Catàleg d'elements - Idapa

5.3. Elements paisatgístics
S’han considerat dues menes d’elements paisatgístics com a recursos ecoturístics:
tipus de formacions i materials geològics i tipus de llocs sublims, entesos com
indrets de postal on la contemplació del paisatge pot ser una activitat ecoturística.
5.3.1. Geològics:
La geomorfologia pirinenca és molta variada i amb un elevat atractiu, tant per al
públic expert com per al profà. Des de les formacions calcàries prepirinenques fins
a les valls i morrenes glacials, la regió ofereix un ventall ampli de tipus d’elements
geomorfològics aprofitables com a recurs ecoturístic. Nogensmenys, hi ha zones
d’algunes comarques de l’Alt Pirineu i Aran que són visitades periòdicament per
facultats de geologia de tot el món i per tècnics d’empreses relacionades amb el
sector (fins i tot de companyies petrolieres). Sense ésser exhaustiu perquè hom
creu que això fóra missió d’un altre estudi més específic, a continuació es presenta
una llista de tipus de paisatges on la descoberta i estudi de la geomorfologia pot
tenir un paper destacable. La visita d’aquests indrets sol ser accessible amb
vehicle, si bé en alguns casos cal desplaçar-se a peu. No es necessita un
equipament especial, tret de si es vol obtenir mostres, fer comprovacions, etc. Hi ha
molt interessants i ben documentades propostes al respecte a Ardèvol (2005).
Principals formacions geomorfològiques de l’APiA d’interès ecoturístic
Anticlinals i sinclinals, com el roc de la Pena de la vall d’Alinyà (Alt Urgell). El
Centre de Natura d’Odèn (Solsonès), per exemple, en fa interpretacions per a
escolars.
Coves de visita segura i atractiu faunístic o geològic, com les d’Ormini (Alt Urgell) o
la dels Muricecs (Pallars Jussà)
Esbalçaders, contemplats des de llocs segurs, com el del Coscollet (Alt Urgell)
Congostos, com el de Collegats (Pallarsos) o el de Tresponts (Alt Urgell)
Barrets de bruixa d’accés fàcil, com els de la Bastida d’Hortons (Alt Urgell)
Bad-lands, com els d’All (Cerdanya) i Aravell i Bellestar (Alt Urgell)
Jaciments paleontològics, com el de la Posa (Pallars Jussà) o Pinyes (Alt Urgell)
Esllavissades, com la de Senet (Alta Ribagorça), la de Puigcercós (Pallars Jussà)
o la de Cava (Alt Urgell)
Salins com el de Gerri de la Sal (Pallar Sobirà)
Mines, com per exemple la de zinc i wolfram de Bonabè (Pallars Sobirà)
Zones de contacte de diferents materials, com la que es veu a l’estany de
Certascan (Pallars Sobirà)
Estanys glacials, dels quals n’hi ha una tria elevadíssima a la zona d’estudi.
Valls glacials, de les quals n’hi ha una gran tria a la zona d’estudi. La vall de Ruda
(Val d’Aran), per exemple, es pot contemplar perfectament des de la carretera C-28.
Tarteres amb un accés fàcil, com les dels Minairons (Alt Urgell)
Calms i colls de transfluència, com el del pas del Coro (Pallars Sobirà)
Sorgències d’aigües termals, com la de Caldes de Boí (Alta Ribagorça)
Materials volcànics, poc freqüents a la zona (per exemple a l’Alt Urgell)
26