estudi de l'avifauna de can morral del riu i l'entorn ripari d'abrera ...

ESTUDI DE L’AVIFAUNA
DE CAN MORRAL DEL
RIU I L’ENTORN RIPARI
D’ABRERA
RESULTATS 2002-2003
Ajuntament
d’Abrera

ESTUDI DE L’AVIFAUNA DE CAN
MORRAL DEL RIU I
L’ENTORN RIPARI D’ABRERA
Resultats 2002-2003
Jordi Ballesta, Jordi Prieto i Cristina Sánchez
Delegació de SEO/BirdLife a Catalunya. Avinguda Mistral 61, 6è 1ª, 08015 Barcelona
Telf./fax.: 93-289 22 84 (catalunya@seo.org; www.seo.org).

Aquest projecte és fruit de l’interès de l’Ajuntament d’Abrera pel coneixement de l’estat
de conservació de l’entorn fluvial del riu Llobregat a la finca de Can Morral del riu.
El treball conjunt entre l’Ajuntament i SEO/BirdLife, com a fórmula de custòdia del
territori, ha permès identificar valors naturals en molt bon estat de conservació i
proposar mesures concretes per a la seva conservació futura.
La col·laboració dels voluntaris de SEO/BirdLife ha permès desenvolupar el projecte i
obtenir dades rigoroses i en quantitat suficient per a poder treure conclusions clares.
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 2

ÍNDEX
Agraïments ....................................................................................................... 3
1.- Introducció .................................................................................................. 4
1.1 Objectius del projecte ................................................................................. 4
2.- Descripció del Medi Físic
2.1.- Caracterització climàtica ......................................................................... 6
3.- Metodologia
3.1.- Metodologia i coordinació dels censos .................................................... 9
3.2.- Elaboració de fitxes ................................................................................ 12
3.3.- Estima de densitats ................................................................................. 13
4.- Resultats
5.1.- Evolució anual d’espècies i exemplars (2002-2003) .............................. 14
5.2.- Fitxes de les espècies detectades a Can Morral (2002-2003).................. 18
5.- Propostes de conservació
5.1.1.- Problemàtiques de conservació ........................................................ 135
5.1.2.- Propostes de conservació a curt termini ............................................ 135
5.1.3.- Propostes de conservació a mig termini............................................. 135
5.1.4.- Propostes de conservació a llarg termini............................................ 136
5.2.- Grau de protecció de les espècies detectades
5.2.1.- A nivell Europeu/Internacional ........................................................ 136
5.2.2.- A nivell Estatal ................................................................................. 139
5.2.3.- A nivell Català ................................................................................. 142
6.- Anex I:
6.1.- Estatus de les espècies detectades a Can Morral .................................. 145
6.2.- Estima de densitats .............................................................................. 148
7.- Bibliografía ............... ............................................................................. 150
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003)

AGRAÏMENTS
Volem agrair a l’Ajuntament d’Abrera i a la regidoria de medi ambient el suport
que ens han donat en tot moment per a desenvolupar aquest projecte. També al
programa de voluntariat ambiental de la CAM, i als supermercats Esclat-Bon preu, que
han finançat una part del projecte. A l’ICO, Sergi Herrando, i al Marc Martí que ens han
facilitat informació per a les estimes de densitat dels ocells nidificants. A la Xarxa de
Custòdia del Territori la difusió que n’ha fet. Finalment, volem destacar que aquest
projecte no hagués estat possible sense la participació dels voluntaris: Jordi Ballesta,
Mireia Bartrons, Raul Bastida, Elena Cano, Joan Daranas, Noelia Imbernón, Amadeo
Molina, Ignasi Oliveras, Enric Ortega, Jordi Prieto, Alfred Puig, Sara Sánchez, Cristina
Sánchez, Salva Solé, Xavier Vilagrasa que han dedicat el seu esforç i il·lusió en
desenvolupar-lo.
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 3

1.- INTRODUCCIÓ:
Amb la signatura del conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament d’Abrera
i SEO/BirdLife (Societat Espanyola d’Ornitologia), es va acordar l’inici del seguiment
de l’avifauna associada al medi fluvial del municipi d’Abrera (Baix Llobregat), per tal
d’avaluar la qualitat del medi a través d’un projecte pioner de custòdia del territori a
Catalunya.
El projecte té com a objectius principals: promoure l’estudi i el seguiment de
l’avifauna, i el desenvolupament del programa de conservació del tram de bosc de ribera
i ambients fluvials del riu Llobregat al seu pas per aquest terme municipal.
Per a la conservació de la zona es fa imprescindible el coneixement de l’evolució
anual de les poblacions de les aus en els ambients riparis, donat que, en molts casos, es
tracta d’espècies bioindicadores de l’estat del medi. Amb aquest objectiu s’ha dut a
terme un seguiment continuat de la zona, mitjançant la realització de censos periòdics
que es coordinen des de l’oficina de SEO/BirdLife a Catalunya en contacte amb la
regidoria de medi ambient de l’Ajuntament d’Abrera. Aquests censos ens donen una
diagnosi detallada de l’avifauna de la zona i ens permet valorar, en funció de l’estatus
de conservació de cada espècie, la importància ornitològica i natural d’aquesta àrea. El
treball de camp, seguiment dels ocells, s’ha dut a terme amb un equip de voluntaris
qualificats i amb experiència en el seguiment d’ocells.
El projecte, doncs, promou el coneixement dels valors naturals i culturals del
municipi d’Abrera a través de la conservació d’espais naturals i de l’educació
ambiental, així com la seva difusió entre els ciutadans, per tal de crear una consciència
conservacionista entre aquests. A més a més, els censos realitzats durant el mes de gener
s’inclouen en el cens d’ocells aquàtics hivernants desenvolupat pel Departament de
Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb la qual cosa es col·labora en
l’ampliació de la xarxa de zones humides mostrejades.
Com a resultat del treball realitzat en aquests dos anys d’estudi (2002-2003)
s’han elaborat unes propostes de gestió de la zona per tal de preservar-ne els seus valors
naturals. En aquest sentit l’Ajuntament ja ha sol·licitat a la Generalitat de Catalunya, la
inclusió de la zona dins de la Xarxa Natura 2000, com a ZEPA (Zona d’Especial
Protecció per a les Aus) donat que compleix criteris per a ser-hi, i també ha cursat la
sol·licitud de declaració de Refugi de Fauna Salvatge. A través del seguiment en anys
successius es podrà observar l’evolució de les poblacions d’ocells en aquesta àrea i
permetrà valorar l’eficàcia de les diverses mesures de gestió que s’apliquin.
Objectius:
El projecte, signat per l’ajuntament d’Abrera i SEO/BirdLife, té com a objectiu
principal promoure l’estudi de la fauna i el desenvolupament del programa de
conservació del tram de bosc de ribera i ambients fluvials del riu Llobregat al seu pas
pel terme municipal d’aquest municipi.
El projecte promou, a través de la conservació d’espais naturals i de l’educació
ambiental, el coneixement dels valors naturals i culturals del municipi d’Abrera, així
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 4

com la seva difusió entre els ciutadans, per tal de crear una consciencia conservacionista
entre aquests.
Per la conservació de la zona es fa imprescindible el coneixement de l’evolució
anual de les poblacions de les aus en els ambients riparis del municipi d’Abrera, donat
que es tracta d’espècies bioindicadores de l’estat del medi, i es desenvolupa a través
d’un seguiment continuat, i a llarg termini que avaluï mitjançant les poblacions d’ocells,
la gestió i les activitats de la zona.
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 5

2.- DESCRIPCIÓ DEL MEDI FÍSIC:
Caracterització climàtica.
De cara a interpretar les variacions en les poblacions d’ocells a la zona, és molt
important tenir presents les característiques climatològiques immediatament anteriors i
presents en el moment de fer el seguiment de camp. Per això, s’analitzen quines han
estat aquestes en el període anterior i durant el present treball.
Com a dades climatològiques de referència s’han agafat les de l’estació
meteorològica automàtica dels Hostalets de Pierola, donat que és la més propera a
Abrera. L’estació de Martorell, no s’ha pogut agafar com a referència, malgrat ser la
més adient en quant a localització, degut a què les seves dades no figuren entre les de la
xarxa d’estacions automàtiques del Servei Meteorològic da Catalunya i per tant no
queden reflectides en els seus anuaris.
Segons l'índex d'humitat de Thornthwaite el terme municipal d’Abrera s’ubica a
la regió bioclimàtica mesomediterrània, i el tipus de clima és “-20 a 0 Sec-subhumit”,
encara que molt proper a una zona amb índex de “0 a 20 subhumit”. Si, a més a més,
ens basem en l’índex de Thornthwaite en funció de l’eficiència tèrmica, es tractaria d’un
clima humit, ja que aquesta es troba a l’interval de 712 a 855 mm.
Mitjana Mitjana Mitjana Mitjana Mitjana
Anual primavera estiu Tardor hivern
Temperatura (ºC) 15-16 13-14 23-24 16-17 8-9
Mínimes anuals (ºC) 7-8 8-9 18 12-13 3-4
Màximes anuals (ºC) 20-21 20-21 28-29 21-22 12-13
Radiació solar (kJ m 2 ) 120-130 140-150 210 110-130 80-90
Precipitació (mm) 600- 650
Precipitacions acumulades (mm)
Amplitud tèrmica anual = 17 a 19 ºC
170-190 130-140 240-250 110-130
L’evapotranspiració potencial (segons l’índex de Thornthwaite) =200 a 300 mm
Vent predominant = NW (mestral)
Alçada mitjana zona estudi = 100m
En funció de les dades generals de l’indret, (taula anterior) s’ha fet una
comparació entre les dades climatològiques obtingudes al 2002 i al 2003, segons
l’anuari publicat pel Servei de Meteorologia de Catalunya, per tal de veure si varien
molt respecte a les condicions mitjanes i, per tant, avaluar si això podria comportar una
modificació en les poblacions d’ocells, que fins i tot podria repercutir en les poblacions
al llarg de l’any.
En línies generals, l’any 2002 es va caracteritzar per tenir un mes de gener
extremadament fred, amb gelades gairebé a tota Catalunya, fenomen que ja
s’arrossegava des del desembre de 2001. L’any 2003 també va comptar amb un mes de
gener molt fred, si bé aquestes condicions no es van donar durant un període de temps
tan llarg com l’any 2002.
L’estiu de 2003 va ser un dels més calorosos dels últims 100 anys i amb
absència gairebé total de pluges. La temperatura mitjana dels tres mesos d’estiu (juny,
juliol i agost) ha estat més alta que la mitjana dels darrers 10 anys a totes les comarques
de Catalunya, amb diferències que varien entre +1,5 °C i +3,5 °C. Així doncs, i
diferència de l’estiu del 2002, el del 2003 ha estat força sec a gran part de Catalunya,
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 6

amb l’excepció del Pirineu Oriental. Només s’han acumulat quantitats de precipitacions
superiors als 100 mm a les comarques del Pirineu i Prepirineu, mentre que a tot el litoral
i a la meitat sud del país s’han registrat valors inferiors. Es destaquen les comarques del
litoral i prelitoral central i del litoral nord, en les quals s’han recollit menys de 60 mm
durant els tres mesos d’estiu (juny, juliol i agost).
La pluviositat al 2002 també va ser molt elevada, així doncs des dels darrers 5
anys (període comprès entre setembre 96 - agost 97) no s'havien enregistrat a Catalunya,
en general, quantitats de precipitació tant importants. És més els darrers 5 anys les
precipitacions havien estat inferiors a la mitjana climàtica.
Així, si es comparen els valors de la precipitació acumulada amb els valors
mitjans climàtics del mateix període (obtinguts a partir de sèries de més de 25 anys de
dades) les pluges al 2002 han estat, en mitjana, un 90% superiors a la mitja d’aquests 25
anys. En el cas concret de l'estiu del 2002, la precipitació va ser la més gran dels darrers
20 anys, arribant a ser un 130% per sobre de la mitjana de pluges dels últims 25 anys.
Tots aquests contrasts poden haver afectat a l’estructura de les comunitats
ornitològiques ja que poden afectar, entre d’altres, la mortalitat dels ocells. En aquest
sentit, i a conseqüència de les condicions climatològiques de l’hivern de l’any 2002, ja
han aparegut els primers treballs que analitzen aquesta situació (ICO, 2002) i que
reflexen el descens de captures per anellament, a l’hivern de 2001-2002 i a l’estiu de
2002, tant en adults com en joves.
Les dades obtingudes a Els Hostalets de Pierola es veuen reflectides a les
següents gràfiques i es comparen amb les dades històriques i les del 2002 i 2003.
temperatura (ºC)
30
25
20
15
10
5
0
T mitjana Precipitació
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 7
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Precipitació

dies
40
35
30
25
20
15
10
5
0
25
20
15
10
5
0
-5
12
10
8
6
4
2
0
històric
hivern
Dies de precipitació Precipitació
Mitjana de T màx. T màx. absoluta
2002
2003
històric
primav.
2002
2003
Mitjana de T mín. T mín. absoluta
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 8
històric
estiu
2002
2003
històric
tardor
2002
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
mm acumulats
2003

3.- METODOLOGIA:
Metodologia i coordinació dels censos:
El present estudi ha estat realitzat a la finca de Can Morral del Riu, al marge dret
del riu Llobregat en el terme municipal d’Abrera (Baix Llobregat). Per tant, al llarg del
projecte s’ha mostrejat la franja riberenca compresa entre la Riera Magarola i el Torrent
Gran d’Abrera i les illes fluvials situades en aquest tram. El cens de l’avifauna ha estat
dissenyat mitjançant transectes, combinant dos mètodes de registre en funció de l’època
de l’any, i a més a més es van realitzar censos específics per tal de detectar les espècies
nocturnes de la zona.
En el cas dels transectes ambdós fan un recorregut des de l’estació d’Abrera
passant per la finca de Can Morral i dirigint-se al riu (a l’alçada de la desembocadura de
la Riera de Magarola); des d’allà segueix paral·lel al riu, a una certa distància de la seva
vora, i només s’acosta a la vora en els punts d’aturada, per tal de facilitar l’observació
de l’illa fluvial i reduir la pertorbació dels ocells presents a les vores. D’aquesta forma
el recorregut arriba a prop de la desembocadura del Torrent Gran d’Abrera, i des
d’aquest punt es retorna cap al punt d’inici, fent alguna parada d’escolta a la pineda i els
camps més interiors. Així, el recorregut total és circular i comprèn l’observació de les
vores del riu, l’illa fluvial i dels diversos espais (pineda, camps, prats, canyissars, zones
arbrades) més interiors. Aquest recorregut general, ha variat sensiblement en funció de
l’època de l’any:
a) Transecte en època no reproductora (mapa 1): durant l’època no reproductora
els censos tenien una periodicitat quinzenal (en l’any 2002) o mensual (en l’any 2003) i
consistien de nou transectes en el recorregut dels quals s’anotaven les espècies
detectades (vista o oïda) i la distància a la que eren detectades (considerant una amplada
de banda fixa de 40m). Cada un d’aquests transectes s’alternava amb
un punt d’escolta on es realitzava una parada de 10 minuts en els quals s’anotava també
les espècies detectades. Aquestes parades permetien posar més atenció en la detecció
d’espècies que són difícils de veure, però que es poden detectar més fàcilment d’oïda.
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 9

Mapa 1. Finca de Can Morral. En el mapa es detalla la superfície total de la finca
d’estudi així com els límits de la mateixa (color vermell). També es detalla el recorregut
dissenyat pels censos d’aus en l’època no reproductora (color groc) així com els
diferents punts d’escolta (color taronja).
b) Transecte en època reproductora (mapa 2): durant l’època reproductora els
censos tenien una periodicitat setmanal i només es feia mitjançant un transecte que
ampliava el seu recorregut per la finca. S’anotaven en una plantilla o mapa tots els
individus detectats i la seva posició exacta (així com informació sobre el gènere, edat i
comportament). Mitjançant aquest mètode es van poder localitzar les parelles
reproductores de cada espècie.
Mapa 2. Finca de Can Morral. En el mapa es detalla la superfície total de la finca
d’estudi així com els límits de la mateixa (color vermell). També es detalla el recorregut
utilitzat en els censos d’aus en l'època reproductora (color negre).
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 10

La finca de Can Morral presenta una diversitat d’hàbitats que la fan molt
interessant per la diversitat d’espècies d’ocells que poden ocupar-la. Així entre els
diferents ambients predomina el riu, les illes i la plana d’inundació; el bosc i una
extensa zona de conreus.
Mapa 3. Finca de Can Morral (48,25 ha). En el mapa es detalla la superfície ocupada
per cada un dels hàbitats a la finca (en color vermell es detallen els límits de la finca):
Boscos densos no de ribera: 7,2 ha
Conreus (fruiters): 24,4 ha
Herbassars i prats: 7,6 ha
Erms i boscos de ribera: 9,2 ha
Matollars: 1,1 ha
Riu: 4,5 ha.
Els censos s’han realitzat al matí (des de primera hora fins que s’acaba el
recorregut) i han estat fets per un sol observador per visita. El recorregut realitzat ha
estat sempre el mateix i l’hora d’inici s’ha anat adequant al llarg de l’any en funció de
l’hora de sortida del sol als diferents mesos. Com ja s’ha comentat la periodicitat dels
censos ha estat diferent en funció de si es tractava d’època reproductora o no:
Durant el període no reproductor de l’any 2002 (de gener a març i des de la
segona quinzena de juny fins al desembre) els censos es van realitzar amb una
periodicitat quinzenal (una visita o cens, durant la primera quinzena de cada
mes i una altra durant la segona). En el 2003 el cens de l’època no reproductora
es va realitzar mensualment.
En el període reproductor (de començaments d’abril fins a la primera
quinzena de juny) les visites a la finca es van realitzar amb una periodicitat
setmanal tant l’any 2002 com el 2003.
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 11

En el cas dels censos específics per a la detecció de les espècies nocturnes van
ser realitzats en dos moments diferents per tal de detectar les espècies que comencen a
reproduir-se tant de forma primerenca com tardana. El primer es va realitzar la primera
setmana de febrer, i el segon a la segona setmana de maig, per tal d’abastar el període
reproductor tant les espècies que comencen a reproduir-se a finals d’hivern o inicis de
primavera com aquelles que ho fan més entrada la primavera. Per fer cada un dels
censos es van escollir dos punts d’escolta a la finca de Can Morral i es va fer una espera
de trenta minuts per tal de detectar els reclams de les possibles espècies nidificants.
Passat aquest temps es procedí a reproduir (mitjançant cassets) els reclams de totes les
espècies amb el material i el mètode aplicat al programa de cens NOCTUA
(SEO/BirdLife), que és l’utilitzat per fer els censos a nivell estatal.
Abans d’iniciar-se l’estudi es va realitzar una reunió sobre el terreny amb tots els
voluntaris que han participat en el projecte per tal de concretar el mètode de mostreig i
familiaritzar-se amb la zona a prospectar. A cada observador se li van assignar unes
dates per realitzar els transectes i se’ls va facilitar el material necessari:
- Permís municipal d’autorització de l’activitat.
- Plànol de la zona a mostrejar amb els transectes i els punts d’escolta.
- Fulls de recollida de dades per facilitar el seu registre.
- Descripció de l’activitat.
Elaboració de les fitxes:
Per cada una de les espècies detectades a la finca de Can Morral s’ha elaborat
una fitxa on es detallen diferents característiques (biològiques, de distribució i
fenològiques) de l’espècie i les dades obtingudes a la finca l’any 2002 (excepte en la
fenologia en la que també s’incorporen les dades del 2003). A continuació es detalla
algunes de les dades de l’espècie a la finca:
- “Població màxima”: és el nombre màxim d’individus observat durant una
visita, al llarg de tots els censos realitzats durant l’any.
- “Població mitja per visita positiva”: és el nombre mitjà d’individus que trobem
en les visites a la finca, tenint en compte, per fer la mitjana, només les visites en les
quals l’espècie ha estat detectada.
- “Població nidificant”: és el nombre de parelles nidificants que s’estima que hi
ha a la finca, en base als transectes realitzats durant l’època reproductora.
- “% presència espècie”: correspon al percentatge de visites en les quals
l’espècie es detecta respecte el nombre total de visites.
A continuació es descriu la “Distribució i fenologia a Catalunya”, per tal de
situar l’estatus i els possibles moviments migratoris de l’espècie en el marc del nostre
territori. En aquest cas les dades s’han extret de l’Anuari d’Ornitologia de Catalunya
(Copete 2000). Tot seguit es comenta la “Distribució a Can Morral”, detallant les zones
que ocupa de la finca. La fenologia de l’espècie s’explica a “Fenologia a Can Morral” i
es complementa amb un gràfic amb els resultats dels censos dels dos anys. Cal tenir
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 12

present que hi ha variació en la freqüència de mostreig entre els dos anys, al 2002 les
visites van ser quinzenals, mentre que al 2003 mensuals. Per realitzar el gràfic conjunt
dels dos anys, en el cas del 2002 s’han pres els valors mitjans de cada mes.
En el cas que es tracti d’una espècie nidificant a la finca, es detallen algunes
característiques de l’espècie (com ara densitats) a diferents llocs de la península, així
com les dades obtingudes a la finca a l’apartat de “Nidificació” i es complementa amb
un mapa on es localitzen les diferents parelles reproductores. En el mapa se situen
aquestes parelles i es dibuixen amb punts de diferent mida en funció de si es tracta de
parelles segures (punt gros), parelles probables (punt mitjà) o parelles possibles (punt
petit).
Finalment en l’apartat de “Conservació” es comenten els possibles problemes de
conservació que l’espècie pot presentar tant de forma global com a l’ambient ripari del
Llobregat si és el cas.
Estima de densitats:
Per tal de fer els càlculs de densitats de les espècies a través de la realització dels
transectes s’han analitzat les dades mitjançant el programa Distance Sampling. Els
transectes es feien amb un interval mínim de 15 dies, per tant han estat considerats
independents. Sempre han estat realitzats al matí, les dades han estat recollides pels
diferents voluntaris que participen en el projecte i es va anotar el nombre d’individus
detectats i la distància perpendicular al transecte.
Les dades obtingudes en els transectes, i tenint en compte les anotacions de la
distància a la qual eren detectats els diferents individus, s’ha analitzat mitjançant la
metodologia Distance Sampling (Buckland et al. 1993) i s’ha utilitzat el software
Distance 2.0 (Laake et al. 1993). Per l'anàlisi s’han testat 3 models de funció de
detectabilitat (uniform, half-normal i hazard rate) i s’ha aplicat el criteri d’informació
d’Aikaiker per seleccionar el més adequat (veure Buckland et al. 1993 pels detalls). Les
distàncies perpendiculars es van agrupar en intervals (de 0 a 20m, de 20 a 40m i de 40 a
60m). A partir de la funció de detectabilitat s’ha estimat la densitat (per km 2 ), la banda
efectiva de cens (Effective Strip Width), la taxa d’encontre (Encounter Rate) i la mida
de grup.
Per tal d’obtenir unes dades prou acurades (amb intervals d’error, baixos) en fer
l’estima de densitats, només s’han tingut en compte les espècies que han estat
detectades un mínim de vuit vegades diferents. Les densitats de les espècies es troben a
les fitxes corresponents de cada una d’elles i els diferents paràmetres es detallen a
l’annex I (taula 5).
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 13

4.- RESULTATS:
A continuació es presenten els resultats comparatius dels dos anys d’estudi. En
els gràfics es mostra l’evolució del nombre d’espècies observades al llarg de l’any
(gràfic 1) i del nombre d’exemplars (gràfic 2).
Gràfic 1. Evolució del nombre d’espècies al llarg de l’any en cada un dels censos
mensuals pel 2002 i el 2003. En el cas del 2002 donat que els censos van ser quinzenals
es presenta el valor mig per a cada mes.
N
60
50
40
30
20
10
0
GENER
FEBRER
2002 2003
MARÇ
ABRIL
Evolució anual d'espècies
MAIG
JUNY
En el gràfic podem observar algunes diferències en el nombre d’espècies
observades a la finca de Can Morral. Per una banda en el període hivernal i per altra en
el comprés entre la primavera i la tardor. Les diferències hivernals no són molt
acusades, però si sembla que en el 2002 es van detectar menys espècies en aquest
període respecte el 2003. Aquest fet podria estar lligat a les diferencies climatològiques
entre els dos anys d’estudi, tot i que és necessària una sèrie de dades més llarga en el
temps per poder-ho confirmar. D’altra banda, les diferències en el període estival poden
ser degudes a què en el 2003 s’han comptabilitzat també espècies presents a la finca,
però aparegudes fora de transecte i detectades gràcies a visites addicionals. A més a més
també es va realitzar el cens específic d’aus nocturnes, que al 2002 no s’havia realitzat i
per tant aquest fet també augmenta el nombre d’espècies detectades.
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 14
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Gràfic 2. Evolució del nombre d’exemplars al llarg de l’any en cada un dels censos
mensuals pel 2002 i el 2003. En el cas del 2002 com que els censos van ser quinzenals
es presenta el valor mig per a cada mes.
N
1400
1200
1000
800
600
400
200
0
Evolució anual d'exemplars
2002 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
MAIG
JUNY
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE
En aquest gràfic destaquen, en especial, dos pics d’exemplars al gener del 2002 i
al juliol del 2003. Aquesta gran quantitat d’individus corresponen a grans estols
d’estornells detectats sobrevolant la finca. Aquest fet és el que fa variar les dades
respecte els dos anys, però fora d’aquest fet no hi ha grans diferències entre anys,
excepte en el mes de maig i setembre, on el 2003 quasi es dobla el nombre d’exemplars.
En aquest cas de maig el gran nombre d’individus es deu també a la detecció de dos
grans estols en vol, un de més d’un centenar de falciots i l’altre de quasi un centenar
d’orenetes, mentre que en el cas de setembre corresponen a un gran estol de quasi un
centenar de falciots i dos més petits d’orenetes i estornells.
A la taula següent es representen les dades de cada espècie pel 2002 i 2003
respecte al nombre total d’individus observats (en el cas del 2002, és la mitjana de les
dues visites mensuals), el nombre de visites en les quals s’observa aquella espècie i el
percentatge que representa respecte el total de visites realitzades, així com la mitjana
d’individus de l’espècie per visita (tenint en compte per la mitjana només les visites
positives).
Totals Nº visites % Visites Mitjana per visita
individus present present
positiva
2002 2003 2002 2003 2002 2003 2002 2003
Tachybaptus ruficollis 1 0 2 0 8,00 0,00 1,00
Phalacrocorax carbo 99 50 14 6 56,00 24,00 14,71 8,33
Bubulcus ibis 18 1 3 1 12,00 4,00 12,00 1,00
Egretta garzetta 14 6 12 5 48,00 20,00 2,42 1,20
Ardea cinerea 30 12 21 8 84,00 32,00 3,14 1,50
Anas crecca 5 5,00
Anas platyrhynchos 75 67 20 10 80,00 40,00 8,50 6,70
Milvus migrans 1 0 1 0 4,00 0,00 1,00
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 15

Totals Nº visites % Visites Mitjana per visita
individus present present
positiva
2002 2003 2002 2003 2002 2003 2002 2003
Accipiter nisus 1 1 2 1 8,00 4,00 1,00 1,00
Buteo buteo 4 3 4 3 16,00 12,00 1,75 1,00
Falco tinnunculus 3 2 5 2 20,00 8,00 1,20 1,00
Falco peregrinus 1 1 1 1 4,00 4,00 1,00 1,00
Alectoris rufa 1 1,00
Gallinula chloropus 52 26 20 9 80,00 36,00 5,55 2,89
Fulica atra 2 2 2 2 8,00 8,00 2,00 1,00
Charadrius dubius 12 7 11 3 44,00 12,00 2,91 2,33
Tringa ochropus 1 0 1 0 4,00 0,00 1,00
Tringa glareola 2 1,00
Actitis hypoleucos 5 2 6 1 24,00 4,00 1,83 2,00
Larus ridibundus 106 28 13 6 52,00 24,00 16,31 4,67
Larus cachinnans 121 99 17 10 68,00 40,00 14,59 9,90
Columba livia 85 128 18 9 72,00 36,00 9,61 14,22
Columba palumbus 90 67 23 10 92,00 40,00 8,61 6,70
Streptopelia decaocto 7 24 6 8 24,00 32,00 2,17 3,00
Streptopelia turtur 3 3 6 1 24,00 4,00 1,33 3,00
Myiopsitta monachus 2 0 1 0 4,00 0,00 3,00
Clamator glandarius 1 1 1 1 4,00 4,00 1,00 1,00
Cuculus canorus 2 2 4 2 16,00 8,00 2,00 1,00
Otus scops 4 4,00
Athene noctua 1 3 1 2 4,00 8,00 1,00 1,50
Strix aluco 2 1,00
Caprimulgus europaeus 1 1,00
Caprimulgus ruficollis 1 1,00
Apus apus 75 387 10 4 40,00 16,00 20,60 96,75
Apus melba 2 11 5 2 20,00 8,00 1,00 5,50
Alcedo atthis 2 6 3 4 12,00 16,00 1,33 1,50
Merops apiaster 46 79 9 5 36,00 20,00 12,33 15,80
Upupa epops 14 14 13 4 52,00 16,00 2,54 3,50
Jynx torquilla 1 1 2 1 8,00 4,00 1,00 1,00
Picus viridis 29 38 23 11 92,00 44,00 2,83 3,45
Dendrocopos major 1 2 3 2 12,00 8,00 1,00 1,00
Dendrocopos minor 1 1 1,00
Galerida cristata 8 5 7 1 28,00 4,00 2,29 5,00
Lullula arborea 8 0 4 0 16,00 0,00 4,00
Alauda arvensis 16 1 2 1 8,00 4,00 15,50 1,00
Riparia riparia 60 13 7 2 28,00 8,00 17,57 6,50
Hirundo rustica 125 261 16 6 64,00 24,00 17,88 43,50
Delichon urbica 14 45 7 3 28,00 12,00 4,00 15,00
Anthus trivialis 1 0 1 0 4,00 0,00 1,00
Anthus pratensis 72 10 11 1 44,00 4,00 13,00 10,00
Anthus spinoletta 1 0 1 0 4,00 0,00 2,00
Motacilla cinerea 2 4 3 4 12,00 16,00 1,00 1,00
Motacilla alba alba 73 65 20 10 80,00 40,00 7,60 6,50
Troglodytes troglodytes 7 6 7 3 28,00 12,00 2,00 2,00
Prunella modularis 1 1 2 1 8,00 4,00 1,00 1,00
Erithacus rubecula 65 38 20 8 80,00 32,00 6,90 4,75
Luscinia megarhynchos 30 10 9 3 36,00 12,00 9,00 3,33
Phoenicurus ochruros 74 18 9 4 36,00 16,00 16,44 4,50
Phoenicurus
1 0 1 0 4,00 0,00 1,00
phoenicurus
Saxicola rubetra 1 1,00
Saxicola torquata 17 8 14 4 56,00 16,00 2,79 2,00
Oenanthe oenanthe 1 1,00
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 16

Totals Nº visites % Visites Mitjana per visita
individus present present
positiva
2002 2003 2002 2003 2002 2003 2002 2003
Turdus merula 44 37 24 10 96,00 40,00 4,13 3,70
Turdus philomelos 54 10 11 4 44,00 16,00 9,82 2,50
Turdus iliacus 1 0 1 0 4,00 0,00 1,00
Turdus viscivorus 5 0 4 0 16,00 0,00 2,50
Cettia cetti 66 50 24 11 96,00 44,00 6,46 4,55
Cisticola juncidis 5 1,25
Acrocephalus
schoenobaenus
1 0 1 0 4,00 0,00 1,00
Acrocephalus
3 1,50
arundinaceus
Hippolais polyglotta 1 0 1 0 4,00 0,00 1,00
Sylvia melanocephala 56 38 18 11 72,00 44,00 7,61 3,45
Sylvia hortensis 1 0 1 0 4,00 0,00 1,00
Sylvia atricapilla 43 21 20 9 80,00 36,00 4,55 2,33
Phylloscopus collybita 12 8 9 3 36,00 12,00 2,78 2,67
Phylloscopus trochilus 1 1 1 1 4,00 4,00 1,00 1,00
Regulus ignicapillus 2 2 4 2 16,00 8,00 1,25 1,00
Muscicapa striata 2 1 4 1 16,00 4,00 1,25 1,00
Ficedula hypoleuca 2 0 4 0 16,00 0,00 1,25
Aegithalos caudatus 29 69 13 9 52,00 36,00 5,00 7,67
Parus cristatus 4 0 6 0 24,00 0,00 1,50
Parus ater 2 2 3 2 12,00 8,00 1,33 1,00
Parus caeruleus 18 14 12 9 48,00 36,00 3,08 1,56
Parus major 64 28 24 10 96,00 40,00 6,21 2,80
Certhia brachydactyla 6 6 9 4 36,00 16,00 1,56 1,50
Remiz pendulinus 2 6 2 2 8,00 8,00 1,50 3,00
Oriolus oriolus 5 3 3 2 12,00 8,00 3,67 1,50
Lanius senator 1 1 2 1 8,00 4,00 1,00 1,00
Garrulus glandarius 12 19 16 10 64,00 40,00 1,75 1,90
Pica pica 149 124 25 11 100,00 44,00 12,68 11,27
Sturnus vulgaris 1020 1405 22 11 88,00 44,00 93,68 127,73
Sturnus unicolor 3 0 1 0 4,00 0,00 5,00
Passer domesticus 226 512 25 11 100,00 44,00 20,20 46,55
Passer montanus 25 51 12 10 48,00 40,00 5,17 5,10
Fringilla coelebs 137 59 11 4 44,00 16,00 24,91 14,75
Serinus serinus 134 119 23 10 92,00 40,00 13,78 11,90
Carduelis chloris 58 29 18 3 72,00 12,00 7,44 9,67
Carduelis carduelis 157 47 23 6 92,00 24,00 14,87 7,83
Carduelis spinus 2 3 1 1 4,00 4,00 3,00 3,00
Carduelis cannabina 6 2 2 1 8,00 4,00 6,00 2,00
Coccothraustes
1 0 1 0 4,00 0,00 1,00
coccothraustes
Emberiza citrinella 1 0 1 0 4,00 0,00 1,00
Emberiza cirlus 1 0 1 0 4,00 0,00 1,00
Emberiza cia 3 2 2 1 8,00 4,00 3,00 2,00
Emberiza schoeniclus 1 1 1 1 4,00 4,00 1,00 1,00
Miliaria calandra 1 4 1 4 4,00 16,00 1,00 1,00
A continuació es presenten les fitxes de les aus detectades a la finca de Can
Morral del Riu durant els dos anys d’estudi.
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 17

Cabusset (Tachybaptus ruficollis) Zampullín chico
Distribució i fenologia a Catalunya: resident i
nidificant molt comú. Amb aportació de migrants i
hivernants en bon nombre i fins i tot
desplaçaments de poc abast de poblacions
nadiues properes
Distribució a Can Morral: irregular. No
nidificant. El fet de no trobar aquesta espècie ve
donat bàsicament per la manca de basses d’aigua
aïllades de la llera principal del riu, encara que
s’han analitzat d’altres causes. El cabusset
selecciona aigües poc fondes i someres amb una
coberta de vegetació als marges que li permeti
nidificar i cercar refugi. Si bé a Can Morral, els
marges del riu tenen aquestes característiques, es
veritat que les crescudes més o menys
periòdiques impossibiliten que sigui un resident
abundant. Un altre hipòtesis que ens hem de fer
és si hi ha manca d’invertebrats aquàtics o peixos
petits en suficient quantitat al riu, cosa que hem
de descartar degut a la presència d’espècies amb
requeriments tròfics molt semblants.
Fenologia a Can Morral: només dues citacions
d’individus aïllats corresponents a 2002 i a mesos
no reproductors. L’observació de març
possiblement correspongui a un ocell migrador, ja
que entra dins de la fenologia de l’espècie (Cramp
& Simons 1980) i la del desembre a un ocell
desplaçat d’altres contrades.
Conservació: la qualitat de les aigües afecta de
manera determinant a l’expansió d’aquesta
espècie com s’ha demostrat en altres casos al
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva : 1 individu
Població nidificant: 0
% presència espècie: 16%
Delta del Llobregat (Figuerola & Gutiérrez 1996).
En aquest cas és interessant comparar la qualitat
de les aigües superficials al terme d’Abrera amb el
Delta del Llobregat on existeix una població
important de cabusset, per tal de veure si hi ha
diferències significatives que puguin impedir la
futura cria d’aquesta espècie (taula 1).
Tachybaptus ruficollis
Abrera Vidala Remolar Vidaleta
Oxíg dissolt 9,69- 16 13
camp (mg/l) 9,76
Oxíg saturat
camp (%sat)
110 150 115 66
pH camp 8 8,8 8,6 8,2
Terbolessa
(NTU)
46-49 33 33 14
TOC (mg/l) 1,97-
3,40
31,43 5.07 3,80
Benzè (µg/l) < 0,6 < 0,6 < 0,6 < 0,6
Toluè < 0,6 < 0,6 < 0,6 < 0,6
Arsènic
(mg/l)
< 0,04 0,017 0,007 0,007
Nitrats (mg/l) 8,3- 9,2 1,9- 2,0 3,5- 12,5 1,5- 5,9
Suma PCB’s
(ng/l)
< 1 < 1 < 1 < 1
Tetraclorur
carboni (µg/l)
< 0,05 < 0,05 < 0,05 < 0,05
Tricloroetilè
(µg/l TRI)
< 0,05 < 0,05 0,07 0,12
Fòsfor
(mg/l)
total 0.412 0.914 0.912 0.070
Nitrits (mg/l) 0.61 1.2109 1.67 0.4045
Taula 1. Comparació qualitat aigua a desembre 2001 i
juny 2002. Font:
“http://www.gencat.net/aca/cat/aigues_superficials/
consulta_qualitat.htm”
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
mes

Com podem veure, les úniques diferències
ostensibles que poden incidir a la qualitat de les
aigües són la quantitat d’oxigen dissolt, un pH
lleugerament més baix, una més gran terbolesa a
l’aigua i una major concentració de nitrats. En
quant a la resta de nutrients, les concentracions
són més baixes que al Delta del Llobregat, per
tant no es pot considerar que la qualitat de l’aigua
sigui determinant en aquest cas.
Propostes de gestió: per augmentar la població
d’aquesta espècie s’haurien d’establir basses
d’aigua petites amb una cobertura de canyissar al
seu voltant. Això seria possible amb la construcció
d’una petita bassa a la plana d’inundació del riu al
costat del canyissar, fent una petita depressió del
terreny que s’anegués amb aigües temporals de
pluja i crescudes del riu.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
Cormorán grande
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador
i hivernant comú. No nidificant. Rar a l’estiu, quan
queden alguns exemplars a les zones humides
litorals. La població hivernant a Catalunya el 2002
va ser de 9.442 exemplars (Gutiérrez & Bach
2002)
Distribució a Can Morral: hivernant regular en
bon nombre. El trobem exclusivament al riu
Llobregat a les zones d’aigües més someres i
obertes on menja profusament Carpes (Cyprinus
carpio). Les seves poblacions van en augment
paral∙lelament a les de la resta d’Europa.
Fenologia a Can Morral: els últims exemplars
de l’hivern s’observen durant la segona setmana
d’abril i els primers individus hivernants
comencen a detectar-se a la primera setmana de
setembre, dins del patró fenològic de l’espècie a
Catalunya (Martínez-Vilalta 2002; Copete 2000).
Encara que observem que la tendència és la
mateixa els dos anys, destaca que en general el
nombre d’individus a 2003 és molt més baix que
a 2002 sense raó aparent.
exemplars
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 31 individus
Població mitja per visita positiva: 11,9 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 67 %
Phalacrocorax carbo
MAIG
JUNY
mes
En el periode no reproductor obtenim una
densitat de 6,97±2,38 indiv/km2.
Conservació: al dormidor de Martorell s’han
censat aquest any 284 exemplars hivernants, i a
Castellgalí 373 exemplars que durant el dia es
desplacen per diferents llocs del riu, trobant-se
les concentracions més grans a Sant Andreu de la
Barca, Martorell i Olesa com a localitats més
properes.
La zona d’Abrera pot estar rebent
exemplars de qualsevol dels dos dormidors, ja
que dins de les observacions que es van fer des
de el punt fix al costat dels Plans de Can Pons, no
es va determinar cap direcció predominant
d’ocells baixant o remuntant el riu a 1ª hora del
matí.
De moment es descarta la presència de
dormidors al terme d’Abrera, donat que no
trobem al voltant una zona d’aigües obertes
apropiada en l’únic lloc propici on podria estar
situat.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Esplugabous (Bubulcus ibis) Garcilla bueyera
Distribució i fenologia a Catalunya: resident i
nidificant localment abundant. Migrador i
hivernant en àrees on no nidifica. En expansió
principalment al període postreproductor i a
l’hivern. Actualment només nidifica a les Illes
Medes i al pantà d’Utxesa. El cens de hivernants
de 2002 va assolir una quantitat de 10.817
exemplars, dels quals 2.085 van ser a la província
de Barcelona.
Distribució a Can Morral: migrador. La
població fa servir la finca únicament pels seus
desplaçaments. El podem trobar bàsicament a les
illes del riu i els prats d’inundació. El dormidor
més proper es troba situat als Aiguamolls de
Molins de Rei, d’on poden provenir els exemplars
que es detecten a Can Morral. El fet de que no es
trobi regularment a Can Morral no treu que pugui
tenir una presència més o menys estable a
d’altres indrets d’Abrera.
Fenologia a Can Morral: observacions molt
escasses pel que es podia esperar en un principi.
exemplars
30
25
20
15
10
5
0
any 2002
any 2003
Població màxima: 26 individus
Població mitja per visita positiva: 9,2 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 33%
Bubulcus ibis
mes
Destacar el grup de gener de 2002 coincidint amb
l’onada de fred de principis d’any. El grup
d’octubre possiblement son individus migrants
encara no querenciats a cap lloc concret i que es
belluguen per diferents indrets. L’observació d’un
únic individu durant la segona quinzena de juliol
obeeix a un exemplar no reproductor i la de
setembre a un exemplar migrant.
Conservació: actualment existeixen condicions
d’hàbitat adients perquè pogués establir-se un
dormidor a alguna de les illes del riu. El fet de que
no s’estableixi pot venir donat per diferents
causes, entre les que trobem: forta pressió
cinegètica als voltants, manca de terrenys
agrícoles no arbrats o prats humits al voltant i no
haver arribat a la saturació en el nombre
d’individus als dormidors més propers i per tant
que no existeixi necessitat d’expandir-se a d’altres
llocs. L’expansió d’aquesta espècie a Can Morral
vindrà donada probablement pel compliment
d’aquestes tres condicions.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

