Descarregar el resum de l'estudi - AMTU
Descarregar el resum de l'estudi - AMTU
Descarregar el resum de l'estudi - AMTU
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
LA LÍNIA ORBITAL FERROVIÀRIA: VERTEBRACIÓ DEL TERRITORI METROPOLITÀ<br />
Avantatges <strong>de</strong> la Línia Orbital Ferroviària<br />
El Projecte <strong>de</strong> la Línia Orbital Ferroviària constitueix una important actuació per dotar d’un transport ferroviari d’alta<br />
qualitat, accessibilitat i confort a la RMB (Regió metropolitana <strong>de</strong> Barc<strong>el</strong>ona) que completi i millori la xarxa actual.<br />
Els principals avantatges lligats al transport ferroviari en regions metropolitanes inclouen:<br />
· Gran capacitat <strong>de</strong> transport.<br />
· Reducció <strong>de</strong> la congestió viària i les seves emissions gràcies al transvasament modal.<br />
· Una dinamització d<strong>el</strong>s intercanvis socials i econòmics entre les diferents zones servi<strong>de</strong>s per la línia.<br />
· Elevada fiabilitat d<strong>el</strong> sistema <strong>de</strong> transport públic (no lligat a la congestió <strong>de</strong> la xarxa viària).<br />
A més d’aquests avantatges, la Línia Orbital Ferroviària presenta unes característiques específiques lliga<strong>de</strong>s a la seva<br />
implantació al territori com són:<br />
· Trencarà amb la radialitat <strong>de</strong> la xarxa ferroviària <strong>de</strong> la RMB i es reduirà <strong>el</strong> temps <strong>de</strong> viatge entre les ciutats <strong>de</strong> la 2a CM.<br />
· Permetrà donar servei a creixements urbans previstos a la RMB i a<strong>de</strong>quar l’oferta ferroviària a les noves centralitats.<br />
· Permetrà establir vincles interns a la segona corona metropolitana actualment sense possibilitat <strong>de</strong> transport públic<br />
d’alta capacitat (Vallès – Maresme, Vallès – Baix Llobregat, Baix Penedès – Garraf).<br />
· Augmentarà les possibilitats d’aprofitament <strong>de</strong> la xarxa gràcies a l’<strong>el</strong>evat nombre d’intercanviadors amb les línies<br />
ferroviàries existents.<br />
La Línia Orbital Ferroviària<br />
es pensa en 4 trams:<br />
· Vilanova i la G<strong>el</strong>trú -<br />
Vilafranca d<strong>el</strong> Penedès, per<br />
Sant Pere <strong>de</strong> Ribes i Cany<strong>el</strong>les.<br />
· Martor<strong>el</strong>l – Terrassa, per<br />
Abrera i Vila<strong>de</strong>cavalls.<br />
· Sabad<strong>el</strong>l – Granollers, per<br />
Barberà d<strong>el</strong> Vallès, Santa<br />
Perpètua <strong>de</strong> Mogoda, Mollet<br />
d<strong>el</strong> Vallès, Parets d<strong>el</strong> Vallès i<br />
Montm<strong>el</strong>ó.<br />
· Granollers - Mataró, per la<br />
Roca d<strong>el</strong> Vallès i Argentona.<br />
Els tres trams que<br />
actualment funcionen i<br />
que formen part <strong>de</strong> la xarxa<br />
ferroviària estatal<br />
gestionada per ADIF són:<br />
· Vilafranca d<strong>el</strong> Penedès – Martor<strong>el</strong>l, per la Granada, Lavern-Subirats, Sant Sadurní d’Anoia i G<strong>el</strong>ida, que actualment és<br />
part <strong>de</strong> la branca sud <strong>de</strong> la línia R-4 <strong>de</strong> rodalies.<br />
· Terrassa - Sabad<strong>el</strong>l, que actualment és part <strong>de</strong> la branca nord <strong>de</strong> la línia R-4 <strong>de</strong> Rodalies ADIF.<br />
· Mollet d<strong>el</strong> Vallès – Parets d<strong>el</strong> Vallès, que actualment és per la part <strong>de</strong> la línia R-3 <strong>de</strong> Rodalies ADIF.<br />
Des d<strong>el</strong> punt <strong>de</strong> vista funcional, es <strong>de</strong>staquen tres àmbits r<strong>el</strong>levants d<strong>el</strong> traçat:<br />
· El tronc principal que enllaça Vilanova i la G<strong>el</strong>trú amb Mataró, passant per Vilafranca d<strong>el</strong> Penedès, Martor<strong>el</strong>l, Terrassa,<br />
Sabad<strong>el</strong>l i Granollers.<br />
· Els enllaços entre l’actual línia <strong>de</strong> la costa i <strong>el</strong>s extrems <strong>de</strong> la Línia Orbital Ferroviària.<br />
· Els accessos nord i sud als espais reservats per a la ubicació d<strong>el</strong>s futurs tallers i cotxeres.
