Descarregar article "La Segona República espanyola" de Josep

Le SpcoNA Rppfsrrc
Josep
Fontana i Lizero
A ESPANYOLA
Un dels aspectes mes negatius de la transicid que hem viscut ha
estat la ren0ncia a recuperar I'herencia de la Segona Rep0blica:a
reivindicar el programa de transformacio que es va intentar en
aquells anys i I'obra constructiva realitzada. Aixo es deu al fet que
hem acceptat, per debilitat o per error, la interpretacio legitimadora
dels vencedors en la guerra civil que justificaven la seva revolta
com un moviment de defensa que es va haver de fer per oposar-se
a una amenaga de revolucid.
Com antidot conv€ llegir un dels textos m€s nobles que s'hagin
escrit sobre la rep0blica: l'article que Manuel Azafia va publicar en
1939, ja a I'exili, amb eltitolde "Causas de la guerra de Espafra"r'r.
Azaha diu que seria un error veure el moviment de juliol del 36 com
una resoluci6 desesperada que una part del pais va adoptar per por
d'un risc imminent. Recorda que els complots contra la Republica
van comengar gaireb€ des de la seva instauracioer, que s'havia produit
sense viol€ncies, en mig d'una alegria general. [obra de govern
de la Rep0blica va comengar d'acord amb els principis cldssics de la
democrdcia liberal, pero en les qriestions economiques calia intervenir,
per fer front a les conseqriencies de la crisi mundial, en especial
a l'agricultura. "Con socialistas ni sin socialistas ningrin regimen
que atienda al deber de procurar a sus s0bditos unas condiciones
de vida medianamente humanas podia dejar las cosas en la situaci6n
que las hall6 la Rep0blica".
El nou rdgim arribava amb I'herencia del desastre de la dictadura,
en plena crisi mundial i en un moment en qud el mon, espantat
pel perill sovietic, virava a la dreta, de manera que els cossos
diplomdtics de les grans potencies transmetien als seus governs la
]. Fontana i Lizaro INTRODUCCI0 - l.

Segona Rcpriblica espanyola
idea que el d'Espanya era un govern mig bolxevic i contribulen a aillar-lo.
Havia, a mes, d'enfrontar-se a uns problemes que era urgent de resoldre,
en primer lloc el de la propietat de la terra iel problema catala;
en segon lloc, la necessdria reforma militar -un exercit hipertrofic de
generals- i la limitacio del poder de I'Esglesia.
El prodigi es que, d'una manera o altra, la republica ha aconseguit
de frenar la crisieconomica. Els indexs mostren unes davallades moderades,
o una estabilitat, ifins itot un certcreixementen algunsterrenys.
Comparant-les amb les dades dels anys 1925-1929,les importacions
de coto en floca estaven el 1935 un 20olo pel damunt, la llana condicionada
a Terrassa iSabadell, un 340/0. La renda nacional havia pujat
tambe entorn d'un 100/0. La millora de les condicions de treball, conseqriencia
delfet que ara l'activitatsindical no fos reprimida, va fer pujar
la massa salarial iva augmentar la capacitat de consum de la poblacio,
generant un creixement interior, deslligat dels mercats mundials.
La reforma militar redula el nombre d'oficials pagant-los el sou si
es retiraven;els problemes amb I'Esglesia van ser m€s dificils. Pero en
altres terrenys les mesures han estat tardanes i timides. De fet, com
es sabut, les dues grans lleis de la Republica, la reforma agriria i l'Estatut
d'Autonomia de Catalunya, s'aproven gracies al moment d'emocio
que produeix el fracassat aixecament monarquic del general Sanjurjo
l, pel que fa a la reforma agraria, s'empren amb tal timidesa i amb tant
pocs recursos -com va dir Camilo Berneri, "es va aplicar a dosis homeopatiques"-,
que es pot dir que tot just si havia comenqat el 1936.
Altra cosa era el problema catala, que va esser factor essencial de
I'intent de revolta del generalSanjurjo. Sainz Rodriguez, que va col.laborar
directament en I'organitzacio del cop, va dir molts anys despres:
"El '10 de agosto'fracaso por prematuro y no fue, como todos los historiadores
aseguran, provocado por la reforma agraria, sino que era la
reaccion de una parte del ejercito frente al proyecto de estatuto de

autonomia de Cataluna que, poco despues, seria aprobado"'.
