21.04.2013 Views

Gener 2009 - Sa indioteria, barri de Palma de Mallorca

Gener 2009 - Sa indioteria, barri de Palma de Mallorca

Gener 2009 - Sa indioteria, barri de Palma de Mallorca

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Revista Quatrimestral nº 27<br />

<strong>Gener</strong> <strong>2009</strong>


B O L E RO<br />

Días: Lunes <strong>de</strong> 20ʼ30 h. a 22 h.<br />

Miércoles <strong>de</strong> 19 h. a 22 h.<br />

G I M N A S I A<br />

Días: Lunes <strong>de</strong>18 h. a 20ʼ30 h.<br />

Jueves <strong>de</strong> 18 h. a 19 h.<br />

Días: Martes <strong>de</strong> 20ʼ30 a 22 h.<br />

Días: Martes <strong>de</strong>19 h. a 20 h.<br />

Jueves <strong>de</strong> 20 h. a 21 h.<br />

Viernes <strong>de</strong> 19 h. a 20 h.


Asamblea <strong>de</strong> elecciones a Junta Directiva<br />

AAVV. S’Indioteria<br />

Nº 27 gener <strong>2009</strong><br />

4<br />

El pasado 11 <strong>de</strong> Noviembre 2008 se celebraron<br />

las elecciones para formar la nueva Junta<br />

directiva <strong>de</strong> la Asociación <strong>de</strong> Vecinos.<br />

A la elección se presentó una sola candidatura,<br />

que fue votada por unanimidad, <strong>de</strong> todos los<br />

p r e s e n t e s .<br />

La candidatura presentó una linea <strong>de</strong> trabajo<br />

para estos cuatro años siguientes con miras a<br />

mejoras para la <strong>barri</strong>ada.<br />

La junta Directiva saliente presentó a la<br />

asamblea un estudio minucioso <strong>de</strong> los trabajos<br />

llevados a cabo en este último mandato, así<br />

como un estado <strong>de</strong> cuentas saneadas,sin<br />

ninguna <strong>de</strong>uda acumulada.<br />

El trabajo presentado por la Junta saliente, fue aprovado por todos los socios presentes en la asamblea<br />

que agra<strong>de</strong>cieron a la junta saliente el buen trabajo y la eficacia con la que habia trabajado los años que<br />

h a n e s t a d o a l f r e n t e d e l c a r g o .<br />

La nueva junta Directiva <strong>de</strong> la AAVV. es la siguiente:<br />

Presi<strong>de</strong>nte: Jose Cardona<br />

Vicepresi<strong>de</strong>nta: Ana Horrach<br />

Secretario: Martí Capó<br />

Tesorero: Miguel Muntaner<br />

Vocales: Joan Ros, Toni Pérez, Jeroni Valls, Jesús Mora, José Mª Alvarez, José Delgado


S’Indiot per segon any<br />

a Ciutat per <strong>Sa</strong>nt Sebastià<br />

S’indiot un any més ha participat al passacarrers <strong>de</strong> <strong>Palma</strong> que s’organitza a les festes <strong>de</strong> <strong>Sa</strong>nt Sebastià.<br />

Els xeremiers <strong>de</strong> S’<strong>indioteria</strong> acompanyen a s’indiot per la Plaça Major<br />

5 Nº 27 gener <strong>2009</strong>


Millores en el Barri<br />

A PETICIÓ DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNATS, L’AJUNTAMENT DE PALMA VA FER UNA BATUDA A LES VORAVIES DE LA<br />

BARRIADA PER ARREGLAR ELS DESPERFECTES QUE HI HAGÚES.<br />

LA VORAVIA DEL CARRER SANTIAGO ALVAREZ CANTONADA EDUARDO URGORRI HA SIGUT ADAPTADA PER<br />

FACILITAR EL PAS A PERSONES AMB MOBILITAT REDUIDA, CUMPLINT AIXÍ LA LLEI D’ELIMINAR LES BARRERES<br />

Nº 27 gener <strong>2009</strong><br />

6


Fotos DENUNCIA<br />

C/ <strong>Sa</strong>nt Marc: enllumenat públic <strong>de</strong>cient. Camí Nou: falta la voravía i l’enllumenat<br />

C/ Nova Travessia Camí Roig convertit en un femer<br />

AL HABER UN TEL. DE CONTACTO PARA LA RECOGIDA A<br />

DOMICILIO DE UTENSILIOS VIEJOS (010)<br />

NO ENTENDEMOS COMO ALGUNA GENTE<br />

PUEDE DAÑAR LA IMAGEN DE NUESTRA BARRIADA<br />

DEJANDO DE ESTA MANERA LA VIA PUBLICA<br />

7 Nº 27 gener <strong>2009</strong>


Coneguem <strong>Mallorca</strong>-32<br />

Nº 27 gener <strong>2009</strong><br />

LA MURADA DE SANTANYÍ<br />

El 1300, el rei Jaume II <strong>de</strong> <strong>Mallorca</strong> manà fundar la vila, sens dubte a partir <strong>de</strong>l nucli preexistent. En aquella<br />

època ja es parla d’una murada, però la seva existència no està provada en els segles XIII i XIV.<br />

El 1386, el governador <strong>Sa</strong>garriga visità la vila acompanyat <strong>de</strong> tècnics en fortificacions - ja que aleshores no<br />

hi havia cap obra <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensa - i manà que es fortificàs l’església. Al costat <strong>de</strong> l’actual església parroquial i<br />

formant un mateix conjunt hi ha el Roser, que fou la primitiva parròquia, construït a la primera meitat <strong>de</strong>l<br />

segle XIV. Sobre la nau lateral es po<strong>de</strong>n veure dues mènsules, restes d’un matacà <strong>de</strong> l’antiga fortificació.<br />

Quan es construí la murada, encara no existia la nau lateral <strong>de</strong>l Roser. És visible a la façana <strong>de</strong>l Roser<br />

l’empremta que <strong>de</strong>ixà la murada, entre el portal principal i el <strong>de</strong> la nau lateral.<br />

El primer atac conegut contra la costa <strong>de</strong> <strong>Sa</strong>ntanyí es va produir la nit <strong>de</strong> sant Marc <strong>de</strong> 1388, quan quatre<br />

embarcacions berberesques <strong>de</strong>sembarcaren al port <strong>de</strong> les <strong>Sa</strong>lines, però la torre <strong>de</strong> la Vall donà avís d’alarma<br />

i varen reembarcar tot d’una sense aconseguir botí.<br />

En el segle XVI, el perill <strong>de</strong>ls pirates musulmans arribà a l’apogeu. El 1531 els musulmans saquejaren la vila<br />

i feren un gran nombre <strong>de</strong> captius; el temor va ser tan gran que quaranta famílies abandonaren la vila. Aquell<br />

mateix any se sol·licità ajuda per fortificar la vila al Gran i <strong>Gener</strong>al Consell.<br />

El 1546, el 1571 i el 1587 hi va haver nous atacs en els quals unes setanta persones foren captura<strong>de</strong>s. En<br />

aquesta època sembla que la murada ja estava construïda. Probablement passava per l’església <strong>de</strong>l Roser, que<br />

era l’element principal, la porta Murada, la costa d’en Verger, els carrers <strong>de</strong>l Rafalet i <strong>de</strong> la Pau i l’hort <strong>de</strong> la<br />

R e c t o r i a .<br />

La murada que envoltava el poble no era suficient per garantir la seguretat <strong>de</strong> les persones i molta gent anava<br />

a dormir dins l’església, la qual, ja el 1390, fou fortificada perquè la gent s’hi pogués refugiar en cas <strong>de</strong> perill.<br />

En tot el segle XVI s’intensificà la <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong> la costa <strong>de</strong> <strong>Sa</strong>ntanyí. Es costruí la torre <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong> Cala<br />

Figuera, la torre <strong>de</strong> na Gosta i es reparà la murada <strong>de</strong> la vila.<br />

En el segle XVII, en què minvaren els atacs musulmans, es va construir una fortalesa a Portopetro i la torre<br />

Nova <strong>de</strong> Cala <strong>Sa</strong>ntanyí; l’any 1662, es va produir el darrer atac conegut contra la costa <strong>de</strong> <strong>Sa</strong>ntanyí, més<br />

c o n c r e t a m e n t p r o p d e l c a p d e l e s S a l i n e s .<br />

En el segle XVIII continuava el temor als <strong>de</strong>sembarcaments <strong>de</strong> moros i es va bastir el fortí <strong>de</strong> Cala Llonga,<br />

Departament <strong>de</strong> Cultura<br />

8


Il·luminació Nadalenca<br />

Aquest any l’Ajuntament <strong>de</strong> <strong>Palma</strong><br />

ha canviat el mo<strong>de</strong>l d’il·luminació<br />

nadalenca a la nostra <strong>barri</strong>ada, sent<br />

més mo<strong>de</strong>rna i ecológica, així com<br />

l’augment <strong>de</strong> la quantitat, ja que<br />

també ha arribat fins a la Indioteria<br />

R u r a l .<br />

9 Nº 27 gener <strong>2009</strong>


Arriven els Reis a S’Indioteria<br />

Agraeixo a l’Associació <strong>de</strong> Veïnats <strong>de</strong> S’Indioteria<br />

el que m’hagin encomenant escriure sobre les<br />

festes <strong>de</strong> nadal al nostra <strong>barri</strong>. Començaré fent la<br />

crònica d’aquestes festes, que com tots sabeu,<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la parròquia es duen a terme la gran majoria<br />

d’actes i també amb la col·laboració <strong>de</strong> les entitats<br />

que conformen la Plataforma d’Entitats <strong>de</strong> <strong>Sa</strong><br />