Martinet blanc (Egretta garzetta) Garceta común
Distribució i fenologia a Catalunya: resident i
nidificant localment abundant. Migrador regular i
hivernant escàs en àrees on no nidifica. Les seves
principals colònies de cria es localitzen a les Illes
Medes amb concentracions menors al Segrià i el
Pallars Jussà. Espècie lligada a les zones humides
tant litorals com interiors i medi aquàtic amb
aigües someres amb molta vegetació circumdant.
Molt poc exigent amb la qualitat de l’hàbitat. A la
província de Barcelona van hivernar a l’any 2002
un total de 118 exemplars (Gutiérrez & Bach
2002.).
Distribució a Can Morral: migrador i hivernant
habitual tot i que en petit nombre. A Can Morral
fa servir bàsicament el riu a les seves zones més
someres i a prop de les illes tant com a zona de
desplaçament com d’alimentació. Aquests
exemplars fan servir llocs com els Aiguamolls de
Molins o les graveres de Sant Boi com a dormidor
i en la seva majoria provenen de la Camarga
francesa com demostra el fet de que s’hagin fet
observacions al delta del Llobregat, d’individus
marcats en aquest indret.
Fenologia a Can Morral: la fenologia d’aquesta
espècie a Abrera és un reflex fidel de la que fa a
Catalunya (Copete 2000) amb el màxim
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 4 individus
Població mitja per visita positiva : 1,8 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 75%
Egretta garzetta
MAIG
JUNY
mes
d’individus enregistrats al mes de març, la seva
desaparició total a partir de mitjans d’abril i
tornant a observar-se exemplars a partir del mes
d’agost, coincidint amb l’inici de la migració
postreproductura. Al gràfic es pot observar que
durant l’hivernada, el nombre d’exemplars és molt
constant el que ens pot indicar una certa fidelitat
dels mateixos individus pels mateixos llocs. Les
observacions que es van fer des de el punt fix,
situat al costat de la confluència del Torrent Gran
d’Abrera amb el riu, no ens donen cap dada més
explícita o diferent, trobant-se el màxim
d’individus els mesos de febrer i març, amb 5 i 4
respectivament i després fins a l’octubre no es
detecta cap individu amb l’excepció d’un exemplar
al juny. Posteriorment, les xifres són d’1 exemplar
a cada visita.
Conservació: la situació de l’espècie a Can
Morral i entorn es prou bona, ja que es tracta d’un
ocell que excepte a les zones humides litorals, mai
compta amb grans efectius, ja que acostuma a
menjar solitàriament. En aquest cas el riu fa la
seva funció de corredor biològic i els exemplars
migrants troben lloc suficients llocs per alimentarse.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Bernat Bernat pescaire pescaire ( (Ardea ( ( Ardea cinerea cinerea) cinerea cinerea)
) Garza Garza real
real
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
comú a tot el territori al llarg de tot l’any.
Migrador i hivernant regular. Nidificant localitzat
en baix nombre. Actualment nidifica al Segrià i
com a zones més properes al Bages a Sant Vicenç
de Castellet, 22 parelles al 1999 (Martínez-Vilalta
2002) i un nucli en llibertat al zoològic de
Barcelona que està al voltant dels 70 nius i que
compon la colònia més gran de Catalunya (Parc
Zoològic de Barcelona 2002). Al Delta del
Llobregat es reprodueixen irregularment 2-3
parelles. En quant a l’hivernada, al cens de 2002
es van comptabilitzar 411 exemplars a la província
de Barcelona, dels quals la majoria van ser de la
conca del Llobregat.
Distribució a Can Morral: resident i possible
nidificant. Augmenta la població a l’hivern amb
exemplars provenint del centre i nord d’Europa. A
la finca, lògicament l’espècie la trobem
exclusivament al riu Llobregat, donat que les
rieres a dues bandes no porten prou aigua ni hi
ha una cobertura de vegetació adient. En concret,
les zones on es detecta més sovint són al voltant
de les dues illes principals.
Fenologia a Can Morral: la distribució al llarg
de l’any és molt regular i només s’observa un cert
augment durant els mesos de tardor-hivern. En el
cas d’aquesta espècie no es van observar
diferències per l’onada de fred de finals del 2001 i
principis de 2002, i podem veure que el nombre
d’individus durant els 3 primers mesos de l’any
són casi un mirall dels tres últims. Per contra la
situació al 2003 és molt diferent, baixant la
població quasi bé a la meitat d’individus, potser
degut a que hagin trobat altres llocs més adients
prop dels seus dormidors. La manca de dades al
mes d’agost pot ser deguda a una major
presència de gent al voltant del riu, així com
l’obertura de la mitja veda.
Població màxima: 6 individus
Població mitja per visita positiva: 2,6 individus
Població nidificant: 0-2 parelles
% presència espècie: 92%
Nidificació: es veuen contínuament durant l’època
de nidificació entre 1 i 4 exemplars. Poden ser
individus no reproductors de la població que hi ha
al llarg del riu. Malgrat això, es detecten dos
possibles llocs de nidificació, bé per trobar-se
contínuament sedimentats ocells, o per observar
comportament d’anades i vingudes contínues cap a
un lloc concret amagat al canyissar. El tercer lloc
on hi ha sedimentació d’individus es desestima per
no reunir condicions de cobertura de vegetació
adient per a la nidificació.
En el periode no reproductor obtenim una
densitat de 2,19±0,67 indiv/km2.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

Conservació: per conèixer la seva veritable
situació com a nidificant s’haurà de fer una
prospecció més a fons per tal de trobar més
indicis. Actualment les condicions de l’hàbitat per
criar són bones i l’únic que necessita és no patir
molèsties per freqüentació humana o
depredacions dels polls per part de gossos o gats.
exemplars
7
6
5
4
3
2
1
0
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
any 2002
any 2003
Polinómica (any 2002)
Ardea cinerea
MAIG
JUNY
No sembla que la caça li afecti negativament. En
quant a hivernants i migradors, la quantitat
d’individus es normal per a la capacitat d’acollida
que té el medi tenint en compte que es tracta d’un
riu i no d’un estany.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Agró roig (Ardea purpurea) Garza imperial
Distribució i fenologia a Catalunya: estival,
nidificant localitzat en les principals zones
humides. Migrador regular però escàs. Hivernant
molt rar. Els migrants arriben al territori des de
mitjans de març fins a principis de maig i la
migració postnupcial va des de l’agost fins a
principis de novembre. A Catalunya trobem la
subespècie A.p.purpurea.
Distribució a Can Morral: migrador accidental.
Fenologia a Can Morral: l’observació de
l’individu a la finca va ser al riu i durant el mes
d’abril (durant les prospeccions en el punt fix),
data que correspon en plena època migratòria de
l’espècie. Les condicions de la finca,
exemplars
5
4
3
2
1
0
Any 2002
Població màxima: 1
Població mitja per visita positiva : 1 individu
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: -
Ardea purpurea
mes
amb abundant canyissar a la vora del riu
possiblement permet que aquesta espècie pugui
aturar-se en els passos migratoris, però ni
l’extensió d’aquests ni la tranquilitat de l’entorn
són suficients perquè l’espècie hi pugui criar.
Conservació: tot i que en el passat l’abús de
plaguicides va ser la causa del declivi en la dècada
de 1970, actualment la seva principal amenaça és
la pèrdua d’hàbitats de nidificació degut a
dragatges, canalitzacions, canvis en les pràctiques
agrícoles dels arrossars, molèsties humanes, etc.
(Giménez & Aguirre 2003), i només hi ha unes
poques poblacions a la península que estiguin en
creixement (Bergerandi et al. 1995).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

Ànec collverd (Anas platyrhynchos) Ánade azulón
Distribució i fenologia a Catalunya: resident i
nidificant molt comú. Les poblacions augmenten a
l’hivern amb una quantitat que varia segons la
cruesa dels hiverns encara que les poblacions
autòctones son majoritàriament sedentàries.
Espècie lligada al medi aquàtic amb aigües
someres amb molta vegetació preferentment de
canyissar i jonqueres. Molt poc exigent amb la
qualitat de l’hàbitat, pot fer servir qualsevol
massa d’aigua amb vegetació per nidificar.
Distribució a Can Morral: resident i nidificant
escàs. Augmenta la població a l’hivern
possiblement amb exemplars provinents del
centre i nord d’Europa. Se’l pot trobar a qualsevol
punt del riu i fins i tot als prats del voltant on surt
a menjar llavors i brots de plantes. En concret les
zones on es detecta més sovint es al voltant de
les dues illes principals. Utilitzen la zona tant per
a reproduir-se com per alimentar-se.
Fenologia a Can Morral: les dades de 2002
quasi doblen en efectius a les de 2003, això pot
ser és degut a l’onada de fred de principis de
2002, quan la zona possiblement va rebre
exemplars d’altres contrades més fredes que es
van establir coincidint amb el final de la
temporada de caça. A l’estiu, coincidint amb la
muda, baixa el nombre d’exemplars i tornen a
utilitzar l’àrea a la tardor. A partir de l’inici de la
temporada de caça baixa molt el nombre
d’individus presents degut a la pressió cinegètica
dels voltants.
exemplars
20
15
10
5
0
Anas platyrhynchos
any 2002 any 2003 Polinómica mes(any
2002)
Població màxima: 35 individus
Població mitja per visita positiva : 7 individus
Població nidificant: 2-3 parelles
% presència espècie: 100%
La dada de l’octubre de 2002 possiblement
correspon a individus migrants. De la línia de
tendència es desprèn que les màximes poblacions
les trobem als dos passos migratoris.
Nidificació: malgrat que s’observen molts
individus durant l’època reproductora, la major
part dels casos corresponen a concentració de
mascles. Només s’atribueixen com a nidificacions
segures aquelles cites en les que s’observen polls
i s’en dóna una com a probable pels indicis i la
falta d’accessibilitat a l’indret. A l'hora de nidificar
van utilitzar zones amb vegetació densa pròxima
als canals i a l’illa amb més vegetació, zones
òptimes per instal∙lar-hi el niu. En el periode no
reproductor obtenim una densitat de 5,38±2,62
indiv/km2.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2303. ABRERA, BARCELONA

Taula 2. Us del riu per part de l'ànec collverd a l'alçada del Torrent Gran d'Abrera el 2002
(Rem.=individus remuntatnt el riu; Baix.= individus baixant el riu)
Gener Febrer Març Abril Maig Juny
Total Rem. Baix. Total Rem. Baix. Total Rem. Baix. Total Rem. Baix. Total Rem. Baix. Total Rem. Baix.
3 6 3 12 6 2
Juliol Setembre Octubre Novembre Desembre
Total Rem. Baix. Total Rem. Baix. Total Rem. Baix. Total Rem. Baix. Total Rem. Baix.
7 1 8 3 2 2
Conservació: la pressió cinegètica tant a Can
Morral com a les zones del voltant, fa molt difícil
l’establiment d’una població més gran de
collverds. Els dies de cacera, al riu es veuen
constantment exemplars anant d’una banda a
l’altre. De fet és l’espècie que més es detecta al
punt fix d’observació mensual situat al Torrent
Gran d’Abrera durant el 2002 (taula 2).
Actualment les condicions de l’hàbitat per criar
son òptimes i per tant la seva població nidificant
pot ésser més gran. Aquesta espècie es veurà
molt millorada si es declara refugi de fauna
salvatge Can Morral i el seu tram de riu.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

Xarxet comú (Anas crecca) Cerceta común
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador
i hivernant regular, molt comú a tot el territori,
des de les zones litorals fins a zones interiors.
Nidifica només al Delta de l’Ebre de forma
irregular. Habita a les masses d’aigua dolça
preferentment amb molta vegetació, encara que a
l’hivern i durant la migració pot escollir aigües
més salabroses. Els individus hivernants arriben a
Catalunya a partir del mes de setembre i s’estan
fins el mes de març, malgrat que individus aïllats
poden arribar al mes de juliol i romandre a
Catalunya fins al mes de maig.
Distribució a Can Morral: accidental. Es pot
trobar al riu Llobregat, bàsicament durant els
passos migratoris a les zones properes al canyís.
No es descarta que pugui hivernar o ho hagi fet al
passat.
Fenologia a Can Morral: una única cita al 2003
d’exemplars en migració que possiblement han fet
una aturada en el seu viatge.
exemplars
6
5
4
3
2
1
0
Població màxima: 5 individus
Població mitja per visita positiva : 5 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 8%
Anas crecca
mes
Conservació: la població hivernant més propera
a Abrera, exceptuant el delta del Llobregat, on hi
ha una població hivernant al voltant dels 100
exemplars, es troba als Aiguamolls de Molins de
Rei, on hi ha un nombre de entre 2 i 5 exemplars
els últims hiverns i al 2002 es van detectar dos
exemplars al Congost de Martorell i 2 més a Sant
Andreu de la Barca. Actualment, degut a la
configuració del riu Llobregat al seu pas per
Abrera, és molt difícil que s’estableixi una població
hivernant estable degut tant a factors de
pertorbació humana a la qual és molt sensible
(Arcos et al. 2003; Madsen 1998) com per les
característiques del riu, amb no massa vegetació
a les vores i aigua amb corrents. El fet de no
haver petites basses aïllades però properes al curs
principal del riu també repercuteix negativament.
En aquest sentit, estaria bé crear una
petita bassa artificial annexa al riu que s’alimentés
del freàtic i rodejada de vegetació que amb les
condicions idònies de tranquil∙litat, pot atreure
diverses anàtides a l’hivern i durant les
migracions. La resposta de les anàtides a aquest
tipus d’actuacions són força positives (Stevens et
al. 2003)
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

Milà negre (Milvus migrans) Milano negro
Distribució i fenologia a Catalunya: comú en
migració per tot el territori. Nidificant regular a la
Catalunya occidental. Hivernant excepcional.
Normalment nidifica als boscos de ribera a prop
de zones obertes. Espècie molt afectada per
l’expoliació de nius l’electrocució, el verí i la
contaminació de les aigües, cosa que ha fet que
s’especialitzi a buscar menjar als abocadors
d’escombreries
Distribució a Can Morral: migrador accidental.
Fa servir el corredor del riu per tal d’arribar a les
contrades més interiors de Catalunya.
Fenologia a l’any 2002: l’única dada obtinguda
a 2002 entra completament dins de la fenologia
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva : 1 individu
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 8%
Milvus migrans
MAIG
JUNY
mes
de l’espècie encara que una mica tardana, doncs
el patró de fenologia prenupcial va des de
principis de març fins a principis de maig
(Martínez-Vilalta 2002).
Conservació: possiblement els efectius migrants
són més grans en nombre, però fan servir més les
hores centrals del dia quan hi ha tèrmiques, horari
al que no s’acostuma a fer les prospeccions a Can
Morral o bé agafen les darreres hores de cens.
Aquesta espècie te un pas molt escàs per la ruta
migratòria costanera. A Collserola, durant la
tardor s’ha detectat una mitja de 8,3 exemplars
anuals durant els últims 11 anys (Llimona et al.
2002).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Esparver vulgar (Accipiter nisus) Gavilán
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador
i hivernant comú. Existeix una població
reproductora resident estesa arreu del territori. Fa
servir com a corredors de migració molt
habitualment la zona litoral. Espècie forestal
encara que no abundant als boscos de coníferes,
encara que pot fer servir aquests boscos per
hivernar. Els migrants, arriben a la tardor entre
els mesos de setembre i novembre. Els individus
que es queden a hivernar ho fan fins el mes de
març o abril. Espècie no amenaçada i que ha
augmentat en part les seves poblacions degut a
l’augment de la superfície forestal.
Distribució a Can Morral: accidental. Migrador i
hivernant. Es fa més present a la migració
postnupcial que a la prenupcial.
exemplars
5
4
3
2
1
0
GENER
any 2002
any 2003
FEBRER
MARÇ
ABRIL
MAIG
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva : 1 individu
Població nidificant: 0
% presència espècie: 25%
Accipiter nisus
JUNY
mes
Fenologia a Can Morral: només dues cites al
2002 i una al 2003. Dues corresponen als passos
migratoris prenupcial i postnupcial i la tercera a
l’hivern. En els dos casos del 2002 se’l va veure a
la mateixa zona, per tant podien correspondre al
mateix individu.
Conservació: aquesta espècie s’arriba a veure
en gran nombre a la migració a la Serra de
Collserola, sent una de les espècies més
abundants en aquell indret amb una mitja de 253
exemplars a l’any (Llimona et al 2002). El riu
Llobregat pot complir un cert paper com a
corredor migratori per aquesta espècie. La
possibilitat de que s’estableixi com a nidificant,
pot ser ve condicionada a la petita franja de bosc
existent a Can Morral i l’excessiva presència
humana. Això no obstant pot estar criant a
d’altres indrets d’Abrera.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Aligot comú (Buteo buteo) Busardo ratonero
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador
i hivernant comú. Existeix una població
reproductora resident estesa arreu del territori. A
l’hivern la població augmenta molt amb ocells
procedents del centre i nord d’Europa, fent-se
més notori en aquells indrets on no nidifica.
Present com a nidificant a les zones boscoses
però amb camps i prats al voltant. L’espècie es
troba en regressió a Catalunya degut a l’excessiva
pressió humana.
Distribució a Can Morral: hivernant regular. A
Can Morral se’l troba bàsicament en llocs
perifèrics, sent més comú a les zones de conreus i
guarets del Mas de Noguera i Plans de Can Pons.
Escull preferentment les zones conreades on troba
més abundància de micromamifers com talpons o
ratolins.
Fenologia a Can Morral: les dades recollides en
gran part corresponen a individus clarament
hivernants i no es poden atribuir a migrants, si
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
Població màxima: 3 individus
Població mitja per visita positiva : 1,4 individus
Població nidificant: 0
% presència espècie: 50%
Buteo buteo
mes
exceptuem les dades de març i de setembre.
Sobta no trobar dades dels mesos d’octubre i
novembre, el que confirma el seu caràcter
bàsicament hivernant. La dada de juny és
especialment remarcable i únicament pot obeïr a
un ocell nidificant d’una localitat propera.
Conservació: actualment no hi ha llocs de
nidificació d’aquesta espècie a prop d’Abrera, sent
el més proper la zona de Sant Llorenç del Munt.
No hi han les condicions d’habitat ni de
tranquil∙litat per que es pugui establir. Això sí, la
zona podria acollir, com de fet està passant,
alguns exemplars hivernants regulars sempre i
quan es mantinguin els cultius del voltants i hi
hagin camps en guaret. De totes maneres s’ha de
tenir en compte que el comportament d’un ocell
rapinyaire en un hàbitat pot fluctuar d’un any a un
altre en funció de diferents factors com
l’abundància de preses, el que pot fer que
aquestes poblacions hivernants siguin molt
fluctuants (Lõhmus 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

Xoriguer (falco tinnunculus) Cernícalo vulgar
Distribució i fenologia a Catalunya: resident i
nidificant molt estès al territori. Migrador i
hivernant molt comú. Espècie lligada als espais
oberts. Les seves poblacions s’han reduït al llarg
dels anys, degut bàsicament a l’utilització de
pesticides i insecticides a l’agricultura. També la
caça il∙legal i l’expoliació de nius ha afectat les
seves poblacions.
Distribució a Can Morral: resident. No s’han
trobat indicis de nidificació. El detectem
bàsicament volant per sobre dels espais oberts al
costat del riu i dels fruiters. Pot estar nidificant a
prop de la finca i fa servir aquesta irregularment
com a lloc d’alimentació. Curiosament, no s’ha
detectat al punt fix al costat del Torrent Gran
d’Abrera, malgrat haver espais oberts adients per
a la seva alimentació.
Fenologia a Can Morral: la distribució al llarg
de l’any ens fa pensar que es tracten d’exemplars
residents i no d’hivernants procedents d’altres
contrades. El fet de que al juliol s’observin dos
exemplars pot deure’s a dispersió postnupcial.
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
Població màxima: 2 individus
Població mitja per visita positiva : 1,2 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 42%
Falco tinnunculus
mes
Conservació: per tal de mantenir la població de
xoriguers a Can Morral és indispensable que es
mantinguin llocs oberts amb poca cobertura de
vegetació, on els és més fàcil trobar les seves
preses com ratolins, talpons i grans insectes. Avui
en dia no hi ha condicions perquè l’espècie
nidifiqui a Can Morral degut a que no hi ha llocs
escaients. De totes maneres s’hauria de tenir en
compte aquesta possibilitat a l’hora de restaurar
la masia de Can Morral, deixant llocs aptes per a
la seva nidificació com falses teulades.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

Falcó pelegrí (Falco peregrinus) Halcón peregrino
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
als ambients rupícoles, i amb efectius reforçats a
l’hivern amb poblacions del centre i nord d’Europa
que ocupen zones humides i estepàriques. A
Collserola s’han comptabilitzat una mitja de 7,7
exemplars anuals durant els passos de tardor als
últims 11 anys (Llimona et al. 2002).
Distribució a Can Morral: migrador accidental.
Fa servir el corredor del riu com a ruta migratòria
buscant llocs adients per passar l’hivern.
Fenologia a Can Morral: l’única dada obtinguda
al 2002 a la primera quinzena d’octubre entra
completament dins de la fenologia de l’espècie
(Martínez-Vilalta 2002). La dada de maig de 2003,
pot correspondre a un exemplar dels que
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva : 1 individu
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 17%
Falco peregrinus
MAIG
JUNY
mes
nidifiquen a Montserrat desplaçant-se cercant
aliment.
Conservació: tradicionalment l’escalada
esportiva i l’expoliació de nius ha afectat les
seves poblacions. Actualment l’espècie està
augmentant els seus efectius a la zona degut al
programa de reintroducció que s’està portant a
terme a la ciutat de Barcelona. De fet, al delta del
Llobregat acostumen a veure’s exemplars
provinents d’aquest projecte la qual cosa pot
afavorir la colonització de nous lloc d’hivernada
sobre tot si tenim en compte la ràpida desaparició
d’habitat que s’està patint al Baix Llobregat per
desenvolupament d’infraestructures. No hi ha
condicions perquè l’espècie nidifiqui a Can Morral
degut a que no existeixen parets o penya-segats
amb els condicionaments necessaris.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Perdiu roja (Alectoris rufa) Perdiz roja
Distribució i fenologia a Catalunya: la
subespècie A.r.rufa és resident i nidificant,
podent-se trobar des de nivell del mar fins a
2000m essent més abundant al nord del Pirineu.
La subespècie A.r.intercedens també és resident i
nidificant per tot el territori, tot i que en moltes
comarque no és massa abundant.
Distribució a Can Morral: sembla extrany tenir
una única observació de l’espècie (a la zona de
cultius fruiters abandonats), tenint en compte que
es tracta d’un ocell resident arreu del nostre
territori. Tenint en compte que els hàbitats de la
finca possiblement no siguin els més adecuats per
a l’espècie, fa pensar que tal vegada l’exemplar
provingui d’individus alliberats per a la caça en
zones properes o bé a algun exemplar escapat
d’alguna granja.
exemplars
5
4
3
2
1
0
Any 2003
Població màxima: 1
Població mitja per visita positiva : 1 individu
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 8 %
Alectoris rufa
mes
Fenologia a Can Morral: l’observació de
l’individu a la finca va ser durant el mes de
setembre, que possiblement no correpon a un
exemplar natural.
Conservació: l’espècie es veu afectada per
l’alteració del seu hàbitat degut a la intensificació
agrícola i la pèrdua de zones obertes. Però
sobretot la inadecuada gestió cinegètica ha estat
una de les causes principals del seu declivi
(Blanco et al. 1993).
INVENTARI DE LA AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI A L’ANY 2002. ABRERA, BARCELONA

Polla d'aigua (Gallinula chloropus) Gallineta común
Distribució i fenologia a Catalunya: resident i
nidificant molt comú. Migrador i hivernant
regular. Espècie lligada al medi aquàtic amb
aigües someres amb molta vegetació circumdant.
Molt poc exigent amb la qualitat de l’hàbitat.
Distribució a Can Morral: resident i nidificant
molt escàs. Augmenta la població a l’hivern
possiblement amb exemplars provinents del
centre i nord d’Europa. Lògicament l’espècie la
trobem exclusivament al riu Llobregat, donat que
les rieres a dues bandes no porten prou aigua ni
hi ha una cobertura de vegetació adient. En
concret les zones on es detecta més sovint es al
voltant de les dues illes principals.
Fenologia a Can Morral: degut a l’onada de fred de
principis de 2002, la zona va rebre exemplars
d’altes contrades més fredes i possiblement
gelades. Això, sumat al pas migratori que
aquesta espècie realitza durant el mes de març,
fa que sigui en el primer trimestre de l’any quan
es detecten més exemplars. Les temperatures
càlides de l’estiu i la tardor van produir que no
s’observés concentració d’exemplars. Es pot
observar que excepte els primers mesos, els
efectius es mantenen força estables durant la
resta de l’any.
Nidificació: encara que es veuen exemplars
gairebé durant tota l’estació reproductora, no
s’observen polls malgrat la seva fàcil
detectabilitat. Només durant el mes d’abril
exemplars
20
16
12
8
4
0
any 2002
any 2003
Població màxima: 27 individus
Població mitja per visita positiva : 5,6 individus
Població nidificant: 0-2 parelles
% presència espècie: 80%
Gallinula chloropus
s’observa un exemplar portant material per
niu, encara que no es pot confirmar la seva
reproducció. Aquest exemplar coincideix amb
la zona on hi ha més citacions d’individus. El
fet de que no s’observin al mes de juny podia
ser degut a que un cop apareguts els polls, els
exemplars tinguin un comportament més
críptic.
Conservació: per conèixer la seva veritable
situació com a nidificant s’haurà de fer una
prospecció més a fons per tal de trobar polls.
Actualment les condicions de l’hàbitat per criar
son òptimes i per tant la seva població
nidificant pot estar infravalorada. Com a
hivernant pot veure’s afectat per la caça.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
mes

Fotja vulgar (Fulica atra) Focha común
Distribució i fenologia a Catalunya: resident i
nidificant molt comú a masses d’aigua tancades.
Migrador i hivernant habitual a les zones humides.
Distribució a Can Morral: migrador no
nidificant. El fet de no trobar aquesta espècie
més sovint ve donat bàsicament per la manca de
basses d’aigua aïllades de la llera principal del riu.
El lloc més proper amb una certa població de
fotjes hivernants es troba als Aiguamolls de Molins
de Rei, on al gener de 2002 es van censar un
total de 5 exemplars.
Fenologia a Can Morral: només quatre
citacions d’individus aïllats corresponents a mesos
no reproductors, encara que la de juny podria
entrar dins d’aquest període. Les observacions de
febrer possiblement corresponguin a migració
prenupcial, i la de novembre a un migrador post
nupcial. Aquestes dades entren completament
dins de la fenologia migradora de l’espècie
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
MAIG
Població màxima: 3 individus
Població mitja per visita positiva : 1,5 individus
Població nidificant: 0
% presència espècie: 25%
Fulica atra
JUNY
mes
(Cramp & Simons 1980; Muntaner et al. 1984) i
coincideixen amb les dates més importants de migració.
Conservació: el seu cas és molt semblant al del
cabusset. Al riu Llobregat, té diversos
condicionants que poden afectar negativament la
seva presència, entre ells la manca de vegetació
palustre als marges del riu, corrents massa
ràpides del riu i manca de vegetació aquàtica
adient per alimentar-se. El seus requeriments de
qualitat d’aigües, però, no son tan grans com en
el cas del cabusset.
Proposta de gestió: per augmentar la població
d’aquesta espècie s’haurien d’establir basses
d’aigua petites amb una cobertura de canyissar al
seu voltant. Això seria possible amb la construcció
d’una petita bassa a la plana d’inundació del riu al
costat del canyissar, fent una petita depressió del
terreny que s’anegués amb aigües temporals de
pluja i crescudes del riu, molt semblant als
Aiguamolls de Molins de Rei.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Corriol petit (Charadrius dubius) Chorlitejo chico
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador
regular a tota Catalunya. Nidificant a les zones
humides i cursos fluvials. Hivernant escàs. Els
primers migrants arriben al mes de febrer i el pas
postnupcial es perllonga des de finals de juny fins
a finals d’octubre. A l’hivern de 2002 no es va
detectar cap exemplar hivernant a Catalunya.
(Gutiérrez & Bach 2002). La població nidificant a
Catalunya s’estima en un màxim de 500 parelles
(ICO, en preparació).
Distribució a Can Morral: migrador i nidificant
escàs. L’espècie la trobem principalment al riu
Llobregat, malgrat que a la riera de la Magarola
també es van detectar exemplars. En concret les
zones on es detecta més sovint és a les illetes de
grava del riu. Necessita espais amb poca
vegetació per a reproduir-se.
Fenologia a Can Morral: els primers
exemplars es comencen a detectar la segona
quinzena de febrer segons el patró fenològic de
l’espècie. Els últims exemplars es detecten a
finals de juliol. El màxim nombre d’individus es
detecta durant els passos migratoris. No es van
detectar exemplars hivernants.
Nidificació: al mes de març es comencen a
detectar els primers moviments que es poden
qualificar com de territorials als marges de grava
del riu. Durant els mesos d’abril i maig s’observa
comportament de distracció de depredadors. Al
mes de juny s’observen polls que corren a
amagar-se dins de la vegetació propera. La
parella que figura com a nidificant possible,
probablement va veure malmesa la seva
nidificació pels motius més a baix esmentats.
Població màxima: 5 individus
Població mitja per visita positiva : 2,8 individus
Població nidificant: 1-2 parelles
% presència espècie: 50 %
Conservació: la seva nidificació pot veure’s
afectada per l’entrada de ramats als marges de
grava del riu per a beure, que poden trepitjar els
ous, donat que aquesta espècie no fa cap mena
de niu ni amaga els ous en llocs inaccessibles.
També s’ha comprovat que hi ha depredació per
part de garses (Pica pica). Aquestes
circumstàncies fan que s’hagi pogut malmetre
alguna niuada. Altres factors que afecten la seva
població nidificant son l’accés per part de
persones al riu, la manca de illetes de grava prou
aïllades i les avingudes del riu als mesos de
primavera, que poden arrossegar els nius i fins i
tot els polls. Un augment de la cobertura de
vegetació també pot afectar a l’hora de que
l’espècie seleccioni els llocs adients per a nidificar,
fins i tot pot veure’s més afectada que d’altres
espècies de corriols (Fojt et al. 2000).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
Propostes de gestió: es proposa la col∙locació
de tanques disuasories pels ramats al voltant de
les vores de grava. També seria interessant fer
una eliminació selectiva de vegetació fora de la
època de cria dins d’alguna de les illes grans del
Charadrius dubius
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
mes
riu per tal de que el corriol petit trobi llocs
escaients per a nidificar i al mateix temps no
pateixi les agressions abans esmentades. En
quant a l’aspecte de depredació per part de
garses (Pica pica) veure la fitxa d’aquesta espècie.

Xivita Xivita ( (Tringa ( ( Tringa ochropus
ochropus) ochropus
ochropus)
) Andarrios Andarrios grande
grande
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador
comú a tot el territori. Degut al solapament entre
migrants i hivernants, es pot observar l’espècie
pràcticament tot l’any. La migració prenupcial
dura fins a primers de maig, mentre que la
postnupcial comença a mitjans de juny a
Catalunya. Fa servir qualsevol zona d’aigua dolça.
Hivernant escàs.
Distribució a Can Morral: excepcional en
migració. Es troba a la llera del riu, principalment
a les vores de grava.
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva: 1 individu
Població nidificant: 0
% presència espècie: 4%
ABRIL
Tringa ochropus
MAIG
JUNY
mes
Fenologia a Can Morral: hi ha 1 única citació a
l’any 2002, a l’inici de la migració postnupcial dins
del patró fenologic conegut.
Conservació: degut a que és una espècie que
nidifica a Escandinavia i l’Est d’Europa te un
comportament migrador molt ample (Del Hoyo et
al 1996). No migra en grans estols per la qual
cosa no es poden preveure grans concentracions
d’individus migrants. Només la podem trobar en
gran nombre a les zones humides litorals.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Valona (Tringa glareola) Andarríos bastardo
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador
comú per tot el territori. Darrerament hivernant
regular però escàs. El pas de migrants a
Catalunya es produeix sobretot entre abril i maig
(prenupcial) i de juliol a setembre (postnupcial).
Distribució a Can Morral: migrador.
Fenologia a Can Morral: l’exemplar observat a
principis de juny encara correpon a un individu en
migració postnupcial una mica tardà que està
anant cap als territoris de cria del nord d’Europa.
exemplars
5
4
3
2
1
0
Any 2003
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva : 1 individu
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 8%
Tringa glareola
mes
Conservació: a nivell europeu és una espècie
catalogada com “en regressió”, inclosa en la
Directiva Ocells i en els Convenis de Berna i Bonn.
A nivell estatal està catalogada “d’interès especial”
i a nivell català està inclosa a la Llei d’Espècies
Protegides.
Per tant, malgrat ser una espècie
migratòria a casa nostra i no tenir dades
concretes sobre possibles amenaces, és una
espècie que cal tenir en compte i cal anotar
acuradament la seva presència a la finca (tot i
ser molt escassa fins al moment) per tal de
contribuir al coneixement general de l’estat de
l’espècie.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

Xivitona Xivitona ( (Actitis ( ( Actitis hypoleucos
hypoleucos) hypoleucos
hypoleucos)
) Andarrios Andarrios chico chico
chico
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador
comú a tot el territori. Nidificant escàs als cursos
fluvials interiors de certa alçada. Degut al
solapament entre migrants i hivernants, es pot
observar l’espècie pràcticament tot l’any. La
migració prenupcial dura fins a finals de maig,
mentre que la postnupcial comença a finals de
juny a Catalunya. Fa servir qualsevol zona d’aigua
dolça. Hivernant escàs.
Distribució a Can Morral: regular en migració.
Hivernant irregular que possiblement es desplaci
des de altres llocs buscant aliment i faci servir
bàsicament els marges del riu, rics en insectes.
Fenologia a Can Morral: s’observa bàsicament
durant ambdós passos migratoris, malgrat que a
l’hivern de 2001-2002 s’observa un exemplar que
podia haver-se desplaçat des de altres contrades
degut a l’onada de fred de principis d’any. La
dada de finals de juliol de 5 exemplars és una
mica sorprenent i podria deure’s a una
concentració d’exemplars degut a canvis
climatològics sobtats o bé a concentració
postnupcial. L’any 2003 la presència de la xivitona
és molt més petita i només es va detectar a
principis de la migració postnupcial, la qual cosa
pot ser deguda a que el pas va ser més petit o bé
que els individus no van romandre tant de temps
exemplars
6
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 5 individus
Població mitja per visita positiva: 1,8 individus
Població nidificant: 0
% presència espècie: 41%
Actitis hypoleucos
MAIG
JUNY
mes
a la zona, degut a les altes temperatures que es
van assolir a l’estiu de 2003.
Conservació: malgrat que és una espècie
nidificant a Catalunya, fa servir cursos fluvials de
certa alçada, per sobre dels 500mts. i no es troba
com a nidificant a cap zona propera a Abrera.
L’única possibilitat d’observar-la és als passos
migratoris i a l’hivern. Les poblacions podrien
augmentar, al igual que amb les altres limícoles,
amb uns marges del riu i rieres que tinguin
suficient tranquil∙litat , es a dir, protegint més els
marges i controlant l’extensió de vegetació. En
aquest sentit s’han fet diversos estudis que
avaluen l’impacte d’activitats d’oci sobre les
poblacions d’ocells, que estableixen que en el cas
dels limícoles la distància que s’hauria de
mantenir respecte als ocells hauria de ser d’uns
100mts. (Rodgers & Schwikert, 2002).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Gavina vulgar (Larus ridibundus) Gaviota reidora
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador
i hivernant molt abundant. Nidificant molt escàs
distribuït amb el major contingent al Delta de
l’Ebre i unes poques parelles a la província de
Lleida. Es pot observar pràcticament durant tot
l’any. Malgrat ser una espècie principalment
costera a Catalunya (no així als seus llocs de cria
a Europa) també la podem trobar a molts llocs de
l’interior. A la província de Barcelona van hivernar
a l’any 2002 un total de 3459 exemplars (Gutiérrez
& Bach 2002.)
Distribució a Can Morral: migrador i hivernant
habitual. A Can Morral fa servir bàsicament el riu
com a lloc d’alimentació i desplaçament. Durant
les visites mensual que es van fer al punt fix
situat a prop de la confluència del Torrent Gran
d’Abrera amb el riu Llobregat, no es va detectar
major abundància d’exemplars. Normalment hi ha
més concentracions d’exemplars als assuts del riu
on poden reposar en amples illes amb molt poca
cobertura de vegetació i poca corrent. És junt
amb la gavina de potes grogues (Larus cachinans)
l’única gavina present a Can Morral.
Fenologia a Can Morral: la fenologia d’aquesta
espècie a Abrera és un reflex fidel de la que fa a
Catalunya (Copete 2000) amb el màxim
d’individus enregistrats al mes de febrer,
exemplars
40
35
30
25
20
15
10
5
0
GENER
any 2002
any 2003
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 38 individus
Població mitja per visita positiva : 11 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 67%
Larus ridibundus
MAIG
JUNY
desaparició total a partir de març i tornant a
observar-se exemplars a partir del mes de juliol
coincidint amb les dates de la migració
postreproductura. Com veiem, la seva distribució
a Can Morral és principalment hivernant, mentre
que als passos la seva presència disminueix molt.
També es pot observar una gran diferència en el
nombre d’individus segons l’any, fenòmen que
s’ha de considerar amb una sèrie més llarga de
temps.
En el periode no reproductor obtenim una
densitat de 8,16±5,65 indiv/km2.
Conservació: la situació de l’espècie tendeix a
millorar poc a poc a tot arreu, per la qual cosa es
pot preveure un augment dels efectius a la zona.
En aquest cas el riu fa la seva funció de corredor
biològic i els exemplars migrants troben lloc
suficients llocs per alimentar-se. No és probable,
al menys a mig termini, que s’estableixi com a
nidificant donat que no hi ha prou masses d’aigua
aïllades (li agraden molt els embassament per
nidificar) ni les condicions de tranquil∙litat adients.
L’augment d’efectius podria a llarg termini
suposar un conflicte d’interessos amb els
pescadors, ja que principalment, mengen peix
petit.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Gavià argentat de potes grogues (Larus cachinnans)
Gaviota patiamarilla
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
molt comú tant al litoral con a l’interior. Els seus
principals llocs de nidificació es situen als
Aiguamolls de l’Empordà, les Illes Medes i el Delta
de l’Ebre, encara que també ho fa a d’altres
localitats de l’interior encara que en petit nombre.
A la província de Barcelona van hivernar a l’any
2002 un total de 9.345 exemplars (Gutiérrez &
Bach 2002).
Distribució a Can Morral: migrador i hivernant
habitual. A Can Morral fa servir bàsicament el riu
com a lloc d’alimentació i desplaçament. Durant les
visites mensuals que es van fer al punt fix situat a
prop de la confluència del Torrent Gran d’Abrera
amb el riu Llobregat, no es va detectar major
abundància d’exemplars. A la gràfica següent es
pot observar que no hi ha relació entre les
observacions a Can Morral (en color blau) i les del
punt fix (en color vermell). Normalment hi ha més
concentracions d’exemplars als assuts situats als
trams inferiors del riu on poden reposar en amples
illes amb molt poca cobertura de vegetació i poca
corrent.
Comparació de la presència de
Larus cachinnans entre Can
Morral i el punt fix al riu.
Població màxima: 63 individus
Població mitja per visita positiva : 11,3 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 100%
Larus cachinnans
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120
Exe m plar s
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
Mes
Fenologia a Can Morral: aquesta espècie la
trobem distribuïda al llarg de l’any, igual que passa
a la resta de Catalunya (Copete 2000) amb el
màxim d’individus enregistrats al mes de febrer,
com en el cas de Larus ridibundus, aparició en baix
nombre d’individus no reproductors durant la
primavera i tornant a observar-se exemplars a
partir del mes d’octubre coincidint amb les dates
d’inici de l’hivernada. Com veiem, la seva
distribució a Can Morral és principalment
hivernant, mentre que als passos la seva presència
disminueix molt. Destacar principalment el nombre
d’individus del mes de febrer de 2002
probablement procedents d’altres llocs propers i
que per alguna raó van ser desplaçats.
En el periode no reproductor obtenim una
densitat de 12,54±6,37 indiv/km2.
DESEM
NOVEM
OCTUB
SETEM
JULIOL
JUNY
MA IG
ABRIL
MA RÇ
FEBRER
GENER
Punt fix
Can Morral