Aquesta hostilitat a Catalunya seria tambe un dels elements de
mobilitzacio mes eficaqos dels revoltats de 1936. Un llibre recent
sobre I'aixecament a Burgos aclareix que, si es va afusellar tot seguit
elgovernador civil i el cap militar, Batet, era en bona mesura per-
que eren catalans: "Reminiscencias de las pasadas confrontaciones"y
a no dar trabajo mds que a los que se sometian a lo de antes"(
entre catalanes y castellanos p0r la cuestion autonomica estaban
aIn bien patentes"'. Franco mateix, als moments inicials de la guer-
ra civil, quan feia volar coloms de progressisme davant dels
periodistes estrangers, dient-los que "combatimos por las clases
y respetaremos", no s'estava d'aclarir-los: "En cuanto a la suerte
futura de Cataluna, hemos de decir que esta es precisamente una
de las causas fundamentales de nuestro levantamiento" ''.
El malestar d'alguns sectors, i la insuficiencia de la tasca feta fins
aleshores, pot explicar que pel novembre del 1933 guanyessin les
eleccions les dretes. Les esquerres acceptaven que una condicio de
la democrdcia era que hi haguessin alternances en el govern; pero
les dretes es van apressar a desfer tota I'obra reformista anterior,
m€s enlla del que era raonable, ivan iniciar una carrera cega cap a
la catdstrofe. Recordem el bienni negre per fets com la contrarre-
forma agraria o la suspensio de I'estatut de Catalunya; pero les coses
van anar molt mes enlla.
Els terratinents i els cacics van refermar la seva autoritat:van
baixar els salaris i els camperols que s'havien afiliat a un sindicat o
s'havien distingit com partidaris de l'esquerra van sofrir tota mena
de persecucions, expulsant-los dels llocs en que treballaven i negant-
los la contractacio com a jornalers,n.
Aixo va passar a Andalusia, com a Albacete, a Cuenca -on els tre-
balladors de Barajas de Melo diuen:"cuando pedimos trabajo, el
J.
Fontrna i Ldzaro INTRODL
alcalde nos dice que'comamoszarzas y republica"'-, a Ciudad Rea
-on els de Solanda del Pino asseguren que "para perseguirnos, pre-
fieren dejar la tierra sin cultivar antes que ddrnosla a nosotros"a
Toledo, on, segons explica Arturo Barea, a finals de 1933 els pro-
pietaris comenqaven a treure tots els que s'havien afiliat a un sindica
Perque no era pas la reforma agraria el que els espantava, sino
aquesta mobilitzacio dels de baix, que havien arribat a creure que
podien exigir-los els seus drets. En 1937, quan les coses ja havien
tornat a I'ordre tradicional, Rodrigo Gonzalez 0rtin mostrava
mediasy por los humildes" ique "la libertad de creencias buscamosBadajoz
la seva indignacio pel fet que "las suciedades electorale
haguessin fet possible que els sindicats es creguessin amb dret a
"manifestarse en 'piaras
mixtas'que con ladridos pedian cosas tan
dificiles e imposibles como la cuadratura del circulo"'.
Ouan al febrer del 1936 es plantegin noves eleccions, hi ha totes
les atrocitats de la repressio, tots els presos, tota la pe rsecucio, totes
les esperances frustrades que juguen en favor de les esquerres. Les
dretesson derrotades i puja al poder un govern de coalicio, de front
popular, que tornara a posar en marxa les mesures reformistes, men-
tre una part dels reprimits des de 1933 comenqa a aplicar-les pel
seu compte (camperols extremenys que cultiven terres ermes, etc.)
L'exasperacio de les dretes, que les portara a trencar el joc
democratic, no estava justificada pel temor a la revolucio. Els ven-
cedors havien donat a coneixer els seus proposits en el
pacte-programa del Front Popular, publicat a la premsa el 16 de
gener del 1936, que no anava mes enlla de "restablir l'imperide la
constitucio" i procurar que es desenvolupessin les lleis orgdnique
dins del respecte als principis constitucionals. Al pacte-progra
els republicans es negaven explicitament a acceptar cap dels punts
de transformacio revolucionaria que proposaven els socialistei

-a Segona Repdblica espanyola
i
t
I
I
[.
l,
Jr
['
li
Ii
t.1
lii
feien una declaracio tan inequivoca com aquesta:"La Rep0blica
que conciben los partidos republicanos no es una Republica diri-
gida por motivos sociales o economicos de clase, sino un regimen
de libertad democrdtica, impulsado por razones de interes publico
y progreso social".
