Memòria i normativa del catàleg - Ajuntament de Calella

PLA D ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
DE CALELLA
III. CATÀLEG
1

PLA D ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
DE CALELLA
III. CATÀLEG
Per l equip redactor Calella, 24 / febrer / 2005
3

ÍNDEX
I.- MEMÒRIA..................................................................................................................7
1. EL CATÀLEG DEL PLA DORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE
CALELLA........................................................................................................................7
1.1. Objecte................................................................................................................7
1.2. Antecedents.........................................................................................................7
1.2.1.- Llistat d edificis inclosos dins el PlaEspecial vigent.....................................7
1.3. Justificació de la redacció del Catalèg..................................................................8
1.4.- Legislació Urbanística i Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català.........................8
1.5. Evolució històrica de la població...........................................................................9
1.6. Valors que motiven la protecció dels béns catalogats..........................................14
1.7. Llistat de béns catalogats pel PlaGeneral d Ordenació Urbanística de Calella.....15
1.8.- Bibliografia........................................................................................................16
II.- NORMATIVA..........................................................................................................18
TITOL I. DISPOSICIONS GENERALS............................................................................18
Art. 1 Naturalesa, àmbit territorial imarc legal......................................................18
Art. 2 . Contingut.................................................................................................18
Art. 3 - Vigènciai obligatorietat............................................................................18
Art. 4 - Interpretació i modificació........................................................................18
TITOLII.- CATEGORIES I CRITERIS DE PROTECCIÓ..................................................18
Capítol 1er.- Normes de protecció i criteris d'intervenció aplicables a totes les
categories................................................................................................................18
Art. 5 - Criteris d'intervenció generals..................................................................18
Art. 6 - Condicions de les llicències per a obres de reparacions menors o de
conservació i manteniment..................................................................................19
Art. 7 - Condicions de les llicències per a obres de reforma i gran reparació..19
Capítol 2on.- PROTECCIÓ DELS EDIFICIS I ELEMENTS.........................................19
Art. 8 - Categories de protecció...........................................................................19
Art. 9 - Bens d Interès Local (BIL)........................................................................19
Art. 10 - Protecció Urbanística (PU).....................................................................20
Art. 11 -Nivells de Protecció Urbanística..............................................................20
Art. 12 - Definició del nivell PU-A edifici d interès ...............................................20
Art. 13 - Normes de protecció per al nivell PU-A edificis d interès .......................20
Art. 14 - Definició del nivell PU-B element d interès ...........................................20
Art. 15 - Normes de protecció per al nivell PU-B element d interès .....................20
Capítol 3er.- PROTECCIÓ D ESPAIS D ESPECTATIVA ARQUEOLÒGICA...............20
Art. 16 - Definició d "espais d'expectativa arqueològica".......................................20
Art. 17 Tramitació de les actuacions que afectin a espais d'expectativa
arqueològica . ....................................................................................................21
Art. 18 - Tramitació del planejament sectorial queafecti a espais d'expectativa
arqueològica . ....................................................................................................21
Art. 19 Obres en espais d'expectativa arqueològica ..........................................21
TITOL III.- PROMOCIÓ DE LA CONSERVACIÓ I MILLORA DEL PATRIMONI
ARQUITECTÒNIC I ELEMENTS D'INTERÈS ARTÍSTIC IHISTÒRIC DEL MUNICIPI
DE CALELLA................................................................................................................21
Art. 20 - Promoció...............................................................................................21
Art. 21 -Exempció detaxes perllicències d'obres................................................21
Art. 22 - Subvencions per a la reparacióimanteniment dels béns catalogats.......21
III.- FITXES..................................................................................................................22
5

I.- MEMÒRIA
1. EL CATÀLEG DEL PLA DORDENACIÓ URBANÍSTICA
MUNICIPAL DE CALELLA.
1.1. Objecte.
És objecte d'aquest Catàleg la protecció, la conservació, l'acreixement,
la investigació, la difusió i el foment del patrimoni històrico-artístic de
Calella.
El patrimoni històrico-artístic és integrat per tots els béns mobles o
immobles relacionats amb la història i la cultura del municipi, que per
llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic o documental
mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin
ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors
condicions a les generacions futures.
La protecció dels edificis, doncs, no té sentit únicament des del punt de
vista de la seva bellesa en sí mateixos, sinó que el patrimoni
arquitectònic ens mostra a través de la seva lectura, l'evolució de la
tipologia edificatòria que no és més que el reflex de l'evolució històrica
i la manera de viure en cada època.
1.2. Antecedents.
El 17 de novembre de 1987 s'aproven definitivament les Normes
Subsidiàries de Planejament del municipi de Calella. Els treballs per ala
redacció de les mateixes havien començat l'any 1981, amb el propòsit
d'aprovar-les l'any 1983.
Les NNSS, en la classificació del sòl en zones isistemes, idacord amb
la memòria d ordenació, definien una zona per a la conservació dels
edificis en sòl urbà (clau 17 zona de conservació). Els paràmetres que
regulaven les zones, edificis, així qualificats, quedaven establerts en el
Pla Especial de Protecció i Conservació del Patrimoni Històrico-Artístic
aprovat el 24 de febrer de 1982.
El Pla Especial originàriament, contenia nou edificacions susceptibles
de ser protegides, i en definia les obres autoritzades que s'hi podien
realitzar, així com l'ús a que es podien destinar les mateixes.
Posteriorment s'arribarien a aprovar quatre modificacions del Catàleg,
per tal d'incloure-hi tres edificacions i canviar parcialment l'ús d'una
finca ja catalogada. La darrera modificació del Catàleg, que pretenia la
inclusió de deu finques més, no s'arribaria a aprovar, condicionada pel
Departament de Cultura a la inclusió també, dels jaciments
arqueològics de que es tenia coneixement a la zona.
El present Catàleg incorpora i refón dins del Pla la proposta de pla
especial i Catàleg elaborada pels Serveis Tècnics Municipals de
l Ajuntament de Calella, treball del que en va ser responsable
l arquitecte Ramón Mas.
1.2.1.- Llistat d edificis inclosos dins el Pla Especial vigent.
EDIFICIS INCLOSOS DINS EL PATRIMONI HISTORIC-
ARTISTICO MUNICIPAL. ( 24 de febrer de 1982)
1. .- Can Giol.
2. .- Can Salvador de la Plaça.
3. .- Can Basart.
4. .- Can Bartrina.
5. .- Capella Sant Quirze.
6. .- Can Rodona.
7. .- La Torre.
8. .- Hostal Vell.
9. .- Mas Salvador de Capaspre.
MOD. NUM 1. ( 1 d octubre de 1986)
10. .- C/ Sant Josep núm. 16, cantonada Jovara.
MOD.NUM 2. ( 8 de juny de 1987)
.- Us comercial planta baixa Can Salvador de la Plaça.
MOD.NUM 3. ( 20 d abril de 1988)
11. .- Can Garriga, C/ Raval núm. 8.
MOD.NUM 4. ( 25 de maig de 1988)
7

