Flix en rem - Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre

Flix i el rem, tradició i esport.
Tutor: Salvador Vila Sanou
13-1-2011
2 batxillerat
Institut de Flix
1

Agraïments
Flix i el rem, tradició i esport.
Abans de tot agrair a tots aquells que han fet possible aquest treball gràcies a la seva
aportació d’informació, on la recerca de dades ha sigut molt valuosa .
• Elena Abelló Català
• Lluis Agramunt Peral
• Helios Bagés Estopà.
• Juan Bagés Rodes
• Ramón Belart Alentorn
• Ramon Bertran Grau
• Jaume Blanch Amorós
• Josep Antoni Collazos Ribera
• Agusti Fauquer Tarragó.
• Josep Forment Taberna
• Joan Carles Garcia Martinez
• David Garcia Martinez
• Oscar Grañena Monclús
• Marçel Guiu Torner
• Norma Pujol Farrè
• Francisco Pujol Passarirus
• Josep Antoni Rius Cervelló
• Josep Maria Segarra
• Enric Pena Franch
• Antonio Segarra
• Susana Tarragó Marín
2

Flix i el rem, tradició i esport.
1. Introducció. ______________________________________________________ 5
1.1 Justificació___________________________________________________ 5
1.2 Continguts ___________________________________________________ 6
1.3 Objectius ____________________________________________________ 7
2 Terminologia _____________________________________________________ 8
2.1 Puntona o muleta _____________________________________________ 8
2.2 Llaüt i llagut català____________________________________________ 8
3 Inicis de la navegació fluvial a Flix: el llaüt ____________________________ 9
3.1 Descripció del llaüt ____________________________________________ 9
3.2 Història i utilitats del llaüt: ____________________________________ 10
3.3 La vida dins el llaüt. __________________________________________ 13
4 Els Passos de barca. ______________________________________________ 15
5 La puntona _____________________________________________________ 17
5.1 Construcció d’una puntona ____________________________________ 18
5.1.1 Memòria de la construcció 19
5.2 Curses de puntones. __________________________________________ 27
5.2.1 Origen 27
5.3 Evolució de les curses de puntones ______________________________ 29
5.3.1 Evolució dels premis 29
5.4 La tripulació ________________________________________________ 33
5.5 Els circuits. _________________________________________________ 35
5.5.1 El circuit de Flix. 35
5.5.1.1 participació a les curses de Flix. 36
5.5.2 El circuit de Móra. 42
5.5.3 La baixada d’Ascó a Móra. 43
5.5.3.1 Participació a la baixada Ascó- Móra 44
5.6 Rivalitat ____________________________________________________ 46
5.7 Anècdotes___________________________________________________ 49
6 El llagut català __________________________________________________ 52
6.1 Com arriba el llagut català a Flix _______________________________ 52
6.2 La tripulació ________________________________________________ 54
6.3 Les competicions_____________________________________________ 56
6.3.1 La lliga 56
6.3.2 El campionat de Catalunya 57
6.3.3 Participació 58
7 Els entrenaments ________________________________________________ 60
8 Comparació entre el llagut i la puntona. _____________________________ 63
3

Flix i el rem, tradició i esport.
9 De la OJE al club nàutic __________________________________________ 66
10 Fets remarcables al llarg dels anys __________________________________ 69
11 Difusió de les activitats nàutiques a Flix______________________________ 74
11.1 La revista local ______________________________________________ 74
11.2 La radio ____________________________________________________ 75
12 La promoció del rem _____________________________________________ 76
13 Entrevistes ______________________________________________________ 77
14 Realització d’enquestes. ___________________________________________ 87
15 Conclusions _____________________________________________________ 92
16 Fonts documentals _______________________________________________ 95
16.1 Bibliografia _________________________________________________ 95
16.1.1 Llibres 95
16.1.2 Revistes i premsa 96
16.2 Arxius______________________________________________________ 96
16.3 Webs. ______________________________________________________ 96
17 Annexos ________________________________________________________ 97
4

1. Introducció.
1.1 Justificació
Flix i el rem, tradició i esport.
He escollit aquest tema perquè des de petita he viscut dia a dia totes les coses
relacionades amb el rem des de ben a prop, ja que el meu pare, que també es va
introduir al món de les puntones des de ben jove, m’ha anat ensenyant i inculcant tots
els valors d’aquesta tradició.
El meu pare es va introduir al rem al 1982 quan va conèixer el senyor Manuel Borrell, el
calafat de Miravet, que li va proposar construir la puntona “Maria Pilar I” a partir d’una
petita barca de riu que tenia el meu pare. Aquest dia van ser els seus inicis i no ha deixat
mai aparcat el rem. Entre ell i la meva mare, que també va ser remadora, m’han anat
introduint en aquest món, fins a formar part d’un equip de rem des de ja fa cinc anys.
El conjunt d’aquestes dues coses, la tradició familiar i formar part d’un equip, hem fan
viure el rem dia a dia de manera molt intensa, fins al punt de triar aquest tema pel treball
de recerca per poder saber més coses d’aquesta tradició tant arrelada al nostre poble.
A més a més, faig aquest treball perquè el rem està molt relacionat amb el poble de Flix,
ja que les puntones i els llaüts van servir als nostres besavis a guanyar-se la vida
transportant mercaderies per tot el trajecte del riu i, per tant, és un tema que se li ha de
donar certa importància.
Per altra banda crec que aquest és un tema que em pot servir per als estudis que vull
cursar en un futur, INEF o periodisme, ja que dins aquest treball he tractat temes més o
menys relacionats amb aquests dos àmbits. Hi han apartats dedicats a l’esport del rem i
l’activitat física, com són els entrenaments i qualitats físiques dels remadors, que
podrien estar relacionats amb la carrera d’INEF, i també apartats relacionats amb
periodisme com són la promoció del rem tant a la premsa escrita, a la radio o la
televisió.
Cal dir també que a l’institut de Flix ja s’ha fet un treball de recerca semblant a aquest,
perquè tractava també el tema del rem i com afectava a la nostra població, però aquest
altre solsament es centrava en les puntones, en canvi jo he tractat el tema molt més en
general, centrant-me en altres embarcacions i arribant a temes molt més actuals.
5

1.2 Continguts
Flix i el rem, tradició i esport.
El treball es divideix en dos parts: una part teòrica i una part pràctica:
La part teòrica està estructurada en diferents apartats segons el tipus d’embarcació que
es tracta.
El primer apartat fa referència al llaüt, on s’explica les seves utilitats i tot el relacionat
amb la feina dels nostres avantpassats que treballaven en aquestes embarcacions tant
arrelades al riu.
Un altre apartat és el que fa referència a la puntona, una de les embarcacions que ha
tingut una evolució més notable. Dins aquest apartat podem trobar tota aquesta evolució
el pas de eina de treball a una eina competitiva i lúdica. També s’explica els passos a
seguir per la construcció d’una puntona, els circuits de les curses i algunes anècdotes
referides a la rivalitat entre pobles.
La última embarcació de la qual parla el treball és el llagut català, una barca de caire
totalment competitiu i actualment la més nova i de les més importants del nostre poble.
En aquest apartat s’explica com va arribar aquesta embarcació a Flix i les competicions
on competeix entre d’altres.
A part de tots aquest apartats anomenats, cada embarcació té explicat el seu origen, les
característiques i perquè s’utilitza o s’utilitzava, perquè no hi hagi cap mena de confusió
A més a més, hi ha un apartat dedicat a la creació del Club Nàutic Flix i a tota la difusió
i promoció que se’n fa de les activitats nàutiques tant al poble de Flix com arreu de
Catalunya.
A la part pràctica hi ha els resultats d’unes enquestes realitzades entre la gent de Flix de
diferents edats i també entrevistes a remadors, entrenadors i a presidents del club nàutic
Flix.
6

1.3 Objectius
Flix i el rem, tradició i esport.
Quan finalitzi aquest treball espero haver aconseguit una sèrie d’objectius:
Un dels objectius d’aquest treball és saber tots els coneixements de les embarcacions del
passat que jo mai vaig arribar a veure, com el llaüt, la seva utilitat, la construcció, quina
importància tenia...També m’agradaria saber com han evolucionat les curses de
puntones a Flix, així com també el recolzament i la participació de la gent de Flix a les
competicions de rem o a qualsevol aspecte relacionat amb el rem, com va començar, en
quina situació de popularitat es troba ara i que en podem esperar al futur.
Quan la gent es llegeixi aquest treball vull que vegin l’esforç que suposen els
entrenaments, tant de llagut com de puntona i que no són solsament agafar l’embarcació
i passar una estona divertida remant, sinó que hi ha una preparació prèvia durant tot
l’any abans de començar la temporada d’entrenaments dins l’aigua. I un dels principals
objectius serà saber els coneixements que tenen la gent de Flix de diferents edats i sexe,
a partir de les enquestes realitzades, sobre el llagut català i la puntona.
7

2 Terminologia
Flix i el rem, tradició i esport.
Abans de començar poso aquest apartat dedicat a la terminologia de les diferents
embarcacions que poden aparèixer durant el treball, ja que en algunes s’assemblen els
noms o altres es poden dir de diferents formes depenent de la zona geogràfica on et
trobis. Com que tots aquests aspectes poden causar confusions, aquí se’n fa un petit
aclariment però a cada apartat del treball es poden trobar les característiques de cada
embarcació.
2.1 Puntona o muleta
Amb aquest dos termes és coneguda aquesta embarcació a la comarca de la Ribera
d’Ebre. A la part nord, a Flix en concret, tothom l’anomena puntona, mentre que al sud
és més coneguda com a muleta, a Móra per exemple. El fet de que siguin dos noms
diferents ens fa pensar que realment es referissin amb anterioritat a dos tipus
d’embarcacions diferents, però que alhora posseirien una gran similitud. Ignorem, ara
per ara, quin ha estat l’origen de què a les dues zones geogràfiques esmentades (Flix i
Móra) existeixi aquesta disparitat terminològica. La tripulació esta formada actualment
per quatre remadors i un timoner.
2.2 Llaüt i llagut català
El llaüt és una embarcació utilitzada per al transport de mercaderies al riu Ebre, fins als
anys 60. És un buc totalment descobert, aplanat de casc i amb una capacitat de càrrega
de fins unes 30 tones, emprat en general per al transport de mig o llarg recorregut.
Construït en fusta d’olivera i pi, especialment dels Pirineus i proveït de timó, arbre amb
dues veles, rems, barres (per sirgar) i d’altres utensilis per navegar i fer vida dins
l’embarcació.
El llagut català és una embarcació hereva de la tradició marítima catalana. En el seu
origen utilitzada per feines de pesca i actualment, com a embarcació de regates de rem a
nivell de Catalunya dins l’àmbit de rem en banc fix. De la seva originària construcció en
fusta, s’ha passat a la fibra de vidre tot i conservant la seva estructura de 7,5m de
llargada i 2m d’amplada. La tripulació la componen 8 remadors i un timoner.
8

3 Inicis de la navegació fluvial a Flix: el llaüt
3.1 Descripció del llaüt
Flix i el rem, tradició i esport.
Les barques mes usuals que hi havia a Flix eren els llaüts, que tenien una longitud de 18
metres i carregaven fins a unes 30 tones.
Els llaüts, majoritàriament es construïen a les drassanes de Tortosa, que funcionaren
fins desprès de la Guerra Civil, encara que abans de 1936 també se’n feien a
Mequinensa.
El llaüt de riu a diferència del llaüt de mar, era més ample de casc i notablement aplanat
per tal d’evitar bitragar amb el fons fluvial. Era un vaixell obert, excepte per dos punts:
per la part de proa, que tenia un habitacle anomenat sama on s’aixoplugaven els peons, i
per la part de popa, al davall del timó, on hi havia la cambra o contra-sama, que era el
refugi del patró.
La cambra era l’única part de l’embarcació que es tancava amb clau i allí es guardaven
el somier del patró, el menjà de tots, els estris de cuinar i les cordes. Al centre, col·locat
transversalment a les quadernes o costelles del llaüt, hi havia el banc on es col·locava un
arbre d’una llargada equivalent a la meitat de la longitud de l’embarcació. En la part
superior de l’arbre hi anava engalzat un bosell amb diversos ulls per a lligar-hi les
diferents cordes: la lliçó de gàbia, per a aixecar els penons (veles); la saula per a sirgar,
l’alguassa, per a aixecar l’arbre, etc.
El llaüt el constituïa la roda de popa que començava al piquet i on es col·locava el timó,
continuava per la quilla fins al peu de roda de proa, on s’enlairava vertical fins al
piquet. L’embarcació es governava des del timó on hi anava el patró agafat a l’arjau
(peça per maniobrar el timó).
Llaüt de SEQF (Sociedad Electro-Química de Flix)
navegant amb el trau i la gàbia (1910-1920)
9

3.2 Història i utilitats del llaüt:
Flix i el rem, tradició i esport.
El llaüt de l’Ebre eren embarcacions que s’utilitzaven generalment per el transport de
mercaderies diverses. A les acaballes del segle XVIII dues eren les mercaderies més
freqüents que davallaven riu avall: el gra i material bèl·lic divers (canons,
bombes,bales...). En segon terme quedaven, tot i que també era significativament
important, el transport d’ametlles, faves, aiguardent, etc.
Els grans que baixaven pel riu, en general provenien de terres veïnes de l’Aragó, i
tenien una destinació força diversa. Bona part dels pobles riberencs de Catalunya
acollien amb els braços oberts l’arribada d’aquestes mercaderies ja que n’eren
deficitaris.
Els grans focus de distribució, riu avall, d’aquests grans a les darreries del segle XVIII
eren: Mequinensa, Masos de Móra (conegut actualment com Móra la Nova) i Tortosa.
Els dos darrers indrets s’havien convertit a les acaballes del segle, en els centres més
importants de distribució de grans de la Catalunya meridional.
La destinació del material bèl·lic, que provenia de Navarra, tenia com a únic destí
Tortosa.
Llaüt de la SEQF (Sociedad Electro-Química de Flix) carregat.
10

Llaüt transportant la banda “La Lira” a la zona del Matarranya
Flix i el rem, tradició i esport.
Centrem aquestes observacions a Flix.
El 1807, la flota de llaüts de Flix era la més nombrosa de la província després de la de
Tortosa, i el batlle de Marina d’aquesta població, encarregat de controlar el tràfic
fluvial, tingué en alguns moments, el control de la navegació de Riba-roja, Ascó i
Vinebre. Aquesta importància de Flix pel que fa al tràfic fluvial, va decaure desprès de
la Guerra del Francès i de les tràgiques conseqüències que tingué per a la nostra
població.
De fet, des de sempre, el viatge més usual dels llaüters de Flix era anar a traginar gra
fins a Tortosa. Aquesta feina tradicional es modificà quan la SEQF (societat
electroquímica de Flix) ocupà tots els llaüts que hi havia al poble per dedicar-los a
proveir de primeres matèries: lignits i pedra de calç, que eren transportades des de Faió
fins al moll de l’empresa.
Com a conseqüència de l’increment de la producció durant la Primera Guerra Mundial i
de la necessitat d’aconseguir més primeres matèries, la fàbrica va comprar 12 llaüts
nous i es comprometia a donar feina a aquests llaüts en la mateixa proporció que als sis
que tenia en propietat i que havia anat adquirint a partir del 1915.
El gener del 1919 coincidint amb el moment de màxim tràfic fluvial i de màxima
producció, es produí una vaga en la SEQF que va durar dotze setmanes i a la qual
11

