Catàleg d'elements - Idapa

5 Resultats
5.1. Catàleg d’elements
17

El primer bloc de recursos és el dels elements naturals que tenen un atractiu per als
ecoturistes. Aquests elements possibiliten i justifiquen la creació d’uns
equipaments. Uns i altres, elements i equipaments, són gestionats, promoguts i
aprofitats pel conjunt d’agents regionals i foranis. Així doncs, els elements naturals
són la base de qualsevol planificació ecoturística. La seva catalogació respon a la
demanda què tenim d’interessant al territori? La resposta no és única, ja que variarà
en funció del tipus d’element, l’època de l’any i la procedència i expectatives dels
visitants, sobretot. Sigui com sigui, en aquest document ens centrem en els
elements que componen la biocenosi pirinenca i el seu medi geològic. No es tenen
en compte, doncs, els elements i fenòmens atmosfèrics, si bé n’hi ha que són
objecte de promoció ecoturística, com és el cas de l’observació d’astres.
5.1. Objectiu específic del bloc
Es pretèn llistar espècies de fauna i flora, tipus de formacions i de materials
geològics, i exemples de paisatges amb potencial ecoturístic. La pretensió del
treball no va més enllà, especialment en el sentit de planificar com, quan, on,... es
poden aprofitar aquests elements amb finalitats ecoturístiques. No s’entra tampoc a
considerar la distribució ni l’abundància de les espècies, ni aspectes fonamentals
com són les regulacions d’accés, les capacitats de càrrega dels hàbitats, la
sensibilitat de les espècies, els codis de conducta dels promotors i dels visitants,
etc. S’entèn que aquests punts haurien de ser objecte d’un treball específic. Per
últim, cal tenir en compte que el poblament faunístic i botànic és dinàmic, i que per
tant aquestes llistes han de romandre obertes per incorporar-hi o treure’n espècies,
segons escaigui en el futur.
5.2. Grups biològics considerats
En base a l’experiència i als coneixements propis sobre la demanda dels
ecoturistes, a la consulta amb experts, tècnics i gestors, i a la documentació que
existeix al respecte, s’han confegit llistes d’espècies o grups d’espècies de flora i
fauna potencialment atractives pel sector.
5.2.1. Flora:
Espècies herbàcies singulars, amenaçades o de floració vistosa
Espècies d’arbres i arbustos
Exemplars singulars d’arbres i arbustos
Espècies herbàcies singulars, amenaçades o de floració vistosa
Aconitum anthora
Aconitum napellus
Aconitum vulparia
Adiantum capillus-veneris
Agrostis agrostiflora
Allium ericetorum
Allium paniculatum
Alopecurus geniculatus
Alopecurus pratensis
Androsace elongata
Androsacea carnea
Androsacea vandelii
Angelica razulii
Anthericum ramosum
Antirrhinum asarina
Antirrhinum majus latifolium
Aquilegia pyrenaica
Aquilegia vulgaris
Arabis serpillifolia
Arceuthobium oxycedri
Arenaria ligericina
Armeria arenaria confusa
Arnica montana
Artemisia chamaemelifolia
Aruncus dioicus
Asphodelus albus
Asplenium celtibericum
Asplenium seelosii
catalaunicum
Astragalus danius
Astragalus sempervirens
catalaunicus
Astrantia minor
Callitriche palustris
Calycocrsus stipitatus
Campanula jaubertiana
18
Campanula precatoria
Campanula serrata recta
Cardamine pratensis nuriae
Carduncellus
monspelliensium
Carduus carlinoides
Carex atrata atrata
Carex brachystachys
Carex curta
Carex depressa
Carex sylvatica sylvatica
Carum verticillatum
Catananche caerulea
Centaurea montana
Centranthus angustifolius
Cephalanthera rubra
Cerastium alpinum
Cerastium pyrenaicum

Cerinthe glabra
Cicerbita alpina
Coeloglossum viride
Corydalis solida
Crepis mollis
