SUM-276:BOCV Nº 262_19-2-2007.qxd.qxd - Corts Valencianes

CORTS VALENCIANES
BOLLETÍ OFICIAL BOLETÍN OFICIAL
Número 276 VII Legislatura València, 21 de desembre de 2010
I. TEXTOS APROVATS
A. LLEIS I ALTRES NORMES
– Llei, de la Generalitat, d’espectacles públics, activitats
recreatives i establiments públics ......................................
– Llei, de la Generalitat, d’autoritat del professorat ..........
B. RESOLUCIONS I MOCIONS
a) Resolucions
SUMARI SUMARIO
– Resolució 463/VII, sobre l’elaboració d’un nou pla de
transport públic per a les comarques dels Serrans i el
Racó d’Ademús, aprovada per la Comissió d’Obres
Públiques i Transports en la reunió del dia 17 de novembre
de 2010 ....................................................................
– Resolució 464/VII, sobre la construcció d’una parada de
rodalia en les proximitats del nou Hospital de La Fe, aprovada
per la Comissió d’Obres Públiques i Transports en la
reunió del dia 17 de novembre de 2010 .............................
– Resolució 465/VII, sobre l’arribada de l’AVE a
Castelló, aprovada per la Comissió d’Obres Públiques i
Transports en la reunió del dia 17 de novembre de 2010 ...
– Resolució 466/VII, sobre l’arribada de l’AVE a Alacant,
aprovada per la Comissió d’Obres Públiques i Transports
en la reunió del dia 17 de novembre de 2010 .....................
36.559
36.599
36.604
36.605
36.606
36.607
I. TEXTOS APROBADOS
A. LEYES Y OTRAS NORMAS
– Ley, de la Generalitat, de espectáculos públicos, actividades
recreativas y establecimientos públicos ..................
– Ley, de la Generalitat, de autoridad del profesorado.......
B. RESOLUCIONES Y MOCIONES
a) Resoluciones
– Resolución 463/VII, sobre la elaboración de uno nuevo
plan de transporte público para las comarcas de Los
Serranos y El Rincón de Ademuz, aprobada por la
Comisión de Obras Públicas y Transportes en la reunión
del día 17 de noviembre de 2010 .......................................
– Resolución 464/VII, sobre la construcción de una parada
de cercanías en las proximidades del nuevo Hospital de La
Fe, aprobada por la Comisión de Obras Públicas y
Transportes en la reunión del día 17 de noviembre de 2010
– Resolución 465/VII, sobre la llegada del AVE a Castellón,
aprobada por la Comisión de Obras Públicas y Transportes
en la reunión del día 17 de noviembre de 2010 .......................
– Resolución 466/VII, sobre la llegada del AVE a Alicante,
aprobada por la Comisión de Obras Públicas y Transportes
en la reunión del día 17 de noviembre de 2010 .......................
36.559
36.599
36.604
36.605
36.606
36.607

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.555
– Resolució 467/VII, sobre la cooperació i la col·laboració
entre el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i la
Generalitat Valenciana en la planificació de l’espectre
radioelèctric, aprovada per la Comissió d’Indústria, Comerç
i Turisme en la reunió del 18 de novembre de 2010 ...............
– Resolució 468/VII, sobre l’ampliació, per part del
Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, de l’addenda
d’infraestructures del Pla Avança per a l’execució de
noves actuacions en matèria de televisió digital terrestre,
aprovada per la Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
en la reunió del 18 de novembre de 2010 ..........................
– Resolució 469/VII sobre els centres tecnològics de la
Comunitat Valenciana, aprovada per la Comissió
d’Indústria, Comerç i Turisme en la reunió del 18 de
novembre de 2010 ............................................................
– Resolució 470/VII sobre la política del Consell en matèria
de sòl industrial, aprovada per la Comissió d’Indústria,
Comerç i Turisme en la reunió del 18 de novembre de
2010 ..................................................................................
– Resolució 471/VII sobre l’elecció del secretari de la
Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les
Institucions de la Generalitat Valenciana, aprovada en la
reunió del 19 de novembre de 2010 ..................................
– Resolució 472/VII sobre la designació d’un membre en
el Consell Assessor de RTVE a la Comunitat Valenciana,
aprovada pel Ple de Les Corts, en sessió del 25 de novembre
de 2010 .......................................................................
– Resolució 473/VII sobre la sol·licitud de suport institucional
del Govern d’Espanya a la Crida de València i la
ratificació de la Declaració de responsabilitats i deures
humans de València tant per la Unió Europea com per
l’Organització de Nacions Unides .....................................
– Resolució 474/VII sobre la creació i el manteniment
d’una xarxa bibliotecària urbana a la ciutat d’Oriola,
aprovada per la Comissió d’Educació i Cultura en la reunió
de l’1 de desembre de 2010 .......................................
– Resolució 475/VII sobre la racionalització en la prestació
de serveis municipals, presentada pel Grup
Parlamentari Popular (RE 64.432, BOC 262, aprovada per
la Comissió de Governació i Administració Local el 2 de
desembre de 2010 ............................................................
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ
A. PROJECTES DE LLEI
– Projecte de llei, de la Generalitat, de l’esport i l’activitat
física de la Comunitat Valenciana (RE 70.574).
Procediment d’urgència ....................................................
– Projecte de llei, de la Generalitat, de relacions familiars
dels fills i filles els progenitors dels quals no conviuen.
Esmenes a la totalitat presentades pel Grup Parlamentari
Socialista (RE 68.485) i per l’Agrupació de Diputats i
Diputades no Adscrits (RE 70.584), i esmena a la totalitat
amb text alternatiu presentada pel Grup Parlamentari
36.608
36.609
36.610
36.611
36.612
36.612
36.613
36.614
36.615
36.616
– Resolución 467/VII, sobre la cooperación y la colaboración
entre el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio y la
Generalitat Valenciana en la planificación del espectro radioeléctrico,
aprobada por la Comisión de Industria, Comercio y
Turismo en la reunión del 18 de noviembre de 2010 .................
– Resolución 468/VII, sobre la ampliación, por parte del
Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, de la addenda
de infraestructuras del Plan Avanza para la ejecución de nuevas
actuaciones en materia de televisión digital terrestre,
aprobada por la Comisión de Industria, Comercio y Turismo
en la reunión del 18 de noviembre de 2010 .............................
– Resolución 469/VII sobre los centros tecnológicos de la
Comunitat Valenciana, aprobada por la Comisión de
Industria, Comercio y Turismo en la reunión del 18 de
noviembre de 2010 ..........................................................
– Resolución 470/VII sobre la política del Consell en materia
de suelo industrial, aprobada por la Comisión de Industria,
Comercio y Turismo en la reunión del 18 de noviembre de
2010 ...........................................................................................
– Resolución 471/VII sobre la elección del secretario de
la Comisión de Coordinación, Organización y Régimen
de las Instituciones de la Generalitat Valenciana, aprobada
en la reunión del 19 de noviembre de 2010 ...................
– Resolución 472/VII sobre la designación de un miembro
en el Consejo Asesor de RTVE en la Comunitat
Valenciana, aprobada por el Pleno de Les Corts, en sesión
del 25 de noviembre de 2010 ............................................
– Resolución 473/VII sobre la solicitud de apoyo institucional
del Gobierno de España al Llamamiento de Valencia
y la ratificación de la Declaración de responsabilidades y
deberes humanos de Valencia tanto por la Unión Europea
como por la Organización de Naciones Unidas ...................
– Resolución 474/VII sobre la creación y el mantenimiento
de una red bibliotecaria urbana en la ciudad de
Orihuela, aprobada por la Comisión de Educación y
Cultura en la reunión del 1 de diciembre de 2010 ..............
– Resolución 475/VII sobre la racionalización en la prestación
de servicios municipales, presentada por el Grupo
Parlamentario Popular (RE 64.432, BOC 262, aprobada
por la Comisión de Gobernación y Administración Local
el 2 de diciembre de 2010 .................................................
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN
A. PROYECTOS DE LEY
– Proyecto de ley, de la Generalitat, del deporte y la actividad
física de la Comunitat Valenciana (RE 70.574).
Procedimiento de urgencia ................................................
– Proyecto de ley, de la Generalitat, de relaciones familiares
de los hijos e hijas cuyos progenitores no conviven.
Enmiendas a la totalidad presentadas por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE 68.485) y por la Agrupación
de Diputados y Diputadas no Adscritos (RE 70.584), y
enmienda a la totalidad con texto alternativo presentada
36.608
36.609
36.610
36.611
36.612
36.612
36.613
36.614
36.615
36.616

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.556
Compromís (RE 70.763), amb correcció d’errades RE
70.802 ...............................................................................
– Projecte de llei, de la Generalitat, pel qual s’aprova
l’Estatut dels consumidors i els usuaris de la Comunitat
Valenciana. Ampliació del termini de presentació d’esmenes
...................................................................................
B. PROPOSICIONS DE LLEI
– Proposició de llei de modificació de la Llei 10/2010, de
9 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació i gestió de la
funció pública valenciana (RE 67.648) .............................
E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
4. Proposicions no de llei i altres proposicions
– Proposició no de llei sobre la reivindicació del corredor
mediterrani, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 67.352) ........................................................
– Proposició no de llei sobre la línia ferroviària Xàtiva-
Alcoi, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE
número 67.353) ................................................................
– Proposició no de llei sobre la inclusió, per part del
Ministeri de Foment, de la línia ferroviària Madrid-
Conca-València com d’interès públic, presentada pel
Grup Parlamentari Popular (RE número 67.411) ...............
– Proposició no de llei sobre l’eliminació de les barreres
arquitectòniques als centres d’acolliment de dones i als
habitatges tutelats, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 67.404).......................................
– Proposició no de llei sobre el desenvolupament i l’aplicació
de la Llei 9/2009, de 20 de novembre, de la
Generalitat, d’accessibilitat universal al sistema de transports
de la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE 64.891, BOC 262). Esmenes
presentades pels grups parlamentaris ................................
– Proposició no de llei sobre l’increment substancial dels
pressuposts generals de l’Estat de 2011 per a garantir que
el corredor mediterrani siga inclòs com a xarxa prioritària
de la Unió Europea, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE 66.531, BOC 267). Esmenes presentades
pels grups parlamentaris ..................................................
– Proposició no de llei sobre la reivindicació del corredor
mediterrani, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE 67.352). Esmenes presentades pels grups parlamentaris
.....................................................................................
– Proposició no de llei sobre la inclusió de la connexió de
l’estació de Sagunt amb el nucli del Port de Sagunt dins
del Pla d’infraestructures ferroviàries de rodalia de la
Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE 63.757, BOC 258). No presa en consideració
..................................................................................
– Proposició no de llei sobre l’adopció de mesures urgents
per a reduir la sinistralitat de la carretera Marines-Olocau,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE 63.857,
BOC 258). No presa en consideració ................................
36.680
36.692
36.693
36.695
36.697
36.698
36.700
36.701
36.701
36.702
36.703
36.703
por el Grupo Parlamentario Compromís (RE 70.763), con
corrección de errores RE 70.802 ......................................
– Proyecto de ley, de la Generalitat, por el que se aprueba
el Estatuto de los consumidores y usuarios de la
Comunitat Valenciana. Ampliación del plazo de presentación
de enmiendas ............................................................
B. PROPOSICIONES DE LEY
– Proposición de ley de modificación de la Ley 10/2010,
de 9 de julio, de la Generalitat, de ordenación y gestión de
la función pública valenciana (RE 67.648) ........................
E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN
4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones
– Proposición no de ley sobre la reivindicación del corredor
mediterráneo, presentada por el Grupo Parlamentario
Popular (RE número 67.352) ...........................................
– Proposición no de ley sobre la línea ferroviaria Xàtiva-
Alcoi, presentada por el Grupo Parlamentario Popular
(RE número 67.353) .........................................................
– Proposición no de ley sobre la inclusión, por parte del
Ministerio de Fomento, de la línea ferroviaria Madrid-
Cuenca-Valencia como de interés público, presentada por
el Grupo Parlamentario Popular (RE número 67.411) .......
– Proposición no de ley sobre la eliminación de las barreras
arquitectónicas en los centros de acogida de mujeres y
en las viviendas tuteladas, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 67.404) ...............
– Proposición no de ley sobre el desarrollo y la aplicación
de la Ley 9/2009, de 20 de noviembre, de la Generalitat,
de accesibilidad universal al sistema de transportes de la
Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE 64.891, BOC 262).
Enmiendas presentadas por los grupos parlamentarios ......
– Proposición no de ley sobre el incremento sustancial de
los presupuestos generales del Estado de 2011 para garantizar
que el corredor mediterráneo sea incluido como red
prioritaria de la Unión Europea, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE 66.531, BOC 267).
Enmiendas presentadas por los grupos parlamentarios .....
– Proposición no de ley sobre la reivindicación del corredor
mediterráneo, presentada por el Grupo Parlamentario
Popular (RE 67.352). Enmiendas presentadas por los grupos
parlamentarios ...........................................................
– Proposición no de ley sobre la inclusión de la conexión
de la estación de Sagunto con el núcleo del Port de Sagunt
dentro del Plan de infraestructuras ferroviarias de cercanías
de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE 63.757, BOC 258). No
toma en consideración ......................................................
– Proposición no de ley sobre la adopción de medidas urgentes
para reducir la siniestralidad de la carretera Marines-
Olocau, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista
(RE 63.857, BOC 258). No toma en consideración ................
36.680
36.692
36.693
36.695
36.697
36.698
36.700
36.701
36.701
36.702
36.703
36.703

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.557
– Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació
educativa de la ciutat d’Elda, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE 61.559, BOC 252). No presa
en consideració ................................................................
– Proposició no de llei sobre la promoció de polítiques
d’igualtat de gènere en l’esport, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE 61.562, BOC 252). No presa
en consideració ................................................................
– Proposició no de llei sobre l’elaboració d’una llei autonòmica
que regule les professions de l’esport a la
Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE 61.563, BOC 252). No presa en consideració
.................................................................................
– Proposició no de llei sobre el manteniment del servei
actual de transport a l’Hospital Doctor Moliner, presentada
pel Grup Parlamentari Compromís (RE 64.611, BOCV
262). No presa en consideració ........................................
– Proposició no de llei sobre el trasllat del servei de rehabilitació
de l’Hospital Mare de Déu dels Lliris a una altra
ubicació dins de les instal·lacions ampliades, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista (RE 65.993, BOC 267).
No presa en consideració .................................................
– Proposició no de llei sobre l’inici de les obres i la posada
en funcionament dels centres de salut pendents i pressupostats
de la província d’Alacant, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE 66.859, BOC 268). No presa
en consideració ................................................................
– Proposició no de llei sobre l’inici de les obres de tots els
centres de salut pressupostats a la ciutat d’Alacant, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista (RE 66.860,
BOC 268). No presa en consideració ...............................
– Proposició no de llei sobre el compliment de les obligacions
de pagament pendents amb els tres consorcis de
bombers de la Comunitat, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE 63.005, BOC 258). No
presa en consideració .......................................................
– Proposició no de llei sobre l’elaboració i la publicació
d’un informe anual de les deficiències existents a les diferents
seus judicials de la Comunitat Valenciana, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista (RE 65.812, BOC
267). No presa en consideració ........................................
– Proposició no de llei sobre la posada en marxa en
Canal 9 d’un programa setmanal dedicat a la música
actual en valencià, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE 61.868, BOC 252). No presa en consideració
...........................................................................
III. INFORMACIÓ
d) Règim interior
– Nomenament de funcionaris i funcionàries de carrera de
Les Corts en places d’oficials de gestió parlamentària .....
36.704
36.704
36.704
36.705
36.705
36.705
36.706
36.706
36.706
36.707
36.707
– Proposición no de ley sobre la realización de una planificación
educativa de la ciudad de Elda, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE 61.559, BOC 252).
No toma en consideración ................................................
– Proposición no de ley sobre la promoción de políticas
de igualdad de género en el deporte, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE 61.562, BOC 252).
No toma en consideración ................................................
– Proposición no de ley sobre la elaboración de una ley
autonómica que regule las profesiones del deporte en la
Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo
Parlamentario Socialista (RE 61.563, BOC 252). No
toma en consideración ......................................................
– Proposición no de ley sobre el mantenimiento del servicio
actual de transporte en el Hospital Doctor Moliner,
presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE
64.611, BOCV 262). No toma en consideración ................
– Proposición no de ley sobre el traslado del servicio de
rehabilitación del Hospital Virgen de los Lirios a otra ubicación
dentro de las instalaciones ampliadas, presentada
por el Grupo Parlamentario Socialista (RE 65.993, BOC
267). No toma en consideración ........................................
– Proposición no de ley sobre el inicio de las obras y la
puesta en funcionamiento de los centros de salud pendientes
y presupuestados de la provincia de Alicante, presentada
por el Grupo Parlamentario Socialista (RE 66.859,
BOC 268). No toma en consideración ...............................
– Proposición no de ley sobre el inicio de las obras de todos
los centros de salud presupuestados en la ciudad de Alicante,
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE
66.860, BOC 268). No toma en consideración .......................
– Proposición no de ley sobre el cumplimiento de las obligaciones
de pago pendientes con los tres consorcios de
bomberos de la Comunitat, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE 63.005, BOC 258). No
toma en consideración ......................................................
– Proposición no de ley sobre la elaboración y la publicación
de un informe anual de las deficiencias existentes en las diferentes
sedes judiciales de la Comunitat Valenciana, presentada
por el Grupo Parlamentario Socialista (RE 65.812, BOC
267). No toma en consideración ..............................................
– Proposición no de ley sobre la puesta en marcha en
Canal 9 de un programa semanal dedicado a la música
actual en valenciano, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE 61.868, BOC 252). No
tomada en consideración ...................................................
III. INFORMACIÓN
d) Régimen interior
– Nombramiento de funcionarios y funcionarias de carrera
de Les Corts en plazas de oficiales de gestión parlamentaria
...........................................................................
36.704
36.704
36.704
36.705
36.705
36.705
36.706
36.706
36.706
36.707
36.707

Número 276 21.12.2010 Pàg. 36.558
IV. SINDICATURA DE COMPTES
– Acord nomenament funcionaris de carrera, subgrup A1,
sector administració general, tècnics d’auditoria ..............
– Acord nomenament funcionaris de carrera, subgrup A2,
sector administració general, ajudant d’auditoria ..............
– Acord nomenament funcionaris de carrera, subgrup C1,
sector administració general, auxiliar administratiu ..........
36.708
36.710
36.711
IV. SINDICATURA DE COMPTES
– Acuerdo nombramiento funcionarios de carrera, subgrupo
A1, sector administración general, técnicos de auditoría ........
– Acuerdo nombramiento funcionario de carrera, subgrupo
A2, sector administración general, ayundante de auditoría ...
– Acuerdo nombramiento funcionario de carrera, subgrupo
C1, sector administración general, auxiliar administrativo ....
36.708
36.710
36.711

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.559
I. TEXTOS APROVATS
A. LLEIS I ALTRES NORMES
Llei, de la Generalitat, d’espectacles públics, activitats
recreatives i establiments públics
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
De conformitat amb allò establert en l’article 95.1 del
RC, s’ordena la publicació en el Bolletí Oficial de Les
Corts de la Llei, de la Generalitat, d’espectacles públics,
activitats recreatives i establiments públics.
PLE DE LES CORTS
Palau de Les Corts
València, 25 de novembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
El Ple de Les Corts, en sessió realitzada el dia 25 de novembre
de 2010, ha debatut el Dictamen de la Comissió de
Governació i Administració Local sobre el Projecte de llei,
de la Generalitat, d’espectacles públics, activitats recreatives
i establiments públics i les esmenes presentades pels
grups parlamentaris.
Finalment, el Ple de Les Corts en virtut d’allò establert
en l’article 21.1 de l’Estatut d’Autonomia i d’acord amb
l’article 121 del Reglament de Les Corts, ha aprovat la llei
de La Generalitat següent:
LLEI, DE LA GENERALITAT,
D’ESPECTACLES PÚBLICS,
ACTIVITATS RECREATIVES
I ESTABLIMENTS PÚBLICS
Preàmbul
I
D’acord amb la distribució de competències prevista en la
Constitució espanyola, correspon a la Generalitat l’atribució
exclusiva en matèria d’espectacles. Una facultat que va ser
arreplegada, originàriament, en l’article 31.30 de l’Estatut
d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovat per la Llei
Orgànica 5/1982, d’1 de juliol, i que, en l’actualitat, contempla
l’article 49.1.30.ª de la Llei Orgànica 1/2006, de 10
d’abril, de reforma d’aquella. En aquest marc, la transferència
material de la competència esmentada tingué lloc en virtut
del Reial Decret 1040/1985, de 25 de maig.
La primera norma amb rang de llei que va regular
aquest àmbit va ser la Llei 2/1991, de 18 de febrer, de la
Generalitat, d’Espectacles, Establiments Públics i Activitats
Recreatives, una ordenació que va estar vigent durant
més d’una dècada i que va ser objecte d’un ampli i divers
desplegament reglamentari.
I. TEXTOS APROBADOS
A. LEYES Y OTRAS NORMAS
Ley, de la Generalitat, de espectáculos públicos, actividades
recreativas y establecimientos públicos
PRESIDENCIA DE LES CORTS
De conformidad con lo establecido en el artículo 95.1
del RC, se ordena la publicación en el Boletín Oficial de
Les Corts de la Ley, de la Generalitat, de espectáculos públicos,
actividades recreativas y establecimientos públicos.
PLENO DE LES CORTS
Palau de Les Corts
Valencia, 25 de noviembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
El Pleno de Les Corts, en sesión celebrada el día 25 de
noviembre de 2010, ha debatido el Dictamen de la Comisión
de Gobernación y Administración Local sobre el Proyecto
de ley, de la Generalitat, de espectáculos públicos,
actividades recreativas y establecimientos públicos, así
como las enmiendas presentadas por los grupos parlamentarios.
Finalmente, el Pleno de Les Corts en virtud de lo establecido
en el artículo 21.1 del Estatuto de Autonomía y de
acuerdo con el artículo 121 del Reglamento de Les Corts,
ha aprobado la siguiente Ley de La Generalitat:
LEY, DE LA GENERALITAT,
DE ESPECTÁCULOS PÚBLICOS,
ACTIVIDADES RECREATIVAS
Y ESTABLECIMIENTOS PÚBLICOS
Preámbulo
I
De acuerdo con la distribución de competencias prevista
en la Constitución Española, corresponde a la Generalitat la
atribución exclusiva en materia de espectáculos. Una facultad
que fue recogida en el artículo 31.30 del Estatuto de
Autonomía de la Comunitat Valenciana, aprobado por la
Ley Orgánica 5/1982, de 1 de julio, y que, en la actualidad,
contempla el artículo 49.1.30.ª de la Ley Orgánica 1/2006,
de 10 de abril, de reforma de aquélla. En este marco, la
transferencia material de dicha competencia tuvo lugar en
virtud del Real Decreto 1040/1985, de 25 de mayo.
La primera norma con rango de ley que reguló este ámbito
fue la Ley 2/1991, de 18 de febrero, de la Generalitat,
de Espectáculos, Establecimientos Públicos y Actividades
Recreativas, una ordenación que estuvo vigente durante
más de una década y que fue objeto de un amplio y diverso
desarrollo reglamentario.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.560
Sense perjuí d’això, i a pesar de les bondats que aquest
règim va suposar, el dinamisme i el desenrotllament implícits
que el sector servicis comporta, van obligar a promulgar
una nova llei destinada a completar i adaptar una regulació
que el pas del temps havia deixat obsoleta. Fruit
d’aquesta necessitat va ser l’entrada en vigor de la Llei
4/2003, de 26 de febrer, de la Generalitat, d’Espectacles
Públics, Activitats Recreatives i Establiments Públics, una
Llei fonamentada sobre tres pilars bàsics:
1. Seguretat de persones i béns com a principi essencial
que justifica tota l’ordenació prevista en la dita norma.
2. Règim d’autorització administrativa per a la realització
d’espectacles públics, activitats recreatives i l’obertura
d’establiments públics.
3. Un règim sancionador eficaç destinat a procurar que
la comissió d’una infracció no resultara més avantatjosa
que el compliment de les disposicions legals vigents.
Aquesta normativa ha contribuït, sens dubte, a afavorir
una evolució positiva del sector servicis a la Comunitat Valenciana,
coadjuvant a assentar un àmbit que, ara mateix,
ha passat a ser un dels grans referents quant a productivitat,
rendiment econòmic i creació de riquesa.
II
En aquest marc, resulta obvi, no obstant això, que el
sector que ens ocupa requereix i necessita d’una regulació
pràctica i moderna que estiga d’acord amb les necessitats
canviants que tota societat presenta. Una regulació que fomente
i promoga la iniciativa particular sense perdre de
vista, bàsicament, la necessitat de vetlar per l’interès general
representat, en tot cas, pel principi de seguretat com a
pedra angular del model.
Aquesta és la raó fonamental que justifica la Directiva
2006/123/CE, de 12 de desembre, del Parlament Europeu i
del Consell, relativa als servicis en el mercat interior. Una
Directiva que ha estat objecte de transposició a
l’ordenament espanyol en virtut de la Llei 17/2009, de 23
de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de servicis
i el seu exercici, i que suposa, per a la Comunitat Valenciana,
la necessitat d’un canvi d’ordenació donat el caràcter
bàsic de la norma esmentada.
La Llei 17/2009, de 23 de novembre, parteix d’una sèrie
de premisses a tenir en compte. Entre les més destacades
cal assenyalar la llibertat d’establiment per a l’exercici
d’una activitat de servicis, la prelació d’un règim de comunicació
o de declaració responsable davant el, fins a la data
preferent, règim d’autorització administrativa, l’aposta per
la simplificació procedimental i la facilitació de tràmits a la
persona interessada, així com, de la mateixa manera, la materialització
d’una política de qualitat en la prestació
d’aquells.
Totes aquestes premisses troben el seu acomodament en
la present llei, una norma que deroga l’anterior Llei 4/2003,
de 26 de febrer, d’Espectacles Públics, Activitats Recreatives
i Establiments Públics, i que implica no sols una interiorització
dels principis plantejats per la llei estatal, adaptant-los
al sector servicis en el seu vessant de l’oci, sinó,
així mateix, una manifestació de la pròpia experiència derivada
de l’aplicació de la Llei 4/2003 esmentada, així com
l’assimilació de les inquietuds manifestades pel propi sector,
l’evolució del qual resulta innegable.
En aquest sentit, el protagonisme d’aquesta llei és per al
ciutadà, per a la persona interessada o, més tècnicament,
Sin perjuicio de ello, y a pesar de las bondades que este
régimen supuso, el dinamismo y el desarrollo implícitos
que el sector servicios conlleva obligaron a promulgar una
nueva ley destinada a completar y adaptar una regulación
que el paso del tiempo había dejado obsoleta. Fruto de esta
necesidad fue la entrada en vigor de la Ley 4/2003, de 26
de febrero, de la Generalitat, de Espectáculos Públicos, Actividades
Recreativas y Establecimientos Públicos, una ley
fundamentada sobre tres pilares básicos:
1. Seguridad de personas y bienes como principio esencial
que justifica toda la ordenación prevista en dicha norma.
2. Régimen de autorización administrativa para la realización
de espectáculos públicos, actividades recreativas y
la apertura de establecimientos públicos.
3. Un régimen sancionador eficaz destinado a procurar
que la comisión de una infracción no resultare más ventajosa
que el cumplimiento de las disposiciones legales vigentes.
Esta normativa ha contribuido, sin duda, a favorecer una
evolución positiva del sector servicios en la Comunitat Valenciana,
coadyuvando a asentar un ámbito que, ahora mismo,
ha pasado a ser uno de los grandes referentes en cuanto a productividad,
rendimiento económico y creación de riqueza.
II
En este marco, resulta obvio, no obstante, que el sector
que nos ocupa requiere y necesita de una regulación práctica
y moderna que sea acorde con las necesidades cambiantes
que toda sociedad presenta. Una regulación que fomente
y promueva la iniciativa particular sin perder de vista,
básicamente, la necesidad de velar por el interés general representado,
en todo caso, por el principio de seguridad
como piedra angular del modelo.
Esta es la razón fundamental que justifica la Directiva
2006/123/CE, de 12 de diciembre, del Parlamento Europeo
y del Consejo, relativa a los servicios en el mercado interior.
Una Directiva que ha sido objeto de transposición al
ordenamiento español en virtud de la Ley 17/2009, de 23
de noviembre, sobre el libre acceso a las actividades de
servicios y su ejercicio, y que supone, para la Comunitat
Valenciana, la necesidad de un cambio de ordenación dado
el carácter básico de dicha norma.
La Ley 17/2009, de 23 de noviembre, parte de una serie
de premisas a tener en cuenta. Entre las más destacadas hay
que señalar la libertad de establecimiento para el ejercicio
de una actividad de servicios, la prelación de un régimen de
comunicación o de declaración responsable ante el, hasta la
fecha preferente, régimen de autorización administrativa, la
apuesta por la simplificación procedimental y la facilitación
de trámites al interesado, así como, de igual modo, la
materialización de una política de calidad en la prestación
de aquéllos.
Todas estas premisas encuentran su acomodo en la presente
ley, una norma que deroga la anterior Ley 4/2003, de
26 de febrero, de Espectáculos Públicos, Actividades Recreativas
y Establecimientos Públicos,y que implica no
sólo una interiorización de los principios planteados por la
ley estatal, adaptándolos al sector servicios en su vertiente
del ocio, sino, asimismo, una manifestación de la propia
experiencia derivada de la aplicación de dicha Ley 4/2003,
así como la asimilación de las inquietudes manifestadas por
el propio sector, cuya evolución resulta innegable.
En este sentido, el protagonismo de esta ley es para el
ciudadano, para el interesado o, más técnicamente, para el

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.561
per al titular o prestador, que ostenta la facultat per a dirigir-se
directament a l’administració competent, manifestant
el seu desig d’exercir una activitat empresarial. En contrapartida,
l’administració està obligada a facilitar les expectatives
emprenedores de les persones, a dotar de fluïdesa el
procediment i a minimitzar les traves que puguen condicionar,
en excés, l’obertura d’un establiment públic o
l’organització d’un espectacle o activitat recreativa.
La novetat fonamental d’aquesta llei és el canvi del procediment
general per a la realització d’un espectacle públic
i/o activitat recreativa, així com, correlativament, per a
l’obertura d’un establiment públic.
En aquest sentit, es procedeix a la substitució (que no
supressió) del, fins ara preponderant, règim d’autorització
administrativa, per un model basat en la declaració responsable
del titular o prestador. De fet, aquest últim passa a ser
el règim general per a l’obertura d’establiments públics,
quedant el règim d’autorització només per a supòsits específics
en què, objectivament, pot donar-se una major situació
de risc.
No obstant això, el principi de seguretat, entès sempre
com a factor clau en aquest marc, fa que l’administració no
puga, ni haja de quedar al marge dels procediments regulats
en aquesta llei. Així, la tasca de verificació i comprovació
de les manifestacions de la persona interessada fan que els
òrgans administratius hagen d’intervenir-hi, encara que siga
només de manera succinta i, en tot cas, sotmesos a límits
destinats a no coartar la lliure iniciativa d’aquell.
La resta de la regulació, una vegada fixats els fonaments
troncals, discorre en la mateixa direcció: més autonomia
per al titular o prestador, reducció de la intervenció administrativa
i exigència del manteniment de les condicions de
seguretat i qualitat per als espectacles, activitats i establiments
inclosos en l’àmbit d’aplicació de la llei.
III
Quant a l’estructura formal de la present llei, aquesta es
compon de 61 articles agrupats en cinc títols. Així mateix,
compta amb quatre disposicions addicionals, cinc disposicions
transitòries, una disposició derogatòria, dues disposicions finals
i un annex on s’estableix, sense caràcter limitador, el
Catàleg d’espectacles públics, activitats recreatives i establiments
públics.
El títol I està dedicat a les disposicions generals. S’hi
identifiquen els conceptes essencials a què es dedica la regulació
prevista en la norma i que suposa, en aquest àmbit,
una adaptació a les definicions previstes en la Llei 17/2009,
de 23 de novembre. De la mateixa manera, es determinen
les tres categories que conformen l’àmbit material de la
norma, açò és, espectacles públics, activitats recreatives i
establiments públics.
Així mateix, es preveuen les exclusions a la llei, els espectacles
i activitats prohibits, les condicions tècniques generals
que han de ser observades en virtut del manteniment
de la seguretat, així com, finalment, els principis de cooperació
i col·laboració administrativa.
El títol II contempla el règim d’obertura dels establiments
públics i de la realització d’espectacles públics i activitats
recreatives. En aquest sentit, el títol adés esmentat
obri amb un article en què, ja des del principi, es determina
de manera evident quin serà el nou model general per a
l’obertura o organització d’aquells, i quin l’excepcional.
titular o prestador, quien ostenta la facultad para dirigirse
directamente a la administración competente, manifestando
su deseo de ejercer una actividad empresarial. En contrapartida,
la administración está obligada a facilitar las expectativas
emprendedoras de las personas, a dotar de fluidez
al procedimiento y a minimizar las trabas que puedan
condicionar, en exceso, la apertura de un establecimiento
público o la organización de un espectáculo o actividad recreativa.
La novedad fundamental de esta ley es el cambio del
procedimiento general para la realización de un espectáculo
público y/o actividad recreativa así como, correlativamente,
para la apertura de un establecimiento público.
En este sentido, se procede a la sustitución (que no supresión)
del, hasta ahora preponderante, régimen de autorización
administrativa, por un modelo basado en la declaración
responsable del titular o prestador. De hecho, este
último pasa a ser el régimen general para la apertura de establecimientos
públicos, quedando el régimen de autorización
sólo para supuestos específicos en los que, objetivamente,
puede darse una mayor situación de riesgo.
No obstante ello, el principio de seguridad, entendido
siempre como factor clave en este marco, hace que la administración
no pueda, ni deba, quedar al margen de los procedimientos
regulados en esta ley. Así, la labor de verificación
y comprobación de las manifestaciones del interesado hacen
que los órganos administrativos hayan de intervenir, aunque
sea sólo de modo somero y, en todo caso, sometidos a límites
destinados a no coartar la libre iniciativa de aquél.
El resto de la regulación, una vez fijados los fundamentos
troncales, discurre en la misma dirección: mayor autonomía
para el titular o prestador, reducción de la intervención
administrativa y exigencia del mantenimiento de las
condiciones de seguridad y calidad para los espectáculos,
actividades y establecimientos incluidos en el ámbito de
aplicación de la ley.
III
En cuanto a la estructura formal de la presente ley, ésta se
compone de 61 artículos agrupados en cinco títulos. Asimismo,
cuanto con cuatro disposiciones adicionales, cinco disposiciones
transitorias, una disposición derogatoria, dos disposiciones
finales y un anexo donde se establece, sin carácter
limitativo, el Catálogo de espectáculos públicos, actividades
recreativas y establecimientos públicos.
El título I está dedicado a las disposiciones generales.
En él se identifican los conceptos esenciales a los que se
dedica la regulación contemplada en la norma y que supone,
en este ámbito, una adaptación a las definiciones previstas
en la Ley 17/2009, de 23 de noviembre. De igual
modo, se determinan las tres categorías que conforman el
ámbito material de la norma, esto es, espectáculos públicos,
actividades recreativas y establecimientos públicos.
Asimismo, se prevén las exclusiones a la ley, los espectáculos
y actividades prohibidos, las condiciones técnicas
generales que deben ser observadas en virtud del mantenimiento
de la seguridad, así como, finalmente, los
principios de cooperación y colaboración administrativa.
El título II contempla el régimen de apertura de los establecimientos
públicos y de la celebración de espectáculos
públicos y actividades recreativas. En este sentido, dicho título
abre con un artículo en el que, ya desde el principio, se
determina de manera evidente cuál va a ser el nuevo modelo
general para la apertura u organización de aquéllos, y

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.562
D’esta manera, es defineix què és declaració responsable
d’acord amb els criteris assumits de la normativa bàsica estatal,
i es configura aquest concepte com el pòrtic per a disposicions
posteriors.
A continuació, aquest títol s’ordena en quatre capítols.
El primer d’ells regula la distribució de competències entre
la Generalitat i els ajuntaments en el marc que ens ocupa.
Per la seua banda, el capítol II constitueix, com s’ha indicat
més amunt, l’ordenació troncal que caracteritza i condiciona
tota la regulació prevista en la llei. En aquest sentit,
s’estableix el procediment general d’obertura dels establiments
públics mitjançant declaració responsable, agilitant
al màxim els tràmits administratius i procurant, en tot cas,
que la posada en funcionament d’aquests no s’ajorne més
enllà d’un mes des de la presentació de la documentació
exigible.
Com a excepció es preveu, així mateix, un altre procediment
d’obertura mitjançant autorització administrativa per
a aquells establiments on, per qüestions d’aforament o per
les seues condicions intrínseques, existisca una especial situació
de risc.
Entre les conseqüències més notables derivades
d’aquests procediments destaca la desaparició de les llicències
d’activitat i de funcionament tal com fins ara es coneixien.
D’esta manera apareix, únicament, el títol formal de
llicència d’obertura com a títol acreditatiu del compliment
de la legalitat, aconseguint-se, així mateix, una homogeneïtat
nominativa així com un retorn als orígens, quant a la
qualificació d’aquesta llicència es refereix.
D’un altre costat, aquest capítol contempla, entre altres
aspectes, el canvi de titularitat sense més tràmit que una
declaració formal davant de l’ajuntament, el règim de compatibilitat
d’activitats quan es pretenguen efectuar en un establiment
dues o més d’aquelles considerades com incompatibles,
la consideració de les activitats accessòries,
l’especialitat de les llicències excepcionals, el contingut de
les llicències d’obertura i la seua suficiència com a element
informatiu de l’establiment, així com, de la mateixa manera,
les llicències per a instal·lacions eventuals, portàtils o
desmuntables.
El tercer capítol, dedicat a altres requisits i disposicions,
tracta sobre l’obligatorietat de l’assegurança de responsabilitat
civil, la diferenciació entre ambientació i amenització
musical, els cartells informatius que complementen el contingut
de la llicència d’obertura, el règim de les terrasses,
l’aposta per la qualitat com a element indispensable,
l’agilitació dels tràmits d’informació al ciutadà a través
d’un servici de finestra única i el Registre d’empreses i establiments.
Finalment, el capítol IV s’ocupa dels espectacles i activitats
extraordinaris, singulars o excepcionals, distingint
entre els que no impliquen situació de risc i els que sí que
en comporten. Per als primers bastarà amb una declaració
responsable per a la seua realització, i, per als citats en segon
terme, s’hi requerirà una autorització administrativa.
El títol III regula l’organització i desenrotllament dels
espectacles públics i activitats recreatives. Ordenat en dos
capítols, el primer d’ells tracta sobre l’àmbit subjectiu de la
llei, açò és, dels titulars i prestadors, destinataris, artistes i
executants, així com dels seus drets i obligacions. En
aquest sentit, s’insisteix especialment en la necessitat
d’exigir entre les obligacions dels destinataris la participació
en bones condicions en els espectacles amb evident risc
cuál el excepcional. De este modo, se define qué es declaración
responsable de acuerdo con los criterios asumidos de
la normativa básica estatal, y se configura este concepto
como el pórtico para disposiciones posteriores.
Seguidamente, este título se ordena en cuatro capítulos.
El primero de ellos regula la distribución de competencias
entre la Generalitat y los ayuntamientos en el marco que
nos ocupa.
Por su parte, el capítulo II constituye, como se ha indicado
más arriba, la ordenación troncal que caracteriza y
condiciona toda la regulación prevista en la ley. En este
sentido, se establece el procedimiento general de apertura
de los establecimientos públicos mediante declaración responsable,
agilizando al máximo los trámites administrativos
y procurando, en todo caso, que la puesta en
funcionamiento de éstos no se retrase más allá de un mes
desde la presentación de la documentación exigible.
Como excepción se prevé, asimismo, otro procedimiento
de apertura mediante autorización administrativa para
aquellos establecimientos donde, por cuestiones de aforo o
por sus condiciones intrínsecas, exista una especial situación
de riesgo.
Entre las consecuencias más notables derivadas de estos
procedimientos destaca la desaparición de las licencias de
actividad y de funcionamiento tal y como hasta ahora se
conocían. De este modo aparece, únicamente, el título formal
de licencia de apertura como título acreditativo del
cumplimiento de la legalidad, lográndose, asimismo, una
homogeneidad nominativa, así como una vuelta a los orígenes
en cuanto a la calificación de esta licencia se refiere.
De otro lado, este capítulo contempla, entre otros aspectos,
el cambio de titularidad sin más trámite que una declaración
formal ante el syuntamiento, el régimen de compatibilidad
de actividades cuando se pretendan efectuar en un
establecimiento dos o más de aquéllas consideradas como
incompatibles, la consideración de las actividades accesorias,
la especialidad de las licencias excepcionales, el contenido
de las licencias de apertura y su suficiencia como
elemento informativo del establecimiento, así como, de
igual modo, las licencias para instalaciones eventuales,
portátiles o desmontables.
El tercer capítulo, dedicado a otros requisitos y disposiciones,
trata sobre la obligatoriedad del seguro de responsabilidad
civil, la diferenciación entre ambientación y amenización
musical, los carteles informativos que
complementan el contenido de la licencia de apertura, el régimen
de las terrazas, la apuesta por la calidad como elemento
indispensable, la agilización de los trámites de información
al ciudadano mediante un servicio de ventanilla
única y el Registro de empresas y establecimientos.
Por último, el capítulo IV se ocupa de los espectáculos y
actividades extraordinarios, singulares o excepcionales,
distinguiendo entre los que no implican situación de riesgo
y los que sí lo entrañan. Para los primeros bastará con una
declaración responsable para su realización, requiriéndose,
para los citados en segundo término, una autorización administrativa.
El título III regula la organización y desarrollo de los
espectáculos públicos y actividades recreativas. Ordenado
en dos capítulos, el primero de ellos trata sobre el ámbito
subjetivo de la ley, esto es, de los titulares y prestadores,
destinatarios, artistas y ejecutantes, así como de sus derechos
y obligaciones. En este sentido, se hace especial hincapié
en la necesidad de exigir entre las obligaciones de los
destinatarios la participación en buenas condiciones en los

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.563
com és el cas dels festeigs de bous al carrer. Una inclusió
motivada per l’evident risc existent en aquest tipus de celebracions
i que, en determinades circumstàncies, és susceptible
d’agreujament per una conducta inadequada d’aquells.
El capítol II, referit a altres disposicions per al desenrotllament
de l’espectacle o activitat, regula la reserva i dret
d’admissió, les normes de protecció als menors, l’horari
dels establiments, espectacles i activitats, la seua publicitat
així com el règim de les entrades i la seua venda.
El títol IV aborda l’ordenació del règim de vigilància i
inspecció i el règim sancionador.
En els seus dos capítols es manté la normativa fins a la
data vigent, si bé adaptant-la, quan així escaiga, als postulats
de la nova llei. És el cas de la dualitat de les actes inspectores,
distingint-se entre les derivades d’inspeccions
efectuades per les Forces i Cossos de Seguretat o les alçades
per tècnics de l’administració local i/o autonòmica.
Així mateix, es procedeix a la incorporació de les infraccions
greus i molt greus a afegir a les fins ara previstes en
virtut de les condicions establides en els procediments i requisits
existents. És el cas de la participació de persones
que no estiguen en condicions físiques o psíquiques en festeigs
de bous al carrer, en correlació amb la nova obligació
sectorial inclosa en el precepte regulador de les obligacions
dels destinataris.
Per la seua banda, el títol V fa referència als òrgans consultius
de les administracions públiques en aquest marc. És
el cas de la Comissió d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives
de la Comunitat Valenciana, el règim i requisits
de la qual es desenrotllaran per via reglamentària.
De la mateixa manera, es disposa en la disposició addicional
quarta de la llei la consideració com a responsable, en els termes
de l’article 48 del text positiu, del participant en els festeigs
de bous al carrer quan, de la seua conducta, se’n derive una actuació
manifesta d’infracció administrativa. En aquest marc,
l’assumpció de costs econòmics serà una altra de les conseqüències
d’aquest comportament contrari a la normativa vigent.
Finalment, a més de la resta de disposicions addicionals,
i de les disposicions transitòries, derogatòria i finals, la llei
preveu un annex on s’arreplega el Catàleg d’espectacles
públics, activitats recreatives i establiments públics que,
sense caràcter exhaustiu, concreta l’àmbit d’aplicació a què
aquesta es refereix.
Article 1
Àmbit d’aplicació
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
1. La present llei té com a objecte, en el marc de les
competències de la Generalitat, regular els espectacles públics,
activitats recreatives i establiments públics que es desenrotllen
o ubiquen al seu territori, amb independència
que els seus titulars o prestadors siguen entitats públiques,
persones físiques o jurídiques, tinguen o no finalitat lucrativa,
es realitzen en instal·lacions fixes, portàtils o desmuntables,
així com de manera habitual o esporàdica.
Als efectes de la present llei, s’entendrà per titular o
prestador la persona física amb la nacionalitat de qualsevol
espectáculos con evidente riesgo como es el caso de los
festejos de bous al carrer. Una inclusión motivada por el
evidente riesgo existente en este tipo de celebraciones y
que, en determinadas circunstancias, es susceptible de agravamiento
por una conducta inadecuada de aquéllos.
El capítulo II, referido a otras disposiciones para el desarrollo
del espectáculo o actividad, regula la reserva y derecho
de admisión, las normas de protección a los menores,
el horario de los establecimientos, espectáculos y actividades,
la publicidad de éstos, así como el régimen de las entradas
y su venta.
El título IV aborda la ordenación del régimen de vigilancia
e inspección y el régimen sancionador.
En sus dos capítulos se mantiene la normativa hasta la
fecha vigente, si bien adaptándola, cuando así proceda, a
los postulados de la nueva ley. Es el caso de la dualidad de
las actas inspectoras, distinguiéndose entre las derivadas de
inspecciones efectuadas por las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad
o las levantadas por técnicos de la administración
local y/o autonómica. Asimismo, se procede a la incorporación
de las infracciones graves y muy graves a añadir a las
hasta ahora previstas en virtud de las condiciones establecidas
en los procedimientos y requisitos existentes. Es el
caso de la participación de personas que no estén en condiciones
físicas o psíquicas en festejos de bous al carrer, en
correlación con la nueva obligación sectorial incluida en el
precepto regulador de las obligaciones de los destinatarios.
Por su parte, el título V hace referencia a los órganos
consultivos de las administraciones públicas en este marco.
Es el caso de la Comisión de Espectáculos Públicos y Actividades
Recreativas de la Comunitat Valenciana, cuyo régimen
y requisitos se desarrollarán por vía reglamentaria.
De igual modo, se dispone en la disposición adicional
cuarta de la ley la consideración como responsable, en los
términos del artículo 48 del texto positivo, del participante
en los festejos de bous al carrer cuando de su conducta se
derive una actuación manifiesta de infracción administrativa.
En este marco, la asunción de costes económicos será
otra de las consecuencias de ese comportamiento contrario
a la normativa vigente.
Por último, además del resto de disposiciones adicionales,
y de las disposiciones transitorias, derogatoria y finales,
la ley prevé un anexo donde se recoge el Catálogo de
espectáculos públicos, actividades recreativas y establecimientos
públicos que, sin carácter exhaustivo, concreta el
ámbito de aplicación a que se refiere la misma.
Artículo 1
Ámbito de aplicación
TÍTULO I
DISPOSICIONES GENERALES
1. La presente ley tiene por objeto, en el marco de las
competencias de la Generalitat, regular los espectáculos
públicos, actividades recreativas y establecimientos públicos
que se desarrollen o ubiquen en su territorio, con independencia
de que los titulares o prestadores sean entidades
publicas, personas físicas o jurídicas, tengan o no finalidad
lucrativa, se realicen en instalaciones fijas, portátiles o desmontables,
así como de modo habitual o esporádico.
A los efectos de la presente ley, se entenderá por titular o
prestador la persona física con la nacionalidad de cualquier

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.564
estat membre, o resident legal a Espanya, o qualsevol persona
jurídica o entitat constituïda de conformitat amb la legislació
d’un Estat membre, la seu social o el centre
d’activitat principal del qual es trobe dins de la Unió Europa
que, amb ànim de lucre o sense, realitze o organitze un
espectacle públic o una activitat recreativa o efectue
l’explotació d’un establiment públic.
Per la seua banda, es considerarà com a destinatari els
clients, usuaris o públic dels espectacles públics, activitats
recreatives i establiments públics.
En funció del que disposa aquesta llei, s’entendrà per:
a) Espectacles públics: aquells esdeveniments que congreguen
un públic que acudeix amb l’objecte de presenciar
una representació, actuació, exhibició o projecció que li és
oferida per una empresa, artistes o executants que intervinguen
per compte d’aquesta.
b) Activitats recreatives: aquelles que congreguen un
públic que acudeix amb l’objecte principal de participar en
l’activitat o rebre els servicis que els són oferits per
l’empresa amb fins d’oci, entreteniment i diversió.
c) Establiments públics: locals en què es realitzen els espectacles
públics i les activitats recreatives, sense perjuí
que els espectacles i activitats esmentats puguen ser desenrotllats
en instal·lacions portàtils, desmuntables o en la via
pública.
2. Totes aquestes activitats, així com les relatives a espectacles
taurins o esportius, a establiments turístics o als
propis d’establiments i activitats de joc, es regiran per la
seua normativa específica, quan aquesta existisca. En tot
allò que no s’hi preveu, serà aplicable supletòria la present
llei.
3. En el Catàleg de l’annex d’aquesta llei es classifiquen,
sense caràcter exhaustiu, els espectacles públics i activitats
recreatives, així com els establiments públics en
què aquells se celebren i realitzen.
Article 2
Exclusions
Sense perjuí de complir amb la normativa vigent en
matèria de seguretat ciutadana, s’exclouen de l’àmbit
d’aplicació de la present llei els actes privats que no estiguen
oberts a la pública concurrència.
Article 3
Prohibicions
Queden prohibits els espectacles i activitats recreatives
següents:
1. Els que siguen constitutius de delicte.
2. Els que inciten o fomenten la violència, el racisme, la
xenofòbia i qualsevol altra forma de discriminació o que
atempten contra la dignitat humana.
3. Els que impliquen crueltat o maltractament per als
animals.
4. Els festejos taurins tradicionals de la Comunitat Valenciana
que no es realitzen de conformitat amb la seua
normativa específica.
Article 4
Condicions tècniques generals
1. Els espectacles públics, activitats recreatives i establiments
públics hauran de reunir les condicions necessàries
de seguretat, salubritat i higiene per a evitar molèsties al
Estado miembro, o residente legal en España, o cualquier
persona jurídica o entidad constituida de conformidad con la
legislación de un Estado miembro, cuya sede social o centro
de actividad principal se encuentre dentro de la Unión Europea
que, con ánimo de lucro o sin él, realice u organice un
espectáculo público o una actividad recreativa o efectúe la
explotación de un establecimiento público.
Por su parte, se considerará como destinatario a los
clientes, usuarios o público de los espectáculos públicos,
actividades recreativas y establecimientos públicos.
En función de lo dispuesto en esta ley, se entenderá por:
a) Espectáculos Públicos: aquellos acontecimientos que
congregan a un público que acude con el objeto de presenciar
una representación, actuación, exhibición o proyección
que le es ofrecida por una empresa, artistas o ejecutantes
que intervengan por cuenta de ésta.
b) Actividades recreativas: aquellas que congregan a un
público que acude con el objeto principal de participar en
la actividad o recibir los servicios que les son ofrecidos por
la empresa con fines de ocio, entretenimiento y diversión.
c) Establecimientos públicos: locales en los que se realizan
los espectáculos públicos y las actividades recreativas,
sin perjuicio de que dichos espectáculos y actividades puedan
ser desarrollados en instalaciones portátiles, desmontables
o en la vía pública.
2. Todas estas actividades, así como las relativas a espectáculos
taurinos o deportivos, a establecimientos turísticos
o a los propios de establecimientos y actividades de
juego, se regirán por su normativa específica, cuando ésta
exista. En todo lo no previsto en ella, será de aplicación supletoria
la presente ley.
3. En el Catálogo del anexo de esta ley se clasifican, sin
carácter exhaustivo, los espectáculos públicos y actividades
recreativas, así como los establecimientos públicos en los
que aquéllos se celebren y realicen.
Artículo 2
Exclusiones
Sin perjuicio de cumplir con la normativa vigente en
materia de seguridad ciudadana, se excluyen del ámbito de
aplicación de la presente ley los actos privados que no
estén abiertos a la pública concurrencia.
Artículo 3
Prohibiciones
Quedan prohibidos los espectáculos y actividades recreativas
siguientes:
1. Los que sean constitutivos de delito.
2. Los que inciten o fomenten la violencia, el racismo,
la xenofobia y cualquier otra forma de discriminación o
que atenten contra la dignidad humana.
3. Los que impliquen crueldad o maltrato para los animales.
4. Los festejos taurinos tradicionales de la Comunitat
Valenciana que no se realicen de conformidad con su normativa
específica.
Artículo 4
Condiciones técnicas generales
1. Los espectáculos públicos, actividades recreativas y
establecimientos públicos deberán reunir las condiciones
necesarias de seguridad, salubridad e higiene para evitar