I n d i o t e r i a .<br />

Tot començà el dia 14 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre quan un grup<br />

nombrós <strong>de</strong> persones, es reuní a les <strong>de</strong>u <strong>de</strong>l matí<br />

a l’església per tal d’adornar-la, juntament amb<br />

la plaça. Desprès <strong>de</strong> treballar tot el dia, el resultat<br />

fou magnífic, l’església estava adornada amb<br />

l’esforç <strong>de</strong> més <strong>de</strong> cent persones.<br />

El dia 19 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre, fou un dia dur, a les sis <strong>de</strong><br />

la tarda, els nins <strong>de</strong> catequesis cantaren nadales<br />

pels carrers <strong>de</strong> la nostra <strong>barri</strong>ada. A les set<br />

començà el Betlem Vivent amb tots els nins i nines<br />

<strong>de</strong> catequesis, feia goig veurer-los vestits <strong>de</strong><br />

pastorets. I per acabar, a les vuit <strong>de</strong>l vespre, la<br />

Banda i Escola <strong>de</strong> Música Jovent celebrà el seu<br />

c o n c e r t d e N a d a l .<br />

A dia següent, dissabte, es va dur a terme la<br />

recollida <strong>de</strong> cèntims i <strong>de</strong> menjar. Durant tot el matí<br />

els nins i nines, juntament amb els monitors <strong>de</strong>l<br />

Club d’Esplai Jovent, posaven les mone<strong>de</strong>s, una<br />

rera l’altre, a la cinta, per tal <strong>de</strong> completar el<br />

recorregut <strong>de</strong>l Quilòmetre <strong>de</strong> Cèntims. Mentre, a<br />

la plaça <strong>de</strong> l’església, a davant <strong>de</strong>l supermercat i<br />

a Ca S’Andritxol, les taules <strong>de</strong> recollida <strong>de</strong> menjar,<br />

roba i joguines treballaven <strong>de</strong> valent, ja que les<br />

persones <strong>de</strong> la <strong>barri</strong>ada sempre col·laboren en<br />

Nº 27 gener <strong>2009</strong><br />

10<br />

aquest dia tan assenyalat.<br />

A la tarda preparàvem les bosses <strong>de</strong> nadal per a<br />

les famílies necessita<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l <strong>barri</strong> i un grup<br />

s’encarregà <strong>de</strong> comptar el diners recaptats. En<br />

total s’atengueren a cinquanta famílies amb<br />

necessitats i es recaptaren dos mil euros.<br />

A la missa <strong>de</strong> Maitines hi hagué molta gent. A mi<br />

em va agradar, però els anys ja pessen i una<br />

adormi<strong>de</strong>ta durant el cant <strong>de</strong> la Sibil·la no va faltar.<br />

En Tomeu, com sempre, genial, duent el pes <strong>de</strong><br />

la celebració i intentant concienciar-nos que Nadal<br />

és tot l’any i que el que fem en aquest temps també<br />

ho hem <strong>de</strong> fer al llarg <strong>de</strong> l’any, com a cristians que<br />

s o m .


El Cap d’any té un probleme, que gairebé tothom<br />

pren el rem a casa seva i és <strong>de</strong>sprès que surt <strong>de</strong><br />

festa. Aquest any ha passat el mateix. Molt poca<br />

gent, per no dir que no n’hi havia, a la plaça per<br />

p r e n d r e e l r e m .<br />

El Club d’Esplai Jovent obrí les portes <strong>de</strong> la<br />

discoteca que <strong>de</strong>corà i preparà el grup juvenil “La<br />

Huella” i es va ballar fins les tres <strong>de</strong> la matinada.<br />

Com sempre, un ja no està per segons quins trots<br />

i <strong>de</strong>sprès <strong>de</strong> la disbauxa amb els amics, un servidor<br />

s’en va anar a dormir sobre les quatre <strong>de</strong>l matí.<br />

els Reis a S’Indioteria<br />

Per acabar, la Colcada <strong>de</strong> Reis. Les Seves Majestats<br />

arribaren a <strong>Sa</strong> Indioteria, el dia 5 <strong>de</strong> gener <strong>de</strong><br />

<strong>2009</strong>, a les vuit <strong>de</strong>l vespre. La Colcada, organitzada<br />

per la Plataforma d’Entitats <strong>de</strong> <strong>Sa</strong> Indioteria, constà<br />

d’onze carrosses incloses les <strong>de</strong>ls Reis, ben fetes<br />

i amb gust. Un poc més tard <strong>de</strong> les nou i mitja, les<br />

Seves Majestats, Melxor, Gaspar i Baltasar,<br />

arribaren a la Plaça <strong>de</strong> l’Església <strong>de</strong>sprés d’haver<br />

repartit caramels a balquena, als nins i nines <strong>de</strong><br />

<strong>Sa</strong> Indioteria que els esperaven pels carrers <strong>de</strong>l<br />

b a r r i .<br />

Entraren dins l’església i adoraren al Bon Jesús.<br />

Desprès saludaren a tota la gent que hi havia a<br />

l’església, especialment als nins i nines. A<br />

continuació, les Seves Majestats, asseguts ja a la<br />

plaça, reberen els nins i nines, estiguen una bona<br />

estona donant besa<strong>de</strong>s i fent-se fotografies amb<br />

e l s m é s p e t i t s d e l b a r r i .<br />

<strong>Sa</strong>lut a tots. Molts d’anys i que aquest any nou<br />

sigui més bo que el que em <strong>de</strong>ixat enrera.<br />

Tolo Femenía Àvila.<br />

11 Nº 27 gener <strong>2009</strong>


Nº 27 gener <strong>2009</strong><br />

Colcada <strong>de</strong>ls Reis<br />

<strong>2009</strong> a<br />

S’Indioteria<br />

12<br />

Com ve siguent habitual en<br />

aquest dia <strong>de</strong> reis els carrers <strong>de</strong><br />

s’Indioteria estaven abarrotats<br />

<strong>de</strong> públic per a veure passar la<br />

colcada <strong>de</strong>ls reis. Cents <strong>de</strong> nins<br />

varen veure passar els reis amb<br />

cara d’asombrats i amb el típic<br />

misteri que enrevolta aquest<br />

aconteixement únic que passa<br />

cada un sol cop a l’any. Aquests<br />

mateixos nins estaven somiant<br />

que aquest reis que ara veïen<br />

passar son els mateixos amb els<br />

que han possat tantes il·lusions<br />

d u ra n t t o t l ’ a ny.


13 Nº 27 gener <strong>2009</strong>


Nº 27 gener <strong>2009</strong><br />

14


Les Beneï<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>Sa</strong>nt Antoni <strong>2009</strong><br />

Les beneï<strong>de</strong>s van transcorrer com cada any amb gran afluencia <strong>de</strong><br />

gent i com no d’animals <strong>de</strong> tota mena i com no el senyor rector que<br />

n o f a l t a a l e s t r a d i c i o n e s .<br />

H e a q u í u n p o q u e t d ’ h i s t ò r i a :<br />

<strong>Sa</strong>nt Antoni havia estat la festa més important <strong>de</strong> l’hivern. Té un<br />

significat festiu en la societat tradicional, que la configura com a<br />

c e l e b ra c i ó c l a u e n e l c i c l e f e s t i u :<br />

• Se celebra en un moment en què cal propiciar el pas <strong>de</strong> l’hivern<br />

(mort) a la primavera (vida). És un moment clau per al cicle<br />

a g r í c o l a .<br />

• Inclou la representació <strong>de</strong> la lluita entre el bé (sant Antoni) i<br />

e l m a l ( d i m o n i )<br />

• <strong>Sa</strong>nt Antoni, com a protector <strong>de</strong>ls animals, garanteix la fertilitat<br />

i el guariment <strong>de</strong>l bestiar. Com a patró <strong>de</strong>ls animals <strong>de</strong><br />

treball, sobretot, reforça la seva importància e n e l m ó n<br />

agrícola. També exerceix la seva protecció sobre els ramats <strong>de</strong><br />

c a b r e s i o v e l l e s .<br />

• El porc és un animal símbol en la societat tradicional.<br />

Cal tenir en compte que s’engreixa a partir <strong>de</strong> les restes <strong>de</strong> menjar<br />

i altres <strong>de</strong>ixalles, i quan es mata s’aprofita pràcticament tot. El porc<br />

é s p r o t a g o n i s t a .<br />

En el <strong>de</strong>curs <strong>de</strong> les darreres dèca<strong>de</strong>s, la festa <strong>de</strong> <strong>Sa</strong>nt Antoni ha<br />

perdut la seva significació bàsica. Amb la pràctica <strong>de</strong>saparició <strong>de</strong><br />

l’ús d’animals <strong>de</strong> treball en les tasques agrícoles i <strong>de</strong> transport,<br />

<strong>de</strong>sapareix una <strong>de</strong> les motivacions fonamentals. La transformació<br />