Crepis paludosa
Dactylorhiza sambucina
Delphinium montanum
Dethawia tenuifolia
Dianthus armeria armeria
Dianthus barbatus barbatus
Dictamnus albus
Doronicum pardalianches
Draba dubia laevipes
Draba muralis
Draba nemorosa
Draba tomentosa cilligera
Drosera rotundifolia
Echinospartum horridum
Eleocharis quinqueflora
Epilobium angustifolium
Epilobium nutans
Epilobium palustre
Erigeron uniflorus
aragonensis
Erinacea anthyllis
Eriophorum angustifolium
Eriophorum vaginatum
Erysimum cheiranthoides
Erythronium dens-canis
Festuca borderei
Festuca paniculata
longiplumis
Gagea lutea
Gagea pratensis
Galanthus nivalis
Galeopsis ladanum
Galium odoratum
Galium palustre palustre
Galium uliginosum
Gallium mollugo mollugo
Gentiana acaulis
Gentiana burseri
Gentiana lutea
Gentiana pyrenaica
Gentiana verna
Geum hispidum
Globularia nudicaulis
Gnaphalium norvegicum
Gnaphalium uliginosum
Gymnadenia odoratissima
Hieracium breviscapum
Hippuris vulgaris
Hypericum richeri burseri
Hyssopus officinalis
Iris latifolia
Juncus balticus pyrenaeus
Juncus bulbosus
Juncus pyrenaeus
Juncus squarrosus
Lathyrus laevigatus
occidentalis
Lathyrus latifolius
Lavandula latifolia
Lavandula stoechas
Leontodon pyrenaicus
pyrenaicus
Leontopodium alpinum
Lepidium villarsii
Leucanthemum vulgare
Lilium martagon
Lilium pyrenaicum
Linaria vulgaris italica
Linum tenuifolium
tenuifolium
Luzula sudetica
Luzula sylvativa
Lycopodium clavatum
Maianthemum bifolium
Matthiola valesiaca
Melittis melissophyllum
Minuartia hybrida
Minuartia laricifolia diomedis
Minuartia sedoides
Myosotis alpina
Myrrhis odorata
Narcissus poeticus
Narcissus pseudonarcissus
Narthecium ossifragum
Ononis aragonensis
Ophioglossum azoricum
Orchis maculata
Orchis spitzelii
Oxyria digyna
Papaver alpinum
Papaver hybridum
Paradisia lilastrum
Pedicularis comosa
Phlomis herba-venti
Phyteuma globulariifolium
pedemontanum
Pinguicula grandiflora
Poa nemoralis glauca
Polygala calcarea
Polygala serpyllifolia
Polygonatum odoratum
Potamogeton alpinus
Potentilla fruticosa
Potentilla pensylvanica
Potentilla pyrenaica
Primula farinosa
Primula integrifolia
19
Primula latifolia
Pulsatilla alpina
Ranunculus glacialis
Ranunculus montanus
Reseda glauca
Reseda stricta
Roemeria hybrida
Rumex acetosa
amplexicaulis
Rumex longifolius
Salvia aethiopis
Saussurea alpina alpina
Saxifraga androsacea
Saxifraga aspera
Saxifraga caesia
Saxifraga clusii clusii
Saxifraga media
Saxifraga nervosa
Saxifraga pubescens
Saxifraga rotundifolia
Saxifraga umbrosa
Saxigraga nervosa
Scabiosa graminifolia
Sedum villosum
Senecio pyrenaicus
pyrenaicus
Seseli libanotis pyrenaicum
Seseli peucedanoides
Sideritis bubanii
Silene acaulis
Soldanella alpina
Stellaria nemorum
Subularia aquatica
Swertia perennis
Thalictrum flavum costae
Thelypteris limbosperma
Thelypteris pregopteris
Thlaspi caerulescens
brachypetalum
Trifolium aureum
Trifolium retusum
Trifolium spadiceum
Triglochin palustre
Trollius europaeus
Veratrum album
Veronica fruticula
cantabrica
Veronica ponae
Veronica scutellata
Vicia lutea
Vicia pannonica striata
Viola cenisia
Viola cornuta
Woodsia alpina
Xatardia scabra

Espècies d’arbres i arbustos
Es considera que totes les espècies autòctones d’arbres i arbustos de l’àrea
d’estudi són potencialment interessants per a l’ecoturisme, atès que la majoria són
abundants, representatives i fàcils d’identificar. Tanmateix, se’n mosta una tria
d’aquelles que tenen un interès especial, ja sigui per l’espectacularitat de la seva
floració o fructificació, o per altre causes (raresa, escassetat, distribució, etc).
