i considerant que o bé a títol individual o
bé dins el projecte Commenius durant el curs
l’institut Milà i Fontanals de Vilafranca realitza
diversos intercanvis amb alumnes alemanys
procedents de la zona de Lehre, la mateixa Annika
Röser participarà activament en els mateixos.
Per últim, i tenint en compte que és un servei de
suport que comparteixen dos instituts
vilafranquins, s’està estudiant la possibilitat de
coordinar una activitat conjunta entre l’alumnat
que estudia alemany a l’institut Milà i Fontanals i a
l’institut Alt Penedès de caràcter més lúdic, per
exemple un minitaller de cuina alemanya.
Sense dubte es tracta d’una iniciativa pedagògica
que compta ja amb una notable tradició en molts
centres del país i que contribueix de manera
decisiva a un major assoliment de les capacitats
lingüístiques dels alumnes, com a element clau en
el seu aprenentatge, en aquest cas, durant
l’educació secundària postobligatòria.
CICLE D’EXPOSICIONS ALS
INSTITUTS DE VILAFRANCA
Aquest mes de novembre, i per cinquè any
consecutiu, comença el cicle d’exposicions als
instituts de Vilafranca que l’Oficina Tècnica de
Joventut de l’Ajuntament de Vilafranca del
Penedès porta als tres instituts de secundària
de la vila al llarg del curs escolar 2011/12.
Des del dia 3 i fins al 28 de novembre, es va
instal·lar l’exposició Operació còmic a l’Institut
Eugeni d’Ors, al vestíbul de l’institut. L’exposició
és la mostra de tots els treballs realitzats pels
joves que es van presentar a la segona edició del
Concurs de còmics realitzat la passada primavera
2011. Aquest concurs de caràcter juvenil es
realitza cada dos anys i és una iniciativa de la
Biblioteca Torres i Bages, el Servei de Cultura i
l’Oficina de Joventut de l’Ajuntament. En aquesta
segona edició hi van participar fins a 25 joves amb
un total de 24 obres, de les quals vuit pertanyien a

la categoria A (de 12 a 17 anys) i setze a la
categoria B (de 18 a 30 anys). Operació Còmic té
per objectiu promoure la creació juvenil i l’art del
còmic, especialment entre els joves.
26 Mirades contra la Violència de Gènere -
EXPOSICIÓ, Institut Milà i Fontanals, del 15 de
novembre
al 12 de desembre 2011
Per altra banda, del 15 de novembre al 12 de
desembre, hi van haver exposats al Milà i
Fontanals els cartells del Dia Internacional contra
la violència de gènere, que l’alumnat de l’escola
d’art Arsenal de Vilafranca dissenya cada any per
a la campanya de prevenció de violència de
gènere. Aquesta exposició, sota el títol "26
mirades contra la violència de gènere",
s’emmarcava entre els actes que van tenir lloc per
commemorar el 25 de novembre, Dia Internacional
contra la violència de gènere.
Lorena Lajara, alumna de segon curs del cicle
formatiu de Gràfica Publicitària a l'Arsenal de
Vilafranca, va dissenyar el cartell per la Jornada
Internacional Contra la Violència de Gènere.
La campanya es va promoure des del Pla Per la
Igualtat i el servei de Joventut de l'Ajuntament de
Vilafranca, amb la voluntat de fomentar el rebuig
actiu contra qualsevol forma de violència i, en
especial, la que pateixen les dones.
A partir del 12 de desembre, l'exposició va iniciar
una itinerància per tots els centres de secundària
de Vilafranca, per l'Hospital Comarcal i que
finalitzarà a la seu del Consell Comarcal de l'Alt
Penedès.
Aquestes són les dues primeres exposicions que
enceten el cicle d’exposicions als instituts,
adreçades als joves estudiants dels centres, tot i
que, per a totes les persones interessades cal
saber que estan obertes a tot el públic fora de
l’horari lectiu, en horari de tarda de dilluns a
divendres.
HOMENATGE A
MONTSERRAT ROIG
Estudiants de
Vilafranca i de Sant
Sadurní homenatgen
Montserrat Roig.
Des de l’Agrícol
(passatge Alcover, 2,
de Vilafranca del Penedès), i presentat per la
crítica literària i professora Anna Ruiz juntament
amb l’escriptor Pere Martí i Bertran i organitzat per
la Secció Literària del Centre Artístic Penedès
l’Agrícol, de Vilafranca del Penedès, el 10 de
novembre de 2011 va tenir lloc un acte
d’homenatge a l’escriptora Montserrat Roig (1946-
1991) just en el dia que es commemorava el vintè
aniversari de la seva mort.
A l’acte hi van participar de forma activa els
alumnes de la matèria de Literatura Catalana de
Batxillerat de tres centres de secundària de l’Alt
Penedès: els instituts de Vilafranca Milà i
Fontanals i Eugeni d’Ors, i l’Institut Escola
Intermunicipal de Sant Sadurní d’Anoia.
L’acte
el va
encetar el regidor de Cultura de l’Ajuntament de
Vilafranca, Raimon Gusi i tot seguit es va projectar
un audiovisual dedicat a Montserrat Roig, que
repassava la seva trajectòria i les particularitats de
la seva manera de fer i de pensar. A continuació
va intervenir la Francesca Martínez, professora de
Literatura Catalana i amiga personal de
l’escriptora homenatjada, que va compartir
diverses anècdotes lligades a l’experiència vital de
la Montserrat Roig, i també va llegir fragments de
les cartes que es van intercanviar, a més
d’esbossar un perfil personalíssim de l’autora de
novel•les com “El temps de les cireres”.
I Finalment, diversos alumnes dels tres centres
que participaven en l’homenatge van llegir
diversos fragments de l’obra de Montserrat Roig,
extrets d’una entrevista compartida amb la Maria
Aurèlia Campany, de fragments d’articles
periodístics publicats en el llibre “Digues que

m’estimes encara que sigui mentida”, així com
també de novel•les com "Ramona, adéu" (1972).
Pel que fa als alumnes de l’Institut Milà i
Fontanals, que van cloure l’acte, tant la Berta
Quílez –que va llegir un fragment literari lligat amb
els bombardejos que patí Barcelona durant la
guerra civil- com la Noelia Molino, que va llegir un
dels darrers textos que va escriure la Montserrat
Roig quan estava molt avançada la seva malaltia,
van estar acompanyades al violí pel vendrellenc
Sergi Garcia.
Sens dubte es va tractar d’una excel•lent iniciativa
literària molt participada per joves estudiants de
batxillerat –més d’un centenar- des del cor de l’Alt
Penedès.
DUES SETMANES PLENES
DE SORTIDES CULTURALS
Ja cap al final del primer trimestre d’aquest
curs 2011-2012 i després d’acollir l’intercanvi
internacional amb alumnes d’Alemanya i
Suècia dins el programa Comenius de la Unió
Europea, l’alumnat de l’institut Milà i
Fontanals de Vilafranca del Penedès ha dut a
terme diferents activitats extraescolars lligades
a diferents matèries del currículum acadèmic.
El passat dimecres 2 de novembre els alumnes de
segon de batxillerat van desplaçar-se fins a Cal
Bolet per assistir a la representació teatral de
Drames Rurals, basada en l’obra homònima de
l’escriptora Víctor Català, que és lectura
prescriptiva de batxillerat. L’endemà, dijous 3 va
ser el torn dels alumnes de primer i segon d’ESO,
que assistiren al mateix teatre a la representació
de l’obra Wad Ras, un espectacle musical que
també forma part de la programació teatral que
s’ofereix cada any als centres de secundària
d’arreu del territori. Divendres 4 de novembre els
alumnes de primer de batxillerat van desplaçar-se
fins al cinema Kubrick per tal d’assistir a la
projecció cinematogràfica de la pel·lícula
espanyola “Àgora”, una activitat proposada des de
la matèria de Filosofia.
Pel que fa a la segona setmana de novembre,
l’alumnat de tercer d’ESO va participar en una
activitat relacionada amb els Drets Humans,
organitzada conjuntament amb l’Ajuntament de
Vilafranca, que incloïa una xerrada i un joc
adreçats als diferents grups-classe. Els alumnes
de la modalitat de Literatura de primer de
batxillerat dijous dia 10 es van sumar a l’acte
d’homenatge a l’escriptora Montserrat Roig, que
va organitzar el Cercle Artístic del Penedès
l’Agrícol, de Vilafranca i que va servir per
commemorar el vintè aniversari de la mort de
l’escriptora. Durant l’acte, dues alumnes de
l’institut Milà i Fontanals van llegir diferents textos
de Montserrat Roig i l’acte es completà amb la
projecció d’un audiovisual sobre Montserrat Roig i
un col·loqui final amb Francesca Martínez, amiga
personal de la Montserrat Roig, traductora i
professora de literatura catalana.
ALOMA FREIXEDES,
FINALISTA PREMIS ACCÉS
BATXILLERAT 2011
En la cinquena i darrera edició dels Premis
Accés Batxillerat, que convoca la Fundació
Salas per als millors treballs de recerca de
batxillerat d’àmbit nacional sobre
accessibilitat i discapacitat, va resultar
finalista l’alumna de l’institut Milà i Fontanals,
Aloma Freixedes Repiso, amb el treball titulat
“L’equinoteràpia. Un nou camí cap a
l’esperança”.
En el seu treball, l’Aloma ha pretés demostrar els
efectes beneficiosos de l’equinoteràpia, una
teràpia innovadora que combina els pacients amb
els cavalls a fi de millorar la qualitat de vida de
tots aquells que pateixen transtorns psíquics o
físics. En aquest sentit aquesta jove vilafranquina
ha donat forma al web
www.unespai.com/equinoteràpia en què es donen
a conèixer tots els efectes positius de
l’equinoteràpia, i el treball de recerca que va
realitzar el curs passat tutoritzat per la professora
Lourdes Salas.
Amb aquests premis, la Fundació Salas pretén
potenciar l'interès de l’alumnat per l’accessibilitat
(normalització de l’espai físic i social) i el món de
la discapacitat (patologies que tinguin un impacte
social important, informació que reforci la
prevenció de la discapacitat, malalties que generin
dependència, teràpies que afavoreixin l’autonomia
i la integració social, la discapacitat en l’àmbit de
les humanitats, etc.). A més es pretén incentivar la

