Gener 2009 - Sa indioteria, barri de Palma de Mallorca

Revista Quatrimestral nº 27
Gener 2009

B O L E RO
Días: Lunes de 20ʼ30 h. a 22 h.
Miércoles de 19 h. a 22 h.
G I M N A S I A
Días: Lunes de18 h. a 20ʼ30 h.
Jueves de 18 h. a 19 h.
Días: Martes de 20ʼ30 a 22 h.
Días: Martes de19 h. a 20 h.
Jueves de 20 h. a 21 h.
Viernes de 19 h. a 20 h.

Asamblea de elecciones a Junta Directiva
AAVV. S’Indioteria
Nº 27 gener 2009
4
El pasado 11 de Noviembre 2008 se celebraron
las elecciones para formar la nueva Junta
directiva de la Asociación de Vecinos.
A la elección se presentó una sola candidatura,
que fue votada por unanimidad, de todos los
p r e s e n t e s .
La candidatura presentó una linea de trabajo
para estos cuatro años siguientes con miras a
mejoras para la barriada.
La junta Directiva saliente presentó a la
asamblea un estudio minucioso de los trabajos
llevados a cabo en este último mandato, así
como un estado de cuentas saneadas,sin
ninguna deuda acumulada.
El trabajo presentado por la Junta saliente, fue aprovado por todos los socios presentes en la asamblea
que agradecieron a la junta saliente el buen trabajo y la eficacia con la que habia trabajado los años que
h a n e s t a d o a l f r e n t e d e l c a r g o .
La nueva junta Directiva de la AAVV. es la siguiente:
Presidente: Jose Cardona
Vicepresidenta: Ana Horrach
Secretario: Martí Capó
Tesorero: Miguel Muntaner
Vocales: Joan Ros, Toni Pérez, Jeroni Valls, Jesús Mora, José Mª Alvarez, José Delgado

S’Indiot per segon any
a Ciutat per Sant Sebastià
S’indiot un any més ha participat al passacarrers de Palma que s’organitza a les festes de Sant Sebastià.
Els xeremiers de S’indioteria acompanyen a s’indiot per la Plaça Major
5 Nº 27 gener 2009

Millores en el Barri
A PETICIÓ DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNATS, L’AJUNTAMENT DE PALMA VA FER UNA BATUDA A LES VORAVIES DE LA
BARRIADA PER ARREGLAR ELS DESPERFECTES QUE HI HAGÚES.
LA VORAVIA DEL CARRER SANTIAGO ALVAREZ CANTONADA EDUARDO URGORRI HA SIGUT ADAPTADA PER
FACILITAR EL PAS A PERSONES AMB MOBILITAT REDUIDA, CUMPLINT AIXÍ LA LLEI D’ELIMINAR LES BARRERES
Nº 27 gener 2009
6

Fotos DENUNCIA
C/ Sant Marc: enllumenat públic decient. Camí Nou: falta la voravía i l’enllumenat
C/ Nova Travessia Camí Roig convertit en un femer
AL HABER UN TEL. DE CONTACTO PARA LA RECOGIDA A
DOMICILIO DE UTENSILIOS VIEJOS (010)
NO ENTENDEMOS COMO ALGUNA GENTE
PUEDE DAÑAR LA IMAGEN DE NUESTRA BARRIADA
DEJANDO DE ESTA MANERA LA VIA PUBLICA
7 Nº 27 gener 2009

Coneguem Mallorca-32
Nº 27 gener 2009
LA MURADA DE SANTANYÍ
El 1300, el rei Jaume II de Mallorca manà fundar la vila, sens dubte a partir del nucli preexistent. En aquella
època ja es parla d’una murada, però la seva existència no està provada en els segles XIII i XIV.
El 1386, el governador Sagarriga visità la vila acompanyat de tècnics en fortificacions - ja que aleshores no
hi havia cap obra de defensa - i manà que es fortificàs l’església. Al costat de l’actual església parroquial i
formant un mateix conjunt hi ha el Roser, que fou la primitiva parròquia, construït a la primera meitat del
segle XIV. Sobre la nau lateral es poden veure dues mènsules, restes d’un matacà de l’antiga fortificació.
Quan es construí la murada, encara no existia la nau lateral del Roser. És visible a la façana del Roser
l’empremta que deixà la murada, entre el portal principal i el de la nau lateral.
El primer atac conegut contra la costa de Santanyí es va produir la nit de sant Marc de 1388, quan quatre
embarcacions berberesques desembarcaren al port de les Salines, però la torre de la Vall donà avís d’alarma
i varen reembarcar tot d’una sense aconseguir botí.
En el segle XVI, el perill dels pirates musulmans arribà a l’apogeu. El 1531 els musulmans saquejaren la vila
i feren un gran nombre de captius; el temor va ser tan gran que quaranta famílies abandonaren la vila. Aquell
mateix any se sol·licità ajuda per fortificar la vila al Gran i General Consell.
El 1546, el 1571 i el 1587 hi va haver nous atacs en els quals unes setanta persones foren capturades. En
aquesta època sembla que la murada ja estava construïda. Probablement passava per l’església del Roser, que
era l’element principal, la porta Murada, la costa d’en Verger, els carrers del Rafalet i de la Pau i l’hort de la
R e c t o r i a .
La murada que envoltava el poble no era suficient per garantir la seguretat de les persones i molta gent anava
a dormir dins l’església, la qual, ja el 1390, fou fortificada perquè la gent s’hi pogués refugiar en cas de perill.
En tot el segle XVI s’intensificà la defensa de la costa de Santanyí. Es costruí la torre de defensa de Cala
Figuera, la torre de na Gosta i es reparà la murada de la vila.
En el segle XVII, en què minvaren els atacs musulmans, es va construir una fortalesa a Portopetro i la torre
Nova de Cala Santanyí; l’any 1662, es va produir el darrer atac conegut contra la costa de Santanyí, més
c o n c r e t a m e n t p r o p d e l c a p d e l e s S a l i n e s .
En el segle XVIII continuava el temor als desembarcaments de moros i es va bastir el fortí de Cala Llonga,
Departament de Cultura
8

Il·luminació Nadalenca
Aquest any l’Ajuntament de Palma
ha canviat el model d’il·luminació
nadalenca a la nostra barriada, sent
més moderna i ecológica, així com
l’augment de la quantitat, ja que
també ha arribat fins a la Indioteria
R u r a l .
9 Nº 27 gener 2009