Nom comú Nom científic
Aliguer Viburnum opalus
Agrassó Ribes uva-crispa
Arboç Arbutus unedo
Argelagó Genista hispanica
Bedoll pubescent Betula pubescens
Boixerola alpina Arctostaphylos alpinus
Bruc boal Erica arborea
Cirerola Ribes alpinum
Coralet Berberis vulgaris seroi
Empètrum Empretrum nigrum
Erable Acer platanoides
Esbarzer saxàtil Rubus saxatilis
Estepa de muntanya Cistus laurifolius
Gatzerí Prunus padus
Gessamí Jasminum fruticans
Moixera Sorbus aria
Moixera de pastor Sorbus torminalis
Moixera nana Sorbus chamaemespilus
Neret Rhododendron ferrugineum
Riber petri Ribes petraeum
Roser alpí Rosa alpina
Savina ibèrica Juniperus thurifera
Salenca herbàcia Salix herbacea
Salze nan Salix lapponum
Salze bicolor Salix phylicifolia basaltica
Teix Taxus baccata
Tintorell Daphne mezereum
Turra Rhamnus pumilus
Xuclamel alpigen Lonicera alpigena
Exemplars singulars d’arbres i arbustos
Es coneixen per exemplars singulars aquells que destaquen sobre la resta per raó
d’espècie, edat, mida, forma, història o altre tret rellevant. La seva singularitat
(sobretot si és per l’edat i/o la mida) pot esdevenir un reclam per als ecoturistes. La
informació comarcal que es presenta al respecte és de caire documental, a partir de
dades de tècnics i experts comarcals i en base a Parés (2006) i Orús (2007).
Aquest darrer ha fet diversos reculls comarcals sobre el tema.
20

Comarca Documentació disponible
- Hi ha catalogats com a arbres monumentals:
o l’avet de Canejan (mort el 1995)
Val d’Aran o els libocedres i la pícea de Les
o el pi roig deth Plau de Naut (Vielha e Mijaran)
- Hi ha un recull fet per l’Enric Orús.
- Hi ha catalogats 6 arbres monumentals:
o l’om de Vilaller (mort)
Alta Ribagorça
o l’avet del barranc de Morrano (PNAESM)
o l’avet Gros de la Cremada (PNAESM)
o el pi negre de Peixerani (PNAESM)
o 2 boixos grèvols al PNAESM
- Hi ha catalogats 2 arbres monumentals:
Pallars Jussà o l’alzina de Pelleu (Isona i Conca Dellà)
o l’oma de la borda del Ros de Pobla de Segur
- Tutusaus, J., Sans, M. i Pau, J. 2007. Els gegants de fusta
del Pallars Sobirà. Arola editors.
- Martínez, P., Recolons, M., Vidal, A. i Vidal J. 2009. Estudi
Pallars Sobirà
dels arbres monumentals de la vall d’Àneu del Parc Natural
de l’Alt Pirineu. UAB i Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Descarregable parcialment des de:
www.recercat.net/bitstream/2072/40695/1/ArbresMonumentals_Part01.pdf
- Dalmau i Ausàs, J. 2001-2002. Inventari del patrimoni
natural de l’Alt Urgell. Catàleg de 101 arbres i arbustos
singulars. Informe del Consell Comarcal de l’Alt Urgell.