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.565
públic assistent i a tercers i, en especial, complir amb aquelles
que estableix la normativa aplicable a les activitats molestes,
insalubres, nocives i perilloses.
2. Les anteriors condicions hauran de comprendre, entre
altres, les matèries següents:
a) Seguretat per al públic assistent, treballadors, executants
i béns.
b) Condicions de solidesa de les estructures i de funcionament
de les instal·lacions.
c) Condicions i garanties de les instal·lacions elèctriques
com a locals de pública concurrència
d) Prevenció i protecció d’incendis i altres riscos inherents
a l’activitat, facilitant-hi l’accessibilitat dels mitjans
d’auxili externs.
e) Condicions de salubritat, higiene i acústica, determinant
expressament les condicions d’insonorització dels locals
necessària per a evitar molèsties a tercers.
f) Protecció del medi ambient urbà i natural.
g) Condicions d’accessibilitat i gaudi per a persones discapacitades,
d’acord amb el que disposa la normativa sobre
accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, i que
en possibiliten el gaudi real de l’espectacle per part
d’aquests. En aquest sentit, es realitzaran les adaptacions
precises en els locals i instal·lacions en el termini que reglamentàriament
s’establisca, d’acord amb la llei adés esmentada.
h) Pla d’emergència segons les normes d’autoprotecció
en vigor.
Article 5
Cooperació i col·laboració administrativa
1. Les distintes administracions públiques, en l’exercici
de les seues pròpies competències i de conformitat amb el
que preveu la legislació vigent, es facilitaran la informació
que precisen en matèria d’espectacles públics i activitats
recreatives, i es prestaran recíprocament la cooperació i assistència
activa que pogueren demanar-se entre si sobre tals
matèries.
2. Els òrgans de les administracions autonòmica i local,
en el marc de les seues competències respectives i d’acord
amb els principis d’eficàcia, coordinació, col·laboració i
lleialtat institucional, vetlaran per l’observança de la normativa
d’espectacles públics i activitats recreatives a través
de les funcions següents:
a) Inspecció dels establiments públics.
b) Control de la realització dels espectacles i activitats
recreatives i, si és el cas, la seua prohibició i suspensió.
c) Sanció de les infraccions tipificades en la present llei.
3. Els ajuntaments podran sol·licitar la col·laboració i el
suport tècnic que precisen de la Generalitat per a l’execució
i desenrotllament del que preveu aquesta llei. A aquests
efectes, es podran subscriure els oportuns convenis de
col·laboració entre ambdues administracions.
4. Quan no s’hagen subscrit els convenis a què es refereix
l’apartat anterior, els ajuntaments que acrediten dificultats
degudament motivades per a dur a terme les funcions
que la present llei els atribueix podran sol·licitar de la
Generalitat que les assumisca directament.
molestias al público asistente y a terceros y, en especial,
cumplir con aquellas que establece la normativa aplicable a
las actividades molestas, insalubres, nocivas y peligrosas.
2. Las anteriores condiciones deberán comprender, entre
otras, las siguientes materias:
a) Seguridad para el público asistente, trabajadores, ejecutantes
y bienes.
b) Condiciones de solidez de las estructuras y de
funcionamiento de las instalaciones.
c) Condiciones y garantías de las instalaciones eléctricas
como locales de pública concurrencia.
d) Prevención y protección de incendios y otros riesgos
inherentes a la actividad, facilitando la accesibilidad de los
medios de auxilio externos.
e) Condiciones de salubridad, higiene y acústica, determinando
expresamente las condiciones de insonorización
de los locales necesaria para evitar molestias a terceros.
f) Protección del medio ambiente urbano y natural.
g) Condiciones de accesibilidad y disfrute para personas
discapacitadas, de acuerdo con lo dispuesto en la normativa
sobre accesibilidad y supresión de barreras arquitectónicas,
y que posibiliten el disfrute real del espectáculo por parte
de aquéllas. En este sentido, se realizarán las adaptaciones
precisas en los locales e instalaciones en el plazo que reglamentariamente
se establezca, de acuerdo con la citada ley.
h) Plan de emergencia según las normas de autoprotección
en vigor.
Artículo 5
Cooperación y colaboración administrativa
1. Las distintas administraciones públicas, en el ejercicio
de sus propias competencias y de conformidad con lo
previsto en la legislación vigente, se facilitarán la información
que precisen en materia de espectáculos públicos y actividades
recreativas, y se prestarán recíprocamente la cooperación
y asistencia activa que pudieran recabarse entre sí
sobre tales materias.
2. Los órganos de las administraciones autonómica y local,
en el marco de sus respectivas competencias y de
acuerdo con los principios de eficacia, coordinación, colaboración
y lealtad institucional, velarán por la observancia
de la normativa de espectáculos públicos y actividades recreativas
por medio de las siguientes funciones:
a) Inspección de los establecimientos públicos.
b) Control de la celebración de los espectáculos y actividades
recreativas y, en su caso, prohibición y suspensión de
éstos.
c) Sanción de las infracciones tipificadas en la presente ley.
3. Los ayuntamientos podrán solicitar la colaboración y
el apoyo técnico que precisen de la Generalitat para la ejecución
y desarrollo de lo previsto en esta ley. A estos efectos,
se podrán suscribir los oportunos convenios de colaboración
entre ambas administraciones.
4. Cuando no se hayan suscrito los convenios a que se
refiere el apartado anterior, los ayuntamientos que acrediten
dificultades debidamente motivadas para llevar a cabo
las funciones que la presente ley les atribuye podrán solicitar
de la Generalitat que las asuma directamente.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.566
TÍTOL II
DE L’OBERTURA D’ESTABLIMENTS
PÚBLICS I DE LA REALITZACIÓ
D’ESPECTACLES PÚBLICS I
ACTIVITATS RECREATIVES
Article 6
De la declaració responsable i de l’autorització
1. La realització d’espectacles públics i activitats recreatives
i l’obertura d’establiments públics a què es refereix la
present Llei requerirà la presentació d’una declaració responsable
per part de la persona interessada o, si és el cas,
d’autorització administrativa, quan escaiga, amb el compliment
dels tràmits i requisits a què es refereixen els capítols
II, III i IV d’aquest títol.
A l’efecte d’aquesta llei, es considerarà com a declaració
responsable el document subscrit per un titular o prestador
en què manifesta, sota la seua responsabilitat, que compleix
amb els requisits establits en la normativa vigent per
a l’organització d’un espectacle públic o activitat recreativa
i/o per a l’obertura d’un establiment públic, que disposa de
la documentació que així ho acredita i que es compromet a
mantenir-ne el compliment durant la seua vigència.
2. La declaració responsable, efectuada d’acord amb el
que estableix aquesta llei, habilitarà, d’acord amb els requisits
procedimentals previstos, per a l’exercici dels espectacles
públics i activitats recreatives indicats en aquesta. Per
a la realització d’un altre o altres diferents dels manifestats
es requerirà de declaració específica per a això.
CAPÍTOL I
DE LES COMPETÈNCIES
DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES
Article 7
Autoritzacions competència
de l’administració autonòmica
1. Correspon a la Generalitat, a través dels seus òrgans
amb atribucions en matèria d’espectacles públics, activitats
recreatives i establiments públics, la competència sobre els
espectacles i activitats següents:
a) Les activitats recreatives o esportives el desenrotllament
de les quals discórrega per més d’un terme municipal
de la Comunitat Valenciana.
b) Els espectacles amb animals, entenent per tals aquells
en què aquests en siguen part essencial o indispensable per
a la realització, llevat que per a la seua realització calga la
utilització de via pública.
c) Els espectacles i festejos taurins tradicionals, que es
regiran per la seua normativa específica.
d) Els espectacles públics i activitats recreatives de
caràcter extraordinari, entenent per tals aquells que siguen
diferents dels indicats en la llicència referida a un establiment
públic, d’acord amb allò que s’ha regulat en el Catàleg
de l’annex d’aquesta llei per a cada tipus d’activitat.
e) Els espectacles i activitats singulars o excepcionals
que no estiguen previstos en el Catàleg de l’annex
d’aquesta llei, o que, per les seues característiques, no pogueren
acollir-se als reglaments dictats.
TÍTULO II
DE LA APERTURA DE ESTABLECIMIENTOS
PÚBLICOS Y DE LA CELEBRACIÓN
DE ESPECTÁCULOS PÚBLICOS Y
ACTIVIDADES RECREATIVAS
Artículo 6
De la declaración responsable y de la autorización
1. La celebración de espectáculos públicos y actividades
recreativas y la apertura de establecimientos públicos a
que se refiere la presente ley requerirá la presentación de
una declaración responsable por parte del interesado o, en
su caso, de autorización administrativa, cuando proceda,
con el cumplimiento de los trámites y requisitos a los que
se refieren los capítulos II, III y IV de este título.
A los efectos de esta ley, se considerará como declaración
responsable al documento suscrito por un titular o
prestador en el que manifiesta, bajo su responsabilidad, que
cumple con los requisitos establecidos en la normativa vigente
para la organización de un espectáculo público o actividad
recreativa y/o para la apertura de un establecimiento
público, que dispone de la documentación que así lo acredita
y que se compromete a mantener su cumplimiento durante
la vigencia de aquéllos.
2. La declaración responsable, efectuada de acuerdo con
lo establecido en esta ley, habilitará, de acuerdo con los requisitos
procedimentales previstos, para el ejercicio de los
espectáculos públicos y actividades recreativas indicados en
ella. Para la realización de otro u otros distintos a los manifestados
se requerirá de declaración específica para ello.
CAPÍTULO I
DE LAS COMPETENCIAS
DE LAS ADMINISTRACIONES PÚBLICAS
Artículo 7
Autorizaciones competencia
de la administración autonómica
1. Corresponde a la Generalitat, por medio de sus órganos
con atribuciones en materia de espectáculos públicos,
actividades recreativas y establecimientos públicos, la competencia
sobre los siguientes espectáculos y actividades:
a) Las actividades recreativas o deportivas cuyo desarrollo
discurra por más de un término municipal de la Comunitat
Valenciana.
b) Los espectáculos con animales, entendiendo por tales
aquellos en los que los mismos sean parte esencial o indispensable
para su realización, salvo que para su celebración
se requiera la utilización de vía pública.
c) Los espectáculos y festejos taurinos tradicionales,
que se regirán por su normativa específica.
d) Los espectáculos públicos y actividades recreativas de
carácter extraordinario, entendiendo por tales aquellos que
sean distintos de los indicados en la licencia referida a un establecimiento
público, de acuerdo con lo regulado en el
Catálogo del anexo de esta ley para cada tipo de actividad.
e) Los espectáculos y actividades singulares o excepcionales
que no estén previstos en el Catálogo del anexo de
esta ley, o que por sus características no pudieran acogerse
a los reglamentos dictados.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.567
2. A l’efecte d’aquesta llei, s’entendrà inclòs en el concepte
de via pública tot lloc obert per on puga transitar, circular
o desplaçar-se el públic, sempre que el lloc esmentat
no tinga la consideració de bé de caràcter privat o patrimonial.
Article 8
Autoritzacions competència dels ajuntaments
Correspon als ajuntaments, a través dels seus òrgans
amb atribucions en matèria d’espectacles públics, activitats
recreatives i establiments públics, la competència sobre els
següents espectacles i activitats:
1. Les activitats recreatives o esportives el desenrotllament
de les quals discórrega dins del seu terme municipal.
2. Els espectacles públics i activitats recreatives que es
realitzen en el municipi amb motiu de la realització de les
festes locals i/o patronals, requerisquen la utilització de via
pública o no.
3. Els espectacles públics i activitats recreatives, amb
animals o sense, que per a la seua realització requerisquen
la utilització de via pública.
4. Atorgament de la llicència d’obertura, d’acord amb
els procediments que preveu aquesta llei.
La realització dels espectacles i activitats a què es refereix
aquest article precisarà, en tot cas, la subscripció pels
organitzadors d’un contracte d’assegurança de responsabilitat
civil per danys al públic assistent i a tercers, d’acord
amb allò que s’ha regulat en la present llei i en la quantia
determinada reglamentàriament.
CAPÍTOL II
PROCEDIMENT PER A L’OBERTURA
D’ESTABLIMENTS PÚBLICS
Article 9
Procediment d’obertura mitjançant
declaració responsable
1. Per a desenrotllar qualsevol de les activitats previstes
en l’àmbit d’aplicació de la present llei, caldrà la presentació,
davant l’ajuntament del municipi de què es tracte,
d’una declaració responsable en què, almenys, s’indique la
identitat del titular o prestador, ubicació física de
l’establiment públic, activitat recreativa o espectacle públic
oferit i manifestació que s’hi compleix amb tots els requisits
tècnics i administratius per a procedir a l’obertura del
local.
La presentació de la declaració responsable haurà
d’atendre, quan escaiga, a allò que s’ha indicat en la normativa
reguladora d’impacte ambiental.
2. Junt amb la declaració responsable citada en a
l’apartat anterior s’haurà d’aportar, com a mínim, la documentació
següent:
a) Còpia del projecte de l’obra i l’activitat signada per
tècnic competent i visat pel col·legi professional, si escau,
d’acord amb el que hi ha disposat en la normativa en vigor
sobre visat col·legial obligatori.
b) Certificat final emès per tècnic o òrgan competent i
visat, si escau, per un col·legi professional, en el qual
s’acredite.
c) Certificat que acredite la subscripció d’un contracte
d’assegurança, en els termes indicats en la present llei.
2. A los efectos de esta ley, se entenderá incluido en el
concepto de vía pública todo lugar abierto por donde pueda
transitar, circular o desplazarse el público, siempre y cuando
dicho lugar no tenga la consideración de bien de carácter
privado o patrimonial.
Artículo 8
Autorizaciones competencia de los ayuntamientos
Corresponde a los ayuntamientos, por medio de sus órganos
con atribuciones en materia de espectáculos públicos,
actividades recreativas y establecimientos públicos, la competencia
sobre los siguientes espectáculos y actividades:
1. Las actividades recreativas o deportivas cuyo desarrollo
discurra dentro de su término municipal.
2. Los espectáculos públicos y actividades recreativas
que se realicen en el municipio con motivo de la celebración
de las fiestas locales y/o patronales, requieran o no la
utilización de vía pública.
3. Los espectáculos públicos y actividades recreativas,
con o sin animales, que para su celebración requieran la
utilización de vía pública.
4. Otorgamiento de la licencia de apertura, de acuerdo
con los procedimientos previstos en esta ley.
La realización de los espectáculos y actividades a que se
refiere este artículo precisará, en todo caso, la suscripción
por los organizadores de un contrato de seguro de responsabilidad
civil por daños al público asistente y a terceros,
de acuerdo con lo regulado en la presente ley y en la
cuantía determinada reglamentariamente.
CAPÍTULO II
PROCEDIMIENTO PARA LA APERTURA
DE ESTABLECIMIENTOS PÚBLICOS
Artículo 9
Procedimiento de apertura mediante
declaración responsable
1. Para desarrollar cualquiera de las actividades contempladas
en el ámbito de aplicación de la presente ley será necesaria
la presentación, ante el ayuntamiento del municipio
de que se trate, de una declaración responsable en la que, al
menos, se indique la identidad del titular o prestador, ubicación
física del establecimiento público, actividad recreativa
o espectáculo público ofertado y manifestación de que
se cumple con todos los requisitos técnicos y administrativos
para proceder a la apertura del local.
La presentación de la declaración responsable deberá
atender, cuando proceda, a lo indicado en la normativa reguladora
de impacto ambiental.
2. Junto a la declaración responsable citada en al apartado
anterior se deberá aportar, como mínimo, la siguiente
documentación:
a) Copia del proyecto de la obra y actividad firmada por
técnico competente y visado por el colegio profesional, si
así procediere, de acuerdo con lo dispuesto en la normativa
en vigor sobre visado colegial obligatorio.
b) Certificado final emitido por técnico u órgano competente
y visado, si así procede, por colegio profesional, en
el que se acredite.
c) Certificado que acredite la suscripción de un contrato
de seguro, en los términos indicados en la presente ley.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.568
3. L’ajuntament, una vegada rebuda la declaració responsable
i la documentació annexa indicada, procedirà a
registrar d’entrada la recepció esmentada en el mateix dia
en què això es produïsca, entregant-ne còpia a la persona
interessada.
Així mateix, en el termini màxim d’un mes a computar
des de la data del registre d’entrada, haurà de fer visita de
comprovació a l’establiment per a acreditar la realitat
d’allò expressat i informat pel titular o prestador.
Una vegada feta la visita i verificats els extrems anteriors,
l’ajuntament atorgarà la corresponent llicència
d’obertura.
4. Si la llicència prevista en l’apartat anterior fóra concedida
abans de transcórrer el termini d’un mes, des del registre
d’entrada, el titular o prestador podrà procedir a
l’obertura de l’establiment. Altrament, transcorregut el termini
esmentat sense que s’atorgue la llicència, el titular o
prestador podrà, alhora, obrir l’establiment d’acord amb el
que indica l’apartat següent.
5. No obstant això, transcorregut el termini indicat en
l’apartat 3 d’aquest article sense que l’ajuntament haja fet
la visita de comprovació prevista, el titular o prestador
podrà, sota la seua responsabilitat, procedir a l’obertura de
l’establiment, notificant-ho per escrit a l’òrgan municipal
corresponent.
Aquesta obertura no eximeix el consistori d’efectuar la
visita de comprovació. En aquest sentit, si es comprova la
inexactitud o falsedat en qualsevol dada, manifestació o document
de caràcter essencial presentat, l’ajuntament decretarà
la impossibilitat de continuar amb l’exercici de
l’activitat, sense perjuí de les responsabilitats penals, civils
o administratives a què hi haguera lloc.
A l’efecte d’aquesta llei, es considerarà com a dada, manifestació
o document de caràcter essencial tant la declaració
responsable com la documentació annexa a què es refereix
l’apartat 2 d’aquest article.
6. Com a excepció, no serà obligatòria la visita de comprovació
municipal ni el transcurs del termini del mes per a
l’obertura de l’establiment si el titular o prestador acompanya,
junt amb la declaració responsable i documentació
annexa, certificat expedit per empresa que disposa de la
qualificació d’Organisme de Certificació Administrativa
(OCA) pel qual s’acredita el compliment de tots els requisits
exigits per la normativa en vigor.
Les condicions i requisits dels Organismes de Certificació
Administrativa (OCA) es determinaran reglamentàriament.
7. Els municipis que, per les seues circumstàncies, no
disposen d’equip tècnic suficient per a efectuar la visita de
comprovació prevista, en virtut d’allò que s’ha indicat en
l’article 5 d’aquesta llei, hauran d’acollir-se al règim de cooperació
i col·laboració administrativa amb altres entitats
locals o amb l’administració autonòmica per a aquesta comesa.
8. Reglamentàriament es podrà establir un procediment
especial per als establiments que s’ubiquen dins de l’àmbit
d’activitats declarades expressament d’interès general, o fetes
en el marc d’esdeveniments considerats com a tals.
Article 10
Procediment d’obertura mitjançant autorització
1. Sense perjuí d’allò que s’ha regulat en el precepte anterior,
per als espectacles públics i activitats recreatives que
3. El ayuntamiento, una vez recibida la declaración responsable
y la documentación anexa indicada, procederá a
registrar de entrada dicha recepción en el mismo día en que
ello se produzca, entregando copia al interesado.
Asimismo, en el plazo máximo de un mes a computar
desde la fecha del registro de entrada, deberá girar visita de
comprobación al establecimiento para acreditar la realidad
de lo expresado e informado por el titular o prestador.
Una vez girada la visita y verificados los extremos anteriores,
el ayuntamiento otorgará la correspondiente licencia
de apertura.
4. Si la licencia contemplada en el apartado anterior fuera
concedida antes de transcurrir el plazo de un mes desde
el registro de entrada, el titular o prestador podrá proceder
a la apertura del establecimiento. En caso contrario, transcurrido
dicho plazo sin que se otorgue la licencia, el titular
o prestador podrá, asimismo, abrir el establecimiento de
acuerdo con lo indicado en el apartado siguiente.
5. No obstante lo anterior, transcurrido el plazo indicado
en el apartado 3 de este artículo sin que el ayuntamiento
haya girado la visita de comprobación, el titular o prestador
podrá, bajo su responsabilidad, proceder a la apertura del
establecimiento, notificándolo por escrito al órgano municipal
correspondiente.
Esta apertura no exime al consistorio de efectuar la visita
de comprobación. En este sentido, si se comprueba la
inexactitud o falsedad en cualquier dato, manifestación o
documento de carácter esencial presentado, el ayuntamiento
decretará la imposibilidad de continuar con el ejercicio
de la actividad, sin perjuicio de las responsabilidades penales,
civiles o administrativas a que hubiere lugar.
A los efectos de esta ley, se considerará como dato, manifestación
o documento de carácter esencial tanto la declaración
responsable como la documentación anexa a la que
se refiere el apartado 2 de este artículo.
6. Como excepción, no será obligatoria la visita de comprobación
municipal ni el transcurso del plazo del mes para
la apertura del establecimiento si el titular o prestador
acompaña, junto a la declaración responsable y documentación
anexa, certificado expedido por empresa que disponga
de la calificación de Organismo de Certificación Administrativa
(OCA) por el que se acredite el cumplimiento de todos
los requisitos exigidos por la normativa en vigor.
Las condiciones y requisitos de los Organismos de Certificación
Administrativa (OCA) se determinarán reglamentariamente.
7. Los municipios que, por sus circunstancias, no dispongan
de equipo técnico suficiente para efectuar la visita
de comprobación prevista deberán, en virtud de lo indicado
en el artículo 5 de esta ley, acogerse al régimen de
cooperación y colaboración administrativa con otras entidades
locales o con la administración autonómica para
este cometido.
8. Reglamentariamente se podrá establecer un procedimiento
especial para los establecimientos que se ubiquen dentro del
ámbito de actividades declaradas expresamente de interés general,
o celebradas en el marco de acontecimientos considerados
como tales.
Artículo 10
Procedimiento de apertura mediante autorización
1. Sin perjuicio de lo regulado en el precepto anterior,
para los espectáculos públicos y actividades recreativas que

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.569
es realitzen en establiments públics amb un aforament superior
a les 500 persones, en aquells en què existisca una
especial situació de risc o en aquells en què així s’indique
expressament en aquesta llei, s’hi seguirà el procediment
previst en aquest article.
A l’efecte d’aquesta llei, es considerarà que hi ha una
especial situació de risc quan l’establiment, d’acord amb
allò que s’ha indicat en la normativa tècnica en vigor, dispose
d’algun recinte catalogat de risc alt o d’una càrrega
tèrmica global elevada.
2. El titular o prestador l’establiment del qual es trobe
en el supòsit d’aquest article presentarà davant
l’ajuntament de la localitat corresponent el projecte elaborat
pel tècnic corresponent i, si escau, d’acord amb la normativa
en vigor, visat pel col·legi professional. Quan siga
necessària la realització d’obres, la tramitació de la llicència
d’obertura i la d’obres s’efectuarà conjuntament.
L’ajuntament, d’acord amb el projecte presentat,
emetrà els informes oportuns on es faça constar que
aquest s’ajusta a:
a) La normativa en matèria de plans d’ordenació urbana
i la resta de normes de competència municipal.
b) La normativa sobre activitats molestes, insalubres,
nocives i perilloses.
c) La normativa sobre instal·lacions en locals de pública
concurrència.
d) La normativa contra la contaminació acústica.
e) La normativa en matèria d’espectacles públics, activitats
recreatives i establiments públics.
f) La normativa en matèria d’accessibilitat.
Una vegada emesos, l’ajuntament trametrà el projecte
d’activitat, juntament amb la documentació annexa que
s’establesca en el reglament d’aquesta llei, als òrgans competents
de la Generalitat en matèria d’espectacles i, quan
escaiga, en matèria d’intervenció ambiental, amb l’objecte
que s’evacuen els informes referents al compliment de les
condicions generals tècniques a les quals es refereix
l’article 4 d’aquesta llei.
Aquests informes seran vinculants quan siguen desfavorables
o quan establisquen condicions de compliment obligatori
d’acord amb la normativa tècnica en vigor. No obstant
això, s’entendrà favorable quan l’ajuntament no haja
rebut comunicació expressa en el termini d’un mes des de
la recepció de l’expedient per l’òrgan autonòmic. Les conseqüències
de l’emissió d’informes fora de termini es determinaran
per via reglamentària.
Una vegada rebut l’informe, l’ajuntament comunicarà a
la persona interessada, mitjançant resolució expressa, els
requisits o condicionaments tècnics a complir per al posterior
atorgament de la llicència d’obertura.
Quan la persona interessada considere que ha complit
amb les obligacions exigides, ho comunicarà formalment a
l’ajuntament, el qual, previ registre d’entrada de la comunicació
esmentada, hi farà visita de comprovació en el termini
d’un mes.
Si el resultat de la visita de comprovació és d’acord amb
els requisits i condicions exigits, atorgarà llicència
d’obertura, i en cas contrari la denegarà.
En el cas que l’ajuntament no fes la referida visita en el
termini indicat, la persona interessada, d’acord amb el que
preveu l’apartat 4 d’aquest article i sota la seua responsabilitat,
prèvia notificació al consistori, podrà obrir
l’establiment públic.
3. No obstant allò previst en l’apartat anterior, no serà
necessari fer visita de comprovació quan la persona interes-
se realicen en establecimientos públicos con un aforo superior
a las 500 personas, en aquellos en que exista una especial
situación de riesgo o en aquellos en que así se indique
expresamente en esta ley, se seguirá el procedimiento previsto
en este artículo.
A los efectos de esta ley, se considerará que existe una
especial situación de riesgo cuando el establecimiento, de
acuerdo con lo indicado en la normativa técnica en vigor,
disponga de algún recinto catalogado de riesgo alto o de
una carga térmica global elevada.
2. El titular o prestador cuyo establecimiento se halle en el
supuesto de este artículo presentará ante al ayuntamiento de la
localidad correspondiente el proyecto elaborado por el técnico
correspondiente y, si así procediere de acuerdo con la normativa
en vigor, visado por colegio profesional. Cuando sea necesaria
la realización de obras, la tramitación de la licencia de
apertura y la de obras se efectuará conjuntamente.
El ayuntamiento, de acuerdo con el proyecto presentado,
emitirá los informes oportunos donde se haga constar que
el mismo se ajusta a:
a) La normativa en materia de planes de ordenación urbana
y demás normas de competencia municipal.
b) La normativa sobre actividades molestas, insalubres,
nocivas y peligrosas.
c) La normativa sobre instalaciones en locales de pública
concurrencia.
d) La normativa contra la contaminación acústica.
e) La normativa en materia de espectáculos públicos,
actividades recreativas y establecimientos públicos.
f) La normativa en materia de accesibilidad.
Una vez emitidos, el ayuntamiento remitirá el proyecto
de actividad, junto con la documentación anexa que establezca
el reglamento de esta ley a los órganos competentes
de la Generalitat en materia de espectáculos y, cuando proceda,
en materia de intervención ambiental, con el objeto
de que se evacuen los informes referentes al cumplimiento
de las condiciones generales técnicas a las que se refiere el
artículo 4 de esta ley.
Estos informes serán vinculantes cuando sean desfavorables
o cuando establezcan condiciones de obligado cumplimiento
de acuerdo con la normativa técnica en vigor. No
obstante, se entenderá favorable cuando el ayuntamiento no
haya recibido comunicación expresa en el plazo de un mes
desde la recepción del expediente por el órgano autonómico.
Las consecuencias de la emisión de informe fuera de
plazo se determinarán por vía reglamentaria.
Una vez recibido el informe, el ayuntamiento comunicará
al interesado, mediante resolución expresa, los requisitos
o condicionamientos técnicos a cumplir para el posterior
otorgamiento de la licencia de apertura.
Cuando dicho interesado considere que ha cumplido con
las obligaciones exigidas, lo comunicará formalmente al
ayuntamiento, quien, previo registro de entrada de dicha
comunicación, girará visita de comprobación en el plazo de
un mes.
Si el resultado de la visita de comprobación es conforme
con los requisitos y condiciones exigidos, otorgará licencia
de apertura, denegándola en caso contrario.
En el supuesto de que el ayuntamiento no girase la referida
visita en el plazo indicado, el interesado, de acuerdo
con lo previsto en el apartado 4 de este artículo y bajo su
responsabilidad, previa notificación al consistorio, podrá
abrir el establecimiento público.
3. No obstante lo previsto en el apartado anterior, no
será necesario girar visita de comprobación cuando el inte-

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.570
sada aporte certificació d’un Organisme de Certificació
Administrativa (OCA) i, en aquest cas, podrà procedir a
l’obertura de l’establiment d’acord amb allò que s’ha indicat
en aquest article.
4. El procediment a què es refereix el present article no
podrà excedir tres mesos, a computar des de la presentació
del projecte pel titular o prestador en l’ajuntament fins la
comunicació de la resolució municipal, en què es determinen
els requisits o condicionaments tècnics, referida en
l’apartat 2 d’aquest article. Si transcorren els tres mesos
sense que s’emeta la referida resolució, la persona interessada
podrà entendre que el projecte presentat és correcte i
vàlid als efectes oportuns.
Article 11
Modificacions substancials
Serà necessària una nova llicència per a modificar la
classe d’activitat, procedir a un canvi d’emplaçament o per
a realitzar una reforma substancial dels locals, establiments
i instal·lacions.
S’entendrà per modificació substancial tot canvi o alteració
que, previst reglamentàriament, implique una reforma
que afecte la seguretat, salubritat o perillositat de
l’establiment.
Article 12
Canvi de titularitat
1. Qualsevol canvi en la titularitat d’un establiment públic
precisarà de declaració formal davant l’ajuntament de
la localitat en què aquell s’ubique, sense que siga necessari
l’atorgament de nova llicència municipal. El canvi de titularitat
esmentat haurà de comunicar-se en el termini d’un
mes des que s’haguera formalitzat per qualsevol mitjà dels
admesos en dret.
2. La notificació del canvi de titularitat haurà d’estar
subscrita pel transmetent i per l’adquirent de l’establiment.
Cas contrari, la comunicació adés esmentada no tindrà validesa
per a l’ajuntament, i ambdós respondran solidàriament
per l’incompliment d’aquesta obligació.
3. Una vegada declarat el canvi de titularitat,
l’administració municipal el comunicarà a l’òrgan autonòmic
competent en la matèria perquè en prenguen coneixement
i als efectes escaients.
Article 13
Compatibilitat d’activitats
1. Es consideraran activitats compatibles, a l’efecte
d’aquesta llei, aquelles que siguen equivalents quant a horari,
dotacions o públic que puga accedir-hi.
En el cas que un establiment es dedicara a diverses activitats
compatibles definides per separat en el Catàleg de
l’annex, se n’hauran de fer constar en la llicència
d’obertura cada una. De la mateixa manera, si el local o recinte
comptara amb diversos espais d’ús diferenciats, haurà
d’expressar-se l’aforament respectiu corresponent a cada
un d’aquests.
2. El titular o prestador que desitge efectuar dues o més
activitats que diferisquen quant a horari, dotacions o públic
haurà de sol·licitar oportuna autorització de compatibilitat
resado aporte certificación de un Organismo de Certificación
Administrativa (OCA) pudiendo, en este caso, proceder
a la apertura del establecimiento de acuerdo con lo indicado
en este artículo.
4. El procedimiento a que se refiere el presente artículo
no podrá exceder de tres meses, a computar desde la presentación
del proyecto por el titular o prestador en el ayuntamiento
hasta la comunicación de la resolución municipal
en la que se determinan los requisitos o condicionamientos
técnicos referida en el apartado 2 de este artículo. Si transcurren
los tres meses sin que se emita la referida resolución,
el interesado podrá entender que el proyecto presentado
es correcto y válido a los efectos oportunos.
Artículo 11
Modificaciones sustanciales
Será necesaria una nueva licencia para modificar la clase
de actividad, proceder a un cambio de emplazamiento o
para realizar una reforma sustancial de los locales, establecimientos
e instalaciones.
Se entenderá por modificación sustancial todo cambio o
alteración que, previsto reglamentariamente, implique una
reforma que afecte a la seguridad, salubridad o peligrosidad
del establecimiento.
Artículo 12
Cambio de titularidad
1. Cualquier cambio en la titularidad de un establecimiento
público precisará de declaración formal ante el
ayuntamiento de la localidad en el que aquél se ubique, sin
que sea necesario el otorgamiento de nueva licencia municipal.
Dicho cambio de titularidad deberá comunicarse en
el plazo de un mes desde que se hubiera formalizado por
cualquier medio de los admitidos en derecho.
2. La notificación del cambio de titularidad deberá estar
suscrita por el transmitente y por el adquirente del establecimiento.
Caso contrario, dicha comunicación no tendrá validez
para el ayuntamiento, respondiendo ambos solidariamente
por el incumplimiento de esta obligación.
3. Una vez declarado el cambio de titularidad, la administración
municipal lo comunicará al órgano autonómico
competente en la materia para su conocimiento y efectos.
Artículo 13
Compatibilidad de actividades
1. Se considerarán actividades compatibles, a los efectos
de esta ley, aquellas que sean equivalentes en cuanto a horario,
dotaciones o público que pueda acceder a las mismas.
En el caso de que un establecimiento se dedicara a varias
actividades compatibles definidas por separado en el
Catálogo del anexo, se deberán hacer constar en la licencia
de apertura cada una de ellas. De igual modo, si el local o
recinto contara con varios espacios de uso diferenciados,
deberá expresarse el aforo respectivo correspondiente a
cada uno de los mismos.
2. El titular o prestador que desee efectuar dos o más actividades
que difieran en cuanto a horario, dotaciones o público
deberá solicitar oportuna autorización de compatibilidad de la

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.571
de la conselleria competent en matèria d’espectacles.
L’autorització esmentada establirà les condicions i requisits
necessaris per a la posterior obertura de l’establiment.
El procediment pel qual s’atorga la compatibilitat es regularà
reglamentàriament.
3. No serà aplicable el que disposa aquest article quan
en un establiment públic s’efectuen activitats complementàries
o accessòries de l’activitat principal sempre que,
en virtut d’això, aquelles no en suposen una desnaturalització
o desvirtuació. En aquest sentit, es consideraran activitats
complementàries o accessòries aquelles que impliquen
una actuació en directe destinada a l’animació o a
l’amenització dels clients, usuaris o públic. En tot cas, les
activitats citades no podran consistir en actuacions musicals
i no implicaran la modificació de les instal·lacions del
local.
Article 14
Llicències excepcionals
1. Excepcionalment, i per motius d’interès públic acreditats
en l’expedient, els ajuntaments podran atorgar llicències
d’obertura, amb un informe previ favorable de l’òrgan
autonòmic competent en matèria d’espectacles, en edificis
inscrits en l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià
o en els catàlegs d’edificis protegits que així figuren
en el planejament municipal, les característiques arquitectòniques
del qual no permeten el ple compliment de les
condicions tècniques establides amb caràcter general, sempre
que quede garantida la seguretat i salubritat de l’edifici
i la comoditat de les persones i es dispose de l’assegurança
exigida per la present llei.
2. Amb independència de l’anterior, es tindran en compte
les autoritzacions, informes i comunicacions exigibles en
virtut del que disposa la Llei reguladora del patrimoni cultural
valencià.
3. La tramitació de les llicències a què es refereix aquest
precepte s’efectuarà d’acord amb el procediment previst en
l’article 10 d’aquesta llei.
Article 15
Contingut de les llicències d’obertura
1. En la resolució de l’atorgament de la llicència
d’obertura es faran constar, en els dos idiomes oficials a la
Comunitat Valenciana, almenys, les dades següents:
a) Nom, raó social, número d’identificació i adreça dels
titulars o prestadors de l’espectacle públic, activitat recreativa
o establiment públic.
b) Emplaçament i denominació de l’establiment.
c) Aforament màxim de l’establiment.
d) Activitat o espectacle declarat o, si és el cas, autoritzat
segons el que disposa el Catàleg de l’annex.
e) Els altres requisits i condicions considerats essencials
en funció de la tipologia de l’establiment.
2. La llicència d’obertura atorgada per l’ajuntament serà
suficient per a acreditar l’activitat, condicions i característiques
de l’establiment públic, sense que siga necessària
l’exhibició d’un cartell específic per a això. A aquests efectes,
la llicència s’exposarà un lloc visiblement i fàcilment
accessible.
3. Quant a la publicitat de la resta de requisits i condicions
exigides en aquesta llei, caldrà ajustar-se al que disposa
la regulació dels cartells informatius.
conselleria competente en materia de espectáculos. Dicha autorización
establecerá las condiciones y requisitos necesarios
para la posterior apertura del establecimiento.
El procedimiento por el que se otorga la compatibilidad
se regulará reglamentariamente.
3. No será de aplicación lo dispuesto en este artículo
cuando en un establecimiento público se efectúen actividades
complementarias o accesorias de la actividad principal
siempre que, en su virtud, aquéllas no supongan una desnaturalización
o desvirtuación de la misma. En este sentido,
se considerarán actividades complementarias o accesorias
aquéllas que impliquen una actuación en directo destinada
a la animación o a la amenización de los clientes, usuarios
o público. En todo caso, dichas actividades no podrán consistir
en actuaciones musicales y no implicarán la modificación
de las instalaciones del local.
Artículo 14
Licencias excepcionales
1. Excepcionalmente, y por motivos de interés publico
acreditados en el expediente, los ayuntamientos podrán
otorgar licencias de apertura, previo informe favorable del
órgano autonómico competente en materia de espectáculos,
en edificios inscritos en el Inventario General del Patrimonio
Cultural Valenciano o en los catálogos de edificios protegidos
que así figuren en el planeamiento municipal, cuyas
características arquitectónicas no permitan el pleno cumplimiento
de las condiciones técnicas establecidas con carácter
general, siempre que quede garantizada la seguridad y
salubridad del edificio y la comodidad de las personas y se
disponga del seguro exigido por la presente ley.
2. Con independencia de lo anterior, se tendrán en cuenta
las autorizaciones, informes y comunicaciones exigibles
en virtud de lo dispuesto en la Ley reguladora del patrimonio
cultural valenciano.
3. La tramitación de las licencias a que se refiere este
precepto se efectuará de acuerdo con el procedimiento previsto
en el artículo 10 de esta ley.
Artículo 15
Contenido de las licencias de apertura
1. En la resolución del otorgamiento de la licencia de
apertura se harán constar, en los dos idiomas oficiales en la
Comunitat Valenciana, al menos, los siguientes datos:
a) Nombre, razón social, número de identificación y domicilio
de los titulares o prestadores del espectáculo público,
actividad recreativa o establecimiento público.
b) Emplazamiento y denominación del establecimiento.
c) Aforo máximo del establecimiento.
d) Actividad o espectáculo declarado o, en su caso, autorizado
según lo dispuesto en el Catálogo del anexo.
e) Los demás requisitos y condiciones consideradas
esenciales en función de la tipología del establecimiento.
2. La licencia de apertura otorgada por el ayuntamiento
será suficiente para acreditar la actividad, condiciones y características
del establecimiento público, sin que sea necesaria
la exhibición de un cartel específico para ello. A estos
efectos, la licencia se expondrá en un lugar visible y fácilmente
accesible.
3. En cuanto a la publicidad del resto de requisitos y
condiciones exigidas en esta ley, se atenderá a lo dispuesto
en la regulación de los carteles informativos.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.572
Article 16
Revocació i caducitat de la llicència
1. La llicència només serà efectiva en les condicions i
per a les activitats que expressament s’hi determinen.
Determinarà la revocació de la llicència, previ expedient
amb audiència a la persona interessada, l’incompliment
dels requisits o condicions en virtut dels quals es va atorgar
aquella, així com, en particular, la no-realització de les inspeccions
periòdiques obligatòries o, si és el cas, la falta
d’adaptació a les novetats introduïdes per normes posteriors
en els terminis previstos per a això.
Aquest procediment se sobreseurà si la persona interessada
esmena la irregularitat que en va motivar l’obertura.
No obstant això, podrà no tenir-se en compte el sobreseïment
esmentat, cas de reiteració o reincidència en
l’incompliment per part d’aquell.
2. La inactivitat durant un període ininterromput de sis
mesos podrà determinar la caducitat de la llicència, que
serà declarada, en tot cas, amb audiència prèvia de la persona
interessada i de manera motivada.
No obstant això, quan el desenrotllament normal de
l’espectacle o activitat supose períodes d’interrupció iguals
o superiors als sis mesos, el termini d’inactivitat determinant
de la caducitat serà de dotze a divuit mesos. Aquest
termini es fixarà en la resolució d’atorgament de la llicència
d’obertura.
Article 17
Llicències d’obertura per a instal·lacions
eventuals, portàtils o desmuntables
1. Precisaran de declaració responsable davant de
l’ajuntament corresponent, les activitats recreatives o espectacles
públics que, per la seua naturalesa, requerisquen
la utilització d’instal·lacions o estructures eventuals, portàtils
o desmuntables de caràcter no permanent.
2. Així mateix, precisaran de la declaració esmentada
els espectacles i activitats que, amb caràcter temporal, pretenguen
desenrotllar-se en instal·lacions portàtils o desmuntables.
3. Per a la realització del que preveuen els apartats anteriors
hauran de complir-se les condicions tècniques establides
en l’article 4 d’aquesta llei, així com la disponibilitat
de l’assegurança obligatòria en termes anàlegs a allò que
s’ha indicat per a instal·lacions fixes.
4. Correspondrà als ajuntaments comprovar l’adequació
entre allò que s’ha declarat pels interessats i el compliment
del que disposa aquest article, a l’efecte d’atorgar la llicència
d’obertura. S’exceptua el cas en què a la declaració responsable
i documentació annexa s’acompanye certificat
d’Organisme de Certificació Administrativa (OCA), i en
aquest supòsit es podrà iniciar directament l’activitat.
5. Els ajuntaments podran exigir la constitució d’una
fiança, en la quantia que es fixe reglamentàriament, a fi que
els titulars o prestadors responguen de possibles responsabilitats
que pogueren derivar-se’n de la realització. En
aquest cas, la fiança serà tornada, amb la sol·licitud prèvia,
als interessats quan cessen en l’activitat per a la qual es va
atorgar la llicència i després de la comprovació de la noexistència
de denúncies fonamentades, actuacions prèvies
obertes, procediments sancionadors en tràmit o sancions
pendents d’execució.
Artículo 16
Revocación y caducidad de la licencia
1. La licencia sólo será efectiva en las condiciones y
para las actividades que expresamente se determinen.
Determinará la revocación de la licencia, previo procedimiento
con audiencia al interesado, el incumplimiento de
los requisitos o condiciones en virtud de los cuales se
otorgó aquélla, así como, en particular, la no realización de
las inspecciones periódicas obligatorias o, en su caso, la
falta de adaptación a las novedades introducidas por normas
posteriores en los plazos previstos para ello.
Este procedimiento se sobreseerá si el interesado subsana
la irregularidad que motivó la apertura del mismo. No
obstante, podrá no tenerse en cuenta dicho sobreseimiento
caso de reiteración o reincidencia en el incumplimiento por
parte de aquél.
2. La inactividad durante un periodo ininterrumpido de
seis meses podrá determinar la caducidad de la licencia,
que será declarada, en todo caso, previa audiencia del interesado
y de manera motivada.
No obstante, cuando el desarrollo normal del espectáculo
o actividad suponga periodos de interrupción iguales o
superiores a los seis meses, el plazo de inactividad determinante
de la caducidad será de doce a dieciocho meses. Este
plazo se fijará en la resolución de otorgamiento de la licencia
de apertura.
Artículo 17
Licencias de apertura para instalaciones
eventuales, portátiles o desmontables
1. Precisarán de declaración responsable ante el ayuntamiento
correspondiente, las actividades recreativas o espectáculos
públicos que, por su naturaleza, requieran la utilización
de instalaciones o estructuras eventuales, portátiles
o desmontables de carácter no permanente.
2. Asimismo, precisarán de dicha declaración, los espectáculos
y actividades que con carácter temporal pretendan
desarrollarse en instalaciones portátiles o desmontables.
3. Para la realización de lo previsto en los apartados anteriores
deberán cumplirse las condiciones técnicas establecidas
en el artículo 4 de esta ley, así como la disponibilidad
del seguro obligatorio en términos análogos a lo indicado
para instalaciones fijas.
4. Corresponderá a los ayuntamientos comprobar la adecuación
entre lo declarado por los interesados y el cumplimiento
de lo dispuesto en este artículo, a los efectos de otorgar la licencia
de apertura. Se exceptúa el caso en el que a la declaración
responsable y documentación anexa se acompañe certificado
de Organismo de Certificación Administrativa (OCA), en
cuyo supuesto se podrá iniciar directamente la actividad.
5. Los ayuntamientos podrán exigir la constitución de
una fianza, en la cuantía que se fije reglamentariamente,
con el fin de que los titulares o prestadores respondan de
las posibles responsabilidades que pudieren derivarse. En
este caso, la fianza será devuelta, previa solicitud, a los interesados
cuando cesen en la actividad para la que se
otorgó la licencia y tras la comprobación de la no existencia
de denuncias fundadas, actuaciones previas abiertas,
procedimientos sancionadores en trámite o sanciones
pendientes de ejecución.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.573
Article 18
Assegurances
CAPÍTOL III
ALTRES REQUISITS I DISPOSICIONS
1. Els titulars o prestadors que realitzen espectacles públics,
activitats recreatives o òbriguen establiments públics,
hauran de subscriure un contracte d’assegurança que cobrisca
la responsabilitat civil per danys al públic assistent i
a tercers. En tot cas, quan l’activitat autoritzada tinga lloc
en un local o establiment públic o instal·lació, aquesta assegurança
haurà d’incloure, a més, el risc d’incendi, danys al
públic assistent o a tercers derivats de les condicions del local
o de la instal·lació així com els danys al personal que hi
preste els seus servicis. La quantia de l’assegurança es determinarà
reglamentàriament.
2. Amb independència de la modalitat contractual que
s’adopte per a subscriure l’assegurança prevista en aquest
article, els espectacles públics, activitats recreatives i establiments
públics hauran d’estar coberts en la quantia mínima
exigida per la norma reglamentària de manera individualitzada
per a cada local.
Article 19
Ambientació i amenització musical
1. El titular o prestador de l’establiment que vaja a instal·lar
o a tenir ambientació musical per qualsevol mitjà,
haurà de fer-ho constar expressament en la declaració responsable
que presente el titular o prestador en l’ajuntament.
S’excepcionen d’aquest requisit els establiments públics
que, d’acord amb el que estableix el Catàleg de l’annex
d’aquesta llei, hagen de tenir ambientació musical d’acord
amb la seua tipologia i activitat. La instal·lació o tinença
d’ambientació musical haurà de ser compatible amb el que
disposa la legislació vigent sobre contaminació acústica,
amb les ordenances municipals sobre la matèria i amb els
acords plenaris adoptats en les demarcacions de zones
acústicament saturades, si ni haguera.
2. Si l’establiment posseeix ambientació musical, o
l’emissió de música en fóra l’activitat principal, ja siga per
mitjans humans o mecànics, haurà de constar específicament
en la llicència el límit màxim de dB(A) permès
d’acord amb el que disposa la normativa vigent en matèria
de contaminació acústica.
3. Els establiments que, d’acord amb allò que s’ha indicat
en el Catàleg de l’annex d’aquesta llei, no incloguen
l’ambientació musical com a part de la seua activitat principal,
podran, com a activitat accessòria i sempre que no se
n’altere la naturalesa, incorporar elements destinats a
l’amenització musical, sempre que l’equip instal·lat no permeta,
pels seus propis mitjans, superar un nivell de pressió
acústica superior als màxims previstos per a nivells de recepció
externa segons la normativa vigent en la matèria minorats
en 5 dB(A). En aquest sentit, haurà d’acreditar-se’n
tècnicament el compliment dels valors màxims de recepció
tant en l’interior com en l’exterior.
Artículo 18
Seguros
CAPÍTULO III
OTROS REQUISITOS Y DISPOSICIONES
1. Los titulares o prestadores que realicen espectáculos
públicos, actividades recreativas o abran establecimientos
públicos, deberán suscribir un contrato de seguro que cubra
la responsabilidad civil por daños al público asistente y a
terceros. En todo caso, cuando la actividad autorizada se
celebre en un local o establecimiento público o instalación,
este seguro deberá incluir, además, el riesgo de incendio,
daños al público asistente o a terceros derivados de las condiciones
del local o de la instalación así como los daños al
personal que preste sus servicios en éstos. La cuantía del
seguro se determinará reglamentariamente.
2. Con independencia de la modalidad contractual que
se adopte para suscribir el seguro previsto en este artículo,
los espectáculos públicos, actividades recreativas y establecimientos
públicos deberán estar cubiertos en la cuantía
mínima exigida por la norma reglamentaria de manera individualizada
para cada local.
Artículo 19
Ambientación y amenización musical
1. El titular o prestador del establecimiento que vaya a
instalar o a tener ambientación musical por cualquier medio,
deberá hacerlo constar expresamente en la declaración
responsable que presente el titular o prestador en el ayuntamiento.
Se excepciona de este requisito a los establecimientos
públicos que, de acuerdo con lo establecido en el Catálogo
del anexo de esta ley, deban de tener ambientación musical
en función de su tipología y actividad. La instalación o tenencia
de ambientación musical deberá ser compatible con
lo dispuesto en la legislación vigente sobre contaminación
acústica, con las ordenanzas municipales sobre la materia y
con los acuerdos plenarios adoptados en las demarcaciones
de zonas acústicamente saturadas, si los hubiere.
2. Si el establecimiento posee ambientación musical, o
la emisión de música fuera su actividad principal, ya sea
por medios humanos o mecánicos, deberá constar específicamente
en la licencia el límite máximo de dB(A) permitido
de acuerdo con lo dispuesto en la normativa vigente en
materia de contaminación acústica.
3. Los establecimientos que, de acuerdo con lo indicado
en el Catálogo del anexo de esta ley, no incluyan la ambientación
musical como parte de su actividad principal,
podrán, como actividad accesoria y siempre que no se altere
la naturaleza de aquellos, incorporar elementos destinados
a la amenización musical, siempre y cuando el equipo
instalado no permita, por sus propios medios, superar un
nivel de presión acústica superior a los máximos previstos
para niveles de recepción externa según la normativa vigente
en la materia minorados en 5 dB(A). En este sentido,
deberá acreditarse técnicamente el cumplimiento de los valores
máximos de recepción tanto en el interior como en el
exterior de aquellos.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.574
Article 20
Cartells informatius
1. Els establiments públics que establisquen límit d’edat
per a l’accés a aquests, condicions particulars d’admissió,
normes particulars o instruccions d’ús, limitacions de consum
de tabac, venda d’alcohol i tabac així com altres qüestions
equivalents, hauran d’informar d’aquestes qüestions a
través de l’exposició d’un o més cartells indicatius ubicats,
en tot cas, en lloc visiblement i fàcilment llegible des de
l’exterior.
2. També requeriran de cartell o cartells informatius
l’horari d’obertura i tancament, l’existència de fulls de reclamacions
i les dades identificatives de l’establiment a
l’efecte de reclamacions o peticions d’informació.
3. Les característiques d’aquests cartells es determinaran
per norma reglamentària.
Article 21
Terrasses
1. Els establiments que desitgen disposar de terrasses o
instal·lacions a l’aire lliure o en la via pública, annexes a
l’establiment principal, hauran d’obtenir el permís municipal,
corresponent, que podrà limitar l’horari d’ús
d’aquestes instal·lacions i, en tot cas, la pràctica de qualsevol
activitat que supose molèsties per als veïns.
2. No es podran sol·licitar ni concedir llicències o autoritzacions
per a aquest tipus d’instal·lacions accessòries
sense que prèviament s’haja obtingut la llicència d’obertura
de l’establiment. No obstant això, encara que l’ajuntament
no haja formalitzat la llicència esmentada, el titular o prestador
podrà sol·licitar la ubicació de tals instal·lacions si
s’ostenta el dret a obrir el local d’acord amb el que disposa
aquesta llei.
Article 22
Qualitat dels servicis
1. Els titulars o prestadors podran elaborar una Carta de
Qualitat per al seu espectacle, activitat o establiment públic,
on s’arrepleguen, amb el caràcter de mínim, els condicionaments
i garanties que aquells han de complir d’acord
amb els drets dels clients, usuaris o públic assistent a obtenir
una prestació òptima.
En aquest sentit, es complirà amb aquest requisit quan
es produïsca la participació en cartes o etiquetes de qualitat
elaborades per organitzacions empresarials o professionals,
siga quin en siga l’àmbit territorial d’actuació.
2. La Carta de Qualitat serà exposada en un lloc de fàcil
visibilitat i llegibilitat.
Article 23
Informació al ciutadà
1. Els titulars o prestadors tindran dret a obtenir de les
administracions competents l’oportuna informació sobre la
viabilitat i requisits de les llicències i autoritzacions en funció
de les activitats que pretenguen realitzar.
A l’efecte, es constituirà un servici de finestra única en
la virtut del qual, de manera electrònica i a distància, la
persona interessada puga obtenir la informació sobre els
Artículo 20
Carteles informativos
1. Los establecimientos públicos que establezcan limite
de edad para el acceso a los mismos, condiciones particulares
de admisión, normas particulares o instrucciones de
uso, limitaciones de consumo de tabaco, venta de alcohol y
tabaco así como otras cuestiones equivalentes, deberán informar
de estas cuestiones mediante la exposición de uno o
varios carteles indicativos ubicados, en todo caso, en lugar
visible y fácilmente legible desde el exterior.
2. También requerirán de cartel o carteles informativos
el horario de apertura y cierre, la existencia de hojas de reclamaciones
y los datos identificativos del establecimiento
a efectos de reclamaciones o peticiones de información.
3. Las características de estos carteles se determinarán
por norma reglamentaria.
Artículo 21
Terrazas
1. Los establecimientos que deseen disponer de terrazas
o instalaciones al aire libre o en la vía pública, anexas al
establecimiento principal, deberán obtener el correspondiente
permiso municipal, que podrá limitar el horario de
uso de estas instalaciones y, en todo caso, la práctica de
cualquier actividad que suponga molestias para los vecinos.
2. No se podrán solicitar ni conceder licencias o autorizaciones
para este tipo de instalaciones accesorias sin que
previamente se haya obtenido la licencia de apertura del establecimiento.
No obstante, aunque no se haya formalizado
dicha licencia por el ayuntamiento, el titular o prestador
podrá solicitar la ubicación de tales instalaciones si se ostenta
el derecho a abrir el local de acuerdo con lo dispuesto
en esta ley.
Artículo 22
Calidad de los servicios
1. Los titulares o prestadores podrán elaborar una Carta
de Calidad para su espectáculo, actividad o establecimiento
público, donde se recojan, con el carácter de mínimo, los
condicionamientos y garantías que aquéllos deben cumplir
de acuerdo con los derechos de los clientes, usuarios o público
asistente a obtener una prestación óptima.
En este sentido, se cumplirá con este requisito cuando se
produzca la participación en cartas o etiquetas de calidad
elaboradas por organizaciones empresariales o profesionales,
cualquiera que sea su ámbito territorial de actuación.
2. La Carta de Calidad será expuesta en un lugar de fácil
visibilidad y legibilidad.
Artículo 23
Información al ciudadano
1. Los titulares o prestadores tendrán derecho a obtener
de las administraciones competentes la oportuna información
sobre la viabilidad y requisitos de las licencias y autorizaciones
en función de las actividades que pretendan realizar.
A tal efecto, se constituirá un servicio de ventanilla única
en cuya virtud, de manera electrónica y a distancia, el
interesado pueda obtener la información sobre los procedi-

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.575
procediments necessaris per a l’accés a una activitat prevista
en aquesta llei, així com per a la realització dels tràmits
preceptius per a això.
2. Les administracions públiques podran sol·licitar informació
sobre l’existència de procediments sancionadors
en tràmit o de sancions pendents d’execució. La sol·licitud
esmentada i la seua contestació hauran de respectar el que
disposa la normativa reguladora de protecció de dades.
Article 24
Registre d’empreses i establiments
1. En la conselleria competent en matèria d’espectacles
públics hi haurà un Registre d’empreses i establiments destinats
a la realització d’espectacles públics i activitats recreatives.
2. Amb aquest fi, els ajuntaments hauran de remetre a la
conselleria, en el termini de deu dies a partir de la seua
concessió, còpia de les llicències i la resta d’autoritzacions,
així com les seues modificacions i alteracions.
Reglamentàriament es determinarà la informació que
hauran de facilitar les entitats locals i empreses per a la
seua inscripció en el registre esmentat.
CAPÍTOL IV
DELS ESPECTACLES I ACTIVITATS
EXTRAORDINARIS, SINGULARS
O EXCEPCIONALS
Article 25
Espectacles i activitats extraordinaris
1. Els espectacles i activitats extraordinaris que es pretenguen
realitzar amb caràcter ocasional o particular en un
establiment públic, sempre que no suposen una modificació
de les condicions tècniques generals citades en l’article 4
d’aquesta llei i, en especial, una alteració de la seguretat
del local o recinte, un augment d’aforament sobre
l’inicialment previst o una instal·lació d’escenaris o coberts,
seran objecte de declaració responsable davant
l’òrgan competent de la Generalitat, a efectes informatius.
2. Per la seua banda, els espectacles i activitats extraordinaris
que comporten una modificació de les condicions
tècniques generals, una alteració de la seguretat, un augment
d’aforament sobre el previst o impliquen la instal·lació
d’escenaris o coberts, seran objecte de sol·licitud
davant l’òrgan competent de la Generalitat, a l’efecte de
pertinent autorització.
La documentació annexa que ha d’acompanyar la
sol·licitud i el termini de la seua presentació, així com la
resta de requisits de procediment exigibles, es determinaran
per via reglamentària.
Article 26
Espectacles i activitats singulars o excepcionals
Els espectacles i activitats singulars o excepcionals tindran
un procediment de tramitació i l’exigència d’uns requisits
i condicions equivalents a allò que s’ha previst per
als de caràcter extraordinari. Sense perjuí d’això, caldrà
mientos necesarios para el acceso a una actividad prevista
en esta ley así como para la realización de los trámites preceptivos
para ello.
2. Las administraciones públicas podrán solicitar información
sobre la existencia de procedimientos sancionadores
en trámite o de sanciones pendientes de ejecución. Dicha solicitud
y su contestación deberán respetar lo dispuesto en la
normativa reguladora de protección de datos.
Artículo 24
Registro de empresas y establecimientos
1. En la conselleria competente en materia de espectáculos
públicos existirá un Registro de empresas y establecimientos
destinados a la realización de espectáculos públicos
y actividades recreativas.
2. A tal fin, los ayuntamientos deberán remitir a la conselleria,
en el plazo de diez días a partir de su concesión,
copia de las licencias y demás autorizaciones, así como las
modificaciones y alteraciones que se produzcan al respecto.
Reglamentariamente se determinará la información que
deberán facilitar las entidades locales y empresas para su
inscripción en dicho registro.
CAPÍTULO IV
DE LOS ESPECTÁCULOS Y ACTIVIDADES
EXTRAORDINARIOS, SINGULARES
O EXCEPCIONALES
Artículo 25
Espectáculos y actividades extraordinarios
1. Los espectáculos y actividades extraordinarios que se
pretendan realizar con carácter ocasional o particular en un
establecimiento público, siempre que no supongan una modificación
de las condiciones técnicas generales citadas en
el artículo 4 de esta ley y, en especial, una alteración de la
seguridad del local o recinto, un aumento de aforo sobre el
inicialmente previsto o una instalación de escenarios o tinglados,
serán objeto de declaración responsable ante el órgano
competente de la Generalitat a efectos informativos.
2. Por su parte, los espectáculos y actividades extraordinarios
que conlleven una modificación de las condiciones
técnicas generales, una alteración de la seguridad, un aumento
de aforo sobre el previsto o impliquen la instalación
de escenarios o tinglados, serán objeto de solicitud ante el
órgano competente de la Generalitat a efectos de pertinente
autorización.
La documentación anexa que debe acompañar a la solicitud
y el plazo de presentación, así como el resto de requisitos
de procedimiento exigibles, se determinarán por vía
reglamentaria.
Artículo 26
Espectáculos y actividades singulares o excepcionales
Los espectáculos y actividades singulares o excepcionales
tendrán un procedimiento de tramitación y la exigencia de
unos requisitos y condiciones equivalentes a lo previsto para
los de carácter extraordinario. Sin perjuicio de ello, se aten-

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.576
ajustar-se, així mateix, al que preveu la normativa de desplegament
d’aquesta llei.
TÍTOL III
ORGANITZACIÓ I DESENROTLLAMENT
DELS ESPECTACLES PÚBLICS
I ACTIVITATS RECREATIVES
Article 27
Dels titulars o prestadors
CAPÍTOL I
ÀMBIT SUBJECTIU
1. S’entendrà que és titular o prestador la persona física
o jurídica que efectue la declaració responsable per a
l’atorgament de la llicència o, si és el cas, autorització, així
com qui efectue els tràmits que preveu aquesta llei per a la
realització d’un espectacle públic o activitat recreativa.
2. En defecte del que preveu l’apartat anterior,
s’entendrà que és titular o prestador qui convoque o done a
conèixer la realització d’un espectacle públic o activitat recreativa
o, si és el cas, qui obtinga o reba ingressos per
venda d’entrades per a aquests.
3. Quan es tracte de persones jurídiques, hauran d’estar
constituïdes legalment i inscrites en els registres públics
corresponents, sent, en qualsevol altre cas, titulars i responsables,
a l’efecte de la present llei, de forma directa i solidària,
els seus administradors i socis.
Article 28
Adreça als efectes de notificacions
En defecte que expressament s’haja assenyalat com a
adreça als efectes de notificacions, tindrà tal caràcter el que
figure en la declaració responsable presentada o, si és el
cas, el de l’establiment en què es desenrotlle l’espectacle o
activitat.
Article 29
Obligacions dels titulars o prestadors
Els titulars o prestadors estaran obligats solidàriament a:
1. Adoptar les mesures de seguretat i salubritat previstes
amb caràcter general o especificades en la llicència o, si és
el cas, autorització, mantenint en tot moment els establiments
i instal·lacions en perfecte estat de funcionament.
2. Realitzar les inspeccions periòdiques que siguen obligatòries
d’acord amb la normativa vigent.
3. Permetre i facilitar les inspeccions que acorden les
autoritats competents.
4. Posar a disposició dels destinataris dels servicis un
número de telèfon, adreça postal, número de fax o adreça
de correu electrònic a l’efecte de rebre reclamacions o peticions
d’informació.
5. Tenir fulls de reclamacions a disposició dels usuaris,
públic o destinataris dels servicis, així com dels servicis
d’inspecció.
derá, asimismo, a lo previsto en la normativa de desarrollo de
esta ley.
TÍTULO III
ORGANIZACIÓN Y DESARROLLO
DE LOS ESPECTÁCULOS PÚBLICOS
Y ACTIVIDADES RECREATIVAS
CAPÍTULO I
ÁMBITO SUBJETIVO
Artículo 27
De los titulares o prestadores
1. Se entenderá que es titular o prestador la persona física
o jurídica que efectúe la declaración responsable para el
otorgamiento de la licencia o, en su caso, autorización, así
como quien efectúe los trámites previstos en esta ley para la
celebración de un espectáculo público o actividad recreativa.
2. En defecto de lo previsto en el apartado anterior, se
entenderá que es titular o prestador quien convoque o dé a
conocer la celebración de un espectáculo público o actividad
recreativa o, en su caso, quien obtenga o reciba ingresos
por venta de entradas para los mismos.
3. Cuando se trate de personas jurídicas, habrán de estar
constituidas legalmente e inscritas en los registros públicos
correspondientes, siendo, en otro caso, titulares y responsables,
a los efectos de la presente ley, de forma directa y solidaria,
sus administradores y socios.
Artículo 28
Domicilio a los efectos de notificaciones
En defecto del que expresamente se haya señalado como
domicilio a los efectos de notificaciones, tendrá tal carácter
el que figure en la declaración responsable presentada o, en
su caso, el del establecimiento en que se desarrolle el espectáculo
o actividad.
Artículo 29
Obligaciones de los titulares o prestadores
Los titulares o prestadores estarán obligados solidariamente
a:
1. Adoptar las medidas de seguridad y salubridad previstas
con carácter general o especificadas en la licencia o,
en su caso, autorización, manteniendo en todo momento los
establecimientos e instalaciones en perfecto estado de
funcionamiento.
2. Realizar las inspecciones periódicas que sean obligatorias
de acuerdo con la normativa vigente.
3. Permitir y facilitar las inspecciones que acuerden las
autoridades competentes.
4. Poner a disposición de los destinatarios de los
servicios un número de teléfono, dirección postal, número
de fax o dirección de correo electrónico a los efectos de recibir
reclamaciones o peticiones de información.
5. Tener hojas de reclamaciones a disposición de los
usuarios, público o destinatarios de los servicios así como
de los servicios de inspección.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.577
6. Disposar en lloc visible al públic i perfectament llegible
la informació següent:
a) Número de telèfon, adreça postal, número de fax o
adreça de correu electrònic a l’efecte de reclamacions o peticions
d’informació.
b) Existència de fulls de reclamacions.
c) Cartell d’horari d’obertura i tancament.
d) Còpia de la llicència municipal d’obertura.
e) Si és el cas:
1.r Limitacions d’entrada i prohibició de consum
d’alcohol i tabac a menors d’edat, de conformitat amb la legislació
vigent.
2.n Condicions d’admissió.
3.r Normes particulars o instruccions per al normal desenrotllament
de l’espectacle o activitat.
7. Permetre l’entrada del públic, excepte en aquells
supòsits establits legalment i reglamentàriament.
8. Comunicar a les administracions competents les modificacions
que es produïsquen en relació amb la identitat i
l’adreça dels representants del titular de l’activitat, en el
termini de quinze dies a partir que es produïsquen.
9. Realitzar l’espectacle o activitat d’acord amb les condicions
oferides, excepte cas de força major.
10. Establir un servici d’admissió i, quan escaiga, un
servici específic d’admissió i de vigilància en els supòsits
assenyalats reglamentàriament
11. Informar les variacions d’ordre, data o contingut de
l’espectacle o activitat a realitzar, als llocs en què habitualment
es fixe la propaganda i als despatxos de localitats.
12. Adequar els establiments públics a les necessitats de
les persones discapacitades, d’acord amb la normativa vigent.
13. Concertar i mantenir vigent l’oportú contracte
d’assegurança en els termes que es determine reglamentàriament.
14. Complir totes les obligacions que, a més de les anteriorment
assenyalades, impose la normativa aplicable en
aquesta matèria.
Article 30
Artistes o executants
1. Es consideren artistes o executants, a l’efecte de la
present llei, aquelles persones que intervinguen o presenten
l’espectacle davant el públic, per a la seua recreació i entreteniment,
independentment que ho facen amb dret a retribució
o sense.
2. Els artistes tindran l’obligació de:
a) Realitzar la seua actuació conforme les normes que la
regulen en cada cas.
b) Guardar el respecte degut al públic.
3. La intervenció d’artistes menors d’edat estarà sotmesa
a les condicions i permisos que establisca la normativa
laboral i de protecció del menor.
Article 31
Drets dels destinataris
El destinatari té dret a:
1. Que l’empresa respecte els termes contractuals derivats
de l’adquisició de les corresponents localitats.
2. Que l’empresa li facilite el número de telèfon, adreça
postal, número de fax o adreça de correu electrònic així
6. Disponer en lugar visible al publico y perfectamente
legible la siguiente información:
a) Número de teléfono, dirección postal, número de fax
o dirección de correo electrónico a efectos de reclamaciones
o peticiones de información.
b) Existencia de hojas de reclamaciones
c) Cartel de horario de apertura y cierre
d) Copia de la licencia municipal de apertura
e) En su caso:
1.º Limitaciones de entrada y prohibición de consumo
de alcohol y tabaco a menores de edad, de conformidad con
la legislación vigente.
2.º Condiciones de admisión
3.º Normas particulares o instrucciones para el normal
desarrollo del espectáculo o actividad.
7. Permitir la entrada del público, salvo en aquellos supuestos
establecidos legal y reglamentariamente.
8. Comunicar a las administraciones competentes las modificaciones
que se produzcan en relación con la identidad y
domicilio de los representantes del titular de la actividad, en
el plazo de quince días a partir de que se produzcan.
9. Realizar el espectáculo o actividad de acuerdo con las
condiciones ofertadas, salvo caso de fuerza mayor.
10. Establecer un servicio de admisión y, cuando proceda,
un servicio específico de admisión y de vigilancia en
los supuestos señalados reglamentariamente.
11. Informar las variaciones de orden, fecha o contenido
del espectáculo o actividad a realizar, en los lugares en que
habitualmente se fije la propaganda y en los despachos de
localidades.
12. Adecuar los establecimientos públicos a las necesidades
de las personas discapacitadas, de acuerdo con la
normativa vigente.
13. Concertar y mantener vigente el oportuno contrato
de seguro en los términos que se determine reglamentariamente.
14. Cumplir todas las obligaciones que además de las
anteriormente señaladas, imponga la normativa aplicable
en esta materia.
Artículo 30
Artistas o ejecutantes
1. Se consideran artistas o ejecutantes, a los efectos de
la presente ley, a aquellas personas que intervengan o presenten
el espectáculo ante el público, para su recreo y entretenimiento,
independientemente de que lo hagan con o
sin derecho a retribución.
2. Los artistas tendrán la obligación de:
a) Realizar su actuación conforme las normas que la regulen
en cada caso.
b) Guardar el debido respeto al público.
3. La intervención de artistas menores de edad estará sometida
a las condiciones y permisos que establezca la normativa
laboral y de protección del menor.
Artículo 31
Derechos de los destinatarios
El destinatario tiene derecho a:
1. Que la empresa respete los términos contractuales derivados
de la adquisición de las correspondientes localidades.
2. Que la empresa le facilite el número de teléfono, dirección
postal, número de fax o dirección de correo electrónico

