Excavacions a la Cova del Parco - La Palanca

Ima Imatg Ima tg tges tg es d’Ahir
d’Ahir
Vista parcial d’Artesa. 1929
E
stem davant la imatge d’un poble
molt petit, tal com era. Per a
centrar la perspectiva direm que la
muntanya del davant és la Serra del
Munt, amb Montsonís a l’esquerra i
l’estret de Salgar, més o menys al mig
de la foto. Crida l’atenció la poca dimensió
de la massa de cases existents,
comparades amb les d’avui dia.
De fet, domina la carretera
d’Agramunt, el carrer Calvari, el carrer
de les Monges i ben poca cosa més.
Com a referència, el camp de futbol
estava a tocar de les cases de la serradora
del Quim, que s’identifica. I en la
resta de l’anomenada “Planta de la
Granja” no s’hi veu cap edifici. Si de
cas, algun corral i alguns arbres. La
zona que avui és la plaça de l’Ajuntament,
queda fora de l’enfocament, i
molt més el carrer Bisbe Bernaus i l’antiga
església.
A l’entrada destaquen cal Simon i cal
Plens. L’edifici del fons, de teulada
blanca, és les Escoles Velles (llavors les
Escoles Noves, que s’havien acabat el
1923).
La foto està agafada des de la primera
falda del Castellot, amb vista parcial
sobre la zona de les eres. S’hi veu
la part del darrere de moltes cases i al-
guna pallera coberta. Les cases i teulats
semblen una mica atrotinats, però
és el que hi havia i la gent hi vivia.
L’estranya cabana blanca de la dreta
de la foto mereix un comentari especial.
S’hi desenvolupava un ofici artesanal
avui desaparegut. Hi havia tres cabanes
com aquesta a les primeres faldes
del Castellot, on s’hi cardava el
cànem i l’espart per a fabricar espardenyes.
En deien La Roda. Empraven
unes fileres llargues de 20 o 30 metres,
on l’espart anava girant fins a donar el
tomb.
Eren dos conreus de l’horta d’Artesa
que nodrien els tres fabricants d’espardenyes.
El Patac, a la plaça Major; el
“Potetes de Cristo”, a l’entrada de la
plaça Daniel Riu o del Ball; i el de ca
la Magina, a la carretera. A més, hi havia
una casa antiga que es deia ca l’Esparter.
Cada fabricant tenia a casa un
banc per a fer l’acabat final de l’espardenya.
Les de cànem eren més suaus al
tacte que les d’espart, per tant més cares.
Hi havia un gran consum d’espardenyes
d’espart, que eren les més fortes.
Hi havia qui volia anar còmode i en tenia
unes d’especials, per mudar els diumenges
i la Festa Major. En deien “les
46
la Palanca
silencioses” perquè feien menys soroll
que les sabates. A més, en aquella època
i en anys anteriors, a Artesa hi estava
de moda calçar polaines, també per
mudar. Hi havia qui volia anar ben
empolainat.
Abans de la guerra, quan es va fer el
pantà de Camarasa, la gent d’Artesa
anava a treballar-hi (als dos rius, en deien).
Hi havia jovent d’Artesa emprenedor
que van comprar camionetes i
van fer contractes amb “La Canadenca”,
empresa que construí el pantà, i treballaven
també en la seva construcció.
Tots anaven amb polaines i eren l’admiració
dels pobles de la comarca.
El cultiu d’espart a l’horta va ser
bastant important abans de la guerra, si
bé després va minvar; però encara venien
amb uns camions de Balaguer a
carregar-lo a la zona de la plaça del
“Cuartel”. Als pagesos els hi donaven
la llavor.
Als anys 50 potser ja només quedava
La Roda de ca la Magina. Del fet de
fabricar espardenyes encara potser algú
en té memòria visual.
Bartomeu Jové i Serra
Foto cedida per Josep M. Castellà