Conservació: la gavina de potes grogues és una
espècie molt oportunista que fa servir tota mena
de recursos tròfics, sent una de les espècies que
podem trobar en major nombre a qualsevol
abocador, de fet a l’abocador de Garraf acostumen
a haver-hi concentracions de més de 2000
exemplars
70
60
50
40
30
20
10
0
Larus cachinnans
exemplars. Quasi podríem dir que la presència
massiva d’aquesta espècie fora dels seus llocs
tradicionals (bàsicament la costa) pot suposar un
problema per d’altres espècies degut a que es pot
convertir en un depredador molt agressiu.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
mes
any 2002 any 2003 Polinómica (any 2002) Polinómica (any 2003)

Cotorreta Cotorreta de de de pit pit gris gris ( (Myiopsitta ( ( Myiopsitta Myiopsitta monachus
monachus)
monachus
monachus
Cotorra Cotorra argentina
argentina
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
abundant localment. Espècie introduïda en
expansió. Els nuclis més importants es troben a la
ciutat de Barcelona i al Delta del Llobregat,
(Martínez-Vilalta 2002) lloc aquest últim on poden
produir veritables destrosses als conreus.
Distribució a Can Morral: excepcional, una
única cita al 2002.
Fenologia a can Morral: l’única observació de
l’any correspon a un grup d’ocells que passaven
volant a prop del riu i que possiblement es
desplaçaven cap a un altre lloc.
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 3 individus
Població mitja per visita positiva: 3 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 8%
Conservació: la cotorreta de pit gris és una
espècie en amplia expansió a Catalunya i a tot
l’Estat. Aquesta citació es pot considerar
anecdòtica de moment, però això no vol dir que
en anys propers no comenci a establir-se una
població resident, la qual cosa seria indesitjable.
Actualment hi ha a Catalunya un projecte en
desenvolupament per controlar la seva població,
ja que en d’altres llocs, com l’Argentina, ha
produït veritables problemes a l’agricultura i s’està
restringint la seva comercialització.
Myiopsitta monachus
MAIG
JUNY
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Colom Colom roquer roquer ( (Columba ( ( Columba Columba livia livia) livia livia)
) Paloma Paloma bravía bravía
bravía
Distribució i fenologia a Catalunya: resident i
nidificant molt comú a tot el territori. La majoria
dels exemplars són d’origen domèstic (Clavell
2002) encara que hi ha exemplars salvatges lligat
als ambients de roquissars i penya-segats
d’algunes zones de Catalunya.
Distribució a Can Morral: resident no
nidificant. Possiblement nidifica a la finca veïna de
Sant Hilari donat que allà s’observen exemplars
durant tot l’any.
Fenologia a Can Morral: la distribució al llarg
de l’any varia molt degut principalment a que les
parelles reproductores, a l’època de nidificació
s’allunyen menys de les zones on es troben els
seus nius. Així, la seva presència majoritària la
tenim a la tardor i l’hivern. Malgrat que el nombre
d’individus varia els dos anys, si que podem
observar que la tendència és molt semblant.
Nidificació: malgrat trobar l’espècie durant tota
l’època de nidificació, no podem considerar al
colom reproductor a la zona degut a que els
exemplars es troben molt dispersos per la finca,
on possiblement acudeixen només a menjar, i
sense cap indici de nidificació, com demostra el
mapa adjunt (mapa 1).
exemplars
30
25
20
15
10
5
0
Població màxima: 26 individus
Població mitja per visita positiva: 10 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 100%
Columba livia
any 2002 any 2003
mes
Polinómica (any 2003) Polinómica (any 2002)
Mapa 1. Dades de presència de Columba livia
durant l'època reproductora.
En el periode no reproductor obtenim una
densitat de 13,34±5,44 indiv/km2.
Conservació: encara que el colom roquer, en
aquest cas domèstic, sembla una espècie
totalment comú veiem que no nidifica a la zona i
que la seva presència no és tan abundant com
podia pensar-se (aparició el 72% de les visites).
De fet hi ha espècies amb una presència més
gran que el colom roquer. Aquest pot ser un bon
símptoma de la qualitat ambiental que encara
conserva la zona.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

Tudó (Columba palumbus) Paloma torcaz
Distribució i fenologia a Catalunya: resident i
nidificant molt comú. Migrador i hivernant regular. En
algunes zones es comporta com a estival i a d’altres
com a hivernant. Sembla ser que ha experimentat
una expansió important durant els últims anys
(SEO/BirdLife 2001), que podria arribar al 59%,
malgrat tractar-se d’una espècie molt sotmesa a la
pressió cinegètica.
Distribució a Can Morral: resident i nidificant en
petit nombre. El seu astatus a Can Morral és una
mena de resum del que fa a tota Catalunya, es a dir,
hi ha una població estable i nidificant, però augmenta
el nombre d’individus a l’hivern i principalment durant
el passos migratori de tardor.
Fenologia a Can Morral: malgrat que es tracta
d’una espècie que podem trobar al llarg de tot l’any
amb un 100% de presència, el major nombre
d’exemplars es detecta al mes d’octubre de 2002
durant el pas migratori postnupcial. Curiosament,
aquest pas migratori al 2003 és molt menys notori,
fenomen que sembla va succeir a diferents llocs de
Catalunya. L’augment progressiu d’exemplars durant
el mes de juliol pot obeir a joves de l’any o a una
certa dispersió després de la nidificació. És de
destacar que la població present durant l’època
reproductora es manté molt estable els dos anys.
Nidificació: la densitat de nidificants la podem
considerar destacable doncs trobem que dins d’un
hàbitat potencial de 16,4 ha ( la zona de bosc de i les
pollancredes del riu), tenim 4 parelles segures, el que
exemplars
30
25
20
15
10
5
0
any 2002
any 2003
Població màxima: 27 individus
Població mitja per visita positiva : 8,1 individus
Població nidificant: 5-8 parelles
% presència espècie: 100%
Columba palumbus
mes
suposa 2,44 nius/10ha. La densitat mitja per aquest
tipus de medis es considera de 0,5-2 ocells/10 ha
(Fernández & Bea 2003). En el periode no
reproductor obtenim una densitat de 15,6±4,39
indiv/km2. També trobem diferències entre les dates
de posta: mentre que a la zona del bosc es troben
les parelles nidificants al mes d’abril, als llocs més
perifèrics com les pollancredes del riu, les trobem a
finals de maig- principis de juny.
Conservació: és d’esperar que a mida que vagi
augmentat la massa boscosa i l’alçada dels arbres
presents augmentin també els efectius nidificants,
malgrat que les densitats actuals ja son prou bones.
En cas de que Can Morral arribi a ser declarat refugi
de fauna salvatge, es previsible que la població
hivernant augmenti d’efectius al no veure’s afectada
per la caça.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

Tórtora Tórtora turca turca ( (Streptopelia ( Streptopelia decaocto
decaocto) decaocto
decaocto)
) Tórtola Tórtola turca
turca
Distribució i fenologia a Catalunya: resident i
nidificant molt comú a les zones on cria. Espècie
en expansió (SEO/BirdLife 2002; ICO en
preparació).
Distribució a Can Morral: resident no
nidificant, presenta una distribució irregular.
Possiblement nidifica al casc urbà d’Abrera. La
podem trobar als marges del bosc i a prop
d’edificacions. Sembla estar en expansió a Can
Morral.
Fenologia a Can Morral: el comportament
observat a 2003 és totalment diferent de 2002.
Així tenim que mentre que a 2002 les
observacions eren irregulars, suposant un 33%
d’aparició, al 2003 passen a ser del 67% es
converteix en una espècie que s’observa a una
certa assiduïtat possiblement fruit d’una expansió
des de el casc urbà degut a l’augment de
població.
exemplars
10
8
6
4
2
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 7 individus
Població mitja per visita positiva: 2,2 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 75%
Streptopelia decaocto
MAIG
Nidificació: malgrat trobar exemplars durant el
mes de juny, no s’han trobat indicis de
reproducció, encara que parlem d’una espècie que
escull ambients urbans i periurbans. Possiblement
a 2003 hagi criat però aquest any no s’han fet
censos específics de nidificació.
Conservació: la presència de la tórtora turca a
Can Morral és molt inferior al que es podia
esperar, donat que als voltants, principalment a la
veïna localitat de Martorell, hi ha una població
formada per centenars d’individus que fan servir
per alimentar-se els camps propers i sobretot una
indústria de blat de moro dels voltants. Per
aquesta raó, podíem preveure que hi hagués una
expansió d’aquesta població cap a d’altres llocs
veïns, fet que de moment no hem pogut
constatar. És de suposar que a mida que aquesta
població creixi, i per tant la capacitat de càrrega
s’esgoti, la població vagi dirigint-se cap a d’altres
lloc propicis. S’ha observat al casc urbà d’Abrera
una petita població sense quantificar.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JUNY
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Tórtora Tórtora vulgar vulgar ( (Streptopelia ( ( Streptopelia Streptopelia turtur turtur) turtur turtur)
) Tórtola Tórtola europea
europea
Distribució i fenologia a Catalunya: estival
nidificant estès per tot el territori. Molt comú als
passos migratoris. Hivernant excepcional. Es troba
en recessió tant per la degradació del seu hàbitat
com per l’excessiva pressió cinegètica que rep.
Els primers exemplars acostumen a arribar a
principis d’abril i deixen Catalunya a finals de
setembre i principis d’octubre.
Distribució a Can Morral: migradora i estival no
nidificant. Escassa. Possiblement nidifica a llocs
propers menys antropitzats o amb més cobertura
de vegetació.
Fenologia a Can Morral: els primers exemplars
es detecten a la tercera setmana d’abril i
corresponen clarament a individus migrants.
Durant tota l’època de reproducció trobem
individus dispersos i curiosament no es detecten
exemplars migradors durant el mes de setembre,
encara que si al mes d’agost.
Nidificació: malgrat trobar l’espècie durant tota
l’època de nidificació, no podem considerar a la
tórtora com a reproductor a la zona degut a que
els exemplars es troben molt dispersos per la
finca, on possiblement acudeixen només a
menjar, i sense cap indici de nidificació, com
demostra el mapa adjunt (mapa 1).
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 3 individus
Població mitja per visita positiva: 1,8 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 42%
Streptopelia turtur
MAIG
JUNY
mes
Mapa 1. Dades de presència de Streptopelia turtur
durant l'època reproductora.
Conservació: el fet de no haver trobat durant
l’any 2002 individus reproductors, no vol dir que
l’espècie no es reprodueixi irregularment i en
petita quantitat altres anys. Potser la massa
boscosa apta per ubicar els nius es troba ocupada
per tudons, esquirols i sobre tot garses, mancant
prou llocs adients sense competència amb d’altres
espècies. El seguiment en diferents anys pot ser
ens donaria més dades sobre el seu
comportament.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Cucut reial (Clamator glandarius) Críalo europeo
Distribució i fenologia a Catalunya: estival i
nidificant escàs. Regular en migració. Els seus
efectius nidificants més grans es troben a la
província de Lleida, ja que prefereix els ambients
més secs. Parasita principalment a la garsa (Pica
pica). Hivernant excepcional.
Distribució a Can Morral: estival accidental.
Freqüenta la pineda on menja principalment les
larves de la processionària i on troba els nius de
garsa que parasita.
Fenologia a Can Morral: la dada obtinguda al
maig de 2002 és una mica estranya, ja que es
troba plenament dins de l’època de nidificació,
però no es tenen dades ni anteriors ni posteriors.
Podia tractar-se d’un individu provinent d’un altre
lloc i que atret per l’abundància de garses a Can
Morral volia provar sort. La de juny pot deure’s a
un exemplar en migració.
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva : 1individu
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 17%
Clamator glandarius
mes
Conservació: en principi es tracta d’una espècie
que hauria d’estar ben representada a Can Morral,
sobre tot si es te en compte la quantitat de garses
que hi ha nidificant en un espai tan petit. Al
mateix temps això pot ser una mena
d’inconvenient, ja que podria trobar problemes
per parasitar el niu de garsa si aquestes detecten
la seva presència i fan guàrdies per tal de vigilar
els nius, cosa que no és estrany que si les garses
ja han estat parasitades anteriorment. Per altra
banda, tenim que el cucut reial s’alimenta
bàsicament de la processionària del Pi
(Thaumetopoea pityocampa) la qual no està molt
estesa a la pineda de Can Morral. Si tenim en
compte alguns treballs publicats sobre el tema
(Hoyas & López 1998) sembla ser que el cucut
reial escolleix en primer lloc els biòtops amb
abundància de processionària i un cop que
aquesta a acabat el seu cicle, entre finals d’abril i
principis de maig, escolliria els llocs amb presència
de Garses.
Per tant podem dir que en el cas de Can
Morral, la presència de l’espècie obeïria a una
segona posta o a un fracàs de la primera i per
tant compliria la funció de biòtop alternatiu.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

Cucut (Cuculus canorus) Cuco común
Distribució i fenologia a Catalunya: estival comú
a tot el territori. Migrador regular a tota Catalunya.
Els primers exemplars comencen a detectar-se a
finals de març. Els adults marxen durant l’agost i els
joves al setembre. Es tracta d’un ocell forestal però
sense grans requeriments d’hàbitat, qualsevol zona
amb arbres pot ser ben acollida pel cucut. Parasita
sobre moltes espècies d’ocells principalment
passeriformes.
Distribució a Can Morral: estival nidificant. El
podem sentir a qualsevol lloc arbrat, principalment a
la pineda més a prop de la Riera Magarola i als
pollancres al costat del riu.
Fenologia a Can Morral: estrany registre fenològic
d’aquesta espècie a Can Morral, on mentre que al
2002 el donàvem com a nidificant segur, al 2003 no
apareixeria com a tal. Els primers exemplars es
comencen a detectar la segona setmana d’abril
seguint el patró fenològic de l’espècie (Copete
2000). La citació del mes d’agost pot correspondre a
un individu migrant.
Nidificació: com es pot observar, els dos exemplars
que apareixen a Can Morral, es mantenen durant
tota l’època de nidificació. Les espècies parasitades
possiblement siguin el tallarol capnegre en els dos
casos, doncs la seva distribució coincideix amb algun
dels llocs on hi ha més densitat de nius de tallarol.
Les dos parelles es donen com a segures degut a la
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
Població màxima: 2 individus
Població mitja per visita positiva : 1,5 individus
Població nidificant: 2 parelles
% presència espècie: 33 %
Cuculus canorus
mes
constància que mantenen durant tota l’època als
mateixos llocs.
Conservació: la població de cucut està ben
representada a Can Morral i en principi no hi ha perill
de que pugui disminuir. L’únic factor que li podria
afectar seria l’augment d’ús d’insecticides als camps
del voltant, ja que li privarien del seu recurs
alimentari composat bàsicament per insectes. Degut
al gran nombre d’espècies hospedadores que hi ha a
Can Morral, el cucut te el seu futur garantit a la zona.
De totes maneres, les dades de 2003 són pitjors del
que es podia esperar i es necessitarà una sèrie més
llarga d’anys per veure quin és el seu comportament
real.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

Distribució i fenologia a Catalunya: estival
nidificant, comú arreu del territori però absent a
les subalpines i d’alta muntanya del Pirineu i Pre-
Pirineu. És l’única estringiforme migradora a
Catalunya, que arriba a les nostres terres des de
principis de març fins a finals d’abril, migrant cap
als quarters d’hivern cap al mes de setembre i
octubre, probablement degut a la seva dieta quasi
exclusivament insectívora (Muntaner et al. 1983).
Hi ha algunes dades d’individus detectats a
l’hivern, fet que fa pensar que alguns individus
poden quedar-se a hivernar a la zona,
especialment a les costes de llevant, però degut a
la dificultat de detecció de l’espècie fora de la
temporada de cria es fa difícil de poder-ho
confirmar. La subespècie que podem trobar a
Catalunya és O.s.mallorcae, tot i que en migració
sembla que també es pot trobar individus de la
subespècie O.s.scops provinents d’Europa.
Distribució a Can Morral: estival i nidificant.
Fenologia a Can Morral: En la segona visita
dels censos nocturns es va detectar la presència
de l’espècie, escoltant 3 reclams en diferents llocs,
per tant considerem que hi ha 3 parelles
nidificants. En la primera visita possiblement
l’espècie, al ser migradora, encara no havia
arribat.
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
Xot (Otus scops) Autillo
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 4 individus
Població mitja per visita positiva : 2 individus
Població nidificant: 3 parelles
% presència espècie: cens específic
MAIG
Otus scops
JUNY
Nidificació: aquesta és una espècie molt lligada
al bosc de ribera. La seva presència de Can Morral
denota doncs un bon estat de conservació
d’aquest tipus de bosc a la finca.
Conservació: les principals amenaces de
l’espècie són la destrucció de l’hàbitat i l’ús de
plaguicides (Alonso et al. 2003). El curs baix del
riu Llobregat ha estat força canalitzat degut a la
forta urbanització d’aquestes comarques i bona
part de la vegetació de ribera ha desaparegut. És
important doncs detectar que encara queden
algunes zones del riu on aquest bosc de ribera
encara es trobi ben conservat i promoure’n la
conservació i millora a mitjà i llarg termini.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Mussol comú (Athene noctua) Mochuelo común
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
comú a tot el territori continental tot i que és
absent a àmplies zones del Pirineu i dels ambients
muntanyencs. L’espècie no presenta uns
requeriments d’hàbitat massa específics i dins dels
espais oberts la podem trobar tant en zones
agrícoles de secà, de regadiu, oliverars, vinyes,
etc. i degut a la seva naturalesa poc esquerpa
també els podem trobar edificis dispersos o fins i
tot en parcs urbans. Tot i no tenir uns
requeriments d’hàbitats massa específics, però,
evita els boscos molt densos, ambients molt
humits o l’alta muntanya (Blas & Muñoz 2003). El
període reproductor de l’espècie s’exten entre els
mesos de març i juny, tot i que bàsicament es
concentra en els mesos d’abril i maig (Mikkola
1995). A Catalunya trobem la subespècie
A.n.vidalii.
Distribució a Can Morral: nidificant i resident.
L’espècie es va detectar a la plana d’inundació del
riu, per sota de la zona més boscosa de la finca
de Can Morral, a la zona propera a Sant Hilari. En
el primer cens realitzat al febrer es van detectar el
reclam de dos individus diferents, mentre que en
el segona escolta feta al maig se’n va detectar
només un. Per tant considerem que a la finca hi
pot haver dues parelles reproductores de mussol
comú.
Fenologia a Can Morral: els reclams detectats
en el primera escolta realitzada a Can Morral
problablement es tractava d’individus que
començaven a establir el futur territori de cria,
mentre que en la segona escolta els reclams
sentits corresponenien a alguna de les dues
parelles probablement establertes a la zona.
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 2 individus
Població mitja per visita positiva : 1,5 individus
Població nidificant: 2 parelles
% presència espècie: cens específic
Nidificació: aquesta és l’espècie amb més
activitat diürna de tots els rapinyaires nocturns i
no és estrany, doncs, veure-la en hores de llum.
Pot criar pràcticament en qualsevol cavitat, des de
forats en arbres vells, entre les roques o en
edificis humans. La seva dieta és bàsicament
insectívora, des del 72 al 96% que pot variar en
funció de l’època de l’any o l’àrea d’estudi i la pot
complementar amb petits rossegadors o aus
(Delibes et al. 1983, Mikkola 1995).
Conservació: malgrat que es tracta d’un ocell
encara força comú, en els darrers anys sembla
haver patit una forta regressió, que en la població
espanyola podria ser de fins el 20%. La
intensificació agrícola (que provoca pèrdua
d’hàbitats de caça i de cria) i l’ús associat de
plaguicides (que provoca una disminució de
preses i efecte tòxic directe) són les possibles
causes d’aquest descens generalitzat (Blas &
Muñoz 2003). L’atropellament a les carreteres,
sobretot de joves i volantons, també sembla ser
una de les causes de mortalitat no natural més
evidents (Hernández 1988, Frías 1999).
Athene noctua
MAIG
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JUNY
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Gamarús (Strix aluco) Cárabo
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
comú a tot el territori continental en tota mena
d’ambients forestals. Absent només a les zones
menys boscoses del país com la depressió central,
l’Empordà o el Delta de l’Ebre. El període
reproductor del gamarús a casa nostra va entre
febrer i maig, essent la posta cap a la primera
quinzena d’abril (Muntaner et al. 1983). A
Catalunya trobem la subespècie S.a.sylvatica.
Distribució a Can Morral: nidificant i resident.
En els dos censos nocturns realitzats a la finca al
llarg de la temporada reproductora es va detectar
la presència d’un individu de l’espècie. Les dues
vegades es va detectar en el mateix punt
d’escolta, a la plana d’inundació del riu, per sota
de la zona més boscosa de la finca de Can Morral,
a la zona propera a Sant Hilari. Per tant
considerem que a la finca hi ha una parella
reproductora de gamarús.
Fenologia a Can Morral: les escoltes de
gamarús realitzades a la zona d’estudi dins de la
normalitat del període reproductor de l’espècie.
Nidificació: a la finca considerem que hi ha una
parella nidificant. La dieta del gamarús és força
variada i inclou micromamífers, aus rèptils i
invertebrats tot i que les proporcions de cada un
d’ells pot variar en funció de l’àrea d’estudi
(Mikkola 1995) o del sexe considerat ja que el
dimorfisme sexual comporta diferencies en la
exemplars
5
4
3
2
1
0
GENER
any 2002
any 2003
FEBRER
MARÇ
ABRIL
MAIG
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva : 1 individus
Població nidificant: 1 parella
% presència espècie: cens específic
Strix aluco
JUNY
mes
dieta, caçant el mascle preses més àgils i tenint
una amplitud trófica menor que les femelles
(Villarán 2000).
Conservació: és el rapinyaire nocturn de casa
nostra més boscà i l’augment de les zones
forestals de sembla que està permetent un
increment de l’àrea de distribució i de la mida
poblacional, tot i que la falta de dades concretes,
no permet dir en quin grau. Les primeres dades
del programa NOCTUA semblen reflexar també
una tendància positiva. A més a més, el fet que
sigui una espècie força adaptable (en quan a llocs
on fer el niu o als requeriments de l’hàbitat)
permet a l’espècie estar present en territoris en
principi més desfavorables (Zuberogoitia &
Martínez-Climent 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)
Chotacabras gris
Distribució i fenologia a Catalunya: és una
espècie estival nidificant a Catalunya i migradora
comú arreu de tot el territori, però amb presència
discontínua com a nidificant. Defuig les zones
d’alta muntanya i és més comú a la meitat nord
del territori. L’espècie sol arribar a Catalunya cap
a finals d’abril i principis de maig mentre que la
migració de tardor comença a l’agost i setembre,
tot i que es pot allargar fins l’octubre (Muntaner
et al. 1983). Entre els anys 1996 i 1999 les
primeres dades observacionals de l’espècie se
situen entre el 17-25/04 i les darreres entre el 1-
20/10 (Copete 1998 i 2000, Martínez-Vilalta 2001 i
2002). A Catalunya trobem la subespècie
C.e.meridionalis.
Distribució a Can Morral: en els censos
nocturns que s’han realitzat a la finca al llarg de la
temporada reproductora no es va detectar la
presència de cap individu de l’espècie. Malgrat
això, durant les visites regulars diurnes a la finca
per fer el cens de l’avifauna si que es va detectar
l’espècie, concretament durant la visita realitzada
en el mes de maig. Així doncs, és probable que
l’espècie no crii a la finca o que no ho faci
regularment però que si més no l’utilitzi com a
territori d’alimentació o de repòs durant les hores
diurnes.
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva : 1 individu
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: cens especific
Caprimulgus europaeus
ABRIL
MAIG
JUNY
mes
Fenologia a Can Morral: l’observació de
l’espècie entra dins dels cànons normals de
presència a Catalunya, si bé el fet de no ser
detectada en els censos nocturns fa pensar que
tal vegada no crii a les finques d’estudi, si bé pot
fer-ho a les zones pròximes.
Conservació: l’espècie presenta una distribució
mundial molt més àmplia que el Siboc, una
espècie molt similar i difícil de diferenciar
visualment al camp. A diferència d’aquesta
espècie, però, a nivell peninsular ocupa sobretot
les parts més septentrionals. Sembla ser que la
seva població pot estar en regressió, essent les
causes més probables la pèrdua d’hàbitat, l’ús de
plaguicides o els atropellaments (Alonso et al.
2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Siboc (Caprimulgus ruficollis) Chotacabras pardo
Distribució i fenologia a Catalunya: és una
espècie estival nidificant a Catalunya i migradora,
més comú a la meitat sud del territori. És absent
a les comarques Pirinenques i Pre-Pirinenques.
L’espècie sol arribar a Catalunya cap a finals
d’abril i principis de maig, mentre que la migració
de retorn cap als quarters d’hivernada s’inicia a
finals d’agost i es perllonga fins a començaments
d’octubre (Muntaner et al. 1983). Entre els anys
1996 i 1999 les primeres dades observacionals de
l’espècie se situen entre el 9-20/04 i les darreres
entre 20/10 i el 2/11 (Copete 1998 i 2000,
Martínez-Vilalta 2001 i 2002). A Catalunya trobem
la subespècie C.r.ruficollis.
Distribució a Can Morral: estival i nidificant.
L’espècie va ser detectada a la finca en un dels
censos específics per als rapinyaires nocturns a
una zona oberta, entre els camps de conreu i de
fruiters i la zona d’inundació del riu.
Fenologia a Can Morral: la identificació de
l’espècie a la finca al mes de maig entra dins dels
paràmetres normals per a l’espècie a casa nostra,
i probablement pugui haver-hi una parella
nidificant a la zona d’estudi, ja que l’espècie es va
sentir a la zona després d’haver posat els reclams
per tal de detectar la seva presència.
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva : 1 individu
Població nidificant: 1 parella
% presència espècie: cens especific
Caprimulgus ruficollis
ABRIL
MAIG
JUNY
mes
Nidificació: malgrat haver estat observat només
un cop, el fet de ser vist en un hàbitat adecuat i
en l’època reproductora fa pensar que a la finca hi
ha una parella nidificant.
Conservació: a nivell mundial l’espècie està
distribuïda per la Península Ibèrica i nord d’Àfrica i
té a Catalunya els territoris de cria més
septentrionals del continent Europeu. La població
mundial s’estima entre 100.000-140.000 parelles
reproductores de les quals el 90% o més crien a
la península, si bé és més abundant a les zones
meridionals. La seva població sembla ser més o
menys estable, però per a la conservació és
important tenir en compte aquest aquesta
concentració. Entre les possibles amenaces hi
hauria la pèrdua d’hàbitat, els atropellaments o la
predació dels ous o polls (Alonso et al. 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Ballester Ballester ( (Tachymarptis ( Tachymarptis melba melba) melba melba)
) Vencejo Vencejo real
real
Distribució i fenologia a Catalunya: nidificant
estival i migrador. Menys lligat als ambients
urbans que el falciot comú, encara que les
poblacions urbanes van augmentant. Acostumen a
arribar a finals de març i marxen cap el mes
d’octubre.
Distribució a Can Morral: estival no nidificant.
Possiblement nidifica a les parets rocoses veïnes a
Martorell, Olesa o Abrera. A la primavera i l’estiu
s’observen volant individus aïllats en companyia
dels falciots per sobre dels camps i la plana
d’inundació del riu.
Fenologia a Can Morral: la citació d’un grup de
8 exemplars el 6 de març de 2003, és una dada
bastant avançada respecte al patró fenològic a
Catalunya (Muntaner et al. 1983), encara que
cada vegada són més normals les citacions a
partir de la tercera setmana de març (Martínez-
Vilalta 2002), anticipant-se fins i tot al falciot
comú.
exemplars
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 8 individus
Població mitja per visita positiva: 2,5 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 33%
Tachymarptis melba
MAIG
JUNY
Les característiques del grup donen a entendre
que és tracta clarament d’un grup en migració
donat que no es tornen a tenir cites fins dos
mesos després. A finals de maig s’observen els
individus que possiblement es reprodueixen a les
rodalies i al mes de juliol desapareixen,
possiblement un cop acabada la posta, quan
realitzen desplaçaments llargs lluny dels llocs de
cria.
Nidificació: malgrat trobar l’espècie durant gran
part de l’època de nidificació, no podem
considerar al ballester reproductor a la zona
degut a la manca de llocs adients per fer-ho i
l’escassetat d’exemplars censats.
Conservació: degut a que es tracta d’una
espècie que cada cop més nidifica a zones
humanitzades (Martínez-Vilalta 2002) es de
preveure un augment de la població. Les mesures
de gestió que s’haurien de contemplar són les
mateixes que per el falciot comú.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Falciot Falciot negre negre ( (Apus ( ( Apus apus apus) apus apus)
) Vencejo Vencejo común común
común
Distribució i fenologia a Catalunya: nidificant
estival i migradors. Hivernant molt escàs. Molt
lligat als ambients urbans, malgrat que es pot
trobar també a ambients rocosos i fins i tot a
boscos del Pirineu. Acostumen a arribar a principis
d’abril i marxen cap el mes d’agost, malgrat que
alguns individus arriben a passar l’hivern si troben
suficient aeroplacton per menjar.
Distribució a Can Morral: estival no nidificant.
Possiblement nidifica al casc urbà d’Abrera. A la
primavera i l’estiu s’observen volant en grups per
sobre dels camps i la plana d’inundació.
Fenologia a Can Morral: el falciot arriba a Can
Morral a la tercera setmana d’abril com correspon
al patró fenològic a Catalunya (Muntaner et al.
1983), encara que a 2003 sembla que el gruix de
la població arriba més tard i al mes de Juliol,
tornen a augmentar quan els polls ja volen i
comencen a haver-hi concentracions premigratories.
Si bé la dada del mes de setembre de
exemplars
180
160
140
120
100
80
60
40
20
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
MAIG
Població màxima: 155 individus
Població mitja per visita positiva: 63,4 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 42%
Apus apus
JUNY
mes
2003, no es pot considerar extrema, si que es
prou retardada i possiblement es tracta d’una
concentració d’exemplars migrants.
Nidificació: malgrat trobar l’espècie durant tota
l’època de nidificació, no podem considerar el
falciot com reproductor a la zona degut a que els
exemplars es troben a molta alçada. No es troben
entrades a forats i són congregacions en alguns
casos de desenes d’exemplars que clarament
estan menjant. A més, les hores en que
s’acostumen a observar més individus no són les
primeres del matí, sinó més aviat quan el sol ja
està una mica alt.
Conservació: el fet de que el falciot no nidifiqui
a Can Morral no suposa cap mena de problema.
Les mesures que es podria fer per a mantenir
aquesta espècie és de tipus arquitectònic, és a
dir, conservar els forats als edificis on nidifica, no
posar bastides ni xarxes de rehabilitació als
edificis on es sap que està nidificant, i és clar, no
fer mal bé els nius que es puguin trobar.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Blauet Blauet ( (Alcedo ( ( Alcedo athis athis) athis athis)
) Martín Martín pescador
pescador
Distribució i fenologia a Catalunya: resident i
migrador parcial. Hivernada a les zones humides
d’exemplars provinents de la resta d’Europa.
Habita els cursos fluvials i zones humides de tota
Catalunya per sota dels 1000m. d’alçada. A les
zones on no nidifica, els últims exemplars
s’observen durant el mes d’abril i els primer
individus post reproductors, s’observen ja al mes
de juliol. L’espècie s’acostuma a fer servir com a
indicador de la qualitat dels rius.
Status a Can Morral: hivernant. Tot i no ser
nidificant, deu reproduir-se molt a prop de Can
Morral, en algun talús de terra que sigui apte.
S’observa a les zones del riu amb vegetació de
ribera. No ocupa les rieres properes per manca de
peixos i mala qualitat de les aigües.
Fenologia a Can Morral: les dades de 2002 són
molt diferents a les de 2003 i al mateix temps es
complementen. Així tenim que la citació d’abril de
2002 que en principi podia correspondre a un
individu migrant, tenint en compte les dades de
2003, podia tractar-se d’un individu reproductor
que torna a la seva àrea de nidificació. En aquest
sentit és molt positiu el fet d’observar l’espècie
durant tota l’època reproductora. També pot
haver succeït que l’individu de 2002 no s’hagués
reproduït a la zona i al 2003 si que ho hagués fet i
per tant la citació de juliol pot deure’s a
exemplars joves del grup que hagi criat aquest
any. És curiosa la manca de dades a l’hivern de
exemplars
any 2002
any 2003
5
4
3
2
1
0
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
MAIG
Població màxima: 3 individus
Població mitja per visita positiva: 1,4 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 50%
Alcedo athis
JUNY
mes
2003, donat que si que s’ha observat a la finca
colindant de Sant Hilari.
Nidificació: malgrat que al 2002 no s’ha trobat al
blauet durant l’època central de nidificació, si que
és possible que hagi nidificat en anys anteriors o
ho faci en el futur. Actualment, el millor talús al
costat del riu per nidificar, està ocupat per una
petita colònia d’abellerols
Conservació: el blauet és molt sensible a la
degradació de l’habitat. Necessita aigües clares,
molts peixos petits i una vegetació de ribera
abundant. Actualment a Can Morral hi ha pocs
llocs aptes per a la seva nidificació, però si que
compleix els requeriments per tenir presència
d’individus migradors i hivernants. Hi han diverses
fonts que atribueixen al blauet el caràcter de bio
indicador de la qualitat de les aigües (Peris 1997).
Propostes de Gestió: per tal de mantenir o
augmentar la població de blauets, és fonamental
que no hi hagi massa pressió humana a les ribes
del riu, la qual pot ser dirigida cap a zones
concretes on no afecti tant a la seva reproducció.
Totes les mesures de protecció passen també per
la conservació de la vegetació de ribera i el
manteniment i millora de la qualitat de les aigües
(Moreno 2003). Hem de tenir en compte que es
tracta d’una espècie que es troba en una certa
regressió i per tant és fonamental establir
mesures per a la seva protecció.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

exemplars
Abellerol (Merops apiaster) Abejaruco
Distribució i fenologia a Catalunya: estival i
nidificant comú a les zones de clima més mediterrani.
Migrador a tot el territori. Es troba en els hàbitats
típicament mediterranis, cultius de secà, brolles. Per
nidificar fa servir els talussos de terra. Els primers
exemplars s’observen al mes d’abril i marxa cap a
l’Àfrica tropical al mes de setembre, malgrat que es
probable trobar ocells aïllats durant el mes d’octubre.
Distribució a Can Morral: estival i nidificant en
petit nombre. Fa servir els talussos del riu Llobregat,
i algunes zones properes a Sant Hilari. S’alimenta
bàsicament als camps de conreu, fent servir els
pollancres i pins per posar s’hi.
Fenologia a Can Morral: els primers exemplars
comencen a detectar-se a la tercera setmana d’abril,
es produeix un augment al mes de maig, coincidint
amb el moment àlgid de migració d’aquesta espècie.
Al juliol es torna a observar un augment dels
exemplars, degut bàsicament a la volada dels polls. A
finals de juliol sel’s continua observant, i al mes de
setembre es detecten exemplars possiblement
migrants. Els dos anys s’ha observat una tendència
semblant, malgrat que a les dades al 2003 s’observa
un desplaçament d’un mes a la fenologia.
Nidificació: s’han censat 3 parelles reproductores
segures, malgrat haver trobat més nius desocupats,
la qual cosa és normal en aquesta espècie, que prova
de fer diferents nius fins que troba el més adient.
Fins i tot es pot donar el cas d’haver excavat nius i
en plena època de reproducció abandonar-los per
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Merops apiaster
MAIG
Població màxima: 33 individus
Població mitja per visita positiva : 14,8 individus
Població nidificant: 3 parelles
% presència espècie: 50%
JUNY
mes
molèsties o manca d’aliment proper. No ha sigut el
cas a Can Morral, on s’observen els exemplars
portant peixet als polls durant el mes de juny.
Conservació: l’abellerol es una espècie que fluctua
molt en les seves poblacions nidificants d’un any a
l’altre. A Can Morral s’ha observat un possible
increment a l’any 2003 però degut al poc hàbitat
adient per a la nidificació dins de la finca, aquesta
població pot veure’s afectada per qualsevol agressió
externa. Els talussos on nidifica es troben molt a prop
d’un lloc de pas de persones i gossos que en un
moment donat poden acabar amb els polls encara no
volanders. També s’han trobat petjades possiblement
de gats al costat dels nius. Per aquest motiu, és
urgent prendre mesures de limitació d’accés a l’època
de nidificació per tal de no pertorbar la cria, i com en
d’altres espècies, s’hauria d’exercir un cert control
sobre depredadors introduïts pel home com els
gossos i principalment gats.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Distribució i fenologia a Catalunya: estival i
nidificant arreu de Catalunya, encara que més
comú a les zones de clima més mediterrani.
Migrador parcial. Habita les zones típicament
meditàrranies, cultius de fruiters, terrenys oberts,
límits de boscos. Per nidificar fa servir els forats
d’arbres. Es present durant tot l’any, malgrat que
la composició de les poblacions és diferent, donat
que es donen canvis en el pis bioclimàtic que
ocupen (Díaz et al. 1996).
Distribució a Can Morral: nidificant en petit
nombre. Migrador i hivernant. Per nidificar fa
servir bàsicament troncs d’arbres caigut i forats
en edificis. El lloc més fàcil per trobar-la és a la
plana d’inundació del riu.
Fenologia a Can Morral: es detecten
exemplars durant tot l’any, malgrat no ser una
espècie de les més freqüents, amb un 75% de
presència. A partir del mes de març augmenta el
nombre d’exemplars, possiblement degut a
exemplars migrants i primeres nidificacions. La
citació de 7 exemplars al mes de maig de 2003
pot correspondre a un grup familiar, donat que
es tracta d’una data molt tardana pel periòde de
migració. Als mesos d’hivern s’acostuma a
observar un únic exemplar que no sabem si es
part de la població nidificant o és un hivernant
provinent de pisos bioclimàtics superiors.
Nidificació: s’han censat 2 parelles
reproductores segures més 1 possible. Els
hàbitats de nidificació són els típics de l’espècie:
llindar de boscos, edificis abandonats i forats
d’arbres en espais oberts. La parella que va criar
exemplars
Puput (Upupa epops) Abubilla
10
8
6
4
2
0
any 2002
any 2003
Població màxima: 7 individus
Població mitja per visita positiva : 2,9 individus
Població nidificant: 2-3 parelles
% presència espècie: 75%
Upupa epops
al llindar del bosc, podria tractarse d’una segona
posta, donat que aquesta es va detectar durant el
mes de maig, quan ja no es detectava la de la
plana d'inundació. Dins de la masia de Can Morral
no es va poder trobar cap indici de nidificació i
podria tractar-se d’un intent infructuós.
En el periode no reproductor obtenim una
densitat de 1,99±0,76 indiv/km2.
Conservació: els principals problemes que pateix
la Puput venen associats a la manca d’espais
adients per a la seva nidificació i l’ús d’insecticides
a l’agricultura. Aquest últim extrem no hauria
d’afectar tant a Can Morral, donat que ja fa anys
que es va abandonar el conreu de molts espais.
En cas de que es reprengui aquesta activitat,
s’hauria de controlar el tipus i concentració dels
pesticides que es facin servir.
En quant a la manca de llocs per a
nidificar, degut al paisatge en mosaic de Can
Morral, es relativament fàcil trobar forats
adequats principalment en edificis abandonats.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
mes