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.578
com els fulls de reclamacions, per a fer-hi constar la reclamació
o petició que estime pertinent.
3. Ser informat a l’entrada sobre les condicions
d’admissió.
4. No rebre un tracte desconsiderat ni discriminatori.
Article 32
Obligacions dels destinataris
1. El destinatari haurà:
a) D’ocupar les seues localitats o romandre en les zones
que s’assenyalen en cada cas per al públic, clients o usuaris,
sense invadir les àrees destinades a altres fins.
b) D’abstenir-se de portar armes o altres objectes que
puguen usar-se com a tals, així com exhibir símbols, peces
de roba o objectes que inciten a la violència o suposen apologia
d’activitats contràries als drets fonamentals reconeguts
en la Constitució i, en especial, que inciten al racisme
o a la xenofòbia.
c) De respectar la prohibició de fumar en els establiments
tancats destinats a espectacles i activitats recreatives
d’acord amb la normativa en vigor.
d) De complir els requisits o normes d’accés i admissió
establides amb caràcter general per l’empresa i donats a
conèixer mitjançant cartells visibles col·locats als llocs
d’accés.
e) D’abstenir-se d’accedir a l’escenari o lloc d’actuació
d’executants o artistes, llevat que estiga previst en el desenrotllament
del propi espectacle.
f) De complir les instruccions i normes particulars establides
per l’empresa per al desenrotllament de l’espectacle
o activitat.
g) De respectar l’horari de tancament.
h) De guardar la deguda reparació i evitar accions que
puguen crear situacions de perill o incomoditat al públic en
general i al personal de l’empresa o dificultar el desenrotllament
de l’espectacle o activitat.
i) No participar en els festeigs taurins tradicionals (bous
al carrer) quan no estiga en les condicions físiques o psíquiques
degudes. Quedarà inclòs en aquest supòsit la manca
o la disminució manifestes de la capacitat física o psíquica
ocasionada per la ingestió d’alcohol o d’un altre tipus
de substàncies tòxiques.
2. El titular o prestador podrà adoptar les seues pròpies
mesures preventives, en el marc dels drets constitucionals,
per tal d’assegurar el correcte desenrotllament de
l’espectacle públic i activitat recreativa o l’ús del servici en
els termes establits en la present llei. Quan s’observe
l’incompliment de les prohibicions i limitacions exposades,
podrà sol·licitar l’auxili dels agents de l’autoritat, els qui
disposaran, si és el cas, el desallotjament dels infractors,
sense perjuí de les accions legals que hi corresponguen.
CAPÍTOL II
ALTRES DISPOSICIONS PER AL
DESENROTLLAMENT DE
L’ESPECTACLE O ACTIVITAT
Article 33
Reserva i dret d’admissió
1. A l’efecte d’aquesta llei, s’entendrà per reserva
d’admissió la facultat dels titulars o prestadors d’impedir
así como las hojas de reclamaciones para hacer constar en las
mismas la reclamación o petición que estime pertinente.
3. Ser informado a la entrada sobre las condiciones de
admisión.
4. No recibir un trato desconsiderado ni discriminatorio.
Artículo 32
Obligaciones de los destinatarios
1. El destinatario deberá:
a) Ocupar sus localidades o permanecer en las zonas
que se señalen en cada caso para el público, clientes o
usuarios, sin invadir las áreas destinadas a otros fines.
b) Abstenerse de portar armas u otros objetos que puedan
usarse como tales, así como exhibir símbolos, prendas
u objetos que inciten a la violencia o supongan apología de
actividades contrarias a los derechos fundamentales reconocidos
en la Constitución y, en especial, que inciten al racismo
o a la xenofobia.
c) Respetar la prohibición de fumar en los establecimientos
cerrados destinados a espectáculos y actividades
recreativas de acuerdo con la normativa en vigor.
d) Cumplir los requisitos o normas de acceso y admisión
establecidas con carácter general por la empresa y dados
a conocer mediante carteles visibles colocados en los
lugares de acceso.
e) Abstenerse de acceder al escenario o lugar de actuación
de ejecutantes o artistas, salvo que este previsto en el
desarrollo del propio espectáculo.
f) Cumplir las instrucciones y normas particulares establecidas
por la empresa para el desarrollo del espectáculo o
actividad.
g) Respetar el horario de cierre.
h) Guardar la debida compostura y evitar acciones que
puedan crear situaciones de peligro o incomodidad al público
en general y al personal de la empresa o dificultar el desarrollo
del espectáculo o actividad.
i) No participar en los festejos taurinos tradicionales
(bous al carrer) cuando no se esté en las debidas condiciones
físicas o psíquicas. Quedará incluido en este supuesto
la manifiesta falta o disminución de la capacidad física o
psíquica ocasionada por la ingestión de alcohol u de otro
tipo de sustancias tóxicas.
2. El titular o prestador podrá adoptar sus propias medidas
preventivas para, en el marco de los derechos constitucionales,
asegurar el correcto desarrollo del espectáculo público y actividad
recreativa o el uso del servicio en los términos establecidos
en la presente ley. Cuando se observe el incumplimiento
de las prohibiciones y limitaciones expuestas, podrá solicitar
el auxilio de los agentes de la autoridad, quienes dispondrán,
en su caso, el desalojo de los infractores, sin perjuicio de las
acciones legales que correspondan.
CAPÍTULO II
OTRAS DISPOSICIONES PARA EL
DESARROLLO DEL
ESPECTÁCULO O ACTIVIDAD
Artículo 33
Reserva y derecho de admisión
1. A los efectos de esta ley, se entenderá por reserva de
admisión la facultad de los titulares o prestadores de impe-

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.579
l’accés i permanència en un establiment públic motivat, en
tot cas, per raons objectives que puguen impedir el normal
desenrotllament de l’espectacle o activitat o suposen la vulneració
de la normativa vigent.
En aquest marc, els titulars o prestadors hauran
d’impedir l’accés a persones que manifesten comportaments
violents, puguen produir molèsties a altres espectadors
o usuaris, o bé dificulten el normal desenrotllament de
l’espectacle o activitat.
2. S’entendrà per dret d’admissió, a l’efecte d’aquesta
llei, la facultat dels titulars o prestadors per a determinar
les condicions d’accés i permanència en un establiment públic
d’acord amb els límits fixats per la normativa en vigor.
Les condicions d’admissió, quan diferisquen de les reglamentàriament
autoritzades, hauran de ser visades i aprovades
per l’òrgan competent en matèria d’espectacles de la
Generalitat, i figurar de forma fàcilment llegible en lloc visible
a l’entrada, així com, si és el cas, en les taquilles i en
tots els punts de venda d’entrades o localitats dels establiments
públics. També hauran de figurar les condicions
d’admissió, de forma fàcilment llegible, en la publicitat o
propaganda de l’espectacle o activitat recreativa de què es
tracte, així com en les localitats o entrades, sempre que
això fóra possible.
3. De la mateixa manera, els titulars o prestadors podran
establir instruccions o normes particulars per al normal desenrotllament
de l’espectacle o activitat. El seu règim serà
equivalent al previst per a les condicions d’admissió.
4. Tots els espectacles públics, activitats recreatives i establiments
públics comptaran amb un servici d’admissió
destinat a verificar la reserva i el dret previstos en aquest
article.
5. Els titulars o prestadors hauran d’establir un servici
específic d’admissió en aquells espectacles públics, activitats
recreatives i establiments públics que es prevegen reglamentàriament.
6. L’exercici del dret d’admissió no podrà implicar cap tipus
de discriminació d’acord amb el que disposa l’article 14 de la
Constitució espanyola.
Article 34
Protecció del menor
1. Els menors d’edat, sense perjuí de les limitacions establides
en les disposicions específiques que així ho prevegen,
estaran subjectes a les següents restriccions d’accés i
permanència en espectacles públics, activitats recreatives i
establiments públics:
a) Queda prohibida l’entrada i permanència dels menors
de 18 anys a casinos de joc, sales de bingo i salons de joc
que disposen de màquines amb premis en metàl·lic tipus
«B» o «C», d’acord amb el que estableix la llei reguladora
del joc de la Comunitat Valenciana.
b) Queda prohibida l’entrada i permanència dels menors
de 18 anys en establiments on s’efectuen, exhibisquen o realitzen
activitats no qualificades per a menors, o
s’accedisca, per qualsevol tipus de mitjà, a material o informació
no apte per a aquests.
c) Queda prohibida l’entrada i permanència dels menors
de 16 anys en sales de festa, discoteques, sales de ball i
pubs.
S’exclou d’aquesta limitació als establiments que organitzen
sessions per a menors d’edat, en què es permetrà
dir el acceso y permanencia en un establecimiento público
motivado, en todo caso, por razones objetivas que puedan
impedir el normal desarrollo del espectáculo o actividad o
supongan la vulneración de la normativa vigente.
En este marco, los titulares o prestadores deberán impedir
el acceso a personas que manifiesten comportamientos
violentos, puedan producir molestias a otros espectadores o
usuarios, o bien dificulten el normal desarrollo del espectáculo
o actividad.
2. Se entenderá por derecho de admisión, a los efectos
de esta ley, la facultad de los titulares o prestadores para
determinar las condiciones de acceso y permanencia en un
establecimiento público de acuerdo con los límites fijados
por la normativa en vigor.
Las condiciones de admisión, cuando difieran de las reglamentariamente
autorizadas, deberán ser visadas y aprobadas
por el órgano competente en materia de espectáculos
de la Generalitat y figurar de forma fácilmente legible en
lugar visible a la entrada, así como, en su caso, en las taquillas
y en todos los puntos de venta de entradas o localidades
de los establecimientos públicos. También deberán
figurar las condiciones de admisión, de forma fácilmente
legible, en la publicidad o propaganda del espectáculo o actividad
recreativa de que se trate, así como en las localidades
o entradas, siempre que ello fuera posible.
3. Del mismo modo, los titulares o prestadores podrán establecer
instrucciones o normas particulares para el normal desarrollo
del espectáculo o actividad. El régimen de estas será
equivalente al previsto para las condiciones de admisión.
4. Todos los espectáculos públicos, actividades recreativas
y establecimientos públicos contarán con un servicio de
admisión destinado a verificar la reserva y el derecho previstos
en este artículo.
5. Los titulares o prestadores deberán establecer un
servicio específico de admisión en aquellos espectáculos
públicos, actividades recreativas y establecimientos públicos
que se prevean reglamentariamente.
6. El ejercicio del derecho de admisión no podrá implicar
ningún tipo de discriminación de acuerdo con lo dispuesto
en el artículo 14 de la Constitución española.
Artículo 34
Protección del menor
1. Los menores de edad, sin perjuicio de las limitaciones
establecidas en las disposiciones específicas que así lo prevean,
estarán sujetos a las siguientes restricciones de acceso
y permanencia en espectáculos públicos, actividades recreativas
y establecimientos públicos:
a) Queda prohibida la entrada y permanencia de los menores
de 18 años en casinos de juego, salas de bingo y salones
de juego que dispongan de máquinas con premios en
metálico tipo «B» o «C», de acuerdo con lo establecido en
la Ley reguladora del juego de la Comunitat Valenciana.
b) Queda prohibida la entrada y permanencia de los menores
de 18 años en establecimientos donde se efectúen,
exhiban o realicen actividades no calificadas para menores,
o se acceda, por cualquier tipo de medio, a material o información
no apto para los mismos.
c) Queda prohibida la entrada y permanencia de los menores
de 16 años en salas de fiesta, discotecas, salas de baile
y pubs.
Se excluye de esta limitación a los establecimientos que
organicen sesiones para menores de edad, en las que se per-

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.580
l’entrada i permanència de majors de 14 anys i menors de
18. Els requisits per a aquestes sessions es regularan reglamentàriament.
d) Les altres prohibicions o restriccions previstes en la
normativa reguladora de la protecció integral de la infància
i adolescència.
2. Als menors de 18 anys que accedisquen a establiments
d’espectacles o activitats recreatives no se’ls podrà
vendre, subministrar, ni permetre el consum de begudes alcohòliques.
Quant al tabac, caldrà ajustar-se al que disposa la legislació
vigent en matèria de drogodependència i trastorns addictius.
3. La publicitat d’establiments, espectacles i activitats
recreatives haurà de respectar els principis i normes continguts
en la normativa vigent en matèria de drogodependència
i trastorns addictius. Queda prohibida qualsevol forma
de promoció o publicitat que incite els menors, de manera
directa o indirecta, al consum de begudes alcohòliques o tabac
mitjançant la promesa de regals, bonificacions o qualsevol
altre avantatge d’anàloga naturalesa.
4. Així mateix, la publicitat d’establiments, espectacles i
activitats recreatives destinada a menors d’edat no podrà
referir-se ni contenir, directament o indirectament, missatges
ni referències que no hi siguen aptes ni hi estiguen qualificades.
Article 35
Horari
1. L’horari general d’obertura i tancament dels espectacles
públics, activitats recreatives i establiments públics referits
en la present Llei es determinarà, amb caràcter anual,
per ordre de la conselleria competent de la Generalitat, oïda
la Comissió d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives
de la Comunitat Valenciana.
2. L’ordre d’horaris anual haurà d’establir a més la previsió
següent:
a) Els supòsits en què, amb caràcter excepcional i atenent
a les peculiaritats de les poblacions, condicions
d’insonorització, afluència turística o duració dels espectacles,
els ajuntaments poden autoritzar ampliacions d’horari
amb motiu de festes locals i/o patronals.
b) Els supòsits en què la conselleria amb competència
en la matèria pot establir ampliacions a l’horari general
dels establiments que, per la seua ubicació, atenguen les
necessitats d’usuaris i treballadors nocturns.
c) Els supòsits en què la conselleria competent i les
corporacions locals poden establir reduccions a l’horari
general.
d) L’antelació amb què els locals i establiments hauran
d’estar oberts abans que comencen els espectacles.
3. El que estableixen els apartats anteriors s’entén sense
perjuí de les disposicions legals vigents en matèria de contaminació
ambiental i acústica.
Article 36
Publicitat
1. La publicitat que es realitze per a la realització
d’espectacles públics o activitats recreatives haurà de con-
mitirá la entrada y permanencia de mayores de 14 años y
menores de 18. Los requisitos para estas sesiones se regularán
reglamentariamente.
d) Las demás prohibiciones o restricciones previstas en
la normativa reguladora de la protección integral de la infancia
y adolescencia.
2. A los menores de 18 años que accedan a establecimientos
de espectáculos o actividades recreativas no se les
podrá vender, suministrar, ni permitir el consumo de bebidas
alcohólicas.
En cuanto al tabaco, se estará a lo dispuesto en la legislación
vigente en materia de drogodependencia y trastornos
adictivos.
3. La publicidad de establecimientos, espectáculos y actividades
recreativas deberá respetar los principios y normas
contenidas en la normativa vigente en materia de drogodependencia
y trastornos adictivos. Queda prohibida cualquier
forma de promoción o publicidad que incite a los menores de
manera directa o indirecta al consumo de bebidas alcohólicas
o tabaco mediante la promesa de regalos, bonificaciones o
cualquiera otra ventaja de análoga naturaleza.
4. Asimismo, la publicidad de establecimientos, espectáculos
y actividades recreativas destinada a menores de
edad no podrá referirse ni contener, directa o indirectamente,
mensajes ni referencias que no sean aptas ni estén calificadas
para los mismos.
Artículo 35
Horario
1. El horario general de apertura y cierre de los espectáculos
públicos, actividades recreativas y establecimientos
públicos referidos en la presente ley se determinará, con
carácter anual, por orden de la conselleria competente de la
Generalitat, oída la Comisión de Espectáculos Públicos y
Actividades Recreativas de la Comunitat Valenciana.
2. La orden de horarios anual deberá establecer además
la siguiente previsión:
a) Los supuestos en que con carácter excepcional y
atendiendo a las peculiaridades de las poblaciones, condiciones
de insonorización, afluencia turística o duración de
los espectáculos, los ayuntamientos pueden autorizar ampliaciones
de horario con motivo de fiestas locales y/o patronales.
b) Los supuestos en que la conselleria con competencia
en la materia puede establecer ampliaciones al horario general
de los establecimientos que, por su ubicación, atiendan
las necesidades de usuarios y trabajadores nocturnos.
c) Los supuestos en los que la conselleria competente y
las corporaciones locales pueden establecer reducciones al
horario general.
d) La antelación con que los locales y establecimientos
deberán estar abiertos antes de que den comienzo los espectáculos.
3. Lo establecido en los apartados anteriores se entiende
sin perjuicio de las disposiciones legales vigentes en materia
de contaminación ambiental y acústica.
Artículo 36
Publicidad
1. La publicidad que se realice para la celebración de espectáculos
públicos o actividades recreativas deberá conte-

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.581
tenir la suficient informació d’interès per al públic i, almenys,
la següent:
a) Classe d’espectacle o activitat.
b) Data, horari i lloc de les actuacions, preus de les entrades
i llocs de venda.
c) Denominació i domicili social de l’empresa promotora.
d) Si és el cas, preu de les entrades i llocs de venda, així
com les condicions d’admissió o normes particulars o instruccions
per al normal desenrotllament de l’espectacle.
2. Les empreses de publicitat o d’arts gràfiques que intervinguen
en la confecció de publicitat hauran de justificar
davant de l’administració, quan hi siguen requerides, les
dades identificatives de les empreses contractants.
3. La publicitat i promoció dels espectacles públics, activitats
recreatives i establiments públics no podrà incloure continguts
ni referències que contravinguen el principi d’igualtat
constitucional i, molt especialment, aquells la realització i difusió
dels quals supose una discriminació de caràcter sexista o
per raó de gènere.
Article 37
Entrades
Les entrades que expedisquen els organitzadors
d’espectacles públics i activitats recreatives hauran de contenir,
com a mínim, la informació següent:
1. Número d’orde.
2. Identificació de l’empresa i adreça.
3. Espectacle o activitat.
4. Lloc, data i hora de realització, o data d’expedició de
l’entrada.
5. Classe de localitat i número, en sessions numerades.
Article 38
Venda d’entrades
1. Els organitzadors d’espectacles públics i activitats recreatives
hauran de despatxar directament el públic, almenys,
el setanta per cent de cada classe de localitats.
2. En els supòsits de venda per abonaments o quan es
tracte d’espectacles organitzats per clubs o associacions, el
percentatge a què es refereix el número anterior es determinarà
en relació amb les localitats no incloses en abonaments
o amb les no reservades prèviament als socis.
3. Els organitzadors estaran obligats de reservar un percentatge
mínim d’entrades, equivalent al cinc per cent de
l’aforament de l’establiment, per a la seua venda directa al
públic sense reserves, el mateix dia de la realització.
4. Els organitzadors habilitaran quantes expenedories siguen
necessàries, en relació amb el nombre de localitats,
per al seu ràpid despatx al públic i per a evitar aglomeracions.
Les expenedories hauran d’estar obertes el temps necessari
abans del començament de l’espectacle.
5. La venda comissionada podrà ser autoritzada per
l’òrgan a què corresponga l’atorgament de la llicència o autorització,
prèvia acreditació de la cessió per l’empresa organitzadora,
que farà referència a la numeració de les entrades
cedides. La venda s’efectuarà en establiments que
compten amb llicència municipal.
6. Queda prohibida la venda i la revenda ambulant, així
com la venda encoberta d’entrades. En aquests supòsits, i
sense perjuí de la iniciació de l’oportú expedient sanciona-
ner la suficiente información de interés para el público y, al
menos, la siguiente:
a) Clase de espectáculo o actividad.
b) Fecha, horario y lugar de las actuaciones, precios de
las entradas y lugares de venta.
c) Denominación y domicilio social de la empresa promotora.
d) En su caso, precio de las entradas y lugares de venta,
así como las condiciones de admisión o normas particulares
o instrucciones para el normal desarrollo del espectáculo.
2. Las empresas de publicidad o de artes gráficas que intervengan
en la confección de publicidad deberán justificar
ante la administración, cuando sean requeridas para ello,
los datos identificativos de las empresas contratantes.
3. La publicidad y promoción de los espectáculos públicos,
actividades recreativas y establecimientos públicos no
podrá incluir contenidos ni referencias que contravengan el
principio de igualdad constitucional y, muy especialmente,
aquellos cuya realización y difusión suponga una discriminación
de carácter sexista o por razón de género.
Artículo 37
Entradas
Las entradas que expidan los organizadores de espectáculos
públicos y actividades recreativas deberán contener, como
mínimo, la siguiente información:
1. Número de orden.
2. Identificación de la empresa y domicilio.
3. Espectáculo o actividad.
4. Lugar, fecha y hora de celebración, o fecha de expedición
de la entrada.
5. Clase de localidad y número, en sesiones numeradas.
Artículo 38
Venta de entradas
1. Los organizadores de espectáculos públicos y actividades
recreativas deberán despachar directamente al público, al
menos, el setenta por ciento de cada clase de localidades.
2. En los supuestos de venta por abonos o cuando se trate
de espectáculos organizados por clubes o asociaciones,
el porcentaje a que se refiere el número anterior se determinará
en relación con las localidades no incluidas en abonos
o con las no reservadas previamente a los socios.
3. Los organizadores estarán obligadas a reservar un
porcentaje mínimo de entradas, equivalente al cinco por
ciento del aforo del establecimiento, para su venta directa
al publico sin reservas, el mismo día de la celebración.
4. Los organizadores habilitarán cuantas expendedurías
sean necesarias, en relación con el número de localidades,
para su rápido despacho al público y para evitar aglomeraciones.
Las expendedurías deberán estar abiertas el tiempo
necesario antes del comienzo del espectáculo.
5. La venta comisionada podrá ser autorizada por el órgano
al que corresponda el otorgamiento de la licencia o
autorización, previa acreditación de la cesión por la empresa
organizadora, que hará referencia a la numeración de las
entradas cedidas. La venta se efectuará en establecimientos
que cuenten con licencia municipal.
6. Queda prohibida la venta y la reventa ambulante, así
como la venta encubierta de entradas. En estos supuestos, y
sin perjuicio de la iniciación del oportuno procedimiento

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.582
dor, es procedirà, com a mesura cautelar, a la immediata retirada
de les entrades.
7. Reglamentàriament es determinaran les condicions en
què escaurà la venda telemàtica d’entrades.
TÍTOL IV
VIGILÀNCIA I INSPECCIÓ I RÈGIM
SANCIONADOR
Article 39
Facultats administratives
CAPÍTOL I
VIGILÀNCIA I INSPECCIÓ
Els òrgans de les administracions públiques, en l’àmbit
de les seues competències respectives, vetlaran per
l’observança de la legislació reguladora d’espectacles públics,
activitats recreatives i establiments públics. En
aquest àmbit gaudiran de les facultats següents:
1. Inspecció d’establiments i instal·lacions.
2. Control de la realització d’espectacles i activitats recreatives.
3. Prohibició, suspensió, clausura i adopció de les mesures
de seguretat que es consideren necessàries.
4. L’adopció de les oportunes mesures cautelars i la sanció
de les infraccions tipificades en la present llei.
Article 40
Activitat inspectora i de control
1. Sense perjuí de les competències reservades a l’Estat,
les activitats inspectores i de control sobre el compliment
del que preveu la present llei, seran efectuades per funcionaris
degudament acreditats de la Comunitat Autònoma o
de les corporacions municipals. Els funcionaris esmentats
tindran, en l’exercici de les seues funcions, el caràcter
d’agents de l’autoritat, i les seues declaracions gaudiran de
presumpció de veracitat, excepte prova en contra.
2. Els titulars o prestadors dels establiments públics i els
organitzadors d’espectacles públics i activitats recreatives,
o els seus representants i encarregats, estaran obligats a
permetre, en qualsevol moment, el lliure accés als funcionaris
degudament acreditats quan s’efectuen les inspeccions
previstes en aquesta llei. Així mateix, hauran de prestar
la col·laboració necessària que els siga sol·licitada en
relació amb les inspeccions de què siguen objecte.
Els funcionaris actuants procuraran, en l’exercici de la
seua tasca, no alterar el funcionament normal de
l’espectacle, activitat o establiment públic.
3. L’administració autonòmica, de conformitat amb els
acords de col·laboració que si és el cas s’establisca, podrà,
per conducte de la Delegació del Govern a la Comunitat
Valenciana i de les sotsdelegacions en les províncies, cursar
instruccions a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat
dependents de la seua autoritat, en relació amb la seua participació
en les tasques d’inspecció i control d’espectacles
públics i activitats recreatives.
De la mateixa manera, a través de les corporacions municipals
respectives, es podran cursar instruccions per a la
sancionador, se procederá, como medida cautelar, a la inmediata
retirada de las entradas.
7. Reglamentariamente se determinarán las condiciones
en que procederá la venta telemática de entradas.
TÍTULO IV
VIGILANCIA E INSPECCIÓN Y RÉGIMEN
SANCIONADOR
CAPÍTULO I
VIGILANCIA E INSPECCIÓN
Artículo 39
Facultades administrativas
Los órganos de las administraciones públicas, en el ámbito
de sus respectivas competencias, velarán por la observancia
de la legislación reguladora de espectáculos públicos,
actividades recreativas y establecimientos públicos. En
este ámbito gozarán de las siguientes facultades:
1. Inspección de establecimientos e instalaciones.
2. Control de la celebración de espectáculos y actividades
recreativas.
3. Prohibición, suspensión, clausura y adopción de las
medidas de seguridad que se consideren necesarias.
4. La adopción de las oportunas medidas cautelares y la
sanción de las infracciones tipificadas en la presente ley.
Artículo 40
Actividad inspectora y de control
1. Sin perjuicio de las competencias reservadas al Estado,
las actividades inspectoras y de control sobre el cumplimiento
de lo previsto en la presente ley serán efectuadas
por funcionarios debidamente acreditados de la Comunidad
Autónoma o de las corporaciones municipales. Dichos funcionarios
tendrán, en el ejercicio de sus funciones, el carácter
de agentes de la autoridad, y sus declaraciones gozarán
de presunción de veracidad, salvo prueba en contrario.
2. Los titulares o prestadores de los establecimientos públicos
y los organizadores de espectáculos públicos y actividades
recreativas, o sus representantes y encargados, estarán
obligados a permitir, en cualquier momento, el libre acceso a
los funcionarios debidamente acreditados cuando se efectúen
las inspecciones previstas en esta ley. Asimismo, deberán
prestar la colaboración necesaria que les sea solicitada en relación
con las inspecciones de que sean objeto.
Los funcionarios actuantes procurarán, en el desempeño
de su labor, no alterar el normal funcionamiento del espectáculo,
actividad o establecimiento público.
3. la administración autonómica, de conformidad con
los acuerdos de colaboración que en su caso se establezcan,
podrá, por conducto de la Delegación del Gobierno en la
Comunitat Valenciana y de las subdelegaciones en las provincias,
cursar instrucciones a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad
del Estado dependientes de su autoridad, en relación
con su participación en las tareas de inspección y
control de espectáculos públicos y actividades recreativas.
Del mismo modo, por medio de las corporaciones municipales
respectivas, se podrán cursar instrucciones para la

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.583
coordinació d’activitats i unificació de criteris d’inspecció i
vigilància.
Article 41
Actes
1. Els resultats de cada actuació inspectora es reflectiran
en una acta, la primera còpia de la qual s’entregarà a la persona
interessada o persona davant de qui s’actue. Aquest
podrà fer-ne constar la conformitat o observacions respecte
del seu contingut. L’altre exemplar de l’acta serà remès a
l’òrgan competent, en funció de la naturalesa de la inspecció,
bé per a iniciar l’oportú procediment sancionador, bé
per a procedir a l’adopció de les mesures tècniques pertinents.
2. Les actes firmades pels funcionaris acreditats, i
d’acord amb les formalitats exigides, gaudiran de la presumpció
de veracitat quant als fets compresos en aquestes,
excepte prova en contra.
Article 42
Esmena
1. Verificada per l’actuació inspectora l’existència
d’irregularitats, si aquestes no afecten la seguretat de persones
o béns o les condicions d’insonorització que garantisquen el
dret al descans dels veïns, es podrà concedir a la persona interessada
un termini adequat suficient per a la seua esmena.
2. En el cas que no escaiga l’esmena, o no s’haguera
complit aquesta en el termini concedit, s’elevarà l’acta a
l’òrgan competent per a la incoació de l’oportú expedient
sancionador.
Article 43
Mesures provisionals en supòsits d’urgència
1. Els òrgans competents de l’administració de la Generalitat
o dels ajuntaments, quan concórrega algun dels
supòsits d’urgència o protecció provisional dels interessos
implicats, previstos en l’article 44 d’aquesta llei, i abans
d’iniciar el preceptiu procediment sancionador, podran
adoptar alguna de les mesures provisionals següents:
a) La suspensió de la llicència o autorització de
l’activitat.
b) Suspensió o prohibició de l’espectacle públic o activitat
o recreativa.
c) Clausura del local o establiment.
d) Decomís dels béns relacionats amb l’espectacle o activitat.
e) Retirada de les entrades de la revenda o venda ambulant.
2. Les mesures provisionals adés esmentades seran acordades
mitjançant resolució motivada, amb audiència prèvia
de la persona interessada per un termini de deu dies. En cas
d’urgència, degudament justificada, el termini d’audiència
quedarà reduït a dos dies. No obstant això, quan s’aprecie
perill imminent per a la seguretat de les persones, podran
adoptar-se les mesures provisionals sense necessitat de
l’esmentada audiència prèvia.
3. Aquestes mesures provisionals, hauran de ser confirmades,
modificades o alçades en l’acord d’iniciació del
preceptiu procediment sancionador, que haurà d’efectuar-se
en el termini de quinze dies des de la seua adopció, i que,
coordinación de actividades y unificación de criterios de
inspección y vigilancia.
Artículo 41
Actas
1. Los resultados de cada actuación inspectora se reflejarán
en un acta, cuya primera copia se entregará al interesado
o persona ante quien se actúe. Éste podrá hacer constar
su conformidad u observaciones respecto de su
contenido. El otro ejemplar del acta será remitido al órgano
competente para, en función de la naturaleza de la inspección,
bien iniciar el oportuno procedimiento sancionador,
bien proceder a la adopción de las medidas técnicas pertinentes.
2. Las actas firmadas por los funcionarios acreditados, y
de acuerdo con las formalidades exigidas, gozarán de la
presunción de veracidad en cuanto a los hechos comprendidos
en ellas, salvo prueba en contrario.
Artículo 42
Subsanación
1. Verificada por la actuación inspectora la existencia de
irregularidades, si éstas no afectan a la seguridad de personas
o bienes o a las condiciones de insonorización que garanticen
el derecho al descanso de los vecinos, se podrá
conceder al interesado un plazo adecuado suficiente para su
subsanación.
2. En el caso de que no proceda la subsanación, o no se
hubiera cumplido la misma en el plazo concedido, se elevará
el acta al órgano competente para la incoación del
oportuno procedimiento sancionador.
Artículo 43
Medidas provisionales en supuestos de urgencia
1. Los órganos competentes de la administración de la
Generalitat o de los ayuntamientos, cuando concurra alguno
de los supuestos de urgencia o protección provisional de
los intereses implicados, previstos en el artículo 44 de esta
ley, y antes de iniciar el preceptivo procedimiento sancionador,
podrán adoptar alguna de las medidas provisionales
siguientes:
a) La suspensión de la licencia o autorización de la actividad.
b) Suspensión o prohibición del espectáculo público o
actividad o recreativa.
c) Clausura del local o establecimiento.
d) Decomiso de los bienes relacionados con el espectáculo
o actividad.
e) Retirada de las entradas de la reventa o venta ambulante.
2. Dichas medidas provisionales serán acordadas mediante
resolución motivada, previa audiencia del interesado
por un plazo de diez días. En caso de urgencia, debidamente
justificada, el plazo de audiencia quedará reducido a dos
días. No obstante, cuando se aprecie peligro inminente para
la seguridad de las personas, podrán adoptarse las medidas
provisionales sin necesidad de la citada audiencia previa.
3. Estas medidas provisionales deberán ser confirmadas,
modificadas o levantadas en el acuerdo de iniciación del
preceptivo procedimiento sancionador, que deberá efectuarse
en el plazo de quince días desde su adopción, y que,

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.584
així mateix, podrà ser objecte del recurs administratiu escaient.
En tot cas, les mesures esmentades quedaran sense
efecte si no s’inicia el procediment sancionador en aquell
termini, o quan l’acord d’iniciació no hi continga pronunciament
exprés.
Article 44
Supòsits d’adopció de mesures provisionals
La Generalitat o els ajuntaments podran adoptar les mesures
provisionals a què es refereix l’article anterior, abans
d’iniciar el preceptiu procediment sancionador, quan
concórrega algun dels següents supòsits d’urgència:
1. Quan es facen espectacles públics i activitats recreatives
prohibits per la seua naturalesa en l’article 3 de la present
llei. L’autoritat que acorde l’adopció de la mesura provisional
de prohibició o suspensió d’aquests, per ser
constitutius de delicte, ho posarà de l’òrgan jurisdiccional
competent o del Ministeri Fiscal.
2. Quan en el seu desenrotllament es produïsca o es preveja
que poden produir-se alteracions de l’ordre públic amb
perill per a les persones i béns.
3. Quan existisca risc greu o perill imminent per a la seguretat
de persones o béns, o quan s’incomplisquen greument
les condicions sanitàries i d’higiene.
4. Quan es facen en locals o establiments que no tinguen
les llicències necessàries.
5. Quan no tinguen les autoritzacions preceptives.
6. Quan no es tinga l’assegurança exigida per l’article 18
de la present llei.
Article 45
Autoritats competents
1. Seran autoritats competents per a adoptar les mesures
previstes en els articles 43 i 44 les que ho siguen per a
l’atorgament de la llicència o, si és el cas, autorització.
2. No obstant els òrgans competents de la Generalitat en
matèria d’espectacles públics activitats recreatives i establiments
públics, podran adoptar les esmentades mesures en
cas d’inhibició, previ requeriment a l’entitat local o per raons
d’urgència que així ho justifiquen. En aquest últim cas,
les mesures esmentades hauran de ser posades en coneixement
de l’ajuntament respectiu.
3. Igualment, i per raons d’urgència, les autoritats municipals
podran acordar les referides mesures.
4. El que disposen els apartats precedents s’entendrà
sense perjuí de la facultat de l’administració de l’Estat de
suspendre o prohibir espectacles, manifestacions esportives
o activitats recreatives, així com clausurar locals i establiments
per raons greus de seguretat pública.
Article 46
Principis generals
CAPÍTOL II
RÈGIM SANCIONADOR
L’exercici de la potestat sancionadora, en l’àmbit de la
present llei, es regirà pel que disposa el títol IX de la Llei
de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del
asimismo, podrá ser objeto del recurso administrativo que
proceda. En todo caso, dichas medidas quedarán sin efecto
si no se inicia el procedimiento sancionador en dicho plazo,
o cuando el acuerdo de iniciación no contenga pronunciamiento
expreso acerca de las mismas.
Artículo 44
Supuestos de adopción de medidas provisionales
La Generalitat o los ayuntamientos podrán adoptar las
medidas provisionales a que se refiere el artículo anterior,
antes de iniciar el preceptivo procedimiento sancionador,
cuando concurra alguno de los siguientes supuestos de urgencia:
1. Cuando se celebren espectáculos públicos y actividades
recreativas prohibidos por su naturaleza en el artículo 3
de la presente ley. La autoridad que acuerde la adopción de
la medida provisional de prohibición o suspensión, por ser
constitutivos de delito, lo pondrá en conocimiento del órgano
jurisdiccional competente o del Ministerio Fiscal.
2. Cuando en el desarrollo de los mismos se produzca o
se prevea que pueden producirse alteraciones del orden público
con peligro para las personas y bienes.
3. Cuando exista riesgo grave o peligro inminente para
la seguridad de personas o bienes, o cuando se incumplan
gravemente las condiciones sanitarias y de higiene.
4. Cuando se celebren en locales o establecimientos que
carezcan de las licencias necesarias.
5. Cuando carezcan de las autorizaciones preceptivas.
6. Cuando se carezca del seguro exigido por el artículo 18
de la presente ley.
Artículo 45
Autoridades competentes
1. Serán autoridades competentes para adoptar las medidas
previstas en los artículos 43 y 44 las que lo sean para
el otorgamiento de la licencia o, en su caso, autorización.
2. No obstante los órganos competentes de la Generalitat
en materia de espectáculos públicos, actividades recreativas
y establecimientos públicos podrán adoptar las citadas
medidas en caso de inhibición, previo requerimiento a la
entidad local o por razones de urgencia que así lo justifiquen.
En este último caso, dichas medidas deberán ser
puestas en conocimiento del ayuntamiento respectivo.
3. Igualmente, y por razones de urgencia, las autoridades
municipales podrán acordar las referidas medidas.
4. Lo dispuesto en los apartados precedentes se entenderá
sin perjuicio de la facultad de la administración del
Estado de suspender o prohibir espectáculos, manifestaciones
deportivas o actividades recreativas, así como clausurar
locales y establecimientos por razones graves de seguridad
pública.
Artículo 46
Principios generales
CAPÍTULO II
RÉGIMEN SANCIONADOR
El ejercicio de la potestad sancionadora, en el ámbito de
la presente ley, se regirá por lo dispuesto en el título IX de
la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públi-

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.585
Procediment Administratiu Comú, modificada per Llei
4/1999, de 13 de gener, i per Llei 25/2009, de 22 de desembre,
així com pel que preveu la present llei i la resta de normativa
de desplegament.
Article 47
Infraccions
1. Constitueixen infraccions en matèria d’espectacles
públics, activitats recreatives i establiments públics les accions
o omissions tipificades en la present llei, sense perjuí
de les responsabilitats civils, penals o d’un altre ordre que
pogueren derivar-se’n.
2. Les infraccions administratives en aquest àmbit es
classifiquen en lleus, greus i molt greus.
Article 48
Responsables
1. Seran responsables de les infraccions administratives
previstes en aquesta llei les persones físiques o jurídiques
que incórreguen en les accions o omissions tipificades en
aquesta.
2. Els prestadors o titulars d’establiments públics o de
les respectives llicències, així com els organitzadors o promotors
d’espectacles públics i activitats recreatives, seran
responsables solidaris de les infraccions administratives regulades
en la present llei, comeses pels qui intervinguen en
l’espectacle o activitat, i pels qui estiguen sota la seua dependència,
quan incomplisquen el deure de prevenir la infracció.
3. Els prestadors o titulars esmentats seran responsables
solidaris quan, per acció o omissió, permeten o toleren la
comissió d’infraccions per part dels destinataris.
4. Quan existisca una pluralitat de responsables a títol
individual i no fóra possible determinar-ne el grau de participació
de cada un en la realització de la infracció, respondran
tots ells de forma solidària.
Article 49
Procediment
Les infraccions en matèria d’espectacles públics, activitats
recreatives i establiments públics seran objecte de les
sancions administratives corresponents, prèvia instrucció
de l’oportú procediment tramitat d’acord amb el que estableix
el capítol II del títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de
novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques
i del Procediment Administratiu Comú, i les disposicions
que el desenrotllen.
Article 50
Infraccions lleus
Es consideraran infraccions lleus:
1. La no-comunicació del canvi de titularitat a què es refereix
l’article 12 de la present llei.
2. La falta de neteja en lavabos i servicis.
3. La falta del cartell indicatiu de l’existència de fulls de
reclamacions, la falta d’aquests o la negativa a facilitar-los.
4. La falta del cartell indicatiu sobre el número de telèfon,
adreça postal, número de fax o adreça de correu
electrònic o la negativa a facilitar tals dades al destinatari
dels servicis.
cas y del Procedimiento Administrativo Común, modificada
por Ley 4/1999, de 13 de enero, y por Ley 25/2009, de
22 de diciembre, así como por lo previsto en la presente ley
y el resto de la normativa de desarrollo.
Artículo 47
Infracciones
1. Constituyen infracciones en materia de espectáculos
públicos, actividades recreativas y establecimientos públicos
las acciones u omisiones tipificadas en la presente ley,
sin perjuicio de las responsabilidades civiles, penales o de
otro orden que pudieran derivarse de ellas.
2. Las infracciones administrativas en este ámbito se
clasifican en leves, graves y muy graves.
Artículo 48
Responsables
1. Serán responsables de las infracciones administrativas
previstas en esta ley las personas físicas o jurídicas
que incurran en las acciones u omisiones tipificadas en la
misma.
2. Los prestadores o titulares de establecimientos públicos
o de las respectivas licencias, así como los organizadores o
promotores de espectáculos públicos y actividades recreativas,
serán responsables solidarios de las infracciones administrativas
reguladas en la presente ley, cometidas por quienes intervengan
en el espectáculo o actividad, y por quienes estén bajo
su dependencia, cuando incumplan el deber de prevenir la infracción.
3. Los citados prestadores o titulares serán responsables
solidarios cuando, por acción u omisión, permitan o toleren
la comisión de infracciones por parte de los destinatarios.
4. Cuando exista una pluralidad de responsables a título
individual y no fuera posible determinar el grado de participación
de cada uno en la realización de la infracción, responderán
todos ellos de forma solidaria.
Artículo 49
Procedimiento
Las infracciones en materia de espectáculos públicos,
actividades recreativas y establecimientos públicos serán
objeto de las sanciones administrativas correspondientes,
previa instrucción del oportuno procedimiento tramitado
con arreglo a lo establecido en el capítulo II del título IX de
la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico
de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo
Común, y las disposiciones que lo desarrollen.
Artículo 50
Infracciones leves
Se considerarán infracciones leves:
1. La no comunicación del cambio de titularidad a que
se refiere el artículo 12 de la presente ley.
2. La falta de limpieza en aseos y servicios.
3. La falta del cartel indicativo de la existencia de hojas
de reclamaciones, la falta de las mismas o la negativa a facilitarlas.
4. La falta del cartel indicativo sobre el número de teléfono,
dirección postal, número de fax o dirección de correo
electrónico o la negativa a facilitar tales datos al destinatario
de los servicios.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.586
5. La falta de respecte dels espectadors, assistents o
usuaris, als artistes o actuants.
6. El mal estat dels locals o instal·lacions que produïsca
incomoditat manifesta.
7. L’accés del públic a l’escenari o lloc d’actuació durant
la realització de l’espectacle, tret que hi estiga previst
en la realització, quan no supose un risc per a la seguretat
de les persones i béns.
8. La no-exposició de la llicència o autorització en lloc
visible.
9. La falta de cartell en lloc clarament visible que prohibisca
l’entrada de menors, quan escaiga.
10. La falta del cartell on conste l’horari d’obertura i
tancament de l’establiment.
11. La realització d’espectacles o activitats recreatives
sense la prèvia presentació de cartells o programes, quan
siga necessària.
12. La utilització d’indicadors o rètols que induïren a
error, quant a l’activitat per a la qual està autoritzat.
13. Qualsevol incompliment del que estableix la present
Llei i de les previsions reglamentàries a què es remeta, en
relació amb l’exigència de la realització de determinades
actuacions davant de l’administració competent, terminis,
condicions o requisits per a l’exercici de l’activitat o de
l’espectacle, no tipificats com a infraccions molt greus o
greus.
Article 51
Infraccions greus
Es consideraran infraccions greus:
1. La realització d’espectacles públics, activitats recreatives
o l’obertura d’establiments públics sense la corresponent
llicència o autorització d’acord amb el que preveu el
capítol II del títol II d’aquesta llei.
2. Realitzar, sense efectuar oportuna declaració responsable,
modificacions substancials en els establiments o instal·lacions
quan les modificacions esmentades pressuposen
l’atorgament d’una nova llicència.
3. La dedicació dels establiments o instal·lacions a activitats
diferents de les indicades en la llicència.
4. La instal·lació, dins dels establiments o instal·lacions,
de qualsevol classe de llocs de venda o l’execució
d’activitats recreatives sense seguir el procediment administratiu
previst per a això o, quan havent-lo seguit, la realització
o el desenrotllament de tals activitats s’efectue al
marge de les condicions i requisits normativament establits.
5. L’explosió de petards, traques o llums de bengala, en
la realització d’espectacles o activitats, fora de les ocasions
previngudes o sense les precaucions necessàries.
6. L’excés d’aforament permès, quan no supose un greu
risc per a la seguretat de persones i béns.
7. L’incompliment de les condicions de seguretat i sanitat
establides en la normativa vigent i en les llicències o autoritzacions.
8. El mal estat en les instal·lacions o servicis que no suposen
un greu risc per a la salut o seguretat del públic o actuants.
9. L’exercici del dret d’admissió de forma arbitrària,
discriminatòria o abusiva o quan es vulnere el que preveu
l’article 14 de la Constitució espanyola.
10. No establir un servici específic d’admissió quan
s’estiga obligat a això d’acord amb la normativa vigent, o
5. La falta de respeto de los espectadores, asistentes o
usuarios, a los artistas o actuantes.
6. El mal estado de los locales o instalaciones que produzca
incomodidad manifiesta.
7. El acceso del público al escenario o lugar de actuación
durante la celebración del espectáculo, salvo que esté
previsto en su realización, cuando no suponga un riesgo
para la seguridad de las personas y bienes.
8. La no exposición de la licencia o autorización en lugar
visible.
9. La falta de cartel en lugar claramente visible que
prohiba la entrada de menores, cuando proceda.
10. La falta del cartel donde conste el horario de apertura
y cierre del establecimiento.
11. La celebración de espectáculos o actividades recreativas
sin la previa presentación de carteles o programas,
cuando sea necesaria.
12. La utilización de indicadores o rótulos que indujeran
a error, en cuanto a la actividad para la que está autorizado.
13. Cualquier incumplimiento a lo establecido en la presente
ley y a las previsiones reglamentarias a las que se remita,
en relación con la exigencia de la realización de determinadas
actuaciones ante la administración competente,
plazos, condiciones o requisitos para el desarrollo de la actividad
o del espectáculo, no tipificados como infracciones
muy graves o graves.
Artículo 51
Infracciones graves
Se considerarán infracciones graves:
1. La celebración de espectáculos públicos, actividades
recreativas o la apertura de establecimientos públicos sin la
correspondiente licencia o autorización de acuerdo con lo
previsto en el capítulo II del título II de esta ley.
2. Realizar, sin efectuar oportuna declaración responsable,
modificaciones sustanciales en los establecimientos o
instalaciones cuando dichas modificaciones presupongan
el otorgamiento de una nueva licencia.
3. La dedicación de los establecimientos o instalaciones
a actividades distintas de las indicadas en la licencia.
4. La instalación, dentro de los establecimientos o instalaciones,
de cualquier clase de puestos de venta o la ejecución
de actividades recreativas sin seguir el procedimiento
administrativo previsto para ello o, cuando habiéndose seguido,
la realización o el desarrollo de tales actividades se
efectúe al margen de las condiciones y requisitos normativamente
establecidos.
5. La explosión de petardos, tracas o luces de bengala,
en la celebración de espectáculos o actividades, fuera de las
ocasiones prevenidas o sin las precauciones necesarias.
6. El exceso de aforo permitido, cuando no suponga un
grave riesgo para la seguridad de personas y bienes.
7. El incumplimiento de las condiciones de seguridad y
sanidad establecidas en la normativa vigente y en las licencias
o autorizaciones.
8. El mal estado en las instalaciones o servicios que no
supongan un grave riesgo para la salud o seguridad del público
o actuantes.
9. El ejercicio del derecho de admisión de forma arbitraria,
discriminatoria o abusiva o cuando se vulnere lo previsto
en el artículo 14 de la Constitución española.
10. No establecer un servicio específico de admisión
cuando se esté obligado a ello de acuerdo con la normativa

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.587
contractar, per a aquesta comesa, persones que no hagen
obtingut la corresponent acreditació d’acord amb el que
preveu la normativa vigent.
11. L’incompliment de les mesures o servicis de vigilància
quan siguen obligatoris, d’acord amb el que preveu la
normativa en vigor.
12. La venda o subministrament de begudes alcohòliques
a menors de 18 anys, així com permetre’n el consum
en establiment públic.
13. La venda o subministrament de tabac a menors de
18 anys.
14. L’admissió o participació de menors en espectacles
públics, activitats recreatives i establiments públics on tinguen
prohibida la seua entrada, permanència o intervenció.
15. L’incompliment per part dels establiments públics
que facen sessions per a menors, dels requisits relatius a
horaris, publicitat i prohibicions en matèria d’alcohol o tabac,
així com la dedicació del local a activitats diferents de
les sessions esmentades en el mateix o en diferent horari
programat per a elles.
16. La publicitat i promoció dels espectacles públics,
activitats recreatives i establiments públics que contravinguen
el que disposa aquesta llei i, en especial, allò que s’ha
indicat en l’article 34.
17. La suspensió o alteració del contingut dels espectacles
públics o activitats recreatives sense causa justificada.
18. L’incompliment de l’horari d’obertura i tancament.
19. La informació, promoció o publicitat que puga induir
a engany o confusió en la capacitat electiva del públic.
20. L’accés del públic a l’escenari o lloc d’actuació durant
la realització de l’espectacle, llevat que n’estiga previst
en la realització, quan això supose un risc per a la seguretat
de les persones i béns.
21. Les alteracions de l’ordre que pertorben el normal
desenrotllament de l’espectacle o puguen produir situacions
de risc per al públic, així com la seua permissivitat.
22. La negativa a actuar per part de l’artista sense causa
justificada.
23. La falta de respecte o provocació intencionada de
l’artista cap al públic amb risc d’alterar l’ordre.
24. Portar armes dins dels establiments públics sense la
corresponent autorització, o altres objectes que puguen
usar-se com a tals.
25. La revenda d’entrades no autoritzada, la venda encoberta
i l’incompliment de les condicions establides per al
seu exercici.
26. Permetre l’accés als espectacles públics, activitats
recreatives i establiments públics de persones que exhibisquen
enamores, símbols o objectes que inciten a realitzar
activitats contràries als drets fonamentals reconeguts en la
Constitució espanyola i, en especial, que promoguen la
violència, xenofòbia o a la discriminació.
27. L’arrendament o cessió d’establiments públics per a
la realització d’espectacles o activitats recreatives sense
que reunisquen les mesures de seguretat exigides per la legislació
vigent.
28. L’incompliment de l’obligació de tenir subscrits els
contractes d’assegurança exigits en la present llei.
29. L’incompliment de les condicions que garantisquen
l’accessibilitat de les persones amb discapacitat als espectacles
públics, activitats recreatives i establiments públics.
vigente, o contratar, para este cometido, a personas que no
hayan obtenido la correspondiente acreditación de acuerdo
con lo previsto en la normativa vigente.
11. El incumplimiento de las medidas o servicios de vigilancia
cuando sean obligatorios, de acuerdo con lo previsto
en la normativa en vigor.
12. La venta o suministro de bebidas alcohólicas a menores
de 18 años, así como permitir su consumo en establecimiento
público.
13. La venta o suministro de tabaco a menores de 18
años.
14. La admisión o participación de menores en espectáculos
públicos, actividades recreativas y establecimientos
públicos donde tengan prohibida su entrada, permanencia o
intervención.
15. El incumplimiento por parte de los establecimientos
públicos que celebren sesiones para menores, de los requisitos
relativos a horarios, publicidad y prohibiciones en materia
de alcohol o tabaco, así como la dedicación del local a
actividades distintas a dichas sesiones en el mismo o en diferente
horario programado para ellas.
16. La publicidad y promoción de los espectáculos públicos,
actividades recreativas y establecimientos públicos
que contravengan lo dispuesto en esta ley y, en especial, lo
indicado en el artículo 34.
17. La suspensión o alteración del contenido de los espectáculos
públicos o actividades recreativas sin causa justificada.
18. El incumplimiento del horario de apertura y cierre.
19. La información, promoción o publicidad que pueda
inducir a engaño o confusión en la capacidad electiva del
público.
20. El acceso del público al escenario o lugar de actuación
durante la celebración del espectáculo, salvo que esté
previsto en la realización del mismo, cuando ello suponga
un riesgo para la seguridad de las personas y bienes.
21. Las alteraciones del orden que perturben el normal
desarrollo del espectáculo o puedan producir situaciones de
riesgo para el público, así como su permisividad.
22. La negativa a actuar por parte del artista sin causa
justificada.
23. La falta de respeto o provocación intencionada del
artista hacia el público con riesgo de alterar el orden.
24. Portar armas dentro de los establecimientos públicos
sin la correspondiente autorización, u otros objetos que
puedan usarse como tales.
25. La reventa de entradas no autorizada, la venta encubierta
y el incumplimiento de las condiciones establecidas
para su ejercicio.
26. Permitir el acceso a los espectáculos públicos, actividades
recreativas y establecimientos públicos de personas
que exhiban prendas, símbolos u objetos que inciten a realizar
actividades contrarias a los derechos fundamentales
reconocidos en la Constitución Española y, en especial, que
promuevan la violencia, xenofobia o a la discriminación.
27. El arrendamiento o cesión de establecimientos públicos
para la celebración de espectáculos o actividades recreativas
sin que reúnan las medidas de seguridad exigidas
por la legislación vigente.
28. El incumplimiento de la obligación de tener suscritos
los contratos de seguro exigidos en la presente ley.
29. El incumplimiento de las condiciones que garanticen
la accesibilidad de las personas con discapacidad a los espectáculos
públicos, actividades recreativas y establecimientos
públicos.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.588
30. La utilització de mitjans sonors o audiovisuals en els
establiments públics quan no estiga previst en la llicència.
31. La participació en festeigs taurins tradicionals (bous
al carrer) de persones que mostren manca de condicions físiques
o psíquiques. S’inclourà en aquest supòsit la manca
o la disminució manifestes de les condicions referides provocada
per motiu d’ingestió d’alcohol o de substàncies tòxiques.
Article 52
Infraccions molt greus
Es consideren infraccions molt greus:
1. Permetre o tolerar activitats o accions penalment
il·lícites o il·legals, especialment en relació amb el consum
o tràfic de drogues.
2. La realització d’espectacles públics o activitats recreatives
sense les preceptives llicències o autoritzacions quan
es deriven situacions de greu risc per a les persones o béns.
3. L’incompliment de les mesures de seguretat establides
en la normativa vigent, o exigides en la llicència, autorització
i inspeccions, quan això supose un greu risc per a
les persones o béns.
4. La superació de l’aforament màxim autoritzat, quan
supose un greu risc per a la seguretat de les persones o
béns.
5. L’incompliment de les resolucions administratives de
prohibició d’espectacles públics o activitats recreatives.
6. La reobertura d’establiments afectats per resolució
ferma en via administrativa de clausura o suspensió, mentre
perdure la vigència de tals mesures.
7. La realització dels espectacles i activitats expressament
prohibits en l’article 3 de la present llei.
8. L’incompliment de les mesures d’evacuació de les
persones en els establiments públics que disminuïsquen
greument el grau de seguretat exigible per a les persones i
béns.
9. Negar l’accés a l’establiment o recinte als agents de
l’autoritat o funcionaris inspectors que es troben en
l’exercici del seu càrrec, així com la negativa a col·laborarhi
en l’exercici de les seues funcions.
10. Obtenir la corresponent llicència d’obertura o autorització
mitjançant l’aportació de documents o dades no
conformes amb la realitat.
11. L’obertura d’establiments públics una vegada comprovada
la falsedat de les dades, manifestacions o documents
de caràcter essencial presentats a l’ajuntament,
d’acord amb el que estableixen els articles 9 i 10 d’aquesta
llei.
Article 53
Prescripció i caducitat
1. Les infraccions tipificades en la present llei com a
lleus prescriuran en el termini de sis mesos, les tipificades
com a greus en el de dos anys i les tipificades com a molt
greus en el de tres anys.
2. El termini de prescripció començarà a comptar-se des
del dia de la comissió del fet. En les infraccions derivades
d’una activitat continuada, la data inicial del còmput serà la
30. La utilización de medios sonoros o audiovisuales en
los establecimientos públicos cuando no esté contemplado
en la licencia.
31. La participación en festejos taurinos tradicionales
(bous al carrer) de personas que muestren falta de condiciones
físicas o psíquicas. Se incluirá en este supuesto la manifiesta
falta o disminución de las referidas condiciones
provocada por motivo de ingestión de alcohol o de sustancias
tóxicas.
Artículo 52
Infracciones muy graves
Se consideran infracciones muy graves:
1. Permitir o tolerar actividades o acciones penalmente
ilícitas o ilegales, especialmente en relación con el consumo
o tráfico de drogas.
2. La realización de espectáculos públicos o actividades
recreativas sin las preceptivas licencias o autorizaciones
cuando se deriven situaciones de grave riesgo para las personas
o bienes.
3. El incumplimiento de las medidas de seguridad establecidas
en la normativa vigente, o exigidas en la licencia,
autorización e inspecciones, cuando ello suponga un grave
riesgo para las personas o bienes.
4. La superación del aforo máximo autorizado, cuando
suponga un grave riesgo para la seguridad de las personas o
bienes.
5. El incumplimiento de las resoluciones administrativas
de prohibición de espectáculos públicos o actividades recreativas.
6. La reapertura de establecimientos afectados por resolución
firme en vía administrativa de clausura o suspensión,
mientras perdure la vigencia de tales medidas.
7. La celebración de los espectáculos y actividades expresamente
prohibidos en el artículo 3 de la presente ley.
8. El incumplimiento de las medidas de evacuación de
las personas en los establecimientos públicos que disminuyan
gravemente el grado de seguridad exigible para las personas
y bienes.
9. Negar el acceso al establecimiento o recinto a los
agentes de la autoridad o funcionarios inspectores que se
encuentren en el ejercicio de su cargo, así como la negativa
a colaborar con los mismos en el ejercicio de sus funciones.
10. Obtener la correspondiente licencia de apertura o
autorización mediante la aportación de documentos o datos
no conformes con la realidad.
11. La apertura de establecimientos públicos una vez
comprobada la falsedad de los datos, manifestaciones o documentos
de carácter esencial presentados al ayuntamiento
de acuerdo con lo establecido en los artículos 9 y 10 de esta
ley.
Artículo 53
Prescripción y caducidad
1. Las infracciones tipificadas en la presente ley como
leves prescribirán en el plazo de seis meses, las tipificadas
como graves en el de dos años y las tipificadas como muy
graves en el de tres años.
2. El plazo de prescripción comenzará a contarse desde
el día de la comisión del hecho. En las infracciones derivadas
de una actividad continuada, la fecha inicial del cóm-

