Annals - PDF - Societat Catalana de Pneumologia

VOLUM 88 SUPLEMENTS 2 ABRIL 2005
SUPLEMENTS
dels
ANNALS DE MEDICINA
XXIII DIADA
PNEUMOLÒGICA
DE LA SOCIETAT CATALANA DE PNEUMOLOGIA
Sant Cugat del Vallès, 8 i 9 d’abril de 2005
PUBLICACIÓ DE L’ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS

Annals de Medicina
Publicació de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears
Raó d’ésser: Annals de Medicina pretén ser, principalment, un vehicle de formació i comunicació entre els socis de
l’Acadèmia, i entre aquests i l’entorn social i sanitari més proper. Per això, posarà un èmfasi especial en els aspectes de formació
continuada, de divulgació, de debat, de síntesi, d’ètica, d’interdisciplinarietat i de sensibilitat sanitàries que més i
millor poden ajudar a assolir aquells objectius. Annals ha de reflectir l’esperit plural, i obert i independent de l’Acadèmia
i alhora ha de contribuir a impulsar els objectius històrics pels quals aquesta institució es va crear i que la justifiquen.
Consell Directiu
Josep Antoni Bombí
Josep Monterde
Àlvar Net
Josep M. Carrera
Lluís Blanch
Melcior Sentís
Director: Xavier Bonfill
Consell Editorial
Salvador Altimir Losada
Joan Altimiras Ruiz
Raúl Álvarez Mathieu
Antonio Aranzana Martínez
Salvador Armengol Saez
Albert Badia Sancho
Santiago Barambio Bermúdez
Miquel Barnadas Vintró
Carlos de Barutell Farinós
Carles Berché Ruiz
Carme Bertral López
Miquel Bruguera Cortada
Marc Antoni Cairols Castellote
Carmen Campo López
Josep Cañete Crespillo
Josep M. Casanova Seuma
Joan Castell Conesa
Manuel Chanovas Borràs
Anna Cisteró Bahima
Jaume Coll Cantí
Enric Condom Mundó
Josep Cucurull Canosa
Xavier Demestre Guasch
Josep Deví Bastida
Enric Esmatjes Mompó
Josep Farrés Quesada
Laureano Fernández-Cruz
Francesc Ferrer Masip
Daniel Ferrer-Vidal Cortella
Ramon Florensa Brichs
Jordi Florez Orriols
Josep Font Franco
Joan Fort Ros
Pere Gascón
Javier González Lagunas
Luisa Guarner Aguilar
Abelardo Guarner Vila
Pablo Hernando Robles
Carles Hervàs Puyal
Alberto Igual Barceló
Dolores Jaraquemada Pérez de
Guzmán
Carles Jordi Gomariz
Josep M. Lailla Vicens
Esteve Llargués Rocabruna
Luciano López Marín
Albert Lorda Rossinyach
Roc Lucas Sánchez
Miquel Maresma Matas
Carles Margarit Creixell
Víctor Marí Balcells
Gabriel Martí Amengual
Andreu Martín Sánchez
Antoni Martínez Amenós
Roberto Mazzara Aguirrezábal
Josep M. Meler Bosch
Rafael Molina Porto
Lluís Moner Coromina
Isabel Moreno Gómez
Joan Moya Amorós
Joan Nardi Vilardaga
Benet Nomdedeu Tobella
Ramon Olivé Vilas
Jaume Padrós Selma
Albert Pagès Artuñedo
Josefa M. Panisello Royo
Fina Pérez Blanco
Ana M. Pita Mercè
Anna M. Planes Reig
Montserrat Puig Pujolà
Lluís Puig Torregrosa
Ramon Pujol Farriols
Rosa M. Quintana Tomàs
Miquel Roca Bennasar
Guillermo Roca Linares
Dulce Rodríguez Mesa
Josep Roig García
Jaume Roigé Solé
Ismael Roldán Bermejo
Vicens Ros Cantó
Teresa Ros Martrat
F. Xavier Ruiz Marcellán
Àngel Sánchez Ramos
Jordi Sasot Llevadot
Mateu Seguí Díaz
Rafael Sentandreu Ramon
Rafael Simó Canonge
Susana Subirà Álvarez
M. Eulàlia Subirà de Galdacano
Eduard Targarona Soler
Xavier Tena Marsà
Ferran L. Tognetta Arena
Pere Toran Montserrat
Pilar Tornos Mas
Antoni de Udaeta Valentín
Griselda Vallès Cardona
Jaume Valls Canals
Manuel Vancells Garrido
Antoni Vernet Tàrrech
Rafael Vidal Pla
Pere Vila Molas
Josep Vilanova Trias
J. Antonio Viñuela Díaz
Secretaria i correspondència:
Annals de Medicina
Major de Can Caralleu, 1-7 - 08017 Barcelona
Tel. 93 203 10 50 - Fax 93 418 87 29
Adreça electrònica: academia@acmcb.es
Pàgina web: http://www.acmcb.es
Coordinadora editorial:
Marta Gorgues
Casa de Convalescència, 4a pl.
Sant Antoni M. Claret, 171 - 08041 Barcelona
Tel. 93 433 50 70 - Fax 93 291 95 25
Adreça electrònica: mgorgues@santpau.es
Consultora lingüística i d’estil:
Elena Guardiola
Distribució
Annals es distribueix gratuïtament als socis de l’Acadèmia
de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears. A més, es
pot consultar íntegrament a la seva pàgina web:
http://www.acmcb.es
Publicitat
Aquelles empreses o institucions que vulguin insertar algun
anunci a Annals poden contactar directament amb la
Secretaria de l’Acadèmia.
Informació Editorial
Annals publicarà bàsicament els treballs que hagi encarregat
als autors corresponents. Tot i això, valorarà la pertinença
dels manuscrits que li facin arribar sempre i quan s’ajustin a
les característiques i necessitats de cada secció. La secció
Epistolari està oberta a rebre, per correu ordinari o electrònic,
qualsevol comentari, suggeriment o observació relacionats
amb el tema tractat de manera directa o indirecta a la
revista.
Els Suplements dels Annals estan oberts a les societats i
filials de l’Acadèmia que vulguin publicar el contingut de les
seves jornades, diades, congressos, etc., respectant els criteris
establerts.
Publicació autoritzada pel Ministeri de Sanitat com a Suport Vàlid
Reg. Gral. 16-3-78, núm. 6.986
Dipòsit legal: B. 1514-1958
ISSN-0210-7465
Imprès a Gràfiques Gispert, S.A. - La Bisbal

PATROCINADORS I COL·LABORADORS
XXIII DIADA PNEUMOLÒGICA
Sant Cugat del Vallès, 8 i 9 d’abril de 2005
PATROCINADORS OFICIALS
ASTRAZENECA FARMACÉUTICA ESPAÑA, S.A.
GLAXO SMITHKLINE
ALMIRALL PRODESFARMA
BOEHRINGER INGELHEIM ESPAÑA
PATROCINADORS I COL·LABORADORS
FAES FARMA
QUÍMICA FARMACÉUTICA BAYER
MOVACO, S.A. (GRIFOLS)
LABORATORIOS ALTER
C.B.F. LETI
OLYMPUS OPTICAL ESPAÑA
NOVARTIS FARMACÉUTICA
ITALFARMACO
VIATRIS PHARMACEUTICALS
LABORATORIOS DR. ESTEVE
ALK ABELLO
J. URIACH Y CIA.
Suplements dels Annals de Medicina / VOL. 88 - SUPL 2 - Abril 2005 S2-3

S2-4
XXIII DIADA PNEUMOLÒGICA
Sant Cugat del Vallès, 8 i 9 d’abril de 2005
COMITÈ D’HONOR
M. Hble. Sr. PASQUAL MARAGALL i MIRA
President de la Generalitat de Catalunya
Hble. Sra. MARINA GELI i FÀBREGA
Consellera de Sanitat i Seguretat Social
Il·lm Sr. LLUÍS RECODER I MIRALLES
Alcalde de Sant Cugat del Vallès
JUNTA DIRECTIVA DE LA SOCAP
President Dr. Rafael Vidal i Pla
Vicepresidenta Dra. Maria Rosa Güell i Rous
Secretari Dr. Xavier Muñoz i Gall
Tresorera Dra. Antònia Llunell i Casanovas
Vocal 1a Dra. Montse Vendrell i Relat
Vocal 2n Dr. Antoni Rosell i Gratacós
Vocal Grup de Treball d’Infermeria
i Fisioteràpia Respiratòria Sra. Vinyet Casolivé i Carbonell
COMITÈ ORGANITZADOR
Director Dr. Carles Agustí i García-Navarro
Secretari Dr. Joan Serra i Batlles
Vocals Dr. Ramon Maria Marrades i Sicart
Dr. Joan Ruiz i Manzano
Dr. Nèstor Soler i Porcar
Dr. Antoni Torres i Martí
Infermeria i Fisioteràpia Sra. Ivette Aldabó i Torres
Sra. Vinyet Casolivé i Carbonell
Suplements dels Annals de Medicina / VOL. 88 - SUPL 2 - Abril 2005

COMITÈ CIENTÍFIC
MÈDIC
Dr. Rafael Vidal Pla
Dra. Maria Rosa Güell i Rous
Dr. Xavier Muñoz i Gall
Dra. Antònia Llunell Casanovas
Dra. Montse Vendrell Relat
Dr. Antoni Rosell i Gratacós
Dr. Carles Agustí i García-Navarro
Dra. Carmen Monasterio i Ponsa
Dra. Esther Barreiro i Portela
Dra. Rosa Jolis i Olivé
INFERMERIA I FISIOTERÀPIA
Sra. Ivette Aldabó i Torres
Sra. Vinyet Casolivé i Carbonell
Sra. Montserrat Calpena i Irisarri
Sra. Edelia Catalán i Hernández
Sra. Gina Mateu i Vives
Secretaria tècnica: MIZAR TRAVEL
Ganduxer, 5, local 16 - 08021 Barcelona - Tel. 93 362 44 90 - Fax: 93 362 44 91
mizar@mizar-travel.com
SEU DE LA DIADA
Auditori Sant Cugat
Pl.Centre Cultural, s/n
SANT CUGAT DEL VALLÈS
Suplements dels Annals de Medicina / VOL. 88 - SUPL 2 - Abril 2005 S2-5

S2-6
Estimats companys,
SALUTACIÓ
SALUTACIÓ
Un any més, i ja en són 23, la DIADA PNEUMOLÒGICA arriba a la seva cita anual. Aquest cop
hem tingut l’oportunitat d’organitzar-la un grup d’amics santcugatencs. Sant Cugat del Vallès, molt a
la vora de Barcelona, és una petita ciutat de 70.000 habitants, molt ben comunicada i amb una infrastructura
d’equipaments i serveis de gran nivell. Sens dubte, l’Auditori Sant Cugat és un marc molt
adient per desenvolupar la DIADA ja que disposa de tot el necessari per tal que aquest esdeveniment
sigui un èxit.
Hem dissenyat un programa que creiem serà d’actualitat i rellevància. A més a més, tenim la
sort de comptar amb ponents molt destacats en cadascuna de las branques de la nostra especialitat.
Ivette Aldabó i Vinyet Casolivé han aportat entusiasme i eficàcia en el disseny i estructuració del programa
d’infermeria. Les sessions conjuntes (metges-infermeres) de tota la tarda del divendres són
una confirmació de la política d’integració on els diferents especialistes aporten la seva experiència
en malalties concretes. La quantitat i qualitat de les comunicacions és molt destacable i confirma el
bon moment científic de la nostra societat. Finalment, seria imperdonable no reconèixer el suport de
la indústria farmacèutica i, molt en particular, del grup de patrocinadors.
Esperem de tot cor que la XXIII DIADA PNEUMOLÒGICA sigui un gran èxit i assoleixi els seus
principals objectius: compartir experiències científiques i humanes.
Una forta abraçada.
Suplements dels Annals de Medicina / VOL. 88 - SUPL 2 - Abril 2005
Dr. Carles Agustí
Director
XXIII Diada Pneumològica 2005

PRESENTACIÓ
PRESENTACIÓ
Els pneumòlegs catalans junt amb les infermeres i fisioterapeutes ens reunirem un any més,
per explicar-nos els nostres treballs de recerca i els projectes assistencials.També és el marc idoni per
aportar la nostra experiència i el coneixement d’aquells temes dels quals som experts. Per tant, ens
serveix com a formació continuada en els diferents aspectes de la nostra especialitat.
Aprofitem també la Diada per renovar la Junta Directiva i fer un balanç de les fites assolides
l’any anterior i per presentar a l’assemblea els nous projectes i discutir-los amb tots els assistents.
També és l’ocasió per fer el lliurament de les beques d’investigació que any rere any intentem augmentar
en nombre i dotació.
En aquesta XXIII edició ens reunirem a Sant Cugat del Vallès i estic segur que el seu director, el
Dr. Carles Agustí, i els seus col·laboradors, reunits en el Comitè Organitzador, ens han preparat un
magnífic programa.
Des de l’última Diada, un dels temes cabdals ha estat la inauguració i utilització de les sales de
la nova seu de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut a Can Caralleu, i l’altre tema, el projecte
de disposar d’un local i secretaria per a la SOCAP al carrer Balmes, el qual ja està molt avançat.
Ara es tracta de trobar entre tots, els temes i els ponents que siguin interessants per a les reunions
mensuals i per als cursos monogràfics que estem disposats a organitzar. Si hi ha una bona resposta
per part dels socis, tant els residents o els pneumòlegs joves, com els més veterans, ens podrem
mantenir al dia en els temes als quals no ens dediquem especialment, i augmentar les activitats de
tot tipus que farem indistintament en uns o altres locals.
També ha estat l’any de la Marató de TV3 dedicada a l’MPOC. Entre els equips que van rebre
les beques de recerca, una gran proporció van ser membres de la nostra societat. Ha estat un gran
impuls per a la recerca pneumològica a casa nostra durant els propers anys.
Només em queda donar el meu agraïment als membres de la Junta, als organitzadors de la
Diada, als membres dels comitès científics que han avaluat comunicacions i beques, i a tots els socis
metges, infermeres i fisioterapeutes per la vostra col·laboració en la promoció de la nostra especialitat,
a les cases comercials que ens ajuden amb el patrocini de la Diada i de les beques, i a l’Acadèmia de
Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears pel seu acolliment i col·laboració habitual.
Dr. Rafael Vidal
President de la SOCAP
Suplements dels Annals de Medicina / VOL. 88 - SUPL 2 - Abril 2005 S2-7

8:30-9:00 h. Lliurament de documentació
9:00-09:30 h. Inauguració
9:30-10:50 h. Revisió bibliogràfica
11:00-11:30 h. Cafè
S2-8
PROGRAMA DE METGES
PROGRAMA DE METGES
Divendres, 8 d’abril de 2005
Presentació: Dr. JOAN SERRA
MPOC/Asma.
Dr. PERE CASAN
Càncer/Tabac.
Dr. ENRIC BARBETA
Infeccions pulmonars.
Dr. JORDI ROIG
Patologia del son.
Dr. MIQUEL FÉLEZ
11:30-12:30 h. Taula rodona
Endòscopia i mediastí.
Moderador: Dr. PABLO DÍAZ
Ecoendoscòpia digestiva per a la valoració del mediastí.
Dra. ÀNGELS GINÉS
Ecoendoscòpia respiratòria per a la valoració del mediastí.
Dr. ANTONI ROSELL
12:30-13:30 h. Taula rodona
Emfisema pulmonar: Nous tractaments.
13:30-15:30 h. Dinar
Moderador: Dr. ANTONI ROSELL
12:30-12:55 h. Tractament quirúrgic.
Dr. PAOLO MACCHIARINI
12:55-13:20 h. Tractament endoscòpic.
Dr. CHARLES-H. MARQUETTE
Suplements dels Annals de Medicina / VOL. 88 - SUPL 2 - Abril 2005

15:30-16:50 h. Taula rodona
Pneumologia d'urgències.
17:00-17:30 h. Cafè
Moderador: Dr. JOAN RUIZ
PROGRAMA DE METGES
Maneig del tromboembolisme pulmonar massiu.
Dr. MIGUEL DE GREGORIO
Maneig de l’agudització greu de l’asma.
Dr. VICENTE PLAZA
Maneig de l’hemoptisi greu.
Dr. XAVIER DE GRÀCIA
Maneig del malalt crític per part d’infermeria.
D.I. Mª PILAR BUERA
17:30-19:00 h. Taula rodona
Agudització de l’MPOC.
Moderador: Dr. FERRAN MORELL
Tractament precoç de l’MPOC.
Dr. JOSEP MORERA
Infeccions bacterianes en l’agudització de l’MPOC.
Dr. MARC MIRAVITLLES
Infeccions no bacterianes en l’agudització de l’MPOC.
Dr. MIQUEL GALLEGO
La infermeria en el maneig de l’agudització de l’MPOC.
D.I. FÁTIMA MORANTE
19:00-20:30 h. Assemblea general
20:30-21:15 h. Concert
21:30 h. Sopar de la Diada
Suplements dels Annals de Medicina / VOL. 88 - SUPL 2 - Abril 2005 S2-9

8:30 h. Col·locació de pòsters temàtics
S2-10
PROGRAMA DE METGES
Dissabte, 9 d’abril de 2005
9:00-9:45 h. Catalunya contra el càncer de pulmó (AECC).
Moderador: Dr. JORDI ROIG
Aspectes psicològics de la persona amb càncer de pulmó.
Sra. JOSEFA SOTO
Funcions d’una ONG en la lluita contra el càncer.
Sra. PILAR CORT
9:45-10:45 h. Presentació pòsters temàtics
10:45-11:15 h. Cafè
11:15-12:15 h. La carrera professional als hospitals catalans.
Moderador: Dr. JOAQUIM GEA
Visió des dels hospitals de l’ICS.
Dr. JOSEP BONET
Visió des dels hospitals de la Xarxa.
Dr. JOSEP PUEY
Visió des de l’administració.
Sr. JOSEP Mª SANS
12:15-12:30 h. Premis millors comunicacions
12:30-13:30 h. Comunicacions orals premiades
Presentació: Dra. Mª ROSA GÜELL
13:30-13:45 h. Xarxa de son a Catalunya.
13:45 h. Cloenda
Dra. MERCÈ MAYOS
Suplements dels Annals de Medicina / VOL. 88 - SUPL 2 - Abril 2005

PROGRAMA D’INFERMERIA
PROGRAMA D’INFERMERIA
8:30-9:00 h. Lliurament de documentació
9:00-9:30 h. Inauguració
Divendres, 8 d’abril de 2005
9:30-10:30 h. Patologia al·lèrgica infantil.
Educació sanitària.
Moderador: Dr. ANTONIO VALERO
Ponents: Dr. ENRIC MARTÍ i D.I. LAURA LÓPEZ
10:30-11:15 h. Hipertensió pulmonar. Educació sanitària al malalt portador de
catèter de Hickman.
Moderadora: D.I. TERESA CODINAT
Ponents: Dr. Mª TERESA MELGOSA i D.I. NÚRIA BUENO
11.15-11.45 h. Cafè
11.45-12.30 h. Relació dels professionals sanitaris amb les associacions
pneumològiques catalanes.
Moderadora: Dra. Mª ROSA GÜELL
Asma.
Sra. ELENA ARRUFAT
Tot pulmó.
Sr. GINÉS GEREZ
Fundació per a les malalties neuromusculars.
Sr. ANTONI JOSEP CABALLERO
Fibrosi quística.
Sr. CELESTINO RAYA
Associació de i per als pacients amb MPOC.
Sr. MARIO BOFILL
12.30-13.30 h. Comunicacions orals
13.30-15.30 h. Dinar
15:30-16:50 h. Taula rodona
Pneumologia d'urgències.
Moderador: Dr. JOAN RUIZ
Maneig del tromboembolisme pulmonar massiu.
Dr. MIGUEL DE GREGORIO
Maneig de l’agudització greu de l’asma.
Dr. VICENTE PLAZA
Suplements dels Annals de Medicina / VOL. 88 - SUPL 2 - Abril 2005 S2-11

17:00-17:30 h. Cafè
S2-12
Maneig de l’hemoptisi greu.
Dr. XAVIER DE GRÀCIA
PROGRAMA D’INFERMERIA
Maneig del malalt crític per part d’infermeria.
D.I. Mª PILAR BUERA
17:30-19:00 h. Taula rodona
Agudització de l’MPOC.
Moderador: Dr. FERRAN MORELL
Tractament precoç de l’MPOC.
Dr. JOSEP MORERA
19:30-20:30 h. Assemblea general
20:30-21:15 h. Concert
21:30 h. Sopar de la Diada
9.30-10.45 h. Taula rodona
10.45-11.15 h. Cafè
Infeccions bacterianes en l’agudització de l’MPOC.
Dr. MARC MIRAVITLLES
Infeccions no bacterianes en l’agudització de l’MPOC.
Dr. MIQUEL GALLEGO
La infermeria en el maneig de l’agudització de l’MPOC.
D.I. FÁTIMA MORANTE
Dissabte, 9 d’abril de 2005
Cirurgia toràcica en el malalt amb càncer de pulmó.
Cures d’infermeria i fisioteràpia.
Moderadora: D.F. ROSA JOSA
Ponents: Dra. ROSA VILALLONGA
Ponents: D.F. EMMA MAJOS
Ponents: D.I. JOANA RAMÓN
11.15-12.15 h. Fisioteràpia respiratòria en els trastorns psicomotrius infantils
Moderador: D.F. NÚRIA LÓPEZ
Ponents: Dra. MONTSERRAT BOSQUE
Ponents: D.F. MIRIAM SALA
Ponents: D.F. OSCAR SUROS
12.15-13.00 h. Comunicacions pòsters
13.00 h. Cloenda
Suplements dels Annals de Medicina / VOL. 88 - SUPL 2 - Abril 2005

