Memòria i normativa del catàleg - Ajuntament de Calella

d'Urbanisme, i com a requisit del procediment cal l'informe favorable
d'un tècnic en patrimoni cultural.
Pel que fa al Règim de protecció dels béns immobles, la Llei 9/1.993
fixa uns criteris d'intervenció per als bens culturals d'interès nacional
que són perfectament traslladables, adaptant-los en forma de normativa
del Pla, al control de la intervenció als àmbits, edificis i elements que
formen el patrimoni arquitectònic, artístic i històric de Calella.
Per a evitar incoherències entre els diferents procediments de protecció
entre la legislació urbanística i la Llei 9/1.993 així com les
conseqüències que es deriven de cada un d'ells, la disposició final
primera de la Llei estableix que: "Els béns immobles que en el moment
de l'entrada en vigor d'aquesta Llei estiguin inclosos en catàlegs de
patrimoni cultural incorporats en plans urbanístics passen a tenir,
llevat que siguin béns culturals d'interès nacional, la consideració de
béns culturals d'interès local i queden inclosos en el Catàleg del
Patrimoni Cultural Català". Per tant l'aprovació i modificació del
catàleg complementari al POUM tindrà com a conseqüència la
submissió dels immobles relacionats a la categoria de "béns catalogats"
establerta per la llei 9/1.993 del Patrimoni Cultural Català.
1.5. Evolució històrica de la població.
Inicialment, l ocupació del Maresme consistia en edificacions aïllades o
petites agrupacions situades just al límit entre les estribacions de la
serralada litoral i la plana. Aquesta posició era la preferida de les vil·les
romanes que explotaven agrícolament el territori. La ocupació en zones
arreserades, responia a la necessitat defensiva front les incursions
marítimes dels corsaris. La plana no es comença a ocupar fins que
augmenta la seguretat en la part baixa del territori.
Posteriorment, la formació de Calella com a nucli de població amb
característiques urbanes es va realitzar, com en la majoria dels pobles,
al voltant despais destinats a mercats (futures places) i en punts de
confluència de camins, però ocupant ja de forma definitiva la plana
al·luvial.
L any 1327, el rei atorgava privilegis encaminats alassentament de
mercat i fires a l indret de la Calella i ala creació duna vila alentorn
d aquell mercat ofòrum, en el punt conegut pel la Clota, al peu de la
petita prominència del Mujal (el que actualment és la zona de la plaça
de la Constitució). El Mujal ja havia estat anteriorment un assentament
ibèric-final/romà i ara tornava a ser punt de referència en lenclavament
del nou mercadal, donada la seva prponderància sobre la plana de la
Calella, i per ser zona de pas del camí fondo.
Els establiments a la Calella entorn del mercadal es començaren a fer
ràpidament, i es parla de dos carrers més a la banda de tramuntana iun
altre per obrir a ponent en anys successius. Entre els nous estadans
abundaven els fadrins externs dels masos de la vall de Capaspre ifins i
tot gent forastera.
El 1338, els cabrera atorguen carta de poblament al Mercadal de la
Calella, amb títol d Universitat.
El 1400 shi trasllada la batllia de Montpalau (en canvi la notaria
s establi a Pineda).
El 1423 ja consten els carrers del Raval, Romaní, Gorguera, Batlle...,
que ultrapassen lespai inicial atribuït al poblat els anys 1327-1338.
També s esmenten hostals i es trasllueixen les activitats artesanals,
marítimes i comercials dels habitants, símptoma de la diversificació
econòmica pròpia d una vila. A finals de segle Calella tenia una capella
dedicada a Sant Elm, patró dels navegants, amb un magnífic retaule i
un capellà beenficiat; el 1497 tenia més de 40 focs o cases habitades.
El 1547 es construeix un Hospital, ran l ermita de Sant Jaume.
Pel que fa a les característiques arquitectòniques de les cases,
l evolució urbana també comporta una transformació en la tipologia.
Així, el que eren edificis aïllats amb totes les característiques d'una
masia (Mas Salvador...) es van transformant en edificacions entre
mitgeres però que encara en conserven gran part de les característiques,
entre les que destaquen:
Portalada en forma de porta solar adovellada de granit
abuixardat.
Finestres de reduïda dimensió formades amb brancals,
ampits i dintells també de granit abuixardat.
9