ESTALVIEM ENERGIA - Ajuntament de Girona
ESTALVIEM ENERGIA - Ajuntament de Girona
ESTALVIEM ENERGIA - Ajuntament de Girona
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong><br />
INFORMACIÓ PER AL PROFESSORAT<br />
DESCRIPCIÓ<br />
Aquesta activitat proposa aprofundir en el tema energètic i pretén fer reflexionar sobre<br />
l’estalvi d’energia.<br />
Tots consumim energia. Però, en sabem la quantitat? Tota la que gastem, és necessària per<br />
a les nostres activitats?<br />
Quasi totes les activitats diàries les po<strong>de</strong>m cobrir a través <strong>de</strong>l consum d’energia. Quina<br />
energia utilitzem?<br />
És important que cadascú vagi aprenent a conviure <strong>de</strong> forma conscient amb l’energia. I per<br />
això cal informació: per saber d’on bé, com s’utilitza correctament, quines conseqüències té<br />
el seu ús, com en po<strong>de</strong>m estalviar.<br />
L’activitat que us proposem consta d’un treball teòric a l’aula i un taller d’experiments per<br />
introduir el tema <strong>de</strong> l’energia en general, un dossier <strong>de</strong> treball per l’alumne que proposa<br />
calcular l’energia que gastem i una exposició <strong>de</strong> petit format per treballar el tema <strong>de</strong> l’estalvi.<br />
OBJECTIUS<br />
• Descobrir el concepte d’energia. Distingir diferents formes d’energia i valorar-ne els<br />
avantatges i inconvenients.<br />
• Posar <strong>de</strong> manifest quines formes d’energia utilitzem a casa nostra. Conèixer els aparells<br />
domèstics que consumeixen energia i calcular-ne el consum.<br />
• Adonar-se que la utilització <strong>de</strong> certs recursos i formes d’energia comporta problemes<br />
mediambientals.<br />
• Plantejar-se quina aportació individual és la més convenient <strong>de</strong> cara a po<strong>de</strong>r garantir un<br />
estalvi energètic substanciós a casa nostra i fer l’intent <strong>de</strong> provocar una reflexió sobre la<br />
qüestió dins el marc <strong>de</strong> l’entorn familiar.<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - 1
GUIÓ DE L’ACTIVITAT<br />
Les propostes didàctiques estan or<strong>de</strong>na<strong>de</strong>s en 3 blocs.<br />
1.- Guió per al mestre, professor o educador per parlar <strong>de</strong>l tema a l’aula. Introduir els<br />
conceptes d’energia, formes d’energia, fonts d’energia i l’origen <strong>de</strong> l’energia.<br />
Una vegada introduïts aquests conceptes, els alumnes ho posaran a la pràctica realitzant<br />
els experiments que es proposen en el bagul <strong>de</strong>ls experiments (en préstec a la Caseta <strong>de</strong> la<br />
Devesa).<br />
2.- L'energia a casa.<br />
Es tracta d’unes fitxes <strong>de</strong> treball per a l’alumne on es proposa fer una anàlisi <strong>de</strong> la situació<br />
energètica <strong>de</strong> cada habitatge. Es convida a l'alumne a realitzar exercicis, <strong>de</strong>scobrir<br />
informacions, calcular <strong>de</strong>speses energètiques, fer llistes d'aparells que consumeixen<br />
energia, interpretar manuals d'instruccions, analitzar el rebut <strong>de</strong> la companyia elèctrica,<br />
tabular da<strong>de</strong>s, classificar instruments segons algun criteri...<br />
3.- Estalviem energia a casa<br />
Finalment cal plantejar el perquè <strong>de</strong> l’estalvi energètic i les mesures que po<strong>de</strong>m prendre per<br />
estalviar, intentant arribar a compromisos concrets. Es treballarà a partir d’una exposició <strong>de</strong><br />
petit format que trobareu en préstec a la Caseta <strong>de</strong> la Devesa.<br />
I<strong>de</strong>a i realització:<br />
Pere Cornellà i Canals i<br />
Quim Cufí i Solé<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - 2
QUÈ ÉS L’<strong>ENERGIA</strong><br />
Heu provat mai <strong>de</strong> <strong>de</strong>finir la paraula energia? En el nostre llenguatge popular utilitzem<br />
aquest mot en contextos ben diferents. Ens cal, però, no oblidar la <strong>de</strong>finició tècnica d'aquest<br />
terme.<br />
CONCEPTE POPULAR<br />
És freqüent utilitzar o sentir expressions com les següents:<br />
• Encara em que<strong>de</strong>n energies per arribar a aquell cim.<br />
• Aquest mes, a casa, hem gastat molta energia.<br />
• La crisi energètica que va patir aquell país a la dècada <strong>de</strong>ls 70 ...<br />
• Quin caràcter més enèrgic que té en Miquel.<br />
• "Torricao" et dóna més energia.<br />
• Van haver <strong>de</strong> prendre mesures enèrgiques.<br />
• Aquell polític va parlar enèrgicament.<br />
• El sucre és l'aliment energètic per excel·lència.<br />
• ...<br />
Segur que vosaltres mateixos po<strong>de</strong>u ampliar aquesta llista. Fixeu-vos que normalment<br />
associem el terme <strong>ENERGIA</strong> a potència, capacitat, ànim, eficàcia, po<strong>de</strong>r, contundència,<br />
activitat, fibra, vigor moral, nervi, vitalitat, fortitud, resistència, força...<br />
CONCEPTE CIENTÍFIC<br />
L'energia no es pot veure, tampoc es pot tocar. I, tot i que és única, es manifesta <strong>de</strong> formes<br />
diferents.<br />
Sabem que l'energia és capaç <strong>de</strong> fer funcionar les coses. Gràcies a l'energia, els éssers vius<br />
són capaços <strong>de</strong> realitzar les seves funcions vitals, el cotxe es pot <strong>de</strong>splaçar per una<br />
carretera, el vent pot fer moure les aspes d'un molí, una màquina elèctrica pot fabricar<br />
sabates, l'aigua pot arrossegar un tronc, un gerro pot trencar-se quan cau a terra...<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - 3
FORMES D’<strong>ENERGIA</strong><br />
Si ens fixem en les maneres com es presenta l'energia, pot ser:<br />
• MECÀNICA<br />
És l'energia lligada al moviment i a l'altura <strong>de</strong>ls objectes.<br />
Anomenarem energia cinètica a la que porta un cos que es mou a una certa velocitat; quan<br />
més ràpid vagi un cos, més energia cinètica tindrà. Un cos aturat no porta energia cinètica.<br />
Anomenarem energia potencial a la que <strong>de</strong>pèn <strong>de</strong> l'altitud a què es troba un cos; com més<br />
gran sigui l'altitud, més energia potencial portarà. A nivell <strong>de</strong> terra, un cos no té energia<br />
potencial.<br />
Si sumem els valors <strong>de</strong> l'energia cinètica i <strong>de</strong> l'energia potencial d'un <strong>de</strong>terminat objecte,<br />
obtindrem com a resultat el valor <strong>de</strong> la seva energia mecànica.<br />
Per exemple: porta energia mecànica un cotxe quan corre, i un test quan cau d'un balcó.<br />
• METABÒLICA<br />
És la generada en els organismes vius a partir <strong>de</strong>ls aliments que ingereixen. Els éssers vius<br />
s'alimenten <strong>de</strong> substàncies que els donen energia i els permet realitzar les seves funcions<br />
vitals.<br />
Per exemple: és l'energia que permet jugar un partit <strong>de</strong> futbol, po<strong>de</strong>r fer les feines <strong>de</strong><br />
l'escola...<br />
• NUCLEAR<br />
És la lligada a les partícules <strong>de</strong> l'àtom. Es manifesta quan els nuclis <strong>de</strong>ls àtoms es trenquen<br />
(fisió nuclear) o quan s'uneixen nuclis lleugers (fusió nuclear).<br />
Per exemple: en el Sol els àtoms d'hidrogen s'uneixen i alliberen grans quantitats d'energia.<br />
En un reactor nuclear els nuclis d'urani es trenquen i s'allibera energia.<br />
• QUÍMICA<br />
Aquesta forma d'energia és la que tenen tots els compostos químics <strong>de</strong>guda a l'estructura<br />
<strong>de</strong> la matèria, als enllaços que hi ha entre els àtoms o entre les molècules. Quan aquests<br />
enllaços es trenquen, s'allibera energia.<br />
Es posa <strong>de</strong> manifest quan aquests compostos reaccionen entre ells. A aquests processos<br />
se'ls coneix com a reaccions químiques.<br />
Per exemple: els combustibles fòssils (petroli, carbó, gas natural) i les piles, contenen<br />
energia.<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - 4
• TÈRMICA<br />
Quan un cos s'escalfa, les partícules que el constitueixen veuen augmentat el seu moviment.<br />
És a dir, com més calent és un objecte, més es belluguen les partícules que el formen.<br />