Flix i el rem, tradició i esport.
s’afegiren els llaüters; però entre aquests la participació no fou unànime: els patrons no
l’acceptaren i intentaren mantenir el transport de carbó des de Faió fins a Flix, perquè
encara que la producció industrial estès aturada, els llaüters havien de treballar sense
interrupció durant els mesos que el riu era “obert”, per tal d’acumular carbó.
La vaga del 1919 es va resoldre amb un augment de sou i una reducció de la jornada
laboral. El sector més afectat fou el dels llaüters i per això aquests popularitzaren per tot
el poble una sèrie de cançonetes burlesques on ridiculitzaven els seus dirigents.
La gran concentració de llaüts a Flix va permetre l’aparició de molts llocs de treball no
sols gent per tripular el llaüt, sinó també la SEQF disposava d’unes drassanes on
treballaven calafats i fusters en les tasques de reparació, i l’aparició d’una industria
auxiliar de la navegació fluvial, com la construcció de cordes que necessitaven els llaüts
Així mateix per les operacions de càrrega i descàrrega de les embarcacions s’utilitzaven
dues grues.
Llaüt de SEQF descarregant pedra de calç en el moll de la fabrica (anys 20)
Estol de llaüts al moll de la fabrica
(anys 40).
12

3.3 La vida dins el llaüt.
Flix i el rem, tradició i esport.
El patró era l’amo del llaüt, el que dirigia i manava.
Els peons, generalment quatre, eren els treballadors a jornal o a preu fet; carregaven,
descarregaven, remaven, empenyien amb les barres, enlairaven l’arbre, treien l’aigua,
etc. Cadascun tenia un rem i una barra amb puntera de ferro.
Es carregava el llaüt amb sacs, sempre vigilant el pes i el nivell; un pam de llaüt
corresponia a un vagó de farina.
Es treballava a preu fet, a tant per tona, amb la particularitat que el llaüt es quedava el
vint per cent i la resta a repartir entre tots; però si el patró no era l’amo del llaüt, sinó un
jornaler del propietari, llavors cobrava un deu per cent, a meitat del que corresponia a
l’amo de l’embarcació. Un viatge de Flix a Tortosa costava abans de la primera Guerra
Mundial menys de cinc-centes pessetes ( 3 euros), però a partir del conflicte ja es va
arribar a les sis-centes pessetes. Traginaven de tot, riu amunt i riu avall: carbó, olives,
sansa, vi, sucre, palla, seda, etc.
La vida dels llaüters era duríssima: pels braços de la tripulació hi podien arribar a
passar seixanta tones de pes, entre càrrega i descàrrega. La jornada podria ésser de
dotze, catorze i fins i tot de setze hores.
Els llaüts tardaven un dia de Flix a Tortosa en viatge de baixada i cinc o sis els costava
de pujar. De Flix a les mines de Mequinensa els solia costar un i mig, i una mica menys
de baixada.
El patró s’encarregava de dirigir les maniobres. Les referències que utilitzaven els
patrons en el coneixement del riu eren sempre en pams d’aigua, perquè el riu no porta
mai el mateix cabal. La seva condició de patró no els impedia realitzar totes les feines
que feien els peons amb l’excepció, si la travessia es desenvolupava normalment, de
sirgar, acompanyar els matxos o qualsevol altra que suposés mullar-se.
Quan es feia fosc un peó, seguint les instruccions del patró, s’encarregava de lligar
l’embarcació a la vora. Tan bon punt s’havia lligat, els tripulant es posaven a dormir a la
sama o a la cambra, damunt de sacs de palla.
Per menjar tampoc baixaven a terra. Cuinaven en un braser que hi havia davant de la
sama. Utilitzaven com a combustible tot el que trobaven per les vores del riu.
La navegació era complicada a causa de les riuades o la forta velocitat del vent.
13

Flix i el rem, tradició i esport.
Corrent amunt els llaüts procuraven, quan el vent els era propici, donar-se impuls amb
unes veles quadrades anomenades penons, que eren de dos tipus: un de gran, el trau,
situat a la part baixa de l’arbre i un de petit, la gàbia, que estava damunt de l’anterior. El
patró maniobrava els penons amb els braços, que eren unes cordes lligades al trau.
Quan no hi havia suficient vent, o bé aquest era contrari, els llaüts s’havien de pujar a
sirga, es a dir, estirant-los des de la riba, corrent amunt. La sirga, fins el 1914, es
realitzava amb força humana mitjançant tres peons que es rellevaven cada hora i mitja o
cada dues hores. Quan s’havia de produir el canvi apropaven el llaüt a la vora i, sense
aturar-lo, entrava un home i en sortia un altre.
El capdavanter dels sirgadors era el daliner, que amb un bastó dit dalí, temptejava el
fons de l’aigua per on havien de passar o trencava les canyes i rames que obstruïen el
pas.
A partir de la primera Guerra Mundial, com a conseqüència de la forta demanda de
consum de carbó, i a partir d’una iniciativa de la SEQF, es va suprimir la força humana
substituint-la per l’atracció animal. Els matxos (mules) que feien aquesta feina havien
de ser forts. Els animals, acompanyats pels matxeros, anaven pel camí de sirga corrent
amunt estirant la saula.
Dins el llaüt hi havia el corral a popa, i l’animal podia entrar i sortir fàcilment.
Josep Mª Suñé Cervelló, “balaques” (1847-1923)
empresari de llaüts de Flix.
Reclosa de Flix. construïda per la “Real companyia de
Canalización del Ebro” 1858. (Anys 20)
14

4 Els Passos de barca.
Flix i el rem, tradició i esport.
Antigament, quasi tots els pobles que envoltaven l’Ebre tenien un pas de barca, menys
Flix, que en tenia dos, un al nord, la barca del Riu de Dalt, i un altre al sud, la barca del
Riu de Baix.
A cada barca hi havia un barquer que era un expert en assumptes del riu. Ell es cuidava
de la seva conducció, situant el timó en la posició adient. Tot i que ho solien fer els
mateixos viatgers, el barquer era l’encarregat de lligar i deslligar l’embarcació als
embarcadors.
Pas de barca del riu de dalt .Flix anys 20
Les barques estaven formades per dos llaüts grans, d’entre 25 i 30 tones, col·locats
paral·lelament i separats per una distància d’uns tres metres. Al damunt seu, s’hi
instal·lava una plataforma de fusta quadrada feta a base de taulons que, s’enclavava a les
vores del casc del llaüt amb claus. Lògicament com més gran era la plataforma més
cabuda tenia la barca.
La barca era moguda per la mateixa força del riu. D’aquí la importància del barquer per
fer maniobres amb els timons dels dos llaüts que es movien paral·lelament mitjançant
una fusta que els unia. Era una tasca difícil perquè s’havia d’aconseguir que el corrent
del riu colpegés amb la força necessària per a obligar-la a desplaçar-se. La barca anava
agafada a un cable elevat que creuava transversalment el riu. Per tal de subjectar la
barca a aquest cable, n’havia una altre de dimensions més curtes.
15

Flix i el rem, tradició i esport.
Fins la Guerra del francès les barques eren formades per un sol llaüt, i la necessitat de
passar artilleria i altre equipament militar acabarien conformant les barques actuals amb
dos llaüts i taulat a sobre. Per això la primera barca de Flix va ser la del Riu de Dalt, que
fa referència a l’època medieval, fou destruït durant la Guerra dels Segadors.
La barca del Riu de Baix és més recent i no comunicava nuclis de població, sinó que
unia Flix amb una part del seus camps.
Els passos de barca han estat substituïts en construir els ponts en les mateixos indrets
per on passaven les barques, tal com ha succeït a Móra d’Ebre, Ascó o Benifallet. En el
cas de Flix, la pervivència de les dues barques fou possible fins a l’any 1951, en que es
va inaugurar l’actual pont i es va suprimir el pas de barca de Dalt.
Pas de barca riu de baix. Flix any 2010
Pas de barca riu de baix. Flix anys 60
16

5 La puntona
Flix i el rem, tradició i esport.
Puntona és el nom que a Flix rebien les embarcacions de quatre a sis tones, que en altres
pobles de Ribera són conegudes com a muletes i que eren mogudes per rems.
L’ús que se’n feia abans d’aquestes embarcacions era bàsicament el transport de petites
mercaderies (raïm, olives, carbó de fogó, llenya...) o de persones, i en tot cas en curtes
distàncies. A Flix, per exemple, s’utilitzaven per accedir a les partides de terra ubicades
fora del meandre estalviant-se els propietaris el fet d’estar pendent a l’horari de les
barques de pas.
Un altre ús que es feia de les puntones és utilitzar-les per anar a pescar. Aquesta
activitat era també molt conreada en èpoques anteriors i hi havia llaüters que alternaven
la pesca amb la seva feina habitual.
Genèricament els seus propietaris solien ser patrons de llaüt, perquè la seva conducció
exigia experiència de riu.
Puntona als anys 60
Puntona del any 2009
17

5.1 Construcció d’una puntona
Flix i el rem, tradició i esport.
En aquest apartat explicaré de manera molt superficial els passos a seguir per poder
construir una puntona.
Poso aquesta part al treball perquè he tingut la oportunitat de veure tot el procés de
construcció d’una puntona i tot el que comporta durant 2 anys, ja que el meu pare va ser
el qui va construir la actual puntona “Marta”. Aquesta construcció de la “Marta” va ser
possible gràcies als coneixements que li va ensenyar el senyor Manuel Borrell, també
conegut com “el calafat”, en construir la puntona “Maria Pilar”, també propietat del
meu pare.
Cal dir que Manuel Borrell va ser l’últim calafat de la Ribera d’Ebre.
Manuel Borrell (1918-2000) calafat de Miravet.
18

5.1.1 Memòria de la construcció
Flix i el rem, tradició i esport.
1. Es van a buscar les peces de fusta d’olivera d’on sortiran totes les “costelles” que
s’han d’emprar per construir la puntona. És important que les rames tinguin la
mateixa curvatura que la plantilla central, ja que d’aquesta manera a l’hora de
elaborar les costelles no trencarem les capes d’estrats i aquestes seran més fortes.
2 Desprès ja s’utilitza la fusta de pi per tallar “cintes”, “ quilla” i “contovals”.
19

Flix i el rem, tradició i esport.
3 Seguidament, un cop feta la base i afegida la “roda” i la “contra-roda”, es clava la
“quilla” a damunt de la peça que serveix de llit a l’hora de construir la puntona i que
s’anomena “escar”.
4 Un cop realitzada aquesta operació, es comencen a posar les “costelles” de la
“quilla”, que han estat abans marcades amb la plantilla central.
20

Flix i el rem, tradició i esport.
5 Un cop afegides les “costelles” i fetes una sèrie de mesures, es fa l’anivellament de
l’embarcació. Aquesta és una de les tasques més importants de la construcció, ja
que s’anivellen les bases i els laterals.
Per aquesta tasca s’utilitzen un compàs de fusta i una plomada lligada al “compàs”.
6 Un cop anivellada la puntona, s’escalfen “les cintes” de proa i popa al foc (tècnica
que s’utilitzava en l’antiguitat per a donar forma a la fusta per tal d’aconseguir la
curvatura desitjada).
Un cop corbades es col·loquen les dos “cintes” a l’embarcació.
21

Flix i el rem, tradició i esport.
7 El següent pas és posar els “bancs” al lloc corresponent. Seguidament es prenen les
mides de l’amplada de les taules de fusta de pi que s’han de col·locar per tapar tota
l’embarcació i marcar la forma dels girs que ha de tenir la fusta per agafar la forma
adequada i poder clavar-la sense dificultat.
22

Flix i el rem, tradició i esport.
8 Desprès, col·locats els “bancs” i els “bocals” (primera fusta de la part superior de la
puntona) de proa i de popa, es col·loquen “els sotabocals”, anteriorment escalfades
pel foc per tal d’adquirir la curvatura desitjada.
9 En aquest punt de la construcció s’aixeca l’embarcació del seu llit o “escar” i es
claven les “costelles” a la “quilla”
23

Flix i el rem, tradició i esport.
10 Es continua tapant l’embarcació aquest cop per la part de baix, col·locant el que
s’anomena “sobreparalla” (primera fusta començant per la base de l’embarcació) i
la peça que continua.
Un cop posades totes aquestes peces, queden dos forats anomenats “bigot” i
“ronyó”.
11 un cop feta la puntona, es procedeix a tapar les juntes amb “l’estopa” (fils de
cànem). Aquest procés es diu “calafatejar” i és el que dóna nom a l’ofici de
“calafat”. Aquesta estopa, que es posa amb els “ferros de calafatejar”, evita que
l’aigua es filtri dins l’embarcació un cop posada a l’aigua.
24

Flix i el rem, tradició i esport.
12 Al banc central i recolzades a la base de la puntona, es col·loca la “primola” i la
“caramira”, que s’utilitzaven per subjectar la base de “l’arbre” de la vela per a que
les embarcacions poguessin pujar riu amunt. Aquestes dues fustes estan fetes de
fusta d’olivera.
13 Es fan els forats a les “escalimeres” anteriorment posades, on aniran col·locats els
“escàlems”, als quals, per mitjà dels “estrops” aniran lligats els rems.
25

Flix i el rem, tradició i esport.
14 Un cop acabada l’embarcació s’han d’elaborar els “rems”, “l’arjau” i el “timó”. La
fusta que s’utilitza per elaborar “l’arjau” és de fusta d’oliver i la fusta que s’utilitza
per fer els rems és de fusta d’avet, ja que és una fusta flexible i resistent a l’hora.
Per a la resta de l’embarcació s’utilitza fusta de pi.
Noms de les diferents peces de la puntona
26

5.2 Curses de puntones.
Flix i el rem, tradició i esport.
En l’actualitat, tot i que fa molts anys que la navegació fluvial s’acabà, encara perdura
una tradició molt arrelada en el nostre poble i que té molta relació amb la nostra antiga
tradició marinera: la cursa de puntones que se celebra cada any, i que actualment
representa per a les poblacions de Flix, Móra d’Ebre i Móra la Nova un dels moments
més culminants en el decurs de la Festa Major. Encara que en l’actualitat només es facin
curses en aquestes tres poblacions, a principi de segle es van celebrar a Mequinensa i
Faió tot i que cap als anys 50 acabaren desapareixent. Entre el 1983 i el 1986 es van
realitzar curses a Riba-roja d’Ebre, però els vilatans de la població només van competir
un any. El motiu pel qual es fessin allí les curses va ser l’intent de potenciar la puntona
però no va donar el seu fruit. Els altres pobles de la Ribera com la Palma d’Ebre,
Tivissa... no han competit mai perquè el riu els hi queda molt lluny del poble o com és
el cas d’Ascó per la forta corrent que hi ha al riu. Aquesta cursa és l’acte més important
que es fa al riu any rere any i que s’han pogut celebrar a les respectives localitats
excepte els anys de la Guerra Civil, i en altres ocasions on per circumstancies puntuals
que mes endavant s’anomenen no hi hagut curses a Flix.
5.2.1 Origen
L’origen d’aquesta cursa ha d’ésser molt antic, ja la gent recorda haver viscut curses de
llaüts petits, de 10 a 15 tones. Per tant cal suposar que antigament hi havia curses de
llaüts que posteriorment es convertiren en curses de puntones. A partir dels anys vint es
van deixar de fer les curses de llaüts, i hi competien únicament puntones.
Les curses de puntones començaren amb simples apostes entre llaüters, per tal de veure
quina tripulació i especialment quin patró era el més expert: corrien amb els llaüts
descarregats, per simple satisfacció o per un got de vi.
Més endavant les tripulacions de vegades s’agrupaven per afinitats polítiques. És per
això que a Flix, abans de la Guerra Civil, sempre hi havia una puntona composta per
socis de la Unión Social (la societat de dretes) i una altra de l’Agrupación Obreros
(l’entitat d’esquerres); més d’altres que es formaven per raó d’amistat entre els seus
components.
Durant la Guerra civil no se celebrà curses de puntones, però desprès d’acabat el
conflicte es emprendria novament. Els llaguters van seguir protagonitzant les curses
27