Arriven els Reis a S’Indioteria
Agraeixo a l’Associació de Veïnats de S’Indioteria
el que m’hagin encomenant escriure sobre les
festes de nadal al nostra barri. Començaré fent la
crònica d’aquestes festes, que com tots sabeu,
des de la parròquia es duen a terme la gran majoria
d’actes i també amb la col·laboració de les entitats
que conformen la Plataforma d’Entitats de Sa
I n d i o t e r i a .
Tot començà el dia 14 de desembre quan un grup
nombrós de persones, es reuní a les deu del matí
a l’església per tal d’adornar-la, juntament amb
la plaça. Desprès de treballar tot el dia, el resultat
fou magnífic, l’església estava adornada amb
l’esforç de més de cent persones.
El dia 19 de desembre, fou un dia dur, a les sis de
la tarda, els nins de catequesis cantaren nadales
pels carrers de la nostra barriada. A les set
començà el Betlem Vivent amb tots els nins i nines
de catequesis, feia goig veurer-los vestits de
pastorets. I per acabar, a les vuit del vespre, la
Banda i Escola de Música Jovent celebrà el seu
c o n c e r t d e N a d a l .
A dia següent, dissabte, es va dur a terme la
recollida de cèntims i de menjar. Durant tot el matí
els nins i nines, juntament amb els monitors del
Club d’Esplai Jovent, posaven les monedes, una
rera l’altre, a la cinta, per tal de completar el
recorregut del Quilòmetre de Cèntims. Mentre, a
la plaça de l’església, a davant del supermercat i
a Ca S’Andritxol, les taules de recollida de menjar,
roba i joguines treballaven de valent, ja que les
persones de la barriada sempre col·laboren en
Nº 27 gener 2009
10
aquest dia tan assenyalat.
A la tarda preparàvem les bosses de nadal per a
les famílies necessitades del barri i un grup
s’encarregà de comptar el diners recaptats. En
total s’atengueren a cinquanta famílies amb
necessitats i es recaptaren dos mil euros.
A la missa de Maitines hi hagué molta gent. A mi
em va agradar, però els anys ja pessen i una
adormideta durant el cant de la Sibil·la no va faltar.
En Tomeu, com sempre, genial, duent el pes de
la celebració i intentant concienciar-nos que Nadal
és tot l’any i que el que fem en aquest temps també
ho hem de fer al llarg de l’any, com a cristians que
s o m .

El Cap d’any té un probleme, que gairebé tothom
pren el rem a casa seva i és desprès que surt de
festa. Aquest any ha passat el mateix. Molt poca
gent, per no dir que no n’hi havia, a la plaça per
p r e n d r e e l r e m .
El Club d’Esplai Jovent obrí les portes de la
discoteca que decorà i preparà el grup juvenil “La
Huella” i es va ballar fins les tres de la matinada.
Com sempre, un ja no està per segons quins trots
i desprès de la disbauxa amb els amics, un servidor
s’en va anar a dormir sobre les quatre del matí.
els Reis a S’Indioteria
Per acabar, la Colcada de Reis. Les Seves Majestats
arribaren a Sa Indioteria, el dia 5 de gener de
2009, a les vuit del vespre. La Colcada, organitzada
per la Plataforma d’Entitats de Sa Indioteria, constà
d’onze carrosses incloses les dels Reis, ben fetes
i amb gust. Un poc més tard de les nou i mitja, les
Seves Majestats, Melxor, Gaspar i Baltasar,
arribaren a la Plaça de l’Església després d’haver
repartit caramels a balquena, als nins i nines de
Sa Indioteria que els esperaven pels carrers del
b a r r i .
Entraren dins l’església i adoraren al Bon Jesús.
Desprès saludaren a tota la gent que hi havia a
l’església, especialment als nins i nines. A
continuació, les Seves Majestats, asseguts ja a la
plaça, reberen els nins i nines, estiguen una bona
estona donant besades i fent-se fotografies amb
e l s m é s p e t i t s d e l b a r r i .
Salut a tots. Molts d’anys i que aquest any nou
sigui més bo que el que em deixat enrera.
Tolo Femenía Àvila.
11 Nº 27 gener 2009

Nº 27 gener 2009
Colcada dels Reis
2009 a
S’Indioteria
12
Com ve siguent habitual en
aquest dia de reis els carrers de
s’Indioteria estaven abarrotats
de públic per a veure passar la
colcada dels reis. Cents de nins
varen veure passar els reis amb
cara d’asombrats i amb el típic
misteri que enrevolta aquest
aconteixement únic que passa
cada un sol cop a l’any. Aquests
mateixos nins estaven somiant
que aquest reis que ara veïen
passar son els mateixos amb els
que han possat tantes il·lusions
d u ra n t t o t l ’ a ny.

13 Nº 27 gener 2009

Nº 27 gener 2009
14

Les Beneïdes de Sant Antoni 2009
Les beneïdes van transcorrer com cada any amb gran afluencia de
gent i com no d’animals de tota mena i com no el senyor rector que
n o f a l t a a l e s t r a d i c i o n e s .
H e a q u í u n p o q u e t d ’ h i s t ò r i a :
Sant Antoni havia estat la festa més important de l’hivern. Té un
significat festiu en la societat tradicional, que la configura com a
c e l e b ra c i ó c l a u e n e l c i c l e f e s t i u :
• Se celebra en un moment en què cal propiciar el pas de l’hivern
(mort) a la primavera (vida). És un moment clau per al cicle
a g r í c o l a .
• Inclou la representació de la lluita entre el bé (sant Antoni) i
e l m a l ( d i m o n i )
• Sant Antoni, com a protector dels animals, garanteix la fertilitat
i el guariment del bestiar. Com a patró dels animals de
treball, sobretot, reforça la seva importància e n e l m ó n
agrícola. També exerceix la seva protecció sobre els ramats de
c a b r e s i o v e l l e s .
• El porc és un animal símbol en la societat tradicional.
Cal tenir en compte que s’engreixa a partir de les restes de menjar
i altres deixalles, i quan es mata s’aprofita pràcticament tot. El porc
é s p r o t a g o n i s t a .
En el decurs de les darreres dècades, la festa de Sant Antoni ha
perdut la seva significació bàsica. Amb la pràctica desaparició de
l’ús d’animals de treball en les tasques agrícoles i de transport,
desapareix una de les motivacions fonamentals. La transformació
de l’activitat agrícola, primer, i la pèrdua d’importància d’aquesta
en el context de la economia de la comunitat, després, han
incidit directament en la desaparició o transformació profunda
d e l a f e s t a .
La desaparició de la benedicció ha comportat, moltes vegades,
la desaparició d’altres costums ¬les fogueres, per exemple¬
o de la mateixa festa. La benedicció dels animals, desapareguts
els de treball, s’orienta cap els animals domèstics de companyia,
amb un caire completament diferent al que havia tingut en el
passat, tot i que es conserven alguns costums.
En algunes poblacions on s’ha conservat o recuperat la desfilada
d’animals, aquesta manifestació festiva té poc a veure amb el
caire sagrat i/o de prestigi social que havia tingut en el passat,
i respon més aviat a iniciatives ludicoassociatives, museístiques
o f o l k l o r i t z a n t s .
15 Nº 27 gener 2009