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.589
de la finalització de l’activitat o la de l’últim acte en què la
infracció es consumeix.
3. Interromprà la prescripció, la iniciació, amb coneixement
de la persona interessada, del procediment sancionador,
reprenent-se el termini de prescripció si l’expedient
sancionador estiguera paralitzat durant més d’un mes per
causa no imputable al presumpte responsable.
4. El procediment sancionador haurà de ser resolt i notificar-se
la resolució que escaiga a la persona interessada,
en el termini màxim de sis mesos, des de la seua iniciació, ‘
se’n produirà la caducitat en la forma i mode previstos en
la Llei 30/1992, de 26 de novembre, modificada per la Llei
4/1999, de 13 de gener, i en la Llei 25/2009, de 22 de desembre.
No obstant això, l’instructor de l’expedient podrà acordar
la suspensió del termini màxim per a resoldre quan hi
concórrega alguna de les circumstàncies previstes i exigides
en l’article 42.5 de la Llei esmentada, d’acord amb la
redacció establida per la Llei 4/1999, de 13 de gener.
Article 54
Sancions
1. Les infraccions lleus seran sancionades amb advertència
o multa de fins a 600 euros.
2. Les infraccions greus podran ser sancionades, alternativament
o acumulativament, amb:
a) Multa de 601 a 30.000 euros i acumulativament fins
300.000 euros.
b) Suspensió o prohibició de l’activitat per un període
màxim de sis mesos.
c) Clausura del local o establiment per un període màxim
de sis mesos.
d) Inhabilitació per a l’organització o promoció
d’espectacles públics i activitats re-creatives per un període
màxim de sis mesos.
3. Les infraccions molt greus podran ser sancionades,
alternativament o acumulativament, amb:
a) Multa de 30.001 a 60.000 euros i acumulativament
fins 600.000 euros.
b) Clausura del local o establiment per un període màxim
de tres anys i acumulativament fins deu anys.
c) La suspensió o prohibició de l’activitat fins a tres
anys i acumulativament fins deu anys.
d) Inhabilitació per a l’organització o promoció
d’espectacles públics i activitats re-creatives fins a tres
anys i acumulativament fins deu anys.
Article 55
Graduació de les sancions
1. Les sancions hauran de guardar la necessària proporcionalitat
amb la gravetat dels fets constitutius de la infracció.
La seua graduació atendrà els criteris següents:
a) La transcendència social de la infracció.
b) La negligència o intencionalitat de l’infractor.
c) La naturalesa i quantia dels perjudicis ocasionats.
d) L’existència de reiteració i reincidència. S’entendrà
per reiteració, la comissió de més d’una infracció de distinta
naturalesa en el termini d’un any, quan així haja estat declarat
per resolució que pose fi a la via administrativa. Per
puto será la de la finalización de la actividad o la del último
acto en que la infracción se consume.
3. Interrumpirá la prescripción, la iniciación, con
conocimiento del interesado, del procedimiento sancionador,
reanudándose el plazo de prescripción si dicho procedimiento
estuviera paralizado durante más de un mes por
causa no imputable al presunto responsable.
4. El procedimiento sancionador deberá ser resuelto y
notificarse la resolución que proceda al interesado, en el
plazo máximo de seis meses, desde su iniciación, produciéndose
la caducidad en la forma y modo previstos en la
Ley 30/1992, de 26 de noviembre.
No obstante lo anterior, el instructor del procedimiento
podrá acordar la suspensión del plazo máximo para resolver
cuando concurra alguna de las circunstancias previstas
y exigidas para ello en el artículo 42.5 de la citada ley, de
acuerdo con la redacción establecida por la Ley 4/1999, de
13 de enero.
Artículo 54
Sanciones
1. Las infracciones leves serán sancionadas con apercibimiento
o multa de hasta 600 euros.
2. Las infracciones graves podrán ser sancionadas, alternativa
o acumulativamente, con:
a) Multa de 601 a 30.000 euros y acumulativamente
hasta 300.000 euros.
b) Suspensión o prohibición de la actividad por un
período máximo de seis meses.
c) Clausura del local o establecimiento por un período
máximo de seis meses.
d) Inhabilitación para la organización o promoción de
espectáculos públicos y actividades recreativas por un
período máximo de seis meses.
3. Las infracciones muy graves podrán ser sancionadas,
alternativa o acumulativamente, con:
a) Multa de 30.001 a 60.000 euros y acumulativamente
hasta 600.000 euros.
b) Clausura del local o establecimiento por un período
máximo de tres años y acumulativamente hasta diez años.
c) La suspensión o prohibición de la actividad hasta tres
años y acumulativamente hasta diez años.
d) Inhabilitación para la organización o promoción de
espectáculos públicos y actividades recreativas hasta tres
años y acumulativamente hasta diez años.
Artículo 55
Graduación de las sanciones
1. Las sanciones deberán guardar la necesaria proporcionalidad
con la gravedad de los hechos constitutivos de la
infracción. La graduación de estas atenderá los siguientes
criterios:
a) La transcendencia social de la infracción.
b) La negligencia o intencionalidad del infractor.
c) La naturaleza y cuantía de los perjuicios ocasionados.
d) La existencia de reiteración y reincidencia. Se entenderá
por reiteración, la comisión de más de una infracción
de distinta naturaleza en el término de un año cuando así
haya sido declarado por resolución que ponga fin a la vía

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.590
la seua banda, s’entendrà per reincidència la comissió de
més d’un infracció de la mateixa naturalesa en el termini
d’un any, quan així haja estat declarat per resolució que
pose fi a la via administrativa.
e) La situació de predomini de l’infractor en el mercat.
f) La conducta observada per l’infractor amb vista al
compliment de les disposicions legals.
2. Per a l’aplicació dels criteris en la graduació de les
sancions i respectant els límits establits en l’article anterior,
l’òrgan competent per a sancionar haurà de ponderar, en tot
cas, que la comissió de la infracció no resulte més beneficiosa
per a l’infractor que el compliment de les normes infringides.
3. La imposició acumulativa de sancions en els termes
que preveuen els apartats 2 i 3 de l’article anterior podrà
acordar-se en aquells supòsits que impliquen greu alteració
de la seguretat, o contravinguen les disposicions en matèria
de protecció de menors.
Article 56
Competència per a sancionar
1. La competència per a incoar, instruir i resoldre els
procediments sancionadors per infraccions lleus correspondrà
als ajuntaments.
2. En els altres casos, la competència per a incoar, instruir
i resoldre els expedients sancionadors correspondrà a
l’administració autonòmica, sent òrgan competent per a imposar
la sanció:
a) El titular de la direcció general competent en matèria
d’espectacles, quan es tracte d’infraccions greus.
b) El conseller competent per raó de la matèria, quan es
tracte d’infraccions greus i molt greus, i es propose la imposició
de multes de fins a 300.500 euros i qualsevol de les
sancions accessòries previstes en aquesta llei.
c) El Consell, quan es tracte d’infraccions molt greus i
es propose la imposició de multes de 300.501 fins a
600.000 euros i qualsevol de les sancions accessòries previstes
en aquesta llei.
3. Sense perjuí del que preveuen els apartats anteriors, i
en les condicions previstes en la normativa reguladora de
les bases de règim local, els òrgans competents de la Generalitat
assumiran la competència d’incoació, instrucció i resolució
dels procediments sancionadors, la competència de
la qual corresponga als municipis, en el supòsit de la falta
d’actuació d’aquest davant la denúncia presentada pels ciutadans
i una vegada instats a actuar pels òrgans competents
de la Comunitat Autònoma.
4. De conformitat amb el que preveu la normativa reguladora
de les bases de règim local, els òrgans competents
de l’administració municipal remetran als de
l’administració autonòmica còpia o, si és el cas, extracte
comprensiu dels procediments sancionadors que inicien sobre
la matèria subjecta a la present llei, dins dels deu dies
següents a la data d’adopció de l’acord de la seua iniciació.
Igualment, els òrgans autonòmics remetran als de
l’administració municipal, en les mateixes condicions establides
en l’apartat anterior, còpia o extracte comprensiu
dels procediments sancionadors que inicien sobre la matèria
sotmesa a la present llei.
5. Les sancions imposades per resolucions que posen fi
a la via administrativa seran immediatament executives. No
obstant això, per l’òrgan competent, podrà acordar-se’n la
administrativa. Por su parte, se entenderá por reincidencia
la comisión de más de un infracción de la misma naturaleza
en el término de un año cuando así haya sido declarado por
resolución que ponga fin a la vía administrativa.
e) La situación de predominio del infractor en el mercado.
f) La conducta observada por el infractor en orden al
cumplimiento de las disposiciones legales.
2. Para la aplicación de los criterios en la graduación de
las sanciones y respetando los límites establecidos en el
artículo anterior, el órgano competente para sancionar deberá
ponderar, en todo caso, que la comisión de la infracción
no resulte más beneficiosa para el infractor que el
cumplimiento de las normas infringidas.
3. La imposición acumulativa de sanciones en los términos
previstos en los apartados 2 y 3 del artículo anterior
podrá acordarse en aquellos supuestos que impliquen grave
alteración de la seguridad, o contravengan las disposiciones
en materia de protección de menores.
Artículo 56
Competencia para sancionar
1. La competencia para incoar, instruir y resolver los
procedimientos sancionadores por infracciones leves corresponderá
a los ayuntamientos.
2. En los demás casos, la competencia para incoar, instruir
y resolver los procedimientos sancionadores corresponderá
a la administración autonómica, siendo órgano
competente para imponer la sanción:
a) El titular de la dirección general competente en materia
de espectáculos, cuando se trate de infracciones graves.
b) El conseller competente por razón de la materia,
cuando se trate de infracciones graves y muy graves, y se
proponga la imposición de multas de hasta 300.500 euros y
cualquiera de las sanciones accesorias previstas en esta ley.
c) El Consell, cuando se trate de infracciones muy graves
y se proponga la imposición de multas de 300.501 hasta
600.000 euros y cualquiera de las sanciones accesorias
previstas en esta ley.
3. Sin perjuicio de lo previsto en los apartados anteriores,
y en las condiciones previstas en la normativa reguladora
de las bases de régimen local, los órganos competentes
de la Generalitat asumirán la competencia de incoación,
instrucción y resolución de los procedimientos sancionadores,
cuya competencia corresponda a los municipios, en el
supuesto de la falta de actuación de éstos ante la denuncia
presentada por los ciudadanos y una vez instados a actuar
por los órganos competentes de la Comunidad Autónoma.
4. De conformidad con lo previsto en la normativa reguladora
de las bases de régimen local, los órganos competentes
de la administración municipal remitirán a los de la administración
autonómica copia o, en su caso, extracto
comprensivo de los procedimientos sancionadores que inicien
sobre la materia sujeta a la presente ley, dentro de los
diez días siguientes a la fecha de adopción del acuerdo de
iniciación.
Igualmente, los órganos autonómicos remitirán a los de
la administración municipal, en las mismas condiciones establecidas
en el apartado anterior, copia o extracto comprensivo
de los procedimientos sancionadores que inicien
sobre la materia sometida a la presente ley.
5. Las sanciones impuestas por resoluciones que pongan
fin a la vía administrativa serán inmediatamente ejecutivas.
No obstante, por el órgano competente, podrá acordarse la

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.591
suspensió de l’execució quan s’hi interpose recurs administratiu
i s’aprecie que concórrega, en aquest sentit, el que
preveu la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic
de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu
Comú.
6. Quan en una denúncia o acta es reflectisquen diverses
infraccions, la competència s’atribuirà a l’òrgan que tinga
potestat respecte de la infracció de naturalesa més greu.
Article 57
Delictes i infraccions administratives
1. Quan, en ocasió de la incoació d’un procediment sancionador,
s’aprecien indicis del fet que determinats fets poden
ser constitutius de delicte o falta, l’òrgan administratiu
competent ho posarà de la jurisdicció penal o del Ministeri
Fiscal, abstenint-se de seguir el procediment mentre
l’autoritat judicial no s’hi pronuncie respecte d’això.
2. De no haver-se estimat l’existència de delicte o falta,
l’òrgan administratiu competent continuarà l’expedient administratiu.
En aquest sentit, l’expedient esmentat quedarà
interromput, durant el temps que duren les diligències penals,
als efectes del termini previst per a la conclusió
d’aquell.
3. La tramitació de les diligències penals interromprà els
terminis de prescripció de la infracció.
4. No podran sancionar-se els fets que hagen estat sancionats
penalment o administrativament en els casos en què
s’aprecie identitat de subjecte, fets i fonament.
5. En cap cas s’imposarà més d’una sanció pels mateixos
fets. No obstant això, hauran d’exigir-se les altres responsabilitats
que es deduïsquen d’altres fets o infraccions
concurrents.
Article 58
Prescripció de sancions
1. Prescriuran en el termini d’un any les sancions imposades
per infraccions lleus a la present llei, als dos anys les
imposades per infraccions greus i als tres anys les imposades
per infraccions molt greus.
2. El termini de prescripció de les sancions començarà a
comptar-se des de l’endemà d’aquell en què adquirisca fermesa
la resolució per la qual aquesta s’imposa, de conformitat
amb el que disposa l’article 132.3 de la Llei 30/1992,
de 26 de novembre.
3. Interromprà la prescripció la iniciació, amb coneixement
de la persona interessada, del procediment
d’execució, tornant a transcórrer el termini si aquell estiguera
paralitzat durant més d’un mes per causa no imputable
a l’infractor.
Article 59
Mesures provisionals durant la instrucció
del procediment sancionador
1. Sense perjuí del que disposa l’article 44 d’aquesta
llei, iniciat l’expedient sancionador per la presumpta comissió
d’infraccions greus i molt greus, l’autoritat competent
podrà acordar mitjançant una resolució motivada, les
mesures provisionals imprescindibles per al normal desen-
suspensión de su ejecución cuando se interponga recurso
administrativo y se aprecie que concurra, en este sentido, lo
previsto en la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen
Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento
Administrativo Común.
6. Cuando en una denuncia o acta se reflejen varias infracciones,
la competencia se atribuirá al órgano que tenga
potestad respecto de la infracción de naturaleza más grave.
Artículo 57
Delitos e infracciones administrativas
1. Cuando, con ocasión de la incoación de un procedimiento
sancionador, se aprecien indicios de que determinados
hechos pueden ser constitutivos de delito o falta, el órgano
administrativo competente lo pondrá en conocimiento
de la jurisdicción penal o del Ministerio Fiscal, absteniéndose
de seguir el procedimiento mientras la autoridad judicial
no se pronuncie al respecto.
2. De no haberse estimado la existencia de delito o falta,
el órgano administrativo competente continuará el procedimiento
administrativo. En este sentido, dicho procedimiento
quedará interrumpido, durante el tiempo que duren las
diligencias penales, a los efectos del plazo previsto para la
conclusión de aquél.
3. La tramitación de las diligencias penales interrumpirá
los plazos de prescripción de la infracción.
4. No podrán sancionarse los hechos que hayan sido
sancionados penal o administrativamente en los casos en
que se aprecie identidad de sujeto, hechos y fundamento.
5. En ningún caso se impondrá más de una sanción por
los mismos hechos. No obstante, deberán exigirse las
demás responsabilidades que se deduzcan de otros hechos o
infracciones concurrentes.
Artículo 58
Prescripción de sanciones
1. Prescribirán en el plazo de un año las sanciones impuestas
por infracciones leves a la presente ley, a los dos
años las impuestas por infracciones graves y a los tres años
las impuestas por infracciones muy graves.
2. El plazo de prescripción de las sanciones comenzará a
contarse desde el día siguiente a aquél en que adquiera firmeza
la resolución por la que se imponen, de conformidad
con lo dispuesto en el artículo 132.3 de la Ley 30/1992, de
26 de noviembre.
3. Interrumpirá la prescripción la iniciación, con
conocimiento del interesado, del procedimiento de ejecución,
volviendo a transcurrir el plazo si aquél estuviera paralizado
durante más de un mes por causa no imputable al
infractor.
Artículo 59
Medidas provisionales durante la instrucción
del procedimiento sancionador
1. Sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 44 de esta
ley, iniciado el procedimiento sancionador por la presunta
comisión de infracciones graves y muy graves, la autoridad
competente podrá acordar mediante resolución motivada,
las medidas provisionales imprescindibles para el normal

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.592
rotllament del procediment, assegurar el compliment de la
sanció que poguera imposar-se i evitar la comissió de noves
infraccions.
2. Les mesures hauran de ser proporcionades a la naturalesa
i gravetat de les infraccions comeses, podent consistir
en alguna de les previstes en l’article 43 d’aquesta llei, o
qualsevol altra que assegure l’eficàcia de la resolució que
poguera recaure.
3. Les mesures provisionals podran ser alçades o modificades
durant la tramitació del procediment, d’ofici o a
instància de part, en virtut de circumstàncies sobrevingudes
o que no van poder ser tingudes en compte en el moment
de la seua adopció. En tot cas s’extingiran amb la resolució
que pose fi al procediment sancionador corresponent.
4. Aquestes mesures provisionals seran acordades mitjançant
una resolució motivada amb audiència prèvia de la
persona interessada per un termini de deu dies. En cas
d’urgència, degudament motivada, el termini d’audiència
quedarà reduït a dos dies.
Article 60
Publicitat de les sancions
L’autoritat que resolga l’expedient podrà acordar, per raons
d’exemplaritat, la publicació en els mitjans de comunicació
social i en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana de les
sancions fermes en via administrativa que s’imposen a
l’empara d’aquesta llei.
TÍTOL V
DELS ÒRGANS CONSULTIUS
Article 61
Comissió d’Espectacles Públics i Activitats
Recreatives de la Comunitat Valenciana
1. La Comissió d’espectacles públics i activitats recreatives
de la Comunitat Valenciana és un òrgan consultiu
d’estudi, coordinació i assessorament de les administracions
autonòmica i local en les qüestions regulades per
aquesta llei. Aquesta comissió estarà adscrita a la conselleria
competent en matèria d’espectacles.
2. La comissió tindrà com principals funcions les
següents:
a) Informe de les disposicions de caràcter general específiques
que hagen de dictar-se en desplegament de la
present llei.
b) Formulació de mocions, propostes i informes sobre
interpretació, aplicació i modificació de les disposicions
que regulen els espectacles públics i les activitats recreatives.
c) Elaboració de recomanacions per a millorar
l’actuació de la Generalitat i de l’administració local en la
matèria objecte de la present llei.
d) Emissió d’informe sobre els horaris d’espectacles públics,
activitats recreatives i establiments públics regulats
en aquesta llei.
Aquestes atribucions seran desenrotllades reglamentàriament.
3. L’estructura, funcionament i composició de la Comissió
d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives de la Comunitat
Valenciana es determinarà reglamentàriament.
desarrollo del procedimiento, asegurar el cumplimiento de
la sanción que pudiera imponerse y evitar la comisión de
nuevas infracciones.
2. Las medidas deberán ser proporcionadas a la naturaleza
y gravedad de las infracciones cometidas, pudiendo
consistir en alguna de las previstas en el artículo 43 de esta
ley, o cualquier otra que asegure la eficacia de la resolución
que pudiera recaer.
3. Las medidas provisionales podrán ser alzadas o modificadas
durante la tramitación del procedimiento, de oficio o a
instancia de parte, en virtud de circunstancias sobrevenidas o
que no pudieron ser tenidas en cuenta en el momento de su
adopción. En todo caso se extinguirán con la resolución que
ponga fin al procedimiento sancionador correspondiente.
4. Estas medidas provisionales serán acordadas mediante
resolución motivada previa audiencia del interesado por
un plazo de diez días. En caso de urgencia, debidamente
motivada, el plazo de audiencia quedará reducido a dos
días.
Artículo 60
Publicidad de las sanciones
La autoridad que resuelva el procedimiento podrá acordar,
por razones de ejemplaridad, la publicación en los medios
de comunicación social y en el Diari Oficial de la Comunitat
Valenciana de las sanciones firmes en vía
administrativa que se impongan al amparo de esta ley.
TÍTULO V
DE LOS ÓRGANOS CONSULTIVOS
Artículo 61
Comisión de Espectáculos Públicos y Actividades
Recreativas de la Comunitat Valenciana
1. La Comisión de Espectáculos Públicos y Actividades
Recreativas de la Comunitat Valenciana es un órgano consultivo
de estudio, coordinación y asesoramiento de las administraciones
autonómica y local en las cuestiones reguladas
por esta ley. Esta comisión estará adscrita a la
conselleria competente en materia de espectáculos.
2. La comisión tendrá como principales funciones las siguientes:
a) Informe de las disposiciones de carácter general específicas
que hayan de dictarse en desarrollo de la presente
ley.
b) Formulación de mociones, propuestas e informes sobre
interpretación, aplicación y modificación de las disposiciones
que regulan los espectáculos públicos y las actividades
recreativas.
c) Elaboración de recomendaciones para mejorar la actuación
de la Generalitat y de la administración local en la
materia objeto de la presente ley.
d) Emisión de informe sobre los horarios de espectáculos
públicos, actividades recreativas y establecimientos públicos
regulados en esta ley.
Estas atribuciones serán desarrolladas reglamentariamente.
3. La estructura, funcionamiento y composición de la
Comisión de Espectáculos Públicos y Actividades Recreativas
de la Comunitat Valenciana se determinará reglamentariamente.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.593
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Actualització de les quanties de les sancions
econòmiques per infraccions a la llei
La quantia de les sancions econòmiques previstes en la
present llei podrà actualitzar-se reglamentàriament pel
Consell, en funció de les variacions de l’índex de preus al
consum.
Segona
Allotjaments turístics
Les activitats definides en el Catàleg de l’annex
d’aquesta llei que es desenrotllen en l’interior dels establiments
d’allotjament inclosos en la normativa turística per a
ús exclusiu dels clients, queden excloses d’allò que s’ha assenyalat
en aquesta llei, sense perjuí del compliment de la
normativa que els siga aplicable en matèria de seguretat.
Així mateix, els establiments d’allotjament inclosos
en la normativa turística no necessitaran autorització especial
per a fer, amb caràcter extraordinari i amb destinació
als seus clients, activitats diferents d’aquelles per a
les quals van obtenir llicència, sempre que no disminuïsquen
les condicions de seguretat dels locals, ni se n’hi
augmente el risc.
Tercera
Espectacles públics, activitats recreatives i
establiments públics declarats d’interès general
El Consell, a proposta del conseller competent en la
matèria d’espectacles, podrà acordar que determinats espectacles
públics, activitats recreatives i establiments públics
siguen declarats d’interès general, en les condicions i
amb les excepcions que es determinen. En tot cas, tals esdeveniments
i establiments hauran de respectar la normativa
vigent en matèria de seguretat, així com els altres requisits
i condicions que asseguren una adequada solidesa i
protecció per a persones i béns.
Quarta
Responsabilitat del participant no apte en festeigs
taurins tradicionals (bous al carrer)
Les persones que participen en els festeigs taurins tradicionals
(bous al carrer) sense les condicions físiques o psíquiques
exigides, d’acord amb el que hi ha establert en
aquesta llei i en la normativa de desenvolupament, assumiran
el cost econòmic dels danys i dels perjudicis que es deriven
del seu comportament respecte de si mateixos, altres
participants, públic, terceres persones i béns.
Aquesta assumpció de costs econòmics del participant
s’entendrà en el marc del compliment per part dels organitzadors
de les obligacions corresponents i, de la mateixa
manera, sense perjudici de la incoació de l’expedient administratiu
sancionador oportú al participant referit com a responsable
de la infracció.
DISPOSICIONES ADICIONALES
Primera
Actualización de las cuantías de las sanciones
económicas por infracciones a la ley
La cuantía de las sanciones económicas previstas en la
presente ley podrá actualizarse reglamentariamente por el
Consell, en función de las variaciones del índice de precios
al consumo.
Segunda
Alojamientos turísticos
Las actividades definidas en el Catálogo del anexo de
esta ley que se desarrollen en el interior de los establecimientos
de alojamiento incluidos en la normativa turística
para uso exclusivo de los clientes, quedan excluidas de lo
señalado en esta ley, sin perjuicio del cumplimiento de la
normativa que les sea de aplicación en materia de seguridad.
Asimismo, los establecimientos de alojamiento incluidos
en la normativa turística no necesitarán autorización
especial para celebrar, con carácter extraordinario y con
destino a sus clientes, actividades diferentes a aquellas para
la que obtuvieron licencia, siempre que no disminuyan las
condiciones de seguridad de los locales, ni se aumente el
riesgo en los mismos.
Tercera
Espectáculos públicos, actividades recreativas y
establecimientos públicos declarados de interés general
El Consell, a propuesta del conseller competente en la
materia de espectáculos, podrá acordar que determinados
espectáculos públicos, actividades recreativas y establecimientos
públicos sean declarados de interés general, en las
condiciones y con las excepciones que se determinen. En
todo caso, tales eventos y establecimientos deberán respetar
la normativa vigente en materia de seguridad, así como
los demás requisitos y condiciones que aseguren una adecuada
solidez y protección para personas y bienes.
Cuarta
Responsabilidad del participante no apto en festejos
taurinos tradicionales (bous al carrer)
Las personas que participen en los festejos taurinos tradicionales
(bous al carrer) sin las condiciones físicas o psíquicas
exigidas, de acuerdo con lo establecido en esta ley y
normativa de desarrollo, asumirán el coste económico de
los daños y perjuicios que de su comportamiento se derivase
respecto de sí mismo, otros participantes, público, terceras
personas y bienes.
Esta asunción de costes económicos del participante se
entenderá en el marco del cumplimiento por los organizadores
de sus correspondientes obligaciones y, de igual
modo, sin perjuicio de la incoación del oportuno expediente
administrativo sancionador al referido participante como
responsable de la infracción.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.594
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera
Normativa tècnica d’aplicació
En l’aplicació dels criteris tècnics a què al·ludeix la present
llei i, en particular, pel que fa fonamentalment a la materialització
de les condicions tècniques generals, s’hi observarà
la regulació prevista en el Codi Tècnic de
l’Edificació aprovat pel Reial Decret 314/2006, de 17 de
març, i normativa de desplegament.
Segona
Expedients sancionadors en tràmit
Els expedients sancionadors incoats amb anterioritat a
l’entrada en vigor de la present llei seguiran tramitant-se
d’acord amb la normativa anterior, sense perjuí de la seua
aplicació en aquells supòsits en què resulte més favorable.
Tercera
Procediments d’atorgament de llicències i
autoritzacions en tràmit
1. Els procediments d’autorització iniciats a l’empara
d’allò que s’ha regulat en la Llei 4/2003, de 26 de febrer,
de la Generalitat, d’Espectacles Públics, Activitats Recreatives
i Establiments Públics, es tramitaran i resoldran per la
normativa vigent en el moment de presentació de la
sol·licitud. No obstant això, el sol·licitant podrà, amb anterioritat
a la resolució, desistir de la sol·licitud esmentada i
optar per la regulació prevista en la present llei.
2. Si durant la tramitació dels procediments subjectes a
la Llei 4/2003, de 26 de febrer, de la Generalitat, es considera
algun requisit prohibit en virtut del que disposa
l’article 10 de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el
lliure accés a les activitats de servicis i el seu exercici, no
es tindrà en compte per l’òrgan competent per a resoldre.
En aquest cas, la persona sol·licitant podrà, igualment amb
anterioritat a la resolució, desistir de la sol·licitud i optar
per la regulació prevista en aquesta llei.
Quarta
Règim transitori sobre condicions
d’establiments i instal·lacions
Les normes reglamentàries que es dicten en desplegament
d’aquesta llei sobre condicions d’establiments i instal·lacions
podran preveure un règim transitori per a la realització
de les adaptacions corresponents.
Cinquena
Els establiments públics la llicència de funcionament
dels quals preveja alguna de les figures modificades en el
catàleg de l’annex d’aquesta llei, mantindran la vigència
d’acord amb el que hi ha establert en la normativa en virtut
de la qual es van atorgar. Tanmateix, el titular o el prestador
del servei podrà adaptar-ne la denominació a la legislació
en vigor, i aquest canvi no serà constitutiu de modificació
substancial, d’acord amb el que hi ha establert en
aquesta llei. A l’efecte, serà suficient la comunicació a
l’ajuntament d’aquesta circumstància.
DISPOSICIONES TRANSITORIAS
Primera
Normativa técnica de aplicación
En la aplicación de los criterios técnicos a los que alude
la presente ley y, en particular, en lo que atañe fundamentalmente
a la materialización de las condiciones técnicas
generales, se observará la regulación prevista en el Código
Técnico de la Edificación aprobado por el Real Decreto
314/2006, de 17 de marzo, y normativa de desarrollo.
Segunda
Expedientes sancionadores en trámite
Los expedientes sancionadores incoados con anterioridad
a la entrada en vigor de la presente ley seguirán tramitándose
conforme a la normativa anterior, sin perjuicio
de su aplicación en aquellos supuestos en que resultase más
favorable.
Tercera
Procedimientos de otorgamiento de licencias y
autorizaciones en trámite
1. Los procedimientos de autorización iniciados al amparo
de lo regulado en la Ley 4/2003, de 26 de febrero, de
la Generalitat, de Espectáculos Públicos, Actividades Recreativas
y Establecimientos Públicos, se tramitarán y resolverán
por la normativa vigente en el momento de presentación
de la solicitud. No obstante, el solicitante podrá,
con anterioridad a la resolución, desistir de dicha solicitud
y optar por la regulación prevista en la presente ley.
2. Si durante la tramitación de los procedimientos sujetos
a la Ley 4/2003, de 26 de febrero, de la Generalitat, se
considera algún requisito prohibido en virtud de lo dispuesto
en el artículo 10 de la Ley 17/2009, de 23 de noviembre,
sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su
ejercicio, no se tendrá en cuenta por el órgano competente
para resolver. En este caso, el solicitante podrá, igualmente,
con anterioridad a la resolución, desistir de la solicitud y
optar por la regulación prevista en la presente ley.
Cuarta
Régimen transitorio sobre condiciones
de establecimientos e instalaciones
Las normas reglamentarias que se dicten en desarrollo
de esta ley sobre condiciones de establecimientos e instalaciones
podrán prever un régimen transitorio para la realización
de las adaptaciones correspondientes.
Quinta
Los establecimientos públicos cuya licencia de
funcionamiento contemple alguna de las figuras modificadas
en el catálogo del anexo de esta ley, mantendrán su vigencia
de acuerdo con lo establecido en la normativa en
cuya virtud se otorgaron. No obstante, el titular u prestador
del servicio podrá adaptar la denominación a la legislación
en vigor, no siendo este cambio constitutivo de modificación
sustancial de acuerdo con lo establecido en esta ley. A
estos efectos, será suficiente la comunicación al ayuntamiento
de esta circunstancia.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.595
Única
Derogació de normes
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queda derogada la Llei 4/2003, de 26 de febrer, de la
Generalitat, d’Espectacles Públics, Activitats Recreatives i
Establiments Públics, així com totes les normes del mateix
rang o d’un rang inferior que s’oposen al que disposa la
present Llei.
Es declara vigent, en allò que no s’opose a la present
Llei, el Decret 52/2010, de 26 de març, del Consell, pel
qual es va aprovar el Reglament de desplegament de la Llei
4/2003, de 26 de febrer, de la Generalitat, d’Espectacles
Públics, Activitats Recreatives i Establiments Públics.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Habilitació per al desplegament reglamentari
S’autoritza el Consell per a dictar les disposicions necessàries
en desplegament i aplicació de la present llei.
Segona
Entrada en vigor
La present llei entrarà en vigor l’endemà de la publicació
en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
ANNEX
CATÀLEG D’ESPECTACLES PÚBLICS,
ACTIVITATS RECREATIVES
I ESTABLIMENTS PÚBLICS
1. ESPECTACLES PÚBLICS
Els espectacles públics es classifiquen en:
1.1. Espectacles cinematogràfics
Tenen com a objecte la projecció en una pantalla de
pel·lícules cinematogràfiques. Podran disposar de servei de
cafeteria. Les exhibicions es faran en:
1.1.1. Cinemes. Locals tancats i coberts, condicionats
especialment per a l’ús. Disposaran de platea.
1.1.2. Cinemes d’estiu. Recintes tancats i descoberts
condicionats especialment per a l’ús. Hauran de disposar de
seients fixos o de mòbils.
1.1.3. Autocinemes. Recintes tancats i descoberts, on els
espectadors se situen preferentment a l’interior del seu
vehicle per al visionat de la pel·lícula.
1.2. Espectacles teatrals i musicals
Tenen com a objecte la representació d’obres teatrals i
espectacles musicals en directe, sense perjudici que les
obres teatrals puguen anar acompanyades de música instrumental
o vocal, interpretada pels actors mateixos o per persona
o persones diferents, sia en directe sia enregistrada
prèviament. Podran disposar de servei de cafeteria. Es poden
desenvolupar en:
DISPOSICIÓN DEROGATORIA
Única
Derogación de normas
Queda derogada la Ley 4/2003, de 26 de febrero, de la
Generalitat, de Espectáculos Públicos, Actividades Recreativas
y Establecimientos Públicos, así como todas las normas
de igual o inferior rango que se opongan a lo dispuesto
en la presente ley.
Se declara vigente, en lo que no se oponga a la presente
ley, el Decreto 52/2010, de 26 de marzo, del Consell, por el
que se aprobó el Reglamento de desarrollo de la Ley
4/2003, de 26 de febrero, de la Generalitat, de Espectáculos
Públicos, Actividades Recreativas y Establecimientos Públicos.
DISPOSICIONES FINALES
Primera
Habilitación para el desarrollo reglamentario
Se autoriza al Consell para dictar las disposiciones necesarias
en desarrollo y aplicación de la presente ley.
Segunda
Entrada en vigor
La presente ley entrará en vigor el día siguiente al de su
publicación en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
ANEXO
CATÁLOGO DE ESPECTÁCULOS PÚBLICOS,
ACTIVIDADES RECREATIVAS
Y ESTABLECIMIENTOS PÚBLICOS
1. ESPECTÁCULOS PÚBLICOS
Los espectáculos públicos se clasifican en:
1.1. Espectáculos cinematográficos
Tienen por objeto la proyección en una pantalla de películas
cinematográficas. Podrán disponer de servicio de cafetería.
Las exhibiciones se realizarán en:
1.1.1. Cines. Locales cerrados y cubiertos, acondicionados
especialmente para su uso. Dispondrán de patio de butacas.
1.1.2. Cines de verano. Recintos cerrados y descubiertos
acondicionados especialmente para su uso. Deberán disponer
de asientos fijos o móviles.
1.1.3. Autocines. Recintos cerrados y descubiertos, donde
los espectadores se sitúan preferentemente en el interior
de su vehículo para el visionado de la película.
1.2. Espectáculos teatrales y musicales
Tienen por objeto la representación de obras teatrales y
espectáculos musicales en directo, sin perjuicio de que las
obras teatrales puedan ir acompañadas de música instrumental
o vocal, interpretada por los mismos actores o por
persona o personas distintas, bien sea en directo o grabada
previamente. Podrán disponer de servicio de cafetería. Se
pueden desarrollar en:

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.596
1.2.1. Teatres. Locals tancats dotats d’escenari, caixa
escènica i camerinos, on els espectadors seuen preferentment
en platea.
1.2.2. Amfiteatres. Recintes tancats i descoberts on els
espectadors se situen preferentment en grades. Estaran dotats
d’escenari i camerinos.
1.2.3. Auditoris. Recintes condicionats especialment per
a oferir actuacions musicals. Han de disposar d’escenari i
camerinos.
1.2.4. Sales multifuncionals. Recintes condicionats especialment
per a oferir actuacions musicals, teatrals o projeccions
cinematogràfiques. Hauran de disposar d’escenari,
camerinos i servei de vestuari.
1.2.5. Cafès teatre, cafès concert, cafès cantant. Establiments
en què es desenvolupen actuacions musicals, teatrals
o de varietats en directe, sense pista de ball per al públic, i
en què s’ofereix exclusivament servei de begudes. Poden
disposar o no d’escenari i camerinos.
1.3. Espectacles taurins
Tenen com a objecte el toreig de bous o jònecs per professionals
taurins degudament inscrits en el registre oficial
corresponent, o, si escau, per persones aficionades. Es regiran
per la normativa específica i s’efectuaran en:
1.3.1. Places de bous fixes o permanents.
1.3.2. Places de bous no permanents.
1.3.3. Places de bous portàtils.
1.4. Espectacles circenses
Consistents en la realització d’espectacles d’habilitat i
de risc, en què poden intervenir animals. Es desenvoluparan
en:
1.4.1. Circs. Instal·lacions fixes o portàtils, amb graderies
per als espectadors.
2. ACTIVITATS RECREATIVES
Les activitats recreatives es classifiquen en:
2.1. Activitats culturals
L’objecte és la realització d’activitats culturals, intel·lectuals
i artístiques. Es faran en:
2.1.1. Sales de conferències. Locals preparats per a reunir
un públic que assisteix a activitats de tipus cultural,
com ara dissertacions, taules redones, congressos i debats.
Disposaran de seients fixos amb o sense tarima.
2.1.2. Museus i sales d’exposicions. Locals destinats a
l’exhibició i la presentació al públic de pintura, escultura,
fotografia, llibres o qualsevol altre tipus d’objecte moble.
2.1.3. Sales polivalents. Locals sense seients fixos on es
poden fer activitats de característiques distintes però amb
un fonament comú, com són les reunions socials, culturals
o festives.
2.2. Activitats taurines
2.2.1. Corrals de prova. Instal·lacions fixes amb graderies
o sense per a espectadors, especialment destinades a
provar o temptar caps braves.
2.2.2. Escoles taurines. Instal·lacions fixes dedicades a
impartir ensenyaments taurins als alumnes.
1.2.1. Teatros. Locales cerrados dotados de escenario,
caja escénica y camerinos, donde los espectadores se sientan
preferentemente en patio de butacas.
1.2.2. Anfiteatros. Recintos cerrados y descubiertos
donde los espectadores se sitúan preferentemente en gradas.
Estarán dotados de escenario y camerinos.
1.2.3. Auditorios. Recintos acondicionados especialmente
para ofrecer actuaciones musicales, debiendo disponer
de escenario y camerinos.
1.2.4. Salas multifuncionales. Recintos acondicionados
especialmente para ofrecer actuaciones musicales, teatrales
y/o proyecciones cinematográficas. Deberán disponer de
escenario, camerinos y servicio de guardarropía.
1.2.5. Cafés teatro, cafés concierto, cafés cantante. Establecimientos
en los que se desarrollan actuaciones musicales,
teatrales o de variedades en directo, sin pista de baile
para el público, pudiendo o no disponer de escenario y camerinos,
y en los que se ofrece exclusivamente servicio de
bebidas.
1.3. Espectáculos taurinos
Tienen por objeto la lidia de toros, novillos o becerros
por profesionales taurinos debidamente inscritos en el registro
oficial correspondiente, o, en su caso, por personas
aficionadas. Se regirán por su normativa específica y se
efectuarán en:
1.3.1. Plazas de toros fijas o permanentes.
1.3.2. Plazas de toros no permanentes.
1.3.3. Plazas de toros portátiles.
1.4. Espectáculos circenses
Consistentes en la realización de espectáculos de habilidad
y de riesgo, en los que pueden intervenir animales. Se
desarrollarán en:
1.4.1. Circos. Instalaciones fijas o portátiles, con graderíos
para los espectadores.
2. ACTIVIDADES RECREATIVAS
Las actividades recreativas se clasifican en:
2.1. Actividades culturales
Su objeto es la realización de actividades culturales, intelectuales
y artísticas. Se realizarán en.
2.1.1. Salas de conferencias. Locales preparados para
reunir a un público que asiste a actividades de tipo cultural,
como disertaciones, mesas redondas, congresos y debates,
disponiendo de asientos fijos con o sin entarimado.
2.1.2. Museos y salas de exposiciones. Locales destinados
a la exhibición y presentación al público de pintura, escultura,
fotografía, libros o cualquier otro tipo de objeto
mueble.
2.1.3. Salas polivalentes. Locales sin asientos fijos donde
se pueden realizar actividades de características distintas
pero con un fundamento común, como son las reuniones
sociales, culturales o festivas.
2.2. Actividades taurinas
2.2.1. Tentaderos. Instalaciones fijas con o sin graderíos
para espectadores, especialmente destinadas a probar o tentar
reses bravas.
2.2.2. Escuelas taurinas. Instalaciones fijas dedicadas a
impartir enseñanzas taurinas a los alumnos.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.597
2.3. Activitats esportives
Activitats consistents en la realització de proves, competicions
i la pràctica de qualsevol esport, ja siguen fetes
per esportistes professionals, aficionats, o amb caràcter públic
o privat. Es faran en:
2.3.1. Camps d’esport, estadis. Recintes no coberts o coberts
totalment o parcialment, amb grades per al públic, per
a la pràctica d’un o més esports.
2.3.2. Pavellons esportius. Recintes coberts, destinats a
activitats fisicoesportives que comporten la pràctica
d’algun esport. Podran disposar o no de grades.
2.3.3. Instal·lacions esportives. Recintes tancats i descoberts
condicionats per a fer pràctiques esportives, sense que
l’assistència de públic en siga la finalitat principal.
2.3.4. Gimnasos. Locals proveïts d’aparells i instal·lacions
adequats per a practicar gimnàstica i altres esports.
2.3.5. Piscines d’ús col·lectiu. Recintes tancats, coberts
o no, constituïts per un o més vasos i l’ús principal dels
quals siga el recreatiu o d’oci (bany o natació). Podran ser
utilitzades pel públic en general o per comunitats privades
on la capacitat del conjunt dels vasos represente un aforament
igual o superior a 100 persones. Podran disposar
d’instal·lacions accessòries com ara bar o restaurant.
2.3.6. Piscines de competició. Instal·lacions cobertes o
no, amb grades per al públic, que consten d’un o més vasos
i l’ús principal de les quals siga practicar esports aquàtics.
2.3.7. Pistes de bitlles i billars. Instal·lacions destinades
al desenvolupament d’aquestes activitats amb independència
que s’efectuen amb caràcter esportiu o d’oci. Podran
disposar de servei de cafeteria per als usuaris.
2.4. Activitats firals i parcs d’atraccions
Instal·lacions fixes o portàtils en què s’ofereixen atraccions
per a l’ús del públic. Poden disposar d’elements
mecànics, com ara cavallets, rodes, muntanyes russes, etc.,
juntament amb serveis complementaris. Podran ser:
2.4.1. Parcs d’atraccions.
2.4.2. Parcs temàtics.
2.4.3. Fires.
2.4.4. Parcs aquàtics. Recinte tancat, amb control
d’accés de públic, constituït per diferents instal·lacions o
atraccions aquàtiques, susceptibles de ser utilitzades pel
públic en contacte amb l’aigua. Poden disposar de cafeteries
o restaurants.
2.4.5. Establiments de jocs d’estratègies amb armes simulades.
Recintes destinats a la realització de jocs entre
contrincants mitjançant armes amb munició inofensiva a
les persones. Podrà fer-se en recintes tancats i coberts o en
espais oberts i tancats, i han de disposar en qualsevol cas
de vestidors i lavabos.
2.5. Establiments infantils
Establiments dedicats a l’oci infantil, de forma habitual
i professional, dotats de jocs infantils. Poden disposar de
servei de cafeteria per als usuaris.
2.5.1. Ludoteques
2.6. Activitats recreatives i d’atzar
Establiments en què s’arrisquen quantitats de diners
d’acord amb el resultat d’un esdeveniment futur i incert.
2.3. Actividades deportivas
Actividades consistentes en la realización de pruebas,
competiciones y la práctica de cualquier deporte, bien sean
realizadas por deportistas profesionales, aficionados, o con
carácter público o privado. Se realizarán en:
2.3.1. Campos de deporte, estadios. Recintos no cubiertos
o cubiertos total o parcialmente, con gradas para el público,
para la práctica de uno o más deportes.
2.3.2. Pabellones deportivos. Recintos cubiertos, destinados
a actividades físico-deportivas que impliquen la
práctica de algún deporte, podrán disponer o no de gradas.
2.3.3. Instalaciones deportivas. Recintos cerrados y descubiertos
acondicionados para realizar prácticas deportivas,
sin que la asistencia de público sea su finalidad principal.
2.3.4. Gimnasios. Locales provistos de aparatos e instalaciones
adecuados para practicar gimnasia y otros deportes.
2.3.5. Piscinas de uso colectivo. Recintos cerrados, cubiertos
o no, constituidos por uno o más vasos y cuyo uso
principal sea el recreativo o de ocio (baño o natación).
Podrán ser utilizadas por el público en general o por comunidades
privadas donde la capacidad del conjunto de sus
vasos suponga un aforo igual o superior a 100 personas.
Podrán disponer de instalaciones accesorias como bar o
restaurante.
2.3.6. Piscinas de competición. Instalaciones cubiertas o
no, con gradas para el público, que constan de uno o varios
vasos y cuyo uso principal sea el de practicar deportes
acuáticos.
2.3.7. Boleras y billares. Instalaciones destinadas al desarrollo
de estas actividades con independencia de que se
efectúen con carácter deportivo o de ocio. Podrán disponer
de servicio de cafetería para sus usuarios.
2.4. Actividades feriales y parques de atracciones
Instalaciones fijas o portátiles en las que se ofrecen
atracciones para el uso del público, pudiendo disponer de
elementos mecánicos, tales como carruseles, norias, montaña
rusa, etcétera, junto a servicios complementarios.
Podrán ser:
2.4.1. Parques de atracciones.
2.4.2. Parques temáticos.
2.4.3. Ferias.
2.4.4. Parques Acuáticos. Recinto acotado, con control
de acceso de público, constituido por diversas instalaciones
o atracciones acuáticas, susceptibles de ser utilizadas por el
público en contacto con el agua, pudiendo disponer de cafeterías
o restaurantes.
2.4.5. Establecimientos de juegos de estrategias con armas
simuladas. Recintos destinados a la realización de juegos
entre contrincantes mediante armas con munición inofensiva
para las personas. Podrá realizarse en recintos
cerrados y cubiertos o en espacios abiertos y acotados, debiendo
disponer en cualquier caso de vestuarios y aseos.
2.5. Establecimientos infantiles
Establecimientos dedicados al ocio infantil, de forma
habitual y profesional, dotados de juegos infantiles, pudiendo
disponer de servicio de cafetería para los usuarios de los
mismos.
2.5.1. Ludotecas
2.6. Actividades recreativas y de azar
Establecimientos en los que se arriesgan cantidades de
dinero en función del resultado de un acontecimiento futuro

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.598
Estaran subjectes a la normativa vigent en matèria de joc.
Es classifiquen, segons la modalitat en:
2.6.1. Casinos de joc.
2.6.2. Sales de bingo.
2.6.3. Sales recreatives de maquines d’atzar, tipus B.
2.6.4. Sales recreatives de maquines d’atzar, tipus A.
2.6.5. Sales de joc.
2.6.6. Tómboles i semblants.
2.6.7. Sales cíber i semblants.
2.7. Activitats d’oci i entreteniment
2.7.1. Sales de festes. Establiments especialment preparats
per a oferir des d’un escenari actuacions de varietats o
musicals fonamentalment en directe. Disposaran de pistes
de ball per al públic i aquest seguirà les actuacions des de
llocs distribuïts al voltant de la pista de ball o de l’escenari.
Poden oferir servei de cuina. Disposaran de vestuari i camerinos.
2.7.2. Discoteques. Establiments especialment preparats
en què, a més de servir begudes, es dispose d’una o més
pistes de ball per al públic, sense oferir actuacions en directe.
Disposaran de vestuari.
2.7.3. Sales de ball. Locals preparats en què, a més de
servir-se begudes, disposen d’una pista de ball. Poden oferir
actuacions musicals en directe. Disposaran d’escenari,
camerinos i vestuari i, si escau, de zones de taules i cadires
per al descans i el consum dels clients.
Es considera pista de ball, a l’efecte d’aquest catàleg,
l’espai especialment delimitat i destinat amb aquest fi, desproveït
d’obstacles constructius o de mobiliari i de dimensions
suficients per a circumscriure-hi un cercle de diàmetre
mínim de set metres.
2.7.4. Pubs. Establiments dedicats exclusivament al servei
de begudes. Poden disposar d’ambientació musical exclusivament
per mitjans mecànics. Podran disposar de servei
de karaoke.
2.7.5. Cibercafè. Establiments dedicats al servei de begudes
i dotats d’equips informàtics individuals o en xarxa
connectats a Internet.
Queda prohibida l’entrada als menors de 18 anys quan
s’hi servesquen begudes alcohòliques, i quan les connexions
a les xarxes informàtiques d’Internet no tinguen cap
tipus de limitació referida a l’edat de l’usuari.
2.7.6. Establiments d’exhibicions especials. Establiments
especialment preparats per a exhibir pel·lícules per
qualsevol mitjà mecànic o per a fer actuacions en directe, i
on l’espectador pot ubicar-se en cabines individuals o sistema
semblant.
2.8. Activitats hostaleres i de restauració
A l’efecte d’aquest catàleg són activitats d’hostaleria i
restauració les que tenen com a objecte la prestació de servei
de begudes i menjar elaborat per al consum a l’interior
dels locals. Es faran en:
2.8.1. Sales de banquets. Establiments destinats a servir
als clients menjars i begudes, a preu concertat, per a ser
consumides en data i hora predeterminades, amb servei de
taules al local mateix. Poden fer activitats de ball posterior
al menjar, sempre que reunesquen les condicions de seguretat
i insonorització degudes.
2.8.2. Restaurants. Establiments destinats específicament
a servir menjars al públic en menjadors, qualssevol
que en siga la denominació (rostidors, cases de menjars,
pizzeries, hamburgueseries).
e incierto. Estarán sujetos a la normativa vigente en materia
de juego. Se clasifican, según su modalidad en:
2.6.1. Casinos de juego.
2.6.2. Salas de bingo.
2.6.3. Salones recreativos de máquinas de azar, tipo B.
2.6.4. Salones recreativos de máquinas de azar, tipo A.
2.6.5. Salones de juego.
2.6.6. Tómbolas y similares.
2.6.7. Salones cíber y similares.
2.7. Actividades de ocio y entretenimiento
2.7.1. Salas de fiestas. Establecimientos especialmente
preparados para ofrecer desde un escenario actuaciones de
variedades o musicales fundamentalmente en directo. Dispondrán
de pistas de baile para el público y este seguirá las
actuaciones desde lugares distribuidos alrededor de la pista
de baile o del escenario, pudiendo ofrecer servicio de cocina.
Dispondrán de guardarropía y camerinos.
2.7.2. Discotecas. Establecimientos especialmente preparados
en los que, además de servir bebidas, se disponga
de una o más pistas de baile para el público, sin ofrecer actuaciones
en directo. Dispondrán de guardarropía.
2.7.3. Salas de baile. Locales preparados en los que,
además de servirse bebidas, dispongan de una pista de baile,
pudiendo ofrecer actuaciones musicales en directo. Dispondrán
de escenario, camerinos y guardarropía, y, en su
caso, de zonas de mesas y sillas para el descanso y consumo
de los clientes.
Se considera pista de baile, a los efectos de este catálogo,
el espacio especialmente delimitado y destinado a tal
fin, desprovisto de obstáculos constructivos o de mobiliario
y de dimensiones suficientes como para circunscribir en él
un círculo de diámetro mínimo de siete metros.
2.7.4. Pubs. Establecimientos dedicados exclusivamente
al servicio de bebidas. Pueden disponer de ambientación
musical exclusivamente por medios mecánicos. Podrán disponer
de servicio de karaoke.
2.7.5. Ciber-café. Establecimientos dedicados al servicio
de bebidas y dotados de equipos informáticos individuales
o en red conectados a internet.
Queda prohibida la entrada a los menores de 18 años
cuando en ellos se sirvan bebidas alcohólicas, así como cuando
las conexiones a las redes informáticas de internet no tengan
ningún tipo de limitación referida a la edad del usuario.
2.7.6. Establecimientos de exhibiciones especiales. Establecimientos
especialmente preparados para exhibir películas
por cualquier medio mecánico o para realizar actuaciones
en directo, y donde el espectador puede ubicarse en
cabinas individuales o sistema similar.
2.8. Actividades hosteleras y de restauración
A efectos de este catálogo son actividades de hostelería
y restauración las que tienen por objeto la prestación de
servicio de bebidas y comida elaborada para su consumo en
el interior de los locales. Se realizarán en:
2.8.1. Salones de banquetes. Establecimientos destinados a
servir a los clientes, comidas y bebidas, a precio concertado,
para ser consumidas en fecha y hora predeterminadas, en
servicio de mesas en el mismo local. Pueden realizar actividades
de baile posterior a la comida, siempre que reúnan las debidas
condiciones de seguridad e insonorización.
2.8.2. Restaurantes. Establecimientos destinados específicamente
a servir comidas al público en comedores, cualesquiera
que sea su denominación (asadores, casa de comidas,
pizzerías, hamburgueserías).

