04 Normativa Ortogràfica Valencià

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 1 

GRAFIA I SO 

Segons l’Associació Fonètica Internacional (AFI) 

Blocs dialectals 

Es consideren els següents blocs generals: 

• Oriental (or.), caracteritzat per la neutralització de a, e i o àtones en [ə] i [u]. 

o Central (cent.), la varietat majoritària. 

o Balear (bal), amb alguna vocal neutra en posició tònica. 

• Occidental (occ.), només es neutralitza [є] i [ɔ] àtones en [e] i [o], a més d'una 

major presència de la e tancada. 

Alfabet 

o Nord-occidental (n-occ.) 

o Valencià (val), la r final no és muda. 

Llista de l'alfabet català amb les diferents transcripcions fonològiques, o transcripcions 

amples, segons l'estàndard AFI. 

VOCALS 

Lletra Lletra AFI AFI AFI Exemples Exemples Exemples 

Comentaris Comentaris 

a [a] mar vocal oberta 

[ə] casa vocal neutra del català oriental 

e [e] festa vocal tancada 

[є] mel vocal oberta 

[ə] mare vocal neutra del català oriental 

i [i] pit 

[j] iode, noia semivocal 

o [ɔ] cor vocal oberta 

[o] coma vocal tancada 

[u] penso àtona en oriental, excepte mallorquí 

u [u] dur 

[w] caure, qüestió semivocal 

[Ø] guerra muda en els dígrafs gu i qu davant e o i


CONSONANTS 

Lletra 

Lletra 

Exemples Exemples 

AFI AFI 

Comentaris 

b 

[b] 

bomba, braç, 

barra, blanc 

precedida de pausa, de consonant nasal o oclusiva. 

[β] roba excepte on no es produeix betacisme. 

[p] cub ensordiment a final de mot o davant de consonant sorda. 

[bb] poble geminada en el grup bl. 

[Ø] rumb muda precedida de m a fi de mot o davant consonant. 

c [k] camp 

[s] cendra 

[s] veça ce trencada. 

[g] anècdota sonorització davant de consonant sonora. 

d 

[d] sonda, dama 

precedida de pausa, de consonant nasal, lateral, o 

oclusiva. 

[ð] boda 

[t] sud ensordiment a final de mot o davant de consonant sorda 

[Ø] profund muda precedida de n i l a fi de mot 

f [f] fusta 

[v] afgà sonorització davant de consonant sonora 

g 

[g] 

engany, gana, 

guerra 

precedida de pausa, de consonant nasal o oclusiva. 

[ɣ] biga, foguera 

[k] pròdig ensordiment a final de mot o davant de consonant sorda 

[ʒ] gel 

africada [dʒ] en valencià; en nord-occidental, africada [dʒ] 

en posició inicial de mot, o rere nasal, lateral o oclusiva 

[t∫] boig ig 

h [h] ehem hac aspirada, en general és muda 

j 

[ʒ] jove 

africada [dʒ] en valencià; en nord-occidental, africada [dʒ] 

en posició inicial de mot, o rere nasal, lateral o oclusiva 

k [k] kurd 

l [l] bola 

[ʎ] ll llamp ll 

[ll] col·l l·l l·legi l·l 

ela geminada 

m [m] mà 

[ɱ] èmfasi seguida de labiodental [f], [v] 

n [n] nas 

[ŋ] ganga, blancor seguida de velar [g], [k] 

[ɱ] confirmar seguida de labiodental [f], [v] 

[m] canvi seguida de bilabial [p], [b] 

[ɲ] bany ny nya ny 

p [p] pas 

[b] capgirar sonorització davant de consonant sonora 

[Ø] camp muda precedida de m a fi de mot o davant consonant 

q [k] qu quin qu 

r [r] ram, barr rr rra rr erra vibrant 

[ɾ] mare erra bategant


[Ø] flor 

muda a final de mot, amb excepcions; mai en valencià on 

sí que sonen totes les erres finals 

s [s] sac, boss ss ssa ss essa sorda 

[z] casa essa sonora 

t [t] temps 

[d] atzavara sonorització davant de consonant sonora 

[dʒ] viatj tj tjar, tj fetg tg tge tg 

[t∫] fitx tx txa tx 

[dz] dotz tz tze tz 

[Ø] cent muda precedida de n i l a fi de mot 

v 

[b] vaca 

betacisme, precedida de pausa, de consonant nasal o 

oclusiva. 

[β] cava 

[v] vaca 

labiodental en balear, alguerès i part del tarragoní i del 

valencià 

w [b] wàter 

[w] western estrangerismes no assimilats 

x 

[∫] xiular, faix ix ixa ix 

en occidental, africada [t∫] en posició inicial de mot, o rere 

nasal, lateral o oclusiva 

[ks] excursió 

[gz] examen 

[ʒ] caix ix ixmir ix 

z [z] zona 

Vocals 

Notes: 

• [æ] en valencià i mallorquí on la [ε] és especialment oberta. 

• [ɐ] en barceloní on la [ə] és especialment oberta. 

• [a] té una posició central en lloc d'anterior. Si és necessari precisar-ho es pot indicar 

amb un diacrític [ä].


• [ɑ] en alguns parlars nord-occidentals en lloc de la [a] final de paraula. 

Consonants 

Notes: 

A l'esquerra la consonant sorda i a la dreta la sonora.


1. VOCALISME TÒNIC 

VOCALISME* 

El sistema vocàlic del valencià (i de tot el català general), en posició tònica, presenta set 

vocals: a [a], e oberta [ɛ], e tancada [e], o oberta [ɔ], o tancada [o], i [i] i u [u]. Aquesta 

distinció no solament és pertinent perquè forma part de l'estructura de la llengua, sinó 

també perquè de vegades provoca canvis de significació. Així, per exemple, el fet de 

pronunciar la o oberta o tancada ens permet de distingir dona 'persona de sexe femení', de 

dóna 'del verb donar'; com també déu 'divinitat', de deu 'numeral'. 

Casos en què la e és oberta [ɛ]: 

1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, 

perpetu. 

2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd. 

3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula 

(excepcions: església, llémena, témpores). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens 

marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada. 

4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta, excepte. 

Casos en què la o és oberta [ɔ]: 

1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els 

acabats en -oix, jou, tou, pou i sou —verb—). 

2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions: 

estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent 

gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada. 

3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop. 

4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos. 

5. En alguna de les terminacions següents: -oc/-oca, (excepcions: boca), -ofa, -oig/-oja, 

-ol/-ola, estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola), -oldre, -olt/-olta, -pondre, 

-ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca moldre, solt, fort, horta, carrossa, 

pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, 

sota). 

2. VOCALISME ÀTON 

El vocalisme àton valencià (i el del català occidental) consta de cinc vocals: a, e, i, o, u. Cal 

que tingueu en compte que en català oriental es produeix una neutralització de les vocals e i 

a en [ə]. Així, en el català central, les tres vocals àtones de Barcelona, es realitzen com una 

[ə]: [bərsəlónə]; mentre que en els parlars occidentals, inclòs el valencià, es manté la 

distinció entre [a] i [e]: [barselóna].


Hi ha una sèrie de paraules que presenten una alternança vocàlica segons el territori. Totes 

dues formes són correctes, encara que en valencià estàndard és preferible utilitzar la 

primera variant del doblet: 

nàixer/néixer argilaga/argelaga traure/treure 

avançar/avençar arrancar/arrencar jaure/jeure 

esgarrar/esguerrar faena/feina llançar/llençar 

2.1 Vacil·lacions entre la a i la e 

– En moltes paraules que comencen amb en-, em-, es- i eix- (eixugar, encendre, embrutar, 

estendre), en valencià col·loquial solem pronunciar aquesta e inicial com a a. En un nivell 

formal de pronúncia, però, hem de mantenir la e. 

– Hem de mantenir la pronúncia amb e (i no amb a) de paraules com bescoll (*bascoll), 

gegant (*jagant), sencer (*sancer), llençol (*llançol). 

– En un registre formal, cal evitar l'elisió de la e davant de la r: veritat (*vritat), feredat 

(*fredat). 

– És incorrecte afegir una e en paraules acabades en -x o -tx: complex (*complexe), fix 

(*fixe), context (*contexte), sufix (*sufixe), annex (*annexe), pretext (*pretexte). 

– Les assimilacions de la a final àtona a la e tònica, tipus terra (*terre), Sueca (*Sueke), 

típiques d'algunes zones, no estan permeses en un nivell formal. 

2.2 Vacil·lacions entre la a i la o 

– En registres formals hem d'evitar l'assimilació de la a final àtona a la o tònica: porta 

(*porto), horta (*horto), tovallola (*tovallolo). 

2.3 Vacil·lacions entre la e i la i. Algunes remarques sobre la i 

– Hem d'evitar pronunciar i escriure amb i paraules que són amb e: gener (*giner), genoll 

(*ginoll), coneixement (*coneiximent), naixement (*naiximent). 

– Cal evitar també les terminacions -ància i -ència en alguns mots que en català es formen 

amb els sufixos -ança i -ença: creença, perseverança, observança, desavinença. 

2.4 Vacil·lacions entre la o i la u 

– No és admissible en nivells formals pronunciar o àtones com u: conill (*cunill), Josep 

(*Jusep), 

– Tampoc no hem de pronunciar u àtones per o: bullir (*bollir), municipal (*monicipal). 

– Hem d'evitar també fer la diftongació au de la o inicial de paraules com ofegar (*aufegar), 

olorar (*aulorar), obert (*aubert).


3. DIVERGÈNCIES RESPECTE DEL CASTELLÀ 

En català hi ha una sèrie de paraules que tenen una vocal diferent del castellà. La pronúncia, 

òbviament, també ha d'estar d'acord amb l'escriptura. 