La Primera Cofradía de La Parroquia
de Sant Josep del Terme
J u a n F e m e n i a Á v i l a
Para encontrarnos con la primera cofradía que
se fundo en la parroquia de Sant Joseph del Terme
tenemos que remortanos al año 1940, cuando un
grupo de personas se unieron junto con el
vicario-ecónomo y decidieron pedir al Obispo
permiso para crear una cofradía.
Como no esta cofradía se llamo:
COFRADIA DE SAN JOSE – SANT JUSEP DEL TERME
El Decreto de Fundación nos dice así:
Nós el Dr. D. Jose Miralles y Sbert, por la gracia
de Dios y de la Santa Sede Apostólica,
Arzobispo-Obispo de Mallorca.
Hacemos saber que habiendo acudido a Nós el
Rvd. Sr. D. Jaime Obrador y Vidal,
Vicario-Ecónomo de la Iglesia
Parroquial de Sant Jusep del Terme,
en súplica de que autoricemos en
aquella Iglesia, la fundación de la
Cofradía en honor del Patriarca san
José, se pide y declaramos fundada
canónicamente dicha Cofradía y
aprobamos los extremos apuntados
en la solicitud de referencia.
Palma 12 de abril de 1940.
Por otro lado nos muestra cuales
serán los fines de esta Cofradía:
I.- Dar la mayor solemnidad posible
a la fiesta de San José, Titular de esta Iglesia
II.- Ofrecer Una Misa rezada al Santo Patriarca
para implorar su protección sobre los Cofrades
g r a v e m e n t e e n f e r m o s .
III.- Celebrar una misa (rezada o cantada, según
la cuota que anualmente se satisficiere) en sufragio
de los Cofrades que fallecieren.
N.B.- Se entiende por Cofrade todo miembro de
la familia cuya Cabeza estuviese inscrito en esta
C o f r a d í a .
Al final de esta bella composición hay una nota al
pie añadida a mano en el año 1944 que reza así:
“Decreto del Excmo. Sr. Don José Miralles y Sbert,
Arzobispo-Obispo de Mallorca concediendo
i n d u l g e n c i a s ”
“Palma, 22 de Mayo de 1944, Concedemos una
vez por semana, 200 días de indulgencia a todos
Nº 27 gener 2009
16
los fieles que después de saludar al Stmo.
Sacramento, rezaren un Padre Nuestro ante la
imagen de San José que se venera en el altar
Mayor de la Iglesia Parroquial de Sant Jusep del
Terme, y otros 200 días a favor de los cofrades de
dicha Cofradía, que fallecieron en la paz del señor.
El Arzobispo-Obispo. Rubricado.”
Es copia. Firmado: Jaime Obrador Ecónomo
Únicamente queda decir que la cuota de los
cofrades era de 5 pesetas anuales i que el primer
listado de cofrades incluye un total de 183 nombres
d e c a b e z a s d e f a m i l i a .
En el libro de la cofradía que se encuentra
registrado con el número 78 en el
archivo parroquial encontramos
algunas curiosidades a parte de la
constitución de la cofradía:
Lo mas curioso que nos dice es que:
“como es notorio que el día de San
José (19 de Marzo) no es posible
celebrar la fiesta patronal con la
solemnidad que se desea por ocurrir
siempre durante el santo tiempo de
Cuaresma y con el fin de poder
celebrar conjuntamente la fiesta
cívica ya tradicional, se escogió como
fecha más apropiada el aniversario
de la bendición de la primera piedra de la iglesia
actual ya que esta dedicada al Santo Patriarca San
José y que se celebra ordinariamente el domingo
anterior o posterior al 23 de junio, fecha en que
el año 1878 tuvo lugar, con grandísima solemnidad,
la bendición de la primera piedra.
Conviene advertir que, aunque el vecindario llame
vulgarmente “Fiesta de San Juan” a la fiesta
Patronal, esta no se dedica a San Juan sino a San
J o s é . ”
Por otro parte ya en 1946 se establecía de forma
definitiva la Junta de la cofradía de San José
quedando representada de la siguiente manera:
El día 11 de agosto de 1946 en una junta
especial de la cofradía la Junta directiva quedó
formada por los siguientes miembros:

Director: Rdo: D. Jaime
Obrador, Ecónomo
Presidente: Don Antonio
Galmés y Galmés
Secretario: Don Guillermo
Aloy y Salom
Tesorero: Don Francisco
Sampol, Médico
Vocal 1º: Don Juan
Company y March
Vocal 2º: Don Jaime
Cañellas y Crespí
Vocal 3º: Don José
Estarellas y Nadal
La lista de Cofrades quedaba
de la siguiente manera:
D.Juan Esteva Canet
Antonio Más y Salom
Dª Amparo Serra
Antonio Galmés
Pedro José Pons
Rafael Santandreu
Jose Mulet
Pedro Juan Pascual
Salvador Salva
Jaime Aloy
Andrés Reus
Francisca Fullana
Juan Barceló
Antonio Sales
Margarita Busquets
Miguel Tugores
Juan Llompart
Anselmo Salvá
Juan Sabater
Antonio Calafell
Pedro Coll
Bernando Pons
Guillermo Pons
Juan Santandreu
Miguel Santandreu
Lorenzo Mateu
Maria Balaguer
Antonio Frau
Miguel Tugores
Bartolomé Gil
Alejo Oliver
Monserrat Munar
Rosalia Petrus
Bartolomé Company
Miguel Frau
Margarita Blanquer
Catalina Villalonga
Mateo Carrió
Paula Seguí
Antonia Estela
Francisca Florit
Martín Serra
Margarita Crespí
Guillermo Aloy
Bartolomé Aloy
Miguel Balaguer
Maria Cañellas
Juan Moll
Sebastián Figuerola
Margarita Cañellas
Rafael Llinás
Juan Vaquer
Mateo Vidal
Nicolás Busquets
Margarita Pol
Matías Seguí
Francisca Busquets
Antonio Clar
Gabriel Pallicer
Juan Cañellas
Juan Busquets
Antonio Tugores
Juan Frau
Margarita Sales
Bartolomé Reus
Juan Bibiloni
José Frau
Pablo Vidal
Bartolomé Jaume
Antonia Crespí
Miguel Barceló
Isabel Cañellas
Sebastián Oliver
Maria Oliver
José Seguí
Gabriel Busquets
José Jaume
Antonia Porcel
Juan Juan y Frau
José Estarellas
Matías Grau
D. Carlos Viñals
Francisca Mir
Mateo Moranta
Jaime Balaguer
Antonio Barceló
Miguel Muntaner
Isidro Pascual
Gregorio Salleras
Bartolomé Salom
Mateo Carrió
Francisco Serra
Guillermo Porcel
D. Sebastián Humbert
Ramón Barceló
Antonio Cañellas
Juan Pol
Miguel Gelabert
Juan Figuerola
Juan Pol
D. Guillermo Aloy
Miguel Cañellas
Juan Aloy
Lorenzo Sastre
Miguel Capellá
Miguel Gayá
Juan Gelabert
José Pascual
Guillermo Aloy
Jaime Pizá
Antonio Monserrat
Gabriel Busquets
Antonio Salom
Melchor Seguí
Vicente Vich
La Primera Cofradía de La Parroquia
de Sant Josep del Terme
Jaime Cañellas
Juan Cañellas
Salvador Mates
D. Jaime Muntaner
Matias Crespí
Antonio Calafell
Miguel Barceló
Vicente Busquets
Antonio Pizá
Antonio Amat
José Creus
Tomás Busquets
Bartolomé Salom
Jaime Mir
Hermenegildo Doménech
Catalina Pujol
Francisca Reus
Juan Cañellas
María Barceló
Isabel Juan
Juan Sabater
Gabriel Salleras
Mateo Frau
Francisco Frau
Antonio Pizá
Catalina Serra
José Tugores
Catalina Pascual
Antonia Carbonell
Francisco Moranta
Vicente Busquets
Bartolomé Pizá
Sebastián Ramis
Catalina Crespí
Guillermo Frau y Pizá
Guillermo Ferrer
Juan Balaguer y Mir
Juan Puig y Mar
Jerónima Crespí
Miguel Pou y Salom
Dª Magdalena Homar
D. Francisco Sampol
Rafael Serra
Rdo.Don Jaime Obrador
Antonio Palou
Francisca Moll
Antonio Piza
Bartolomé Reus
Bartolomé Mulet
Juan Orell
Juan Navas
Miguel Pascual
Pedro Bestard
Rafael Busquets
Gaspar Jaume Juliá
Sebastián Roser
Jaime Mayol
Juan Cañellas
Miguel David
Guillermo Muntaner
Francisco Mas
Juan Perelló
José Aloy Salom
Miguel Cañellas
Bartolomé Pizá.
17 Nº 27 gener 2009

Faria créixer la mar
Gabriel JANER MANILA
Una cançó antiga recollida al “Die Balearen”
de l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg presenta
de forma poètica una de les conseqüències
que, més tard o més d’hora, derivaran del canvi
climàtic: les geleres dels pols acabaran per
fondre’s i l’aigua desgelada farà créixer els
oceans. Llavors remuntaran les costes,
augmentarà el volum del mar i aniquilarà les
riberes baixes: les platges, les cales gentils,
les petites roques de les voreres.
La cançó que l’Arxiduc recull de la tradició
popular ens parla d’una inundació que faria
créixer la mar. I el canvi climàtic que l’ocasiona,
més que de la catàstrofe natural, és una
conseqüència de la catàstrofe amorosa.
L’enamorada diu: “Si amb aigua dels ulls podria
/ donar goig al qui voldria, / me posaria a
plorar, / faria créixer la mar / devuit passes
c a d a d i a ” .
És evident que es tracta d’una exageració
literària. L’enamorada que va imaginar aquests
versos o el poeta que li féu expressar tota la
disposició que tenia de donar gust i goig a
l’enamorat, ben segur que exagerava de forma
incontrolada. Ens diu que si fos necessari plorar
El discurs sobre el recalentament del món per satisfer-lo, ploraria tant que consentiria
“Aquells que ploren
i el canvi climàtic ha adquirit un aire catastròfic que la mar cresqués fins a devuit passes cada
per donar gust a
i alhora profètic. L’ésser humà, deprededor
l’amor i recrear-lo, d i a .
incansable del seu propi entorn, homes destrueix o dones, i
En aquest cas, la catàstrofe ecològica
degrada els espais en què habita. Un contribueixen
dia vindrà
vindria de l’excés d’amor. Si n´hi hagués moltes
en què la terra en prendrà a la revenja. destrucció del
de dones com aquesta, tan ben disposades a
És cert que aquesta línia de pensament plorar a fi de donar gust a l’enamorat, faria
ens mena a la idea de catàstrofe. En algun estona que l’illa hauria desaparegut sota el
moment em recorda el cant de la Sibil·la. La plor: les cales, les roques baixes, els petits
profetessa apareix la nit de Nadal sobre les ports… Llavors, podríem escriure: Aquells que
trones de les esglésies de l’illa de Mallorca per ploren per donar gust a l’amor i recrear-lo,
anunciar-nos la fi del món. La terra esdevindrà homes o dones, contribueixen a la destrucció
un infern de foc. Tot cremarà. Els peixos d e l p a i s a t g e .
p e g a r a n g r a n s c r i t s .
Si l’illa desaparegués en una vall de
Així com la destrucció del món de què parla llàgrimes provinents de l’eufòria amorosa,
la Sibil·la serà provocada pel foc: com si el foc podríem pensar que és l’amor i no l’odi allò
de l’Infern hagués saltat les barreres dels espais que ens pren el territori i el destrueix. Quan
infernals i hagués envaït la terra, el final que els vaixells solcassin aquell mar que hauria
anuncien els profetes del canvi climàtic es engolit l’illa, els mariners dirien entre ells: Aquí
produïrà per causa de l’aigua desgelada dels hi havia una illa afortunada. Va desaparèixer
pols, que envaïrà les riberes dels continents i perquè va estimar com una boja i plorava. El
de les illes i provocarà un canvi radical de les plor féu créixer la mar i les ones sepultaren
geografies. Les riberes seran redefinides i per els pobles, els cotxes, l’aeroport… Els ametllers
s’Arenal, posem per cas, s’inundaran els florits i els porcs negres.
soterranis i els botigons.
Nº 27 gener 2009
18