tasca educativa que es porta a terme en els
centres de secundària sobre aquestes temàtiques.
L’acte d’entrega de la darrera edició dels Premis
Accés Batxillerat 2011 va tenir lloc a Barcelona el
passat 30 de novembre i comptà amb l’assistència
del senyor Carles Sala, secretari d’Habitatge i
Millora Urbana de la Generalitat de Catalunya, i el
senyor Joan Gumbert, subdirector general
d’Innovació, Formació i Orientació. Com és
tradició, l’acte va ser amenitzat per la música del
pianista de fama internacional i amb discapacitat
visual Ignasi Terraza que va saber transmetre la
calidesa de la nit, acompanyat de la reconeguda
cantant Susana Sheyman.
També acompanyaren l’alumna vilafranquina, tant
la tutora del treball, Lourdes Salas, com el director
de l’institut Milà i Fontanals, Pere Martí.
La Fundació Salas és una entitat privada, sense
finalitat de lucre, orientada a desenvolupar accions
que contribueixin a l´accessibilitat dels habitatges i
el seu entorn per a totes les persones,
independentment de les seves característiques
físiques, psicològiques o mentals.
“L’ART A LA TAULA”
Novembre-desembre de 2011: “L’art a la taula”
- Cava Guilera i l’institut Milà i Fontanals
inicien una singular cooperació artística.
El mes de novembre 2011, la cava Guilera de
Lavern-Subirats i l'institut Milà i Fontanals de
Vilafranca es van plantejar tirar endavant un
projecte de col·laboració mútua i de promoció de
l'obra artística dels alumnes de batxillerat artístic.
En aquest sentit, Cava Guilera va posar a
disposició les etiquetes de les ampolles de cava
perquè incloguin d’una banda una sèrie de
microrelats inspirats en el món de la vinya –escrits
pel professor de Literatura Catalana del mateix
institut i escriptor, Joan Pinyol- i de l’altra diverses
il·lustracions d’aquests textos brevíssims, que han
dut a terme alumnes de primer i de segon de
batxillerat artístic de l’institut Milà i Fontanals.
Tal com ha manifestat Pere Guilera, propietari,
enòleg i viticultor de Cava Guilera, l’objectiu és
establir un pont de col·laboració entre un centre
educatiu i una empresa vitivinícola a fi de donar a
conèixer les creacions artístiques dels joves
artistes, oferir-los una plataforma de difusió de les
seves obres i lligar-los molt més al territori també
des d’un punt de vista creatiu. El resultat final
d’aquesta cooperació combina l’expressió
artística, literària i enològica.
El dia 10 de desembre a les 12.00 h. i a la
mateixa cava Guilera (Masia de l'Artigas. Lavern
-Subirats- Alt Penedès), es va presentar en
societat, en un acte obert a totes les persones
interessades, una promoció d'ampolles de cava
que inclouen en unes etiquetes microcontes, i en
altres les il·lustracions d'aquests microcontes que
han dut a terme expressament per a l'ocasió
alumnes de primer i de segon de batxillerat de la
modalitat de l'artístic.
També s'hi van exposar tots els dibuixos, i els
alumnes del batxillerat artístic de la modalitat de
batxillerat d’Arts Escèniques van llegir els
microrelats del món de la vinya.
A la presentació oficial de la promoció d’ampolles
de cava també es va afegir una col·lecció de
punts de llibre il·lustrats pels alumnes
seleccionats.

L’acte va tenir lloc a les dotze del migdia a la
mateixa Cava Guilera, on finalment hi va haver un
piscolabis i un brindis de celebració d’aquesta
primera cooperació artística, exemple evident de
col·laboració entre un centre d'ensenyament i una
empresa dedicada al cava.
Si entreu en aquest enllaç de l'ACN (Agència
Catalana de Notícies):
http://www.acn.cat/acn/645963/Cultura/text/artliteratura-microrelat-cava-col.laboracio-institut-Mila-i-Fontanals-Vilafranca-del-Penedesbatxillerat-artistic-Joan-Pinyol.html.
Podreu accedir
a diversos formats de la notícia, que s'ha divulgat
a tots els mitjans del país.
Durant tot l’any 2012 es podrà adquirir aquesta
promoció de cava personalitzat.
ALUMNES DE BATXILLERAT
D’ARTS ESCÈNIQUES
VISITEN EL LICEU
El passat dissabte 17 de desembre de 2011,
l’alumnat de 1r i 2n de batxillerat de d’Arts
Escèniques, Música i Dansa del nostre centre,
va fer una sortida al Liceu de Barcelona per
assistir a la representació de l’òpera “Linda di
Chamounix”, de Gaetano Donizetti.
Cada any, el Liceu convida a alumnes que estant
cursant aquesta modalitat de batxillerat a assistir a
l’audició d’un òpera de manera gratuïta. D’aquesta
manera els alumnes tenen una oportunitat única
de gaudir d’un espectacle en el qual poden
observar les diferents parts que engloba una
òpera com: l’escenografia, l’ orquestra, la direcció
d’escena, llibret, vestuari, cor, solistes molt
importants,....
Concretament en aquesta òpera van poden
escoltar la veu de dos solistes, la protagonista
principal, la soprano Diana Damrau en el paper
de Linda i el considerat actualment el millor tenor
del món Juan Diego Flórez en el paper de Carlo.
Ambdós molt ben acompanyats per Silvia Tro
Santafé en el paper de Pierotto, Pietro Spagnoli
en el d’Antonio, Bruno de Simone en el de
Boisfleury i Simón Orfila en el de Il Prefetto.
Aquesta òpera és un melodrama en tres actes
amb llibret de Gaetano Rossi i música de
Gaetano Donizetti. Es va estrenar el 19 de maig
de 1842 al Kärnthnertortheater de Viena, i a
Barcelona, al Teatre de la Santa Creu, el 20 de
juliol de 1844.
Linda di Chamounix és una òpera de
maduresa de Gaetano Donizetti, amb llibret de
Gaetano Rossi, feta per encàrrec del
Kärntnertortheater de Viena, on s’estrenà amb
gran èxit el 1842. Al Liceu s’estrenà el 1847,
el mateix any de la seva inauguració, i dos
anys abans que Lucia de Lammermoor.
Definit con a «melodramma semiserio», amb
molts elements de l’anomenada “comédie
larmoyante”, narra els amors de la
protagonista, noia senzilla, filla d’uns pagesos
de Chamonix, als Alps francesos de la Savoia,
amb el vescomte de Sirval –que amaga la seva
identitat darrere el nom de Carlo–, nebot del
malvat senyor feudal. Linda es desespera quan
descobreix qui és Carlo i el seu pròxim
casament amb una dona noble i hi trobem una
escena de la follia («A consolarmi affrettati»)
que el compositor va prodigar en la seva obra
(com en el cas de Lucia di Lammermoor o de
Torquato Tasso), però l’obra acaba amb el
final feliç preceptiu, amb un alegre duo dels
enamorats.