12. .- Les Torretes.
1.3. Justificació de la redacció del Catalèg.
La redacció del Catàleg del Pla d Ordenació Urbanística Municipal de
Calella planteja nous objectius, respon a noves necessitats i incorpora
nombroses novetats. La revisió eleva a 55 els elements protegits,
enfront els 12 existents en lactualitat, comptabilitzant els diferents
nivells de protecció.
El nou Catàleg es basa en la Llei 9/1993 de 30 de setembre del
Patrimoni Cultural Català, i sadapta als articles 59 i 69 de la Llei
2/2002, de 14 de març, d Urbanisme, i també als articles 76,77,78,86 i
87 del Reglament de Planejament.
El que es pretén és la redacció dun document base que serveixi per
reconèixer la cultura, la història i la peculiaritat de la nostra ciutat,
elements identificadors i expressió de l estima i sentiment del lloc on es
viu. Aquest document de preservació, conservació d aquests elements,
però, ha de poder compatibilitzar alhora les proteccions amb les
condicions urbanístiques existents i futures.
1.4.- Legislació Urbanística i Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural
Català.
El nou Catàleg es basa en la Llei 9/1993 de 30 de setembre del
Patrimoni Cultural Català.
La Llei 9/1993 de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 1.807 del 11.10.1.993)
defineix en el seu article 1 el patrimoni cultural català com aquell
integrat per tots els béns mobles o immobles relacionats amb la
història i la cultura de Catalunya que per llur valor històric, artístic,
arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental,
bibliogràfic, científic o tècnic mereixin una protecció i una defensa
especials, de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin
ésser transmesos en les millors condicions a les generacions futures
establint en el títol 1er tres categories de protecció comunes a béns
mobles, immobles i immaterials: els béns culturals d'interès nacional,
els béns catalogats i la resta de béns integrants de l'ampli concepte de
patrimoni cultural.
La facultat de declarar els béns culturals d'interès nacional, la
categoria de protecció de major rang, correspon al Govern de la
Generalitat de Catalunya i és equivalent amb els béns d'interès
culturals que defineix la Llei del Patrimoni Històric Espanyol, i han de
ser inscrits en el Registre de Béns Culturals d Interès Nacional. La
segona categoria, els béns catalogats, s obté amb la declaració dels
bens immobles com a béns culturals d interès local, competència que
correspon al ple de lajuntament en municipis de més de cinc mil
habitants o al ple del consell comarcal en municipis fins a cinc mil
habitants, i que culmina amb la inscripció en el Catàleg del Patrimoni
Cultural Català.
La resta de béns d interès que no hagin estat objecte de declaració ni de
protecció segons les categories anteriors i que formin part del patrimoni
cultural català d acord amb l article 1 de la Llei, es poden protegir a
través de mecanismes que, com el present Catàleg, es basen en la
legislació urbanística, podent parlar, per tant, de béns integrats en la
categoria de protecció urbanística.
Finalment, cal dir que la Llei conté també una regulació addicional del
patrimoni arqueològic, completada amb el Decret 78/2002 de 5 de març
de reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de
Catalunya, presentant com a novetat principal la introducció dels espais
de protecció arqueològica, que són aquells on, per evidències materials,
per antecedents històrics o per altres indicis, es presumeix l'existència
de restes arqueològiques o paleontològiques. La seva declaració es
determina per resolució del Conseller de Cultura.
D'acord amb l'article 3 de la llei "... els ajuntaments han de vetllar per
la integritat del patrimoni cultural català, tan públic com privat, i per
la protecció, la conservació, l'acreixement, la difusió i el foment
d'aquest patrimoni, i han d'estimular la participació de la societat, per
la qual cosa s'han de dotar els mitjans materials i personals adequats."
L'article 17 de la mateixa llei estableix "La competència per a la
declaració de bens culturals d'interès local correspon al ple de
l'Ajuntament, en els municipis de més de cinc mil habitants,...". La
tramitació d'aquesta declaració és independent de la que s'estableix a la
legislació urbanística, en la que l'òrgan competent és la Comisió
8