Sa Indioteria, 1784
Cercant els orígens de sa Indioteria, fins ara ha
estat possible identificar més d’una vintena de
propietats cap a 1774-1784, fa uns 225 anys.
Una relació de la població de 1784 aporta els
topònims d’un conjunt de propietats que formava
una petita agrupació de cases en disseminat que
constitueix l’embrió de la barriada. Per respondre
un qüestionari de la Societat d’Amics del País el
vicari de Son Sardina, que era el prevere Joan
Muntaner Moner (Palma, 1750-1792), feia una
enumeració precisa de totes les cases disperses
de l’àrea de la vicaria de Son Sardina, el límit
meridional de la qual era el camí de Bunyola.
La relació del vicari Muntaner, que devia conèixer
el terreny i amb el suport dels feligresos, conté
el topònim de les cases i el nombre de famílies,
a 27 d’agost de 1784. Més de dues dotzenes de
noms se situen a la zona de sa Indioteria. Tot en
gros, podem comptar poc més de trenta famílies,
equivalents a un centenar i mig de persones,
distribuïdes tant en propietats grans com en petita
propietat. En primer lloc, hi apareixen les
possessions més grosses de Son Llompart, Son
Pons, Son Castelló, Son Estaca, Son Rigo, Son
Orpina i Son Daviu, la major part de les quals
desapareixien amb el polígon de Son Castelló. En
segon lloc, l’altra vintena de noms són de finques
més petites, de la gran majoria dels quals l’any
1784 és la primera referència que coneixem. Són
els topònims dels establiments més antics de la
b a r r i a d a :
Can Enric: prop de la síquia de na Cerdana.
Son Borràs, o Can Borràs, prop de Can Enric.
Ca na Moranta, o Can Moranta, són terres entre
l’actual camí dels Reis (tram paral·lel a la síquia
de na Cerdana), el camí Terminal i el torrent Gros.
A Can Moranta hi havia quatre famílies, vinculades
sobretot al llinatge Balaguer.
Can Gallet és un topònim desaparegut, que s’ha
de situar al camí dels Reis, entre el camí de
B u n y o l a i e l P o n t e t .
Can Pere Oguer és un topònim viu, al cantó camí
de na Cerdana – camí dels Reis.
Can Caragol: una de les propietats més antigues,
entre el camí de na Cerdana i el camí de sa
B o m b a .
Cas Pedacer: propietat situada entre el camí dels
Reis, la síquia de na Cerdana i el camí vell de
B u n y o l a .
Meson de Buñola: denominació de s’Hostalet,
anomenat també Hostal, o Hostalet, del pont del
c a m í d e B u n y o l a .
La Bombarda: nom de sa Bomba, documentada
sa Bombarda (segles XVIII-XIX) i sa Bomba (des
de principis del segle XIX).
Son Vent és un topònim efímer, que s’ha de
relacionar amb les propietats de Melcion Carrió,
fuster, un dels establidors més antics (adquiria
terres el 1744 i el 1766). Els topònims posteriors
seran, sobretot, Cas Mestre, per l’ofici de fuster,
i Can Perelló (que correspon a Can Perelló i a Ca
sa Viuda). El 1784 hi havia dues famílies.
Can Vadell: nom desaparegut, relacionat amb
una terra prop del camí Roig.
Can Santandreu és un topònim que s’ha de situar
p r o p d e C a n M a r t í .
Ca ne Rotge [sic]: topònim molt vacil·lant, proper
a C a n C a i e t a n o .
Can Fedelic: prop del camí de na Cerdana, prové
de la segregació de Can Caragol. El 1784 hi havia
d u e s f a m í l i e s .
Can Vicens és probablement un nom primitiu,
que després serà Cas Ximarró. El 1784 hi havia
dues famílies, una de les quals segurament ja
vinculada al llinatge Busquets.
Can Poncell, pel llinatge Porcell o Porcel, és un
nom primitiu que després serà Can Barrera, entre
el camí Roig i les terres del polígon de Son
Castelló. L’any 1784 hi habitaven cinc famílies.
Can Simó és el nom d’una terra, d’un dels primers
establidors (1744), prop del camí Roig.
Can Onofre és el nom de la casa que
posteriorment serà Can Martí, prop de la síquia
d e n a C e r d a n a .
Can Digadarra és un topònim i malnom molt
lligat a sa Indioteria. D’origen desconegut, s’ha
documentat sobre terres procedents de Son
Llorens. Era una propietat desapareguda dins el
polígon de Son Castelló, que es mantenia com a
malnom i també com a topònim d’altres cases.
Can Calet [Can Quelet] és un topònim derivat
d’un malnom, que s’hauria de situar prop de Cas
X i m a r r ó .
Antoni GINARD
19 Nº 27 gener 2009