De fet sabem oue abans de les eleccions de febrer de 1936 els
militars estaven ja decidits a acabar d'una vegada amb el joc
democrdticc'). En un document secret adregat a la Union Militar
Espanola, Mola sostenia que convenia donar el cop abans de les
eleccions:"Seria un error funesto plantear la batalla a la revoluci6n
en el terreno del sufragio y de la actuacion legalista (...) Hay que
evitar las elecciones, de las cuales sacarian algunos partidos de
izquierda argumentos para intervenir en el gobierno (...) Nada de
turnos ni transacciones; un corte definitivo, un ataque contrarrevolucionario
a fondo es lo que se impone, (...) la destruccion del
regimen politico actualmente imperante en Espana. (...) En el por-
venir, nunca debe volverse a fundamentar el estado ni sobre las
bases delsufragio inorgdnico, nisobre elsistema de partidos (...), ni
sobre el parlamentarismo infecu ndo"('o).
El mite de la revolta comunista que els hauria obligat a actuar
es una invencio grollera, com ho prova que els suposats documents
revolucionaris haguessin estat ja denunciats com una falsificacio
en un periodic de Madrid, "Claridad", el30 de maig de 1936, un mes
i mig abans del copt"r. El mite s'enriquiria encara amb nous detalls
a la Carta colectiva dels bisbes, preparada pelcardenalGomd, on es
deia, per exemple, que "el 27 de febrero de i936, a raizdel triunfo
del Frente Popular, el Komintern ruso decretaba la revolucion espanola
y la financiaba con exorbitantes cantidades. El 1" de mayo
siguiente centenares de jovenes postulaban p0blicamente en Madrid
'para
bombas y pistolas, polvora y dinamita para la proxima revo

lucion"'(r'Z). Postulacio que sorpren, per la seva inutilitat, si el
Kom i ntern els havia donat'exorbita ntes ca ntidades'('').
En un discurs fet a I'Ajuntament de Barcelona el 18 de juliol de
1938 Azana diria:"1Una insurreccion comunista el ano 36liCuando
el partido comunista era el mds moderno y el menos numeroso de
todos los partidos proletarios (...)!z0uien iba a hacer esa revolu-
cion? aOuien la iba a sostener? lCon que fuerzas, suponiendo, que
ya es suponer, que alguien hubiera pensado en semejante cosa?"(r1).
Ningu no la temia la revolucio. El que passava era que la dreta
espanyola no estava disposada a acceptar una nova etapa reformista
com la de 1931 a 1933, amb el perillafegitdeldesenvolupamentde
les promeses implicites en la Constitucio, per moderades que fossin.
En un llibre publicat en 1998r"r-ivull remarcar la data perque no es
pensi que es tracta d'un pamflet de la guerra civil- s'enumeren els
greuges que van dur Pedro Sainz Rodriguez a col.laborar amb la
insurreccio feixista. Els horrors intolerables de la Republica es sintetitzen
amb aquestes paraules: "Se obligaba a los terratenientes a
roturar y cultivar sus tierras baldias, se protegia al trabajador de la
agricultura tanto como alde la industria, se creaban escuelas laicas,
se introducia el divorcio, se secularizaban los cementerios, pasaban
los hospitales a depender directamente del estado..." Aquesta era I'a-
menqa revol uciona ria bolxevitza nt q ue temier.
Un dels aspectes "revolucionaris" de la RepIblica que les dretes no
podien tolerar, per exemple, era la seva preocupacio per I'educacio
popular. Hereus d'una vella tradicio il'lustrada, els republicans van
creure que educar la poblacio era el camique havia de dur-los a
mobilitzar-la per un programa de transformacio social. ls'hivan
dedicar amb un entusiasme que mai no s'havia conegut a Espanya
-i que no s'ha tornat a coneixer despres-. En els poc mes de dos anys
de politica reformista de 1931 a 1933 la Republica va construir mes
I Fo

(ODU(ICIO L;r Segona Rcpiblica cspanyola
escoles que els governs de la monarquia en els trenta anys anteriors. s'adonaven de I'amenaqa que significava I'ascens del feixisme i del
lamb les noves escoles es va fer una gran tasca de formacio de mes-
tres, a la vegada que es desenvolupaven programes de difusio cultural
que volien portar a tots els racons del pais el llibre o el teatre,'n.
