GUSTAVE FLAUBERT [TiC] · C.4 · P. 77 - 80 LEV TOLSTOI [TiC] · C.4 · P. 81 - 82 Guia <strong>de</strong> <strong>lectura</strong> <strong>de</strong> Solitud En qualsevol cas, la valoració positiva <strong>de</strong> Solitud es pot explicar tant pel fet que permet diverses possibilitats <strong>de</strong> <strong>lectura</strong> com perquè planteja l’estat d’ànim d’un personatge femení central enfrontat amb el món que l’envolta, tal com ja ho havien fet, entre altres, Flaubert amb Madame Bovary (1857) o Tolstoi amb Anna Karenina (1873-77). Núria Nardi, al pròleg <strong>de</strong> l’edició crítica 2 <strong>de</strong> Solitud, la relaciona amb aquesta important narrativa europea <strong>de</strong>l segle XIX i, per tant, la consi<strong>de</strong>ra també una obra <strong>de</strong> referència. 2 NÚRIA NARDI, «Pròleg», dins VÍCTOR CATALÀ, Solitud. Barcelona, Edicions 62, 1990, pàg. 12. 4
IN MEDIAS RES [TiP] · C.1 · P. 26 Guia <strong>de</strong> <strong>lectura</strong> <strong>de</strong> Solitud 2 ANÀLISI FORMAL I DE CONTINGUT Solitud és la història <strong>de</strong> la Mila, una noia casada, gairebé sense haver-s’ho plantejat, amb en Matias, que es trasllada a viure a una ermita <strong>de</strong> muntanya <strong>de</strong>sprés que al seu marit li hagin assignat el lloc <strong>de</strong> treball d’ermità. Tot i les successives <strong>de</strong>sil·lusions que pateix (vida conjugal inexistent, <strong>de</strong>sig <strong>de</strong> maternitat frustrat, manca <strong>de</strong> vida social), la presència d’un pastor anomenat Gaietà fa que se senti més animada i encari la vida amb certa il·lusió; el Pastor li fa <strong>de</strong> <strong>guia</strong> per la muntanya, li explica històries que tenen aquesta com a protagonista i ajuda la noia a relacionar-se amb els habitants <strong>de</strong> les masies properes; la Mila, però, confon el tipus d’afecte que li proporciona el Pastor. Malgrat que hi ha altres homes que la podrien satisfer (l’Arnau), es mig enamora <strong>de</strong>l Pastor i viu en una mena <strong>de</strong> núvol fins que arriba la <strong>de</strong>cepció; un cop s’assabenta <strong>de</strong> l’edat que té Gaietà (passa <strong>de</strong> la seixantena), xoca amb la realitat. La mort <strong>de</strong>l Pastor provocarà que la Mila es trobi in<strong>de</strong>fensa i a mercè <strong>de</strong> l’Ànima, un personatge gairebé animal, que viola la Mila i en força la marxa, sola, per iniciar una nova vida. 2.1 L’estructura L’estructura <strong>de</strong> la novel·la pot dividir-se en les tres parts habituals: introducció, nus i <strong>de</strong>senllaç. La introducció es correspondria amb els tres primers capítols, els que presenten els personatges, la situació inicial i l’inici <strong>de</strong>l conflicte. El nus abraçaria <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l capítol IV fins al XV, ja que en tots aquests capítols la Mila va canviant com a conseqüència <strong>de</strong>l que li passa, però també per tot el que li ensenya Gaietà. El punt culminant d’aquesta part és als capítols IX i X, quan la Mila <strong>de</strong>scobreix la veritat sobre l’edat <strong>de</strong>l Pastor i això la fa encarar-se amb la realitat. El <strong>de</strong>senllaç el trobem en els tres darrers capítols, atès que, <strong>de</strong>sprés que el Pastor hagi mort, la Mila es queda sense l’ésser que la protegia d’aquells elements <strong>de</strong> la natura que podien agredir-la, tal com efectivament passa. La novel·la presenta una estructura in medias res, perquè <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l moment mateix que comença ja apareixen uns personatges que es mu<strong>de</strong>n com a conseqüència d’uns fets que han tingut lloc abans que s’iniciés el relat. Cal dir, també, que aquesta obra presenta diferents nivells; és a dir, dins <strong>de</strong> la història hi ha altres històries, elements <strong>de</strong>slligats <strong>de</strong>l fil narratiu principal, que al seu torn tenen introducció, nus i <strong>de</strong>senllaç. Ens referim a les llegen<strong>de</strong>s i altres narracions orals que el Pastor explica a la Mila. Atès que la novel·la es pot llegir com un viatge iniciàtic (és a dir, un procés pel qual un personatge es coneix a si mateix, amb la possibilitat que això canviï el rumb <strong>de</strong> la seva vida) <strong>de</strong> la protagonista, cal que hi hagi un punt inicial d’aquest viatge (el moment en què comença la narració, quan la Mila i el seu marit viatgen en carro i <strong>de</strong>sprés pugen cap a la muntanya) i un punt terminal (el procés invers, quan la Mila baixa <strong>de</strong> la muntanya per començar una vida nova). La novel·la és, doncs, el procés que justifica el canvi d’actitud <strong>de</strong> la Mila, en virtut <strong>de</strong>l qual passarà a prendre personalment les <strong>de</strong>cisions que afecten la seva vida sense anar a remolc <strong>de</strong>l que <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ixin els altres. A l’hora <strong>de</strong> <strong>de</strong>finir-ne l’estructura, Helena Alvarado 3 usa el concepte d’«estructura paral·lela», i ho fa perquè consi<strong>de</strong>ra que hi ha diversos capítols <strong>de</strong>l principi <strong>de</strong> la novel·la que, pels continguts que expliquen, són complementaris d’altres capítols <strong>de</strong>l final. Per exemple, el capítol I es titula «La pujada», mentre que el darrer, el XVIII, es diu «La davallada». Al seu torn, el capítol II («Fosca»), pel contingut que explica, cal relacionar-lo amb el penúltim («La nit aquella»). A banda d’això, hi ha altres capítols que, tot i tenir autonomia, estan relacionats entre si (per exemple, «El Cimalt» i «En la creu»). 3 HELENA ALVARADO, «Solitud», <strong>de</strong> Víctor Català. Barcelona Empúries, 1997, pàg. 35. 5
Change language