Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>VOCAL</strong> <strong>NEUTRA</strong> A/E (<strong>Pilar</strong>)<br />
Qualsevol a o e que no sigui tònica té el so de vocal neutre.<br />
- Els mots masculins s’escriuen amb e: llibre, arbre ...<br />
- Els mots femenins s’escriuen amb a: cadira, lluna ....<br />
- Els plurals s’escriuen amb es: taronges, arbres, cadires ....<br />
Aquesta norma té algunes excepcions:<br />
- Escriurem a si és una paraula femenina excepte els masculins acabats en:<br />
Ta: pirata, poeta ....<br />
Arca: monarca, jerarca ....<br />
Ista: pianista, ciclista<br />
Cida: Homicida, suïcida ....<br />
- Escriurem e si es una paraula masculina excepte:<br />
Adjectius acabats en: aire, able, me, ne, re.<br />
Els femenins: base, classe, fase , frase, higiene, imatge, sèrie.<br />
Aquest canvi de la a dels femenins singulars a la e del plural comporta alguns canvis<br />
ortogràfics:<br />
ca – ques (roca/roques; vaca/vaques)<br />
ga – gues (amiga/amigues)<br />
ça – ces (plaça /places)<br />
gua – gües (aigua /aigües)<br />
qua – qües (pasqua / pasqües)<br />
Verbs<br />
Els noms i els adjectius no són les úniques paraules que sovint acaben en vocal neutre, també<br />
hi ha formes verbals: tornen/torna; portes/portava; passa/passeu....<br />
Si la vocal neutre és l’últim so del verb l’escrivim amb a: torna<br />
Si la vocal neutre és el penúltim so del verb l’escrivim amb e: torna/tornen; portava/portes<br />
Excepcions:<br />
Els infinitius dels verbs acabats en -re son excepcions de la norma que diu que se escriu a en<br />
l’última posició del verb: moure, seure, riure, caure .....<br />
També son excepcions les formes: corre, obre, vine i omple (i els derivats)
<strong>VOCAL</strong> ÀTONA O/U<br />
El so “u”, quan es troba en síl·laba àtona, es representa a vegades ambo o i altres amb u:<br />
palau, porxo...<br />
Els substantius i els adjectius que fan el plural pronunciat “us” s’escriuen amb la terminació -<br />
os:pisos, boscos.... (recorda que són tots aquells que en singular presenten les terminacions<br />
s/x/ç/sc/xt/st/ig).<br />
S’escriuen us final els substantius invariables: tipus, cactus... i els mots que fan el singular en u:<br />
europeu...<br />
S’escriuen amb u el noms acabats en diftongs (au, eu, iu, ou): correu, correus...<br />
Verbs<br />
La primera persona singular del present d’indicatiu dels verbs regulars sempre s’escriuen amb<br />
o: torno, surto....<br />
Els verbs acabats en diftongs també s’escriuen amb u: sortiu, correu....<br />
En mig de paraula<br />
Per saber si escrivint o o u en mig de paraula, en una síl·laba àtona, busquen una referència en<br />
síl·laba tònica d’una paraula de la mateixa família (busca sempre el present d’indicatiu):<br />
Tornarem o turnarem? Tornarem – torna<br />
Cullaret o collaret? Collaret, perquè ve de coll
LA <strong>VOCAL</strong> <strong>NEUTRA</strong> A/E (Paqui)<br />
En català oriental les vocals a i e en posició àtona es pronuncien amb un mateix so, anomenat<br />
vocal neutre, que fonèticament no és ni a ni e.<br />
Així el mots “taula” i “teula” es pronuncien de manera diferent perquè la primera síl·laba és<br />
tònica, en canvi els derivats respectius “taulada” i “teulada” es confonen ja que l’única vocal<br />
que els diferencia és en posició àtona: son vocals neutres.<br />
- A l’última síl.laba.<br />
a) Masculins en e i femenins en a.<br />
Substantius i adjectius en singular s’escriuen en e si són masculins i en a si són<br />
femenins.<br />
El poble / l’alumne / la dona<br />
L’home / la casa / l’alumna<br />
Però les paraules següents no segueixen aquesta regla.<br />
Femenins acabats en e:<br />
Base / classe / espècie / fase / febre / frase / higiene / imatge / llebre / mare /<br />
sèrie / superfície / torre / verge / piràmide / Carme / Irene<br />
Masculins acabats en ma:<br />
Dilema / drama / idioma / panorama / sistema / telegrama / tema<br />
Masculins acabats en arca:<br />
Monarca / patriarca<br />
Masculins acabats en ista:<br />
Dentista / ciclista / egoista<br />
Masculins acabats en cida:<br />
Suïcida / homicida<br />
Masculins acabats en ta:<br />
Poeta / profeta / pirata / terapeuta / planeta<br />
I les paraules :<br />
Dia / ioga / titella / papa / goril·la / mapa / terra<br />
Aquestes paraules malgrat que contradiuen la regla general no solen provocar<br />
errors perquè coincideixen amb altres llengües romàniques con el castellà o el<br />
francès.
