DOSSIER DE PREMSA - L'Alternativa - CCCB

Mirades del sud. Documental argentí
En aquestes darreres dècades, la producció de cinema documental a l’Argentina ha fet un gran
salt, tant a nivell qualitatiu com quantitatiu, tal i com demostren la participació en reconeguts
festivals internacionals i els nombrosos premis obtinguts.
Joves cineastes, molts d’ells formats en escoles o tallers de cinema, continuen aportant sàvia
nova a la important història del documental del país, investigant en el llenguatge, capbussant‐
se en el present individual i col∙lectiu, construint discursos compromesos amb el context
històric i les seves crisis socials, i revitalitzant així el relat cinematogràfic.
Presentem en aquesta secció una petita mostra del complex i interessant treball que estan
realitzant aquests cineastes. Per això, tornem a comptar amb la col∙laboració de Cine Ojo, una
de les productores més importants en la realització, producció i distribució independent de
documentals a l’Argentina.
Amb la col∙laboració de Casa Amèrica Catalunya
∙
Cine Ojo i la mirada documental
Amb una producció quantitativament i qualitativament important, que inclou també, en els
darrers anys, algunes incursions en la ficció, Cine Ojo aconsegueix erigir‐se com una
productora pionera del cinema documental a l’Argentina.
Amb el desig d’inscriure’s en determinades utopies, Cine Ojo ha anat construint la seva obra
en contra de models establerts, en condicions de producció adverses, en un context de creació
caracteritzat per un treball força solitari, especialment durant els primers anys després de la
dictadura, adoptant des d’aleshores un paper protagonista que explora nous límits narratius,
difon autors desconeguts i insisteix amb tossuderia en la importància de generar un espai de
difusió i d’exhibició per al cinema anomenat “documental”.
Un balanç ràpid serveix per afirmar que el destacat nombre de films realitzats per aquesta
productora des de finals dels anys 90 fins a avui no és casual. Testimonia d’un cinema que
s’interessa per la interrogació dels límits del llenguatge, la indagació sobre la importància de la
construcció de la mirada i per la creació d’un espectador que desitgi aventurar‐se en els riscos
que comporta no només interrogar el món sinó participar‐hi.
La discussió al voltant de la posició d’allò polític en les noves escriptures de la realitat va
acompanyada de la seva emergència. Per a alguns, és un cinema que es constitueix com una
arma de supervivència i, per tant, d’intervenció política; per a altres, és un cinema que ha
subjectivitzat l’anàlisi del món històric, desplaçant la posició de la veritat.
23