3.1 Divergències respecte a la vocal a 

Valencià Castellà Valencià Castellà 

afaitar afeitar ambaixada embajada 

arravatar arrebatar assassí asesino 

avaluar evaluar avaria avería 

davantal delantal latrina letrina 

picaporta picaporte posa pose 

rancor rencor sanefa cenefa 

sarbatana cerbatana Sardenya Cerdeña 

3.2 Divergències respecte a la vocal e 


albercoc albaricoque litre litro 

alcàsser alcázar malenconia melancolía 

ametista amatista meravella maravilla 

assemblea asamblea metre* metro 

disfressar disfrazar monestir monasterio 

ebenista ebanista orfe huérfano 

efeminat afeminado orgue órgano 

emparar amparar ràfega ráfaga 

enyorar añorar resplendor resplandor 

espàrrec espárrago següent siguiente 

estendard estandarte seguretat seguridad 

esternudar estornudar sergent sargento 

gelea jalea tàlem tálamo 

javelina javalina vernís barniz 

3.3 Divergències respecte a la vocal i 


ambigüitat ambigüedad infatuar-se enfatuarse 

antiguitat antigüedad infermeria enfermería 

ciment cemento línia linea 

contemporània contemporánea mantenidor mantenedor 

declivi declive nucli núcleo 

desimboltura desenvoltura ordinador ordenador 

diabetis diabetes penis pene


eclipsi eclipse quítxua quechua 

galió galeón sobirania soberania 

indicible indecible Tunis Túnez 

3.4 Divergències respecte a la vocal o 


aixovar ajuar joglar juglar 

assortir surtir joventut juventud 

atordir aturdir nodrir nutrir 

atorrollar aturrular ordir urdir 

atribolar atribular pèndol péndulo 

avorrir-se aburrir-se ploma pluma 

bordell burdel podrir pudrir 

botifarra butifarra polir pulir 

brúixola brújula polsar pulsar 

calorós caluroso polvoritzar pulverizar 

capítol capítulo regidoria regiduría 

cartolina cartulina rètol rótulo 

complir cumplir rigorós riguroso 

colobra culebra robí rubí 

cònsol cónsul Romania Rumanía 

croada cruzada rossinyol ruiseñor 

descobrir descubrir sofrir sufrir 

embotit embutido sorgir surgir 

escàndol escándalo sospirar suspirar 

escodrinyar escuadriñar tamboret taburete 

escopir escupir temorós temeroso 

escrúpol escrúpulo títol título 

estoig estuche tolit tullido 

estrafolari estrafalario tomba tumba 

fonament fundamento torbar turbar 

furóncol furúnculo Torí Turín 

governamental gubernamental torró turrón 

Hongria Hungría triomf triunfo 

3.5 Divergències respecte a la vocal u 


ateneu ateneo muntanya montaña 

bufetada bofetada muntar montar 

butlletí boletín Pompeu Pompeyo 

butxaca bolsillo porus poro 

cacau cacao ritu rito 

correu correo sèrum suero


cuirassa coraza subornar sobornar 

escull escollo sufocar sofocar 

estèrnum esternón supèrbia soberbia 

fetus feto suportar soportar 

focus foco tipus tipo 

fòrum foro trofeu trofeo 

liceu liceo turmentar atormentar 

Finalment, hi ha una sèrie de noms invariables que acaben en -us: anus, cirrus, fetus, focus, 

globus, nimbus, porus, rictus, tipus... 

4. PARAULES PATRIMONIALS I CULTES 

En el lèxic del català (com en altres llengües del nostre entorn) trobem, bàsicament, dos 

grups: 

1. Paraules patrimonials: aquells mots que han evolucionat durant el temps des del seu 

origen llatí, germànic o aràbic. 

2. Cultismes: aquelles paraules que hem incorporat més recentment al català des d'una 

llengua clàssica, i que no han sofert l'evolució dels mots patrimonials, sinó solament una 

adaptació parcial. Aquest fet provoca diferències ortogràfiques en una mateixa família de 

paraules, ja que algunes d'elles són mots patrimonials i altres són cultismes. Així, per 

exemple, el mot llatí BUCCA dóna la paraula patrimonial boca i el cultisme bucal. 

Veiem ara alguns exemples més de mots cultes i patrimonials. Fixeu-vos en els canvis 

ortogràfics. 

Mot patrimonial Cultisme Mot patrimonial Cultisme 

boca bucal món mundial 

cervell cerebel mostela mustèlids 

cònsol, consolat consular nodrir, nutrició, nutrient 

dolç dulcificar, edulcorar ortiga urticària 

fèmur femoral pèndol pendular 

fondre f fusió plom plumbi 

fur foral ploma plumífer 

furóncol furunculosi porgar expurgar 

home humanisme sorgir insurgent 

jove juvenil títol titulació, titular 

moc mucosa volcà vulcanisme


5. ENLLAÇOS FÒNICS 

Parlem d'enllaços fònics quan volem referir-nos a les alteracions fonètiques produïdes pel 

contacte entre dos sons de paraules consecutives. 

5.1 Elisió 

És el fenomen fonètic que consisteix en la supressió de la pronúncia d'una vocal àtona a 

final de mot quan entra en contacte amb la vocal inicial del mot següent. D'aquesta manera, 

pronunciem enllaçats dos mots contigus. 

Mà esquerra (mà'squerra) 

Si el veus (si'l veus) 

Quina alegria (quin'alegria) 

Mitja hora (midjóra) 

Una hora (unòra) 

Una altra (unáltra) 

Bona hora (bonòra) 

Quina hora (kinòra) 

5.2 Sinalefa 

És la fusió en una sola síl·laba de dues vocals en contacte: la vocal final d'un mot i la inicial 

del mot següent. Així, les dues paraules es pronuncien entrellaçades i sense pausa. 

Hi ha dos xics (ià-dos-xics) 

I obri la porta (iò-bri-la-pòr-ta) 

Ho intentaré (oín-ten-ta-ré) 

I em trobe sol (iem-tro-be-sol) 

*JOSEP LACREU. Manual d’ús de l’estàndard oral


FONÈTICA I ORTOGRAFIA 

E oberta /ɛ/ E tancada /e/ 

1. Llegiu en veu alta aquest text. Vocalitzeu correctament les tancades /e/ i obertes /ɛ/. 

“Les peces més perverses de Pere, fetes sempre sense presses, tenen efectes efervescents en 

les enteses ments de certs éssers. Elles resten perplexes. Ells es desesperen. Les peces més 

belles representen els ferments dels encerts eterns de les seves destreses secretes. El segrest 

de Pere ens permeté rebre les fredes belleses presents en els elements de les seves lletres 

sense perdre’ns res de res. Ell ens ven les selectes revenges dels serfs dels gèneres. Els pren 

les regles. Les estreny per fendre-les sense defendre-les. El pretext és el ver text. Les lletres 

rebenten. Les peces esdevenen mers encensers. Cremen. Les seves empremtes revelen els 

ferments senectes de segles enters. Vénen de temps enrere. En percebrem els precedents de 

més pes. Pere és expert en semences. En mestre genet.” 

MÀRIUS SERRA. Verbàlia. Pàg. 317. 

2. Llegiu aquest text i vocalitzeu les obertes i tancades d’aquest menú. 

Espetec 

Entremès de percebes de les terres de l’Ebre 

Cebetes tendres de les terres del Segre 

Fetges de llebre, cervellets de vedell 

Herbetes, pebre negre 

Peretes verdes de Bellver 

Mel de vesc 

Xerès sec 

MÀRIUS SERRA. Verbàlia. Pàg. 317.


Marqueu l’opció correcta dels grups de 

frases següents: 

1) 

2) 

3) 

4) 

5) 

a) L’ambaixador de Cerdenya s’afeita 

en dejú. 

b) L’embaixador de Sardenya s’afaita 

en dejú. 

c) L’ambaixador de Sardenya s’afaita 

en dejú. 

a) L’assassí arravatà el collar de 

maragdes i el llençà a la latrina. 

b) L’assessí arravatà el collar de 

meragdes i el llançà a la letrina. 

c) L’assassí arrebatà el collar de 

maragdes i el llençà a la latrina. 

a) La regidora extrovertida entrà a la 

sala sense tocar el picaport. 

b) La regidora extravertida entrà a la 

sala sense tocar el picaporta. 

c) La regidora extravertida entrà a la 

sala sense tocar el picaporta. 

a) El mecànic avaluà l’averia abans de 

reparar-la. 

b) El mecànic evaluà l’avaria abans de 

reparar-la. 

c) El mecànic avaluà l’avaria abans de 

reparar-la. 

a) La pintora retratà el futboliste amb 

una pose rancorosa. 

b) La pintora retratà el futbolista amb 

una posa rencorosa. 

c) La pintora retratà el futbolista amb 

una posa rancorosa. 

NORMATIVA ORTOGRÀFICA 

VOCALISME 

6) 

7) 

8) 

9) 

10) 

11) 

a) L’assemblea d’ebenistes es reuní al 

monestir. 

b) L’assamblea d’ebanistes es reuní al 

monastir. 

c) L’assemblea d’ebanistes es reuní al 

monestir. 

a) La llançadora romanesa de javalina 

baté el rècord mundial per un metre. 

b) La llançadora romanesa de javelina 

baté el rècord mundial per un metro. 

c) La llençadora romanesa de javelina 

baté el rècord mundial per un metre. 

a) El sergent afeminat es antingué ferm 

mentre estornudava. 

b) El sargent efeminat es antingué ferm 

mentre estardunava. 

c) El sergent efeminat es antingué ferm 

mentre esternudava. 

a) La ràfega del mestral arrancà 

l’estendard del pal. 

b) La ràfaga del mestral arrencà 

l’estandard del pal. 

c) La ràfega del mestral arrencà 

l’estandard del pal. 

a) La farmacèutica li recomenà una dosi 

de jalea per guarir l’enyor. 

b) La farmacèutica li recomanà una dosi 

de jalea per guarir l’enllor. 

c) La farmacèutica li recomanà una dosi 

de gelea per guarir l’enyor. 

a) El vernís vermell del retaule emetia 

un resplandor maravillós. 

b) El barnís roig del retaule emetia un 

resplendor meravillós. 

c) El vernís vermell del retaule emetia 

un resplendor meravellós.


