ANNALS DE MEDICINA - Societat Catalana de Pneumologia

19
S3-22
Suplements dels Annals de Medicina / VOL. 93 - SUPL 2 - Març 2010 – ASMA I MPOC I INFECCIONS I ONCOLOGIA
CÈL·LULES PROGENITORES ENDOTELIALS A LA MALALTIA PUL-
MONAR OBSTRUCTIVA CRÒNICA: RELACIÓ ENTRE LES CÈL.LULES
CIRCULANTS I LA SEVA PRESÈNCIA A LES ARTÈRIES PULMONARS
Autors: Pizarro, Sandra; Peinado, Víctor Ivo; Díez, Marta; Vives, Marta; Ferrer, Elisabet;
Molins, Laureano; Torralba, Yolanda; Roca, Josep; Rodríguez-Roisin, Robert;
Barberà, Joan Albert.
Institució: Servei de Pneumologia, Hospital Clínic. Barcelona.
INTRODUCCIÓ
Productes continguts en el fum del tabac i mediadors inflamatoris provoquen dany
cel·lular i disfunció endotelial a la vasculatura pulmonar dels pacients amb malaltia
pulmonar obstructiva crònica (MPOC). Les cèl·lules progenitores endotelials (CPE)
derivades del moll de l’os poden contribuir a reparar els vasos danyats. A l’MPOC, hi
ha una reducció de CPE circulants que s’ha atribuït a una alteració del moll de l’os o
al seu reclutament a les zones de dany vascular.
OBJECTIU
L’objectiu de l’estudi ha estat analitzar la relació entre el nombre de CPE circulants i
cèl·lules progenitores hematopoètiques (CD45 + ) infiltrant l’íntima així com la funció
endotelial d’artèries pulmonars.
PACIENTS, MATERIALS I MÈTODE
S’han estudiat 15 pacients amb MPOC (61 ± 7 anys; FEV1 57 ± 19% ref ) i 11 controls
(57 ± 7 anys; FEV1 94 ± 12% ref ) sense factors de risc cardiovascular a excepció de
l’hàbit tabàquic, sotmesos a resecció pulmonar per un tumor localitzat. Les CPE
(CD45 + CD34 + CD133 + ) s’han mesurat per citometria de flux; les cèl·lules CD45 + per
immunohistoquímica en segments d’artèries pulmonars i la funció endotelial en
bany d’òrgans.
RESULTATS
Els pacients amb MPOC presentaren un nombre més baix de CPE que els controls
(0,05 ± 0,03 vs. 0,09 ± 0,03%; p < 0,05) sense diferències en el nombre de cèl·lules
CD45 + o en la funció endotelial. El nombre de CPE circulants es correlacionà amb les
cèl·lules CD45 + infiltrant l’íntima (r = 0,49, p < 0,05). La funció endotelial pulmonar no
es correlacionà amb les CPE circulants o les cèl·lules CD45 + .
CONCLUSIONS
Concloem que la disminució de CPE circulants que s’observa a l’MPOC no sembla ser
deguda al seu reclutament en artèries pulmonars.
NOTA
Finançament: H. Clínic, FIS(05/0244), MTV3(04310), UE(2005-018725/Pulmotension).
INFECCIONS
I
ONCOLOGIA
20
DISMINUCIÓ DE LA TOLERÀNCIA A L’ESFORÇ EN PACIENTS AMB
MALALTIA PULMONAR OBSTRUCTIVA CRÒNICA I HIPERTENSIÓ
PULMONAR ASSOCIADA
Autors: Blanco, Isabel; Gimeno, Elena; González, Núria; Rodríguez, Diego; Vilaró, Jordi; Gea, Joaquim;
Santos, Salut; Güell, M Rosa; Roca, Josep; Barberà, Joan Albert.
Institució: Hospital Clínic. Barcelona.
ANTECEDENTS
L’efecte de la hipertensió pulmonar (HP) sobre la tolerància a l’esforç en la malaltia pulmonar obstructiva
crònica (MPOC) és poc conegut. Sims i col·ls. (Chest. 2009;136:412) han demostrat que en
pacients amb MPOC greu la presència d’HP s’associa a menys distància recorreguda en la prova de
marxa de 6 min (PM6M).
OBJECTIU
L’objectiu de l’estudi va ser determinar si en l’MPOC la presència d’HP també s’associa a menys tolerància
a l’esforç, avaluada mitjançant la prova d’esforç cardiopulmonar incremental (PECP) i el temps
de resistència a càrrega constant (PECC).
MÈTODES
Es van avaluar retrospectivament 72 pacients amb MPOC que van participar en un programa de rehabilitació
respiratòria. Trenta-quatre pacients tenien HP, avaluada mitjançant ecocardiografia Doppler
(pressió arterial pulmonar sistòlica (PAPs) ≥ 36 mmHg), i 38 pacients no tenien HP. Tots dos grups
tenien la mateixa edat (65 ± 7 i 68 ± 7 anys, respectivament) i una oxigenació arterial (PaO2) similar en
repòs (71 ± 13 i 72 ± 9 mmHg, respectivament). En els pacients amb HP, el FEV1 i la DLCO eren inferiors,
comparat amb els pacients sense HP (FEV1 31 ± 8 i 50 ± 16% ref, i DLCO, 38 ± 13% i 58 ± 20% ref, respectivament;
p < 0,001 per les dues variables). Els pacients van ser avaluats mitjançant PECP, PECC,
PM6M i puntuació de la dispnea a l’escala modificada de la Medical Research Council (MMRC).