) Plurals en es.<br />
Els plurals que acaben en vocal neutre s’escriuen amb –es:<br />
Els pobles / les cases / els homes / les dones / els alumnes / les alumnes / els<br />
cotxes / les peres / les bases / les classes / els dilemes / els drames<br />
La formació del plural en –es comporta sovint canvis ortogràfics en l’última<br />
consonant:<br />
. Ca / ques: monarca / monarques<br />
. Ga / gues: groga / grogues<br />
. Ça / ces: plaça / places<br />
. Ja / ges: platja / platges<br />
. Gua/gües: aigua / aigües<br />
. Qua / qües: pasqua / pasqües<br />
c) Terminacions verbals<br />
. “a” quan es tracta de l’última lletra del verb i “e” quan es tracta de la penúltima:<br />
a: canta / cantava; torna / tornava<br />
e: cantes / cantaves; cantaven / cantàveu<br />
Excepcions:<br />
Les formes verbals corre / obre / vine / omple dels verbs córrer / obrir / venir /<br />
omplir<br />
Els infinitius de la segona conjugació que acaben en –re: perdre / moure / vendre /<br />
caure<br />
- A l’interior de la paraula<br />
Dins d’una mateixa família de paraules, escrivim sempre la mateixa vocal. Cal buscar<br />
una paraula de la mateixa família en que la vocal sigui tònica:<br />
Netedat perquè ve de net<br />
Pesar perquè ve de pes<br />
Passar perquè ve de pas<br />
Calaixera perquè ve de calaix<br />
En els verbs hem de buscar la primera persona del present indicatiu:<br />
Paguem perquè ve de jo pago<br />
Peguem perquè ve de jo pego
<strong>VOCAL</strong> ÀTONA O/U<br />
En català oriental la o àtona es pronuncia u.<br />
Els mots pont i punt es diferencien perquè la o de pont està en posició tònica, en canvi els<br />
diminutius de pontet i puntet es confonen ja que la o de pontet es troba en posició àtona i es<br />
pronuncia u.<br />
Aquesta coincidència de so origina alguns problemes ortogràfics que podrem resoldre amb les<br />
regles següents.<br />
1. Al final de la paraula<br />
A) Alguns noms masculins acaben en o:<br />
Carro / gerro / flonjo / ganxo / morro / gerro / suro / toro / porxo.<br />
B) Alguns noms i adjectius formen el plural afegint os al singular:<br />
Mesos / desitjos / feliços / despatxos / calaixos / textos / rojos<br />
C) La primera persona del singular del present d’indicatiu s’escriu amb o:<br />
Menjo / canto / rento / canvio / cabo /penso / surto<br />
2. A l’interior de la paraula.<br />
Cal buscar una paraula de la mateixa família en que la “o” o la “u” estigui en posició<br />
tònica.<br />
Forner – de forn; dolçor – de dolç<br />
En els verbs la primera persona del present indicatiu:<br />
jugaré – de jugo / poseu – de poso<br />
Hi ha uns quants verbs que no segueixen aquesta norma<br />
. Els verbs: collir / cosir / escopir / sortir i tossir. S’escriuen amb o en posició àtona i<br />
amb u en les tòniques<br />
Cosim/cosirem/cosia; però cuso/cus/cusis<br />
Sortim/sortirem/sortia; però surto/surt/surtis<br />
. Els verbs poder i voler s’escriuen amb o en els formes, excepte:<br />
Primera persona del singular del present indicatiu.<br />
jo puc / jo vull<br />
El present del subjuntiu<br />
pugui / puguem / pugueu / puguin<br />
vulgui / vulguis / vulgui / vulguem / vulgueu / vulguen<br />
L’imperatiu.<br />
pugues / pugui / puguem / pugueu / puguin<br />
vulgues / vulgui / vulguem / vulgueu / vulguin
Change language