12) 

13) 

14) 

15) 

16) 

17) 

18) 

19) 

20) 

a) Assassinà l’ambaixadora davant de 

l’escola d’hosteleria. 

b) Assessinà l’embaixadora davant de 

l’escola d’hostaleria. 

c) Assassinà l’ambaixadora davant de 

l’escola d’hostaleria. 

a) Olorar el vernís em fa tossir i 

esternudar. 

b) Olorar el bernís em fa tussir i 

estarnudar. 

c) Olorar el varnís em fa tosir i 

estornudar. 

a) Monestir 

b) Munyó 

c) Juglar 

a) Rotular 

b) Temerós 

c) Suborn 

a) Declive 

b) Sobirania 

c) Pulsar. 

a) Desamparats 

b) Diabetis 

c) Oruga. 

a) Rostir 

b) Soborn 

c) Galeó 

a) Rigorós 

b) Titular. 

c) Juglar. 

a) Lineal 

b) Envarnissar 

c) Porus. 

21) 

22) 

23) 

24) 

25) 

26) 

27) 

28) 

29) 

30) 

a) Honestitat. 

b) Javelina. 

c) Ametista. 

a) Estrafolari 

b) Estrafalari 

c) Estrafol·lari 

a) Pèndol / Tamburet / butifarra. 

b) Pèndul / Tamboret / botifarra. 

c) Pèndol / Tamboret / botifarra. 

a) Regidoria / Sostracció / Expenedoria 

b) Regiduria / Sustracció / Expeneduria 

c) Regidoria / Sostracció / 

Expendeduria. 

a) Eclipsis / Penis / Desimboltura 

b) Eclipsi / Pene / Desenvoltura. 

c) Eclipsi / Penis / Desimboltura. 

a) Ordenador 

b) Quétxua. 

c) Robí. 

a) Tumba. 

b) Russinyol 

c) Torbar. 

a) Títol 

b) Grupa 

c) Calurós. 

a) Rumania / Tunis / Hongria. 

b) Romania / Tunes / Hungria. 

c) Romania / Tunis / Hongria. 

a) Escodrinyar 

b) Suspirar 

c) Tolit


1. OCLUSIVES P/B, T/D, C/G 

1. 1 Duplicació de d, c, g 

CONSONANTS 

a) Dupliquen la d els mots següents i els seus derivats: 

addenda addicte adducció 

addicció additament adductor 

addició additiu adduir 

b) Dupliquen la c els mots següents i els seus derivats: 

abjecció accèssit addicció succedani 

accelerar accepció adducció succeir 

acceptar subjecció succint succés 

c) Dupliquen la g els mots següents i derivats: suggestió, suggeir. 

A les Illes Balears i al País Valencià el nexe -tll es substitueix pel nexe -tl: ametla, motle, 

espatla... 

2. OCLUSIVA/FRICATIVA B/V 

2.1 Divergències respecte a altres llengües romàniques 

a) Català amb v i castellà amb b 


advocat abogado gavardina gabardina 

alcova alcoba govern gobierno 

almadrava almadraba gravar grabar 

almívar almíbar l’Havana La Habana 

arravatar arrebatar haver haber 

avall abajo javelina jabalina 

avet abeto llavi labio 

avi abuelo núvol nube 

avorrir aburrir pavelló pabellón 

avortar abortar provar probar 

canvi cambio raval arrabal 

caravel·la carabela rave rábano 

cascavell cascabel savi sabio 

cavalcar cabalgar savina sabina 

cervell cerebro Savoia Saboia


civada cebada sivella hebilla 

covard cobarde tàvec tábano 

crivellar acribillar travar trabar 

endívia endibia trèvol trebol 

envestir embestir vaixell bajel 

espavilar espabilar vermell bermejo 

esvelt esbelto vernís barniz 

fava haba volta bóveda 

b) Català amb b i castellà amb v 

2.2 Pseudoderivats 


Àlaba Álava calb calvo 

baró varón corb cuervo 

basc vasco debanar devanar 

beina vaina desimbolt desenvuelto 

bena venda mòbil móvil 

berruga verruga oblidar olvidar 

besllum vislumbre rebentar reventar 

biga viga rebolcar revolcar 

Biscaia Vizcaya saba savia 

bolcar volcar trobador trovador 

Normalment els mots d’una mateixa família s’escriuen amb la mateixa lletra; però cal tenir 

en compte que de vegades trobem paraules cultes que provenen directament del llatí 

(cultismes opseudoderivats) que divergeixen en alguna grafia. 

Mot patrimonial Pseudoderivat 

avet abietina, abietàcies 

avortar aborció, abortiu 

berbena (herba) verbenàcies 

berruga verrucària, verrucós 

calb calvície 

cervell cerebral, cerebel 

corb (adjectiu) curvatura, curvilini 

corb (substantiu) còrvids 

deure dèbit 

escriure escriba 

fava fabàcies 

llavi labial, labialitzar 

lliure liberal 

moure automòbil, mòbil, immòbil 

núvol nebulós, nebulositat 

provar probable, probatori


3. FRICATIVES ALVEOLARS Z/S/SS/C/Ç/ 

3.1 Paraules amb essa sonora [z] que en singular no duen essa final (en castellà acaben 

en -isis) 

anàlisi dièresi hipòfisi parèntesi 

apocalipsi diòcesi hipòtesi perífrasi 

apoteosi dosi metamorfosi pròtesi 

artrosi èmfasi metàstasi psicosi 

catequesi esclerosi neurosi simposi 

cirrosi èxtasi oasi síntesi 

clorosi fibrosi osmosi tesi 

crisi gènesi paràfrasi tisi 

diàlisi hipnosi paràlisi tuberculosi 

3.2 Divergències respecte a altres llengües romàniques 

Tot i que la grafia de moltes paraules coincideix amb altres llengües romàniques (soci = 

socio = associé), o que hi ha una correspondència entre la ç del català i la z del castellà 

(caça = caza), tenim un grup de noms —la majoria, provinents de l’àrab, no del llatí— en 

què la z/c del castellà no equival a la ç/c del català, sinó a la nostra s/ss. També hi ha uns 

quants mots que en castellà tenen c i en català tenen z. 

a) Català amb s o ss 

b) Català amb z 

alcàsser cassola massapà sarbatana 

alferes cervesa massís Sardenya 

arròs disfressa montsó sentinella 

assot drassana mordassa sèquia 

barnús esbós panís sòcol 

bus gaseta pretensiós tapís 

camussa gessamí sabata tros 

canyís hissar safareig Tunis 

capatàs invalidesa salpar vernís 

carrossa masmorra sanefa xerès 

alzina botzina senzill zel 

atzembla bronze ximpanzé zenit 

atzerola donzella zebra zinc 

benzina pinzell zèfir zitzània


3. 3 Remarques de pronunciació 

La grafia tz s’ha de llegir necessàriament com a /dz/ en paraules com ara dotze, tretze, setze 

i en alguns topònims com l’Atzúvia o l’Atzeneta. 

També convé pronunciar-la com a /dz/ en mots com ara atzar, atzavara, atzucac, 

guitza,horitzó... 

En el sufix –itzar i derivats, són plenament acceptables tant la pronúncia /dz/ com /z/: 

autoritzar /autoridzár/ o /autorizár/. 

Cal evitar l’articulació palatal del grup final ts: tots /*totx/, plats /*platx/. 

4. FRICATIVES I GRUPS AFRICATS PALATALS J/G, TJ/TG, X 

4.1 Les palatals j/g/tj/tg 

Remarques de pronúncia 

– Cal evitar en un registre formal l’ensordiment d’aquest so, habitual en els dominis del 

valencià apitxat /ʧ/: jove /*ʧove/, ajuntament /aʧuntamént/. 

4.2 La grafia x 

Remarques de pronúncia 

– Es llig com la ch castellana en posició inicial de paraula i després de consonant: xic, 

panxa. 

– La x inicial d'alguns topònims és fa fricativa, com la sh de l’anglés (sherry, ship). El 

mateix ocorre amb els topònims i antropònims: Xàbia, Xàtiva, Xixona Xavier, Xenofont, 

Xerxes, Ximena 

– Pot tenir el valor de /ks/ en els següents casos: 

– Sempre que va en posició intervocàlica: fixar, lèxic, taxi. Excepcions: pixar, enguixar 

(valor fonètic de fricativa). 

– En final absolut de mot, darrere de vocal: complex, fix, ortodox. Excepcions: guix, haixix, 

ix, en què es pronuncia fricativa. 

– També es pronuncia /ks/ en uns pocs mots d'origen culte, en què la x està en final absolut 

precedida de n: esfinx, larinx, linx. 

– La x té una realització sonora, com a /gz/, quan es presenta en mots començats amb ex 

seguida de vocal, h o consonant sonora: exacte, èxode, examen, exhibir, exdiputat. 

– Cal parar atenció a no traslladar les referències gràfiques castellanes a paraules com 

esplaiar-se, esplanada, espoliar, estendre, estrany o estranger, i, doncs, evitar de fer-ne 

una lectura incorrecta amb */ks/.


5. NASALS M/N 

5.1 Mots amb m 

Betlem, empremta, femta, imam, impremta, Jerusalem, premsa, Samsó, somriure... 

5.2 Mots amb mp 

5.3 Mots amb mn 

assumpte assumpció atemptat compte 

exempció exempt impromptu metempsicosi 

palimpsest peremptori presumpte presumpció 

prompte redemptor símptoma sumptuari 

sumptuós temptació temptar temptejar 

Agamèmnon, mnemotècnic, somnàmbul, somni, somniar (o somiar)... 

5.4 Mots amb mm 

5.5 Mots amb nn 

6. LATERALS L/L·L/LL 

6.1 La ela geminada (l·l) 

comminar súmmum gamma immòbil 

immersió immoble immadur immune 

emmalaltir emmarcar emmerdar emmetzinar 

emmidonar emmirallar emmagatzemar Emma 

Anna annalista annals annex 

Anníbal bienni connectar decenni 

enneasíl·lab ennovar ennuvolar innat 

innocent innocu innovar mannà 

mil·lenni tarannà trienni tripinnat 

En català un bon nombre de paraules tenen l·l, que prové de la doble ela del llatí. Recordeu 

que una manera d’esbrinar que hem d’utilitzar-la (al marge de consultar el diccionari) és 

comparar amb altres llengües del nostre entorn, en concret amb el francés, l’italià i l’anglés. 