<strong>de</strong> l’activitat agrícola, primer, i la pèrdua d’importància d’aquesta<br />

en el context <strong>de</strong> la economia <strong>de</strong> la comunitat, <strong>de</strong>sprés, han<br />

incidit directament en la <strong>de</strong>saparició o transformació profunda<br />

d e l a f e s t a .<br />

La <strong>de</strong>saparició <strong>de</strong> la benedicció ha comportat, moltes vega<strong>de</strong>s,<br />

la <strong>de</strong>saparició d’altres costums ¬les fogueres, per exemple¬<br />

o <strong>de</strong> la mateixa festa. La benedicció <strong>de</strong>ls animals, <strong>de</strong>sapareguts<br />

els <strong>de</strong> treball, s’orienta cap els animals domèstics <strong>de</strong> companyia,<br />

amb un caire completament diferent al que havia tingut en el<br />

passat, tot i que es conserven alguns costums.<br />

En algunes poblacions on s’ha conservat o recuperat la <strong>de</strong>sfilada<br />

d’animals, aquesta manifestació festiva té poc a veure amb el<br />

caire sagrat i/o <strong>de</strong> prestigi social que havia tingut en el passat,<br />

i respon més aviat a iniciatives ludicoassociatives, museístiques<br />

o f o l k l o r i t z a n t s .<br />

15 Nº 27 gener <strong>2009</strong>


La Primera Cofradía <strong>de</strong> La Parroquia<br />

<strong>de</strong> <strong>Sa</strong>nt Josep <strong>de</strong>l Terme<br />

J u a n F e m e n i a Á v i l a<br />

Para encontrarnos con la primera cofradía que<br />

se fundo en la parroquia <strong>de</strong> <strong>Sa</strong>nt Joseph <strong>de</strong>l Terme<br />

tenemos que remortanos al año 1940, cuando un<br />

grupo <strong>de</strong> personas se unieron junto con el<br />

vicario-ecónomo y <strong>de</strong>cidieron pedir al Obispo<br />

permiso para crear una cofradía.<br />

Como no esta cofradía se llamo:<br />

COFRADIA DE SAN JOSE – SANT JUSEP DEL TERME<br />

El Decreto <strong>de</strong> Fundación nos dice así:<br />

Nós el Dr. D. Jose Miralles y Sbert, por la gracia<br />

<strong>de</strong> Dios y <strong>de</strong> la <strong>Sa</strong>nta Se<strong>de</strong> Apostólica,<br />

Arzobispo-Obispo <strong>de</strong> <strong>Mallorca</strong>.<br />

Hacemos saber que habiendo acudido a Nós el<br />

Rvd. Sr. D. Jaime Obrador y Vidal,<br />

Vicario-Ecónomo <strong>de</strong> la Iglesia<br />

Parroquial <strong>de</strong> <strong>Sa</strong>nt Jusep <strong>de</strong>l Terme,<br />

en súplica <strong>de</strong> que autoricemos en<br />

aquella Iglesia, la fundación <strong>de</strong> la<br />

Cofradía en honor <strong>de</strong>l Patriarca san<br />

José, se pi<strong>de</strong> y <strong>de</strong>claramos fundada<br />

canónicamente dicha Cofradía y<br />

aprobamos los extremos apuntados<br />

en la solicitud <strong>de</strong> referencia.<br />

<strong>Palma</strong> 12 <strong>de</strong> abril <strong>de</strong> 1940.<br />

Por otro lado nos muestra cuales<br />

serán los fines <strong>de</strong> esta Cofradía:<br />

I.- Dar la mayor solemnidad posible<br />

a la fiesta <strong>de</strong> <strong>Sa</strong>n José, Titular <strong>de</strong> esta Iglesia<br />

II.- Ofrecer Una Misa rezada al <strong>Sa</strong>nto Patriarca<br />

para implorar su protección sobre los Cofra<strong>de</strong>s<br />

g r a v e m e n t e e n f e r m o s .<br />

III.- Celebrar una misa (rezada o cantada, según<br />

la cuota que anualmente se satisficiere) en sufragio<br />

<strong>de</strong> los Cofra<strong>de</strong>s que fallecieren.<br />

N.B.- Se entien<strong>de</strong> por Cofra<strong>de</strong> todo miembro <strong>de</strong><br />

la familia cuya Cabeza estuviese inscrito en esta<br />

C o f r a d í a .<br />

Al final <strong>de</strong> esta bella composición hay una nota al<br />

pie añadida a mano en el año 1944 que reza así:<br />

“Decreto <strong>de</strong>l Excmo. Sr. Don José Miralles y Sbert,<br />

Arzobispo-Obispo <strong>de</strong> <strong>Mallorca</strong> concediendo<br />

i n d u l g e n c i a s ”<br />

“<strong>Palma</strong>, 22 <strong>de</strong> Mayo <strong>de</strong> 1944, Conce<strong>de</strong>mos una<br />

vez por semana, 200 días <strong>de</strong> indulgencia a todos<br />

Nº 27 gener <strong>2009</strong><br />

16<br />

los fieles que <strong>de</strong>spués <strong>de</strong> saludar al Stmo.<br />

<strong>Sa</strong>cramento, rezaren un Padre Nuestro ante la<br />

imagen <strong>de</strong> <strong>Sa</strong>n José que se venera en el altar<br />

Mayor <strong>de</strong> la Iglesia Parroquial <strong>de</strong> <strong>Sa</strong>nt Jusep <strong>de</strong>l<br />

Terme, y otros 200 días a favor <strong>de</strong> los cofra<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

dicha Cofradía, que fallecieron en la paz <strong>de</strong>l señor.<br />

El Arzobispo-Obispo. Rubricado.”<br />

Es copia. Firmado: Jaime Obrador Ecónomo<br />

Únicamente queda <strong>de</strong>cir que la cuota <strong>de</strong> los<br />

cofra<strong>de</strong>s era <strong>de</strong> 5 pesetas anuales i que el primer<br />

listado <strong>de</strong> cofra<strong>de</strong>s incluye un total <strong>de</strong> 183 nombres<br />

d e c a b e z a s d e f a m i l i a .<br />

En el libro <strong>de</strong> la cofradía que se encuentra<br />

registrado con el número 78 en el<br />

archivo parroquial encontramos<br />

algunas curiosida<strong>de</strong>s a parte <strong>de</strong> la<br />

constitución <strong>de</strong> la cofradía:<br />

Lo mas curioso que nos dice es que:<br />

“como es notorio que el día <strong>de</strong> <strong>Sa</strong>n<br />

José (19 <strong>de</strong> Marzo) no es posible<br />

celebrar la fiesta patronal con la<br />

solemnidad que se <strong>de</strong>sea por ocurrir<br />

siempre durante el santo tiempo <strong>de</strong><br />

Cuaresma y con el fin <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r<br />

celebrar conjuntamente la fiesta<br />

cívica ya tradicional, se escogió como<br />

fecha más apropiada el aniversario<br />

<strong>de</strong> la bendición <strong>de</strong> la primera piedra <strong>de</strong> la iglesia<br />

actual ya que esta <strong>de</strong>dicada al <strong>Sa</strong>nto Patriarca <strong>Sa</strong>n<br />

José y que se celebra ordinariamente el domingo<br />

anterior o posterior al 23 <strong>de</strong> junio, fecha en que<br />

el año 1878 tuvo lugar, con grandísima solemnidad,<br />

la bendición <strong>de</strong> la primera piedra.<br />

Conviene advertir que, aunque el vecindario llame<br />

vulgarmente “Fiesta <strong>de</strong> <strong>Sa</strong>n Juan” a la fiesta<br />

Patronal, esta no se <strong>de</strong>dica a <strong>Sa</strong>n Juan sino a <strong>Sa</strong>n<br />

J o s é . ”<br />

Por otro parte ya en 1946 se establecía <strong>de</strong> forma<br />

<strong>de</strong>finitiva la Junta <strong>de</strong> la cofradía <strong>de</strong> <strong>Sa</strong>n José<br />

quedando representada <strong>de</strong> la siguiente manera:<br />

El día 11 <strong>de</strong> agosto <strong>de</strong> 1946 en una junta<br />

especial <strong>de</strong> la cofradía la Junta directiva quedó<br />

formada por los siguientes miembros:


Director: Rdo: D. Jaime<br />

Obrador, Ecónomo<br />

Presi<strong>de</strong>nte: Don Antonio<br />

Galmés y Galmés<br />

Secretario: Don Guillermo<br />

Aloy y <strong>Sa</strong>lom<br />

Tesorero: Don Francisco<br />

<strong>Sa</strong>mpol, Médico<br />

Vocal 1º: Don Juan<br />

Company y March<br />

Vocal 2º: Don Jaime<br />

Cañellas y Crespí<br />

Vocal 3º: Don José<br />

Estarellas y Nadal<br />

La lista <strong>de</strong> Cofra<strong>de</strong>s quedaba<br />

<strong>de</strong> la siguiente manera:<br />

D.Juan Esteva Canet<br />

Antonio Más y <strong>Sa</strong>lom<br />

Dª Amparo Serra<br />

Antonio Galmés<br />

Pedro José Pons<br />

Rafael <strong>Sa</strong>ntandreu<br />

Jose Mulet<br />

Pedro Juan Pascual<br />

<strong>Sa</strong>lvador <strong>Sa</strong>lva<br />

Jaime Aloy<br />

Andrés Reus<br />

Francisca Fullana<br />

Juan Barceló<br />

Antonio <strong>Sa</strong>les<br />

Margarita Busquets<br />

Miguel Tugores<br />

Juan Llompart<br />

Anselmo <strong>Sa</strong>lvá<br />

Juan <strong>Sa</strong>bater<br />

Antonio Calafell<br />

Pedro Coll<br />

Bernando Pons<br />

Guillermo Pons<br />

Juan <strong>Sa</strong>ntandreu<br />

Miguel <strong>Sa</strong>ntandreu<br />

Lorenzo Mateu<br />

Maria Balaguer<br />

Antonio Frau<br />

Miguel Tugores<br />

Bartolomé Gil<br />

Alejo Oliver<br />

Monserrat Munar<br />

Rosalia Petrus<br />

Bartolomé Company<br />

Miguel Frau<br />

Margarita Blanquer<br />

Catalina Villalonga<br />

Mateo Carrió<br />

Paula Seguí<br />

Antonia Estela<br />

Francisca Florit<br />

Martín Serra<br />

Margarita Crespí<br />

Guillermo Aloy<br />

Bartolomé Aloy<br />

Miguel Balaguer<br />

Maria Cañellas<br />

Juan Moll<br />

Sebastián Figuerola<br />

Margarita Cañellas<br />

Rafael Llinás<br />

Juan Vaquer<br />

Mateo Vidal<br />

Nicolás Busquets<br />

Margarita Pol<br />

Matías Seguí<br />

Francisca Busquets<br />

Antonio Clar<br />

Gabriel Pallicer<br />

Juan Cañellas<br />

Juan Busquets<br />

Antonio Tugores<br />

Juan Frau<br />

Margarita <strong>Sa</strong>les<br />

Bartolomé Reus<br />

Juan Bibiloni<br />

José Frau<br />

Pablo Vidal<br />

Bartolomé Jaume<br />

Antonia Crespí<br />

Miguel Barceló<br />

Isabel Cañellas<br />

Sebastián Oliver<br />

Maria Oliver<br />

José Seguí<br />

Gabriel Busquets<br />

José Jaume<br />

Antonia Porcel<br />

Juan Juan y Frau<br />

José Estarellas<br />

Matías Grau<br />

D. Carlos Viñals<br />

Francisca Mir<br />

Mateo Moranta<br />

Jaime Balaguer<br />

Antonio Barceló<br />

Miguel Muntaner<br />

Isidro Pascual<br />

Gregorio <strong>Sa</strong>lleras<br />

Bartolomé <strong>Sa</strong>lom<br />

Mateo Carrió<br />

Francisco Serra<br />

Guillermo Porcel<br />

D. Sebastián Humbert<br />

Ramón Barceló<br />

Antonio Cañellas<br />

Juan Pol<br />

Miguel Gelabert<br />

Juan Figuerola<br />

Juan Pol<br />

D. Guillermo Aloy<br />

Miguel Cañellas<br />

Juan Aloy<br />

Lorenzo <strong>Sa</strong>stre<br />

Miguel Capellá<br />

Miguel Gayá<br />

Juan Gelabert<br />

José Pascual<br />

Guillermo Aloy<br />

Jaime Pizá<br />

Antonio Monserrat<br />

Gabriel Busquets<br />

Antonio <strong>Sa</strong>lom<br />

Melchor Seguí<br />

Vicente Vich<br />

La Primera Cofradía <strong>de</strong> La Parroquia<br />

<strong>de</strong> <strong>Sa</strong>nt Josep <strong>de</strong>l Terme<br />

Jaime Cañellas<br />

Juan Cañellas<br />

<strong>Sa</strong>lvador Mates<br />

D. Jaime Muntaner<br />

Matias Crespí<br />

Antonio Calafell<br />

Miguel Barceló<br />

Vicente Busquets<br />

Antonio Pizá<br />

Antonio Amat<br />

José Creus<br />

Tomás Busquets<br />

Bartolomé <strong>Sa</strong>lom<br />

Jaime Mir<br />

Hermenegildo Doménech<br />

Catalina Pujol<br />

Francisca Reus<br />

Juan Cañellas<br />

María Barceló<br />

Isabel Juan<br />

Juan <strong>Sa</strong>bater<br />

Gabriel <strong>Sa</strong>lleras<br />

Mateo Frau<br />

Francisco Frau<br />

Antonio Pizá<br />

Catalina Serra<br />

José Tugores<br />

Catalina Pascual<br />

Antonia Carbonell<br />

Francisco Moranta<br />

Vicente Busquets<br />

Bartolomé Pizá<br />

Sebastián Ramis<br />

Catalina Crespí<br />

Guillermo Frau y Pizá<br />

Guillermo Ferrer<br />

Juan Balaguer y Mir<br />

Juan Puig y Mar<br />

Jerónima Crespí<br />

Miguel Pou y <strong>Sa</strong>lom<br />

Dª Magdalena Homar<br />

D. Francisco <strong>Sa</strong>mpol<br />

Rafael Serra<br />

Rdo.Don Jaime Obrador<br />

Antonio Palou<br />

Francisca Moll<br />

Antonio Piza<br />

Bartolomé Reus<br />

Bartolomé Mulet<br />

Juan Orell<br />

Juan Navas<br />

Miguel Pascual<br />

Pedro Bestard<br />

Rafael Busquets<br />

Gaspar Jaume Juliá<br />

Sebastián Roser<br />

Jaime Mayol<br />

Juan Cañellas<br />

Miguel David<br />

Guillermo Muntaner<br />

Francisco Mas<br />

Juan Perelló<br />

José Aloy <strong>Sa</strong>lom<br />

Miguel Cañellas<br />

Bartolomé Pizá.<br />

17 Nº 27 gener <strong>2009</strong>


Faria créixer la mar<br />

Gabriel JANER MANILA<br />

Una cançó antiga recollida al “Die Balearen”<br />

<strong>de</strong> l’arxiduc Lluís <strong>Sa</strong>lvador d’Habsburg presenta<br />

<strong>de</strong> forma poètica una <strong>de</strong> les conseqüències<br />

que, més tard o més d’hora, <strong>de</strong>rivaran <strong>de</strong>l canvi<br />

climàtic: les geleres <strong>de</strong>ls pols acabaran per<br />

fondre’s i l’aigua <strong>de</strong>sgelada farà créixer els<br />

oceans. Llavors remuntaran les costes,<br />

augmentarà el volum <strong>de</strong>l mar i aniquilarà les<br />

riberes baixes: les platges, les cales gentils,<br />

les petites roques <strong>de</strong> les voreres.<br />

La cançó que l’Arxiduc recull <strong>de</strong> la tradició<br />

popular ens parla d’una inundació que faria<br />

créixer la mar. I el canvi climàtic que l’ocasiona,<br />

més que <strong>de</strong> la catàstrofe natural, és una<br />

conseqüència <strong>de</strong> la catàstrofe amorosa.<br />

L’enamorada diu: “Si amb aigua <strong>de</strong>ls ulls podria<br />

/ donar goig al qui voldria, / me posaria a<br />

plorar, / faria créixer la mar / <strong>de</strong>vuit passes<br />

c a d a d i a ” .<br />

És evi<strong>de</strong>nt que es tracta d’una exageració<br />

literària. L’enamorada que va imaginar aquests<br />

versos o el poeta que li féu expressar tota la<br />

disposició que tenia <strong>de</strong> donar gust i goig a<br />

l’enamorat, ben segur que exagerava <strong>de</strong> forma<br />

incontrolada. Ens diu que si fos necessari plorar<br />

El discurs sobre el recalentament <strong>de</strong>l món per satisfer-lo, ploraria tant que consentiria<br />

“Aquells que ploren<br />

i el canvi climàtic ha adquirit un aire catastròfic que la mar cresqués fins a <strong>de</strong>vuit passes cada<br />

per donar gust a<br />

i alhora profètic. L’ésser humà, <strong>de</strong>pre<strong>de</strong>dor<br />

l’amor i recrear-lo, d i a .<br />

incansable <strong>de</strong>l seu propi entorn, homes <strong>de</strong>strueix o dones, i<br />

En aquest cas, la catàstrofe ecològica<br />

<strong>de</strong>grada els espais en què habita. Un contribueixen<br />

dia vindrà<br />

vindria <strong>de</strong> l’excés d’amor. Si n´hi hagués moltes<br />

en què la terra en prendrà a la revenja. <strong>de</strong>strucció <strong>de</strong>l<br />

<strong>de</strong> dones com aquesta, tan ben disposa<strong>de</strong>s a<br />

És cert que aquesta línia <strong>de</strong> pensament plorar a fi <strong>de</strong> donar gust a l’enamorat, faria<br />

ens mena a la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> catàstrofe. En algun estona que l’illa hauria <strong>de</strong>saparegut sota el<br />

moment em recorda el cant <strong>de</strong> la Sibil·la. La plor: les cales, les roques baixes, els petits<br />

profetessa apareix la nit <strong>de</strong> Nadal sobre les ports… Llavors, podríem escriure: Aquells que<br />

trones <strong>de</strong> les esglésies <strong>de</strong> l’illa <strong>de</strong> <strong>Mallorca</strong> per ploren per donar gust a l’amor i recrear-lo,<br />

anunciar-nos la fi <strong>de</strong>l món. La terra es<strong>de</strong>vindrà homes o dones, contribueixen a la <strong>de</strong>strucció<br />

un infern <strong>de</strong> foc. Tot cremarà. Els peixos d e l p a i s a t g e .<br />

p e g a r a n g r a n s c r i t s .<br />

Si l’illa <strong>de</strong>saparegués en una vall <strong>de</strong><br />

Així com la <strong>de</strong>strucció <strong>de</strong>l món <strong>de</strong> què parla llàgrimes provinents <strong>de</strong> l’eufòria amorosa,<br />

la Sibil·la serà provocada pel foc: com si el foc podríem pensar que és l’amor i no l’odi allò<br />