Flix i el rem, tradició i esport.
durant els primers anys de la postguerra. Però aquest monopoli anirà desapareixent
coincidint amb el declivi de la navegació fluvial.
Desprès de la postguerra comencen les competicions entre puntones de pobles diferents,
sobre tot les de Móra d’Ebre i Flix.
Aquestes competicions s’ubicaven al Riu de Baix, on encara actualment se celebren les
curses de puntones.
Cursa puntones. Flix anys 40
Cursa de puntones. Flix anys 60
Cursa de puntones. Flix any 2000
28

5.3 Evolució de les curses de puntones
Flix i el rem, tradició i esport.
Cap als anys seixanta sorgeix un nou estil, una nova manera d’entendre la cursa de
puntones com una activitat més esportiva, però sense oblidar el seu caire tradicional. Es
participa a les curses de puntones més per la mera raó de competir i mantenir la festa,
que no pas per qüestions de rivalitat personal o professional. És també l’època que a
móra d’Ebre es crea el Club Nàutic, una entitat esportiva que ha ajudat a perpetuar amb
força aquesta tradició a la població i que ha servit de referència per a tots aquells que
han estat interessats en poder participar a les curses. A Flix, en canvi, es va crear més
tard una entitat d’aquestes característiques.
A mesura que van avançant els anys, les puntones es van actualitzant canviant
l’estructura de tres bancs a quatre, així com l’establiment de la modalitat de quatre rems
per tal de seguir amb la competitivitat del moment. En canvi, antigament les puntones
no tenien un nombre de rems establerts, ja que les curses eren a rem lliure i aquest
variava amb la seva llargada, però l’ús de la puntona en regates ha fet que es modifiqués
la seva llargada i estructura original per adaptar-la a les seves noves necessitats. També
el nombre de tripulants ha variat al llarg dels anys, establint-se finalment el numero de
cinc, quatre remers i un patró. No obstant, el que no ha canviat és el paper de cadascú
dins la puntona, destacant la vogada, el remer de proa i l’habilitat del patró.
La bona visibilitat i l’amplada el riu han possibilitat que Flix i Móra comptin amb uns
bons circuits. Es considera que el de Flix és el més net per voltar, perquè cada
embarcació posseeix el seu propi lloc sense destorbar ningú. El trajecte, en cada cas, no
ha variat, però si hi ha hagut un canvi significatiu a Flix amb la construcció de
l’embassament i la desaparició del corrent.
5.3.1 Evolució dels premis
Les característiques i la quantia dels premis han anat evolucionant durant els anys
seguint de forma paral·lela el caràcter que se li ha anat donant a les curses. Antigament
als anys quaranta s’obsequiava als guanyadors amb un premi tradicional que solia ser un
corder, una gallina... i un premi en metàl·lic de unes dos-centens cinquanta pessetes.
Aquests premis tradicionals es van anar suprimint pels trofeus i unes quantitats en
29

Flix i el rem, tradició i esport.
metàl·lic cada vegada més elevades, donant-li a les curses un sentit d’evolució com han
tingut tots els esports en general.
El que no ha canviat en les curses de puntones és la rivalitat i el desig de participar, per
damunt de tot, fins i tot el divertir-se i passar una bona estona , així com el plaer de
veure embarcacions pel riu.
En la següent taula es mostren els premis que s’entregaven a la cursa de puntones de la
festa major de Flix a partir del anys 1944 fins al 2010.
Com s’explica en el paràgraf anterior un dels aspectes que mes ha evolucionat de les
curses han estat els premis, i aquesta taula n’és una mostra.
Quant les puntones encara no tenien un caire molt competitiu es donaven pocs diners i
un premi tradicional, que corresponia a una gallina, vi ... . l’any 1967 es comença a
donar més valor a la competitivitat, es deixa de donar el premi tradicional i s’apujà molt
el premi en metàl·lic. Del n1979 al 1984 no hi ha dades dels premis. A partir de l’any
1986, a part dels tres primers es comencen a donar premis a tots el participants que
acabin la cursa. A partir del 1996 es dona un premi local a la primera puntona que arriba
a la meta, a part del premi que li correspondria si arriba primer, segon o tercer.
Probablement això es va establir perquè hi participaren més embarcacions de Flix. A
l’any 2002 hi ha el canvi de pessetes a euros però els premis van seguir la mateixa
proporció que els altres anys.
Entrega de premis a la tripulació de la Mª Pilar II. A la barca de Flix. Any 1986
30

ANY QUANTITAT
1944 - 1946
1947 - 1948
1949 - 1958
1961
1962
1967 - 1970
1971
1979 - 1984
1985
1986 -1990
1991
1992
1r
2n
3r
1r
2n
3r
1r
2n
3r
1r
2n
3r
1r
2n
3r
4t
1r
2n
3r
4t
1r
2n
3r
4t
1r
2n
3r
1r
2n
3r
1r
2n
3r
1r
2n
3r
250 pts
150 pts
100 pts
500 pts
250 pts
100 pts
600 pts
400 pts
200 pts
2.000 pts
1.300 pts
600 pts
1.500 pts
1.000 pts
500 pts
300 pts
4.500 pts
2.500 pts
2.000 pts
1.000 pts
5.000 pts
2.500 pts
2.000 pts
1.000 pts
21.000 pts
14.000 pts
10.500 pts
30.000 pts
20.000 pts
15.000 pts
resta participants.
40.000 pts
30.000 pts
10.000 pts
5.000 pts
resta participants.
6.000 pts
45.000 pts
35.000 pts
25.000 pts
resta participants.
Més un premi
tradicional
Més un premi
tradicional
Més un premi
tradicional
Més un premi
tradicional
Més un premi
tradicional
Més trofeu
Més trofeu
Més trofeu
Més trofeu
Més trofeu
Més trofeu
Flix i el rem, tradició i esport.
31

1r
QUANTITAT
60.000 pts
Més trofeu
1993 - 1994
2n
3r
40.000 pts
20.000 pts
resta participants.10.000 pts
1r 75.000 pts
Més trofeu
2n 55.000 pts
1995
3r
4r
35.000 pts
20.000 pts
resta participants.
10.000 pts
1r 60.000 pts
1996 - 2000
2n
3r
4r
50.000 pts
30.000 pts
20.000 pts
1er
local
30.000 pts
resta participants.
10.000 pts
Més trofeu
1r 60.000 pts
1r local 15.000 pts
2n 45.000 pts
2n local 10.000 pts
2001 3r 30.000 pts
3r local 5.000 pts
resta participants.
10.000 pts
Més trofeu
1r 360 euros
1r local 90 euros
2n 270 euros
2n local 60 euros
2002 3r 180 euros
3r local 30 euros
resta participants.
60 euros
Més trofeu
1r 350 euros
1r local 90 euros
2n 250 euros
2n local 60 euros
2003 - 05 3r 150 euros
3r local 30 euros
resta participants.
100 euros
Més trofeu
1r 300 euros
1r local 140 euros
2n 200 euros
2n local 110 euros
2006 -2009 3r 100 euros
3r local 80 euros
resta participants.
100 euros
Més trofeu
1r 250 euros
1r local 100 euros
2n 150 euros
2n local 80 euros
2010 3r 75 euros
3r local 50 euros
resta participants.
100 euros
Més trofeu
Flix i el rem, tradició i esport.
any 2006
32

5.4 La tripulació
Flix i el rem, tradició i esport.
La tripulació de la puntona està composta pel patró, que controla el timó i els remers. El
nombre d’aquests, com s’ha vist més amunt, pot variar en funció dels rems que tingui
l’embarcació, encara que ara s’hagi establert amb quatre. La posició els remers és
alterna, dos per cada costat de la puntona i intercalats.
El remador que està mes a prop del patró, el número 1, s’anomena vogada o marca.
Està d’esquena a tots els altres remers i marca el ritme que ha de portar tota la
tripulació. Psicològicament ha d’estar ben preparat perquè de ell depèn la cadència de
palada i qualsevol variació de ritme influencia en la velocitat de la embarcació.
Les seves funcions i característiques son:
• Marcar el ritme i amplitud de palada.
• Executar variacions en quan al ritme.
• Obeir les ordes del patró per transmetre a tota la tripulació.
El remador número quatre anomenat proel està situat l’últim a la puntona, a proa.
Físicament ha de ser fort perquè la seva palada agafa sempre l’aigua que no està en
moviment es a dir, que no ha estat moguda pel seus companys. L’ equilibri dins
l’embarcació es important ja que està assegut en un lloc més estret que la resta i els seus
moviments s’accentuen a l’hora d’equilibrar la puntona.
Ha de tenir les característiques següents:
• Ser molt explosiu en quant a força.
• Precís a l’hora de canviar ritme i tècnica per no desequilibrar.
• Hàbil a l’hora de fer el gir.
Els remadors que estan asseguts al mig de la puntona son el número dos (contra marca)
i tres (mig). La seva funció es aplicar la força màxima a l’embarcació amb garanties de
no davallar el ritme. Son els encarregats de fer la suficient força perquè l’embarcació
navegui amb fluïdesa i sobre tot clavar el rem l’aigua i anar molt iguals a la voga.
Les funcions son:
• Ajudar en amplitud de palada al marca.
• Aplicar la potencia màxima segons el ritme.
• Trametre confiança entre el número 1 i 4.
33

Flix i el rem, tradició i esport.
En el cas de la cursa de Flix son el número 1 i 3 els encarregats de clavar els rem a
l’aigua per tal que la puntona faci el gir de 180º a la boia (ciavoga).
El timoner o patró a part de dirigí l’embarcació en quant a la trajectòria, també es
l’encarregat de trametre a la tripulació les ordres corresponents en tot moment.
Qualitats que ha de tenir:
• Fer de psicòleg de l’equip
• Tindre estratègia de cursa
• Ser ràpid en les decisions
• Marcar el ritme oportú a l’equip.
• Ser àgil en quant a maniobres.
Una acció molt usual que es veu a les curses es el timoner ajudant amb les mans al
remador número 1 mentre controla el timó amb una cama.
.
Posició dels tripulants a la puntona
34

5.5 Els circuits.
Flix i el rem, tradició i esport.
Tant el circuit de Móra com el de Flix han tingut sempre la mateixa trajectòria, encara
que les condicions i alguns aspectes puntuals hagin pogut tenir alguna variació al llarg
dels anys. El que sí es pot afirmar és que si aquesta tradició s’ha pogut desenvolupar bé
i mantenir-se en totes dues poblacions és degut en gran part a què els llocs on hi ha els
respectius circuits disposen d’unes característiques molt favorables, com són l’amplada
de les vores i la bona visibilitat. En canvi en altres pobles, com Ascó no s’hi ha pogut
realitzar curses a causa de la forta corrent, o com a Miravet que també s’han intentat fer
regates en més duna ocasió.
5.5.1 El circuit de Flix.
Està ubicat a la zona del riu de Baix, on sempre s’han fet les curses de puntones.
El trajecte ha estat el mateix: sortida de la Roca del Tormo, recorregut fins on el riu fa
la corba, al costat on està situada la central hidroelèctrica i en arribar a aquest punt es fa
la “ciavoga *” per desprès enfilar la meta, justament al lloc on es troba el pas de barca.
Antigament hi havia un fort corrent que dificultava molt la cia voga i el tram final fins a
arribar a la meta, però que va deixar d’actuar un cop construït l’embassament l’any
1949. Actualment es col·loquen boies al lloc on es far la ciavoga, però cap als anys 50
es va arribar a utilitzar algun cop una corda d’una banda a l’altra del riu de la qual hi
havia unes banderetes penjades, això dificultava el moviment dels timoners perquè
havien de ser molt precisos per agafar la bandereta. Una trampa que feia el primer que
arribava a fer el gir era donar una forta sacsejada a la corda de forma que aquesta
quedés en moviment i fos més dificultós pels que venien darrera a agafar la bandereta.
Actualment la ciavoga es realitza de cara al poble, però no sempre ha estat així.
Antigament cadascú voltava per allí on li venia bé, fet que produïa alguna topada entre
embarcacions fins que es va decidir que tots havien de girar cap al mateix costat.
* ciavoga: maniobra per fer un gir de 180º a un punt de virada (boies ...)
35

Camp de regates de Flix (riu de baix).
5.5.1.1 participació a les curses de Flix.
Flix i el rem, tradició i esport.
La variació en quant al nombre de puntones de Flix que participen a les curses ha estat
irregular durant els anys, una irregularitat que ve donada per una banda pel fet que
aquestes puntones son principalment de propietat particular, es a dir que no pertanyent a
cap club. Aquesta singularitat fa que de vegades sigui el mateix propietari el qui
determini si aquell any la puntona participa o no a la cursa depenent si s’ha trobat
tripulació per entrenar o no.
Per altra banda cal dir, que com es pot veure al quadre de participació de les curses de
les Festes Majors de Flix, hi ha anys com del 1967 fins 1971 en que solsament es
participa en una puntona local, que a la vegada no es de Flix si no que es demana o lloga
a una població veïna, perquè segurament en aquell moment no existeix cap puntona a la
població o no està en condicions de participar. Aquesta mínima participació es dona als
anys 1980 i 1994.
De vegades alguna embarcació passa anys sense participar ja sigui per descuit amb el
seu manteniment o perquè resta oblidada desprès de curses sense massa èxits, tot i que
al cap d’uns anys es recupera i torna al riu. El fet d’obtenir un bon resultat a les curses
es un punt a tindre en conte a l’hora de continuar competint any rere any amb una
36

Flix i el rem, tradició i esport.
puntona, ja que els resultats dolents sigui perquè l’embarcació no es prou rapida o
perquè no s’ aconsegueixi formar un bon equip, fa que el ànims davallin i es deixi la
puntona en l’oblit durant uns anys.
Segons el quadre (taula 2) de participació, podem veure que son els anys 2000 i 2002
quant Flix presenta un màxim de 4 puntones, però 2 o 3 el nombre més habitual de
participació.
Festa del riu de Flix 2009
Ciavoga a la cursa de la festa
del riu de Flix l’any 2006
37