d'Urbanisme, i com a requisit del procediment cal l'informe favorable
d'un tècnic en patrimoni cultural.
Pel que fa al Règim de protecció dels béns immobles, la Llei 9/1.993
fixa uns criteris d'intervenció per als bens culturals d'interès nacional
que són perfectament traslladables, adaptant-los en forma de normativa
del Pla, al control de la intervenció als àmbits, edificis i elements que
formen el patrimoni arquitectònic, artístic i històric de Calella.
Per a evitar incoherències entre els diferents procediments de protecció
entre la legislació urbanística i la Llei 9/1.993 així com les
conseqüències que es deriven de cada un d'ells, la disposició final
primera de la Llei estableix que: "Els béns immobles que en el moment
de l'entrada en vigor d'aquesta Llei estiguin inclosos en catàlegs de
patrimoni cultural incorporats en plans urbanístics passen a tenir,
llevat que siguin béns culturals d'interès nacional, la consideració de
béns culturals d'interès local i queden inclosos en el Catàleg del
Patrimoni Cultural Català". Per tant l'aprovació i modificació del
catàleg complementari al POUM tindrà com a conseqüència la
submissió dels immobles relacionats a la categoria de "béns catalogats"
establerta per la llei 9/1.993 del Patrimoni Cultural Català.
1.5. Evolució històrica de la població.
Inicialment, l ocupació del Maresme consistia en edificacions aïllades o
petites agrupacions situades just al límit entre les estribacions de la
serralada litoral i la plana. Aquesta posició era la preferida de les vil·les
romanes que explotaven agrícolament el territori. La ocupació en zones
arreserades, responia a la necessitat defensiva front les incursions
marítimes dels corsaris. La plana no es comença a ocupar fins que
augmenta la seguretat en la part baixa del territori.
Posteriorment, la formació de Calella com a nucli de població amb
característiques urbanes es va realitzar, com en la majoria dels pobles,
al voltant despais destinats a mercats (futures places) i en punts de
confluència de camins, però ocupant ja de forma definitiva la plana
al·luvial.
L any 1327, el rei atorgava privilegis encaminats alassentament de
mercat i fires a l indret de la Calella i ala creació duna vila alentorn
d aquell mercat ofòrum, en el punt conegut pel la Clota, al peu de la
petita prominència del Mujal (el que actualment és la zona de la plaça
de la Constitució). El Mujal ja havia estat anteriorment un assentament
ibèric-final/romà i ara tornava a ser punt de referència en lenclavament
del nou mercadal, donada la seva prponderància sobre la plana de la
Calella, i per ser zona de pas del camí fondo.
Els establiments a la Calella entorn del mercadal es començaren a fer
ràpidament, i es parla de dos carrers més a la banda de tramuntana iun
altre per obrir a ponent en anys successius. Entre els nous estadans
abundaven els fadrins externs dels masos de la vall de Capaspre ifins i
tot gent forastera.
El 1338, els cabrera atorguen carta de poblament al Mercadal de la
Calella, amb títol d Universitat.
El 1400 shi trasllada la batllia de Montpalau (en canvi la notaria
s establi a Pineda).
El 1423 ja consten els carrers del Raval, Romaní, Gorguera, Batlle...,
que ultrapassen lespai inicial atribuït al poblat els anys 1327-1338.
També s esmenten hostals i es trasllueixen les activitats artesanals,
marítimes i comercials dels habitants, símptoma de la diversificació
econòmica pròpia d una vila. A finals de segle Calella tenia una capella
dedicada a Sant Elm, patró dels navegants, amb un magnífic retaule i
un capellà beenficiat; el 1497 tenia més de 40 focs o cases habitades.
El 1547 es construeix un Hospital, ran l ermita de Sant Jaume.
Pel que fa a les característiques arquitectòniques de les cases,
l evolució urbana també comporta una transformació en la tipologia.
Així, el que eren edificis aïllats amb totes les característiques d'una
masia (Mas Salvador...) es van transformant en edificacions entre
mitgeres però que encara en conserven gran part de les característiques,
entre les que destaquen:
Portalada en forma de porta solar adovellada de granit
abuixardat.
Finestres de reduïda dimensió formades amb brancals,
ampits i dintells també de granit abuixardat.
9

Arrebossat exterior acabat amb lliscat de calç, com a única
concessió a l'ornament, remarcant les finestres.
Coronació de la coberta incliada amb cornisa i tortugada
ceràmiques.
Interior de planta baixa i pis (d'alçades moderades) destinat
tant a habitació com a l'activitat agrícola o pesquera en
funció de l'ofici familiar.
Els exemples que es conserven daten dels segles XV aXVII ila seva
localització coincideix, al nucli més proper del voltant de la plaça de
l Ajuntament:
Can Salvador de Plaça/ can Palmada s.XIV-XV (1341)
Can Giol/ can Galceran s.XV
Can Bartrina s.XV
Can Rodona s.XV
Can Garriga/ can Mainegre s.XVI-XVII
Museu Arxiu/ can March/ can Liro s.XVI-XVII (1639) (1669)
Can Giol
Donades les característiques de la plana de Calella, el creixement va
continuar de forma centrífuga, seguint el model de taca d oli, donant
façana aaquests camins o obrint nous carrers en finques que s anaven
segregant successivament. Aquesta lògica de creixement es va
prolongar fins a finals de S XIX, adaptant-se a les necessitats que
anaven sorgint, i quedava limitada pels accidents geogràfics naturals
com les rieres, els límits dels temporals oles penyes, itambé pels
canvis sobrevinguts com van ser la construcció de la nova carretera o la
de la via del ferrocarril (1861).
10