<strong>de</strong> l’Infern hagués saltat les barreres <strong>de</strong>ls espais que ens pren el territori i el <strong>de</strong>strueix. Quan<br />

infernals i hagués envaït la terra, el final que els vaixells solcassin aquell mar que hauria<br />

anuncien els profetes <strong>de</strong>l canvi climàtic es engolit l’illa, els mariners dirien entre ells: Aquí<br />

produïrà per causa <strong>de</strong> l’aigua <strong>de</strong>sgelada <strong>de</strong>ls hi havia una illa afortunada. Va <strong>de</strong>saparèixer<br />

pols, que envaïrà les riberes <strong>de</strong>ls continents i perquè va estimar com una boja i plorava. El<br />

<strong>de</strong> les illes i provocarà un canvi radical <strong>de</strong> les plor féu créixer la mar i les ones sepultaren<br />

geografies. Les riberes seran re<strong>de</strong>fini<strong>de</strong>s i per els pobles, els cotxes, l’aeroport… Els ametllers<br />

s’Arenal, posem per cas, s’inundaran els florits i els porcs negres.<br />

soterranis i els botigons.<br />

Nº 27 gener <strong>2009</strong><br />

18


<strong>Sa</strong> Indioteria, 1784<br />

Cercant els orígens <strong>de</strong> sa Indioteria, fins ara ha<br />

estat possible i<strong>de</strong>ntificar més d’una vintena <strong>de</strong><br />

propietats cap a 1774-1784, fa uns 225 anys.<br />

Una relació <strong>de</strong> la població <strong>de</strong> 1784 aporta els<br />

topònims d’un conjunt <strong>de</strong> propietats que formava<br />

una petita agrupació <strong>de</strong> cases en disseminat que<br />

constitueix l’embrió <strong>de</strong> la <strong>barri</strong>ada. Per respondre<br />

un qüestionari <strong>de</strong> la Societat d’Amics <strong>de</strong>l País el<br />

vicari <strong>de</strong> Son <strong>Sa</strong>rdina, que era el prevere Joan<br />

Muntaner Moner (<strong>Palma</strong>, 1750-1792), feia una<br />

enumeració precisa <strong>de</strong> totes les cases disperses<br />

<strong>de</strong> l’àrea <strong>de</strong> la vicaria <strong>de</strong> Son <strong>Sa</strong>rdina, el límit<br />

meridional <strong>de</strong> la qual era el camí <strong>de</strong> Bunyola.<br />

La relació <strong>de</strong>l vicari Muntaner, que <strong>de</strong>via conèixer<br />

el terreny i amb el suport <strong>de</strong>ls feligresos, conté<br />

el topònim <strong>de</strong> les cases i el nombre <strong>de</strong> famílies,<br />

a 27 d’agost <strong>de</strong> 1784. Més <strong>de</strong> dues dotzenes <strong>de</strong><br />

noms se situen a la zona <strong>de</strong> sa Indioteria. Tot en<br />

gros, po<strong>de</strong>m comptar poc més <strong>de</strong> trenta famílies,<br />

equivalents a un centenar i mig <strong>de</strong> persones,<br />

distribuï<strong>de</strong>s tant en propietats grans com en petita<br />

propietat. En primer lloc, hi apareixen les<br />

possessions més grosses <strong>de</strong> Son Llompart, Son<br />

Pons, Son Castelló, Son Estaca, Son Rigo, Son<br />

Orpina i Son Daviu, la major part <strong>de</strong> les quals<br />

<strong>de</strong>sapareixien amb el polígon <strong>de</strong> Son Castelló. En<br />

segon lloc, l’altra vintena <strong>de</strong> noms són <strong>de</strong> finques<br />

més petites, <strong>de</strong> la gran majoria <strong>de</strong>ls quals l’any<br />

1784 és la primera referència que coneixem. Són<br />

els topònims <strong>de</strong>ls establiments més antics <strong>de</strong> la<br />

b a r r i a d a :<br />

Can Enric: prop <strong>de</strong> la síquia <strong>de</strong> na Cerdana.<br />

Son Borràs, o Can Borràs, prop <strong>de</strong> Can Enric.<br />

Ca na Moranta, o Can Moranta, són terres entre<br />

l’actual camí <strong>de</strong>ls Reis (tram paral·lel a la síquia<br />

<strong>de</strong> na Cerdana), el camí Terminal i el torrent Gros.<br />

A Can Moranta hi havia quatre famílies, vincula<strong>de</strong>s<br />

sobretot al llinatge Balaguer.<br />

Can Gallet és un topònim <strong>de</strong>saparegut, que s’ha<br />

<strong>de</strong> situar al camí <strong>de</strong>ls Reis, entre el camí <strong>de</strong><br />

B u n y o l a i e l P o n t e t .<br />

Can Pere Oguer és un topònim viu, al cantó camí<br />

<strong>de</strong> na Cerdana – camí <strong>de</strong>ls Reis.<br />

Can Caragol: una <strong>de</strong> les propietats més antigues,<br />

entre el camí <strong>de</strong> na Cerdana i el camí <strong>de</strong> sa<br />

B o m b a .<br />

Cas Pedacer: propietat situada entre el camí <strong>de</strong>ls<br />

Reis, la síquia <strong>de</strong> na Cerdana i el camí vell <strong>de</strong><br />

B u n y o l a .<br />

Meson <strong>de</strong> Buñola: <strong>de</strong>nominació <strong>de</strong> s’Hostalet,<br />

anomenat també Hostal, o Hostalet, <strong>de</strong>l pont <strong>de</strong>l<br />

c a m í d e B u n y o l a .<br />

La Bombarda: nom <strong>de</strong> sa Bomba, documentada<br />

sa Bombarda (segles XVIII-XIX) i sa Bomba (<strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong> principis <strong>de</strong>l segle XIX).<br />

Son Vent és un topònim efímer, que s’ha <strong>de</strong><br />

relacionar amb les propietats <strong>de</strong> Melcion Carrió,<br />

fuster, un <strong>de</strong>ls establidors més antics (adquiria<br />

terres el 1744 i el 1766). Els topònims posteriors<br />

seran, sobretot, Cas Mestre, per l’ofici <strong>de</strong> fuster,<br />

i Can Perelló (que correspon a Can Perelló i a Ca<br />

sa Viuda). El 1784 hi havia dues famílies.<br />

Can Va<strong>de</strong>ll: nom <strong>de</strong>saparegut, relacionat amb<br />

una terra prop <strong>de</strong>l camí Roig.<br />

Can <strong>Sa</strong>ntandreu és un topònim que s’ha <strong>de</strong> situar<br />

p r o p d e C a n M a r t í .<br />

Ca ne Rotge [sic]: topònim molt vacil·lant, proper<br />

a C a n C a i e t a n o .<br />

Can Fe<strong>de</strong>lic: prop <strong>de</strong>l camí <strong>de</strong> na Cerdana, prové<br />

<strong>de</strong> la segregació <strong>de</strong> Can Caragol. El 1784 hi havia<br />

d u e s f a m í l i e s .<br />

Can Vicens és probablement un nom primitiu,<br />

que <strong>de</strong>sprés serà Cas Ximarró. El 1784 hi havia<br />

dues famílies, una <strong>de</strong> les quals segurament ja<br />

vinculada al llinatge Busquets.<br />

Can Poncell, pel llinatge Porcell o Porcel, és un<br />

nom primitiu que <strong>de</strong>sprés serà Can Barrera, entre<br />

el camí Roig i les terres <strong>de</strong>l polígon <strong>de</strong> Son<br />

Castelló. L’any 1784 hi habitaven cinc famílies.<br />

Can Simó és el nom d’una terra, d’un <strong>de</strong>ls primers<br />

establidors (1744), prop <strong>de</strong>l camí Roig.<br />

Can Onofre és el nom <strong>de</strong> la casa que<br />

posteriorment serà Can Martí, prop <strong>de</strong> la síquia<br />

d e n a C e r d a n a .<br />

Can Digadarra és un topònim i malnom molt<br />

lligat a sa Indioteria. D’origen <strong>de</strong>sconegut, s’ha<br />

documentat sobre terres proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> Son<br />

Llorens. Era una propietat <strong>de</strong>sapareguda dins el<br />

polígon <strong>de</strong> Son Castelló, que es mantenia com a<br />

malnom i també com a topònim d’altres cases.<br />

Can Calet [Can Quelet] és un topònim <strong>de</strong>rivat<br />

d’un malnom, que s’hauria <strong>de</strong> situar prop <strong>de</strong> Cas<br />