10
EXPOSICIÓ DE NORBERT
BILBENY
Gairebé una “Master Class” de l’artista Norbert
Bilbeny amb alumnes del Milà i Fontanals
En el decurs de la inauguració de l’exposició
“Geometria de la llum” de Norbert Bilbeny, que va
tenir lloc el passat divendres 27 de gener a l’antiga
capella de Sant Pelegrí de Vilafranca del Penedès,
al costat del VINSEUM, el filòsof i artista plàstic
autor de la mostra va comentar abastament l’obra
dels alumnes de segon de batxillerat artístic de
l’INS Milà i Fontanals que havien participat en la
crida per confegir el cartell gegant de l’exposició
que hi ha a la façana de la capella. Durant una
bona estona va explicar-los les seves impressions,
tant a la Mireia Insensé-autora del cartell
seleccionat- com a la resta de participants, la
Paula Pardo, l’Enric Bages, la Júlia González i 9la
Marina Casañas, respecte de les obres
presentades, que també van ser exposades.
L’experiència ha estat valorada molt positivament
per l’alumnat pel que suposa un incentiu més en
els inicis de les seves respectives trajectòries en el
món de l’art.
La inauguració de l’exposició va anar a càrrec de
l’Anna Maria Ruiz, per part de l’Agrícol com a
entitat organitzadora; i va comptar amb les
intervencions d’Andreu Felip, professor d’art de
l’INS Milà i Fontanals -que va agrair la confiança
mostrada tant per l’artista com per l’Agrícol a l’hora
de donar l’oportunitat als joves estudiants de
mostrar la seva obra més enllà de l’institut-, de la
poetessa Teresa Costa Gramunt –que va glossar
la figura de l’artista i al seva obra- i del mateix
Norbert Bilbeny, que va tancar l’acte amb unes
paraules d’agraïment a tots els que han fet
possible una exposició que restarà oberta a la
plaça Jaume I fins al proper 13 de març.
MIREIA INSENSÉ I EL
CARTELL GEGANT DE
L’EXPOSICIÓ DEL FILÒSOF I
ARTISTA PLÀSTIC
NORBERT BILBENY, DE
BARCELONA
Mireia Insensé, de l’INS Milà i Fontanals,
autora del cartell gegant de l’exposició de
Norbert Bilbeny
Mireia Insensé, que actualment cursa segon de
batxillerat artístic a l’INS Milà i Fontanals de
Vilafranca, és l’autora del cartell gegant que
durant setmanes farà de reclam de l’exposició de
pintures titulada “Geometria de la llum” del filòsof i
artista plàstic barceloní, Norbert Bilbeny, que té
lloc a la Capella de Sant Pelegrí de Vilafranca, a
la plaça Jaume I, just al costat del Museu del Vi,
del 27 de gener al 12 de març.
Organitzada pel Centre Artístic del Penedès,
L'Agrícol, amb la col·laboració del VINSEUM,
Museu de les Cultures del Vi de Catalunya,
l’exposició ha comptat amb la col·laboració
artística dels alumnes de segon de batxillerat de
l’institut vilafranquí, als quals, i a petició de
L’Agrícol, en el seu moment es va proposar la
confecció del disseny del cartell que es penjarà a
la façana de la Capella durant els dies de
l’exposició. I un cop presentats els treballs, el
mateix artista Norbert Bilbeny, juntament amb els
organitzadors de la mostra, van escollir el cartell
elaborat per la jove Mireia Insensé, la qual s’ha
mostrat molt complaguda per aquest
reconeixement. Segons ha manifestat, tot plegat li
fa molta il·lusió “perquè el cartell ha estat escollit
per gent amb molt de criteri, perquè serà una obra
impresa en gran format i molt visible en una plaça
vilafranquina molt freqüentada, i perquè anunciar
una exposició d’art de primer nivell em posa en
contacte directe amb el món artístic, que és la
meva ambició”.
D’altra banda, Andreu Felip, un dels professors
del batxillerat artístic del mateix centre, valora molt
positivament aquesta nova cooperació entre
l’institut i el seu entorn perquè “representa una

nova excel·lent oportunitat per als nois i noies a
l’hora de donar a conèixer el seu talent i així
mateix participar de l’activitat cultural i econòmica
de la comarca i és un magnífic exemple de
col·laboració entre les institucions educatives i les
empreses i associacions culturals alhora que per
als alumnes suposa un reforç importantíssim de
l’activitat acadèmica ordinària que duen a terme a
les aules”.
Es dóna, a més, el cas que la mateixa Mireia
Insensé ha participat recentment en el projecte
“L’Art a la taula” que va fer possible l’etiquetatge
d’ampolles de cava Guilera, de Lavern (Subirats),
amb obres dels joves i també forma part de l’equip
que cada setmana publica un acudit gràfic a “El 3
de vuit”.
La inauguració de l’exposició de pintures de
Norbert Bilbeny va tenir lloc aquest divendres 27
de gener a les vuit del vespre i va comptar amb les
intervencions de la poetessa Teresa Costa
Gramunt i del mateix artista.
NOU VIDEO A LA WEB DEL
CENTRE
Gener de 2012 - L'INS Milà i Fontanals obre
encara més les portes a la xarxa
En la darrera actualització del seu web
(www.insmilaifontanals.cat), el nostre centre de
secundària ha incorporat un publireportatge visual
de més de quatre minuts en què es dóna a
conèixer tant l'oferta educativa com les activitats
extraescolars que es duen a terme en cada curs
acadèmic. En el video es descobreixen les
diverses activitats docents de l'alumnat del
batxillerat científic i tecnològic, a més de
l'humanístic i del de ciències socials, i també, de
l'artístic (en les modalitats d'arts plàstiques i
disseny i arts escèniques, música i dansa). Hi ha
imatges dels tallers de creació, de l'aula de
música, del gimnàs i de diferents aules en plena
classe.
Així mateix es promociona el cicle formatiu
d'auxiliar d'infermeria (que es va començar a
impartir al Milà i Fontanals el curs 2010-2011) i el
cicle formatiu de tècnic d'esports, que s'imparteix
des del curs 2007-2008 per a futurs entrenadors
de futbol i de bàsquet.
El video es completa amb imatges d'alumnes
d'ESO, tant a classe com al pati, de l'aula
d'acollida,del punt d'informació juvenil, de
consergeria i de diferents esdeveniments lligats al
dia a dia del centre. Trobareu el publireportatge al
web oficial de l'INS Milà i Fontanals juntament
amb una breu història del centre i d'altres
informacions d'interès.
LA MOLINA
L’alumnat de 1r de batxillerat de l’INS Milà i
Fontanals, d’esquiada a La Molina.
Per vuitena vegada consecutiva i organitzada pel
Departament d’Educació Física de l’INS Milà i
Fontanals de Vilafranca del Penedès, l’alumnat de
primer de batxillerat -juntament amb tres
professors- entre el 31 de gener i el 3 de febrer es
va desplaçar a l’estació d’esquí de La Molina, a la
Cerdanya, per practicar els esports d’hivern. Un
cop allí van tenir ocasió de rebre classes d’esquí i
de snowboard (surf de neu) a càrrec de monitors
de la mateixa pista segons diferents nivells. A més
van visitar Puigcerdà i es van allotjar, un any més,
a l’Alberg La Bruna, de Bellver de Cerdanya.
Des del Departament d’Educació Física i des del
propi alumnat participant s’ha valorat molt
positivament aquesta activitat per diferents motius;
i també pel que té d’interrela-ció d’uns alumnes
que en la majoria dels casos s’han incorporat a
l’INS Milà i Fontanals fa només uns mesos per
cursar Batxillerat.
JOAN PINYOL, professor de Català

COM ÉS L’ALUMNAT DELEGAT
DE CLASSE A PRIMER DE
BATXILLERAT?
Mercè Torres Ràfols.
Delegada de 1r de Btx A
1. Com et dius? De quin grup ets
delegada?
Mercè Torres Ràfols, delegada de 1A
2. T’has presentat per ser
delegat/ada o t’han escollit?
M’han escollit.
3. És la primera vegada que ets
delegada?
No, ja ho vaig ser en el Jacint Verdaguer, a 2n i 3r
d’ESO.
4. Quins estudis vols fer després del
Batxillerat?
Estudiar Belles Arts a la Universitat.
5. Què llegeixes, què escoltes i què
veus?
Normalment llegeixo llibres de terror, sempre
escolto música independent i alternativa i veig els
programes d’humor i sèries americanes amb versió
original.
6. Quins hobbies tens?
M’agrada dibuixar, nedar, cuinar postres i sortir amb
els amics.
Sara Manceñido. Subdelegada
de 1r de Btxt A
1. Com et dius? De quin grup ets
delegada?
Em dic Sara Manceñido i sóc subdelegada de 1A
2.T’has presentat per ser delegat/ada o t’han
escollit?
Em vaig presentar
3. És la primera vegada que ets delegat/ada?
No, ho vaig ser a primer de l’ESO
4. Quins estudis vols fer després del Batxillerat?
M’agradaria fer magisteri, o Belles arts a la
Universitat
5.Què llegeixes, què escoltes i què veus?
LA GENT DEL NOSTRE INSTITUT
Llegeixo revistes, llibres de misteri, i còmics.
Escolto música heavy, punkrock i ska. I miro El
barco, Los protegidos, El hormiguero i Los
Simpson...
6.Quins hobbies tens?
Dibuixar, actuar, jugar al Call of Duty, sortir amb
els amics i mirar moltes pel·lícules de ciència
ficció.
Xènia Sellarès. Delegada de
1r de Btx B
1.Com et dius? De quin grup ets delegada?
Em dic Xènia Sellarès i sóc delegada de 1B.
2. T’has presentat per ser delegat/ada o t’han
escollit?
M’han escollit
3.És la primera vegada que ets delegada?
No, es el segon o tercer any que ho sóc
4.Quins estudis vols fer després del
Batxillerat?
Història de l’art
5.Què llegeixes, què escoltes i què veus?
Llegeixo novel·les i la Cuore, escolto flamenco,
rap i trance i veig APM, Sexo en Nueva York,
Malviviendo, The Walking Dead...
6.Quins hobbies tens?
Tocar el piano i sortir de festa.
Eliseu Alegre. Subdelegat
de 1r de Btx B
1.Com et dius? De quin grup ets delegat?
Em dic Eliseu Alegre de 1B i sóc subdelegat
2.T’has presentat per ser delegat o t’han
escollit?
M’han escollit
3.És la primera vegada que ets delegat?
No, ho sóc cada any
4.Quins estudis vols fer després del
Batxillerat?
Suposo que magisteri
5.Què llegeixes, què escoltes i què veus?
Llegeixo novel·les i la Fura, escolto música house
i normalment veig TV3.
6.Quins hobbies tens?
Fer castells, tocar la trompeta i sortir amb els
amics.