Estimada Mare Naturalesa
Estimada Mare Naturalesa
M’ha arribat el moment de néixer, de
convertir-me en animal, i no sé per quin decantar
me. El fet que tots tenguin qualitats bones i
dolentes em complica enormement la tasca de
prendre una determinació. Només tenc una
cosa clara: vull ser vertebrat, perquè els que no
disposen d’aquesta sòlida estructura interna que
és l’esquelet solen tenir una esperança de vida
molt limitada, degut a la seva petitesa i fragilitat.
Si no els mata el fred, els mata la calor, i en cas
que sobrevisquin als rigors meteorològics, amb
facilitat acaben víctimes de qualsevol tipus
d’insecticida o producte similar pensat per a
m a t a r .
granot verd i posseir les potes més llargues i
fortes que cap altre company, per ser d’aquesta
manera el que bota més amunt i més lluny.
Tenir la possibitat de combinar el medi aquàtic
amb el terrestre és un al·licient, però a la vegada
ha de ser pesat dependre constantment de
l’aigua. Viure obligat a mantenir la pell humida
suposa romandre esclau d’un bassiot o d’un
safareig, i no sé si resistiria la impossibilitat de
partir a veure món. Necessit més espai, sentir
m e l l i u r e , c o m u n o c e l l .
Volar i que l’aire t’acaroni les plomes. Veure ho
“Tant de tot bo des de les altures. Quan tot et ve gros, fer-te
Si he de néixer animal, vull tenir ossos. No estaria tengués amunt i veure-ho més petit, i quan tot sembla
malament, per exemple, ser un rèptil coratge empetitir
que per se fins a quedar se no res, davallar i
que tot esdevengui més gran. Veure-ho tot de
s’arrossega contínuament pel terra, si bé és fer-me cert humà,
la manera que vols, des de l’angle que vols, de
que alguns tenen un aspecte realment fastigós, tanmateix, la grandària i que vols. Vols, vols, vols... Sí, vols
sobretot els de cames curtes i cos aixafat. començar Com
de llibertat. a Com el de l’àguila imperial: sobirana
més petits més lletjos. Arriben a fer oi i dir tot. les Si coses de les serralades, guardiana de les planures.
havia de ser un d’aquests rentatrespols, voldria pel seu
Però vull volar com un àguila, per no patir les
passejar un cos llargarut i gruixut, com el braç
penúries de les altres aus més petites, sobretot
d’un esportista forçarrut d’aquests que es
de les que viuen a prop de les ciutats. Aquí, a
dediquen a alçar pesos i semblen inflats amb un
les ciutats, hi habita una espècie molt estesa: la
compressor. M’agradaria lluir una pell multicolor:
humana. Són gairebé perfectes, els humans. De
clapes vermelles, grogues, blaves… estampades
fet, se’ls considera els reis de la creació. Però no
s o b r e u n n e g r e l l u e n t .
sempre saben usar bé la intel·ligència amb què
Tanmateix, la idea d’arrossegar me tot el dia pel els han dotat. L’empren per destruir, per fer mal
sòl em fa una mica de por. I si algun despistat i, fins i tot, per matar se entre ells! Se’ls considera
e m t r e p i t j à s ? els mamífers més evolucionats, però cal anar los
Crec que em sentiria més a pler si naixia peix i
vivia dins l’aigua. Solcar la immensitat marina,
descobrir paratges encantats: muntanyoles,
roques de mil formes, coves, grutes... Gaudir de
amb compte. No sempre diuen el que pensen ni
fan el que recomanen. Renuncien a l’ànima per
un nom i són capaços de qualsevol atrocitat per
tal de comandar. Els duu perduts, la comandera.
la pau i tranquil litat que sempre s’hi respira. Ho tenc decidit. Li diré a la Mare Naturalesa que
Cap peix no frissa mai, i tampoc no hi plou dins em faci néixer en forma d’àguila. Estaré per
la mar! Encara que... tanta pau, tanta d’aigua... damunt de tot i me’n riuré dels que es riguin
Ha d’arribar a avorrir nedar constantment. dels altres. Tant de bo tengués coratge per fer-me
M’entusiasmen els paisatges marins, certament, humà, tanmateix, i començar a dir les coses pel
però haver de romandre sempre en remull, de seu nom. Però per això cal haver estudiat molt.
nit i de dia, sense sentir res…. Sovint els que més xerren són els que menys
M’han parlat d’uns animalons que tant poden
viure dins l’aigua com a fora. De fet, quan neixen
són com peixos, i quan creixen i ja s’han esbravat
de jugar amb les herbetes, i amb les plantetes,
i amb els nenúfars, surten de l’aigua i proven un
altre tipus de vida, la terrestre. Com que els
amfibis ho tenen tot, potser em convendria néixer
s a b e n .
Nº 27 gener 2009
20

La depresión una enfermedad muy frecuente.
Se calcula que sólo en España afecta a unos 2
millones de personas, siendo más frecuente
en mujeres que en hombres. La depresión
provoca un malestar mental y físico en las
personas que lo padecen, no es un trastorno
pasajero. Hay que destacar que la depresión
no es algo imaginario o que el paciente se
invente. Tampoco debemos confundir la
depresión con lo que llamamos “tener un mal
d í a ” .
La depresión puede desencadenarse por
diversas causas como dificultades económicas,
muerte de un familiar, situaciones estresantes,
también se relaciona la depresión con niveles
bajos de serotonina, noradrenalina y dopamina.
Los síntomas de la depresión pueden variar
ampliamente. Los principales síntomas son:
Estado de animo triste.
Perdida de interés en actividades en
las que con anterioridad se disfrutaba.
Cambios de apetito y peso.
Sensación de fatiga, cansancio.
Inquietud, irritabilidad, insomnio.
La gravedad de estos síntomas varía según el
Cefaleas, mareos.
enfermo. Para el médico es muy importante
conocer realmente los síntomas que padece el
p a c i e n t e .
Para el tratamiento de la depresión es
muy importante que el paciente siga las
indicaciones de su médico. Hay muchos
Depresión
fármacos antidepresivos para tratar la
depresión. Entre todos el médico ha elegido el
más conveniente. El paciente debe saber que
aún tomando la medicación correctamente es
posible que los síntomas no desaparezcan. La
mejoría es gradual, todos los antidepresivos
tardan un tiempo en realizar su acción.
La curación de la depresión es posible.
El tratamiento antidepresivo consigue que los
síntomas vayan desapareciendo de forma
progresiva. Si los pacientes abandonan el
tratamiento tan pronto como desaparecen los
síntomas, estos pueden volver a aparecer unas
semanas más tarde. Por eso es necesario
mantener el tratamiento después de que los
síntomas hayan desaparecido.
Es importante en la curación de una
persona en estado depresivo la ayuda de las
personas más cercanas, los familiares de un
paciente deprimido deberían saber:
Es necesario que el paciente asista
a todas las consultas programadas
por su médico.
Acompañar a la persona a la
consulta y comentarle los
síntomas que ha observado.
Asegurarse que el paciente toma
la medicación correctamente.
Estimular al paciente a realiza r
actividades.
El paciente deprimido requiere
comprensión, paciencia y ánimo.
Guillermo Torres
(Farmacéutico)
21 Nº 27 gener 2009