Dr. ENRIC BARBETA.
Hospital General Granollers. Granollers
Sr. JOSEP BONET.
Sindicat Metge Catalunya
Dra. MONTSERRAT BOSQUE.
Hospital de Sabadell. Sabadell
D.I. NÚRIA BUENO.
Hospital Clínic. Barcelona
D.I. Mª PILAR BUERA.
Hospital Clínic. Barcelona
Dr. PERE CASAN.
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona
D.I. TERESA CODINAT.
Hospital Vall d’Hebron. Barcelona
Sra. PILAR CORT.
AECC-Catalunya
Dr. XAVIER DE GRÀCIA.
Hospital Vall d’Hebron. Barcelona
Dr. MIGUEL DE GREGORIO.
Hospital Clínico. Zaragoza
Dr. PABLO DÍAZ.
Hospital Bellvitge. l’Hospitalet
Dr. MIQUEL FÉLEZ.
Hospital del Mar. Barcelona
Dr. MIQUEL GALLEGO.
Hospital de Sabadell. Sabadell
Dr. JOAQUIM GEA.
Hospital del Mar. Barcelona
Dra. ÀNGELS GINÉS.
Hospital Clínic. Barcelona
Dra. Mª ROSA GÜELL.
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona
D.F. ROSA JOSA.
Hospital Mútua de Terrasa. Terrasa
D.I. LAURA LÓPEZ.
Fundació Hospital Sant Pere Claver. Barcelona
D.F. NÚRIA LÓPEZ.
Hospital de Sabadell. Sabadell
Dr. PAOLO MACCHIARINI.
Hospital Clínic. Barcelona
D.F. EMMA MAJOS.
Hopital Pneumo-Cardiologique Louis Pradel. Lyon
RELACIÓ DE PARTICIPANTS
RELACIÓ DE PARTICIPANTS
Ponents i moderadors
Dr. CHARLES-H. MARQUETTE.
Hospital Calmette. Lille
Dr. ENRIC MARTÍ.
Fundació Hospital Sant Pere Claver. Barcelona
Dra. MERCÈ MAYOS.
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona
Dra. Mª TERESA MELGOSA.
Hospital Clínic. Barcelona
Dr. MARC MIRAVITLLES.
Hospital Clínic. Barcelona
D.I. FÁTIMA MORANTE.
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona
Dr. FERRAN MORELL.
Hospital Vall d’Hebron. Barcelona
Dr. JOSEP MORERA.
Hospital Germans Trias i Pujol. Badalona
Dr. VICENTE PLAZA.
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona
Sr. JOSEP PUEY.
Sindicat Metge Catalunya
D.I. JOANA RAMÓN.
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona
Dr. JORDI ROIG.
Hospital Meritxell. Andorra
Dr. ANTONI ROSELL.
Hospital Germans Trias i Pujol. Badalona
Dr. JOAN RUIZ.
Hospital Germans Trias i Pujol. Badalona
D.F. MIRIAM SALA.
CEDIAP APINAS
Sr. JOSEP Mª SANS.
Generalitat de Catalunya. ICS. Barcelona
Dr. JOAN SERRA.
Hospital General de Vic. Vic
Sra. JOSEFA SOTO.
AECC-Catalunya
Sr. OSCAR SUROS.
Centre Pilot Arcangel Sant Gabriel
Dr. ANTONIO VALERO.
Hospital Clínic. Barcelona
Dra. ROSA VILALLONGA.
Hospital Bellvitge. l’Hospitalet
Suplements dels Annals de Medicina / VOL. 88 - SUPL 2 - Abril 2005 S2-13

Autors: Lores L1 ,Andreo F1 ,Molins L2 ,Gris P3 ,Casa X1 ,Fibla J.J2 ,Urgellés J3 ,Burillo J4 .
Institucions: 1Pneumologia, Hospital de Sant Boi, Sant Boi de Llobregat; 2Cirurgia Toràcica, Hospital del Sagrat Cor, Barcelona; 3Cirurgia General, Hospital de Sant
Boi, Sant Boi de Llobregat; 4Medicina Interna, Hospital de Sant Boi, Sant Boi de
Llobregat.
INTRODUCCIÓ
Des de setembre de 2003, la Unitat de Pneumologia de l’Hospital de Sant Boi és
la responsable directa de l'assistència dels pacients amb pneumotòrax que
ingressen en el nostre centre.
OBJECTIUS
Analitzar les característiques epidemiològiques, així com el tractament i l'evolució
dels casos de pneumotòrax espontanis i iatrogènics ingressats en la nostra
unitat des de setembre de 2003 fins a octubre de 2004.
MÈTODES
Estudi descriptiu dels casos de pneumotòrax ingressats en l'esmentat període.
De tots els pacients es recollia el sexe, l’edat, l’hàbit tabàquic, la malaltia de base,
el tractament aplicat i l’evolució.
RESULTATS
Es van incloure 19 pacients (17 homes, 2 dones) amb una edat mitjana de 37,2
anys (DE=11,4), 10 dels quals eren fumadors actius i 4 exfumadors. Pel que fa als
pneumotòrax, 3 eren iatrogènics i 1 secundari (MPOC); la resta eren primaris (2
havien patit un pneumotòrax previ). En total 12 eren complets i 7 eren parcials.
Tots els pacients, excepte 2, van ser tractats amb catèter fi (Pleurcath 8F), 1 amb
tub de drenatge (16 Fr) i un altre amb repòs. L'evolució va ser favorable en 18/19
pacients podent-se donar d'alta als 4,8 dies (DE=1,8) de la data d'ingrés. Un
pacient, drenat amb tub fi, va necessitar trasllat a l’hospital de referència degut
a la persistència de la fuga després de 4 dies de drenatge.
CONCLUSIONS
1) El drenatge pleural de petit calibre va resultar eficaç en la major part dels
pacients. 2) L’evolució dels pneumotòrax ingressats en una unitat de pneumologia
d’un hospital comarcal és favorable en la majoria dels casos. 3) Els pneumòlegs
podem assumir la responsabilitat assistencial d’aquests pacients en els hospitals
que no disposin de servei de cirurgia toràcica.
S2-14
PLEURA/INTERSTICI
02
ANÀLISI DELS PNEUMOTÒRAX INGRESSATS EN UNA UNITAT DE
PNEUMOLOGIA D´UN HOSPITAL COMARCAL
PÒSTERS I COMUNICACIONS - PLEURA/INTERSTICI
01
Suplements dels Annals de Medicina / VOL. 88 - SUPL 2 - Abril 2005
INFLUÈNCIA DE LA CONSERVACIÓ A BAIXES TEMPERATURES
EN LA DETERMINACIÓ DEL PH, LA PO 2 I LA PCO 2 PLEURALS
DURANT LES DUES PRIMERES HORES DE LA TORACOCENTESI
Autors: Haro M, Baldó X, Casamitjà M, Rubio M, Celma G, Fernández P, Obrador A,
Vilaplana M, Sebastián F.
Institució: Secció de Pneumologia. Serveis de Cirurgia Toràcica i Bioquímica. Hospital
“Doctor Josep Trueta”.Girona.
OBJECTIUS
Analitzar la influència de la conservació a baixes temperatures en l’equilibri àcid-base
del líquid pleural durant les dues primeres hores de la toracocentesi.
MÈTODES
Estudi prospectiu i descriptiu de 26 pacients ingressats per un vessament pleural
(juny de 2003-novembre de 2003). Es descriu l’etiologia, les característiques dels
pacients i les del vessament. Toracocentesi col·locant 2-3 ml de líquid en 9 xeringues
heparinitzades independents per determinar pH, pCO2 i pO2: una xeringa pel valor
basal i la resta dividides en grup ambiental (4 conservades a temperatura ambiental)
i grup gel (4 en gel), analitzant una de cada grup als 30, 60, 90 i 120 minuts.
RESULTATS
Edat 70 anys (DE 13), 65 % homes, 58 % fumadors, 73 % vessament dret, 92 % unilateral
i 11 % massiu.Tres transsudats, 18 exsudats limfocitaris i 5 neutrofílics. Divuit d’etiologia
benigna (8 inespecífics, 4 parapneumònics, 3 TBC, 2 cardiogènics i una hepatopatia)
i 8 de neoplàsica (6 d’origen pulmonar). Uns valors (*p=0,05 en relació a
basal) basals amb pH 7,337 (DE 0,1), pO2 58 mm Hg (22) i pCO2 57 mm Hg (17); als 60
min ambiental: pH 7,337 (0,1), pO2 62 (17)* i pCO2 56,9 (16); als 60 min en gel: pH 7,34
(0,1), pO2 63,4 (22)* i pCO2 57,3 (16); als 120 min ambiental: pH 7,336 (0,1), pO2 60,6
(21)* i pCO2 55,2 (14); als 120 min en gel: pH 7,336 (0,1), pO2 64,4 (15)* i pCO2 56 (13).
Diferències valors basal i en gel als 120 min de pH 0,001 (DE 0,26), pCO2 0,9 (DE 5) i pO2 6,3 (DE 16). Diferències valors finals ambientals i en gel als 120 min de pH 0,001 (DE
0,02), pCO2 1,3 (DE 4,7) i pO2 0,9 (DE 17). Correlacions basal i ambiental als 120 min de
pH (R=0,967), pCO2 (R=0,996) i pO2 (R=0,56). Correlacions basal i en gel als 120 min de
pH (R=0,985), pCO2 (R=0,96) i pO2 (R=0,7). Correlacions als 120 min ambiental i en gel
de pH (R=0,989), pCO2 (R=0,964) i pO2 (R=0,61). Absència d’influència significativa de
la conservació en gel en els canvis de pH amb la regressió simple.
CONCLUSIONS
1) El pH i la pCO2 pleurals presentaven una bona correlació sense canvis significatius
entre els valors basals, la conservació ambiental o en gel. 2) La pO2 va augmentar de
forma significativa en el temps independentment de la forma de conservació. 3)
Absència d’una influència significativa de la conservació en gel en els canvis de pH en
les dues primeres hores de la toracocentesi.
03
FACTORS ETIOLÒGICS DE LA MALALTIA PULMONAR INTERSTI-
CIAL DIFUSA (MPID). ESTUDI DE 500 MALALTS
Autors: Reyes-Ortiz L, Majó J1 ,Pallisa E2 ,Morell F.
Institució: Serveis de Pneumologia, 1Anatomia Patològica i 2Radiologia. Hospital
Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.
OBJECTIUS
Estudiar els possibles factors etiològics de la malaltia pulmonar intersticial difusa
(MPID) en 500 malalts valorats consecutivament a l’Hospital Universitari Vall
d’Hebron de Barcelona.
INTRODUCCIÓ
Fins a l’actualitat han estat implicades més de 160 possibles causes diferents,
però a la pràctica diària en només un terç dels casos és possible identificar l’agent
causal (l’hàbit tabàquic, l’exposició amb antigens ambientals o substàncies
nocives, la relació laboral o ocupacional, el consum crònic de medicaments i la
radioteràpia).
MÈTODES
S’han utilitzat les pautes d’estudi tant del Consens ATS/ERS com de la SEPAR.
RESULTATS
Des de gener de 1995, es van estudiar consecutivament 500 malalts, 276 (55 %)
dones i 224 (45 %) homes. Es va confirmar una relació amb l’hàbit tabàquic en
225 (45 %) malalts, un percentatge més elevat de tabaquisme en les entitats de
caràcter fibròtic i del 70 % en malalts amb NINE. Contacte amb antigens ambientals
en 247 (49,4 %) dels malalts. La relació amb aus i/o plomall d’aus es va confirmar
en 168 (33,6 %) malalts, en el 71 % amb pneumonitis per hipersensibilitat
i en el 60 % amb NINE. L’anàlisi de la història laboral va demostrar una majoria de
mestresses de casa (18,8 %) i administratius/estudiants (18,2 %). Els antecedents
patològics anteriors van demostrar que 422 (84,4 %) havien patit, o patien en el
moment del diagnòstic d’MPI, algun tipus de malaltia. En relació amb el consum
previ de fàrmacs, es confirmà el consum crònic en 301 (60,2 %) malalts. Es confirmà
la fibrosi pulmonar secundària a medicaments en 8 malalts i es va sospità
en 9 més.

04
Autors: Perich D, Reyes-Ortiz L, Majó J1 ,Morell F.
Institució: Serveis de Pneumologia i 1 MALALTIA PULMONAR INTERSTICIAL DIFUSA (MPID)
SECUNDÀRIA A HIPERPLÀSIA DE CÈL·LULES NEUROENDOCRI-
NES PULMONARS
Anatomia Patològica, Hospital Universitari
Vall d’Hebron, Barcelona.
OBJECTIUS
Presentem 2 malalts diagnosticats de malaltia pulmonar intersticial difusa
(MPID) secundària a hiperplàsia de cèl·lules neuroendocrines pulmonars
(HCNEP).
INTRODUCCIÓ
L’HCNEP és una malaltia rara amb només 7 casos descrits com a MPID a la literatura.
Els últims deu anys, 2 dels 500 malalts afectats d’MPID visitats al nostre centre
han estat diagnosticats d’HCNEP.
MATERIALS I MÈTODES
S’interrogà sobre antecedents patològics i tòxics. Es van incloure els símptomes
de presentació, exploració física, resultats de les proves de funció respiratòria,
analítiques, radiologia simple de tòrax, TAC-AR toràcica, broncoscòpies, rentat
broncoalveolar, biòpsia transbronquial i, per acabar, biòpsia pulmonar quirúrgica.
RESULTATS
Els signes i símptomes eren semblants a altres MPID i les troballes radiològiques
(patró en vidre desllustrat i patró en mosaic) eren més consistents amb pneumònia
intersticial no específica o pneumonitis per hipersensibilitat. La biòpsia transbronquial
no fou útil i en ambdós casos es va haver de recórrer a la biòpsia pulmonar
a cel obert, que descartà altres causes d’MPID. Els malalts van fer tractament
amb corticosteroides inhalats i orals, amb bona evolució.
CONCLUSIONS
Les troballes clíniques i radiològiques de l’HCNEP són semblants a altres MPID,
motiu pel qual aquesta entitat pot ser confosa amb altres causes de pneumònia
intersticial idiopàtica o pneumonitis per hipersensibilitat. L’evolució dels malalts
va ser benigna.
06
Autors: Molina-Molina M1 ,Serrano-Mollar A2 ,Closa D2 ,Embid C1 ,Marín-Arguedas A1 ,Mullol J1 ,
Picado C1 ,Xaubet A1 .
Institucions: 1Servei de Pneumologia i ORL, Hospital Clínic; 2 EL LOSARTAN REDUEIX LA FIBROSI PULMONAR EXPERIMEN-
TAL AFAVORINT LA SÍNTESI DE PROSTAGLANDINA-E2 (PGE2) I
DISMINUINT LA PRODUCCIÓ DE TRANSFORMING GROWTH
FACTOR- 1 (TGF-1) Departament de Patologia
Experimental CSIC-IDIBAPS, Barcelona.
INTRODUCCIÓ
La fibrosi pulmonar és conseqüència d’un desequilibri entre factors de creixement que afavoreixen
una reepitelització correcta (PGE2) i que indueixen una producció anòmala de matriu
extracel·lular (angiotensina-II, TGF-1,entre altres) en resposta a una agressió sobre l’epiteli
pulmonar. S’ha comprovat que el losartan, antagonista del receptor 1 de l’angiotensina-II,
redueix la fibrosi induïda per bleomicina en rates.
OBJECTIUS
Investigar l’efecte del losartan sobre els mediadors moleculars implicats en la patogènia de la
fibrosi utilitzant un model animal de fibrosi pulmonar.
MATERIALS I MÈTODES
S’han estudiat rates mascle Sprague-Dawley (N=96), que van ser distribuïdes aleatòriament i
tractades amb una dosi diària de losartan (50 mg/kg/dia) o vehicle, durant 3 i 15 dies,
començant un dia abans de la instil·lació intratraqueal de bleomicina (2,5 U/kg).
RESULTATS
El losartan va disminuir significativament la inflamació pulmonar (mieloperoxidasa, proteïnes),
i el dipòsit de col·lagen (hidroxiprolina, histologia) als 3 i 15 dies de la inducció de fibrosi. Als 3
dies, el losartan augmenta significativament la síntesi de PGE2 que es troba disminuïda amb la
inducció de bleomicina (24.674±3.033 pg/pulmó vs. 35.076±6.905 pg/pulmó, p=0,01), així com
l’expressió de ciclooxigenasa-2 (ratio 0,38 vs. 0,59, p=0,048). L’increment de TGF-1 induït en la
fibrosi es va reduir amb l’antagonisme d’angiotensina-II (9.693±1.074 pg/ml vs. 7.223±1.468
pg/ml, p=0,03). Als 15 dies de tractament amb losartan també s’observa un increment en la
síntesi de PGE2 respecte les rates amb fibrosi pulmonar no tractades (66.970±4.209 pg/pulmó
vs. 85.288±9.770 pg/pulmó, p=0,008).
CONCLUSIONS
El tractament amb losartan no només inhibeix factors de creixement de matriu extracel·lular
sinó que també afavoreix la síntesi de mediadors implicats en la reepitelització correcta. Per
tant, l’antagonisme de l’angiotensina II reduiria la fibrosi a través de dues vies diferents però
principals implicades en aquest procés.
NOTA
Estudi subvencionat per FIS-PI020186, SEPAR 2002, SOCAP 2003, FUCAP 2003.
PÒSTERS I COMUNICACIONS - PLEURA/INTERSTICI
05 ESTIMACIÓ DEL VO2MAX A PARTIR DE LA FREQÜÈNCIA CARDÍACA
MÀXIMA EN PACIENTS AMB MALATIA INTERSTICIAL
Autors: Vigil L, Fregonezzi G, Resquetti V, Calaf N, Codina E, Rodríguez-Arias JM,
Casan P.
Institució: Unitat de Funció Pulmonar, Departament de Pneumologia, Hospital
de la Santa Creu i Sant Pau, Facultat de Medicina UAB, Barcelona.
INTRODUCCIÓ
La determinació del VO2max requereix un equip complex (pneumotacòmetre i
analitzadors d’O2 i CO2) i un circuit d’exercici adequat. Uth et al. (Eur J Appl
Physiol 2004) han proposat una forma indirecta de calcular el VO2max en esportistes
aplicant el principi de Fick.
OBJECTIUS
Comparar el VO2max obtingut mitjançant el mètode proposat per Uth et al. amb la
determinació directa pel mètode convencional, en un grup de pacients diagnosticats
de malaltia intersticial.
MATERIALS I MÈTODES
Es van estudiar 17 pacients (11 homes, 6 dones) de 53 (15) anys d’edat, diagnosticats
de fibrosi pulmonar idiopàtica, en grau lleuger. Breument, el mètode proposat
per Uth es fonamenta en calcular un factor de conversió a partir del VO2max i la seva relació amb la freqüència cardíaca màxima i la basal. El mètode convencional
es va realitzar segons proposta d’N. Jones, en cicloergòmetre amb càrregues
progressives de 100 kpm/min i metabolímetre Collins CPX, amb lectures
respiració a respiració i finalització de la prova limitada per símptomes.
RESULTATS
V referència V estimat V observat
VO2max (L/min) 1,82 (0,65) 0,94 (0,29) 0,96 (0,50)
El VO2max observat fou del 52 % del valor de referència. El coeficient de correlació
intraclasse entre el valor observat i l’estimat fou de 0,73. El factor de correcció pel
càlcul del VO2max estimat va ser de 7 (2). En població sana i entrenada aquest factor
de correcció és de 15,26.
CONCLUSIONS
El VO2max en pacients amb patologia intersticial de grau lleuger va ser molt proper
al valor estimat i del 52 % del valor de referència. El factor de correcció proposat
per Uth et al. per calcular el VO2max a partir de la freqüència cardíaca màxima
és aplicable en pacients amb patologia intersticial.
07
VESSAMENT I TAPAMENT PERICÀRDIC, UNA COMPLICACIÓ A
TRACTAR PEL CIRURGIÀ TORÀCIC
Autors: Fibla JJ, Molins L, Pérez J, Vidal G.
Institució: Servei de Cirurgia Toràcica, Hospital Universitari Sagrat Cor, Barcelona.
INTRODUCCIÓ
El vessament pericàrdic i/o tapament (VP/TP) és una complicació poc freqüent de
la malaltia neoplàsica, que requereix, quan es presenta, una actuació quirúrgica
de drenatge i/o finestra pericàrdica (FP) habitualment subxifoïdal. La videotoracoscòpia
(VTC) és l’abordatge utilitzat per nosaltres, poc referit a la literatura.
OBJECTIUS
Avaluar l’eficàcia del tractament del vessament pericàrdic mitjançant la realització
d'una finestra pericàrdica per videotoracoscòpia.
PACIENTS I MÈTODES
Estudi retrospectiu de 12 malalts diagnosticats de VP i/o TP, intervinguts mitjançant
VTC, practicant una FP al nostre Servei de Cirurgia Toràcica, des de febrer de 1994 a
octubre de 2004. La tècnica emprada va ser la VTC, amb anestèsia general, intubació
selectiva i decúbit lateral. Es va efectuar de manera sistemàtica una FP anterior
al nervi frènic i estudi del líquid pericàrdic i pleural. Es va afegir pleurodesi amb talc
si s'apreciava afectació pleural neoplàsica prèvia biòpsia pleural.Es va deixar un drenatge
pleural (24 F), que es treia quan el dèbit era menor de 100 ml/dia.
RESULTATS
Es van intervenir 12 malalts, 4 homes i 8 dones, amb una edat mitjana de 58,6 anys
(r: 32-78). La mortalitat quirúrgica va ser nul·la. Hi va haver 8 casos de TP. L’etiologia
del VP va ser en 8 casos metàstasi de càncer de mama,en 3 casos metàstasi per carcinoma
broncogènic i en 1 cas d’origen infecciós. La durada mitjana de l’acte operatori
va ser de 30 minuts. Els 12 malalts van presentar vessament pleural associat
i l’abordatge quirúrgic va ser esquerre en tots els casos. Es va associar pleurodesi
amb talc en 8 casos. El drenatge pleural es va retirar als 3,5 dies de mitjana. No hi
va haver morbilitat associada al procediment. L’ingrés mitjà va ser de 3,8 dies. No
es va evidenciar recidiva del VP i la supervivència mitjana va ser de 12 mesos per
els casos de càncer de mama i de 4 mesos per els de carcinoma broncogènic.
CONCLUSIONS
La realització d'una FP per VTC és una tècnica adequada per al tractament del VP
massiu o el TP. Partint de la nostra experiència, aquest procediment va presentar
una mortalitat nul·la i una morbilitat mínima, aconseguint-se la millora simptomàtica
en tots els casos. Aquest abordatge fa possible, a més, valorar la cavitat pleural,
obtenir mostres de pleura parietal i, si fos precís, realitzar pleurodesi amb talc.
Suplements dels Annals de Medicina / VOL. 88 - SUPL 2 - Abril 2005 S2-15