En molts casos, quan en català tenim una l·l, en aquestes llengües tenim una ll. Així, per 

exemple, en català tenim col·legi, en francés, collège, en italià collegio i en anglés college, 

totes derivades del llatí COLLEGIUM, encara que en cada llengua puga tenir un matís 

diferent.


6.2 Remarques de pronunciació 

La realització de la ela geminada és equivalent al contacte d'una /l/ en posició de final 

absolut amb una altra a començament de mot : el local. Ex: novel·la. 

7. LES VIBRANTS R/RR 

7.1 Remarques d’escriptura 

Encara que després dels prefixos i de les formes prefixades escrivim normalment r simple 

(antireligiós, autoretrat, contrarèplica, grecoromà, monorail, neoromàntic, radioreceptor, 

semirecta, teleradar, termoregulador), fixeu-vos en l’escriptura de prerrogativa, birrem i 

trirrem. 

7. 2 Remarques de pronunciació 

– En alguns mots en què normativament s’admet un doblet formal, amb r i sense, en 

valencià (d’acord amb l’ús tradicional i la pràctica habitual) és preferible l’ús de les formes 

sense r: cartó millor que cartró, murta millor que murtra, alfàbega millor que alfàbrega. 

– Cal evitar l’afegiment d’una r en paraules com compte /*kómpter/, traure /*tráurer/. 

– Cal tenir en compte que la r simple que es grafia darrere de determinats prefixos es 

pronuncia com a vibrant múltiple /rr/: arítmia, vicerectorat, eradicar, suprarenal... 

8. LA HAC H 

La hac es conserva actualment per raons etimològiques i, normalment, coincideix en la 

majoria de paraules amb altres llengües romàniques. 

Aquesta lletra no es pronuncia, llevat d’alguns casos d’onomatopeies i de mots manllevats 

d’altres llengües, especialment de l’anglés. Així, pronunciem la h amb una aspiració en 

paraules com ehem, ha ha ha, hawaià, hall, hegelià (de Hegel), hippy, Sàhara, Hong 

Kong... 

Però no pronunciem la h en paraules com ara haixix, handbol, hoquei, hàmster, handicap, 

Hèlsinki. 

8.1 Català amb h i castellà sense h 

ham harmonia harpia hissar hivern 

hivernacle hològraf hostatge subhasta subtrahend 

8.2 Català sense h i castellà amb h 

abillar arpa benaurat braman 

cacauet coet exuberant malaurat 

Munic orfe orxata os 

ostatge ou truà Zuric


9. LA Y I LA W 

La lletra y pertany a l’alfabet català, però només hi ha una paraula que comence per aquesta 

lletra: yperita, mot que normalment s’escriu iperita, forma principal. 

La y la trobem només en el dígraf ny i en paraules provinents d’altres llengües que 

conserven la grafia originària: Nova York, whisky, keynesianisme, Kyoto, kyrieleison... 

La lletra w solament la trobem en paraules provinents d’altre llengües que conserven la 

grafia originària: kiwi, waterpolo, watt, kuwaitià, hawaià, Darwin, Newton, Wagner, 

Washington, Wellington... 

Cal que tinguem en compte que alguns mots estrangers amb w s’han integrat en la nostra 

llengua i, per tant, han catalanitzat la grafia: vàter, Venceslau... 

10. LA LLETRA K 

Aquesta lletra solament la trobem en paraules provinents d’altres llengües que conserven la 

grafia originària: folklore, kàiser, kamikaze, karate, kenyà, koiné, kremlin, kurd, víking, 

vodka.... 

I en noms de lloc i de persona estrangers: Becket, Euskadi, Frankfurt, Kafka, Kant, Kíev, 

Kurdistan, Pakistan, Txaikovski... 

Un gran nombre de mots estrangers amb k s’han integrat en la llengua i han catalanitzat la 

grafia: biquini, búnquer, còctel, joquei, màrqueting, pàrquing, quimono, quiosc, rànquing, 

tiquet... Fixeu-vos que en els derivats de quilo- s’admeten dues formes, amb qu i amb k: 

quilogram / kilogram, quilòmetre / kilòmetre. Els símbols de les paraules derivades de 

quilo- i kilo- es fan segons el sistema internacional: kg, km, kl... 

11. APLECS CONSONÀNTICS 

– La p de l'aplec mp és sempre muda: assumpte, comptar, prompte. 

– Els aplecs -tl-, -tll-,-tm- i -tn- no s'han de llegir literalment, reproduint-ne fidelment la 

grafia. La t que precedeix aquestes consonants s'assimila a la consonant posterior, produint 

un efecte geminador. De manera que aquests grups s'han de llegir /ll/, /mm/ i /nn/, 

respectivament: ratlla /rrá ʎʎ a/, setmana /semmána/. 

– En alguns cultismes, però, no se sol produir aquesta assimilació consonàntica, de manera 

que cadascuna de les consonants manté el seu propi valor fònic: Atlàntic, atles, atleta, ritme, 

ètnia, etnografia.


LA SÍL·LABA 

Entenem per síl·laba un grup de sons que emetem d’un sol cop de veu. 

Els diftongs 

Un diftong és la reunió en una mateixa síl·laba d’una vocal i d’una i o una u.

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 22


1. Separeu les síl·labes de les paraules següents: 

1. caure 

2. interlocutòria 

3. eina 

4. traume 

5. condició 

6. guineana 

7. guineu 

8. Quatre 

9. boina 

10. freqüent 

11. pingüí 

12. fruita 

13. sentien 

14. argüir 

15. aguantar 

16. continur 

17. quota 

18. ciutat 

19. crueltat 

20. antiquari 

21. cloure 

22. cuota 

23. guano 

24. desinhibició 

25. guaitéssem 

26. mouen 

27. reimpressió 

28. joieria 

29. cloïssa 

30. guaitar 

31. delinqüència 

32. contraindicació 

33. desenvolupament 

34. tréieu 

35. il·lusió 

36. diguésseu 

37. cacauet 

38. coet 

39. veïna 

40. Maria 

41. besàvia 

42. llenyataire 

43. engreixar 

44. euro 

45. interacció 

46. atribuiir 

47. traduïa 

48. possessiu 

49. interactuar 

50. borratxera 

51. guant 

52. juliol 

53. bellugueig 

54. Eulàlia 

55. sapigueu 

56. desassossec 

57. policíac 

58. anaveu 

59. vosaltres 

60. desastre 

61. iaia 

62. produir 

63. aleatori 

64. immobiliar 

65. desarticulació 

66. anticossos 

67. diürètic 

68. transatlàntic 

69. Oceania 

70. vehicle 

71. redissenyant 

72. nucleic 

73. preromànic 

74. proteïnes 

75. desamortització 

76. València 

77. subhasta 

78. coedició 

79. reunificació 

80. contraindicació 

81. queia 

82. Vila-real 

83. peuet


NORMATIVA I ORTOGRAFIA 

Escriviu les grafies en els espais buits. Poseu el símbol Ø si no 

cal posar-ne. 

1) La família de les orquíd___es està molt este___a. Les seues arrels 

s’a___ocien a determinats fon___s en simbiosi___ fins fa poc 

desconegudes i no del tot compre___es. La seua forma imita la dels 

insectes per a afa___orir la po___inització. 

2) El pressu___te conde___at va ser apalli___at i sacsat per de___enes 

de persones. 

3) Vaig arri___ar tar___ a l’estre___ de la pe___ícula després d’agarrar 

dos autobu___os, però estic content perquè vaig poder saludar aquell 

i___ustre actor. 

4) Els alumnes obser___aven atentament l’osci___ació del pènd___l. 

Vam i___ergir l’ima___ en aquell líqui___ viscós que no estava ben 

espe___it i per això no atreia bé els objectes de ferro. 

5) Els ___anquis són els nord-americans anglosa___ons, o també els 

angle___os que van protagoni___ar la rebe___ió a Nova Anglaterra, i 

mes tard, durant la guerra de Sece___ió. 

6) El jutge, davant de la ga___a de po__ibilitats, no va decretar cap 

mesura caute___ar de fian___a, i el conde___at va obtindre alguns 

permi___os.


7) No sóc partidari que prengues tantes med___cines, però la veritat és 

que eixe ___arop és mirac___lós per a la gola. 

8) L’ad___esió és l’atracció mo___ecular exercida entre les superfícies 

de dos co___os en contacte. 

9) Van su___astar aquella joia val___osa per enè___ima vegada. Era 

d’or de vint-i-dos qui___ats que pesava un quinta___. 

10) A l’arri___ar a la ___duana, no vam re___elar les compres que 

havíem fet per no pagar aran___els. 

11) Ens i___usionava molt aquell via___e en el tran___iberià. Este 

tren recorre la via fèrr___a més llarga del món. 

12) Circu___val·lar és en___oltar una pla___a, una ciutat asse___ada, 

amb una sèrie de trin___eres, de forts, de carreteres, etc. 

13) Quan créiem que el co___oqui s’havia aca___at, els a___istents 

es van enu___ar i e___fàticament demanaren que s’hi presentara 

l’organi___ador. 

14) Vivia en una vi___a precio___a, envoltada d’un pai___atge 

magnífic; la va ___conseguir en una sub___asta per un bon preu. 

15) En aquella ciutat, davant de l’ince___ant flu___ de gent que 

denunciava el consum d’a___fetamines i pí___doles, van publicar 

uns pa___flets informatius on s’explicaven les seues conseqüències 

per tal d’e___adicar i previndre este problema.


16) Havia e___aborat una recepta ben e___tranya feta de diversos 

ingredients passats per l’e___premedora i condimentats 

principalment amb oreng___. 

17) Les guerres i els atacs bè___ics sumen mi___ennis, des de la 

guerra santa de Caïm contra Abel fins als mí___ils quirúrgics dels 

multimi___ionaris nuclears. 

18) El Penyagolosa només és acce___ible pel nor___. Es conten 

nombro___es lle___endes, pels ma___os i pobles dels voltants, 

referents a t___esors amagats, cadàvers vivents, bruixes i dimonis, 

famo___es nits de Sant Joan quan el solsti___i ho arraba___a tot de 

dalt a baix. 

19) L’orques___a va interpretar aquella si___fonia de gran belle___a i 

espectacular ___rmonia. 