Les conseqtiencies les pagarien els mestres en comenqar la guerra
civil. El regim del 18 de juliolva fer de la contrarreforma de I'escola
un dels seus objectius principals. Van esser molts els mestres afusellats
en els primers moments d'exaltacio ivenjances.''; pero la
depuracio de l'escola va esser una tasca realitzada fredament, com
un projecte politic fonamental, dirigit per homes com Pemdn o Sainz
Rodriguez. Una circular de la Comision de Cultura y Ensenanza, de
deltotal- van €sser sancionats:sis mil apartats a la forga de l'en-
senyament, una mica m€s de tres mil, sospesos temporalment i altres
sis milvan perdre la plaqa ivan haver de traslladar-se,"'.
En comenqar la guerra civil el govern de la Rep0blica va haver de
patir les conseqriencies de I'hostilitat de les democrdcies conserva-
dores europees i es va veure obligat a enfrontar-se sense amics ni
suport a uns revoltats que comptaven amb una importantissima
ajuda d'ltdlia iAlemanya, amb subministraments abundants de
petroli nord-america, facilitats generosament per la Texaco, i amb
I'actitud hipocrita de Gran Bretanya, que estava disposada a deixar
que es liquidessin les llibertats a Espanya, mentre comerciava amb
els revoltats sense cap mena d'escrupol(':",.
En aquests moments de renuncia dels governs democratics europeus
Espanya va esdevenir una esperanqa per tots aquells que
risc que implicava la inconscient tolerancia d'uns politics que s'es-
timaven mes conviure amb les dictadures feixistes que amb un regim
reformista tan poc revolucionari com el d'Espanya. Avui, quan la
retorica de la guerra freda va caducant, un jove historiador frances
que ha estudiat els voluntaris francesos de les brigades internacio-
nals proclama alseu llibre, despres d'aclarir que no sent cap simpatia
pel comunisme, que no pot dubtar de quin hagues estat el bdndol
al qual ell mateix hauria donat suport el 1936r".
Fa pocs dies, alguns supervivents de la brigada Abraham Lincoln
nord-americana han tornat a estar entre nosaltres. recordant-nos
desembre de 1936, ho deia clarament:"Con pensar que la perspecque
van venir a aquest pais per lluitar per aquella Republica finaltiva
del resurgir de una Espana mejor (...) estd en razon directa de ment derrotada pel feixisme, perque amb ella defensaven els valors
la justicia y escrupulosidad que pongan en la depuracion del magis- d'una democrdcia avangada per la qual pensaven que valia la pena
terio en todos sus grados, estd dicho tsfle"LIsr. El resultat, segons arriscar la vida. I han vingut per a dir-nos que segueixen creient en
una estimacio prudent, seria que mes de 15.000 mestres -un 250/oaquells
valors i que estan orgullosos d'haver defensat la RepIblica.
Potser sigui ara a nosaltres que ens correspon de reivindicar aquell
intent de transformacio de la societat espanyola i de recuperar aque-
lles esperances, frustrades potser, pero no pas caducades.
Josep Fontana i Lazaro
Novnnbre 2001

J. Fontana i Lizaro INTRODUCCIO t9
(r)
Reproduit a lvlanuel Azaha, Cousos de lo guerro de Espono, Barcelona, Critica, 1986.
(:)
Hoil.lustrenestudiscomel d'lsmael Saz,Mussolini controlotl republico,Valencia, Alfonsel Magninim, 1986,oe| de
Ca rlos Gonz6lez Cuevas, Accion Espoitolo. Teologio polltico y nocionolismo outoritorio en Espono (1913- 1936), Madrid,
Tecnos. 1998. entre d'altres
it) Julidn Lago, Loscontro-memoriosde Fronco, Barcelona, Zeta, 1976, p. 138.
(o)
lsaacRilova,GuerocivllyviotenciopotiticoenBurgos(1936.1943),Burgos,Dossoles,2001,
p.94.
