MIGRACIONS HUMANES Dossier per a l'alumnat1 - Ajuntament de ...
MIGRACIONS HUMANES Dossier per a l'alumnat1 - Ajuntament de ...
MIGRACIONS HUMANES Dossier per a l'alumnat1 - Ajuntament de ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
2.6.3. L’ESCLAVITUD COM A PRECEDENT<br />
Catalunya també ha estat un país d’esclaus. Els dos grans comerços d’esclaus van tenir sempre<br />
clients catalans i, fins i tot, merca<strong>de</strong>rs que es van enriquir amb el negoci. Els dos grans tràfics<br />
d’esclaus <strong>de</strong> la història <strong>de</strong> la humanitat són el tràfic transsaharià i l’atlàntic:<br />
EL COMERÇ ATLANTIC (s. XV- XIX):<br />
EL TRÀFIC D’ESCLAUS TRANSSAHARIÀ<br />
(s. VII-XIX):<br />
Dominat <strong>per</strong> àrabs i magribins és el negoci<br />
d’esclaus més llarg <strong>de</strong> la història, ja que<br />
s’inicia en el segle VII i no acaba fins el<br />
segle XIX. S’anomena transsaharià <strong>per</strong>què<br />
s’utilitzaven les rutes <strong>de</strong>l Sàhara <strong>per</strong> anar a<br />
“recaptar” esclaus i <strong>per</strong> portar-los a vendre<br />
als principals ports <strong>de</strong>l Mediterrani, a les<br />
principals ciutats europees i a les més<br />
grans ciutats d’Aràbia. El nombre <strong>de</strong><br />
víctimes <strong>de</strong>l tràfic d’esclaus transsaharià<br />
ha estat probablement molt su<strong>per</strong>ior al <strong>de</strong>l<br />
tràfic atlàntic. Irònicament, els immigrants<br />
clan<strong>de</strong>stins que avui travessen el<br />
Sàhara <strong>per</strong> arribar al nord d’Àfrica i<br />
d’allí a Europa, agafen les mateixes<br />
rutes transsaharianes <strong>de</strong>ls merca<strong>de</strong>rs<br />
d’esclaus d’abans, fent revifar camins i<br />
travessies que feia molts anys que<br />
ningú no havia tornat a utlitzar.<br />
El tràfic d’esclaus atlàntic va ser iniciat pels portuguesos, que van ser els primers europeus, al segle<br />
XV, en gosar endinsar-se al continent africà i van establir, a la costa <strong>de</strong> l’Àfrica occi<strong>de</strong>ntal, factories <strong>de</strong><br />
“recaptació”. Els segles XVII i XVIII van ser els més actius, i gairebé tots els països europeus van tenir<br />
grans merca<strong>de</strong>rs d’esclaus i grans interessos en el “sector”. Els merca<strong>de</strong>rs europeus pactaven<br />
incursions amb alguns caps <strong>de</strong> tribu subsaharians i aquests retornavem, a canvi d’armes i altres<br />
objectes, amb el botí: poblats sencers reduïts a l’esclavitud. Per aquestes <strong>per</strong>sones, la travessia <strong>de</strong><br />
l’oceà Atlàntic era un infern. Sovint, només arribaven vius els dos terços <strong>de</strong>ls transportats. Aquells<br />
que sobrevivien, eren venuts com animals en els ports americans. Es consi<strong>de</strong>ra que actualment hi ha<br />
70 milions <strong>de</strong> <strong>per</strong>sones <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nts d’antics esclaus africans repartits <strong>per</strong> tot el continent americà<br />
(Estats Units, Cuba, Brasil, etc.)<br />
Acta notarial <strong>de</strong>l 28 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 1400, Barcelona<br />
Venda <strong>de</strong> l’esclava Antònia, sarraïna, negra d’Etiòpia, <strong>de</strong> 8 anys, pel preu <strong>de</strong> 45 lliures, entre Berenguer<br />
d’Hostalrich, cavaller, <strong>de</strong> Cal<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Montbui, diòcesi <strong>de</strong> Barcelona, venedor, i Jaume Sala, prevere <strong>de</strong><br />
Barcelona, comprador.<br />
Acta <strong>de</strong>l 20 <strong>de</strong> novembre <strong>de</strong> 1350, Barcelona<br />
Venda <strong>de</strong> l’esclau Joan, batejat, negre, oriünd <strong>de</strong> Munt <strong>de</strong> Barques, pel preu <strong>de</strong> 55 lliures, entre Guillem<br />
Moià, merca<strong>de</strong>r, ciutadà <strong>de</strong> Barcelona, venedor, i fra Bernat <strong>de</strong> Puig, prior <strong>de</strong>l convent <strong>de</strong>ls Frares<br />
Predicadors <strong>de</strong> Barcelona, comprador en nom <strong>de</strong>l convent. N’és fiador Bernat Cuc, merca<strong>de</strong>r, ciutadà <strong>de</strong><br />
Barcelona.<br />
<strong>MIGRACIONS</strong> <strong>HUMANES</strong> – F. 22