X i m a r r ó .<br />

Antoni GINARD<br />

19 Nº 27 gener <strong>2009</strong>


Estimada Mare Naturalesa<br />

Estimada Mare Naturalesa<br />

M’ha arribat el moment <strong>de</strong> néixer, <strong>de</strong><br />

convertir-me en animal, i no sé per quin <strong>de</strong>cantar<br />

me. El fet que tots tenguin qualitats bones i<br />

dolentes em complica enormement la tasca <strong>de</strong><br />

prendre una <strong>de</strong>terminació. Només tenc una<br />

cosa clara: vull ser vertebrat, perquè els que no<br />

disposen d’aquesta sòlida estructura interna que<br />

és l’esquelet solen tenir una esperança <strong>de</strong> vida<br />

molt limitada, <strong>de</strong>gut a la seva petitesa i fragilitat.<br />

Si no els mata el fred, els mata la calor, i en cas<br />

que sobrevisquin als rigors meteorològics, amb<br />

facilitat acaben víctimes <strong>de</strong> qualsevol tipus<br />

d’insecticida o producte similar pensat per a<br />

m a t a r .<br />

granot verd i posseir les potes més llargues i<br />

fortes que cap altre company, per ser d’aquesta<br />

manera el que bota més amunt i més lluny.<br />

Tenir la possibitat <strong>de</strong> combinar el medi aquàtic<br />

amb el terrestre és un al·licient, però a la vegada<br />

ha <strong>de</strong> ser pesat <strong>de</strong>pendre constantment <strong>de</strong><br />

l’aigua. Viure obligat a mantenir la pell humida<br />

suposa romandre esclau d’un bassiot o d’un<br />

safareig, i no sé si resistiria la impossibilitat <strong>de</strong><br />

partir a veure món. Necessit més espai, sentir<br />

m e l l i u r e , c o m u n o c e l l .<br />

Volar i que l’aire t’acaroni les plomes. Veure ho<br />

“Tant <strong>de</strong> tot bo <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les altures. Quan tot et ve gros, fer-te<br />

Si he <strong>de</strong> néixer animal, vull tenir ossos. No estaria tengués amunt i veure-ho més petit, i quan tot sembla<br />

malament, per exemple, ser un rèptil coratge empetitir<br />

que per se fins a quedar se no res, davallar i<br />

que tot es<strong>de</strong>vengui més gran. Veure-ho tot <strong>de</strong><br />

s’arrossega contínuament pel terra, si bé és fer-me cert humà,<br />

la manera que vols, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’angle que vols, <strong>de</strong><br />

que alguns tenen un aspecte realment fastigós, tanmateix, la grandària i que vols. Vols, vols, vols... Sí, vols<br />

sobretot els <strong>de</strong> cames curtes i cos aixafat. començar Com<br />

<strong>de</strong> llibertat. a Com el <strong>de</strong> l’àguila imperial: sobirana<br />

més petits més lletjos. Arriben a fer oi i dir tot. les Si coses <strong>de</strong> les serrala<strong>de</strong>s, guardiana <strong>de</strong> les planures.<br />

havia <strong>de</strong> ser un d’aquests rentatrespols, voldria pel seu<br />

Però vull volar com un àguila, per no patir les<br />

passejar un cos llargarut i gruixut, com el braç<br />

penúries <strong>de</strong> les altres aus més petites, sobretot<br />

d’un esportista forçarrut d’aquests que es<br />

<strong>de</strong> les que viuen a prop <strong>de</strong> les ciutats. Aquí, a<br />

<strong>de</strong>diquen a alçar pesos i semblen inflats amb un<br />

les ciutats, hi habita una espècie molt estesa: la<br />

compressor. M’agradaria lluir una pell multicolor:<br />

humana. Són gairebé perfectes, els humans. De<br />

clapes vermelles, grogues, blaves… estampa<strong>de</strong>s<br />

fet, se’ls consi<strong>de</strong>ra els reis <strong>de</strong> la creació. Però no<br />

s o b r e u n n e g r e l l u e n t .<br />

sempre saben usar bé la intel·ligència amb què<br />

Tanmateix, la i<strong>de</strong>a d’arrossegar me tot el dia pel els han dotat. L’empren per <strong>de</strong>struir, per fer mal<br />

sòl em fa una mica <strong>de</strong> por. I si algun <strong>de</strong>spistat i, fins i tot, per matar se entre ells! Se’ls consi<strong>de</strong>ra<br />

e m t r e p i t j à s ? els mamífers més evolucionats, però cal anar los<br />

Crec que em sentiria més a pler si naixia peix i<br />

vivia dins l’aigua. Solcar la immensitat marina,<br />

<strong>de</strong>scobrir paratges encantats: muntanyoles,<br />

roques <strong>de</strong> mil formes, coves, grutes... Gaudir <strong>de</strong><br />

amb compte. No sempre diuen el que pensen ni<br />

fan el que recomanen. Renuncien a l’ànima per<br />

un nom i són capaços <strong>de</strong> qualsevol atrocitat per<br />

tal <strong>de</strong> comandar. Els duu perduts, la coman<strong>de</strong>ra.<br />

la pau i tranquil litat que sempre s’hi respira. Ho tenc <strong>de</strong>cidit. Li diré a la Mare Naturalesa que<br />

Cap peix no frissa mai, i tampoc no hi plou dins em faci néixer en forma d’àguila. Estaré per<br />

la mar! Encara que... tanta pau, tanta d’aigua... damunt <strong>de</strong> tot i me’n riuré <strong>de</strong>ls que es riguin<br />

Ha d’arribar a avorrir nedar constantment. <strong>de</strong>ls altres. Tant <strong>de</strong> bo tengués coratge per fer-me<br />

M’entusiasmen els paisatges marins, certament, humà, tanmateix, i començar a dir les coses pel<br />

però haver <strong>de</strong> romandre sempre en remull, <strong>de</strong> seu nom. Però per això cal haver estudiat molt.<br />

nit i <strong>de</strong> dia, sense sentir res…. Sovint els que més xerren són els que menys<br />

M’han parlat d’uns animalons que tant po<strong>de</strong>n<br />

viure dins l’aigua com a fora. De fet, quan neixen<br />

són com peixos, i quan creixen i ja s’han esbravat<br />

<strong>de</strong> jugar amb les herbetes, i amb les plantetes,<br />

i amb els nenúfars, surten <strong>de</strong> l’aigua i proven un<br />

altre tipus <strong>de</strong> vida, la terrestre. Com que els<br />

amfibis ho tenen tot, potser em convendria néixer<br />

s a b e n .<br />

Nº 27 gener <strong>2009</strong><br />

20


La <strong>de</strong>presión una enfermedad muy frecuente.<br />

Se calcula que sólo en España afecta a unos 2<br />

millones <strong>de</strong> personas, siendo más frecuente<br />

en mujeres que en hombres. La <strong>de</strong>presión<br />

provoca un malestar mental y físico en las<br />

personas que lo pa<strong>de</strong>cen, no es un trastorno<br />

pasajero. Hay que <strong>de</strong>stacar que la <strong>de</strong>presión<br />

no es algo imaginario o que el paciente se<br />

invente. Tampoco <strong>de</strong>bemos confundir la<br />

<strong>de</strong>presión con lo que llamamos “tener un mal<br />

d í a ” .<br />

La <strong>de</strong>presión pue<strong>de</strong> <strong>de</strong>senca<strong>de</strong>narse por<br />

diversas causas como dificulta<strong>de</strong>s económicas,<br />

muerte <strong>de</strong> un familiar, situaciones estresantes,<br />

también se relaciona la <strong>de</strong>presión con niveles<br />

bajos <strong>de</strong> serotonina, noradrenalina y dopamina.<br />

Los síntomas <strong>de</strong> la <strong>de</strong>presión pue<strong>de</strong>n variar<br />

ampliamente. Los principales síntomas son:<br />

Estado <strong>de</strong> animo triste.<br />

Perdida <strong>de</strong> interés en activida<strong>de</strong>s en<br />

las que con anterioridad se disfrutaba.<br />

Cambios <strong>de</strong> apetito y peso.<br />

Sensación <strong>de</strong> fatiga, cansancio.<br />

Inquietud, irritabilidad, insomnio.<br />

La gravedad <strong>de</strong> estos síntomas varía según el<br />

Cefaleas, mareos.<br />

enfermo. Para el médico es muy importante<br />

conocer realmente los síntomas que pa<strong>de</strong>ce el<br />

p a c i e n t e .<br />

Para el tratamiento <strong>de</strong> la <strong>de</strong>presión es<br />

muy importante que el paciente siga las<br />

indicaciones <strong>de</strong> su médico. Hay muchos<br />

Depresión<br />

fármacos anti<strong>de</strong>presivos para tratar la<br />

<strong>de</strong>presión. Entre todos el médico ha elegido el<br />

más conveniente. El paciente <strong>de</strong>be saber que<br />

aún tomando la medicación correctamente es<br />

posible que los síntomas no <strong>de</strong>saparezcan. La<br />

mejoría es gradual, todos los anti<strong>de</strong>presivos<br />

tardan un tiempo en realizar su acción.<br />

La curación <strong>de</strong> la <strong>de</strong>presión es posible.<br />

El tratamiento anti<strong>de</strong>presivo consigue que los<br />

síntomas vayan <strong>de</strong>sapareciendo <strong>de</strong> forma<br />

progresiva. Si los pacientes abandonan el<br />

tratamiento tan pronto como <strong>de</strong>saparecen los<br />

síntomas, estos pue<strong>de</strong>n volver a aparecer unas<br />

semanas más tar<strong>de</strong>. Por eso es necesario<br />

mantener el tratamiento <strong>de</strong>spués <strong>de</strong> que los<br />

síntomas hayan <strong>de</strong>saparecido.<br />

Es importante en la curación <strong>de</strong> una<br />

persona en estado <strong>de</strong>presivo la ayuda <strong>de</strong> las<br />