20) El re___ era un persona___e sin___stre, i___oral, su___ament 

perillós i molt difícil de dese___ascarar darrere d’aquella fal___a 

aparen___a. 

21) S’expre___a d’una manera afectadament dol___a, me___iflua, 

que s’aproxima a la imbeci___itat. 

22) Rebia un tra___ament capi___ar per pa___iar la seua cal___esa. 

23) El pilot del ra___i, que les en___estes donaven com a favorit no 

es va cla___ificar en la primera pro___a perquè va re___entar una 

roda del co___e.


24) Les hoste___es d’aquell vol estaven en ___aga i solament atenien 

les nece___itats e___encials dels passa___ers. 

25) Els contactes metà___ics de la co___exió elèctrica estaven mal 

insta___ats i la i___uminació no funcionava. 

26) Si circu___crius una circu___ferència a un triangle, els tres 

vèrte___ estaran en contacte amb ella. 

27) Porta una vida sen___illa i exe___ta de preocupacions sense 

afa___ de notorietat o de rique___es. 

28) Just a___ans de les primeres cases, set llums de pantalla des del 

branca___e despu___at de la doble r__nglera d’arbres 

pro___ectaven set cercles difu___os de claror esblaimada. 

29) Els ba___als pà___ids de llum que estaven damunt de les 

llam___ordes negres anuncia___en l’un darrere de l’altre 

l’arri___ada de la carretera en els carrers de la vi___a. 

30) Pels màrgens del segon ___ercle van aparéixer les ombres, primer 

avan___ant impreci___es, estirant-se, arro___egant-se pel 

pa___iment. 

31) El lleb___ bufava entre els ___uncs i els esbar___ers davall de les 

estre___es gla___ades i la lluna min___ant. 

32) Entre els vidres del café i la blancor bruta de l’em__arcació, cinc o 

sis hòmens ro___os ___arraven i es fregaven les mans, un d’ells, 

menut i esprima___at, duia una gorra massa___era i gre___osa.


33) Encara que mon pare fo___ava amb doble paper els llibres que 

havien passat per les mans del meu germà, estaven a banderes i 

m’enu___ava emprar-los. 

34) Amade___ va encendre un misto amb soroll de tra___a, mentres 

aplicava la flameta a la pipa. En cada ___uplada la flama del fòsfor 

baixava cap a dins de la ca___oleta i a___endia després cap a 

l’ombra densa del nas, la pro___ecció del garbu___ de pèls 

impenetrables, l’es___arzer de les celles arrufades cobrien els ulls 

atents a la bra___a de tabac que hi havia dins de la pipa. 

35) Tot despitralat, amb camisa i camiseta d’esport blaves, estava 

gitat damunt d’una post bruta de greix co___ocada en terra mentres 

apanyava el xa___ís o les ___allestes del ve___icle. 

36) Uns allarga___ats esquin___alls de núvol s’arrapen a les 

esquerpes ___ingleres, i en el silenci de___olat d’aquell indret 

només s’escoltava el geme___ del vent gelat que ___iulava en 

trave___ar les escle___es de les roques. 

37) Tenia triste___a i no tenia cap mort per a tancar-li els ulls ni per a 

ve___ar-lo aquella nit ni per a comprar-li la caixa ni per a anar a la 

seua fo___ a amb flors acabades de c___llir. 

38) La persona que sap menjar i ___eure és una persona civili___ada 

i correcta, o siga, un individualista. Si m’hagueren dit lla___ors que 

al cap d’uns dece___ins havíem de menjar com ho fem ara, no ho 

hauria cregut.


39) La resposta era molt sen___illa: l’especu___ació havia arri___at a 

uns nivells ins___portables, tant, que era impo___ible traure el gra 

de la palla entre el ___entall d’hipòte___is. 

40) Aprofitan___ la solitu___, es posà a recórrer les estan___es i 

finalment s’a___ocà a un finestral que dona___a al jardí. 

41) La impre___ta de tip___s o caràcters mò___ils, amb què 

Gutemberg imprimí la Bíblia de quaranta-dos lín___es l’any 1450, 

s’e___tengué com un llamp per tot Europa: Segòvia, València, 

Barcelona i Sarago__a es disputen la primacia en la tinen___a del 

primer taller d’impre___ió a la península Ibèrica. 

42) El jardí, en la seua infante___a, brollava a penes de la terra 

remoguda, i el bosquet d’arbres fru___ters era sols un rígi___ 

sembrat de ___ares simètriques i dretes d___vant de la casa. 

43) La casa llatina re___ol el problema en al___ària: no solament 

evita la cohabitació, sinó també la ___uxtaposició de l’habitacle de 

les persones als locals dels animals i dels fums. 

44) Després me’n vaig anar al front com a ___nfermera (per 

di___imular, és clar) i en un hospital vam fer molts 

tra___plantaments d’òrgans i moltes tra___fusions de san___, 

segons acabes de co___tar que diuen. 

45) No o___lide res. I no em poses una altra vegada el disc ra___at. 

Tinc ben present el vostre haver familiar, els vostres bons i rancis 

costums i, per desco___tat, la vostra enlairada posició social! Com 

no he de recordar-me del vostre important ___inatge?


46) Igna___i fi___à un esguar___ profund en ell i el va tro___ar 

insuperable. Baixà tot recol___at en el braç trem___lós d’emoció. 

47) El so de les p___sacions del piano va percu___ir contra el vidre de 

les copes i les bamb___lines de l’escenari vaci___aren 

lleu___erament. 

48) Segons la notícia publicada per la ga___eta, no exe___ta de la 

més pura i s___til ironia britànica, la més antiga ju___eria de la 

ciutat de Londres se situava vora el riu Tàmesi___. 

49) El ___oala és un mamífer marsupial que s’alimenta de les fulles de 

l’eucalip___. I l’orangut___ és un primat amb una gran capa___itat 

cran___al. 

50) Quan___ el petrol___r va entrar al port, l’embarcació va estar a 

punt de so___obrar quan intentava e___udir una de les bali___es 

que marcaven el camí cap a la ___ocana. 

51) En un ram de flors, has de tindre en co___te que tant les 

assu___enes com els narci___os absor___ixen molta aigua del 

___erro. 

52) El vesco___te va co___ar aquest assu___te a la i___fermera. 

53) El presu___te co___fident treballa a la i___pre___ta que és al 

xa___frà on va ocórrer l’ate___tat.


54) Crec que Assu___ta és i___ocent; ta___ateix cal co___provar les 

seues e___pre___tes. 

55) És so___àmbul i pateix d’a___èsia. Té una si___tomatologia 

e___tranya. 

56) El volia e___etzinar i va posar a___fetamines a la sa___faina. 

57) E___mig d’aquell parani___f i___mens va trobar aquesta 

à___fora grecoromana. 

58) En l’a___ex hi ha un test ___emotècnic que només va passar el 

co___table de l’empresa. 

59) Vam co___emorar el trio___f de la si___fonia de Sa___só amb 

una festa su___tuosa a la qual van a___istir un miler de persones. 

60) Va empa___idir en veure la co___isió que van tenir en el ra___i. 

61) El poble he___ènic vol ce___ebrar el mi___enari d’una re___igió 

mito___ògica molt e___aborada. 

62) Marce___a, en el discurs, ha a___udit diverses vegades a 

Marce___í. Però Tertu___ià era un cristià a qui agradava fer 

tertú___ies. 

63) Es va fer mal al dit anu___ar i va haver d’anu___ar el viatge a 

Brusse___es.


64) Cami___a tenia un paper este___ar a l’obra, però va 

reve___ar-ne el final a uns xitxare___os i ara està co___apsada. 

65) Una mi___ionèsima part del sector meta___úrgic és a mans d’una 

o___igarquia ga___aicoportuguesa. 

66) Compra a ca Marce___a ti___a, mortade___a i ravio___is quan 

isques del co___egi. 

67) El ___est del ___èrif no presa___iava res de bo. 

68) ___eremies sense voler va trepi___ar la ___apela de ___eroni, 

però ___avier la va recollir. 

69) El ___esuïta es va tornar bo___ en veure que havien saque___at 

la casa d’estiue___ on so___ornava. 

70) L’ob___ectiu era apropar-se a l’ei___am per a sentir el zumze___ 

de les abelles. 

71) Un me___icà que fa blanque___ de diners, un bo___í del ___ad, 

que es fa bo___ador i un ___ec de Bohèmia que pren or___ata de 

___fla. 

72) La ___ercavila d’enguany inclourà una actua___ió de palla___os 

suï___os. 

73) Po___a el ___etrill al costat de la ca___ola.


74) La ___erve___a és una beguda alcohòlica obtinguda per 

fermenta___ió. 

75) El mi___al i el cal___e són dos elements u___ats en la litúrgia 

cristiana. 

76) El ___èsar de Roma va ___e___ar en el seu càrrec. 

77) Vam anar a Pu___ol amb l’esperan___a d’escoltar per fi la 

conferèn___ia sobre els proto___ous prome___a als dos 

congre___os anteriors. 

78) El vice___ecretari va demanar dos voluntaris qual___evol. 

79) Els nostres compromi___os ens impedien tenir una discu___ió 

aprofundida dels intere___os reals de la nostra a___o___ia___ió. 

80) Han constituït una agrupa___ió en defen___a de la dan___a 

tradi___ional valen___iana. 

81) Els paï___os a___iàtics han de___idit la supre___ió dels 

aran___els comer___ials. 

82) La teua di___erta___ió parteix de premi___es fal___es i 

desme___urades. 

83) Van fer pre___ió perquè no saberes l’epi___odi 

84) El govern va ordenar la di___olu___ió de la manifesta___ió dels 

di___idents


85) El brun___it constant i la llum blanca i invariable li produïen una 

espè___ie de deixade___a, una ___ensa___ió de buidor a dins el 

cap. ___entia la ne___e___itat d’al___ar-se perquè ja no podia 

s___portar més temps l’encongiment dels o___os, i al cap d’un 

instant s’havia d’a___eure de nou perquè es ___entia mare___at i 

dret no se ___entia segur. 