L'energia tèrmica és <strong>de</strong>guda, precisament, al moviment <strong>de</strong> les partícules d'un cos. Aquesta<br />
energia es manifesta a l'exterior en forma <strong>de</strong> temperatura o <strong>de</strong> dilatació.<br />
Per exemple: el Sol, una bombeta, el foc... ens donen energia tèrmica.<br />
• LLUMINOSA<br />
És l'energia lligada a la radiació que emeten els cossos calents. Aquesta radiació és<br />
percebuda per nosaltres en forma <strong>de</strong> llum.<br />
Per exemple: certs metalls, quan hi passa el corrent elèctric, s'escalfen i emeten llum, com<br />
en el cas <strong>de</strong> les bombetes. Una gran part <strong>de</strong> l'energia que ens arriba <strong>de</strong>l Sol és en forma <strong>de</strong><br />
llum.<br />
• ELÈCTRICA<br />
Quan els electrons (partícules fonamentals amb càrrega negativa) es mouen a través d'un<br />
conductor, obtenim energia elèctrica. Els electrons es <strong>de</strong>splacen amb molta facilitat a través<br />
d'alguns materials, com els metalls que s'utilitzen en els cables elèctrics. El corrent elèctric<br />
genera energia elèctrica que s'aprofita per a molts usos.<br />
Per exemple: s'utilitza energia elèctrica per fer funcionar neveres, televisors, ventiladors...<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - 5
FONTS D’<strong>ENERGIA</strong><br />
Una font energètica és alguna cosa <strong>de</strong> la qual po<strong>de</strong>m obtenir energia amb certa facilitat. Una<br />
manera <strong>de</strong> classificar les fonts d'energia és segons siguin renovables o no, és a dir que<br />
s’esgotin o no.<br />
Per començar-ne a parlar us proposem fer un exercici. Assenyaleu a la següent llista les<br />
fonts d’energia que siguin renovables.<br />
Biomassa Hidràulica<br />
Carbó Marees<br />
Eòlica Nuclear<br />
Gas natural Petroli<br />
Geotèrmica Solar<br />
ENERGIES RENOVABLES<br />
• BIOMASSA<br />
La biomassa és el conjunt <strong>de</strong> matèria orgànica (ja sigui animal o vegetal) a partir <strong>de</strong> la qual<br />
es pot obtenir energia un cop s'ha fermentat o cremat. En aquest grup s'hi inclou tant el total<br />
<strong>de</strong> matèria viva existent, com la matèria no viva, però activa i utilitzable, com la fusta.<br />
La matèria orgànica fermentada en un digestor (una mena <strong>de</strong> contenidor tancat<br />
hermèticament i capaç <strong>de</strong> suportar pressions eleva<strong>de</strong>s que manté la temperatura constant)<br />
es converteix, per un costat, en gas (gas metà i diòxid <strong>de</strong> carboni) i per l'altre, en <strong>de</strong>ixalles<br />
sòli<strong>de</strong>s (el compost) que se sol utilitzar com a fertilitzant.<br />
Cremant troncs o algun altre tipus <strong>de</strong> matèria orgànica combustible, obtenim directament<br />
energia calorífica.<br />
- Avantatges<br />
. Aquesta energia es genera a partir <strong>de</strong>ls residus que produeix l'activitat humana.<br />
. És una font d'energia inesgotable (si es va amb compte).<br />
. Ajuda a reduir <strong>de</strong>terminats residus.<br />
- Inconvenients<br />
. S'eliminen recursos naturals.<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - 6
• EÒLICA<br />
És aquella que s'obté <strong>de</strong>l moviment <strong>de</strong> l'aire, és a dir, a partir <strong>de</strong>l vent.<br />
Aquest tipus d'energia s'aprofita per generar energia elèctrica tot fent moure unes aspes <strong>de</strong><br />
molí que estan connecta<strong>de</strong>s a un generador.<br />
Aquesta, però, no és l'única utilització d'aquest tipus d'energia. Ja <strong>de</strong> ben antic s'ha fet servir<br />
en la navegació a vela, per fer moure aspes <strong>de</strong> molins fariners o en bombes d'aigua.<br />
- Avantatges<br />
. És un recurs energètic inesgotable.<br />
. És gratuït.<br />
. No contamina.<br />
- Inconvenients<br />
. No totes les zones són bones per a l'aprofitament <strong>de</strong>l vent.<br />
. És intermitent.<br />
. Actualment poc rendible.<br />
. Provoca un impacte paisatgístic.<br />
. Hi ha dificultats d'emmagatzemament.<br />
• GEOTÈRMICA<br />
A mesura que augmenta la profunditat <strong>de</strong> la Terra, augmenta la temperatura. En <strong>de</strong>terminats<br />
punts <strong>de</strong>l nostre planeta les temperatures són bastant altes i s'aprofiten per obtenir-ne<br />
energia. Aquest és el cas d'alguns fenòmens naturals com els guèisers o les aigües termals.<br />
Hi ha uns processos més complexos, que introdueixen aigua a una certa profunditat i<br />
l'extreuen a temperatures més eleva<strong>de</strong>s.<br />
Per exemple, les aigües termals es po<strong>de</strong>n aprofitar en calefaccions urbanes, piscines,<br />
hivernacles ... . Els vapors <strong>de</strong> les aigües termals també es po<strong>de</strong>n aprofitar per fer moure<br />
unes turbines i generar energia elèctrica.<br />
- Avantatges<br />
. És una font d'energia inesgotable.<br />
. A més <strong>de</strong> ser una font energètica, les aigües termals són beneficioses per a la salut.<br />
- Inconvenients<br />
. Les sals minerals <strong>de</strong> l'aigua po<strong>de</strong>n <strong>de</strong>teriorar les canona<strong>de</strong>s <strong>de</strong> les instal·lacions.<br />
. No tots els llocs són aptes per explotar-la.<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - 7
• HIDRÀULICA<br />
L'energia hidràulica és la que s'obté a partir <strong>de</strong>ls corrents d'aigua <strong>de</strong>ls rius.<br />
Si tenim una gran massa d'aigua situada a una certa alçada sobre un <strong>de</strong>terminat nivell,<br />
posseeix una gran quantitat d'energia (energia potencial <strong>de</strong>guda a la seva alçada). Quan es<br />
<strong>de</strong>ixa caure aquesta massa d'aigua fins a un nivell més baix, es produeix una energia<br />
cinètica (<strong>de</strong>guda al moviment <strong>de</strong> l'aigua) igual a l'energia emmagatzemada.<br />
Aquesta energia que prové <strong>de</strong>l moviment <strong>de</strong> l'aigua s'aprofita en les centrals hidroelèctriques<br />
per generar energia elèctrica, tot fent girar unes turbines que estan connecta<strong>de</strong>s a un<br />
generador.<br />
Antigament, aquest tipus d'energia es feia servir per fer funcionar molins fariners, serradores<br />
o sínies.<br />
- Avantatges<br />
. Disponibilitat d'aigua, per ser un recurs inesgotable.<br />
. La manera <strong>de</strong> generar energia no contamina.<br />
- Inconvenients<br />
. Degradació <strong>de</strong> l'emplaçament on està construïda la presa (alteració <strong>de</strong> la flora i la fauna,<br />
canvis sobtats en el paisatge).<br />
. Baixa productivitat en anys <strong>de</strong> sequera.<br />
. Regulació artificial <strong>de</strong>ls cabals <strong>de</strong>ls rius.<br />
• MAREES<br />
L'aigua <strong>de</strong>l mar no s'està pas quieta. A part <strong>de</strong> les ona<strong>de</strong>s, té uns moviments que fan que el<br />
nivell pugi i baixi per l'atracció gravitatòria que hi ha entre la terra i la lluna: són les marees.<br />
En <strong>de</strong>terminats punts <strong>de</strong> la terra, aquest <strong>de</strong>snivell arriba a ser d'uns quants metres. Aquests<br />
moviments es po<strong>de</strong>n controlar amb una presa, amb la possibilitat <strong>de</strong> generar energia.<br />
- Avantatges<br />
. És una font d'energia inesgotable.<br />
. És una energia neta.<br />
- Inconvenients<br />
. La tecnologia necessària per a la producció d'aquest tipus d'energia no està massa<br />
<strong>de</strong>senvolupada.<br />
. No tots els indrets són bons.<br />
• SOLAR<br />
Cremant la seva pròpia massa, el Sol emet escalfor i llum. Són les dues formes més directes<br />
<strong>de</strong> l'energia solar. Però el Sol, indirectament, és també origen d'unes altres tres formes<br />
d'energia: l'energia eòlica (perquè fa moure les masses d'aire), l'energia hidràulica (perquè<br />
és responsable <strong>de</strong>l cicle <strong>de</strong> l'aigua) i l'energia <strong>de</strong> la biomassa (perquè fa créixer els éssers<br />
vius).<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - 8