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.599
2.8.3. Cafè, bar. Establiments dedicats a expedir begudes
per a ser consumides a l’interior, tant en barra com en
taules. Podran servir tapes, entrepans, racions, etc., sempre
que el consum es faça en les mateixes condicions que el de
les begudes.
2.8.4. Cafeteries. Establiments destinats perquè el públic
puga consumir begudes o menjars indistintament en
barra o en taules.
2.8.5. Establiments públics ubicats en zona maritimoterrestre.
Establiments en què, amb llicència prèvia o autorització
administrativa concedida per l’ajuntament d’acord amb la normativa
de costes i la resta de regulació sectorial, es facen les
activitats pròpies d’aquests com ara servei de menjars o begudes.
2.8.6. Sala lounge. Establiments destinats al servei de
begudes i, si escau, menjars per a ser consumits en barra o
en taules. Podran disposar de sistema de reproducció per a
amenització musical i de servei de cuina amb relació a
l’objecte.
3. EXHIBICIÓ D’ANIMALS
Els establiments on s’exhibeixen animals es classificaran
en:
3.1. Parcs zoològics. Recintes tancats en què es guarden
o exhibeixen animals en estat de llibertat o en instal·lacions
tancades.
3.2. Aquaris. Llocs tancats on s’exhibeixen rèptils i fauna
aquàtica, disposant d’instal·lacions amb aigua.
3.3. Safari-park.
4. FESTEIGS I CELEBRACIONS POPULARS
4.1. Bous al carrer. Festeigs taurins tradicionals consistents,
en general, en la solta en establiments tancats o a la
via pública de caps de bestiar per a foment o recreació de
l’afició sense que en comporten el toreig. Es regularan per
normativa específica.
4.2 Recintes taurins. Instal·lació tancada de caràcter preferentment
eventual, amb la solidesa i la seguretat adequades,
destinada de manera exclusiva a la realització de festeigs
taurins tradicionals (bous al carrer). Es regularan per
normativa específica.
4.3. Festes populars. Activitats que se celebren, generalment,
a l’aire lliure, amb motiu de les festes patronals o celebracions
populars, amb actuacions musicals, balls, parades,
focs artificials, hostaleria i restauració.
Palau de Les Corts
València, 25 de novembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
La secretària primera
María Fernanda Vidal Causanilles
Llei, de la Generalitat, d’autoritat del professorat
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
De conformitat amb allò establert en l’article 95.1 del
RC, s’ordena la publicació en el Bolletí Oficial de Les
2.8.3. Café, bar. Establecimientos dedicados a expedir
bebidas para ser consumidas en su interior, tanto en barra
como en mesas. Podrán servir tapas, bocadillos, raciones,
etc., siempre que su consumo se realice en las mismas condiciones
que el de las bebidas.
2.8.4. Cafeterías. Establecimientos destinados para que
el público pueda consumir bebidas o comidas indistintamente
en barra o en mesas.
2.8.5. Establecimientos públicos ubicados en zona marítimoterrestre.
Establecimientos en los que, previa licencia o autorización
administrativa concedida por el ayuntamiento de acuerdo
con la normativa de costas y demás regulación sectorial, se realicen
las actividades propias de los mismos como servicio de
comidas o bebidas.
2.8.6. Salón-lounge. Establecimientos destinados al
servicio de bebidas y, en su caso, comidas para ser consumidos
en barra o en mesas. Podrán contar con sistema de
reproducción para amenización musical y con servicio de
cocina en relación con su objeto.
3. EXHIBICIÓN DE ANIMALES
Los establecimientos donde se exhiben animales se clasificarán
en.
3.1. Parques zoológicos. Recintos acotados en los que se
guardan o exhiben animales en estado de libertad o en instalaciones
cerradas.
3.2. Acuarios. Lugares cerrados donde se exhiben reptiles
y fauna acuática, disponiendo de instalaciones con agua.
3.3. Safari-park.
4. FESTEJOS Y CELEBRACIONES POPULARES
4.1. Bous al carrer. Festejos taurinos tradicionales consistentes,
en general, en la suelta en establecimientos cerrados
o en la vía pública de reses para fomento o recreo de la
afición sin que lleven aparejada su lidia. Se regularán por
su normativa específica.
4.2. Recintos taurinos. Instalación cerrada de carácter
preferentemente eventual, con la adecuada solidez y seguridad,
destinada de manera exclusiva a la realización de festejos
taurinos tradicionales (bous al carrer). Se regularán
por su normativa específica.
4.3. Fiestas populares. Actividades que se celebran, generalmente,
al aire libre, con motivo de las fiestas patronales o
celebraciones populares, con actuaciones musicales, bailes,
tenderetes, fuegos artificiales, hostelería y restauración.
Palau de Les Corts
Valencia, 25 de noviembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
La secretaria primera
María Fernanda Vidal Causanilles
Ley, de la Generalitat, de autoridad del profesorado
PRESIDENCIA DE LES CORTS
De conformidad con lo establecido en el artículo 95.1
del RC, se ordena la publicación en el Boletín Oficial de

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.600
Corts de la Llei, de la Generalitat, d’autoritat del professorat.
PLE DE LES CORTS
Palau de Les Corts
València, 25 de novembre de 20010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
El Ple de Les Corts, en sessió realitzada el dia 25 de novembre
de 2010, ha debatut el Dictamen de la Comissió
d’Educació i Cultura sobre el Projecte de llei, de la Generalitat,
d’autoritat del professorat i les esmenes presentades
pels grups parlamentaris.
Finalment, el Ple de Les Corts en virtut d’allò establert
en l’article 21.1 de l’Estatut d’Autonomia i d’acord amb
l’article 121 del Reglament de Les Corts, ha aprovat la llei
de La Generalitat següent:
LLEI, DE LA GENERALITAT,
D’AUTORITAT DEL PROFESSORAT
Preàmbul
L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en
l’article 53, disposa que és competència exclusiva de la Generalitat
la regulació i administració de l’ensenyança en
tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats,
sense perjuí del que disposen l’article 27 de la Constitució
Espanyola i les lleis orgàniques que, d’acord amb
l’apartat 1 de l’article 81 d’aquella, el desenrotllen, de les
competències que atribuïx a l’Estat, el número 30 de
l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució Espanyola i de
l’alta inspecció necessària per al seu compliment i garantia.
La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, establix
en l’article 104, apartat 1, que les administracions
educatives vetlaran «perquè el professorat reba el tracte, la
consideració i el respecte d’acord amb la importància social
de la seua tasca». A més, l’esmentada llei orgànica assenyala
en el dit precepte que les administracions educatives
prestaran una atenció prioritària a la millora de les
condicions en què el professorat realitza el seu treball i a
l’estímul d’una creixent consideració i reconeixement social
de la funció docent.
El Decret 233/2004, de 22 d’octubre, del Consell, va
crear l’Observatori per a la Convivència Escolar als Centres
de la Comunitat Valenciana, i li atribuïx com a òrgan
consultiu les funcions, entre altres, de prevenció, coneixement
i anàlisi dels problemes de convivència en els centres
docents i de contribució a la millora del clima escolar.
El Consell, amb l’objectiu principal de fomentar una
convivència adequada en els centres docents no universitaris
de la Comunitat Valenciana i agilitzar, en cas de conflicte,
l’aplicació de mesures correctores, va aprovar el Decret
39/2008, de 4 d’abril, sobre la convivència en els centres
docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre
els drets i deures de l’alumnat, pares, mares, tutors o tutores,
professorat i personal d’administració i servicis.
Les Corts de la Ley, de la Generalitat, de autoridad del profesorado.
PLENO DE LES CORTS
Palau de Les Corts
Valencia, 25 de noviembre de 20010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
El Pleno de Les Corts, en sesión celebrada el día 25 de
noviembre de 2010, ha debatido el Dictamen de la Comisión
de Educación y Cultura sobre el Proyecto de ley, de la
Generalitat, de autoridad del profesorado, así como las enmiendas
presentadas por los grupos parlamentarios.
Finalmente, el Pleno de Les Corts en virtud de lo establecido
en el artículo 21.1 del Estatuto de Autonomía y de
acuerdo con el artículo 121 del Reglamento de Les Corts,
ha aprobado la siguiente Ley de La Generalitat:
LEY, DE LA GENERALITAT,
DE AUTORIDAD DEL PROFESORADO
Preámbulo
El Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el
artículo 53, dispone que es competencia exclusiva de la Generalitat
la regulación y administración de la enseñanza en toda
su extensión, niveles y grados, modalidades y especialidades,
sin perjuicio de lo que disponen el artículo 27 de la Constitución
Española y las leyes orgánicas que, de acuerdo con el
apartado 1 del artículo 81 de aquélla, lo desarrollan, de las
competencias que atribuye al Estado el número 30 del apartado
1 del artículo 149 de la Constitución Española y de la alta
inspección necesaria para su cumplimiento y garantía.
La Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación,
establece en su artículo 104, apartado 1, que las administraciones
educativas velarán «por que el profesorado reciba el
trato, la consideración y el respeto acordes con la importancia
social de su tarea». Además la citada ley orgánica señala
en dicho precepto que las administraciones educativas
prestarán una atención prioritaria a la mejora de las condiciones
en que el profesorado realiza su trabajo y al estímulo
de una creciente consideración y reconocimiento social
de la función docente.
El Decreto 233/2004, de 22 de octubre, del Consell,
creó el Observatorio para la Convivencia Escolar en los
Centros de la Comunitat Valenciana, y le atribuye como órgano
consultivo las funciones, entre otras, de prevención,
conocimiento y análisis de los problemas de convivencia en
los centros docentes y de contribución a la mejora del clima
escolar.
El Consell, con el objetivo principal de fomentar una
convivencia adecuada en los centros docentes no universitarios
de la Comunitat Valenciana y agilizar, en caso de
conflicto, la aplicación de medidas correctoras, aprobó el
Decreto 39/2008, de 4 de abril, sobre la convivencia en los
centros docentes no universitarios sostenidos con fondos
públicos y sobre los derechos y deberes del alumnado, padres,
madres, tutores o tutoras, profesorado y personal de
administración y servicios.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.601
Així mateix, la present llei té com a finalitat potenciar la
funció docent i reafirmar la figura del professorat com a pilar
fonamental del sistema educatiu, i reconeix la seua condició
d’autoritat pública, la qual cosa implica que els fets
constatats pels professors gaudiran de la presumpció de veracitat
i a este respecte quedarà garantida la protecció establida
per l’ordenament jurídic.
Els professors presten un servici essencial que
l’administració educativa posa a disposició dels ciutadans.
L’activitat que realitzen, en el marc de l’exercici del dret a
l’educació reconegut en la Constitució, constituïx una de
les matèries que afecta els principis bàsics de convivència
en una societat democràtica.
En este sentit, el desenrotllament d’una societat democràtica
i del coneixement exigix de les figures que representen
l’autoritat, com a garantia del nostre futur, no
sols establir unes relacions basades en el diàleg per a
convéncer i resoldre conflictes que sorgisquen entre els diferents
membres de la comunitat educativa, sinó també el
reconeixement constant, social i institucional, de les dites
figures i alhora que es reconeguen els distints papers que
cada un juga, dins d’un marc bàsic de respecte mutu.
S’imposa la necessitat d’un reconeixement institucional
i legal de l’autoritat del professorat que estimule al mateix
temps el seu reconeixement social perquè repercutisca en
un clima escolar òptim i proporcione als alumnes els valors
de respecte i reconeixement de la labor docent.
En definitiva, es tracta d’una llei pròxima a la realitat
social actual que tracta d’aportar solucions eficaces i obrir
nous espais a la protecció real del professorat dels centres
educatius, i insta a reconéixer, reforçar i prestigiar la figura
del professor, amb l’objectiu prioritari d’elevar la qualitat i
millora dels resultats del sistema educatiu actual. Per a
aconseguir aquest objectiu, l’administració educativa impulsarà
les mesures, les ferramentes i els instruments necessaris
perquè el docent puga desenvolupar el seu treball
en condicions òptimes.
La llei s’estructura en dos capítols, una disposició addicional,
una disposició derogatòria i dos disposicions finals.
Article 1
Objecte
CAPÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
La present llei té com a objecte reconéixer l’autoritat del
personal docent i establir les seues condicions bàsiques
d’exercici.
Article 2
Àmbit d’aplicació
La present llei serà aplicable als centres educatius no
universitaris de la Comunitat Valenciana, degudament autoritzats,
que impartisquen alguna de les ensenyances previstes
en la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació.
Article 3
Principis generals
Els principis generals que inspiren esta llei són:
1. La garantia de l’exercici efectiu de la funció docent
del professorat.
Así mismo, la presente ley tiene como finalidad potenciar
la función docente y reafirmar la figura del profesorado
como pilar fundamental del sistema educativo, reconociendo
su condición de autoridad pública, lo que implica
que los hechos constatados por los profesores gozarán de la
presunción de veracidad y a este respecto quedará garantizada
la protección establecida por el ordenamiento jurídico.
Los profesores prestan un servicio esencial que la administración
educativa pone a disposición de los ciudadanos.
La actividad que realizan, en el marco del ejercicio del derecho
a la educación reconocido en la Constitución, constituye
una de las materias que afecta a los principios básicos
de convivencia en una sociedad democrática.
En este sentido, el desarrollo de una sociedad democrática
y del conocimiento exige de las figuras que representan la autoridad,
como garantía de nuestro futuro, no sólo establecer
unas relaciones basadas en el diálogo para convencer y resolver
conflictos que surjan entre los diferentes miembros de la
comunidad educativa, sino también el reconocimiento constante,
social e institucional, de dichas figuras y al mismo tiempo
que se reconozcan los distintos papeles que cada uno juega,
dentro de un marco básico de respeto mutuo.
Se impone la necesidad de un reconocimiento institucional
y legal de la autoridad del profesorado que estimule al
mismo tiempo su reconocimiento social para que repercuta
en un clima escolar óptimo y proporcione a los alumnos los
valores de respeto y reconocimiento de la labor docente.
En definitiva, se trata, de una ley cercana a la realidad
social actual que trata de aportar soluciones eficaces y abrir
nuevos espacios a la protección real del profesorado de los
centros educativos, e insta a reconocer, reforzar y prestigiar
la figura del profesor, con el objetivo prioritario de elevar
la calidad y mejora de los resultados del sistema educativo
actual. Para conseguir este objetivo, la administración educativa
impulsará las medidas, herramientas e instrumentos
necesarios para que el docente pueda desarrollar su trabajo
en condiciones óptimas.
La ley se estructura en dos capítulos, una disposición
adicional, una disposición derogatoria y dos disposiciones
finales.
Artículo 1
Objeto
CAPÍTULO I
DISPOSICIONES GENERALES
La presente ley tiene por objeto reconocer la autoridad
del personal docente y establecer sus condiciones básicas
de ejercicio.
Artículo 2
Ámbito de aplicación
La presente ley será de aplicación a los centros educativos
no universitarios de la Comunitat Valenciana, debidamente autorizados,
que impartan alguna de las enseñanzas contempladas
en la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación.
Artículo 3
Principios generales
Los principios generales que inspiran esta ley son:
1. Garantizar el ejercicio efectivo de la función docente
del profesorado.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.602
2. La promoció de la convivència en els centres docents.
3. L’autonomia del professorat en el desenrotllament
educatiu de l’alumnat, sense més limitacions que aquelles
que es deriven de la seua relació jurídica amb el centre, càrrecs
directius o funcions docents que exercisquen.
4. La participació del professorat en l’elaboració, control
del compliment i avaluació de les normes de convivència
del centre i en les normes d’aula.
5. El reconeixement, respecte, exercici correcte i efectiva
garantia dels drets i deures de tots els membres de la comunitat
educativa.
6. L’impuls per part de l’administració educativa dels
mecanismes necessaris per a facilitar la funció del professorat
i el reconeixement i el prestigi social d’aquests.
Article 4
Drets del personal docent
1. Al personal docent, dins de l’àmbit de la convivència
escolar, se li reconeixen els drets següents:
a) A ser respectats, rebre un tracte adequat i ser valorats
per la comunitat educativa i per la societat en general, en
l’exercici de les seues funcions.
b) A desenrotllar la seua funció docent en un ambient
educatiu adequat, on siguen respectats els seus drets, especialment
el seu dret a la integritat física i moral.
c) A participar i rebre la col·laboració necessària per a la
millora de la convivència escolar i de l’educació integral de
l’alumnat, que promourà la conselleria competent en matèria
d’educació..
d) A tindre autonomia per a prendre les decisions necessàries,
d’acord amb les normes de convivència establides,
que li permeten mantindre un adequat clima de convivència
durant les classes, les activitats complementàries i
extraescolars.
e) A la protecció jurídica adequada de les seues funcions
docents.
f) A rebre la formació professional i el suport a la tasca
docent per part de la conselleria competent en matèria
d’educació
2. La conselleria competent en matèria d’educació garantirà
l’ús adequat i conforme amb l’ordenament jurídic
dels espais públics del seu àmbit competencial, així com
els taulers d’anuncis, a fi d’evitar, en especial, que servisquen
de suport a conductes injurioses o ofensives per al
professorat i la resta de membres de l’administració educativa.
CAPÍTOL II
PROTECCIÓ JURÍDICA DEL PROFESSORAT
Article 5
Autoritat
El personal docent tindrà, en l’exercici de les funcions
de govern, docents i disciplinàries que tinga atribuïdes, la
condició d’autoritat, i gaudirà de la protecció reconeguda a
esta condició per l’ordenament jurídic.
En els centres educatius privats, la condició d’autoritat
del seu personal docent quedarà limitada a l’àmbit intern i
disciplinari de les relacions entre el professorat i alumnat.
2. La promoción de la convivencia en los centros docentes.
3. La autonomía del profesorado en el desarrollo educativo
del alumnado, sin más limitaciones que aquellas que se
deriven de su relación jurídica con el centro, cargos directivos
o funciones docentes que desempeñen.
4. La participación del profesorado en la elaboración,
control del cumplimiento y evaluación de las normas de
convivencia del centro y en las normas de aula.
5. El reconocimiento, respeto, ejercicio correcto y efectiva
garantía de los derechos y deberes de todos los miembros
de la comunidad educativa.
6. El impulso por parte de la administración educativa
de los mecanismos necesarios para facilitar la función del
profesorado y su reconocimiento y prestigio social.
Artículo 4
Derechos del personal docente
1. Al personal docente, dentro del ámbito de la convivencia
escolar, se les reconocen los siguientes derechos:
a) A ser respetados, recibir un trato adecuado y ser valorados
por la comunidad educativa, y por la sociedad en general,
en el ejercicio de sus funciones.
b) A desarrollar su función docente en un ambiente educativo
adecuado, donde sean respetados sus derechos, especialmente
su derecho a la integridad física y moral.
c) A participar y recibir la colaboración necesaria para
la mejora de la convivencia escolar y de la educación integral
del alumnado, que promoverá la Conselleria competente
en materia de educación.
d) A tener autonomía para tomar las decisiones necesarias,
de acuerdo con las normas de convivencia establecidas,
que le permitan mantener un adecuado clima de convivencia
durante las clases, las actividades complementarias
y extraescolares.
e) A la protección jurídica adecuada de sus funciones
docentes.
f) A recibir la formación profesional y el apoyo a su labor
docente por parte de la conselleria competente en materia
de educación
2. La conselleria competente en materia de educación
garantizará el uso adecuado y conforme con el ordenamiento
jurídico de los espacios públicos de su ámbito competencial,
así como los tablones de anuncios, con el fin de evitar,
en especial, que sirvan de soporte a conductas injuriosas u
ofensivas para el profesorado y demás miembros de la administración
educativa.
CAPÍTULO II
PROTECCIÓN JURÍDICA DEL PROFESORADO
Artículo 5
Autoridad
El personal docente tendrá, en el desempeño de las funciones
de gobierno, docentes y disciplinarias que tenga atribuidas,
la condición de autoridad, y gozará de la protección
reconocida a tal condición por el ordenamiento jurídico.
En los centros educativos privados, la condición de autoridad
de su personal docente quedará limitada al ámbito
interno y disciplinario de las relaciones entre el profesorado
y alumnado.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.603
Article 6
Presumpció de veracitat
En l’exercici de les competències correctores o disciplinàries,
els fets constatats pel personal docent gaudiran
de la presumpció de veracitat, quan es formalitzen documentalment
en el curs dels procediments instruïts en relació
amb les conductes que siguen contràries a les normes
de convivència i respecte dels fets constatats per ells personalment
en l’exercici de la seua funció docent, sense perjuí
de les proves que, en defensa dels respectius drets o interessos,
puguen ser assenyalades o aportades.
En els centres educatius privats per a ser efectiva la dita
presumpció de veracitat haurà de preveure’s en els seus reglaments
de règim interior.
Article 7
Assistència jurídica
L’administració educativa adoptarà les mesures oportunes
per a garantir a l’equip directiu i al professorat dels
centres docents públics i en els centres privats concertats
no universitaris de la Comunitat Valenciana l’adequada defensa
jurídica i protecció en els procediments que se seguisquen
davant de qualsevol orde jurisdiccional, com a
conseqüència de l’exercici legítim de les seues funcions o
càrrecs públics, en els termes establits en l’article 11 de la
Llei 10/2005, de 9 de desembre, d’Assistència Jurídica a la
Generalitat.
Article 8
Responsabilitat i reparació de danys
1. Els alumnes o les alumnes que individualment o
col·lectivament causen, de forma intencionada o per negligència,
danys a les instal·lacions, als equipaments informàtics,
incloent-hi el programari, o qualsevol material
del centre, així com als béns dels membres de la comunitat
educativa, estaran obligats a reparar el dany causat o fer-se
càrrec del cost econòmic de la seua reparació o restabliment,
quan no hi haja culpa in vigilando dels professors.
Així mateix, hauran de restituir els béns sostrets, o reparar
econòmicament el valor d’estos. En tot cas, els qui exercisquen
la pàtria potestat o la tutela dels menors d’edat seran
responsables civils en els termes previstos per la legislació
vigent.
2. En els casos d’agressió física o moral al professorat
causada per l’alumnat, s’haurà de reparar el dany moral
causat per mitjà de la petició d’excuses i el reconeixement
de la responsabilitat dels actes. La concreció de les mesures
educatives correctores o disciplinàries s’efectuarà per resolució
del director o directora del centre docent públic i per
la titularitat del centre en el cas de centres privats concertats,
tenint en compte les circumstàncies personals, familiars
o socials, l’edat de l’alumne o alumna i la naturalesa
dels fets.
3. La direcció del centre educatiu públic o el titular del
centre privat concertat comunicarà, simultàniament, al Ministeri
Fiscal i a la direcció territorial competent en matèria
d’educació, qualsevol fet que puga ser constitutiu de delicte
o falta, sense perjuí que s’adopten les mesures cautelars
oportunes.
Artículo 6
Presunción de veracidad
En el ejercicio de las competencias correctoras o disciplinarias,
los hechos constatados por el personal docente
gozarán de la presunción de veracidad, cuando se formalicen
documentalmente en el curso de los procedimientos
instruidos en relación con las conductas que sean contrarias
a las normas de convivencia y respecto de los hechos constatados
por ellos personalmente en el ejercicio de su función
docente, sin perjuicio de las pruebas que, en defensa
de los respectivos derechos o intereses, puedan ser señaladas
o aportadas.
En los centros educativos privados para ser efectiva dicha
presunción de veracidad deberá preverse en sus reglamentos
de régimen interior.
Artículo 7
Asistencia jurídica
La administración educativa adoptará las medidas oportunas
para garantizar al equipo docente y al profesorado de
los centros docentes públicos y en los centros privados concertados
no universitarios de la Comunitat Valenciana la
adecuada defensa jurídica y protección en los procedimientos
que se sigan ante cualquier orden jurisdiccional, como
consecuencia del ejercicio legítimo de sus funciones o cargos
públicos, en los términos establecidos en el artículo 11
de la Ley 10/2005, de 9 de diciembre, de Asistencia Jurídica
a la Generalitat.
Artículo 8
Responsabilidad y reparación de daños
1. Los alumnos o las alumnas que individual o colectivamente
causen, de forma intencionada o por negligencia,
daños a las instalaciones, equipamientos informáticos, incluido
el software, o cualquier material del centro, así
como a los bienes de los miembros de la comunidad educativa,
quedarán obligados a reparar el daño causado o hacerse
cargo del coste económico de su reparación o restablecimiento,
cuando no medie culpa in vigilando de los
profesores. Asimismo, deberán restituir los bienes sustraídos,
o reparar económicamente el valor de éstos. En todo
caso, quienes ejerzan la patria potestad o la tutela de los
menores de edad serán responsables civiles en los términos
previstos por la legislación vigente.
2. En los casos de agresión física o moral al profesorado
causada por el alumnado, se deberá reparar el daño moral
causado mediante la petición de excusas y el reconocimiento
de la responsabilidad de los actos. La concreción de las
medidas educativas correctoras o disciplinarias se efectuará
por resolución del director o directora del centro docente
público y por la titularidad del centro en el caso de centros
privados concertados, teniendo en cuenta las circunstancias
personales, familiares o sociales, la edad del alumno o
alumna y la naturaleza de los hechos.
3. La dirección del centro educativo público o el titular
del centro privado concertado comunicará, simultáneamente,
al Ministerio Fiscal y a la dirección territorial competente en
materia de educación, cualquier hecho que pudiera ser constitutivo
de delito o falta, sin perjuicio de que se adopten las
medidas cautelares oportunas.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.604
Única
Centres docents privats
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Els centres privats tindran autonomia per a establir les seues
normes d’organització i funcionament i les seues normes de
convivència i disciplina en el marc de la normativa vigent.
Única
Derogació normativa
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queden derogades totes les disposicions que del mateix
rang o d’un rang inferior s’oposen al que disposa esta llei.
En tot allò que no s’opose al que disposa esta llei, es
manté vigent el Decret 39/2008, de 4 d’abril, del Consell,
sobre la convivència en els centres docents no universitaris
sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de
l’alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal
d’administració i servicis.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Desplegament reglamentari
Es faculta el Consell perquè dicte totes les normes de
caràcter reglamentari que siguen necessàries per al desplegament
i l’execució de la present llei.
Segona
Entrada en vigor
La present llei entrarà en vigor l’endemà de la seua publicació
en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Palau de Les Corts
València, 25 de novembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
La secretària primera
María Fernanda Vidal Causanilles
B. RESOLUCIONS I MOCIONS
a) Resolucions
Resolució 463/VII, sobre l’elaboració d’un nou pla de
transport públic per a les comarques dels Serrans i el
Racó d’Ademús, aprovada per la Comissió d’Obres Públiques
i Transports en la reunió del dia 17 de novembre
de 2010
DISPOSICIÓN ADICIONAL
Única
Centros docentes privados
Los centros privados tendrán autonomía para establecer
sus normas de organización y funcionamiento y sus normas de
convivencia y disciplina en el marco de la normativa vigente.
DISPOSICIÓN DEROGATORIA
Única
Derogación normativa
Quedan derogadas cuantas disposiciones de igual o inferior
rango se opongan a lo dispuesto en esta ley.
En lo que no se oponga a lo dispuesto en esta ley, se
mantiene vigente el Decreto 39/2008, de 4 de abril, del
Consell, sobre la convivencia en los centros docentes no
universitarios sostenidos con fondos públicos y sobre los
derechos y deberes del alumnado, padres, madres, tutores o
tutoras, profesorado y personal de administración y
servicios.
Primera
Desarrollo reglamentario
DISPOSICIONES FINALES
Se faculta al Consell para que dicte cuantas normas de
carácter reglamentario sean necesarias para el desarrollo y
ejecución de la presente ley.
Segunda
Entrada en vigor
La presente ley entrará en vigor el día siguiente al de su
publicación en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Palau de Les Corts
Valencia, 25 de noviembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
La secretaria primera
María Fernanda Vidal Causanilles
B. RESOLUCIONES Y MOCIONES
a) Resoluciones
Resolución 463/VII, sobre la elaboración de uno nuevo
plan de transporte público para las comarcas de Los Serranos
y El Rincón de Ademuz, aprobada por la Comisión
de Obras Públicas y Transportes en la reunión del
día 17 de noviembre de 2010

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.605
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1
del RC, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de Les
Corts la Resolució 463/VII, sobre l’elaboració d’un nou pla
de transport públic per a les comarques dels Serrans i el
Racó d’Ademús, aprovada per la Comissió d’Obres Públiques
i Transports en la reunió del dia 17 de novembre de
2010.
Palau de Les Corts
València, 17 de novembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
COMISSIÓ D’OBRES PÚBLIQUES I TRANSPORTS
La Comissió d’Obres Públiques i Transports, en la reunió
del dia 17 de novembre de 2010, ha debatut el text de la
Proposició no de llei sobre l’elaboració d’un nou pla de
transport públic per a les comarques dels Serrans i el Racó
d’Ademús, presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE 61.558, BOC 252), l’esmena presentada pel Grup Parlamentari
Popular (RE 66.643), i també la proposta alternativa
presentada pels grups parlamentaris Popular, Socialista
i Compromís.
Finalment, d’acord amb el que hi ha establert en
l’article 162.3, últim paràgraf del RC, ha aprovat el text de
la proposició no de llei amb el text de la proposta alternativa
presentada pels grups parlamentaris Popular, Socialista i
Compromís, incorporat en la resolució següent:
RESOLUCIÓ
Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat
que es reunesquen el més aviat possible els representants
de la Conselleria d’Infraestructures i Transport amb els representants
de les mancomunitats dels Serrans i el Racó
d’Ademús per a solucionar les deficiències que, si escau,
puga haver-hi en el pla de transport de la zona.
El secretari
Amando Vilaplana Gironés
Palau de Les Corts
València, 17 de novembre de 2010
El president
Rafael Ferraro Sebastià
Resolució 464/VII, sobre la construcció d’una parada de
rodalia en les proximitats del nou Hospital de La Fe,
aprovada per la Comissió d’Obres Públiques i Transports
en la reunió del dia 17 de novembre de 2010
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1
del RC, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de Les
Corts la Resolució 464/VII, la construcció d’una parada de
PRESIDENCIA DE LES CORTS
En cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 95.1 del
RC, se ordena publicar en el Boletín Oficial de Les Corts la
Resolución 463/VII, sobre la elaboración de un nuevo plan
de transporte público para las comarcas de Los Serranos y
el Rincón de Ademuz, aprobada por la Comisión de Obras
Públicas y Transportes en la reunión del día 17 de noviembre
de 2010.
Palau de Les Corts
Valencia, 17 de noviembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
COMISIÓN DE OBRAS PÚBLICAS Y TRANSPORTES
La Comisión de Obras Públicas y Transportes, en la reunión
del día 17 de noviembre de 2010, ha debatido el texto de
la Proposición no de ley sobre la elaboración de un nuevo plan
de transporte público para las comarcas de Los Serranos y El
Rincón de Ademuz, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE 61.558, BOC 252), la enmienda presentada por
el Grupo Parlamentario Popular (RE 66.643), así como la propuesta
alternativa presentada por los grupos parlamentarios
Popular, Socialista y Compromís.
Finalmente, de acuerdo con lo establecido en el artículo
162.3, último párrafo del RC, ha aprobado el texto de la proposición
no de ley con el texto de la propuesta alternativa presentada
por los grupos parlamentarios Popular, Socialista y
Compromís, incorporado en la siguiente resolución:
RESOLUCIÓN
Las Cortes Valencianas instan al Consell de la Generalitat
a que se reunan lo más pronto posible los representantes
de la Consejería de Infraestructuras y Transporte con los
representantes de las mancomunidades de Los Serranos y
El Rincón de Ademuz para solucionar las deficiencias que,
en su caso, pueda haber en el plan de transporte de la zona.
El secretario
Amando Vilaplana Gironés
Palau de Les Corts
Valencia, 17 de noviembre de 2010
El presidente
Rafael Ferraro Sebastià
Resolución 464/VII, sobre la construcción de una parada
de cercanías en las proximidades del nuevo Hospital
de La Fe, aprobada por la Comisión de Obras Públicas
y Transportes en la reunión del día 17 de noviembre de
2010
PRESIDENCIA DE LES CORTS
En cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 95.1 del
RC, se ordena publicar en el Boletín Oficial de Les Corts la
Resolución 464/VII, la construcción de una parada de cer-

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.606
rodalia en les proximitats del nou Hospital de La Fe, aprovada
per la Comissió d’Obres Públiques i Transports en la
reunió del dia 17 de novembre de 2010.
Palau de Les Corts
València, 17 de novembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
COMISSIÓ D’OBRES PÚBLIQUES I TRANSPORTS
La Comissió d’Obres Públiques i Transports, en la reunió
del dia 17 de novembre de 2010, ha debatut el text de la
Proposició no de llei sobre la construcció d’una parada de
rodalia en les proximitats del nou Hospital de La Fe, presentada
pel Grup Parlamentari Compromís (RE 63.758,
BOC 258), i també la proposta alternativa presentada pels
grups parlamentaris Popular, Socialista i Compromís.
Finalment, d’acord amb el que hi ha establert en
l’article 162.3, últim paràgraf del RC, ha aprovat el text de
la proposició no de llei amb el text de la proposta alternativa
presentada pels grups parlamentaris Popular, Socialista i
Compromís, incorporat en la resolució següent:
RESOLUCIÓ
Les Corts Valencianes insten el Ministeri de Foment-
ADIF a adequar l’estació València-Font de Sant Lluís de la
línia València-Castelló per a l’accés al nou Hospital de La
Fe, dins de les actuacions previstes per a convertir la Font
de Sant Lluís en un gran centre nodal.
El secretari
Amando Vilaplana Gironés
Palau de Les Corts
València, 17 de novembre de 2010
El president
Rafael Ferraro Sebastià
Resolució 465/VII, sobre l’arribada de l’AVE a Castelló,
aprovada per la Comissió d’Obres Públiques i Transports
en la reunió del dia 17 de novembre de 2010
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1
del RC, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de Les
Corts la Resolució 465/VII, sobre l’arribada de l’AVE a
Castelló, aprovada per la Comissió d’Obres Públiques i
Transports en la reunió del dia 17 de novembre de 2010.
Palau de Les Corts
València, 17 de novembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
COMISSIÓ D’OBRES PÚBLIQUES I TRANSPORTS
La Comissió d’Obres Públiques i Transports, en la reunió
del dia 17 de novembre de 2010, ha debatut el text de la
Proposició no de llei sobre l’arribada de l’AVE a Castelló,
canías en las proximidades del nuevo Hospital de La Fe,
aprobada por la Comisión de Obras Públicas y Transportes
en la reunión del día 17 de noviembre de 2010.
Palau de Les Corts
Valencia, 17 de noviembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
COMISIÓN DE OBRAS PÚBLICAS Y TRANSPORTES
La Comisión de Obras Públicas y Transportes, en su
reunión celebrada el día 17 de noviembre de 2010, ha debatido
el texto de la Proposición no de ley sobre la construcción
de una parada de cercanías en las proximidades del
nuevo Hospital de La Fe, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE 63.758, BOC 258), y también la
propuesta alternativa presentada por los grupos parlamentarios
Popular, Socialista y Compromís.
Finalmente, de acuerdo con lo establecido en el artículo
162.3, último párrafo del RC, ha aprobado el texto de la proposición
no de ley con el texto de la propuesta alternativa presentada
por los grupos parlamentarios Popular, Socialista y
Compromís, incorporado en la siguiente resolución:
RESOLUCIÓN
Las Cortes Valencianas instan al Ministerio de Fomento-ADIF
a adecuar la estación Valencia-Font de Sant Lluís
de la línea Valencia-Castellón para el acceso al nuevo Hospital
de La Fe, dentro de las actuaciones previstas para convertir
la Font de Sant Lluís en un gran centro nodal.
El secretario
Amando Vilaplana Gironés
Palau de Les Corts
Valencia, 17 de noviembre de 2010
El presidente
Rafael Ferraro Sebastià
Resolución 465/VII, sobre la llegada del AVE a Castellón,
aprobada por la Comisión de Obras Públicas y Transportes
en la reunión del día 17 de noviembre de 2010
PRESIDENCIA DE LES CORTS
En cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 95.1 del
RC, se ordena publicar en el Boletín Oficial de Les Corts la
Resolución 465/VII, sobre la llegada del AVE a Castellón,
aprobada por la Comisión de Obras Públicas y Transportes
en la reunión del día 17 de noviembre de 2010.
Palau de Les Corts
Valencia, 17 de noviembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
COMISIÓN DE OBRAS PÚBLICAS Y TRANSPORTES
La Comisión de Obras Públicas y Transportes, en su
reunión celebrada el día 17 de noviembre de 2010, ha debatido
el texto de la Proposición no de ley sobre la llegada del

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.607
presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE 64.201,
BOC 258), i també la proposta alternativa presentada pels
grups parlamentaris Popular, Socialista i Compromís.
Finalment, d’acord amb el que hi ha establert en
l’article 162.3, últim paràgraf del RC, ha aprovat el text de
la proposició no de llei amb el text de la proposta alternativa
presentada pels grups parlamentaris Popular, Socialista i
Compromís, incorporat en la resolució següent:
RESOLUCIÓ
1. Les Corts acorden que el Consell inste el Ministeri
de Foment que accelere la licitació, la tramitació i
l’execució dels trams de la línia d’alta velocitat València-
Castelló, ja siga per mitjà de fórmules tradicionals de finançament,
ja siga per mitjà de fórmules de col·laboració
publicoprivada, de manera que es complesca la data de 2014
per a l’arribada de l’AVE a Castelló, atesa la legislació
ambiental vigent i tot complint els requisits de la declaració
d’impacte ambiental existent.
2. Que del grau de compliment d’aquest acord es reta
compte a Les Corts en el termini de tres mesos.
El secretari
Amando Vilaplana Gironés
Palau de Les Corts
València, 17 de novembre de 2010
El president
Rafael Ferraro Sebastià
Resolució 466/VII, sobre l’arribada de l’AVE a Alacant,
aprovada per la Comissió d’Obres Públiques i Transports
en la reunió del dia 17 de novembre de 2010
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1
del RC, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de Les
Corts la Resolució 466/VII, sobre l’arribada de l’AVE a
Alacant, aprovada per la Comissió d’Obres Públiques i
Transports en la reunió del dia 17 de novembre de 2010.
Palau de Les Corts
València, 17 de novembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
COMISSIÓ D’OBRES PÚBLIQUES I TRANSPORTS
La Comissió d’Obres Públiques i Transports, en la reunió
del dia 17 de novembre de 2010, ha debatut el text de la
Proposició no de llei sobre l’arribada de l’AVE a Alacant,
presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE 64.202,
BOC 258), i també la proposta alternativa presentada pels
grups parlamentaris Popular, Socialista i Compromís.
Finalment, d’acord amb el que hi ha establert en
l’article 162.3, últim paràgraf del RC, ha aprovat el text de
la proposició no de llei amb el text de la proposta alternati-
AVE a Castellón, presentada por el Grupo Parlamentario
Popular (RE 64.201, BOC 258), y también la propuesta alternativa
presentada por los grupos parlamentarios Popular,
Socialista y Compromís.
Finalmente, de acuerdo con lo establecido en el artículo
162.3, último párrafo del RC, ha aprobado el texto de la proposición
no de ley con el texto de la propuesta alternativa presentada
por los grupos parlamentarios Popular, Socialista y
Compromís, incorporado en la siguiente resolución:
RESOLUCIÓN
1. Les Corts acuerdan que el Consell inste al Ministerio
de Fomento a que acelere la licitación, la tramitación y la
ejecución de los tramos de la línea de alta velocidad Valencia-Castellón,
ya sea por medio de fórmulas tradicionales
de financiación, ya sea por medio de fórmulas de colaboración
público-privada, de manera que se cumpla la fecha de
2014 para la llegada del AVE a Castellón, dada la legislación
ambiental vigente y cumpliendo los requisitos de la
declaración de impacto ambiental existente.
2. Que del grado de cumplimiento de este acuerdo se dé
cuenta a Les Corts en el plazo de tres meses.
El secretario
Amando Vilaplana Gironés
Palau de Les Corts
Valencia, 17 de noviembre de 2010
El presidente
Rafael Ferraro Sebastià
Resolución 466/VII, sobre la llegada del AVE a Alicante,
aprobada por la Comisión de Obras Públicas y Transportes
en la reunión del día 17 de noviembre de 2010
PRESIDENCIA DE LES CORTS
En cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 95.1 del
RC, se ordena publicar en el Boletín Oficial de Les Corts la
Resolución 466/VII, sobre la llegada del AVE a Alicante,
aprobada por la Comisión de Obras Públicas y Transportes
en la reunión del día 17 de noviembre de 2010.
Palau de Les Corts
Valencia, 17 de noviembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
COMISIÓN DE OBRAS PÚBLICAS Y TRANSPORTES
La Comisión de Obras Públicas y Transportes, en su
reunión celebrada el día 17 de noviembre de 2010, ha debatido
el texto de la Proposición no de ley sobre la llegada del
AVE a Alicante, presentada por el Grupo Parlamentario Popular
(RE 64.202, BOC 258), y también la propuesta alternativa
presentada por los grupos parlamentarios Popular,
Socialista y Compromís.
Finalmente, de acuerdo con lo establecido en el artículo
162.3, último párrafo del RC, ha aprobado el texto de la
proposición no de ley con el texto de la propuesta alternati-

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.608
va presentada pels grups parlamentaris Popular, Socialista i
Compromís, incorporat en la resolució següent:
RESOLUCIÓ
1. Les Corts insten el Consell perquè aquest, alhora, inste
el Ministeri de Foment que mantinga el ritme de les
obres en execució en l’AVE Madrid-Alacant i, així mateix,
que accelere la licitació, la tramitació i l’execució de les
actuacions en aquesta línia que s’haja a realitzar per mitjà
de fórmules de col·laboració publicoprivada, de manera
que es complesca la data de 2012 per a l’arribada de l’AVE
a Alacant, atesa la legislació ambiental vigent i tot complint
els requisits de la declaració d’impacte ambiental
existent.
2. Que del grau de compliment d’aquest acord es reta
compte a Les Corts en el termini de tres mesos.
El secretari
Amando Vilaplana Gironés
Palau de Les Corts
València, 17 de novembre de 2010
El president
Rafael Ferraro Sebastià
Resolució 467/VII, sobre la cooperació i la col·laboració
entre el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i la
Generalitat Valenciana en la planificació de l’espectre
radioelèctric, aprovada per la Comissió d’Indústria, Comerç
i Turisme en la reunió del 18 de novembre de 2010
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1
del RC, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de Les
Corts la Resolució 467/VII sobre la cooperació i la
col·laboració entre el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç
i la Generalitat Valenciana en la planificació de
l’espectre radioelèctric, aprovada per la Comissió
d’Indústria, Comerç i Turisme en la reunió del 18 de novembre
de 2010.
Palau de Les Corts
València, 18 de novembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
COMISSIÓ D’INDÚSTRIA, COMERÇ I TURISME
La Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme, en la reunió
del 18 de novembre de 2010, ha debatut el text de la Proposició
no de llei sobre la cooperació i la col·laboració entre
el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i la Generalitat
Valenciana en la planificació de l’espectre radioelèctric,
presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE 64.430,
BOC 262).
Finalment, d’acord amb el que hi ha establert en
l’article 162 del RC, ha aprovat el text de la proposició no
de llei en la resolució següent:
va presentada por los grupos parlamentarios Popular, Socialista
y Compromís, incorporado en la siguiente resolución:
RESOLUCIÓN
1. Les Corts instan al Consell para que éste, a su vez,
inste al Ministerio de Fomento a que mantenga el ritmo de
las obras en ejecución en el AVE Madrid-Alicante y, asimismo,
que acelere la licitación, la tramitación y la ejecución
de las actuaciones en esta línea que se haya a realizar
por medio de fórmulas de colaboración público-privada, de
manera que se cumpla la fecha de 2012 para la llegada del
AVE a Alicante, dada la legislación ambiental vigente y
cumpliendo los requisitos de la declaración de impacto ambiental
existente.
2. Que del grado de cumplimiento de este acuerdo se dé
cuenta a Les Corts en el plazo de tres meses.
El secretario
Amando Vilaplana Gironés
Palau de Les Corts
Valencia, 17 de noviembre de 2010
El presidente
Rafael Ferraro Sebastià
Resolución 467/VII, sobre la cooperación y la colaboración
entre el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio
y la Generalitat Valenciana en la planificación del
espectro radioeléctrico, aprobada por la Comisión de
Industria, Comercio y Turismo en la reunión del 18 de
noviembre de 2010
PRESIDENCIA DE LES CORTS
En cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 95.1 del
RC, se ordena publicar en el Boletín Oficial de Les Corts la
Resolución 467/VII sobre la cooperación y la colaboración
entre el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio y la
Generalitat Valenciana en la planificación del espectro radioeléctrico,
aprobada por la Comisión de Industria, Comercio
y Turismo en la reunión del 18 de noviembre de
2010.
Palau de Les Corts
Valencia, 18 de noviembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
COMISIÓN DE INDUSTRIA, COMERCIO Y TURISMO
La Comisión de Industria, Comercio y Turismo, en su
reunión celebrada el 18 de noviembre de 2010, ha debatido
el texto de la Proposición no de ley sobre la cooperación y
la colaboración entre el Ministerio de Industria, Turismo y
Comercio y la Generalitat Valenciana en la planificación
del espectro radioeléctrico, presentada por el Grupo Parlamentario
Popular (RE 64.430, BOC 262).
Finalmente, de acuerdo con lo establecido en el artículo
162 del RC, ha aprobado el texto de la proposición no de
ley en la siguiente resolución:

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.609
RESOLUCIÓ
1. Les Corts insten el Consell perquè aquest, al seu torn,
inste el govern de la nació perquè es constituesca un grup
de treball, amb representació de l’administració general de
l’Estat i de la Generalitat Valenciana, que estudie i propose
les freqüències disponibles i utilitzables per les successives
planificacions de l’espectre radioelèctric.
2. Que del grau del compliment d’aquest acord es reta
compte a Les Corts en el termini de tres mesos.
La secretària en funcions
Rebeca Lirios Soler Cejudo
Palau de Les Corts
València, 18 de novembre de 2010
La presidenta
María Dolores Botella Arbona
Resolució 468/VII, sobre l’ampliació, per part del Ministeri
d’Indústria, Turisme i Comerç, de l’addenda
d’infraestructures del Pla Avança per a l’execució de
noves actuacions en matèria de televisió digital terrestre,
aprovada per la Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme
en la reunió del 18 de novembre de 2010
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1
del RC, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de Les
Corts la Resolució 468/VII sobre l’ampliació, per part del
Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, de l’addenda
d’infraestructures del Pla Avança per a l’execució de noves
actuacions en matèria de televisió digital terrestre, aprovada
per la Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme en la reunió
del 18 de novembre de 2010.
Palau de Les Corts
València, 18 de novembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
COMISSIÓ D’INDÚSTRIA, COMERÇ I TURISME
La Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme, en la reunió
del 18 de novembre de 2010, ha debatut el text de la Proposició
no de llei sobre l’ampliació, per part del Ministeri
d’Indústria, Turisme i Comerç, de l’addenda
d’infraestructures del Pla Avança per a l’execució de noves
actuacions en matèria de televisió digital terrestre, presentada
pel Grup Parlamentari Popular (RE 64.431, BOC 262).
Finalment, d’acord amb el que hi ha establert en
l’article 162 del RC, ha aprovat el text de la proposició no
de llei en la resolució següent:
RESOLUCIÓ
1. Les Corts acorden instar el Consell perquè aquest, al
seu torn, inste el govern de la nació perquè s’habilite una
RESOLUCIÓN
1. Les Corts instan al Consell para que éste, a su vez,
inste al gobierno de la nación para que se constituya un
grupo de trabajo, con representación de la administración
general del Estado y de la Generalitat Valenciana, que estudie
y proponga las frecuencias disponibles y utilizables por
las sucesivas planificaciones del espectro radioeléctrico.
2. Que del grado del cumplimiento de este acuerdo se dé
cuenta a Les Corts en el plazo de tres meses.
La secretaria en funciones
Rebeca Lirios Soler Cejudo
Palau de Les Corts
Valencia, 18 de noviembre de 2010
La presidenta
María Dolores Botella Arbona
Resolución 468/VII, sobre la ampliación, por parte del
Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, de la addenda
de infraestructuras del Plan Avanza para la ejecución
de nuevas actuaciones en materia de televisión
digital terrestre, aprobada por la Comisión de Industria,
Comercio y Turismo en la reunión del 18 de noviembre
de 2010
PRESIDENCIA DE LES CORTS
En cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 95.1 del
RC, se ordena publicar en el Boletín Oficial de Les Corts la
Resolución 468/VII sobre la ampliación, por parte del Ministerio
de Industria, Turismo y Comercio, de la addenda
de infraestructuras del Plan Avanza para la ejecución de
nuevas actuaciones en materia de televisión digital terrestre,
aprobada por la Comisión de Industria, Comercio y Turismo
en la reunión del 18 de noviembre de 2010.
Palau de Les Corts
Valencia, 18 de noviembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
COMISIÓN DE INDUSTRIA, COMERCIO Y TURISMO
La Comisión de Industria, Comercio y Turismo, en su
reunión celebrada el 18 de noviembre de 2010, ha debatido
el texto de la Proposición no de ley sobre la ampliación,
por parte del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio,
de la addenda de infraestructuras del Plan Avanza para la
ejecución de nuevas actuaciones en materia de televisión
digital terrestre, presentada por el Grupo Parlamentario Popular
(RE 64.431, BOC 262).
Finalmente, de acuerdo con lo establecido en el artículo
162 del RC, ha aprobado el texto de la proposición no de
ley en la siguiente resolución:
RESOLUCIÓN
1. Les Corts acuerdan instar al Consell para que éste, a
su vez, inste al gobierno de la nación para que se habilite

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.610
nova addenda d’infraestructures del Pla Avança, destinada
a finançar les actuacions d’ampliació de l’oferta de la TDT
i l’adequació dels canals actuals als centres en què s’ha realitzat
l’extensió de la TDT, per tal com aquestes actuacions
són conseqüència de la planificació de l’espectre radioelèctric
realitzada pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.
2. Que del grau del compliment d’aquest acord es reta
compte a Les Corts en el termini de tres mesos.
La secretària en funcions
Rebeca Soler Cejudo
Palau de Les Corts
València, 18 de novembre de 2010
La presidenta
María Dolores Botella Arbona
Resolució 469/VII sobre els centres tecnològics de la Comunitat
Valenciana, aprovada per la Comissió
d’Indústria, Comerç i Turisme en la reunió del 18 de
novembre de 2010
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1
del RC, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de Les
Corts la Resolució 469/VII sobre els centres tecnològics de
la Comunitat Valenciana, aprovada per la Comissió
d’Indústria, Comerç i Turisme en la reunió del 18 de novembre
de 2010.
Palau de Les Corts
València, 18 de novembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
COMISSIÓ D’INDÚSTRIA, COMERÇ I TURISME
La Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme, en la reunió
del 18 de novembre de 2010, ha debatut el text de la Proposició
no de llei sobre els centres tecnològics de la Comunitat
Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE 64.861, BOC 262).
Finalment, d’acord amb el que hi ha establert en
l’article 162 del RC, ha aprovat el text de la proposició no
de llei en la resolució següent:
RESOLUCIÓ
1. Les Corts insten el Consell perquè aquest, al seu torn,
inste el govern de la nació perquè:
– Aplique un model de política industrial i tecnològica
de suport als centres tecnològics amb una planificació estratègica
sostenible en el temps, que done solidesa i estabilitat
per a aconseguir un sistema espanyol de R+D+I competitiu
a Europa, que enfortesca les nostres empreses i que
desenvolupe i potencie l’economia espanyola.
– Practique una política nacional activa d’impuls als
centres tecnològics, i mantinga i potencie els programes de
suport a centres destinats al foment de la R+D+I estratègica,
la cooperació intercentres i la participació en programes
europeus de R+D+I.
una nueva addenda de infraestructuras del Plan Avanza,
destinada a financiar las actuaciones de ampliación de la
oferta de la TDT y la adecuación de los canales actuales a
los centros en que se ha realizado la extensión de la TDT,
por cuanto estas actuaciones son consecuencia de la planificación
del espectro radioeléctrico realizada por el Ministerio
de Industria, Turismo y Comercio.
2. Que del grado del cumplimiento de este acuerdo se dé
cuenta a Les Corts en el plazo de tres meses.
La secretaria en funciones
Rebeca Soler Cejudo
Palau de Les Corts
Valencia, 18 de noviembre de 2010
La presidenta
María Dolores Botella Arbona
Resolución 469/VII sobre los centros tecnológicos de la
Comunitat Valenciana, aprobada por la Comisión de Industria,
Comercio y Turismo en la reunión del 18 de noviembre
de 2010
PRESIDENCIA DE LES CORTS
En cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 95.1 del
RC, se ordena publicar en el Boletín Oficial de Les Corts la
Resolución 469/VII sobre los centros tecnológicos de la
Comunitat Valenciana, aprobada por la Comisión de Industria,
Comercio y Turismo en la reunión del 18 de noviembre
de 2010.
Palau de Les Corts
Valencia, 18 de noviembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
COMISIÓN DE INDUSTRIA, COMERCIO Y TURISMO
La Comisión de Industria, Comercio y Turismo, en su
reunión celebrada el 18 de noviembre de 2010, ha debatido
el texto de la Proposición no de ley sobre los centros tecnológicos
de la Comunitat Valenciana, presentada por el
Grupo Parlamentario Popular (RE 64.861, BOC 262).
Finalmente, de acuerdo con lo establecido en el artículo
162 del RC, ha aprobado el texto de la proposición no de
ley en la siguiente resolución:
RESOLUCIÓN
1. Les Corts instan al Consell para que éste, a su vez,
inste al gobierno de la nación para que:
– Aplique un modelo de política industrial y tecnológica
de apoyo a los centros tecnológicos con una planificación
estratégica sostenible en el tiempo, que dé solidez y estabilidad
para conseguir un sistema español de I+D+I competitivo
a Europa, que fortalezca nuestras empresas y que desarrolle
y potencie la economía española.
– Practique una política nacional activa de impulso a los
centros tecnológicos, y mantenga y potencie los programas
de apoyo a centros destinados al fomento de la I+D+I estratégica,
la cooperación intercentros y la participación en
programas europeos de I+D+I.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.611
– Adopte, a través del Ministeri de Ciència i Innovació i
de la Secretaria General d’Innovació, els plantejaments que
s’estableixen en la Proposició no de llei sobre mesures per
a millorar el suport als centres tecnològics en el marc de les
polítiques estatals de R+D+I, aprovada pel Senat el 16
d’octubre de 2007 i pel Congrés dels Diputats el 28
d’octubre de 2008 i publicada en el BOCG Congrés dels
Diputats número D-104, de 13 de novembre de 2008.
2. Les Corts insten el Consell que sol·licite a la Secretaria
General d’Innovació que en els pressuposts de 2011 es
recuperen els programes competitius de suport a la investigació
de centres tecnològics.
3. Que del grau del compliment d’aquest acord es reta
compte a Les Corts en el termini de tres mesos.
La secretària en funcions
Rebeca Lirios Soler Cejudo
Palau de Les Corts
València, 18 de novembre de 2010
La presidenta
María Dolores Botella Arbona
Resolució 470/VII sobre la política del Consell en matèria
de sòl industrial, aprovada per la Comissió
d’Indústria, Comerç i Turisme en la reunió del 18 de
novembre de 2010.
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1
del RC, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de Les
Corts la Resolució 470/VII sobre la política del Consell en
matèria de sòl industrial, aprovada per la Comissió
d’Indústria, Comerç i Turisme en la reunió del 18 de novembre
de 2010.
Palau de Les Corts
València, 18 de novembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
COMISSIÓ D’INDÚSTRIA, COMERÇ I TURISME
La Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme, en la reunió
del 18 de novembre de 2010, ha debatut el text de la Proposició
no de llei sobre la política del Consell en matèria de
sòl industrial, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE 64.862, BOC 262).
Finalment, d’acord amb el que hi ha establert en
l’article 162 del RC, ha aprovat el text de la proposició no
de llei en la resolució següent:
RESOLUCIÓ
1. Les Corts acorden donar el seu suport a la política del
Consell en matèria de sòl industrial, per entendre que es
tracta d’un instrument adequat per a abaratir costs de producció,
millorar la competitivitat i estimular iniciatives empresarials
de pimes, emprenedors i autònoms.
2. Les Corts insten el Consell a sol·licitar del govern de
la nació que adopte mesures semblants per a abaratir els
– Adopte, a través del Ministerio de Ciencia e Innovación
y de la Secretaría General de Innovación, los planteamientos
que se establecen en la Proposición no de ley sobre
medidas para mejorar el apoyo a los centros tecnológicos
en el marco de las políticas estatales de I+D+I, aprobada
por el Senado el 16 de octubre de 2007 y por el Congreso
de los Diputados el 28 de octubre de 2008 y publicada en el
BOCG Congreso de los Diputados número D-104, de 13 de
noviembre de 2008.
2. Les Corts instan al Consell a que solicite a la Secretaría
General de Innovación que en los presupuestos de
2011 se recuperen los programas competitivos de apoyo a
la investigación de centros tecnológicos.
3. Que del grado del cumplimiento de este acuerdo se dé
cuenta a Les Corts en el plazo de tres meses.
La secretaria en funciones
Rebeca Lirios Soler Cejudo
Palau de Les Corts
Valencia, 18 de noviembre de 2010
La presidenta
María Dolores Botella Arbona
Resolución 470/VII sobre la política del Consell en materia
de suelo industrial, aprobada por la Comisión de
Industria, Comercio y Turismo en la reunión del 18 de
noviembre de 2010.
PRESIDENCIA DE LES CORTS
En cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 95.1 del
RC, se ordena publicar en el Boletín Oficial de Les Corts la
Resolución 470/VII sobre la política del Consell en materia
de suelo industrial, aprobada por la Comisión de Industria,
Comercio y Turismo en la reunión del 18 de noviembre de
2010.
Palau de Les Corts
Valencia, 18 de noviembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
COMISIÓN DE INDUSTRIA, COMERCIO Y TURISMO
La Comisión de Industria, Comercio y Turismo, en la
reunión del 18 de noviembre de 2010, ha debatido el texto
de la Proposición no de ley sobre la política del Consell en
materia de suelo industrial, presentada por el Grupo Parlamentario
Popular (RE 64.862, BOC 262).
Finalmente, de acuerdo con lo establecido en el artículo
162 del RC, ha aprobado el texto de la proposición no de
ley en la siguiente resolución:
RESOLUCIÓN
1. Les Corts acuerdan dar su apoyo a la política del
Consell en materia de suelo industrial, por entender que se
trata de un instrumento adecuado para abaratar costes de
producción, mejorar la competitividad y estimular iniciativas
empresariales de pymes, emprendedores y autónomos.
2. Les Corts instan al Consell a solicitar del gobierno de
la nación que adopte medidas semejantes para abaratar los

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.612
costs del sòl industrial del SEPES, que en aquest moment
és entre un 30 i un 100 % més car que l’ofert per la Generalitat,
a través del SEPIVA.
3. Que, del grau del compliment d’aquest acord, se’n
done compte a Les Corts en el termini de tres mesos.
La secretària en funcions
Rebeca Soler Cejudo
Palau de Les Corts
València, 18 de novembre de 2010
La presidenta
Mª Dolores Botella Arbona
Resolució 471/VII sobre l’elecció del secretari de la Comissió
de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions
de la Generalitat Valenciana, aprovada en la
reunió del 19 de novembre de 2010
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
D’acord amb l’article 95.1 del RC, s’ordena la publicació
en el Butlletí Oficial de Les Corts de la Resolució
471/VII sobre l’elecció del secretari de la Comissió de Coordinació,
Organització i Règim de les Institucions de la
Generalitat Valenciana, aprovada en la reunió del 19 de
novembre de 2010.
Palau de Les Corts
València, 19 de novembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
COMISSIÓ DE COORDINACIÓ, ORGANITZACIÓ
I RÈGIM DE LES INSTITUCIONS
DE LA GENERALITAT VALENCIANA
La Comissió de Coordinació, Organització i Règim de
les Institucions de la Generalitat Valenciana, en la reunió
del 19 de novembre de 2010, ha aprovat la resolució
següent:
RESOLUCIÓ
Designar secretari de la comissió l’Il·lustre Senyor Víctor
Jiménez Bueso.
El secretari en funcions
Víctor Jiménez Bueso
Palau de Les Corts
València, 19 de novembre de 2010
El president
Rafael Maluenda Verdú
Resolució 472/VII sobre la designació d’un membre en
el Consell Assessor de RTVE a la Comunitat Valenciana,
aprovada pel Ple de Les Corts, en sessió del 25 de
novembre de 2010
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1
del RC, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de Les
costes del suelo industrial del SEPES, que en este momento
es entre un 30 y un 100 % más caro que el ofrecido por la
Generalitat, a través del SEPIVA.
3. Que, del grado del cumplimiento de este acuerdo, se
dé cuenta a Les Corts en el plazo de tres meses.
La secretaria en funciones
Rebeca Soler Cejudo
Palau de Les Corts
Valencia, 18 de noviembre de 2010
La presidenta
Mª Dolores Botella Arbona
Resolución 471/VII sobre la elección del secretario de la
Comisión de Coordinación, Organización y Régimen de
las Instituciones de la Generalitat Valenciana, aprobada
en la reunión del 19 de noviembre de 2010
PRESIDENCIA DE LES CORTS
De acuerdo con el artículo 95.1 del RC, se ordena la publicación
en el Boletín Oficial de Les Corts de la Resolución
471/VII sobre la elección del secretario de la Comisión
de Coordinación, Organización y Régimen de las
Instituciones de la Generalitat Valenciana, aprobada en la
reunión del 19 de noviembre de 2010.
Palau de Les Corts
Valencia, 19 de noviembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
COMISIÓN DE COORDINACIÓN, ORGANIZACIÓN
Y RÉGIMEN DE LAS INSTITUCIONES
DE LA GENERALITAT VALENCIANA
La Comisión de Coordinación, Organización y Régimen
de las Instituciones de la Generalitat Valenciana, en la reunión
del 19 de noviembre de 2010, ha aprobado la siguiente
resolución:
RESOLUCIÓN
Designar secretario de la comisión al Señor Víctor Jiménez
Bueso.
El secretario en funciones
Víctor Jiménez Bueso
Palau de Les Corts
València, 19 de noviembre de 2010
El presidente
Rafael Maluenda Verdú
Resolución 472/VII sobre la designación de un miembro
en el Consejo Asesor de RTVE en la Comunitat Valenciana,
aprobada por el Pleno de Les Corts, en sesión del
25 de noviembre de 2010
PRESIDENCIA DE LES CORTS
En cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 95.1 del
RC, se ordena publicar en el Boletín Oficial de Les Corts la

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.613
Corts la Resolució 472/VII sobre la designació d’un membre
en el Consell Assessor de RTVE a la Comunitat Valenciana,
aprovada pel Ple de Les Corts en la sessió del 25 de
novembre de 2010.
PLE DE LES CORTS
Palau de Les Corts
Valencia, 25 de novembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
El Ple de Les Corts, en sessió del 25 de novembre de
2010, en compliment del que hi ha establert en l’article 7.1
de la Llei de la Generalitat Valenciana 3/1984, de 6 de juny,
de creació i regulació del Consell Assessor de RTVE a la
Comunitat Valenciana, ha acordat la resolució següent:
RESOLUCIÓ
Designar el diputat següent per a formar part del Consell
Assessor de RTVE a la Comunitat Valenciana:
Pel Grup Parlamentari Socialista:
– Víctor Jiménez Bueso
Palau de Les Corts
València, 25 de novembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
La secretària primera
María Fernanda Vidal Causanilles
Resolució 473/VII sobre la sol·licitud de suport institucional
del Govern d’Espanya a la Crida de València i la
ratificació de la Declaració de responsabilitats i deures
humans de València tant per la Unió Europea com per
l’Organització de Nacions Unides
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1
del RC, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de Les
Corts la Resolució 473/VII sobre la sol·licitud de suport
institucional del Govern d’Espanya a la Crida de València i
la ratificació de la Declaració de responsabilitats i deures
humans de València tant per la Unió Europea com per
l’Organització de Nacions Unides, aprovada per la Comissió
de Drets Humans i Tercer Món en la reunió del 25 de
novembre de 2010.
Palau de Les Corts
València, 25 de novembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
COMISSIÓ DE DRETS HUMANS I TERCER MÓN
La Comissió de Drets Humans i Tercer Món, en la reunió
del 25 de novembre de 2010, ha debatut el text de la
Resolución 472/VII sobre la designación de un miembro en
el Consejo Asesor de RTVE en la Comunitat Valenciana,
aprobada por el Pleno de Les Corts en la sesión del 25 de
noviembre de 2010.
PLENO DE LES CORTS
Palau de Les Corts
Valencia, 25 de noviembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
El Pleno de Les Corts, en sesión del 25 de noviembre de
2010, en cumplimiento de lo establecido en el artículo 7.1 de la
Ley de la Generalitat Valenciana 3/1984, de 6 de junio, de creación
y regulación del Consejo Asesor de RTVE en la Comunitat
Valenciana, ha acordado la siguiente resolución:
RESOLUCIÓN
Designar al siguiente diputado para formar parte del
Consejo Asesor de RTVE en la Comunitat Valenciana:
Por el Grupo Parlamentario Socialista:
– Víctor Jiménez Bueso
Palau de Les Corts
Valencia, 25 de noviembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
La secretaria primera
María Fernanda Vidal Causanilles
Resolución 473/VII sobre la solicitud de apoyo institucional
del Gobierno de España al Llamamiento de Valencia
y la ratificación de la Declaración de responsabilidades
y deberes humanos de Valencia tanto por la
Unión Europea como por la Organización de Naciones
Unidas
PRESIDENCIA DE LES CORTS
En cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 95.1 del
RC, se ordena publicar en el Boletín Oficial de Les Corts la
Resolución 473/VII sobre la solicitud de apoyo institucional
del Gobierno de España al Llamamiento de Valencia y
la ratificación de la Declaración de responsabilidades y deberes
humanos de Valencia tanto por la Unión Europea
como por la Organización de Naciones Unidas, aprobada
por la Comisión de Derechos Humanos y Tercer Mundo en
la reunión del 25 de noviembre de 2010.
Palau de Les Corts
Valencia, 25 de noviembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
COMISIÓN DE DERECHOS HUMANOS
Y TERCER MUNDO
La Comisión de Derechos Humanos y Tercer Mundo, en
la reunión del 25 de noviembre de 2010, ha debatido el tex-