Carla Serrano. Delegada de 1r de
Btx C
1.T’has presentat per ser delegada o t’han
escollit?
La tutora em va recomanar gentilment que m’hi
presentés...!
2.És la primera vegada que ets delegada?
No, és el tercer cop que ho sóc.
3.Quins estudis vols fer després del Batxillerat?
M’agradaria estudiar psicologia.
4.Què llegeixes, què escoltes i què veus?
Estic llegint “El significado de los sueños” (Freud);
escolto Lady Gaga, Pink, Green Day i Take That. I
veig realities i sèries actuals.
5.Quins hobbies tens?
Com a hobbies tinc karate, escacs i el Facebook...
Victor Quesada. Subdelegat
de
1r de Btx C
1.Com et dius? De quin grup ets delegat?
Em dic Victor Quesada i sóc subdelegat de 1r C
2.T’has presentat per ser delegat o t’han
escollit?
M’he presentat, perquè sinó hi hagués delegats a la
classe, no podríem protestar.
3.És la primera vegada que ets delegat/ada?
Sí.
4. Quins estudis vols fer després del Batxillerat?
M’agradaria fer enginyeria informàtica.
5.Què llegeixes, què escoltes i què veus?
No llegeixo molt però m’agraden els llibres
d’aventures. Escolto rap. I no segueixo cap sèrie ni
programa de la televisió.
6.Quins hobbies tens?
Jugar a les consoles és l’únic hobbie que tinc.
Rocío Viñals. Delegada de 1r
de Btx D
1.Com et dius? De quin grup ets delegada?
Em dic Rocío Viñals, sóc delegada de 1D
2.T’has presentat per ser delegada o t’han
escollit?
M’ha escollit la gent de classe.
3.És la primera vegada que ets delegada?
No, ho vaig ser a 1r i 3r de l’ESO
4.Quins estudis vols fer després del
Batxillerat?
Educació social, magisteri o actriu.
5.Què llegeixes, què escoltes i què veus?
Llegeixo el semanal del País, la Cuore. Escolto
una mica de tot menys house. I encara que no
veig gaire la televisió miro Como conocí a vuestra
madre i intento mira una pel·lícula cada setmana a
l' ordinador.
6.Quins hobbies tens?
Fer teatre i sortir amb els amics
Carla Rey Pérez.
Subdelegada de 1r de Btx D
1.T’has presentat per ser delegat/ada o t’han
escollit?
M’han escollit.
2.És la primera vegada que ets delegat/ada?
Si, és el primer cop que tinc un càrrec
representatiu dins una classe.
3.Quins estudis vols fer després del
Batxillerat?
M’agradaria entrar a la Universitat, tot i que
encara no estic segura de quina carrera vull fer.
4.Què llegeixes, què escoltes i què veus?
M’agrada llegir llibres basats en fets reals, com
per exemple Abans que em mori, de l’escriptora
Gemma Lienas. I també escolto música de
diferents estils i grups com per exemple, David
Guetta, Maldita Nerea, Usher, Jason Derulo,...
5.Quins hobbies tens?
M’agrada anar de compres, passar el dia amb els
amics i sortir de festa.
Dolors Hurtado 1r Bt D
Marina Olivilla 1r Bt A

ENTREVISTA a en Joan Pinyol,
escriptor i professor de Català a
l’IES MILÀ I FONTANALS
1. Quants anys fa que escrius?
D’ençà que anava a l’institut, quan feia tercer de
BUP, que equival al primer de batxillerat d’avui. De
més petit havia escrit alguna cosa, però res amb
cara i ulls fins que vaig començar a lligar idees i
trames.
2. D’on et ve l’afecció d’escriure?
És el plaer de compartir històries, d’explicar idees
que se t’ocorren i que vols compartir amb la gent, el
plaer de provocar una sensació agradable inventant
un relat, una història que passa, amb uns fets
sorprenents que poden captar al lector, i el plaer que
la gent et llegeixi a partir de revistes, llibres... són
motius pels quals he anat escrivint al llarg dels anys.
3. Quins són els títols més destacats de la
teva obra literària?
Això és com dir-li a un pare quin és el fill que més
estima, si en té quatre o cinc... Tots els meus llibres
són productes de diferents moments, moments en
els quals tens necessitat de fer un tipus determinat
de gènere literari o un altre. Però no per això
n’aprecies més a un que a un altre; n’hi ha uns que
et poden agradar més per com ha quedat el resultat
final, però els aprecies tots.
El meu primer llibre és de l’any 1994, temps en que
havia estat molt en contacte amb Pere Calders, que
és l’escriptor que em va animar a escriure i em va
influir més, i del que havia llegit tota la seva obra.
Així, el meu primer llibre “Balancí d’onades”, és
producte de les lectures de Calders i del seu tipus
de literatura, que sempre m’ha agradat molt.
Després ja vénen altres reculls de contes, històries,
a partir de viatges que he fet i que són un motiu
d’inspiració molt gran; en llocs com ara Bulgària,
Romania hi tinc novel·les situades allí.
Un dels últims que he fet es diu “Pilota de set”, que
té molt a veure amb el que estic fent ara, que és
venir aquí a Vilafranca: són set cotxes que viatgen
cap a aquesta vila. Els contes estan lligats entre ells
i els personatges es van trobant en diferents
històries. Això ha donat un resultat irònic, sarcàstic
que ha generat moltes lectures... i el tinc com un
llibre molt apreciat.
He escrit també d’altres contes, històries situats a
Sardenya a l’Alguer... però en general no en tinc
cap de preferit. Diguem-ne que de cada època el
preferit és el que he publicat en cada moment.
4. Quines són les teves referències
literàries?
Com us deia abans, sobretot Pere Calders. Ell em
va revolucionar absolutament la meva vida; a
batxillerat feia ciències pures; i a partir de
descobrir Pere Calders, vaig canviar fins i tot
d’especialitat, i el segon curs vaig passar a lletres
pures, mogut per la passió per la seva literatura.
En aquella època escrivia moltes cartes i un
company de classe va fer-li una entrevista al seu
domicili perquè havíem de llegir tots el llibre de
Pere Calders “Cròniques de la veritat oculta”.. Per
curiositat vaig dir-li que me la deixés llegir i al final
vaig descobrir la seva adreça postal i vaig atrevirme
a escriure’l. I a partir d’aquí vam crear un
vincle epistolar que va durar deu anys. A la
primera carta ella em va agrair molt que l’escrivís:
jo era un noi de setze anys i em va al·lucinar que
un autor de la seva talla literària em contestés i
vaig començar a llegir tots els seus llibres, i cada
vegada m’agradava i m’apassionava més i més...
5. Quin és el teu gènere literari preferit?
La narrativa. Vaig començar fent poemes, però
amb el poema em trobava que volia explicar
moltes coses, i se m’acabava el vers abans de
poder-ho fer del tot, i vaig pensar: millor que et
dediquis a la narrativa, que gaudiràs de més
espai... M’agrada la narrativa, però sobretot el
conte; i a més del conte, el microconte, que són
textos que poden explicar moltes coses en molt
poques paraules. Això sí, no m’agrada encasellarme,
és a dir quedar-me en un tipus de forma
narrativa sinó que he anat provant diferents
possibilitats, com un repte continu que m’ha fet
anar innovant literàriament.
6. Creus que la teva vida quotidiana està
reflectida en les teves obres?
Suposo que sí, això més aviat ho han de dir els
lectors... Sí que a vegades n’hi ha que m’han dit
“llegeixo un conte teu i és com si et sentís a
parlar”, però de vegades això és inconscient, no
ets conscient que pots arribar a reflectir coses de
la teva vida personal. Representa que, quan
escrius, poses sempre a la història una part teva o
de les coses que més et preocupen o et fan
bellugar; quan vas de viatge escrius les
impressions que més et sorprenen... Vull dir que
sí que hi ha sempre part d’un mateix en els escrits
propis, però que no es reconeix fàcilment.
7. Hi ha alguna relació entre la teva feina i
la teva afició literària?
La relació és completament directa i estreta en el
sentit que sóc professor de llengua i literatura i