86) És estrany que el ___entinella siga tan preten___iós. Tinc la 

impre___ió que la comi___ió es va di___oldre per culpa del 

capatà___. L’agre___or va pre___ionar l’abade___a del menestir 

perquè volia una ca___ola plena de mosta___a, ___afrà i ___ofre. 

87) Igna___i tingué un pre___agi de la seua di___ortada peripè___ia 

amb el tran___iberià. Va perdre el far___ell mentre es dispo___ava 

a fugir a l’e___tranger. 

88) L’article que parla del baoba___ està si___nat amb ___eudònim, 

però és un escri___tor ser___i, expert en els a___ets. 

89) És ca___dal que Conra___ entenga amb exactitu___ el qui___ de 

la qüestió. 

90) L’ob___jectiu és viatjar: latitu___ nor___, latitu___ su___, 

tan___ se val. De moment ja hem estat al Cari___, a Belgra___ i al 

Txa___ amb el nostre ami___ Alfre___. 

91) A Castellar de n’Hu___ vaig conèixer un ma___ ___asc de 

___iscaia que ens va fer perdre els estre___s.


92) La Ma___dalena, aquella xicota cordo___esa, sempre té fre___ 

quan___ és en llocs llòbre___s. 

93) La Isabel va agrair l’arri___ada del cambrer amb un re___oltim de 

___olets que ha___ia demanat el seu company Ricar___. El que més 

li agrada___a eren les garotes amb be___amel. Una rece___ta 

exquisi___a. Mentrestant, l’ata___alava amb anè___dotes 

in___ersemblants di___enyades amb una ima___inació 

e___aborada. 

94) Un dels conflictes més sa____ants dels últims temps és la guerra 

de ____etxènia. S'imposa d'entrada una tre____a i que s'arri____e 

a curt termini a algun tipus de solució entre les parts, ja que és 

pere____tori aturar la contínua violació de drets humans que es 

produeix en el conflicte. 

95) A Alboraia es fabrica ____orxata des de temps i____emorial. En 

concret, es pensa que és una herència de la dominació àrab. És ben 

cert que uns fartons amb uns gots d'____orxata constitueixen un 

berenar exce____ent. 

96) Ahir vaig entrar en èxtasi____, i no per prendre'm una dosi____ 

d'alguna droga (no sóc drogoa____icte), sinó perquè el meu equip 

de futbol ha derrotat el Bayern de Munic____. 

97) El president nord-americà ha mati____at les declaracions sobre la 

i______inent guerra contra l'Ira____. Segons fonts de la Casa 

Blanca, cal a____elerar les negociacions abans del pròxim ____ivern, 

que és la data que l'administració nord-americana s'ha posat com a 

límit per a negociar amb el Consell de Seguretat de l'ONU.


98) La pre____a d'____ostatges per part dels a____altants de 

l'ambaixada de Tuni____ manté les forces d'ord____e en estat 

d'a____erta. Els se____estadors han co____inat les autoritats, 

mitjançant una a____ocució radiofònica, a satisfer les seues 

demandes abans de vint-i-quatre hores. 

99) L'altre dia vaig quedar i______òbil veient per televisió la boda del 

rei de Noruega. Vaig quedar impre____ionat per la su____tuositat 

de les carro____es, dels vestits de frane____a, i per la gran 

quantitat de co____ets de colors que es van llançar en acabar la 

cerimònia. 

100) Les proce____oses aigües de l'Atlàntic no són favorables a la 

navegació a vela, les carave____es dels temps actuals. Solament la 

tranqui____itat que proporciona una mar com la Mediterrània 

garanteix aquest ex____uberant i su____eridor esport. 

101) L'altre dia vaig haver de comprar unes camu____es per 

confegir-me una disfre____a ben divertida. Em vaig a____illar de tal 

manera que resultava el sú____um de l'excentricitat. 

102) A l'e____planada d'Alacant sempre hi ha molts e____trangers. Tot 

un sí____toma que i____ustra que les coses no van bé en alguns 

països. La comunitat internacional ha de trencar la paràlisi____ 

actual pel que fa a la seua actuació en el Tercer Món. 

103) L'altre dia vaig haver d'em____enar-me la mà, ja que a 

l'espa____ilat del meu co____ega no se li va ocórrer una altra cosa


que, jugant, llançar-me una ja____elina. Gràcies que un tro____ de 

tela pot fer miracles.

Aguts 

Aguts 

Plans 

Plans 

Esdrúixols 

Esdrúixols 


acabats en -gram gram 

ACCENTUACIÓ 

vacil·lacions, errades i contrast amb el castellà 

centigram, hectogram, quilogram, mil·ligram, etc. 

acabats en -trop trop filantrop, heliotrop, misantrop, pitecantrop, etc. 

Noms acabats en -bol bol beisbol, futbol, handbol, voleibol, basquetbol 

Topònims Topònims i i antropònims 

antropònims antropònims 

Biarritz, Friül, Munic, Zuric; Port Saïd, Tibet, Borís, Marià, Nobel, Raimon 

contrasten contrasten amb amb el el castellà 

castellà 

Acabats Acabats en 

en 

-sfera sfera 

-íac íac 

-èol èol èol, èol -íol íol íol, íol -úol úol úol 

-cit cit cit, cit -fit fit fit, fit -lit lit 

-esi esi esi, esi -osi osi 

-litre litre 

-stat stat stat 

-grama grama 

-gia gia 

-fob fob fob 

Contrasten Contrasten amb amb el el castellà 

castellà 

aldehid, alfil, ampit, avar, boà (abric), cautxú, celtiber, ciclop, criquet, elit, 

eriçó, esperit, flascó, fluor, handicap, heroi, hoquei, iber, interval, lilà, miop, 

oboè, oceà, però, pipí, pivot, policrom, poliglot, radar, soviet, subtil, taigà, 

tiquet, timpà, tuareg, txandall, xassís, xiclet, zenit. 

atmosfera, hidrosfera, litosfera, troposfera 

afrodisíac, amoníac, austríac, cardíac, ilíac, policíac (però: embriac), 

alvèol, nuclèol, bronquíol, folíol, pecíol, vacúol 

leucòcit, tal·lòfit, aeròlit, megàlit, monòlit (però: teodolit) 

anamnesi, catequesi, exegesi, metamorfosi, mimesi, osmosi 

centilitre, decilitre, hectolitre, mil·lilitre 

aeròstat, reòstat, termòstat 

fotograma, pentagrama, cal·ligrama, telegrama, 

apoplegia, letargia, melangia, paraplegia, sinergia 

anglòfob, hidròfob, xenòfob 

acne, adequa, almoràvit, anemone, àugur, auriga, bantu, biòtop, císter, 

conclave, consola (moble) córrer, cotilèdon, dinamo, estèrnum, etíop, 

gramòfon, guru, intèrfon, karate, libido, lígur, magnetòfon, maori, medul·la, 

míssil, omòplat, paràgraf, prènsil, púding, guadriga, rèptil, reuma, rupia, 

somali, tàmil, témer, tèrmit, tèxtil, tòrcer, torticoli, tríglif, tulipa, vèncer, 

vertigen, víking, zoòfit, zulu 

La i és tònica en la 1a, 2a, 3a, i 6a p. del present 

d’indicatiu dels verbs acabats en –iar iar iar (anunciar anunciar anunciar, anunciar canviar canviar, canviar 

copiar copiar, copiar estalviar estalviar, estalviar 

estudiar estudiar, estudiar 

pronunciar pronunciar...) 

pronunciar 

estudia, canvies, copie, canvien, estudies, estalvien, 

pronuncien... 

Topònims Topònims Càller, Eufrates, Kíev (o Kiív), Mali, Marràqueix, Ravenna, Tàrent, Ucraïna... 

Antropònims 

Antropònims 

Antropònims 

Alguns Alguns mots 

mots 

Acabats Acabats en en 

en 

Agamèmnon, Aristides, Arquimedes, Dídac, Èdip, Èol, Espàrtac, Èsquil, Ganimedes, Heròdot, Ígor, 

Jàson, Vladímir, Karamàzov, Telèmac, Txèkhov 

ambròsia, càmfora, diòptria, èczema, ènema, gàmeta, isòbara, mètopa, olimpíada, pàtxuli, pècari, 

període, pneumònia, quàdriceps, rubèola, vàlua (i plusvàlua), zoòspora 

-èola èola aurèola, rubèola 

-ode ode ànode, càtode, díode, elèctrode, període, tríade, tríode 

-fàgia fàgia aerofàgia, antropofàgia 

-lisi lisi electròlisi 

-stasi stasi diàstasi, iconòstasi, metàstasi 

-spora spora maciòspora 

-clasi clasi hipoderrmòclasi 

-metre metre audiòmetre, hexàmetre, goniòmetre


Topònims 

Topònims 

Bàrcino, Bàssora, Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia, Ítaca, Líbia, Kàdmandu, Mègara, Mikonos, Sàhara, 

Síria, Tàrraco, Toquio, Úmbria, Valònia. 

Antropònims Antropònims Àsdrubal, Àrtemis, Àtila, Cleòpatra, Dàmocles, Hèrodes, Il·íada, Pèricles, Praxítel·les, Prosèrpina


Accents diacrítics 

bé bé, bé , béns riquesa, adverbi de manera be, bens xai; nom de la lletra “b” 

bóta, bóta, bótes bótes recipient per al vi bota, botes calçer; verb botar 

cóc, cóc, cócs cócs coca, coques coc, coc, cocs cocs coure, cuiner; carbó 

Cóll Cóll població de la Ribagorça coll coll part del cos; accident geogràfic 

cóm, cóm, cóms cóms menjadora d’animals com conjunció; adverbi 

cóp cóp floca de cotó, de lli, etc., a punt de ser 

filada; borralló de neu; mesura 

cop cop, cop colp 

cós, cós, cóssos cóssos cóssos cursa; competició; solar o pati 

de cinc metres d’amplada 

cos, cos, cossos part material de l’organisme. 