Taula2.
ANY PUNTONES DE FLIX
TOTAL
PUNTONES
Homes Dones
1967 Benita* 3
1968 Pepita* 3
1969 Pepita* - Hermanos Franquet 4
1970 Pepita* 3
1971 Pepita* 3
1972
1978
NO HI HA CURSES DE PUNTONES
1979 RFE - Pepita* - Riu de Baix 4
1980 RFE - 2
1981 RFE – Pepita* 3
1982 RFE – Pepita* - Esox 4
1983 RFE – Esox – Mª Pilar 5
1984 Esox – Mª Pilar 5
1985 Esox – Mª Pilar 4 2
1986 Esox – Mª Pilar – Mª Pilar II 6 5
1987 Esox – Mª Pilar – Mª Pilar II 5 3
1988 Esox – Mª Pilar –Mª Pilar II–Eloise #-Riu baix 6 4
1989 Esox – Mª Pilar – Mª Pilar II 4 2
1990 Esox – Mª Pilar – Mª Pilar II 4 2
1991 Esox – Mª Pilar – Mª Pilar II 5 3
1992 Esox – Mª Pilar II – Ocsadi 6
1993 Esox – Mª Pilar II 5
1994 Mª Pilar II 4
1995 Esox – Mª Pilar II 6
Flix i el rem, tradició i esport.
no
participació
no
participació
no
participació
no
participació
1996 Esox – Mª Pilar II - Siroco 6 4
1997 Mª Pilar II - Sirocco 8
1998 Mª Pilar II - Sirocco 9
no
participació
no
participació
1999 Mª Pilar II - Marta 6 3
2000 Esox - Marta – Sirocco - Verge del Remei 8 5
2001 Marta - Mª Pilar II - Verge del Remei 6 6
2002 Marta - Mª Pilar II - Verge del Remei - Sirocco 8 6
2003 Esox -Marta - Verge del Remei 6 6
2004 Esox -Marta 6 4
2005 Esox -Marta 5 5
2006 Esox -Marta 7 3
2007 Marta - Boira 5 5
2008 Marta - Boira 7 6
2009 Marta - Boira - Sirocco 8 7
2010 Marta - Sirocco 6 4
* Puntones de Mora
però tripulades per
gent de Flix
# Puntona de Ribaroja
però tripulada
per gent de Flix
38

PUNTONES DE FLIX
PAULINA
de principi a finals del anys 50.
R.F.E. ( Riegos Fuerzas del Ebro)
principi dels anys 50 fins 1983.
Flix i el rem, tradició i esport.
NEVADA
De meitat dels anys 50 a principi del 60
PEPITA
Meitat dels anys 60 fins avui dia
39

Mª PILAR II
1986 fins avui dia.
ESOX
1982 fins avui dia.
Flix i el rem, tradició i esport.
SIROCCO
1996 fins avui dia
Mª PILAR
1983–1991
40

MARTA
1999 fins avui dia
BOIRA
2007 fins avui dia.
Flix i el rem, tradició i esport.
VERGE DEL REMEI
2000-2003
41

5.5.2 El circuit de Móra.
Flix i el rem, tradició i esport.
Els circuits de Móra d’Ebre i Móra la Nova son el mateix. Es recorre igual distància en
l’anada i la tronada, tot i que un aspecte molt important és el corrent del riu, fet que
aprofiten les embarcacions i que de vegades produeix algun incident entre les puntones.
La sortida es fa al Club Nàutic, primer riu avall fins el pont per voltar a alguna de les
dues pilastres, voltant del mig del riu cap a les vores per tornar al lloc de sortida. Aquest
recorregut tampoc s’ha realitzat sempre d’aquesta manera. Si be la situació de les
pilastres no ha variat ja que es troben situades al mateix lloc on estaven les del antic
pont de ferro, el que si es feia, fins fa uns trenta anys era voltar una sola pilastra, la que
està a la banda de Móra d’Ebre.
L’augment del nombre de puntones va fer que es permetés el fet de voltar a les dues
pilastres. El fet de tenir solsament dos llocs per girar fa que fins i tot avui hi hagi moltes
topades entre embarcacions a l’hora de fer la ciavoga, sent aquest un factor molt
important per perdre o guanyar una cursa.
El fet de voltar del mig del riu cap a les vores té una explicació lògica: al mig el corrent
és molt més fort, mentre que a les vores és més feble. Llavors, durant la baixada
s’aprofita aquest corrent i a la tornada s’intenta anar allò més a prop de la vora possible.
Donades aquestes circumstancies, és normal que els primers en poder donar la volta a la
pilastra tinguin més possibilitats de guanyar.
Un altre obstacle, i a vegades no visible segons el nivell del riu, és l’existència d’unes
roques al costat de la pilastra de Móra la Nova, on fàcilment una embarcació s’hi pot
encallar.
Camp de regates de Móra la Nova i Móra d’Ebre
42

5.5.3 La baixada d’Ascó a Móra.
Flix i el rem, tradició i esport.
L’any 2002 va tenir lloc la primera edició, i des de l’any 2004 es celebra l’11 de
setembre.
El trajecte de la baixada Ascó-Móra es bastant singular, degut a la distància
(aproximadament 14 quilometres) i a la orografia del mateix riu. Aquests 14
quilometres fan que la cursa sigui molt exigent en quant a la preparació física, ja que
l’equip que disputa realment la cursa com a competició necessita un valor afegit de
preparació per poder aguantar aproximadament l’hora i 15 minuts que dura tot el
trajecte.
A part d’això un aspecte molt important és el fet de saber aprofitar totes les corrents que
té el riu en segons quins llocs i de poder retallar uns segons pel sol fet d’agafar una
trajectòria o una altra.
Diem que aquests aspectes són importants pels que disputen realment la “baixada” com
a competició perquè aquesta cursa de vegades alguns equips l’afronten amb un aire
festiu i lúdic a diferència d’altres que la disputen per guanyar-la.
La sortida es dona a l’embarcador d’Ascó, amb les puntones agafades a la vora, ja a
pocs metres de la sortida, al primer revolt del riu, es troba una corrent que val la pena
aprofitar per tal de guanyar uns metres als rivals.
Durant la baixada es passa per llocs singulars com el pas de l’Ase on la vista des de la
carretera ens endinsa en un riu enclotat entre dos marges rocosos força espectaculars.
Un tram realment dur és la recta que enfila la població de Garcia, amb uns dos
quilòmetres d’aigua morta i que els remadors han de superar desprès de ja uns 30
minuts de cursa. Una vegada superada la població, l’habilitat del timoner és essencial
per passar davall el pont del tren, on la corrent segons per quina arcada es passi es molt
més aprofitable que per un altra.
Quan s’enfila la recta de la població de Móra encara quedarà donar la volta a una de les
dos pilastres del pont i tornar fins arribar als embarcadors de Móra d’Ebre o Móra la
Nova, segons sigui una població o una altra qui organitzi la cursa.
Els clubs nàutics d’aquestes dues poblacions, juntament amb el de Flix i amb el suport
dels Ajuntament d’Ascó, Vinebre i Garcia són els qui organitzen la cursa.
Aquest llarg trajecte passa pels termes d’Ascó, Vinebre, Garcia, Móra la Nova i Móra
d’Ebre.
43

Flix i el rem, tradició i esport.
Les algues que envaeixen gran part del riu en aquestes dates en que es celebra la cursa
són un altre obstacle a tindre en compte a l’hora d’afrontar la baixada, perquè cal saber
els llocs on aquestes algues són més predominants, per poder esquivar-les i no quedar
encallats amb els rems o el timó, la qual cosa fa perdre molt temps.
Trajectòria de la baixada de Ascó fins Móra. Actualment te lloc
l’11 de setembre.
5.5.3.1 Participació a la baixada Ascó- Móra
El primer any que es va celebrar la baixada d’Ascó a Móra va ser el 2002. Aquesta
iniciativa va tenir una bona resposta i un total de 8 puntones van fer el recorregut d’uns
14 kilòmetres per primer cop, amb una motivació diferent segons la tripulació d’una o
altra tripulació.
Des de la primera edició d’aquesta prova s’ha pogut veure els dos caires diferents que es
mantenen fins avui en aquesta baixada i que son per un costat, els que disputen des de el
primer moment aquest recorregut com si fos una cursa i els que es prenen el trajecte
amb més relaxació. Es possiblement aquesta doble vesant el que ha fet que durant
aquest 9 anys es disputes interrompudament aquest prova, si be es cert però, que el
màxim al·licient de la majoria dels participants es arribar en les primeres posicions.
Amb una durada de 1 hora 15 minuts aproximadament per els primers classificats fa
que la despesa física sigui molt gran i que en moltes ocasions hagi una diferencia
44

Flix i el rem, tradició i esport.
important entre puntones al acabar la prova. Es aquest aspecte el que podria fer pensar
en una possible davallada en la participació. La diferencia entre puntones en un trajecte
curt, com son els camps de regates de les festes major de Flix i Móra, no es tant
accentuada com ho es una distancia de 14 kilòmetres on el disseny d’algunes
embarcacions es fa valdre a mesura que passen els minuts sen al final les diferencies
molt notables.
El caire que agafi aquesta prova es podrà veure en els propers anys.
Baixada 11 setembre 2004
Baixada 11 setembre del 2007
45

5.6 Rivalitat
Flix i el rem, tradició i esport.
La rivalitat és una de les essències que donen sentit a la competició de puntones tant a la
cursa de Flix com a les de Móra.
“A veure si guanyem als de Móra”, és la frase que es repeteix dies abans de la cursa de
la festa major de Flix, i que any rere any no deixa de envalentir als remadors/es del
poble per guanyar els seus eterns rivals.
De ben segur que aquestes paraules es tradueixen també a les poblacions de Móra
d’Ebre i Móra la Nova enfront els participants de Flix, i fins i tot entre les dues
poblacions de Móra. Una rivalitat que be donada en part per la proximitat de les
poblacions i que en sentit històric, aquesta confrontació també la trobaríem en
connotacions per veure quin poble de la Ribera quedava en més bon lloc a les
converses, no tan sols esportivo-festives, sinó també segur que s’estendrien en altres
sentits politics, culturals..., que feien que una població sobresortís en tots aquests sentits
variats.
Aquesta rivalitat existeix des del primer dia en que es van enfrontar les poblacions de
Flix i Móra d’Ebre a les que desprès es va afegir Móra la Nova, cal remarcar-la desprès
de les ja conegudes confrontacions entre el mateix poble. Un exemple clar d’això és la
rivalitat existent a Flix cap als anys 20-30, entre la puntona que representava a la Unió
Social (de dretes) i la de l’Obrera (esquerres). La rivalitat Social-Obrera marcà l’etapa
de 1920 a 1936, en que el triomf de la Social fou repetitiu. Els de l’Obrera atribuïen els
seus reiterats fracassos al fet que la fàbrica deixava temps per a entrenar-se als remers
de la Social, mentre que ells havien de preparar-se a corre cuita. A més, la majoria de
patrons s’identificava més amb la Social que no pas amb l’Obrera, amb la qual cosa, el
timoner d’aquella solia ser més expert que el de la societat d’esquerres. Fins i tot, la
Social solia tenir la puntona amb més bon estat, més lleugera, que no la de l’Obrera.
Possiblement les raons que motivaren les primeres curses foren apostes per tal de veure
quina tripulació i especialment quin patró era el més expert. Era una rivalitat dura i
moltes vegades personal. Aquesta forta rivalitat, i en sers casos, violència que
caracteritzava les antigues curses de puntones, venia donada també pel mal caràcter que
sempre s’ha atribuït al llaguters, derivat d’una feina mal pagada, perillosa i que requeria
molt d’esforç.
46

Flix i el rem, tradició i esport.
El sentiment de poble es el que manté viva aquesta rivalitat, de la que tant se’n parla a
l’hora d’analitzar el perquè un o l’altre creua el primer la línea d’arribada, en el decurs
de la cursa de la festa major, i que deixa la sensació d’haver viscut el moment culminant
de la preparació d’una temporada de rem en puntona.
Aquesta rivalitat no s’ha vist privada de conflictes, el més seriós dels quals es va
produir a Flix durant la festa major de 1971. Participaven en la regata 3 puntones, una
local i dos de Móra d’Ebre. Una de les barques morenques, segons testimonis presents,
va fer una maniobra que entorpí el pas de la puntona de Flix, de tal manera que l’altra
puntona de Móra d’Ebre va poder guanyar la cursa. Es van encrespar els ànims del
públic i això provocà que comencessin a apedregar les puntones de Móra, les quals,
davant aquest ambient i no poder accedir a la vora, es van veure obligats a marxar riu
avall. Aquest lamentable incident for la causa de que se suspengués a Flix les curses de
puntones entre 1972 i 1978.
Puntones de la Social i la Obrera (anys 30)
Topada entre puntones. Móra d’Ebre(2008)
47

Flix i el rem, tradició i esport.
PUNTONES GUANYADORES A LA FESTA DEL RIU DE FLIX
ANY NOM PUNTONA GUANYADORA
1967 Benita
1968 Pepita
1969 Pepita
1970
1971 Xiroia
1972-78 NO HI HA CURSES DE PUNTONES
1979 Senyera
1980 Senyera
1981 Xiroia
1982 Esox
1983 Esox
1984 Esox
1985 Esox Esox
1986 Mª Pilar II Mª Pilar II
1987 Mª Pilar II Mª Pilar II
1988 Mª Pilar II Mª Pilar II
1989 Angoixa Mª Pilar II
1990 Mª Pilar II Mª Pilar II
1991 Mª Pilar II Mª Pilar II
1992 Robur
1993 Mª Pilar II
1994 Mª Pilar II
1995 Mª Pilar II
1996 Venus
1997 Venus
1998 Mª Pilar II
1999 Marta Venus
2000 Marta Marta
2001 Marta Venus
2002 Marta Venus
2003 Marta Marta
2004 Marta Marta
2005 Venus Marta
2006 Marta Marta
2007 Marta Marta
2008 Venus Marta
Femení
2009 Venus Marta Venus
2010 Venus Marta Venus
Taula 3. Puntones de Flix
Cadet
48

5.7 Anècdotes
Els primers anys que anàvem a remar a
la cursa de Mora d’Ebre, per estalviar el
cost del transport de les puntones, fèiem
la baixada pel riu. Al arribar a la central
nuclear d’Ascó ens tenien que passar
amb una gran grua perquè el salt d’aigua
que hi ha es impossible de rebassar amb
les embarcacions.
La maniobra era espectacular i lenta ja
que gairebé tardaven 2 hores en realitzar-la.
Flix i el rem, tradició i esport.
Maniobra del pas d’una puntona per la central nuclear d’Ascó
Joan Carles Garcia Martinez,(1962) remador de puntona dels anys 80 fins ara
Per pujar i baixar a la cursa de
Riba-roja d’Ebre ho fèiem pel
riu, de vegades remant i en
ocasions ens remolcaven amb
una motora. Havíem de creuar la
resclosa de Flix i sempre era
emocionant per la maniobra
Pas de puntones per l’enclusa de Flix
d’omplir i buidar el canal amb
tots damunt de les puntones i pel fet de passar el túnel de uns 200 metres de llarg fosc i
fred.
Ramón Bertran Grau(1959), remador de puntona dels anys 80
49