Colltort (Jynx torquilla) Torcecuellos
Distribució i fenologia a Catalunya: estival
nidificant de distribució irregular. Hivernant
molt escàs. Habita zones amb arbres dispersos i
es pot trobar amb molts ambients diferents,
sempre i quan trobi forats per a nidificar. Els
primers ocells arriben al mes de març i el pas
postnupcial es produeix sobre tot els mesos de
setembre i octubre. L’hivernada d’aquesta
espècie es bastant escassa malgrat que regular
(Martínez-Vilalta 2002).
Distribució a Can Morral: nidificant escàs.
Per nidificar fa servir el bosc de ribera. Se l’hi
pot trobar a les pollancredes més velles i amb
forats.
Fenologia a Can Morral: detectada
únicament a tres censos. La difícil detecció
d’aquest ocell fora dels períodes de cant degut
al seu plomatge críptic i la escassa tendència a
volar pot haver fet que no s’hagin detectat
ocells en migració i els únics detectats hagi
sigut amb comportament territorial.
Nidificació: malgrat haver trobat al colltort
només en dues visites, el fet de que hagin sigut
al mateix lloc i coincidint amb la fenologia
reproductora descrita (Muntaner et al. 1984)
exemplars
5
4
3
2
1
0
GENER
any 2002
any 2003
FEBRER
MARÇ
ABRIL
MAIG
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva : 1 individu
Població nidificant: 1 parella
% presència espècie: 25 %
Jynx torquilla
JUNY
mes
ens fa arribar a la conclusió de la cria segura
d’aquesta espècie a més amb dues postes. S’ha
de tenir en compte que desprès de fer la posta
deixa de cantar i degut al seu plomatge críptic és
molt difícil de detectar.
Conservació: el colltort depèn bàsicament dels
forats naturals als arbres per nidificar, donat que
ells és incapaç de fer-ho. Els seu hàbitat preferit a
Can Morral és al bosc de ribera, per tal seria
interessant la colocació de caixes nius als
pollancres per tal de facilitar la seva nidificació. A
banda d’això no se li coneixen problemes de
conservació.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Picot verd (Picus viridis) Pito real
Distribució i fenologia a Catalunya: la
subspècie present a Catalunya és P. v. sharpei.
Resident comú arreu del territori, excepte a les
gran planes desforestades de Catalunya. Habita
qualsevol superfície amb arbres dispersos com
límits de boscos, boscos poc densos, boscos de
ribera, etc. No efectua grans desplaçaments.
Construeixen el niu al mes de març i a primers de
maig neixen els polls (Muntaner et al. 1984).
Distribució a Can Morral: resident comú. Per
nidificar fa servir bàsicament el bosc de ribera.
Se’l pot trobar a les pollancredes més velles i
amb forats.
Fenologia a Can Morral: com es pot observar,
es tracta d’un ocell amb efectius molt estables
durant tot l’any, només amb un cert descens als
mesos d’estiu que corresponen el període
postreproductor. De fet diferents estudis
demostren que els períodes en el que el picot
verd fa més reclams d’advertència davant de
possibles perills, són els mesos de març a maig i
de principis de setembre fins a mitjans de
novembre (Cramp & Simons 1985), sent les
dades obtingudes a Can Morral un fidel reflex
d’aquest comportament. De totes maneres
s’observa una certa tendència a l’alça al llarg de
2003, que pot obeir o bé a un augment real dels
efectius residents o bé es tracti d’ocells que es
desplacen de zones properes.
Nidificació: al contrari del que succeeix amb el
colltort, el picot verd és una espècie de molt fàcil
detecció, donat que els seus reclams continus en
exemplars
10
8
6
4
2
0
any 2002
any 2003
Població màxima: 5 individus
Població mitja per visita positiva : 2,9 individus
Població nidificant: 2 parelles
% presència espècie: 100 %
Picus viridis
mes
època de nidificació, la fa bastant conspícua. A
més els nius són de fàcil localització, motiu pel
qual les dues zones de nidificació són molt clares i
es donen com a segures. Els dos llocs on s’ha
trobat nidificant, sempre han coincidit amb
pollancredes.
En el periode no reproductor obtenim una
densitat de 3,58±0,78 indiv/km2.
Conservació: la densitat de picot verd a can
Morral és prou alta 1,25 ocells/10 ha, més gran de
la que reflexa la bibliografia (Díaz et al. 1996),
encara que a l’hivern el nombre de contactes pot
ser especialment important com és el cas de
Madrid (Molina 2002). Per aquest motiu no
s’observa a l’espècie cap problema de
conservació. Només pot veure’s afectada per la
caça, donat que al ser una espècie d’una certa
mida podria arribar a confondre’s per part de
caçadors poc formats amb els tords (turdus sp.).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

Picot Picot garser garser gros gros ( (Dendrocopos ( ( Dendrocopos major major) major major)
) Pico Pico picapinos
picapinos
Distribució i fenologia a Catalunya: la
subspècie que trobem a Catalunya és D. m.
hispanicus. Resident i nidificant comú als
ambients forestals humits. Pot fer desplaçaments
curts a zones de plana a l’hivern. Habita els
boscos tant de coníferes com caducifolis, encara
que als llocs on falten aquestes pot ocupa
pollancredes. La seva distribució ha augmentat en
els darrers 10 anys.
Distribució a Can Morral: resident.
Possiblement nidifica a les rodalies de Can Morral
donat que s’ha detectat en diferents censos de
manera irregular. L’augment de citacions a l’any
2003, ens fa pensar que pot haver colonització de
nous indrets per part de joves.
Fenologia a Can Morral: la distribució temporal
del picot garser gros es molt irregular, el que ens
dóna una idea de que es tracta d’un ocell que no
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 1 individus
Població mitja per visita positiva: 1 individu
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 33%
Dendrocopos major
MAIG
JUNY
mes
habita la mateixa finca però que té com a territori
alguna finca molt propera. El fet de que
s’obtinguin més dades després del període
reproductor i sobre tot a l’any 2003, ens estaria
indicant una possible colonització de nous
territoris.
Conservació: encara és aviat per conèixer quina
és la situació d’aquest picot a Can Morral. Hem de
tenir en compte que a l’igual que la resta de pícids
és una espècie que està augmentat la seva àrea
de distribució degut bàsicament a l’augment de la
massa forestal (Martínez-Vilalta 2002), per tant
s’ha de fer un seguiment de la població amb els
anys. El factor que pot limitar més la seva
expansió és la manca d’arbres prou madurs i la
competència amb d’altres picots per llocs adients
de nidificació. La seva presència és un bon
símptoma de la qualitat ambiental que encara
conserva la zona.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Picot Picot garser garser petit petit ( (Dendrocopos ( ( Dendrocopos minor minor) minor minor)
) Pico Pico Pico menor
menor
Distribució i fenologia a Catalunya: la
subspècie que trobem a Catalunya és D. m.
buturlini. Resident i nidificant localitzat als
ambients amb bosc de ribera de la Catalunya
humida i als boscos mixtes del nord de Catalunya.
També es pot trobar a plantacions forestals
principalment de pollancres (Populus sp.). Pot fer
desplaçaments curts a zones de plana a l’hivern.
La seva distribució ha augmentat en els darrers
anys, detectant-se exemplars cada cop més al sud
i en ambients més mediterranis.
Distribució a Can Morral: resident. Degut a la
seva baixa detectabilitat mitjançant censos
generals, és necessària la realització d’un cens
específic per conèixer la seva veritable distribució
i estatus. Fins ara se l’ha detectat en zona de
pollancreda ben desenvolupada i a prop de
rouredes, és a dir en un hàbitat òptim per a
l’espècie.
Fenologia a Can Morral: les escasses dades de
que disposem fins ara d’aquesta espècie, no ens
permeten establir un patró fenològic. La citació de
febrer de 2002 bé podria correspondre a un
exemplar encara no ubicat al seu territori o en
dispersió hivernal (Romero & Gálvez 2001),
mentre que la del mes de juny de 2003 si que
podria correspondre a un individu reproductor.
Malgrat tot, s’ha de tenir en compte que segons
estudis fets a Suècia, el territori que pot ocupar
exemplars
5
4
3
2
1
0
GENER
FEBRER
MARÇ
Any 2002 Any 2003
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva: 1 individu
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 4%
Dendrocopos minor
ABRIL
MAIG
un picot garser petit varia molt amb l’estació de
l’any anant des de les 742 ha a l’hivern fins a les
43 ha mentre està nidificant (Wiktander et al.
2001), la qual cosa pot significar que no estigui
nidificant a Can Morral ni a l’entorn.
Conservació: encara és aviat per conèixer quina
és la situació d’aquest picot a Can Morral. Hem de
tenir en compte que a l’igual que la resta de Pícids
és una espècie que està augmentat la seva àrea
de distribució degut bàsicament a l’augment de la
massa forestal (Martínez-Vilalta 2002) i per tant
s’ha decidit fer un seguiment específic d’aquesta
espècie al llarg de 2004. La seva presència està
supeditada al manteniment de les masses
boscoses autòctones i el bosc de ribera en bon
estat i amb certa continuïtat, ja que necessita
territoris continus d’unes 40 hectàrees (Wiktander
et al. 2001), que poden estar fragmentats però
ocupant una taca d’unes 200 hectàrees, amb prou
arbres madurs així com de fusta en mal estat que
propici la seva nidificació. La presència del picot
garser petit es considera un excel∙lent indicador
de l’estat de salut dels nostres boscos (Romero et
al. 2003) i fins i tot s’ha trobat que una major
riquesa de picots (a Can Morral, de moment s’han
detectat 3 espècies) està positivament relacionada
amb una major diversitat d’ocells (Mikusinski, et
al. 2001).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JUNY
mes
JULIOL
SETEM
OCTUB
NOVEM.
DESEM.

Alosa Alosa vulgar vulgar ( (Alauda ( ( Alauda arvensis arvensis) arvensis arvensis)
) Alondra Alondra común común
común
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
als ambients humits i Pirineus, encara que està
expandint la seva àrea de distribució cada cop
més al sud (Copete 2000). Migrador i hivernant
comú arreu del territori. A Catalunya la
subespècie nidificant es A.a.cantarella i la
hivernant A.a.arvensis. El període migratori prenupcial
es produeix principalment al mes de març
i el període post-nupcial ocupa bàsicament el mes
d’octubre (Cramp 1988). Freqüenta les zones
desarbrades obertes, cultius i herbassars. Malgrat
experimentar una forta regressió a Europa, les
seves poblacions a Catalunya, sembla que es
mantenen, encara que s’experimenta una certa
regressió a la província de Girona.
Distribució a Can Morral: hivernant. Freqüenta
bàsicament les zones de conreus en grups. Aquest
ocells són probablement efectius de centre
Europa.
exemplars
30
25
20
15
10
5
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 24 individus
Població mitja per visita positiva: 10,6 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 17%
Alauda arvensis
MAIG
JUNY
mes
Fenologia a Can Morral: tres úniques dades
corresponents a exemplars hivernants. A destacar
el grup del mes de desembre que pot indicar una
població hivernant de certa magnitud que s’aniria
movent pels terrenys colidants a Can Morral. La
població d’aloses està notant la manca d’activitat
agrícola activa, això sumat a uns últims mesos de
2003 força càlids fa que hagi baixat el nombre
d’individus el 2003.
Conservació: els cultius, els guarets i els
herbassars son la principal àrea d’hivernada
d’aquesta espècie. De moment aquest hàbitats
estan presents a Can Morral, per la qual cosa és
important mantenir una certa activitat agrícola a
la zona que mantingui aquests hàbitats. Les
poblacions d’aloses també es veuen afavorides si
els cultius mantenen un cert estat salvatge o amb
moltes llavors a terra (Donald et al. 2001).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Cogullada Cogullada vulgar vulgar ( (Galerida ( Galerida cristata cristata) cristata cristata)
) Cogujada Cogujada común
común
Distribució i fenologia a Catalunya: a
Catalunya trobem dos subespècies G. c. cristata i
G. c. pallida. Resident i nidificant comú als
conreus i àrees desforestades. Part de la seva
població es migradora parcial sobre tot la que
ocupa els nivells altitudinals superiors. El període
migratori pre-nupcial va de finals de març a
mitjans d’abril i el període post-nupcial ocupa els
mesos de setembre i octubre (Muntaner et al.
1984). Es troba principalment a les zones àrides
amb les majors densitats a les planes, també a
conreus de secà i fins i tot vores de carreteres o
pistes. A l’hivern una part de la població ocupa les
zones humides.
Distribució a Can Morral: resident escàs.
Habitava bàsicament la zona propera a la masia
de Can Morral, on hi havia uns erms no conreats.
Actualment la presència de l’espècie és indefinida
i s’observa irregularment. Possiblement havia
nidificat. Actualment només es pot sentir en un
petit erm entre Can Morral i la carretera.
Fenologia a Can Morral: la fenologia de la
cogullada al 2002 coincideix amb l’avanç de les
obres d’urbanització propera. Així, durant els
primers mesos de l’any quan encara no s’havien
començat les obres es podien veure els exemplars
exemplars
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 7 individus
Població mitja per visita positiva: 2,6 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 67%
Galerida cristata
MAIG
JUNY
al lloc que ara ocupa l’urbanització. A mida que ha
anant avançant, la detecció d’aquesta espècie ha
sigut més escassa i actualment ocupa una
parcel∙la de molt petita. La dada de febrer pot
correspondre a ocells desplaçats d’un altre lloc i la
de setembre pot obeir a ocells que també hagin
sigut afectats per alguna obra del voltant (2º fase
de l’urbanització, etc...).
Conservació: el cas de la cogullada a Can Morral
és molt semblant al de tota Catalunya
(SEO/BirdLife 2002; ICO, en preparació) i per
extensió tota Europa (Tucker & Head 1994) i de
tots els alàudids. Aquest grup d’ocells està patint
una forta regressió bàsicament degut a la pèrdua
de l’habitat, per l’intensificació agrícola o
urbanització.
Propostes de Gestió: l’única possibilitat de
mantenir aquesta espècie a Can Morral seria
recrear el seu hàbitat artificialment. Una opció
seria mantenir una parcel∙la, amb una certa
cobertura de vegetació baixa, a la part més
propera a la masia de Can Morral. Així es
connectaria amb l’únic reducte on està present,
que a més perilla molt per la presència d’una
carretera al costat, i es mantidria un hàbitat amb
les dimensions adequades. En cas contrari, a curt
termini la cogullada desapareixerà de Can Morral.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Cotoliu Cotoliu ( (Lullula ( Lullula arborea arborea) arborea
) ) Totovía
Totovía
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
amb una població no gaire nombrosa, distribuïda
de manera irregular. A Catalunya trobem dos
subspècies L. a. arborea i L. a. pallida. Migració
parcial per part dels ocells residents, encara que
les poblacions hivernants es veuen reforçades per
ocells de centre Europa. El període migratori
prenupcial es produeix bàsicament al mes de
març i el període postnupcial ocupa els mesos
d’octubre i novembre (Muntaner et al. 1984).
Freqüenta per nidificar ambients sobre tot oberts
amb arbres dispersos, presenten preferència pels
ecotòns, a l’hivern se li veu més associada a
ambients més calorosos i espais més oberts i
erms.
Distribució a Can Morral: migrador i hivernant.
No nidificant. Freqüenta bàsicament la plana
d’inundació del riu, sovint associada a estols
mixtes de passeriformes encara que te una certa
preferència per la zona més propera al bosc.
Possiblement els seus efectius corresponen a
desplaçaments altitudinals d’ocells procedents de
l’estatge muntà.
exemplars
10
8
6
4
2
0
any 2002
any 2003
Població màxima: 6 individus
Població mitja per visita positiva: 4,0 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 33%
Lullula arborea
mes
Fenologia a Can Morral: sembla que la població
de cotoliu present a Can Morral es tracta d’un únic
grup que es comença a observar ja al mes
d’octubre dins del patró fenològic típic de
l’espècie, observant-se els últims exemplars al
mes de gener. El fet de no trobar-se més
endavant pot respondre a moviments d’aquest
estol que sembla que es va movent entre
diferents finques. Al 2003 no es va detectar la
seva presència, la qual cosa pot refermar
l’hipotesi de que les citacions del 2002
corresponien a un mateix grup.
Conservació: sembla que l’espècie experimenta
una certa recuperació (SEO/BirdLife 2002). La
cotoliu depèn molt dels espais oberts associats
amb arbres. Actualment els ecotons presents a
Can Morral compleixen sobradament aquests
requeriments, per tant és essencial el seu
manteniment per la pervivència d’aquesta i
d’altres espècies.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

Oreneta Oreneta vulgar vulgar vulgar ( (Hirundo ( ( Hirundo rustica rustica) rustica rustica)
) Golondrina Golondrina común común
común
Distribució i fenologia a Catalunya: nidificant
estival molt comú i migrador. Hivernant molt
escàs. Ocupa gran varietat d’hàbitats des de el
nivell del mar fins als 1500 metres d’altitud, amb
una certa preferència pels ambients humanitzats
no massificats (pobles, granges). Comencen a
arribar al mes de gener encara que el pas més
nombrós es produeix al mes d’abril. Els ocells de
zones interiors s’observen fins a mitjans d’octubre
i a les zones litorals fins el mes de novembre.
Distribució a Can Morral: migrador i estival no
reproductor. Es pot observar principalment a
l’entorn del riu Llobregat i la seva plana
d’inundació.
Fenologia a Can Morral: l’oreneta la podem
trobar a Can Morral des de la primavera fins a ben
entrada la tardor seguint el patró fenològic
estudiat (Estrada 2002). Durant l’època de
reproducció es segueixen observant exemplars
que fan servir el riu a la recerca d’insectes per
alimentar-se. Com es pot observar hi ha grans
diferències en el nombre d’efectius d’un any a
l’altre. La concentració d’individus al mes de maig
exemplars
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 87 individus
Població mitja per visita positiva: 33 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 58%
Hirundo rustica
MAIG
pot obeir a un desplaçament d’individus nidificants
propers i a un augment en el nombre d’insectes al
voltant del riu.
Nidificació: malgrat trobar-se durant tota l’època
de reproducció, no hem pogut obtenir dades de
cria dins de Can Morral, encara que hi ha llocs
adients com la masia de Can Morral on és
probable que haguessin criat quan estava
ocupada.
En el periode no reproductor obtenim una
densitat de 12,4±4,27 indiv/km2.
Conservació: l’oreneta, malgrat ser una de les
espècies més comunes a l’estiu està patint una
certa regressió en les seves poblacions
(SEO/BirdLife 2002). Aquest descens també s’ha
trobat a la veïna població d’Olesa (Cerdeira 2003).
Entre les causes que ho poden explicar es troba el
despoblament rural, amb descensos de l’espècie
estudiats a Europa de fins el 48%, no només en
quant als efectius, sinó també respecte a la
productivitat de joves volanders (Möller 2001),
l’ús massiu d’insecticides o els problemes per
sequera als seus llocs d’hivernada a l’Àfrica.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JUNY
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Oreneta Oreneta cuablanca cuablanca ( (Delichon ( ( Delichon Delichon urbica urbica) urbica urbica)
) Avión Avión común
común
Distribució i fenologia a Catalunya: nidificant
estival molt comú i migrador a tot el territori. No
hivernant. A l’igual que l’oreneta vulgar, fa servir
construccions humanes per nidificar, però també
h’acostuma a fer en ponts i zones rocoses. Ocupa
gran varietat d’hàbitats des de el nivell del mar
fins als 2500 metres d’altitud (De Lope 2002).
Comencen a arribar a finals del mes de febrer
encara que amb un pas encara feble que
s’incrementa fins el mes de maig. El gruix del pas
postnupcial l’efectua entre els mesos de setembre
i octubre.
Distribució a Can Morral: migrador i estival no
reproductor. Es pot observar principalment a
l’entorn del riu Llobregat i la seva plana
d’inundació.
Fenologia a Can Morral: l’oreneta cuablanca
comença a detectar-se el mes de març amb
efectius que probablement no es queden a la
zona i que migren més al nord. Durant els mesos
d’estiu, tenim el gruix de la població que nidifica a
la zona i les dades de setembre i octubre
corresponen a individus migrants. Les dades a
l’any 2003 són molt més grans encara que més
exemplars
25
20
15
10
5
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 22 individus
Població mitja per visita positiva: 7,1 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 58%
Delichon urbica
MAIG
disperses i això pot obeir a les fluctuacions de les
poblacions als seus llocs d’hivernada o durant la
migració.
Nidificació: l’oreneta cuablanca no nidifica a
l’interior de Can Morral, malgrat que si ho fa al
casc urbà d’Abrera, així com en diferents pobles
de les rodalies. La manca de parets adients per
posar-hi el niu és el principal motiu perquè no ho
facin a la finca.
Conservació: al contrari que en el cas de
l’oreneta vulgar, la cuablanca no es troba
actualment en problemes de conservació i els
seus efectius es mantenen al llarg dels últims
anys. El fet de ser una espècie menys dependent
de l’home per nidificar i adaptar-se bé a la
diferent tipologia dels edificis on fa el niu la fa
mantenir unes poblacions saludables. El principal
problema que es pot trobar als edificis hàbitats és
la destrucció de nius per qüestions higièniques al
deixar el terra ple d’excrements, problema que es
pot solucionar fàcilment mitjançant una campanya
de conservació.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JUNY
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Oreneta Oreneta de de ribera ribera ribera ( (Riparia ( ( Riparia riparia riparia) riparia riparia)
) Avión Avión zapador
zapador
Distribució i fenologia a Catalunya: nidificant
estival i migrador. Molt lligat als ambients riparis,
fa servir els talussos situats al costat dels rius per
construir el seu niu, a llocs de poca altitud sobre
el nivell del mar. Els principals nuclis a Catalunya
es troben a les riberes del Segre i l’Ebre.
Comencen a arribar a la primera quinzena de
març i marxen cap al mes de setembre i octubre.
Distribució a Can Morral: migrador i estival no
reproductor. Es pot observar principalment a
l’entorn del riu Llobregat.
Fenologia a Can Morral: l’oreneta de ribera,
arriba la primera quinzena de març, coincidint
amb la fenologia de l’espècie a Catalunya (Estrada
2002). Durant l’època de reproducció la població
baixa molt i es troben només individus aïllats i a
exemplars
60
50
40
30
20
10
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 51 individus
Població mitja per visita positiva: 15 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 50%
Riparia riparia
MAIG
JUNY
mes
partir de la segona quinzena de Juliol, tornem a
trobar un cert augment de la població, observantse
un màxim a finals de setembre per després
desaparèixer.
Nidificació: malgrat trobar exemplars aïllats
durant el mes de maig, no hi ha cap indici de la
seva reproducció, ni en els talussos del riu ni al
voltant.
Conservació: l’oreneta de ribera depèn
principalment de l’existència de talussos sobre tot
argilosos per establir els seus nius. Degut a
l’escassetat d’aquest tipus d’hàbitat a Can Morral
és molt difícil que s’arribin a establir colònies
d’aquest hirundínid. De fet a tota la província de
Barcelona, no es tenen dades de cria
comprobada.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Piula Piula Piula dels dels dels arbres arbres ( (Anthus ( Anthus trivialis trivialis) trivialis ) Bisbita Bisbita arbóreo
arbóreo
Distribució i fenologia a Catalunya: nidificant
estival a les zones muntanyenques i humides tant
als Pirineus com als Prepirineus. Migrador comú a
tot el territori. No hivernant. Ocupa els pisos
bioclimàtics eurosiberià i supramediterrà. Escull
favorablement els boscos poc densos i les
formacions arbustives. Els primers migrants es
detecten al mes d’abril i el pas acaba a primers de
maig. A la tardor, comencen la migració a
principis de setembre fins al mes de novembre.
Distribució a Can Morral: migrador accidental.
Se’l pot observar a la zona de transició entre el
bosc i els camps de conreu.
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva: 1 individu
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 4%
Anthus trivialis
mes
Fenologia a Can Morral: una única citació
d’aquesta espècie al mes de setembre de 2002,
dins del seu patró fenològic.
Conservació: la piula dels arbres, possiblement
és més present a la migració del que aquestes
dades poden donar a entendre. El riu Llobregat
pot actuar com a corredor per aquells ocells que
provenen del tram superior del riu, on a prop del
seu naixement hi ha nuclis reproductors. Sembla
ser que en algun dels seus llocs de nidificació més
abundants, com es el cas d’Astúries, l’espècie està
patint una certa regressió (Noval 2000), la qual
cosa a la llarga produiria també una baixada en el
nombre d’efectius migrants.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

Titella Titella ( (Anthus ( Anthus pratensis
pratensis) pratensis
pratensis)
) Bisbita Bisbita común común
común
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador
i hivernant molt comú per tot el territori, encara
que més escàs a les zones de muntanya. Ocupa
principalment les zones de plana i els prats
humits, encara que també fa servir els cultius
sense arbres. És més comú als pisos
mesomediterrani i termomediterrani Els primers
migrants es detecten al mes d’abril i el pas acaba
a primers de maig. A la tardor, comencen la
migració a principis de setembre, passen l’hivern
aquí part dels efectius i la migració prenupcial es
produeix des de mitjans de febrer fins a principis
de maig, amb el pas màxim al mes de març
(Telleria et al. 1999).
Distribució a Can Morral: migrador i hivernant.
S’observa bàsicament a la plana d’inundació del
riu i als fruiters al voltant de Can Morral.
Fenologia a Can Morral: la fenologia de la
titella és la típica de tota espècie hivernant a Can
Morral. A la tardor els primers exemplars arriben
la 1ª quinzena d’octubre, on s’observa un
exemplars
20
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 32 individus
Població mitja per visita positiva: 12,4 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 50%
Anthus pratensis
MAIG
JUNY
mes
augment d’individus durant aquest mes i el
novembre, per a continuació estabilitzar-se.
L’augment d’efectius al mes de desembre, pot
coincidir amb una forta baixada de temperatures
que va fer que els ocells de llocs més freds es
desplacessin cap a la vora del riu.
En el periode no reproductor obtenim una
densitat de 20,74±5,64 indiv/km2.
Conservació: la titella depen extremadament del
manteniment d’una certa cobertura de vegetació
caracteritzada per espais oberts i sense massa
alçada. En aquest sentit, la plana d’inundació del
riu reuneix les característiques adients sempre i
quan es mantingui aquesta cobertura. Mantenint
un cert grau de pastura en aquest indret, es pot
assegurar la presència de la titella a Can Morral.
El canvi en la configuració del terreny pot afectar
la presència quantitativa de les poblacions com
s’ha demostrat en diverses zones de la península
ibèrica (Santos et al. 1990) i a d’altres països
(Atkinson et al. 2002).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Grasset Grasset de de muntanya muntanya ( (Anthus ( ( Anthus Anthus spinoletta
spinoletta)
spinoletta
spinoletta
Bisbita Bisbita alpino
alpino
Distribució i fenologia a Catalunya: estival
nidificant a l’alta muntanya. Migrador regular.
Hivernant regular a les zones humides tant
interiors com litorals. Ocupa principalment els
prats d’alta muntanya, circs glacials i zones amb
el sòl molt humit (Muntaner et al. 1983) però
sempre a gran, alçada almenys a Catalunya. Els
exemplars migrants comencen a veure’s al mes
d’octubre, posteriorment ocupen els seus llocs
d’hivernada i després comencen a retornar als
seus llocs de cria fins a finals del mes d’abril. Els
ocells de Catalunya no acostumen a fer grans
migracions sinó que es queden a la mateixa
península (Cramp & Simons 1977-1994).
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
Població màxima: 2 individus
Població mitja per visita positiva: 2 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 4%
Anthus spinoletta
mes
Distribució a Can Morral: hivernant. S’observa
bàsicament a la plana d’inundació del riu.
Fenologia a Can Morral: el fet de trobar una
cita només al mes de febrer, en període
d’hivernada, respon a moviments entre diferents
llocs d’hivernada que acostuma a realitzar aquesta
espècie (Telleria et al. 1999).
Conservació: el cas del grasset de muntanya és
molt semblant al de la titella, necessita sòls amb
poca alçada de vegetació, sense arbres i amb una
certa humitat. No té cap mena d’amenaça i la
població a Can Morral no es significativa.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

Cuereta Cuereta torrentera torrentera ( (Motacilla ( ( Motacilla cinerea cinerea) cinerea
Lavandera Lavandera cascadeña
cascadeña
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
nidificant a bona part de Catalunya. Migrador
regular. Hivernant regular a les zones humides
tant interiors com litorals. La migració prenupcial
comença a mitjans de març fins a principis d’abril.
La migració postnupcial comença a principis de
setembre i s’estén fins el mes de novembre. Els
ocells de Catalunya són residents, si bé es poden
donar petits desplaçaments altitudinals.
Distribució a Can Morral: migradora i
hivernant. S’observa a les pedres del riu i illetes
de grava.
Fenologia a Can Morral: la trobem als passos
migratoris i a l’hivern. La dada de juny de 2003 és
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva: 1 individu
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 42%
Motacilla cinerea
MAIG
JUNY
mes
especialment estranya i podria correspondre a
algun nidificant proper en dispersió.
Conservació: la cuereta torrentera demana rius
ràpids i nets o bé canals on l’aigua corri, i pot ser
per això, les condicions que ofereix el riu
Llobregat i la riera de Can Morral, no compleixen
els requisits ecològics de l’espècie. En aquest
sentit, la millora progressiva de la qualitat del riu
pot afavorir la seva presència, com ja està
passant a llocs propers com Olesa. De totes
maneres, hi ha autors (Vickery 1991; Santamarina
1995) que no pensen això segons han demostrat
a rius d’Escòcia i Galícia.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Cuereta Cuereta blanca blanca ( (Motacilla ( ( Motacilla alba alba) alba alba)
) Lavandera Lavandera Lavandera blanca
blanca
Distribució i fenologia a Catalunya: la subspècie
present a Catalunya és la nominal Motacilla alba alba.
És un resident nidificant comú excepte al Delta de
l’Ebre. Migrador i hivernant molt comú. El seu hàbitat
més escollit per nidificar són les vores dels rius sobre
tot si tenen una certa cobertura de vegetació, encara
que pot fer servir molt tipus d’hàbitats, fins i tot
parcs i jardins. A l’hivern augmenta molt els seus
efectius amb exemplars procedents de tota Europa,
que arriben al mes d’octubre i s’estan a Catalunya
fins el mes de març (Muntaner et al. 1984).
Distribució a Can Morral: resident comú.
Nidificant en petit nombre, migrador i hivernant.
Habita bàsicament a les illetes del riu, la plana
d’inundació i qualsevol espai obert sense massa
vegetació. No s’ha observat concentració d’individus
en dormidors a l’hivern com passa a d’altres zones
(López et al. 2003).
Fenologia a can Morral: la cuereta blanca es pot
trobar gairebé durant tot l’any, amb màxims en els
mesos de migració, principalment a la postnupcial. La
manca de dades al mes de juny de 2002, pot deure’s
a un menor moviment d’ocells degut a l’incubació
dels ous o a una certa dispersió després de la
primera posta. Els ocells hivernants corresponen a la
subspècie M.a. alba que és la que efectua la migració
pel mediterrani. Les línies de tendències del gràfic
ens demostren que l’augment d’individus al 2003 es
va avançar respecte a 2002. Al mes d’agost no
s’obtenen dades possiblement degut a les altes
temperatures.
Nidificació: hi ha 2 parelles segures més un altre
de possible trobades a les zones de grava del riu a
exemplars
25
20
15
10
5
0
Població màxima: 22 individus
Població mitja per visita positiva : 7,1 individus
Població nidificant: 2-3 parelles
% presència espècie: 92 %
Motacilla alba
any 2002 any 2003 mes
Polinómica (any 2002) Polinómica (any 2003)
prop de petits forats de terra que fan servir com a
niu. Es detecten bàsicament per comportament molt
territorial. Durant l’època de reproducció es troben
també a d’altres llocs com la riera e la Magarola, però
degut a que parcialment queda fora de l’àmbit
d’aquest estudi, no es pot confirmar la seva
nidificació. La densitat de nidificant correspon a
aquella observada a les zones de clima
mesomediterrani (Telleria et al. 1999), sent de
menys d’una parella per 10 ha.
En el periode no reproductor obtenim una
densitat de 16,45±5,05 indiv/km2.
Conservació: la cuereta blanca no pateix
actualment risc a les seves poblacions a Can Morral,
malgrat que s’observa a nivell general un petit
retrocés a les seves poblacions del voltant del 5%
(SEO/BirdLife 2001). També s’ha de ressenyar que
un dels llocs on es podien observar més exemplars,
al voltant de l’estació, va desaparèixer un cop van
començar les obres de l’urbanització propera a Can
Morral.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

Cargolet Cargolet ( (Troglodytes ( Troglodytes troglodytes
troglodytes) troglodytes
troglodytes)
) Chochín
Chochín
Distribució i fenologia a Catalunya: la subspècie
present a Catalunya és Troglodytes troglodytes
kabylorum. Nidificant resident comú al sud dels
Pirineus on és substituït per T.t. troglodytes.
Migrador i hivernant principalment a les zones
litorals. Habita a tot tipus d’hàbitats amb una certa
cobertura de vegetació arbustiva encara que en certs
lloc pot habitar a boscos densos i formacions
arbrades diverses, sempre i quan hi hagi present una
bona massa de sotabosc. A l’hivern augmenta la
varietat d’hàbitats on es pot trobar, arribant a trobarse
a aiguamolls. Hi ha una certa migració i hivernada
d’exemplars procedents d’altres llocs d’Europa que es
produeix des de el mes d’octubre fins al mes de
març.
Distribució a Can Morral: resident escàs.
Nidificant en petit nombre, migrador i hivernant.
Habita bàsicament als marges del bosc amb una
bona cobertura d’esbarzers, a les zones més
properes a la masia de Can Morral i l’ermita de Sant
Hilari. Els efectius augmenten a la tardor i l’hivern
amb individus tant d’Europa com de les zones més
fredes de Catalunya.
Fenologia a Can Morral: malgrat que no s’ha
detectat durant tot l’any, el caràcter resident de
l’espècie ve donat per la seva presència, encara que
irregular degut a la baixa densitat d’individus a Can
Morral, en diferents mesos independentment de la
seva fenologia. Al setembre s’observa un augment en
el nombre d’exemplars degut a la migració, el qual es
manté i fins i tot augmenta al mes de desembre,
possiblement degut a la baixada més pronunciada de
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
Població màxima: 5 individus
Població mitja per visita positiva : 2,0 individus
Població nidificant: 2 parelles
% presència espècie: 66 %
Troglodytes troglodytes
ABRIL
MAIG
JUNY
mes
les temperatures que provoca un desplaçament
d’ocells des de llocs més freds fins a la vora del riu.
Nidificació: hi ha 2 parelles segures trobades als
llocs amb més densitat d’esbarzers. Malgrat tenir
poques dades d’aquesta espècie en època de
reproducció, els indicis de nidificació han sigut prou
clars amb comportament de distracció. La densitat de
nidificants és molt baixa comparada amb altres zones
semblants sent de menys d’una parella per 10 ha.
Conservació: el cargolet a Can Morral depèn molt
dels esbarzers com a lloc de nidificació i refugi.
Aquest tipus de sotabosc actualment es troba molt
ben representat a Can Morral i entorn, però una mala
gestió silvícola podria afectar a la presència de
l’espècie ja prou escassa. En aquest sentit s’ha d’anar
amb molta cura a l’hora d’obrir tallafocs i camins al
voltant del bosc ja que pot afectar-li negativament. A
d’altres llocs s’ha trobat que les repoblacions
forestals, si no es fan mantenint el sotabosc, podrien
afectar molt (Carrascal & Tellería 1990).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Pardal Pardal Pardal de de bardissa bardissa ( (Prunella ( ( Prunella modularis
modularis)
modularis
Acentor Acentor común
común
Distribució i fenologia a Catalunya: a
Catalunya trobem dos subspècies P.m. modularis
que és migrador i hivernant i P.m. mabotti que és
resident a la Catalunya humida i nidificant al
Pirineu. A l’època de nidificació el seu hàbitat són
els matolls, bardisses i sotabosc en general,
mentre que els exemplars hivernants fan servir
qualsevol tipus d’hàbitat des de jardins a
maresmes, amb una cobertura de vegetació
adient. Els exemplars migradors comencen a
detectar-se al mes de setembre, amb un pas
màxim a l’octubre i estan als seus llocs
d’hivernada fins al mes de març (Telleria et al.
1999).
Distribució a Can Morral: migrador. Habita
bàsicament les vores del bosc. No es té
constància d’exemplars hivernants.
Fenologia a Can Morral: el 2002 trobem
l’espècie just durant els dos passos migratoris.
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva: 1 individu
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 25%
Prunella modularis
MAIG
JUNY
Aquestes dues citacions corresponen a ocells
europeus pertanyents a la subspècie nominal. La
citació del mes d’agost de 2003 és molt més
estranya i l’única explicació possible és que es
tracti d’un individu en migració molt temprana.
Conservació: el pardal de bardissa no és un
ocells amb problemes de conservació ja que li va
bé qualsevol matoll per poder refugiar-se i
alimentar-se degut a la gran quantitat d’hàbitats
que fa servir durant els passos migratoris i a
l’hivern. Si que s’ha trobat però, que un augment
a la superfície cultivada pot anar en detriment de
la presència de l’espècie (Robinson et al. 2001),
per la qual cosa s’ha d’anar en compte a l’hora
d’augmentar aquest tipus de superfície. Com a
mesura compensatòria, es podria millorar la gestió
a les zones properes al bosc, al riu Llobregat i
rieres (Gregory & Baillie 1998).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Pit-roig (Erithacus rubecula) Petirrojo
Distribució i fenologia a Catalunya: estival
nidificant a la Catalunya humida i als ambients
muntans. També nidifica a les valls més humides de
l’àrea d’influència mediterrània. Migrador i hivernant
molt comú arreu del territori. És un ocell típicament
forestal i habita als nivells inferiors on s’alterna el
sotabosc amb àrees esclarissades. A l’hivern se’l pot
trobar gairebé a qualsevol ambient amb arbres i
arbustos i fins i tot a parcs i jardins urbans. Els ocells
que provenen del nord i centre d’Europa arriben als
mesos de setembre i octubre i marxen cap al seus
llocs de nidificació entre mitjans de febrer i abril. S’ha
observat un augment de les zones de nidificació, que
s’han anat estenent els últims anys (Purroy 2003;
SEO/BirdLife 2002).
Distribució a Can Morral: nidificant en petit
nombre. Hivernant i migrador. Per nidificar fa servir
el bosc principalment en zones mixtes de rouredes i
coníferes. Se l’hi pot trobar a tota la franja de bosc
on agafa bones densitats als mesos d’hivern.
Fenologia a Can Morral: a Can Morral podem
trobar el pit-roig pràcticament tot l’any. La manca de
dades només a alguna de les visites efectuades,
poden obeir a períodes en els que baixa l’intensitat
de cant degut a estar en període d’alimentació de
polls o a un comportament discret després de la
reproducció. S’observa que els passos migratoris més
marcats a Can Morral son als mesos d’octubre i
novembre en quant al pas postnupcial. En quant els
primers mesos de 2003, sobta molt la baixada
d’individus sense cap causa aparent aspecte que
s’haurà d’anar comprovant al llarg dels anys. Malgrat
que no disposem de dades d’anellament d’aquesta
espècie a Can Morral, si que tenim algunes
efectuades a Sant Feliu de Llobregat o Molins de Rei
que ens poden donar una idea d’on venen i on van
els ocells que passen per Abrera.
Població màxima: 15 individus
Població mitja per visita positiva : 6,3 individus
Població nidificant: 2-3 parelles
% presència espècie: 92 %
Així tenim que a l’octubre de 1997 es va
anellar un ocell que es va recuperar al Marroc al febrer
de 1999 o un ocell que es va anellar el setembre de
1996 a Suïssa i es va recuperar a Molins de Rei
l’octubre d’aquell mateix any; dades molt semblants a
un exemplar anellat al mes de setembre de 1993 a
Finlàndia i recuperat un mes després a Sant Feliu
(Aymí & Tomás 1998 i 2001). De fet els ocells que es
recuperen al llevant espanyol majoritàriament
provenen de Finlàndia, Suècia, antiga Txecoslovàquia i
Repúbliques Bàltiques (Bueno 2000).
Nidificació: s’han pogut detectar 2 parelles amb
nidificació segura i un altre de probable. Durant tota
l’època de nidificació es tenen contactes amb 3
parelles, però la que es troba més a prop de la masia
només es detecta dos cops i a més molt allunyada en
el temps la qual cosa ens indica que si bé no la podem
descartar com a nidificant, tampoc hem arribat a
confirmar-ho malgrat tenir un comportament territorial
en aquest indret. La densitat de nidificants la podem
considerar del voltant de 4,3 parelles/10 ha,
bàsicament a rouredes, bastant per sota de les
densitats als llocs on és més abundant l’espècie, que
poden assolir densitats de 22,22 ocells/10 ha (Purroy
2003). Tot i així, hem de tenir en compte que al pis
bioclimàtic mesomediterrani les densitats no arriben
als 5 ocells/10 hectàrees, el que vol dir que Can Morral
es troba dins dels patrons de densitats normals.
En el periode no reproductor obtenim una
densitat de 11,55±2,6 indiv/km2.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