L'escalfor provinent <strong>de</strong> l'energia <strong>de</strong>l Sol pot ser aprofitada per augmentar la temperatura <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>terminats circuits d'aigua per obtenir directament aigua calenta. Els aparells que permeten<br />
fer això s'anomenen plaques solars. L'escalfor també pot produir vapor d'aigua que mogui<br />
unes turbines i produeixi energia elèctrica. Això passa a les centrals solars.<br />
La llum provinent <strong>de</strong> l'energia <strong>de</strong>l Sol es pot transformar directament en energia elèctrica a<br />
través d'uns aparells anomenats cèl·lules fotovoltaiques. Aquestes cèl·lules són uns ginys<br />
realitzats amb un material, el silici, que en captar l'energia <strong>de</strong>l Sol la transformen en energia<br />
elèctrica.<br />
Un exemple habitual d'utilització d'aquestes cèl·lules el trobem a les calculadores solars.<br />
- Avantatges<br />
. És una font d'energia inesgotable.<br />
. És gratuïta.<br />
. No contamina.<br />
- Inconvenients<br />
. El clima pot influir en la captació d'energia solar.<br />
. No pot ser emmagatzemada directament, sinó que cal transformar-la.<br />
. Actualment no és prou rendible.<br />
. Impacte paisatgístic negatiu a causa <strong>de</strong> les plaques solars.<br />
ENERGIES NO RENOVABLES<br />
• CARBÓ<br />
El carbó és un combustible fòssil format per l'acumulació <strong>de</strong> vegetals.<br />
Les seves aplicacions més importants són com a combustible industrial (on s'aprofita<br />
directament el seu po<strong>de</strong>r calorífic) i en les centrals tèrmiques com a productor d'energia<br />
elèctrica.<br />
En les centrals termoelèctriques <strong>de</strong> carbó, aquest material es tritura i s'introdueix dins les<br />
cal<strong>de</strong>res, on es crema i genera energia calorífica. Aquesta energia converteix en vapor<br />
l'aigua que circula per les parets d'una cal<strong>de</strong>ra. Aquest vapor es recull, entra a gran pressió<br />
a la turbina <strong>de</strong> la central i la fa girar. Aquest moviment genera energia elèctrica.<br />
- Avantatges<br />
. Genera gran potència energètica.<br />
- Inconvenients<br />
. Contaminació <strong>de</strong> gasos a l'atmosfera provinents <strong>de</strong> la combustió <strong>de</strong>l carbó.<br />
. Contaminació tèrmica.<br />
. El carbó és un mineral que s'esgota.<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - 9
• GAS NATURAL<br />
El terme "gas natural" s'aplica a la barreja <strong>de</strong> gasos combustibles que es troben en el subsòl<br />
associats, normalment, amb el petroli líquid. El seu principal component és el gas metà.<br />
Aquesta font d'energia ja es va començar a utilitzar per a la il·luminació i amb finalitats<br />
domèstiques a mitjan s. XIX.<br />
El gas natural s'utilitza com a combustible i com a matèria primera en la indústria<br />
petroquímica.<br />
Actualment és molt conegut ja que es fa servir a les nostres llars per fer funcionar la cuina i<br />
<strong>de</strong>terminats escalfadors.<br />
- Avantatges<br />
. Gran po<strong>de</strong>r calorífic.<br />
. Combustible fàcilment regulable.<br />
. És una font energètica que contamina poc.<br />
- Inconvenients<br />
. Es pot esgotar.<br />
. La seva distribució geogràfica és irregular.<br />
. Complexitat d'emmagatzemar i <strong>de</strong> transportar.<br />
• NUCLEAR<br />
Els nuclis <strong>de</strong>ls àtoms estan formats per unes partícules elementals (protons i neutrons). En<br />
aquests nuclis s'hi emmagatzema una gran quantitat d'energia. Quan per <strong>de</strong>terminats<br />
processos (fusió o fisió nuclear) s'allibera aquesta energia, s'obté energia nuclear.<br />
La major part <strong>de</strong> les centrals nuclears fan servir processos <strong>de</strong> fisió per obtenir energia. La<br />
fisió nuclear és una reacció en la qual nuclis <strong>de</strong> certs elements químics pesants es parteixen<br />
(fisionen) en dos fragments per l'impacte d'un neutró, emetent a la vegada diversos neutrons<br />
i alliberant gran quantitat d'energia que es manifesta en forma <strong>de</strong> calor.<br />
Els neutrons resultants <strong>de</strong> la fisió nuclear po<strong>de</strong>n provocar, al seu torn, noves fisions en altres<br />
nuclis. S'estan produint, llavors, reaccions nuclears en ca<strong>de</strong>na. Els reactors <strong>de</strong> les centrals<br />
nuclears són aparells que permeten iniciar, mantenir i controlar una reacció en ca<strong>de</strong>na <strong>de</strong><br />
fisió nuclear.<br />
Els combustibles més habituals utilitzats en una central nuclear són l'urani, l'òxid d'urani i el<br />
plutoni.<br />
En una central nuclear, com a conseqüència <strong>de</strong> les contínues reaccions <strong>de</strong> fisió nuclear que<br />
succeeixen en el reactor, es produeix gran quantitat d'energia en forma <strong>de</strong> calor. Aquesta<br />
energia calorífica eleva consi<strong>de</strong>rablement la temperatura d'un líquid que circula per uns<br />
conductes i el converteix en vapor a alta temperatura. El vapor acciona un grup turbinaalternador<br />
i produeix així energia elèctrica.<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - 10
- Avantatges<br />
. Ofereix una gran potència energètica. És a dir, amb molt poca quantitat <strong>de</strong> matèria primera<br />
s'aconsegueix una gran quantitat d'energia. El 75% <strong>de</strong> l'energia elèctrica que es consumeix<br />
a les nostres llars prové d'aquesta font energètica.<br />
- Inconvenients<br />
. Perill <strong>de</strong> riscos d'acci<strong>de</strong>nts importants.<br />
. Contaminació a l'exterior per filtració <strong>de</strong> material radioactiu.<br />
. La matèria primera és perillosa. El material radioactiu té una mitjana <strong>de</strong> vida <strong>de</strong> milers<br />
d'anys.<br />
. Els residus nuclears produïts en una central s'han <strong>de</strong> controlar molt bé per evitar<br />
contaminació radioactiva.<br />
. La contaminació per radioactivitat pot afectar superfícies terrestres molt eleva<strong>de</strong>s i gran<br />
quantitat <strong>de</strong> persones.<br />
• PETROLI<br />
El petroli és un oli mineral natural originat a partir <strong>de</strong> restes d'organismes vius aquàtics,<br />
vegetals i animals, que vivien en mars, llacs o rius.<br />
El petroli, tal com raja d'un pou, té poques aplicacions. Per obtenir-ne el màxim rendiment<br />
cal refinar-lo. Com a resultat d'aquesta operació se n'obtenen gasos, gasolines, querosè,<br />
parafina, quitrà ...<br />
A causa <strong>de</strong> la gran quantitat <strong>de</strong> productes que origina, el petroli s'ha convertit en una font<br />
d'energia molt utilitzada (indústries, usos domèstics, vehicles, transports ...) i molt preuada.<br />
Aquest fet ha generat un enriquiment <strong>de</strong>ls països productors i una <strong>de</strong>pendència absoluta <strong>de</strong><br />
la resta d'estats.<br />
- Avantatges<br />
. La gran quantitat <strong>de</strong> productes que se'n <strong>de</strong>riven.<br />
. Gran po<strong>de</strong>r energètic.<br />
. Fàcil d'emmagatzemar i <strong>de</strong> transportar.<br />
- Inconvenients<br />
. El petroli és una font d'energia esgotable.<br />
. La seva combustió genera contaminació atmosfèrica.<br />
. La seva distribució geogràfica és molt irregular.<br />
. Cal refinar-lo per po<strong>de</strong>r-lo utilitzar.<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - 11
EL BAGUL DELS EXPERIMENTS<br />
En aquest apartat et proposem passar a l'acció. Aquest conjunt d'experiències que et<br />
presentem t'ajudarà a entendre millor el concepte d'energia. Com que no estan relaciona<strong>de</strong>s<br />
entre elles, pots triar l'ordre que tu vulguis per realitzar-les. Et suggerim, però, que les facis<br />
totes. Bona feina!<br />
• ESCALFADOR SOLAR D'AIGUA<br />
- Objectius<br />
. Veure com es pot aprofitar l'energia calorífica <strong>de</strong>l Sol.<br />
. Escalfar aigua a partir <strong>de</strong>l Sol.<br />
- Material<br />
. Tub flexible <strong>de</strong> color negre.<br />
. Una caixa <strong>de</strong> fusta.<br />
. Pintura negra.<br />
. Tros <strong>de</strong> plàstic transparent per protegir el tub.<br />