Vista de la porta d’entrada de l’enclusa del riu de dalt
Flix i el rem, tradició i esport.
L’any 1983 varem anar a buscar
la puntona R.F.E.(Riegos
Fuerzas del Ebro) a la resclosa de
la central elèctrica de Flix que es
on es guardava, ja que era de la
seva propietat. Es trobava davall
d’un cobert a la part superior del
canal de navegació. Una vegada
havien omplert el canal obrin la
comporta d’entrada, l’aigua va arribar a l’alçada on estava la puntona i per
desconeixement nostre aquesta es començà a omplir d’aigua, ja que estava totalment
reseca pel fet de passar l’ hivern a l’eixut. Van tenir que buidar el canal i repetir
l’operació a l’endemà quan la puntona ja estava més humida.
Joan Carles Garcia Martinez(1962), remador de puntona dels anys 80 fins ara
L’any 1985 potser per excés de
confiança o per disposar de poc
temps, no varem donar un cop
d’ull al circuit de Mora d’Ebre i
sobre tot, provar una mica els
girs a les pilastres. Les roques
que hi ha al costat de la pilastra
de Mora la Nova no es veien,
estaven a un pam de la superfície
i quan va ser l’hora de voltar
amb la puntona ens varem
Pilastra del pont, costat Móra la Nova.
quedar encallats i varem tenir
que tirar-nos al aigua per empènyer la puntona i poder seguir la cursa
David Garcia Martinez (1971), remador de puntona dels anys 80 fins ara
50

Flix i el rem, tradició i esport.
En una cursa de Flix cap a finals dels anys 50, l’organització va substituir les boies on
realitzen els girs les embarcacions per una corda amb unes banderes penjades. Cada
patró havia d’agafar la bandera i donar la volta enfilant la recta de meta. Hi havia un
patró d’una puntona que era tant baix que, per agafar la bandera, va haver de fer un salt i
va caure a l’aigua. La puntona que anava al darrera el va haver d’agafar i portar-lo fins a
la meta.
Joan Bagés Rodes(1937), remador de puntona als anys 50-60.
Aquests anys ens deixaven una puntona de Faió per participar a la cursa de Flix.
Anàvem a buscar-la amb el tren, ara be, si teníem la sort de que no ens veies el revisor
fèiem el viatge sense pagar. Baixàvem fins a Flix pel riu, una vegada acabada la cursa,
havíem de tornar-la ben pintada (això era el tracte). La tornàvem a Faió aprofitant el
remolcador que tenia la fabrica per arrossegar els seus llaguts.
Josep Forment Taberna(1938), remador de puntona els anys 1956-57-58.
Remolcador de la fabrica de Flix, anys 50.
51

6 El llagut català
6.1 Com arriba el llagut català a Flix
Flix i el rem, tradició i esport.
El cert és que l’arribada del llagut català a Flix es dóna desprès d’una regata de
puntones de la festa major de Móra d’Ebre i una mica per la casualitat.
L’any 2001 una vegada acabada la cursa, que aquell any va ser guanyada per la puntona
Marta de Flix, tant en categoria masculina com femenina, el senyor Josep Franquet,
entrenador dels equips de rem del Club Nàutic Tarragona, que estava gaudint de la
cursa, es va interessar a parlar amb el senyor Joan Carles Garcia, timoner de la Marta.
Desprès de comentar-li que els equips de Flix eren els que més li havien agradat en
quant a la forma de remar, li va proposar participar en una regata de llagut català que es
celebraria al port de Barcelona el proper mes de setembre.
Tot i que aquelles paraules de “regata de llagut” eren totalment desconegudes pels
flixancos, la idea va agradar molt, i des del club es va posar molt d’interès en aquesta
possible participació.
El primer inconvenient en que es van trobar els remadors era el no tenir una embarcació
d’aquest tipus. Desprès de varies consultes es va poder aconseguir la cessió d’un llagut
de Sant Carles de la Ràpita per entrenar uns dies a Flix, i portar-lo fins i tot a la
competició de Barcelona.
Port de Barcelona 2001
52

Flix i el rem, tradició i esport.
L’experiència va ser molt positiva. Uns nois i noies que durant anys havien remat en
puntona a cavall entre Flix i Móra, de cop i volta es troben a Barcelona per participar en
una regata al mar.
Els resultats si més no per la tripulació femenina van ser força bons. Els nois no van
poder passar la primera eliminatòria, però l’equip de noies desprès d’accedir a la
semifinal i plantar-se a la final, aconseguia un tercer lloc.
Flix s’estrenava amb el rem de llagut català pujant al podi.
Equip femení 3r classificat Barcelona 2001
Tot això passava l’any 2001. A partir de llavors i degut a la gran inquietud de tots els
remadors/es de puntones envers el rem, es va donar tota la continuïtat possible a aquest
tema, i a partir d’aquí, sense pausa, a poc a poc i amb alguns entrebancs, el rem amb
llagut ha anat reforçant-se a la nostra població.
Afició de Flix. Port de Barcelona 2001
53

6.2 La tripulació
Flix i el rem, tradició i esport.
El llagut esta format per 9 tripulants, 8 remadors i 1 patró o timoner. Aquests remadors
estan col·locats en parelles amb un rem cadascú, per tant l’embarcació té 8 bancs.
La sincronització entre el remadors es un eina fonamental a l’hora que l’embarcació
tregui el màxim profit de l’empenta i força dels remadors, però si be es cert que tots els
integrants de la tripulació executen el mateix moviment a l’hora, cada posició dins el
llagut té una funció diferent.
Els dos remadors que van mes a prop del timoner es a dir marques son els que com diu
la mateixa paraula marquen el ritme de palada als seus companys. Aquests han de tenir
bona tècnica i amb unes idees molt clares de la freqüència de palada que, a la vegada,
els hi mana el timoner.
En general les seves funcions les podem resumir en:
• Marcar la freqüència de palada.
• Marcar la longitud de palada.
• Marcar la tècnica o estil de remada.
• Marcar els canvis o variacions del ritme.
Els dos remadors que van rere dels marques s’anomenen contra marques. Han de tenir
una palada amplia ja que ells ajuden als marques a mantenir la freqüència i el traçat de
palada a l’aigua.
Les seves funcions son:
• Ajudar tècnicament al marques.
• Ajudar en amplitud de palada als marques.
• Transmetre potencia al ritme.
La parella de remadors col·locats al tercer banc s’anomenen mitjos. Possiblement han de
ser els mes forts de l’ equip i també més pesats, ja que van al centre de l’embarcació i
eviten que s’enfonsi massa de proa o popa. La seva força ha de transmetre confiança a
la resta del equip.
54

Característiques:
• Aplicar el màxim de potencia.
• Conjuntar tot l’equip.
Flix i el rem, tradició i esport.
Els dos últims remadors, els que van mes a proa s’anomenen proels. Han de ser enèrgics
ja que la seva palada sempre agafa aigua “morta” que no ha estat noguda pels seus
companys i necessiten precisió a l’hora de clavar la pala i també força per moure-la.
Han de seguir amb molta exactitud la cadència de palada de la resta de companys que
tenen al davant.
Característiques:
• Bona tècnica.
• Molt hàbil i ràpid.
• Generalment de poc pes.
Els quatre remadors del costat de bavor son els encarregats de clavar el rem a l’aigua i
fer l’efecte de remar al reves (ciar) quant l’embarcació fa el gir a la boia de virada
(ciavoga).
Per últim el timoner es l’encarregat de dirigir l’embarcació
en quant a la trajectòria. Es el que marca el ritme a seguir
pels remadors. A part mentalitza al equip durant la regata
de la dosificació del seu esforç i de la estratègia de cursa.
Les seves característiques son:
• El seu pes afectarà directament a l’embarcació.
• Àgil, rapit i fi en els seus moviments.
• Gran visió competitiva i estratègica.
• Ha de saber imposar-se psicològicament al grup.
Posició dels tripulants al llagut
55

6.3 Les competicions
Flix i el rem, tradició i esport.
Les competicions de llagut Català estan estructurades durant la temporada bàsicament
en Lliga i Campionat de Catalunya, a part poden haver regates puntuals d’un altre
format ( com regates de llarga distancia ) a principi de temporada. Totes reglamentades
per la Federació Catalana de Rem ( FCR ).
Al següent quadre (taula 4) podem com es divideixen les categories en totes les
competicions de llagut català.
Taula 4
6.3.1 La lliga
Edat Categoria Metres a la cursa
13 i 14 anys Infantil 500m
15 i 16 anys Cadet 500m
17 i 18 anys Juvenil 1000m
> 18 anys Sènior 1500m
> 30 anys Veterà 1000m
La Lliga es compon d’una sèrie de regates disputades durant la temporada, actualment
set, en les que s’hi participa en categories, infantil, cadet, juvenil, sènior i veterà
(masculí i femení) i que compren un període aproximat de maig a setembre. Aquestes
regates tenen lloc els diumenges pel matí des de les 9 fins les 14 hores
ininterrompudament depenen del nombre de participants.
Totes les embarcacions realitzen una cronometrada, on els metres depenen de la
categoria dels tripulants de l’embarcació. El temps realitzat en aquesta part de la
competició s’utilitza per seleccionar les embarcacions que van a la final A, a la B o,
finalment, a la C. Els que han fer millor temps són els que passen a la final A i els únics
que podran fer podi.
56

Flix i el rem, tradició i esport.
Al tractar-se d’una Lliga el sistema de competició es per punts seguin el següent ordre:
1r classificat: 20 punts
2n classificat: 19 punts
3r classificat: 18 punts
4t classificat: 17 punts
I així successivament fins l’últim classificat.
6.3.2 El campionat de Catalunya
El Campionat de Catalunya es una competició d’un dia o com a molt d’un cap de
setmana. Es obert a tots el club afiliats a la FCR i consisteix en una sèrie de proves
estructurades en maneges en funció del nombre de participants i dividides en categories
segons l’edat. Aquesta competició esta regida per la normativa FISA ( Federació
Internacional ) pel que fa al sistema d’eliminatòries i repesques
Regata llagut Lloret 2010
Equip juvenil femení Flix 2010.
57

6.3.3 Participació
Flix i el rem, tradició i esport.
La participació dels equips del Club Nàutic Flix ( CNF ) en la competició de llagut a
anat evolucionant durant el anys i sempre augmentant en nombre de categories i de
remadors.
El CNF de l’any 2001 fins el 2003 es participà solsament en els campionats de
Catalunya i puntualment en alguna altra regata.
L’any 2004 es pren part per primer cop en totes les regates de la lliga Catalana i també a
un Campionat d’Espanya.
L’any 2006 s’incorpora per primer cop un equip infantil.
I es l’any 2010 quan el club te la màxima representació amb 7 equips.
Infantil
mixt
Cadet
masculí
Cadet
femení
Juvenil
masculí
Juvenil
femení
Sènior
masculí
Sènior
femení
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
1 CC 1 CC 1 CC 1
1 CC 1 CC
LL Lliga.
CC Campionat Catalunya.
CE Campionat Espanya.
CE* Campionat Espanya exhibició.
LL
CC
CE
1
LL
CC
CE
1 LL
CC
1
1
LL
CC
CE
LL
CC
1 LL
CC
1
1
LL
CC
CE
LL
CC
CE
1 LL
CC 1
1 LL
CC 1
1
1
LL
CC
LL
CC
CE
1
1
LL
CC
CE
LL
CC
CE*
LL
CC
CE
LL
CC
CE
2 LL
CC
1 LL
CC
1 LL
CC
1 LL
CC
1 LL
CC
1 LL
CC
58

Flix i el rem, tradició i esport.
Cal dir que els Campionats d’Espanya en els quals a participat el CNF anteriorment es
disputava en l’embarcació tradicional de la comunitat on es celebrava ( Catalunya,
Valencia, Murcia o Andalucia ) i que des de fa 3 anys es disputa amb una embarcació
que unifica tot el Mediterrani i que s’anomena Llaüt del Mediterrani.
Membres dels diferents equips del club nàutic Flix (2010)
1r Llagut del club nàutic Flix
2005
2n Llagut club nàutic Flix
2010
59

7 Els entrenaments
Flix i el rem, tradició i esport.
En aquest apartat hi ha explicat com es prepara un entrenament tant de llagut com de
puntona.
SETMANA
CALENDARI
FASE
FORMA
VOLUM
febrer març abril
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
Adaptació anatòmica
Regates importants --- Flix puntones, Flix llagut, Campionat Catalunya.
Regates secundaries – Móra puntones, X
60
G G G G G G G G
65 70 75 80 85 90 95
INTENSITAT 30 35 40 50 55 60 60 65 65 70 70 70
maig juny juliol
SETMANA 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24
CALENDARI X X
FASE
FORMA
Flix
llagut
X
60
Móra
puntones
E E E E E C C C R G G E
VOLUM 100 95 90 85 80 75 70 65 60 70 75 85
INTENSITAT 75 80 80 85 90 90 90 100 60 70 70 75
agost setembre
SETMANA 25 26 27 28 29 30 31 32
CALENDARI
FASE
FORMA
Flix
puntones
E C
Móra
X
X
Campionat
Catalunya
E E C C
VOLUM 70 50 70 85 80 70 50 30
INTENSITAT 85 95 75 80 85 90 95 100

Flix i el rem, tradició i esport.
Els entrenadors de puntona i llagut, abans de començar la temporada fan una
planificació esportiva, que consisteix en realitzar una previsió d’actuacions de tot el
procés global d’entrenaments amb l’objectiu d’aconseguir els millors resultats esportius
al moment desitjat
Una vegada es té el calendari de competicions de llagut i de puntona, es marquen les
regates més importants, a les quals es vol arribar amb més bona condició física. Un cop
fet això, es realitza tot el quadre d’entrenament.
FASE ANATÒMICA
Es tracta d’una fase de caràcter polifacètic y preventiva, que no té com objectiu
principal la millora de la força, sinó que el seu objectiu és optimitzar la funció dels
músculs desprès d’estar molt de temps sense practicar cap esforç físic. En aquesta fase
es realitzen exercicis de caràcter general.
FASE GENERAL (G)
En tota aquesta fase predomina el volum per sobre l’intensitat, però presenta una clara
tendència a baixar. Durant aquests mesos, els remers fan un entrenament general per tal
d’aconseguir una bona base física per al rem i futurs entrenaments més durs. Es
combinen exercicis de gimnàs amb esports alternatius, com anar a córrer. Algun dia
també s’entra dins l’aigua per fer algun exercici de rem però predominen els exercicis
de caràcter general.
FASE ESPECÍFICA (E)
Malgrat que el volum es manté en percentatges alts, presenta una clara tendència a
baixar, en canvi l’intensitat adquireix major protagonisme.
En aquesta fase predomina l’ús d’exercicis específics. Els remers, com que ja tenen la
base, comencen a treballar exercicis més específics relacionats amb el rem. Totes les
sessions són dins l’aigua amb el llagut o la puntona. Es realitzen series de recorreguts
curts i ràpids
61