Calella, 1851. El creixement s estén del centre cap a la perifèria entre els carrers de les Ànimes i
Sant Isidre. (Museu Arxiu Municipal).
Fins el 1747, any en que es construeix la carretera de Barcelona a
França al mig dels penya-segats del Cap Aspre, Calella estava molt mal
comunicada amb els pobles de més al sud i el creixement es produïa de
forma lenta en un primer eixample al voltant de la plaça de
l Ajuntament i de la Parròquia. El creixement anord es produeix per la
facilitat d expansió de la plana, contra la barrera que suposava la Riera.
Al s. XVIII es produeix un canvi important en la tipologia edificatòria,
que quedarà definida amb un augment de l'alçada dels sostres,
l'aparició, sovint, d'una segona planta, la substitució de les portes solars
per dintells rectes o arcs rebaixats, la desaparició de les cornises i
tortugades i, com a gran innovació l'aparició dels balcons, que al
principi no són més que un lleuger relleu de la façana que es protegeix
amb una barana (sistemàticament amb montants llisos i en forma de
tirabuixó).
Naturalment, el canvi es produeix de forma progressiva, trobant gran
quantitat d'exemples en els que veiem simultàniament elements de les
dues tipologies. Finalment, però, es consolida el nou tipus de casa,
reflexant el canvi que representa la diversificació de l'economia de la
vila amb la incipient industria tèxtil i la consolidació del comerç amb
Amèrica.
Progressivament, va desapareixent el vincle entre l'habitatge i l'ofici,
fins que es perd definitivament el caràcter d'edificacions semi-rurals,
tant per la densificació entre mitgeres com per les pròpies
característiques dels edificis, que es destinen quasi exclussivament a
habitació: les cases de cos.
c/ Jovara núm.. 113
El model tipològic té ben poques diferències tant si es tracta d'edificis
humils com de major poder econòmic i està basat, encara, en la simple
expressió dels procediments constructius. Alguns exemples que se n
conserven són els següents:
Can Basart / casa veïna a l antic hostal (1785)
Antiga caserna c/ E. Pies núm..33 (1791)
11

c/ Jovara núm.. 113 (llinda) (1806)
No és fins a meitat del s. XIX que, amb la construcció dels grans
edificis residencials dels industrials, es produeix el divorci definitiu
entre l'arquitectura quotidiana i la monumental.
La més domèstica continuarà fins al primer terç del segle XX amb el
manteniment de les lleis de composició de façana tradicional pel que fa
a la disposició de les obertures, sobre les que se superposarà, en funció
de l'estil que es segueixi, una ornamentació més o menys intensa segons
el cas:
amb la introducció de pedres forànes (especialment la de
Girona, que permet una major creativitat per la facilitat de
treball)
amb l'extensió de les baranes de fosa per la gran
competitivitat econòmica que representaven (limitant l'ús de
la forja a obres singulars)
amb l ornamentació de la coronació de la façana
i amb la introducció generalitzada d'elements ornamentals
industrialitzats en sèrie a partir de motllos (balaustrades,
gerros, terracotes, figures...)
De fet es tracta de la influència, o imitació a petita escala, de l'esclat
ornamental en la construcció de les grans cases burgeses, en les que
s'empraven materials importats aplicats a edificis de dimensions molt
superiors ien les que, per sobre de tot, interessava fer ostentació del
potencial econòmic assolit.
Tipològicament cal fer una menció especial de laparició dels terrats
(amb els seus elements assosciats com torres itorretes), que requerien
d unes tècniques constructives més elaborades i donaven resposta als
nous requeriments per hàbits sobrevinguts o despai necessari per la
contínua densificació.
Tant les grans cases com les cases més senzilles continuaran fins a
principis del s. XX substituint les influències clàssiques per les
modernistes quan els industrials han esdevingut, ja, una burgesia
consolidada que acull i promou l'èlit artística del país.
Alguns exemples conservats del període són:
La Torre (1895)
Can Quadras, Romaní núm.26 (1872)
St. Josep núm.. 16 (1900)
Can Ballester, Clavè núm.. 84-85 (1906)
Els Filipinos, Clavé núm..86 Jovara 166 (1906)
Can Boix, Jovara núm..96 (1910)
Jovara núm..117-119 /Batlle (1910)
Constitució núm.. 19, Roser núm..6-8 (1919)
Orfeo (1920)
Can Serra, Església núm..139 (1920)
Can Dalmau (1920)
Can N.Marré (1920)
Mercat +torre d aigua+font Macaya (1920-1927)
Biblioteca popular Costa i Fornaguera (1920-1927)
Ca la Saula, Església núm.148 (1927)
Escorxador + Torre d aigua (1927-1952)
Can Rosendo Llobet (1918-1948)
Fàbrica Llobet i Guri (1920-1928/29)
Can Borras, Clavé núm..44 / Bartrina (1929)
Jovara núm. 266 (1929)
Clavé núm..97 (1930)
Cal Menuts,Clavé núm..81 / Jovara núm.156 (1944-1950)
Can Vila (1945)
Can Pedemonte (1950)
Can Gallostra,Jovara núm. 158,Clavé núm. 82 (1950)
12