. Dues galle<strong>de</strong>s.<br />
. Dos termòmetres.<br />
. Aigua.<br />
- Desenvolupament<br />
Col·loca una galleda i la caixa, amb el tub enrotllat en el seu interior, sobre una taula. L'altra<br />
galleda, a terra. Omple d'aigua la galleda <strong>de</strong> la taula i fes-hi entrar un extrem <strong>de</strong>l tub. L'altre<br />
extrem el fas entrar dins la galleda <strong>de</strong> terra.<br />
Orienta la caixa al sol. Posa un termòmetre a l'interior <strong>de</strong> cada galleda i anota la temperatura<br />
<strong>de</strong> l'aigua <strong>de</strong> la <strong>de</strong> sobre la taula. Aspira suaument l'extrem <strong>de</strong>l tub que hi ha a la galleda <strong>de</strong><br />
terra fins que l'aigua circuli <strong>de</strong> manera constant. Quan tota l'aigua hagi passat d'una galleda<br />
a l'altra, anota’n la temperatura.<br />
- Per pensar-hi una estona<br />
. Has notat alguna diferència en les dues mesures <strong>de</strong> temperatura?<br />
. D'on prové l'energia calorífica <strong>de</strong> l'aigua calenta?<br />
. Per què el tub és negre? Què passaria si fos d'un altre color?<br />
• UN COS ELÀSTIC TÉ <strong>ENERGIA</strong><br />
- Objectius<br />
. Observar que quan un cos elàstic recupera la seva forma original, ho fa alliberant energia<br />
(aquesta energia és la que s'havia utilitzat per <strong>de</strong>formar-lo).<br />
. Veure que l'energia alliberada en <strong>de</strong>formar un cos elàstic es transforma en energia cinètica.<br />
- Material<br />
. Un arc.<br />
. Diverses fletxes.<br />
. Una diana.<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - 12
- Desenvolupament<br />
Un cos elàstic té energia i la pot arribar a alliberar comunicant velocitat a un projectil<br />
(energia cinètica).<br />
La <strong>de</strong>formació <strong>de</strong> l'arc comunica la seva energia a la fletxa que surt disparada.<br />
Com més tensis l'arc, la fletxa sortirà amb més velocitat i, per tant, anirà més lluny.<br />
Col·loca la diana en tres punts, cada cop més allunyats <strong>de</strong> tu. Fes punteria. Ja veuràs que<br />
no és tan fàcil com sembla.<br />
- Per pensar-hi una estona<br />
. Què has <strong>de</strong> fer per enviar la fletxa cada vegada més lluny?<br />
• EL VENT ÉS FONT D'<strong>ENERGIA</strong><br />
- Objectius<br />
. Veure que l'energia <strong>de</strong>l vent és aprofitable.<br />
. La força <strong>de</strong>l vent és capaç <strong>de</strong> fer volar un estel.<br />
- Material<br />
. Un estel.<br />
Desenvolupament<br />
Aprofita un dia que bufi el vent per fer volar l'estel en un espai obert.<br />
El vent porta energia. Aquesta energia és capaç <strong>de</strong> fer volar l'estel.<br />
Fer volar un estel és divertit. Fixa't que si el vent bufa fort, has <strong>de</strong> fer força per controlar<br />
l'estirada <strong>de</strong>l cordill. Per tant, l'estel et transmet l'energia <strong>de</strong>l vent, que també s'anomena<br />
eòlica.<br />
- Per pensar-hi una estona<br />
. Busca informació sobre l'origen <strong>de</strong>ls estels.<br />
. Sabries anomenar altres activitats lúdiques que utilitzin la força <strong>de</strong>l vent?<br />
• L'ALÇADA TÉ <strong>ENERGIA</strong><br />
- Objectius<br />
. Observar que els cossos que estan a una <strong>de</strong>terminada alçada porten energia.<br />
. Estudiar l'impacte d'una bola, <strong>de</strong>ixada anar <strong>de</strong>s <strong>de</strong> diferents alça<strong>de</strong>s, contra una sorrera.<br />
- Material<br />
. Una caixa<br />
. Sorra<br />
. Una bola <strong>de</strong> ferro<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - 13
- Desenvolupament<br />
Mulla una mica la sorra. Deixa caure la bola <strong>de</strong>s <strong>de</strong> diferents alça<strong>de</strong>s (per exemple 50 cm,<br />
75 cm, 1 m, 1,25 m...). Quan la bola xoqui amb la sorra, s'enfonsarà i <strong>de</strong>ixarà una marca.<br />
Just abans <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar anar la bola, aquesta té molta energia potencial (<strong>de</strong>guda a l’alçada),<br />
però no té gens d'energia cinètica (perquè no es mou). Quan <strong>de</strong>ixem anar la bola, cau. A<br />
mesura que perd altitud, perd també energia potencial, però guanya energia cinètica perquè<br />
cada cop té més velocitat.<br />
En el moment que arriba a terra, l'alçada <strong>de</strong> la bola és nul·la, per això no té energia<br />
potencial. Però l'energia cinètica és màxima (perquè és la màxima velocitat que arriba a<br />
tenir). Aquesta energia cinètica s'allibera <strong>de</strong>ixant un forat en el moment d'impactar amb el<br />
terra, tot fent que la bola <strong>de</strong>ixi un senyal a la sorra.<br />
- Per pensar-hi una estona<br />
. Observa i <strong>de</strong>scriu els senyals que <strong>de</strong>ixa la bola sobre la sorra quan es <strong>de</strong>ixa caure <strong>de</strong><br />
diferents alça<strong>de</strong>s.<br />
• FEM UN FORN SOLAR<br />
- Objectius<br />
. Aprofitar l'energia provinent <strong>de</strong>ls raigs solars.<br />
. Escalfar l'aigua fent servir un aparell que concentra els raigs <strong>de</strong>l Sol.<br />
- Material<br />
. Reflector<br />
. Peus <strong>de</strong>l reflector<br />
. Tub d'assaig <strong>de</strong> plàstic<br />
. Termòmetre<br />
- Desenvolupament<br />
Fes aguantar el reflector i col·loca el tub d'assaig en el centre. Omple el tub d'assaig d'aigua<br />
i orienta el forn solar al Sol.<br />
El forn solar concentra els raigs <strong>de</strong>l Sol en un punt. Aconsellem utilitzar ulleres <strong>de</strong> sol i no<br />
mirar directament el forn solar durant massa estona mentre realitzeu aquesta experiència.<br />
Modifica la posició (a dreta o esquerra) i la inclinació <strong>de</strong>l reflector fins que aconsegueixis que<br />
l'aigua <strong>de</strong>l tub d'assaig quedi molt il·luminada. Llavors hauràs aconseguit que el punt on es<br />
concentren tots els raigs solars quedi dins l'aigua.<br />
Un cop ben enfocat, espera uns vint minuts perquè el Sol escalfi l'aigua.<br />
Mesura la temperatura <strong>de</strong> l'aigua <strong>de</strong>l tub d'assaig abans <strong>de</strong> fer l'experiment i <strong>de</strong>sprés<br />
d'enfocar-lo durant una estona directament al Sol.<br />
- Per pensar-hi una estona<br />
. Coneixes algun altre instrument que et pugui permetre concentrar els raigs <strong>de</strong> llum?<br />
. Arquíme<strong>de</strong>s va utilitzar, en una gran gesta, el po<strong>de</strong>r que tenen certs miralls per concentrar<br />
els raigs <strong>de</strong>l Sol. Busca'n més informació.<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - 14
• L'<strong>ENERGIA</strong> DE LA LLUM<br />
- Objectius<br />
. Veure que l'energia lluminosa <strong>de</strong>l Sol es pot transformar en energia elèctrica.<br />
. Fer funcionar un ventilador a partir <strong>de</strong>ls raigs solars.<br />
- Material<br />
. Gorra amb ventilador solar.<br />
. Molinet <strong>de</strong> vent.<br />
- Desenvolupament<br />
La gorra i el molinet tenen una placa fotovoltaica connectada a un motoret que fa girar el<br />
ventilador. Quan els raigs <strong>de</strong>l Sol inci<strong>de</strong>ixen damunt la placa, transforma la seva energia en<br />
electricitat. D'aquesta manera acciona el motor <strong>de</strong>l ventilador.<br />
- Per pensar-hi una estona<br />
. Tapa els raigs <strong>de</strong>l Sol <strong>de</strong> manera que no arribin a la placa i observa els resultats.<br />
. Experimenta amb diferents llums artificials (bombetes, fluorescents, halògenes, baix<br />
consum ...) i compara els efectes.<br />
• ESCALFEM-NOS LES MANS?<br />
- Objectius<br />
. Comprovar que una reacció química pot produir energia calorífica.<br />
. Escalfar-nos les mans a partir <strong>de</strong> la reacció química.<br />
- Material<br />
. Dos sobres que s’escalfen sols (se’n pot torbar a diversos comerços d’esports).<br />
- Desenvolupament<br />
Trenca la bossa i sacseja l’escalfador a fi <strong>de</strong> barrejar les components (durant un minut com a<br />
mínim).<br />
Col·loca’l a la funda <strong>de</strong> protecció per evitar un contacte massa calent amb la pell (és efectiu<br />