Cronologia <strong>de</strong> la Línia Orbital Ferroviària<br />
L’antece<strong>de</strong>nt principal cal trobar-lo al Pla Director d’Infraestructures <strong>de</strong> transport públic col·lectiu 2001-2010 (pdI) <strong>de</strong> la<br />
Regió Metropolitana <strong>de</strong> Barc<strong>el</strong>ona, <strong>el</strong> qual va ser aprovat p<strong>el</strong> Cons<strong>el</strong>l d’Administració <strong>de</strong> l’Autoritat d<strong>el</strong> Transport<br />
Metropolità (ATM) <strong>el</strong> 25 d’abril <strong>de</strong> 2002.<br />
El pdI en <strong>el</strong> seu capítol “Desplegaments d<strong>el</strong> pdI” <strong>de</strong>stina un apartat als “estudis <strong>de</strong> viabilitat a realitzar”, entre <strong>el</strong>s quals<br />
figura la Línia Orbital. I això es fa amb la finalitat <strong>de</strong> “po<strong>de</strong>r prendre la <strong>de</strong>cisió d’incorporar les actuacions en aquest pdI<br />
2001–2010 (segon quinquenni) o en propers documents amb major coneixement <strong>de</strong> causa”.<br />
L’ATM va encarregar l’estudi <strong>de</strong> viabilitat a les consultores TRN Ingeniería i CINESI Consultoria <strong>de</strong> transport. Aquest<br />
estudi va ser presentat <strong>el</strong> mes <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 2004 i portava per títol “Estudi <strong>de</strong> corredors i d’alternatives. Estudi conjunt <strong>de</strong><br />
viabilitat <strong>de</strong> la nova línia ferroviària Orbital”.<br />
El <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 2005 la Comissió d’Urbanisme <strong>de</strong> Catalunya (CUC) va acordar la iniciació d<strong>el</strong> procediment <strong>de</strong> formulació<br />
d<strong>el</strong> Pla Director Urbanístic per a la concreció i d<strong>el</strong>imitació <strong>de</strong> les reserves <strong>de</strong> sòl per a l’establiment <strong>de</strong> la Línia Orbital<br />
Ferroviària, i <strong>el</strong> Govern encarregà a l’ens públic Infraestructures Ferroviàries <strong>de</strong> Catalunya (Ifercat) la redacció d<strong>el</strong>s<br />
estudis necessaris per a redactar aquest pla. D’acord amb <strong>el</strong> que va preveure la legislació vigent, la CUC va trametre als<br />
ajuntaments afectats un document que té per títol “La Línia Orbital Ferroviària <strong>de</strong> la regió metropolitana <strong>de</strong> Barc<strong>el</strong>ona<br />
en <strong>el</strong> marc <strong>de</strong> la nova planificació infraestructural <strong>de</strong> Catalunya”, com “Document d’objectius i propòsits generals d<strong>el</strong><br />
PDU <strong>de</strong> la reserva <strong>de</strong> sòl <strong>de</strong> la línia Orbital”. Al llarg d<strong>el</strong> 2005 i <strong>el</strong> 2006 es van realitzar nombroses consultes institucionals<br />
i reunions amb <strong>el</strong>s municipis i les comarques afecta<strong>de</strong>s p<strong>el</strong> pas d’aquests eixos per tal <strong>de</strong> trobar una <strong>de</strong>finició a<strong>de</strong>quada<br />
d<strong>el</strong> nou traçat. El 30 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 2005 es va presentar l’estudi <strong>de</strong> traçat.<br />