La Torre Can Ballester
Quan el 1894 larquitecte ienginyer J. Romañà Suarí redacta el Pla
General dAlineacions de Calella el creixement ja arribava al carrer
d Amadeu. Es tracta duna època de renaixença nacionalista on la
cultura en general i amb ella l arquitectura i l urbanisme adquireixen un
nivell extraordinari. Però a nivell econòmic hi ha també un gran impuls,
que aCalella es materialitza amb la implantació de les grans indústries
dels Llobet i Guri o Recasens.
L ordenació es proposava en forma de retícula de carrers paral·lels i
perpendiculars al mar, amb un parcel·lari regular duns 5 metres
d amplada. L alçada de les cases, majoritàriament de planta baixa i una
planta pis, lamplada dels carrers i la grandària de les illes garantien
l assolellament i ventilació de totes les cases.
La proposta de retícula es va sobreposar a la majoria de les
preexistències. Els carrers substituïen els camins que travessaven les
hortes, imposant la nova idea que es basava en criteris absolutament
racionals. Daltra banda, el poble es dotava despais i dotacions tant
importants com l hospital, el parc Dalmau, el passeig Manuel Puigvert,
l escorxador, la biblioteca, etc.
Amida que s'entra al s. XX es desacredita el modernisme i els criteris
més valorats són la higiene, la llum, la funcionalitat, etc... Comsempre,
l'arquitectura passa de ser el reflex de la manera de viure a
l'avantguarda que, precisament, el que vol és canviar-la.
Com la resta del país, la tipologia edificatòria del segle XIX se
substitueix per les noves construccions derivades del racionalisme,
facilitades per levolució de les tècniques constructives. (tècnica de
formigó armat / i grans estructures d acer)
Per les urgències del desenvolupament turístic i urbanístic, aquesta
substitució es presenta aCalella de forma generalitzada a leixample
històric, amb actuacions que van afectar a limportant patrimoni
arquitectònic que s havia heredat.
Els avenços constructius i la manca de regulació urbanística
desemboquen en dos tipus d obres que incrementen de forma
considerable, l alçada i la profunditat dels edificis:
Grans edificis dhabitatges, blocs de pisos, apartaments i
hotels, tant en noves zones durbanització com aleixample
i fins i tot al casc antic.
Edificis dhabitatges de 3, 4 o 5 plantes d alçada en solars
de 5-5,50 m de façana, resultants d obres de remunta ode
nova planta enderrocant la casa que existia.
Però, malgrat tot, encara ara es continuen conservant exemples de les
diferents tipologies de totes les èpoques que van produïr una
arquitectura pròpia, des dels masos aïllats fins a les cases dels segles
XIX i XX situades a l eixample històric o de l arquitectura pública i la
industrial.
És des daquesta valoració històrica més general i pels valors pròpis
dels edificis com s han seleccionat les cases catalogades.
13

1.6. Valors que motiven la protecció dels béns catalogats.
Els valors que motiven la protecció dels béns catalogats són aquells que
els distingeixen de la resta de béns per la seva importància anivell
local.
La catalogació dels béns es realitza amb la finalitat de la seva
conservació. En aquest sentit, hi ha un valor que és comú a tots ells que
és el valor de l autenticitat. En atenció a aquest valor es considera que
s han d evitar els enderrocs, i en les obres admeses s han de mantenir
els objectes de protecció, adaptant els processos i sistemes constructius
a la seva permanència i protecció.
Cada fitxa indica els valors que han justificat la seva catalogació,
podent ser un o la combinació de varis entre els següents:
Valor tipològic:
És aquell que permet classificar el bé dins dun tipus o model
edificatori en el que són comuns la realció entre edificació i espai lliure,
el sistema estructural o el sistema constructiu.
L estreta relació entre període històric i tipus edificatori fa que a més
del propi valor tipològic individual dun bé catalogat es valori com a
especial valor el del conjunt de les diferents tipologies del municipi des
de la vessant de levolució històrica en la que cada tipus correspon a
una etapa.
Valor de façana / coberta:
Són aquells que permeten classificar el tractament exterior de ledifici
dins dun estil o corrent arquitectònica, que defineixen un ordre
compositiu de proporcions que caracteritza la imatge exterior de
l edificació o que deriven de la utilització de materials o propostes
ornamentals de difícil reproducció.
Valor d autoria:
És el valor afegit a un immoble per lautoria en alguns dels treballs
realitzats en el procés constructiu (fins i tot en el projecte), d una
persona de reconeguda vàlua-trajectòria professional o artesanal.
Valor paisatgístic:
El valor paisatgístic és el que produeix la implantació del bé en lentorn
en que se situa, caracteritzant un paisatge especialment reconegut en la
memòria visual de la població.
Valor històric:
És el valor afegit a un bé per haver acollit un esdeveniment
hitòricament rellevant a nivell local.
14

1.7. Llistat de béns catalogats pel Pla General d Ordenació
Urbanística de Calella.
ESPAIS D ESPECTATIVA
ARQUEOLÒGICA
1. Confluència Riera de Calella/ Raig (-900/ -650)
2. Turó de la Coma (-650/ -50)
3. Pujada Blanca (-650/ -50)
4. El Roser, Mujal, Toyca (-450/ -27)(150/ 192)
5. Mas Punsich (-200/ -50)
6. Mas La Posada (1453/ 1789)
s.XIV-XV-XVI (Gòtic-Renaixement)
7. Mas Salvador de Capaspre. Parcel.la núm.42 / Polígon
núm.7
s.XIV-XV
8. Can Salvador de Plaça/ can Palmada Pl. Constitució núm.30 s.XIV-XV (1341)
9. Can Galceran Plaça Constitució núm.16 s.XV
10. Can Bartrina Bartrina núm.20 s.XV
11. Finestral Can Llort Bartrina núm.21 s.XV
12. Can Rodona Bartrina núm.44 / Església
núm.2-6
13. Capella Sant Quirze/ (Sant Elm) Bartrina núm.18 / Jovara
núm.87
s.XVI-XVII-XVIII
14. Museu Arxiu/ Can Liro Escoles Pies núm.34-40 s.XVI-XVII (1639) (1669)
15. Església de Santa Maria i Sant Nicolau Església núm.25 (1755-1785)
16. Convent dels Agustins Balmes núm. 152 (1709)
17. Hostal vell / Can Saleta Sant Jaume núm.49 s.XVIII
18. Can Basart / casa veïna a l antic hostal Plaça Constitució núm.5-6 (1785)
s.XV
s.XV
19. Antiga caserna dels Carrabiners c/ E. Pies núm..33 (1791)
s.XVIII XIX
20. Can Santigosa Romaní núm..60 s.XVIII XIX
21. Can Mainegre Bruguera, 2 Raval, 8 s. XVI-XVII
22. Can Marcó del Pont c/ Jovara núm. 74
23. Les Torretes Parcel.la núm.8 / Polígon
núm.4
24. El far Parcel.la núm.54 /Polígon
núm.4
( 1848-1857)
(1859)
25. Lestonnac St. Pere núm.12 (1862-1870)
26. Can Granell Jovara núm.121 / Batlle
núm.22
27. Can Quadras Romaní núm.26 / Església
núm.20
s.XIX-XX
(1890)
(1900)
28. La Torre A. Clavé núm. 93-96 (1895)
29. St. Josep núm.. 16 St. Josep núm.. 16 (1900)
30. Can Flaquer St. Pere núm.. 34 (1900)
31. Jovara 198 Jovara 198 (1900)
32. Can Ballester / Can Saleta Clavè núm.. 84-85 (1906)
33. Batlle 4 Batlle 4 1900-1920
34. Els Filipinos Clavé núm..86 Jovara166 (1906)
35. Can Boix Jovara núm..96 / Clavé
núm. 49
36. Can Farran Jovara núm..117-119 /Batlle
23-25
37. Constitució núm.. 19, Roser núm..6-8 Constitució núm.. 19, Roser
núm..6-8
(1910)
(1910)
(1919)
38. Orfeo Església núm. 249-251 (1920)
15