Alt Urgell
- L’Ajuntament de Cava disposa des del 2010 d’un catàleg
dels arbres i arbustos singulars del seu municipi, a partir
de l’obra anterior i d’altres dades, amb la finalitat de
declarar-ne l’interès monumental, comarcal o local de
cadascun.
- Hi ha catalogats 2 arbres monumentals:
o Sequoia de llac de Puigcerdà (escapçada)
Cerdanya o Perer de can Xandri d’Alp
- L’any 2003 es va editar un calendari amb fotos i dades
d’arbres singulars de la comarca.
21

5.2.2. Fauna:
Papallones i altres invertebrats
Amfibis i rèptils
Ocells
Mamífers
Papallones i altres invertebrats
D’entre els invertebrats, les papallones (especialment les diürnes) atrauen l’interès
del públic entès en la matèria, i també el del profà. El primer cerca unes
determinades espècies presents sobretot a la regió tractada, mentre que el segon
gaudeix d’un món proper, acolorit i desconegut. En alguns països europeus es
promocionen vacances entomològiques. A les principals serralades d'Europa és on
s'assoleixen els màxims de diversitat d'espècies de papallones. Així doncs, la regió
estudiada és un excel·lent lloc per viatjar a veure papallones. Com en el cas de les
espècies de flora singulars o vistosa, s’aporta una llista de les espècies més
volgudes pels afeccionats a l’observació de papallones, si bé totes les que siguin
d’alta muntanya són interessants.
En el nostre context, cal fer un esment de la Val d’Aran, ja que allà hi ha espècies
que no es troben a cap o quasi cap altra localitat de Catalunya. A més, s’hi fan
cursets específics des de la Societat Catalana de Lepidepterologia i activitats amb
les escoles (Marta Avizanda, Josep Piqué i Joan Condal). Hi destaca com a lloc
d’especial interès per a l’observació de papallones la vall de Toran.
Algunes espècies de papallones diürnes de l’APiA d’interès ecoturístic
Apatura ilia Heteropterus morpheus
Apatura iris Iphiclides podalirius podalirius
Araschnia levana Lasiommata petropolitana
Carterocephalus palaemon Lycaena virgaureae
Erebia manto Maculinea arion
Erebia pronoe Melanargia galathea
Erebia sthennyo Parnassius apollo
Euphydryas aurinia debilis Zerynthia rumina
A banda de les papallones, el grup dels odonats (espiadimonis) també desperta
l’interès d’un públic especialitzat. Sovint, a les sortides d’observació de papallones
també es mostra interès per aquest grup. Els coleòpters (com Rosalia alpina,
Cerambix cerdo i Calosoma sycophanta, per exemple), els aràcnids i els mol·luscos
també poden ser objecte d’observació, si bé per un públic segurament força menor.
22
Fotos d’Internet, tret de la d’espiadimonis,
que és pròpia

Amfibis i rèptils
La comunitat herpetològica pirinenca acull algunes espècies d’elevat interès
biològic pel fet de ser endemismes, en alguns casos amb unes àrees de distribució
molt reduïdes, com per exemple el de les sangatalles aranesa i pallaresa. Però no
sols pel seu caràcter endèmic poden atraure l’interès dels visitants els hèrptils, sinó
també per la seva biologia, escassetat, espectacularitat o altra característica. La
seva observació no requereix d’equipaments ni infraestructures especials, ja que es
practica seguint camins, cursos d’aigua, estanys i aquells ambients favorables. Això
no treu, és clar, que es puguin condicionar itineraris o punts d’interès per tal de
facilitar-ne la descoberta i l’observació. A la taula següent se n’esmenten les
espècies presents a l’àrea més aptes per ser tingudes en compte per l’ecoturisme.