El juliol <strong>de</strong> 2006 <strong>el</strong> Govern <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong> Catalunya va aprovar <strong>el</strong> Pla d’Infraestructures d<strong>el</strong> transport <strong>de</strong> Catalunya<br />
(PITC). Aquest pla s’emmarca en <strong>el</strong> conjunt <strong>de</strong> la política <strong>de</strong> planificació i p<strong>el</strong> que fa a propostes ferroviàries té en<br />
consi<strong>de</strong>ració <strong>el</strong>s següents plans: Plan Estratégico <strong>de</strong> Infraestructuras d<strong>el</strong> Transporte d<strong>el</strong> Ministeri <strong>de</strong> Foment i <strong>el</strong> pdI<br />
2001-2010 <strong>de</strong> l’ATM. El PITC en <strong>el</strong> seu apartat <strong>de</strong> Proposta <strong>de</strong> xarxa ferroviària parla <strong>de</strong> la Línia Orbital Ferroviària com a<br />
proposta d’actuació <strong>de</strong> les noves línies convencionals.<br />
Durant 2006 i 2007 Ifercat, amb l’assistència <strong>de</strong> vàries empreses <strong>de</strong> consultoria, realitza <strong>el</strong>s següents estudis:<br />
Estudi Informatiu tram Vilanova i la G<strong>el</strong>trú – Vilafranca d<strong>el</strong> Penedès: Idom<br />
Estudi Informatiu tram Martor<strong>el</strong>l – Terrassa: Intraesa<br />
Estudi Informatiu tram Sabad<strong>el</strong>l – Montm<strong>el</strong>ó: Dopec<br />
Estudi Informatiu tram Granollers – Mataró: Cicsa<br />
Estudi d’impacte ambiental d<strong>el</strong> conjunt <strong>de</strong> la línia: Covitecma<br />
El 19 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 2008 es va aprovar inicialment <strong>el</strong> pla urbanístic <strong>de</strong> la línia Orbital ferroviària i va obrir un termini<br />
d’exposició pública per tal que <strong>el</strong>s particulars, entitats i ajuntaments presentessin les seves al·legacions.<br />
El 14 d’abril <strong>de</strong> 2010, <strong>el</strong> DPTOP va aprovar <strong>de</strong>finitivament <strong>el</strong> Pla Director Urbanístic, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> l’informe favorable <strong>de</strong> la<br />
Comissió d’Urbanisme <strong>de</strong> Catalunya. El document va concretar les reserves <strong>de</strong> sòl necessàries per a la futura línia i va<br />
preveure lleugeres modificacions <strong>de</strong> traçat respecte <strong>el</strong> document aprovat inicialment i sotmès a informació pública.<br />
Els seus efectes s’estenen a tot <strong>el</strong> territori que conforma la segona corona metropolitana <strong>de</strong> Barc<strong>el</strong>ona:<br />
Alt Penedès: Olèrdola, Santa Margarida i <strong>el</strong>s Monjos i Vilafranca d<strong>el</strong> Penedès<br />
El Baix Llobregat: Abrera, Esparreguera, Martor<strong>el</strong>l, Olesa <strong>de</strong> Montserrat i Sant Esteve Sesrovires<br />
El Garraf: Cany<strong>el</strong>les, Sant Pere <strong>de</strong> Ribes, Sitges, Vilanova i la G<strong>el</strong>trú<br />
El Maresme: Argentona i Mataró<br />