09
Autors: Alcántara L, Muñoz X, Costa R, Cruz MJ, Orriols R, Untoria MD, Morell F.
Institució: Servei de Pneumologia. Hospital Vall d’Hebron, Barcelona.
INTRODUCCIÓ
L’exposició a agents ocupacionals pot induir inflamació en pacients amb asma ocupacional (AO) i
pneumonitis per hipersensibilitat (NH). L’objectiu del present estudi és investigar els canvis
cel·lulars i de mediadors inflamatoris en mostres d’esput induït obtingudes abans i després de la
realització de la prova de provocació bronquial específica (PPBE), i comprovar la utilitat d’aquests
resultats com ajuda en la definició de la positivitat d’aquesta prova.
MATERIALS I MÈTODES
Es va realitzar la PPBE en dos grups: 1) 6 pacients amb sospita de tenir AO (3 dones), i 2) 3 pacients
amb sospita de tenir NH (2 dones). En tots els malalts es van obtenir mostres d’esput induït abans
i després de la realització de la PPBE. En aquestes mostres es van determinar els diferents tipus
cel·lulars per microscopia òptica i la concentració d’IL-8 mitjançant un mètode d’ELISA comercial.
RESULTATS
En el grup de pacients amb AO la prova va resultar positiva en 4 casos (Taula). En 3 d’aquests
malalts es va observar un increment significatiu de neutròfils després de la realització de la PPBE.
En el grup de pacients amb NH la prova va resultar positiva en 2 casos, produint-se també un increment
significatiu de neutròfils desprès de la prova. Els nivells d’IL-8 es van incrementar desprès de
la prova en dos pacients amb AO que tenien la PPBE positiva i en dos pacients amb NH. No es van
observar canvis en els tipus cel·lulars ni en els nivells d’IL-8 en els pacients amb PPBE negativa.
CONCLUSIONS
En espera d’obtenir resultats amb un nombre més gran de pacients, podem concloure que l’anàlisi
de mostres d’esput induït pot ser útil com ajuda en la definició de la positivitat de la PPBE.
S2-16
ASMA
UTILITAT DE L’ESPUT INDUÏT EN LA PROVA DE PROVOCACIÓ
BRONQUIAL ESPECÍFICA EN ASMA OCUPACIONAL I PNEUMO-
NITIS PER HIPERSENSIBILITAT
PPBE % Neutròfils IL-8 (pg/ml)
Pre Post Pre Post
1 + 17 96 7 17
2 + 73 33 1526 1875
AO 3 + 70 96 469 408
4 + 12 49 40 116
5 - 80 86 2145 1871
6 - 88 90 0 0
1 + 56 71 27 194
NH 2 + 73 86 188 1324
3 - 77 60 51 53
PÒSTERS I COMUNICACIONS - ASMA
08
INHALACIONS AGUDES A CATALUNYA
Suplements dels Annals de Medicina / VOL. 88 - SUPL 2 - Abril 2005
Autors: Costa R1 ,Rodríguez MJ, Campà MT, Cortijo MM, Prat J, Castejón J, Albanell M, Fité E,
Valerio J, Monsó E, Alberti C, Panadés R, Llobet J, Orriols R i resta del grup MOR (Malalties
Ocupacionals Respiratòries).
Institució: 1Servei de Pneumologia, Hospital Universitari Vall d’Hebron. Barcelona.
OBJECTIUS
Determinar la incidència i característiques dels casos d’inhalació aguda (IA) notificats en el
sistema de vigilància MOR (Malalties Ocupacionals Respiratòries) de Catalunya.
MATERIALS I MÈTODES
Es recolliren els casos d’IA que de forma voluntària metges al·lergòlegs, de medicina del treball
i pneumòlegs havien notificat de manera bimestral entre gener de 2003 i juny de 2004.
Per a cada cas es recolliren l’edat, el sexe, el tabaquisme, la població on va succeir la inhalació,
l’ocupació i els agents implicats.
RESULTATS
Es van notificar 83 casos, que representen el 14 % de tots els casos notificats, la qual cosa
suposa una incidència de 20 casos/milió de treballadors en actiu/any. Seixanta-sis casos (80
%) van ser declarats per 7 metges del treball i 17 casos (20 %) per 2 pneumòlegs, que representen
el 19 % de tots els metges que van notificar durant el temps de l’estudi. Hi va haver
una mitjana de 9 notificacions d’IA cada 2 mesos, encara que la seva distribució va ser molt
irregular ja que es va produir un episodi d’IA que va afectar a 27 persones, i per altra banda
en un únic bimestre un notificador va declarar erròniament de forma conjunta els seus 15
casos. En 52 casos (63 %) la IA succeí a Barcelona, en 30 (36 %) a Tarragona, 27 dels quals es
van donar en el mateix accident, i 1 (1 %) a Lleida. La mitjana d’edat va ser de 37 anys (18-58
anys). Es van afectar amb la mateixa proporció homes i dones. Cinquanta-tres (64 %) no eren
fumadors i 30 (36 %) fumaven. Si no tenim en compte l’accident que va afectar a 27 treballadors
del sector administratiu (33 %), les ocupacions més freqüentment implicades en la IA
van ser les relacionades amb la indústria metal·lúrgica (16 casos), la neteja (10 casos) i la
indústria química (7 casos). En el sector de la neteja, les dones van ser les més afectades (80
%) mentre que en la indústria metal·lúrgica i química ho van ser els homes (87 %). Els agents
més implicats van ser fums en 25 casos (30 %) i, dins dels productes de neteja, l’hipoclorit
sòdic. L’agent causal en el cas de l’episodi de Tarragona va ser notificat com a desconegut.
CONCLUSIONS
1) La incidència d’IA a Catalunya va ser de 20 casos/milió de treballadors en actiu/any. 2) Els
metges del treball van ser els que més van notificar. 3) Es van declarar 56 casos (67 %) de
manera aïllada que es van donar en major freqüència en treballadors de la indústria
metal·lúrgica, la neteja i la indústria química, en aquest ordre, i 27 casos (33 %) en un sol episodi
d’IA que va afectar a treballadors del sector administratiu.
10
EXPRESSIÓ DINÀMICA DE LA CICLOOXIGENASA-2 A LA MUCO-
SA NASAL I ALS PÒLIPS NASALS DE PACIENTS AMB ASMA
TOLERANT I INTOLERANT A L’ASPIRINA
Autors: Embid C, Pujols L, Mullol J, Alobid I, Roca-Ferrer J, Picado C.
Institució: Servei de Pneumologia i d’ORL, Hospital Clínic, Barcelona.
INTRODUCCIÓ
Només els estudis dinàmics poden aclarir realment les discrepàncies que hi ha a
la literatura científica quant a l’expressió del gen induïble de la ciclooxigenasa-2
(COX-2) a les malalties inflamatòries respiratòries.
OBJECTIUS
Mesurar l’expressió i la regulació espontània de l’ARNm de COX-1 i COX-2 a la
mucosa i als pòlips nasals mitjançant PCR a temps real.
MÈTODES
Els pòlips nasals es van obtenir per polipectomia nasal de pacients amb rinitis/asma
amb tolerància (PN-ATA, n=16) o intolerància (PN-AIA, n=18) a l’aspirina.
La mucosa nasal (MN, n=12) s’obtingué d’individus operats per cirurgia nasal
correctora (septoplàstia, turbinectomia). Els teixits obtinguts es van dividir en
tres peces: una va ser congelada immediatament en nitrogen líquid mentre les
altres dues es van congelar després d’estar 30 i 60 minuts a temperatura
ambient. Els resultats es presenten com a mediana i percentil 25-75 de 106 molècules
d’ADNc/mg d’ARN total.
RESULTATS
Els nivells basals d’ARN de COX-2 als pòlips nasals, tant als PN-ATA (0,45, 0,13-
1,20, p

11
Autors: Casas X1 ,Gonzàlez JA2 ,Casas I3 ,Esteve M3 ,Orpella X2 ,Arellano E1 ,Monsó
E1 ,Comín J4 ,Ruiz R4 ,Escosa A4 ,Martínez G4 .
1 2 3 Institucions: Servei de Pneumologia, Unitat de Salut Laboral, Servei de
Medicina Preventiva, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona;
4Coordinadors de les Àrees Bàsiques de la regió Barcelonès Nord i del Maresme.
OBJECTIUS
Estimar la incidència d’asma bronquial de l’adult a la població general i descriure
la seva etiologia.
MATERIALS I MÈTODES
Es van seleccionar, durant un any, tots els casos nous d’asma de l’adult que van
requerir consulta mèdica en Atenció Primària a la població del Barcelonès Nord
i el Maresme mitjançant una mostra de pacients adults assignats a quatre àrees
bàsiques de salut. Es van identificar 99 casos incidents d’asma de l’adult respecte
a una població de 65.976 habitants; 76 pacients van acceptar un estudi causal
via telefònica o presencial (índex de resposta del 76,8 %).
RESULTATS
S’ha calculat una incidència anual d’asma de l’adult de 150/100.000 habitants.
Entre els 76 casos estudiats existeix un predomini femení, amb 51 casos (67,1 %),
i una edat mitjana de 41,7 anys (DE 17,7); 72 pacients van referir sibilàncies (94,7
%) i 41 (53,9 %) van presentar un atac d’asma en el darrer any. Divuit casos (23,7
%) han referit símptomes respiratoris en el treball. El 5,3 % dels casos d’asma s’ha
atribuït a fàrmacs, el 13,2 % a un agent ambiental i el 17,1 % s’ha relacionat amb
l’entorn laboral. El 60,5 % va presentar una etiologia desconeguda.
CONCLUSIONS
En l’asma de l’adult s’identifica una relació causal en el 39,5 % dels casos, essent
l’ocupació la causa més freqüent d’asma, seguida després per un factor ambiental
i una causa secundària a fàrmacs.
13
ETIOLOGIA DE L’ASMA INCIDENT DE L’ADULT A LA POBLACIÓ
GENERAL
Autors: Luján M, Domingo Ch, Amengual MJ1 ,Gallardo X2 ,Comet R, Canturri E, Marín A.
Institucions: 1 AVALUACIÓ DEL RISC DE BRONQUIÈCTASI EN PACIENTS
ASMÀTICS CORTICODEPENDENTS VERSUS NO CORTICODEPEN-
DENTS
Servei de Pneumologia, Corporació Parc Taulí, UAB. Servei de Laboratori,
2Servei de Diagnòstic per la Imatge, UDIAT, Sabadell.
OBJECTIUS
1) Establir la prevalença de bronquièctasi en asmàtics corticodependents (ACD) i asmàtics
no corticodependents (ANCD). 2) Determinar els nivells d’immunoglobulines (Ig) i subclasses
de l’IgG en ambdós grups i estudiar la possible relació entre dèficit d’immunoglobulines
i bronquièctasi.
MATERIALS I MÈTODES
Estudi transversal en pacients no fumadors amb asma bronquial dividits en dos grups: ACD
(asmàtics que precisen més de 7,5 mg/dia durant més d’un any) i ANCD. Instrumentalització:
espirometria forçada, tomografia computadoritzada d’alta resolució, analítica general i
determinació d’Ig i subclasses de l’IgG. Els malalts afectats de bronquièctasi foren estudiats
mitjançant el protocol per estudi etiològic de bronquièctasi.
RESULTATS
S’han estudiat 100 pacients, 50 amb ACD i 50 amb ANCD. Edat: 57,8±10,98 anys en ACD i
56,96±13,53 en ANCD (p=ns). Espirometria: ACD: FEV1: 1,52±0,53 L (52,1±18,6 %); FVC: 2,70 ±
0,67L (82,62±15,96 %); FEV1/FVC: 56,27±12,47 %. ANCD: FEV1: 2,02±0,81 L (78,13±21,09 %)
(p=0,001 respecte al grup d’ACD); FVC: 2,92±1,06 L (84±15,97 %); p=ns); FEV1/FVC: 69,38±13,16 %; (p

15
Autors: Martínez Rivera C, Boada E, Bonin M, Parra O, Sopeña JJ, López Muñoz JA.
Institució: Hospital Universitari Sagrat Cor, Barcelona.
INTRODUCCIÓ
S’ha demostrat que els plans d’automaneig, els controls pautats i la presa adequada de medicació pot
millorar el control de l’asma, encara que aquest fet no està ben quantificat en quant a com influeix en
la qualitat de vida mesurada mitjançant el Sant George Respiratory Questionary (SGRQ).
OBJECTIUS
Valorar com influeix en pacients amb asma bronquial l’inici d’una consulta d’asma amb controls freqüents,
plans d’automaneig i educacionals, utilitzant com a variable principal el test de qualitat de vida SGRQ.
MATERIALS I MÈTODES
Vam reclutar 30 pacients en la Unitat d’Asma del nostre centre als que es realitzà una primera visita que
va incloure anamnesi, referència al nombre d’exacerbacions, hàbit tabàquic, espirometria amb PBD,
prick test i analítica general amb IgE i eosinofília. S'autoadministrà el qüestionari de qualitat de vida
SGRQ, que consta de 50 items (76 nivells) repartits en tres escales: símptomes, activitat e impacte. Es pot
calcular una puntuació per a cada una de les escales, i una altra global. El rang de puntuacions va de 0
a 100 (no alteració a màxima alteració en la qualitat de vida). Vam classificar la gravetat de l’asma
segons les directrius del GINA/02. Es va fer educació en l’asma, en aprenentatge de tècniques inhalatòries
i es lliuraren plans d’automaneig i de mesures d’evitació al·lergènica. Es van citar cada 3 mesos. A
l’any es van repetir el SGRQ, l’espirometria i la classificació de gravetat de l’asma i s’avaluà de nou el
nombre d’exacerbacions. A nivell estadístic es va utilitzar una prova no paramètrica T de Wilcoxon per
a comparar dades aparellades (significació amb p

17
MPOC
EFECTES DE LA SERTRALINA SOBRE LA SENSACIÓ DISPNEICA
DELS PACIENTS AFECTATS DE MALALTIA PULMONAR OBS-
TRUCTIVA CRÒNICA (MPOC) GREU
Autors: Lores L1 ,Palau M2 ,Andreo F1 ,Sampablo I1 ,Casas X1 ,Coll F3 .
Institucions: 1Pneumologia. Hospital de Sant Boi. Sant Boi de Llobregat; 2Pneumologia. Hospital de Viladecans. Viladecans; 3Pneumologia. Institut Universitari Dexeus. Barcelona.
INTRODUCCIÓ
Els pacients que pateixen malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) en estadis
avançats presenten nivells elevats de dispnea que limiten la seva activitat funcional i
poden tenir repercussions psicològiques. Estudis previs suggereixen que el tractament
ansiolític o antidepressiu d'aquests pacients pot millorar la sensació dispneica.
OBJECTIUS
Valorar l'eficàcia del tractament amb sertralina en la millora de la sensació dispneica dels
pacients amb MPOC greu o molt greu.
MÈTODES
En 45 pacients amb MPOC (FEV-1

19
Autors: De la Roza C1 ,Lara B1 ,Jardí R2 ,Rodríguez-Frías F2 ,Vilà S1 ,Vidal R3 ,Miravitlles M1 .
Institucions: 1Servei de Pneumologia, Hospital Clínic, Barcelona; 2Servei de
Bioquímica, 3Servei de Pneumologia, Hospital Vall d’Hebron, Barcelona.
INTRODUCCIÓ
El dèficit d’alfa-1 antitripsina (AAT) és una malaltia infradiagnosticada en la
majoria dels països desenvolupats. A Espanya s’estima que hi hauria d’haver
aproximadament uns 8.000 individus amb aquest dèficit, però només hi ha uns
410 casos diagnosticats i registrats.
OBJECTIUS, MATERIALS I MÈTODES
Hem dut a terme un programa de detecció de casos basat en la determinació de
les concentracions d’AAT i en l’estudi del genotip en mostres en forma de gota
de sang sobre paper secant. Prèviament havíem descrit i validat un mètode
ràpid i eficaç per a la detecció dels genotips deficitaris més freqüents PIS i PIZ en
aquest tipus de mostres, utilitzant el nou i ràpid analitzador d’ADN LightCycler
(Roche Diagnostics, Mannheim, Alemania). El programa es va realitzar en
pacients amb MPOC gràcies a la col·laboració de metges de l’àrea IRTS de la
SEPAR.
RESULTATS
S’han analitzat un total de 2.137 mostres i s’han observat concentracions normals
d’AAT en 1.933 pacients (90,5%), concentracions per sota del punt de tall
establert com normal en 96 (4,5%) i 108 mostres (5%), en les quals no s’ha pogut
determinar correctament les concentracions d’AAT perquè la mostra no tenia la
grandària mínima requerida.
L’estudi del genotip ha detectat 8 pacients amb el dèficit greu ZZ (0,37%) i 35
individus amb el genotip Z en estat heterozigot. La freqüència gènica per a
l’al·lel Z va ser de l’1,7%.
CONCLUSIONS
Aquest programa de detecció de casos de dèficit d’AAT en pacients amb MPOC
ha demostrat ser útil i aplicable per a realitzar-se en un laboratori central. El rendiment
del programa i les seves despeses depenen dels criteris d’inclusió i del
protocol de processament de les mostres.
NOTA
Patrocinat per Alpha One Foundation (AOF) i Bayer Healthcare.
21
S2-20
PROGRAMA DE CRIBRATGE DEL DÈFICIT D’ALFA-1 ANTITRIPSI-
NA A ESPANYA
HOSPITALS DE DIA PER AL CONTROL DE PACIENTS AMB
MALALTIA PULMONAR OBSTRUCTIVA CRÒNICA (MPOC) GREU,
SEGUEIXEN ESSENT ÚTILS MÉS ENLLÀ DEL PRIMER ANY?
Autors: Moreno A, Montón C, Pomares X, García A, Noray M, Gallego M, Luján M, Marín A.
Institució: Servei de Pneumologia, Corporació Parc Taulí, Sabadell.
OBJECTIUS
Valorar la utilitat respecte al nombre i duració dels ingressos hospitalaris i les assistències a
urgències d’un programa d’atenció continuada de pacients amb obstrucció crònica al flux aeri
(OCFA) d’intensitat greu controlats a l’Hospital de Dia de Pneumologia (HDPNE) durant un
mínim de 2 anys.
MATERIALS I MÈTODES
Criteris d’inclusió: 1) pacients amb OCFA greu; 2) haver presentat l’any previ 2 o més assistències
a urgències i/o ingressos hospitalaris per agudització de la seva pneumopatia.
Els pacients van seguir un programa d’educació sanitària per part d’infermeria (adherència al
tractament, ús d’inhaladors i consell antitabac) i fisioteràpia, a més de controls mèdics periòdics
cada 1-2 mesos i contacte telefònic amb el metge responsable.
Les variables enregistrades van ser: assistències a urgències, nombre d’ingressos i estada hospitalària
durant el primer i segon any de seguiment; FVC, FEV1 i FEV1/FVC, GSA basal i tractament
amb oxigenoteràpia domiciliària (OCD).
RESULTATS
Es van incloure 102 malalts, 91 homes i 11 dones. L’edat mitjana va ser de 69,7±8 anys. Del total,
82 pacients tenien MPOC, 5 tenien asma, 11 bronquiectasis i 4 seqüeles posttuberculosi. Hi
havia 31 pacients portadors d’OCD. A l’inici del seguiment, l’FVC era de 2,25±0,7 (58,6±17 %),
el FEV1 de 0,98±0,38 (35,6±12 %) i el FEV1/FVC 42,2 %. La PaO2 era de 63,8±10,6 i la PaCO2 47,5±7,9. Van morir 29 pacients, 14 durant el primer any i 15 durant el segon.
Durant el primer any es van controlar 102 pacients i es va objectivar una disminució notable
del nombre d’assistències a urgències respecte a l’any anterior (3,56±1,86 vs. 1,47±1,86,
p