Déu Déu (divinitat), adéu, adéu, marededéu, marededéu, pregadéu, 

pregadéu, 

redéu, redéu, semidéu 

semidéu 

deu, deu, deus deus nombre (10); font; verb deure 

dóna, dóna, dones dones verb donar dona, dona, dones dones persona del sexe femení 

és és verb ser o ésser es es pronom 

féu féu (verb fer, passat simple), reféu, satisféu, 

feu feu (verb fer, present, imperatiu) refeu, 

desféu 

desféu 

satisfeu, satisfeu, desfeu desfeu; desfeu domini, senyoria 

fóra fóra verb ser o ésser, condicional fora adverbi de lloc 

jóc, jóc, jócs jócs lloc on dorm l’aviram; ajocat joc, joc, jocs jocs de jugar 

Lés Lés població les les article; pronom feble 

mà mà part del cos ma ma possessiu àton 

més més quantitatiu mes període de l’any; conjunció; possessiu 

àton 

mèu, mèu, mèus mèus miol del gat meu, meu, meu, meus meus possessiu 

mòlt, mòlt, mòlta, mòlta, mòlts, mòlts, mòltes mòltes (verb moldre), 

remòlta remòlta. remòlta remòlta 

molt, molt, molta, molta, molts, molts, moltes moltes quantitatiu 

món món (univers), rodamón mon possessiu àton 

móra, móra, móres móres fruit de l’esbarzer 

Móra Móra nom de diverses poblacions 

mora, mora, mores mores natural del Magrib. 

nét, nét, néta, néta, néts, néts, nétes nétes parentiu 

renét, renét, besnét besnét 

besnét 

net, net, neta, neta, nets, nets, netes; netes; renét adjectiu 

nós nós plural majestàtic nos nos pronom feble 

ós, ós, ós, óssa, óssa, óssa, óssos, óssos, óssos, ósses ósses ósses plantígrad os, os, ossos ossos de l’esquelet; ossa, ossa, ossa, osses osses osses conjunt 

dels ossos de l’esquelet 

pèl, pèl, pèls pèls pèls vellositat; repèl, repèl, contrapèl contrapèl contrapèl 

pel, pels contracció de + el 

pórca, pórca, pórques pórques faixa de terra; mesura; taula 

de sembradures 

porca, porca, porques porques persona bruta; truja 

què què interrogatiu; relatiu precedit de 

preposició (de què, en què, amb què, per què) 

que que relatiu àton; conjunció 

rés rés ofici eclesiàstic res res cap cosa 

ròssa, ròssa, ròsses ròsses ròsses cosa o animal vell; carronya rossa, rossa, rosses rosses persona de cabell clar 

sé sé verb ser se se se pronom


séc, séc, sécs sécs plec, doblec al vestit, a la pell sec, sec, seca seca adjectiu; verb seure 

sègle, sègle, sègles sègles sègol segle, segles cent anys 

sèu, sèu, sèu, sèus sèus greix seu, seu, seu seu catedral; verb seure; possessiu 

sí, sí, sís sís afirmació si condicional; pronom reflexiu; nota musical 

só só forma antiga del verb ser (jo só) so so soroll 

sóc sóc verb ser (jo sóc) soc soca; esclop 

sòl, sòl, sòl, sòls sòls superfície; el terra, el pis; entresòl, 

entresòl, sol, sol, sols sols astre; adjectiu; verb soler; nota 

subsòl 

subsòl 

musical 

són són verb ser (ells són) son el fet o les ganes de dormir; possessiu 

àton 

té té verb tenir (ell té) te te infusió; lletra “t”; pronom feble 

tòt, tòt, tòt, tòts tòts tòts broc gros tot, tots sencer 

ús ús acció d’usar us us pronom 

vénda vénda partida dels antics quartons i de les 

actuals parròquies d’Eivissa; tanda, torn 

venda venda acció de vendre 

véns, véns, vénen vénen verb venir (tu véns, ells vénen); vens, vens, venen venen verb vendre (tu vens patates, 

revéns 

revéns 

ells venen cotxes); revens, revens, revenen revenen 

vés vés verb anar (vés tu) ves verb veure (ves per on) 

véu véu passat simple del verb veure: veié veu veu substantiu la veu; present verb veure 

(ella veu) 

vós vós tractament tercera persona vos vos pronom feble


ACCENTUACIÓ 

casos especials 

1. Mots amb dues possibilitats d’accentuació 

1.1 Els compostos referits a figures geomètriques acabats en –edre: 

Decàedre/decaedre, hexàedre/hexaedre, octàedre/octaedre, políedre/poliedre 

1.2 Altres mots 

antílop / antilop càstig / castic dòmino / domino fotòlit / fotolit 

imbècil / imbecil pèrit / perit repòrter / reporter saxòfon / saxofon 

xèrif / xerif xilòfon / xilofon xòfer / xofer 

2. L’accent dels compostos 

2.1 Els compostos tenen dos accents fònics (un de principal i l’altre, de secundari), però a 

efectes ortogràfics només poden dur accent gràfic en la síl·laba tònica principal. Els a 

• ràpidament, fisicoquímic 

2.2 Els adverbis acabats en –ment conserven l’accent gràfic de l’adjectiu a partir del qual es 

forma (si l’adjectiu no porta accent, el derivat en –ment tampoc no en porta). 

• pacífica: pacíficament feliç: feliçment 

2.3 En els compostos a la manera culta (sense guionet), el primer adjectiu, si va accentuat, 

perd l’accent i el mot s’accentua, segons les normes, com si no fóra compost. 

• físico + químic = fisicoquímic històrico + artístic = historicoartístic 

2.4 Els compostos amb guionet conserven l’accent de cadascun dels components. 

• Despús-demà mà-llarg pèl-roig adéu-siau sud-americà 

2.5 Les paraules i locucions provinents d’altres llengües que encara no han estat adaptades, 

conserven la grafia de la llengua original i resten al marge de les regles d’accentuació. 

• Per capita, apartheid, fondue, sui generis, vox populi, hippy 

3. Accentuació de la “e” 

En valencià l’accentuació de la “e” segueix les regles següents: 

3.1 En els mots aguts accentuats la “e” sempre és tancada (llevat del topònim Novetlè).


3.2 En la majoria dels mots plans, la “e” és oberta: arsènic, dèbil, crèdul, pètal, esfèric, 

mèrit, cèntim, etc. Però és tancada en alguns infinitius (témer, prémer, esprémer, créixer, 

néixer, péixer, ésser); en el pretèrit imperfet de subjuntiu (férem, féreu), i en els mots 

feréstec, préssec, préstec, cérvol, déntol, llépol, etc. 

3.3 En la gran majoria dels mots esdrúixols, la “e” és oberta (anècdota, dècima, sèmola, 

gènesi, comèdia...). S’exceptuen els mots feréstega, cérvola, llépola, església, témpores, 

Dénia... 

4. Accentuació de la “o” 

En la majoria de mots aguts accentuats la “o” és tancada: botó, cançó, cartabó, nació, 

excursió, calorós, cigró, pavelló... Però és oberta en els casos següents: 

4.1 Els mots: açò, aglòs, això, allò,anticòs, arròs, bocagròs, capgròs, carcabòs, ciclocròs, 

de debò, emperò, a l’engròs, espòs, però, peugròs, rebò, regròs, renòs, repòs, ressò, retrò, 

semitò, sobrecòs, talòs, terròs (substantiu). 

4.2 Els participis dels compostos del verb cloure: conclòs, desclòs, enclòs, exclòs, inclòs, 

reclòs. 

4.3 Alguns noms propis: Ambròs, Besòs, Bolòs, Seròs, Tredòs, Vinaròs 

En la majoria dels mots plans i esdrúixols la “o” accentuada és oberta: diòptria, òfset, 

sòcol, rònec, pseudònim, còpia, colònia, dòmino, sòcia, quilòmetre, memòria... Però és 

tancada en els casos següents: 

4.4 L’infinitiu córrer i els seus compostos: descórrer, escórrer, incórrer, recórrer, ocórrer, 

socórrer, transcórrer, discórrer 

4.5 Les formes verbals del verb ésser o ser: fóra, fórem, fóreu... 

4.6 Els mots: estómac, furóncol, escórpora, fórmula, gódua, góndola, pólvora, tómbola, 

tórtora. 

4.7 Alguns noms propis: Fórnols, Gósol, Sóller...


ACCENTS 

1) Accentueu, si cal, les paraules agudes següents 

cami pingüi algun canteu vostes 

enrenou tindran Berlin hivern Relleu 

sabo xassis canons xamfra senyal 

comite poliglot radar autobus guru 

germa espes talos cafe burges 

2) Accentueu, si cal, les paraules planes següents 

album timid fenomen via cantaries 

trolei unic antropoleg viking beure 

semafor acne claxon motxilla correr 

vaga examens Gandia taxi amoniac 

llepol creixer telefon aeri escrivieu 

1) Escriu els accents i dièresis que calguen: 

1. Espartac Cardedeu es fisicoquimic, pero tinc la sensacio que habilment, aixo si, 

copia formules d’altri. 

2. Didac Ripoll analitza una radiografia rapidament perque dema ha de fer una 

operacio de medul·la ossia. 

3. El comite executiu de la fabrica textil Zenit SA canvia la ubicació del sol a causa de 

les olimpiades culinaries. 

4. El mes pasat, quan anarem al Tibet em va sortir un eczema a la pell, em van caure 

els pels de punta del cap i vaig patir una pneumonia que em va provocar una letargia 

cardiaca. 

5. Aquest austriac te tres dioptries a cada ull, i a mes a mes es sord, i estrabic.


6. Tinc una torticoli aguda, em fan mal practicament tots els ossos per haver practicat 

una sessio de karate amb un cinturo negre etiop. 

7. La localitzacio de l’arteriosclerosi en les arteries que irriguen el cor dona lloc a la 

malaltia coronaria, que pot presentar diverses manifestacions. 

8. Una altra manifestació de la malaltia coronaria es l’infart de miocardi, es a dir, la 

mort d’una part del muscul cardiac a consequencia d’una absencia d’irrigació 

sanguinia. 

9. Ara, senyora, tot depen de voste. Ja li he dit que no es una cosa greu, pero pense que 

per a un diabetic el regim es mes important que els remeis. 

10. Un principi constant es que les noticies perden importancia a mesura que augmenta 

la distancia. 