39. Ca l Aleix Serra Església núm..139 (1920)
40. Can Dalmau Clavé núm.119 / Jovara
núm.230
(1920)
41. Can Marré Rabal núm. 17-21 (1920)
42. Mercat +torre d aigua+font Macaya Plaça del rei / Sant Jaume
núm. 88
(1920-1927)
43. Biblioteca popular Costa i Fornaguera Sant Jaume núm. 151 (1920-1927)
44. Balaustrada passeig/ Font dels Lleons Passeig M. Puigvert / Parc
Dalmau
(1920-1927)
45. Can Saula Església núm.148 (1927)
46. Escorxador + Torre d aigua Rierany Vallde nGulinúm.1 (1927-1952)
47. Can Rosendo Llobet Jovara núm.190-192 (1918-1948)
48. Fàbrica Llobet i Guri Sant Jaume núm. 139 (1920-1928/29)
49. Can Borras, Clavé núm..42-44 / Bartrina
núm.2-4
50. Plaça Constitució núm..23/24 Plaça Constitució
núm..23/24
(1929)
(1940-1965)
51. Can Furest Jovara núm. 266 (1929)
52. Clavé núm..97 Clavé núm..97 / Jovara
núm.188
53. Cal Menuts, Clavé núm..81 / Jovara
núm.156
(1930)
(1944-1950)
54. Can Pedemonte Església núm. 84 (1950)
55. CanGallostra Jovara núm. 158,Clavé
núm. 82
1.8.- Bibliografia.
.- Llei 9/1993, de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
.- Text Refós de la Legislació Vigent a Catalunya en Matèria
Urbanística.
(1950)
.- Normes Subsidiàries de Planejament de Calella.
.- Fitxes de l Inventari del Patrimoni Cultural Català. Direcció General
del Patrimoni Cultural.( desembre 1999)
.- Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta
Arqueològica; Calella.
.- Arxiu Històric del COAC.
.- Fitxes Cadastre Urbana .(1998 )
.- Plànols Cadastre Rústica. (1993 )
.- Pla Especial de Protecció i Conservació del Patrimoni Històrico-
Artístic de Calella; i posteriors modificacions.
.- Fitxes detallades del Museu- Arxiu Municipal.
.- Plànol de l arxiu de Simancas de 1582.
.- Croquis de la ciutat de Calella 1820; Compilació Històrica de
Calella.
.- Plànol de Joan Antoni Orta 1851.
.- Plànol Fondeadero Marítimo1885.
.- Pla d alineacions urbanes i plànol topogràfic 1894.
.- Plànols desenvolupament de Calella de Jordi Bonet i Casajust.
.- Calella, su origen y evolución; Albert Giol y Galceran.
.- Els Topònims de Calella; J. Rodríguez Blanco.
.- Dels privilegis al règim municipal de Calella; J.Mª Pons iGuri, J.
Rodríguez Blanco; Ajuntament de Calella 1988.
.- Cronologia de Calella; M. Ignasi Colomer. Ajuntament de Calella
1988.
.- Compilació Històrica de Calella; Domènec Mir i Moragas.
16

.- Inventari de Pergamins de lArxiu Històric Municipal de Calella;
núm. 93 BCN 1990.
.- Restructuración Urbana del Municipio de Calella 1900-1972.
.- Llista de torres de guaita i de defensa del Maresme.
17