durant 6 hores com a mínim. La temperatura pot arribar a 70ºC).<br />
- Per pensar-hi una estona<br />
. Quines són les dues substàncies que intervenen en la reacció química que fa escalfar?<br />
. Raona per què has <strong>de</strong> sacsejar el sobre durant un minut.<br />
. Intenta explicar què ha passat dins el sobre.<br />
. Has quedat sorprès <strong>de</strong>l temps que dura l’escalfor?<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - 15
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong><br />
(fitxes alumnes)
L’<strong>ENERGIA</strong> A CASA<br />
FONTS I FORMES D'<strong>ENERGIA</strong><br />
Abans d'entrar <strong>de</strong> ple en l'estudi <strong>de</strong> l'energia que tenim a casa nostra, el primer que ens cal<br />
fer és establir connexions entre les fonts i les formes d'energia que ja has estudiat en el bloc<br />
anterior.<br />
Fixa't en el quadre anterior. En ell s'hi relacionen les fonts energètiques i les formes com es<br />
manifesta l'energia. Observa'l amb atenció i intenta trobar una explicació per a cada<br />
connexió.<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - F 1
L’<strong>ENERGIA</strong> A CASA<br />
Després <strong>de</strong> l'anàlisi <strong>de</strong>l quadre, et pots adonar que cada font energètica origina, com a<br />
mínim, una forma d'energia. De totes les relacions que hi ha entre fonts i formes d'energia<br />
n'hi ha que són molt evi<strong>de</strong>nts i d'altres que costen més <strong>de</strong> veure.<br />
Per exemple: és molt fàcil d'entendre la relació entre la font d'energia hidràulica i l'electricitat<br />
perquè tots hem sentit a parlar <strong>de</strong> les centrals hidroelèctriques i, fins i tot, potser heu visitat<br />
alguna presa. En canvi, és més complex d'entendre la relació entre el gas natural i la forma<br />
d'energia química perquè no estem tan acostumats a pensar que quan el gas natural crema,<br />
la seva combustió no és res més que una reacció química entre el gas i l'oxigen <strong>de</strong> l'aire.<br />
Fixa't en el quadre i contesta:<br />
- Quines són les dues formes d'energia que més es manifesten?<br />
- Quina és la font energètica que origina més formes d'energia?<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - F 2
L’<strong>ENERGIA</strong> A CASA<br />
FONTS D'<strong>ENERGIA</strong><br />
Recorda que una font energètica és tot allò que ens pot donar energia amb certa facilitat. La<br />
forma <strong>de</strong> classificar les fonts energètiques que hem utilitzat anteriorment, és segons si són<br />
renovables o no. En el primer grup hi trobem la biomassa, l'eòlica, la geotèrmica, la<br />
hidràulica, les marees i la solar. En el segon grup: el carbó, el gas natural, la nuclear i el<br />
petroli.<br />
Et proposem que pensis una estona sobre les fonts energètiques que et proporcionen<br />
l'energia que utilitzes habitualment en les activitats que <strong>de</strong>senvolupes en un dia qualsevol.<br />
Posa'n algun exemple.<br />
Fonts energètiques Exemples<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - F 3
L’<strong>ENERGIA</strong> A CASA<br />
FORMES D’<strong>ENERGIA</strong> QUE TROBEM A CASA<br />
Recorda que les formes d'energia són les maneres com es presenta l'energia. En el bloc<br />
anterior les hem classificat en: mecànica, elèctrica, tèrmica, nuclear, metabòlica, lluminosa i<br />
química.<br />
Et proposem passar a l'acció i <strong>de</strong>scobrir quines formes d'energia utilitzes normalment en la<br />
teva vida diària.<br />
Per fer-ho t'hem preparat un quadre que has d'omplir amb les formes d'energia que facis<br />
servir quotidianament. Posa-hi també un exemple <strong>de</strong> cada forma energètica.<br />
Formes d'energia Exemples<br />
A hores d'ara, ja t'hauràs adonat que les formes d'energia més utilitza<strong>de</strong>s a casa són<br />
l'elèctrica i la tèrmica. I si haguéssim <strong>de</strong> <strong>de</strong>stacar-ne una per sobre <strong>de</strong> l'altra, ens quedaríem<br />
amb l'electricitat. I si encara no ho veus clar, pensa en els diferents aparells que tens a casa<br />
i que necessiten energia elèctrica per funcionar. I encara pots fer una altra cosa: compta tots<br />
els endolls que hi ha a casa teva i compara el teu resultat amb els <strong>de</strong>ls teus companys. No<br />
és sorprenent?<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - F 4
L’<strong>ENERGIA</strong> A CASA<br />
QUÈ GASTA <strong>ENERGIA</strong> A CASA<br />
Fixem-nos un moment en els aparells que gasten energia a casa. Fes-ne una llista. Mira <strong>de</strong><br />
no <strong>de</strong>ixar-te'n cap.<br />
Llista d'aparells<br />
Observa que gairebé tots els aparells utilitzen energia elèctrica.<br />
És per això que a partir d'ara ens <strong>de</strong>dicarem especialment a aquests.<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - F 5
L’<strong>ENERGIA</strong> A CASA<br />
Un cop tenim controlats tots els aparells que consumeixen energia elèctrica a casa nostra,<br />
ens serà útil saber la quantitat que en gasten.<br />
Per mesurar la quantitat d'energia que gasta un aparell elèctric en un temps <strong>de</strong>terminat<br />
s'utilitza el concepte <strong>de</strong> watt (w) i el <strong>de</strong> kilowatt (kw).<br />
Això vol dir que, per exemple, una bombeta <strong>de</strong> 100w (vol dir que consumeix 100 watts en<br />
una hora) gasta més energia que una altra <strong>de</strong> 40w si estan enceses durant el mateix temps.<br />
Això és <strong>de</strong>gut a que la primera transforma més quantitat d'energia elèctrica en energia<br />
lluminosa i, per tant, ens il·lumina més que la segona.<br />
Ara t'ajudarem a comptar la quantitat d'energia elèctrica que gasteu a casa vostra. Fes una<br />
llista <strong>de</strong>ls aparells que funcionen amb electricitat que utilitza la vostra família en l'activitat<br />
diària i calcula la quantitat d'energia elèctrica consumida per aquests aparells durant dos<br />
mesos (perquè és la freqüència amb la que rebeu la factura d'electricitat a casa). Utilitza la<br />
graella <strong>de</strong> la pàgina següent i segueix aquestes indicacions:<br />
1- Has d'escriure la llista <strong>de</strong>ls diferents aparells que es po<strong>de</strong>n connectar a la xarxa<br />
elèctrica.<br />
2.- Cal indicar-hi la potència en watts <strong>de</strong> cada receptor. Pots trobar aquesta informació<br />
al mateix aparell o en un llibret d'instruccions.<br />
3.- Transforma les potències anteriors <strong>de</strong> watts a kilowatts tot dividint-les per 1000.<br />
4.- Calcula aproximadament el número d'hores diàries <strong>de</strong> funcionament <strong>de</strong> cada<br />
receptor i anota-ho en aquest espai.<br />
5.- Multiplica el número <strong>de</strong> la casella anterior per 60 dies (dos mesos).<br />
6.- Calcula l'energia gastada per cada receptor multiplicant la potència en kw pel total<br />
d'hores en dos mesos.<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - F 6
L’<strong>ENERGIA</strong> A CASA<br />
1<br />
Nom <strong>de</strong> l'aparell<br />
2<br />
Potència<br />
en watts<br />
3<br />
Potència<br />
en kw<br />
4<br />
Hores<br />
diàries<br />
Suma total <strong>de</strong> tots els aparells elèctrics, durant dos mesos:<br />
5<br />
Hores en<br />
dos mesos<br />
6<br />
Energia en<br />
kwh<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - F 7
L’<strong>ENERGIA</strong> A CASA<br />
Si tens alguna dificultat per esbrinar les potències <strong>de</strong>ls diferents aparells, pots consultar la<br />
llista següent:<br />
APARELL POTÈNCIA (W)<br />
Bombeta 40 / 60 / 100<br />
Tub fluorescent 20 / 40 / 60<br />
Cafetera elèctrica 100 - 200<br />
Torradora <strong>de</strong> pa 500 - 1500<br />
Planxa 800 - 1200<br />
Rentadora 2000 - 3000<br />
Frigorífic 150 - 200<br />
Aparell d'alta fi<strong>de</strong>litat 80 - 150<br />
Ví<strong>de</strong>o 80 - 150<br />
Congelador 100 - 300<br />
Escalfador 700 - 1500<br />
Calefacció 60 - 80 w/m 2<br />
Fregidora 1000- 2000<br />
Molinet 50 - 100<br />
Assecador <strong>de</strong> cabell 500 - 1000<br />
Assecadora <strong>de</strong> roba 1200- 2000<br />
Rentavaixella 2500 - 3500<br />