personas más cercanas, los familiares <strong>de</strong> un<br />

paciente <strong>de</strong>primido <strong>de</strong>berían saber:<br />

Es necesario que el paciente asista<br />

a todas las consultas programadas<br />

por su médico.<br />

Acompañar a la persona a la<br />

consulta y comentarle los<br />

síntomas que ha observado.<br />

Asegurarse que el paciente toma<br />

la medicación correctamente.<br />

Estimular al paciente a realiza r<br />

activida<strong>de</strong>s.<br />

El paciente <strong>de</strong>primido requiere<br />

comprensión, paciencia y ánimo.<br />

Guillermo Torres<br />

(Farmacéutico)<br />

21 Nº 27 gener <strong>2009</strong>


Vaig conèixer a la prinsesa el passat mes<br />

d’Abril, haviem creuat las nostres mira<strong>de</strong>s<br />

pero mai haviem parlat junts. Quant vaig<br />

sentir el tò <strong>de</strong> la seva veu, em semblava el<br />

cant <strong>de</strong> mil aus. Ella, la princesa, quan<br />

camina sembla que no toca a terra, el seu<br />

moviment ès unic, in<strong>de</strong>scriptible; jo no em<br />

canso <strong>de</strong> mirar-la, ès com si cada dia fos<br />

nova, <strong>de</strong>sconeguda, com podria dir-ho, ella<br />

s i m p l e m e n t . . . è s ! !<br />

Te els cabells com les espigues <strong>de</strong>l blat,vull<br />

dir, coloret d’or, uns ulls negres, com les nits<br />

d’hivern sensa estels i sensa lluna. Uns llavis<br />

engrascadors, petits i primets; i quan<br />

somriu..valgue Deu!! La princesa fa possible<br />

que jo faci qualsevol truc per veurer-le, i em<br />

po<strong>de</strong>u creure, veura aquesta dona, paga la<br />

p e n a e l v i a t g e .<br />

Ella sap que jo l’estimo, i sempre em <strong>de</strong>mana<br />

prudència, i jo em pregunto: com es pot<br />

èsser pru<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>vant la seva bellesa ? Com<br />

puc reprimir-me quan em somriu?<br />

He sentit parlar <strong>de</strong> l’eternitat, però ara ho<br />

entenc; l’eternitat ès estar uns dies sensa<br />

vuera a la princesa, semble que un simple<br />

bon dia sortit <strong>de</strong> la seva boca, faci possible<br />

que les hores posteriors siguin més<br />

l l e u g e r e s .<br />

També diré, que el còs <strong>de</strong> la princesa ès<br />

perfecta, sensa emperòns, i en<strong>de</strong>més la seva<br />

Nº 27 Nº gener 27 gener <strong>2009</strong><br />

<strong>2009</strong><br />

La Princesa<br />

22<br />

Va <strong>de</strong> Gloses...<br />

pell es blanca com aquells nuvols <strong>de</strong> tardor.<br />

Ella, ès amb poques paraules, un cont.<br />

Que estranys son els camins <strong>de</strong> la vida,<br />

aquelles primeres paraules d’aquell mes<br />

d’Abril, avui encara puc recordar-les, prest<br />

farà un any que ens coneguerem, pero puc<br />

dir sens cap dubte, que benhaja aquell dia<br />

que la princesa i jo ens creuarem.<br />

Aquesta dona sap que sempre l’esperaré,<br />

possiblement serà una espera sensa<br />

garantia, sensa futur, sensa premi. Pero<br />

l’espera d’una princesa com aquesta, bé val<br />

aguaitar per la nestra <strong>de</strong> casa per si <strong>de</strong> cas<br />

u n d i a v e c a p a m i .<br />

No diré el nom <strong>de</strong> la meva princesa, ni els<br />

anys, ni la profesió, ni si té lls, ni rès.<br />

Hi ha secrets, complicitats, silèncis i altres<br />

coses que ens portam al altra món, ella i jo<br />

sabem que hi ha una abisme entre els seus<br />

anys i els meus; pero quan parlam <strong>de</strong> coses<br />

nostres aquest abisme <strong>de</strong>spareix <strong>de</strong> forma<br />

màgica, com si fossim companys<br />

d’acampada, aquesta dona enamora sensa<br />

esforç i sensa intenció.<br />

Per acabar vull dir, que el millor premi que<br />

puc tindre dins aquest article, serà que ella,<br />

la princesa, ho pugui llegir. Així, jo quedaré<br />

en pau amb mi mateix, i ella tindrà un<br />

present <strong>de</strong>l l’home que li va dir: algúns et<br />

diran que no poren viure sensa tu, i jo El teu


Festes <strong>de</strong>l IXXè Aniversari<br />

<strong>de</strong>l Club d’Esplai Jovent<br />

Enguany el Club d’Esplai Jovent, va celebrar<br />

durant els dies 29 <strong>de</strong> novembre, 5, 6, 7 i 8 <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>sembre, el seu IXXé Aniversari.<br />

És increïble com passa el temps, però ja fa<br />

29 anys que iniciarem la nostra tasca<br />

especialment dirigida als joves i als infants <strong>de</strong>l<br />

n o s t r e b a r r i .<br />

Com cada any, es dugueren a terme una sèrie<br />

d’activitats especials per a celebrar tant especial<br />

dia. Ja son tradicionals, el sopar <strong>de</strong> pares i<br />

mares, l’acampada <strong>de</strong> tos els infants, joves i<br />

monitors/es al club i l’anada a cinema, la<br />

torrada <strong>de</strong> llom i guatlles, la Missa, l’Acte<br />

Solemne d’entrega <strong>de</strong> símbols i finalment el<br />

festival. Activitats totes elles molt populars,<br />

que conten amb la participació <strong>de</strong> moltes<br />

famílies i veïnats que com cada any participen<br />

d’aquests dies tant assenyalats.<br />

No obstant, el gran repte és sens dubte el<br />

pròxim aniversari, on bufarem rés més que 30<br />

espelmes. Sens dubte serà grossa i com no<br />

podia ser menys, vos convidarem a tots i a<br />

totes a la nostra celebració. Així que aneu<br />

marcant la data en el calendari. No hi haurà<br />

excuses encara que<strong>de</strong>n onze mesos per a la<br />

gran cita i vos hi esperam a tots.<br />

Estadísticques <strong>de</strong> la parròquia<br />

<strong>de</strong> <strong>Sa</strong>nt Josep <strong>de</strong>l Terme durant el curs 2008<br />

Defuncions<br />

Baptismes<br />

Matrimonis<br />

2006 2007 2008 dif<br />

47<br />

74<br />

11<br />

Confirmats al 2008: 31<br />

45<br />

80<br />

20<br />

43<br />

74<br />

20<br />

-2<br />

-6<br />

0<br />

23 Nº 27 gener <strong>2009</strong>


El Cap d’any té un probleme, que gairebé tothom<br />

pren el rem a casa seva i és <strong>de</strong>sprès que surt <strong>de</strong><br />

festa. Aquest any ha passat el mateix. Molt poca<br />

gent, per no dir que no n’hi havia, a la plaça per<br />

p r e n d r e e l r e m .<br />

El Club d’Esplai Jovent obrí les portes <strong>de</strong> la<br />

discoteca que <strong>de</strong>corà i preparà el grup juvenil “La<br />

Huella” i es va ballar fins les tres <strong>de</strong> la matinada.<br />

Com sempre, un ja no està per segons quins trots<br />

i <strong>de</strong>sprès <strong>de</strong> la disbauxa amb els amics, un servidor<br />

s’en va anar a dormir sobre les quatre <strong>de</strong>l matí.<br />

els Reis a S’Indioteria<br />

Per acabar, la Colcada <strong>de</strong> Reis. Les Seves Majestats<br />

arribaren a <strong>Sa</strong> Indioteria, el dia 5 <strong>de</strong> gener <strong>de</strong><br />

<strong>2009</strong>, a les vuit <strong>de</strong>l vespre. La Colcada, organitzada<br />

per la Plataforma d’Entitats <strong>de</strong> <strong>Sa</strong> Indioteria, constà<br />

d’onze carrosses incloses les <strong>de</strong>ls Reis, ben fetes<br />

i amb gust. Un poc més tard <strong>de</strong> les nou i mitja, les<br />

Seves Majestats, Melxor, Gaspar i Baltasar,<br />

arribaren a la Plaça <strong>de</strong> l’Església <strong>de</strong>sprés d’haver<br />

repartit caramels a balquena, als nins i nines <strong>de</strong><br />

<strong>Sa</strong> Indioteria que els esperaven pels carrers <strong>de</strong>l<br />

b a r r i .<br />

Entraren dins l’església i adoraren al Bon Jesús.<br />

Desprès saludaren a tota la gent que hi havia a<br />

l’església, especialment als nins i nines. A<br />

continuació, les Seves Majestats, asseguts ja a la<br />

plaça, reberen els nins i nines, estiguen una bona<br />

estona donant besa<strong>de</strong>s i fent-se fotografies amb<br />

e l s m é s p e t i t s d e l b a r r i .<br />

<strong>Sa</strong>lut a tots. Molts d’anys i que aquest any nou<br />

sigui més bo que el que em <strong>de</strong>ixat enrera.<br />

Tolo Femenía Àvila.<br />

11 Nº 27 gener <strong>2009</strong>


Banda <strong>de</strong> Cornetas y tambores<br />

hermanda<strong>de</strong>s Jovent<br />

s’Indioteria<br />

El pasado 21 <strong>de</strong> Diciembre, celebramos la tercera<br />

asamblea <strong>de</strong> nuestra banda, con una concurrida<br />

asistencia <strong>de</strong> personas, en la que informamos <strong>de</strong><br />