23
REGISTRO ESPAÑOL DE PACIENTES CON DÉFICIT DE ALFA-1 ANTI-
TRIPSINA: SITUACIÓ A CATALUNYA
Autors: Lara B, Miravitlles M, Drobnic Z, De la Roza C, Vilà S, Vidal R.
En representació del Registro Español de Dèficit de AAT.
INTRODUCCIÓ
El dèficit d’alfa-1-antitripsina (DAAT) és una malaltia congènita que comporta un
risc elevat d’emfisema pulmonar. La seva incidència és baixa i per aquest motiu
es va fundar el Registro Español el 1993. El Registro pretén conèixer les característiques
i la freqüència de DAAT a Espanya i difondre el coneixement i l'interès
per aquesta malaltia. En aquest treball presentem les característiques dels
malalts registrats a Catalunya.
OBJECTIUS
És un estudi descriptiu que avalua la situació del DAAT a Catalunya, segons les
dades incloses al registre espanyol.
MÈTODES
S’han recollit les dades clíniques i funcionals dels malalts catalans a partir de la
base de dades del Registro Español de Pacientes con DAAT.
RESULTATS
El Registro Español compta amb 412 malalts diagnosticats de DAAT (215 registrats
online), dels quals 48 procedeixen de Catalunya (12 % del total). Aquesta
població és controlada per 8 pneumòlegs. A continuació es mostren les seves
característiques i les del registre espanyol i l’internacional.
Catalunya Espanya Internacional
(n=48) (n=412) (n=2.012)
Malaltia pulmonar 83 % 93 % 65 %
Edat, anys 52 (13) 51 (13) 50,2 (12,4)
FEV1, litres 1,6 (1,1) 1,65 (0,78) 1,99 (0,82)
T. substitutiu 48 % 37,6 % 12 %
Trasplantament 2 % 3,5 % 2 %
CONCLUSIONS
El DAAT és una malaltia infradiagnosticada. El Registro facilita la coordinació
entre els diferents metges dedicats a aquesta malaltia, i l'accés a informació
actualitzada i la participació en projectes de recerca. Catalunya aporta el 12 %
dels malalts amb DAAT d’ Espanya. Les característiques de la població catalana
són semblants a les de la resta d’ Espanya i altres països, amb una proporció
superior de malalts amb tractament substitutiu.
25
EL FENOMEN DE LA PEEP INTRÍNSECA EN PACIENTS AMB
MALALTIA PULMONAR OBSTRUCTIVA CRÒNICA (MPOC) EN
FASE ESTABLE
Autors: Puy MC, Vigil L, Giner J, Freixas T, González M, Antón A, Casan P.
Institució: Departament de Pneumologia, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau,
Facultat de Medicina, UAB, Barcelona.
INTRODUCCIÓ
La pressió positiva al final de l’espiració (PEEPi) és un fenomen ben conegut en
pacients amb MPOC durant una agudització.Aquest fet s’ha associat a una major
atrapada aèria i a una sobrecàrrega addicional de la musculatura respiratòria.
Aquest fenomen no ha estat estudiat en pacients en situació estable. La seva
possible presència tindria importants implicacions terapèutiques en pacients
tractats amb ventilació no invasiva (especialment a l’hora de seleccionar el nivell
de PEEP).
OBJETIUS
Valorar la presència de PEEPi en pacients amb malaltia pulmonar obstructiva
crònica (MPOC) estable.
MATERIALS I MÈTODES
Es van estudiar 8 pacients diagnosticats d’MPOC amb intensa limitació al flux
aeri (FEV1 34 % [9]) en els que es va realitzar mesura dels volums pulmonars estàtics
segons la tècnica de la dilució d’heli. El càlcul de la PEEPi es va realitzar mitjançant
l’anàlisi simultània de les corbes de pressió esofàgica i flux, obtingudes i
analitzades de forma contínua mitjançant un processador de dades adequat
(Global Lab, Marlboro, EEUU). Es va realitzar una anàlisi de correlació entre el
nivell de PEEPi i la resta de variables funcionals respiratòries analitzades.
RESULTATS
VR (%) TLC (%) pH pO 2 pCO 2 PEEPi
(mm Hg) (mm Hg) (cm H2O)
Mitjana (SD) 150 (48) 95 (23) 7,41 (0,001) 68 (7) 44 (4) 3,3 (4)
No vam trobar una relació estadísticament significativa entre el nivell de PEEPi i
la resta de variables funcionals respiratòries analitzades.
CONCLUSIONS
La PEEPi de pacients amb MPOC amb intensa limitació al flux aeri en fase estable
és inferior a l’observada en els pacients aguditzats. Malgrat la limitació per la
grandària de la mostra, no observem relació entre el nivell de PEEPi i altres variables
funcionals respiratòries com l’atrapada aèria.
PÒSTERS I COMUNICACIONS - MPOC
24
RENDIMENT DE L´ESPUT ESPONTANI EN LA IDENTIFICACIÓ DE
LA COLONITZACIÓ BACTERIANA EN LA MALALTIA PULMONAR
OBSTRUCTIVA CRÒNICA (MPOC) ESTABLE
Autors: Marín A, Bonet G, García-Núñez M, Badorrey I, Morera J, Monsó E.
Institució: Servei de Pneumologia, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.
Badalona.
OBJECTIUS
Determinar les característiques microbiològiques de l’esput espontani o induït
en pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) en fase expectoradora
i no expectoradora.
MÈTODES
En una mostra de 32 pacients amb MPOC (31 homes; 32 fumadors) amb una
edat mitjana (DE) de 64 (7,6) anys, VEMS (FEV1) 1,6 (0,5), FEV1 % 63 (18 %),
FEV1/FVC 53 (10 %), es van recollir durant tres anys mostres simultànies d'esputs
espontanis i induïts en fase estable en les que es va realitzar cultiu bacterià
quantitatiu.
RESULTATS
De les 109 mostres que es van recollir, es van obtenir 54 esputs espontanis (50
%) i 100 esputs induïts (91 %). Es van obtenir ambdues mostres consecutivament
en 53 ocasions (50 %). No es van trobar diferències significatives en el grau de
Murray-Washington, ni en el nombre de cultius positius (75 %), ni en el tipus de
patogen aïllat (50 % Haemophilus sp., 4 % Pseudomonas aeruginosa, 29 % altres).
En 45/53 casos existia coincidència de patògens aïllats en ambdós tipus de mostra
(85 %). Es va comparar la microbiologia de l'esput induït en funció de la capacitat
de generar expectoració espontània. Els esputs induïts en pacients en fase
no expectoradora (n=47) no van mostrar diferències microbiològiques (70 % de
cultius positius, 55 % Haemophilus sp., 3 % Pseudomonas aeruginosa, 20 % altres)
respecte als recuperats de pacients en fase expectoradora (n=53).
CONCLUSIONS
En la identificació de la colonització bacteriana en el pacient amb MPOC sense
exacerbació, l'esput espontani i l’induït són tècniques equivalents. L'esput induït
permet la identificació de colonització bacteriana en dos terceres parts dels
pacients en fase no expectoradora.
26
ENS AJUDA EL PEAK-FLOW, LA CLÍNICA I EL TABAC EN EL CRI-
BRATGE DE L’MPOC?
Autors: Martínez García M, Borrel E, Leyva E, Montellá N, Rosell A, Mezquiriz X.
Institució: ABS Badalona 5. Badalona.
OBJECTIUS
Conèixer si l’alteració del peak-flow, la presència de símptomes respiratoris i el
consum de tabac són paràmetres útils per orientar el diagnòstic de l’MPOC.
PACIENTS, MATERIALS I MÈTODES
Estudi descriptiu transversal observacional realitzat en un Centre de Salut urbà
amb pacients de 40-69 anys, fumadors o exfumadors.
Es van mesurar els antecedents respiratoris segons l’HCAP, el consum de tabac,
un qüestionari de símptomes respiratoris, el peak-flow i espirometria amb prova
broncodilatadora.
RESULTATS
N:241 (de 317 pacients, 7 no van entrar per contraindicació, 69 pèrdues per no
acudir a l’espirometria). 79 % homes. Mitjana d’edat 56 anys. Eren MPOC ja coneguts
per HCAP l’11 %. L’espirometria va mostrar que el 20,6 % presentava obstrucció
al flux aeri (OFA). (Infradiagnòstic MPOC 46 %). El 54% eren exfumadors.
Presentaven un consum acumulat >30 paquets/any un 55,5% dels pacients. Van
presentar símptomes el *% de pacients i el 47,7% el peak-flow alterat. Els símptomes
més freqüents en fumadors i exfumadors són els sibilants. Hi ha associació
estadísticament significativa entre el consum de tabac, la clínica i el peak-flow
amb el fet de presentar OFA. El peak-flow presenta una sensibilitat del 80 %,
especificitat del 60 %, VPP del 34 % i VPN del 92 % per detectar OFA (essent la
prova gold-estàndard l’espirometria).
CONCLUSIONS
El consum de tabac i la clínica són paràmetres útils per orientar-nos en el
diagnòstic de l’MPOC. Davant un pacient fumador o exfumador amb un peakflow
normal podem descartar una MPOC en el 92% dels casos. L’alt VPN del peakflow
per detectar OFA (prova senzilla de realitzar a les nostres consultes), ens
permet estimar millor en quins pacients està indicat realitzar una espirometria
per al cribratge de l’MPOC.
* (Xifra pendent de determinar)
Suplements dels Annals de Medicina / VOL. 88 - SUPL 2 - Abril 2005 S2-21

27
DISFUNCIÓ MUSCULAR I ESTRÈS OXIDATIU AL DIAFRAGMA DE
PACIENTS AMB MALALTIA PULMONAR OBSTRUCTIVA
CRÒNICA (MPOC) GREU
Autors: Barreiro E, De la Puente B, Minguella J, Corominas JM, Serrano S, Gea J.
Institució: Servei de Pneumologia, Unitat de Recerca en Múscul i Aparell Respiratori
(URMAR), Departament de Patologia, Hospital del Mar, IMIM, UPF-UAB, Barcelona.
INTRODUCCIÓ
La disfunció muscular respiratòria participa en la limitació a l’exercici i pot facilitar
el fracàs ventilatori en els malalts amb malaltia pulmonar obstructiva crònica
(MPOC). Tant l’estrès oxidatiu com el nitrosatiu han estat proposats com a mecanismes
implicats en l’esmentada disfunció.
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquest estudi fou avaluar la presència i magnitud d’aquests dos fenòmens
en el diafragma de pacients amb MPOC.
MATERIALS I MÈTODES
Estudi de tipus cas-control, amb 7 subjectes amb funció pulmonar normal, 6
pacients amb MPOC moderada, i 6 més amb malaltia greu, tots ells tributaris de
resecció menor per càncer de pulmó localitzat. Obtenció de mostres del diafragma
costal durant la toracotomia. Detecció per Western-Blot i immunohistoquímica de
grups carbonil, adductes d’hidroxinonenal, enzims antioxidants, 3-nitrotirosina i sintetases
de l’òxid nítric (SON) en les mostres musculars.
RESULTATS
Els diafragmes dels pacients amb MPOC greu mostraren quantitats superiors de
grups carbonil i adductes d’hidroxinonenal que els dels controls (p≤0,05 en els dos
casos). A més, es va observar una correlació entre la quantitat dels primers i la gravetat
de la malaltia (mesurada pel FEV1) (r=-0,734, p

31
TABAC/CÀNCER
CONTINGUT PULMONAR D’AMIANT EN PACIENTS AMB
CÀNCER DE PULMÓ. ESTANDARDITZACIÓ DE LA TÈCNICA I
RESULTATS PRELIMINARS
Autors: Recuero R, Freixa A2 ,Cruz MJ, Majó J1 ,Morell F, Ferrer J.
Institucions: Servei de Pneumologia i 1Anatomia Patològica. HGU Vall d’Hebron,
Barcelona. 2Instituto Nacional de Seguridad e Higiene del Trabajo, Barcelona.
OBJECTIUS
L’objectiu del present estudi és estandarditzar un mètode de detecció de cossos
d’amiant (CA) en pulmó en un grup de pacients amb càncer de pulmó sotmesos
a cirurgia de resecció.
MATERIALS I MÉTODES
S’estudià un grup de 20 pacients de forma correlativa, edat mitjana: 61 anys
(r=38-82), 14 homes, 15 exfumadors amb una mitjana de 50,3 paquets/any
(r=15-90) i 5 no fumadors operats de càncer de pulmó (9 adenocarcinomes
[ADK], 6 carcinomes escamosos [CE], 2 carcinomes de cèl·lules grans, 1 fibrosarcoma,
1 bronquiol-alveolar i 1 carcinoide). Es varen obtenir mostres de lòbul
superior i inferior a partir de pneumectomies (3) i lobectomies (2). A tots els
pacients se’ls va realitzar de forma personal un qüestionari específic d’exposició
a amiant validat, amb valoració laboral, ambiental i domèstica.
Detecció de CA: 0,5 g de teixit pulmonar fresc es van sotmetre a digestió química
amb hipoclorit sòdic, centrifugació i filtració en filtres de cel·lulosa. El recompte
dels CA es va realitzar mitjançant microscopia òptica a 500 augments; els
valors s’expressen en CA/g de teixit sec.
RESULTATS
1) Es va calcular una recta de regressió entre massa pulmonar humida i seca amb
una r2 de 0,98. 2) 14 pacients varen tenir menys de 300 CA/g (2 absència de CA),
mentre que 2 varen tenir-ne >700 i 4 >1000. 3) Només 2 dels 6 pacients amb
>700 CA/g referien exposició a amiant. 4) Només 2 dels 6 pacients que referien
exposició varen tenir nivells de CA elevats (>1000). 5) Als pacients amb antecedents
d’exposició, la histologia del càncer va ésser: 4 CE, 1 de cèl·lules grans i un
ADK.
CONCLUSIONS
Els resultats obtinguts demostren que el mètode estandarditzat és vàlid per
detectar CA en teixit pulmonar. Un percentatge considerable de pacients amb
càncer de pulmó tenen valors elevats d’amiant en pulmó. L’exposició autoreportada
és poc sensible i específica per determinar el contingut pulmonar d’amiant.
PÒSTERS I COMUNICACIONS - TABAC/CÀNCER
30
TABAC I QUALITAT DE VIDA EN LA MALALTIA PULMONAR OBS-
TRUCTIVA CRÒNICA (MPOC)
Autors: Santiveri C, Díaz Carrasco FX1 ,Marín-Arguedas A, Miguel E, Espinalt M2 ,Calvet R,
Marín Ripoll JL.
Institucions: Servei de Pneumologia. 1Medicina de Família i 2Estadística. Hospital Dos de
Maig de Barcelona. Consorci Sanitari Integral.
OBJECTIUS
Determinar possibles diferències en la percepció de la qualitat de vida en relació amb la
salut entre el pacient amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) fumador actiu
i amb MPOC exfumador.
MÈTODES
Pacients amb MPOC, sense exacerbacions les 4 setmanes prèvies, van completar el St.
George´s Respiratory Questionnaire (SGRQ), específic per a patologia respiratòria, que
conté 3 escales de valoració: símptomes, activitat i impacte. El rang de puntuacions
oscil·la entre 0 (no alteració) i 100 (màxima alteració). Es va considerar exfumador tot
pacient amb evidència per entrevista d'abstenció de l’hàbit tabàquic superior a 6 mesos.
RESULTATS
Es van incloure 54 pacients amb MPOC, 77,8 % exfumadors, edat: 71,95±7,15, 98 %
homes, exposició tabàquica 63,35±34,39 paquets/any, FEV1 37,01±14,17 %, FEV1 postbroncodilatador
43,43±13,96 %. No hi havia diferències en l’edat, l’IMC, els paquets/any
o els valors espiromètrics entre el grup fumador i el no-fumador. El nombre d’exacerbacions
els darrers 6 mesos va ser superior al grup de fumadors, 2,27±2,24 versus
1,61±2,10, sense assolir significació estadística (p 0,36).
Fumador Exfumador p

33
Autors: Sánchez-Font A, Domínguez M, Rodríguez C, Broquetas JM, Gea J,
Orozco-Levi M.
Institució: Unitat de Tractament de Tabaquisme, Servei de Pneumologia.
Hospital del Mar. Unitat de Recerca Muscular i Respiratòria, IMIM. UPF. Barcelona.
INTRODUCCIÓ
L’exposició al tabac es quantifica fàcilment per mitjà de qüestionaris autoadministrats
o per entrevista. No obstant això, es desconeix la magnitud de l’error en
el resultat d’aquests qüestionaris en fumadors hospitalitzats i que podrien ser
candidats de tractament especialitzat del tabaquisme.
MÈTODES
Es va realitzar un estudi epidemiològic de tall transversal. L’instrument de mesura
va ser un qüestionari sistemàtic (7 Core Questions WHO, modificat i
Fagerström) realitzat mitjançant entrevista individual a tots els pacients ingressats
en serveis de Pneumologia, Medicina Interna i Digestologia. Es va analitzar
el resultat del qüestionari en relació els nivells de CO exhalat quantificats mitjançant
tècnica de cooximetria expiratòria (Micromedical; Rochester, England).
RESULTATS
Es van incloure en l’estudi un total de 64 pacients (més del 80% del màxim teòric).
L’absència o abstinència de tabaquisme actiu declarat (

37
DETECCIÓ DE MUTACIONS K-ras EN MOSTRES DE PUNCIÓ
BRONQUIAL
Autors: Fortuna AM, Burgués C, Rico N1 ,Puzo MC, Castella J, Blanco I, Mora J1 .
Institució: Servei de Pneumologia, Unitat de Broncologia i 1Servei de
Bioquímica, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.
INTRODUCCIÓ
La mutació en el codó 12 del gen K-ras en el càncer de pulmó varia del 25 % al
48 % amb resultats diferents segons el tipus histològic i la mostra bronquial
(biòpsia, BAS, punció) analitzada.
OBJECTIUS
Avaluar la sensibilitat i l’aplicació diagnòstica de la detecció de mutacions K-ras
en mostres de material bronquial, obtingut per punció aspirativa bronquial (PB)
amb agulla fina, durant la broncoscòpia de pacients amb sospita de càncer de
pulmó, i analitzar la correlació amb el diagnòstic citològic.
MATERIALS I MÈTODES
Es varen analitzar 18 mostres de material bronquial obtingudes per PB, de
pacients amb sospita clínica i/o radiològica de càncer de pulmó per estudi
citològic i per a la detecció de mutacions en el codó 12 del gen K-ras mitjançant
la tècnica dels polimorfismes dels fragments de restricció (RFLP/PCR) per l’enzim
BstNI en productes amplificats per PCR, segons mètode estàndard (detecció d’1
al·lel mutat en 100 normals) i mètode enriquit (detecció d’1 al·lel mutat en
100.000 normals. J. Mora et al. Química Clínica 2004; 23: 20-24). El material de PB
es va obtenir per rentat de l’agulla de punció, després de processar la mostra per
citologia.
RESULTATS
En 10 de les 18 mostres analitzades es va fer el diagnòstic citològic de càncer de
pulmó amb la següent distribució: 5 carcinomes de cèl·lula gran, 2 adenocarcinomes,
1 adenocarcinoma metastàtic de còlon i 2 carcinomes de cèl·lula petita.
En 3 carcinomes de cèl·lula gran i 1 adenocarcinoma primari es va detectar la
mutació K-ras. No es van detectar mutacions en la resta de mostres (S: 40 %, E:
100 %). El VPP i el VPN van ser de 100 % i 57 %, respectivament.
CONCLUSIONS
La detecció de la presència d’una mutació del gen K-ras en una mostra de material
bronquial obtinguda per PB broncoscòpica és una tècnica sensible de detecció
de malignitat i té una bona correlació amb el diagnòstic citològic de càncer
de pulmó.
39
UTILITZACIÓ DE LA TOMOGRAFIA D’EMISSIÓ DE POSITRONS
EN EL DIAGNÒSTIC I L’ESTADIFICACIÓ DEL CÀNCER DE PULMÓ
Autors: Consola B, Tàrrega J, Torrella M, Simó M1 ,Rami R2 ,Serra M2 ,Belda J2 ,Barbeta E.
Institucions: Hospital General de Granollers. 1CETIR Unitat PET. 2Hospital Mútua de Terrassa
INTRODUCCIÓ
La tomografia d’emissió de positrons (TEP) és una nova tècnica diagnòstica que proporciona
informació sobre l’activitat metabòlica cel·lular i que recentment s’ha implementat en el
diagnòstic i estadificació del càncer de pulmó.
OBJECTIUS
Descriure l’experiència preliminar en la utilització de la TEP en el diagnòstic i estadificació del
càncer de pulmó en un hospital general.
MÈTODES
S’han analitzat de forma prospectiva les TEP realitzades de gener a desembre de 2004. S’ha
considerat positiva la TEP que mostrava intensa captació del traçador i s’informava com suggestiva
de procés neoplàsic. El resultat es va confirmar per biòpsia/citologia o per evidència
clínica i radiològica aclaparadora de malignitat.
RESULTATS
Al llarg del 2004 s’han realitzat TEP a 40 pacients (9 dones i 31 homes), edat mitjana 66 anys
(39–83).En 23 casos (7 dones i 16 homes),la TEP es va realitzar per al diagnòstic de nòduls o masses
pulmonars d’una grandària entre 1,5 i 5 cm (grup diagnòstic) i en 17 casos (16 homes i 1
dona) per estadificació de càncer de pulmó no de cèl·lula petita diagnosticat prèviament (grup
estadificació). Dels 23 pacients del grup diagnòstic: 16 van tenir una TEP positiva; en 12 es va
confirmar malignitat (vertaders positius) i en els 4 restants es va excloure (falsos positius).En cap
dels 7 pacients amb TEP negatives es va diagnosticar malignitat (vertaders negatius). Dels 17
pacients del grup estadificació, 7 van mostrar captació localitzada en la lesió primitiva, 3 van
mostrar captació intratoràcica diferent de la de la lesió primitiva (mediastínica) i 7 van mostrar
captació extratoràcica suggestiva de metàstasis cerebrals, òssies i suprarenals. Dels 7 pacients
amb TEP localitzada,4 es van sotmetre a tractament quirúrgic, 1 va presentar metàstasi cerebral,
1 va ser N2 a la mediastinoscòpia,i l’altre es va considerar no operable per funció pulmonar.Dels
3 pacients amb captació intratoràcica, 2 van ser sotmesos a mediastinoscòpia, que no va confirmar
l’existència d’afectació neoplàsica del mediastí; el pacient restant presentava cardiopatia
greu que desaconsellava l’exploració quirúrgica. Per últim, l’evolució clínica dels 7 pacients amb
TEP suggestiva de disseminació metastàtica va confirmar aquestes troballes.
CONCLUSIONS
1) La tomografia d’emissió de positrons és una tècnica de gran utilitat per descartar malignitat
en la caracterització de nòduls i masses pulmonars.2) En l’estadificació del càncer de pulmó no
de cèl·lula petita, la TEP s’ha mostrat útil en la detecció de disseminació extratoràcica.
PÒSTERS I COMUNICACIONS - TABAC/CÀNCER
38
SIGNES D'APOPTOSI MUSCULAR EN PACIENTS AMB CÀNCER
DE PULMÓ EN ESTADIS LOCALITZATS
Autors: Martínez-Llorens JM, Ferrer MD, Minguella J, Barreiro E, Orozco-Levi M,
Lloreta J, Gea J.
Institució: Servei de Pneumologia, Cirurgia Toràcica i Patologia. Unitat de
Recerca en Múscul i Aparell Respiratori (URMAR), Hospital del Mar, IMIM, UPF-
UAB, Barcelona.
INTRODUCCIÓ
La caquèxia (pèrdua de massa muscular i massa grassa) s'associa a diferents processos,
entre els que destaquen les neoplàsies avançades, sobre tot de tracte
gastrointestinal i de pulmó. Entre els mecanismes invocats per la pèrdua de
massa muscular hi ha l'apoptosi. Es desconeix en quin punt de l’evolució del càncer
apareix aquest trastorn. La seva detecció precoç podria tenir implicacions
terapèutiques.
OBJECTIUS
L'objectiu del present estudi va ser avaluar la presència de signes d'apoptosi als
músculs de pacients amb càncer de pulmó en fases relativament inicials.
MATERIALS I MÈTODES
Es van obtenir mostres del múscul quàdriceps (vastus lateralis) en 7 voluntaris
sans i 6 pacients amb càncer de pulmó en estadis I i II, sense altra comorbilitat i
amb correcte estat nutricional (BMI>20 kg/m2 ). L'apoptosi es va avaluar per la
tècnica clàssica de TUNEL (immunohistoquímica) i microscopia electrònica.
RESULTATS
Es va observar un increment dels signes ultraestructurals tant precoços (53 %,
p