Flix i el rem, tradició i esport.
PERÍODE COMPETITIU (C)
L’intensitat va augmentant fins a aconseguir valors màxims i el volum va disminuint
fins a percentatges petits.
El seu objectiu és optimitzar al màxim tot el que s’ha assolit a les fases anteriors. Es
busca els màxims punts de forma i arribar a la regata el més preparat físicament de
forma possible. Aquesta fase es caracteritza per contenir un treball molt intens. Es
practiquen ciavogues i sortides amb distàncies de carrera.
PÈRDUA DE LA FORMA (R)
Disminueix el volum i la intensitat de l’entrenament. Es busca la compensació del
treball realitzat a les setmanes anteriors. És una fase de trànsit obligada per a crear les
condicions favorables per una situació adaptativa.
Normes generals:
• Quant més temps dediquem al període general, més llarga haurà de ser la
duració del període competitiu. També hem de puntualitzar que com més jove és
l’esportista més curta és el període competitiu.
• Quan més temps dediquem a la fase de competició, més llarga haurà de ser la
fase de la pèrdua de forma.
62

8 Comparació entre el llagut i la puntona.
Flix i el rem, tradició i esport.
La puntona i el llagut son embarcacions totalment diferents en quant a la fisonomia,
mides, tipologia de construcció i pesos.
Es apreciables el fet que les diferencia en quant a la utilitat que tenien aquestes
embarcacions en el seu origen, el llagut, una embarcació més ampla per la adaptabilitat
al mar i als treballs de pesca, i la puntona amb menys amplada perquè el fet de navegar
pel riu la feia més aprofitable amb aquest tipus de forma i perquè la utilitat de passar a
banda i banda de riu amb poca carrega la feia una embarcació ideal.
Aquestes embarcacions, tant el llagut com la puntona responen a unes característiques
de construcció que li donen el seu perfil autòcton i identificador dels pobles de on
provenen.
Un aspecte a tenir en conte en quant a la diferencia entre els dos tipus d’embarcació es
el material empleat en la construcció. El material de construcció del casc del llagut es
la fibra de vidre i la resina de poliester, un material mes lleuger i que dona garanties en
quant al manteniment de l’embarcació durant els anys. En canvi, la puntona, segueix
conservant el seus orígens de material de construcció: la fusta, això fa que el
manteniment sigui mes del dia a dia ja que la fusta requereix mes cura, a mes les juntes
entre les fustes que formen el casc han d’estar resseguides amb l’estopa tradicional.
La longitud o eslora es la mesura que mes semblança té en los dos embarcacions, el
llagut amb un màxim de 7,45 metres i la puntona entre 6 i 8 metres de llargada màxim.
L’amplada o mànega mínima es de 1,92 metres al llagut i de 1,45 metres a la puntona.
L’alçada o puntal mínim de la puntona al centre de l’embarcació es de 60 centímetres
mentre que al llagut es d’uns 70 centímetres.
El nombre de bancs i per tant de remadors de les dues embarcacions també varia, 8
bancs al llagut i 4 a la puntona.
63

Flix i el rem, tradició i esport.
El pes mínim del llagut en l’actualitat està fixat en 275 quilos en canvi la puntona degut
al seu material de construcció té un pes mínim de 315 quilos.
Els rems al llagut son de material lliure. A la puntona el rem es de fusta i d’una sola
peça amb una llargada màxima de 3,40 metres i una amplada màxima de pala de 14
centímetres.
Les reglamentacions que tenen totes dues embarcacions fan que els seu aspecte exterior
es conservi seguin així la tradició de l’embarcació.
Llagut
Puntona
64

Flix i el rem, tradició i esport.
CARACTERÍSTIQUES DE CONTRUCCIÓ DE L’EMBARCACIÓ (Mides)
LLAGUT
Eslora màxima. 7450 mm
Eslora mínim de la quilla. 4800 mm
Alçada mínima entre la cara superior i inferior de la quilla. 60 mm
Puntal mínim de la roda de proa entre la cara inferior de la quilla i la
cara superior de l’orla.
1030 mm
Puntal mínim de la roda de popa entre la cara inferior de la quilla i la 1000 mm
cara superior de l’orla.
Pes mínim del llagut sense rems, timó ni arjau. 275 kg
Manega mínima en l’exterior del casc. 1920 mm
Voladís màxim de l’orla respecte al casc exterior. 80 mm
Distancia màxima entre el centre dels escàlems de popa. 183 cm
PUNTONA
Longitud Entre 6 i 8 m (excepte: Nikephoras i Venus.
Alçada Mínim, 60 cm de quilla a soleta (part central).
Amplada Mínim 146 cm.
Escalemeres Fixades a la soleta ( sense sobresortir).
Bancs Tipus fix.
Juntes Estopada tradicional.
Rems Llargada màxima: 349 cm – Amplada màxima: 14 cm.(serà
d’una sola peça de fusta).
Material construcció Fusta.
Pes Mínim 315 Kg ( sense rems, timó i arjau )
65

9 De la OJE al club nàutic
Flix i el rem, tradició i esport.
Cap als anys 70, desprès de molts anys veient a Flix el tradicional rem en puntona a les
disputades curses de festa major, agafa protagonisme una nova modalitat; el piragüisme.
Encara que cap als anys seixanta s’havien fet curses de piragües a la festa major a nivell
particular, no hi havia massa participació i mai es desenvolupà a nivell de club o entitat.
Als anys 70 el jovent organitzava el seu temps de lleure al voltant de la OJE
(Organización Juvenil Española), una entitat que aglutinava a jovent de tot arreu en la
pràctica de diferents activitats esportives, culturals i de lleure.
A Flix l’edifici de la OBRERA, com es coneixia a l’època, era el centre d’activitats de
la OJE i estava situat als terrenys de l’actual Centre d’Atenció Primària. L’any 1970, es
van adquirir un grup de piragües, dos velers i una motora gràcies a d’inquietud d’un
grup de joves d’aquesta entitat, amb el senyor Agustí Fàuquer al capdavant, per poder
practicar el piragüisme i d’altres activitats nàutiques paral·lelament a les curses de
puntones.
Edifici de l’Obrera (anys 60)
Aquest esport no es va desenvolupar a nivell competitiu en l’època, sinó que es veia
com una forma de distracció i lleure per tot el jovent del poble. Aquestes activitats van
durar pocs anys i el material esportiu es va anar abandonant, fins que a l’any 1980 es
cedeix per part de l’ajuntament (actual propietari del poc material que quedava) a un
grup de joves, que amb empenta formen la primera associació a Flix anomenada
Agrupació Nàutica Flix.
66

Flix i el rem, tradició i esport.
Entre els anys 1980 i 1983, es participa en piragüisme a les curses de festes majors tant
de Flix com de Riba-roja. L’única cursa a nivell federat en que va participar aquesta
agrupació nàutica va ser a l’agost del 1982 a Mequinensa on es disputava el Campionat
de Catalunya de piragüisme. A partir de l’any 1983, aquesta activitat ja no té seguida i
s’acaba perdent gran part del material.
Riu de Baix Grup de piragües principi dels 70
És l’any 1995 quan es crea l’actual club nàutic Flix amb Francesc Pujol al capdavant de
la junta. L’accés al riu era una de les primeres tasques a realitzar pel Club. Al setembre
de 1995 s’arriba a un acord en l’ajuntament i comencen les obres d’un camí hàbil per a
vehicles per facilitar la baixada d’embarcacions al riu.
Aquest nou Club que neix al poble ja conta el primer any amb uns 90 socis.
Al juny de 1996 es realitza una segona fase de les obres de condicionament del camí
d’accés al arribar a un acord en FECSA i es projecta la rampa d’entrada al riu. A
aquestes obres li segueixen d’instal·lació d’un embarcador i d’un petit magatzem on
guardar el material, bàsicament piragües, que s’aconsegueixen amb el suport d’alguns
patrocinadors.
Primeres instal·lacions club nàutic Flix (1997-2008)
67

Flix i el rem, tradició i esport.
El club nàutic Flix es crea amb un aire lúdic per als seus membres, el piragüisme com a
esbarjo i la implicació directa en actes organitzat al riu ( festes majors, baixades pel
meandre, ralli neumàtic Tarragona-Flix...) és la tònica general que es va mantenint en la
primera època del Club que té a Francesc Pujol com a primer president al que
substitueix Juan Jose Garcia. És l’any 2002 amb el canvi de junta (president, Josep
Antoni Rius) quan el Club comença a dedicar temps i esforç a donar empentar al rem de
banc fix com a base esportiva del Club.
Amb les puntones com a referent i el llagut català com a nou esport de rem a nivell
federat, comença una nova època pel Club. És fan les primeres fitxes federatives de rem
(2004) per competir a la lliga de llagut català i aquest nombre va augmentant fins que
l’any 2010 s’arriba a un total de 75 llicencies de banc fix.
S’adquireixen més piragües per a us dels socis i l’any 2009 es fan llicencies de
piragüisme per competir en proves a nivell de Catalunya, actualment el Club te 6
llicencies de palistes i el nombre de socis es de 142.
Aquesta quantitat de material fa petit el primer magatzem del Club, que encara s’utilitza
fins l’any 2008. Es llavors quan aprofitant la remodelació de la façana fluvial del poble
que s’ha de dur a terme per par del MOPU (Ministerio de Obras Públicas) i que canviarà
l’aspecte de la vora dreta del riu, es projecta una instal·lació més adient a les
dimensions que esta agafant el Club i que millorarà l’accés i el desenvolupament
d’activitats al riu.
Aquest obra es farà realitat l’any 2011.
Instal·lacions actuals del club nàutic Flix 2010
68

10 Fets remarcables al llarg dels anys
Principi del segle XX cursa de llagut Mequinensa.
Flix i el rem, tradició i esport.
A partir dels anys 20 ja es te constància de que a Flix es feien curses de puntones.
Entre 1936 i 1939 per motiu de la guerra civil no hi ha curses.
A la postguerra comencen les confrontacions entre pobles.
Al 1961 s’invita a totes les localitats de la Ribera ha participar a les curses, però casi
nul·la inscripció de barques.
Les regates podien ser de 6 i 4 rems.
Del 1962 fins 1966 no hi ha dades de curses de puntones.
Al 1965 la festa aquàtica és a càrrec del club Helios.
Al 1966 a la festa del riu ho hi ha competició de puntones però es fan unes curses de
Yolas i Skif a càrrec del club nàutic Tarragona, club nàutic Tortosa i club Helios.
També hi ha una presentació de ballet aquàtic.
69

Flix i el rem, tradició i esport.
A partir de 1967 la festa del riu sembla que torni a ressorgir. Tornen les curses de
puntones i fins i tot de piragües.
Al 1971 un incident entre una puntona de Flix ( PEPITA) i una de Móra d’Ebre
(XIROIA ) farà que durant uns anys no hi hagi curses de puntones.
70

Flix i el rem, tradició i esport.
Al 1973 per primer cop la OJE de Flix, juntament amb la comissió de festes organitzen,
la festa del riu.
Del 1975 fins 1978 no hi ha festa del riu a les Festes Majors de Flix.
Al 1979 tornen les curses de puntones.
Al 1980 es crea l’agrupació nàutica Flix.
Al 1982 l’agrupació nàutica es desplaça a Mequinensa per participar a unes curses de
piragües. Nova puntona a Flix ESOX.
La Veu de Flix / 10 setembre 1982 / Nº 37
Al 1983 nova puntona a Flix la Mº PILAR que s’uneix a la ESOX i RFE. Es realitzen
curses de puntones a Riba-roja d’Ebre.
Al 1985 te lloc la primera cursa de puntones de dones a Flix.
71

Flix i el rem, tradició i esport.
Al 1986 una nova puntona a Flix Mª PILAR II. Per primer cop un equip femení de
Flix participa a les curses de puntones de Móra d’Ebre. Últim any que es fan curses a
Riba-roja d’Ebre.
Al 1993 Móra la Nova organitza per primer cop una cursa de puntones.
Al 1995 té lloc la fundació del Club Nàutic Flix.
Al 1996 es fa el primer reglament de puntones. Nova puntona a Flix SIROCCO.
Al 1999 nova puntona a Flix MARTA.
Al 2000 mor el 28 de desembre el calafat Manuel Borrell. Nova puntona a Flix VERGE
DEL REMEI
Al 2001 Els premis de les curses de puntones entre homes i dones s’equiparen.
Remadors de les puntones participen a una cursa de Llagut Català que te lloc al port de
Barcelona.
Al 2002 S’organitza la I BAIXADA ASCÓ – MORA amb puntones.
Al 2003 hi ha la 1a edició de la lliga de Llagut Català (el nàutic Flix hi participa en dos
regates).
Al 2004 un equip de sènior masculí participa a totes les regates de la lliga de Llagut
Català, també al Campionat de Catalunya i d’Espanya.
Al 2005 el nàutic Flix compra el seu primer Llagut Català. El 20 de juny te lloc la 1r
regata de Llagut a Flix.
Al 2006 ja son tres els equip (sènior masculí, sènior femení i infantil femení) que
representen al club nàutic Flix a la lliga de Llagut Català. Es fa altre cop a Flix una
regata de Llagut Català.
Al 2007 Una nova puntona a Flix BOIRA.
Al 2008 Un equip cadet masculí s’uneix als altres tres a la lliga de Llagut Català.
Al 2009 les puntones de Flix serveixen com a fil conductor del documental “La Batalla
de la Memòria” del director Mario Pons Múria.
72

Flix i el rem, tradició i esport.
Al 2010 Màxima participació d’equips (7) del nàutic Flix a la lliga de Llagut Català.
Adquisició d’un nou llagut.
Diari de Tarragona, 22 d’octubre de 2010
73

11 Difusió de les activitats nàutiques a Flix
11.1 La revista local
Flix i el rem, tradició i esport.
Les curses de puntones sempre han tingut un lloc a la premsa local.
L’any 1959 es va crear l’Antorcha, la revista local del poble, on al mes de Setembre
sortia tot el relacionat amb les festes majors. Com que les curses de puntones han estat
sempre d’un caire d’interès elevat a la població, sempre en sortia algun article. El més
antic que he trobat és de l’any 1968.
L’Antorcha es va deixar de publicar, i l’any 1979 es va crear la revista La Veu de Flix,
on es va continuar publicant articles sobre les puntones. Com que les curses han anat
evolucionant a nivell competitiu al llarg dels anys, la revista ja i dedica tot un apartat
desprès de festes majors a parlar-ne, com també moltes vegades, les puntones n’ocupen
gran part de la portada.
Quan Flix va començar a participar a les regates de llagut català arreu de Catalunya, la
revista local, va augmentar la publicació d’articles relacionats amb el rem. No només
publicava articles desprès de cada festa major relacionats amb les puntones, sinó també
després de cada regata de llagut, la qual cosa feia que pràcticament a cada número de
l’estiu sortissin publicats els comentaris de les curses.
Actualment, sempre hi ha una persona relacionada amb el club nàutic que, després de
cada cursa de llagut hi escriu la crònica, informa sobre el piragüisme i publica tots els
actes relacionats amb el club nàutic i amb les puntones.
No solsament es publiquen coses a nivell local. Fa uns anys que surten articles, tant de
les puntones com del llagut, al diari de Tarragona. El dia següent a la festa del riu, les
puntones sempre n’ocupen la portada, i el 22 d’octubre del 2010 aquest mateix diari va
publicar un reportatge del Club Nàutic Flix en commemoració al 25é aniversari del
club.
74