Principals espècies d’amfibis i rèptils de l’APiA d’interès ecoturístic
Nom comú Nom científic
Tritó pirinenc Calotriton asper
Tritó palmat Lissotriton helveticus
Sangatalla pallaresa Iberolacerta aurelioi
Sangatalla aranesa Iberolacerta aranica
Sangatalla cua-llarga Psammodromus algirus
Llangardaix pirinenc Lacerta (Lacerta) agilis
Llangardaix ocel·lat Lacerta (Timon) lepida
Sangatalla vivípara Lacerta (Zootoca) vivipara
Vidriol Anguis fragilis
Escurçó pirinenc Vipera aspis
Serp d’Esculapi Zamesis longissimus
Serp verda Malpolon monspessulanus
Ocells
Sens dubte, la classe de les aus és la que atrau l’interès d’un nombre més gran
d’ecoturistes. De fet, viatjar amb la finalitat d’observar les aus d’una contrada és un
subsector de l’ecoturisme que es coneix com a turisme ornitològic, o amb els
termes anglesos birding i birdwatching. La pràctica d’aquesta activitat sol recolzarse
en instal·lacions com ara aguaits, miradors i itineraris interpretatius, si bé pot ferse
sense cap d’aquests equipaments. Per al gaudi del birding cal un mínim de
material d’observació en forma de prismàtics, i encara millor amb l’ajut d’un
telescopi terrestre (depenent, però, de l’hàbitat). Hi ha tota mena de guies
especialitzades que faciliten la visita de llocs i la identificació d’espècies. Aquests
són, però, uns buits editorials pel que fa a l’Alt Pirineu i l’Aran. La llista d’espècies
d’ocells de la regió que són atractives per als visitants interessats en l’ornitologia
varia força en funció de la seva procedència. Així, espècies molt atractives per al
públic nacional com pugui ser el picot negre, ho són menys per al públic
centreuropeu i escandinau. I a l’inrevés també passa, és clar. Allò que atrau més de
les aus és la gran diversitat d’espècies, la biologia, els moviments migratoris, les
concentracions d’individus i l’espectacularitat de mides, formes i colors.
23

Principals espècies d’ocells de l’APiA d’interès ecoturístic
Nom comú Nom científic
Trencalòs Gypaetus barbatus
Voltor comú Gyps fulvus
Voltor negre Aegypius monachus
Aufrany Neophron percnopterus
Àliga daurada Aquila chrysaetos
Àliga cuabarrada Aquila fasciata
Àliga calçada Aquila pennata
Àliga marcenca Circaetus gallicus
Milà negre Milvus migrans
Milà reial Milvus milvus
Aligot vesper Pernis apivorus
Falcó pelegrí Falco peregrinus
Perdiu blanca Lagopus muta
Gall fer Tetrao urogallus
Perdiu xerra Perdix perdix
Becada Scolopax rusticola
Corriol pit-roig Eudromias morinellus
Duc Bubo bubo
Mussol pirinenc Aegolius funereus
Picot negre Dryocopus martius
Picot garser petit Dendrocopos minor
Picot garser mitjà Dendrocopos medius
Cercavores Prunella collaris
Bitxac rogenc Saxicola rubetra
Merla roquera Monticola saxatilis
Merla blava Monticola solitarius
Merla de pit blanc Turdus torquatus
Reietó Regulus regulus
Pela-roques Tichodroma muraria
Raspinell pirinenc Certhia familiaris
Escorxador Lanius collurio
Gralla de bec groc Pyrrhocorax graculus
Gralla de bec vermell Pyrrhocorax pyrrhocorax
Pardal d’ala blanca Montifringilla nivalis
Llucareta Serinus citrinella
Pinsà borroner Pyrrhula pyrrhula
Trencapinyes Loxia curvirostra
Verderola Emberiza citrinella
24

Mamífers
L’altre gran grup d’animals atractius per als ecoturistes no especialitzats són els
mamífers, especialment els de bona mida (petits carnívors i ungulats). La seva
observació o escolta (en el cas de la brama del cérvol) se sol practicar sense
equipaments especials, tot i que es poden emprar miradors i punts d’espera més o
menys habilitats. Com a material necessari per al gaudi de les activitats
d’observació de mamífers cal esmentar els aparells d’òptica (prismàtics i, de
manera especial, telescopi terrestre). Les espècies més atractives ho són per la
seva mida, comportament, concentracions d’individus, raresa i espectacularitat. La
recerca i identificació de rastres és un bon suport per aquesta activitat. El grup dels
quiròpters (ratpenats) comença a despertar l’interès del públic naturalista, però no
se n’esmenta cap a la taula se sota per manca de coneixements i bibliografia sobre
les espècies més buscades.