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.614
Proposició no de llei sobre la sol·licitud de suport institucional
del Govern d’Espanya a la Crida de València i la ratificació
de la Declaració de responsabilitats i deures humans
de València tant per la Unió Europea com per
l’Organització de Nacions Unides, presentada pel Grup
Parlamentari Popular (RE núm. 65.779, BOC 267).
Finalment, d’acord amb el que hi ha establert en
l’article 162 del RC, ha aprovat el text de la proposició no
de llei en la resolució següent:
RESOLUCIÓ
1. Les Corts insten el Consell perquè done suport a la
Crida de València i perquè aquest, al seu torn, es dirigesca
al govern de la nació perquè done també suport a aquesta
iniciativa institucionalment.
2. Les Corts acorden instar el Consell perquè aquest, al
seu torn, es dirigesca al govern de la nació perquè faça els
tràmits oportuns a fi de promoure la ratificació de la Declaració
de responsabilitats i deures humans de València tant
per la Unió Europea com per les Nacions Unides.
3. Que, del grau de compliment d’aquest acord, se’n done
compte a Les Corts en el termini màxim de tres mesos.
El secretari
Juan de Dios Falcó Rico
Palau de Les Corts
València, 25 de novembre de 2010
El president
Salvador Cortes Llopis
Resolució 474/VII sobre la creació i el manteniment
d’una xarxa bibliotecària urbana a la ciutat d’Oriola,
aprovada per la Comissió d’Educació i Cultura en la
reunió de l’1 de desembre de 2010
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1
del RC, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de Les
Corts la Resolució 474/VII sobre la creació i el manteniment
d’una xarxa bibliotecària urbana a la ciutat d’Oriola,
aprovada per la Comissió d’Educació i Cultura en la reunió
de l’1 de desembre de 2010.
COMISSIÓ D’EDUCACIÓ I CULTURA
Palau de Les Corts
València, 1 de desembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
La Comissió d’Educació i Cultura, en la reunió de l’1 de
desembre de 2010, ha debatut el text de la Proposició no de
llei sobre la creació i el manteniment d’una xarxa bibliotecària
urbana a la ciutat d’Oriola, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE 61.561, BOC 252) i també la proposta
alternativa presentada pels grups parlamentaris
Popular, Socialista i Compromís.
Finalment, d’acord amb el que hi ha establert en
l’article 162.3, últim paràgraf del RC, ha aprovat la proposició
no de llei amb el text de la proposta alternativa pre-
to de la Proposición no de ley sobre la solicitud de apoyo
institucional del Gobierno de España al Llamamiento de
Valencia y la ratificación de la Declaración de responsabilidades
y deberes humanos de Valencia tanto por la Unión
Europea como por la Organización de Naciones Unidas,
presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número
65.779, BOC 267).
Finalmente, de acuerdo con lo establecido en el artículo
162 del RC, ha aprobado el texto de la proposición no de
ley en la siguiente resolución:
RESOLUCIÓN
1. Les Corts instan al Consell a que apoye el
Llamamiento de Valencia y a que este, a su vez, se dirija al
gobierno de la nación para que apoye también esta iniciativa
institucionalmente.
2. Les Corts acuerdan instar al Consell para que este, a su
vez, se dirija al gobierno de la nación para que realice los trámites
oportunos con el fin de promover la ratificación de la
Declaración de responsabilidades y deberes humanos de Valencia
tanto por la Unión Europea como por las Naciones Unidas.
3. Que, del grado de cumplimiento de este acuerdo, se
dé cuenta a Les Corts en el plazo máximo de tres meses.
El secretario
Juan de Dios Halcón Rico
Palau de Les Corts
Valencia, 25 de noviembre de 2010
El presidente
Salvador Cortes Llopis
Resolución 474/VII sobre la creación y el mantenimiento
de una red bibliotecaria urbana en la ciudad de
Orihuela, aprobada por la Comisión de Educación y
Cultura en la reunión del 1 de diciembre de 2010
PRESIDENCIA DE LES CORTS
En cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 95.1 del
RC, se ordena publicar en el Boletín Oficial de Les Corts la
Resolución 474/VII sobre la creación y el mantenimiento
de una red bibliotecaria urbana en la ciudad de Orihuela,
aprobada por la Comisión de Educación y Cultura en la
reunión del 1 de diciembre de 2010.
Palau de Les Corts
Valencia, 1 de diciembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
COMISIÓN DE EDUCACIÓN Y CULTURA
La Comisión de Educación y Cultura, en la reunión del
1 de diciembre de 2010, ha debatido el texto de la Proposición
no de ley sobre la creación y el mantenimiento de una
red bibliotecaria urbana en la ciudad de Orihuela, presentada
por el Grupo Parlamentario Socialista (RE 61.561, BOC
252) así como la propuesta alternativa presentada por los
grupos parlamentarios Popular, Socialista y Compromís.
Finalmente, de acuerdo con lo establecido en el artículo
162.3, último párrafo del RC, ha aprobado la proposición
no de ley con el texto de la propuesta alternativa presentada

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.615
sentada pels grups parlamentaris Popular, Socialista i Compromís,
incorporat en la resolució següent:
RESOLUCIÓ
1. Les Corts Valencianes insten el Consell a dirigir-se a
l’Ajuntament d’Oriola perquè, de conformitat amb l’article
9.4 de la Llei 10/1986, d’organització bibliotecària de la
Comunitat Valenciana, impulse la creació i el manteniment
d’una xarxa bibliotecària urbana d’acord amb les característiques
de la ciutat, mitjançant el conveni corresponent
amb la Conselleria de Cultura.
2. Les Corts Valencianes insten la Conselleria de Cultura
a fer les gestions oportunes perquè la Biblioteca Fernando
de Loazes adapte els horaris a les necessitats dels usuaris.
El secretari
Manuel Bueno Ortuño
Palau de Les Corts
València, 1 de desembre de 2010
La presidenta
M.ª Soledad Linares Rodríguez
Resolució 475/VII sobre la racionalització en la prestació
de serveis municipals, presentada pel Grup Parlamentari
Popular (RE 64.432, BOC 262, aprovada per la
Comissió de Governació i Administració Local el 2 de
desembre de 2010
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1
del RC, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de Les
Corts la Resolució 475/VII sobre la racionalització en la
prestació de serveis municipals, presentada pel Grup Parlamentari
Popular (RE 64.432, BOC 262), aprovada per la
Comissió de Governació i Administració Local el 2 de desembre
de 2010.
Palau de Les Corts
València, 2 de desembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
COMISSIÓ DE GOVERNACIÓ I ADMINISTRACIÓ LOCAL
La Comissió de Governació i Administració Local, en la
reunió del 2 de desembre de 2010, ha debatut el text de la
Proposició no de llei sobre la racionalització en la prestació
de serveis municipals, presentada pel Grup Parlamentari
Popular (RE 64.432, BOC 262).
Finalment, d’acord amb el que hi ha establert en
l’article 162 del RC, ha aprovat el text de la proposició no
de llei incorporat en la resolució següent:
RESOLUCIÓ
1. Les Corts acorden donar el seu suport a la política del
Consell perquè continue afavorint mecanismes de racionalització
en els serveis públics que presten les corporacions
locals.
por los grupos parlamentarios Popular, Socialista y Compromís,
incorporado en la siguiente resolución:
RESOLUCIÓN
1. Les Corts Valencianes instan al Consell a dirigir-se al
Ayuntamiento de Orihuela para que, de conformidad con el
artículo 9.4 de la Ley 10/1986, de organización bibliotecaria
de la Comunitat Valenciana, impulse la creación y el
mantenimiento de una red bibliotecaria urbana de acuerdo
con las características de la ciudad, mediante el convenio
correspondiente con la Conselleria de Cultura.
2. Les Corts Valencianes instan a la Conselleria de Cultura
a hacer las gestiones oportunas para que la Biblioteca
Fernando de Loazes adapte los horarios a las necesidades
de los usuarios.
El secretario
Manuel Bueno Ortuño
Palau de Les Corts
Valencia, 1 de diciembre de 2010
La presidenta
M.ª Soledad Linares Rodríguez
Resolución 475/VII sobre la racionalización en la prestación
de servicios municipales, presentada por el Grupo
Parlamentario Popular (RE 64.432, BOC 262, aprobada
por la Comisión de Gobernación y Administración
Local el 2 de diciembre de 2010
PRESIDENCIA DE LES CORTS
En cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 95.1 del
RC, se ordena publicar en el Boletín Oficial de Les Corts la
Resolución 475/VII sobre la racionalización en la prestación
de servicios municipales, presentada por el Grupo Parlamentario
Popular (RE 64.432, BOC 262), aprobada por la
Comisión de Gobernación y Administración Local el 2 de
diciembre de 2010.
Palau de Les Corts
Valencia, 2 de diciembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
COMISIÓN DE GOBERNACIÓN I ADMINISTRACIÓN LOCAL
La Comisión de Gobernación y Administración Local,
en la reunión del 2 de diciembre de 2010, ha debatido el
texto de la Proposición no de ley sobre la racionalización
en la prestación de servicios municipales, presentada por el
Grupo Parlamentario Popular (RE 64.432, BOC 262).
Finalmente, de acuerdo con lo establecido en el artículo
162 del RC, ha aprobado el texto de la proposición no de
ley incorporado en la siguiente resolución:
RESOLUCIÓN
1. Les Corts acuerdan dar su apoyo a la política del
Consell para que continúe favoreciendo mecanismos de racionalización
en los servicios públicos que prestan las corporaciones
locales.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.616
2. Les Corts acorden instar el Consell perquè aquest, alhora,
inste el Govern d’Espanya perquè aquest establesca
mesures de suport econòmic destinades a incentivar que els
municipis de la Comunitat Valenciana duguen a terme
acords de col·laboració per a prestar en comú determinats
serveis municipals, l’execució en comú d’obres o la utilització
conjunta de béns o instal·lacions afectades.
3. Que, del grau del compliment d’aquest acord, es reta
compte a Les Corts en el termini de tres mesos.
La secretària en funcions
M.ª Dolores Huesca Rodríguez
Palau de Les Corts
València, 2 de desembre de 2010
La presidenta
Alicia de Miguel García
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ
A. PROJECTES DE LLEI
Projecte de llei, de la Generalitat, de l’esport i l’activitat
física de la Comunitat Valenciana (RE 70.574). Procediment
d’urgència
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
La Mesa de Les Corts, en la reunió del 14 de desembre
de 2010, ha acordat tramitar el Projecte de llei de la Generalitat,
de l’esport i l’activitat física de la Comunitat Valenciana
(RE 70.574).
D’acord amb el que disposen els articles 111 i 112 del
RC, s’ordena la tramesa a la Comissió d’Educació i Cultura
i la publicació en el Bolletí Oficial de Les Corts.
Vista la sol·licitud presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE 70.879), respecte a la tramitació pel procediment
d’urgència de l’esmentada iniciativa parlamentària, la Mesa
ha acordat, de conformitat amb l’article 92 del RC, aplicar
aquest procediment a la tramitació, per la qual cosa, segons
s’estableix en l’article 93 del RC, els tràmits tindran una
durada de la meitat dels establerts amb caràcter ordinari.
Els diputats i les diputades i els grups parlamentaris disposen
d’un termini de 8 dies hàbils, comptadors a partir de
l’endemà de la publicació en el BOC, per a la presentació
d’esmenes.
D’acord amb l’article 116.1, durant aquest termini, els
grups parlamentaris podran presentar propostes de nomenament
de ponents, segons el nombre que amb caràcter general
haja estat determinat per la Mesa de Les Corts.
Palau de Les Corts
València, 14 de desembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
2. Les Corts acuerdan instar al Consell para que este, al
mismo tiempo, inste al Gobierno de España para que establezca
medidas de apoyo económico destinadas a incentivar
que los municipios de la Comunitat Valenciana lleven a
cabo acuerdos de colaboración para prestar en común determinados
servicios municipales, la ejecución en común
de obras o la utilización conjunta de bienes o instalaciones
afectadas.
3. Que, del grado del cumplimiento de este acuerdo, se
rinda cuenta a Les Corts en el plazo de tres meses.
La secretaria en funciones
M.ª Dolores Huesca Rodríguez
Palau de Les Corts
Valencia, 2 de diciembre de 2010
La presidenta
Alicia de Miguel García
II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN
A. PROYECTOS DE LEY
Proyecto de ley, de la Generalitat, del deporte y la actividad
física de la Comunitat Valenciana (RE 70.574).
Procedimiento de urgencia
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de Les Corts, en la reunión realizada el día 14
de diciembre de 2010, ha acordado tramitar el Proyecto de
ley de la Generalitat, del deporte y la actividad física de la
Comunitat Valenciana (RE 70.574).
De acuerdo con lo que disponen los artículos 111 y 112
del RC, se ordena su remisión a la Comisión de Educación y
Cultura y su publicación en el Boletín Oficial de Les Corts.
Vista la solicitud presentada por el Grupo Parlamentario
Popular (RE 70.879), respecto a la tramitación por el procedimiento
de urgencia de la mencionada iniciativa parlamentaria,
la Mesa ha acordado, de conformidad con el
artículo 92 del RC, aplicar este procedimiento a la tramitación,
por este motivo, según se establece en el artículo 93
del RC, los trámites tendrán una duración de la mitad de
los establecidos con caracter ordinario.
Los diputados y las diputadas y los grupos parlamentarios
disponen de un plazo de 8 dias hábiles, a contar a partir
del día siguiente de la publicación en el BOC, para la
presentación de enmiendas.
De acuerdo con el artículo 116.1, durante este plazo, los
grupos parlamentarios podrán presentar propuestas de
nombramiento de ponentes, según el número que con caracter
general haya sido determinado por la Mesa de Les Corts.
Palau de Les Corts
Valencia, 14 de diciembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.617
PROJECTE DE LLEI, DE LA GENERALITAT,
DE L’ESPORT I L’ACTIVITAT FÍSICA
DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Exposició de motius
La Llei 4/1993, de 20 de desembre, de la Generalitat, de
l’Esport de la Comunitat Valenciana, ha cobert una etapa en
la qual, per primera vegada, s’havia establit una regulació,
estructura i organització de l’esport a la Comunitat Valenciana.
Amb el temps s’ha manifestat, d’una banda, la carència
del desplegament reglamentari d’aquesta i, d’una altra,
el tractament donat a determinats aspectes organitzatius
que no sempre han complit satisfactòriament amb les expectatives
desitjades pels diversos sectors de l’esport valencià.
La Constitució Espanyola de 1978, la legislació estatal
en matèria d’esport i l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat
Valenciana, que, en l’article 49.1.28, atorga a la Generalitat
competència exclusiva en matèria d’esports i oci, han
dotat de competències a la Comunitat Valenciana, fent totalment
necessària l’adaptació legal a un fenomen tan important
com canviant com és l’esport i l’activitat física. La
Carta Europea de l’Esport, en línia amb les tendències actuals
en la pràctica esportiva, contempla l’esport amb amplitud,
acollint en el seu conjunt «totes les activitats físiques
amb finalitat d’expressió o millora de la condició
física i psíquica, el desenvolupament de les relacions socials
o l’èxit de resultats en competicions de tots els nivells».
De nou s’opta pel rang normatiu més elevat, en forma
de llei, per a una nova etapa i una nova regulació de
l’esport i de les seues moltes i variades manifestacions i activitats.
La constant evolució del «fet o fenomen esportiu»,
com a una faceta de rellevància en l’educació, la cultura, la
salut i el temps d’oci, en una societat moderna com la valenciana,
obliga a una quasi constant adaptació de les normes
i reglaments a noves filosofies i models, d’acord amb
els interessos dels ciutadans.
Una administració moderna, basada en models de qualitat
i excel·lència en els serveis al ciutadà, requereix
d’estructures, procediments, personal i mitjans adequats
que superen les barreres de la jerarquització i
l’immobilisme de sistemes tradicionals. L’objectiu
d’acostar al màxim els serveis al ciutadà fa desitjable una
evolució de les estructures administratives, a la recerca de
l’agilitat i optimització dels recursos, mitjans i serveis disponibles.
Amb aquest objecte es va crear el Consell Valencià
de l’Esport, com a una entitat de dret públic i capacitat
autònoma de gestió, amb estructura autonòmica i les seues
corresponents delegacions territorials a nivell provincial en
l’àmbit de la Generalitat. Per mitjà de la nova llei es dota a
aquest d’importants eines de gestió, com l’Escola de
l’Esport de la Generalitat i la Inspecció Esportiva, verdaders
referents de formació, investigació i desenvolupament,
així com del control i tutela d’infraestructures, activitats,
competicions, gestió professional, esportistes i usuaris, i la
resta de serveis que l’administració autonòmica qualifique
com de caràcter esportiu.
Es fa necessari regular i ordenar les diferents competències
públiques i privades en matèria d’esport i activitat física,
establint els mecanismes necessaris per a unir i coordi-
PROYECTO DE LEY, DE LA GENERALITAT,
DEL DEPORTE Y LA ACTIVIDAD FÍSICA
DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Exposición de motivos
La Ley 4/1993, de 20 de diciembre, de la Generalitat,
del Deporte de la Comunitat Valenciana, ha cubierto una
etapa en la que, por primera vez, se había establecido una
regulación, estructura y organización del deporte en la Comunitat
Valenciana. Con el tiempo se ha manifestado, por
una parte, la carencia del desarrollo reglamentario de la
misma y, por otra, el tratamiento dado a determinados aspectos
organizativos que no siempre han cumplido satisfactoriamente
con las expectativas deseadas por los diversos
sectores del deporte valenciano.
La Constitución Española de 1978, la legislación estatal
en materia de deporte y el Estatut d’Autonomia de la Comunitat
Valenciana, que, en su artículo 49.1.28, otorga a la
Generalitat competencia exclusiva en materia de deportes y
ocio, han dotado de competencias a la Comunitat Valenciana,
haciendo totalmente necesaria la adaptación legal a un
fenómeno tan importante como cambiante cual es el deporte
y la actividad física. La Carta Europea del Deporte, en línea
con las tendencias actuales en la práctica deportiva,
contempla el deporte con amplitud, acogiendo en su conjunto
«todas las actividades físicas con finalidad de expresión
o mejora de la condición física y psíquica, el desarrollo
de las relaciones sociales o el logro de resultados en
competiciones de todos los niveles».
De nuevo se opta por el rango normativo más elevado,
en forma de ley, para una nueva etapa y una nueva regulación
del deporte y de sus muchas y variadas manifestaciones
y actividades. La constante evolución del «hecho o
fenómeno deportivo», como una faceta de relevancia en la
educación, la cultura, la salud y el tiempo de ocio, en una
sociedad moderna como la valenciana, obliga a una casi
constante adaptación de las normas y reglamentos a nuevas
filosofías y modelos, de acuerdo con los intereses de los
ciudadanos.
Una administración moderna, basada en modelos de calidad
y excelencia en los servicios al ciudadano, requiere de estructuras,
procedimientos, personal y medios adecuados que superen
las barreras de la jerarquización y el inmovilismo de sistemas
tradicionales. El objetivo de acercar al máximo los servicios al
ciudadano hace deseable una evolución de las estructuras administrativas,
en búsqueda de la agilidad y optimización de los
recursos, medios y servicios disponibles. Con este objeto se
creó el Consell Valencià de l’Esport, como una entidad de derecho
público y capacidad autónoma de gestión, con estructura
autonómica y sus correspondientes delegaciones territoriales a
nivel provincial en el ámbito de la Generalitat. Mediante la
nueva ley se dota al mismo de importantes herramientas de
gestión, como la Escola de l’Esport de la Generalitat y la Inspección
Deportiva, verdaderos referentes de formación, investigación
y desarrollo, así como del control y tutela de infraestructuras,
actividades, competiciones, gestión profesional,
deportistas y usuarios, y demás servicios que la administración
autonómica califique como de carácter deportivo.
Se hace preciso regular y ordenar las diferentes competencias
públicas y privadas en materia de deporte y actividad
física, estableciendo los mecanismos necesarios para

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.618
nar tots els esforços i accions dels diversos estaments cap a
un objectiu general que pretén reflectir la normativa legal
estatal i autonòmica: promocionar l’esport i l’activitat física,
garantint el dret de tots els ciutadans al seu coneixement
i pràctica, adaptant-la a les seues necessitats i expectatives
en adequades condicions de salut, seguretat i
higiene. Es regula el Consell Assessor de l’Esport, la finalitat
del qual, entre altres, serà vetlar perquè els esforços i
actuacions dels distints estaments vagen encaminats a la
consecució dels objectius que amb caràcter general s’han
fixat, de manera que la política esportiva de la Generalitat
guanye en eficàcia amb la participació dels agents socials
de l’esport.
Basant-se en els plantejaments previs, en el Consell Valencià
de l’Esport confluiran totes aquelles competències
relacionades amb l’esport i l’activitat física que, fins al moment,
assumeixen altres administracions o òrgans de
l’administració, i que afecten sectors com el turisme, la salut
i higiene, l’ecologia i el medi natural, l’ús de les instal·lacions
esportives de centres docents, havent d’establirse
mecanismes de coordinació i col·laboració precisos entre
els organismes interessats, donada la transversalitat
d’aquesta llei.
El títol I contempla tant l’esport com a activitat reglada,
com l’activitat física, en una dualitat d’obligada regulació
d’acord amb la seua implantació social real.
En el títol II es delimiten les competències de les distintes
administracions en matèria d’esport i activitat física,
amb la inequívoca voluntat d’evitar interferències i superposició
d’accions, afavorint l’adequada coordinació interinstitucional
i disponibilitat de mitjans dirigits a la consecució
d’objectius comuns. El Consell Valencià de l’Esport
es configura com a l’òrgan principal de gestió de la política
esportiva de la Generalitat, sent òrgans adscrits a aquest el
Consell Assessor de l’Esport, com a expressió de participació
i consulta social, el Tribunal de l’Esport de la Comunitat
Valenciana, exponent de l’aplicació de la potestat disciplinària
i de la resolució de conflictes, i la Junta de
Mediació i Arbitratge Esportiu de la Comunitat Valenciana,
estament que garanteix la mediació i l’arbitratge com a primer
i principal mitjà de solució dels conflictes en l’àmbit
de l’esport.
El títol III constitueix el punt de partida i la raó de ser
d’aquesta llei. El ciutadà, com a verdader protagonista, tant
com a subjecte principal de la pràctica esportiva, com en
funcions d’organitzador, responsable o professional de
l’activitat física, és el centre d’atenció i protecció de la present
norma legal. Es presta especial atenció a la diversitat
en la pràctica esportiva, en les seues diferents manifestacions
i objectius, recollint la casuística particular de cada
un d’aquests supòsits. Un ampli tractament de modalitats
esportives reglades i d’activitats físiques que mereix tot un
catàleg de mesures de protecció i suport als esportistes. Especial
menció ha de fer-se de la Targeta de l’Esportista,
com a document identificatiu de la condició d’esportista, i
de la Carta de Drets de l’Esportista.
El títol IV regula, en concordança amb el títol anterior,
l’esport i l’activitat física en tots els seus vessants, distingint
la seua pràctica en les diferents etapes i categories de
creixement i formació. En aquest títol es troba una de les
novetats més ambicioses de la llei: l’Escola de l’Esport de
la Generalitat, centre de referència en la formació tecnicoesportiva
de la Comunitat Valenciana.
En la regulació de les entitats esportives, recollides en el
títol V, encara que no hi ha grans novetats quant a les figu-
aunar y coordinar todos los esfuerzos y acciones de los diversos
estamentos hacia un objetivo general que pretende
reflejar la normativa legal estatal y autonómica: promocionar
el deporte y la actividad física, garantizando el derecho
de todos los ciudadanos a su conocimiento y práctica,
adaptándola a sus necesidades y expectativas en adecuadas
condiciones de salud, seguridad e higiene. Se regula el
Consell Assessor de l’Esport, cuya finalidad, entre otras,
será velar porque los esfuerzos y actuaciones de los distintos
estamentos vayan encaminados a la consecución de los
objetivos que, con carácter general, se han fijado, de forma
que la política deportiva de la Generalitat gane en eficacia
con la participación de los agentes sociales del deporte.
En base a los planteamientos previos, en el Consell Valencià
de l’Esport confluirán todas aquellas competencias relacionadas
con el deporte y la actividad física que, hasta el momento,
vienen asumiendo otras administraciones u órganos de la
administración, y que afectan a sectores como el turismo, la
salud e higiene, la ecología y el medio natural, las titulaciones
náutico y subacuático-deportivas, el uso de las instalaciones
deportivas de centros docentes, debiendo establecerse mecanismos
de coordinación y colaboración precisos entre los organismos
interesados, dada la transversalidad de esta ley.
El título I contempla tanto el deporte como actividad reglada,
como la actividad física, en una dualidad de obligada
regulación de acuerdo con su implantación social real.
En el título II se delimitan las competencias de las distintas
administraciones en materia de deporte y actividad física,
con la inequívoca voluntad de evitar interferencias y superposición
de acciones, auspiciando la adecuada coordinación
interinstitucional y disponibilidad de medios dirigidos a la
consecución de objetivos comunes. El Consell Valencià de
l’Esport se configura como el órgano principal de gestión de
la política deportiva de la Generalitat, siendo órganos adscritos
al mismo el Consell Assessor de l’Esport, como expresión
de participación y consulta social, el Tribunal del Deporte
de la Comunitat Valenciana, exponente de la aplicación
de la potestad disciplinaria y de la resolución de conflictos, y
la Junta de Mediación y Arbitraje Deportivo de la Comunitat
Valenciana, estamento que garantiza la mediación y el arbitraje
como primer y principal medio de solución de los conflictos
en el ámbito del deporte.
El título III constituye el punto de partida y la razón de ser
de esta ley. El ciudadano, como verdadero protagonista, tanto
como sujeto principal de la práctica deportiva, como en funciones
de organizador, responsable o profesional de la actividad
física, es el centro de atención y protección de la presente
norma legal. Se presta especial atención a la diversidad en la
práctica deportiva, en sus diferentes manifestaciones y objetivos,
recogiendo la casuística particular de cada uno de estos
supuestos. Un amplio tratamiento de modalidades deportivas
regladas y de actividades físicas que merece todo un catálogo
de medidas de protección y apoyo a los deportistas. Especial
mención debe hacerse de la Tarjeta del Deportista, como documento
identificativo de la condición de deportista, y de la
Carta de Derechos del Deportista.
El título IV regula, en concordancia con el título anterior,
el deporte y la actividad física en todas sus vertientes,
distinguiendo su práctica en las diferentes etapas y categorías
de crecimiento y formación. En este título se encuentra
una de las novedades más ambiciosas de la ley: la
Escola de l’Esport de la Generalitat, centro de referencia en
la formación técnico-deportiva de la Comunitat Valenciana.
En la regulación de las entidades deportivas, recogidas en
el título V, aunque no hay grandes novedades en cuanto a las

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.619
res associatives, és en canvi molt necessària la seua adaptació
a la normativa comunitària, concretament a la directiva
europea de serveis, Directiva 2006/123/CE, del Parlament
Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, i a la
Llei 17/2009, de 23 de novembre, de Lliure Accés a les Activitats
de Servicis i el seu Exercici, que transposa a
l’ordenament jurídic espanyol l’esmentada Directiva, a més
de considerar-se convenient seguir, d’acord amb el règim
associatiu establit en la legislació estatal i autonòmica, el
sentit de simplificació i accessibilitat en els requisits per a
la constitució d’associacions esportives.
Les instal·lacions esportives són l’objecte del títol VI de
la llei. Dos són els pilars sobre els quals descansa aquest títol:
el Pla Director d’Instal·lacions Esportives, com a mitjà
de planificació en la construcció d’instal·lacions adaptat a
les necessitats actuals, i el Cens d’Instal·lacions Esportives,
com a instrument de desenvolupament de la política del
Consell Valencià de l’Esport en matèria d’instal·lacions.
D’acord amb el sentit general d’aquesta llei, es proposen
mesures de protecció a l’usuari d’instal·lacions esportives,
l’eliminació de barreres arquitectòniques, les mesures higienicosanitàries,
la seguretat en l’ús d’instal·lacions i
equipaments esportius, les assegurances de responsabilitat
civil, a més dels permisos i llicències d’obra, obertura i activitat,
que són exigències de compliment obligatori. L’ús
de les instal·lacions esportives de centres docents públics
fora de l’horari escolar i la consideració del medi natural
com a lloc accessible per a la pràctica esportiva són també
importants reptes a tindre en compte.
Un dels instruments d’actuació de l’administració esportiva
més necessaris i demandats per part de la societat esportiva
en general és la Inspecció Esportiva, i la seua importància
justifica el destacat tractament donat a aquesta en
el títol VII de la llei. Es concep com a mecanisme de control
i exigència en el compliment de la normativa en matèria
d’esport, garantint a través d’aquesta la defensa i protecció
de tots els agents socials. Es pretén tutelar i protegir
al ciutadà amb un servei tan necessari com reivindicat des
de tots els estaments de l’esport. Esportistes, tècnics, responsables
i organitzadors, professionals, usuaris
d’instal·lacions d’ús públic, federacions i altres entitats esportives
seran els beneficiaris directes d’aquest servei, que
actuarà en col·laboració amb altres organismes i administracions
competents.
Finalment, el títol VIII de la llei es dedica a la jurisdicció
esportiva. Cal fer especial menció en aquest apartat al Tribunal
de l’Esport i a la Junta de Mediació i Arbitratge Esportiu,
sent aquest últim òrgan una altra de les novetats de la llei
creat amb la pretensió de donar solució a conflictes esportius
que no afecten estrictament la disciplina esportiva, bé a
través de la mediació, bé a través de l’arbitratge.
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1
Objecte i àmbit d’actuació
La present llei té com a objecte regular l’esport i
l’activitat física en l’àmbit de les competències de la Generalitat.
figuras asociativas, es en cambio muy necesaria su adaptación
a la normativa comunitaria, concretamente a la directiva europea
de servicios, Directiva 2006/123/CE, del Parlamento Europeo
y del Consejo, de 12 de diciembre de 2006, y a la Ley
17/2009, de 23 de noviembre, de Libre Acceso a las Actividades
de Servicios y su Ejercicio, que traspone al ordenamiento
jurídico español la citada Directiva, además de considerarse
conveniente seguir, de acuerdo con el régimen asociativo establecido
en la legislación estatal y autonómica, el sentido de
simplificación y accesibilidad en los requisitos para la constitución
de asociaciones deportivas.
Las instalaciones deportivas son el objeto del título VI de
la ley. Dos son los pilares sobre los que descansa este título: el
Plan Director de Instalaciones Deportivas, como medio de
planificación en la construcción de instalaciones adaptado a
las necesidades actuales, y el Censo de Instalaciones Deportivas,
como instrumento de desarrollo de la política del Consell
Valencià de l’Esport en materia de instalaciones. De acuerdo
con el sentido general de esta ley, se proponen medidas de
protección al usuario de instalaciones deportivas, la eliminación
de barreras arquitectónicas, las medidas higiénico-sanitarias,
la seguridad en el uso de instalaciones y equipamientos
deportivos, los seguros de responsabilidad civil, además de los
permisos y licencias de obra, apertura y actividad, que son
exigencias de obligado cumplimiento. El uso de las instalaciones
deportivas de centros docentes públicos fuera del horario
escolar y la consideración del medio natural como lugar accesible
para la práctica deportiva son también importantes retos
a tener en cuenta.
Uno de los instrumentos de actuación de la administración
deportiva más necesarios y demandados por parte de la sociedad
deportiva en general es la Inspección Deportiva, y su importancia
justifica el destacado tratamiento dado a la misma en
el título VII de la ley. Se concibe como un mecanismo de control
y exigencia en el cumplimiento de la normativa en materia
de deporte, garantizando a través de la misma la defensa y
protección de todos los agentes sociales. Se pretende tutelar y
proteger al ciudadano con un servicio tan necesario como reivindicado
desde todos los estamentos del deporte. Deportistas,
técnicos, responsables y organizadores, profesionales, usuarios
de instalaciones de uso público, federaciones y otras entidades
deportivas serán los beneficiarios directos de este
servicio, que actuará en colaboración con otros organismos y
administraciones competentes.
Finalmente, el título VIII de la ley se dedica a la jurisdicción
deportiva. Cabe hacer especial mención en este apartado
al Tribunal del Deporte y a la Junta de Mediación y Arbitraje
Deportivo, siendo este último órgano otra de las novedades de
la ley creado con la pretensión de dar solución a conflictos deportivos
que no afecten estrictamente a la disciplina deportiva,
bien a través de la mediación, bien a través del arbitraje.
TÍTULO I
DISPOSICIONES GENERALES
Artículo 1
Objeto y ámbito de actuación
La presente ley tiene por objeto regular el deporte y la
actividad física en el ámbito de las competencias de la Generalitat.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.620
Article 2
Principis rectors
Són principis rectors d’aquesta llei els següents:
1. El dret de tots els ciutadans a practicar, conéixer i
participar en l’esport i en l’activitat física.
2. L’especial atenció a la protecció de l’esportista.
3. La consideració de l’esport i de l’activitat física com
a activitat social d’interés públic.
4. L’adaptació de l’esport i l’activitat física a les necessitats
i expectatives dels ciutadans, atenent a la seua diversitat.
5. La consideració del fenomen esportiu com a manifestació
cultural, amb especial referència als esports autòctons
com a patrimoni dels valencians.
6. El reconeixement dels valors i beneficis que per a
l’individu i la societat proporcionen l’esport i l’activitat física.
7. El reconeixement de l’esport i de l’activitat física
com a valor educatiu que contribueix a la formació integral
de xiquets i joves.
8. El reconeixement dels mèrits esportius de les persones
i entitats vinculades a l’esport.
9. La consideració de l’esport com a fenomen social
amb notable influència en sectors com l’educació, sanitat,
medi ambient, ocupació, economia, turisme, benestar social
i altres sectors relacionats.
10. L’optimització i complementarietat dels recursos públics
i privats, amb especial atenció a la coordinació de les
actuacions de les diferents administracions i entitats vinculades
a l’esport.
11. El reconeixement de l’associacionisme esportiu com
a base fonamental de participació i integració de caràcter
social i esportiu.
12. La garantia de la pràctica de l’esport i l’activitat física
en adequades condicions de salut i seguretat.
13. La formació i investigació en l’esport i ciències relacionades
amb aquest.
14. El dret a la resolució dels conflictes que puguen sorgir
en les relacions esportives.
15. El foment i la protecció de l’ús de la denominació i
dels símbols oficials de la Comunitat Valenciana en l’àmbit
esportiu.
16. La col·laboració entre el sector públic i el privat per
a garantir la més àmplia oferta esportiva, tenint en compte
els criteris establerts en esta llei.
Article 3
Línies generals d’actuació
La Generalitat desenvoluparà la seua política esportiva
d’acord amb les següents línies generals d’actuació:
1. Establir mesures que garantisquen l’adequada protecció
de l’esportista, en els diferents àmbits de la seua
activitat.
2. Diversificar les accions i programes esportius promoguts
per les administracions públiques en consideració a
tots els sectors i àmbits socials, creant hàbits de vida saludable
i millorant la qualitat de vida, el benestar i les relacions
socials i familiars.
3. Liderar, a través del Consell Valencià de l’Esport com
a organisme de referència per a l’esport de la Comunitat
Valenciana, la política esportiva de les administracions públiques,
basada en models de qualitat i excel·lència i que
supose un estímul per a la participació d’institucions i enti-
Artículo 2
Principios rectores
Son principios rectores de esta ley los siguientes:
1. El derecho de todos los ciudadanos a practicar, conocer
y participar en el deporte y en la actividad física.
2. La especial atención a la protección del deportista.
3. La consideración del deporte y de la actividad física
como actividad social de interés público.
4. La adaptación del deporte y la actividad física a las
necesidades y expectativas de los ciudadanos, atendiendo a
su diversidad.
5. La consideración del fenómeno deportivo como manifestación
cultural, con especial referencia a los deportes
autóctonos como patrimonio de los valencianos.
6. El reconocimiento de los valores y beneficios que
para el individuo y la sociedad proporcionan el deporte y la
actividad física.
7. El reconocimiento del deporte y de la actividad física
como valor educativo que contribuye a la formación integral
de niños y jóvenes.
8. El reconocimiento de los méritos deportivos de las
personas y entidades vinculadas al deporte.
9. La consideración del deporte como fenómeno social
con notable influencia en sectores como la educación, sanidad,
medioambiente, empleo, economía, turismo, bienestar
social y otros sectores relacionados.
10. La optimización y complementariedad de los recursos
públicos y privados, con especial atención a la coordinación
de las actuaciones de las diferentes administraciones
y entidades vinculadas al deporte.
11. El reconocimiento del asociacionismo deportivo
como base fundamental de participación e integración de
carácter social y deportivo.
12. La garantía de la práctica del deporte y la actividad
física en adecuadas condiciones de salud y seguridad.
13. La formación e investigación en el deporte y ciencias
relacionadas con el mismo.
14. El derecho a la resolución de los conflictos que puedan
surgir en las relaciones deportivas.
15. El fomento y la protección del uso de la denominación
y de los símbolos oficiales de la Comunitat Valenciana
en el ámbito deportivo.
16. La colaboración entre el sector público y el privado
para garantizar la más amplia oferta deportiva, teniendo en
cuenta los criterios establecidos en esta ley.
Artículo 3
Líneas generales de actuación
La Generalitat desarrollará su política deportiva de
acuerdo con las siguientes líneas generales de actuación:
1. Establecer medidas que garanticen la adecuada protección
del deportista, en los diferentes ámbitos de su actividad.
2. Diversificar las acciones y programas deportivos promovidos
por las administraciones públicas en atención a todos
los sectores y ámbitos sociales, creando hábitos de vida
saludable y mejorando la calidad de vida, el bienestar y las
relaciones sociales y familiares.
3. Liderar, a través del Consell Valencià de l’Esport
como organismo de referencia para el deporte de la Comunitat
Valenciana, la política deportiva de las administraciones
públicas, basada en modelos de calidad y excelencia y
que suponga un estímulo para la participación de institucio-

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.621
tats amb competències en la matèria, així com de la iniciativa
privada.
4. Establir i delimitar els nivells de competència de les
administracions públiques i entitats, en allò referent a
l’esport i a l’activitat física.
5. Protegir i difondre els esports i jocs autòctons, dins i
fora de la Comunitat Valenciana.
6. Garantir la presència i difusió dels valors i símbols
oficials de la Comunitat Valenciana.
7. Establir les mesures de col·laboració i coordinació
amb les universitats de la Comunitat Valenciana per al desenvolupament
de l’esport universitari.
8. Implantar i desenvolupar programes esportius en
l’edat escolar, amb especial atenció a l’exercici d’activitats
extraescolars de caràcter recreatiu o competitiu en els centres
docents, com a garantia i mitjà de la formació integral
dels joves.
9. Propiciar la complementarietat entre el sector públic i
el privat, estimulant la iniciativa d’aquest últim, per a garantir
la més àmplia oferta esportiva.
10. Fomentar el patrocini esportiu, impulsant el desenvolupament
de mesures i beneficis que afavorisquen la participació
del sector privat en el desenvolupament de
l’esport.
11. Adoptar les mesures necessàries per a garantir la cooperació
i col·laboració en matèria d’esport i activitat física,
en relació amb l’educació, sanitat, medi ambient, ocupació,
economia, turisme, benestar social i altres sectors.
12. Atendre preferentment al desenvolupament de programes
i actuacions en col·laboració amb les federacions
esportives de la Comunitat Valenciana, a fi d’aconseguir de
manera més efectiva i rendible aquells objectius inherents i
comuns a ambdós organitzacions.
13. Tutelar a les federacions esportives de la Comunitat
Valenciana, en defensa de les seues competències i exclusivitat,
donant suport amb els mitjans precisos a la seua gestió
com a entitats d’utilitat pública amb funcions delegades
per l’administració.
14. Promoure mesures i programes que afavorisquen i
faciliten la pràctica de l’esport de competició, amb atenció
preferent als esportistes d’elit, facilitant la compatibilitat
amb la seua activitat acadèmica i donant suport a la seua
integració laboral.
15. Reconéixer i premiar les persones i entitats que
s’hagen distingit en la pràctica, gestió i promoció de
l’esport, per mitjà de la Medalla i la Placa de la Generalitat
al Mèrit Esportiu i aquelles altres distincions que
s’establisquen reglamentàriament.
16. Promoure mesures i programes de difusió del joc net
i dels valors de l’esport i l’activitat física, davant d’actituds
i accions violentes, mètodes fraudulents i consum de
substàncies pernicioses.
17. Previndre i eradicar la violència, el racisme i la xenofòbia
en la pràctica esportiva i en els espectacles esportius,
així com les activitats o modalitats que impliquen la
utilització o l’apologia d’aquestes.
18. Fomentar, protegir i regular l’associacionisme esportiu,
com a part integrant del teixit social i estructura idònia
per al desenvolupament de l’esport i l’activitat física a
la Comunitat Valenciana.
19. Establir les mesures necessàries per a garantir la
participació i la pràctica esportiva amb les degudes condicions
de seguretat i respecte cap a les persones, les instal·lacions
i l’entorn natural, exigint l’adequada capacitació
nes y entidades con competencias en la materia, así como
de la iniciativa privada.
4. Establecer y delimitar los niveles de competencia de
las administraciones Públicas y entidades, en lo referido al
deporte y a la actividad física.
5. Proteger y difundir los deportes y juegos autóctonos,
dentro y fuera de la Comunitat Valenciana.
6. Garantizar la presencia y difusión de los valores y
símbolos oficiales de la Comunitat Valenciana.
7. Establecer las medidas de colaboración y coordinación
con las universidades de la Comunitat Valenciana para
el desarrollo del deporte universitario.
8. Implantar y desarrollar programas deportivos en la
edad escolar, con especial atención al desarrollo de actividades
extraescolares de carácter recreativo o competitivo
en los centros docentes, como garantía y medio de la formación
integral de los jóvenes.
9. Propiciar la complementariedad entre el sector público
y el privado, estimulando la iniciativa de éste último,
para garantizar la más amplia oferta deportiva.
10. Fomentar el patrocinio deportivo, impulsando el desarrollo
de medidas y beneficios que favorezcan la participación
del sector privado en el desarrollo del deporte.
11. Adoptar las medidas precisas para garantizar la cooperación
y colaboración en materia de deporte y actividad
física, en relación con la educación, sanidad, medio ambiente,
empleo, economía, turismo, bienestar social y otros
sectores.
12. Atender preferentemente al desarrollo de programas
y actuaciones en colaboración con las federaciones deportivas
de la Comunitat Valenciana, al objeto de alcanzar de
manera más efectiva y rentable aquellos objetivos inherentes
y comunes a ambas organizaciones.
13. Tutelar a las federaciones deportivas de la Comunitat
Valenciana, en defensa de sus competencias y exclusividad,
apoyando con los medios precisos su gestión como entidades
de utilidad pública con funciones delegadas por la
administración.
14. Promover medidas y programas que favorezcan y faciliten
la práctica del deporte de competición, con atención
preferente a los deportistas de élite, facilitando la compatibilidad
con su actividad académica y apoyando su integración
laboral.
15. Reconocer y premiar a las personas y entidades que
se hayan distinguido en la práctica, gestión y promoción
del deporte, mediante la Medalla y la Placa de la Generalitat
al Mérito Deportivo y aquellas otras distinciones que se
establezcan reglamentariamente.
16. Promover medidas y programas de difusión del juego
limpio y de los valores del deporte y la actividad física,
frente a actitudes y acciones violentas, métodos fraudulentos
y consumo de sustancias perniciosas.
17. Prevenir y erradicar la violencia, el racismo y la xenofobia
en la práctica deportiva y en los espectáculos deportivos,
así como las actividades o modalidades que impliquen
la utilización o la apología de las mismas.
18. Fomentar, proteger y regular el asociacionismo deportivo,
como parte integrante del tejido social y estructura
idónea para el desarrollo del deporte y la actividad física en
la Comunitat Valenciana.
19. Establecer las medidas necesarias para garantizar la
participación y la práctica deportiva con las debidas condiciones
de seguridad y respeto hacia las personas, las instalaciones
y el entorno natural, exigiendo la adecuada capaci-

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.622
dels professionals i la cobertura de riscos d’esportistes, organitzadors
o titulars de les instal·lacions.
20. Exigir el compliment dels requisits de seguretat, formació
i altres garanties, tant en la construcció com en
l’obertura i funcionament de les instal·lacions esportives
d’ús públic, així com el control higienicosanitari
d’aquestes.
21. Establir mesures que perseguisquen l’intrusisme i la
publicitat enganyosa en els diferents àmbits de l’esport.
22. Promoure la qualificació i regulació professional en
l’esport i l’activitat física, establint les condicions adequades
que afavorisquen l’actualització i formació permanent.
23. Propiciar el control de l’estat de salut i l’atenció mèdica
dels ciutadans que practiquen esport i activitat física,
preferentment als esportistes federats.
24. Promoure les condicions que afavorisquen el desenvolupament
de la investigació en tècniques i ciències aplicades
a l’esport i a l’activitat física.
25. Complementar la xarxa bàsica d’instal·lacions esportives,
promovent la construcció d’instal·lacions públiques
i privades.
26. Col·laborar, si és el cas, en la planificació i construcció
de les instal·lacions esportives en els centres docents
públics, en els quals primarà la utilització esportiva polivalent,
que podrà quedar sotmesa a un règim d’usos compatibles
amb la resta de la població.
27. Garantir el compliment de la normativa legal sobre
l’eliminació de barreres arquitectòniques en les instal·lacions
esportives, així com en les adaptacions
d’aquestes i dels equipaments a les diverses capacitats dels
ciutadans, i promoure accions que garantisquen
l’accessibilitat d’usuaris i espectadors.
28. Atendre preferentment a l’esport i a l’activitat física
dirigides als col·lectius amb especials necessitats de
protecció.
29. Implantar la funció d’inspecció esportiva.
30. Fomentar i difondre les activitats nàutiques i els esports
relacionats amb la mar.
TÍTOL II
ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA
CAPÍTOL I
ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE L’ESPORT
I DE L’ACTIVITAT FÍSICA
Article 4
Les administracions públiques
de la Comunitat Valenciana
1. Les competències en matèria d’esport i activitat física
de les distintes administracions públiques de la Comunitat
Valenciana s’exerciran sota els principis de col·laboració,
coordinació i informació interinstitucional. A aquest efecte,
s’establiran els mecanismes necessaris entre les diverses
administracions a fi de racionalitzar i coordinar totes les
accions i mitjans disponibles.
2. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana
promouran l’esport i l’activitat física, prestant el seu
suport tant a l’esport de competició degudament organitzat
com a les activitats esportives lliures i espontànies.
tación de los profesionales y la cobertura de riesgos de deportistas,
organizadores o titulares de las instalaciones.
20. Exigir el cumplimiento de los requisitos de seguridad,
formación y otras garantías, tanto en la construcción
como en la apertura y funcionamiento de las instalaciones
deportivas de uso público, así como el control higiénico-sanitario
de éstas.
21. Establecer medidas que persigan el intrusismo y la
publicidad engañosa en los diferentes ámbitos del deporte.
22. Promover la cualificación y regulación profesional
en el deporte y la actividad física, estableciendo las condiciones
adecuadas que favorezcan la actualización y formación
permanente.
23. Propiciar el control del estado de salud y la atención
médica de los ciudadanos que practiquen deporte y actividad
física, preferentemente a los deportistas federados.
24. Promover las condiciones que favorezcan el desarrollo
de la investigación en técnicas y ciencias aplicadas al
deporte y a la actividad física.
25. Complementar la red básica de instalaciones deportivas,
promoviendo la construcción de instalaciones públicas
y privadas.
26. Colaborar, en su caso, en la planificación y construcción
de las instalaciones deportivas en los centros docentes
públicos, en los que primará la utilización deportiva
polivalente, que podrá quedar sometida a un régimen de
usos compatibles con el resto de la población.
27. Garantizar el cumplimiento de la normativa legal sobre
la eliminación de barreras arquitectónicas en las instalaciones
deportivas, así como en las adaptaciones de las
mismas y de los equipamientos a las diversas capacidades
de los ciudadanos, y promover acciones que garanticen la
accesibilidad de usuarios y espectadores.
28. Atender preferentemente al deporte y a la actividad
física dirigidas a los colectivos con especiales necesidades
de protección.
29. Implantar la función de inspección deportiva.
30. Fomentar y difundir las actividades náuticas y los
deportes relacionados con el mar.
TÍTULO II
ORGANIZACIÓN ADMINISTRATIVA
CAPÍTULO I
ESTRUCTURA ORGANIZATIVA
DEL DEPORTE Y DE LA ACTIVIDAD FÍSICA
Artículo 4
Las administraciones públicas
de la Comunitat Valenciana
1. Las competencias en materia de deporte y actividad
física de las distintas administraciones públicas de la Comunitat
Valenciana se ejercerán bajo los principios de colaboración,
coordinación e información interinstitucional. A
tal efecto, se establecerán los mecanismos necesarios entre
las diversas administraciones con el fin de racionalizar y
coordinar todas las acciones y medios disponibles.
2. Las administraciones públicas de la Comunitat Valenciana
promoverán el deporte y la actividad física, prestando su
apoyo tanto al deporte de competición debidamente organizado
como a las actividades deportivas libres y espontáneas.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.623
3. Correspondrà a les administracions de la Comunitat
Valenciana donar suport i promoure les accions encaminades
al desenvolupament de l’esport i l’activitat física de les
persones atenent a la seua diversitat.
Article 5
Competències de la Generalitat
1. La Generalitat ostenta totes les competències que en
matèria d’esport li atribueix l’Estatut d’Autonomia de la
Comunitat Valenciana, i exerceix les funcions previstes per
la present llei, així com la coordinació i cooperació amb altres
administracions públiques.
2. L’òrgan de direcció i planificació de l’administració
esportiva de la Generalitat serà la conselleria que tinga assignades
les competències en matèria d’esport.
3. Les competències del Consell en matèria d’esport i
activitat física són:
a) Ostentar la màxima representació oficial de l’esport
de la Comunitat Valenciana.
b) Aprovar els plans generals de l’esport.
c) Establir els mecanismes i criteris de coordinació entre
les distintes administracions públiques de la Comunitat Valenciana.
d) Concedir les màximes distincions esportives de la
Comunitat Valenciana.
e) Establir i regular l’ús d’emblemes, símbols i distintius
oficials de la Comunitat Valenciana en activitats i manifestacions
esportives.
f) Dictar les disposicions reglamentàries de desplegament
d’aquesta llei.
4. La conselleria que tinga assignades les competències
en matèria d’esport establirà les directrius generals de la
política esportiva de la Generalitat.
Article 6
Competències de les diputacions provincials
Les diputacions provincials exerciran les competències
que, en matèria d’esport, els són pròpies segons la legislació
vigent, de conformitat amb les directrius de coordinació
que establisca la Generalitat, i, en concret, les següents:
1. Assegurar en tot el territori provincial la prestació integral
i adequada dels serveis esportius de competència municipal.
2. Fomentar la promoció de l’esport i l’activitat física en
els municipis de la Comunitat Valenciana.
3. Participar en la coordinació de l’administració local
amb l’autonòmica i l’estatal, en allò que s’ha referit a les
seues competències en matèria d’esport, especialment en la
construcció d’instal·lacions esportives.
Article 7
Competències dels municipis
1. Els municipis exerceixen, bàsicament, les labors de
promoció, planificació i gestió esportiva, en l’àmbit de les
seues competències, propiciant la participació, la integració
i la cohesió social.
2. Són competències municipals les següents:
a) Executar la legislació que l’administració autonòmica
dicte a aquest efecte, sobre la promoció de l’esport i
l’activitat física en el seu àmbit territorial.
3. Corresponderá a las administraciones de la Comunitat
Valenciana apoyar y promover las acciones encaminadas al
desarrollo del deporte y la actividad física de las personas
atendiendo a su diversidad.
Artículo 5
Competencias de la Generalitat
1. La Generalitat ostenta todas las competencias que en
materia de deporte le atribuye el Estatut d’Autonomia de la
Comunitat Valenciana, y ejerce las funciones previstas por
la presente ley, así como la coordinación y cooperación con
otras administraciones públicas.
2. El órgano de dirección y planificación de la administración
deportiva de la Generalitat será la conselleria que
tenga asignadas las competencias en materia de deporte.
3. Las competencias del Consell en materia de deporte y
actividad física son:
a) Ostentar la máxima representación oficial del deporte
de la Comunitat Valenciana.
b) Aprobar los planes generales del deporte.
c) Establecer los mecanismos y criterios de coordinación
entre las distintas administraciones públicas de la Comunitat
Valenciana.
d) Conceder las máximas distinciones deportivas de la
Comunitat Valenciana.
e) Establecer y regular el uso de emblemas, símbolos y
distintivos oficiales de la Comunitat Valenciana en actividades
y manifestaciones deportivas.
f) Dictar las disposiciones reglamentarias de desarrollo
de esta ley.
4. La conselleria que tenga asignadas las competencias
en materia de deporte establecerá las directrices generales
de la política deportiva de la Generalitat.
Artículo 6
Competencias de las diputaciones provinciales
las diputaciones provinciales ejercerán las competencias
que, en materia de deporte, les son propias según la legislación
vigente, de conformidad con las directrices de coordinación
que establezca la Generalitat, y, en concreto, las siguientes:
1. Asegurar en todo el territorio provincial la prestación
integral y adecuada de los servicios deportivos de competencia
municipal.
2. Fomentar la promoción del deporte y la actividad física
en los municipios de la Comunitat Valenciana.
3. Participar en la coordinación de la administración local
con la autonómica y la estatal, en lo referido a sus competencias
en materia de deporte, especialmente en la construcción
de instalaciones deportivas.
Artículo 7
Competencias de los municipios
1. Los municipios ejercen, básicamente, las labores de
promoción, planificación y gestión deportiva, en el ámbito
de sus competencias, propiciando la participación, la integración
y la cohesión social.
2. Son competencias municipales las siguientes:
a) Ejecutar la legislación que la administración autonómica
dicte al efecto, sobre la promoción del deporte y la
actividad física en su ámbito territorial.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.624
b) Fomentar l’esport, en especial l’esport per a tots i
l’esport en edat escolar.
c) Aprovar i executar els instruments de planejament urbanístic,
en matèria d’instal·lacions i equipaments esportius.
d) Coordinar amb les autoritats educatives l’ús de les
instal·lacions esportives municipals i dels centres docents
públics, tant per a la impartició de l’educació física com
per a la pràctica de l’esport i l’activitat física en horari extraescolar.
e) Construir, ampliar i millorar les instal·lacions esportives
en el seu àmbit territorial, així com gestionar-les i mantindre
en adequades condicions d’ús.
f) Aprovar la normativa reguladora de l’ús de les instal·lacions
i equipaments esportius municipals, i promoure
la plena utilització d’aquestes.
g) Autoritzar l’obertura d’instal·lacions i establiments
esportius d’ús públic, així com controlar i supervisar
l’adequació d’aquestes a la normativa vigent en matèries de
la seua competència.
h) Elaborar i mantindre actualitzat el Cens
d’Instal·lacions Esportives en el seu àmbit territorial.
i) Fomentar l’associacionisme esportiu, a l’empara de la
normativa vigent.
j) Establir, per a la gestió de les seues competències en
matèria d’esport, la seua pròpia estructura administrativa i dictar
les disposicions reglamentàries adequades a la dita gestió.
k) Qualssevol altres competències que tinguen atribuïdes
en virtut de la seua legislació específica.
3. Els municipis amb més de 5.000 habitants garantiran,
per si mateix o mancomunadament, la prestació del servei
públic esportiu municipal, que haurà d’incloure entre les
seues prestacions, com a mínim, les següents:
a) Organització tècnica dirigida per titulats oficials en
activitat física i esport.
b) Instal·lacions i equipaments esportius bàsics.
c) Programes de promoció esportiva.
4. El Consell Valencià de l’Esport disposarà d’un cens
de serveis esportius municipals a fi de conéixer la seua
existència i programes, així com, si és el cas, prestar suport
tècnic.
5. Els municipis de la Comunitat Valenciana hauran de
preveure en els seus respectius instruments de planificació
urbanística la reserva d’espais o zones destinades a instal·lacions
i infraestructures esportives.
6. Els municipis, en l’exercici de les seues funcions,
col·laboraran amb el Consell Valencià de l’Esport en matèria
d’inspecció esportiva.
7. Els municipis participaran en la consecució dels objectius
dels programes de l’administració autonòmica en
matèria d’esport.
8. Els municipis col·laboraran amb les federacions esportives
de la Comunitat Valenciana i els clubs esportius en
la promoció de les seues respectives competicions i activitats.
CAPÍTOL II
EL CONSELL VALENCIÀ DE L’ESPORT
Article 8
El Consell Valencià de l’Esport
1. És l’òrgan d’execució de la política esportiva de la
Generalitat. El Consell Valencià de l’Esport, com a entitat
b) Fomentar el deporte, en especial el deporte para todos
y el deporte en edad escolar.
c) Aprobar y ejecutar los instrumentos de planeamiento urbanístico,
en materia de instalaciones y equipamientos deportivos.
d) Coordinar con las autoridades educativas el uso de
las instalaciones deportivas municipales y de los centros
docentes públicos, tanto para la impartición de la educación
física como para la práctica del deporte y la actividad física
en horario extraescolar.
e) Construir, ampliar y mejorar las instalaciones deportivas
en su ámbito territorial, así como gestionarlas y mantenerlas
en adecuadas condiciones de uso.
f) Aprobar la normativa reguladora del uso de las instalaciones
y equipamientos deportivos municipales, y promover
la plena utilización de las mismas.
g) Autorizar la apertura de instalaciones y establecimientos
deportivos de uso público, así como controlar y supervisar
la adecuación de las mismas a la normativa vigente
en materias de su competenciaz.
h) Elaborar y mantener actualizado el Censo de Instalaciones
Deportivas en su ámbito territorial.
i) Fomentar el asociacionismo deportivo, al amparo de
la normativa vigente.
j) Establecer, para la gestión de sus competencias en materia
de deporte, su propia estructura administrativa y dictar las
disposiciones reglamentarias adecuadas a dicha gestión.
k) Cualesquiera otras competencias que tengan atribuidas
en virtud de su legislación específica.
3. Los municipios con más de 5.000 habitantes garantizarán,
por sí o mancomunadamente, la prestación del
servicio público deportivo municipal, que deberá incluir
entre sus prestaciones, como mínimo, las siguientes:
a) Organización técnica dirigida por titulados oficiales
en actividad física y deporte.
b) Instalaciones y equipamientos deportivos básicos.
c) Programas de promoción deportiva.
4. El Consell Valencià de l’Esport dispondrá de un censo
de servicios deportivos municipales con objeto de conocer
su existencia y programas, así como, en su caso, prestar
apoyo técnico.
5. Los municipios de la Comunitat Valenciana deberán
prever en sus respectivos instrumentos de planificación urbanística
la reserva de espacios o zonas destinadas a instalaciones
e infraestructuras deportivas.
6. Los municipios, en el ejercicio de sus funciones, colaborarán
con el Consell Valencià de l’Esport en materia de
inspección deportiva.
7. Los municipios participarán en la consecución de los
objetivos de los programas de la administración autonómica
en materia de deporte.
8. Los municipios colaborarán con las federaciones deportivas
de la Comunitat Valenciana y los clubes deportivos
en la promoción de sus respectivas competiciones y actividades.
CAPÍTULO II
EL CONSELL VALENCIÀ DE L’ESPORT
Artículo 8
El Consell Valencià de l’Esport
1. Es el órgano de ejecución de la política deportiva de
la Generalitat. El Consell Valencià de l’Esport, como enti-