Forn elèctric 800 - 1600<br />
Ventilador 50 - 100<br />
Aparell <strong>de</strong> televisió 60 - 200<br />
Aspiradora 900 - 1000<br />
Espremedora 50 - 200<br />
Cuina 3000 - 6000<br />
Batedora 100 - 150<br />
Ordinador 500 - 800<br />
Microones 900-1300<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - F 8
L’<strong>ENERGIA</strong> A CASA<br />
- Fes la suma <strong>de</strong> l'energia consumida per tots els aparells elèctrics <strong>de</strong> casa teva durant dos<br />
mesos. Anota'n el resultat.<br />
- Compara els teus resultats amb els <strong>de</strong>ls teus companys. Escriu els motius pels que<br />
creus que uns gastem més que d'altres.<br />
- Quins aparells són els que gasten més energia elèctrica?<br />
- En la nostra activitat diària, quins canvis suposaria el fet d'estar sense electricitat?<br />
Quines coses hauries <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> fer?<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - F 9
L’<strong>ENERGIA</strong> A CASA<br />
INTERPRETEM LA FACTURA D'ELECTRICITAT<br />
Sovint, els teus pares et diuen que tanquis el llum quan surtis <strong>de</strong> l'habitació; o que no et<br />
<strong>de</strong>ixis la ràdio engegada; o que tanquis la tele quan no la mires. Per què et sembla que ho<br />
fan?<br />
Gastar electricitat a casa suposa un cost econòmic que es veu reflectit en la factura<br />
d'electricitat que rebeu a casa vostra cada dos mesos. En ella s'hi especifica la quantitat<br />
d'energia elèctrica que hem gastat.<br />
Anem a treballar-la per po<strong>de</strong>r-la entendre.<br />
A la pàgina següent tens un mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> factura molt semblant al que arriba a casa teva.<br />
Omple'l seguint aquestes indicacions:<br />
1.- Omple els espais amb les teves da<strong>de</strong>s. La Potència contractada la trobaràs en el<br />
darrer rebut <strong>de</strong> la companyia elèctrica que t'ha arribat a casa. Aquest valor correspon a<br />
la quantitat màxima d'energia elèctrica que pot arribar a subministrar la companyia.<br />
2.- Aquest valor és la quantitat d'energia elèctrica que heu gastat a casa vostra durant<br />
dos mesos. En un rebut normal, es calcula a partir <strong>de</strong> la lectura que es fa <strong>de</strong>l<br />
comptador. En el nostre cas, anota-hi el resultat que has obtingut quan has calculat<br />
l'energia elèctrica que gastes a casa teva.<br />
3.- Calculem ara la facturació:<br />
. L'import <strong>de</strong> la Cost <strong>de</strong>l Consum s'obté multiplicant la quantitat d'energia gastada<br />
(expressada en kWh), multiplicada per 0,084991 , que és el que costa cada kWh.<br />
. L'import <strong>de</strong> la Facturació <strong>de</strong> la Potència s'obté <strong>de</strong>l producte <strong>de</strong> la potència<br />
contractada (expressada en kW), multiplicada per dos mesos, i per 1,526588 , que és<br />
el cost <strong>de</strong> cada kW contractat durant un mes.<br />
. L’impost sobre l’electricitat s’obté multiplicant el Cost <strong>de</strong> l’Energia ( cost consum +<br />
potència) per 1,05113 i per 4,864 %.<br />
. La suma <strong>de</strong>l Cost <strong>de</strong> l’Energia més l’Impost sobre l’electricitat ens dona el total, al<br />
qual hi hem d’afagir el 16% d'IVA, per obtenir el Total Factura, que és el que hauries<br />
<strong>de</strong> pagar per l'electricitat consumida en aquests dos mesos.<br />
4.- En aquest espai, cal que copiïs la gràfica <strong>de</strong> l'Historial <strong>de</strong> consums en kWh <strong>de</strong> la<br />
darrera factura d'electricitat <strong>de</strong> casa teva. Cal que omplis també els espais reservats<br />
per a les dates.<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - F 10
L’<strong>ENERGIA</strong> A CASA<br />
1. Da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Subministrament:<br />
Titular:<br />
DNI/NIF:<br />
Adreça:<br />
CUPS:<br />
Potència contractada:<br />
FACTURA D’ELECTRICITAT<br />
2. Consum elèctric en el perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> facturació <strong>de</strong> dos mesos<br />
Consum: kwh<br />
3. Facturació<br />
Concepte Càlculs Imports<br />
Cost consum kwh x 0,084991 /kwh<br />
Potència kw x 2 mesos x 1,526588 /kw i mes<br />
Impost electricitat x 1,05113 x 4,864 %<br />
Cost Energia<br />
Total<br />
IVA IVA 16%<br />
Total Factura<br />
4.<br />
kwh<br />
Data<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - F 11
L’<strong>ENERGIA</strong> A CASA<br />
A partir <strong>de</strong> l'estudi <strong>de</strong>l gràfic d’historial <strong>de</strong> consums (4), reflexiona sobre els punts següents:<br />
- Quins són els mesos en que gastes més energia?<br />
- Per què? Busca'n els motius.<br />
Fins aquí has pogut calcular la quantitat d'energia elèctrica que has gastat en dos mesos.<br />
Podries calcular també la que gastaries en un any. Podries calcular la que gastaríeu tota la<br />
classe en un any. O la <strong>de</strong> tota la ciutat <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>. O <strong>de</strong> tots els pobles i ciutats <strong>de</strong> Catalunya.<br />
No et farem treballar tant. Et fem saber que a Catalunya, durant l'any 2003 va gastar la<br />
quantitat <strong>de</strong>:<br />
44.315.000.000.000 wh<br />
Saps llegir correctament aquest número? Costa, eh?<br />
Aquesta xifra és un <strong>de</strong>ls motius pels quals val la pena informar-se sobre l'estalvi d'energia<br />
elèctrica.<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - F 12
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong><br />
EXPOSICIÓ
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong>, exposició<br />
Contingut <strong>de</strong> l’exposició:<br />
• LA CALEFACCIÓ<br />
La calefacció i l'aigua calenta suposen un 60% <strong>de</strong>l consum domèstic d'energia. Les<br />
estratègies bàsiques per fer-ne un ús més eficient són:<br />
. Disminuïu les pèrdues <strong>de</strong> calor reforçant els aïllaments tèrmics o col·locant-ne <strong>de</strong> nous.<br />
. Feu un bon manteniment <strong>de</strong>ls aparells calefactors: estufes, cal<strong>de</strong>res, escalfadors <strong>de</strong> gas...<br />
. Trieu instal·lacions d'alt rendiment, <strong>de</strong> manera que s'aprofiti al màxim el combustible.<br />
. Comproveu amb l'ajut d'un especialista si el vostre habitatge està ben aïllat. Si té un grau<br />
d'aïllament insuficient, ell us suggerirà la solució més adient.<br />
. Si adquiriu un habitatge o us en feu un <strong>de</strong> nou, assegureu-vos que compleixi la normativa<br />
actual d'aïllament.<br />
. Procureu que les portes exteriors i les finestres tanquin hermèticament. Si no és així,<br />
col·loqueu en els marcs cintes aïllants adhesives. A la part inferior <strong>de</strong> les portes es po<strong>de</strong>n<br />
utilitzar perfils <strong>de</strong> tancament hermètic.<br />
. Si les vostres persianes són enrotllables, aïlleu l'interior <strong>de</strong> la tapa <strong>de</strong> la caixa i col·loqueu<br />
cintes adhesives a les juntures per evitar que s'hi filtri aire <strong>de</strong>l carrer.<br />
. En emplaçaments molt freds reduïu les pèrdues a través <strong>de</strong>ls vidres <strong>de</strong> les finestres<br />
substituint-los per vidres dobles.<br />
. Comproveu l'estat d'aïllament <strong>de</strong> la carcassa <strong>de</strong> la cal<strong>de</strong>ra. Si la temperatura <strong>de</strong> la<br />
carcassa és molt elevada, aïlleu-la amb llana <strong>de</strong> vidre o amb aïllaments per a temperatures<br />
altes.<br />
. Reviseu l'estat <strong>de</strong>ls cremadors i <strong>de</strong> les superfícies <strong>de</strong> bescanvi <strong>de</strong>ls escalfadors d'aigua i <strong>de</strong><br />
les cal<strong>de</strong>res segons les indicacions <strong>de</strong>ls fabricants.<br />
. Elimineu les incrustacions calcàries <strong>de</strong>ls circuits <strong>de</strong>ls aparells calefactors.<br />
. Reguleu els cremadors i el control <strong>de</strong> l'aire necessari per a la combustió.<br />
. Manteniu netes les superfícies <strong>de</strong>ls radiadors. No s'han <strong>de</strong> cobrir mai, ni situar-los davant<br />