Conservació: el pit-roig no té actualment problemes
de conservació i fins i tot està experimentant un cert
augment als seus efectius, principalment degut a
l’augment de la massa forestal i el sotabosc associat.
En principi, mantenint la cobertura vegetal actual es
pot assegurar la presència i fins i tot augment de les
exemplars
20
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Erithacus rubecula
MAIG
mes
any 2002
Polinómica (any 2002)
any 2003
Polinómica (any 2003)
poblacions de l’espècie, que a l’hivern i als passos
migratoris assoleix densitats força importants com els
25 ocells/10 ha, enregistrats al mes de febrer de 2002,
o els 13,8 ocells/10 ha del mes de desembre, molt per
sobre dels 6 ocells/10 ha que dona la bibliografia en
aquest ambients a l’hivern (Telleria et al. 1999).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JUNY
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Rossinyol (Luscinia megarhynchos) Ruiseñor común
Distribució i fenologia a Catalunya: estival
nidificant a tot el país, absent només de les grans
altituds del Pirineu i a zones desforestada com el
Delta de l’Ebre o alguns punts dels secans de
Lleida. En migració és comú, principalment a les
zones més baixes. El seu hàbitat preferent són les
zones amb vegetació abundosa, boscos mixtes
amb sotabosc, vegetació de ribera, bardisses amb
esbarzers, etc. Principalment a llocs frescos amb
un cert grau d’humitat. Els primers exemplars
acostumen a arribar a finals de març i la migració
postnupcial comença a finals del mes d’agost i
s’estén durant el mes de setembre. Segons els
resultats del programa SACRE (SEO/BirdLife 2002)
el rossinyol apareix com la 4ª espècie més
distribuïda a Catalunya.
Distribució a Can Morral: estival i nidificant
abundant. Per nidificar fa servir les zones amb
vegetació més abundosa així com les illetes del riu
i les pollancredes amb cobertura vegetal als
voltants. Pràcticament es absent a la plana
d’inundació del riu així com a la zona de fruiters i
horts.
Fenologia a Can Morral: a l’any 2002 es
registren les primeres dades de rossinyol força
tard, a la tercera setmana del mes d’abril, si
comparem amb les dades que s’obtenen
generalment a Catalunya, mentre que al 2003 la
primera citació va ser de la segona setmana
d’abril. Posteriorment, al mes de maig s’assoleix el
màxim d’ocells que coincideix plenament amb el
moment més àlgid de reproducció. A partir del mes
de juliol es fa menys present, principalment degut
a la finalització del període reproductor estricte i la
última dada la tenim al mes de setembre. En el cas
del rossinyol és difícil que hagi confusió en les
dades i que s’hagin comptabilitzat ocells movent-se
a diferents territoris donat que el 90% del temps el
passen dins del territori de cant (Naguib et al.
2001).
Població màxima: 22 individus
Població mitja per visita positiva : 5,9 individus
Població nidificant: 22-31 parelles
% presència espècie: 42 %
El fet d’haver detectat tantes parelles es
deu també a la fàcil detectabilitat de l’espècie,
principalment a l’inici del període reproductor on el
rossinyol canta no només durant tot el dia sinó
també a la nit, comportament extrem que deixa un
cop començada la reproducció quan només canta
amb més intensitat al vespre i a la sortida del sol
(Thomas. 2002). Al 2003 observem que si bé la
tendència és molt semblant, el nombre d’efectius
baixa considerablement, potser degut a les altes
temperatures assolides aquest estiu.
Nidificació: després del pardal comú, el rossinyol
es l’espècie nidificant més abundant a Can Morral,
degut bàsicament a que compta amb tots els
factors necessaris per establir-se com a nidificant:
força sotabosc, coberta molt important
d’esbarzers, vegetació de ribera, cursos fluvials,
etc. Si tenim en compte que l’hàbitat propici a la
zona d’estudi és d’unes 22 hectàrees obtenim unes
dades aproximades de 14,1 parelles/10 ha el que
suposa unes de les densitats més grans a tot
l’Estat (Infante 2003; Telleria et al. 1999). La
major part de la població nidificant la trobem als
esbarzers del límit del bosc, on la cobertura
vegetal i l’aliment son molt adients.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

Conservació: el rossinyol té actualment unes
condicions òptimes a Can Morral, tant d’habitat de
nidificació com d’alimentació per la qual cosa no es
preveu que pugui patir a curt termini cap tipus de
problema de conservació. A nivell general el seus
principals problemes venen donats per les
exemplars
18
15
12
9
6
3
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
Luscinia megarhynchos
ABRIL
MAIG
JUNY
repoblacions forestals amb monocultius de
coníferes i l’eliminació de vegetació de ribera, així
com les tasques de neteja del sotabosc fetes sense
cura. Per tant aquestes pràctiques s’han de poder
controlar en la mesura del que sigui possible.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Cotxa fumada (Phoenicurus ochuros) Colirrojo tizón
Distribució i fenologia a Catalunya: estival
nidificant a les zones d’alta muntanya dels
Pirineus i Pre-Pirineus d’on migra en arribar
l’hivern; resident comú a la resta del territori on
trobi ambients adequats. Migrador i hivernant
comú, especialment a la terra baixa. A Catalunya
podem observar la subespècie P.o. gibraltariensis.
Prefereix els ambients secs i defuig les àrees més
humides o les zones molt boscoses.
Distribució a Can Morral: hivernant. Habita
principalment la plana d’inundació i les rodalies de
la masia de Can Morral.
Fenologia a Can Morral: l’espècie es comença a
detectar al novembre i fins al març coincidint
plenament amb el patró migrador de l’espècie
(Copete 2000). La gran variació en el nombre
d’individus pot obeir clarament a les baixes
exemplars
30
25
20
15
10
5
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
Població màxima: 28 individus
Població mitja per visita positiva : 11,1 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 42%
Phoenicurus ochuros
ABRIL
MAIG
temperatures assolides a finals de 2001 i principis
de 2002, que va fer desplaçar-se individus de
contrades més fredes en busca de llocs no gelats
per poder alimentar-se. S’ha de tenir en compte
que la cotxa fumada és un ocell migrador de
llarga distància com demostra el fet de que de les
563 recuperacions efectuades fins a 2002, la mitja
de distància recorreguda és de 1186 km (Pinilla et
al. 2003).
En el periode no reproductor obtenim una
densitat de 29,41±7,92 indiv/km2.
Conservació: les poblacions espanyoles tenen
un bon grau de conservació tot i que la destrucció
d’edificis vells on pot criar o la captura il∙legal pot
provocar problemes a les poblacions locals (Cano
2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JUNY
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
Colirrojo real
Distribució i fenologia a Catalunya: estival
nidificant molt rar i localitzat. Migrador comú
arreu del territori essent el pas prenupcial al
voltant de l’abril i el postnupcial cap a finals
d’agost i setembre. Hivernant excepcional. La
subespècie que podem observar a Catalunya és
P.p.phoenicurus.
Distribució a Can Morral: migrador accidental.
Fenologia a Can Morral: només hi ha una
observació de l’espècie a la finca al mes d’abril de
2002, coincidint amb la època de migració
prenupcial (Martínez-Vilalta 2002).
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva : 1 individu
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 8%
Phoenicurus phoenicurus
ABRIL
MAIG
JUNY
Conservació: en el Libro Rojo l’espècie està
catalogada com a Vulnerable (VU) tot i que els
seus majors problemes de conservació
possiblement siguin en els quarters d’hivernada
(abús de plaguicides i sequeres) ja que en les
darreres èpoques a Europa ha sofert una forta
regressió tot i que actualment sembla que s’ha
estabilitzat. A Espanya cal conservar els boscos
madurs on pugui trobar forats per criar (Prieta
2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Bitxac rogenc (Saxicola rubetra) Tarabilla norteña
Distribució i fenologia a Catalunya: nidificant
al Pirineu i Pre-Pirineu. Migrador arreu del país i i
hivernant accidental. La migració prenupcial té
lloc entre l’abril i el maig, mentre que la
postnupcial en els mesos de setembre i octubre.
Distribució a Can Morral: migrador accidental.
Fenologia a Can Morral: trobem una sola cita
de l’espècie a la finca, en el mes de setembre, fet
que coincideix plenament amb l’època de pas al
nostre territori.
exemplars
5
4
3
2
1
0
Any 2003
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva : 1 individu
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 8 %
Conservació: a nivell europeu sembla que hi va
haver un descens de la població entre els anys
1970 i 1990 però a la península no hi ha
informació de problemes de conservació (Illera
2003).
Saxicola rubetra
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
mes

Bitxac comú (Saxicola torquata) Tarabilla común
Distribució i fenologia a Catalunya: la
subespècie S.t.rubicola és resident nidificant
distribuït per tot el territori tot i que no es troba a
les zones de major altitud; migrador i hivernant
comú en tots els ambients, especialment a la terra
baixa. La subespècie S.t.hibernans és migradora i
hivernant tot i que se’n desconeix la seva
abundància i distribució. L’espècie es troba
sobretot a àrees obertes amb matolls, herbassars
amb arbustos dispersos o clarianes de bosc. Els
hivernants apareixen a casa nostra cap a l’octubre
i se’n van cap al febrer-març.
Distribució a Can Morral: resident i nidificant
amb la presència d’exemplars hivernants. Les
dues parelles reproductores es troben en les
zones de cultius de fruiters de la finca.
Fenologia a Can Morral: La situació fenològica
del bitxac ha sigut molt diferent en els dos anys
d’estudi realitzats fins ara; així tenim que al 2002
trobem l’espècie present a la finca durant tot
l’any, encara que de manera irregular, fins i tot la
donem com a nidificant. Pel contrari, al 2003
només tenim unes poques dades hivernals fins i
tot amb molts menys individus. És difícil de
diferenciar els individus residents dels hivernants
en els llocs on l’espècie hi és present tot l’any
però el nombre d’individus detectats a la finca a
l’hivern fa pensar que també acull individus
hivernants provinents d’Europa ja que es tracta
d’un ocell migrador de mitja distància (Pinilla et
al, 2003)
Nidificació: les densitats majors detectades a
Espanya es troben en zones de farigola, camps en
exemplars
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
Població màxima: 6 individus
Població mitja per visita positiva : 2’4 individus
Població nidificant: 2 parelles
% presència espècie: 75%
Saxicola torquata
mes
mosaic i bruguerars amb una mitja de densitats
màximes de 6’49 aus/10ha (Illera 2003). A la
finca trobem dues parelles nidificants en la zona
de conreus i per tant considerant la superfície que
aquests ocupen tindríem una densitat de 1’64
aus/10ha, que si tenim en compte la seva
preferència per hàbitats oberts amb matolls
podríem dir que a la finca n’hi trobem poques,
potser en part degut a la falta de més zones de
matollar. En el periode no reproductor obtenim
una densitat de 4,16±1,33 indiv/km2.
Conservació: diverses poblacions europees han
sofert importants davallades, de fins al 50%
sembla que degudes a la intensificació de
l’agricultura i conseqüent homogeneització del
paisatge, tot i que sembla que a Espanya l’espècie
encara no ha sofert aquest problema de forma
tant intensa (Illera 2003). Sembla ser que al 2003
hauria desaparegut com a nidificant, pot ser
degut a alguns treballs que s’han desenvolupat a
la zona dels horts i que haurien afectat plenament
a una de les parelles nidificants.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

Còlit gris (Oenanthe oenanthe) Collalba gris
Distribució i fenologia a Catalunya: la
subespècie O.o.libanotica és estival nidificant a
Catalunya, sobretot en ambients de muntanya
(tot i que té nuclis regulars a la plana) i migradora
comú arreu del territori. La subespècie
O.o.oenanthe, en canvi, només cria a la Catalunya
Nord i aquí la trobem només com a migrador
comú.
Distribució a Can Morral: migrador.
exemplars
5
4
3
2
1
0
Any 2003
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva : 1 individu
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 8 %
Oenanthe oenanthe
mes
Fenologia a Can Morral: espècie detectada
únicament en la visitea del mes de setembre; per
tant l’observació pot coincidir perfectament amb
el pas de migradors de tardor.
Conservació: els problemes principals que
s’apunten com a les possibles causes del declivi
de les poblacions a Europa occidental són
l’increment de la massa forestal o el cultiu
d’antigues zones naturals, fet que es tradueix en
una pèrdua de l’hàbitat de cria (Baltà 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

Merla (Turdus merula) Mirlo común
Distribució i fenologia a Catalunya: resident i
nidificant comú arreu del territori. Migrador i
hivernant regular. Als individus residents a casa
nostra se’ls afegeixen d’altres vinguts d’Europa
per hivernar a terres més càlides. El seu hàbitat
és molt variat i és comuna a boscos caducifolis i
de coníferes amb sotabosc, horts i fruiters,
vegetació de ribera, llindars de camps amb arbres
o parcs i jardins (Muntaner et al. 1983). A
Catalunya trobem la subespècie T.m.merula.
Distribució a Can Morral: resident, nidificant i
migrador. A la finca les tres parelles segures que
hi nidifiquen ho fan dues al bosc i una a la zona
de fruiters propera.
Fenologia a Can Morral: l’espècie està present
a la finca durant tot l’any en nombre més o menys
constant, tot i que s’observa un màxim diferenciat
cap al febrer. L’augment d’individus detectats al
febrer podrien ser deguts al retorn dels hivernants
cap als quarters de cria. El fet que a la resta de
mesos hivernals no siguin detectats a la finca
voldria dir que l’espècie no hiverna a la finca i que
els hivernants van cap a altres localitats, com
demostra el fet de que a l’octubre de 2003
s’observa un augment d’individus. La població en
els dos anys estudiats fins ara és molt semblant,
la qual cosa indica que aquesta espècie no ha
sofert cap problema de conservació o climatològic
(com les temperatures baixes de l’hivern de 2001-
2002) que haguessin pogut afectar la seva
productivitat.
exemplars
12
10
8
6
4
2
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 11 individus
Població mitja per visita positiva : 3,9 individus
Població nidificant: 3-5 parelles
% presència espècie: 100%
Nidificació: les seves densitats a nivell
peninsular poden variar molt en funció de
l’hàbitat, des de 0’1 aus/10ha en matollars
mediterranis a 30’7 aus/10ha en tarongers; la
mitjana de les densitats màximes és de 19’59
aus/10ha (Aparicio 2003). A la finca tenim un
màxim de 5 parelles, que si tenim en compte la
zona de bosc (tot i que alguna parella es trobaria
fora dels límits d’aquest), ens donaria una
densitat de 13’8 aus/10ha.
En el periode no reproductor obtenim una
densitat de 2,79±0,81 indiv/km2.
Conservació: el programa SACRE sembla
reflexar una tendència general positiva, tot i que
el fet que sigui una espècie cinegètica en algunes
comunitats, s’ha relacionat amb la baixa densitat
d’aquelles zones (Aparicio 2003).
Turdus merula
MAIG
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JUNY
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Tord comú (Turdus philomenos) Zorzal común
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
nidificant distribuït de forma regular, tot i que no
molt nombrós, a la Catalunya humida i Pirineu i
Pre-Pirineu i més irregular a la resta de Catalunya.
Migrador i hivernant regular i molt comú arreu del
territori. L’arribada dels hivernants sol ser a partir
de mitjans de setembre mentre que els darrers
exemplars solen marxar com a molt tard a finals
d’abril (Martínez-Vilalta 2001). La subespècie
T.p.philomenos és la més abundant a casa nostra
mentre que la forma T.p.clarkei és un migrador
hivernant regular però escàs arreu del territori.
Distribució a Can Morral: hivernant. Es mou
per tota mena d’ambients, amb predilecció pels
marges del bosc i la zona de contacte amb la
plana d’inundació del riu.
exemplars
35
30
25
20
15
10
5
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 32 individus
Població mitja per visita positiva : 6,6 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 67%
Turdus philomelos
MAIG
Fenologia a Can Morral: a partir de setembre
es comencen a veure individus a la finca amb
regularitat, i els efectius es mantenen fins el mes
de febrer que comencen a tornar cap els seus
llocs de nidificació. El nombre tan elevat
d’exemplars dels mesos de gener i febrer de
2002, al igual que amb d’altres espècies,
segurament corresponen a individus desplaçats
d’altres contrades pel fred del mes de desembre i
gener i que ja es van quedar a hivernar a la zona.
La citació del mes de juliol possiblement
correspongui d’un individu desplaçat d’alguna
zona propera en dispersió post-nupcial o bé d’un
jove.
En el periode no reproductor obtenim una
densitat de 9,36±3,86 indiv/km2.
Conservació: és una espècie forestal poc
exigent, fet que li permet ocupar diferents
hàbitats, podria tenir com a amenaça principal la
caça, que malgrat que incidiria sobretot a la
població hivernant, també es podrien veure
afectades les poblacions nadiues (Vázquez 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JUNY
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Tord ala-roig (Turdus iliacus) Zorzal alirojo
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador
i hivernant regular més comú a la Catalunya
humida i més escàs com més al sud. La seva
presència pot variar bastant en funció dels anys.
A casa nostra l’espècie passa cap a les àrees
d’hivernada cap a mitjans d’octubre i en la
migració prenupcial les abandona entre febrer i
març (Martínez-Vilalta 2002). La subespècie que
es pot observar a Catalunya és T.i.iliacus.
Distribució a Can Morral: migrador.
Fenologia a Can Morral: l’observació de
l’espècie a la finca coincideix amb el patró
migrador habitual de l’espècie. De totes maneres
s’ha de tenir molt en compte que es tracta d’una
espècie molt irruptiva i per tant la seva aparició
depèn molt de la climatologia al nord d’Europa.
exemplars
5
4
3
2
1
0
GENER
any 2002
any 2003
FEBRER
MARÇ
ABRIL
MAIG
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva : 1 individu
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 8%
Turdus iliacus
JUNY
mes
Els hiverns molt freds a Europa provoquen un
augment de la població, com s’ha observat a
principis de 2004 (dades provisionals). Per
exemple, mentre que a l’any 2001 es van anellar
a tota Espanya 72 ocells, mentre que al 2002
només es van anellar 43 exemplars (Manzaneque
et al. 2002; Pinilla et al. 2003).
Conservació: en zones de cultiu d’oliveres s’ha
constatat que en els individus hivernants el 85%
de la dieta és d’origen vegetal, bàsicament olives
que queden a terra després de la collita (per la
qual cosa les pèrdues econòmiques pel sector
serien pràcticament nuls), mentre que la fracció
animal de la dieta bàsicament són coleòpters
(Soler et al. 1988).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Griva (Turdus viscivorus) Zorzal charlo
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
nidificant en bona part del territori des del nivell
del mar fins a les zones subalpines, on pot ser
localment molt abundant. Migrador i hivernant
regular. Habitualment els exemplars arriben a les
nostres terres des de finals de setembre fins a
l’octubre i solen marxar de nou al febrer i març
(Copete 2000). A Catalunya trobem la subespècie
T.v.viscivorus.
Distribució a Can Morral: hivernant. Ocupa els
mateixos hàbitats dels altres tords.
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 4 individus
Població mitja per visita positiva : 2’5 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 25%
Turdus viscivorus
MAIG
JUNY
mes
Fenologia a Can Morral: els individus observats
a la finca s’ajusten al patró migrador, tot i que
l’arribada a la tardor es produeix més tard de
l’habitual, fet que podria ser degut a les
condicions climatològiques benignes als quarters
de cria, com sovint passa i que pot condicionar
l’arribada d’individus. El fet de no observar-se
durant el 2003, coincideix amb el baix nombre
d’altres espècies de tords detectades aquest any i
que hem explicat per temes climatològics.
Conservació: al tractar-se d’una espècie
cinegètica la seva principal amenaça a la
península sigui la sobrecaça, tot i que la pressió
sobre l’espècie seria diferent en funció de les
zones (Aparicio 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Rossinyol bord (Cettia cetti) Ruiseñor bastardo
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
nidificant comú excepte les àrees més
muntanyenques i les zones més àrides. Migrador
hivernant comú, especialment a les zones litorals.
L’hàbitat preferent per a la cria són els ambients
de ribera, als marges dels corrents d’aigua o
canyars inundats (Muntaner et al. 1983). A
Catalunya trobem la subespècie C.c.cetti.
Distribució a Can Morral: resident i nidificant.
Hi ha exemplars en migració també. Es pot veure
en el mapa de la finca pràcticament totes les
parelles reproductores es troben al voltant del
curs del riu, la zona de cria preferida per l’espècie.
Fenologia a Can Morral: Com es pot observar,
la tendència i el nombre d’exemplars els dos anys
és molt semblant, detectant-se dos màxims
poblacionals un a l’abril i maig i un altre als mesos
de setembre i octubre. La primera podria ser
deguda a l’arribada o pas de migradors cap a les
zones de nidificació ja que aquest període
comença cap a abril i principis de maig (Muntaner
et al. 1983). La fenologia de pas postnupcial del
Delta de l’Ebre mostra un màxim de captures
entre finals de setembre i principis d’octubre, per
la qual cosa el màxims observats a la finca la
tardor poden ser deguts al pas d’individus cap a
zones d’hivernada (Martínez-Vilalta 2002).
Nidificació: les densitats màximes enregistrades
a Espanya presenten una densitat mitja de 5’63
aus/10ha (Bermejo 2003). A la finca tenim un
exemplars
15
14
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
MAIG
Població màxima: 11 individus
Població mitja per visita positiva : 5,5 individus
Població nidificant: 8-15 parelles
% presència espècie: 100%
Cettia cetti
any 2002 any 2003
Polinómica (any 2002) Polinómica mes (any 2003)
JUNY
màxim de 15 parelles, que considerant la zona de
bosc i la zona de bosc de ribera on es
distribueixen, ens donarien una densitat de 13’63
aus/10ha, una densitat molt més elevada.
L’espècie està molt lligada als cursos d’aigua,
especialment amb vegetació arbustiva densa i per
tant a la finca, on està molt ben conservat el bosc
de ribera, l’espècie hi troba l’hàbitat adequat i
molt ben conservat, que com es pot apreciar és
àmpliament aprofitat pel rossinyol bord.
En el periode no reproductor obtenim una
densitat de 3,78±0,91 indiv/km2.
Conservació: tot i que no s’han detectat
problemes de conservació importants a nivell
peninsular, localment la pèrdua d’hàbitat degut a
neteges de sotabosc, canalitzacions, dragatges
són les seves majors amenaces (Bermejo 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus)
Carricerín común
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador
regular en baix nombre detectat sobretot a les
zones humides. El pas migrador a Catalunya es
l’època prenupcial es concentra entre març i maig
i el pas postnupcial es dóna entre els mesos de
juliol i octubre si bé és una mica diferent en
funció de l’edat dels migradors (Grandío 1999,
Martínez-Vilalta 2002).
Distribució a Can Morral: migrador. El trobem
a la zona de canyissars al costat del riu.
Fenologia a Can Morral: l’observació d’un
exemplar a la finca correspon amb les dades de
les primeres arribades al mes de març (Copete
2000 i Martínez-Vilalta 2002).
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva : 1 individu
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 8%
Acrocephalus schoenobaenus
ABRIL
MAIG
JUNY
mes
Conservació: aquesta espècie depèn del bon
estat de conservació dels canyissars. A la
península hi ha algunes cites de nidificació
possible de l’espècie tot i que no ha pogut ser
confirmada i no es té clar si la població que
podem trobar a la península és una població que
havia criat i que ara es troba en declivi degut a la
desaparició dels canyissars de les zones humides
(especialment al País Vasc) o que simplement és
una població que no si ha reproduït mai
(Fernández & Bea 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Balquer (Acrocephalus arundinaceus) Carricero tordal
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador
comú per tot el territori. Darrerament hivernant
regular però escàs. El pas de migrants a
Catalunya es produeix sobretot entre abril i maig
(prenupcial) i de juliol a setembre (postnupcial).
Distribució a Can Morral: migrador.
Fenologia a Can Morral: l’observació d’un
exemplar a la finca correspon al mes d’agost, fet
que coincideix plenament amb les dates de pas
migratori pel nostre territori (Martínez-Vilalta
2002).
exemplars
5
4
3
2
1
0
Any 2003
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva : 1 individu
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 8 %
Acrocephalus arundinaceus
Conservació: la desaparició per dragatge,
dessecació, cultius o per crema dels canyissars és
la principal amenaça per a l’espècie i s’ha
proposat la restauració o creació de zones
humides per tal d’afavorir l’establiment de nous
nuclis de reproducció (Belamendia 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
mes

Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) Zarcero común
Distribució i fenologia a Catalunya: estival
nidificant comú a tot el territori continental
excepte a les zones més muntanyenques del
Pirineu i Pre-Pirineu i les masses forestals massa
denses. Migrador regular però escàs. L’arribada
d’aquesta espècie a les nostres terres sol ser força
tardana, ja cap al maig i a la tardor migren des de
l’agost fins a l’octubre (Copete 2000, Martínez-
Vilalta 2001 i 2002),
Distribució a Can Morral: l’estatus a la finca no
ha quedat ben definit, ja que per les dates en que
s’ha observat pot ser que es tracti d’un nidificant
que hagués passat desapercebut en visites
anteriors, ja que el pas postnupcial sol ser més
tardà. D’altra banda es podria tractar simplement
d’algun individu de zones pròximes que hagi estat
detectat a la finca.
Fenologia a Can Morral: només hi ha hagut la
observació d’un individu a la finca a finals del mes
de juny, malgrat que a la veïna finca de Sant
Hilari s’ha trobat una parella reproductora al
2003. Degut a que la seva àrea de distribució és
molt petita a la finca i que es tracta d’un lloc
concret que no es va censar a 2003, no es van
obtenir dades aquest any.
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva : 1 individu
Població nidificant: 0-1 parelles
% presència espècie: 8%
Hippolais polyglotta
MAIG
JUNY
mes
Nidificació: les densitats màximes a Espanya
s’enregistren en paisatge en mosaic amb una
mitja de les densitats màximes de 4’93 aus/10ha
(Bermejo & De la Puente 2003). A la finca només
hi ha una probable parella reproductora que si
considerem la zona de conreus de la finca (espais
oberts amb arbres dispersos i bordes de bosc on
sol criar) tindríem una densitat de 0’82 aus/10ha.
És evident doncs que l’espècie no troba les
condicions més adequades per criar a la finca.
Conservació: no s’han detectat amenaces de
conservació importants i la seva població a nivell
peninsular, malgrat canvis interanuals sembla que
es manté estable (Bermejo & De la Puente 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
Curruca cabecinegra
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
nidificant comú arreu del territori en major
nombre a les zones mediterrànies litorals.
Migrador i hivernant molt rar. És un migrador
parcial, però es desconeix en quina magnitud es
realitzen aquests moviments. Aquesta espècie és
un dels tallarols més comuns a les màquies i
matollars mediterranis i el seu caràcter generalista
li permet de viure en diversos ambients boscosos
però també a les vorades, riberes, horts i jardins;
l’època de cria s’inicia a finals de març i s’allarga
fins al maig (Muntaner et al. 1983). A Catalunya
trobem la subespècie S.m.melanocephala.
Distribució a Can Morral: resident i nidificant.
Les parelles reproductores de la finca es troben
en els diferents zones de la mateixa, denotant la
capacitat d’ocupar diferents hàbitats.
Fenologia a Can Morral: l’espècie és present
tot l’any a la finca però sembla que hi ha dos
màxims en el nombre d’exemplars observats, el
primer els mesos d’abril i maig bàsicament degut
a que durant l’època de nidificació es va ampliar
el recorregut dels transectes cap a un hàbitat més
favorable per a l’espècie i l’altre entre octubre i
novembre coincidint amb l’època de migració. La
tendència els dos anys és semblant, malgrat que
a 2003 baixa molt el nombre d’individus i no es
registra un pas marcat de migració, potser per no
coincidir les dates de cens amb períodes punta de
pas. Això també pot haver sigut degut a la
baixada del nombre d’individus produïda per una
baixa productivitat en la nidificació degut a les
baixes temperatures de l’hivern de 2001-2002 que
va afectar a la taxa de renovació de l’espècie (ICO
2002).
Població màxima: 11 individus
Població mitja per visita positiva : 5,2 individus
Població nidificant: 8-19 parelles
% presència espècie: 100%
Nidificació: a Espanya les majors densitats s’han
descrit en zones d’estepes, de garric i de pi
pinyoner amb una mitja de densitats màximes de
15’28 aus/10ha mentre que a la zona
mediterrània de Catalunya es descriuen densitats
de 7’4pp/10ha (Arce & Pons 2003). A la finca
tindríem una densitat màxima 7’8 aus/10ha (3’93
pp/10ha) essent valors inferiors als citats potser
degut a la manca de zones arbustives. El fet de
que no coincideixin el gran nombre de parelles
reproductores amb els individus detectats durant
els censos, obeeix a segones postes fetes en lloc
diferents (Muntaner et al. 1983).
En el periode no reproductor obtenim una
densitat de 10,35±2,56 indiv/km2.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

Conservació: a nivell peninsular no presenta
problemes ni amenaces de conservació, les seves
poblacions sembla que en els darrers anys està en
expansió (Pérez de Ana 1993) ja que es pot haver
exemplars
12
10
8
6
4
2
0
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Sylvia melanocephala
MAIG
JUNY
mes
vist afavorida per l’abandó de cultius i incendis
donat que el seu òptim es troba en estadis
intermitjos de la successió vegetal (Arce & Pons
2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
any 2002 any 2003
Polinómica (any 2002) Polinómica (any 2003)
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Tallarol emmascarat (Sylvia hortensis)
Curruca mirlona
Distribució i fenologia a Catalunya: estival i
nidificant local i escàs per les zones mediterrànies
forestals més seques. Migrador molt escàs. El pas
migrador a Catalunya es dóna entre abril i la
primera quinzena de maig i entre juliol i setembre
(Muntaner et al. 1983). A Catalunya trobem la
subespècie S.h.hortensis.
Distribució a Can Morral: migrador. Ocupa els
marges dels boscos amb vegetació arbustiva de
certa mida.
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva : 1 individu
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 8%
Sylvia hortensis
MAIG
JUNY
mes
Fenologia a Can Morral: una única observació
de l’espècie a la finca que coincideix amb el pas
migrador de l’espècie a casa nostra
Conservació: la tendència recent sembla ser
estable o amb un lleuger declivi, però no es
coneixen amb certesa els problemes de
conservació ni a la península ni a les àrees
d’hivernada, tot i que a nivell peninsular la pèrdua
d’hàbitats oberts a favor de zones boscoses, entre
d’altres, podrien afectar a l’espècie (Prieta 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
Curruca capirotada
Distribució i fenologia a Catalunya: la
subespècie S.a.atricapilla és resident nidificant
distribuïda per tot el Pirineu i migrador i hivernant
comú arreu del territori, mentre que la subespècie
S.a.heineken és resident nidificant distribuïda pel
tot el territori al sud del Pirineu, tot i que és més
comú a la Catalunya humida i menys abundant a
la terra baixa mediterrània; també és un migrador
i hivernant comú arreu del territori. Tot i ser un
ocell molt arborícola el podem trobar als camps
amb bosquets i bardisses, als fruiterars i als horts
amb arbredes (Muntaner et al. 1983).
Distribució a Can Morral: resident, nidificant i
part de la població detectada entre desembre i
febrer serien hivernants, tot i que en aquesta
espècie cal anar en compte al fer l’anàlisi
fenològic ja que els moviments dispersius de la
població nadiua es poden confondre amb l’entrada
de migrants transpirinencs (Copete 2000). Els
exemplars reproductors de la finca es troben a la
zones properes al bosc, però també poden estar
nidificant a les zones conreus.
Fenologia a Can Morral: a la finca l’espècie hi
és present tot l’any si bé el major nombre
d’individus s’observa en el període hivernal,
possiblement degut a l’arribada d’individus
hivernants. A l’igual que amb d’altres espècies,
malgrat que el nombre d’individus varia els dos
anys, les tendències són bastant semblants, sobre
tot en aquells mesos on no es detecten augments
bruscos.
exemplars
15
12
9
6
3
0
Població màxima: 12 individus
Població mitja per visita positiva : 3,6 individus
Població nidificant: 2-4 parelles
% presència espècie: 100%
Sylvia atricapilla
mes
any 2002 any 2003
Polinómica (any 2002) Polinómica (any 2003)
Nidificació: les densitats més altes descrites a
Espanya es troben a alzinars i rouredes amb una
mitja de densitats màximes de 12’19 aus /10ha,
especialment en boscos que presentin un bon
sotabosc i amb abundants clarianes (Carbonell
2003). A la finca hi trobem un màxim de 4
parelles que ens donarien una densitat màxima de
1’65 aus/10ha, una dada molt inferior.
Possiblement això pugui ser degut a la falta de
zones de bosc denses amb abundància
d’arbustos, especialment els higròfils, que
semblen ser els seleccionats per l’espècie
(Carbonell & Tellería 1998).
En el periode no reproductor obtenim una
densitat de 5,97±2,09 indiv/km2.
Conservació: tot i que l’espècie en conjunt no
presenta problemes de conservació, caldria
considerar les 4 subespècies del territori espanyol
pel que es refereix a la conservació (especialment
les menys abundants o les insulars) ja que
podrien funcionar com a unitats separades
(Carbonell 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
Mosquitero común
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
nidificant comú a la Catalunya humida i més rar a
les zones mediterrànies, on es troba a les zones
més muntanyenques amb major pluviositat.
Migrador i hivernant comú arreu del territori. Les
darreres observacions primaverals es donen a
mitjans d’abril i les primeres de tardor a finals de
setembre mentre que el gruix d’hivernants passen
a l’octubre-novembre (Martínez-Vilalta 2001 i
2002). A Catalunya podem trobar la subespècie
P.c.collybita.
Distribució a Can Morral: hivernant. Ocupa
qualsevol hàbitat poc forestat però amb certa
cobertura de vegetació principalment matolls,
encara que també pot fer servir canyissars.
exemplars
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 6 individus
Població mitja per visita positiva : 2’7 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 75%
Phylloscopus collybita
MAIG
JUNY
mes
Fenologia a Can Morral: l’espècie es detecta a
la finca des de el mes de setembre fins a l’abril
per la qual cosa les dades d’observació de
l’espècie s’ajustarien perfectament al patró
d’hivernada. Així, el major nombre d’exemplars
detectats al mes de desembre és deguda a
exemplars hivernants ja establerts a la finca.
Conservació: hi ha diversos factors que poden
afectar la conservació de l’espècie com el
deteriorament o fragmentació dels boscos,
eliminació o substitució dels boscos riparis,
sobrepastoreig, etc.; però, tot i que no es tenen
dades concloents de l’evolució de les seves
poblacions, el programa SACRE sembla que dóna
tendències poblacionals positives per a l’espècie
(Cuesta & Balmori 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
Mosquitero musical
Distribució i fenologia a Catalunya: migrador
regular i molt comú arreu del territori des del
nivell del mar fins a l’alta muntanya. El gruix
important de migrants de tardor se solen citar
entre l’agost i l’octubre (Asensio & Cantos 1989),
essent el pas a Catalunya ja pràcticament nul cap
a mitjans d’octubre (Martínez-Vilalta 2001 i 2002).
L’activitat en la migració es dóna bàsicament a
primeres hores del matí i a darreres de la tarda i
en el gruix de migrants la proporció de joves és
molt més gran en la cua del pas migratori
(Asensio & Cantos 1989). A Catalunya la
subespècie que es pot trobar és P.t.trochilus.
Distribució a Can Morral: migrador. Se’l pot
trobar als mateixos ambients que el mosquiter
comú.
exemplars
5
4
3
2
1
0
GENER
any 2002
any 2003
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva : 1 individu
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 16%
Fenologia a Can Morral: a la finca només hi
han dues observacions. La del mes de setembre
és coincident amb el pas de migradors de
l’espècie a la tardor. La de juliol de 2003 és molt
primerenca però si tenim en compte que la dada
és del 28 de juliol ja podria encabir més dins del
patró fenològic a Catalunya on els primers
exemplars migradors es comencen a veure la
primera setmana d’agost (Aymí & Herrando
2003).
Conservació: l’espècie apareix al libro rojo com
a Casi Amenazada (NT) tot i que no es coneixen
amb exactitud les amenaces que pugui patir
l’espècie a nivell espanyol (Arce 2003).
Phylloscopus trochilus
MAIG
JUNY
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Mosquiter pàl∙lid (Phylloscopus bonelli)
Mosquitero papialbo
Distribució i fenologia a Catalunya: estival
nidificant que es pot trobar arreu de Catalunya,
des del nivell del mar fins als boscos subalpins,
defugint només les zones més eixutes i
desforestades. Migrador regular a tot el territori, a
casa nostra la migració prenupcial es sol donar-se
sobretot a l’abril, mentre que la postnupcial
s’inicia al juliol i té lloc fins al setembre. La
subespècie que podem trobar a casa nostra és
P.b.bonelli.
Distribució a Can Morral: l’espècie ha estat
observada a la zona de conreus i horts fruiters, on
possiblement l’espècie aprofita els arbres que
resten com a zona des d’on buscar aliment.
exemplars
5
4
3
2
1
0
Any 2003
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva : 1 individu
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 8 %
Phylloscopus bonelli
mes
Fenologia a Can Morral: l’observació de
l’individu a la finca va ser durant el mes de juliol.
Possiblement es tracti d’un individu en migració
postnupcial, ja que al juliol ja es poden veure
individus d’aquesta espècie en moviments
migratoris, tot i que no es pot descartar que
estracti d’algun individu en dispersió de zones de
cria properes (Copete 2000).
Conservació: no es coneix cap amenaça
imporatnt per al’espècie si bé la reducció de les
masses forestals de les regions mediterrànies
degut als incendis pot haver suposat una
disminució de l’espècie, tot i que al mateix temps
l’increment de masses forestals degut a l’abandó
de l’agricultura pot haver-la afavorit (Gainzarain
2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

Bruel (Regulus ignicapillus) Reyezuelo listado
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
distribuït de forma àmplia i nidificant en qualsevol
massa forestal des del nivell del mar fins a l’alta
muntanya. Migrador i hivernant escàs apareix a la
terra baixa i muntanya mitjana d’arreu del
territori. Els passos de migradors se situen al
setembre-novembre i al març-abril (De Juana &
Varela 2000) i les primeres dades postnupcials a
Catalunya on l’espècie no hi és present
normalment solen ser al setembre i octubre
(Martínez-Vilalta 2001). A Catalunya trobem la
subespècie R.i.ignicapillus.
Distribució a Can Morral: migrador, possible
resident amb presència molt escassa.
exemplars
5
4
3
2
1
0
GENER
any 2002
any 2003
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 2 individus
Població mitja per visita positiva : 1’2 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 33%
Regulus ignicapillus
MAIG
JUNY
mes
Fenologia a Can Morral: les dades de la finca
de març i octubre s’ajustarien als moviments
migratoris que aus d’Europa realitzen (De Juana &
Varela 2000). En el cas de l’observació reiterada
al mes de maig podria tractar-se d’algun individu
d’alguna zona de cria propera que s’hagués
desplaçat fins a la finca, potser algun jove, encara
que no es pot descartar que hi hagi nidificació
d’aquesta espècie.
Conservació: l’espècie no té problemes
importants de conservació però, tot i que les
repoblacions forestals poden haver afavorit una
certa expansió de l’espècie, l’ús de plaguicides o
els freqüents incendis forestals poden afectar a
les seves poblacions (López 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Papamosques gris (Muscicapa striata)
Papamoscas gris
Distribució i fenologia a Catalunya: estival
nidificant d’àmplia distribució, tot i que escàs.
Falta a les zones altes del Pirineu. Migrador
regular arreu del territori. L’arribada d’aquesta
espècie a les nostres terres sol ser cap a l’abril i la
reproducció sol iniciar-se cap al maig-juny
(Martínez-Vilalta 2002). El pas postnupcial es
dóna des de finals d’agost fins a l’octubre
(Muntaner et al. 1983). A Catalunya trobem la
subespècie M.s.striata.
Distribució a Can Morral: l’estatus a la finca no
ha quedat ben definit, ja que no s’ha pogut
confirmar la nidificació de l’espècie encara que
s’ha trobat en època i lloc adients.
Fenologia a Can Morral: degut a la falta
d’evidències de reproducció i a la detecció un pèl
tardana no podem assegurar la reproducció de
l’espècie a la finca. Els dos exemplars del mes de
setembre, possiblement correspon a ocells en
migració.
Nidificació: a Espanya les majors densitats es
donen en rouredes, alzinars i pinedes amb una
mitja de les densitats màximes de 1’61 aus/10ha
(López 2003), essent més abundant al llevant; a
Catalunya és una espècie freqüent excepte en
cotes altes o àrees desforestades. A la finca
trobem com a màxim dues parelles reproductores
que ens donarien una densitat màxima de 0’8
aus/10ha.
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
Població màxima: 2 individus
Població mitja per visita positiva : 1’2 individus
Població nidificant: 0-2 parelles
% presència espècie: 33%
Conservació: no hi ha una tendència clara de les
seves poblacions però sembla que, igual que a
bona part d’Europa, podrien estar en declivi. La
seva dieta és pràcticament insectívora, per tant
tots els efectes sobre la seva font d’alimentació,
com sequeres, temporals de fred, ús
d’insecticides, etc., poden afectar l’espècie (López
2003).
Muscicapa striata
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
mes

Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
Papamoscas cerrojillo
Distribució i fenologia a Catalunya: alguns
autors separen dues subespècies F.h.hypoleuca
(migrador comú a tot el territori) i F.h.iberiae
(estival no nidificant escàs i molt localitzat) tot i
que aquesta darrera sovint s’inclou dins la primera
(De Juana & Varela 2000). El pas dels migradors a
Catalunya sol ser a l’abril pel pas prenupcial i al
setembre pel postnupcial (Copete 2000 i Martínez-
Vilalta 2002).
Distribució a Can Morral: migrador. El trobem
bàsicament als ametllers abandonats a prop de la
masia de Can Morral.
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 2 individus
Població mitja per visita positiva : 1’3 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 33%
Ficedula hypoleuca
MAIG
JUNY
mes
Fenologia a Can Morral: aquesta espècie
només s’ha observat a la finca a la primavera i a
la tardor de 2002 coincidint amb l’època de pas
dels migradors, tot i que la darrera observació del
novembre ja és molt tardana, essent habitualment
a finals d’octubre les darreres citacions (Martínez-
Vilalta 2001 i 2002). Al 2003 no s’ha trobat cap
registre
Conservació: per la seva població restringida i
irregular la fragmentació de l’hàbitat i l’aïllament
de les poblacions poden ser els problemes de
conservació més greus. A Catalunya sembla estar
en regressió i pràcticament ha desaparegut com a
nidificant (López 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) Mito
Distribució i fenologia a Catalunya: resident i
nidificant comú excepte a les zones molt seques o
desforestades. Migrador i hivernant regular
detectat més sovint al litoral. És una espècie
forestal que es troba en boscos de vegetació
densa i arbredes properes als rius, però també en
altres tipus de bosc com els de coníferes
(Muntaner et al. 1983). Les poblacions que es
poden trobar a les zones de ribera no solen ser
molt abundants però solen constituir
enclavaments molt importants en zones
desforestades (Casaux 2003). A Catalunya podem
trobar la subspècie A.c.taiti.
Distribució a Can Morral: resident i nidificant.
Les dues parelles nidificants a la finca es troben a
la zona limítrof entre el bosc i la zona de conreus
de la finca.
Fenologia a Can Morral: l’espècie està present
a la finca tot l’any tot i que hi ha uns màxims
d’observacions a finals de maig i a la tardor. El
major nombre d’individus observats al maig podria
correspondre a l’observació de un o dos grups
familiars després de l’època de reproducció, ja
que l’espècie es sol veure formant aquests grups
familiars (Muntaner et al. 1983). Fora de l’època
de reproducció els estols poden fer volts per les
rodalies de l’àrea de cria (Muntaner et al. 1983),
fet que podria explicar les observacions més
nombroses de la tardor i l’hivern, tot i que també
ser fruit de petites migracions hivernals (De Juana
& Varela 2000).
exemplars
30
25
20
15
10
5
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 26 individus
Població mitja per visita positiva : 6,4 individus
Població nidificant: 2 parelles
% presència espècie: 100%
Aegithalos caudatus
MAIG
Nidificació: a la península les densitats més
elevades es troben en pinedes, alzinars i rouredes
amb una mitja de densitats màximes de 17'67
aus/10ha si bé poden variar molt en funció de la
zona o tipus de bosc (Casaux 2003). A la finca hi
tenim dues parelles nidificants, que considerant la
zona de bosc, ens donaria una densitat de 5’55
aus/10ha. En el periode no reproductor obtenim
una densitat de 5,7±2,89 indiv/km2. El niu és
ovoide amb una entrada lateral superior i sol estar
molt ben camuflat ja que l’exterior està recobert
de molses o líquens (Muntaner et al. 1983).
Conservació: sembla que les seves poblacions
s’han mantingut més o menys estables, tot i que
els resultats del programa SACRE 1996-2001 surt
una certa tendència poblacional lleugerament
negativa. Tot i que no sembla tenir problemes
greus de conservació la pèrdua d’hàbitat i la
fragmentació de l’hàbitat poden ser les amenaces
més importants (Casaux 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JUNY
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Mallerenga blava (Parus caeruleus) Herrerillo común
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
nidificant comú per tot el territori excepte a les
zones més desforestades on és molt més local i
dels boscos subalpins de coníferes on no hi entra.
Migrador i hivernant regular que arriba a la terra
baixa on no sol estar-hi present com a resident.
Aquesta espècie té preferència per criar en les
rouredes si bé també pot nidificar en boscos
d’alzines i pinedes i requereix de forats per poder
criar, que a vegades pot fer en construccions. A
Catalunya hi podem trobar la subespècie
P.c.caeruleus.
Distribució a Can Morral: resident i nidificant,
tot i que curiosament el mes de maig no es va
detectar l’espècie. Possiblemen hivernant. La
localització en el mapa es pot veure que la parella
reproductora segura es troba en la zona de bosc
de la finca, mentre que la possible se situa en una
zona urbana, possiblement en algun forat en les
construccions humanes.
Fenologia a Can Morral: malgrat ser present a
la finca durant tot l’any, el nombre d’individus és
força més estable en els mesos tardor i hivern.
Aquest fet sembla indicar que la finca és més
utilitzada com a zona d’hivernada que no pas de
reproducció per aquesta espècie. La diferència en
el nombre d’exemplars entre els dos anys, potser
és deguda a moviments d’ocells cap a d’altres
contrades i al tractar-se d’una població tan
reduïda fa que les diferències siguin molt
ostensibles. De totes maneres hem de tenir en
compte que es tracta d’un ocell que fa petits
moviments migratoris com demostra el fet que de
les 577 recuperacions d’ocells anellats que es
exemplars
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
Població màxima: 8 individus
Població mitja per visita positiva : 2,4 individus
Població nidificant: 1-2 parelles
% presència espècie: 92%
Parus caeraleus
tenen fins ara, la distància mitja d’aquestes ha
sigut de 66 km (Pinilla et al. 2003)
Nidificació: a Espanya les densitats màximes es
troben en alzinars i rouredes essent la mitjana de
25’51 aus/10ha (Díaz 2003). A la finca tenim com
a màxim dues parelles criant i si tenim en compte
només la zona de bosc (tot i que la parella
possible estaria fora de la zona estricta de bosc)
tindríem una densitat de 5’55 aus/ 10ha. Com la
resta d’espècies típicament forestal, tot i que la
mallerenga blava també pot ocupar boscos oberts
i fragmentats, a la finca estarà en densitats més
aviat baixes.
En el periode no reproductor obtenim una
densitat de 6,08±3,3 indiv/km2.
Conservació: la reducció de forats on criar poden
fer mermar les seves poblacions, fet que es pot
suplir mitjançant la instal∙lació de caixes niu que
poden incrementar les poblacions (Díaz 2003).
INVENTARI DE LA AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ALS ANYS 2002 I 2003. ABRERA, BARCELONA
mes

Mallerenga carbonera (Parus major) Carbonero común
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
nidificant comú arreu del territori llevat dels
boscos subalpins del Pirineu (on hi penetra només
localment) i de les zones desforestades. L’espècie
pot fer el niu en gran varietat de llocs, des del
forat d’un arbre a forats de cavitats humanes
(Muntaner et al. 1983) o fins i tot aprofitant nius
en arbustos d’altres espècies (Monrós et al.
1999). Els pàrids tenen una diversitat a la dieta
menor a l’hivern que a l’estiu ja que bàsicament
mengen material vegetal tot i poden presentar un
cert grau d’oportunisme en la dieta la resta de
pàrids; la mallerenga carbonera és la que potser
més ho supleix ja que menja larves (Obeso 1987).
A Catalunya podem trobar la subespècie
P.m.major.
Distribució a Can Morral: resident i nidificant.
Possiblement degut a què l’espècie pot fer el niu
en diferent tipus de forats la trobem distribuïda
per tota la finca, des d’algunes edificacions
humanes, la zona de bosc, les zones de conreu i
fins a la zona de ribera.
Fenologia a Can Morral: la presència de
l’espècie als dos anys d’estudi fets fins ara és molt
diferent, encara que la tendència poblacional a la
primavera és molt semblant. El fet de que el
nombre d’individus generalment al 2002 sigui més
del doble que al 2003, en principi no té cap
explicació lògica i per tant es necessitarà una
sèrie més llarga d’anys per comprobar quina és la
tendència real.
exemplars
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
MAIG
Població màxima: 10 individus
Població mitja per visita positiva : 4,4 individus
Població nidificant: 12-16 parelles
% presència espècie: 100%
Parus major
any 2002 any mes 2003
Polinómica (any 2002) Polinómica (any 2003)
JUNY
Nidificació: les majors densitats a nivell espanyol
es troben en rouredes i alzinars amb una mitja de
densitats màximes de 10’70 aus/10ha (Díaz
2003). A la finca tenim un màxim de 16 parelles,
cosa que ens donaria una densitat màxima de
6’63 aus/10ha.
En el periode no reproductor obtenim una
densitat de 6,17±1,54 indiv/km2.
Conservació: el seu caràcter generalista i la
capacitat de prosperar en hàbitats humanitzats
sembla indicar que l’espècie no ha de tenir massa
problemes de conservació, tot i que la gestió dels
boscos eliminant arbres amb forats on puguin niar
pot afectar l’espècie (Díaz 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)
Herrerillo capuchino
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
nidificant distribuït per tot el territori on hi hagi
masses forestals i tot i que prefereix els boscos de
coníferes, també se la pot trobar a rouredes,
clarianes de bosc amb garrofers o fins i tot a
jardins (Muntaner et al. 1983). A Catalunya
podem trobar la subespècie P.c.mitratus.
Distribució a Can Morral: l’estatus a la finca no
ha quedat ben definit, ja que no s’ha pogut
confirmar la nidificació de l’espècie, i la majoria
d’observacions correspondrien a individus
hivernants. En el cas de la possible parella de la
finca, la zona de reproducció estaria en el límit del
bosc, tal i com correspon a una espècie definida
com a estrictament forestal.
Fenologia a Can Morral: hi ha una observació
feta a finals d’abril, tot i que la majoria
d’observacions son de la tardor i inicis d’hivern.
Per tant, a falta de comprovar si hi ha alguna
parella reproductora, sembla que l’espècie
utilitzaria la finca en el període de tardor i hivern.
El baix nombre d’individus detectats a la finca pot
haver fet que en el 2003 aquesta espècie no
s’hagi detectat.
Nidificació: a Espanya les majors densitats han
estat citades en pinedes i alzinars amb una
densitat màxima mitjana de 12’66 aus/10ha (Díaz
2003). A la finca només tenim una possible
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 4 individus
Població mitja per visita positiva : 1’5 individus
Població nidificant: 0-1 parelles
% presència espècie: 42%
Parus cristatus
MAIG
JUNY
mes
parella de l’espècie, obtenint una densitat de 2’7
aus/10ha. De nou una espècie forestal lligada als
boscos sobretot de coníferes que a la finca no pot
ser molt abundant degut a la reduïda superfície
forestal. De totes maneres la dada d’abril és molt
significativa, ja que es tracta d’una espècie que
comença a nidificar molt aviat (Baucells et al.
2003)
Conservació: la conservació de l’espècie passa
per mantenir àmplies zones arbrades amb bon
estat de conservació i amb una gestió forestal que
mantingui els arbres vell o morts on puguin trobar
forats per niar (Díaz 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Mallerenga petita (Parus ater) Carbonero garrapinos
Distribució i fenologia a Catalunya: a casa
nostra la subespècie P.a.ater és resident nidificant
comú als boscos de coníferes del Pirineus tot i que
també el trobem com a migrador parcial i
hivernant al territori continental. En canvi la
subespècie P.a.ater és resident nidificant comú a
les masses forestals al sud dels Pirineus, només
és absent a les zones desforestades del Delta de
l’Ebre o zones del litoral; migrador de poca
distància i hivernant regular que pot aparèixer a la
terra baixa on no és present com a resident.
Distribució a Can Morral: l’estatus a la finca no
ha quedat ben definit, ja que no s’ha pogut
confirmar la nidificació de l’espècie. En el cas de
confirmar-se la parella reproductora es pot
observar que aquesta es troba situada en l’extrem
més oriental de la zona boscosa que hi ha al nord
de la finca.
Fenologia a Can Morral: l’espècie és detectada
al maig i a finals de tardor. Els individus de finals
de tardor podrien tractar-se d’exemplars
hivernants (Clavell 2002), mentre que els dos
exemplars detectats al maig si no són
reproductors a la finca podrien tractar-se
d’exemplars de zones properes que estan
utilitzant la finca. De fet es tracta d’una espècie
que fa només petits desplaçaments fora de
l’època de cria com confirmen les dades de
recuperació d’ocells anellats (Pinilla et al. 2003)
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 2 individus
Població mitja per visita positiva : 1’3 individus
Població nidificant: 0-1 parelles
% presència espècie: 12%
MAIG
Parus ater
Nidificació: les màximes densitats registrades a
España són en pinedes amb una densitat mitja de
18’82 aus/10ha (Purroy et al. 2003). A la finca i
tenim només una possible parella reproductora i
considerant només la zona de bosc obtindríem
una densitat de 2’7 aus/10ha. L’espècie és
especialista en boscos de coníferes, es troba
associada positivament a les precipitacions i es
rarifica a la zona més mediterrània, i per tant no
és d’estranyar la seva baixa densitat a la finca.
Conservació: espècie pròspera i abundant tot i
que els grans incendis la poden haver fet
desaparèixer d’algunes serres (Purroy et al.
2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JUNY
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Teixidor (Remiz pendulinus) Pájaro moscón
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
nidificant de distribució irregular i localitzada per
certes conques fluvials i zones humides de caire
mediterrani. Migrador i hivernant comú a les
zones humides litorals. El pas de migradors se sol
concentrar en els mesos de març-abril i cap a
l’octubre (Copete 2000, Martínez-Vilalta 2002). El
teixidor és un ocell propi dels boscos de ribera o
de zones amb vegetació de maresma, i en l’època
de reproducció se’l pot veure activament
transportant material per a construir els
característics nius penjats que realitzen (Muntaner
et al. 1983). La qualitat del niu construït pel
mascle és un criteri utilitzat per les femelles per
escollir parella, si bé sembla que al llarg de la
temporada reproductora aquests criteris de
selecció poden canviar (Schleicher et al. 1996). A
Catalunya podem trobar la subespècie
R.p.pendulinus.
Distribució a Can Morral: Migrador i hivernant
en petit nombre. Habita els canyissars més
propers al riu. Nidificant a les rodalies encara que
no a Can Morral.
exemplars
5
4
3
2
1
0
GENER
any 2002
any 2003
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 5 individus
Població mitja per visita positiva : 2 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 33%
Remiz pendulinus
MAIG
JUNY
mes
Fenologia a Can Morral: s’observa
irregularment durant tot l’any, excepte al període
de nidificació. L’observació de març pot
correspondre al pas prenupcial d’individus però la
de desembre sembla ser un contingent d’individus
hivernants procedents de la veïna finca de Sant
Hilari on si que es reprodueix.
Conservació: en el programa SACRE l’espècie és
una de les que ha obtingut un major augment, es
considera que l’espècie té una tendència
colonitzadora i que s’està expandint a nivell de la
península. Sembla que en els anys 70 i 80 la
població espanyola pot haver pujat un 50%
(Infante 2003). Però tot i així a Catalunya s’ha
citat com una espècie que està en regressió
(Clavell 2002). És d’esperar que en poc temps es
reprodueixi també a Can Morral, sempre i quan no
es faci cap actuació que malmeti el canyissar més
proper al riu.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
Agateador común
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
nidificant comú arreu del territori en tota mena de
masses forestals tot i que és absent a les
comarques més meridionals. L’espècie es troba en
diferents tipus de bosc, tot i que és més abundant
en boscos madurs (Carrascal 2003). A Catalunya
trobem la subespècie C.b.brachydactyla.
Distribució a Can Morral: resident i nidificant,
tot i que només se n’ha detectat una parella que
nidifica està a la zona boscosa de la finca on hi ha
arbres vells on l’espècie hi pot criar i alimentar-se.
Fenologia a Can Morral: s’observa la presència
continuada però escassa de l’espècie a la finca al
llarg de tot l’any. Curiosament, les dades
fenològiques de 2002 son gairebé oposades a les
de 2003 el que pot ser atribuït a biaixos en els
censos. Les dades del mes de novembre poden
coincidir amb moviments parcials de l’espècie que
fins i tot fa ús de diferents hàbitats segons l’època
de l’any (Carrascal 2002)
Nidificació: les densitats mitjanes de les seves
poblacions a la península són les més elevades
d’Europa, especialment en rouredes, alzinars i
pinedes amb densitats mitges de 12’37 aus/10ha
(Carrascal 2003). A la finca només hi ha una
parella nidificant. Si considerem només la zona de
bosc (que és l’hàbitat utilitzat per l’espècie)
obtenim una densitat de 2’7 aus/10ha, que és una
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 3 individus
Població mitja per visita positiva : 1,6 individus
Població nidificant: 1 parella
% presència espècie: 83%
Certhia brachydactyla
MAIG
densitat baixa, però no ens hem d’estranyar tenint
en compte la petita zona de bosc madur de la
finca.
Conservació: possiblement l’escassa massa
forestal, especialment d’arbres madurs, que hi ha
a la finca de Can Morral pugui limitar el nombre
de parelles nidificants a la zona ja que és un dels
requeriments per a la reproducció (Muntaner et
al. 1983). No hi ha dades de l’evolució de la
població espanyola, però l’increment de bosc a la
Península possiblement ha fet augmentar les
seves poblacions. La seva principal amenaça però
és la fragmentació de l’hàbitat i la gestió forestal
per l’extracció de fusta, ja que se solen
seleccionar els arbres madurs.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JUNY
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Capsigrany (Lanius senator) Alcaudón común
Distribució i fenologia a Catalunya: la
subespècie L.s.senator és estival nidificant
distribuït per les zones del Pirineu i migrador
comú arreu del territori. La subespècie L.s.rutilans
és estival nidificant distribuït regularment pel
territori per sota dels Pirineus, però és més
nombrós a les zones termòfiles i mediterrànies;
també la trobem com a migrador regular. Els
primers individus migradors solen arribar a finals
de març i el gruix de la població ho fa entre la
segona quinzena d’abril i la primera de maig,
mentre que el pas postnupcial bàsicament es
concentra entre l’agost i setembre (Muntaner et
al. 1983, Copete 1998).
Distribució a Can Morral: migrador i estival no
nidificant. Ocupa les planes amb poca vegetació.
exemplars
5
4
3
2
1
0
GENER
any 2002
any 2003
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva : 1 individu
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 25%
Lanius senator
MAIG
JUNY
mes
Fenologia a Can Morral: no s’ha detectat la
reproducció d’aquesta espècie a la finca malgrat
obtenir dades fins i tot al mes de juny. Les
observacions realitzades poden correspondre a
individus en migració cap a zones de cria, ja que
es corresponen amb les dates del pas de
migradors, tot i que la primera observació és molt
primerenca i la del juny molt tardana.
Conservació: l’espècie es considera com a Quasi
Amenaçada (NT) en el Libro Rojo. En general
sembla que l’espècie està patint una forta
regressió a tota la península de fins a una
reducció del 20% tant en l’àrea de distribució com
en la mida poblacional (Hernández 2003). A
Catalunya sembla que la població pot haver
disminuït fins un 50% (ICO, en prep.). Les causes
d’aquesta regressió sembla que poden ser varies:
l’ús de biocides, eliminació de boscos de ribera,
caça i canvis agrícoles a les àrees d’hivernada
entre d’altres (Hernández 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Oriol (Oriolus oriolus) Oropéndola
Distribució i fenologia a Catalunya: estival
nidificant comú arreu del territori, lligat
especialment a les arbredes de ribera, tot i que
pot trobar-se en altres tipus de bosc,
especialment en caducifolis i en plantacions de
fruiters, defugint però l’alta muntanya. A
Catalunya normalment arriben cap a mitjans
d’abril, tot i que hi ha cites molt primerenques del
març (Copete 1998, Martínez-Vilalta 2001), i se’n
van com a molt tard a finals de setembre (Copete
2000, Martínez-Vilalta 2002). La subespècie que
podem trobar a Catalunya és O.o.oriolus.
Distribució a Can Morral: estival i nidificant.
Tot i que aquesta espècie està tradicionalment
associada als ambients de ribera, a la finca
trobem una parella en cada un dels ambients,
denotant que també pot criar en altres ambients
com ara hortes amb fruiters vells o rouredes tal i
com ja s’ha descrit anteriorment (Muntaner et al.
1983).
Fenologia a Can Morral: la presència de
l’espècie coincideix amb el període de primaveraestiu,
l’habitual per aquesta espècie a Catalunya.
Encara que no apareix reflectit en aquest treball,
al 2003 s’observa un cert desplaçament de la
població cap a Sant Hilari degut possiblement a
l’abandonament dels cultius en aquest lloc.
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 5 individus
Població mitja per visita positiva : 2,8 individus
Població nidificant: 2-3 parelles
% presència espècie: 25%
Oriolus oriolus
MAIG
JUNY
Nidificació: les densitats màximes descrites a
Espanya se situen en quintans i rouredes essent
la mitja d’aquestes de 3’09 aus/10ha (Casaux
2003). A la finca tindríem 3 parelles reproductores
que ens donen una densitat màxima de 1’24
aus/10ha.
Conservació: en el programa SACRE l’espècie
surt amb una lleugera tendència positiva a
Espanya tot i que a Catalunya sembla que pot
patir una certa regressió. La principal amenaça és
la desaparició de l’hàbitat, especialment del bosc
de ribera, però també la desforestació en les
zones d’hivernada (Casaux 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Gaig (Garrulus glandarius) Arrendajo
Distribució i fenologia a Catalunya: la
subespècie G.g.glandarius és resident nidificant
als Pirineus i migrador hivernant regular a la resta
del territori continental. La subespècie
G.g.fasciatus és resident nidificant distribuït de
forma regular per les zones forestals de Catalunya
i que manca localment en espais desforestats com
ara la la plana de Lleida o el delta de l’Ebre;
també és migrador i hivernant regular en baix
nombre.
Distribució a Can Morral: resident i nidificant,
essent 2 el nombre de parelles identificades a la
finca com a reproductores. Habita a la zona de
bosc de pins i rouredes, encara que escull
principalment els primers.
Fenologia a Can Morral: durant tot l’any es
detecta un nombre similar d’individus a la finca,
variant de 1 a 3. Bona part de la finca correspon a
la plana d’inundació del riu i a antics conreus de
fruiters i només una petita part és forestal, per la
qual cosa no és d’estranyar que l’espècie no sigui
molt abundant a la finca de can Morral. Sembla
que s’ha produït un augment de la població a
2003 potser degut a la presència del individus
joves nascuts a l’any, el que pot indicar que
actualment hi ha més espai disponible per
aquesta espècie.
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 3 individus
Població mitja per visita positiva : 1,8 individus
Població nidificant: 2 parelles
% presència espècie: 100%
Garrulus glandarius
MAIG
JUNY
mes
Nidificació: a Espanya les majors densitats es
troben en rouredes, alzinars i pinedes amb una
mitja de les densitats màximes de 8’57 aus/10ha
(Vázquez 2003). A la finca hi tenim dues parelles
nidificants, que si considerem la zona de bosc ens
donarien una densitat de 5’55 aus/10ha. Per tant
malgrat la poca superfície de bosc de la finca
podríem considerar que el gaig hi està prou ben
representat.
Conservació: no presenta especials problemes
de conservació ja que és una espècie capaç
d’aprofitar qualsevol massa forestal (Vázquez
2003). Malgrat que la finca té poca superfície
forestal, la combinació d’espais oberts que poden
oferir aliment amb aquesta zona de bosc
segurament afavoreix la presència de l’espècie a
la zona.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Distribució i fenologia a Catalunya: resident
nidificant comú a tot el territori excepte a les
cotes Pirinenques i Pre-Pirinenques més altes i a
l’extrem sud del país. Tot i que les parelles solen
nidificar a zones més o menys obertes necessiten
de substrat arbori per fer el niu tot i que poden
fer-lo a qualsevol mena d’arbre (Muntaner et al.
1983). La subespècie que trobem a Catalunya és
P.p.melanotos.
Distribució a Can Morral: l’espècie hi és
present tot l’any, per tant podem dir que es tracta
d’una espècie resident i nidificant.
Fenologia a Can Morral: l’augment del nombre
d’exemplars es dona bàsicament a la tardor i
hivern, fet que fa pensar que, si bé a la finca no
se n’ha detectat cap, a les immediacions podria
haver-hi algun dormider on es podrien ajuntar
exemplars de la zona durant l’hivern. Aquest fet
explicaria la quantitat d’individus de l’espècie
presents a la zona. En quant a les tendències de
poblacions, sembla que durant 2003 es produeix
una certa estabilització de la població, la qual cosa
s’haurà d’anar veient al llarg dels anys.
Nidificació: les màximes densitats registrades a
Espanya corresponen a zones d’alzinars i
d’oliverars amb una mitja de les densitats
màximes de 5’74 aus/10ha (Gabriel et al. 2003). A
la finca tindríem una densitat màxima de 4’56
aus/10ha. En el periode no reproductor obtenim
una densitat de 25,28±4,24 indiv/km2. En
aquesta espècie és ben coneguda la seva relació
amb el cucut reial ja que aquest darrer fa servir
principalment els nius de garses per parasitar-los
posant el seu propi ou, fent que els nous pares
exemplars
30
25
20
15
10
5
0
Garsa (Pica pica) Urraca
Població màxima: 24 individus
Població mitja per visita positiva : 12,2 individus
Població nidificant: 7-11 parelles
% presència espècie: 100%
criïn el seu pollet i que disminueix
significativament l’èxit reproductor de les garses
(Soler et al. 1996).
Conservació: l’espècie es troba en expansió a
Espanya i el programa SACRE dóna una tendència
positiva de fins al 25%, possiblement degut a una
major tolerància dels pagesos i agricultors cap a
l’espècie tradicionalment perseguida per
considerar-la una depredadora d’altres ocells.
Aquesta persecució que encara té lloc en algunes
zones sembla ser la única amenaça per a l’espècie
(Gabriel et al. 2003). L’alta quantitat present a
Can Morral podria fer pensar que és un factor
limitant de les densitats d’ocells paseriformes,
però hi ha estudis que demostren que això no és
cert i fins i tot s’ha avaluat que a l’augmentar la
densitat de garses augmenta també la d’aus
cantores (Ponz 1997) o que la densitat de garses
no afecta a les de merles (Fernández-Juricic &
Tellería 1999). Això no vol dir que la garsa no
depredi sobre aquestes espècies, la qual cosa està
suficientment demostrada, sinó que s’ha d’avaluar
l’efecte real d’aquesta depredació, ja que la seva
dieta pot ser molt variada (Soler & Soler 1991).
Pica pica
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
mes
any 2002 any 2003
Polinómica (any 2002) Polinómica (any 2003)

Estornell vulgar (Sturnus vulgaris) Estornino pinto
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
nidificant a la major part de Catalunya, només
manca a algunes parts del sud de Tarragona.
Migrador i hivernant comú a arreu dels Països
Catalans. A Catalunya trobem la subespècie
S.v.vulgaris.
Distribució a Can Morral: a la finca l’espècie hi
és present tot l’any, si bé cal diferenciar entre els
nidificants, els migrants i els hivernants. Malgrat
la gran presència d’individus a la finca en el
període hivernal, només s’han detectat dos punts
de cria a la finca on els estornells nidificants es
concentren en dos grups amb un total d’entre 6-9
parelles, denotant la importància que la finca té
per a l’espècie sobretot en el període hivernal.
Fenologia a Can Morral: es veu clarament que
la espècie és present a la finca tot l’any però en
quantitats molt diferents. Destaquen sobretot la
gran quantitat d’individus que es detecten al cens
del gener i juliol, corresponent sens dubte a
individus hivernants en el primer cas i a
concentració post-reproductora en el segon. La
resta de l’any també hi ha la presència de grups
regulars que correspondrien a individus
hivernants. Aquests grups regulars d’hivernants
possiblement utilitzin la finca bàsicament com a
zona d’alimentació, ja que en ella no s’hi ha trobat
cap dormider d’aquestes aus. En l’època de
reproducció, entre els mesos de març i juliol
(Copete 2000), bàsicament hi quedarien només
les parelles nidificants.
Nidificació: a Catalunya les majors densitats
d’estornell vulgar d’Espanya amb 3’13 pp/teulada
exemplars
1100
1000
900
800
700
600
500
400
300
200
100
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 1000 individus
Població mitja per visita positiva : 142 individus
Població nidificant: 6-9 parelles
% presència espècie: 100%
Sturnus vulgaris
MAIG
JUNY
(Peris 2003). A la finca hi ha dos grups
reproductors de amb 3 parelles segures cadascun
d’ells i 3 més probables. En el cas del nucli situat
a la masia de Can Morral fan servir les teulades i
en el que hi ha a l’edifici de la depuradora fan
servir bàsicament els forats interiors. Sembla que
durant 2003 s’ha establert un altre nucli
reproductor sense quantificar de moment.
En el periode no reproductor obtenim una
densitat de 81,82±36,53 indiv/km2.
Conservació: és una au en contínua expansió i
no presenta problemes de conservació (Peris
2003). Fins fa pocs anys l’estornell vulgar era una
espècie migradora i hivernant, però amb
l’expansió cap al sud d’Europa ara casa nostra
presenta tant una població reproductora i
sedentària com la visita de poblacions hivernants
del nord d’Europa (Muntaner et al. 1983).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Estornell negre (Sturnus unicolor) Estornino negro
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
nidificant distribuït de forma regular per les
comarques occidentals de Catalunya i de manera
més irregular a la resta de Catalunya.
Distribució a Can Morral: l’espècie és
detectada només en un dels censos realitzats al
mes de febrer. Per tant es pot considerar l’espècie
com a individus migradors, que estan de pas per
la finca. De totes maneres, es una espècie que si
no es té gaire experiència es pot confondre
fàcilment amb l’estornell vulgar principalment al
període de cria i per tant pot haver estat
subestimada la seva població, que de totes
maneres ha de ser molt petita.
exemplars
10
8
6
4
2
0
GENER
any 2002
any 2003
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 5 individus
Població mitja per visita positiva : 5 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 8%
Sturnus unicolor
MAIG
JUNY
mes
Fenologia a Can Morral: el fet que només es
detectin individus d’aquesta espècie i tenint en
compte que la època de cria comença l’abril
(Muntaner et al. 1983), fa pensar que són
individus migradors que es dirigeixen cap als
territoris de cria.
Conservació: l’espècie no presenta problemes de
conservació i a nivell peninsular l’espècie presenta
una important expansió de l’àrea de distribució
(Peris 2003). A Catalunya és una espècie de
recent nidificació, obtenint-se les primeres dades
al 1975 (Muntaner et al. 1983) i en els darrers
anys es confirma una expansió de l’àrea de
distribució detectant-se noves localitats de cria
(Martínez-Vilalta 2001).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Pardal comú (Passer domesticus) Gorrión común
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
nidificant comú a tot el territori, especialment
lligat a assentaments humans. L’espècie nia a tot
tipus de cavitats en la proximitat de l’home o dels
seus conreus i està documentat que l’espècie té la
capacitat de reproduir-se durant tot l’any
(Martínez-Vilalta 2001 i 2002), tot i que pot
abandonar masies o pobles si aquests són
abandonats per l’home (Muntaner et al. 1983). La
seva dieta hivernal és bàsicament granívora,
mentre que a la primavera hi ha una part
important de preses animals (Alonso 1985,
Sánchez-Aguado 1986). La subespècie que
trobem a Catalunya és P.d.balearoibericus.
Distribució a Can Morral: espècie nidificant i
present tot l’any a la finca. Trobem l’espècie
distribuïda per tota la finca, denotant la seva
capacitat de criar a diferents llocs, tant naturals
com humanitzats.
Fenologia a Can Morral: el nombre d’individus
és variable al llarg de l’any. La quantitat de
individus que es detecten a la finca potser es pot
veure afectat pel caràcter antropòfil i pot ser que
els individus estiguin dispersos pel poble o per
finques veïnes i que per això en les diferents
visites sigui relativament diferent. Malgrat això
s’observa a 2003 un clar augment de la població.
Nidificació: les màximes densitats per aquesta
espècie es troben en pobles i ciutats amb una
mitjana de densitats màximes de 60’28 aus/10ha;
tanmateix, en cultius alabesos de caràcter
mediterrani es descriuen densitats de 8-9
aus/10ha a deveses d’alzines o de 1’1 aus/10ha
(Molina 2003). A la finca tenim un màxim de 32
exemplars
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
Població màxima: 88 individus
Població mitja per visita positiva : 37,7 individus
Població nidificant: 31-32 parelles
% presència espècie: 100%
Passer domesticus
ABRIL
MAIG
parelles nidificants, que tenint en compte tota la
finca (excepte el bosc) ens donaria una densitat
de 15’6 aus/10 ha. Aquesta xifra està entre les
poblacions urbanes i les de les deveses,
possiblement perquè a la finca hi tenim un mosaic
d’hàbitats i a més estructures humanes que els
permeten criar. El pardal comú sol criar en petits
grups, tal i com es constata en el mapa, on es
detalla cada un dels grups quantes parelles
reproductores trobem en cada un d’ells.
En el periode no reproductor obtenim una
densitat de 28,14±6,33 indiv/km2.
Conservació: segons el programa SACRE és
l’espècie més abundant i més àmpliament
distribuïda d’Espanya tot i que degut el seu lligam
amb l’home l’abandó del medi rural pot provocar
una regressió de l’espècie i a Europa s’ha detectat
una davallada important de les seves poblacions
en alguns països (Molina 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JUNY
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Pardal xarrec (Passer montanus) Gorrión molinero
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
comú a la major part del territori continental amb
preferència per zones agrícoles i suburbanes. És
una espècie antropòfila però no tant com el pardal
comú i això es reflecteix també en la dieta: en el
cas del pardal xarrec les llavors ingerides
(l’aliment bàsic a l’hivern) són majoritàriament
silvestres mentre que en el pardal comú
bàsicament són de blat (Sánchez-Aguado 1986)
tot i que la composició de les llavors de la dieta
pot ser diferent en funció de l’època de l’any
(Alonso 1985). Ambdues espècies poden nidificar
a la mateixa àrea i poden arribar a formar
colònies mixtes (Muntaner et al. 1983). La
subespècie que trobem a Catalunya és
P.m.montanus.
Distribució a Can Morral: espècie resident i
nidificant a la finca, que si bé es detecta
pràcticament tot l’any hi ha visites en les quals no
es detecta cap individu de l’espècie. Moltes de les
parelles nidificants no es troben en edificacions
humanes, tot i que algunes si que les aprofiten.
Fenologia a Can Morral: hi ha una major
presència d’individus a finals de primavera i a
l’hivern. Aquesta major presència d’individus
poden correspondre als individus joves de l’any.
S’observa una certa tendència positiva en el
nombre d’efectius.
exemplars
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 9 individus
Població mitja per visita positiva : 4,7 individus
Població nidificant: 4-7 parelles
% presència espècie: 100%
Passer montanus
MAIG
JUNY
Nidificació: les densitats màximes a Espanya es
registren en herbassars arbrats amb una mitja de
densitats de 7’03 aus/10ha, mentre que en parc
urbans s’han descrit densitats de 3-5 aus/10ha
(Cano & Frías 2003). A la finca hi tenim com a
molt 7 parelles, obtenint una densitat màxima de
3’4 aus/10ha.
Conservació: a Espanya l’espècie encara té
poblacions en bon estat de conservació, tot i que
a alguns països europeus hi ha hagut descensos
de fins a un 20%, possiblement degut a les noves
pràctiques agrícoles, utilització de plaguicides que
disminueixen les fonts d’aliment, etc. (Cano &
Frías 2003). L’augment de la població del pardal
xarrec pot explicar la disminució al 2003 de les
poblacions de pàrids més petites ja que és un
competidor molt agressiu (Baucells et al. 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Pinsà comú (Fringilla coelebs) Pinzón Vulgar
Distribució i fenologia a Catalunya: a
Catalunya la subespècie F.c.coelebs és un resident
nidificant comú als Pirineus i migrador i hivernant
molt comú arreu del territori; als boscos subalpins
pirinencs es comporta com a estival. La
subespècie F.c.balearica és un resident nidificant
comú a a la Catalunya humida i a les zones
muntanyenques del país al sud dels Pirineus. És
una espècie sedentària i territorial (l’única entre
els nostres fringíl∙lids nadius) tot i que a l’hivern
Catalunya acull un contingent important d’aquest
fringíl∙lid procedent de centre i NE d’Europa
(Muntaner et al. 1983); aquesta migració
postnupcial cap a finals de setembre i l’octubre
mentre que la prenupcial es dóna fins a finals
d’abril (Asensio 1985b).
exemplars
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 48 individus
Població mitja per visita positiva : 20,3 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 50%
Fringilla coelebs
MAIG
Distribució a Can Morral: a la finca és una
espècie clarament hivernant i el podem trobar a
les zones de conreu abandonades i a la plana
d’inundació del riu.
Fenologia a Can Morral: els primers individus
es comencen a detectar a l’octubre i els darrers al
març amb un màxim al mes de desembre, dades
que concorden amb les de migració de l’espècie.
Malgrat que el nombre d’efectius és molt diferent
entre els dos anys les tendències són molt
semblants.
En el periode no reproductor obtenim una
densitat de 38,78±12,13 indiv/km2.
Conservació: no presenta problemes de
conservació i a la península en general l’espècie
es veu afavorida per l’increment de la massa
forestal (Purroy 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JUNY
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Gafarró (Serinus serinus) Verdecillo
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
nidificant comú a tot el territori, des del litoral a
l’alta muntanya, més abundant però a les zones
de terra baixa de caràcter mediterrani. Migrador i
hivernant comú a tot el territori. Part de la
població resident es comporta com a estival. Els
hivernants de centre Europa solen arribar a partir
de mitjans d’octubre i solen marxar a finals de
febrer (Asensio 1985a).
Distribució a Can Morral: resident i nidificant, i
també part de la població detectada migrant, ja
que es detecten uns màxims a la primavera i a la
tardor que han de correspondre al pas dels
migradors. Les parelles reproductores es troben al
llarg de tota la finca, especialment associades a
les zones obertes de la plana d’inundació del riu i
la zona d’horta i fruiters, denotant la seva
preferència per aquest tipus d’hàbitats.
Fenologia a Can Morral: la espècie està present
a la finca tot l’any mantenint un nombre més o
menys constant d’individus en el període
reproductor. Hi ha un màxims d’observació
d’individus a la primavera i a la tardor. En el cas
de la tardor coincidiria amb l’arribada dels
hivernants. La marxa d’aquests hivernants sol ser
a finals de febrer tot i que a la finca sembla que el
pas es produeix una mica més tard, cap al març.
Aquesta dada però sembla no ser estranya i
coincideix amb el pas pre-nupcial detectat al Cap
de Creus (Copete 2000, Martínez-Vilalta 2002)
amb el màxim situat a la primera quinzena d’abril.
De totes maneres s’ha de tenir en compte que els
gafarrons, fora de l’època de nidificació
acostumen a agrupar-se en estols més o menys
exemplars
35
30
25
20
15
10
5
0
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 30 individus
Població mitja per visita positiva : 12,3 individus
Població nidificant: 17-22 parelles
% presència espècie: 92%
Serinus serinus
MAIG
mes
JUNY
grans i mixtes amb d’altres fringíl∙lids i això
influeix en la seva detectabilitat. La tendència els
dos anys és molt semblant.
Nidificació: a Espanya les màximes densitats es
troben en oliverars i tarongers amb una mitja de
densitats màximes de 13’26 aus/10ha (Serrano &
García-Villanueva 2003). A la finca hi tenim un
màxim de 22 parelles nidificants que ens donaria
una densitat màxima de 9’1 aus/10ha, que no és
tan elevada com aquests màxims però que és
bastant, indicant que la zona és adequada per al
gafarró. En el periode no reproductor obtenim una
densitat de 23,41±6,14 indiv/km2.
Conservació: l’espècie és una de les cinc més
abundants de la península segons el programa
SACRE que detecta unes poblacions força
estables. Així doncs, l’espècie no presenta
problemes de conservació, possiblement influït
per la seva plasticitat i adaptabilitat a nous
ecosistemes humanitzats, sempre que hi hagi
arbres dispersos (Serrano & García-Villanueva
2003).
any 2002 any 2003 Polinómica (any 2002) Polinómica (any 2003)
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Verdum (Carduelis chloris) Verderón común
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
nidificant comú arreu del territori, on manca
només a les zones més de major altitud del
Pirineu i Prepirineu. Originalment considerada
com a forestal, l’espècie pot ocupar qualsevol
tipus d’hàbitat que disposi d’arbres preferentment
zones zones obertes amb arbres dispersos, vores
de bosc, horts (Cano 2003) i fins i tot zones
urbanes amb on hi hagi aquesta presència
d’arbres (Muntaner et al. 1983). A Catalunya
podem trobar la subespècie C.c.aurantiiventris.
Distribució a Can Morral: resident i nidificant a
la finca. Tal i com podem veure per la situació de
les parelles reproductores al mapa trobem
aquesta espècie situada a diferents hàbitats de la
finca, tant en les zones de la plana d’inundació del
riu com en zones urbanes i també alguna parella
en zones boscoses, denotant les preferències de
l’espècie.
Fenologia a Can Morral: A 2002, l’espècie ha
estat observada pràcticament a totes les visites,
fet que denota el seu caràcter de resident a la
finca, tal i com succeeix a Catalunya (Muntaner et
al. 1983). El major nombre d’individus detectats al
març podria correspondre al pas de migrants ja
que el nombre d’efectius d’aquesta espècie no
augmenta massa degut a l’arribada d’hivernants
(Ferrer et al. 1986). De totes maneres, degut al
caràcter de resident i gregari (con la majoria de
fringíl∙lids) de l’espècie, es podria haver donat la
presència a la finca d’individus d’altres poblacions
del voltant. La manca de dades al 2003 no té
explicació clara i s’haurà de prospectar una sèrie
més gran d’anys per veure la tendència real.
exemplars
25
20
15
10
5
0
any 2002
any 2003
Població màxima: 22 individus
Població mitja per visita positiva : 8,8 individus
Població nidificant: 7-10 parelles
% presència espècie: 83,%
Carduelis chloris
mes
Nidificació: a Espanya les densitats més
elevades es donen en oliverars, deveses
cultivades i tarongers amb densitats màximes
mitjanes de 10’4 aus/10ha (Cano 2003). al total
de la finca hi ha una densitat màxima de 4’1
aus/10ha, essent gairebé la meitat. En el periode
no reproductor obtenim una densitat de
15,21±3,79 indiv/km2.
Conservació: a Espanya les dades preliminars
del programa SACRE dónen una evolució estable
amb fluctuacions interanuals (típica dels
fringíl∙lids), mentre que a Europa hi ha una
tendència positiva des de la dècada dels
cinquanta i la seva àrea de distribució està en
expansió. El major problema que pot tenir
l’espècie és la seva caça per a animal de gàbia
(Cano 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA

