Flix en rem - Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre

Flix i el rem, tradició i esport.
Corrent amunt els llaüts procuraven, quan el vent els era propici, donar-se impuls amb
unes veles quadrades anomenades penons, que eren de dos tipus: un de gran, el trau,
situat a la part baixa de l’arbre i un de petit, la gàbia, que estava damunt de l’anterior. El
patró maniobrava els penons amb els braços, que eren unes cordes lligades al trau.
Quan no hi havia suficient vent, o bé aquest era contrari, els llaüts s’havien de pujar a
sirga, es a dir, estirant-los des de la riba, corrent amunt. La sirga, fins el 1914, es
realitzava amb força humana mitjançant tres peons que es rellevaven cada hora i mitja o
cada dues hores. Quan s’havia de produir el canvi apropaven el llaüt a la vora i, sense
aturar-lo, entrava un home i en sortia un altre.
El capdavanter dels sirgadors era el daliner, que amb un bastó dit dalí, temptejava el
fons de l’aigua per on havien de passar o trencava les canyes i rames que obstruïen el
pas.
A partir de la primera Guerra Mundial, com a conseqüència de la forta demanda de
consum de carbó, i a partir d’una iniciativa de la SEQF, es va suprimir la força humana
substituint-la per l’atracció animal. Els matxos (mules) que feien aquesta feina havien
de ser forts. Els animals, acompanyats pels matxeros, anaven pel camí de sirga corrent
amunt estirant la saula.
Dins el llaüt hi havia el corral a popa, i l’animal podia entrar i sortir fàcilment.
Josep Mª Suñé Cervelló, “balaques” (1847-1923)
empresari de llaüts de Flix.
Reclosa de Flix. construïda per la “Real companyia de
Canalización del Ebro” 1858. (Anys 20)
14