Els inicis van estar marcats per la consecució dels
primers castells de set i per les estretes relacions
amb les altres colles del moment. Durant aquells
anys, els caps de colla van ser l’Oriol Rosell (1948-
1952) i el Ramon Sala
(1953-1955) i el color
de la camisa va ser el
rosat, primer, i el
vermell,
posteriorment.
El 1956 la colla va
restar gairebé inactiva
a causa de
desavinences
internes. El 1957 es
va reorganitzar i va
adoptar el color verd
de la camisa. Del
1957 al 1968 són
anys de castells de
CULTURA PENEDESSENCA
set, i la consecució més
destacada va ser el cinc de
ELS CASTELLERS DE
set.
VILAFRANCA: PETITA HISTÒRIA A partir del 1969 i fins al
1974, la colla va fer un salt
Els Castellers de Vilafranca es van fundar el
qualitatiu molt important i
mes de setembre de 1948, de la mà d’Oriol
va aconseguir els primers
Rosell, qui en va ser el primer cap de colla.
castells de vuit: la torre de
set, el quatre de vuit, el tres
La creació de la colla va ser segurament
de vuit, el pilar de sis i la
conseqüència de la gran afició, tradició i arrelament
torre de vuit amb folre.
16
del fet casteller a Vilafranca del Penedès, que es
El 1975 la colla va fer un
remunta als temps del Ball de Valencians (s. XVIII),
canvi important en l’estructura interna: va passar d'una
precursor dels castells actuals.
direcció quasi exclusiva del cap de colla a regir-se per
un equip tècnic col•legiat.
El 1981 va tornar a ser un any de canvis interns ja que
es va decidir que els castellers no cobrarien
individualment. Això va provocar una escissió.
Entre els anys 1975 i 1982, la colla va mantenir els
castells de vuit, tot i que amb penes i treballs. Els anys
1983 i 1984 van ser uns anys de recuperació i
consolidació dels castells de vuit bàsics, però el tomb
definitiu es va produir el 1985 quan es va descarregar
el primer cinc de vuit. Així es va obrir el camí cap als
castells de nou folrats: el 1987 la colla va carregar els
primers tres i quatre de nou amb folre, el 1989 va
descarregar el tres per primera vegada i el 1990, el
quatre. Del 1975 al 1994 el cap de colla va ser el
Carles Domènech.
Entre els anys 1995 i 2004 la colla entra en una
espiral d'èxits que coincideix amb la incorporació
progressiva de dones a una activitat que
tradicionalment havia estat masculina.
Durant la citada dècada s'aconsegueixen les màximes
fites: descarregar la torre de nou amb folre i manilles,
el pilar de set amb folre, el pilar de vuit amb folre i
manilles (el primer del segle XX), el quatre de vuit amb
l'agulla (el primer del segle XX), el quatre de nou amb
folre i l'agulla (el primer de la història dels castells), el

cinc de nou amb folre i el tres i quatre de nou amb
folre simultanis (per primer cop en tota la història
castellera), i carregar la torre de vuit (primera del
segle XX), el quatre de nou i el tres de deu amb folre
i manilles (el primer de la història dels castells).
Cal afegir que, en aquests anys, la colla va guanyar
el Concurs de Castells de Tarragona del 1996,
1998, 2002 i 2004. El 2005 la colla també va
carregar la torre de 9 amb folre, que es considera el
castell més difícil realitzat fins al moment.
David Miret és des del 2008 el cap de Colla dels
Castellers de Vilafranca. Els seus primers castells
com a cap de Colla els va dirigir a Xile, en motiu de
la gira que va realitzar la colla el gener de 2008 i
que va servir d'impuls a les colles castelleres
xilenes, que es van crear amb l'assessorament i
suport dels vilafranquins.
El mateix any 2008, els Castellers de Vilafranca
també van aconseguir un fet sense precedents fins
a aquella data: guanyar el 4rt Concurs de Castells
de Tarragona consecutiu. L'actuació que van
realitzar els verds per guanyar el Concurs del 2008
és la millor de la història realitzada en un Concurs i
la segona comptant totes les actuacions.
El 2009 els Castellers de Vilafranca van actuar a
Flandes, i per primera vegada van visitar Anglaterra.
Aquell any també va portar els èxits castellers de
descarregar el primer 3 de 9 amb folre i l'agulla de la
història (a Vilafranca, el 31 d'agost) i completar el
primer 5 de 8 amb l'agulla de la història (a Reus, el 3
d'octubre).
Els Castellers de Vilafranca van acabar la
temporada 2009 descarregant el seu castell de
gamma extra número 105; una xifra extraordinària,
molt lluny dels registres de les altres colles grans...
Qui són ara mateix els Castellers de Vilafranca?
Els Castellers de Vilafranca són ara mateix una
institució cultural i esportiva catalana que té com a
principal objectiu fer castells. Són una organització
sense ànim de lucre i tenen la consideració d'entitat
d'interès públic.
Actualment formen part de la Colla més de quatrecents
castellers i castelleres, de totes les edats, de
forma lliure i voluntària, i sense cap tipus de distinció
social, política, cultural o religiosa. A tots els uneix la
mateixa afició d'aixecar castells, els valors
democràtics, la cooperació i el treball en equip,
l'esperit de superació constant, i continuar estant al
capdamunt del món casteller. La seu social dels
Castellers de Vilafranca és Cal Figarot, Casa Via
Raventós, adquirida l'any 1983.
Els Castellers de Vilafranca són una de les entitats
més importants i de més projecció de Vilafranca del
Penedès i han representat el país i la cultura catalana
en nombroses ocasions a l'estranger. Compten amb el
suport de més de cinc-cents socis, i la col•laboració de
diverses institucions públiques i privades.
A més de les actuacions castelleres que realitzen al
llarg de la temporada, bàsicament entre els mesos
d'abril i novem-bre, també organit-zen al-tres activitats
culturals, esportives, educatives, socials i
gastronòmiques, obertes a tothom.
La tasca que han dut a terme al llarg de seixanta anys
en l'àmbit de la cultura popular catalana i
l'associacionisme ha estat reconeguda per
l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès amb la
concessió de la Medalla de la Vila, i per tot el país
amb la Creu de Sant Jordi concedida
per la Generalitat de Catalunya.
Eric Insense, 1Btx. D
CULTURA COMARCAL - XXXVI
TROBADA NACIONAL DE
BASTONERS DE CATALUNYA A
LLORENÇ DEL PENEDÈS
El dissabte 2 de juliol de 2011 es va celebrar la
XXXVI Trobada Nacional de Bastoners de
Catalunya a Llorenç del Penedès, Baix Penedès. 17
Una Trobada Nacional de Bastoners consisteix en
que totes les colles de ball de bastons de
Catalunya es troben cada any a un poble diferent
per recordar que el ball de bastons és present al
nostre país.
Entre les 4 i les 5 de la tarda totes les colles van anar
arribant a la zona de les Escoles, espai que s'utilitzava
com a vestidors i aparcament. Un cop allà, cada colla
tenia un guia que els va acompanyar durant tota la
cercavila i els va portar fins al lloc d'inici, a la rambla

18
Marinada. Els guies eren voluntaris que s'havien
ofert a ajudar durant la celebració; se'n van apuntar
més de seixanta.
Es van dur a terme dues cercaviles de 31 i 32 colles
cada una. A les 6 de la tarda, es va donar el tret de
sortida de les cercaviles, que van durar fins a quarts
de 8 de la tarda, quan es van donar per acabades
amb una ballada conjunta de cinc minuts de durada
al mateix punt d'inici. Posteriorment, van començar
els parlaments a càrrec de les autoritats i es van
donar les insígnies d'honor als exbastoners més
veterans del poble, com a senyal de reconeixement.
En acabar l'acte, el grup Skatacrak de l'Arboç va
tocar en directe la cançó que havien preparat
expressament per l'ocasió. Quan es va acabar, els
bastoners van anar acompanyats dels seus guies a
les escoles a canviar-se i seguidament van anar cap
als Jardins Oriol Martorell per al sopar de germanor
que els esperava. Al sopar hi van assistir 1900
persones. Un cop acabat el sopar, es va procedir a
la celebració del X Bastoner Rock a la Rambla
Marinada amb Terratombats, Scatacrak i Miquel del
Roig. El Bastoner Rock se celebra cada any des del
2001 a Llorenç del Penedès. Té com a objectiu fer
festa bastonera i cultural per atreure a tot el públic
possible.
Irene Jané, 1Btx. D
ELS DRACS A LA MITOLOGIA
El drac (del llatí draco, i aquest del grec δρακον,
"escurçó" o "serp") és un animal mitològic que apareix
en diverses formes en bastants cultures de tot el món,
amb diferents simbolismes associats. És especialment
molt conegut arreu d'Europa i Àsia. En la mitologia
catalana té uns trets especials. Present a la corona del
rei Jaume I, el drac es també un dels principals
símbols heràldics de Catalunya i del País Valencià.
Un drac és bàsicament com una enorme serp amb
dues potes, o cap –i rarament quatre-, i algunes
vegades amb un parell d'ales. El seu rostre, així
com altres parts del cos, solen estar més
relacionats amb tercers animals, com lleons o
bous. A tot arreu es
diu que un drac té un fort alè de foc, capaç de
rostir qualsevol cosa. Els dracs catalans, a
més, són capaços d'emetre un fètid alè capaç
de podrir-ho tot amb la ferum que fa.
Normalment són salvatges i despietats. Maten els
ramats i els seus amos. Custodien grans tresors en
solitari i estan dotats d'una gran saviesa. Els defensen
durant temps llarguíssims a causa de la seva llarga
vida i de la capacitat de mirar a través de les
parpelles, fins i tot quan dormen.L'actuació dels sants
ha aconseguit, però, d'amansir-los sovint, fins a tal
punt que es morien de llàstima després que ho fes el
sant que els havia beneït.

