EL CONSOLAT DE MAR I ELS CONSOLATS D'ULTRAMAR ...

EL CONSOLAT DE MAR I ELS CONSOLATS D'ULTRAMAR 77
3. L'alfòndec
Els consolats estables comptaven amb un alfòndec, on residia el
cònsol i on centrava la seva activitat. La construcció solia comptar amb un
pati, on es pogués maniobrar amb les mercaderies i els mitjans de transport,
i un mur de protecció. Als països islàmics es procurava que l'alfòndec fos
autosuficient: solia tenir capella i cementiri propi, taberna i a vegades bordell
per evitar que els cristians tinguessin contactes amb dones musulmanes".
Sembla que aquestes activitats havien donat mala fama a l'alfòndec
d'Alexandria i per això els consellers prohibiren, l'any 1381, que el cònsol
vengués vi a la seu del consolat; només podia tenir el destinat al propi
consum o per vendre a les persones residents a l'alfòndec; si en volia vendre
a altres persones havia d'ésser fora de l'alfòndec i a l'engròs. El cònsol
havia d'evitar també que dones de mala reputació rondessin per l'alfòndec
100 .
L'alfòndec era al mateix temps hostal i magatzem. Els mercaders,
i també els artesans, de la nació titular s'hi podien allotjar, dipositar-hi les
mercaderies i llogar-hi una botiga o un obrador, de draperia, per exemple
101 . Les ordinacions per al consolat d'Alexandria, de 1381, establiren
la precedencia per llogar-les a favor dels súbdits de la Corona catalanoaragonesa,
només després hi podien accedir pelegrins i gent de pas
forasters 102 . Però els estrangers que arribaven a Alexandria en naus
catalanes i que procedien de ports de la Corona tenien els mateixos drets que
els súbdits. Moros i jueus no podien allotjar-se a l'alfòndec, a causa de les
imposicions religioses d'evitar la cohabitació de cristians amb persones
d'altres creences.
Entre el personal de l'alfòndec hi solia figurar el notari, que
facilitava les transaccions dels mercaders residents o de pas i redactava els
seus testaments, si calia. N'hi havia en els alfòndecs situats a països
islàmics, on sembla més imprescindible a causa de la gran diferència de
llengua, escriptura i costums, però també als de països cristians, com al de
w Ch.E. DUFOURCQ, L'Espagne catalane et le Maghrib, p. 99. C. BATLLE, La albóndiga,
centro de vida de los catalanes en el norte de África, a Mediterráneo medievale. Scritti in onore
di F. Giunta, Soveria Mannelli, Rubbettino ed., 1989, I, pp. 75-88.
100 A. LÓPEZ DE MENESES, LOS consulados catalanes de Alejandría y Damasco, pp. 103-104.
I01 C. BATLLE, La albóndiga, p. 78.
I0 -'A. LÓPEZ DE MENESES. LOS consulados catalanes de Alejandría Y Damasco, pp. 103-104.