22.04.2013 Views

MIGRACIONS HUMANES Dossier per a l'alumnat1 - Ajuntament de ...

MIGRACIONS HUMANES Dossier per a l'alumnat1 - Ajuntament de ...

MIGRACIONS HUMANES Dossier per a l'alumnat1 - Ajuntament de ...

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

2.6.3. L’ESCLAVITUD COM A PRECEDENT<br />

Catalunya també ha estat un país d’esclaus. Els dos grans comerços d’esclaus van tenir sempre<br />

clients catalans i, fins i tot, merca<strong>de</strong>rs que es van enriquir amb el negoci. Els dos grans tràfics<br />

d’esclaus <strong>de</strong> la història <strong>de</strong> la humanitat són el tràfic transsaharià i l’atlàntic:<br />

EL COMERÇ ATLANTIC (s. XV- XIX):<br />

EL TRÀFIC D’ESCLAUS TRANSSAHARIÀ<br />

(s. VII-XIX):<br />

Dominat <strong>per</strong> àrabs i magribins és el negoci<br />

d’esclaus més llarg <strong>de</strong> la història, ja que<br />

s’inicia en el segle VII i no acaba fins el<br />

segle XIX. S’anomena transsaharià <strong>per</strong>què<br />

s’utilitzaven les rutes <strong>de</strong>l Sàhara <strong>per</strong> anar a<br />

“recaptar” esclaus i <strong>per</strong> portar-los a vendre<br />

als principals ports <strong>de</strong>l Mediterrani, a les<br />

principals ciutats europees i a les més<br />

grans ciutats d’Aràbia. El nombre <strong>de</strong><br />

víctimes <strong>de</strong>l tràfic d’esclaus transsaharià<br />

ha estat probablement molt su<strong>per</strong>ior al <strong>de</strong>l<br />

tràfic atlàntic. Irònicament, els immigrants<br />

clan<strong>de</strong>stins que avui travessen el<br />

Sàhara <strong>per</strong> arribar al nord d’Àfrica i<br />

d’allí a Europa, agafen les mateixes<br />

rutes transsaharianes <strong>de</strong>ls merca<strong>de</strong>rs<br />

d’esclaus d’abans, fent revifar camins i<br />

travessies que feia molts anys que<br />

ningú no havia tornat a utlitzar.<br />

El tràfic d’esclaus atlàntic va ser iniciat pels portuguesos, que van ser els primers europeus, al segle<br />

XV, en gosar endinsar-se al continent africà i van establir, a la costa <strong>de</strong> l’Àfrica occi<strong>de</strong>ntal, factories <strong>de</strong><br />

“recaptació”. Els segles XVII i XVIII van ser els més actius, i gairebé tots els països europeus van tenir<br />

grans merca<strong>de</strong>rs d’esclaus i grans interessos en el “sector”. Els merca<strong>de</strong>rs europeus pactaven<br />

incursions amb alguns caps <strong>de</strong> tribu subsaharians i aquests retornavem, a canvi d’armes i altres<br />

objectes, amb el botí: poblats sencers reduïts a l’esclavitud. Per aquestes <strong>per</strong>sones, la travessia <strong>de</strong><br />

l’oceà Atlàntic era un infern. Sovint, només arribaven vius els dos terços <strong>de</strong>ls transportats. Aquells<br />

que sobrevivien, eren venuts com animals en els ports americans. Es consi<strong>de</strong>ra que actualment hi ha<br />

70 milions <strong>de</strong> <strong>per</strong>sones <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nts d’antics esclaus africans repartits <strong>per</strong> tot el continent americà<br />

(Estats Units, Cuba, Brasil, etc.)<br />

Acta notarial <strong>de</strong>l 28 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 1400, Barcelona<br />

Venda <strong>de</strong> l’esclava Antònia, sarraïna, negra d’Etiòpia, <strong>de</strong> 8 anys, pel preu <strong>de</strong> 45 lliures, entre Berenguer<br />

d’Hostalrich, cavaller, <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Montbui, diòcesi <strong>de</strong> Barcelona, venedor, i Jaume Sala, prevere <strong>de</strong><br />

Barcelona, comprador.<br />

Acta <strong>de</strong>l 20 <strong>de</strong> novembre <strong>de</strong> 1350, Barcelona<br />

Venda <strong>de</strong> l’esclau Joan, batejat, negre, oriünd <strong>de</strong> Munt <strong>de</strong> Barques, pel preu <strong>de</strong> 55 lliures, entre Guillem<br />

Moià, merca<strong>de</strong>r, ciutadà <strong>de</strong> Barcelona, venedor, i fra Bernat <strong>de</strong> Puig, prior <strong>de</strong>l convent <strong>de</strong>ls Frares<br />

Predicadors <strong>de</strong> Barcelona, comprador en nom <strong>de</strong>l convent. N’és fiador Bernat Cuc, merca<strong>de</strong>r, ciutadà <strong>de</strong><br />

Barcelona.<br />

<strong>MIGRACIONS</strong> <strong>HUMANES</strong> – F. 22

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!