<strong>de</strong> mobles o obstacles que dificultin la transmissió <strong>de</strong> calor.<br />
. Una operació <strong>de</strong> manteniment senzilla és la purga <strong>de</strong>ls radiadors d'aigua abans <strong>de</strong> la<br />
temporada <strong>de</strong> calefacció. Per fer-ho cal afluixar una petita clau <strong>de</strong> pas situada a la part<br />
superior <strong>de</strong>l radiador i <strong>de</strong>ixar que l'aire fugi per pressió fins que l'aigua comenci a brollar.<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - ESPOSICIÓ 1
. Mantenir una temperatura <strong>de</strong> 19-20º C és suficient per gaudir d'un confort adient durant el<br />
dia mentre la llar es trobi ocupada. Quan tothom dorm, o quan la llar es troba <strong>de</strong>socupada,<br />
abaixeu la temperatura <strong>de</strong> la calefacció fins a 16-17º. Reduir la temperatura en un grau<br />
suposa un estalvi d'energia d'un 8%.<br />
. Per a l'aigua calenta, no supereu els 45-50º C. <strong>de</strong> temperatura d'utilització. Incrementar en<br />
10º la temperatura <strong>de</strong> sortida <strong>de</strong> l'aigua representa consumir un 30% més d'energia.<br />
. Si no en teniu, instal·leu a les vostres habitacions termòstats i un rellotge programable per<br />
po<strong>de</strong>r regular la temperatura <strong>de</strong> la calefacció.<br />
. Quan comença la primavera ja po<strong>de</strong>u apagar la cal<strong>de</strong>ra <strong>de</strong> la calefacció i no caldrà que la<br />
torneu a encendre fins al primer cop <strong>de</strong> fred <strong>de</strong> la tardor.<br />
. Quan es tracti <strong>de</strong> plaques elèctriques, han d'incorporar un termòstat i un programador.<br />
. Llevat quan el fred és més viu, és aconsellable mantenir la temperatura <strong>de</strong>l termòstat <strong>de</strong> la<br />
cal<strong>de</strong>ra a 70ºC.<br />
.Aprofiteu la calor <strong>de</strong>l sol aixecant les persianes i obrint els porticons durant les hores<br />
d'assolellada. A la nit, en canvi, tanqueu-los a fi que no es perdi calor a través <strong>de</strong>ls vidres <strong>de</strong><br />
les finestres. La calefacció solar és gratuïta, com també l'enllumenat natural.<br />
. En escalfadors <strong>de</strong> gas per a aigua calenta no és aconsellable <strong>de</strong>ixar la flama encesa<br />
engegada si no s'ha d'utilitzar amb freqüència l'aparell.<br />
. Tingueu present que un bany consumeix tres cops més energia que una dutxa.<br />
. Serviu-vos <strong>de</strong> l'aigua freda i <strong>de</strong>ixeu la calenta només per a quan sigui necessària.<br />
. És convenient que la cal<strong>de</strong>ra estigui equipada amb elements <strong>de</strong> regulació que permetin<br />
a<strong>de</strong>quar el seu funcionament a les necessitats reals.<br />
. Si opteu per un sistema d'escalfament elèctric per resistències, mireu la possibilitat<br />
d'emprar sistemes per acumulació amb tarifa nocturna (un 55% més econòmica que la<br />
normal).<br />
. Estudieu la possibilitat d'incorporar elements d'escalfament solar per produir calefacció o<br />
aigua calenta sanitària.<br />
. No obriu les finestres amb la calefacció encesa (amb 10 minuts al dia n'hi ha prou per<br />
ventilar la casa) i feu el mateix si teniu aire condicionat: com menys obres les portes<br />
exteriors millor.<br />
. Tanqueu les habitacions (i els radiadors) <strong>de</strong> les habitacions que no utilitzeu.<br />
. Si us esteu construint o reformant la casa, apliqueu criteris d'energia passiva, que<br />
consisteix a dissenyar els elements constructius i la seva disposició (parets, finestres, etc.)<br />
<strong>de</strong> manera que s'aprofiti al màxim la radiació solar.<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - ESPOSICIÓ 2
• EL FRIGORÍFIC<br />
De tots els electrodomèstics els frigorífic és un <strong>de</strong>ls principals consumidors d'energia:<br />
representa entre el 15 i el 20% <strong>de</strong> tota l'energia elèctrica consumida a la llar.<br />
. Si heu <strong>de</strong> comprar una nevera nova informeu-vos <strong>de</strong>l seu consum i escolliu la mida més<br />
petita atesa les vostres necessitats. Tingueu en compte que la major part <strong>de</strong>ls fabricants han<br />
aconseguit reduir el contingut <strong>de</strong> CFC.<br />
. No baixeu en excés la temperatura <strong>de</strong>l frigorífic: els aliments es conserven perfectament a<br />
una temperatura compresa entre els 3 i 5º. Per cada grau <strong>de</strong> menys, el consum s'incrementa<br />
entre un 6 i un 8%.<br />
. L'aire ha <strong>de</strong> circular lliurement pel serpentí <strong>de</strong> la banda posterior <strong>de</strong> la nevera. La distància<br />
mínima entre la paret posterior i la nevera ha <strong>de</strong> ser d'uns 5 cm.<br />
. Convé treure la pols <strong>de</strong>l serpentí <strong>de</strong> darrera un o dos cops a l'any. Si no és prou net,<br />
l'intercanvi <strong>de</strong> calor no és correcte i el motor treballa més <strong>de</strong>l compte.<br />
. No situeu la nevera prop d'una font <strong>de</strong> calor com la cuina, el forn...<br />
. Descongeleu regularment el congelador <strong>de</strong>l frigorífic. Un gruix <strong>de</strong> gel <strong>de</strong> només 5 mm.<br />
augmenta el consum en un 30%.<br />
. Deixeu refredar bé els aliments abans <strong>de</strong> posar-los a la nevera i no els col·loqueu<br />
amuntegats.<br />
. Mireu <strong>de</strong> no obrir constantment la nevera.<br />
. En el cas <strong>de</strong>ls congeladors, penseu que com més apilats es disposin els productes i més<br />
ple es trobi el congelador, menys energia consumirà. Cal que tots els aliments congelats es<br />
trobin ben embolicats i és aconsellable posar el nom als paquets: així evitareu <strong>de</strong>ixar molt <strong>de</strong><br />
temps la porta oberta per trobar-los.<br />
. Si el motor sembla que estigui sempre en funcionament, telefoneu al servei <strong>de</strong><br />
manteniment<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - ESPOSICIÓ 3
• LA RENTADORA<br />
Les màquines rentadores són uns grans consumidors d'energia a les llars actuals.<br />
. Escolliu rentadores que disposin <strong>de</strong>l programa <strong>de</strong> mitja càrrega.<br />
. Empreu la temperatura <strong>de</strong> rentat més baixa possible: amb un programa <strong>de</strong> rentat a 90º es<br />
consumeix quatre vega<strong>de</strong>s més energia que a 40ºC. i també més aigua.<br />
. No feu servir la rentadora fins que sigui ben plena.<br />
. És preferible esperar a tenir suficient roba que utilitzar el programa <strong>de</strong> mitja càrrega, ja que<br />
el consum d'aquest programa és superior a la meitat <strong>de</strong>l consum d'un programa normal.<br />
. En el cas <strong>de</strong>l rentaplats, eviteu utilitzar programes a alta temperatura: passeu la vaixella<br />
bruta per sota l'aixeta abans <strong>de</strong> posar-la a la màquina.<br />
. Sempre que pugueu poseu-lo en marxa quan el tingueu ben ple.<br />
. Interrompent el funcionament <strong>de</strong>l rentaplats abans <strong>de</strong> l'eixugat, estalviareu força electricitat.<br />
Si no teniu pressa, <strong>de</strong>ixant oberta la porta <strong>de</strong> l'aparell, l'aire ambient us assecarà la vaixella.<br />
. Convé netejar regularment els filtres, tant <strong>de</strong> la rentadora com <strong>de</strong>l rentaplats.<br />
• L’AIRE CONDICIONAT<br />
A tots ens agrada gaudir <strong>de</strong> frescor quan fa molta calor a l'estiu. Una bona solució per<br />
aconseguir aquest objectiu és un aparell d'aire condicionat. Darrerament ha augmentat<br />
consi<strong>de</strong>rablement la instal·lació d'aquests dispositius.<br />
. Abans d'adquirir un aparell d'aire condicionat, estudieu les possibilitats <strong>de</strong> refrigeració<br />
natural que té la vostra casa. Si <strong>de</strong> tota manera heu d'adquirir-ne un, tingueu en compte que<br />
en cas <strong>de</strong> no disposar d'un sistema <strong>de</strong> calefacció us pot interessar instal·lar una bomba <strong>de</strong><br />
calor reversible. D'aquesta manera, tindreu fred a l'estiu i calor a l'hivern amb una sola<br />