Cadernera (Carduelis carduelis) Jilguero
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
nidificant distribuït regularment pel territori des
del nivell del mar fins a l’alta muntanya, tot i que
és més abundant a les zones mediterrànies.
Migrador i hivernant comú arreu del país. Al
nostre país, a partir de l’octubre la població local
es veu reforçada pels hivernants, que hi resten
fins al març o abril (Asensio 1986). L’espècie sol
estar lligada a hàbitats semioberts amb certa
presència d’arbrat o matolls i també és molt
present en medis urbans com jardins o horts
(Carrera 2003). A Catalunya trobem la subespècie
C.c.parva.
Distribució a Can Morral: resident i nidificant;
possiblement també hi ha exemplars hivernants. A
Can Morral s’observa que l’espècie es troba
repartida en tota la finca, especialment en els
hàbitats de conreus i de la plana d’inundació.
Fenologia a Can Morral: l’espècie la trobem
present tot l’any a la finca tot i que hi ha un
màxim d’observacions al desembre que pot ser
degut als hivernants. La diferència entre els dos
anys pot ser deguda bàsicament a que el grup
d’ocells hivernant de 2002, durant 2003 fa servir
un altre zona per alimentar-se o també degut a
un augment de les captures il∙legals. Malgrat això
podem observar que les tendències són
semblants.
Nidificació: : a la península les densitats més
elevades es registren en oliverars, en prats
arbrats i en pinedes, essent la mitja de les
densitats màximes dels 3 hàbitats de 7’83
aus/10ha (Carrera 2003). A la finca tenim com a
exemplars
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Població màxima: 36 individus
Població mitja per visita positiva : 12,8 individus
Població nidificant: 12-16 parelles
% presència espècie: 100%
Carduelis carduelis
mes
any 2002 any 2003
Polinómica (any 2002) Polinómica (any 2003)
màxim 16 parelles, donant una densitat de 7’8
aus/10ha (considerant tota la superfície de la
finca excepte el bosc), indicant que la zona li és
molt favorable. En el periode no reproductor
obtenim una densitat de 23,47±5,58 indiv/km2.
Conservació: és el més termòfil dels nostres
fringíl∙lids i, igual que el verdum, s’ha vist afavorit
per l’acció humana a l’hora de trobar zones
adequades de cria (Muntaner et al. 1983). El
programa SACRE 1996-2000 sembla evidenciar
que l’espècie presenta una tendència positiva
contínua, tot i que les dades s’han de prendre
amb cautela, ja que altres estudis més locals
evidencien unes oscil∙lacions poblacionals cícliques
importants. Les principals amenaces de l’espècie
és la seva captura per a tenir-la en gàbies i la
disminució de les plantes roderals degut a l’ús
d’herbicides (Carrera 2003). A Can Morral s’ha
detectat diverses vegades durant el període de
cens la presència de barraques il∙legals per a la
captura de fringíl∙lids la qual cosa pot explicar la
disminució de la seva presència fora del període
de cria.
INVENTARI DE LA AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI A L’ANY 2002. ABRERA, BARCELONA

Lluer (Carduelis spinus) Lúgano
Distribució i fenologia a Catalunya: nidificant
en nombre irregular i escàs en boscos alpins i
subalpins pirinencs i prepirinencs; molt més rar en
zones de menor altitud i mediterrànies, depenent
de les irrupcions hivernals. Migrador i hivernant
irregular de nombre molt variable arreu de les
nostres contrades. L’espècie té preferència pels
ambients forestals més higròfils i la zona del
Pirineu axial és la més favorable i la que manté la
població més regular. L’arribada d’hivernants
s’inicia a la primera quinzena d’octubre i les dades
més tardanes de marxa dels darrers hivernants
són a mitjans d’abril (Asensio 1985c). L’arribada
d’hivernants però pot variar molt entre anys i
sembla que que cada 3-5 anys es produeix en el
nostre país una irrupció més important en nombre
d’individus que l’habitual; aquest fet pot estar
influenciat per l’abundant fructificació de coníferes
del nord d’Europa que resulta en un gran èxit
reproductor per a l’espècie que finalment es veu
obligada a trobar noves fonts d’alimentació fins
arribar a les nostres contrades (Muntaner et al.
1983).
Distribució a Can Morral: migrador. El trobem
a zona de bosc oberta al costat de la plana
d’inundació.
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 3 individus
Població mitja per visita positiva : 3 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 17%
Carduelis spinus
MAIG
JUNY
mes
Fenologia a Can Morral: espècie detectada
únicament dos cops, però molt coincidents en el
temps, el que pot indicar una utilització més o
menys regular d’aquest lloc per part del lluer com
a para migratòria o pre-migratòria.
Conservació: no presenta problemes de
conservació, tot i que caldria regular la caça per a
gàbies per evitar abusos i vigilar les pràctiques
d’incendis preventius o de llaurat dels camps
immediatament després de fer la collita per evitar
reduir dràsticament els recursos alimentaris a la
tardor-hivern (Senar & Borrás 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Passarell comú (Carduelis cannabina) Pardillo común
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
nidificant comú en tota mena d’ambients oberts
des del nivell del mar fins a l’alta muntanya.
Migrador i hivernant comú. Les primeres arribades
d’aquesta espècie a Catalunya en el pas
postnupcial es donen a partir de mitjans de
setembre mentre que el pas prenupcial es centra
en els mesos de març i abril. L’espècie ocupa
preferentment àrees arbustives de diferents tipus
sempre que tinguin un substrat herbaci més o
menys desenvolupat o que tinguin propers zones
amb abundància de plantes roderals (Borrás &
Senar 2003). A Catalunya trobem la subespècie
C.c. mediterrania.
Distribució a Can Morral: hivernant. Es pot
trobar bàsicament a la plana d’inundació del riu i
en desplaçaments cap a altres llocs adients.
exemplars
12
10
8
6
4
2
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 11 individus
Població mitja per visita positiva : 4,7 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 17%
Carduelis cannabina
MAIG
JUNY
mes
Fenologia a Can Morral: l’escàs nombre
d’exemplars observats a la finca coincideix amb
les observacions (en general de pocs exemplars) a
comarques properes com el Barcelonès, el Baix
Llobregat o el Vallès Oriental (Martínez-Vilalta
2001 i 2002).
Conservació: el programa SACRE 1996-2000
sembla evidenciar que l’espècie presenta una
tendència positiva contínua, tot i que les dades
s’han de prendre amb cautela, ja que altres
estudis més locals evidencien unes oscil∙lacions
poblacionals cícliques importants. Les principals
amenaces de l’espècie són les pràctiques
d’agricultura intensiva, els herbicides i la seva
caça cinegètica (Borrás & Senar 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Durbec (Coccothraustes coccothraustes) Picogordo
Distribució i fenologia a Catalunya: nidificant
molt rar de distribució molt irregular i localitzada.
Migrador i hivernant més regular arreu del
territori, tot i que de distribució més aviat
localitzada i que pot variar significativament en
nombre segons els anys així com la quantitat
d’individus que poden arribar d’Europa (Asensio &
Antón 1990). A casa nostra ha estat citat que
aquesta espècie té preferència pels boscos de
fulla caduca, arbredes de ribera o bosquines entre
cultius, sovintejant a l’hivern especialment a les
plantacions d’arbres fruiters on s’ajunta amb
altres fringíl∙lids (Muntaner et al. 1983). A
Catalunya trobem la subspècie
C.C.coccothraustes.
Distribució a Can Morral: hivernant accidental.
La varietat d’hàbitats favorables per a l’espècie a
la finca de Can Morral i la presència d’altres
fringíl∙lids potser ha fet possible que l’espècie
estigui present a la finca, encara que només sigui
esporàdicament. Ja s’ha comentat que la
distribució de l’espècie és irregular i localitzada al
territori, però també hi ha diverses cites de
durbec a zones properes a l’estudiada com el Baix
Llobregat, Barcelonès o Vallès Occidental (Copete
1998 i 2000, Martínez-Vilalta 2001 i 2002).
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva : 1 individu
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 8%
Coccothraustes coccothraustes
ABRIL
MAIG
JUNY
mes
Fenologia a Can Morral: s’ha realitzat una
única observació en el mes de desembre de 2002.
Aquest fet fa pensar que la finca de can Morral no
és utilitzada habitualment per a l’espècie com a
zona d’hivernada però que puntualment hi podem
trobar individus de l’espècie. No obstant, el
seguiment al llarg del temps pot donar una idea
més acurada com demostra el fet de que els
primers mesos de 2004 s’ha detectat una
presència més regular (dades provisionals cens
2004).
Conservació: l’espècie és molt sensible als
canvis de l’hàbitat i en anys d’irrupció és capturat
tant amb els mètodes típics per a fringíl∙lids com
amb escopeta (Senar & Borrás 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Cruixidell (Miliaria calandra) Triguero
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
nidificant, comú a tot el territori en espais oberts i
en conreus a excepció de les zones
muntanyenques i de major altitud. Migrador i
hivernant regular arreu del territori. A Catalunya
hi ha tant la població resident com migrants
europeus que arriben per hivernar (Muntaner et
al. 1983), tot i que hi ha zones on els cruixidells
no hi són presents tot l’any (Copete 2000) ja que
poden fer desplaçament locals cap a zones més
temperades (Muntaner et al. 1983). La subespècie
que trobem a Catalunya és la M.c.calandra.
Distribució a Can Morral: a la finca de Can
Morral possiblement es nidificant, tot i que parlem
de reproducció possible, però podria haver-hi
hivernants europeus també. Tal i com es veu en
el mapa de l’espècie, habita els espais oberts.
Fenologia a Can Morral: només s’ha detectat
un individu en plena època reproductora, a finals
de maig i al mes de juny, en hàbitat adequat de
nidificació. La resta d’observacions del 2003
pertanyen als mesos d’hivern, però no es pot
assegurar que es tracti del mateix individu, i
podria tractar-se d’algun hivernant.
Nidificació: les màximes densitats a Espanya
s’enregistren en deveses cultivades i deveses amb
una mitja de les densitats màximes de 14’34
aus/10ha (Estrada & Orta 2003). A la finca només
hi ha una possible parella reproductora en les
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva : 1 individu
Població nidificant: 1 parella
% presència espècie: 42%
Miliaria calandra
MAIG
JUNY
zones de cultius que ens donaria una densitat de
0’82 aus/10ha, una densitat molt baixa, però
justificada si tenim en compte que l’hàbitat
preferit per l’espècie són els cultius cerealistes i és
més rara en zones ermes o de matoll.
Conservació: la intensificació agrícola s’ha
descrit com la seva principal amenaça per
l’eliminació dels marges i l’ús de plaguicides,
eliminació de guarets. Tot i que en el programa
SACRE surt com una de les 10 espècies més
abundants a Espanya, a Catalunya per exemple
sembla que presenta una tendència regressiva
(Estrada & Orta 2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
Escribano palustre
Distribució i fenologia a Catalunya: la
subespècie E.s.witherbyi és resident nidificant en
zones molt localitzades com el delta de l’Ebre o
Utxesa i més irregular i sense que es comprobi la
nidificació a altres zones humides. La subespècie
E.s.schoeniclus és migradora hivernant molt comú
en les zones humides i en conreus de plana
d’arreu del territori, absent a les zones
muntanyenques de major altitud. El pas dels
migradors es dóna sobretot al març i a l’octubre
essent el pas prenupcial més abundant per
l’interior peninsular i el postnupcial per la zona
litoral Mediterrani (Villarán 1999).
Distribució a Can Morral: migrador. El trobem
als canyissars tant a la mateixa vora del riu com
els més interiors.
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva : 1 individu
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 16%
Emberiza schoeniclus
MAIG
JUNY
mes
Fenologia a Can Morral: s’ha detectat només
dos cops durant les visites a la finca, la citació del
mes de febrer és força normal, tot i que l’arribada
més important d’exemplars hivernants es dóna al
més d’octubre (Martínez-Vilalta 2002). La citació
del mes de maig és molt més estranya i només es
podia entendre com una migració interrompuda o
un problema en l’identificació de l’espècie
Conservació: la pobresa de les zones palustres a
Catalunya possiblement limita la població de
l’espècie al nostre territori i fa que la seva
distribució sigui ben coneguda (Muntaner et al.
1983). El Libro Rojo considera la subespècie
witherbyi en Perill (En) ja que les seves
poblacions estan molt fragmentades i els seus
hàbitats, les zones humides, presenten moltes
amenaces com ara la seva dessecació o el canvi
en la gestió dels canyissars (Atienza & Copete
2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Verderola (Emberiza citrinella) Escribano cerillo
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
nidificant a la Catalunya humida i al Prepirineu i
Pirineu. Migrador i hivernant, més comú a
l’interior i a les zones properes a les àrees de
nidificació. A Catalunya trobem la subespècie
E.c.citrinella.
Distribució a Can Morral: migrant.
Fenologia a Can Morral: només s’ha detectat la
presència d’un individu a la primavera, que
possiblement es tracti d’un individu de pas cap a
les zones de cria, que tot i tractar-se d’una data
un pèl tardana, concorda amb que el nombre
màxim de postes es dóna al maig i juny
(Muntaner et al. 1983).
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva : 1 individu
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 8%
Emberiza citrinella
MAIG
JUNY
Conservació: els canvis en els usos agrícoles
sembla que ha pogut reduir sensiblement les
poblacions hivernants a casa nostra (Copete
2000). A nivell europeu la intensificació agrària i la
conseqüent disminució de la disponibilitat de
llavors seria la les causes del declivi (Arratíbel
2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
mes
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Gratapalles (Emberiza cirlus) Escribano soteño
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
nidificant comú distribuït de forma regular per tot
el territori excepte a les zones muntanyenques del
Pirineu i Prepirineu. Migrador i hivernant regular
en zones obertes arreu del territori. A l’hivern la
població sedentària es veu reforçada amb
l’arribada d’individus més septentrionals, i en
aquesta època es pot trobar l’espècie en
poblacions no típiques com el Baix Llobregat entre
altres (Copete 2000), tot i que ja hi ha cites de
cria en indrets fins ara no típics per l’espècie com
el Barcelonès o el Baix Llobregat (Martínez-Vilalta
2002).
Distribució a Can Morral: migrador. El trobem
fonamentalment als camps de conreu, hàbitat que
fa servir per alimentar-se.
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
Població màxima: 1 individu
Població mitja per visita positiva : 1 individu
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 8%
Emberiza cirlus
MAIG
JUNY
mes
Fenologia a Can Morral: només una cita per a
l’espècie a inicis de primavera, possiblement d’un
individu migrant cap a les zones de cria.
Curiosament, a la veïna finca de Sant Hilari, s’ha
detectat durant 2003 una població hivernant més
o menys estable, possiblement degut a la
diferència d’habitats que trobem o al fet de que
és una zona on el conreu encara és actiu.
Conservació: tal vegada és l’emberícid que es
veu amb més regularitat als camps de conreu
(Muntaner et al. 1983) i sembla que no té
amenaces importants. Tot i així a Gran Bretanya
hi ha un estudi que identifica la forta regressió en
aquell país per la pèrdua d’aliment, molèsties
humanes o factors climàtics adversos (Infante
2003).
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

Sit negre (Emberiza cia) Escribano montesino
Distribució i fenologia a Catalunya: resident
nidificant distribuït regularment pels ambients
muntanyencs. Migrador i hivernant regular en els
ambients de terra baixa de l’interior i zones
litorals on no és present com a nidificant.
L’espècie té preferència per vessants rocosos amb
vegetació herbàcia alguns arbustos o arbres tot i
que a casa nostra a l’hivern pot defugir aquestes
zones de cria cap als fons de valls on s’alimenta a
cultius o riberes (García-Villanueva & Serrano
2003). A Catalunya trobem la subespècie E.c.cia.
Distribució a Can Morral: possible migrador i
hivernant. El trobem associat amb estols d’altres
fringïl∙lids.
exemplars
5
4
3
2
1
0
any 2002
any 2003
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
MAIG
Població màxima: 4 individus
Població mitja per visita positiva : 2,7 individus
Població nidificant: 0 parelles
% presència espècie: 25%
Emberiza cia
JUNY
mes
Fenologia a Can Morral: les observacions fetes
als mesos de desembre i febrer de 2002
coincideixen amb la descripció de que és un
hivernant regular a les zones de la terra baixa. La
dada al mes de setembre de 2003 encara que
primerenca, correspon a ocells migradors ja que
l’espècie cria a comarques properes com l’Alt
Penedès (ICO, en prep.).
Conservació: a curt termini no sembla que pugui
tenir problemes de conservació ja que degut als
incendis típics del clima mediterrani, l’espècie, que
es comporta com a oportunista explotador de
zones degradades, trobarà aquest hàbitat alterat
que compensa l’augment de la superfície forestal
a Catalunya.
INVENTARI DE L’AVIFAUNA A CAN MORRAL DEL RIU I ENTORN RIPARI ELS ANYS 2002-2003. ABRERA, BARCELONA
JULIOL
AGOST
SETEMBRE
OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

5.- PROPOSTES DE CONSERVACIÓ:
5.1.1.- Llistat de les problemàtiques de conservació detectades al llarg de l’estudi:
- Tala de canyes sense permís.
- Tala d’arbres secs per a llenya.
- Recol·lecció de fruita sense permís amb destrosses de la vegetació.
- Eliminació de vegetació per a prevenció d’incendis en època de cria d’espècies
protegides.
- Barraques de caça de fringílids.
- Freqüentació de vehicles motoritzats.
- Accés de cotxes o motos per activitats no permeses (neteja, “rallies”, .....).
- Caça a prop del riu o a prop de les masies.
5.1.2.- Propostes de conservació a curt termini:
Sol·licitud de declaració de ZEPA (Xarxa Natura 2000) i Refugi de Fauna
Salvatge.
Ambient de bosc:
A.- Eliminar les espècies al·lòctones i afavorir la recuperació de les autòctones.
B.- Elaboració d’un calendari de períodes possibles per a l’eliminació de
vegetació per a la prevenció d’incendis.
Ambient de riu:
A.- Limitar l’accés del ramat a les illes fluvials en període de cria.
B.- Calcular, i limitar en cas necessari, la càrrega ramadera que pot suportar
l’entorn fluvial.
C.- Evitar la tala il·legal de canyes.
Ambient de conreus:
A.- Evitar la caça il·legal de fringílids.
B.- Regular l’accés motoritzat a la zona.
C.- Evitar l’ús de pesticides, herbicides... que puguin ser perillosos per a la fauna
5.1.3.- Propostes de conservació a mig termini:
Ambient de bosc:
A.- Elaboració d’un pla silvícola per tal de mantenir una cobertura d’arbres,
suficient i de qualitat, mantenint peus vells i nous, així com assegurar la
diversitat d’espècies arbrades.
Ambient de riu:
A.- Creació de petites basses artificials a la plana d’inundació, de poca fondària,
que serien de caràcter estacional, per tal d’atreure amfibis i ocells limícoles.
B.- Gestió de la vegetació a les illes fluvials (sobretot referit al canyissar)
mantenint parcel·les sense tocar com a control.
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 135

Ambient de conreus:
A.- Mantenir els conreus tradicionals.
B.- Controlar la vegetació herbàcia mitjançant un ramat.
C.- Deixar espais en guaret en rotació per tal de regenerar el terreny i facilitar
l’establiment d’espècies faunístiques lligades a aquest tipus d’ambients.
5.1.4.- Propostes de conservació a llarg termini:
Mantenir el seguiment de l’avifauna com a indicadora de la qualitat ambiental i
de les mesures de gestió que es desenvolupin.
Ambient de bosc:
A.- Aplicació del pla silvícola.
Ambient de riu:
A.- Recuperar espècies autòctones del bosc de ribera i potenciar aquest tipus de
vegetació.
Ambient de conreus:
A.- Establiment de conreus ecològics i estudi de la seva repercussió a la fauna en
comparació amb els cultius tradicionals.
5.2.- Grau de protecció de les espècies d’aus detectades:
A continuació s’indica el grau de protecció (a nivell internacional, estatal i
autonòmic) per a cadascuna de les espècies detectades a la finca de Can Morral.
5.2.1.- A nivell Europeu/Internacional:
A nivell europeu es presenten una sèrie de criteris que per si sols ja justifiquen la
importància de conservació de les espècies descrites. Els criteris de conservació emprats
són: SPEC (Espècies amb Necessitats Especials de Conservació), Grau d’Amenaça a
nivell europeu (BirdLife, 2000), Directiva Europea 79/409/CEE relativa a la
conservació dels ocells i els seus hàbitats (s’indica quines espècies estan incloses a
l’annex 2 de la Directiva). També s’indica si alguna de les espècies presents a la finca
estan en alguns dels annexos dels Convenis Internacionals de Bonn o el Conveni de
Berna.
A la taula 1 es detalla en primer lloc si l’espècie està catalogada dins d’alguna
categoria de SPEC a nivell europeu. Aquestes categories segueixen criteris
internacionals:
• SPEC 1=espècies amb necessitats globals de conservació, perquè estan globalment
amenaçades;
• SPEC 2= espècies que tenen la major part de la població concentrada a Europa i que
presenten un estatus de conservació desfavorable;
• SPEC 3= espècies que no tenen la major part de la població està concentrada a
Europa però que presenten un estatus de conservació desfavorable;
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 136

• SPEC 4= espècies que tenen la major part de la població concentrada a Europa però
que presenten un estatus de conservació favorable.
En segon lloc es detalla el grau d’amenaça a nivell europeu: Vulnerable=
població amb declivi important o moderat, o bé amb menys de 2.500 parelles
nidificants; Rara= població amb declivi moderat, amb menys de 10.000 parelles
reproductores o amb una població d’hivernants menor de 40.000, En Regressió=
població amb declivi moderat, amb més de 10.000 parelles reproductores o amb una
població d’hivernants major de 40.000; Segura= població sense declivi i amb més de
10.000 parelles reproductores, o amb una població d’hivernants major de 40.000, son
espècies amb un estatus de conservació favorable.
A les dues columnes següents es detalla si l’espècie està inclosa en els annexos
de la Directiva Ocells 79/409/CEE i la seva inclusió o no en algun annex dels convenis
internacionals de Berna o de Bonn, per a espècies migratòries.
Taula 1. Resum de les espècies que presenten alguna categoria de SPEC, el grau
d’amenaça de l’espècie, la seva inclusió o no en algun annex de la Directiva Europea
79/409/CEE i la seva inclusió o no en algun annex dels convenis internacionals de
Berna o de Bonn.
Espècie SPEC Grau d’amenaça Directiva Ocells Convenis
Berna Bonn
Corb marí gros - Segura - III
Esplugabous - Segura - II
Martinet blanc - Segura I II
Agró roig 3 Vulnerable I II II
Bernat pescaire - Segura - III
Ànec collverd - Segura II-1 / III-1 III II
Xarxet comú - Segura II-1 / III-2 III II
Milà negre 3 Vulnerable I II II
Aligot comú - Segura - II II
Àliga marcenca (1) 3 Rara I II II
Arpella vulgar (1) - Segura I II II
Xoriguer comú 3 En Regresió - II II
Falcó pelegrí 3 Rara I II II
Perdiu roja 2 Vulnerable II-1 / III-1 III
Polla d'aigua - Segura II-2 III
Fotja vulgar - Segura II-1 / III-2 III II
(mediterrània)
Corriol petit - Segura - II II
Xivita - Segura - II II
Xivitona vulgar - Segura - II II
Valona 3 En Regresió I II II
Gavina vulgar - Segura II-2 III
Gavià argentat de - Segura II-2 III
potes grogues
Colom roquer - Segura II-1 III
Tudó 4 Segura II-1 / III-1
Tórtora turca - Segura II-2 III
Tórtora vulgar 3 En Regresió II-2 III
Cucut reial - Segura - II
Cucut - Segura - III
Mussol comú 3 En Regresió - II
Xot 2 En Regresió - II
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 137

Espècie SPEC Grau d’amenaça Directiva Ocells Convenis
Berna Bonn
Gamarús 4 Segura - II
Enganyapastors 2 En Regresió I II
Siboc - Segura - II
Falciot negre - Segura - III
Ballester - Segura - II
Blauet 3 En Regresió I II
Abellerol 3 En Regresió - II
Puput - Segura - II
Colltort 3 En Regresió - II
Picot verd 2 En Regresió - II
Picot garser gros - Segura - II
Picot garser petit (1) - Segura - II
Terrerola vulgar 3 Vulnerable I II
Cogullada vulgar 3 En Regresió - III
Cotoliu 2 Vulnerable I III
Alosa vulgar 3 Vulnerable II-2 III
Oreneta de ribera 3 En Regresió - II
Oreneta vulgar 3 En Regresió - II
Oreneta cuablanca - Segura - II
Piula dels arbres - Segura - II
Titella 4 Segura - II
Grasset de muntanya - Segura - II
Cuereta torrentera - Segura - II
Cuereta groga (1) - Segura - II
Cuereta blanca - Segura - II
Cargolet - Segura - II
Pardal de bardissa 4 Segura - II
Pit-roig 4 Segura - II II
Rossinyol 4 Segura - II II
Cotxa fumada - Segura - II II
Cotxa cua-roja 2 Vulnerable - II II
Bitxac comú 3 En Regresió - II II
Bitxac rogenc 4 Segura - II II
Còlit gris - Segura - II II
Merla 4 Segura II-2 III II
Tord 4 Segura II-2 III II
Tord ala-roig 4W Segura II-2 III II
Griva 4 Segura II-2 III II
Rossinyol bord - Segura - II II
Trist - Segura - II II
Boscarla dels joncs 4 Segura - II II
Balquer - Segura - II II
Bosqueta vulgar 4 Segura - II II
Tallarol capnegre 4 Segura - II II
Tallarol emmascarat 3 Vulnerable - II II
Tallarol de casquet 4 Segura - II II
Tallarol de garriga (1) 4 Segura - II II
Tallareta vulgar (1) 4 Segura - II II
Mosquiter comú - Segura - II II
Mosquiter de passa - Segura - II II
Mosquiter pàl·lid 4 Segura - II II
Bruel 4 Segura - II II
Papamosques gris 3 En Regresió - II II
Mastegatatxes 4 Segura - II II
Mallerenga cuallarga - Segura - III
M. emplomallada 4 Segura - II
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 138

Espècie SPEC Grau d’amenaça Directiva Ocells Convenis
Berna Bonn
M. petita - Segura - II
M. blava 4 Segura - II
M. carbonera - Segura - II
Raspinell comú 4 Segura - II
Teixidor - Segura - III
Oriol - Segura - II
Capsigrany 2 Vulnerable - II
Gaig - Segura II-2 III
Garsa - Segura II-2 III
Cornella negra (1) - Segura II-2 III
Gralla (1) 4 Segura II-2
Estornell vulgar - Segura II-2 III
Estornell negre 4 Segura - II
Pardal comú - Segura - III
Pardal xarrec - Segura - III
Pinsà 4 Segura - III
Gafarró 4 Segura - II
Verdum 4 Segura - II
Cadernera - Segura - II
Lluer 4 Segura - II
Passerell comú 4 Segura - II
Durbec - Segura - II
Verderola 4 Segura - II
Gratapalles 4 Segura - II
Sit negre 3 Vulnerable - II
Repicatalons - Segura - II
Cruixidell 4 Segura - III
(1) Espècies detectades a la zona fora dels transectes de Can Morral.
5.2.2.- A nivell de legislació Estatal:
A continuació (taula 2) es detallen aquelles espècies detectades a la finca de Can
Morral que es troben recollides al “Catálogo de Especies Amenazadas” del 1999 i
aquelles que es recullen al recentment elaborat “Libro Rojo de las Aves de España”
(Madroño, 2002). Les diferents categories de risc per a les espècies, emprades al Libro
Rojo de las Aves de España, per tal de catalogar-les són: en Perill Crític (CR), en Perill
(EN), Vulnerable (VU), Quasi Amenaçat (NT), Dades Insuficients (DD), “Preocupació
Menor” (=no amenaçat) (LC*) (l’asterisc indica que tot i que l’espècie no està en cap de
les categories anteriors requereix una atenció especial, ja que si no es té cura, podrien
passar a un nivell de quasi amenaça), Preocupació Menor (=no amenaçat) (LC) (Nota:
una o dues ratlles després de la categoria d’amenaça indiquen el nombre de vegades que
s’ha corregit (disminuint la categoria) el risc d’extinció; en aquests casos entre
parèntesis s’indica la categoria i el criteri resultant del primer pas de l’avaluació, durant
la fase de revisió i elaboració del Libro Rojo).
En referència als criteris tenim: tipus de criteris (A=disminució poblacional
ràpida; B=àrea de distribució o d’ocupació petita; C=població petita i en declivi;
D=població molt petita o restringida), subcriteris (1=ha existit declivi i les causes són
reversibles + enteses + han cessat basat en qualsevol de a-e; 2= ha existit declivi, però el
declivi/causes poden no haver cessat, no ser enteses o no ser reversibles basat en
qualsevol de a-e; 3=declivi projectat o possible en el futur basat en qualsevol de a-e; 4=
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 139

ha existit declivi (en temps passat i futur) on el declivi/causes poden no haver cessat, no
ser enteses o no ser reversibles basat en qualsevol de a-e; a=observació directa; b=índex
d’abundància apropiat per l’espècie; c=disminució de l’àrea de distribució, d’ocupació o
de la qualitat de l’hàbitat, d=nivells actuals o potencials d’explotació; e=efecte de
taxons introduïts, hibridació, patògens, contaminació, competència o paràsits).
Taula 2. Resum de les espècies detectades a Can Morral i que estan catalogades en el
Catálogo de Especies Amenazadas” i/o en el “Libro Rojo” del 2002.
Espècie “Catálogo de Especies
Libro Rojo (2002)
Amenazadas” (1999) Risc d’extinció Criteris
Cabusset D’interès especial
Corb marí gros
(P. carbo sinensis)
D’interès especial
Esplugabous D’interès especial
Martinet blanc D’interès especial
Agró roig D’interès especial LC*
Bernat pescaire D’interès especial
Xarxet comú - VU’’ VU
[CRB2b(iii,v)c(iii,iv);
C2a(i)+b;D]
Milà negre D’interès especial NT’ NT (VU c1)
Esparver vulgar D’interès especial
Aligot comú D’interès especial
Àliga marcenca (1) D’interès especial LC*
Arpella vulgar (1) D’interès especial
Xoriguer comú D’interès especial
Falcó pelegrí D’interès especial
Perdiu roja - DD
Corriol petit D’interès especial
Xivita D’interès especial
Xivitona vulgar D’interès especial
Valona D’interès especial
Tórtora vulgar - VU VU A2acd
Cucut reial D’interès especial
Cucut D’interès especial
Mussol comú D’interès especial
Xot D’interès especial
Gamarús D’interès especial
Enganyapastors D’interès especial
Siboc D’interès especial
Falciot negre D’interès especial
Ballester D’interès especial
Blauet D’interès especial NT NT A2ac
Abellerol D’interès especial
Puput D’interès especial
Colltort D’interès especial DD
Picot verd D’interès especial
Picot garser gros D’interès especial
Picot garser petit (1) D’interès especial
Terrerola vulgar D’interès especial VU VU A2c+3c+4c
Cogullada vulgar D’interès especial
Cotoliu D’interès especial
Oreneta de ribera D’interès especial
Oreneta vulgar D’interès especial
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 140

Espècie “Catálogo de Especies
Libro Rojo (2002)
Amenazadas” (1999) Risc d’extinció Criteris
Oreneta cuablanca D’interès especial
Piula dels arbres D’interès especial
Titella D’interès especial
Grasset de muntanya D’interès especial
Cuereta torrentera D’interès especial
Cuereta groga (1) D’interès especial
Cuereta blanca D’interès especial
Cargolet D’interès especial
Pardal de bardissa D’interès especial
Pit-roig D’interès especial
Rossinyol D’interès especial
Cotxa fumada D’interès especial
Cotxa cua-roja D’interès especial VU VU A1ac
Bitxac comú D’interès especial
Bitxac rogenc D’interès especial
Còlit gris D’interès especial
Rossinyol bord D’interès especial
Trist D’interès especial
Boscarla dels joncs D’interès especial
Balquer D’interès especial
Bosqueta vulgar D’interès especial
Tallarol capnegre D’interès especial
Tallarol emmascarat D’interès especial LC*
Tallarol de casquet D’interès especial
Tallarol de garriga (1) D’interès especial
Tallareta vulgar (1) D’interès especial
Mosquiter comú D’interès especial
Mosquiter de passa D’interès especial NT’’ LC (EN D)
Mosquiter pàl·lid D’interès especial
Bruel D’interès especial
Papamosques gris D’interès especial
Mastegatatxes D’interès especial
Mallerenga cuallarga D’interès especial
M. emplomallada D’interès especial
M. petita D’interès especial
M. blava D’interès especial
M. carbonera D’interès especial
Raspinell comú D’interès especial
Teixidor D’interès especial
Oriol D’interès especial
Capsigrany D’interès especial NT NT A2a
Durbec D’interès especial
Verderola D’interès especial
Gratapalles D’interès especial
Sit negre D’interès especial
Repicatalons
D’interès especial
(E.schoeniclus schoeniclus)
-
VU
VU A2ac+A3c
(E.schoeniclus witherbyi)
-
EN EN B1ab(i,ii,iv,v)
+2ab(i, ii, iii, iv); C1
(1) Espècies detectades a la zona, però fora dels transectes de Can Morral.
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 141

5.2.3.- A nivell de legislació catalana:
A continuació -taula 3- es detallen les espècies que gaudeixen de protecció a
nivell català i, que per tant, estan incloses en la Llei d’Espècies Protegides de
Catalunya; així mateix, tenint en compte que la zona d’estudi pertany a la IBA (Àrea
Important per les Aus), nº 139 anomenada “De les serralades prelitorals de Barcelona”,
també es detallen aquelles espècies que han estat detectades a la finca i que van
qualificar per a declarar la IBA.
La IBA 139 es troba situada a les serralades prelitorals catalanes (Cingles de
Bertí, Sant Llorenç del Munt i Montserrat) i compren una superfície total de 124.000
hectàrees. Són serralades calcàries amb abundants tallats i penya-segats, on els usos
predominants del sòl ho són, en un 30%, per a l’agricultura i ramaderia, en un 50% per a
usos forestals, i la resta per ús urbà i industrial, també es dóna caça i/o l’ús
turístic/recreatiu. La vegetació predominant consta de boscos autòctons de coníferes,
boscos mixts, boscos perennes, matollar escleròfil, garriga, pasturatges calcaris secs,
així com el cultiu tant de cereals com de llenyoses. Les principals amenaces per als
ocells són l’abandonament dels cultius i de la ramaderia, les plantacions forestals, els
incendis forestals, el desenvolupament industrial i urbà, les línies elèctriques, la gestió
forestal intensiva, l’ús com a zona de lleure/turisme i la pressió cinegètica.
Taula 3. Espècies detectades a la finca de Can Morral i que gaudeixen de protecció a
nivell català (incloses en l’annex II de la Llei d’Espècies Protegides de Catalunya), i
quines de les espècies compleixen criteris per a la declaració de la IBA 139 (s’indica la
població total a la IBA).
Especies detectades a Can Morral del Riu i que estan:
a la llei d’Espècies Protegides
incloses en la declaració
de Catalunya (Annex II) de la IBA 139* (s’indica el nombre de
parelles detectades a la IBA)
Cabusset --
Agró roig --
Bernat pescaire --
Esplugabous --
Martinet blanc --
Esparver (vulgar) --
Aligot (comú) --
Milà negre --
Arpella (vulgar) (1) --
Àliga marcenca (1) Àliga marcenca 16-17pp
Falcó pelegrí 22 pp
Xoriguer (comú) --
Corriol petit --
Xivitona (vulgar) --
Valona --
Xivita --
-- Gavià argentat de potes grogues 2000-4000 ind.
-- Tòrtora vulgar 6000-8000 pp
-- Tudó 10000-40000 pp
Tórtora turca --
Cucut reial --
Cucut --
Mussol Comú 600-800 pp
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 142

Especies detectades a Can Morral del Riu i que estan:
a la llei d’Espècies Protegides
incloses en la declaració
de Catalunya (Annex II) de la IBA 139* (s’indica el nombre de
parelles detectades a la IBA)
Xot --
Gamarús 700-1500pp
Enganyapastors 4000-6000pp
Siboc --
Falciot negre --
Ballester --
Blauet --
Abellerol 800-1000 pp
Puput --
Colltort --
Picot verd --
Picot garser gros 700-1000 pp
Picot garser petit (1) --
Terrerola vulgar --
Cogullada vulgar --
Cotoliu --
Oreneta de ribera --
Oreneta vulgar 4000-10000 pp
Oreneta cuablanca --
Piula dels arbres --
Titella --
Grasset de muntanya --
Cuereta torrentera --
Cuereta groga (1) --
Cuereta blanca --
Capsigrany --
Cargolet --
Pardal de bardissa --
Pit-roig --
Rossinyol --
Cotxa fumada --
Cotxa cua-roja --
Bitxac comú --
Bitxac rogenc --
Còlit gris --
Rossinyol bord --
Trist --
Balquer --
Boscarla dels joncs --
Bosqueta vulgar --
Tallarol capnegre --
Tallarol emmascarat --
Tallarol de casquet --
Tallarol de garriga (1) --
Tallareta vulgar (1) --
Mosquiter comú --
Mosquiter de passa --
Mosquiter pàl·lid --
Bruel --
Papamosques gris --
Mastegatatxes --
Mallerenga cuallarga --
Mallerenga emplomallada --
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 143

Especies detectades a Can Morral del Riu i que estan:
a la llei d’Espècies Protegides
incloses en la declaració
de Catalunya (Annex II) de la IBA 139* (s’indica el nombre de
parelles detectades a la IBA)
Mallerenga petita --
Mallerenga blava --
Mallerenga carbonera --
Teixidor --
Raspinell comú --
Verderola --
Gratapalles --
Sit negre --
Repicatalons --
Lluer --
Durbec --
Pinsà --
Oriol --
(1) espècies detectades a la zona però fora dels transectes de Can Morral.
Altres espècies que estan incloses en la declaració de la IBA 139 però que no s’han detectat
a la finca de Can Morral, fins el 2003, són: l’Àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) amb
3 parelles, la Xixella (Columba oenas) amb una estima de 500-700 parelles reproductores,
l’Òliba (Tyto alba) amb unes 500 parelles, el Duc (Bubo bubo) amb una estima poblacional
de 40-60 parelles reproductores i la Merla blava (Monticola solitarius) amb unes 300-400
parelles reproductores. Encara que aquestes espècies no han estat detectades concretament a
la finca, la conservació de la zona pot afavorir de forma directa (nidificació i alimentació) o
indirecta (afavorint les espècies presa de les que s’alimenten) les seves poblacions.
A més de les espècies per les quals es declara la IBA hi ha altres espècies
importants, encara que no qualificaven per a la declaració de la IBA, algunes de les
quals han estat observades a la zona d’estudi, com són l’Esparver vulgar (Accipiter
nisus), el Capsigrany (Lanius senator), el Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), el
Tallarol de garriga (Sylvia cantillans) o Tallarol emmascarat (Sylvia hortensis). També
hi ha d’altres que encara que no han estat detectades durant l’any de seguiment es poden
trobar a prop de la zona, com ara el Pela-roques (Tichodroma muraria) amb una de les
millors zones d’hivernada de Catalunya, el Cercavores (Prunella collaris), l’Aligot
vesper (Pernis apivorus), l’Astor (Accipiter gentilis), l’Esparver cendrós (Circus
pygargus), el Botxí (Lanius meridionalis), la Cogullada fosca (Galerida tecklae), la
Tallareta cuallarga (Sylvia undata), el Còlit ros (Oenanthe hispanica) i el Trobat
(Anthus campestris).
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 144