la actual situación.<br />

Or<strong>de</strong>n <strong>de</strong>l día<br />

Estado <strong>de</strong> cuentas, formación actual, cambios <strong>de</strong><br />

componentes, nombramiento <strong>de</strong> la junta directiva<br />

y todo finalizado con una suculenta sobremesa.<br />

Dimos a conocer la posible nueva formación, que<br />

pasara <strong>de</strong> ser una banda <strong>de</strong> cornetas y tambores a<br />

una agrupación musical. Esto significa que hemos<br />

reducido en la percusión pero aumentado en el sonido<br />

<strong>de</strong> viento para mejorar la calidad musical. Por este<br />

motivo tuvimos que comprar varios instrumentos <strong>de</strong><br />

viento como, trompetas, cornetas, bombardino,y<br />

trombón hacer una nueva inversión. <strong>de</strong> 2500 euros,<br />

la cual ha sido pagada por la A.A.V.V. <strong>de</strong> S<br />

I N D I O T E R I A .<br />

La junta directiva esta formada por.<br />

Presi<strong>de</strong>nte: ANTONIO MARTIN LOPEZ<br />

Vicepresi<strong>de</strong>nte JOSE LUIS LOPEZ MORCILLO<br />

Secretario: ANDRES SASTRE HERNANDEZ<br />

Tesorero: MARIANO FERRAGUT ARENAS<br />

Vocales: SAMUEL AMO, ANTONIO RUIZ, PATRICIA<br />

M A R T I N<br />

Director musical: RUBEN PEREZ MARTINEZ.<br />

Por supuesto que este cambio nos obliga a formalizar<br />

oficialmente la situación <strong>de</strong> la banda y registrar los<br />

estatutos con el nuevo nombre, que en un futuro <strong>de</strong><br />

ser aprobado por la junta directiva, pasaría a llamarse<br />

AGRUPACION MUSICAL JOVENT S INDIOTERIA.<br />

Tenemos en proyecto una hemanación con la<br />

agrupación musical Nuestra Señora <strong>de</strong> la <strong>de</strong> la <strong>Sa</strong>lud,<br />

creemos que nos beneficiara musicalmente en<br />

nuestras futuras actuaciones<br />

Como máximo responsable <strong>de</strong> la Banda<br />

HERMANDADES JOVENT S INDIOTERIA, en nombre<br />

propio y <strong>de</strong> todos los componentes , queremos hacer<br />

hincapié con el comportamiento hacia nosotros <strong>de</strong><br />

un vecino <strong>de</strong> nuestro <strong>barri</strong>o, el señor Janer Manila,<br />

que nos ha ofrecido un local para po<strong>de</strong>r ensayar, y<br />

Nº 27 gener <strong>2009</strong><br />

24<br />

siempre le estaremos agra<strong>de</strong>cido el buen gesto, que<br />

tenido con nosotros, gracias, ha TOMEU por su buena<br />

gestión a logrado el nuevo local, a la asociación <strong>de</strong><br />

vecinos <strong>de</strong> S’INDIOTERIA, por su colaboración , a<br />

las hermanda<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la parroquia S’INDIOTERIA por<br />

su confianza y ayuda a todos los vecinos <strong>de</strong> nuestro<br />

<strong>barri</strong>o por aguantar los pesados ensayos, y a todos<br />

los componentes <strong>de</strong> nuestra banda por estar siempre<br />

a l p i e s d e l o s e n s a y o s .<br />

También quiero recordar, que el 22 <strong>de</strong><br />

Diciembre celebramos un sorteo, <strong>de</strong> un<br />

monumental lote <strong>de</strong> navidad valorado en 750<br />

euros con 125 artículos. El afortunado fue un<br />

vecino <strong>de</strong> nuestro <strong>barri</strong>o.<br />

D. VICENTE BUSQUET.


Tengo que <strong>de</strong>stacar a todas las personas que han colaborado en esta labor:<br />

COMPONENTES DE LA BANDA DE CORNETAS Y TAMBORES<br />

ASOCIACION DE VECINOS DE S INDIOTERIA<br />

CLUB D ESPLAI JOVENT<br />

PARAFARMACIA FARMAROSA<br />

ILLES UNIFORMES<br />

BRODATS GONGORA<br />

PELUQUERIA MARSA<br />

PANADERIA PASTELERIA SAN SALVADOR<br />

CAFETERIA CADENA<br />

BAR LA MAR<br />

SALON RECREATIVOS S INDIOTERIA<br />

BAR EL RINCON MANCHEGO<br />

CASA REGIONAL CASTILLA LA MANCHA<br />

GRAFICAS DE SELABERT E HIJOS<br />

IMPRENTA GRAFICAS BRISTOL<br />

La banda quiso poner su granito <strong>de</strong> arena en las cabalgatas <strong>de</strong> reyes <strong>de</strong> S’INDIOTERIA,<br />

participando con una gran carroza, elaborada por sus componentes y titulada el POLO NORTE.<br />

Agra<strong>de</strong>cer la inmejorable ayuda <strong>de</strong>, el almacén <strong>de</strong> materiales para la construcción MAGRIPALMA<br />

que nos prestó un camión para <strong>de</strong>corarlo, con su buen conductor y mejor persona SEBAS, y<br />

al club <strong>de</strong> petanca MALLORCA que nos <strong>de</strong>jó sus instalaciones para po<strong>de</strong>r hacer la carroza.<br />

Gracias a todos por vuestra colaboración incondicional.<br />

Si te hace ilusión, apúntate<br />

SI SABES TOCAR, TE NECESITAMOS”<br />

CLUB D ESPLAI JOVENT (preguntar por Antonio) tel. 971 43 22 63 o 629725122<br />

“SI NO SABES TOCAR, TE ENSEÑAMOS<br />

ANTONIO MARTÍN<br />

25 Nº 27 e nero <strong>2009</strong>


CARRERA<br />

DE S’INDIOT<br />

El passat dijous dia 11 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre es va fer<br />

la presentació <strong>de</strong> la XX edició <strong>de</strong> la Carrera<br />

<strong>de</strong> S’Indiot-Trofeu Tomeu Verd. L’acta es va<br />

dur a terme al Bar Es Pontet i consistí en<br />

explicar les novetats <strong>de</strong> la carrera i fer un<br />

petit homenatge - agraïment a totes les<br />

persones que durant aquests 20 anys han<br />

format part <strong>de</strong> la junta directiva <strong>de</strong>l nostre<br />

C l u b .<br />

La Carrera es va celebrar dia 21 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre<br />

amb un gran ambient i participació. La<br />

novetat d’aquest any va ésser el muntatge<br />

d’una petita ra, on no només el corredor va<br />

ser el protagonista, sinó també l’espectador.<br />

Hi va haver estands <strong>de</strong> <strong>de</strong>gustacions, tenda<br />

<strong>de</strong> bicicletes, castells pels infants, quads,<br />

rètols,... etc. Va ésser un matí molt<br />

entretingut, el temps ens va acompanyar, i<br />

com a darrera carrera <strong>de</strong> l’any l’ambient <strong>de</strong><br />

germanor i festa va ser notable. Molts <strong>de</strong><br />

corredors varen córrer <strong>de</strong> valent per<br />

endur-se’n s’Indiot i po<strong>de</strong>r fer un bons<br />

escaldums per l ’equip.<br />

En total van participar 125 entre corredors i<br />

Nº 27 gener <strong>2009</strong><br />

corredores. També assistiren<br />

representants <strong>de</strong> les diferents<br />

institucions i entitats públiques: el<br />

Conseller d’esports Mateu Cañellas<br />

<strong>de</strong>l Govern <strong>de</strong> les Illes Balears, Toni<br />

Seguí <strong>de</strong>l Consell <strong>de</strong> <strong>Mallorca</strong>, la<br />

Batllessa <strong>de</strong> <strong>Palma</strong> Aina Calvo,<br />

Francisco Donate <strong>de</strong> l’Ajuntament <strong>de</strong><br />

<strong>Palma</strong>, Pep Cardona presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong><br />

l’AAVV <strong>de</strong> <strong>Sa</strong> Indioteria, Arturo Sintes<br />

presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la FCIB i Jordi Rus (La<br />

Caixa). A més, d’altres entitats<br />

priva<strong>de</strong>s que ens recolzen i que sense<br />

ells no es podria dur a terme aquesta Carrera.<br />

Per altra banda, ja hem posat en marxa la<br />

campanya <strong>de</strong> socis i llicències per a totes les<br />

persones que surten en bicicleta, i que<br />

recomanam a tothom disposi d’ella. Aquesta<br />

llicència cicloturista no és més que una<br />

a s s e g u r a n ç a .<br />

Si vos feis la llicència amb el nostre Club vos<br />

regalam el carnet <strong>de</strong> soci.<br />

També informar-vos que cada dissabte hi ha<br />

sortida en bicicleta, tant <strong>de</strong> carretera com <strong>de</strong><br />

muntanya, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Bar Es Pontet.<br />

Per a qualsevol informació<br />

vos po<strong>de</strong>u posar en<br />

contacte en noltros<br />

26<br />

a través <strong>de</strong> la pàgina web<br />

www.sa<strong>indioteria</strong>.com i clicant al nostre link<br />

o bé amb el correu electrònic<br />

c l u b c i c l i s t a s a i n d i o t e r i a @ ya h o o. e s<br />

Que tingueu un bon rodar

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!