Vaig conèixer a la prinsesa el passat mes
d’Abril, haviem creuat las nostres mirades
pero mai haviem parlat junts. Quant vaig
sentir el tò de la seva veu, em semblava el
cant de mil aus. Ella, la princesa, quan
camina sembla que no toca a terra, el seu
moviment ès unic, indescriptible; jo no em
canso de mirar-la, ès com si cada dia fos
nova, desconeguda, com podria dir-ho, ella
s i m p l e m e n t . . . è s ! !
Te els cabells com les espigues del blat,vull
dir, coloret d’or, uns ulls negres, com les nits
d’hivern sensa estels i sensa lluna. Uns llavis
engrascadors, petits i primets; i quan
somriu..valgue Deu!! La princesa fa possible
que jo faci qualsevol truc per veurer-le, i em
podeu creure, veura aquesta dona, paga la
p e n a e l v i a t g e .
Ella sap que jo l’estimo, i sempre em demana
prudència, i jo em pregunto: com es pot
èsser prudent devant la seva bellesa ? Com
puc reprimir-me quan em somriu?
He sentit parlar de l’eternitat, però ara ho
entenc; l’eternitat ès estar uns dies sensa
vuera a la princesa, semble que un simple
bon dia sortit de la seva boca, faci possible
que les hores posteriors siguin més
l l e u g e r e s .
També diré, que el còs de la princesa ès
perfecta, sensa emperòns, i endemés la seva
Nº 27 Nº gener 27 gener 2009
2009
La Princesa
22
Va de Gloses...
pell es blanca com aquells nuvols de tardor.
Ella, ès amb poques paraules, un cont.
Que estranys son els camins de la vida,
aquelles primeres paraules d’aquell mes
d’Abril, avui encara puc recordar-les, prest
farà un any que ens coneguerem, pero puc
dir sens cap dubte, que benhaja aquell dia
que la princesa i jo ens creuarem.
Aquesta dona sap que sempre l’esperaré,
possiblement serà una espera sensa
garantia, sensa futur, sensa premi. Pero
l’espera d’una princesa com aquesta, bé val
aguaitar per la nestra de casa per si de cas
u n d i a v e c a p a m i .
No diré el nom de la meva princesa, ni els
anys, ni la profesió, ni si té lls, ni rès.
Hi ha secrets, complicitats, silèncis i altres
coses que ens portam al altra món, ella i jo
sabem que hi ha una abisme entre els seus
anys i els meus; pero quan parlam de coses
nostres aquest abisme despareix de forma
màgica, com si fossim companys
d’acampada, aquesta dona enamora sensa
esforç i sensa intenció.
Per acabar vull dir, que el millor premi que
puc tindre dins aquest article, serà que ella,
la princesa, ho pugui llegir. Així, jo quedaré
en pau amb mi mateix, i ella tindrà un
present del l’home que li va dir: algúns et
diran que no poren viure sensa tu, i jo El teu

Festes del IXXè Aniversari
del Club d’Esplai Jovent
Enguany el Club d’Esplai Jovent, va celebrar
durant els dies 29 de novembre, 5, 6, 7 i 8 de
desembre, el seu IXXé Aniversari.
És increïble com passa el temps, però ja fa
29 anys que iniciarem la nostra tasca
especialment dirigida als joves i als infants del
n o s t r e b a r r i .
Com cada any, es dugueren a terme una sèrie
d’activitats especials per a celebrar tant especial
dia. Ja son tradicionals, el sopar de pares i
mares, l’acampada de tos els infants, joves i
monitors/es al club i l’anada a cinema, la
torrada de llom i guatlles, la Missa, l’Acte
Solemne d’entrega de símbols i finalment el
festival. Activitats totes elles molt populars,
que conten amb la participació de moltes
famílies i veïnats que com cada any participen
d’aquests dies tant assenyalats.
No obstant, el gran repte és sens dubte el
pròxim aniversari, on bufarem rés més que 30
espelmes. Sens dubte serà grossa i com no
podia ser menys, vos convidarem a tots i a
totes a la nostra celebració. Així que aneu
marcant la data en el calendari. No hi haurà
excuses encara queden onze mesos per a la
gran cita i vos hi esperam a tots.
Estadísticques de la parròquia
de Sant Josep del Terme durant el curs 2008
Defuncions
Baptismes
Matrimonis
2006 2007 2008 dif
47
74
11
Confirmats al 2008: 31
45
80
20
43
74
20
-2
-6
0
23 Nº 27 gener 2009

El Cap d’any té un probleme, que gairebé tothom
pren el rem a casa seva i és desprès que surt de
festa. Aquest any ha passat el mateix. Molt poca
gent, per no dir que no n’hi havia, a la plaça per
p r e n d r e e l r e m .
El Club d’Esplai Jovent obrí les portes de la
discoteca que decorà i preparà el grup juvenil “La
Huella” i es va ballar fins les tres de la matinada.
Com sempre, un ja no està per segons quins trots
i desprès de la disbauxa amb els amics, un servidor
s’en va anar a dormir sobre les quatre del matí.
els Reis a S’Indioteria
Per acabar, la Colcada de Reis. Les Seves Majestats
arribaren a Sa Indioteria, el dia 5 de gener de
2009, a les vuit del vespre. La Colcada, organitzada
per la Plataforma d’Entitats de Sa Indioteria, constà
d’onze carrosses incloses les dels Reis, ben fetes
i amb gust. Un poc més tard de les nou i mitja, les
Seves Majestats, Melxor, Gaspar i Baltasar,
arribaren a la Plaça de l’Església després d’haver
repartit caramels a balquena, als nins i nines de
Sa Indioteria que els esperaven pels carrers del
b a r r i .
Entraren dins l’església i adoraren al Bon Jesús.
Desprès saludaren a tota la gent que hi havia a
l’església, especialment als nins i nines. A
continuació, les Seves Majestats, asseguts ja a la
plaça, reberen els nins i nines, estiguen una bona
estona donant besades i fent-se fotografies amb
e l s m é s p e t i t s d e l b a r r i .
Salut a tots. Molts d’anys i que aquest any nou
sigui més bo que el que em deixat enrera.
Tolo Femenía Àvila.
11 Nº 27 gener 2009