41
Autors: Serra-Batlles J, Serrano M, Comas ML, Roca S, Arnau A, Colomer M,
Nogués RM, Sadurní J.
Institució: Hospital General de Vic.
OBJECTIUS
L’objectiu principal d’aquest estudi va ser comparar l’eficàcia dels diferents tractaments
utilitzats en una consulta especialitzada.
MATERIALS I MÈTODES
A tots els pacients en fase de preparació segons el test de Richmond se’ls donava
un consell estructurat i se’ls oferia la possibilitat d’escollir entre diferents tractaments:
substituts de Nicotina (TSN), Bupropion (BPR) o BPR i TSN combinats i
Termoestimulació (TE). L’eficàcia dels tractaments va ser valorada a partir de l’entrevista
amb el pacient als 3 i 6 mesos i mitjançant la determinació de CO en aire
espirat als 12 mesos.
RESULTATS
Des de gener de 2002 fins novembre de 2004 s’ha realitzat la intervenció a 121
pacients, d’una mitjana d’edat de 40,8 anys (DE 10,1) i dels quals 67 (54,6%) eren
dones. D’ells un 20,7% van rebre TSN, un 28,1% BPR o BPR+TSN i un 51,2% TE.
L’abstinència puntual als 12 mesos de seguiment segons el tractament escollit
va ser del 33,3% per al TSN, del 35,7% per al BPR o combinació i del 35,7% per a
la TE. En ajustar un model de regressió de COX amb les variables sexe, edat i puntuació
obtinguda en el test de Fagerström no es van observar diferències estadísticament
significatives en el risc de recaiguda entre els diferents tractaments.
CONCLUSIONS
Els percentatges de deshabituació tabàquica dels pacients atesos a la nostra
consulta són similars als descrits en la bibliografia. No s’observen diferències significatives
en l’eficàcia dels diferents tractaments.
43
S2-26
COMPARACIÓ DE L’EFICÀCIA DELS DIFERENTS TRACTAMENTS
DE DESHABITUACIÓ TABÀQUICA EN UN HOSPITAL COMARCAL
ESTUDI DE LA PREVALENÇA DE FUMADORS RECALCITRANTS
EN UN COL·LECTIU “EXEMPLAR”
Autors: De Souza-Galvão ML, Jiménez-Fuentes MA, Altet MN, Milà C, Solsona J,
Barrios M, Mata MC, Alcaide J.
Institució: Consulta de Tabaquisme de la Unitat de Prevenció i Control de la
Tuberculosi de Barcelona.
INTRODUCCIÓ
Els professors es consideren un col·lectiu exemplar pel seu important paper als
programes d’educació per la salut, en especial amb relació al tabaquisme.
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquest estudi va ser conèixer el grau de motivació per l’abandó i la
prevalença de fumadors recalcitrants en un grup de docents.
PACIENTS I MÈTODES
Es tracta d’un estudi epidemiològic observacional prospectiu realitzat a docents
que acudeixen al nostre centre per reconeixement mèdic previ a la seva incorporació
al sistema públic d’ensenyament. Es va fer en forma d’un qüestionari
autocontestat de tipus test de respostes múltiples; amb la realització de cooximetria
en aire espirat i el consentiment informat per la utilització de les dades.
Definició de fumador recalcitrant: fumadors de més de 25 anys d’edat amb un
consum igual o superior a les 15 cigarretes diàries durant un mínim de 5 anys
que mai han intentat deixar de fumar i no ho pensen fer els propers 6 mesos. Les
dades es van analitzar amb el programa EPIINFO 2002.
RESULTATS
Es van incloure 1.815 docents amb una prevalença de fumadors del 33,6 %. El
consum va ser igual o superior a 15 cigarretes diàries en al 20,5 % dels docents.
Quant a les fases: precontempladors 55,7 %; contempladors 43 %; en preparació
0,2 % i en acció 1 %. Dels 339 precontempladors, 53 (8,7 % del total de fumadors)
eren fumadors recalcitrants.
CONCLUSIONS
La prevalença de precontempladors i fumadors recalcitrants és molt alta en
aquest col·lectiu que hauria de ser exemplar quant als hàbits de salut. És necessari
estimular l’abandó de l’hàbit tabàquic als docents per millorar els resultats
dels programes d’educació per la salut dirigits al tabaquisme.
PÒSTERS I COMUNICACIONS - TABAC/CÀNCER
42
Suplements dels Annals de Medicina / VOL. 88 - SUPL 2 - Abril 2005
CONSUM DE TABAC EN ELS ADOLESCENTS D’EDUCACIÓ
SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA DE LA COMARCA D’OSONA.
INFLUÈNCIES PARENTALS I SOCIODEMOGRÀFIQUES
Autors: Serra-Batlles J, Yánez A, López R, Roger N, Arnau A, Roura P.
Institució: Hospital General de Vic.
OBJECTIUS
L’objectiu principal d’aquest estudi va ser conèixer la prevalença de consum de
tabac, la distribució per sexes i l’edat d’inici entre els escolars de tercer i quart
d’ESO. L’objectiu secundari va ser analitzar l’associació entre hàbit tabàquic i factors
parentals i sociodemogràfics.
MATERIALS I MÈTODES
La mostra de l’estudi van ser 20 centres que imparteixen educació secundària
obligatòria a la comarca d’Osona (Barcelona). Es va utilitzar un qüestionari autoadministrat
que contenia les següents dades: consum de tabac, edat d’inici, freqüència
de consum, tipus de centre (públic o concertat), sexe, edat, convivència,
població, utilització del menjador escolar i si habitualment menjaven o sopaven
sols al seu domicili.
RESULTATS
Un total de 2.208 alumnes van participar a l’estudi (91% de participació). La mitjana
d’edat va ser de 15,5 anys. Un 20% dels adolescents es van declarar fumadors,
un 5% exfumadors mentre que un 34% ho havia provat alguna vegada. No
es van observar diferències significatives entre nois i noies respecte l’hàbit tabàquic.
En l’anàlisi univariada les variables que es van mostrar associades significativament
al consum de tabac van ser: major d’edat, municipi rural vs. urbà, centre
públic vs. concertat, l’estructura familiar monoparental vs. biparental i no realitzar
els àpats amb la família.
CONCLUSIONS
L’hàbit tabàquic entre els adolescents del nostre àmbit, actualment, és elevat.
Segons els nostres resultats l’estructura i dinàmica familiar influirien en el consum
de tabac en l’adolescència.

45
INFECCIONS
PNEUMÒNIA ADQUIRIDA A LA COMUNITAT (PAC) FINE V: PER-
FIL CLÍNIC I EVOLUCIÓ DE PACIENTS INGRESSATS I NO INGRES-
SATS A LA UNITAT DE CURES INTENSIVES
Autors: Valencia M1 ,Badia JR1 ,Cavalcanti M1 ,Marcos MA3 ,Garcia E2 ,Mensa J2 ,
Ferrer M1 ,Aldabó I1 ,Torres A1 .
Institució: 1UVIR-Servei de Pneumologia, 2Servei de malalties infeccioses, 3Servei de microbiología, Hospital Clínic, Barcelona.
INTRODUCCIÓ
La classe V de la classificació de Fine en PAC identifica pacients amb un risc elevat
de mortalitat. No obstant això, no tots requereixen ingrés a la Unitat de Cures
Intensives (UCI). En aquest grup d’alt risc no hi ha informació clara sobre els perfils
clínics i l’evolució dels pacients ingressats vs. els que no requereixen ingrés a
la UCI.
OBJECTIUS
Identificar el perfil clínic i el pronòstic dels pacients amb PAC Fine V que requereixen
ingrés a la UCI i comparar-lo amb els que no ingressen a la UCI.
MÈTODES
Es van estudiar prospectivament, des de 1996 fins 2003, pacients adults, no
immunodeprimits, amb el diagnòstic de PAC Fine V ingressats al nostre hospital.
L’ingrés a la UCI va anar a càrrec del metge de l’equip encarregat.
RESULTATS
Vam identificar 457 pacients amb PAC Fine V (edat 79±11), dels quals 92 (20 %)
van ser ingressats a la UCI. Es van trobar diferències significatives (p0,001) va ser l’únic
predictor independent de PAV. Els nivells sèrics de citocines a l’ingrés no van ser
predictors de PAV. Els nivells sèrics d’IL-6 (p=0,019) i IL-8 (p=0,036) a l’inici de la
PAV van ser més elevats en els que no van respondre al tractament. A més, els
nivells sèrics a l’ingrés de TNF-alfa (p=0,043), IL-6 (p=0,027) i IL-8 (p=0,011) van
ser més elevats en els que van morir, així com els nivells sèrics a l’inici de la PAV
de TNF-alfa (p=0,006) i IL-6 (p=0,012). La mortalitat a la Unitat de Cures
Intensives va ser del 23 % en casos i controls. La manca de resposta al tractament
antimicrobià va ser l’únic predictor independent de mortalitat en pacients amb
PAV (OR 22, p=0,001).
CONCLUSIONS
La gravetat de la lesió al cap i coll està associada amb la PAV. Encara que la
pneumònia no va influir en la mortalitat, la manca de resposta al tractament va
predir independentment la mortalitat en aquests pacients. Encara que la major
resposta inflamatòria no discrimina pacients de risc per a PAV, sí que s’associa a
manca de resposta al tractament i a mortalitat.
NOTA
Finançat per Red GIRA-ISCIII-03/063, Red Respira-ISCIII-RTIC-03/11, Beques ERS i
IDIBAPS.
Suplements dels Annals de Medicina / VOL. 88 - SUPL 2 - Abril 2005 S2-27

47
Autors: Vallès X1,3 ,Flannery B2 ,Roca A3 ,Mandomando I2 ,Sigaúque B4 ,Sanz S3 , Schuchat A2 ,Levine M5 ,
Soriano-Gabarró M2 i Alonso P3 .
Institucions: 1Institut Clínic de Pneumologia i Cirurgia Toràcica, Hospital Clínic, Barcelona; 2Centers for Disease Control and Prevention, Atlanta GA (EEUU); 3Centre de Salut Internacional, Hospital Clínic,
Barcelona; 4Centro de Investigação em Saúde de Manhiça, Manhiça (Moçambic); 5Center for Vaccine
Development, Baltimore MD (EEUU).
INTRODUCCIÓ
És important descriure els serotips capsulars prevalents en una àrea geogràfica abans de determinar la
formulació més adequada d’una vacuna conjugada antipneumocòccica. Fins ara, disposem de poques
dades que provinguin d’àrees rurals de l’Àfrica subsahariana, on la càrrega de malaltia pneumocòccica
és elevada.
OBJECTIUS
Descriure i comparar la distribució de serotips i la sensibilitat als antimicrobians de soques invasives
i de la nasofarinx d’S. pneumoniae en infants d’una àrea rural de Moçambic.
MÈTODES
Les soques invasives van ser recuperades de forma retrospectiva, de nens menors de 15 anys ingressats
al Servei de Pediatria de l’Hospital del Districte rural de Manhiça, des de l’agost de 2002 fins al juliol de
2003. Els aïllats nasofaringis es van obtenir a partir d‘un estudi transversal realitzat en el mateix hospital
en nens menors de 5 anys atesos a les consultes externes amb malaltia lleu o moderada,durant els mesos
de març i abril de 2003. Els serotips i la susceptibilitat als antibiòtics es van determinar mitjançant procediments
estàndard.
RESULTATS
Els dos serotips més prevalents entre les soques invasives foren els tipus 1 (40 % de 88 serotipats) i 5 (10
%), els quals eren rars entre els aïllats de la nasofarinx. Comparats amb els aïllats invasius, els aïllats de la
nasofarinx estaven més representats en els serotips inclosos en la vacuna heptavalent que conté els serotips
19F, 23F, 6B, 14, 4, 9V i 18C (49 % vs. 20 %, p

51
ESTRATÈGIES PER MILLORAR EL COMPLIMENT DEL TRACTA-
MENT DE LA INFECCIÓ TUBERCULOSA EN POBLACIÓ IMMI-
GRANT RECENT A BARCELONA. COMPARACIÓ DE DUES PAU-
TES: 6H/3RH
Autors: Jiménez-Fuentes MA, Altet MN, Souza ML, Milà C, Solsona J, Alcaide J.
Institució: Unitat de Malalties del Tòrax. Barcelona.
INTRODUCCIÓ
Els casos de tuberculosi (TB) diagnosticats en població immigrant han augmentat
en els últims anys. El tractament dels infectats (IT) contribuiria al control de la
TB en aquest col·lectiu. Les pautes de tractament de la infecció tuberculosa (TIT)
habituals són difícils de complir per la seva llarga durada. Les pautes curtes
podrien millorar l'adherència.
OBJECTIUS
Estudiar la tolerància, adherència i compliment de dues pautes de TIT: isoniacida
6 mesos (6H) vs. isoniacida + rifampicina durant 3 mesos (3RH).
PACIENTS I MÈTODES
Immigrants recents diagnosticats al nostre centre d'IT amb criteris de TIT i procedents
de zones d'alta prevalença de TB.
Estudi prospectiu. Assignació de pauta aleatoritzada i seguiment mensual amb
valoració de tolerància, presència d'efectes secundaris i compliment (determinació
de metabòlits de n-acetilisoniacida a l’orina). Inclusió des d'abril de 2001.
RESULTATS
Inclusió de 504 casos; 351 homes (69,9 %) i 153 dones (30,4 %), amb edat de
26±5,5 anys (rang 12-40 anys). El 97,6 % immigrants econòmics i el 60,1 % en
situació administrativa irregular. Procedència: estudis de contacte TB 166 (32,9
%) i 338 de cribratges (67,1 %). Procedència geogràfica: Amèrica Central i del Sud
47,8 %, Àfrica 29,6 %, Àsia 22,6 % i Europa de l’Est 4,8 %. Distribució per pautes:
6H: 249 individus (49,4 %) i 3RH 254 (50,4 %). Compliment total 60,7 %. El compliment
de la pauta 3RH va ser significativament superior (69,3 %) a la de 6H
(52,2 %) (p 0,0004). No hi ha diferències respecte a hepatotoxicitat ni efectes
secundaris entre ambdues pautes. Les variables associades a incompliment van
ser: diagnòstic per cribratge (OR 1,8, p 0,007), situació administrativa irregular
(OR 1,4, 0,004), atur (OR 1,7, 0.007) i baix nivell educacional (OR 2,8, 0,002).
CONCLUSIONS
La pauta 3RH és una alternativa ben tolerada que millora l’adherència al TIT en
el col·lectiu immigrant.
PÒSTERS I COMUNICACIONS - INFECCIONS
52
RELACIÓ ENTRE L’ACOMPLIMENT DEL TRACTAMENT DE LA
TUBERCULOSI I LA MODALITAT DE CONTROL DEL MALALT
Autors: De Souza-Galvão ML, Altet MN, Jiménez-Fuentes MA, Milà C, Lozano P,
Solsona J, Alcaide J.
Institució: Unitat de Prevenció i Control de la Tuberculosi de Barcelona.
INTRODUCCIÓ
La curació del malalt tuberculós és la mesura més important pel control de
l’endèmia tuberculosa. L’objectiu d’aquest estudi és comparar els resultats finals
del tractament de la tuberculosi amb 3 modalitats diferents de control de
malalts.
MÈTODES
Es van revisar les declaracions de malalts tuberculosos adults (més de 14 anys)
de Catalunya notificats entre els anys 1999 i 2003. Es van excloure els pacients
que encara no havien finalitzat el tractament al moment de l’estudi i aquells en
què no es va poder conèixer el resultat final del tractament o alguna variable
rellevant.
RESULTATS
Es van incloure 6.837 malalts que es van agrupar en 3 modalitats: 5.663 en TAS
(tractament autoadministrat estàndard): autoadministrat amb controls clínics
mensuals o bimensuals, medicació obtinguda amb receptes; 594 en TDO (tractament
directament observat): visualització directa de la presa de la medicació
per part del sanitari que la proporciona; 580 en TEV (tractament estrictament
vigilat): autoadministrat amb seguiment clínic actiu, medicació gratuïta i controlada,
control del metabòlits d’orina, estratègies de seguiment actiu i mesures de
recuperació d'incomplidors).
Les variables associades amb un tractament insatisfactori van ser: el TAS, el sexe
masculí, l'edat superior a 45 anys, les formes extrapulmonars, l’ús de drogues per
via parenteral i ser VIH positiu.
La taxa d’acompliment trobada en aquest període va ser del 94,2 % en el TEV, del
90,6 % en el TAS i del 80,7 % en el TDO.
CONCLUSIONS
El TEV és el que aconsegueix major taxa d’acompliment. Els resultats del TDO
s’expliquen per una major proporció de variables associades amb un resultat
insatisfactori en aquest grup de malalts.
Suplements dels Annals de Medicina / VOL. 88 - SUPL 2 - Abril 2005 S2-29