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.625
de dret públic, actua sota la superior planificació, direcció i
tutela de la conselleria amb competències en matèria
d’esport.
2. El Consell Valencià de l’Esport exerceix, en matèria
esportiva, totes les competències que, corresponent a la comunitat
autònoma, no s’atribuïxen expressament en la present
llei a altres administracions, entitats o òrgans. Entre altres,
li corresponen les següents:
a) Actuar com a òrgan executiu de la política esportiva
de la Generalitat.
b) Representar a la Comunitat Valenciana davant dels
organismes estatals i, si és el cas, internacionals, sense perjuí
de les competències de l’administració de l’Estat.
c) Formular les directrius de la política de foment i desenvolupament
de l’esport i l’activitat física en els seus distints
nivells.
d) Exercir la funció inspectora en matèria d’esport, així
com establir criteris de control i eficiència sobre les activitats
de les federacions esportives de la Comunitat Valenciana.
e) Reconéixer i qualificar noves modalitats, especialitats
i activitats físiques, així com establir els criteris i requisits
per al seu reconeixement.
f) Promoure l’atenció mèdica i el control sanitari dels
esportistes.
g) Coordinar i tutelar a les federacions esportives de la
Comunitat Valenciana, en l’exercici de les funcions públiques
que tenen delegades, sense detriment de la seua activitat
privada.
h) Autoritzar o denegar la constitució de les federacions
esportives de la Comunitat Valenciana, d’acord amb la normativa
establida a aquest efecte.
i) Concedir ajudes i subvencions a les federacions esportives
i, si és el cas, a altres entitats esportives, per al foment
de l’esport.
j) Supervisar la qualificació i organització de les competicions
oficials d’àmbit autonòmic, així com autoritzar les
denominacions de competicions que incloguen termes com
a Generalitat, Comunitat Valenciana, valenciana, valencià,
autonòmic, autonòmica o semblants.
k) Qualificar, en col·laboració amb les federacions esportives,
als esportistes d’elit de la Comunitat Valenciana.
l) Col·laborar amb les federacions esportives en matèria
d’esport d’elit, a fi de millorar el nivell dels esportistes i de
les seleccions autonòmiques.
m) Regular i supervisar els centres de tecnificació esportiva
i establir i executar, en coordinació amb les federacions
esportives i l’administració de l’Estat, els programes
de suport a l’esport d’elit en la Comunitat Valenciana.
n) Regular les activitats esportives en el medi natural.
o) Promocionar i organitzar l’esport en edat escolar, fomentar
i coordinar les activitats esportives entre les universitats
de la Comunitat Valenciana.
p) Promoure i impulsar, en col·laboració amb les universitats
i altres entitats i administracions, la investigació en
ciències de l’activitat física i l’esport.
q) Gestionar el Registre d’Entitats Esportives de la Comunitat
Valenciana.
r) Aprovar els estatuts de les entitats esportives i els reglaments
generals de les federacions esportives.
s) Reconéixer, impulsar i estructurar les ensenyances de
caràcter esportiu no acadèmiques, la formació contínua de
tècnics i esportistes, així com la regulació professional en
l’àmbit de l’activitat física i l’esport, en col·laboració amb
les federacions esportives de la Comunitat Valenciana.
dad de derecho público, actúa bajo la superior planificación,
dirección y tutela de la conselleria con competencias
en materia de deporte.
2. El Consell Valencià de l’Esport ejerce, en materia deportiva,
todas las competencias que, correspondiendo a la
Comunidad Autónoma, no se atribuyen expresamente en la
presente ley a otras administraciones, entidades u órganos.
Entre otras, le corresponden las siguientes:
a) Actuar como órgano ejecutivo de la política deportiva
de la Generalitat.
b) Representar a la Comunitat Valenciana ante los organismos
estatales y, en su caso, internacionales, sin perjuicio
de las competencias de la Administración del Estado.
c) Formular las directrices de la política de fomento y
desarrollo del deporte y la actividad física en sus distintos
niveles.
d) Ejercer la función inspectora en materia de deporte,
así como establecer criterios de control y eficiencia sobre
las actividades de las federaciones deportivas de la Comunitat
Valenciana.
e) Reconocer y calificar nuevas modalidades, especialidades
y actividades físicas, así como establecer los criterios
y requisitos para su reconocimiento.
f) Promover la atención médica y el control sanitario de
los deportistas.
g) Coordinar y tutelar a las federaciones deportivas de la
Comunitat Valenciana, en el ejercicio de las funciones públicas
que tienen delegadas, sin menoscabo de su actividad
privada.
h) Autorizar o denegar la constitución de las federaciones
deportivas de la Comunitat Valenciana, de acuerdo con
la normativa establecida al efecto.
i) Conceder ayudas y subvenciones a las federaciones
deportivas y, en su caso, a otras entidades deportivas, para
el fomento del deporte.
j) Supervisar la calificación y organización de las competiciones
oficiales de ámbito autonómico, así como autorizar
las denominaciones de competiciones que incluyan términos
como Generalitat, Comunitat Valenciana, valenciana, valenciano,
autonómico, autonómica o similares.
k) Calificar, en colaboración con las federaciones deportivas,
a los deportistas de élite de la Comunitat Valenciana.
l) Colaborar con las federaciones deportivas en materia
de deporte de élite, con el fin de mejorar el nivel de los deportistas
y de las selecciones autonómicas.
m) Regular y supervisar los centros de tecnificación deportiva
y establecer y ejecutar, en coordinación con las federaciones
deportivas y la administración del Estado, los programas
de apoyo al deporte de élite en la Comunitat Valenciana.
n) Regular las actividades deportivas en el medio natural.
o) Promocionar y organizar el deporte en edad escolar,
fomentar y coordinar las actividades deportivas entre las
universidades de la Comunitat Valenciana.
p) Promover e impulsar, en colaboración con las universidades
y otras entidades y administraciones, la investigación
en ciencias de la actividad física y el deporte.
q) Gestionar el Registro de Entidades Deportivas de la
Comunitat Valenciana.
r) Aprobar los estatutos de las entidades deportivas y los
reglamentos generales de las federaciones deportivas.
s) Reconocer, impulsar y estructurar las enseñanzas de
carácter deportivo no académicas, la formación continua de
técnicos y deportistas, así como la regulación profesional en el
ámbito de la actividad física y el deporte, en colaboración con
las federaciones deportivas de la Comunitat Valenciana.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.626
t) Establir els criteris i requisits tècnics necessaris per a
la construcció, obertura i gestió de les instal·lacions esportives
d’ús públic, així com supervisar i autoritzar aquestes,
o si és el cas emetre un informe en el procediment
d’autorització de les que es troben insertes de forma accessòria
en infraestructures de distint àmbit sectorial, sense
perjuí del compliment d’altres disposicions legals o reglamentàries
que siguen aplicables.
u) Gestionar, en col·laboració amb les entitats locals, el
Cens d’Instal·lacions Esportives de la Comunitat Valenciana
i aprovar els criteris per a la seua elaboració.
v) Promoure, conjuntament amb les diputacions provincials
i amb els ajuntaments, els plans de construcció
d’instal·lacions esportives, complementant la xarxa bàsica
amb instal·lacions singulars i mancomunades.
x) Gestionar els centres i instal·lacions esportives que
tinga adscrits i les inversions que en aquests es realitzen.
y) Previndre, controlar i reprimir el dopatge, la violència,
el racisme i la xenofòbia en qualsevol àmbit esportiu,
en col·laboració amb les entitats esportives i les restants administracions
públiques.
Article 9
El Consell Assessor de l’Esport
El Consell Assessor de l’Esport és l’òrgan de participació
social, consultiu i d’assessorament del Consell Valencià
de l’Esport. Els seus objectius són facilitar la participació
global de la societat en la configuració i desenvolupament
de la política esportiva de la Generalitat i assessorar a
l’administració esportiva de la Comunitat Valenciana.
Article 10
Els esportistes
TÍTOL III
ELS CIUTADANS I L’ESPORT
CAPÍTOL I
ELS ESPORTISTES
1. Són esportistes aquelles persones que, en l’àmbit territorial
de la Comunitat Valenciana, practiquen, individualment
o en grup, qualsevol tipus d’esport o activitat física en
les condicions establides en la present llei, amb independència
del caràcter i objecte que perseguisquen.
2. Es distingixen, a l’efecte de la present llei, dos tipus
d’esportistes:
a) Els que practiquen esports oficialment reconeguts en
l’àmbit federat, en l’universitari o en el de les administracions
públiques amb competències en promoció de l’esport.
b) Els que practiquen activitats físiques, tant en el marc
d’una organització pública o privada, com els que ho facen
de forma lliure al marge de qualsevol organització establida.
Article 11
Drets dels esportistes
1. A més dels drets recollits en la present llei, als esportistes
de la Comunitat Valenciana se’ls reconeixeran aquells
t) Establecer los criterios y requisitos técnicos necesarios
para la construcción, apertura y gestión de las instalaciones
deportivas de uso público, así como supervisar y autorizar las
mismas, o en su caso emitir informe en el procedimiento de
autorización de las que se encuentren insertas de forma accesoria
en infraestructuras de distinto ámbito sectorial, sin perjuicio
del cumplimiento de otras disposiciones legales o reglamentarias
que resulten de aplicación.
u) Gestionar, en colaboración con las entidades locales,
el Censo de Instalaciones Deportivas de la Comunitat Valenciana
y aprobar los criterios para su elaboración.
v) Promover, conjuntamente con las diputaciones provinciales
y con los ayuntamientos, los planes de construcción
de instalaciones deportivas, complementando la red
básica con instalaciones singulares y mancomunadas.
x) Gestionar los centros e instalaciones deportivas que
tenga adscritos y las inversiones que en ellos se realicen.
y) Prevenir, controlar y reprimir el dopaje, la violencia,
el racismo y la xenofobia en cualquier ámbito deportivo, en
colaboración con las entidades deportivas y las restantes
administraciones públicas.
Artículo 9
El Consell Assessor de l’Esport
El Consell Assessor de l’Esport es el órgano de participación
social, consultivo y de asesoramiento del Consell
Valencià de l’Esport. Sus objetivos son facilitar la participación
global de la sociedad en la configuración y desarrollo
de la política deportiva de la Generalitat y asesorar a la
administración deportiva de la Comunitat Valenciana.
Artículo 10
Los deportistas
TÍTULO III
LOS CIUDADANOS Y EL DEPORTE
CAPÍTULO I
LOS DEPORTISTAS
1. Son deportistas aquellas personas que, en el ámbito
territorial de la Comunitat Valenciana, practiquen, individualmente
o en grupo, cualquier tipo de deporte o actividad
física en las condiciones establecidas en la presente ley,
con independencia del carácter y objeto que persigan.
2. Se distinguen, a los efectos de la presente ley, dos tipos
de deportistas:
a) Los que practican deportes oficialmente reconocidos
en el ámbito federado, en el universitario o en el de las administraciones
públicas con competencias en promoción
del deporte.
b) Los que practican actividades físicas, tanto en el marco
de una organización pública o privada, como los que lo hagan
de forma libre al margen de cualquier organización establecida.
Artículo 11
Derechos de los deportistas
1. Además de los derechos recogidos en la presente ley,
a los deportistas de la Comunitat Valenciana se les recono-

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.627
altres que reglamentàriament s’establisquen en la Carta de
Drets de l’Esportista.
2. Es crea la Targeta de l’Esportista, com a document
identificatiu de la condició d’esportista, de caràcter voluntari,
que comportarà els beneficis que es determinaran reglamentàriament.
Article 12
Els esportistes d’elit de la Comunitat Valenciana
1. Tindran la consideració d’esportistes d’elit aquells
que hagueren obtingut resultats esportius destacables,
d’acord amb els criteris que es determinen reglamentàriament.
2. El Consell Valencià de l’Esport elaborarà, almenys
amb periodicitat anual, la Llista d’Esportistes d’Elit de la
Comunitat Valenciana.
3. Els esportistes d’elit inclosos en aquesta Llista podran
accedir als beneficis i mesures de suport que s’establisquen.
Article 13
Els esportistes professionals
1. Són esportistes professionals, a l’efecte de la present
llei, aquells que, per la seua condició d’esportistes, de forma
autònoma o per mitjà de la corresponent relació laboral
a canvi d’un salari, tinguen vinculació amb entitats esportives
o empreses radicades a la Comunitat Valenciana.
Queden excloses aquelles persones que es dediquen a la
pràctica de l’esport dins de l’àmbit d’una entitat esportiva,
percebent d’aquesta només la compensació de les despeses
derivades de la seua pràctica esportiva, així com totes les
activitats de caràcter aïllat, publicitàries i d’ensenyança.
2. Els drets i obligacions dels esportistes professionals
seran els derivats de l’activitat per a la qual se’ls va contractar
i de la normativa pròpia de les competicions o actes
esportius convocats per les federacions esportives o lligues
professionals i la resta de normativa que els siga aplicable.
3. En tots els supòsits no previstos en la present llei
caldrà ajustar-se a la legislació específica.
CAPÍTOL II
MESURES DE PROTECCIÓ
I SUPORT ALS ESPORTISTES
Article 14
Mesures de protecció als esportistes
Amb caràcter general, els esportistes que participen en
activitats organitzades per entitats públiques o privades tenen
dret a les següents mesures de protecció:
1. Que l’activitat compte amb personal tècnic que acredite
una titulació oficial en activitat física i esport, i que desenvolupen
la seua labor tenint en compte les característiques
particulars dels individus.
2. Que l’activitat s’exercisca en condicions higienicosanitàries
i de seguretat adequades, tant pel que fa a les instal·lacions
com al material esportiu utilitzat.
3. Que l’entitat organitzadora compte amb les assegurances
necessàries que cobrisquen els riscos que pogueren
tindre els practicants en l’exercici de l’activitat.
cerán aquellos otros que reglamentariamente se establezcan
en la Carta de Derechos del Deportista.
2. Se crea la Tarjeta del Deportista, como un documento
identificativo de la condición de deportista, de carácter voluntario,
que conllevará los beneficios que se determinarán
reglamentariamente.
Artículo 12
Los deportistas de élite de la Comunitat Valenciana
1. Tendrán la consideración de deportistas de élite aquellos
que hubieran obtenido resultados deportivos destacables,
de acuerdo con los criterios que se determinen reglamentariamente.
2. El Consell Valencià de l’Esport elaborará, al menos
con periodicidad anual, la Lista de Deportistas de Élite de
la Comunitat Valenciana.
3. Los deportistas de élite incluidos en esta Lista podrán
acceder a los beneficios y medidas de apoyo que se establezcan.
Artículo 13
Los deportistas profesionales
1. Son deportistas profesionales, a los efectos de la presente
ley, aquellos que, por su condición de deportistas, de forma
autónoma o mediante la correspondiente relación laboral a
cambio de un salario, tengan vinculación con entidades deportivas
o empresas radicadas en la Comunitat Valenciana.
Quedan excluidas aquellas personas que se dediquen a la
práctica del deporte dentro del ámbito de una entidad deportiva,
percibiendo de ésta solamente la compensación de los gastos
derivados de su práctica deportiva, así como todas las actividades
de carácter aislado, publicitarias y de enseñanza.
2. Los derechos y obligaciones de los deportistas profesionales
serán los derivados de la actividad para la que se les contrató
y de la normativa propia de las competiciones o actos deportivos
convocados por las federaciones deportivas o ligas
profesionales y demás normativa que les sea de aplicación.
3. En todos los supuestos no contemplados en la presente
ley se atenderá a la legislación específica.
CAPÍTULO II
MEDIDAS DE PROTECCIÓN
Y APOYO A LOS DEPORTISTAS
Artículo 14
Medidas de protección a los deportistas
Con carácter general, los deportistas que participen en
actividades organizadas por entidades públicas o privadas
tienen derecho a las siguientes medidas de protección:
1. Que la actividad cuente con personal técnico que
acredite una titulación oficial en actividad física y deporte,
y que desarrollen su labor teniendo en cuenta las características
particulares de los individuos.
2. Que la actividad se desarrolle en condiciones higiénico-sanitarias
y de seguridad adecuadas, tanto en lo relativo
a las instalaciones como al material deportivo utilizado.
3. Que la entidad organizadora cuente con los seguros
necesarios que cubran los riesgos que pudieran tener los
practicantes en el desarrollo de la actividad.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.628
Article 15
Mesures de protecció als esportistes en edat escolar
La Generalitat vetlarà per l’adequada formació i protecció
dels esportistes en edat escolar aplicant les mesures necessàries,
amb especial atenció a les següents:
1. Es facilitarà l’educació integral dels xiquets i joves,
sobre la base de l’educació física.
2. S’exigirà als tècnics i entrenadors dels esportistes en
edat escolar que acrediten una titulació oficial en activitat
física i esport adequada per a garantir la seua formació en
funció de l’edat i nivell esportiu.
3. No podran exigir-se drets de retenció, formació o
qualsevol altre tipus de compensació econòmica per als esportistes
menors de 16 anys entre entitats esportives de la
Comunitat Valenciana.
4. S’afavorirà que tots els xiquets i joves en edat escolar,
amb independència de les seues capacitats individuals,
puguen participar en els Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana
i altres programes de promoció esportiva del Consell
Valencià de l’Esport.
5. Es facilitarà per l’òrgan competent en matèria de sanitat
el control de l’estat de salut i aptitud per a la pràctica
esportiva dels esportistes en la seua etapa escolar.
6. Es garantirà per la xarxa pública sanitària
l’assistència gratuïta als participants en els Jocs Esportius
de la Comunitat Valenciana i altres programes de promoció
esportiva del Consell Valencià de l’Esport.
Article 16
Mesures de protecció als esportistes federats
1. Les federacions esportives facilitaran als seus esportistes
l’atenció mèdica en cas d’accident esportiu, per mitjà
de la subscripció de la corresponent assegurança mèdica
obligatòria inclosa en la llicència federativa i, si és el cas,
la cobertura de responsabilitat civil que determinen.
2. Les federacions esportives podran establir
l’obligatorietat d’un reconeixement mèdic previ de
l’esportista que determine la no-existència de contraindicacions
per a la pràctica de la seua modalitat esportiva.
3. Les federacions esportives supervisaran que les instal·lacions
i equipaments esportius on es celebren competicions
i entrenaments oficials complisquen les condicions
adequades de seguretat, sense perjuí de la responsabilitat
del titular de la instal·lació.
Article 17
Mesures de protecció i suport als esportistes d’elit
1. La Generalitat donarà suport i tutelarà als esportistes
d’elit de la Comunitat Valenciana establint, entre altres, les
següents mesures específiques de protecció i suport:
a) Mesures que faciliten l’accés i desenvolupament dels
estudis universitaris i no universitaris, especialment els relacionats
amb l’esport i l’activitat física, encaminats a afavorir
la compatibilitat de la seua activitat esportiva amb la
seua activitat acadèmica.
b) Mesures que faciliten la incorporació i conciliació
amb el món laboral, especialment en les convocatòries de
les administracions públiques de la Comunitat Valenciana.
Esta mesura serà aplicable igualment als esportistes qualificats
d’alt nivell per l’administració de l’Estat que tinguen
la condició política de valencians.
Artículo 15
Medidas de protección a los deportistas en edad escolar
La Generalitat velará por la adecuada formación y protección
de los deportistas en edad escolar aplicando las medidas
necesarias, con especial atención a las siguientes:
1. Se facilitará la educación integral de los niños y jóvenes,
sobre la base de la educación física.
2. Se exigirá a los técnicos y entrenadores de los deportistas
en edad escolar que acrediten una titulación oficial en
actividad física y deporte adecuada para garantizar su formación
en función de la edad y nivel deportivo.
3. No podrán exigirse derechos de retención, formación
o cualquier otro tipo de compensación económica para los
deportistas menores de 16 años entre entidades deportivas
de la Comunitat Valenciana.
4. Se propiciará que todos los niños y jóvenes en edad
escolar, con independencia de sus capacidades individuales,
puedan participar en los Jocs Esportius de la Comunitat
Valenciana y otros programas de promoción deportiva del
Consell Valencià de l’Esport.
5. Se facilitará por el órgano competente en materia de
sanidad el control del estado de salud y aptitud para la
práctica deportiva de los deportistas en su etapa escolar.
6. Se garantizará por la red pública sanitaria la asistencia
gratuita a los participantes en los Jocs Esportius de la
Comunitat Valenciana y otros programas de promoción deportiva
del Consell Valencià de l’Esport.
Artículo 16
Medidas de protección a los deportistas federados
1. Las federaciones deportivas facilitarán a sus deportistas
la atención médica en caso de accidente deportivo, mediante
la suscripción del correspondiente seguro médico
obligatorio incluido en la licencia federativa y, en su caso,
la cobertura de responsabilidad civil que determinen.
2. Las federaciones deportivas podrán establecer la obligatoriedad
de un reconocimiento médico previo del deportista
que determine la no existencia de contraindicaciones
para la práctica de su modalidad deportiva.
3. Las federaciones deportivas supervisarán que las instalaciones
y equipamientos deportivos donde se celebren
competiciones y entrenamientos oficiales cumplan las condiciones
adecuadas de seguridad, sin perjuicio de la responsabilidad
del titular de la instalación.
Artículo 17
Medidas de protección y apoyo a los deportistas de élite
1. La Generalitat apoyará y tutelará a los deportistas de
élite de la Comunitat Valenciana estableciendo, entre otras,
las siguientes medidas específicas de protección y apoyo:
a) Medidas que faciliten el acceso y desarrollo de los
estudios universitarios y no universitarios, especialmente
los relacionados con el deporte y la actividad física, encaminados
a favorecer la compatibilidad de su actividad deportiva
con su actividad académica.
b) Medidas que faciliten la incorporación y conciliación
con el mundo laboral, especialmente en las convocatorias
de las administraciones públicas de la Comunitat Valenciana.
Esta medida será aplicable igualmente a los deportistas
calificados de alto nivel por la administración del Estado
que tengan la condición política de valencianos.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.629
c) Beques i ajudes per als esportistes d’elit en consideració
als seus resultats esportius i a les exigències de la seua
preparació.
d) Mesures que afavorisquen la seua preparació i entrenament
esportiu.
e) Reducció o exempció, si és el cas, de taxes o preus
públics en la utilització de serveis que oferisquen les administracions
públiques de la Comunitat Valenciana, especialment
en l’àmbit de l’esport.
f) Qualssevol altres beneficis que la Generalitat puga establir
per mitjà de convenis o acords amb altres entitats, per
al desenvolupament de mesures que puguen repercutir en la
millora de les condicions dels esportistes d’elit.
2. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana
contribuiran a la detecció, seguiment i tutela dels futurs
esportistes d’elit.
3. Per a l’accés a les mesures de protecció i beneficis
establits per la present llei, els esportistes hauran de figurar
en la Llista d’Esportistes d’Elit de la Comunitat Valenciana.
CAPÍTOL III
ALTRES COL·LECTIUS DE L’ESPORT
I DE L’ACTIVITAT FÍSICA
Article 18
Els mestres i professors d’educació física
1. Els mestres i professors d’educació física en els centres
docents tenen la responsabilitat de contribuir a la formació
integral dels seus alumnes, a través de les ensenyances
curriculars i, si és el cas, les activitats i competicions
realitzades en horari extraescolar.
2. Els professionals d’educació física en centres docents
podran actuar, en col·laboració amb els consells escolars
corresponents, en funcions de coordinació, direcció i animació
de programes i accions de promoció esportiva fora
de l’horari escolar.
3. La Generalitat, a través de l’òrgan competent en
matèria d’educació, establirà les mesures necessàries per al
reconeixement i compensació, si és el cas, del personal docent
vinculat als programes i activitats esmentats en
l’apartat anterior.
4. La Generalitat vetlarà perquè els participants i responsables
dels programes i accions de promoció esportiva
en horari extraescolar tinguen assistència mèdica en cas
d’accident esportiu i estiga coberta la responsabilitat civil
derivada d’aquestes.
Article 19
Els tècnics de l’esport
1. Tenen la consideració de tècnics de l’esport aquelles
persones amb la deguda formació acadèmica o esportiva,
establida per la normativa vigent i acreditada per la corresponent
titulació oficial en activitat física i esport.
2. Els tècnics d’esport que desenvolupen les seues funcions
en el marc de l’esport federat hauran de comptar amb
la llicència federativa i complir amb els requisits establits
per la corresponent federació esportiva.
3. Els tècnics d’esport en actiu hauran de disposar d’una assegurança
de responsabilitat civil derivada de la seua activitat.
c) Becas y ayudas para los deportistas de élite en consideración
a sus resultados deportivos y a las exigencias de
su preparación.
d) Medidas que favorezcan su preparación y entrenamiento
deportivo.
e) Reducción o exención, en su caso, de tasas o precios
públicos en la utilización de servicios que oferten las administraciones
públicas de la Comunitat Valenciana, especialmente
en el ámbito del deporte.
f) Cualesquiera otros beneficios que la Generalitat pueda
establecer mediante convenios o acuerdos con otras entidades,
para el desarrollo de medidas que puedan repercutir
en la mejora de las condiciones de los deportistas de élite.
2. Las administraciones públicas de la Comunitat Valenciana
contribuirán a la detección, seguimiento y tutela de
los futuros deportistas de élite.
3. Para el acceso a las medidas de protección y beneficios
establecidos por la presente ley, los deportistas deberán
figurar en la Lista de Deportistas de Élite de la Comunitat
Valenciana.
CAPÍTULO III
OTROS COLECTIVOS DEL DEPORTE
Y DE LA ACTIVIDAD FÍSICA
Artículo 18
Los maestros y profesores de educación física
1. Los maestros y profesores de educación física en los
centros docentes tienen la responsabilidad de contribuir a la
formación integral de sus alumnos, a través de las enseñanzas
curriculares y, en su caso, las actividades y competiciones
realizadas en horario extraescolar.
2. Los profesionales de educación física en centros docentes
podrán actuar, en colaboración con los consejos escolares
correspondientes, en funciones de coordinación, dirección
y animación de programas y acciones de
promoción deportiva fuera del horario escolar.
3. La Generalitat, a través del órgano competente en materia
de educación, establecerá las medidas necesarias para
el reconocimiento y compensación, en su caso, del personal
docente vinculado a los programas y actividades citados en
el apartado anterior.
4. La Generalitat velará para que los participantes y responsables
de los programas y acciones de promoción deportiva
en horario extraescolar tengan asistencia médica en
caso de accidente deportivo y esté cubierta la responsabilidad
civil derivada de las mismas.
Artículo 19
Los técnicos del deporte
1. Tienen la consideración de técnicos del deporte aquellas
personas con la debida formación académica o deportiva, establecida
por la normativa vigente y acreditada por la correspondiente
titulación oficial en actividad física y deporte.
2. Los técnicos de deporte que desarrollen sus funciones
en el marco del deporte federado deberán contar con la licencia
federativa y cumplir con los requisitos establecidos
por la correspondiente federación deportiva.
3. Los técnicos de deporte en activo deberán disponer de
un seguro de responsabilidad civil derivada de su actividad.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.630
4. El Consell Valencià de l’Esport establirà reglamentàriament
un cens de tècnics de l’esport en l’àmbit de la Comunitat
Valenciana.
Article 20
Els àrbitres i els jutges
1. Els àrbitres i els jutges formen part de l’organització
esportiva, tant en competicions federades com en aquelles
organitzades per les administracions públiques o altres entitats.
2. El Consell Valencià de l’Esport, en col·laboració amb
les federacions esportives de la Comunitat Valenciana, fomentarà
les activitats de formació per a àrbitres i jutges.
3. La condició d’àrbitre o jutge s’acreditarà per mitjà de
la corresponent titulació, a més de la preceptiva llicència
federativa.
4. Els àrbitres i jutges que desenvolupen les seues funcions
en altres activitats esportives organitzades per administracions
o entitats amb competències per a això es regiran
per la normativa establida per a aquestes, sense perjuí
d’allò que s’ha disposat, si és el cas, per les seues respectives
federacions esportives.
Article 21
Els directors, gerents i altres gestors esportius
1. Els directors, gerents i altres gestors esportius són els
responsables de dissenyar, planificar, programar, coordinar
i supervisar les activitats esportives que es desenvolupen en
el seu àmbit d’actuació.
2. Per a l’acompliment de qualsevol lloc de responsabilitat
en l’organització i direcció de programes i instal·lacions esportives
es requerirà la titulació adequada. Així mateix, estos
professionals hauran de comptar amb una assegurança de responsabilitat
civil derivada de la seua activitat.
Article 22
Mesures de protecció i suport
a aquests col·lectius de l’esport
Reglamentàriament es podran establir mesures de protecció
i suport als col·lectius de l’esport les circumstàncies
dels quals així ho aconsellen, amb especial atenció a
aquells que desenvolupen la seua activitat esportiva en
l’àmbit nacional o internacional.
TÍTOL IV
L’ESPORT I L’ACTIVITAT FÍSICA
Article 23
L’esport i l’activitat física
CAPÍTOL I
TIPOLOGIA
1. Es considera esport, a l’efecte d’aquesta llei, tota activitat
física reconeguda com a tal pel Consell Valencià de
l’Esport, practicada individual o col·lectivament, de caràc-
4. El Consell Valencià de l’Esport establecerá reglamentariamente
un censo de técnicos del deporte en el ámbito de
la Comunitat Valenciana.
Artículo 20
Los árbitros y los jueces
1. Los árbitros y los jueces forman parte de la organización
deportiva, tanto en competiciones federadas como en
aquellas organizadas por las administraciones públicas u
otras entidades.
2. El Consell Valencià de l’Esport, en colaboración con
las federaciones deportivas de la Comunitat Valenciana, fomentará
las actividades de formación para árbitros y jueces.
3. La condición de árbitro o juez se acreditará mediante
la correspondiente titulación, además de la preceptiva licencia
federativa.
4. Los árbitros y jueces que desarrollen sus funciones en
otras actividades deportivas organizadas por administraciones
o entidades con competencias para ello se regirán por
la normativa establecida para las mismas, sin perjuicio de
lo dispuesto, en su caso, por sus respectivas federaciones
deportivas.
Artículo 21
Los directores, gerentes y otros gestores deportivos
1. Los directores, gerentes y otros gestores deportivos son
los responsables de diseñar, planificar, programar, coordinar
y supervisar las actividades deportivas que se desarrollen en
su ámbito de actuación.
2. Para el desempeño de cualquier puesto de responsabilidad
en la organización y dirección de programas e instalaciones
deportivas se requerirá la titulación adecuada. Asimismo,
estos profesionales deberán contar con un seguro
de responsabilidad civil derivada de su actividad.
Artículo 22
Medidas de protección y apoyo
a estos colectivos del deporte
Reglamentariamente se podrán establecer medidas de
protección y apoyo a los colectivos del deporte cuyas circunstancias
así lo aconsejen, con especial atención a aquellos
que desarrollen su actividad deportiva en el ámbito nacional
o internacional.
TÍTULO IV
EL DEPORTE Y LA ACTIVIDAD FÍSICA
CAPÍTULO I
TIPOLOGÍA
Artículo 23
El deporte y la actividad física
1. Se considera deporte, a los efectos de esta ley, toda
actividad física reconocida como tal por el Consell Valencià
de l’Esport, practicada individual o colectivamente, de

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.631
ter competitiu, degudament reglamentada i dirigida per personal
qualificat, l’organització i desenvolupament de la
qual es trobe dins de l’àmbit de les federacions esportives o
de les administracions públiques de la Comunitat Valenciana.
En aquesta accepció es distingirà entre modalitat esportiva
i especialitat esportiva, en funció de les característiques,
organització i pràctica de cada activitat, així com de
la seua organització federativa.
2. Es considera activitat física, a l’efecte d’aquesta llei,
tota acció practicada individualment o en grup, realitzada
voluntàriament, que comporte una exercitació de les qualitats
o habilitats psicofísiques de la persona, amb un component
d’esforç físic, no basada en jocs sedentaris, d’atzar ni
d’estratègia i que estiga qualificada com a tal pel Consell
Valencià de l’Esport.
Article 24
Reconeixement i qualificació
1. El Consell Valencià de l’Esport reconeixerà i qualificarà
les activitats físiques en funció del compliment de les
premisses bàsiques citades en l’article anterior, així com de
la seua importància social, implantació, nivell
d’organització i pràctica i altres que s’establisquen reglamentàriament.
2. De la mateixa manera, el Consell Valencià de l’Esport
reconeixerà i qualificarà les modalitats i especialitats esportives
atenent al compliment dels requisits establits en
l’article anterior, a més dels següents:
a) Que no existisca cap altre igual o que el seu desenvolupament
siga tan semblant que induïsca a confusió.
b) Importància social.
c) Nivell d’implantació i pràctica.
d) Capacitat d’organització i autofinançament.
e) Impacte en l’àmbit de les federacions esportives.
f) Aquelles altres que es consideren necessàries basant-se
en l’interés general de l’esport de la Comunitat Valenciana.
Article 25
Les competicions esportives
1. Es consideren competicions esportives totes aquelles
confrontacions individuals o col·lectives de modalitats, especialitats
o activitats físiques degudament reconegudes.
2. Es consideren competicions esportives oficials les de
modalitats o especialitats esportives, qualificades com a
tals per les respectives federacions esportives o per les administracions
públiques dins del seu àmbit competencial.
Article 26
Els espectacles esportius
Es consideren espectacles esportius totes aquelles manifestacions
d’esports o activitats físiques, organitzades per
una entitat o persona degudament autoritzada, que impliquen
o no competició, realitzades en instal·lacions esportives
o en altres llocs preparats a aquest efecte, en els quals
es convoque a espectadors, ja siga per al seu seguiment
presencial o a través dels mitjans de comunicació.
carácter competitivo, debidamente reglamentada y dirigida
por personal cualificado, cuya organización y desarrollo se
encuentre dentro del ámbito de las federaciones deportivas
o de las administraciones públicas de la Comunitat Valenciana.
En esta acepción se distinguirá entre modalidad deportiva
y especialidad deportiva, en función de las características,
organización y práctica de cada actividad, así
como de su organización federativa.
2. Se considera actividad física, a los efectos de esta ley,
toda acción practicada individualmente o en grupo, realizada
voluntariamente, que comporte una ejercitación de las
cualidades o habilidades psico-físicas de la persona, con un
componente de esfuerzo físico, no basada en juegos sedentarios,
de azar ni de estrategia y que esté calificada como
tal por el Consell Valencià de l’Esport.
Artículo 24
Reconocimiento y calificación
1. El Consell Valencià de l’Esport reconocerá y calificará
las actividades físicas en función del cumplimiento de
las premisas básicas citadas en el artículo anterior, así
como de su importancia social, implantación, nivel de organización
y práctica y otras que se establezcan reglamentariamente.
2. De igual forma, el Consell Valencià de l’Esport reconocerá
y calificará las modalidades y especialidades deportivas
atendiendo al cumplimiento de los requisitos establecidos
en el artículo anterior, además de los siguientes:
a) Que no exista ninguna otra igual o que su desarrollo
sea tan similar que induzca a confusión.
b) Importancia social.
c) Nivel de implantación y práctica.
d) Capacidad de organización y autofinanciación.
e) Impacto en el ámbito de las federaciones deportivas.
f) Aquellas otras que se consideren necesarias en base al
interés general del deporte de la Comunitat Valenciana.
Artículo 25
Las competiciones deportivas
1. Se consideran competiciones deportivas todas aquellas
confrontaciones individuales o colectivas de modalidades, especialidades
o actividades físicas debidamente reconocidas.
2. Se consideran competiciones deportivas oficiales las
de modalidades o especialidades deportivas, calificadas
como tales por las respectivas federaciones deportivas o
por las administraciones públicas dentro de su ámbito competencial.
Artículo 26
Los espectáculos deportivos
Se consideran espectáculos deportivos todas aquellas
manifestaciones de deportes o actividades físicas, organizadas
por una entidad o persona debidamente autorizada, que
impliquen o no competición, realizadas en instalaciones deportivas
o en otros lugares acondicionados al efecto, en los
que se convoque a espectadores, ya sea para su seguimiento
presencial o a través de los medios de comunicación.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.632
Article 27
Organització de competicions oficials
de caràcter nacional o internacional
en la Comunitat Valenciana
No es podran sol·licitar, comprometre o organitzar activitats
o competicions oficials esportives de caràcter nacional
o internacional sense la prèvia consulta al Consell Valencià
de l’Esport, i sense perjudici de les competències
que en esta matèria posseeix l’administració de l’Estat.
CAPÍTOL II
RESPONSABILITATS, GARANTIES I ASSEGURANÇA
DE RISCOS DELS ORGANITZADORS
Article 28
Els organitzadors
S’entén per organitzador en l’àmbit de l’esport i
l’activitat física l’administració pública o persona física o
jurídica responsable de la convocatòria, organització i exercici
de l’activitat, per mitjà de la seua intervenció directa o
per mitjà de qualsevol forma de delegació, contracte o cessió
d’aquesta a un tercer, existisca o no contraprestació
econòmica.
Article 29
Garanties i assegurança de riscos
1. L’organitzador estarà obligat a subscriure un contracte
d’assegurança que cobrisca l’assistència sanitària en cas
d’accident esportiu i la responsabilitat civil dels esportistes,
així com la responsabilitat civil per danys al públic assistent
i a tercers, per l’activitat exercida.
2. Així mateix, l’organitzador haurà de comptar amb les
autoritzacions pertinents.
Article 30
Compliment de l’ordenament jurídic
L’administració esportiva podrà demanar dels organitzadors
l’acreditació del compliment dels requisits legals
exigits.
CAPÍTOL III
ÀMBITS D’ACTUACIÓ
Secció primera
Esport base
Article 31
Els Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana
1. Els Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana són un
conjunt de competicions i activitats de caràcter esportiu, de
convocatòria anual, dirigides a la població en edat escolar,
en atenció a la seua diversitat i oberta a la participació de
qualsevol tipus d’entitats i centres docents.
Artículo 27
Organización de competiciones oficiales
de carácter nacional o internacional
en la Comunitat Valenciana
No se podrán solicitar, comprometer u organizar actividades
o competiciones oficiales deportivas de carácter nacional
o internacional sin la previa consulta al Consell Valencià
de l’Esport, y sin perjuicio de las competencias que
en esta materia ostenta la administración del Estado.
CAPÍTULO II
RESPONSABILIDADES, GARANTÍAS Y SEGURO
DE RIESGOS DE LOS ORGANIZADORES
Artículo 28
Los organizadores
Se entiende por organizador en el ámbito del deporte y
la actividad física la Administración pública o persona física
o jurídica responsable de la convocatoria, organización y
desarrollo de la actividad, mediante su intervención directa
o mediante cualquier forma de delegación, contrato o cesión
de la misma a un tercero, exista o no contraprestación
económica.
Artículo 29
Garantías y seguro de riesgos
1. El organizador estará obligado a suscribir un contrato
de seguro que cubra la asistencia sanitaria en caso de accidente
deportivo y la responsabilidad civil de los deportistas,
así como la responsabilidad civil por daños al público
asistente y a terceros, por la actividad desarrollada.
2. Asimismo, el organizador deberá contar con las autorizaciones
pertinentes.
Artículo 30
Cumplimiento del ordenamiento jurídico
La administración deportiva podrá recabar de los organizadores
la acreditación del cumplimiento de los requisitos
legales exigidos.
CAPÍTULO III
ÁMBITOS DE ACTUACIÓN
Sección primera
Deporte base
Artículo 31
Los Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana
1. Los Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana son un
conjunto de competiciones y actividades de carácter deportivo,
de convocatoria anual, dirigidas a la población en
edad escolar, en atención a su diversidad y abierta a la participación
de todo tipo de entidades y centros docentes.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.633
2. La seua organització correspon al Consell Valencià de
l’Esport i als ajuntaments de la Comunitat Valenciana, amb
la col·laboració de les diputacions provincials i les federacions
esportives autonòmiques.
Article 32
Les campanyes de promoció esportiva
1. Complementàriament als Jocs Esportius de la Comunitat
Valenciana, el Consell Valencià de l’Esport convocarà
campanyes de promoció esportiva i fomentarà les promogudes
per ell mateix o per ajuntaments, centres docents i
entitats esportives.
2. Es prestarà atenció preferent a les relacionades amb
els esports nàutics, activitats i esports en el medi natural i
formació multiesportiva en la primera etapa escolar.
Article 33
Les Escoles de la Mar de la Generalitat
Les Escoles de la Mar de la Generalitat són centres de
pràctica, formació i difusió de les activitats nàutiques. Es
conformen com una xarxa d’escoles al llarg del litoral de la
Comunitat Valenciana, podent funcionar en instal·lacions
pròpies o concertades amb altres administracions públiques
o entitats públiques o privades.
Article 34
L’activitat esportiva extraescolar
en els centres docents
Els consells escolars incentivaran l’organització
d’activitats i competicions esportives dins del seu àmbit
d’actuació, podent percebre les ajudes materials i econòmiques
que, si és el cas, s’establisquen, així com la
col·laboració del professorat del centre.
Article 35
Les escoles d’iniciació i animació esportiva
1. Els ajuntaments, en el compliment de les seues competències,
organitzaran escoles i grups d’iniciació i animació
esportiva.
2. La Generalitat i les diputacions provincials donaran
suport a aquestes iniciatives per mitjà de campanyes de difusió,
informació i ajuda dirigides a ajuntaments i entitats
esportives de la Comunitat Valenciana.
Secció segona
Esport d’elit
Article 36
La iniciació al rendiment esportiu
1. La iniciació al rendiment dels esportistes de competició
en categories inferiors constitueix la primera etapa cap
a l’esport d’elit i alt rendiment.
2. El Consell Valencià de l’Esport establirà, junt amb la
conselleria competent en matèria d’educació i les federacions
esportives, els criteris, reglamentacions i ajudes per a
garantir la consecució dels objectius tant educatius com esportius
dels joves esportistes.
2. Su organización corresponde al Consell Valencià de
l’Esport y a los ayuntamientos de la Comunitat Valenciana,
con la colaboración de las diputaciones provinciales y las
federaciones deportivas autonómicas.
Artículo 32
Las campañas de promoción deportiva
1. Complementariamente a los Jocs Esportius de la Comunitat
Valenciana, el Consell Valencià de l’Esport convocará
campañas de promoción deportiva y fomentará las
promovidas por él mismo o por ayuntamientos, centros docentes
y entidades deportivas.
2. Se prestará atención preferente a las relacionadas con
los deportes náuticos, actividades y deportes en el medio natural
y formación multideportiva en la primera etapa escolar.
Artículo 33
Las Escoles de la Mar de la Generalitat
Las Escoles de la Mar de la Generalitat son centros de
práctica, formación y difusión de las actividades náuticas.
Se conforman como una red de escuelas a lo largo del litoral
de la Comunitat Valenciana, pudiendo funcionar en instalaciones
propias o concertadas con otras administraciones
públicas o entidades públicas o privadas.
Artículo 34
La actividad deportiva extraescolar
en los centros docentes
Los consejos escolares incentivarán la organización de
actividades y competiciones deportivas dentro de su ámbito
de actuación, pudiendo percibir las ayudas materiales y
económicas que, en su caso, se establezcan, así como la colaboración
del profesorado del centro.
Artículo 35
Las escuelas de iniciación y animación deportiva
1. Los ayuntamientos, en el cumplimiento de sus competencias,
organizarán escuelas y grupos de iniciación y
animación deportiva.
2. La Generalitat y las diputaciones provinciales apoyarán
estas iniciativas mediante campañas de difusión, información
y ayuda dirigidas a ayuntamientos y entidades
deportivas de la Comunitat Valenciana.
Sección segunda
Deporte de élite
Artículo 36
La iniciación al rendimiento deportivo
1. La iniciación al rendimiento de los deportistas de
competición en categorías inferiores constituye la primera
etapa hacia el deporte de élite y alto rendimiento.
2. El Consell Valencià de l’Esport establecerá, junto con
la conselleria competente en materia de educación y las federaciones
deportivas, los criterios, reglamentaciones y
ayudas para garantizar la consecución de los objetivos tanto
educativos como deportivos de los jóvenes deportistas.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.634
Article 37
Els intercanvis nacionals i internacionals
El Consell Valencià de l’Esport, en col·laboració amb
les federacions esportives de la Comunitat Valenciana, desenvoluparà
programes d’intercanvi d’esportistes, equips i
tècnics amb altres comunitats autònomes, i si és el cas
amb altres països, a fi de completar la seua formació i
preparació.
Article 38
Les seleccions esportives de la Comunitat Valenciana
1. Les seleccions esportives de la Comunitat Valenciana,
junt amb els esportistes i els clubs d’elit, són el màxim referent
de l’esport autonòmic. Representen a la Comunitat
Valenciana en totes les competicions nacionals i internacionals,
quan corresponga, sense perjuí de les competències
que a aquest efecte estableix la legislació estatal.
2. La convocatòria, preparació i direcció de les seleccions
esportives de la Comunitat Valenciana serà competència
de les federacions esportives, que actuaran
d’acord amb els principis d’objectivitat i mèrit esportiu.
3. L’assistència a les convocatòries de les seleccions esportives
autonòmiques per a la participació en competicions
o la preparació d’aquestes serà obligatòria.
4. Les administracions públiques podran prestar ajudes i
suports per al compliment dels fins proposats.
Article 39
Els centres de tecnificació esportiva
1. El Consell Valencià de l’Esport regularà la classificació
i qualificació dels centres de tecnificació esportiva de la
Comunitat Valenciana, amb independència de la titularitat
de la instal·lació en què estiguen ubicats, i aprovarà els programes
de tecnificació que s’hi desenvolupen.
2. S’establirà una xarxa de centres amb la deguda qualificació,
en atenció a criteris de viabilitat esportiva, econòmica
i de gestió tecnicofederativa.
Article 40
Els programes de tecnificació esportiva
1. Les federacions esportives autonòmiques desenvoluparan
programes específics de preparació dels seus esportistes
més destacats, en col·laboració amb el Consell Valencià
de l’Esport.
2. El Consell Valencià de l’Esport col·laborarà en el desenvolupament
de programes de tecnificació de les federacions
esportives i dels centres de tecnificació, per a la qual
cosa convocarà ajudes i subvencions.
Article 41
Els serveis de suport a l’esportista
1. Els serveis de suport a l’esportista són un conjunt
d’accions de caràcter multidisciplinari, basades en les ciències
aplicades a l’esport, que l’administració esportiva posa
a disposició de tècnics i esportistes per a complementar la
preparació amb vista a aconseguir el màxim rendiment esportiu.
2. Els esportistes d’elit, així com els centres en què es
desenvolupen programes de tecnificació esportiva, tindran
preferència en l’ús d’aquests serveis.
Artículo 37
Los intercambios nacionales e internacionales
El Consell Valencià de l’Esport, en colaboración con las
federaciones deportivas de la Comunitat Valenciana, desarrollará
programas de intercambio de deportistas, equipos y
técnicos con otras comunidades autónomas, y en su caso
con otros países, con el fin de completar su formación y
preparación.
Artículo 38
Las selecciones deportivas de la Comunitat Valenciana
1. Las selecciones deportivas de la Comunitat Valenciana,
junto con los deportistas y los clubes de élite, son el máximo
referente del deporte autonómico. Representan a la Comunitat
Valenciana en todas las competiciones nacionales e internacionales,
cuando así proceda, sin perjuicio de las competencias
que al efecto establece la legislación estatal.
2. La convocatoria, preparación y dirección de las selecciones
deportivas de la Comunitat Valenciana será competencia
de las federaciones deportivas, que actuarán de acuerdo
con los principios de objetividad y mérito deportivo.
3. La asistencia a las convocatorias de las selecciones
deportivas autonómicas para la participación en competiciones
o la preparación de las mismas será obligatoria.
4. Las administraciones públicas podrán prestar ayudas
y apoyos para el cumplimiento de los fines propuestos.
Artículo 39
Los centros de tecnificación deportiva
1. El Consell Valencià de l’Esport regulará la clasificación
y calificación de los centros de tecnificación deportiva
de la Comunitat Valenciana, con independencia de la titularidad
de la instalación en que estén ubicados, y aprobará
los programas de tecnificación que en ellos se desarrollen.
2. Se establecerá una red de centros con la debida calificación,
en atención a criterios de viabilidad deportiva,
económica y de gestión técnico-federativa.
Artículo 40
Los programas de tecnificación deportiva
1. Las federaciones deportivas autonómicas desarrollarán
programas específicos de preparación de sus deportistas
más destacados, en colaboración con el Consell Valencià
de l’Esport.
2. El Consell Valencià de l’Esport colaborará en el desarrollo
de programas de tecnificación de las federaciones deportivas
y de los centros de tecnificación, para lo cual convocará
ayudas y subvenciones.
Artículo 41
Los servicios de apoyo al deportista
1. Los servicios de apoyo al deportista son un conjunto
de acciones de carácter multidisciplinar, basadas en las
ciencias aplicadas al deporte, que la administración deportiva
pone a disposición de técnicos y deportistas para complementar
la preparación con vistas a alcanzar el máximo
rendimiento deportivo.
2. Los deportistas de élite, así como los centros en los
que se desarrollen programas de tecnificación deportiva,
tendrán preferencia en el uso de estos servicios.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.635
Secció tercera
Esport Universitari
Article 42
L’autonomia universitària en l’esport
Les universitats de la Comunitat Valenciana, d’acord
amb la seua pròpia autonomia, exerceixen competències en
matèria de competicions i activitats esportives dins del seu
àmbit respectiu d’actuació.
Article 43
Les competicions i activitats
esportives universitàries
1. El Consell Valencià de l’Esport col·laborarà amb les
universitats en l’organització i desenvolupament de les
seues competicions i activitats esportives, principalment en
les de caràcter interuniversitari.
2. La potestat disciplinària esportiva en les competicions
interuniversitàries de la Comunitat Valenciana correspon,
en última instància, al Tribunal de l’Esport de la Comunitat
Valenciana.
Article 44
El Comité d’Esport Universitari
de la Comunitat Valenciana
1. Es crea el Comité d’Esport Universitari de la Comunitat
Valenciana, adscrit a la conselleria amb competències
en matèria d’esport, com a òrgan de coordinació, programació
i promoció de l’activitat i competició esportiva de
les universitats de la Comunitat Valenciana.
2. És competència d’aquest Comité la qualificació de les
competicions esportives oficials d’àmbit universitari de la
Comunitat Valenciana.
3. La seua composició i funcions s’establiran reglamentàriament.
Secció quarta
Esport autòcton
Article 45
Esports autòctons i jocs tradicionals
1. La Generalitat té com una de les seues línies generals
d’actuació la defensa i suport als esports autòctons i jocs
tradicionals.
2. El Consell Valencià de l’Esport promocionarà aquests
esports i jocs.
Article 46
La promoció i protecció de la pilota valenciana
1. La Generalitat donarà suport i tutelarà l’esport de la
pilota valenciana, col·laborant amb la federació esportiva
d’aquesta modalitat.
2. Així mateix, es garantirà el seu coneixement i pràctica,
fonamentalment pels esportistes en edat escolar, i la
seua difusió dins i fora de la Comunitat Valenciana.
Sección tercera
Deporte universitario
Artículo 42
La autonomía universitaria en el deporte
las universidades de la Comunitat Valenciana, de acuerdo
con su propia autonomía, ejercen competencias en materia
de competiciones y actividades deportivas dentro de su
ámbito respectivo de actuación.
Artículo 43
Las competiciones y actividades
deportivas universitarias
1. El Consell Valencià de l’Esport colaborará con las
universidades en la organización y desarrollo de sus competiciones
y actividades deportivas, principalmente en las
de carácter interuniversitario.
2. La potestad disciplinaria deportiva en las competiciones
interuniversitarias de la Comunitat Valenciana corresponde,
en última instancia, al Tribunal del Deporte de la
Comunitat Valenciana.
Artículo 44
El Comité de Deporte Universitario
de la Comunitat Valenciana
1. Se crea el Comité de Deporte Universitario de la Comunitat
Valenciana, adscrito a la conselleria con competencias
en materia de deporte, como órgano de coordinación,
programación y promoción de la actividad y competición
deportiva de las universidades de la Comunitat Valenciana.
2. Es competencia de este Comité la calificación de las
competiciones deportivas oficiales de ámbito universitario
de la Comunitat Valenciana.
3. Su composición y funciones se establecerán reglamentariamente.
Sección cuarta
Deporte autóctono
Artículo 45
Deportes autóctonos y juegos tradicionales
1. La Generalitat tiene como una de sus líneas generales
de actuación la defensa y apoyo a los deportes autóctonos y
juegos tradicionales.
2. El Consell Valencià de l’Esport promocionará estos
deportes y juegos.
Artículo 46
La promoción y protección de la pilota valenciana
1. La Generalitat apoyará y tutelará el deporte de la pilota
valenciana, colaborando con la federación deportiva de
esta modalidad.
2. Asimismo, se garantizará su conocimiento y práctica,
fundamentalmente por los deportistas en edad escolar, y su
difusión dentro y fuera de la Comunitat Valenciana.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.636
Secció quinta
Esport de recreació
Article 47
Esport popular i esport per a tots
1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana
oferiran activitats esportives recreatives, amb un esperit
participatiu i de relació social, per a l’adequada utilització
de l’oci.
2. Les activitats esportives en família, l’esport popular i
l’esport per a tots, siga en instal·lacions esportives o en el
medi natural, podran comptar amb el reconeixement i suport
de les administracions públiques.
Secció Sexta
Esport per a la diversitat
Article 48
Principi d’igualtat i no discriminació
1. La llibertat i voluntarietat han de presidir qualsevol
manifestació de caràcter esportiu, en condicions d’igualtat,
eradicant tot tipus de discriminació.
2. L’esport i l’activitat física són mitjans idonis de relació
entre les persones, que amb les degudes adaptacions
normatives formen part de la política esportiva de la Generalitat.
3. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana
vetlaran pel manteniment d’aquests principis, per
mitjà de les mesures adequades en l’ús d’instal·lacions, la
convocatòria d’activitats i campanyes esportives i
l’organització de competicions.
Article 49
L’adaptació d’activitats i instal·lacions
1. El Consell Valencià de l’Esport exigirà el compliment
de les normes encaminades a eliminar les barreres arquitectòniques
en instal·lacions d’ús públic de caràcter esportiu.
2. Així mateix, propiciarà l’oferta d’activitats i programes
esportius amb respecte a la diversitat de les persones,
en compliment del principi d’igualtat i no discriminació.
Secció sèptima
Educació en valors
Article 50
L’escola de valors de l’esport
El Consell Valencià de l’Esport promocionarà la difusió
dels valors de la pràctica esportiva, propiciant actituds positives
respecte al joc net, la no-violència, el respecte, la
solidaritat i la igualtat entre les persones.
Article 51
Els pares, professors, delegats
i entrenadors d’esportistes
Des del Consell Valencià de l’Esport es promouran accions
de caràcter formatiu dirigides a pares, professors, delegats
i entrenadors a fi de ressaltar els valors de l’esport.
Sección quinta
Deporte de recreación
Artículo 47
Deporte popular y deporte para todos
1. Las administraciones públicas de la Comunitat Valenciana
ofertarán actividades deportivas recreativas, con un
espíritu participativo y de relación social, para la adecuada
utilización del ocio.
2. Las actividades deportivas en familia, el deporte popular
y el deporte para todos, sea en instalaciones deportivas o
en el medio natural, podrán contar con el reconocimiento y
apoyo de las administraciones públicas.
Sección Sexta
Deporte para la diversidad
Artículo 48
Principio de igualdad y no discriminación
1. La libertad y voluntariedad han de presidir cualquier
manifestación de carácter deportivo, en condiciones de
igualdad, erradicando todo tipo de discriminación.
2. El deporte y la actividad física son medios idóneos de
relación entre las personas, que con las debidas adaptaciones
normativas forman parte de la política deportiva de la
Generalitat.
3. Las administraciones públicas de la Comunitat Valenciana
velarán por el mantenimiento de estos principios, mediante
las medidas adecuadas en el uso de instalaciones, la
convocatoria de actividades y campañas deportivas y la organización
de competiciones.
Artículo 49
La adaptación de actividades e instalaciones
1. El Consell Valencià de l’Esport exigirá el cumplimiento
de las normas encaminadas a eliminar las barreras
arquitectónicas en instalaciones de uso público de carácter
deportivo.
2. Asimismo, propiciará la oferta de actividades y programas
deportivos con respeto a la diversidad de las personas, en
cumplimiento del principio de igualdad y no discriminación.
Sección séptima
Educación en valores
Artículo 50
La escuela de valores del deporte
El Consell Valencià de l’Esport promocionará la difusión
de los valores de la práctica deportiva, propiciando actitudes
positivas respecto al juego limpio, la no violencia,
el respeto, la solidaridad y la igualdad entre las personas.
Artículo 51
Los padres, profesores, delegados
y entrenadores de deportistas
Desde el Consell Valencià de l’Esport se promoverán
acciones de carácter formativo dirigidas a padres, profesores,
delegados y entrenadores con objeto de resaltar los valores
del deporte.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.637
CAPÍTOL IV
FORMACIÓ I INVESTIGACIÓ EN CIÈNCIES
DE L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT
Secció primera
L’Escola de l’Esport de la Generalitat
Article 52
Creació i funcions de l’Escola
de l’Esport de la Generalitat
1. Es crea l’Escola de l’Esport de la Generalitat, dependent
orgànicament del Consell Valencià de l’Esport, a fi de
fomentar la formació i investigació esportiva en l’àmbit de
la Comunitat Valenciana.
2. La conselleria competent en matèria d’educació, a
través d’un pla específic en què participarà el Consell Valencià
de l’Esport, regularà, autoritzarà i aplicarà aquelles
mesures que servisquen per a la implantació de programes
d’ensenyances esportives, que conduïsquen a titulació
acadèmica oficial, així com les de promoció d’aquests, que
es duguen a terme per aquesta entitat.
3. L’Escola de l’Esport de la Generalitat té les funcions
següents:
a) Impartir les ensenyances esportives que conduïsquen
a una titulació acadèmica oficial, així com col·laborar en el
desenvolupament dels currículums corresponents a aquestes
titulacions.
b) Impulsar la formació de les ensenyances esportives, a
través de la col·laboració amb l’administració educativa i
les federacions esportives.
c) Organitzar, en col·laboració amb les federacions esportives
de la Comunitat Valenciana, cursos d’actualització
i formació contínua.
d) Determinar el règim d’accés, els programes i nivells
mínims dels cursos de formació esportiva que no conduïsquen
a titulacions acadèmiques.
e) Crear un cens de tècnics esportius.
f) Promoure la investigació en ciències de l’activitat física
i l’esport.
g) Editar i coordinar publicacions en el seu àmbit
d’actuació.
h) Qualsevol altra que se li poguera assignar per raó de
la seua competència.
Secció segona
Formació i actualització dels professionals
de l’esport i de l’activitat física
Article 53
Formació i ensenyança esportiva
1. La formació i l’ensenyança esportiva que es duguen a
terme, totalment o parcialment, a la Comunitat Valenciana,
quan es referisquen a una o diverses modalitats esportives
oficialment reconegudes, hauran de comptar amb
l’autorització de l’òrgan competent en matèria esportiva i
quedar inscrites en el Registre de Formacions Esportives de
la Comunitat Valenciana.
2. Quan aquestes formacions conduïsquen a una titulació
acadèmica oficial, l’autorització correspondrà a la conselleria
competent en matèria educativa.
CAPÍTULO IV
FORMACIÓN E INVESTIGACIÓN EN CIENCIAS
DE LA ACTIVIDAD FÍSICA Y EL DEPORTE
Sección primera
La Escola de l’Esport de la Generalitat
Artículo 52
Creación y funciones de la Escola
de l’Esport de la Generalitat
1. Se crea la Escola de l’Esport de la Generalitat,
dependiente orgánicamente del Consell Valencià de
l’Esport, con objeto de fomentar la formación e investigación
deportiva en el ámbito de la Comunitat Valenciana.
2. La conselleria competente en materia de educación, a
través de un plan específico en el que participará el Consell
Valencià de l’Esport, regulará, autorizará y aplicará aquellas
medidas que sirvan para la implantación de programas
de enseñanzas deportivas, que conduzcan a titulación
académica oficial, así como las de promoción de los mismos,
que se lleven a cabo por esta entidad.
3. La Escola de l’Esport de la Generalitat tiene las siguientes
funciones:
a) Impartir las enseñanzas deportivas que conduzcan a
una titulación académica oficial, así como colaborar en el
desarrollo de los currículos correspondientes a estas titulaciones.
b) Impulsar la formación de las enseñanzas deportivas, a
través de la colaboración con la administración educativa y
las federaciones deportivas.
c) Organizar, en colaboración con las federaciones deportivas
de la Comunitat Valenciana, cursos de actualización
y formación continua.
d) Determinar el régimen de acceso, los programas y niveles
mínimos de los cursos de formación deportiva que no
conduzcan a titulaciones académicas.
e) Crear un censo de técnicos deportivos.
f) Promover la investigación en ciencias de la actividad
física y el deporte.
g) Editar y coordinar publicaciones en su ámbito de actuación.
h) Cualquier otra que se le pudiera asignar por razón de
su competencia.
Sección segunda
Formación y actualización de los profesionales
del deporte y de la actividad física
Artículo 53
Formación y enseñanza deportiva
1. La formación y la enseñanza deportiva que se lleven
a cabo, total o parcialmente, en la Comunitat Valenciana,
cuando se refieran a una o varias modalidades deportivas
oficialmente reconocidas, deberán contar con la autorización
del órgano competente en materia deportiva y quedar
inscritas en el Registro de Formaciones Deportivas de la
Comunitat Valenciana.
2. Cuando estas formaciones conduzcan a una titulación
académica oficial, la autorización corresponderá a la Conselleria
competente en materia educativa.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.638
Article 54
Formació dels tècnics i professionals
de l’esport i l’activitat física
1. Els tècnics i professionals de l’esport i de l’activitat
física es formaran per mitjà dels currículums formatius que
conduïsquen a l’obtenció de les titulacions oficials que se
determinen.
2. Els tècnics, professionals, àrbitres i jutges i altres
col·lectius de l’àmbit federat no indicats en l’apartat anterior
hauran de comptar amb la formació que, des de
l’Escola de l’Esport de la Generalitat, es determine reglamentàriament.
3. Les administracions públiques i les federacions esportives
de la Comunitat Valenciana vetlaran pel compliment
efectiu de l’exigència de les titulacions i formacions establides
en els apartats anteriors.
Secció tercera
La investigació en l’esport
Article 55
Investigació i desenvolupament de l’esport
La Generalitat, en col·laboració amb les universitats de
la Comunitat Valenciana, promourà i impulsarà la investigació
en les ciències de l’esport i l’activitat física.
CAPÍTOL V
PATROCINI I MECENATGE EN L’ESPORT
Article 56
Beneficis fiscals en l’esport
La Generalitat, en aquells impostos sobre els quals tinga
capacitat normativa, podrà oferir beneficis fiscals a les
empreses i entitats públiques i privades, per les aportacions
que destinen a l’esport, en concepte de patrocini i
mecenatge.
Article 57
Tipologia
TÍTOL V
LES ENTITATS ESPORTIVES
CAPÍTOL I
DISPOSICIONS COMUNES
Són entitats esportives, a l’efecte de la present llei, els
clubs esportius, les federacions esportives, els grups de recreació
esportiva, les agrupacions de recreació esportiva,
les seccions esportives d’altres entitats, les seccions de recreació
esportiva d’altres entitats, les societats anònimes
esportives i les associacions de federacions esportives de la
Comunitat Valenciana.
Article 58
Denominació
1. Les entitats esportives no podran utilitzar una denominació
idèntica o semblant a la d’altres entitats ja inscri-
Artículo 54
Formación de los técnicos y profesionales
del deporte y la actividad física
1. Los técnicos y profesionales del deporte y de la actividad
física se formarán mediante los currículos formativos
que conduzcan a la obtención de las titulaciones oficiales
que se determinen.
2. Los técnicos, profesionales, árbitros y jueces y otros
colectivos del ámbito federado no recogidos en el apartado
anterior deberán contar con la formación que, desde la Escola
de l’Esport de la Generalitat, se determine reglamentariamente.
3. Las administraciones públicas y las federaciones deportivas
de la Comunitat Valenciana velarán por el cumplimiento
efectivo de la exigencia de las titulaciones y formaciones establecidas
en los apartados anteriores.
Sección tercera
La investigación en el deporte
Artículo 55
Investigación y desarrollo del deporte
La Generalitat, en colaboración con las universidades de
la Comunitat Valenciana, promoverá e impulsará la investigación
en las ciencias del deporte y la actividad física.
CAPÍTULO V
PATROCINIO Y MECENAZGO EN EL DEPORTE
Artículo 56
Beneficios fiscales en el deporte
La Generalitat, en aquellos impuestos sobre los que tenga
capacidad normativa, podrá ofrecer beneficios fiscales a
las empresas y entidades públicas y privadas, por las aportaciones
que destinen al deporte, en concepto de patrocinio
y mecenazgo.
Artículo 57
Tipología
TÍTULO V
LAS ENTIDADES DEPORTIVAS
CAPÍTULO I
DISPOSICIONES COMUNES
Son entidades deportivas, a los efectos de la presente
ley, los clubes deportivos, las federaciones deportivas, los
grupos de recreación deportiva, las agrupaciones de recreación
deportiva, las secciones deportivas de otras entidades,
las secciones de recreación deportiva de otras entidades, las
sociedades anónimas deportivas y las asociaciones de federaciones
deportivas de la Comunitat Valenciana.
Artículo 58
Denominación
1. Las entidades deportivas no podrán utilizar una denominación
idéntica o similar a la de otras entidades ya ins-