11.2 La radio
Flix i el rem, tradició i esport.
Un altre medi que ha tingut molta importància amb la difusió de les activitats
relacionades amb el rema a Flix ha estat la radio.
El 1983 es va crear la radio local, Radio Flix. Aquesta des d’un primer moment ha
informat sempre de les curses de puntones, però d’inici ho feia d’una manera poc
detinguda, solsament comentant els resultats de cada cursa desprès de festes, però a
mesura que la radio va anar evolucionant, va augmentar la informació referent a les
puntones.
Actualment, la radio fa un seguiment més estricte relacionat amb el mon del rem.
Informen contínuament de tots els actes relacionats amb el club nàutic, i les puntones.
Fan un seguiment de la temporada de llagut; entrevistes a remadors i entrenadors al
principi de temporada, abans i després de cada cursa, comentaris desprès de les curses...
A Flix, el club nàutic, al llarg dels anys està aconseguint arribar al mateix nivell que
altres clubs de gran importància al poble, com el club de futbol. Tot això és gràcies a la
difusió que en fan les revistes, la radio i la implicació de la gent del poble.
75

12 La promoció del rem
Flix i el rem, tradició i esport.
Un dels principals problemes en que es troba un club a l’hora de confeccionar els equips
que entren en competició es la falta d’esportistes, i mes en esports minoritaris, com es el
rem en llagut, que necessita un nombre elevat de remadors per poder formar una
tripulació.
A diferencia de les puntones on el menor nombre de tripulants i categories no ha estat
un problema per trobar gent, el llagut necessita un seguiment en quant a la captació
d’esportistes degut a l’eleva’t nombre de categories en que es participa i el fet que la
tripulació esta formada per mes remadors.
Des de fa 4 anys el Pla d’Esport a l’Escola es un eina que el CNF utilitza com a mitja de
captació de joves esportistes per a les categories base del club, a mes de ser un esport
aglutinador d’un elevat nombre de estudiants que poden utilitzar instal·lacions i material
del club com una activitat mes a nivell escolar que cobreix les finalitats marcades per
aquest Pla d’Esport.
Amb una mitjana de 25 alumnes, es reparteixen en horaris habitualment de dimecres i
divendres per la tarda i en seccions de 1:30 minuts. Una activitat que en aquests anys no
ha davallat sinó que s’ha mantingut en nombre de participants i tan el CNF i IES treuen
el seu profit donant sentit a aquesta col·laboració.
Un altra implicació que també te el CNF es amb les activitats d’estiu que organitza
l’ajuntament de Flix ( Niu d’activitats). En aquesta modalitat del rem en llagut hi
participen nois i noies entre 12 i 15 anys, i cada cop son mes els joves que s’hi
inscriuen, tenint que realitzar varis torns per poder donar-los cabuda.
A banda d’aquestes activitats de promoció del rem, el CNF es qui organitza amb el
suport de l’ajuntament de Flix la festa del riu de les Festes Majors. Una activitat que
malgrat el pas dels anys ha sabut mantindré la seva essència original. Amb el pal
ensabonat, la cursa de natació, la cursa de piragües, fins fa pocs anys la soltada d’ànecs i
com no, les curses de puntones, s’ha aconseguit amb els anys mantenir una tradició molt
arrelada a la població i que a hores d’ara es una cita ineludible per tots en el decurs de la
Festa Major.
76

13 Entrevistes
Flix i el rem, tradició i esport.
Entrevista a Norma Pujol remadora de la categoria sènior de Llagut català i de
puntona.
Llagut català:
• Quants anys fa que remes?
Fa 4 anys, vaig començar al 2006
• Com et vas introduir a l’esport del rem?
Em vaig introduir al món del rema a partir de la puntona. Ens vam ajuntar els
tripulants de la marta i la Esocs per formar l’equip de llagut.
• Quina posició ocupes a l’embarcació?
Últimament 3ra estribord, però a vegades em canvio al quart lloc. Si em fan
canviar a babord no se remar, no hi estic acostumada.
• Quines qualitats creus que ha de tenir un bon remador?
De qualitats físiques crec que ha de tenir un bona resistència, força i explossivitat
però sobretot molta resistència psicològica, perquè sinó no pots aguantar tota la
durada de la cursa
• Quins hàbits tens el dia o els moments abans d’una regata?
Normalment sempre pregunto a totes les del equip com estan i desprès anem a
escalfar totes juntes. Correm una estona, fem estiraments...
• Que penses durant la cursa?
Abans de començar sempre estic molt atenta a la bandera que dona la sortida. Un
cop ja a la cursa em concentro sobretot en fer la palada bé i donar tota la força
possible per fer tots els llargs del circuit. A l’últim llarg és on m’esforço més i trec
tota la força possible.
• Quina regata és de la que guardes més bons records?
77

Flix i el rem, tradició i esport.
La cursa de colera d’aquest estiu. Vam aconseguir arribar a la final A i un cop allí
vam quedar terceres a molt pocs segons de les segones.
• Creus que el club està fent una bona feina respecte al rem en llagut?
Crec que respecte al llagut està evolucionant moltíssim i cada vegada està agafant
més protagonisme dins el poble. S’ha fet molt bona feina perquè van començar un
grup de nois del poble i ara ja tenim totes les categories complertes menys la de
cadet masculí, això vol dir que les coses s’han fet ben fetes.
• On prefereixes remar, al mar o al riu?
A mi m’agrada més remar al mar perquè la palada és més lleugera, en canvi al riu
la palada costa més de fer perquè l’aigua està sense moviment i és més pesat.
• Has tingut alguna lesió important com a remador?
Molt important no, però el típic dels remadors és que et surtin llagues a les mans
els primers dies, però desprès ja van marxant.
• Tens alguna anècdota per contar?
A una de les regates de Lloret vam topar contra l’embarcació d’Empuriabrava. En
el moment que nosaltres entravem a la boia per voltar els altres sortien molt
obertes, això va fer que topéssim i trenquéssim dos rems d’estribord. Per sort al
final ens van deixar repetir la regata a nosaltres i a l’altra embarcació la van
desqualificar.
• És difícil treballar en equip?
Si, molt, perquè nosaltres per exemple al nostre equip som 11 remadores que
pensem diferent. No totes donem el millor de nosaltres, i que tothom estigui
compromès i amb el mateix grau de sacrifici és molt difícil.
• Alguna proposta per millorar respecte al rem de cara l’any vinent?
M’agradaria que la temporada s’allargués més i que com a màxim tinguéssim 2
mesos de descans, més no. Si la temporada s’acaba al setembre, crec que al
desembre hauríem d’estar tots en plena forma.
78

Flix i el rem, tradició i esport.
• Creus que la secció de llagut femení està discriminada com passa per exemple
al futbol o a altres esports?
Jo crec que al llagut està bastant igualat. Les distàncies són les mateixes en sènior
masculí que en femení.
Puntona:
• Quants anys fa que remes en puntona?
Des de l’estiu del 2004.
• En quines puntones has remat?
En la Exox, la boira i la Sirocco.
• Com veus la rivalitat entre Móra i Flix? Creus que ha canviat durant els anys?
Jo sempre he vist aquesta rivalitat igual, no ha millorat al llarg dels anys i ho
trobo un acte molt antiesportiu.
• Quina és la cursa que més t’agrada?
La de Flix, perquè es la més legal i més igualitària per tothom gràcies al tipus de
circuit que hi ha muntat.
• Creus que les puntones s’haurien de conservar tal i com són ara, de fusta, o
s’hauria de fer el pas a la fibra com a passat amb el llagut?
Penso que com a tradició si que és molt bonic que cada puntona estigui feta
manualment, d’un color diferent i d’una fusta especial. Ara bé, quan comencem
a mirar de cara la competició i a nivell esportiu crec que haurien de ser totes
igual per poder competir totes les tripulacions al mateix nivell, i no perquè una
sigui més bona i més ben feta tingui més possibilitat de guanyar que una que no
estigui tant ben construïda. Si totes fossin de fibra es tindria més en compte la
tècnica del remador
79

Entrevista a Sisco Pujol, fundador del Club Nàutic Flix
Flix i el rem, tradició i esport.
• Abans de crear el club nàutic, quina relació tenies amb el riu?
Pràcticament com totes les persones de Flix. Anant a veure cada festa major les
curses de puntones, anat a pescar. També quan hi havia la OJE, que en formava
part, anava amb uns petits velers que hi havia. La relació que tenia amb el riu era
com una persona més del poble.
• Que et va decidir a crear el club nàutic?
Sempre he pensat que aquest riu es tenia que aprofitar i vaig pensar que seria
important ser capaços de formar un Club nàutic per tenir uns bons fonaments. I
així va començar tot, un dia vaig penjar cartells pel poble per trobar gent que
volgués col·laborar amb la fundació.
• Quina resposta vas tenir de la gent quan els i vas exposar la teva resposta?
La gent em va recolzar des d’un primer moment. A la primera reunió van vindre
67 persones. Em pensava que sols en vindrien 6 o 7 però hem va sorprendre
molt que en vingués tanta, em va fet molta il·lusió.
• I l’ajuntament, et va donar suport i facilitats?
Si, quan l’ajuntament va començar a veure que era un projecte bastant seriós,
que no solsament es tractava de comprar quatre piragües, ens va donar molt
suport. En seguida vam ser 93 socis que vam posar 5000 pessetes cadascú. Aquí
es va veure que crear el club podia ser una realitat.
• Quines van ser les primeres instal·lacions que va tenir el club?
Abans de tot vam llogar un local. La primera instal·lació va un l’embarcador,
construït amb un bidó i una fusta, i la reforma del camí que hi ha al costat del
riu. Aquest camí el vam pagar entre tots els socis a part de treballar cada dissabte
molts voluntaris. Això em va fer veure que la gent responia a aquest nou
projecte.
80

Flix i el rem, tradició i esport.
• Amb quina finalitat vas crear el club?
La meva primera idea era que el poguéssim desfruitar tot el poble, pensant molt
amb les generacions futures. Penso que encara no ha arribat on jo desitjo que pot
arribar. Veure el riu ple de gent és molt important, com s’està fent amb el llagut
i la puntona, però crec que també seria important potenciar l’activitat de les
piragües, ja que les condicions d’aquest riu són molt bones.
• Quina diferència veus entre el club que vas crear tu al club d’ara?
La veritat es que no en veig cap de diferència, encara no veig el club acabat.
Quan es va crear el club veia un grup de persones que treballava i tenia molta
il·lusió per aconseguir alguna cosa, que és que la gent pugui remar i competir,
com estan fent ara. Aquesta gent que ara està remant té una altre il·lusió per
poder arribar a fer alguna altra cosa. Però sempre continua sent el Club Nàutic.
Sense la gent que va començar a fer el camí i les primeres instal·lacions ara no
tindríem res
• Perquè vas deixar de ser president?
Perquè jo ja ho havia donat tot pel club. Quan faig alguna cosa que m’agrada fer
m’esforço al màxim perquè surti bé i, desprès d’haver estat tres anys al club vaig
sentir que ja ho havia donat tot. A més a més volia estar més al costat de la meva
filla. Penso que un gran projecte necessita un descans.
També penso que el club no és meu, és de tots. Hi ha una frase que vaig dir al
seu moment que penso que resumeix molt bé el que és aquest club “si no fos per
tots, ningú seria res”.
• Creus que les puntones s’haurien de conservar tal i com són ara, de fusta, o
s’hauria de fer el pas a la fibra com a passat amb el llagut?
Valoro molt l’esforç que té la puntona de fusta, però considero que quan s’està
competint sempre guanyen els que tenen millor puntona i no els millors. Si totes
tinguessin igualtat de condicions es veuria millor qui és el que rema millor, per
això penso que totes haurien de ser de fibra i amb les mateixes mides. Un dels
somnis que tinc és que les puntones s’unifiquin totes i es faigin competicions als
pobles del riu Ebre.
81

Flix i el rem, tradició i esport.
Entrevista a Josep Antoni Rius, actual president del Club Nàutic Flix
• De petit, tenies molta relació amb el riu?
Si, perquè el meu cosí tenia una barqueta de 2 rems, que es deia PATROCINIO,
i ens passàvem l’estiu al riu. La veritat es que vaig aprendre de nedar al riu.
• A quins anys vas començar a se president del CNF?
Ara ha fet 8 anys, però ja vaig ser membre de junta a l’any 1995 quan es va
fundar el club.
• Que et va fer decidir agafar aquest càrrec?
M’agradava remar amb la puntona i van trobar la possibilitat de fer mes curses
amb el llagut català. Les regates de llagut cada cop eren més series i més
reglamentades i van necessitar participar com a Club. La junta d’aquell moment
no volia feina i ens hi van posar nosaltres.
• Veus alguna diferència entre el club nàutic actual amb el d’abans? Si creus
que hi ha diferències, penses que el canvi ha estat bó?
Els clubs sempre han de evolucionar i malament si no ho fan. Als inicis els
gestors del Club incidien en més coses i nosaltres potser hen incidit més en
l’activitat federada. Lo bo no és el canvi que li hem fet. Lo bo és la suma de
totes les sensibilitats.
• Actualment, el CNF és dels clubs amb que més participació compta a les curses
de llagut? Que en penses?
És una sort poder presumir d’aquesta dada i més tenint en conte que som un
municipi petit. Tant de bo aquesta proporció es pugui mantenir.
• A que creus que pot se degut aquest sobtat interès de la gent fe Flix pel rem?
Per la gent de Flix el riu sempre ha quedat molt juny. El CNF ha fet de porta per
a que la gent pugui gaudir del riu. Això i el fet que sigui un esport d’equip, que
es pugui competir a la platja han estat factors molt positius.
82

Flix i el rem, tradició i esport.
• Com veus el futur del club? Alguna proposta per millorar?
Veig un futur amb molt optimisme. Propostes moltes, però les més importants
han d’anar adreçades a millorar el finançament.
• Què en penses que totes les puntones siguin diferents en quan a mida? Creus
que haurien d’evolucionar o seguir la forma tradicional?
Nosaltres, el CNF ja van defensar la postura d’igualar les puntones ja fa més de
7 anys. Però això és car i complicat perquè és una cosa que combina esport i
tradició, i per alguns pesa més un concepte i per uns altres pesa més un altre.
83

Flix i el rem, tradició i esport.
Entrevista a Joan Carles Garcia, entrenador de puntona i llagut i constructor de la
puntona “Marta”.
• Com et vas introduir al mon del rem i quan de temps hi portes?
El meu pare tenia una barqueta de 2,5 metres i anàvem alguns dies a passejar pel
riu. El contacte amb les puntones es dona a l’any 1982 quan vaig conèixer al
senyor Manuel Borell (calafat de Miravet) mentre es trobava a Flix reparant el
llaguts de la barca del riu de baix. Ell hem va donar l’oportunitat de poder
allarga aquesta petita barca i convertir-la en una puntona de 7 metres la Mª
PILAR (nom de la meva mare).
• En quines puntones has participat a les curses?
La Mª PILAR era un puntona molt lenta i vaig decidir encarregar una nova
puntona al calafat l’any 1986, Mª PILAR II, desprès ja va venir la MARTA
(nom de la meva filla) una puntona que vaig construir jo l’any 1999.
Del any 1983 fins al 1993 vaig ser remador i des de llavors fins avui soc
timoner.
• Quines qualitats creus que ha de tenir un bon timoner?
Crec que el timoner primerament ha de ser una mica el psicòleg de l’equip
perquè ha de mantenir en tot moment la mentalitat positiva del remador en els
entrenaments i en cursa, saben motivar al grup i ha de ser enèrgic en donar
ordres.
• En quines dificultats t’has trobat en les regates?
La principal dificultat és veure el error dels remadors mentre es desenvolupa una
cursa i més amb el llagut on son 8 remadors. En la puntona a part d’això, moltes
vegades, s’han de evitar topades en altres puntones, sobre tot a les curses de les
dos Móres.
84