RESULTATS
Els resultats ajustats pel valor de FEV1 (% ref ) es mostren a la Taula.
N PM6M, m Càrrega màx VO2 màx, VO2 màx PECC, s MMRC
% ref mL/min/kg % ref
HP 34 397 ± 17 39 ± 3 12 ± 0,5 55 ± 3 296 ± 30 2,3 ± 0,2
Sense HP 38 447 ± 16* 45 ± 3 14 ± 0,5 67 ± 3* 322 ± 29 1,7 ± 0,2*
* p < 0,05
Després d’ajustar pel FEV1, els pacients amb HP van presentar menys distància recorreguda a la
PM6M, menys consum d’oxigen màxim (VO2 màx) a la PECP i més puntuació de dispnea a l’escala de
l’MRC. En aquest grup, es van observar tendències a una menor càrrega tolerada a la PECP i a un
menor temps de resistència a la PECC. En els pacients amb MPOC i HP, el valor de PAPs es va correlacionar
amb el temps de resistència a la PECC (r = 0,58; p < 0,01).
CONCLUSIONS
Els pacients amb MPOC i PAPs elevada a l’ecocardiograma presenten menys tolerància a l’esforç, tant
en les proves d’esforç màximes com en les submàximes, i suggereixen així que la patologia vascular
pulmonar pot contribuir a la limitació de la capacitat d’esforç.
NOTA
Finançat per FIS (EC07/90049), EU (IP-018723-Pulmotension) SEPAR 06 i SOCAP 06.
21
EVOLUCIÓ DE LA TUBERCULOSI AL LLARG DE LES TRES
ÚLTIMES DÈCADES
Autors: Galea,Yolanda;Tàrrega, Júlia; Martí, Carmina;Torrella, Marta; Barbeta, Enric.
Institució: Hospital General de Granollers.
INTRODUCCIÓ: La tuberculosi és una malaltia molt prevalent en el nostre país,
que ha presentat canvis importants en els seus patrons clínics i epidemiològics
derivats de la infecció concomitant amb el VIH i de la irrupció, a partir de l’any
2000, del fenomen de la immigració.
OBJECTIU: Descriure les característiques clíniques i epidemiològiques de les tuberculosis
diagnosticades en el nostre hospital al llarg de les tres últimes dècades.
MÈTODE: S’han revisat retrospectivament les històries clíniques dels malalts diagnosticats
de tuberculosi en el període 1980-2009, ambdós anys inclosos. Els malalts
s’han identificat en base a les Declaracions de Tuberculosi, els registres d’aïllament
de Micobacterium tubeculosis i Micobacterium tuberculosis complex en el laboratori
de microbiologia i els registres del servei d’Anatomia Patològica. Es descriu el tipus
de presentació clínica i les dades demogràfiques dels pacients. A més, s’han obtingut
dades sobre el compliment del tractament en el període 2002-2008.
RESULTATS: S’han inclòs 1.230 casos de tuberculosi, el 66% homes i el 34% dones.
La incidència ha estat de: 48 casos/any en la dècada de 1980, 42 durant els anys
90 i 32 en la primera dècada del 2000. Quant a l’origen dels pacients, en la dècada
de 1980 eren pràcticament tots autòctons, durant els anys 90 els immigrants
eren 12 casos (3%) i en la primera dècada de 2000 els immigrants han estat 128
casos (40%). Un total de 222 casos van ser formes extratoràciques: 166 de 1.095
(15%) dels pacients autòctons i 56 de 141 (40%) dels immigrants. Quant al sexe,
hi ha un predomini d’homes que han representat el 67%, 68% i 57% en els anys
80, 90 i 2000, respectivament. La mitjana d’edat en els mateixos períodes ha estat
de 41, 43 i 39 anys. Quant al seguiment, el 15% dels autòctons i el 41% dels immigrants
no van completar els controls prescrits durant el tractament.
DISCUSSIÓ: En l’última dècada s’observa una davallada en la incidència de
tuberculosi entre la població autòctona: 48 casos anuals en els anys 80, 41 en els
anys 90 i 10 en la primera dècada de 2000, juntament amb la irrupció de casos
en població immigrada amb una proporció important de formes amb afectació
extratoràcica. Els casos d’afectació extratoràcica en els autòctons es concentren
en la primera meitat dels anys 90 i en pacients amb coinfecció per VIH.
CONCLUSIONS: 1) La tuberculosi en el nostre medi es presenta amb una més
complexitat clínica –augment dels casos amb afectació extratoràcica– i epidemiològica
–afectació a població immigrant– amb una taxa d’incompliment del
tractament inacceptablement elevada. 2) S’haurien d’implementar els recursos
clínics i microbiològics, i els sociosanitaris per fer front a aquesta nova situació.