II.- NORMATIVA
TITOL I. DISPOSICIONS GENERALS
Art. 1 Naturalesa, àmbit territorial i marc legal
1.1- El present document té la condició de CATÀLEG DEL
PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I ELEMENTS D'INTERÈS
ARTÍSTIC I HISTÒRIC DEL MUNICIPI DE CALELLA.
1.2- L'àmbit dactuació és la totalitat del municipi de Calella, essent les
seves disposicions aplicables als edificis o elements que s hi relacionen.
1.3- El document es formula en compliment del que disposa l article 69
de la Llei 2/2002 ,de 14 de març, dUrbanisme i s'adequa a les
determinacions de la legislació de regulació específica del Patrimoni
Històric-Artístic (Ley 13/1985 del Patrimonio Histórico Español de 25
de juny de 1985 i Llei de Catalunya 9/1993 del Patrimoni Cultural
Català de 30 de setembre de 1993)
Art. 2 . Contingut
2.1- Les determinacions del present Catàleg es despleguen en els
següents apartats:
- Normativa
- Fitxes d espais d expectativa arqueològica
- Fitxes d edificis i elements catalogats
Art. 3 - Vigència i obligatorietat
3.1- El Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Elements d'Interès Artístic
i Històric del Municipi de Calella entrarà en vigor el dia següent ala
seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
3.2- La seva vigència serà indefinida fins que no procedeixi la seva
revisió o modificació.
3.3-Correspon tant a lAdministració Pública com als particulars
l obligatorietat de complir les disposicions i determinacions del Catàleg.
Es prohibeix totalment, i serà considerada nul·la de ple dret, qualsevol
dispensa que pugui concedir-se en lacompliment del Catàleg, tant a
favor de particulars com de l Administració Pública.
Art. 4 - Interpretació i modificació
4.1- La interpretació del present document es realitzarà d acord amb el
seu contingut, partint del sentit propi de les seves paraules en relació al
context iels antecedents històrics i legislatius, i tenint en compte els
seus objectius i finalitats.
4.2- En cas de dubte, imprecisió o contradiccions prevaldrà la
documentació escrita sobre la gràfica. La seva interpretació serà en el
sentit de dotar de la major protecció als béns catalogats.
4.3- Qualsevol proposta de modificació del Catàleg haurà de tenir el
mateix grau de precisió d aquest i justificar que el seu nivell
d incidència en el Catàleg no comporta lalteració de les seves
determinacions bàsiques.
TITOL II.- CATEGORIES I CRITERIS DE PROTECCIÓ
Capítol 1er.- Normes de protecció icriteris d'intervenció aplicables
a totes les categories
Art. 5 - Criteris d'intervenció generals
5.1- Qualsevol intervenció en un edifici o element dinterès artístic i
històric ha de respectar els criteris següents:
a) La conservació, la recuperació, la restauració, la millora i la
utilització del bé han de respectar els valors que han motivar la
catalogació, sens perjudici que pugui ésser autoritzat l'ús
d'elements, tècniques i materials contemporanis per ala millor
adaptació del bé al seu ús i per a valorar determinats elements o
èpoques.
b) La catalogació dels béns es realitza amb la finalitat de la seva
conservació. En aquest sentit, hi ha un valor que és comú atots
ells que és el valor de l autenticitat. En atenció a aquest valor
no s admeten els enderrocs dels objectes de protecció, adaptant
18

els processos i sistemes constructius a la seva permanència amb
la protecció adeqüada durant tota l obra.
c) Tota proposta d'intervenció s'ha de justificar en l'estudi científic
previ de les característiques arquitectòniques, històriques i
arqueològiques del bé.
d) S'han de conservar les característiques tipològiques d'ordenació
espacial, volumètriques i morfològiques més remarcables del
bé.
e) És prohibit de reconstruir totalment o parcialment el bé, excepte
en els casos en què s'utilitzin parts originals, i de fer-hi
addicions mimètiques que en falsegin l'autenticitat històrica.
f) És prohibit d'eliminar parts del bé, excepte en el cas que
comportin la degradació del bé o que l'eliminació en permeti
una millor interpretació històrica. En aquests casos, cal
documentar les parts que hagin d'ésser eliminades.
g) És prohibit de col·locar publicitat, cables, antenes, aparells
d'alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé
i de bastir instal·lacions de serveis públics o privats que n'alterin
la seva imatge externa.
Art. 6 - Condicions de les llicències per a obres de reparacions
menors o de conservació i manteniment
6.1- A la documentació necessària, dacord amb el Pla d'Ordenació
Urbanística Municipal oles ordenances d aplicació que corresponguin,
per a lobtenció de llicència dobres en aquelles obres de reparacions
menors o de conservació i manteniment que afectin ledifici o bé
catalogat, s adjuntaran els següents documents addicionals:
1. Fotografia actual de la façana o bé catalogat.
2. Plànol o plànols de detall, a escala adequada, que permetin entendre
perfectament la solució constructiva amb cotes, indicació dels
materials a utilitzar, colors i la seva relació amb el conjunt de la
façana.
Art. 7- Condicions de les llicències per a obres de reforma i
gran reparació
7.1- A la documentació necessària, dacord amb el POUM o les
ordenances d aplicació que corresponguin, per a l obtenció de llicència
d obres en les obres majors que afectin ledifici o bé catalogat
s adjuntaran els següents documents addicionals:
1. fotografia actual de la façana o bé catalogat.
2. plànols d estat actual i de proposta a escala 1/50.
3. plànol o plànols de detall, a escala adequada, que permetin
entendre perfectament la solució constructiva amb cotes, indicació
dels materials a utilitzar, colors i la seva relació amb el conjunt de
la façana.
Capítol 2on.- PROTECCIÓ DELS EDIFICIS I ELEMENTS
Art. 8 - Categories de protecció
8.1- Els edificis i elements que es protegeixen queden incorporats al
Catàleg en dues categories de protecció:
Bens d Interès Local (BIL)
Protecció Urbanística (PU)
8.2- El Catàleg conté una fitxa per a cada un dels edificis oelements en
la que sespecifiquen les dades de localització, descripció urbanística,
usos, estat de conservació, valoració i nivell de protecció. De forma
detallada, també es relacionen quines són parts protegides de l edifici o
element (si no ho són en la seva totalitat) en funció del nivell de
protecció establert.
Art. 9 - Bens d Interès Local (BIL)
9.1- Es consideren Bens d Interès Local (BIL) els edificis catalogats en
el Pla Especial de Protecció i Conservació del Patrimoni Històric-
Artístic de Calella aprovat el 24 de febrer de 1982.
19