Flix i el rem, tradició i esport.
• Quin incident recordes més ?
Recordo que un any a Móra a l’hora de donar la volta no varem veure unes
roques que hi ha tocant la pilastra i ens hi varem quedar encallats. A part
d’aquesta anècdota, els incidents que es protagonitzen quan hi ha una topada
som complicats de resoldre.
• Quines diferencies veus a l’hora de portar el timó entre la puntona i el llagut?
Amb el llagut s’ha d’estar pendent de més remadors(8), en canvi a la puntona(4)
els errors es veuen més fàcilment, a banda d’això el llagut respon més ràpid a les
maniobres del timó.
• Creus que hi ha diferencia entre els equips masculins i femenins a l’hora de
donar ordres?
Depèn de les edats, per exemple en categories petites els equips femenins son
més disciplinats i quan es tracta de donar ordres als equips més grans, potser
perquè el masculins son més forts físicament, els canvis de ritme i la tècnica
l’assimilen més rapit.
• Creus que és tant important l’aspecte psicològic com el físic per poder afrontar
una regata?
Si, i més en un esport com el rem on el moviments son molt repetitius i
constants. Sense una bona mentalització i predisposició els moviments s’alteren
fàcilment i això afecta al ritme i a la força.
• Que en penses de que totes les puntones siguin diferents en quan a la forma?.
S’hauria de fer el pas de fusta a fibra?
Penso que el fet d’unificar les embarcacions amb un sol motlle igual per tots
seria molt beneficiós, ja que el tenir diferent forma resta possibilitats a algunes
puntones. Això s’aconseguiria amb el pas a la fibra deixant de banda la tradició
de la fusta.
85

Flix i el rem, tradició i esport.
• Present i futur de les puntones desprès de la introducció del llagut català.
Espero i desitjo que el futur per a les curses de puntones sigui molt llarg perquè
encara que el llagut hagi agafat molta empenta, no hem d’oblidar que les
puntones son les embarcacions que ens identifiquen i que han utilitzat els nostre
avantpassats primer per treballar i desprès com a esport tradicional a Flix i això
mai ho hem de deixar perdre.
86

14 Realització d’enquestes.
Flix i el rem, tradició i esport.
Com a part pràctica del treball he realitzat unes enquestes a la gent de Flix, de diferent
edat i sexe, amb preguntes relacionades amb la puntona i el llagut català.
Les enquestes estan dividides en dos parts: la primera on hi ha sis preguntes de la
puntona, i la segona on hi ha unes altres sis preguntes relacionades amb el llagut català,
les dos embarcacions que actualment competeixen a Flix. Són preguntes molt bàsiques
que demostren clarament si la gent coneix aquestes embarcacions o no.
Amb aquestes enquestes pretenc saber el grau de coneixement que té la gent de Flix
sobre el rem, concretament sobre la puntona i el llagut català. Dos embarcacions que la
gent veu durant tot l’estiu al riu, fins i tot les veuen competir però que moltes vegades
no se’ls hi dóna importància i molta gent desconeix les seves característiques. És per
això que amb els resultats obtinguts espero poder saber quina és la franja d’edat que
més coneix i domina el tema i quina és la que menys.
Les franges d’edat en que he dividit els resultats de les enquestes són els següents:
A continuació es mostren els gràfics de cada pregunta realitzada en funció de les edats.
PUNTONA
Pregunta 1. Quants remadors té la puntona?
13%
• De 12 a 25 anys (grup 1)
• De 26 a 40 anys (grup 2)
• Més de 41 anys (grup 3)
87%
32%
68%
Resposta incorrecta
Resposta correcta
27
%
73
%
87

Pregunta 2. En quins pobles es fan curses de puntones?
41%
• De 12 a 25 anys (grup 1)
• De 26 a 40 anys (grup 2)
• Més de 41 anys (grup 3)
59%
36%
Pregunta 3. Quines d’aquestes puntones son de Flix?
28% 25
%
64%
Flix i el rem, tradició i esport.
27%
Pregunta 4. Els remadors estan asseguts per parelles o en fileres un rere l’altre?
9%
91%
11%
Resposta incorrecta
Resposta correcta
75
%
89%
23%
73%
35%
77%
88

• De 12 a 25 anys (grup 1)
• De 26 a 40 anys (grup 2)
• Més de 41 anys (grup 3)
Pregunta 5. De quin material estan fetes les puntones?
3%
unta 6. Les puntones han de ser construïdes de
forma tradicional o altres materials i un únic
motlle ?
46
%
7%
93%
54
%
Flix i el rem, tradició i esport.
Resposta incorrecta
Resposta correcta
15%
38
%
85%
62
%
Preg
Altres material Forma tradicional
89

LLAGUT CATALA
Pregunta 1. Quants remadors té un llagut català?
7%
2. Els remadors estan asseguts per parelles o en filera un rere l’altre?
Flix i el rem, tradició i esport.
Pregunta 3.Els remadors estan asseguts de cara la trajectòria del llagut català o
d’esquena?
• De 12 a 25 anys (grup 1)
• De 26 a 40 anys (grup 2)
• Més de 41 anys (grup 3)
4%
93%
96%
9%
7%
93%
91%
Resposta incorrecta
Resposta correcta
7%
93%
Preg
unta
3%
90

Pregunta 4. Saps si s’ha fet mai una cursa de Llagut català a Flix?
3%
ta 5. De
quin
material
estan fets el
llagut
català?
4%
96%
97%
41
%
15%
4%
96%
59
%
85%
39%
Flix i el rem, tradició i esport.
• De 12 a 25 anys (grup Resposta 1) incorrecta
• De 26 a 40 anys (grup 2)
• Més de 41 anys (grup 3)
Resposta correcta
4%
96%
61%
Pregun
91

Flix i el rem, tradició i esport.
Pregunta 6. Quants equips de nàutic Flix han entrat aquest anys en competició a la lliga
de llagut català.?
41
%
15 Conclusions
59
%
65%
A mesura que anava fent el treball em trobava amb complicacions.
El tema dedicat a les puntones és el que m’ha costat més de completar per falta
d’informació. Com que és un esport que sols es practica a la Ribera d’Ebre, no hi ha
molt llibres que en parlin. A més a més com que les puntones són embarcacions
particulars, que no pertanyen a cap associació ni a cap club, no hi ha cap llistat ni cap
seguiment dels resultats de les curses ni de la participació al llarg dels anys, per tant,
totes les taules de resultats, de premis, de participants i de coses importants que s’han
fet cada any, ho he hagut de completar buscant informació a les revistes locals, als
programes de Festes Majors i parlant amb ex remadors que m’anaven dient les puntones
que participaven a la època en que ells remaven. També, moltes coses del treball les he
pogut posar perquè el meu pare, que és molt aficionat al rem, ha anat guardant dates i
fotos al llarg dels anys que ningú més les tenia.
Tot el relacionat amb el llagut ha estat molt més fàcil de fer, ja que, com que és un
esport que pertany a un club, hi ha molta més informació i resultats guardats de totes les
curses, a més a més, és un esport molt actual i que es porta més al dia en quant a
informació.
Per altra banda, fer aquest treball m’ha agradat molt, A més a més, a nivell personal he
complert tots els objectius que tenia; He après tot el referent a les embarcacions més
antigues, com el llaüt, ja que abans de començar aquest treball no sabia els seus orígens
35%
92

Flix i el rem, tradició i esport.
ni les característiques més generals. També ma agradat fer l’estudi de l’evolució de les
curses de puntones, ja que és el tema que he viscut des de ben petita i possiblement el
que m’ha portat a fer aquet treball. A més, amb l’elaboració d’aquest treball he
aconseguit recopilar una sèrie de dades que no hi són a cap lloc més, no les té ningú.
Respecte als objectius plantejats a l’inici de la recerca, han estat assolits quasi tots. Pel
que fa al llaüt, ens adonem de la importància que tenia Flix pel transport de
mercaderies. Aquesta importància es veu reflectida quan el 1398 Barcelona compra Flix
pel seu valor estratègic en quant al control del riu i del transport de mercaderies. Pel
gran nombre de llaüts que hi havia abans a Flix ens adonem que gran part dels nostres
avantpassats treballava d’això i era una part econòmica important per Flix. De tot això
també podem treure la conclusió que sense la gent que vivia i treballava de llaguters, les
curses de puntones potser mai haguessin arribat a fer-se.
Pel que fa a la puntona hem pogut veure que és l’embarcació que més ha evolucionat en
tots els aspectes. Ha passat de ser una eina de treball i de transport a ser una eina
totalment lúdica i competitiva, perquè la part econòmica i de treball al riu s’ha anat
perdent fins a extingir-se. També podem arribar a la conclusió que, si no hi ha gent que
fabriqui les puntones de fusta i de manera tradicional, aquest esport s’anirà perdent a
mesura que passin els anys, ja que no queda ja cap persona que es dediqui a construir
puntones. Com que construir-ne una porta molt temps, la gent ja no les fabricarà i la
tradició s’anirà perdent a poc a poc.
També hem vist que les puntones estan fetes de fusta i de diferents mides, això és un
gran inconvenient a l’hora de les curses. Segons la forma de la puntona i el pes que
tingui té més possibilitats de guanyar que unes altres, això fa que pràcticament sempre
guanyin les mateixes. Una solució perquè això no passés seria unificar la forma, el pes i
el material i construir-les totes a partir d’un mateix motlle, cosa que podria fer
augmentar també la participació a les curses, això si, perdent l’antiga tradició de les
puntones de fusta. Tot això passa el contrari amb el llagut català, la participació és més
gran degut a que hi ha més categories, des d’infantil fins a veterà, a més a més la
competició és molt més atractiva, ja que participen molts clubs de Catalunya i va regida
93

Flix i el rem, tradició i esport.
per una federació. A Flix la participació de gent al llagut a augmentat molt aquest últim
any, això és gracies a la promoció que se’n fa d’aquest esport.
Els resultats de les enquestes han estat més positius del que hem pensava. La gent que
més coses sap sobre el llagut i la puntona és la gent de 12 a 25 anys, possiblement
perquè una gran part de la població de Flix d’aquests anys es remadora o ha remat
alguna vegada, això fa que tinguin més coneixements. Segons els resultats obtinguts, el
llagut català és més conegut que la puntona, probablement perquè és el més actual i el
que practica més gent. Tot això va relacionat amb la promoció que se’n faci de
cadascun. S’ha de dir també que les tres franges d’edat han estat molt igualades i no hi
ha hagut molta diferència de varem.
Amb les entrevistes als remadors he vist amb la gran intensitat que viuen aquest esport,
i la dedicació que hi posen per fer cada dia aquest esport més gran i intentar que no es
perdi a mesura que avancen els anys. Però sobretot ho gaudeixen dia a dia.
Amb la entrevista al fundador del club nàutic Flix he vist tot el gran esforç que hi va
dedicar, el sacrifici i molts anys de feina per poder arribar a crear un club del no res,
amb l’ajuda i el recolzament de la gent de Flix amb ganes d’aprofitar el riu que tenim.
Per acabar, aquest treball m’ha servit molt de cara a un futur, ja que ara ja se els passos
a seguir per elaborar-ne un, així com també he après a buscar informació per diferents
llocs i a documentar-me.
94

16 Fonts documentals
16.1 Bibliografia
16.1.1 Llibres
Flix i el rem, tradició i esport.
• SÀNCHEZ CERVELLÓ, Josep; VISA RIBERA, Francisco. La navegació
fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940). La Veu de Flix, 1994.
• Cultura fluvial, del Pirineu a la mediterrània. Amic i amigues de l’Ebre, 1997.
• OLLER, Francesc. Bots i barques. Editorial Noray S.A., 1995
• VINAIXA MIRÓ, Joan. La navegació per l’Ebre català en el darrer quart del
segle XVIII (de Riba-roja a Miravet). CERE, 1994.
• Reculls històrics de Flix. Escola Municipal de Formació Professional de Flix,
1982.
• Miscel·lània del CERE nª 19. Centre d’Estudis Ribera d’Ebre, 2009.
• Miscel·lània del CERE nª 9. Centre d’estudis Ribera d’Ebre, 1993
• FRANCISCO GARCIA, Jose Manuel. Técnicas de remo en banco fijo.
Universidad de Vigo. Facultad de Ciencias de la Educación y el deporte.
• Monitor de rem. Federació catalana de rem, 2005.
• COLLAZOS RIBERA, Josep Antoni. Les curses de puntones a la Ribera d’Ebre
(1910-1994).
• Reglament de regates banc fix-llagut català de la Federació Catalana de Rem.
95

Flix i el rem, tradició i esport.
• LÓPEZ, Jose Luís. Entrenament esportiu. Universitat de Vic 2006
• SOLÉ FORTO, Joan. Planificación del entrenamiento deportivo. Sicropat Sport
2006.
16.1.2 Revistes i premsa
• Revista comarcal de la Ribera d’Ebre nª2 (muletes i puntones).
• L’Antorcha. Flix
• La Veu de Flix.
• Diari de Tarragona.
• Programes de les Festes Majors de Flix.
16.2 Arxius
• Ajuntament de Flix
16.3 Webs.
• www.hemerotèca.elmundodeportivo.es
• www.webfacil.tinet.cat/cnflix
• www.rem.cat
• www.remcatalunya.org
• www.ventdestrop.com
96

17 Annexos
Flix i el rem, tradició i esport.
97

Sexe: dona home
Edat:
PUNTONA
1. Quants remadors té una puntona?
2 4 6 8
2. En quins pobles es fan curses de puntones?
Flix, Riba-roja, Móra la Nova, Móra d’Ebre, Ascó, Vinebre.
3. Quines d’aquestes puntones són de Flix?
Sirius, Sirocco, Boira, Venus, Marta, Assumpta.
4. Els remadors estan asseguts per parelles o en filera un rere l’altre?
Per parelles Un rere l’altre
5. De quin material estan fetes les puntones?
Fusta Fibra de vidre Altres
Flix i el rem, tradició i esport.
6. Les puntones han estat sempre construïdes de manera artesanal, per això són totes de
forma, mida i pes diferents. Creus que s’hauria de deixar de banda aquest fet tradicional
i construir-les totes d’un altre material més lleuger i utilitzant un únic motlle o deixarles
tal i com són ara?
De forma tradicional Altres materials i un únic motlle
LLAGUT CATALÀ
1. Quants remadors té un llagut català?
2 4 6 8
2. Els remadors estan asseguts per parelles o en filera un rere l’altre?
Per parelles Un rere l’altre
3. Els remadors estan asseguts de cara a la trajectòria del llagut o d’esquena?
De cara D’esquena
4. Saps si s’ha fet mai una cursa de Llagut català a Flix?
Si No
5. De quin material estan fets els llaguts?
Fusta Fibra de vidre Altres
6. Quants equips del nàutic Flix han entrat aquest any en competició a la lliga?
2 4 5 7
98

Flix i el rem, tradició i esport.
99

Flix i el rem, tradició i esport.
100