instal·lació.<br />
. De la mateixa manera que un bon aïllament conserva millor la calor dins la casa, un<br />
habitatge ben aïllat tindrà menys necessitats <strong>de</strong> refrigeració.<br />
. Reguleu la temperatura <strong>de</strong> manera raonable: el consum augmenta un 8% per cada grau<br />
que baixa la temperatura interior. Per mantenir un nivell <strong>de</strong> confort adient, es pot regular la<br />
temperatura entre els 24 i 26ºC.<br />
. Eviteu que el termòstat <strong>de</strong>l condicionador d'aire resulti afectat per la proximitat <strong>de</strong> fonts <strong>de</strong><br />
calor com bombetes, o que estigui exposat directament a la radiació solar.<br />
. Un ventilador pot ser suficient per refrescar un espai o per reduir el consum <strong>de</strong> l'aparell<br />
d'aire condicionat.<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - ESPOSICIÓ 4
• LA CUINA<br />
La cuina suposa el 10% <strong>de</strong> tot el consum d'energia a la llar. En general, l'ús <strong>de</strong> l'electricitat<br />
permet obtenir una temperatura constant i ben repartida. El gas, per la seva banda,<br />
proporciona una cocció ràpida i una fàcil regulació <strong>de</strong> la potència <strong>de</strong>l foc.<br />
. Adapteu els recipients a la dimensió <strong>de</strong>l cremador <strong>de</strong> gas o a la placa <strong>de</strong> cocció elèctrica:<br />
en la cuina <strong>de</strong> gas reguleu la flama, evitant que no sobresurti <strong>de</strong>l recipient.<br />
. Si teniu una cuina <strong>de</strong> plaques elèctriques, feu servir només recipients amb un fons gruixut i<br />
pla.<br />
. Apagueu la placa elèctrica uns cinc minuts abans que acabi la cocció.<br />
. Cobriu els recipients mentre dura la cocció i baixeu el foc quan s'arribi a la temperatura<br />
correcta.<br />
. Netegeu regularment la superfície <strong>de</strong> les plaques elèctriques i <strong>de</strong>ls cremadors per mantenir<br />
el seu rendiment.<br />
. Procureu aprofitar al màxim la capacitat <strong>de</strong>l forn: sempre que sigui possible, cuineu d'un<br />
cop tot el que us calgui coure.<br />
. Utilitzeu la mínima quantitat d’aigua possible per bullir o coure.<br />
. Un cop comenci a bullir, abaixeu el foc al mínim.<br />
. Per torrar el pa utilitzeu la torradora, mai el gratinador.<br />
. Quan cuineu utilitzeu una olla a pressió. Els aliments s'hi cuinen més ràpidament i no es<br />
per<strong>de</strong>n les vitamines per haver bullit massa temps.<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - ESPOSICIÓ 5
• L’ENLLUMENAT<br />
L'enllumenat representa el 5% <strong>de</strong> tota la <strong>de</strong>spesa d'energia a la llar i entre el 10 i el 15% <strong>de</strong>l<br />
consum elèctric.<br />
. Aprofiteu, sempre que sigui possible, l'enllumenat natural. És el millor per a la vista i no us<br />
ho carregaran en el rebut <strong>de</strong> la llum.<br />
. Per tal d'incrementar la lluminositat <strong>de</strong> les habitacions és recomanable pintar-les <strong>de</strong> colors<br />
clars: són més alegres i absorbeixen menys la claror.<br />
. Eviteu que restin llums encesos inútilment. Instal·leu interruptors que funcionin <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
punts diferents <strong>de</strong>ls passadissos, escales, corredors...<br />
. Al llocs poc freqüentats (garatge, celler, golfes, etc.) instal·leu-hi mecanismes d'apagada<br />
automàtica.<br />
. Conserveu nets els llums i les pantalles: la brutícia absorbeix la llum.<br />
. És aconsellable que cada estança disposi <strong>de</strong> l'enllumenat a<strong>de</strong>quat a les activitats que s'hi<br />
hagin <strong>de</strong> realitzar. Només la cambra <strong>de</strong> bany i la cuina necessiten un enllumenat intens.<br />
. Col·loqueu bombetes fluorescents compactes en lloc <strong>de</strong> les habituals bombetes<br />
incan<strong>de</strong>scents, si més no en els espais que han d'estar il·luminats durant més hores (sala<br />
d'estar, habitacions, cambra <strong>de</strong> bany, cuina...), guanyareu en quantitat i qualitat <strong>de</strong> llum:<br />
duren entre 8 i 10 vega<strong>de</strong>s més, i encara que el preu d'aquests tipus <strong>de</strong> bombeta és superior<br />
al <strong>de</strong> les normals, s'amortitzen ràpidament gràcies al seu baix consum elèctric.<br />
. Continueu utilitzant tubs fluorescents on els tingueu, ja que consumeixen molt menys que<br />
les bombetes tradicionals, però tingueu en compte que consumeixen més energia quan els<br />
enceneu. Per tant, no els instal·leu en habitacions on s'hagi d'encendre i apagar la llum molt<br />
sovint.<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - ESPOSICIÓ 6
• ELS DERIVATS DEL PETROLI<br />
Els <strong>de</strong>rivats <strong>de</strong>l petroli representen el 95% <strong>de</strong> l'energia utilitzada per als transports. Per<br />
aquest fet nosaltres po<strong>de</strong>m influir <strong>de</strong> manera <strong>de</strong>cisiva en la disminució <strong>de</strong>l consum d'energia<br />
i, paral·lelament, en la reducció <strong>de</strong> la contaminació atmosfèrica i <strong>de</strong> l'efecte hivernacle.<br />
. En els nostres <strong>de</strong>splaçaments utilitzem tanta o més energia que la que es fa servir dins <strong>de</strong><br />
la llar. La manera <strong>de</strong> viatjar més econòmica, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista energètic és el transport<br />
públic: el metro, l'autobús o el tren consumeixen aproximadament la meitat <strong>de</strong> l'energia que<br />
un automòbil particular. I contaminen menys. A més a més, si feu els trajectes curts<br />
caminant, guanyareu salut i estalviareu energia.<br />
. Si heu <strong>de</strong> fer servir el vehicle particular, tracteu <strong>de</strong> compartir el viatge i procureu no utilitzarlo<br />
més que per fer trajectes llargs. En els curts, el consum d'energia és molt elevat.<br />
. Procureu <strong>de</strong> conduir sempre <strong>de</strong> manera econòmica - les diferències <strong>de</strong> consum en l'estil <strong>de</strong><br />
conducció po<strong>de</strong>n arribar al 30%- i feu un manteniment correcte <strong>de</strong>l cotxe.<br />
. Les posa<strong>de</strong>s a punt <strong>de</strong>l vehicle n’allarguen la vida i en redueixen el consum entre un 3 i un<br />
9%.<br />
. A l'hora <strong>de</strong> triar un vehicle, tingueu present que els motors dièsel consumeixen un 30%<br />
menys que els <strong>de</strong> gasolina.<br />
. Recor<strong>de</strong>u que a molts llocs hi po<strong>de</strong>u anar en bicicleta o caminant.<br />
. Si utilitzeu el cotxe tingueu-lo sempre a punt. Reviseu especialment la pressió <strong>de</strong>ls<br />
pneumàtics, l'alineació <strong>de</strong> les ro<strong>de</strong>s, l'estat <strong>de</strong>l filtre <strong>de</strong> l'aire i les bugies, la carburació...<br />
. Conduïu amb suavitat, evitant para<strong>de</strong>s i acceleracions brusques. Seleccioneu la marxa<br />
a<strong>de</strong>quada. No abuseu <strong>de</strong> la velocitat. A més <strong>de</strong> 50 Km/h tanqueu les finestres.<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - ESPOSICIÓ 7
• ELS PETITS ELECTRODOMÈSTICS<br />
A la nostra llar hi ha nombrosos aparells, com la TV, el ví<strong>de</strong>o, la ca<strong>de</strong>na <strong>de</strong> música,<br />
l'ordinador, que tenen un consum energètic molt baix. Així mateix, sovint funcionen moltes<br />
hores segui<strong>de</strong>s i, per tant, es<strong>de</strong>venen <strong>de</strong>vorador insaciables d'energia.<br />
. L'energia consumida per diferents aparells en situació <strong>de</strong> "stand by" (televisors, ordinadors,<br />
equips <strong>de</strong> música...) sembla insignificant, però sumada a la <strong>de</strong> milions d'aparells amb el pilot<br />
engegat suposa una quantitat d'energia molt elevada. No és pas tan difícil, només cal que us<br />
<strong>de</strong>senganxeu <strong>de</strong>l comandament a distància i apagueu correctament l'aparell.<br />
<strong>ESTALVIEM</strong> <strong>ENERGIA</strong> - ESPOSICIÓ 8