54
Autors: Pallero M, Perich D, Muñoz X, Martí S, Lozano L, Ferrer J, Morell F.
Institució: Servei de Pneumologia, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.
OBJECTIUS
Analitzar l’evolució dels pacients amb paràlisis frèniques postquirúrgiques que han
necessitat ventilació mecànica no invasiva domiciliària (VMNID) pel seu tractament.
PACIENTS I MÈTODES
S’estudiaren 12 pacients (6 dones i 6 homes, amb edat mitjana de 56,5 anys) en els
quals, després de cirurgia cardíaca (3 pacients) o pulmonar (9 pacients), es va objectivar
mitjançant criteris clinicoradiològics fallida diafragmàtica (unilateral en 8
casos i bilateral en els 4 restants). Per aquest motiu, es va decidir iniciar VMNID (ventilador
volumètric en 3 casos i de pressió en 9, en tots l’accés va ser per via nasal).
Després de l’alta hospitalària, els pacients eren controlats al mes, als tres mesos i,
posteriorment, cada sis mesos. En aquests controls es realitzava una valoració clínica,
un estudi funcional i gasometria arterial i, cada 6 mesos, pulsioximetria nocturna
(aire ambient) i estudis radiològics.
RESULTATS
En 11 dels 12 malalts es va objectivar millora i es va acabar retirant la VMNID; un
dels malalts va ser exitus estant en tractament amb VMNID.
A la Taula següent es mostren les característiques basals dels pacients en el
moment d’iniciar la ventilació i en el moment de la seva retirada.
El temps mitjà de tractament amb VMNID fins la seva retirada va ser de 193±175,85
dies.
CONCLUSIONS
La VMNID és útil com a tractament de la paràlisi frènica (uni o bilateral) postquirúrgica.
Es considera un tractament provisional i, segons la nostra experiència, en
cap cas ha estat un tractament definitiu.
S2-30
MISCEL·LÀNIA
UTILITAT DE LA VENTILACIÓ MECÀNICA NO INVASIVA
DOMICILIÀRIA (VMNID) EN LA PARÀLISI FRÈNICA POST-
QUIRÚRGICA
Inici Retirada
% FEV 1 41,02 ± 17,27 67,02 ± 14,23
% FVC 39,62 ± 16,52 67,91 ± 12,57
FEV 1 % 78,72 ± 20,59 78,98 ± 12,44
pO 2 (AA) 62,91 ± 11,71 80,70 ± 6,08
pCO 2 (AA) 56,45 ± 13,06 39,60 ± 4,90
CT90 - 4,11 ± 4,74
PÒSTERS I COMUNICACIONS - MISCEL·LÀNIA
53
Suplements dels Annals de Medicina / VOL. 88 - SUPL 2 - Abril 2005
PREVALENÇA DE LA SÍNDROME D’APNEES-HIPOAPNEES OBS-
TRUCTIVES DEL SON EN PACIENTS AMB HIPERTENSIÓ ARTE-
RIAL REFRACTÀRIA. EFECTE DEL TRACTAMENT AMB CPAP EN
LA TENSIÓ ARTERIAL
Autors: Masdéu MJ1 ,Ferrer A1 ,Almirall J2 , López T2 ,Martínez-Ocaña JC2 ,Arranz M1 ,Prats T2 ,García M2 ,Marín A1 .
Institucions: 1Servei de Pneumologia i 2Servei de Nefrologia. Hospital de Sabadell. Institut Universitari
Parc Taulí (UAB), Sabadell.
ANTECEDENTS
Estudis previs han constatat una elevada prevalença de la síndrome d’apnees-hipoapnees obstructives
del son (SAHOS) en pacients amb hipertensió arterial refractària (HTAR), i que el tractament amb CPAP
contribueix en el control de la tensió arterial (TA).
MÈTODES
Hem avaluat 42 pacients derivats d’una consulta especialitzada en hipertensió arterial, diagnosticats
d’HTAR i no seleccionats per sospita clínica de trastorn respiratori del son. S’han estudiat amb monitoratge
ambulatori de la TA durant 24 hores (MAPA-24h, Spacelabs 90217) i poligrafia respiratòria (Sibelhome
300). L’HTAR s’ha definit com una TA mitjana >135/85 mm Hg durant el període diürn de la MAPA-24h i/o
una TA mitjana >129/75 mm Hg del període nocturn, amb una combinació de tres o més fàrmacs hipotensors
a dosis plenes, un diürètic inclòs. La SAHOS s’ha definit com un índex d’apnea-hipoapnea superior
o igual a 10. Els pacients diagnosticats de SAHOS han iniciat tractament amb CPAP, independentment del
grau de somnolència diürna. Als 3 mesos, i sense canvis en el tractament farmacològic, s’ha repetit la
MAPA-24h.
RESULTATS
El grup d’estudi estava format per 28 dones i 14 homes (edat 59,3±8,5 anys; BMI: 32,7±5,3 kg/m2 ;nombre
de fàrmacs 4,2±0,9; duració de l’HTA 13,1±8,7 anys). La TA mitjana de la MAPA-24h, del període diürn i del
nocturn ha estat 143,5/82,8, 146,1/85,5, i 138,4/77, 1 mm Hg, respectivament. Vint-i-cinc pacients han estat
diagnosticats de SAHOS (prevalença, 60 %; IAH, 32,6±16,7), només 13 (52 %) tenien somnolència diürna significativa
(Epworth >11). Han completat 3 mesos de CPAP nasal 17 malalts. No hi havia diferències en l’edat,
el BMI, el nombre de fàrmacs i el temps d’evolució de l’HTA entre els pacients amb i sense SAHOS. La Taula
següent mostra els valors de la TA mitjana abans i després del tractament amb CPAP.
MAPA-24h TA diürna TA nocturna
Abans CPAP 145/86 148/89 138/80
Després CPAP 140/81 143/84 136/76
P 0,226/0,034 0,174/0,032 0,557/0,098
CONCLUSIONS
La prevalença de la SAHOS en pacients amb HTAR de la nostra sèrie ha estat elevada (60 %), però inferior
a la referida en altres estudis. Sols la meitat dels pacients amb SAHOS tenien somnolència diürna significativa.
Els pacients tractats amb CPAP han mostrat una disminució de la TA del període diürn i nocturn.
55
L’ÚS DEL TRACTAMENT AMB PRESSIÓ CONTINUA POSITIVA
(CPAP) ALS 3 MESOS COM A PREDICTOR DEL COMPLIMENT A
LLARG TERMINI
Autors: Puy MC, Morante F, Farré A, Carreras M, Miralda R, Cáliz A, Mayos M.
Institució: Departament de Pneumologia, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Facultat de Medicina, UAB,
Barcelona.
INTRODUCCIÓ
El control del tractament crònic amb pressió continua positiva (CPAP) del pacient amb la síndrome d’apnea
hipopnea del son (SAHOS) provoca la saturació dels centres de referència. El seguiment a llarg termini d’aquest
malalts s’hauria de poder fer fora de les unitats especialitzades.
OBJECTIUS
Analitzar el compliment i els efectes secundaris a llarg termini del tractament amb CPAP i la capacitat predictiva
sobre aquests en la visita als tres mesos.
MÈTODES
S’han revisat les prescripcions de CPAP realitzades entre gener de 1999 i desembre de 2001 i s’han analitzat
el compliment objectiu mitjançant comptador horari i els efectes secundaris en els mesos 1, 3, 12 i 24
des de l’inici del tractament.
RESULTATS
Dels 542 malalts inclosos (edat: 58±11 anys, IAH: 52±20, Epworth:15±5), 30 (5,5 %) es van derivar per seguiment
a l’hospital de procedència, en 48 (8,9 %) es va retirar el tractament per incompliment i en 15 (2,6 %)
per millora o altres tractaments .
El compliment va ser ≥4h/dia en el 83,7 % dels pacients controlats en el 3er mes, del 89 % en el 12è i del 93,6
% en el 24è. Si considerem com no complidors els malalts no controlats, es redueix al 64 %, 61 % i 65 %, respectivament.
En la taula es presenten les dades corresponents als efectes secundaris en cada un dels controls.
Congestió nasal (%) Sequedat oral (%) Problemes cutanis (%) Dificultat per
respirar (%)
1er mes 27,4 27,3* 26* 20,1*
3er mes 26,2 19,8 15,5 10,1
12è mes 23,1 17,5 6,9 9,5
24è mes 19,9 14,6 5,7 9
*Diferències significatives només entre el 1er mes i els següents
En l’anàlisi de regressió logística, el compliment en el 3er mes va ser l’única variable predictora del compliment
a llarg termini (p

56
DETERMINACIÓ INDIRECTA DE LA PRESSIÓ ARTERIAL PULMO-
NAR MITJANÇANT ECODÒPPLER VENOSA TRANSCUTÀNIA
Autors: Blanco I, Belda J, Casan P.
Institució: Servei de Pneumologia, Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, Barcelona.
INTRODUCCIÓ
El procediment de referència per a determinar la pressió arterial pulmonar (PAP) és el cateterisme
dret. A la clínica, s’utilitza de forma habitual l’ecografia cardíaca, la qual presenta certes limitacions
si s’aplica a pacients amb pneumopatia per mala finestra ecogràfica. Les mitjanes dels
valors de PAP per hemodinàmica en el nostre àmbit són de 12,3 (+/- 3,6) mm Hg. Matsuyama et
al (ERJ 2001) proposen un nou procediment basat en la corba de velocitat del retorn venós que
deriva a la vena cava superior.
OBJECTIUS
Determinar el valor mitjà de la PAP en un grup d’individus sans mitjançant el procediment de
Matsuyama et al.
MATERIALS I MÈTODES
Es van avaluar consecutivament 12 voluntaris sans (5 homes i 7 dones) amb edat mitjana de 37
anys. Cap d’ells era fumador i es van excloure les malalties conegudes que poguessin augmentar
la PAP. El procediment consisteix, breument, en tot situant el subjecte en decúbit supí amb el coll
hiperextès i lateralitzat cap al costat contrari al qual es mesura, amb un ecògraf Hitachi EUB 525 i
fent servir una sonda de 3,5 MHz, es localitza en mode B la vena jugular interna i se segueix fins a
superar en un centímetre la unió amb la subclàvia; el punt d’interès sol localitzar-se en una vista
transversal en el terç mig de la fossa supraclavicular i amb el punter de la sonda dirigit a l’espatlla
contralateral.Fent servir el Doppler color se segueix el trajecte descrit fins a localitzar el punt desitjat.
En aquest punt i fent servir el Doppler d’ona polsada es mou la sonda fins a obtenir la millor
visualització de la corba de velocitats. S’obtenen uns cinc cicles idèntics morfològicament i es procedeix
a l’estimació de la PAP a través de la relació de velocitats (màxima velocitat de la corba
diastòlica venosa/màxima velocitat de la corba sistòlica). La durada de la prova és d’uns 20 minuts
i pot dur-se a terme en una llitera convencional. El procediment es va realitzar a la banda dreta i a
l’esquerra.
RESULTATS
La relació de velocitats mitjana (SD) va ser de 50,2 (9,5),que equival a una PAP mitjana (SD) de 14,8 (2,7)
mm Hg (segons els valors de Matsuyama), a la banda dreta. A l’esquerra, la relació de velocitats mitjana
(SD) va ser de 56,5 (9) amb PAP mitjana (SD) de 16,6 (2,6) mm Hg. La diferència entre les dues PAP
mitjanes (SD) entre la dreta i l’esquerra va ser d’1,8 (3,9) mm Hg més elevades a la banda esquerra.
CONCLUSIONS
1) Les mitjanes dels valors de PAP amb el procediment realitzat estan en el marge de referència
per a la població sana. 2) L'ecodòppler venosa transcutània és un procediment útil per obtenir
els valors de PAP, amb un gran potencial per valorar la hipertensió pulmonar en pneumologia.
58
INFLUEIX LA TOPOGRAFIA DE L’ICTUS EN LA PRESÈNCIA DE
TRASTORNS RESPIRATORIS DEL SON?
Autors: Bonnin M, Parra O, Arboix A1 ,García Eroles L1 ,Martínez C, López Muñoz JA.
Institucions: Pneumologia i 1Neurologia, Hospital del Sagrat Cor, Barcelona.
INTRODUCCIÓ
En els últims anys s’han publicat diferents treballs que recolzen la relació entre els trastorns respiratoris del son
(TRS) i el risc vascular cerebral. Tot i així, se segueix qüestionant si els TRS són causa o conseqüència de l’ictus. En
aquest sentit, els estudis previs no han pogut relacionar determinades topografies amb la presència de TRS. L’infart
llacunar, per les seves característiques de petita grandària i clínica específica, permet intentar-ho.
MATERIALS I MÈTODES
Es van incloure 87 pacients consecutius amb infart llacunar i es van recollir variables neurològiques (protocol de
registre d’ictus de l’Hospital Sagrat Cor) i variables respiratòries (poligrafia respiratòria nocturna en la fase aguda i
dades clíniques). Es va realitzar una comparació estadística (mitjançant chi-quadrat) entre la presència i el tipus de
TRS i les diferents localitzacions d’infart llacunar, així com amb els diferents subtipus de llacunar (S. motors: S. motor
pur, S. sensitiu-motor, S. hemiparèsia-atàxia. S. no motors: atípics, S. sensitiu pur, S. disàrtria-mà feixuga). Hem aplicat
una anàlisi de regressió logística incloent variables antropomètriques, neurològiques i poligràfiques.
RESULTATS
IAH: Índex apnea hipopnea. IAC: Índex apnea central.
Sense Càpsula Ganglis Tàlem Protuberància Centre
topografia interna de la base semioval
IAH>10 36,8 % (7) 79,2 % (19) 50 % (3) 58,3 % (7) 78,9 % (15) 42,9 % (3)
(p5 15,8 % (3) 25 % (6) 0 16,7 % (2) 26,3 % (5) 28,6 % (7)
Cheyne- 11,1 % (2) 21,7 % (5) 0 9,1 % (1) 27,8 % (5) 50 % (3)
Stokes
L’anàlisi de regressió logística mostra una relació significativa entre l’IAH i les localitzacions neurològiques: càpsula
interna (OR 2,99; IC 95 %: 1,04-8,59) i protuberància (OR 4,12; IC 95 %: 1,17-14,51).
S. Llacunar IAH 20 (p < 0,05)
S. No motor 70,7 % (29) 29,3 % (12)
S. Motor 50 % (23) 50 % (23)
CONCLUSIONS
1) Dues topografies s’associen a una major freqüència de SAS (IAH>10): l’afectació de la càpsula interna i de la protuberància;
demostra també l’anàlisi multivariada una relació independent i significativa. 2) Els subtipus de llacunars
amb afectació motora s’associen a una major freqüència de SAS definit com IAH>20. La localització específica
i el subtipus motor permeten especular sobre l’aparició d’apnees com a conseqüència de l’ictus.
NOTA
Beca FiSS 030184. SEPAR 2002.
PÒSTERS I COMUNICACIONS - MISCEL·LÀNIA
57
EFICÀCIA DEL TRACTAMENT AMB PRESSIÓ CONTÍNUA POSITI-
VA (CPAP) EN LA SÍNDROME D’OBESITAT HIPOVENTILACIÓ
Autors: Salord N, Miralda R, Giner J, Casan P, Mayos M.
Institució: Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.
INTRODUCCIÓ
No es disposa d’un consens pel tractament de la síndrome d’obesitat hipoventilació (SOH).
S’aconsella la realització d’una polisomnografia (Chest 1999;116:521-34) i una prova terapèutica
amb pressió contínua positiva (CPAP) als pacients en els que es demostra una síndrome
d’apnea-hipopnea del son (SAHOS) associada.
OBJECTIUS
Valorar la resposta clínica i funcional al tractament amb CPAP en el pacient amb SOH i SAHOS.
MÈTODES
S’han estudiat els pacients diagnosticats de SOH (índex de massa corporal >30, pCO2 >45 i
absència d’altres malalties respiratòries, neuromusculars o de caixa toràcica) en el període
d’un any. Quan la polisomnografia (PSG) va demostrar una SAHOS (índex d’apnea-hipopnea
>15) es va iniciar tractament amb CPAP, titulada per PSG. Es va valorar a través de la clínica,
l’estudi funcional respiratori i pulsioximetria nocturna amb el nivell de CPAP òptim, a l’inici i
als 3 mesos de tractament. Es van excloure els pacients amb inestabilitat clínica i els que es
van considerar com a fracàs terapèutic amb CPAP (SO2 mitjana

60 CAPNOGRAFIA I PCO 2 TRANSCUTÀNIA: ESTUDI COMPARATIU
DE DOS MÈTODES NO INVASIUS D’APROXIMACIÓ A LA PaCO 2
MESURADA PER GASOMETRIA ARTERIAL
Autors: Canturri E, Luján M, Domingo Ch, García A, Montón C, Masdéu MJ, Marín A.
Institució: Servei de Pneumologia, Corporació Parc Taulí, UAB, Sabadell.
OBJECTIUS
1) Validació de la PCO2 transcutània (TcCO2) i de la PCO2 a final d’espiració (EtCO2) mesurada per capnografia enfront la PaCO2. 2) Estudi de la diferència entre l’EtCO2 a
volum corrent (VC) i a espiració màxima (EM) no forçada en pacients amb MPOC i
controls sans.
MATERIALS I MÈTODES
Població: 20 MPOC greus estables i 10 controls amb espirometria forçada (EF) normal.
Instrumentalització: EF; gasometria arterial (GA); determinació de TcCO2 amb el
sensor digital V-SignR ; determinació de l’EtCO2 amb capnògraf Capnocheck PlusR .
Protocol d’estudi: a) EF. b) GA. Simultàniament, es va efectuar: c) lectura de la TcCO2 una vegada estabilitzat el seu valor i d) mesura de l’EtCO2, amb el pacient en oclusió
nasal i ventilat espontàniament a través d’una peça bucal, en primer lloc a VC i posteriorment
a EM fins volum residual. Anàlisi estadística: correlació de Pearson (R),
anàlisi de concordança de Bland i Altman. Per a variables quantitatives t d’Student.
RESULTATS
a) EF (MPOC): FEV1: 0,83±0,12 L (29,47±4,16%); FVC: 2,28±0,53 L (59,9±14,9%);
FEV1/FVC: 37,8±7,8 %. b) GA: PaCO2: 49,93±8,25 mm Hg (MPOC) i 40,19±3,65 mm Hg
en els controls; (p=0,001). c) TcCO2:comparant amb la PaCO2 es va obtenir una R de
0,895 (p

63
INFERMERIA
VIABILITAT I EFICÀCIA D’UN PROGRAMA D’ALTA PRECOÇ I
ASSISTÈNCIA DOMICILIÀRIA DIRIGIT A PACIENTS AMB MALAL-
TIA RESPIRATÒRIA QUE REQUEREIXEN HOSPITALITZACIÓ
Autors: Valls S, Soler N, Montserrat JM, Ballester E, Herrero MT, Fernández A, Martín A1 ,
Gobbart E2 ,Torres A.
Institucions: Institut Clínic de Pneumologia i Cirurgia toràcica, Hospital Clínic,
Barcelona; 1Àrea Respiratori, Pfizer Madrid; 2Departament Mèdic, Boerhinger-Ingelheim
Madrid.
OBJECTIUS
Avaluar la viabilitat i l’eficàcia d’un programa d’alta precoç i assistència domiciliària dirigit
a pacients ingressats en una sala d’hospitalització convencional.
MÈTODES
Durant 1 any es van seleccionar consecutivament pacients ingressats en una sala de
pneumologia. Es van considerar criteris d’exclusió: requerir tractament per via EV, no
residir en l’àrea sanitària de l’hospital, no tenir suport sociofamiliar o no disposar de
telèfon. Un total de 168 pacients van ser identificats, 52 dels quals van ser exclosos. Els
116 pacients restants (53 MPOC, 13 asma bronquial, 27 pneumònia comunitària, 8
embolisme pulmonar i 15 casos d’insuficiència respiratòria aguda) van ser donats d’alta
de forma precoç i van continuar tractament domiciliari sota la supervisió d’una infermera
especialitzada. Es van recollir el nombre de visites, la durada del seguiment domiciliari
i els canvis efectuats en el tractament. Es van analitzar els reingressos i la taxa de
mortalitat als 90 i 180 dies postalta.
RESULTATS
El 69% dels pacients ingressats van presentar un perfil adequat per a l’alta precoç. L’estada
hospitalària va disminuir des d’una mitjana de 7,3 dies (tractament convencional) fins 4,5
dies (tractament domiciliari). Després de l’alta, la infermera especialitzada va realitzar una
mitjana de 3,4 visites i una mitjana de seguiment per pacient de 4,9 dies.Només 6 pacients
(5%) inclosos (n=116, tractament domiciliari) van requerir reingrés dins dels 180 dies posteriors
a l’alta hospitalària (4 casos [3,5%] en els primers 90 dies). Analitzant el grup de
pacients no inclosos (n=52,tractament convencional),9 (17%) casos van reingressar durant
tot el període de seguiment (6 casos [11,5%] en els primers 90 dies).
CONCLUSIONS
Aquest estudi mostra la viabilitat d’un programa d’alta precoç mitjançant una adequada
selecció dels pacients i una mínima intervenció domiciliària. L’assistència domiciliària
precoç redueix els dies d’hospitalització i és una alternativa segura que pot complementar
el tractament del pacient respiratori.
NOTA
Finançat per Pfizer, Boerhinger-Igelheim i Red Respira.
PÒSTERS I COMUNICACIONS - INFERMERIA
62
IMPLEMENTACIÓ D’UN PROGRAMA D’ALTA PRECOÇ HOSPITALÀRIA
DE PACIENTS INGRESSATS EN CIRURGIA TORÀCICA
Autors: Valls S, Cabero L, Buera P, Santos MJ, Soler M, Montserrat JM, Catalán M,
Gimferrer JM, Torres A.
Institucions: Institut Clínic de Pneumologia i Cirurgia Toràcica, Hospital Clínic,
Barcelona.
INTRODUCCIÓ
La necessitat de mantenir un drenatge preural, bé sigui per la persistència d’una
fuga aèria o per un dèbit líquid excessiu condiciona a vegades llargues estades
hospitalàries. Alguns d’aquests pacients podrien ser tractats a domicili, oferintlos
la mateixa qualitat assistencial amb un estalvi de recursos.
OBJECTIUS
Avaluar la viabilitat i l’eficàcia d’un programa d’alta precoç hospitalària amb
intervenció domiciliària per una infermera especialitzada en pacients ingressats
en una unitat de Cirurgia Toràcica.
MÈTODES
Entre abril i octubre de 2004, es van seleccionar 16 pacients quirúrgics per al programa
d’alta precoç. Es van incloure pacients de l’àrea sanitària de referència. Es
van analitzar diagnòstics, el nombre de visites domiciliàries, els dies transcorreguts
fins l’alta domiciliària, el nombre de trucades telefòniques i els problemes
observats al domicili.
RESULTATS
La mitjana d’edat dels pacients va ser de 68,3±10,6 anys amb els diagnòstics
següents: carcinoma broncogènic 8, vessament pleural metastàsic 4, estenosi
traqueal 2, fibrosi pulmonar i pneumotòrax 1 respectivament. Les indicacions
van ser: fuga aèria persistent 6, insuficiència respiratòria 5, infecció de la ferida
quirúrgica 3 i dèbit pleural persistent 2. La mitjana de temps d’inclusió en el programa
va ser de 15,5±3,1 dies amb un nombre de visites domiciliàries per
pacient de 4,7±3,1. Cap pacient va requerir reingrés hospitalari durant el període
de seguiment. La implementació del programa d’alta precoç va possibilitar
una reducció total de 249 dies d’hospitalització.
CONCLUSIONS
Els resultats indiquen que, en casos seleccionats, la inclusió de pacients quirúrgics
en un programa d’alta precoç hospitalària és factible i que pot disminuir
l’estada hospitalària de manera significativa.
NOTA
Finançat per Pfizer, Boerhinger-Igelheim i Red Respira.
64
QUIN ÉS EL PERFIL DEL FUMADOR QUE ABANDONA EL PRO-
GRAMA DE DESHABITUACIÓ TABÀQUICA?
Autors: Esquinas C, Lara B, Agustí C, Torres A.
Institució: Institut Clínic de Pneumologia i Cirurgia Toràcica. Hospital Clínic de Barcelona. IDI-
BAPS. Red Respira.
INTRODUCCIÓ
Tots els programes de deshabituació tabàquica tenen un elevat percentatge de fracassos i d’interrupció
abans de la seva finalització. Malgrat això, són pocs els estudis encaminats a conèixer
a aquesta població que es perd. En un estudi previ hem trobat taxes elevades d’abandonament
del programa, sense que s’observessin diferències en els paràmetres demogràfics, clínics ni de
dependència que permetessin identificar a la primera visita els qui no prosseguirien el programa
de deshabituació.
OBJECTIUS
Identificar el patró temporal d’interrupció del programa de deshabituació i les seves causes.
PACIENTS I MÈTODES
S’ha estudiat de forma prospectiva una població de 215 pacients fumadors que acudien a la consulta
de tabaquisme del servei de Pneumologia del nostre centre des del seu inici el 2001, però
que van interrompre les visites abans de completar els sis mesos de seguiment. Se’ls va realitzar
una entrevista telefònica en què se’ls interrogava sobre: status de fumador, motiu d’abandonament
del programa, a més se’ls oferia l’oportunitat de tornar a citar-se en aquesta consulta.
RESULTATS
Dels 215 pacients que van interrompre les visites de seguiment es va contactar per telèfon amb
103 pacients (48 %).
Es van trobar diferents causes d’abandonament:
-Abandonament 1 mes (n=49): abstinència 7 (14,2 %), recaiguda (fracàs 29 (59,1%), exitus 1 (2
%), canvi de domicili 2 (4 %), depressió 7 (14,2 %), incompatibilitat d’horaris 3 (6,1 %).
-Abandonament 3 mesos (n=45): abstinència 18 (40 %), recaiguda/fracàs 23 (51 %), intolerància
al tractament 1 (2 %), exitus 2 (4 %), canvi de domicili 1 (2 %).
-Abandonament 6 mesos (n=9): recaiguda/fracàs 9 (100 %).
35 pacients (16 %) van manifestar que havien reduït el consum de tabac, 15 pacients (6,9 %)
van acceptar reprendre les visites de seguiment. La resta van sol·licitar informació sobre altres
alternatives de tractament.
CONCLUSIONS
1) La majoria dels pacients van abandonar durant els tres primers mesos de seguiment. 2) La
principal causa és la recaiguda o el fracàs en el primer i sisè mes i l’abstinència als tres mesos. 3)
Els símptomes depressius limiten la continuïtat del seguiment a l’inici del programa. 4) Aquesta
població està aparentment disposada a tornar a intentar-ho en un altre tipus de programa o
tractament.
Suplements dels Annals de Medicina / VOL. 88 - SUPL 2 - Abril 2005 S2-33