El Vallès Occi<strong>de</strong>ntal: Barberà d<strong>el</strong> Vallès, Sabad<strong>el</strong>l, Santa Perpètua <strong>de</strong> Mogoda i Vila<strong>de</strong>cavalls<br />
El Vallès Oriental:<br />
Granollers, la Roca d<strong>el</strong> Vallès, les Franqueses d<strong>el</strong> Vallès, Mollet d<strong>el</strong> Vallès, Montm<strong>el</strong>ó, Montornès d<strong>el</strong> Vallès, Parets d<strong>el</strong> Vallès i<br />
Vilanova d<strong>el</strong> Vallès<br />
D’aquest estudi (Pla Director Urbanístic) es van <strong>de</strong>rivar <strong>el</strong>s següents paràmetres:
Característiques tècniques:<br />
· La totalitat d<strong>el</strong> seu recorregut s’estructura en via doble.<br />
· La línia es planteja d’ample ibèric (1,668 m).<br />
· El temps <strong>de</strong> viatge previst d<strong>el</strong> recorregut sencer és <strong>de</strong> dues hores a 60 km/h.<br />
· El radi mínim és <strong>de</strong> 720 metres i <strong>el</strong> pen<strong>de</strong>nt màxim <strong>de</strong> 20 mil·lèsimes (excepcionalment s’han permès radis <strong>de</strong> fins a 250 metres i<br />
pen<strong>de</strong>nts màxims <strong>de</strong> 30 mil·lèsimes).<br />
Previsions i estadístiques <strong>de</strong> rendiment <strong>de</strong> la Línia Orbital Ferroviària:<br />
· En l’horitzó d<strong>el</strong> 2026 es preveuen 96.200 viatgers diaris, 20 milions l’any.<br />
· El volum aproximat <strong>de</strong> població beneficiada per l’impacte d’aquesta infraestructura és <strong>de</strong> 870.000 ciutadans.<br />
· Les reserves per a futures cotxeres ja han estat <strong>de</strong>fini<strong>de</strong>s tant a Vilanova com a Mataró.<br />
Estacions <strong>de</strong> viatgers 39<br />
Noves estacions <strong>de</strong> viatgers 18<br />
Intercanviadors amb Renfe i FGC 12<br />
Longitud 119 km<br />
Longitud <strong>de</strong> via nova 68 km<br />
V<strong>el</strong>ocitat màxima 120 km/h<br />
V<strong>el</strong>ocitat comercial 60 km/h<br />
Temps <strong>de</strong> recorregut 117 min<br />
Demanda <strong>el</strong> primer any 8 Mviatgers<br />
Demanda anual consolidada 20 Mviatgers<br />
Pressupost 4.000 M€<br />
Estat actual<br />
Inversions i fites previstes (font: Pla Director d’Infraestructures <strong>de</strong> la RMB - ATM)<br />
COST (segons document i any)<br />
Tram Actualització pdI 2008-2015 (2008) Avanç pdI 2009-2018 (2009)<br />
Vilanova i la G<strong>el</strong>trú - Vilafranca d<strong>el</strong> Penedès 1.103,4 M€ -<br />
Martor<strong>el</strong>l – Terrassa 873,3 M€ -<br />
Sabad<strong>el</strong>l – Granollers 483,5 M€ -<br />
Granollers - Mataró 939,5 M€ (variant Mataró) 233,4 M€<br />
Total línia 3.400,0 M€ 3.164,40 M€<br />
Termini<br />
El tram Granollers – Sabad<strong>el</strong>l s’haurà licitat abans <strong>de</strong> 2018.<br />
Fites<br />
Any 2010: estarà aprovat <strong>de</strong>finitivament <strong>el</strong> Pla Director<br />
Urbanístic d<strong>el</strong>s quatre trams (14 d’abril <strong>de</strong> 2010)<br />
Any 2015: estarà en redacció <strong>el</strong> projecte constructiu d<strong>el</strong> tram<br />
Granollers - Sabad<strong>el</strong>l.<br />
Característiques tècniques<br />