Principals espècies de mamífers de l’APiA d’interès ecoturístic
Nom comú Nom científic
Almesquera Galemys pyrenaicus
Musaranya d’aigua Neomys anomalus
Musaranya nana Suncus etruscus
Rata talpera Arvicola terrestris
Bufot Arvicola sapidus
Talpó de tartera Chionomys nivalis
Llebre Lepus europaeus
Esquirol Sciurus vulgaris
Marmota Marmota marmota
Isard Rupicapra pyrenaica
Mufló Ovis ammon
Cabirol Capreolus capreolus
Cérvol Cervus elaphus
Daina Dama dama
Porc fer Sus scrofa
Ermini Mustela erminea
Marta Martes martes
Llúdriga Lutra lutra
Guineu Vulpes vulpes
Geneta Genetta genetta
Gat fer Felis silvestris
Ós bru Ursus arctos
25

5.3. Elements paisatgístics
S’han considerat dues menes d’elements paisatgístics com a recursos ecoturístics:
tipus de formacions i materials geològics i tipus de llocs sublims, entesos com
indrets de postal on la contemplació del paisatge pot ser una activitat ecoturística.
5.3.1. Geològics:
La geomorfologia pirinenca és molta variada i amb un elevat atractiu, tant per al
públic expert com per al profà. Des de les formacions calcàries prepirinenques fins
a les valls i morrenes glacials, la regió ofereix un ventall ampli de tipus d’elements
geomorfològics aprofitables com a recurs ecoturístic. Nogensmenys, hi ha zones
d’algunes comarques de l’Alt Pirineu i Aran que són visitades periòdicament per
facultats de geologia de tot el món i per tècnics d’empreses relacionades amb el
sector (fins i tot de companyies petrolieres). Sense ésser exhaustiu perquè hom
creu que això fóra missió d’un altre estudi més específic, a continuació es presenta
una llista de tipus de paisatges on la descoberta i estudi de la geomorfologia pot
tenir un paper destacable. La visita d’aquests indrets sol ser accessible amb
vehicle, si bé en alguns casos cal desplaçar-se a peu. No es necessita un
equipament especial, tret de si es vol obtenir mostres, fer comprovacions, etc. Hi ha
molt interessants i ben documentades propostes al respecte a Ardèvol (2005).
Principals formacions geomorfològiques de l’APiA d’interès ecoturístic
Anticlinals i sinclinals, com el roc de la Pena de la vall d’Alinyà (Alt Urgell). El
Centre de Natura d’Odèn (Solsonès), per exemple, en fa interpretacions per a
escolars.
Coves de visita segura i atractiu faunístic o geològic, com les d’Ormini (Alt Urgell) o
la dels Muricecs (Pallars Jussà)
Esbalçaders, contemplats des de llocs segurs, com el del Coscollet (Alt Urgell)
Congostos, com el de Collegats (Pallarsos) o el de Tresponts (Alt Urgell)
Barrets de bruixa d’accés fàcil, com els de la Bastida d’Hortons (Alt Urgell)
Bad-lands, com els d’All (Cerdanya) i Aravell i Bellestar (Alt Urgell)
Jaciments paleontològics, com el de la Posa (Pallars Jussà) o Pinyes (Alt Urgell)
Esllavissades, com la de Senet (Alta Ribagorça), la de Puigcercós (Pallars Jussà)
o la de Cava (Alt Urgell)
Salins com el de Gerri de la Sal (Pallar Sobirà)
Mines, com per exemple la de zinc i wolfram de Bonabè (Pallars Sobirà)
Zones de contacte de diferents materials, com la que es veu a l’estany de
Certascan (Pallars Sobirà)
Estanys glacials, dels quals n’hi ha una tria elevadíssima a la zona d’estudi.