Gs)JoseEmilioDiez,Colecciondeproctomosyorengosdel
excelentisimoseitorgenerol donFronciscoFronco...,sevilla,
Tip.M.Carmona, 1937, pp.84 i 113-114 (cites de p. 114).
(t')
RonaldFraser,Mijos,Barcelona,lgS5,pp.56y60,ifscondldo,Valdncia,AlfonselMagndnim,lgS6,pp.ll3-126.
(7)Aqueststextos,queprocedeixendel
periodicEl obrerodelotierro,esrecullenaNatividadRodrigo,
losco/ectividodes
ogrorios en Costillo-Lo Moncho, Toledo, 1 986, pp. 22-23. La cita de Barea ts de Lo llomo.
(61
RodrigoGonzdlezOrlin,Extremodurobojoloinfleunciosoviitico,Badajoz,Grdficacorporativa,
1937,p.23.
(n)
Aspecte en que coincidien amb la dreta tradicional, com Accion Espafrola, que aspirava a "votar para dejar de votar
algrin dia en que el rey hiciera posible que los m6s capaces fueran llamados al gobierno", Julio Escribano Herndndez,
PedroSoinz Rodriguez, de lo monorquio o lo repIblico, Madrid, Fundaci6n Universitaria Espafrola, 1998, p.187.
(rn)
Text de Mola reprod uit a Jos€ del Castillo i Sa ntiago Alvarez, Borcelono, objetivo cubierto, Ba rcelona, Tim6n, 1 958,
pp.10-12.
(tt)
Herbert Southworth, El lovodo de cerebro de Froncisco Fronco, Barcelona, Critica, 2000.
(t2)
Corto colectivo de los Obispos espoitoles o los de todo el mundo con motivo de lo guerro en Espoho, Pa m plona, Grdficas
Bescansa,1937, p.10.
(r3)
Una mentida que resulta mes sinistra quan sabem que els russos, no solament no havien donat diner per la revoluci6
abans de juliol de 1936, sin6 que no el van donar m€s tard per defensar la republica de I'assalt del feixisme (Gerald
Howson, Arms for Spoin. The untold story of the Sponish civil wor, Lond res, Joh n M u rray, 1 998).
(t*) '1967,
Manuel Azaia,Obroscompleto5 M€xico, Oasis, 11l,,p.372.
(Is)
Escribano, PedroSoinzRodilguez,Madrid, Fundaci6n Universitaria Espahola,1998.
(tt')
Victor Fuentes, lo morc ho ol pueblo en los letros espoftolos, 191 7- 1936, Madrid, Ediciones de la Torre, 1 980.
(r7)
Jesus Crespo Redondo i allres, Purgo de moestrcs en lo guerro civil, Valladolid, Ambito, 1 987; Francisco Espinosa l\4aestre,
Lo guerro civil en Huelvo,Huelva, Diputacio, 1996/3, pp.482-483 (nom€s a la provincia de Huelva hi va haver un minim
de vint mestres afusellats).
('t)
Citat per R ica rdo Chueca, E/ foscism o en los comienzos del rdginen de Fronco. IJn estudio sobre FET-J?NS,lVad rid, Cl5, 1983,
0.319.
(t")
Gregorio Cdmara Villar, Nocionol-cotolicismo y escuelo. Lo sociolizoci6n politico del fronquismo, 1936-1951, Jaen, Hesperia,
'I
984; Alicia Alted, Politico de I Nuevo estodo sobre el potrimonio culturol y lo educoci6n duronte lo guerro civil espofiolo,
Madrid, Direcci6n General de BellasArtesyArchivos,1984; Francisco MorenteValero, Loescueloyelestodonuevo.
Lo depurocion del mogisterio nocionot, 1936-i g43,Vdladolid, Ambito, 1 997; Josep Gonzd lez-Aga pito i 5a lom6 Ma rq uds,
Lo repressio del professorot o Cotolunyo soto el fronquisme, 1939- 1943, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1 996, etc.
('o)Jean-FranqoisBerdah,Lod€mocrofreossossrnieloBipubliqueespognoleetlesgrondespurssonces
1931-1939,Paris,Berg,
2000.
(2r)
Remi Skoutelsky, L'espoir guidoit teurs pos. Les volontoires fronqois dons tes Brigodes internotionoles, 1 936- 1 939, Paris,
Grasset, 1998, p.21.