6.-ANNEX I:
A continuació (taula 4) es detalla l’estatus, per a la finca de Can Morral, de cada
una de les espècies detectades en els censos realitzats durant el 2002 i 2003 a la finca de
Can Morral del Riu. En el cas de l’estatus de cada espècie hem considerat:
- “Resident”: les espècies presents tot l’any a la finca.
- “Hivernant”: espècies que només es troben en els mesos més freds i que per
tant utilitzen la finca com a zona d’hivernada.
- “Estival”: espècies detectades durant els mesos més càlids.
- “Migrador”: espècies que només es detecten durant els passos migratoris, ja
sigui el prenupcial de primavera o el postnupcial de tardor.
- “Accidental”: espècies detectades únicament un cop a la finca.
- “Nidificant”: aquelles espècies amb reproducció confirmada a la finca.
Espècie Estatus a Can Morral
Accipiter nisus Esparver vulgar Accidental. Migrador i
hivernant
Acrocephalus arundinaceus Balquer Migrador
Acrocephalus schoenabaenus Boscarla dels joncs Migrador
Actitis hypoleucos Xivitona vulgar Migrador regular i hivernant
irregular
Aegithalos caudatus Mallerenga cuallarga Resident i nidificant
Alauda arvensis Alosa vulgar Hivernant
Alcedo athis Blauet Hivernant
Alectoris rufa Perdiu roja (1)
Anas crecca Xarxet comú Migrador accidental
Anas platyrhynchos Ànec coll-verd Resident i nidificant escàs
Anthus pratensis Titella Migrador i hivernant
Anthus spinoletta Grasset de muntanya Hivernant
Anthus trivialis Piula dels arbres Migrador accidental
Apus apus Falciot negre Estival no nidificant
Apus melba Ballester Estival no nidificant
Ardea cinerea Bernat pescaire Resident i possible
nidificant
Ardea purpurea Agró roig Migrador accidental
Athene noctua Mussol comú Resident i nidificant
Bubulcus ibis Esplugabous Migrador
Buteo buteo Aligot comú Hivernant regular
Calandrella brachydactyla Terrerola vulgar (No hi ha dades suficients)
Caprimulgus europaeus Enganyapastors Estival
Caprimulgus ruficollis Siboc Estival i nidificant
Carduelis cannabina Passerell Común Hivernant
Carduelis carduelis Cadernera Resident i nidificant.
Possible hivernant
Carduelis chloris Verdum Resident i nidificant
Carduelis spinus Lluer Migrador
Certhia brachydactyla Raspinell comú Resident i nidificant
Cettia cetti Rossinyol bord Resident i nidificant.
Migrador
Charadrius dubius Corriol petit Migrador i nidificant escàs
Circaetus gallicus Aliga marcenca (2)
Circus aeruginosus Arpella vulgar (2)
Cisticola juncidis Trist (No hi ha dades suficients)
Clamator glandarius Cucut reial Estival accidental
Coccothraustes coccothraustes Durbec Hivernant accidental
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 145

Espècie Estatus a Can Morral
Columba livia Colom roquer Resident no nidificant
Columba palumbus Tudó Resident i nidificant
Corvus corone Cornella (2)
Corvus monedula Gralla (2)
Cuculus canorus Cucut Estival i nidificant
Dendrocopos major Picot garser gros Resident no nidificant
Dendrocopos minor Picot garser petit Resident (2)
Delichon urbica Oreneta cuablanca Migrador i estival no
reproductor
Egretta garcetta Martinet blanc Migrador i hivernant
Emberiza cia Sit negre Hivernant i possible
migrador
Emberiza cirlus Gratapalles Migrador
Emberiza citrinella Verderola Migrador
Emberiza schoeniclus Repicatalons Migrador
Erithacus rubecula Pit-roig Resident i nidificant.
Migrador i hivernant
Estrilda astrid Bec de Corall senegalès (2)
Falco peregrinus Falcó pelegrí Migrador accidental
Falco tinnunculus Xoriguer comú Resident no nidificant
Ficedula hypoleuca Mastegatatxes Migrador
Fringilla coelebs Pinsà Hivernant
Fulica atra Fotja vulgar Migrador
Gallinula chloropus Polla d'aigua Resident i nidificant escàs.
Hivernant
Galerida cristata Cogullada vulgar Resident
Garrulus glandarius Gaig Resident i nidificant
Hippolais polyglotta Bosqueta vulgar Estival i possible nidificant
Hirundo rustica Oreneta vulgar Estival no nidificant i
migrador
Jynx torquilla Colltort Estival i nidificant escàs
Larus cachinnans Gavià argentat de potes grogues Migrador i hivernant
Larus ridibundus Gavina vulgar Migrador i hivernant
Lanius senator Capsigrany Estival no nidificant i
migrador
Lullula arborea Cotoliu Migrador i hivernant
Luscinia megarhynchos Rossinyol Estival i nidificant
Merops apiaster Abellerol Estival i nidificant
Miliaria calandra Cruixidell Estival i nidificant
Milvus migrans Milà negre Migrador accidental
Motacilla alba Cuereta blanca Resident i nidificant.
Hivernant i migrador
Motacilla cinerea Cuereta torrentera Migrador i hivernant
Motacilla flava Cuereta groga (2)
Muscicapa striata Papamosques gris Estival i possible nidificant
Myiopsitta monachus Cotorreta de pit gris Accidental
Oenanthe oenanthe Còlit gris Migrador
Oriolus oriolus Oriol Estival i nidificant
Otus scops Xot Estival i nidificant
Parus ater Mallerenga petita Possible nidificant i
hivernant
Parus caeruleus Mallerenga blava Resident i nidificant.
Hivernant
Parus cristatus Mallerenga emplomallada Hivernant i possible
nidificant
Parus major Mallerenga carbonera Resident i nidificant
Passer domesticus Pardal comú Resident i nidificant
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 146

Espècie Estatus a Can Morral
Passer montanus Pardal xarrec Resident i nidificant
Phalacroccorax carbo Corb marí gros Hivernant
Phoenicurus ochuros Cotxa fumada Hivernant
Phoenicurus phoenicurus Cotxa cua-roja Migrador
Phylloscopus collybita Mosquiter comú Hivernant
Phylloscopus trochilus Mosquiter de passa Migrador
Phylloscopus bonelli Mosquiter pàl·lid Migrador
Pica pica Garsa Resident i nidificant
Picus viridis Picot verd Resident i nidificant
Prunella modularis Pardal de bardissa Migrador
Regulus ignicapillus Bruel Migrador o possible
resident
Remiz pendulinus Teixidor Migrador i hivernant
Riparia riparia Oreneta de ribera Migrador i estival no
reproductor
Saxicola rubetra Bitxac rogenc Migrador
Saxicola torquata Bitxac comú Resident i nidificant.
Hivernant
Serinus serinus Gafarró Resident i nidificant.
Migrador
Streptotelia decaocto Tórtora turca Resident no nidificant.
Migrador
Streptotelia turtur Tórtora vulgar Migrador i estival no
reproductor
Strix aluco Gamarús Resident i nidificant
Sturnus unicolor Estornell negre Migrador
Sturnus vulgaris Estornell vulgar Resident i nidificant.
Hivernant i migrador
Sylvia atricapilla Tallarol de casquet Resident i nidificant.
Hivernant
Sylvia cantillans Tallarol de garriga (2)
Sylvia communis Tallereta vulgar (2)
Sylvia hortensis Tallarol emmascarat Migrador
Sylvia melanocephala Tallarol capnegre Resident i nidificant
Tachybaptus ruficollis Cabusset Possible migrador
Tringa glareola Valona Migrador accidental
Tringa ochropus Xivita Migrador accidental
Troglodytes troglodytes Cargolet Resident i nidificant.
Migrador i hivernant
Turdus iliacus Tord ala-roig Migrador
Turdus merula Merla Resident i nidificant.
Migrador
Turdus philomenos Tord Hivernant
Turdus viscivorus Griva Hivernant
Upupa epops Puput Resident i nidificant.
Migrador i hivernant
(1) Veure fitxa
(2) Espècies detectades a la zona, però fora dels transectes de Can Morral.
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 147

A continuació es detallen els resultats complerts de les anàlisis de densitat de les
espècies detectades a la finca, només es presenten resultats per aquelles detectades amb
nombre suficient com per poder realitzar els càlculs estadístics de densitat.
Espècie Distance sampling
N Densitat Banda Encounter rate Mida de grup Model
(Km2) efectiva de
cens
Aegithalos caudatus 8 5,7 ± 2,89 31,43 ± 9,63 1,91E-04 ±
6,59E-05
1,88 ± 0,4 Half normal
Anas platyrhynchos 9 5,38 ± 2,62 60 ± 0 2,20E-04 ±
6,30E-05
3 ± 1,17 Uniform
Anthus pratensis 27 20,74 ± 5,64 43,2 ± 2,3 6,45E-04 ±
1,16E-04
2,78 ± 0,55 Hazard rate
Ardea cinerea 10 2,19 ± 0,67 60 ± 0 2,39E-04 ±
6,97E-05
1,1 ± 0,1 Uniform
Carduelis carduelis 31 23,47 ± 5,58 42,76 ± 1,97 7,40E-04 ±
1,30E-04
2,71 ± 0,41 Hazard rate
Carduelis chloris 25 15,21 ± 3,79 32,2 ± 3,58 6,00E-04 ±
1,20E-04
1,64 ± 0,17 Uniform
Cettia cetti 19 3,78 ± 0,91 60 ± 0 4,50E-04 ±
1,10E-04
1 ± 0 Uniform
Columba livia 14 13,34 ± 5,44 60 ± 0 3,30E-04 ±
9,30E-05
4,79 ± 1,43 Uniform
Columba palumbus 24 15,6 ± 4,39 43,64 ± 2,69 5,70E-04 ±
1,20E-05
2,38 ± 0,44 Hazard rate
Erithacus rubecula 30 11,55 ± 2,6 44,44 ± 2,75 7,20E-04 ±
1,40E-04
1,43 ± 0,14 Hazard rate
Fringilla coelebs 38 38,78 ± 12,13 43,43 ± 2,17 9,10E-04 ±
1,60E-04
3,71 ± 0,94 Hazard rate
Hirundo rustica 13 12,4 ± 4,27 43,33 ± 3,34 3,10E-04 ±
8,40E-04
3,46 ± 0,69 Hazard rate
Larus cachinnans 12 12,54 ± 6,37 60 ± 0 3,30E-04 ±
8,20E-05
4,5 ± 2 Uniform
Larus ridibundus 8 8,16 ± 5,65 60 ± 0 1,90E-04 ±
6,10E-05
5,13 ±3,14 Uniform
Motacilla alba 31 16,45 ± 5,05 44,29 ± 2,65 7,40E-04 ± 1,97 ± 0,5 Hazard rate
Parus caeruleus 8 6,08 ± 3,3 31,43 ± 9,63 1,90E-04 ±
6,40E-05
2 ± 0,6 Half normal
Parus major 22 6,17 ± 1,54 60 ± 0 5,30E-04 ±
1,10E-04
1,41 ± 0,2 Uniform
Passer domesticus 32 28,14 ± 6,33 44,14 ± 2,4 7,60E-04 ±
1,30E-04
3,25 ± 0,41 Hazard rate
Phalacrocorax carbo 16 6,97 ± 2,38 60 ± 0 3,80E-04 ±
1,00E-04
2,19 ± 0,47 Uniform
Phoenicurus ochuros 35 29,41 ± 7,92 31,69 ± 2,82 8,40E-04 ±
1,60E-04
2,23 ± 0,38 Uniform
Pica pica 55 25,28 ± 4,24 60 ± 0 1,30E-03 ±
1,30E-04
2,31 ± 0,3 Uniform
Picus viridis 18 3,58 ± 0,78 60 ± 0 4,30E-04 ±
9,30E-05
1 ± 0 Uniform
Saxicola torquata 14 4,16 ± 1,33 43,08 ± 3,19 3,30E-04 ±
1,00E-04
1,07 ± 7,10E-02 Hazard rate
Serinus serinus 31 23,41 ± 6,14 41,33 ± 1,35 7,40E-04 ±
1,40E-04
2,61 ± 0,47 Hazard rate
Sturnus vulgaris 33 81,82 ± 36,53 60 ± 0 7,80E-04 ±
1,40E-04
12,46 ± 5,08 Uniform
Sylvia atricapilla 12 5,97 ± 2,09 30 ± 3,6 2,90E-04 ±
8,50E-05
1,25 ± 0,18 Uniform
Sylvia melanocephala 27 10,35 ± 2,56 41,54 ± 1,58 6,50E-04 ±
1,30E-04
1,33 ± 0,17 Hazard rate
Turdus merula 13 2,79 ± 0,81 60 ± 0 3,10E-04 ±
8,80E-05
1,08 ± 7,70E-02 Uniform
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 148

Espècie Distance sampling
N Densitat Banda Encounter rate Mida de grup Model
(Km2) efectiva de
cens
Turdus philomenos 15 9,36 ± 3,86 60 ± 0 3,60E-04 ±
8,90E-05
3,13 ± 1,03 Uniform
Upupa epops 8 1,99 ± 0,76 60 ± 0 1,90E-04 ±
6,90E-05
1,25 ± 0,16 Uniform
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 149

7.- BIBLIOGRAFIA:
HÀBITATS
- Sistema d’Informació Geogràfica de la Generalitat de Catalunya:
“http://www.gencat.es/mediamb/sig/bases.htm”
CLIMATOLOGIA
- Pons, X. 1996. Estimación de la Radiación Solar a partir de modelos digitales de
elevaciones. Propuesta metodológica. A: VII Coloquio de Geografía Cuantitativa,
Sistemas de Información Geográfica y Teledetección. Juaristi, J. & Moro, I. (Eds.)
Vitoria-Gasteiz.
- Ninyerola, M., Pons, X., Roure, J.M. 2000. A methodological approach of
climatological modelling of air temperature and precipitation through GIS techniques.
International Journal of Climatology, 20: 1823-1841.
FITXES OCELLS
- Alonso, J.C. 1985. La alimentación del gorrión común (Passer domesticus) en áreas
de cultivo de regadío extremeñas. Ardeola: 405-408.
- Alonso, R.; Orejas, P. & Caballero, M.J. 2003. Chotacabras europeo-Caprimulgus
europaeus y Chotacabras cuellirojo-Caprimulgus ruficollis. En: Atlas de las aves
reproductoras de España, pp. 328-329 y 330-331. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).
Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia.
Madrid.
- Alonso, R.; Orejas, P.; Zuberogoitia, I. & Martínez-Climent, J.A. 2003. Autillo
europeo-Otus scops. En: Atlas de las aves reproductoras de España, pp. 314-315.
Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General de Conservación de la
Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia. Madrid.
- Aparicio, R. 2003. Zorzal charlo-Turdus viscivorus y Mirlo común-Turdus merula.
En: Atlas de las aves reproductoras de España, pp. 448-449 y 444-444. Martí, R. & Del
Moral, J.C. (Eds.). Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad
Española de Ornitologia. Madrid.
- Arce, F. 2003. Mosquitero musical-Phylloscopus trochilus. En: Atlas de las aves
reproductoras de España, pp. 620. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección
General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia. Madrid.
- Arce, F. & Pons, P. 2003. Curruca cabecinegra-Sylvia melanocephala. En: Atlas de las
aves reproductoras de España, pp. 476-474. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).
Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia.
Madrid.
- Arcos, F., Mouriño, J., Salvadores, F. 2003. Cerceta común-Anas crecca. En: Atlas de
las aves reproductoras de España, pp. 134-135. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 150

Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia.
Madrid.
- Arratíbel, P. 2003. Escribano cerillo-Emberiza citrinella. En: Atlas de las aves
reproductoras de España, pp. 596-597. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección
General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia. Madrid.
- Asensio, B. 1985a. Migración en España del Verdecillo (Serinus serinus) según los
resultados del anillamiento. Ardeola: 173-178.
- Asensio, B. 1985b. Migración e invernada en España de Fringilla coelebs de origen
europeo. Ardeola: 49-56.
- Asensio, B. 1985c. Migración e invernada en España de Lúganos Carduelis spinus de
origen europeo. Ardeola: 179-186.
- Asensio, B. 1986. La migración en España del Jilguero (Carduelis carduelis) según
los resultados del anillamiento. Ardeola: 176-182.
- Asensio, B. & Cantos, F.J. 1989. La migración post-nupcial de Phylloscopus trochilus
en el Mediterráneo occidental. Ardeola: 61-71.
- Asensio, B. & Antón, C. 1990. Situación del Picogordo (Coccothraustes
coccothraustes) en España. Ardeola 37 (1): 29-35.
- Atienza, J.C. & Copete, J.L. 2003. Escribano palustre-Emberiza schoeniclus. En: Atlas
de las aves reproductoras de España, pp. 604-605. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).
Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia.
Madrid.
- Atkinson, Philip W., Fuller, Robert J. & Vickery, Juliet A. 2002. Large-scale patterns
of summer and winter bird distribution in relation to farmland type in England and
Wales. Ecography 25 (4): 466-480.
- Aymí, R. & Tomás, F.J. 1998. Activitats del Grup Català d’Anellament durant el
període 1994-1996. Butlletí GCA, 15: 107. Barcelona.
- Aymí, R. & Tomás, F.J. 2001. Activitats del Grup Català d’Anellament durant el
període 1997-1999. Butlletí GCA, 18: 108. Barcelona
- Aymí, R. & Herrando, S. 2003. Anuari d’Ornitologia de Catalunya 2000. Institut
Català d’Ornitologia. Barcelona
- Baltà, O. 2003. Collalba gris-Oenanthe oenanthe. En: Atlas de las aves reproductoras
de España, pp. 432-433. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General de
Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia. Madrid.
- Baucells, J., Camprodon, J., Cerceira, J. & Vila, P. 2003. Guia de las cajas nido y
comederos para aves y otros vertebrados. Lynx Edicions. Barcelona
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 151

- Belamendia, G. 2003. Carricero tordal-Acrocephalus arundinaceus. En: Atlas de las
aves reproductoras de España, pp. 462-463. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).
Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia.
Madrid.
- Bergerandi, A.; Arcoz, M.J.; Campos, F. & Lekuona, J.M. 1995. Augmento de la
población reproductora de garza imperial, Ardea purpurea, en Navarra, Norte de
España. Ardeola 42 (2): 201-203.
- Bermejo, A. 2003. Ruiseñor bastardo-Cettia cetti. En: Atlas de las aves reproductoras
de España, pp. 450-451. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General de
Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia. Madrid.
- Bermejo, A. & De la Puente J. 2003. Zarcero común-Hippolais polyglotta. En: Atlas
de las aves reproductoras de España, pp. 466-467. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).
Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia.
Madrid.
- BirdLife International/European Bird Census Council (2000). European bird
populations: estimates and trends. Cambridge, U.K.: BirdLife International (BirdLife
Conservation Series No. 10).
- Blanco, J.A.; Virgós, E. & Villafuerte, R. 2003. Perdiz roja-Alectoris rufa. En: Atlas
de las aves reproductoras de España, pp. 212-213. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).
Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia.
Madrid.
- Blas, J. & Muñoz, A.R. 2003. Mochuelo europeo-Athene noctua. En: Atlas de las aves
reproductoras de España, pp.318-319. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección
General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia. Madrid.
- Borrás, A. & Senar, J.C. 2003. Pardillo común-Carduelis cannabina. En: Atlas de las
aves reproductoras de España, pp. 586-587. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).
Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia.
Madrid.
- Buckland, S.T.; Anderson, D.R.; Burnham, K.P. & Laake, J.L. 1993. Distance
Sampling. Estimating abundance of biological populations. Chapman & Hall, London.
- Bueno, J.M. 2000. Migración e invernada de pequeños turdinos en la peninsula
ibérica. V. Petirrojo (Erithacus rubecula). Ardeola 45 (2): 193-200. Madrid.
- Cano, J. 2003. Colirrojo tizón-Phoenicurus ochuros y Verderón común-Carduelis
chloris. En: Atlas de las aves reproductoras de España, pp. 422-423 y 580-581. Martí,
R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General de Conservación de la Naturaleza-
Sociedad Española de Ornitologia. Madrid.
- Cano, J. & Frías, O. 2003. Gorrión molinero-Passer montanus. En: Atlas de las aves
reproductoras de España, pp. 564-565. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección
General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia. Madrid.
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 152

- Carbonell, R. 2003. Curruca capirotada-Sylvia atricapilla. En: Atlas de las aves
reproductoras de España, pp. 484-485. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección
General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia. Madrid.
- Carbonell, R. & Tellería, J.L. 1998. Selección y uso del hàbitat por cinco poblaciones
ibéricas de curruca capirotada (Sylvia atricapilla). Ardeola 45 (1): 1-10.
- Carrascal, L.M. & Telleria, J.L. 1990. Impacto de las repoblaciones de Pinus radiata
sobre la avifauna forestal del norte de España. Ardeola 37: 247-266. Madrid.
- Carrascal, L.M. 2002. Agateador Común-Certhia brachydactyla. Enciclopedia Virtual
de los Vertebrados Españoles. Carrascal, L. M., Salvador, A. (Eds.). Museo Nacional de
Ciencias Naturales, Madrid. “http://www.vertebradosibericos.org/”
- Carrascal, L.M. 2003. Agateador común-Certhia brachydactyla. En: Atlas de las aves
reproductoras de España, pp. 524-525. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección
General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia. Madrid.
- Carrera, L. 2003. Jilguero-Carduelis carduelis. En: Atlas de las aves reproductoras de
España, pp. 58/2-583. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General de
Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia. Madrid.
- Casaux, E. 2003. Oropéndola-Oriolus oriolus y Mito-Aegithalos caudatus. En: Atlas
de las aves reproductoras de España, pp. 528-529 y 506-507. Martí, R. & Del Moral,
J.C. (Eds.). Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de
Ornitologia. Madrid.
- Cerdeira, J. 2003. Els ocells d’Olesa de Montserrat.
“http://www.xtec.es/~jcerdeir/ornitoweb/urbapetit.htm#oreneta”
- Clavell, J. 2002. Catàleg dels Ocells dels Països Catalans. Catalunya, País Valencià,
Illes Balears i Catalunya Nord. Lynx Editions.
- Conveni de Berna sobre la conservació de la vida silvestre i dels hàbitats naturals
d’Europa el·laborat pel Consell d’Europa i adoptat l’any 1979.
- Conveni de Bonn sobre espècies migradores d’animals silvestres que viuen en el
territori europeu.
- Copete, J.L. (Ed.) 1998. Anuari d’Ornitologia de Catalunya 1996. Barcelona: Grup
Català d’Anellament.
- Copete, J.L. (Ed.) 2000. Anuari d’Ornitologia de Catalunya 1997. Barcelona: Grup
Català d’Anellament.
- Cramp, S. & Simons, K.E.L. (Eds.). 1977-94. The Birds of the Western Paleartic. Vol.
1-9. Oxford University Press. Oxford.
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 153

- Cuesta, M.A. & Balmori, A. 2003. Mosquitero común-Phylloscopus collybita. En:
Atlas de las aves reproductoras de España, pp. 488-491. Martí, R. & Del Moral, J.C.
(Eds.). Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de
Ornitologia. Madrid.
- De Juana, E. & Varela, J. 2000. Guia de las aves de España: Península, Baleares y
Canarias. Lynx Editions & SEO/Birdlife.
- De Lope, F. 2002. Avión común-Delichon urbica. En: Atlas de las aves reproductoras
de España, pp. 388-389. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.) Dirección General de
Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia. Madrid
- Del Moral, J.C. 2003. Tendencias de las poblaciones de aves comunes en España
(1996-2002). Programa SACRE. Informe 2002. SEO/BirdLife, Madrid.
- Decret 328/1992 pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural.
- Delibes, M.; Brunet-Lecompte, P. & Máñez, M. 1983. Datos sobre la alimentación de
la lechuza común (Tyto alba), el buho chico (Asio otus) y el mochuelo (Athene noctua)
en una misma localidad de Castilla la Vieja. Ardeola: 57-63.
- Díaz, M. 2003. Herrerillo capuchino-Parus cristatus, Herrerillo común-Parus caeruleus
y Carbonero común-Parus major. En: Atlas de las aves reproductoras de España, pp.
510-511 y 514-515. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General de
Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia. Madrid.
- Díaz, M.; Asensio, B. & Telleria, J.L. 1996. Aves Ibéricas I. No paseriformes. Reyero,
J.M. (Ed.). Madrid.
- Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus
silvestres Annex 1: Espècies objecte de mesures de conservació especial del seu hàbitat
a fi d’assegurar-ne la supervivència i la reproducció en la seva àrea de distribució. Per a
aquestes espècies (175), es classificaran zones de protecció especial les (ZEPA).
- Donald, P.F.; Buckingham, D.L.; Moorcroft, D.; Muirhead, L.B.; Evans, A.D. &
Kirby, W.B. 2001. Habitat use and diet of skylarks Alauda arvensis wintering on
lowland farmland in southern Britain. Journal of Applied Ecology 38 (3): 536-547.
- Estrada, J. 2002. Oreneta de ribera-Riparia riparia. En: Anuari d’Ornitologia de
Catalunya 1999. Martinez Vilalta, A. (Ed.). 2002. Institut Català d’Ornitologia.
Barcelona.
- Estrada, J. 2002 Oreneta vulgar-Hirundo rustica. En: Anuari d’ornitologia de
Catalunya 1999. Martinez Vilalta, A. (Ed.). 2002. Institut Català d’Ornitologia.
Barcelona.
- Estrada, J. & Orta, J. 2003. Triguero-Miliaria calandra. En: Atlas de las aves
reproductoras de España, pp. 606-607. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección
General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia. Madrid.
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 154

- Fernández, J.M. & Bea, A. 2003. Paloma Torcaz-Columba palumbus y Carricerín
común-Acrocephalus schoenabaenus. En: Atlas de las aves reproductoras de España,
pp. 298-299 y 624-625. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General de
Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia. Madrid.
- Fernández-Juricic, E. & Tellería, J.L. 1999. Recruitment patterns of blackbirds
(Turdus merula) in urban fragmented populations. Ardeola 46 (1): 61-70.
- Ferrer, X.; Martinez-Vilalta, A. & Muntaner, J. 1986. Ocells A: Història Natural dels
Països Catalans. Vol 12. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
- Figuerola, J. Gutiérrez, R. 1996. El zampullín chico y la recuperación del delta del
Llobregat. Revista Quercus nº 125.
- Fojt E.; Triplet P.; Robert J.C.; Stillman R.A. 2000. Comparison of the breeding
habitats of Little Ringed Plover Charadrius dubius and Kentish Plover Charadrius
alexandrinus on a shingle bed. Bird Study 47 (1): 8-12.
- Frías, O. 1999. Estacionalidad de los atropellos de aves en el centro de España:
número y edad de los individuos y riqueza y diversidad de especies. Ardeola 46 (1): 23-
30.
- Gainzarain, J.A. 2003. Mosquitero papialbo-Phylloscopus bonelli. En: Atlas de las
aves reproductoras de España, pp. 486-487. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).
Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia.
Madrid.
- García-Villanueva, J.A. & Serrano, M.C. 2003. Escribano montesino-Emberiza cia.
En: Atlas de las aves reproductoras de España, pp. 600-601. Martí, R. & Del Moral,
J.C. (Eds.). Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de
Ornitologia. Madrid.
- Giménez, M. & Aguirre, J.I. 2003. Garza imperial-Ardea purpurea. En: Atlas de las
aves reproductoras de España, pp. 118-119. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).
Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia.
Madrid.
- Gómez-Mazaneque, A.; Hernádez-Carrasquilla, F.; Corral, O. & Moreno-Opo, R.
2002. Informe sobre la campaña de anillamiento de aves en España. Año 2001.
Ecologia 16: 343-373. Madrid.
- Grandío, J.M. 1999. Migración postnupcial diferencial del carricerín común
(Acrocephalus schoenobaenus) en la marisma de Xigundi (N de España). Ardeola 46
(2): 171-178.
- Gregory, R. D. & Baillie, S. R. 1998. Large-scale habitat use of some declining
British birds. Journal of Applied Ecology 35 (5): 785-799.
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 155

- Gutiérrez, R. & Bach, J. (Eds.) 2002. Cens Internacional d’Ocells Aquàtics
Hivernants a Catalunya de Gener de 2002. Departament de Medi Ambient. Generalitat
de Catalunya. Informe inèdit.
- Hagemeier, E. J. M. & Blair, M. J. (Editors) 1997. The EBCC Atlas of European
Breeding Birds: Their Distribution ans Abundance. T & A D Poyser, London.
- Hernández, M. 1988. Road mortality of the little owl (Athene noctua) in Spain. Journal
of Raptor Research 22: 81-84.
- Hernández, A. 2003. Alcaudón común-Lanius senator. En: Atlas de las aves
reproductoras de España, pp. 536-537. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección
General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia. Madrid.
- Hoyas, J. & López, F. 1998. Distribución del críalo según la abundancia de la
procesionaria del pino. Quercus, 149: 20-22. Madrid
- ICO (en preparació). Atles dels ocells nidificants a Catalunya, 1999-2002. Institut
Català d’Ornitologia. Barcelona.
- ICO 2002. Programa SYLVIA. Segon informe anual de les estacions d’anellament
amb esforç constant (2000-2002). Institut Català d’Ornitologia. Barcelona.
- Illera, J.C. 2003. Tarabilla común-Saxicola torquata y Tarabilla norteña-Saxicola
rubetra. En: Atlas de las aves reproductoras de España, pp. 430-431 y 426-427. Martí,
R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General de Conservación de la Naturaleza-
Sociedad Española de Ornitologia. Madrid.
- Infante, O. 2003. Ruiseñor común-Luscinia megarhynchos, Pájaro moscón-Remiz
pendulinus y Escribano soteño-Emberiza cirlus. En: Atlas de las aves reproductoras de
España, pp. 418-419 y 526-527. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General
de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia. Madrid.
- La qualitat de les aigües superficials - Consulta de resultats
“http://www.gencat.net/aca/cat/aigues_superficials/consulta_qualitat.htm”
- Laake, J.L.; Buckland, S.T.; Anderson, D.R. & Burnham, K.P. 1993. DISTANCE
User’s Guide V2.0. Colorado State University, Fort Collins.
- Llei 3/1988, de protecció dels animals: espècies protegides de la fauna autòctona.
- Ley 4/1989, de 27 de marzo, de conservación de los espacios naturales y de la flora y
fauna silvestres (*) (BOE núm. 74, de 28 de marzo de 1989).
- Llimona, F.; Díaz-Diethelm, D.; Romero, J.L. & Ponce, J. Octubre de 1998. La
campanya de seguiment i divulgació de la migració dels rapinyaires al Parc de
Collserola. Consorci del Parc de Collserola. Barcelona 2002.
“http://pmpc.amb.es/CAT/actual/Notic/RAPINYA/rapis_res.htm”
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 156

- Lõhmus, A. 2003. Are certain habitats better every year? A review and a case study
on birds of prey. Ecography 26 (5): 545-552.
- López, D. 2003. Papamoscas cerrojillo-Ficedula hypoleuca, Papamoscas gris-
Muscicapa striata y Reyezuelo listado-Regulus ignicapilla. En: Atlas de las aves
reproductoras de España, pp. 502-503 y 498-499. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).
Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia.
Madrid.
- López Alcázar, V., Cuadrado, M., Hernández, G. 2003. Lavandera blanca-Motacilla
alba. En: Atlas de las aves reproductoras de España, pp. 342-343 Martí, R. & Del
Moral, J.C. (Eds.). Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad
Española de Ornitologia. Madrid.
- Madroño, A; Gonzalez, C.; & Atienza, J.C. (Eds.) (2002). Libro Rojo de las Aves de
España. Informe inèdit per a la Dirección General de Conservación de la Naturaleza /
Ministerio de Medio Ambiente. SEO/BirdLife. Madrid.
- Madsen, J. 1998. Experimental refuges for migratory waterfowl in Danish wetlands. I.
Baseline assessment of the disturbance effects of recreational activities. Journal of
Applied Ecology 35 (3): 386-397.
- Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.) 2003. Atlas de las aves reproductoras de España.
Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitología.
Madrid.
- Martínez, J.G.; Soler, M. & Soler, J.J. 2003. Urraca-Pica pica. En: Atlas de las aves
reproductoras de España, pp. 542-543. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección
General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia. Madrid.
- Martínez-Vilalta, A. (Ed.) 2001. Anuari d’Ornitologia de Catalunya 1998. Barcelona:
Grup Català d’Anellament.
- Martínez-Vilalta, A. (Ed.) 2002. Anuari d’Ornitologia de Catalunya 1999. Barcelona:
Institut Català d’Ornitologia.
- Mikkola, H. 1995. Rapaces nocturnas de Europa. Editorial Perfils.
- Mikusiski, G.; Gromadzki, M. & Chylarecki, P. 2001. Woodpeckers as Indicators of
Forest Bird Diversity. Conservation Biology 15 (1): 208-217.
- Molina, B. 2002. Pito Real-Picus viridis. En: Atlas de las aves Invernantes de Madrid
1999-2001, pp.184-185. Del Moral, J.C.; Molina, B.; De la Puente, J. & Pérez-Tris, J.
(Eds.): SEO-Monticola y Comunidad de Madrid. Madrid.
- Molina, B. 2003. Gorrión común-Passer domesticus. En: Atlas de las aves
reproductoras de España, pp. 560-561. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección
General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia. Madrid.
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 157

- Möller, A. P. 2001. The effect of dairy farming on barn swallow Hirundo rustica
abundance, distribution and reproduction. J. Appl. Ecol. 38: 378-389.
- Monrós, J.S.; Gómez, J.; Encabo, S.I.; Bradt, S. Barba, E. & Gil-Delgado, J. 1999.
Open nesting in great tits Parus major. Ardeola 46 (1): 89-91.
- Moreno, R., A. 2003. Martín Pescador-Alcedo atthis. En: Atlas de las aves
reproductoras de España, pp. 342-343. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección
General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia. Madrid.
- Muntaner, J.; Ferrer, X. & Martinez-Vilalta, A. (1983). Atlas dels ocells nidificants de
Catalunya i Andorra. Ketres Editora. Barcelona
- Naguib, M.; Altenkamp, R. & Griessmann, B. 2001. Nightingales in space: song and
extra-territorial forays of radio tagged song birds. Journal für Ornithologie 142 (3):
306-312.
- Noval, A. 2000. Guía de las aves de Asturias. Edición del propio autor. Oviedo.
- Obeso, J.R. 1987. Uso del espacio y alimentación de los Parus spp. en bosques mixtos
de la Sierra de Cazorla. Ardeola: 61-77.
- Parc zoològic de Barcelona 2002. Butlletí electrònic nº9 Juliol 2002
“http://www.zoobarcelona.com/ZOO_Barcelona/Catalan/boletin/butlleti9.htm#tit5”
- Pérez de Ana, J.M. 1993. Distribución y expansión de la curruca cabecinegra (Sylvia
melanocephala) en la península ibérica. Ardeola 40 (1): 81-85.
- Peris, S.J. 2003. Estornino negro-Sturnus vulgaris. En: Atlas de las aves reproductoras
de España, pp. 556-557. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General de
Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia. Madrid.
- Peris, S.J. & Rodríguez, R. 1997. A survey of the eurasian Kingfisher (Alcedo athis)
and its relationship with watercourses quality. Folia Zoologica 46 (1): 33-42.
- Pinilla, J.; Frías, O.; Moreno-Opo, R.; Gómez-Manzaneque, A. & Hernández-
Carrasquilla, F. 2003. Informe de Actividades de la central de anillamiento de aves
ICONA. Año 2002. Ecologia 17.
- Prieta, J. 2003. Colirrojo real-Phoenicurus phoenicurus y Curruca mirlona-Sylvia
hortensis. En: Atlas de las aves reproductoras de España, pp. 424-425 y 478-479.
Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General de Conservación de la
Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia. Madrid.
- Purroy, F.J. (ed) 1997. Atlas de las Aves de España (1975-1995). SEO/BirdLife. Lynx
Editions. Barcelona.
- Purroy, F.J. 2003. Petirrojo-Erithacus rubecula y Pinzón vulgar-Fringilla coelebs En:
Atlas de las aves reproductoras de España, pp. 416-417 y 570-571. Martí, R. & Del
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 158

Moral, J.C. (Eds.). Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad
Española de Ornitologia. Madrid.
- Purroy, F.J.; Álvarez, A. & Purroy, J. 2003. Carbonero garrapinos-Parus ater.En: Atlas
de las aves reproductoras de España, pp. 512-513. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).
Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia.
Madrid.
- Ramos, L.A. 2003. Pito Real-Picus viridis. En: Atlas de las aves reproductoras de
España, pp. 352-353. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General de
Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia. Madrid.
- Real Decreto 439/1990, de 30 de marzo de 1990 (B.O.E., 5 de abril de 1990) por el
que se regula el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas. (revisado el Marzo de
1999).
- Real Decreto 1997/1995, de 7 de diciembre, que transpone la Directiva 92/43/CEE al
ordenamiento jurídico español.
- Robinson, R.A.; Wilson, J.D. & Crick, H.Q.P. 2001. The importance of arable habitat
for farmland birds in grassland landscapes. Journal of Applied Ecology 38 (5):1059-
1069.
- Rodgers, J.A. & Schwikert, S.T. 2002. Buffer-Zone Distances to Protect Foraging and
Loafing Waterbirds from Disturbance by Personal Watercraft and Outboard-Powered
Boats. Conservation Biology 16 (1): 216-224.
- Romero, J.L. & Gálvez, M. 2001. Distribución del Pico menor (Dendrocopos minor)
en Cataluña. Butlletí GCA 18: 17-28. Barcelona.
- Romero, J. L.; Prieta, J.; Serradilla, J. & Molina, B. 2003. Pico menor-Dendrocopos
minor. En: Atlas de las aves reproductoras de España, pp. 362-363. Martí, R. & Del
Moral, J.C. (Eds.). Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad
Española de Ornitologia. Madrid.
- Sánchez-Aguado, F.J. 1986. Sobre la alimentación de los gorriones molinero y común
(Passer montanus y P.domesticus) en hinvierno y primavera. Ardeola: 17-33.
- Santamarina, J. 1995. Distribución de algunas especies de vertebrados terrestres en la
cuenca del río Ulla (Galicia) en relación con la calidad de las aguas.
“http://www.ucm.es/info/antilia/asignatura/practicas/trabajos_ciencia/ecologia.htm”
- Santos, T.; Asensio, B.; Cantos, F. J. & Bueno, J. M. 1990. Efectos de las
repoblaciones con árboles exóticos sobre los paseriformes invernantes en el norte de
España. Ardeola 37: 309-317. Madrid
- Schleicher, B.; Hoy, H. & Valera, F. 1996. Seasonal change in female mate choice
criteria in penduline tits (Remiz pendulinus). Ardeola 43 (1): 19-29.
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 159

- Senar, J.C. & Borrás, A. 2003. Picogordo-Coccothraustes coccothraustes y Lúgano-
Carduelis spinus. En: Atlas de las aves reproductoras de España, pp. 594-595 y 584-
585. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General de Conservación de la
Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia. Madrid.
- SEO/BirdLife. 2001. Tendencias de las poblaciones de aves comunes en España
(1996-2000). Programa SACRE. Informe 2000. SEO/BirdLife, Madrid.
- SEO/BirdLife. 2002. Tendencias de las poblaciones de aves comunes en España
(1996-2001). Programa SACRE. Informe 2001. SEO/BirdLife, Madrid.
- Serrano, M.C. & García-Villanueva, J.A. 2003. Verdecillo-Serinus serinus. En: Atlas
de las aves reproductoras de España, pp. 574-575. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).
Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia.
Madrid.
- Soler, J.J.; Soler, M. 1991. Análisis comparado del régimen alimenticio durante el
periodo otoño invierno de tres especies de córvidos en una area de simpatria. Ardeola
38 (1): 69-89.
- Soler, M.; Pérez-González, J.A.; Tejero, E. & Camacho, I. 1988. Alimentación del
Zorzal alirojo (Turdus iliacus) durante su hivernada en olivares de Jaén (Sur de
España). Ardeola: 183-196.
- Soler, M.; Martínez, J.G. & Soler, J.J. 1996. Effects of brood parasitism by the great
spotted cuckoo on the breeding success of the Magpie host: an experimental study.
Ardeola 43 (1): 87-96.
- Stevens, C. E.; Gabor, T. S. & Diamond, A. W. 2003. Use of Restored Small Wetlands
by Breeding Waterfowl in Prince Edward Island, Canada. Restoration Ecology 11 (1):
3-12.
- Telleria, J.L.; Asensio, B.& Diaz, M. 1999. Aves Ibéricas. II Paseriformes. Reyero,
J.M. (Ed). Madrid
- Thomas, Robert J. 2002. Seasonal changes in the nocturnal singing routines of
Common Nightingales Luscinia megarhynchos. Ibis 144 (2): 105-112.
- Tucker, G.M. & Heath, M.F. 1994. Birds in Europe. Their conservation status.
BirdLife International. BirdLife Conservation Series No. 3. Cambridge.
- Vázquez, X. 2003. Zorzal común-Turdus philomenos y Arrendajo-Garrulus
glandarius. En: Atlas de las aves reproductoras de España, pp. 446-447 y 538-539.
Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.). Dirección General de Conservación de la
Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia. Madrid.
- Viada, C. (ed.) 1998. Áreas Importantes para las Aves en España. 2ª Edición revisada
y ampliada. Monografía nº 5. SEO/BirdLife. Madrid.
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 160

- Vickery, J. 1990. Breeding density of Dippers (Cinclus cinclus), Gray Wagtails
(Motacilla cinerea) and Common Sandpipers (Actitis hypoleucos) in relation to the
acidity of streams in south-west Scotland. Ibis 133:178-185.
- Villarán, A. 1999. Migración e invernada del escribano palustre (Emberiza
schoeniclus) en España. Ardeola 46 (1): 71-80.
- Villarán, A. 2000. Análisis comparativo de la dieta de ambos sexos en el cárabo
común Strix aluco en la Península Ibérica. Ardeola 47 (2): 203-213.
- Wiktander, U.; Olsson O. & Nilsson S.G. 2001. Seasonal variation in home-range
size, and habitat area requirement of the lesser spotted woodpecker (Dendrocopos
minor) in southern Sweden. Biological Conservation 100 (3): 387-395.
- Zuberogoitia, I. & Martínez-Climent, J.A. 2003. Cárabo común-Strix aluco. En: Atlas
de las aves reproductoras de España, pp. 320-321. Martí, R. & Del Moral, J.C. (Eds.).
Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitologia.
Madrid.
Inventari avifauna entorn ripari d’Abrera (2002-2003) 161