Valls glacials, de les quals n’hi ha una gran tria a la zona d’estudi. La vall de Ruda
(Val d’Aran), per exemple, es pot contemplar perfectament des de la carretera C-28.
Tarteres amb un accés fàcil, com les dels Minairons (Alt Urgell)
Calms i colls de transfluència, com el del pas del Coro (Pallars Sobirà)
Sorgències d’aigües termals, com la de Caldes de Boí (Alta Ribagorça)
Materials volcànics, poc freqüents a la zona (per exemple a l’Alt Urgell)
26

5.3.2. Paisatgístics:
Entenem per elements paisatgístics amb potencial ecoturístic llocs on la principal
activitat terciària que s’hi pot realitzar és la contemplació del paisatge. Ni de bon
tros no s’identifiquen aquí tots i cadascun dels indrets de l’Alt Pirineu i Aran amb un
potencial paisatgístic rellevant, sinó que se n’esmenten tipologies i uns pocs
exemples. Els elements vegetals i els elements geològics, combinats o no entre
ells, són els que determinen més l’atractiu que pot tenir un paisatge ecoturístc, tal
com aquí es concep aquest terme. A la taula següent es presenten uns exemples
del que podrien ser llocs modèlics per, en un estudi específic que convindria fer,
identificar el màxim nombre possible d’elements d’aquesta mena. Tots aquests llocs
tenen en comú que són d’accés fàcil, amb vehicle o bé a peu sense grans esforços
ni dificultats. Caldria, doncs, definir els criteris de selecció d’aquesta mena de llocs.
Alguns factors que hom creu que tenen un pes important són l’espectacularitat, el
factor sorpresa (l’arribada o visió sobtades del paisatge en qüestió), l’accés,
l’estacionalitat, la combinació d’elements vegetals i geològics, la presència d’aigua
corrent i el simbolisme o caràcter mític. L’observació d’aquests elements no
necessita d’equipaments especials, si bé el condicionament de miradors amb
material interpretatiu millora la realització de l’activitat. En aquest sentit, la munió de
miradors panoràmics de la zona d’estudi es podria entendre com un complement
d’aquesta tipologia d’elements. En algun cas i tot podria ser que els millors miradors
ja existents poguessin ser identificats com a elements paisatgístics com els que
aquí es plantegen.
Tipus de paisatges de l’APiA d’interès ecoturístic
Tipus Definició Exemple
Prats extensos amb floració Prats de grandalles (Narcissus
Prats florits
profusa d’una o més espècies
d’herbàcies, de manera que
poeticus) dels Banhs de Tredòs
i d’Aiguamòg (Val d’Aran) a
creïn “catifes” de flors. mitjan mes de juny.
Boscos de certa extensió Tremoleda (Populus tremula)
Boscos
caducifolis
(mínim 15 ha, per exemple)
d’espècies caducifòlies.
de Sarroca de Bellera (Pallars
Jussà) a la tardor. Pla de Boavi
(Pallars Sobirà) també a la
tardor. Roureda de Carlà (V.A).
Boscos de certa extensió Obaga d’Ós de Civís (Alt Urgell)
Boscos mixtos (mínim 15 ha, per exemple) a la tardor, amb la combinació
de caducifolis i d’espècies caducifòlies i cromàtica de besurts (Sorbus
perennifolis perennifòlies.
aucuparia), moixeres (S. aria) i
avets (Abies alba).
Prats extensos amb formacions
Prats i roca rocoses
espectaculars.
properes i Prat de Cadí (Cerdanya).
Saltants d’aigua i formacions Planell d’Aigüestortes (Alta
Aigua aigualoses de formes Ribagorça). Saltant del Saut
capricioses.
deth Pish (Val d’Aran).
27