A cada civilització la figura del drac juga un paper
important com a déu, guardià, i en alguns casos
com a dimoni, però tots aquests sentits mitològics
estan d'acord en què es tracta d'un ésser poderós i
respectable; en algunes civilitzacions és reconegut
també per posseir gran saviesa: els dracs sovint
passen per tenir un significat espiritual positiu e
important en algunes religions i cultures del món.
El fet que tant cultures occidentals com orientals
hagi imaginat rèptils gegants i alats, es podria
atribuir al contacte amb gavials, cocodrils i caimans;
a la troballa de fòssils de dinosaures barrejats amb
altres d'animals voladors, com els pterosauris; i per
últim a l'associació de llangardaixos i rèptils amb la
sexualitat i l’energia masculina.
Els Dracs a diferents cultures
El simbolisme al voltant del drac és essencialment el
de la lluita, entre el drac i un heroi o un déu. En
aquestes mítiques lluites el drac assumeix dos
papers, el de devorador i el de guardià.
En un principi els dracs van ser devoradors de déus,
desprès van passar a ser éssers als qui els hi
donaven donzelles de sacrifici (com a la llegenda
catalana del San Jordi); i no van trigar a ser
coneguts com a "menjadors d'homes".
Però aquest paper no s'allunya del de guardià, que
sempre implica la cura i manteniment d'un ordre: el
d'un lloc sagrat, o bé una nova vida per l'univers.
Justament perquè són guardians d'alguna cosa
sagrada, són simbòlicament doncs el pont a l'altre
món, o la prova de vida i mort que tot heroi ha
d'enfrontar.
A l'Occident, les tribus nòrdiques d'Europa associaven
el seu folklore amb alguns aspectes terrorífics del
drac. La mitologia germana inclou el drac entre les
forces d'inframón; en les llegendes alemanyes
antigues, els dracs protegien tresors i secrets.
Els víkings esculpien el drac en la proa, ho feien
creient que en el viatge els hi espantaria dels esperits
que estaven vigilant en les costes on ells arribaven...
Pels celtes, el drac era una divinitat dels boscs, la
força del qual podia ser controlada i utilitzada pels
mags. Desprès es va posar com un símbol militar.
Entre els romans, el drac era un símbol de poder i
saviesa.
En l'època medieval, el drac simbolitzava entre els
cristians el pecat. Així, si apareixia un drac sota els
peus dels sants, es representava simbòlicament el
triomf de la fe cristiana i del sant respecte del pecat,
donat que en aquella època el drac era com el mateix
diable temptador dels homes.
En el simbolisme medieval, la idea de lluitar contra
dracs va servir també per enfortir la motivació dels
regnes cristians en torn a la fe religiosa. Però també
deien en aquella època que el drac era un animal molt
savi i que si el mataves, et converties en un heroi, per
haver donat mort a un animal més intel·ligent que
l'home mateix.
A l'Occident i en general podem dir que el drac es
considerava malvat, poderós i cruel, i per això una de
les fetes clàssiques dels herois (Hèrcules, Sant
Miquel, Sant Jordi, ...) era arribar a matar-lo.
A l' Orient llunyà, en canvi, el drac sempre ha estat
considerat una criatura benèfica i un símbol de bona
fortuna. A diferència dels seus germans occidentals,
els dracs orientals no escupen foc ni tenen ales, tot i
que normalment poden volar gràcies a la màgia. Un
drac típic d'orient té banyes de cérvol, cap de cavall,
coll de serp, urpes d'àguila, orelles de bou i bigotis
llargs com els dels gats. En les llegendes xineses hi
ha dracs que vigilen els cels, dracs que porten la pluja
i dracs que controlen els rius i rierols. Al Japó, on se'ls
té també per éssers savis, amables i sempre
disposats a ajudar, els dracs han estat durant segles
l'emblema oficial de la família imperial japonesa.
Els dracs xinesos i japonesos simbolitzen el poder
espiritual suprem, el poder terrenal i celestial, el
coneixement i la força, i per tant són benèvols. El drac
és també la insígnia més antiga de l'art d'aquests
països. Viuen en l'aigua i proporcionen salut i bona
sort. Segons les antigues creences xineses, porten la
pluja per a la recol·lecció, i garanteixen doncs l'aliment
pels humans; és per això que el drac es va convertir
en el símbol imperial d'aquest país.
Des de fa molts anys a Catalunya, la creença en els
dracs mitològics ha anat reflectint-se en les tradicions
populars, i moltes representacions artístiques i
folklòriques inclouen aquests fantàstics personatges...
Així, dintre del món dels gegants catalans i dels
capgrossos, en molts pobles existeix un drac que surt

per la festa major a recórrer els carrers i a omplir-los
de foc i de fum...
ELS DRACS CATALANS I EL DE SANT
QUINTÍ DE MEDIONA
L'actual drac de Sant Quintí es el setè mes vell de
Catalunya. Hi han hagut molts dracs al nostre país
des de fa molts anys però, dels qui es conserven,
només en queden sis de més antics.
El drac més vell de Catalunya es el de Vilafranca del
Penedès; la part més antiga que es conserva és el
cap, que té prop de 400 anys, però el cos s'ha anat
remodelant al llarg dels anys. Actualment, hi ha un
drac de fibra idèntic al vell, que fa totes les sortides
que calgui: però per Sant Fèlix surt el vell drac!. Una
particularitat d'aquest gegant vilafranquí és que té
com una barra de ferro a prop del cap; és allà on
s'agafen els portadors, i això els hi permet fer el seu
ball particular, amorrant el cap del drac cap al terra.
El segon drac més vell és el de la Bisbal d'Empordà,
del segle XVII, i que actualment està guardat en el
museu
de la
població.
L'estructura d'aquesta bèstia està feta de tires de fusta
recobertes de cuir. El cap és una talla de fusta que,
mitjançant una molla, es mou de diferents maneres
quan el fan ballar pels carrers. Actualment, té una
rèplica de fibra de vidre feta a l'any 1995.
El tercer drac més vell es el drac de Solsona, de l'any
1692, està fet de fusta
revestit per 10.000
escates. Durant els
anys, s'han reconstruït
peces però no se l'hi
ha canviat l'estructura.
Actualment, també té
una rèplica de fibra de
vidre feta entre els
anys 1999 i 2000.
El quart drac es el drac
es el drac de Sitges,
que va ser estrenat
l'any 1922. Diuen que
quan el drac es va
acabar, tenia una
forma molt estranya: el
cap com un gat, i la cua de peix... Aleshores el van dur
al taller de l'artista Agustí Ferré Pino i, a cops de puny,
el va
abonyegar i li va donar les actuals formes tan
peculiars, i desprès el va pintar amb uns dibuixos de
colors molt vius.
El cinquè drac més vell es el drac d'Olot, de l'any
1928. Aquest drac
es va construir en
posició horitzontal,
i generava molts
problemes als
portadors: quan
l'alçaven, es veia
casi tot el portador.
Per això l'any 1929
el van remodelar,
però el van
reformar per tal de
presentar-lo en
posició vertical. La
particularitat
d'aquest drac és
que els seus

portadors hi entren mitjançant una porteta que està
ubicada a la panxa.
El sisè drac català més vell es el de Vilanova i la
Geltrú. Aquest drac també ha estat redissenyat
moltes vegades, sent del 1950 la remodelació més
important, tot i que es té constància d'un drac que
s'ha anat remodelant molts cops i al llarg de molts
anys... La particularitat d'aquest drac és el seu ball,
que consisteix en començar a donar voltes sobre si
mateix i molt ràpid.
El
setè drac es el drac de St. Quintí de Mediona, de
l'any 1954. Però se'n tenien noticies molt abans d'un
altre drac propi de St. Quintí: l'any 1853 se'n va tenir
la primera referència en un diari barcelonès
anomenat "El Presente", on fins i tot es parla d'un
drac vell i d'un altre de jove. En els documents de
l'Ajuntament, es pot llegir que el drac sortia per la
festa major de St.Quintí de l'any 1895 a l'any 1939.
En el 1939 van entrar les tropes franquistes al lloc
on es guardava, i el van cremar; així, Sant Quintí va
estar des de 1939 a 1953 sense drac. Però el poble
continuava volent tenir el seu tradicional drac: per
això tothom del poble va donar diners perquè al
1954 Emili Ferrer, Ramiro i Joan Rafecas fessin un
drac nou...
L'actual drac de Sant Quintí està fet a partir d'una
estructura de fusta d'arrel d'olivera. El cap, al principi
el
van ficar massís, però van veure que pesava massa i
era molt complicat el seu transport; per això el van
buidar. És portat per una sola persona i el seu ball
consisteix en donar voltes sobre si mateix lentament,
no en un ball enèrgic, a causa del seu pes de 100kg.
Abans estava pintat de verd i negre, però pels anys 70
el van repintar vermell i negre. Als primers anys tenia
només dos punts de foc al davant i 3 al darrera, però
Josep Homs va instal·lar dos varetes a la boca del
drac, perquè tingués 4 punts de foc davant, i Daniel
Homs va dissenyar una roda giratòria perquè passés
de tenir 3 punts de foc a 15 punts de foc a la cua. El
2004, es va celebrar el seu 50 aniversari i el van
batejar amb un nom que van donar els nens de
St.Quintí, Quintifoc. Actualment, té 10 portadors i el
2007 es va crear un grup de tabalers de 5 persones,
però actualment són 11 timbalers que l'acompanyen
en totes les sortides.
Daniel Homs, 1r de Btx D