11. “El vocable “gos”, en determinades circumstancies, i aplicat a qualsevol veí nostre, 

posseeix un indecent poder d’injuria. Fins a quin punt aquesta accepcio pejorativa, 

denigratoria, es vincula a la idea de docilitat?” (Joan Fuster) 

12. Nuria sempre estira mes el braç que la maniga. 

13. Diuen que te el cap ple de pardals, pero aixo no es veritat. 

14. El gramofon reproduia una simfonia monotona d’un quartet format per un oboe, 

un violi, un saxofon i un claveci. 

15. Isaies va viatjar a l’Himalaia per a practicar l’esqui amb un xandall sovietic. 

16. Candid unta les rodes amb seu i despres vol anar a portar mores als seus nets de 

Denia. 

17. Varem arribar a l’esglesia quan ja no hi havia ningu. 

18. L’eslogan deia: “Tot depen de voste”.


19. Es l’hora d’atribuir el fracas de tantes coses a la malastrugança, l’atzar, el desti, una 

conjuncio desfavorable dels astres. 

20. La supersticio dona una cobertura mitica a les molt concretes manifestacions d’una 

organitzacio social terapeutica ordinaria. 

21. El xofer de mon pare va morir d'una pneumonia. 

22. La tragedia d'Edip es la meua favorita. 

23. Pakistan ha fabricat uns missils que travessen l'atmosfera i, fins i tot, l'estratosfera. 

24. Ha tingut lloc un conclave de l'elit de l'esport per a elegir nou president del COI. 

25. Cap res no aturara la furia del volca Etna. Sembla que els deus estan enfurits. 

26. El meu amic es un misantrop, encara que te una aureola de persona progressista. 

27. Enguany he anat a Mikonos de vacances i l'anterior vaig visitar Marraqueix. 

28. L'essencia de l'art es la mimesi, segons Aristotil. 

29. L'altre dia vaig llançar el meu oboe a l'ocea. Ja n'estava fins al capdamunt. 

30. Al meu poble necessiten perits per a treballar en la industria textil. 

31. Allan Bloomfield es el nou guru nord-america de les finances. 

32. El meu amic es poliglot i jo, en canvi, tinc una lesio al bronquiol que m'impedeix 

articular be els sons guturals. 

33. El nou interfon de l'oficina es tan modern que sembla les banyes d'un viking. 

34. M'han fet una analisi de sang i tinc els nivells d'hematocrits i leucocits per terra. Ara 

m'han de traure liquid de la medul·la per fer-me una altra analisi. 

35. Dema viatjare a Zuric i despus-dema a Helsinki. 

36. En un interval de dos segons ha tingut una aturada cardiaca. 

37. Vaig anar al zoo i els animals que mes em van impressionar van ser els reptils i els 

ossos polars.


38. El xassis del meu model de cotxe el fabriquen a Ankara. 

39. L’altre dia vaig contemplar una metopa del Museu Britanic que representava el 

viatge de Jason i els argonautes. 

40. Els metges autoinculpats han arguit en la seua defensa que el suicidi del pacient va 

ser fortuit, i no provocat per la ingesta equivocada d'un quilogram de cocaina pura. 

Sembla increible, pero, que ocorreguen aquests tipus d'accidents. 

41. No cal amoinar-se per la perdua de la lliga d'hoquei. La continuitat de l'equip esta 

assegurada i, a mes, els mals resultats d'enguany son atribuibles a la poca 

experiencia dels jugadors. L'any que ve l'equip estara totalment preparat i en forma, 

i no tan descafeïnat com ara. 

42. El meu amic no agraia mai els meus consells, sempre anava a la seua. I aixi va 

acabar: fent-se jesuita, ell!, que quan era jove no creia en Deu! Si m'haguera fet cas, 

s'hauria dedicat a la filosofia classica.


L’APÒSTROF (*) 

L'apòstrof reflecteix en l'escriptura l'elisió d'un so en la llengua parlada. 

Article 

Preposició 

de 

Pronom 

masculí 

femení 

s'apostrofa 

no 

s'apostrofa 

s'apostrofa 

no 

s'apostrofa 

s'apostrofa 

no 

s'apostrofa 

s'apostrofa 

no 

s'apostrofa 

davant de totes les vocals (també precedides de h 

muda): l'home, l'ingrat, l'arc. 

davant de i i u consonants: el iogurt, el uoquenc. 

davant de totes les vocals menys i i u àtones (també 

precedides de h muda): l'Anna, l'organista, l'Índia, 

l'única (però: la unilateralitat, la innecessària). 

la una (hora), la ira, la host i noms de lletra (la e, la 

hac, la erra). 

davant de i i u consonants: la hiena. 

davant del prefix negatiu a: la anormalitat. 

davant de totes les vocals (també precedides de h muda): 

d'herba, d'altres, d'universitat. 

davant de noms de lletra: darrere de i. 

davant de i i u consonants: de iens, de iod. 

davant del prefix negatiu a: de asimètric. 

davant de verb començat en vocal: m'està, n'agafa, s'integra, 

l'obté. 

darrere de verb acabat en vocal: compra'n, porta'l, pondre's, 

porta'ns. 

en contacte amb un altre pronom (el segon, sempre que es 

pugui): te'n, la'n, se'm, te'ls, li'n, n'hi. 

us, hi, ho, li, les en cap posició: us el pren, se us emporta, 

treure-us. 

la davant de i i u àtones: la inclou, la hi porta, la unifiquem.


Observacions 

El signe de l'apòstrof consisteix en una coma volada (') i no en un accent (´), com es posa 

de vegades i passa sovint inadvertit. 

• Amb les sigles i els acrònims se segueix la mateixa norma general: s'apostrofa l'article 

masculí i la preposició de sempre que es troben amb vocal (escrita o pronunciada) i 

l'article femení quan es troba amb vocal, llevat de i i u àtones. No s'apostrofen, és clar, 

davant de i i u consonants: l'ISO, l'OTAN, l'URL (m.), l'IEC, l'URSS, d'FC, la UOC, 

l'FCI, l'SMI, l'R+D, la IBEC, la XDSI, la UE. 

• Davant de nombres s'apostrofa o no tal com es faria si fossin escrits amb lletres: d'11, 

l'1 d'agost, l'XI col·loqui, l'11a. partida. 

• Davant d'una s líquida s'apostrofa l'article masculí –però no pas el femení ni la 

preposició de: l'striptease, de strictu sensu, la Scala de Milà. 

• Davant de hac aspirada no s'apostrofa: el Hamlet de..., de Haydn, el hawaià. 

• Davant de cometes, cursiva i negreta s'apostrofa segons la norma general: d'"iniciats", 

la crítica d'Aquí no paga ni Déu, l'inventor. 

• Davant de títols i noms d'entitats o grups començats amb article, la preposició de 

s'apostrofa (i no es contrau amb l'article, com tampoc no s'hi contrauen les preposicions 

a i per): d'El Temps, a Els Pets. 

• Davant de topònims amb article masculí la preposició de s'apostrofa si el topònim no 

és català o no s'ha catalanitzat; si és català o catalanitzat, la preposició es contrau amb 

l'article (igual que s'hi contrauen les preposicions a i per): d'El Bierzo, del Baix Camp, 

del Caire. 

• En textos que volen reproduir la llengua oral s'admeten formes com ara convence'l 

(per convèncer-lo), coneixe'ns (per conèixer-nos)…, és a dir, es poden reduir el verb i el 

pronom quan es tracta d'un infinitiu pla acabat en -r i un pronom feble. Passa el mateix 

amb la segona persona de l'imperatiu de verbs com dir: podem escriure digue'm (per 

digues-me), digue'ns (per digues-nos). 

• Davant de símbols químics i fórmules no s'apostrofa mai ni l'article ni la preposició de, 

encara que el nom desenvolupat corresponent sí que s'apostrofa, perquè es llegeix el 

nom sencer: el Al (però l'alumini), de H2O (però d'aigua). 

• No es deixa mai l'apòstrof a final de ratlla. 

(*) http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/ortografia/apostrof.html


ARTICLE: APOSTROFACIÓ 

1) Poseu l’article adequat davant dels mots següents: 

_____ llibre _____ cap _____ paper _____ matí _____ hobby 

_____ hawaià _____ iode _____ ianqui _____iogurt _____ llapis 

_____ aire _____humor _____autobús _____home _____hiat 

_____ cervesa _____lira _____ dona _____hiena _____hawaiana 

_____aigua _____hora _____illa _____ idea _____unió 

_____ peus _____ ulls _____llibres _____pobles _____ amics 

_____ mans _____ orelles _____ finques _____ cadires _____ pomes 


_____ universitari _____ universitat _____ universitària 

_____ història _____ historiador _____ historiadora 

_____ idealisme _____ idea _____ ideal 

_____unió _____ unitat _____ única 

_____ Índia _____ungla _____ urna 

_____ humitat _____ humanitat _____ humanisme 

_____ investigació _____ investigador _____ investigadora 

_____ import _____ importació _____ impaciència 

_____ indústria _____industrialisme _____ industrialització 


_____ iarda _____ ien _____ uacari _____ uigur 

_____ uadi _____ iemenita _____ uombat _____ hierofanta 

_____ huaxteca _____ uapiti _____ hierogàmia _____ iuan


_____iaia _____ ioga _____ hinterland _____ hippy 

4) Poseu l’article adequat davant dels mots següents 

_____ una (hora) _____ ira _____ host _____ asimetria 

_____ anormalitat _____ anorèxia _____ efa _____ ema 

_____ Haia _____ Havana _____ Caire _____ Salvador 


_____ 11 de setembre _____1 de gener _____ 7 de juny _____UNESCO 

_____ IPC _____ ESO _____ IVA _____ IVAM 

_____ONCE _____UEFA _____TVV _____ DNI 

_____CNT _____CNN _____IRPF _____FBI 

_____UGT _____FMI _____NBA _____BBC 

_____IBM (ordinador) _____IBM (companyia _____AVE _____ OTAN 

_____IRA _____IBI _____UNICEF _____ OMS 

_____EUA _____ADN _____AMPA _____ BBVA 

_____UOC _____UVI _____ ONU _____ TVV


LA ELA GEMINADA L·L

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 53

04 Normativa Ortogràfica Valencià

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?