65
Autors: Esquinas C, Lara B, Agustí C, Torres A.
Institució: Institut de Pneumologia i Cirurgia Toràcica, Hospital clínic de
Barcelona, IDIBAPS, Red Respira. Barcelona.
INTRODUCCIÓ
L’MPOC és una de les malalties més freqüents i greus causada pel tabac, la prevalença
d’MPOC en la població espanyola arriba al 9%. D’un 10 a un 15 % dels
fumadors desenvolupen una MPOC. Malgrat els beneficis potencials que suposa
l’abstinència tabàquica en l’MPOC, aquests pacients sembla que tenen una
major dependència física per la nicotina i hi ha dades que suggereixen un menor
èxit dels tractaments de deshabituació.
OBJECTIUS
Avaluar si els pacients amb MPOC tenen més dificultats per aconseguir l’abstinència
tabàquica i si aquesta patologia es pot considerar com un factor de mal
pronòstic en els programes de deshabituació.
PACIENTS I MÈTODES
S’ha estudiat de forma prospectiva una població de 76 pacients fumadors que
acudien a la consulta de tabaquisme del servei de Pneumologia del nostre centre.
Es van recollir dades clíniques i funcionals, grau de motivació i dependència
nicotínica mitjançant coximetria en la visita inicial. Aquesta població va ser dividida
en funció de la seva patologia com MPOC (34 casos) i no MPOC (42 casos).
RESULTATS
No es van observar diferències significatives entre el grup MPOC i no MPOC en
comparar les variables: edat, sexe, paq/any, cig/dia, Richmond, Fagestrom, edat
d’inici, CO basal, intents previs d’abandonament de l’hàbit tabàquic, durada de
l’abstinència, dades funcionals i tractament.
Es van observar diferències significatives en comparar el nombre de pacients
abstinents al mes, 3 mesos i 6 mesos entre ambdós grups, essent més elevat el
percentatge de pacients abstinents en els tres períodes en el grup no MPOC.
En comparar el nombre de pacients que van interrompre el programa de deshabituació
abans dels 6 mesos es va observar que el grup MPOC tenia un major
percentatge d’abandonament als 3 i 6 mesos que el grup no MPOC.
CONCLUSIONS
Existeix una tendència en els pacients amb MPOC cap a un menor percentatge
d’èxits als 3 i 6 mesos i un major abandonament del programa respecte els
pacients amb altres patologies que no s’explica per característiques generals o
paràmetres de dependència que van ser similars en els dos grups.
67
S2-34
ÉS LA MALALTIA PULMONAR OBSTRUCTIVA CRÒNICA (MPOC)
UN FACTOR DE MAL PRONÒSTIC D’ABSTINÈNCIA TABÀQUICA?
CURES D’INFERMERIA EN UNA UNITAT D’HOSPITALITZACIÓ DE
PNEUMOLOGIA
Autors: Calpena M, Pereira M, González A, Ivan A, Sánchez A1 ,Valls C1 ,Coll Ll1 ,Gich I2 .
Institució: Servei de Pneumologia, 1Subdirecció d’Infermeria, 2Epidemiologia, Hospital de la Santa Creu i
Sant Pau, Barcelona.
INTRODUCCIÓ
La millora contínua de les cures és un dels reptes que ens plantegem a la nostra unitat. Les cures es basen
en un model de necessitats i el mètode de resolució de problemes. El gener de 2004 es va implantar a la unitat
de Pneumologia una aplicació informàtica per a la gestió de cures basada en aquest model i mètode.
OBJECTIUS
Valorar el registre de les cures que s’han ofert en les diferents etapes del procés d’atenció (valoració,
diagnòstics d’infermeria (DI), planificació d’activitats, paràmetres, altes).
PACIENTS, MATERIALS I MÈTODES
Estudi observacional descriptiu, retrospectiu. Pacients ingressats en el període febrer-juny de 2004.
Mostra, 180 pacients (IC95 %, precisió 3 %). Font de les dades: aplicació Gacela. Les variables: edat, sexe,
dies d’estada, diagnòstic mèdic/motiu d’ingrés (DM/MI), valoració de 9 necessitats bàsiques (elegides per
consens), dependència en la satisfacció d’aquestes (D), dades registrades, plans de cures: estàndard (PE),
individualitzats (PI), DE formulats, activitats realitzades, altes.
RESULTATS
Edat: 70±15 (18-93) anys, sexe: 33 % dones; 67 % homes.
DM/MI: MPOC: 27 % (50) Insuficiència respiratòria: 25 % (47), Pneumònia: 10 % (22).
Valoració de necessitats emplenada i D: oxigenació: 100 % i D: 87 % (156), eliminació: 100 % i D: 21 % (37),
vestir-se: 91 % i D: 24 % (44), mobilització: 100 % i D: 54 % (97), termoregulació: 100 % i D: 10 % (18), higiene:
69 % i D: 16 % (28), seguretat: 100 % i D: 84 (47 %), alimentació: 92 % i D: 15 (8 %), repòs-son 79 % i D:
44 (24 %). Dades registrades: fumador: 18 % (28) exfumador: 34 % (62); oxigenoteràpia: 69 % (124); gafes
nasals: 31 % (37) mascareta: 67 % (86); consta FiO2 i flux: 100 %; traqueostomia 4,4 % (8); ventilació mecànica:
22,2 % (40) invasiva 13 % (5) no invasiva 87 % (35); sonda vesical: 8 % (4); Norton a l’ingrés: 64 % (180);
risc d’úlceres: 18 % (64); dolor 28,3 % (51); valoració risc de caigudes: 78 % (180); via venosa: 88,8% (160).
Plans de cures: PI: 1,7 % (3), PI: (95 %) 171. Activitats prevalents: mantenir catèter venós: 84 % (151); canvi
apòsit/equip: 79 % (143); mantenir oxigen: 69 % (124); instruir en oxigenoteràpia: 54% (98); instruir en
administració de medicació: 62 % (112); eliminació: ajuda parcial o total: 72 % (130); vestir-se: ajuda parcial
o total: 58 % (105); instruir en teràpia inhalada: 37 % (67). Constància registre alta: 87 % (157). Registre recomanacions
a l’alta 38 % (68).
CONCLUSIONS
1) Considerem satisfactori el nivell d’emplenament de la valoració de les necessitats estudiades. 2)
D’aquestes, les que presenten més dependència en la seva satisfacció són: oxigenació, deambulació i
seguretat. 3) Existeix bona correlació entre el DM/MI i el pla de cures aplicat. 4) Considerem satisfactori el
nivell de constància de registre d’alta però cal millorar el registre de les recomanacions.
PÒSTERS I COMUNICACIONS - INFERMERIA
66
Suplements dels Annals de Medicina / VOL. 88 - SUPL 2 - Abril 2005
VENTILACIÓ MECÀNICA DOMICILIÀRIA (VMD) EN PACIENTS
AMB MALALTIA PULMONAR OBSTRUCTIVA CRÒNICA (MPOC):
Autors: Calpena M1 ,Pereira M1 ,González A1 , López A1 ,Madariaga G1 ,Antón A1 , Güell MR1 ,Gich I2 .
Institucions: 1Pneumologia, 2Epidemiologia, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.
INTRODUCCIÓ
La ventilació mecànica domiciliària (VMD) pot ser útil en el tractament d’un grup seleccionat de pacients amb
malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC).
OBJECTIUS
1) Analitzar les característiques clíniques i funcionals dels pacients amb MPOC inclosos en el nostre programa de
VMD. 2) Descriure la tècnica i la manera de ventilació utilitzada. 3) Avaluar l’efecte del tractament en l’intercanvi de
gasos. 4) Valorar el grau de satisfacció i compliment del tractament, així com les seves complicacions.
MATERIALS I MÈTODES
Estudi descriptiu i transversal dels pacients inclosos en el nostre programa de VMD en el període desembre 1998desembre
2003. Les variables analitzades es van obtenir de la nostra base de dades i una entrevista telefònica o visita
domiciliària. Aquestes variables van ser: edat, sexe, comorbiditat, temps de VMD, hores de ventilació, manera de
ventilació, via d’accés, gasometria arterial basal i un cop iniciada la ventilació, escala de valoració funcional (4 graus:
0-màxima independència; a 4-màxima dependència), complicacions derivades de la VMD i nivell de satisfacció.
RESULTATS
Es van analitzar 36 pacients (83 % M; 17 % F); edat: 71±8 (51-85) anys. Comorbiditat: 15/36 (42 %) HTA; 13/36 (36 %)
Diabetis; 12/36 (33 %) CI. El temps de VM va ser: 24±18 (1-60) mesos; el n. d’hores de ventilació: 7±4 (5-15) hores.
Manera de ventilació: 32 pacients (89 %) utilitzen un respirador de pressió tipus BIPAP i 4 (11 %) volumètrics. Via
d’accés: 36 utilitzen mascareta nasal (61 % industrial i 39 % feta a mida); 21 (59 %) utilitzen humidificador. Escala de
valoració funcional: el 92 % tenen un grau 2; 22 (61 %) són dependents per a la higiene; 16 (44 %) precisen ajuda
parcial per a vestir-se. Complicacions i molèsties: el 75 % presenten sequedat orofaríngia. Nivell de satisfacció: el 89
% es troben millor des de l’inici de la VM.
Abans VM Després VM p
Mitjana±DS (min-max) Mitjana±DS (min-max)
satO 2% 81±9 (58-93) 92±3(81-95) 0,000
pH 7,34±0,05 (7,24-7,44) 7,36±0,04 (7,26-7,47) 0,057
PaO 2mmHg 60±10(37-80) 71±10(49-98) 0,000
PaCO 2mmHg 61±16(37-116) 50±12(40-80) 0,000
CONCLUSIONS
Els pacients amb MPOC inclosos en el nostre programa de VMD: 1) Utilitzen majoritàriament respiradors de pressió
i mascareta nasal. 2) tenen un nivell funcional i d’autonomia mig/baix. 3) Han millorat significativament en l’intercanvi
de gasos. 4) Tenen un bon compliment de la VMD, i refereixen estar satisfets amb el tractament, malgrat
presentar molèsties associades a la ventilació.
68
FUNCIÓ MUSCULAR COM A FACTOR PREDICTOR DE RISC D’E-
XACERBACIÓ DE PACIENTS AMB MALALTIA PULMONAR OBS-
TRUCTIVA CRÒNICA (MPOC)
Autors: Vilaró J1 ,Ramírez-Sarmiento A2 , Álvarez M3 ,Mendoza T4 , Sánchez N5 ,Vega A5 ,Gimeno E6 ,Hernando C6 ,
Coronell C2 ,Roca J7 ,Orozco-Levi M2 .
Institucions: 1EUIF Blanquerna, Universitat Ramon Llull. Fundació Clínic, IDIBAPS, Barcelona. 2Unitat de Recerca
Muscular i Respiratòria, IMIM Hospital del Mar. Barcelona 3Hospital General de la Defensa. Madrid. 4Hospital Insular Las Palmas. Las Palmas de Gran Canaria. 5Instituto Nacional de Silicosis. Oviedo. 6EUIF Blanquerna, URL.
Barcelona 7Servei de Pneumologia, Laboratori de funció pulmonar, Hospital Clínic. Barcelona .
INTRODUCCIÓ
En la seva història natural, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) es caracteritza per episodis de
reagudització més o menys greus que poden requerir ingrés hospitalari per al seu tractament. El nostre grup
ha demostrat que els pacients que requereixen ingrés hospitalari mostren canvis característics en la composició
corporal i funció muscular global. No obstant això, es desconeix si aquests canvis estan justificats per
sedentarisme més que per factors sistèmics propis de la malaltia.
OBJECTIUS
L’objectiu del present estudi va ser avaluar la relació entre l’activitat física habitual en relació amb la qualitat
de vida, la composició corporal i el risc d’exacerbació de l’MPOC.
MÈTODES
L’estudi va ser d’índole multicèntrica amb participació d’investigadors de cinc hospitals espanyols. Es van seleccionar
195 individus (edat, 66±8 anys, 87 % homes) els quals van ser assignats per a l’anàlisi a tres cohorts: 1)
pacients amb MPOC aguditzada (MPOCagud; n=81) pacients amb MPOC en fase estable (MPOCestab; n=89) i 3) individus
sans (controls; n=25). La funció pulmonar va mostrar valors d’FEV1 de 37 % pred; 46 % pred i 97 % pred,
respectivament. La força muscular respiratòria (Pimax, Pemax) i la perifèrica (dinamometria de mans) va ser de:
61 % pre; 70 % pred i 94 % pre; de 62 % pre; 72 % pred i 98 % pre i de 60 % pre; 66 % pred i 88 % pre, respectivament.L’índex
de dispnea habitual (MRC) va ser de 2,4±0,9; 1,7±1,1 i 0,2±0,4; la qualitat de vida (SGRQ) va mostrar
valors de 62±15, 47±17 i 18±10 unitats; i la quantificació de les activitats de la vida diària va mostrar valors
de 30±15; 19±8 i 13±2 unitats en el qüestionari LCADL i de 7±8, 11±7 i 13±10 en el qüestionari Voorrips. El risc
d’exacerbació es va associar amb la presència de debilitat muscular respiratòria i perifèrica (OR>1,6).
CONCLUSIONS
El present estudi aporta informació sobre característiques clíniques particulars de pacients amb major risc
d’exacerbació greu de l’MPOC: 1) aquests pacients mostren major índex de dispnea, major deteriorament de
la qualitat de vida i de la funció muscular global, independentment de l’activitat física habitual; 2) el grau de
disfunció muscular no està justificat per sedentarisme; i 3) la disfunció muscular hauria ser inclosa com un
dels factors d’identificació de pacients amb major risc d’exacerbació.
NOTA
Subvencionat, en part, per beques SEPAR de l’Àrea d’Infermeria i Fisioteràpia “IMAGIM 2002”, Red Respira i
ARMAR.

69
Autors: Vilaró J1, 7 ,Josa R2 ,Castro R3 ,Batista K4 ,Noray M5 ,Casaponsa E6 .
Institucions: 1EUIF Blanquerna, Universitat Ramon Llull, Barcelona; 2EUF Gimbernat,
Universitat Autònoma de Barcelona, Sant Cugat; 3EUF Vic, Universitat de Vic, Vic; 4EUF, Universitat Rovira i Virgili, Reus; 5 ANÀLISI COMPARATIVA DE LA FORMACIÓ TEÒRICA I PRÀCTICA
EN FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA EN SET UNIVERSITATS CATA-
LANES
EUF, Universitat Internacional de Catalunya, Sant Cugat;
6 7 EUF Garbí, Universitat de Girona; EUCS, Fundació Universitària del Bages, Manresa.
INTRODUCCIÓ
La fisioteràpia respiratòria forma part de la formació que tots els alumnes de pregrau
reben al llarg de la carrera universitària. No obstant això, la seva incorporació a les diplomatures,
ha estat irregular pel fet de no estar sotmesa a les normatives curriculars dissenyades
pel ministeri d’educació.
OBJECTIUS
L’objectiu de l’estudi és fer una anàlisi comparativa de les dedicacions, els continguts, la
metodologia i la priorització dins la formació teòrica i pràctica de les set escoles universitàries
a Catalunya.
MÈTODES
La metodologia emprada es basa en l’educació comparada i va consistir entre altres en:
1) definir la ubicació en el curs acadèmic; 2) determinar els crèdits i les hores de dedicació;
3) el nombre d’alumnes i els materials disponibles; 4) la metodologia docent i
avaluativa i 5) els continguts.
RESULTATS
Els resultats mostren que hi ha una mitjana de 19±7h de formació teòrica (FRt) i de
24±10h de formació pràctica (FRp) a la universitat. Que la FRp té dues vessants, una formació
a la universitat, seguida per una proporció de 100% alum, en grups de 24±6
alum/clas i una hospitalària seguida per 40% alum, en grups de 1,5±0,5 alum/tutor. Els
continguts es distribueixen equitativament en la majoria d’universitats i es focalitzen
principalment en (anatomia i fisiologia de l’aparell toraco-pulmonar, avaluació en fisioteràpia,
tècniques ventilatòries i de drenatge de secrecions, entrenament i àmbits d’actuació).
Els sistemes d’avaluació teòrics són bàsicament exàmens tipus test i/o combinats
amb preguntes obertes (proporció 5/1) i sols hi ha una universitat que utilitza treballs
escrits. En l’avaluació pràctica es realitzen majoritàriament casos clínics (proporció 6/1).
CONCLUSIONS
Considerem que la formació teòrica i pràctica en fisioteràpia respiratòria a Catalunya és
molt igual quant a continguts i metodologia teòrica, però hi ha diferències importants
a nivell de formació pràctica tant per les hores de dedicació com per l’oportunitat de
formar-se en els centres assistencials.
71
EDUQUEM EN LA PREVENCIÓ DE LES CRISIS D’MPOC?
Autors: Chorén MJ, Campo F, Sancho S, Campo C, Buera MJ, Cascón M.
Institució: ABS Sitges.
INTRODUCCIÓ
Un dels factors importants en el tractament de l’MPOC és l’educació sanitària.
Per això volem conèixer l’educació rebuda en AP dels pacients que acudeixen a
atenció continuada per agudització de la seva patologia.
OBJECTIUS
Conèixer les visites d’urgències respiratòries ateses en el nostre centre. Valorar
l’educació sanitària rebuda per part dels pacients objecte d’estudi.
MATERIALS I MÈTODES
Estudi descriptiu transversal retrospectiu.
Es van incloure pacients visitats en atenció continuada amb crisis d’MPOC.
Es van excloure pacients visitats en el centre que no presenten patologia d’estudi.
Període de setembre –novembre 2004.
Procediment: cerca activa de visites i patologies realitzades durant el període
d’estudi.Valorar l’educació sanitària rebuda sobre la seva patologia dels pacients
visitats en atenció continuada amb crisis agudes.
RESULTATS
El 39 % manifesten no conèixer les característiques de la seva malaltia.
El 12 % manifesten haver rebut educació sobre tècniques de relaxació.
El 8 % referent a tipus de respiracions.
El 10 % referent a la reconducció de l’oxigen.
CONCLUSIONS
Es realitza poca educació sanitària al pacient afectat de patologia respiratòria.
PÒSTERS I COMUNICACIONS - INFERMERIA
70
INCIDÈNCIA D’URGÈNCIES RESPIRATÒRIES EN EL SERVEI D’A-
TENCIÓ CONTINUADA
Autors: Chorén MJ, Campo F, Sancho S, Campo C, Buera MJ, Cascón M.
Institució: ABS Sitges.
INTRODUCCIÓ
A causa del nombre de visites d’urgències ateses en atenció continuada volem
valorar si el pacient realment necessita una atenció d’urgències o si el seu cas es
podria resoldre des de l’atenció primària; i de les visites reals valorar quines han
estat resoltes sense necessitat de trasllat a l’hospital.
OBJECTIUS
1) Conèixer les visites d’urgències ateses al nostre centre. 2) Valorar la realitat
d’urgències davant la demanda de visita. 3) Estudiar la resolució d’urgències visitades
al mateix centre.
MATERIALS I MÈTODES
Tipus d’estudi: estudi descriptiu transversal retrospectiu.
Pacients d’inclusió: els visitats en el centre d’atenció continuada amb urgència
real i els visitats d’urgència que presenten patologia respiratòria.
Criteris d’exclusió: pacients visitats en el centre que presenten una urgència no
real i pacients visitats d’urgència real però sense patologia respiratòria.
Període d’estudi: setembre- novembre 2004.
Procediment: cerca activa de visites realitzades, motius i patologies que presenten
els pacients durant el període d’estudi.
Cerca activa del tractament i motius d’alta.
RESULTATS
El 28 % de les visites realitzades van resultar no ser urgents.
El 10 % de les visites urgents presentaven patologia respiratòria.
El 7,8 % van ser resoltes en el centre i la resta traslladades a l’hospital.
CONCLUSIONS
Els pacients acudeixen al servei d’urgències quan no és necessari. Les urgències
respiratòries es poden resoldre definitivament en assistència d’atenció continuada.
72
INTERVENCIÓ EDUCATIVA DEL PERSONAL SANITARI
Autors: Chorén MJ, Campo F, Rubio L, Campo C, Buera MJ, Cascón M
Institució: ABS Sitges.
INTRODUCCIÓ
L’educació al pacient es mostra com un element imprescindible en el tractament
de les patologies respiratòries. Es pretén estudiar la seva aplicació per part del
personal d’infermeria i la metodologia utilitzada per aconseguir-la.
OBJECTIUS
Conèixer l’educació sanitària realitzada pel personal d’infermeria.
MATERIALS I MÈTODES
Estudi descriptiu transversal retrospectiu. Es va incloure personal d’infermeria
pertanyent a l’ABS d’estudi.
Període de gener-maig 2004.
Procediment: realització per part d’infermeria d’un qüestionari semiestructutat.
Càlcul i valoració dels resultats.
RESULTATS
El 100 % dels enquestats manifesten realitzar educació sanitària. L’educació es fa
referent a: coneixement de la malaltia, fisioteràpia respiratòria, tipus de respiracions,
reconducció de l’oxigen. L’educació la realitzen mitjançant: consell breu,
recomanacions protocols, guia ICS, propaganda laboratoris.
CONCLUSIONS
El personal d’infermeria manifesta realitzar educació sanitària al pacient afectat
de patologia respiratòria.
Suplements dels Annals de Medicina / VOL. 88 - SUPL 2 - Abril 2005 S2-35