22
QUÈ SÓN LES XARXES
SOCIALS?
Les xarxes socials són un medi de
comunicació social online, formades per
persones que comparteixen alguna relació,
principalment d’amistat, o que mantenen
interessos i activitats en comú, o que estan
interessades en conèixer i fins i tot explotar
els interessos i les activitats dels altres...
També són un espai de retrobada entre
persones que fa temps que han perdut el
contacte, o fins i tot, un lloc on poder
conèixer de noves.
Les xarxes socials a Internet s’han convertit
en un gran fenomen social que ha
revolucionat la forma de comunicar-se i
d’interactuar. Sense dubte les xarxes
socials ocupen, avui dia, un lloc molt
important a la vida dels ciutadans; fins a tal
punt que arriben a ser quasi
imprescindibles per als seus usuaris, en
particular els joves.
Amb major reconeixement i major nombre
d’usuaris entre totes, ens trobem amb
Facebook, fundada al 2004. Es tracta
d’una xarxa social gratuïta que,
originalment era un lloc Web per estudiants
de Harvard, però que actualment està obert
a qualsevol persona que tingui un compte
de correu electrònic.
A mitjans del 2007 van sortir les versions
franceses, alemanyes i espanyoles de
Facebook per impulsar la seva expansió
fora dels Estats Units. I al gener de 2010,
Facebook comptava amb més de 350
milions de membres, convertint-lo en la
xarxa més utilitzada i nombrosa. A partir
d’aquí neixen altres xarxes que agafen al
Facebook com a exemple, com la
espanyola Tuenti.
Quines xarxes socials són més
famoses?
Facebook: té les següents aplicacions,
entre d'altres: fotos i àlbums de fotos,
notes, foros i grups, agenda o calendari, la
possibilitat de conèixer gent...
Amb Facebook pots veure en el moment i a
diari si els teus amics afegeixen noves
notes o actualitzen el seu perfil, si ets d'un
grup pots conèixer a nous amics als quals
els interessa el mateix que a tu; a més a
més, Facebook s'ha convertit en un medi
per trobar vells companys de col·legi o
treball...
-MySpace: MySpace és una de les xarxes
socials líders per excel·lència. Milions de
persones ho visiten per trobar antics amics
i fer-ne de nous. El teu perfil i la teva
pàgina en MySpace poden ser públiques o
privades, i et permet personalitzat la teva
pàgina. Aquestes son algunes aplicacions
de MySpace: missatgeria instantània (IM),
fotos i àlbums, blogs, avatars, afegir
música...
-Fotolog: Va constituir un fenomen de
xarxa mundial arrel de les seves fotos i les
publicacions en xarxa. Quasi 8 milions de
compres (maig 2007), cada dia s'afegien
cents de milions de noves fotos, Fotolog
s'ha anat perdent molt amb el temps. Però
va impressionar molt per la seva
característica principal: poder publicar les
fotos.
-Yahoo! 360º: Yahoo et permet crear un
perfil de pàgina que es pot utilitzar per
conèixer gent i amics en la web. Te servei
de blog, àlbum de fotos que pots compartir
amb els amics o la família, permet penjar
vídeos...
-MSN Spaces: A aquesta xarxa social, pots
posar al teu perfil els recursos que desitges
i en l’ordre que t’agrada. Hi han disponibles
diferents plantilles en el perfil de Windows
Live Space. També hi ha un forma de ficar
música i vídeos en la pàgina del teu perfil,
però necessites fer l’hosting a un altre lloc.
També és possible tenir àlbum de fotos i
blog.
-Tuenti: Un web amb unes funcions
semblants a les que té Facebook: permet a
l’usuari crear el seu propi perfil, pujar
fotografies, contactar amb amics,... però
aquesta xarxa social és molt famosa i es
caracteritza sobre tot perquè també és un
potent cercador.
XARXES
SOCIALS
23

26
BEYONCÉ
Beyoncé Giselle
Knowles va néixer el
dia 4 de setembre
del 1981 a
Houston, Texas. És
la filla gran de la
família, que
componen la
dissenyadora de
roba Tina Knowles i
el productor i
mànager musical
Matthew Knowles.
Es va criar a les
rodalies de Houston
(Texas), on la
cantant va iniciar la
seva carrera en la coral de l’Església Metodista Unida
de San Juan, on també va ser batejada.
Amb tan sols nou anys va decidir muntar el seu
primer grup musical. Després d’intentar-ho amb
amigues seves del seu barri, va fracassar.
De jove, va concursar en un concurs de talents, on va
interpretar la cançó Imagine de John Lennon, amb la
qual va guanyar el primer lloc del concurs.
En una entrevista que es va portar a terme després de
l’espectacle, se li va preguntar d’ on venia el seu
talent, i van descobrir així la seva participació en
SAVAPA Music (és a dir, la Southwest Academy for
the Visual and Performing Arts, als Estats Units, que
treballa en formar alumnes en un ampli ventall de
disciplines artístiques: dansa, música, animació en 3D,
arts plàstiques, i finalment teatre).
El seu pare Matthew, sabent que el talent de la seva
filla era molt gran, va decidir impulsar la seva carrera
en convertir-se en el seu productor i manager. Així va
començar la seva carrera musical a finals dels anys
90, que va sorgir gràcies al seu pare amb el grup
musical Destiny’s Child, on ella va ser la vocalista
principal i hi formaven part també la seva cosina, Kelly
Rowland, i també
Latavia Robertson i
Letoya Luckett.
Al començament de
l’any 2000, una
sèrie de problemes
interns va provocar
que Latavia y
Letoya
abandonessin el
grup, i seguidament
van ser
substituïdes per
Michelle Williams y
Farrah Franklin.
Aquesta va deixar
el grup uns mesos
més tard, i això va
MÚSICA
fer que Destiny’s Child deixés de ser un quartet,
passant a ser un trio.
L’any 2003, Beyoncé va treure el seu primer
àlbum en solitari anomenat “Dangerously in love”,
amb el qual va guanyar cinc premis Grammy. La
cantant considerava aquest disc “una oportunitat
de créixer com a compositora i cantant”.
En aquest disc van haver-hi vàries col·laboracions
de la seva parella Jay-Z, que a la vegada és
cantant de rap; i dels cantants Sean Paul, Missy
Elliot, Fanatic, entre molts d’altres.
L’any 2006 va treure el segon àlbum de la seva
carrera en solitari, anomenat “B’day” , que va
coincidir amb el seu vint-i-cinquè aniversari. En
aquest fantàstic disc, també van col·laborar
artistes com Rich Harrison, The Neptunes, Swizz
Beatz, Jay-z, etc.
El seu tercer i últim disc va ser publicat l’any 2008
i rep el nom de “I am shasha fierce”. Aquest disc
és un doble àlbum que engloba dos conceptes
musicals: per una banda, el primer CD conté
temes lents i mostra la part més personal de
l’artista; per altra banda, el segon CD és molt més
animat, ballable i mostra a la Beyoncé més
coneguda.
Paral·lelament a la seva carrera musical, Beyoncé
es va iniciar com a actriu amb la seva intervenció
en la pel·lícula de MTV Carmen: A Hip Hopera
(2001).
Més tard, va intervenir en la pel·lícula Foxxy
Cleopatra i a Austin Powers, el Miembro de Oro
(2002).
Va participar també en The Fighting Temptations
(2003) i en un remake de La Pantera Rosa (2006).
Però el paper més important que ha tingut fins
ara, va arribar amb Dreamgirls de Michael
Bennett, l’any 2006.
A més a més de les activitats artístiques descrites
fins ara, també té una línia de moda amb la seva
mare, anomenada House of Dereon, i li agradaria
progressar molt més en aquest àmbit dissenyant
altres tipus de coses, com perfums etc.
El desembre del 2007, va donar el “Sí, vull” a Jayz
(un home molt afortunat entre els milers de
seguidors de la cantant), en una cerimònia íntima
y secreta celebrada a París. Jay-z és un dels
rapers més famosos d’Amèrica; segons l’artista,