- Longitud: 106 km, 55 <strong>de</strong> nova construcció<br />
- Nombre d’estacions: 25 estacions<br />
- Noves unitats <strong>de</strong> tren: 12<br />
- La <strong>de</strong>manda captada: 54.850 beneficiats<br />
Font: Avanç pdI 2009-2018<br />
Beneficis socials <strong>de</strong> la proposta<br />
La construcció d’aquesta línia comporta la captació <strong>de</strong><br />
54.850 passatgers, d<strong>el</strong>s quals, 2.740 provenen d<strong>el</strong> vehicle<br />
privat. L’estalvi total per part d<strong>el</strong>s usuaris beneficiats per<br />
l’actuació ferroviària és <strong>de</strong> 16.450 hores en dia feiner, mentre<br />
que l’estalvi per menor congestió a la xarxa viària és <strong>de</strong> 2.550<br />
hores en dia feiner.<br />
Aquesta actuació comporta la possibilitat <strong>de</strong> realitzar<br />
<strong>de</strong>splaçaments entre les capitals <strong>de</strong> les comarques <strong>de</strong> la RMB<br />
sense necessitat <strong>de</strong> passar per la conurbació <strong>de</strong> Barc<strong>el</strong>ona,<br />
amb un important estalvi <strong>de</strong> temps; d’aquesta forma es<br />
trenca l’esquema <strong>de</strong> radialitat <strong>de</strong> l’actual esquema ferroviari.
Estat <strong>de</strong> la tramitació (font: Ministeri <strong>de</strong> Foment)<br />
- El 29 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 2009 <strong>el</strong> Ministeri <strong>de</strong> Foment va licitar “<strong>el</strong> Estudio funcional <strong>de</strong> la Línea Orbital ferroviaria d<strong>el</strong><br />
Área Metropolitana <strong>de</strong> Barc<strong>el</strong>ona”, per un import <strong>de</strong> 1.500.000,64€;<br />
- El 7 d’octubre <strong>de</strong> 2010 es va adjudicar a l’empresa: “Equipo <strong>de</strong> Técnicos en Transporte y Territorio Proyectos, S.L” la<br />
redacció <strong>de</strong> d’aquest estudi. El pressupost <strong>de</strong> l’adjudicació publicada al BOE va ser <strong>de</strong> 1.298.274,17€.<br />
Aquest estudi <strong>de</strong>finirà i valorarà una proposta d’actuació per la creació d’una nova línia ferroviària <strong>de</strong> rodalies,<br />
analitzant la situació actual i futura <strong>de</strong> la xarxa <strong>de</strong> rodalies <strong>de</strong> Barc<strong>el</strong>ona, recollida al Pla <strong>de</strong> Rodalies, <strong>de</strong>terminant <strong>el</strong>s<br />
trànsits actuals i futurs <strong>de</strong>rivats <strong>de</strong> la implantació <strong>de</strong> la nova infraestructura així com la capacitat <strong>de</strong> la xarxa. Així mateix<br />
es portarà a terme un anàlisi <strong>de</strong> <strong>de</strong>manda que permeti establir l’abast <strong>de</strong> les actuacions.
PLÀNOLS (Pla Director Urbanístic) – Aprovat 14 d’abril <strong>de</strong> 2010 p<strong>el</strong> DPTOP<br />
Tram Martor<strong>el</strong>l-Terrassa - Font: Registre <strong>de</strong> planejament urbanístic <strong>de</strong> Catalunya (Gencat)<br />
Tram Sabad<strong>el</strong>l-Granollers - Font: Registre <strong>de</strong> planejament urbanístic <strong>de</strong> Catalunya (Gencat)