Banda de Cornetas y tambores
hermandades Jovent
s’Indioteria
El pasado 21 de Diciembre, celebramos la tercera
asamblea de nuestra banda, con una concurrida
asistencia de personas, en la que informamos de
la actual situación.
Orden del día
Estado de cuentas, formación actual, cambios de
componentes, nombramiento de la junta directiva
y todo finalizado con una suculenta sobremesa.
Dimos a conocer la posible nueva formación, que
pasara de ser una banda de cornetas y tambores a
una agrupación musical. Esto significa que hemos
reducido en la percusión pero aumentado en el sonido
de viento para mejorar la calidad musical. Por este
motivo tuvimos que comprar varios instrumentos de
viento como, trompetas, cornetas, bombardino,y
trombón hacer una nueva inversión. de 2500 euros,
la cual ha sido pagada por la A.A.V.V. de S
I N D I O T E R I A .
La junta directiva esta formada por.
Presidente: ANTONIO MARTIN LOPEZ
Vicepresidente JOSE LUIS LOPEZ MORCILLO
Secretario: ANDRES SASTRE HERNANDEZ
Tesorero: MARIANO FERRAGUT ARENAS
Vocales: SAMUEL AMO, ANTONIO RUIZ, PATRICIA
M A R T I N
Director musical: RUBEN PEREZ MARTINEZ.
Por supuesto que este cambio nos obliga a formalizar
oficialmente la situación de la banda y registrar los
estatutos con el nuevo nombre, que en un futuro de
ser aprobado por la junta directiva, pasaría a llamarse
AGRUPACION MUSICAL JOVENT S INDIOTERIA.
Tenemos en proyecto una hemanación con la
agrupación musical Nuestra Señora de la de la Salud,
creemos que nos beneficiara musicalmente en
nuestras futuras actuaciones
Como máximo responsable de la Banda
HERMANDADES JOVENT S INDIOTERIA, en nombre
propio y de todos los componentes , queremos hacer
hincapié con el comportamiento hacia nosotros de
un vecino de nuestro barrio, el señor Janer Manila,
que nos ha ofrecido un local para poder ensayar, y
Nº 27 gener 2009
24
siempre le estaremos agradecido el buen gesto, que
tenido con nosotros, gracias, ha TOMEU por su buena
gestión a logrado el nuevo local, a la asociación de
vecinos de S’INDIOTERIA, por su colaboración , a
las hermandades de la parroquia S’INDIOTERIA por
su confianza y ayuda a todos los vecinos de nuestro
barrio por aguantar los pesados ensayos, y a todos
los componentes de nuestra banda por estar siempre
a l p i e s d e l o s e n s a y o s .
También quiero recordar, que el 22 de
Diciembre celebramos un sorteo, de un
monumental lote de navidad valorado en 750
euros con 125 artículos. El afortunado fue un
vecino de nuestro barrio.
D. VICENTE BUSQUET.

Tengo que destacar a todas las personas que han colaborado en esta labor:
COMPONENTES DE LA BANDA DE CORNETAS Y TAMBORES
ASOCIACION DE VECINOS DE S INDIOTERIA
CLUB D ESPLAI JOVENT
PARAFARMACIA FARMAROSA
ILLES UNIFORMES
BRODATS GONGORA
PELUQUERIA MARSA
PANADERIA PASTELERIA SAN SALVADOR
CAFETERIA CADENA
BAR LA MAR
SALON RECREATIVOS S INDIOTERIA
BAR EL RINCON MANCHEGO
CASA REGIONAL CASTILLA LA MANCHA
GRAFICAS DE SELABERT E HIJOS
IMPRENTA GRAFICAS BRISTOL
La banda quiso poner su granito de arena en las cabalgatas de reyes de S’INDIOTERIA,
participando con una gran carroza, elaborada por sus componentes y titulada el POLO NORTE.
Agradecer la inmejorable ayuda de, el almacén de materiales para la construcción MAGRIPALMA
que nos prestó un camión para decorarlo, con su buen conductor y mejor persona SEBAS, y
al club de petanca MALLORCA que nos dejó sus instalaciones para poder hacer la carroza.
Gracias a todos por vuestra colaboración incondicional.
Si te hace ilusión, apúntate
SI SABES TOCAR, TE NECESITAMOS”
CLUB D ESPLAI JOVENT (preguntar por Antonio) tel. 971 43 22 63 o 629725122
“SI NO SABES TOCAR, TE ENSEÑAMOS
ANTONIO MARTÍN
25 Nº 27 e nero 2009

CARRERA
DE S’INDIOT
El passat dijous dia 11 de desembre es va fer
la presentació de la XX edició de la Carrera
de S’Indiot-Trofeu Tomeu Verd. L’acta es va
dur a terme al Bar Es Pontet i consistí en
explicar les novetats de la carrera i fer un
petit homenatge - agraïment a totes les
persones que durant aquests 20 anys han
format part de la junta directiva del nostre
C l u b .
La Carrera es va celebrar dia 21 de desembre
amb un gran ambient i participació. La
novetat d’aquest any va ésser el muntatge
d’una petita ra, on no només el corredor va
ser el protagonista, sinó també l’espectador.
Hi va haver estands de degustacions, tenda
de bicicletes, castells pels infants, quads,
rètols,... etc. Va ésser un matí molt
entretingut, el temps ens va acompanyar, i
com a darrera carrera de l’any l’ambient de
germanor i festa va ser notable. Molts de
corredors varen córrer de valent per
endur-se’n s’Indiot i poder fer un bons
escaldums per l ’equip.
En total van participar 125 entre corredors i
Nº 27 gener 2009
corredores. També assistiren
representants de les diferents
institucions i entitats públiques: el
Conseller d’esports Mateu Cañellas
del Govern de les Illes Balears, Toni
Seguí del Consell de Mallorca, la
Batllessa de Palma Aina Calvo,
Francisco Donate de l’Ajuntament de
Palma, Pep Cardona president de
l’AAVV de Sa Indioteria, Arturo Sintes
president de la FCIB i Jordi Rus (La
Caixa). A més, d’altres entitats
privades que ens recolzen i que sense
ells no es podria dur a terme aquesta Carrera.
Per altra banda, ja hem posat en marxa la
campanya de socis i llicències per a totes les
persones que surten en bicicleta, i que
recomanam a tothom disposi d’ella. Aquesta
llicència cicloturista no és més que una
a s s e g u r a n ç a .
Si vos feis la llicència amb el nostre Club vos
regalam el carnet de soci.
També informar-vos que cada dissabte hi ha
sortida en bicicleta, tant de carretera com de
muntanya, des del Bar Es Pontet.
Per a qualsevol informació
vos podeu posar en
contacte en noltros
26
a través de la pàgina web
www.saindioteria.com i clicant al nostre link
o bé amb el correu electrònic
c l u b c i c l i s t a s a i n d i o t e r i a @ ya h o o. e s
Que tingueu un bon rodar