és la seva primera relació realment sèria, i assegura
estar molt feliç al costat del seu marit.
En aquest mateix moment la parella està esperant una
nena, que es prevé que naixerà al proper febrer del
2012. Aquesta notícia tan important, va ser anunciada
en públic a la gala dels MTV Video Music Awards el
passat agost del 2011.
Així doncs i per una banda, Beyoncé és ara mateix
una cantant nord-americana de música Pop, R&B i
soul coneguda mundialment. I, per altra banda, també
exerceix de compositora, productora, ballarina, actriu i
dissenyadora de moda, també coneguda
internacionalment.
Per tant, la gran cantant també es gran en altres
àmbits artístics, que han fet que pugui ser tan
coneguda mundialment i pugui destacar en tots ells.
Siham Azar, 1Btx D
LA DISLÈXIA
En sentit general, la dislèxia és una alteració
perceptiva significativa i persistent que es manifesta
en la dificultat per la lectura i l’escriptura i per
problemes d’orientació espaial i temporal: pot afectar
el càlcul i la lògica, tant com la motricitat de la
persona en el seu moviment per l’’espai.
On es manifesta la
dislèxia de forma molt
concreta és en les
matèries escolars
bàsiques, a causa de les
seves permanents
activitats de lectura y
escriptura. Segons l’edat
dels subjectes afectats,
presenten unes
característiques
determinades que dins
d’uns límits amplis, es poden agrupar en tres nivells
d’evolució: els nens d’edats situades entre els 4 i 6
anys, els nens d’entre 6 i 9 anys, i finalment els nens
majors de 9 anys.
És freqüent que la dislèxia es sumi i confongui amb
altres problemes d’adaptació escolar; principalment,
en el rendiment intel·lectual en els estudis. Això és
degut a una visió superficial de la problemàtica del
nen, sense aprofundir a les causes que motiven la
seva falta de rendiment escolar, i també a una actitud
de molts pares d’ esperar que, a mesura que el nen
vagi fent-se gran, es resolguin de manera espontània
les seves deficiències... Qualsevol problema observat
en un nen hauria de ser diagnosticat per professionals
PSICOLOGIA DE
L’APRENENTATGE
qualificats en el món de la medicina i de la
psicologia, i tractat adequadament.
A tots els nens
que presentin
algun tipus
d’inadaptació
escolar, els
caldria una
visita amb un
especialista, per
tal d’identificar
el problema i
determinar el
tractament més adient. En el cas que es
diagnostiqui la dislèxia, es passarà a realitzar la
recuperació mitjançant una sèrie de tècniques
variades; i caldrà tenir en compte no sols els
trastorns que presenta el nen, sinó també les
possibilitats y capacitats de l’afectat per tal d’
enfrontar els problemes; per això, es faran servir
exercicis d’activitat mental, del llenguatge,
d’iniciació a la lectura, motrius, entre d’altres.
Així, quan es planteja un tractament per la
dislèxia, generalment es parla de reforç en la
lectoescriptura com a tasca fonamental; i també
de fitxes i exercicis variats de lateralitat, orientació
espacial, orientació temporal, etc
Amb un treball
terapèutic
acurat, la
majoria de les
persones
dislèxiques
estan prou
capacitades per
accedir a
qualsevol nivell
d’ensenyament
i a tots aquells
objectius acadèmics que es puguin plantejar:
però, això sí, hauran de fer-ho amb una mica més
de compromís i d’esforç personal!
Llegir és una tasca
senzilla per a les
persones que no
presenten cap
dificultat cognitiva,
una vegada estan
degudament
entrenades. En canvi,
resulta una activitat
complexa i difícil per
al nostre cervell; per
això no ens ha
d’estranyar que a molts nens els costi molt
d’esforç aprendre a llegir, i això és encara més
evident en el cas de persones dislèxiques.
27

El paper dels pares en el tractament de la dislèxia
El paper més important que han de complir els pares
de nens dislèxics potser sigui el de suport emocional i
social. El nen ha de saber que els seus pares
comprenen la naturalesa dels seus problemes
d'aprenentatge: això requerirà freqüentment l'haver de
donar al nen algun tipus d'explicació sobre les seves
dificultats dislèxiques. El missatge important que cal
comunicar-li és que tots els implicats saben que el nen
no és un inútil, però que potser ha hagut d'esforçar-se
molt més en el seu treball per a arribar a un nivell
correcte de lectura i escriptura.
És important desenvolupar l'autoestima a tots els
nivells. Pot fer-se dispensant al nen consideració
positiva i incondicional, especialment quan se sent
decaigut o fracassat.
El paper de l’escola en el tractament de la dislèxia
Als docents que tinguin alumnes dislèxics a l'aula els
podríem donar els següents suggeriments específics:
Fer saber al nen que s'interessa per ell i que es
desitja ajudar-lo: el nen se sent insegur i preocupat
per les reaccions del professor.
Donar-li atenció individualitzada sempre que sigui
possible. Fer-li saber que pot preguntar sobre tot el
que no comprengui.
Assegurar-se que entén les tasques, donat que sovint
no les comprendrà. Dividir les lliçons en parts i
comprovar, pas a pas, que les comprèn. Un dislèxic
no és ximple!, pot comprendre molt bé les instruccions
verbals.
Fer observacions positives sobre el seu treball, sense
deixar d'enssenyar-li allò en el que necessita millorar i
que està més al seu abast. Cal elogiarlo
i encoratjar-lo sempre que sigui
possible.
Meritxell Bricollé, 1r Btx D
TEST DE PERSONALITAT
1- Quan surts al carrer i veus a una noi/a que llença
un paper al terra... Què fas?
A) Li dius que ho tiri a la brossa
B) Passes de llarg
C) Veus que està malament el que ha fet, però no li
dius res
D) Si és molt guapo/a, intentes lligar amb ell /a
2- Quan surts de festa i veus a un/a noi/a molt
guapo/a. Què fas?
A) Li demanes que balli amb tu
B) Li fas miradetes
C) El/la mires, però no li dius res
D) Li dius a un amic/ga que li parli en nom teu
3- Vas pel carrer amb un amic, i veus que està a punt
ENTRETENIMENT
de trepitjar una caca de gos. Què fas?
A) Li dius que hi ha la caca
B) No li dius res
C) Et prepares per gravar-ho en video
D) L'empentes i t’enrius d'ell/a
4- Estàs a punt d'arribar a l'últim nivell d'un
videojoc, i et maten. Què fas?
A) T'enfades i comences a insultar a la consola
B) Ho tornes a intentar
C) Apagues l’aparell, i te'n vas a fer una altra
cosa
D) Li dius a algú que et passi el nivell
5- Estàs fent un examen, i hi ha un company que
et demana que li diguis una pregunta. Què fas?
A) Li dius molt borde que no li diràs res
B) Li dius la resposta
C) Fas que no l'escoltes
D) Li dius que no la saps
6- Veus com un/a company/a de classe està
jugant al mòbil. Què fas?
A) Comences a repetir la paraula "mòbil" en
veu alta
B) Li mires el mòbil, però no dius res
C) Li dius al company/a que deixi el mòbil
D) Li dius al profe
7- Veus a un amic teu que ha robat quelcom en
una botiga. Què fas?
A) Rius i surts corrent amb el teu amic
B) No li dius res, passes de tot
C) Li dius que s’ha comportat malament, i que
torni el material robat
D) Li fas xantatge, li dius que t'ho doni a tu o li
diràs al venedor
8- Estàs a casa de un amic, i t'ha deixat sol/a a la
seva habitació amb el ordinador encès.
A) Li mires tot i ho toques tot
B) Fas com si estiguessis a casa teva
C) T'esperes a que vingui
D) Li fas alguna trapelleria
9- Imagina't que tens al noi/a que t'agrada al teu
costat. Què fas?
A) Li dius que t'agrada
B) No li dius res
C) El/la mires però no li dius res
D) Li dius una parida!
10- Estàs en una festa sorpresa per l'aniversari
d'un noi/a, i la gent comença a llençar menjar per
l’aire, què fas?
A) També tires menjar
B) No fas res
C) Te'n vas
D) Li estampes un pastís a la cara al noi/a de
l’aniversari, en plan broma
33

RESULTATS: Adjudica els punts que t’indiquem a cadascuna de les teves respostes, i suma la puntuació obtinguda. Si el número de punt
que obtens està entre les xifres indicades, tindràs el tipus de personalitat teu:
A =1 B=2 C=3 D=4
10 -- 20:
La teva personalitat és bastant extrovertida, dius el que penses, i de vegades no li agrades a tothom. Sempre intentes cridar l'atenció i tens
pocs amics. Sempre t'estàs queixant, i mai col·labores a fer res. Ets una persona molt oberta, expresses el teus sentiments sense cap
mena de problemes, i sempre tens problemes amb la gent.
20 -- 30:
La teva personalitat és molt passiva, et dona igual tot, no sols tenir molts amics, però et conformes amb tot el que et donin. No sols tenir la
paraula mai, però tampoc intentes per tindre-la. Sempre vas a la teva i no comptes amb ningú. Ets una persona molt, molt reservada...
Més de 30:
La teva personalitat és sincera, agradable, tens molts amics, t'agrada sortir de festa, i sempre estàs fent el boig. Ets molt sociable,
t'agraden molt els esports. Encara que també ets molt pesat/ada. Sempre intentes treure un somriure a la gent, encara que per això de
vegades fas el ridícul.
Anabel Baena, 1Btx D
Paula Pardo 2Btx A
Anna Romo 1r Btx D