9.2- Aquests edificis queden protegits en virtut de la Disposició
Addicional Primera de la Llei 9/93 de 30 de setembre del Patrimoni
Cultural Català.
Art. 10 - Protecció Urbanística (PU)
10.1- Es consideren bens en règim de Protecció Urbanística la resta
d edificis i elements que formen part del Catàleg i no queden inclosos
en la categoria de Bens d Interès Local.
Art. 11 -Nivells de Protecció Urbanística
11.1- El Catàleg estableix dos nivells de Protecció Urbanística, així com
els criteris de valoració per a que es relacionin els edificis i elements
que s'inclouen a cada un d'ells.
Els nivells de protecció s'anomenen:
Nivell PU-A: "Edifici d interès".
Nivell PU-B: "Element d interès".
Art. 12 - Definició del nivell PU-A edifici d interès
12.1- Es considerarà edifici d interès aquell edifici, de valor històricartístic
rellevant, que com a tal ha estat inclòs en aquest Catàleg, sense
haver estat catalogat prèviament.
12.2- Per a ponderar la rellevància de l'edifici s ha tingut en compte el
seu valor arquitectònic, històric o paisatgístic, la rellevància de l'autor o
la tramitació d'altres instruments de protecció a nivell superior.
Art. 13 - Normes de protecció per al nivell PU-A edificis d interès
13.1- En els edificis catalogats com a "edifici d'interès", podran
autoritzar-se obres de conservació, millora i adequació de l'edificació
sempre que no alterin de manera visible la imatge icaracterístiques
arquitectòniques de l'edifici, dacord amb els objectes de protecció
relacionats a cada una de les fitxes del Catàleg.
13.2- Les obres que s'autoritzin, no podran alterar i modificar aquelles
parts o aspectes de l edifici que expressament es relacionin en la fitxa
corresponent del Catàleg. Excepcionalment, podran autoritzar-se obres
que modifiquin els objectes de protecció relacionats en les fitxes,
sempre que sincorpori un informe favorable de la Comissió de
Patrimoni de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de
Catalunya.
13.3- En els projectes dobra es definiran amb detall els materials,
tractaments i colors de tots els elements i parts de l edifici on
s intervingui, i es tindrà cura que aquests s adeqüin a les
característiques tipològiques originals.
Art. 14 -Definició del nivell PU-B element d interès
14.1- Es considera element d'interès aquell element aïllat opetita
construcció que té un valor similar als edifici d interès , que com a tal
ha estat inclòs en aquest Catàleg.
Art. 15 - Normes de protecció per al nivell PU-B element
d interès
15.1- Els elements considerats elements d interès estaran sotmesos a
les següents limitacions:
a) Obligació de mantenir intacte l'element en funció de les
característiques valorades en la fitxa corresponent.
b) Si per les característiques de l'element és possible el seu
desmuntatge per mitjans tècnics normals es podrà reutilitzar dins del
context original.
Capítol 3er.- PROTECCIÓ D ESPAIS D ESPECTATIVA
ARQUEOLÒGICA
Art. 16 - Definició d "espais d'expectativa arqueològica"
16.1- Es defineix com a espai dexpectativa arqueològica aquella
àrea o punt on es localitzen les restes i vestigis arqueològics descoberts
odetectats mitjançant prospeccions o troballes recolzades per estudis
històrico-arqueològics.
16.2- El Catàleg conté una fitxa per a cada un dels espais dexpectativa
arqueològica en la que s especifiquen les dades de localització,
20

cronologia, context, accessibilitat, estat de conservació, valoració i
nivell de protecció.
Art. 17 Tramitació de les actuacions que afectin a espais
d'expectativa arqueològica .
17.1- Les actuacions en aquests espais es portaran a terme dacord amb
el que preveu el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de
protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya.
Art. 18 - Tramitació del planejament sectorial que afecti a espais
d'expectativa arqueològica .
18.1- En la tramitació dels plans parcials, especials, projectes
d edificació i projectes d urbanització que afectin a espais
d expectativa arqueològica s haurà d'incloure una proposta en la que
es relacionin les mesures necessàries per a la conservació del patrimoni
arqueològic possiblement afectat. En aquest sentit, la memòria dels
documents a tramitar haurà d incloure:
1) la delimitació de l'àmbit, i la informació actualitzada que es disposi
sobre el jaciment o la zona d expectativa arqueològica.
2) les mesures de protecció proposades.
18.2- El pla o el projecte es remetrà al Servei d'Arqueologia del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a que
l informi.
18.3- El document que es presenti per a laprovació definitiva haurà
d incorporar el resultat de linforme anterior, incloent dins de les
despeses aconsiderar, les necessàries per a la preservació del patrimoni
arqueològic.
Art. 19 Obres en espais d'expectativa arqueològica .
19.1- Qualsevol obra que afecti al subsòl, en un carrer o en una
edificació que estiguin inclosos en un àmbit definit com a espai
d'expectativa arqueològica , es comunicarà al Servei d'Arqueologia del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a que en
realitzi la supervisió.
TITOL III.- PROMOCIÓ DE LA CONSERVACIÓ I MILLORA
DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I ELEMENTS
D'INTERÈS ARTÍSTIC I HISTÒRIC DEL MUNICIPI DE
CALELLA.
Art. 20 - Promoció.
20.1-L'Ajuntament de Calella promourà la conservació imillora del
Patrimoni Arquitectònic i els elements d'interès Artístic i Històric del
Municipi de Calella.
Art. 21 -Exempció de taxes per llicències d'obres.
21.1- Les obres destinades a reparació, conservació o millora dels
edificis o elements integrats en el Catàleg podran estar exemptes de les
taxes que, per aquest concepte, estableixen les ordenances fiscals del
municipi.
21.2- Quan a més de les obres directament relacionades amb l'element
areparar, conservar omillorar es realitzin altres obres dins del mateix
edifici, caldrà separar, al projecte presentat, el pressupost de cada una
d'elles a efectes de l'exempció (que únicament es realitzarà sobre les
primeres).
Art. 22 - Subvencions per a la reparació i manteniment dels béns
catalogats.
22.1- L'Ajuntament podrà atorgar una subvenció sobre l'impost sobre
construccions, instal·lacions i obres que es liquidi amb motiu de la
reparació omanteniment d'edificis o elements catalogats, si s escau, a
través d una ordenança que ho reguli.
22.2- L'Ajuntament podrà atorgar altres subvencions amb motiu de la
reparació o manteniment d'edificis o elements catalogats.
21

III.- FITXES
22