Descarregar article "La Segona República espanyola" de Josep

(ODU(ICIO L;r Segona Rcpiblica cspanyola
escoles que els governs de la monarquia en els trenta anys anteriors. s'adonaven de I'amenaqa que significava I'ascens del feixisme i del
lamb les noves escoles es va fer una gran tasca de formacio de mes-
tres, a la vegada que es desenvolupaven programes de difusio cultural
que volien portar a tots els racons del pais el llibre o el teatre,'n.
Les conseqtiencies les pagarien els mestres en comenqar la guerra
civil. El regim del 18 de juliolva fer de la contrarreforma de I'escola
un dels seus objectius principals. Van esser molts els mestres afusellats
en els primers moments d'exaltacio ivenjances.''; pero la
depuracio de l'escola va esser una tasca realitzada fredament, com
un projecte politic fonamental, dirigit per homes com Pemdn o Sainz
Rodriguez. Una circular de la Comision de Cultura y Ensenanza, de
deltotal- van €sser sancionats:sis mil apartats a la forga de l'en-
senyament, una mica m€s de tres mil, sospesos temporalment i altres
sis milvan perdre la plaqa ivan haver de traslladar-se,"'.
En comenqar la guerra civil el govern de la Rep0blica va haver de
patir les conseqriencies de I'hostilitat de les democrdcies conserva-
dores europees i es va veure obligat a enfrontar-se sense amics ni
suport a uns revoltats que comptaven amb una importantissima
ajuda d'ltdlia iAlemanya, amb subministraments abundants de
petroli nord-america, facilitats generosament per la Texaco, i amb
I'actitud hipocrita de Gran Bretanya, que estava disposada a deixar
que es liquidessin les llibertats a Espanya, mentre comerciava amb
els revoltats sense cap mena d'escrupol(':",.
En aquests moments de renuncia dels governs democratics europeus
Espanya va esdevenir una esperanqa per tots aquells que
risc que implicava la inconscient tolerancia d'uns politics que s'es-
timaven mes conviure amb les dictadures feixistes que amb un regim
reformista tan poc revolucionari com el d'Espanya. Avui, quan la
retorica de la guerra freda va caducant, un jove historiador frances
que ha estudiat els voluntaris francesos de les brigades internacio-
nals proclama alseu llibre, despres d'aclarir que no sent cap simpatia
pel comunisme, que no pot dubtar de quin hagues estat el bdndol
al qual ell mateix hauria donat suport el 1936r".
Fa pocs dies, alguns supervivents de la brigada Abraham Lincoln
nord-americana han tornat a estar entre nosaltres. recordant-nos
desembre de 1936, ho deia clarament:"Con pensar que la perspecque
van venir a aquest pais per lluitar per aquella Republica finaltiva
del resurgir de una Espana mejor (...) estd en razon directa de ment derrotada pel feixisme, perque amb ella defensaven els valors
la justicia y escrupulosidad que pongan en la depuracion del magis- d'una democrdcia avangada per la qual pensaven que valia la pena
terio en todos sus grados, estd dicho tsfle"LIsr. El resultat, segons arriscar la vida. I han vingut per a dir-nos que segueixen creient en
una estimacio prudent, seria que mes de 15.000 mestres -un 250/oaquells
valors i que estan orgullosos d'haver defensat la RepIblica.
Potser sigui ara a nosaltres que ens correspon de reivindicar aquell
intent de transformacio de la societat espanyola i de recuperar aque-
lles esperances, frustrades potser, pero no pas caducades.
Josep Fontana i Lazaro
Novnnbre 2001