73
Autors: Chorén MJ, Campo F, Rubio L, Campo C, Buera MJ, Cascón M.
Institució: ABS Sitges.
INTRODUCCIÓ
El naixement del primer fill és un dels motius que els pares consideren important
a l’hora de prendre una decisió en l’abandonament de l’hàbit. Per això
volem estudiar l’abandonament del consum de tabac produït després de néixer
el primer fill en els pares fumadors.
OBJECTIUS
Conèixer els futurs pares fumadors de la població d’estudi.
Valorar l’educació sanitària realitzada durant la gestació.
Estudiar l’abandonament de l’hàbit tabàquic produït en la població d’estudi.
MATERIALS I MÈTODES
Estudi descriptiu transversal retrospectiu.
Es van incloure pares fumadors de nens nascuts en el centre i període d’estudi.
Els criteris d’exclusió van ser: pares no fumadors, persones fumadores que no
hagin sigut pares en el període d’estudi.
El període d’estudi va ser març-setembre 2004.
Procediment: cerca activa de nens nascuts entre març-setembre de 2004.
Cerca activa de pares fumadors.
Esbrinar quan apareix l’abandonament de l’hàbit i els motius.
RESULTATS
El 41 % abandonen l’hàbit després del naixement del primer fill.
El 52 % no l’abandonen però no ho fan davant el nadó.
CONCLUSIONS
El naixement del primer fill és un factor important a l’hora de decidir-se a deixar
l’hàbit tabàquic per part dels pares.
S2-36
INCIDÈNCIA D’ABANDONAMENT DE TABAC DESPRÉS DEL NAI-
XEMENT DEL PRIMER FILL
PÒSTERS I COMUNICACIONS - INFERMERIA
Suplements dels Annals de Medicina / VOL. 88 - SUPL 2 - Abril 2005

ÍNDEX D’AUTORS
Suplements dels Annals de Medicina / VOL. 88 - SUPL 2 - Abril 2005 S2-37
A
Abad J. (61) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-32
Abeijón B. (59) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-31
Agustí C. (40), (48), (64), (65)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-25, S2-28, S2-33, S2-34
Albanell M. (08) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-16
Alberti C. (08) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-16
Alcaide J. (43), (51), (52) . . . . . . . . . . . . . S2-26, S2-29
Alcántara L. (09) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-16
Aldabó I. (45), (48), (49) . . . . . . . . . . . . . S2-27, S2-28
Almirall J. (53) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-30
Alobid I. (10) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-16
Alonso P. (47) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-28
Alsina JM. (61) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-32
Altet MN. (43), (51), (52) . . . . . . . . . . . . . S2-26, S2-29
Álvarez M. (68) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-34
Andreo F. (02), (17), (44) . . . . . . . . S2-14, S2-19, S2-27
Antón A. (25), (28), (66) . . . . . . . . S2-21, S2-22, S2-34
Arboix A. (58) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-31
Arellano E. (11), (34) . . . . . . . . . . . . . . . . S2-17, S2-24
Armengual MJ. (13) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-17
Arnau A. (41), (42) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-26
Arranz M. (53) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-30
Ausina V. (44) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-27
B
Badia JR. (45), (46) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-27
Badorrey I. (24) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-21
Bago J. (59) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-31
Baldó X. (01) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-14
Ballester E. (63) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-63
Barberá A. (14) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-17
Barbeta E. (39) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-25
Barreiro E (27), (38) . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-22, S2-25
Barrios M. (43) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-26
Bastida M. (32) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-23
Batista K. (69) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-35
Baya A. (61) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-32
Belda J. (12), (39), (56) . . . . . . . . . S2-17, S2-25, S2-31
Blanco I. (35), (36), (37), (56) . . . . S2-24, S2-25, S2-31
Blanco S. (44) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-27
Boada E. (15) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-18
Bonet G. (24), (29) . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-21, S2-22
Bonin M. (15), (58) . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-18, S2-31
Borrel E. (26) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-21
Broquetas JM. (32), (33) . . . . . . . . . . . . . S2-23, S2-24
Buera MJ. (70), (71), (72), (73) . . . . . . . . S2-35, S2-36
Buera P. (62) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-33
Burgués C. (35), (36), (37) . . . . . . . . . . . S2-24, S2-25
Burillo J. (02) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-14
C
Cabero L. (62) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-33
Càceres E. (59) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-31
Cairó I. (50) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-28
Calaf N. (05), (12) . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-15, S2-17
Cáliz A. (55) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-30
Calpena M. (66) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-34
Calvet R. (30) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-23
Calvo S. (34) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-24
Campà MT. (08) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-16
Campo C. (70), (71), (72), (73) . . . . . . . . . S2-35, S2-36
Campo F. (70), (71), (72), (73) . . . . . . . . . S2-35, S2-36
Camps M. (49) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-28
Canturri E. (13), (60) . . . . . . . . . . . . . . . . S2-17, S2-32
Calpena M. (67) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-34
Carreras M. (55) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-30
Casa X. (02) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-14
Casamitjà M. (01) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-14
Casan P. (05), (12), (25), (28), (56), (57)
. . . . . . . . . . . . S2-15, S2-17, S2-21, S2-22, S2-31
Casaponsa E. (69) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-35
Casas F. (40) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-25
Casas I. (11) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-17
Casas X. (11), (17), (29), (44)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-17, S2-19, S2-22, S2-27
Cascón M. (70), (71), (72), (73) . . . . . . . . . S2-35, S2-36
Castejón J. (08) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-16
Castellà E. (34) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-24
Castella J. (35), (36), (37) . . . . . . . . . . . . . S2-24, S2-25
Castro R. (69) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-35
Catalán M. (62) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-33
Cavalcanti M. (45), (46) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-27
Celma G. (01) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-14
Chorén MJ. (70), (71), (72), (73) . . . . . . . . S2-35, S2-36
Closa D. (06) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-15
Codina E. (05), (12) . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-15, S2-17
Coll F. (17) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-19
Coll Ll. (67) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-34
Colomer M. (41) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-26
Colomina MJ. (59) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-31
Comas ML. (41) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-26
Comas P. (50) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-28
Comet R. (13) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-17
Comín J. (11) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-17
Consola B. (39) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-25
Corominas JM. (27) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-22
Coronell C. (68) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-34
Cortijo MM. (08) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-16
Costa R. (08), (09) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-16
Cruz MJ. (09), (31) . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-16, S2-23
Cucurull J. (50) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-28
Cuxart A. (29) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-22
D
Dambrava P. (49) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-28
De la Puente B. (27) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-22
De la Roza C. (18), (19), (23) . . . . . S2-19, S2-20, S2-21
De la Torre N. (34) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-24
De Souza-Galvão ML. (43), (52) . . . . . . . S2-26, S2-29
Díaz Carrasco FX. (16), (30) . . . . . . . . . . . S2-19, S2-23
Domingo Ch. (13), (60) . . . . . . . . . . . . . . S2-17, S2-32
Domínguez J. (44) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-27
Domínguez M. (32), (33) . . . . . . . . . . . . . S2-23, S2-24
Drobnic ME. (22) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-20
Drobnic Z. (23) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-21
E
Embid C. (06), (10) . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-15, S2-16
Escosa A. (11) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-17
Espinalt M. (16), (30) . . . . . . . . . . . . . . . . S2-19, S2-23
Esquinas C. (18), (64), (65) . . . . . . S2-19, S2-33, S2-34
Esteve M. (11) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-17
Estrada O. (29) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-22
Estruch R. (49) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-28
F
Farré A. (55) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-30
Farrero E. (28) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-22
Fernández A. (63) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-33
Fernández MT. (34) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-24
Fernández P. (01) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-14
Ferrer A. (53) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-30
Ferrer J. (20), (31), (54) . . . . . . . . . S2-20, S2-23, S2-30
Ferrer M. (45), (46) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-27
Ferrer MD. (38) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-25
Ferrer R. (46) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-46
Fibla JJ. (02), (07) . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-14, S2-15
Filella X. (46) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-27
Fité E. (08) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-16
Fiz JA. (61) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-32
Flannery B. (47) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-28
Fortuna AM. (12), (35), (36), (37) . . S2-17, S2-24, S2-25
Fregonezzi G. (05) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-15
Freixa A. (31) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-23
Freixas T. (12), (25) . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-17, S2-21
Fuentes E. (61) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-32
G
Galea Y. (22) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-20
Gallardo X. (13) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-17
Gallego M. (21) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-20
García A. (21), (60) . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-20, S2-32
García C. (50) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-28
Garcia E. (45) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-27
García Eroles L. (58) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-31
García M. (53) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-30
García-Núñez M. (24) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-21
Garnacho A. (46) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-27
Gea J. (27), (32), (33), (38), (59)
. . . . . . . . . . . . . S2-22, S2-23, S2-24, S2-25, S2-31
Gich I. (66), (67) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-34
Gimeno E. (68) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-34
Gimferrer JM. (40), (62) . . . . . . . . . . . . . . S2-25, S2-33
Giner J. (25), (28), (57) . . . . . . . . . . S2-21, S2-22, S2-31
Gobbart E. (63) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-33
González A. (66), (67) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-34
Gonzàlez JA. (11) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-17
González M. (12), (25) . . . . . . . . . . . . . . . S2-17, S2-21
Gris P. (02) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-14
Güell MR. (28), (66) . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-22, S2-34
H
Haro M. (01) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-14
Hernando C. (68) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-34
Herrero MT. (63) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-33
I
Iglesias M. (40) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-25
Ivan A. (67) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-34
J
Jardí R. (19), (22) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-20
Jiménez Fuentes MA. (43), (51), (52) . . . . S2-26, S2-29
Jolis R. (50) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-28
Josa R. (69) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-35
L
Lara B. (18), (19), (23), (64), (65)
. . . . . . . . . . . . . S2-19, S2-20, S2-21, S2-33, S2-34
Levine M. (47) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-28
Leyva E. (26) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-21
Llatjós M. (34) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-24
Llobet J. (08) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-16
Lloret JA. (34), (61) . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-24, S2-32
Lomeña J. (40) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-25
Lloreta J. (38) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-25
López A. (66) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-34
López Muñoz JA. (15), (58) . . . . . . . . . . . S2-18, S2-31
López R. (42) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-26
López T. (53) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-30
Lores L. (02), (17), (44) . . . . . . . . . S2-14, S2-19, S2-27
Lozano L. (54) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-30
Lozano P. (52) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-29
Luburich P. (40) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-25
Luján M. (13), (21), (60) . . . . . . . . . S2-17, S2-20, S2-32
M
Madariaga G. (66) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-34
Majó J. (03), (04), (31) . . . . . . . . . . S2-14, S2-15, S2-23
Mandomando I. (47) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-28
Marcos MA. (45), (49) . . . . . . . . . . . . . . . S2-27, S2-28
Marín A. (13), (21), (24), (53), (60)
. . . . . . . . . . . . . S2-17, S2-20, S2-21, S2-30, S2-32
Marín-Arguedas A. (06), (16), (30)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-15, S2-19, S2-23
Marín Ripoll JL. (16), (30) . . . . . . . . . . . . S2-19, S2-23
Marrades RM. (40) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-25
Martí S. (20), (28), (54) . . . . . . . . . S2-20, S2-22, S2-30
Martín A. (63) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-33
Martínez C. (58) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-31
Martínez G. (11) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-17
Martínez García M. (26) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-21
Martínez P. (40) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-40

Martínez Rivera C. (15), (61) . . . . . . . . . . S2-18, S2-32
Martínez-Llorens JM. (38), (59) . . . . . . . . S2-25, S2-31
Martínez-Ocaña JC. (53) . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-30
Masdéu MJ. (53), (60) . . . . . . . . . . . . . . . S2-30, S2-32
Mata MC. (43) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-26
Mayos M. (28), (55), (57) . . . . . . . . S2-22, S2-30, S2-31
Mendoza T. (68) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-34
Mensa J. (45), (49) . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-27, S2-28
Mezquiriz X. (26) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-21
Miguel E. (16), (30) . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-19, S2-23
Milà C. (43), (51), (52) . . . . . . . . . . . . . . . S2-26, S2-29
Minguella J. (27), (38) . . . . . . . . . . . . . . . S2-22, S2-25
Miralda R. (55), (57) . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-30, S2-31
Miravitlles M. (18), (19), (23) . . . . . S2-19, S2-20, S2-21
Molina A. (59) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-31
Molina-Molina M. (06) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-15
Molins L. (02), (07) . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-14, S2-15
Monforte R. (46) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-27
Monsó E. (08), (11), (24) . . . . . . . . S2-16, S2-17, S2-21
Montellá N. (26) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-21
Montoliu R. (16) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-19
Montón C. (21), (60) . . . . . . . . . . . . . . . . S2-20, S2-32
Montoro JB. (22) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-20
Montserrat JM. (62), (63) . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-33
Mora J. (37) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-25
Morante F. (55) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-30
Morell F. (03), (04), (09), (20), (31), (54)
. . . . . . . S2-14, S2-15, S2-16, S2-20, S2-23, S2-30
Moreno A. (21) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-20
Morera J. (24), (34), (61) . . . . . . . . S2-21, S2-24, S2-32
Mullol J. (06), (10), (14) . . . . . . . . . S2-15, S2-16, S2-17
Muñoz X. (09), (54) . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-16, S2-30
N
Nogués RM. (41) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-26
Noray M. (21), (69) . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-20, S2-35
O
Obrador A. (01) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-14
Orozco-Levi M. (32), (33), (38), (68)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-23, S2-24, S2-25, S2-34
Orpella X. (11) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-17
Orriols R. (08), (09) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-16
P
Padulles N. (22) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-20
Palau M. (17) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-19
Pallero M. (54) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-30
Pallisa E. (03) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-14
Panadés R. (08) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-16
Paredes P. (40) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-25
Parra O. (15), (58) . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-18, S2-31
Peñarroja G. (49) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-28
Pereira M. (66), (67) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-34
Pérez J. (07) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-15
Perich D. (04), (54) . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-15, S2-30
Picado C. (06), (10), (14) . . . . . . . . S2-15, S2-16, S2-17
Plana E. (20) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-20
Pomares X. (21) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-20
Portillo K. (35), (36) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-24
Prat C. (44) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-27
Prat J. (08) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-16
Prats T. (53) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-30
Pujols L. (10) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-16
Puy MC. (25), (35), (36), (55) . . . . . S2-21, S2-24, S2-30
Puzo MC. (35), (36), (37) . . . . . . . . . . . . . S2-24, S2-25
R
Rami R. (39) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-25
Ramírez J. (34), (40), (48) . . . . . . . S2-24, S2-25, S2-28
Ramírez M. (59) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-31
Ramírez-Sarmiento A. (68) . . . . . . . . . . . . . . . . S2-34
S2-38
ÍNDEX D’AUTORS
Ramos A. (12) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-17
Rañó A. (48) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-28
Recuero E. (31) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-23
Resquetti V. (05) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-15
Reyes-Ortiz L. (03), (04) . . . . . . . . . . . . . . S2-14, S2-15
Rico N. (37) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-25
Riera C. (29) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-22
Roca A. (47) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-28
Roca J. (68) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-34
Roca S. (41) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-26
Roca-Ferrer J. (10) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-16
Rodríguez C. (32), (33) . . . . . . . . . . . . . . S2-23, S2-24
Rodríguez E. (20) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-20
Rodríguez MJ. (08) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-16
Rodríguez N. (34) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-24
Rodríguez-Arias JM. (05) . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-15
Rodríguez-Frías F. (19), (22) . . . . . . . . . . . . . . . . S2-20
Roger N. (42) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-26
Rosell A. (26), (34) . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-21, S2-24
Rosell R. (34) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-24
Roura P. (42) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-26
Rovira M. (48) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-28
Rubio L. (72), (73) . . . . . . . . . . . . . . . . . .S2-35, S2-36
Rubio M. (01) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-14
Ruiz Manzano J. (44) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-27
Ruiz R. (11) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-17
S
Sabadell C. (50) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-28
Sadurní J. (41) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-26
Sala F. (22) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-20
Salord N. (57) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-31
Sampablo I. (17) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-19
Sánchez A. (67) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-34
Sánchez N. (68) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-34
Sánchez Sánchez M. (49) . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-28
Sánchez-Font A. (32), (33) . . . . . . . . . . . . S2-23, S2-24
Sanchis J. (28) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-22
Sancho S. (70), (71) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .S2-35
Santiveri C. (16), (30) . . . . . . . . . . . . . . . . S2-19, S2-23
Santos MJ. (62) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-33
Sanz J. (29) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-22
Sanz S. (47) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-28
Schuchat A. (47) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-28
Sebastián F. (01) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-14
Serra M. (39) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-25
Serra-Batlles J. (41), (42) . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-26
Serrano C. (14) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-17
Serrano M. (41) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-26
Serrano S. (27) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-22
Serrano-Mollar A. (06) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-15
Sibila O. (48) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-28
Sigaúque B. (47) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-28
Simó M. (39) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-25
Soler M. (62) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-33
Soler N. (63) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-33
Solsona J. (43), (51), (52) . . . . . . . . . . . . . S2-26, S2-29
Sopeña JJ. (15) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-18
Soriano-Gabarró M. (47) . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-28
Souza ML. (51) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-29
Soy D. (18) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-19
T
Tarón M. (34) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-24
Tàrrega J. (28), (39) . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-22, S2-25
Torrego A. (14) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-17
Torrejón M. (12) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-17
Torrella M. (39) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-25
Torres A. (18), (40), (45), (46), (48), (49), (62), (63), (64),
(65) . . . . S2-19, S2-25, S2-27, S2-28, S2-33, S2-34
Suplements dels Annals de Medicina / VOL. 88 - SUPL 2 - Abril 2005
U
Untoria MD. (09) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-16
Urgellés J. (02) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-14
V
Valencia M. (45) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-27
Valera JL. (14) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-17
Valerio J. (08) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-16
Valero A. (14) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-17
Vallès X. (47) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-28
Valls C. (67) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-34
Valls S. (62), (63) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-33
Vega A. (68) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-34
Vidal G. (07) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-15
Vidal R. (19), (20), (22), (23) . . . . . . . . . . . S2-20, S2-21
Vigil L. (05), (25) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-15, S2-21
Vilà S. (18), (19), (23) . . . . . . . . . . . S2-19, S2-20, S2-21
Vilaplana M. (01) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-14
Vilaró J. (68), (69) . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-34, S2-35
Viñolas N. (40) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-25
X
Xaubet A. (06) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-15
Y
Yánez A. (42) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-26
Z
Zock JP. (20) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . S2-20