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.639
tes, ni incloure terme o expressió que induïsca a error o
confusió amb un altre tipus d’entitat de diferent naturalesa.
2. No serà admissible la denominació que incloga expressions
contràries a les lleis o que puguen suposar vulneració
dels drets fonamentals de les persones.
3. La utilització en la denominació, emblema o activitats
de símbols o termes oficials de la Comunitat Valenciana requerirà
l’autorització prèvia de la Generalitat.
Article 59
Dissolució
En cas de dissolució de clubs esportius, federacions esportives,
grups de recreació esportiva, agrupacions de recreació
esportiva o associacions de federacions esportives,
el patrimoni net resultant de la liquidació, si n’hi haguera,
es destinarà a finals de caràcter esportiu i no lucratiu a la
Comunitat Valenciana, d’acord amb els seus propis estatuts
i la legislació vigent.
Article 60
Concepte
CAPÍTOL II
CLUBS ESPORTIUS
Són clubs esportius, a l’efecte de la present llei, les associacions
privades, sense ànim de lucre, amb personalitat
jurídica i capacitat d’obrar, integrades per persones físiques
o jurídiques, que tinguen com a fi exclusiu la promoció o
pràctica d’una o diverses modalitats esportives i la participació
en activitats o competicions en l’àmbit federat.
Article 61
Constitució
1. Per a la constitució d’un club esportiu, els fundadors,
en nombre mínim de tres, hauran de subscriure una acta
fundacional en document públic o privat, en la que conste
la voluntat de constituir un club amb finalitat exclusivament
esportiva.
2. Quan la constitució del club esportiu siga per mitjà
d’acta fundacional en document privat, per a la seua inscripció
en el Registre d’Entitats Esportives de la Comunitat
Valenciana, l’acta fundacional haurà d’acompanyar-se d’un
certificat del secretari del club, amb el vistiplau del president,
acreditant la identitat dels socis fundadors.
3. A més de l’acta fundacional, i si és el cas el certificat
mencionat en l’apartat ante-rior, els socis fundadors presentaran
els estatuts per a la seua aprovació en el Registre
d’Entitats Esportives de la Comunitat Valenciana, en els
quals haurà de constar, com a mínim:
a) Denominació, objecte i domicili del club, que haurà
d’establir-se en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
b) Modalitats o especialitats que constitueixen el seu
objecte social, especificant quina constitueix la seua modalitat
o especialitat principal i la federació o federacions a
què s’adscriu.
c) Requisits i procediment d’adquisició i pèrdua de la
condició de soci.
d) Drets i deures dels socis.
e) Òrgans de govern i representació, que seran, com a
mínim, l’assemblea general, la junta directiva i el president
o presidenta.
critas, ni incluir término o expresión que induzca a error o
confusión con otro tipo de entidad de diferente naturaleza.
2. No será admisible la denominación que incluya expresiones
contrarias a las leyes o que puedan suponer vulneración
de los derechos fundamentales de las personas.
3. La utilización en la denominación, emblema o actividades
de símbolos o términos oficiales de la Comunitat Valenciana
requerirá previa autorización de la Generalitat.
Artículo 59
Disolución
En caso de disolución de clubes deportivos, federaciones
deportivas, grupos de recreación deportiva, agrupaciones
de recreación deportiva o asociaciones de federaciones
deportivas, el patrimonio neto resultante de la liquidación,
si lo hubiere, se destinará a fines de carácter deportivo y no
lucrativo en la Comunitat Valenciana, de acuerdo con sus
propios estatutos y la legislación vigente.
Artículo 60
Concepto
CAPÍTULO II
CLUBES DEPORTIVOS
Son clubes deportivos, a los efectos de la presente ley, las
asociaciones privadas, sin ánimo de lucro, con personalidad
jurídica y capacidad de obrar, integradas por personas físicas
o jurídicas, que tengan como fin exclusivo la promoción o
práctica de una o varias modalidades deportivas y la participación
en actividades o competiciones en el ámbito federado.
Artículo 61
Constitución
1. Para la constitución de un club deportivo, los fundadores,
en número mínimo de tres, deberán suscribir un acta
fundacional en documento público o privado, en la que
conste la voluntad de constituir un club con finalidad exclusivamente
deportiva.
2. Cuando la constitución del club deportivo sea mediante
acta fundacional en documento privado, para su inscripción en
el Registro de Entidades Deportivas de la Comunitat Valenciana,
el acta fundacional deberá acompañarse de un certificado
del secretario del club, con el visto bueno del presidente, acreditando
la identidad de los socios fundadores.
3. Además del acta fundacional, y en su caso el certificado
mencionado en el apartado anterior, los socios fundadores
presentarán los estatutos para su aprobación en el Registro
de Entidades Deportivas de la Comunitat Valenciana,
en los que deberá constar, como mínimo:
a) Denominación, objeto y domicilio del club, que deberá
establecerse en el ámbito de la Comunitat Valenciana.
b) Modalidades o especialidades que constituyen su objeto
social, especificando cuál constituye su modalidad o
especialidad principal y la federación o federaciones a las
que se adscribe.
c) Requisitos y procedimiento de adquisición y pérdida
de la condición de socio.
d) Derechos y deberes de los socios.
e) Órganos de gobierno y representación, que serán,
como mínimo, la asamblea general, la junta directiva y el
presidente o presidenta.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.640
f) Procediment d’elecció dels òrgans de govern i representació,
per mitjà de sufragi universal, lliure, personal,
igual, directe i secret.
g) Règim d’adopció d’acords i la seua impugnació.
h) Procediment de cessament dels òrgans de govern, inclosa
la moció de censura, que haurà de ser constructiva.
i) Règim econòmic i financer.
j) Règim documental, que comprendrà com a mínim el
llibre de registre de socis, el d’actes i els de comptabilitat.
k) Règim disciplinari.
l) Procediment de modificació dels estatuts.
m) Règim de dissolució.
n) Aquells altres extrems que es regulen reglamentàriament
4. Els clubs esportius hauran d’adscriure’s a la federació o
federacions corresponents a les seues modalitats esportives.
5. Els clubs esportius es regiran per la present llei, per
les disposicions reglamentàries que la desenvolupen i pels
seus propis estatuts i reglaments. Amb caràcter supletori,
seran aplicables els estatuts i reglaments de la federació de
la Comunitat Valenciana a què estigueren adscrits o, si no
n’hi ha, els de la federació espanyola corresponent.
6. Els estatuts dels clubs podran incloure una clàusula
d’arbitratge per la qual sotmeten a la decisió de la Junta de
Mediació i Arbitratge Esportiu de la Comunitat Valenciana
qualsevol controvèrsia que puga sorgir quant a la interpretació
o validesa dels actes adoptats pels seus òrgans directius
o de representació que no siguen de naturalesa disciplinària,
competencial, electoral o no dispositiva.
Article 62
Concepte
CAPÍTOL III
FEDERACIONS ESPORTIVES
DE LA COMUNITAT VALENCIANA
1. Són federacions esportives de la Comunitat Valenciana,
a l’efecte d’aquesta llei, les associacions privades sense
ànim de lucre, amb personalitat jurídica i capacitat d’obrar,
constituïdes per esportistes, tècnics-entrenadors, jutges-àrbitres
i altres estaments estatutàriament establits, així com per
clubs, seccions esportives d’altres entitats i societats anònimes
esportives, el fi prioritari de les quals és la promoció,
tutela, organització i control de les seues respectives modalitats
i especialitats esportives dins de l’àmbit territorial de
la Comunitat Valenciana.
2. Les federacions esportives de la Comunitat Valenciana
exerceixen per delegació funcions públiques de caràcter
administratiu, actuant en aquest cas com a agents
col·laboradors de l’administració autonòmica, sota la tutela
i coordinació del Consell Valencià de l’Esport. Aquestes
funcions en cap cas podran ser delegades.
Article 63
Exclusivitat i àmbit
1. Només podrà existir una federació per cada modalitat
esportiva reconeguda, a excepció de les federacions
d’esports adaptats i de discapacitats intel·lectuals de la Comunitat
Valenciana.
f) Procedimiento de elección de los órganos de gobierno
y representación, mediante sufragio universal, libre, personal,
igual, directo y secreto.
g) Régimen de adopción de acuerdos y su impugnación.
h) Procedimiento de cese de los órganos de gobierno,
incluida la moción de censura, que deberá ser constructiva.
i) Régimen económico y financiero.
j) Régimen documental, que comprenderá como mínimo
el libro de registro de socios, el de actas y los de contabilidad.
k) Régimen disciplinario.
l) Procedimiento de modificación de los estatutos.
m) Régimen de disolución.
n) Aquellos otros extremos que se regulen reglamentariamente.
4. Los clubes deportivos deberán adscribirse a la federación
o federaciones correspondientes a sus modalidades deportivas.
5. Los clubes deportivos se regirán por la presente ley, por
las disposiciones reglamentarias que la desarrollen y por sus
propios estatutos y reglamentos. Con carácter supletorio, serán
de aplicación los estatutos y reglamentos de la federación de la
Comunitat Valenciana a la que estuviesen adscritos o, en su defecto,
los de la federación española correspondiente.
6. Los estatutos de los clubes podrán incluir una cláusula
de arbitraje por la que sometan a la decisión de la Junta de
Mediación y Arbitraje Deportivo de la Comunitat Valenciana
cualquier controversia que pueda surgir en cuanto a la interpretación
o validez de los actos adoptados por sus órganos
directivos o de representación que no sean de naturaleza disciplinaria,
competencial, electoral o no dispositiva.
Artículo 62
Concepto
CAPÍTULO III
FEDERACIONES DEPORTIVAS
DE LA COMUNITAT VALENCIANA
1. Son federaciones deportivas de la Comunitat Valenciana,
a los efectos de esta ley, las asociaciones privadas
sin ánimo de lucro, con personalidad jurídica y capacidad
de obrar, constituidas por deportistas, técnicos-entrenadores,
jueces-árbitros y otros estamentos estatutariamente establecidos,
así como por clubes, secciones deportivas de
otras entidades y sociedades anónimas deportivas, cuyo fin
prioritario es la promoción, tutela, organización y control
de sus respectivas modalidades y especialidades deportivas
dentro del ámbito territorial de la Comunitat Valenciana.
2. Las federaciones deportivas de la Comunitat Valenciana
ejercen, por delegación, funciones públicas de carácter
administrativo, actuando en este caso como agentes colaboradores
de la administración autonómica, bajo la tutela
y coordinación del Consell Valencià de l’Esport. Estas funciones
en ningún caso podrán ser delegadas.
Artículo 63
Exclusividad y ámbito
1. Sólo podrá existir una federación por cada modalidad
deportiva reconocida, a excepción de las federaciones de
deportes adaptados y de discapacitados intelectuales de la
Comunitat Valenciana.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.641
2. L’àmbit de competències de les federacions
s’estendrà a tot el territori de la Comunitat Valenciana.
Article 64
Constitució de noves federacions
1. La constitució d’una nova federació esportiva autonòmica
es produirà:
a) Per creació ex novo.
b) Per segregació d’una altra.
c) Per fusió de dos o diverses preexistents.
2. La constitució d’una federació esportiva requerirà
l’autorització prèvia del Consell Valencià de l’Esport, que
la concedirà o denegarà motivadament basant-se en els criteris
següents:
a) Reconeixement previ de la modalitat esportiva a la
Comunitat Valenciana.
b) Interés general de l’activitat en l’àmbit autonòmic.
c) Suficient implantació a la Comunitat Valenciana.
d) Viabilitat econòmica de la nova federació.
e) Existència de la modalitat esportiva oficialment reconeguda
en l’àmbit estatal.
f) Informe de la federació de què vaja a segregar-se o, si
és el cas, de les que vagen a fusionar-se.
g) Informe del Consell Assessor de l’Esport.
h) Qualssevol altres que s’establisquen reglamentàriament.
3. Autoritzat el procés de constitució, els interessats
hauran de seguir el procediment establit reglamentàriament.
Article 65
Regulació legal i normativa
1. Les federacions esportives de la Comunitat Valenciana
es regixen pel que disposa la present llei i en les seues
normes de desplegament, pels seus propis estatuts i reglaments
degudament aprovats i per les altres disposicions legals
o federatives de qualsevol àmbit que resulten aplicables.
2. Les federacions esportives regularan la seua estructura
interna i funcionament en els seus estatuts, d’acord amb
els principis democràtics i representatius. El contingut mínim
dels estatuts haurà de regular, en tot cas, els aspectes
següents:
a) Denominació.
b) Domicili, que haurà d’estar necessàriament en el territori
de la Comunitat Valenciana.
c) Estaments esportius integrants de la federació i percentatge
de representació.
d) Modalitats i especialitats oficialment reconegudes.
e) Estructura territorial i orgànica, amb especificació
dels seus òrgans de govern i representació, que com a mínim
seran l’assemblea general, el president i la junta directiva.
f) Procediment d’elecció dels òrgans de govern i representació.
g) Moció de censura al president.
h) Règim d’adopció d’acords i la seua impugnació.
i) Requisits i procediment per a l’adquisició i pèrdua de
la condició de federat.
j) Drets i deures dels federats.
k) Règim economicofinancer i patrimonial.
l) Règim documental.
2. El ámbito de competencias de las federaciones se extenderá
a todo el territorio de la Comunitat Valenciana.
Artículo 64
Constitución de nuevas federaciones
1. La constitución de una nueva federación deportiva
autonómica se producirá:
a) Por creación ex novo.
b) Por segregación de otra.
c) Por fusión de dos o varias preexistentes.
2. La constitución de una federación deportiva requerirá
la previa autorización del Consell Valencià de l’Esport, que
la concederá o denegará, motivadamente, en base a los siguientes
criterios:
a) Reconocimiento previo de la modalidad deportiva en
la Comunitat Valenciana.
b) Interés general de la actividad en el ámbito autonómico.
c) Suficiente implantación en la Comunitat Valenciana.
d) Viabilidad económica de la nueva federación.
e) Existencia de la modalidad deportiva oficialmente reconocida
en el ámbito estatal.
f) Informe de la federación de la que vaya a segregarse
o, en su caso, de las que vayan a fusionarse.
g) Informe del Consell Assessor de l’Esport.
h) Cualesquiera otros que se establezcan reglamentariamente.
3. Autorizado el proceso de constitución, los interesados
deberán seguir el procedimiento establecido reglamentariamente.
Artículo 65
Regulación legal y normativa
1. Las federaciones deportivas de la Comunitat Valenciana
se rigen por lo dispuesto en la presente ley y en sus
normas de desarrollo, por sus propios estatutos y reglamentos
debidamente aprobados y por las demás disposiciones
legales o federativas de cualquier ámbito que resulten aplicables.
2. Las federaciones deportivas regularán su estructura
interna y funcionamiento en sus Estatutos, de acuerdo con
los principios democráticos y representativos. El contenido
mínimo de los estatutos deberá regular, en todo caso, los siguientes
aspectos:
a) Denominación.
b) Domicilio, que deberá estar necesariamente en el territorio
de la Comunitat Valenciana.
c) Estamentos deportivos integrantes de la federación y
porcentaje de representación.
d) Modalidades y especialidades oficialmente reconocidas.
e) Estructura territorial y orgánica, con especificación
de sus órganos de gobierno y representación, que como mínimo
serán la asamblea general, el presidente y la junta directiva.
f) Procedimiento de elección de los órganos de gobierno
y representación.
g) Moción de censura al presidente.
h) Régimen de adopción de acuerdos y su impugnación.
i) Requisitos y procedimiento para la adquisición y pérdida
de la condición de federado.
j) Derechos y deberes de los federados.
k) Régimen económico-financiero y patrimonial.
l) Régimen documental.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.642
m) Règim disciplinari.
n) Procediment de modificació estatuts.
o) Causes d’extinció i procediment de dissolució.
3. Els estatuts de les federacions podran incloure una
clàusula d’arbitratge per la qual sotmeten a la decisió de la
Junta de Mediació i Arbitratge Esportiu de la Comunitat
Valenciana qualsevol controvèrsia que puga sorgir quant a
la interpretació o validesa dels actes adoptats pels seus òrgans
directius o de representació que no siguen de naturalesa
disciplinària, competencial, electoral o no dispositiva.
Article 66
Òrgans de govern i representació
1. Són òrgans de govern i representació de les federacions
esportives, amb caràcter necessari, l’assemblea general,
el president i la junta directiva.
2. L’assemblea general és l’òrgan suprem de representació
i govern de la federació i està integrada pels representants
dels distints estaments esportius que componen la federació.
Tots els membres seran triats per mitjà de sufragi
personal, lliure, directe i secret per i entre els components
de cada estament, cada quatre anys.
3. El president és l’òrgan executiu de la federació, ostenta
la representació legal i presideix els òrgans de representació
i govern, executant els acords d’aquests. Serà triat
per mitjà de sufragi personal, lliure, directe i secret per i
entre els membres de l’assemblea general, cada quatre
anys.
En cap cas es podrà ser simultàniament president d’una
federació i d’un club.
4. La junta directiva és l’òrgan col·legiat de gestió de la
federació. Tots els membres de la junta directiva seran designats
i revocats lliurement pel president de la federació.
Article 67
Funcions
1. Corresponen, amb caràcter exclusiu, a les federacions
esportives de la Comunitat Valenciana les funcions
següents:
a) Qualificar, organitzar i autoritzar les competicions
oficials d’àmbit autonòmic o inferior de la seua modalitat o
especialitat esportiva, excepte les que realitzen els ens públics
amb competències per a això.
Qualsevol altre tipus de competició o activitat, que implique
la participació d’esportistes de dos o més entitats esportives,
requerirà la prèvia comunicació a la federació.
b) Expedir les llicències corresponents a les seues modalitats
i especialitats esportives.
c) Emetre l’informe preceptiu per a la inscripció dels
clubs esportius en el Registre d’Entitats Esportives de la
Comunitat Valenciana.
d) Actuar en coordinació amb la federació espanyola
corresponent per a la celebració de les competicions oficials
espanyoles que es celebren en el territori de la Comunitat
Valenciana.
e) Representar a la Comunitat Valenciana en les activitats
i competicions esportives oficials de la seua modalitat,
en els àmbits autonòmic i estatal.
m) Régimen disciplinario.
n) Procedimiento de modificación Estatutos.
o) Causas de extinción y procedimiento de disolución.
3. Los estatutos de las federaciones podrán incluir una
cláusula de arbitraje por la que sometan a la decisión de la
Junta de Mediación y Arbitraje Deportivo de la Comunitat
Valenciana cualquier controversia que pueda surgir en
cuanto a la interpretación o validez de los actos adoptados
por sus órganos directivos o de representación que no sean
de naturaleza disciplinaria, competencial, electoral o no
dispositiva.
Artículo 66
Órganos de gobierno y representación
1. Son órganos de gobierno y representación de las federaciones
deportivas, con carácter necesario, la asamblea general,
el presidente y la junta directiva.
2. La asamblea general es el órgano supremo de representación
y gobierno de la federación y está integrada por
los representantes de los distintos estamentos deportivos
que componen la federación. Todos los miembros serán
elegidos mediante sufragio personal, libre, directo y secreto
por y entre los componentes de cada estamento, cada cuatro
años.
3. El presidente es el órgano ejecutivo de la federación,
ostenta la representación legal y preside los órganos de representación
y gobierno, ejecutando los acuerdos de los
mismos. Será elegido mediante sufragio personal, libre, directo
y secreto por y entre los miembros de la asamblea general,
cada cuatro años.
En ningún caso se podrá ser simultáneamente presidente
de una federación y de un club.
4. La junta directiva es el órgano colegiado de gestión
de la federación. Todos los miembros de la junta directiva
serán designados y revocados libremente por el presidente
de la federación.
Artículo 67
Funciones
1. Corresponden, con carácter exclusivo, a las federaciones
deportivas de la Comunitat Valenciana las siguientes
funciones:
a) Calificar, organizar y autorizar las competiciones oficiales
de ámbito autonómico o inferior de su modalidad o
especialidad deportiva, salvo las que realicen los entes públicos
con competencias para ello.
Cualquier otro tipo de competición o actividad, que implique
la participación de deportistas de dos o más entidades
deportivas, requerirá la previa comunicación a la federación.
b) Expedir las licencias correspondientes a sus modalidades
y especialidades deportivas.
c) Emitir el informe preceptivo para la inscripción de
los clubes deportivos en el Registro de Entidades Deportivas
de la Comunitat Valenciana.
d) Actuar en coordinación con la federación española
correspondiente para la celebración de las competiciones
oficiales españolas que se celebren en el territorio de la Comunitat
Valenciana.
e) Representar a la Comunitat Valenciana en las actividades
y competiciones deportivas oficiales de su modalidad,
en los ámbitos autonómico y estatal.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.643
f) Elaborar i executar, en coordinació amb el Consell
Valencià de l’Esport i amb les federacions esportives espanyoles,
els plans de preparació d’esportistes d’elit i alt
nivell de la seua modalitat esportiva.
g) Col·laborar amb el Consell Valencià de l’Esport en
l’elaboració de la relació dels esportistes d’elit.
h) Col·laborar en els programes esportius del Consell
Valencià de l’Esport.
i) Exercir la potestat disciplinària i col·laborar amb el
Tribunal de l’Esport de la Comunitat Valenciana, i executar
les ordes i resolucions d’aquest.
j) Designar els esportistes de la seua modalitat esportiva
que hagen d’integrar les seleccions autonòmiques.
k) Les altres funcions que s’establisquen reglamentàriament.
2. També li corresponen les següents funcions, amb
caràcter no exclusiu:
a) Promoure l’esport i vetlar pel compliment de les normes
estatutàries i reglamentàries de caràcter esportiu de la
seua modalitat.
b) Col·laborar amb l’administració autonòmica en els
programes de formació de tècnics esportius.
c) Organitzar concentracions i cursos de perfeccionament
per als seus diferents estaments esportius.
d) Col·laborar amb la Generalitat en la prevenció, control
i repressió en la utilització de substàncies i grups farmacològics
prohibits i mètodes no reglamentaris en
l’esport.
e) Les altres funcions que s’establisquen reglamentàriament.
3. En els casos de notòria inactivitat o desistiment de funcions
per part d’una federació o dels seus òrgans, que suposen
incompliment greu dels seus deures legals o estatutaris,
el Consell Valencià de l’Esport podrà prendre les mesures
oportunes per a garantir el funcionament legal i regular.
Article 68
Llicències federatives
1. La llicència federativa atorga al seu titular la condició
de membre d’una federació, l’habilita per a participar en
les seues activitats esportives i competicions oficials i acredita
la seua integració en aquesta.
2. La llicència federativa podrà ser de persones físiques
o de persones jurídiques, en funció dels estaments federatius
existents.
Així mateix, les federacions podran establir llicències
de caràcter competitiu i no competitiu, així com qualsevol
altre tipus de llicència degudament aprovada.
3. L’expedició de llicències tindrà caràcter obligatori, no
podent denegar-se la seua expedició quan el sol·licitant reunisca
les condicions necessàries per a la seua obtenció.
Transcorregut el termini d’un mes des de la sol·licitud, la
llicència s’entendrà atorgada per silenci.
Article 69
Contingut de les llicències
1. En el document de la llicència es consignaran clarament
definits els drets federatius, l’assegurança obligatòria
d’assistència sanitària quan es tracte de persones físiques i,
si és el cas, la quota corresponent a l’homologació per la
federació espanyola.
f) Elaborar y ejecutar, en coordinación con el Consell
Valencià de l’Esport y con las federaciones deportivas españolas,
los planes de preparación de deportistas de élite y
alto nivel de su modalidad deportiva.
g) Colaborar con el Consell Valencià de l’Esport en la
elaboración de la relación de los deportistas de élite.
h) Colaborar en los programas deportivos del Consell
Valencià de l’Esport.
i) Ejercer la potestad disciplinaria y colaborar con el
Tribunal del Deporte de la Comunitat Valenciana, y ejecutar
las órdenes y resoluciones de éste.
j) Designar a los deportistas de su modalidad deportiva
que hayan de integrar las selecciones autonómicas.
k) Las demás funciones que se establezcan reglamentariamente.
2. También le corresponden las siguientes funciones,
con carácter no exclusivo:
a) Promover el deporte y velar por el cumplimiento de
las normas estatutarias y reglamentarias de carácter deportivo
de su modalidad.
b) Colaborar con la administración autonómica en los
programas de formación de técnicos deportivos.
c) Organizar concentraciones y cursos de perfeccionamiento
para sus diferentes estamentos deportivos.
d) Colaborar con la Generalitat en la prevención, control
y represión en la utilización de sustancias y grupos farmacológicos
prohibidos y métodos no reglamentarios en el deporte.
e) Las demás funciones que se establezcan reglamentariamente.
3. En los casos de notoria inactividad o dejación de funciones
por parte de una federación o de sus órganos, que supongan
incumplimiento grave de sus deberes legales o estatutarios,
el Consell Valencià de l’Esport podrá tomar las medidas
oportunas para garantizar el funcionamiento legal y regular.
Artículo 68
Licencias federativas
1. La licencia federativa otorga a su titular la condición
de miembro de una federación, le habilita para participar en
sus actividades deportivas y competiciones oficiales y acredita
su integración en la misma.
2. La licencia federativa podrá ser de personas físicas o
de personas jurídicas, en función de los estamentos federativos
existentes.
Asimismo, las federaciones podrán establecer licencias
de carácter competitivo y no competitivo, así como cualquier
otro tipo de licencia debidamente aprobada.
3. La expedición de licencias tendrá carácter obligatorio,
no pudiendo denegarse su expedición cuando el solicitante
reúna las condiciones necesarias para su obtención.
Transcurrido el plazo de un mes desde la solicitud, la licencia
se entenderá otorgada por silencio.
Artículo 69
Contenido de las licencias
1. En el documento de la licencia se consignarán claramente
definidos los derechos federativos, el seguro obligatorio
de asistencia sanitaria cuando se trate de personas físicas
y, en su caso, la cuota correspondiente a la
homologación por la federación española.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.644
2. L’import de la quota corresponent a la federació de la
Comunitat Valenciana haurà de ser igual per a cada una de
les modalitats o especialitats esportives, estament i categoria,
havent de ser fixades i aprovades per l’assemblea general.
Article 70
Extinció
Les federacions esportives de la Comunitat Valenciana
s’extingeixen per les causes següents:
1. Per resolució judicial.
2. Per les previstes en els seus estatuts.
3. Per revocació del seu reconeixement i la consegüent
cancel·lació de la inscripció per l’administració esportiva
de la Generalitat, quan no es complisquen els requisits que
van motivar els dits actes administratius o s’incomplisquen
els objectius per als quals va ser creada.
4. Per la no-ratificació de la seua inscripció provisional.
5. Per la seua integració en una altra federació autonòmica.
6. Per inactivitat manifesta i continuada durant un període
de dos anys.
7. Per les altres causes previstes en l’ordenament jurídic.
Article 71
Règim econòmic
1. El Consell Valencià de l’Esport col·laborarà amb les
federacions esportives de la Comunitat Valenciana, facilitant
els recursos econòmics o d’un altre tipus per al compliment
de les seues funcions, dins dels límits establits en els
pressupostos de la Generalitat.
2. Les federacions esportives de la Comunitat Valenciana
estan subjectes al règim de pressupost i patrimoni propis
i no podran aprovar pressupostos deficitaris, excepte supòsits
excepcionals i amb l’autorització prèvia expressa del
Consell Valencià de l’Esport.
3. Per a poder rebre subvencions i ajudes de les administracions
públiques, les federacions hauran de sotmetre la
seua comptabilitat, aprovació i rendició de comptes en la
forma establida reglamentàriament.
4. Les federacions esportives no podran comprometre
despeses de caràcter plurianual sense l’autorització del
Consell Valencià de l’Esport, quan les dites despeses superen
el percentatge que s’establisca reglamentàriament.
Article 72
Concepte
CAPÍTOL IV
GRUPS DE RECREACIÓ ESPORTIVA
1. Són grups de recreació esportiva, a l’efecte d’aquesta
llei, les associacions privades sense ànim de lucre, amb
personalitat jurídica i capacitat d’obrar, integrades per persones
físiques, que tinguen com a fi exclusiu la pràctica entre
els seus associats d’una activitat física o esport al marge
de l’àmbit federat.
2. Els grups de recreació esportiva que practiquen, al
marge de l’àmbit federat, modalitats o especialitats esporti-
2. El importe de la cuota correspondiente a la federación
de la Comunitat Valenciana deberá ser igual para cada una
de las modalidades o especialidades deportivas, estamento
y categoría, debiendo ser fijadas y aprobadas por la asamblea
general.
Artículo 70
Extinción
Las federaciones deportivas de la Comunitat Valenciana
se extinguen por las siguientes causas:
1. Por resolución judicial.
2. Por las previstas en sus estatutos.
3. Por revocación de su reconocimiento y la consiguiente
cancelación de la inscripción por la administración deportiva
de la Generalitat, cuando no se cumplan los requisitos
que motivaron dichos actos administrativos o se
incumplan los objetivos para los que fue creada.
4. Por la no ratificación de su inscripción provisional.
5. Por su integración en otra federación autonómica.
6. Por inactividad manifiesta y continuada durante un
período de dos años.
7. Por las demás causas previstas en el ordenamiento
jurídico.
Artículo 71
Régimen económico
1. El Consell Valencià de l’Esport colaborará con las federaciones
deportivas de la Comunitat Valenciana, facilitando
los recursos económicos o de otro tipo para el cumplimiento
de sus funciones, dentro de los límites
establecidos en los presupuestos de la Generalitat.
2. Las federaciones deportivas de la Comunitat Valenciana
están sujetas al régimen de presupuesto y patrimonio
propios y no podrán aprobar presupuestos deficitarios, salvo
supuestos excepcionales y previa autorización expresa
del Consell Valencià de l’Esport.
3. Para poder recibir subvenciones y ayudas de las administraciones
públicas, las federaciones deberán someter
su contabilidad, aprobación y rendición de cuentas en la
forma establecida reglamentariamente.
4. Las federaciones deportivas no podrán comprometer
gastos de carácter plurianual sin la autorización del Consell
Valencià de l’Esport, cuando dichos gastos superen el porcentaje
que se establezca reglamentariamente.
Artículo 72
Concepto
CAPÍTULO IV
GRUPOS DE RECREACIÓN DEPORTIVA
1. Son grupos de recreación deportiva, a los efectos de
esta ley, las asociaciones privadas sin ánimo de lucro, con
personalidad jurídica y capacidad de obrar, integradas por
personas físicas, que tengan como fin exclusivo la práctica
entre sus asociados de una actividad física o deporte al
margen del ámbito federado.
2. Los grupos de recreación deportiva que practiquen, al
margen del ámbito federado, modalidades o especialidades

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.645
ves incloses en una federació, no podran organitzar competicions
ni participar en cap tipus d’activitats amb altres entitats.
3. Per a la constitució d’un grup de recreació esportiva
que tinga com a objecte la pràctica d’una activitat física o
una modalitat o especialitat esportiva no inclosa en cap federació
autonòmica o estatal, es requerirà el reconeixement
previ per part de l’administració esportiva de la Generalitat
d’eixa activitat física, modalitat o especialitat esportiva. En
aquests casos, els grups de recreació esportiva podran organitzar
competicions i participar en activitats amb altres
grups l’objecte dels quals siga la pràctica de la mateixa activitat,
modalitat o especialitat.
4. Reglamentàriament es determinaran les modalitats o
especialitats esportives incloses en una federació que, en
atenció al risc que comporten, no poden ser practicades
pels grups de recreació esportiva.
Article 73
Constitució
1. Per a la constitució d’un grup de recreació esportiva,
els seus fundadors, en el nombre mínim de tres, hauran de
subscriure una acta fundacional, en document públic o privat,
en la qual conste la voluntat de constituir un grup de
recreació amb finalitat exclusivament esportiva.
2. Quan la constitució del grup de recreació esportiva
siga per mitjà d’acta fundacional en document privat, per a
la seua inscripció en el Registre d’Entitats Esportives de la
Comunitat Valenciana, l’acta fundacional haurà
d’acompanyar-se d’un certificat del secretari del grup, amb
el vistiplau del president, acreditant la identitat dels socis
fundadors.
3. El seu règim de constitució s’ajustarà al que preveu
l’article 61 per als clubs esportius, a excepció de
l’obligatorietat de l’adscripció federativa.
CAPÍTOL V
AGRUPACIONS DE RECREACIÓ ESPORTIVA
Article 74
Concepte
1. Són agrupacions de recreació esportiva, a l’efecte de
la present llei, les entitats privades sense ànim de lucre,
amb personalitat jurídica i capacitat d’obrar, integrades per
grups de recreació esportiva, que tinguen com a fi la promoció
o pràctica d’activitats físiques o modalitats o especialitats
esportives no incloses en una federació autonòmica
o en una federació espanyola.
2. Només podrà existir una agrupació per activitat física,
modalitat o especialitat reconeguda per l’administració
esportiva de la Generalitat, i la seua adscripció a aquesta
serà, en tot cas, voluntària.
3. Les agrupacions regularan la seua estructura interna i
funcionament en els seus estatuts, d’acord amb principis
democràtics i representatius. El contingut mínim dels dits
estatuts es fixarà reglamentàriament.
deportivas incluidas en una federación, no podrán organizar
competiciones ni participar en ningún tipo de actividades
con otras entidades.
3. Para la constitución de un grupo de recreación deportiva
que tenga por objeto la práctica de una actividad física
o una modalidad o especialidad deportiva no incluida en
ninguna federación autonómica o estatal, se requerirá el reconocimiento
previo por parte de la administración deportiva
de la Generalitat de esa actividad física, modalidad o especialidad
deportiva. En estos casos, los grupos de
recreación deportiva podrán organizar competiciones y participar
en actividades con otros grupos cuyo objeto sea la
práctica de la misma actividad, modalidad o especialidad.
4. Reglamentariamente se determinarán las modalidades
o especialidades deportivas incluidas en una federación
que, en atención al riesgo que conllevan, no pueden ser
practicadas por los grupos de recreación deportiva.
Artículo 73
Constitución
1. Para la constitución de un grupo de recreación deportiva,
sus fundadores, en el número mínimo de tres, deberán
suscribir un acta fundacional, en documento público o privado,
en la que conste la voluntad de constituir un grupo de
recreación con finalidad exclusivamente deportiva.
2. Cuando la constitución del grupo de recreación deportiva
sea mediante acta fundacional en documento privado,
para su inscripción en el Registro de Entidades Deportivas
de la Comunitat Valenciana, el acta fundacional deberá
acompañarse de un certificado del secretario del grupo, con
el visto bueno del presidente, acreditando la identidad de
los socios fundadores.
3. Su régimen de constitución se ajustará a lo previsto
en el artículo 61 para los clubes deportivos, a excepción de
la obligatoriedad de la adscripción federativa.
CAPÍTULO V
AGRUPACIONES DE RECREACIÓN DEPORTIVA
Artículo 74
Concepto
1. Son agrupaciones de recreación deportiva, a los efectos
de la presente ley, las entidades privadas sin ánimo de
lucro, con personalidad jurídica y capacidad de obrar, integradas
por grupos de recreación deportiva, que tengan
como fin la promoción o práctica de actividades físicas o
modalidades o especialidades deportivas no incluidas en
una federación autonómica o en una federación española.
2. Sólo podrá existir una agrupación por actividad física,
modalidad o especialidad reconocida por la administración
deportiva de la Generalitat, y su adscripción a ésta
será, en todo caso, voluntaria.
3. Las agrupaciones regularán su estructura interna y
funcionamiento en sus estatutos, de acuerdo con principios
democráticos y representativos. El contenido mínimo de dichos
estatutos se fijará reglamentariamente.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.646
Article 75
Constitució
1. La constitució d’una agrupació requerirà
l’autorització prèvia de l’òrgan competent en matèria esportiva,
que tindrà en compte els següents criteris per a la
seua autorització o denegació:
a) Interés general de l’activitat física, modalitat o especialitat
en l’àmbit autonòmic.
b) Suficient implantació en la Comunitat Valenciana.
c) Implantació en altres àmbits territorials.
d) Viabilitat econòmica.
2. La forma de constitució, inscripció, extinció, organització
i funcionament de les agrupacions de recreació esportiva
es desenvoluparà reglamentàriament.
CAPÍTOL VI
ALTRES ENTITATS ESPORTIVES
Article 76
Seccions esportives i seccions
de recreació esportiva d’altres entitats
1. Les entitats privades amb seu a la Comunitat Valenciana,
que tinguen personalitat jurídica pròpia i capacitat
d’obrar i el fi o objecte social de la qual no siga
l’exclusivament esportiu, podran crear en el seu àmbit seccions
esportives o seccions de recreació esportiva per a la
pràctica dels seus membres integrants, sempre que la legislació
a què s’acullen no ho impedisca.
2. Les seccions esportives hauran d’integrar-se en la federació
o federacions esportives corresponents. Les seccions
de recreació esportiva desenvoluparan la pràctica esportiva
al marge de l’àmbit federat.
3. La forma de constitució, inscripció, extinció, organització
i funcionament de les seccions esportives o de recreació
esportiva es desenvoluparà reglamentàriament.
Article 77
Societats anònimes esportives
1. Les societats anònimes esportives amb domicili a la
Comunitat Valenciana es regiran per la legislació estatal específica
en la matèria, sense perjuí de les disposicions
d’aquesta llei que els siguen aplicables.
2. Les societats anònimes esportives degudament constituïdes
i inscrites en els registres corresponents, seran igualment
objecte d’inscripció en el Registre d’Entitats Esportives
de la Comunitat Valenciana.
Article 78
Associacions de federacions esportives
1. Les federacions esportives de la Comunitat Valenciana
podran associar-se entre si per a la cooperació i defensa
dels seus interessos comuns, configurant-se com a entitats
esportives privades sense ànim de lucre, amb personalitat
jurídica pròpia i capacitat d’obrar. L’adscripció a aquestes
associacions serà voluntària.
2. Els estatuts de les associacions de federacions esportives
seran aprovats pel Consell Valencià de l’Esport i seran
Artículo 75
Constitución
1. La constitución de una agrupación requerirá la previa
autorización del órgano competente en materia deportiva,
que tendrá en cuenta los siguientes criterios para su autorización
o denegación:
a) Interés general de la actividad física, modalidad o especialidad
en el ámbito autonómico.
b) Suficiente implantación en la Comunitat Valenciana.
c) Implantación en otros ámbitos territoriales.
d) Viabilidad económica.
2. La forma de constitución, inscripción, extinción, organización
y funcionamiento de las agrupaciones de recreación
deportiva se desarrollará reglamentariamente.
CAPÍTULO VI
OTRAS ENTIDADES DEPORTIVAS
Artículo 76
Secciones deportivas y secciones
de recreación deportiva de otras entidades
1. Las entidades privadas con sede en la Comunitat Valenciana,
que tengan personalidad jurídica propia y capacidad
de obrar y cuyo fin u objeto social no sea el exclusivamente
deportivo, podrán crear en su ámbito secciones
deportivas o secciones de recreación deportiva para la práctica
de sus miembros integrantes, siempre que la legislación
a la que se acojan no lo impida.
2. Las secciones deportivas deberán integrarse en la federación
o federaciones deportivas correspondientes. Las
secciones de recreación deportiva desarrollarán la práctica
deportiva al margen del ámbito federado.
3. La forma de constitución, inscripción, extinción, organización
y funcionamiento de las secciones deportivas o
de recreación deportiva se desarrollará reglamentariamente.
Artículo 77
Sociedades anónimas deportivas
1. Las sociedades anónimas deportivas con domicilio en
la Comunitat Valenciana se regirán por la legislación estatal
específica en la materia, sin perjuicio de las disposiciones
de esta ley que les sean aplicables.
2. Las sociedades anónimas deportivas debidamente
constituidas e inscritas en los registros correspondientes,
serán igualmente objeto de inscripción en el Registro de
Entidades Deportivas de la Comunitat Valenciana.
Artículo 78
Asociaciones de federaciones deportivas
1. Las federaciones deportivas de la Comunitat Valenciana
podrán asociarse entre sí para la cooperación y defensa
de sus intereses comunes, configurándose como entidades
deportivas privadas sin ánimo de lucro, con
personalidad jurídica propia y capacidad de obrar. La adscripción
a estas asociaciones será voluntaria.
2. Los estatutos de las asociaciones de federaciones deportivas
serán aprobados por el Consell Valencià de

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.647
objecte d’inscripció en el Registre d’Entitats Esportives de
la Comunitat Valenciana.
CAPÍTOL VII
REGISTRE D’ENTITATS ESPORTIVES
DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Article 79
El Registre d’Entitats Esportives
de la Comunitat Valenciana
1. El Registre d’Entitats Esportives de la Comunitat Valenciana
està adscrit al Consell Valencià de l’Esport i té
com a objecte la inscripció de les entitats esportives regulades
en la present llei.
2. El registre és públic. Reglamentàriament s’establirà el
règim d’accés, organització i funcionament d’aquest.
3. La inscripció en el registre no convalidarà els actes
que siguen nuls ni les dades incorrectes.
Article 80
Objecte d’inscripció
1. La inscripció afectarà les dades i actes que reglamentàriament
es determinen i, en tot cas, comprendrà:
a) L’acta de constitució.
b) Els estatuts.
c) La relació d’integrants dels òrgans de govern.
2. Les entitats esportives hauran d’inscriure’s en el Registre
d’Entitats Esportives de la Comunitat Valenciana per
a ser reconegudes com a tals a l’efecte de la present llei. La
inscripció serà un requisit indispensable per a optar a les
ajudes i beneficis que la Generalitat o altres administracions
públiques puguen concedir.
3. Les entitats esportives inscrites en el registre hauran
de complir amb tots els requisits exigits en aquesta llei i en
el seu desplegament reglamentari per a mantindre la seua
inscripció.
TÍTOL VI
INSTAL·LACIONS, EQUIPAMENTS
I INFRAESTRUCTURES ESPORTIVES
Article 81
Conceptes bàsics
CAPÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
A l’efecte de la present llei es considera:
1. Instal·lació esportiva: és l’espai o conjunt d’espais
oberts o tancats, degudament delimitats, construïts o preparats
específicament per a la pràctica d’esport i activitat física,
així com les dependències complementàries per a
l’adequat ús i gestió d’aquesta.
2. Equipament esportiu: són els recursos materials necessaris
per al desenvolupament de l’esport i l’activitat física
amb què compta una instal·lació esportiva.
l’Esport y serán objeto de inscripción en el Registro de Entidades
Deportivas de la Comunitat Valenciana.
CAPÍTULO VII
REGISTRO DE ENTIDADES DEPORTIVAS
DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Artículo 79
El Registro de Entidades Deportivas
de la Comunitat Valenciana
1. El Registro de Entidades Deportivas de la Comunitat
Valenciana está adscrito al Consell Valencià de l’Esport y
tiene por objeto la inscripción de las entidades deportivas
reguladas en la presente ley.
2. El registro es público. Reglamentariamente se establecerá
el régimen de acceso, organización y
funcionamiento del mismo.
3. La inscripción en el registro no convalidará los actos
que sean nulos ni los datos incorrectos.
Artículo 80
Objeto de inscripción
1. La inscripción afectará a los datos y actos que reglamentariamente
se determinen y, en todo caso, comprenderá:
a) El acta de constitución.
b) Los estatutos.
c) La relación de integrantes de los órganos de gobierno.
2. Las entidades deportivas deberán inscribirse en el Registro
de Entidades Deportivas de la Comunitat Valenciana
para ser reconocidas como tales a los efectos de la presente
ley. La inscripción será un requisito indispensable para optar
a las ayudas y beneficios que la Generalitat u otras administraciones
públicas puedan conceder.
3. Las entidades deportivas inscritas en el registro deberán
cumplir con todos los requisitos exigidos en esta ley
y en su desarrollo reglamentario para mantener su inscripción.
TÍTULO VI
INSTALACIONES, EQUIPAMIENTOS
E INFRAESTRUCTURAS DEPORTIVAS
Artículo 81
Conceptos básicos
CAPÍTULO I
DISPOSICIONES GENERALES
A los efectos de la presente ley se considera:
1. Instalación deportiva: es el espacio o conjunto de espacios
abiertos o cerrados, debidamente delimitados, construidos
o acondicionados específicamente para la práctica de deporte
y actividad física, así como las dependencias complementarias
para el adecuado uso y gestión de la misma.
2. Equipamiento deportivo: son los recursos materiales
necesarios para el desarrollo del deporte y la actividad física
con que cuenta una instalación deportiva.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.648
3. Infraestructura complementària: és el conjunt d’obres
i serveis necessaris per a la posada en funcionament de
qualsevol instal·lació o espai esportiu, com ara vies
d’accés, aparcaments, connexions de servei d’aigua i electricitat,
telefonia, clavegueram o altres de similars.
Article 82
Instal·lacions esportives d’ús públic
1. Es consideren instal·lacions esportives d’ús públic totes
aquelles que, responent a la definició continguda en
l’article anterior, amb independència de la seua titularitat,
es troben obertes a l’accés públic, amb subjecció als límits
derivats de l’aplicació de les seues normes de règim intern.
2. Les característiques i requisits d’aquestes instal·lacions
s’adaptaran a la Normativa Bàsica
d’Instal·lacions i Equipaments Esportius de la Comunitat
Valenciana, que es desenvoluparà reglamentàriament.
3. No s’autoritzarà la construcció d’instal·lacions esportives
finançades amb fons públics que no compten amb els
corresponents plans de viabilitat econòmica, de direcció
tècnica i de gestió de personal.
4. Els responsables de la direcció i gestió de les instal·lacions
esportives d’ús públic hauran de comptar amb la
titulació adequada.
Article 83
Instal·lacions esportives de centres
docents públics no universitaris
1. Les instal·lacions esportives dels centres docents públics
es projectaran de manera que afavorisquen la seua utilització
esportiva polivalent i hauran de ser posades a disposició
d’ús públic, en les condicions que l’administració
educativa de la Generalitat establisca, respectant en tot cas
el normal desenvolupament de les activitats escolars i extraescolars.
2. L’administració educativa de la Generalitat podrà
promoure, en col·laboració amb els ajuntaments, en els
seus plans de dotació d’instal·lacions esportives per a
aquests centres, que compten amb els recursos humans precisos
per a garantir el seu ús tant en horari lectiu com fora
d’aquest.
Article 84
Tipologia de les instal·lacions esportives d’ús públic
A l’efecte de la present llei, es distingeixen els següents
tipus d’instal·lacions esportives:
1. Instal·lacions esportives bàsiques: són aquelles incloses
en la Normativa Bàsica d’Instal·lacions i Equipaments
Esportius i conformen la xarxa bàsica d’instal·lacions de la
Comunitat Valenciana.
2. Instal·lacions esportives singulars: són aquelles instal·lacions
o conjunt d’instal·lacions esportives que, per les
seues especials característiques i complexitat, requerixen
d’una major inversió i entre els seus objectius es contemplen,
a més dels propis de les instal·lacions bàsiques, els
específics de tecnificació esportiva i celebració
d’esdeveniments i espectacles esportius o culturals, comptant
amb un considerable aforament de públic.
3. Infraestructura complementaria: es el conjunto de obras
y servicios necesarios para la puesta en funcionamiento de
cualquier instalación o espacio deportivo, tales como vías de
acceso, aparcamientos, acometidas de agua y electricidad, telefonía,
alcantarillado u otros similares.
Artículo 82
Instalaciones deportivas de uso público
1. Se consideran instalaciones deportivas de uso público
todas aquellas que, respondiendo a la definición contenida
en el artículo anterior, con independencia de su titularidad,
se encuentren abiertas al acceso público, con sujeción a los
límites derivados de la aplicación de sus normas de régimen
interno.
2. Las características y requisitos de estas instalaciones
se adaptarán a la Normativa Básica de Instalaciones y
Equipamientos Deportivos de la Comunitat Valenciana, que
se desarrollará reglamentariamente.
3. No se autorizará la construcción de instalaciones deportivas
financiadas con fondos públicos que no cuenten
con los correspondientes planes de viabilidad económica,
de dirección técnica y de gestión de personal.
4. Los responsables de la dirección y gestión de las instalaciones
deportivas de uso público deberán contar con la
titulación adecuada.
Artículo 83
Instalaciones deportivas de centros docentes
públicos no universitarios
1. Las instalaciones deportivas de los centros docentes públicos
se proyectarán de forma que favorezcan su utilización
deportiva polivalente y deberán ser puestas a disposición de
uso público, en las condiciones que la administración educativa
de la Generalitat establezca, respetando en todo caso el normal
desarrollo de las actividades escolares y extraescolares.
2. La Administración educativa de la Generalitat podrá
promover, en colaboración con los ayuntamientos, en sus
planes de dotación de instalaciones deportivas para estos
centros, que cuenten con los recursos humanos precisos
para garantizar su uso tanto en horario lectivo como fuera
del mismo.
Artículo 84
Tipología de las instalaciones deportivas de uso público
A los efectos de la presente ley, se distinguen los siguientes
tipos de instalaciones deportivas:
1. Instalaciones deportivas básicas: son aquellas incluidas
en la Normativa Básica de Instalaciones y Equipamientos
Deportivos y conforman la red básica de instalaciones
de la Comunitat Valenciana.
2. Instalaciones deportivas singulares: son aquellas instalaciones
o conjunto de instalaciones deportivas que, por
sus especiales características y complejidad, requieren de
una mayor inversión y entre sus objetivos se contemplan,
además de los propios de las instalaciones básicas, los específicos
de tecnificación deportiva y celebración de eventos
y espectáculos deportivos o culturales, contando con un
considerable aforo de público.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.649
3. Complexos socioesportius: són aquells que integren,
junt amb les instal·lacions esportives bàsiques, altres instal·lacions
i serveis de caràcter social, lúdic i cultural com a
mitjà d’atenció polivalent col·lectiva i familiar.
4. Espais esportius en el medi natural: són els habilitats
de forma estable o provisional per a la pràctica de l’esport
o d’activitats físiques ubicats en un entorn natural.
Article 85
Equipaments esportius
1. Els recursos materials que constitueixen l’equipament
esportiu de les instal·lacions esportives hauran de complir
amb la normativa corresponent en matèria sanitària i de seguretat,
havent d’estar previstos en la Normativa Bàsica
d’Instal·lacions i Equipaments Esportius.
2. No podrà autoritzar-se l’obertura de cap instal·lació
esportiva d’ús públic que no compte amb l’adequada dotació
d’equipaments esportius, basant-se en el compliment
dels fins per als quals va ser construïda.
Article 86
Infraestructura complementària
de les instal·lacions esportives
1. Per a l’aprovació de les instal·lacions esportives d’ús
públic serà requisit imprescindible que el projecte contemple
les obres i serveis constitutius de la infraestructura
complementària d’aquestes.
2. No podrà autoritzar-se l’obertura de cap instal·lació
esportiva d’ús públic que no compte, en el moment de la
sol·licitud, amb les infraestructures complementàries necessàries.
3. L’administració esportiva establirà reglamentàriament
les infraestructures complementàries imprescindibles en
qualsevol instal·lació esportiva.
Article 87
La Normativa Bàsica d’Instal·lacions
i Equipaments Esportius
1. La Normativa Bàsica d’Instal·lacions i Equipaments
Esportius en matèria de construcció, ús i manteniment
d’instal·lacions i equipaments esportius s’aprovarà per decret
del Consell i regularà:
a) Tipologia de les instal·lacions esportives.
b) Criteris constructius: característiques tècniques, condicions
i dimensions mínimes que hauran de complir les
instal·lacions.
c) Catàleg d’equipaments esportius.
d) Condicions higienicosanitàries de les instal·lacions i
dels equipaments.
e) Requisits per a la seua ubicació.
f) Criteris de seguretat i prevenció d’accions violentes.
g) Criteris que faciliten l’accés i utilització a les persones
amb discapacitat.
h) Criteris d’ús de les instal·lacions i els equipaments.
i) Qualssevol altres qüestions que es consideren necessàries.
2. Tots els promotors d’instal·lacions esportives d’ús públic
hauran de complir la normativa bàsica per a la construcció
de les seues instal·lacions i equipaments.
3. Els ajuntaments vetlaran pel compliment de la citada
normativa en totes les instal·lacions d’ús públic que esti-
3. Complejos socio-deportivos: son aquellos que integran,
junto con las instalaciones deportivas básicas, otras instalaciones
y servicios de carácter social, lúdico y cultural como
medio de atención polivalente colectiva y familiar.
4. Espacios deportivos en el medio natural: son los habilitados
de forma estable o provisional para la práctica del deporte
o de actividades físicas ubicados en un entorno natural.
Artículo 85
Equipamientos deportivos
1. Los recursos materiales que constituyen el equipamiento
deportivo de las instalaciones deportivas deberán cumplir
con la normativa correspondiente en materia sanitaria y de
seguridad, debiendo estar contemplados en la Normativa Básica
de Instalaciones y Equipamientos Deportivos.
2. No podrá autorizarse la apertura de ninguna instalación
deportiva de uso público que no cuente con la adecuada
dotación de equipamientos deportivos, en base al cumplimiento
de los fines para los que fue construida.
Artículo 86
Infraestructura complementaria
de las instalaciones deportivas
1. Para la aprobación de las instalaciones deportivas de
uso público será requisito imprescindible que el proyecto
contemple las obras y servicios constitutivos de la infraestructura
complementaria de las mismas.
2. No podrá autorizarse la apertura de ninguna instalación
deportiva de uso público que no cuente, en el momento
de la solicitud, con las necesarias infraestructuras complementarias.
3. La administración deportiva establecerá reglamentariamente
las infraestructuras complementarias imprescindibles
en cualquier instalación deportiva.
Artículo 87
La Normativa Básica de Instalaciones
y Equipamientos Deportivos
1. La Normativa Básica de Instalaciones y Equipamientos
Deportivos en materia de construcción, uso y mantenimiento
de instalaciones y equipamientos deportivos se
aprobará por Decreto del Consell y regulará:
a) Tipología de las instalaciones deportivas.
b) Criterios constructivos: características técnicas, condiciones
y dimensiones mínimas que deberán cumplir las
instalaciones.
c) Catálogo de equipamientos deportivos.
d) Condiciones higiénico-sanitarias de las instalaciones
y de los equipamientos.
e) Requisitos para su ubicación.
f) Criterios de seguridad y prevención de acciones violentas.
g) Criterios que faciliten el acceso y utilización a las
personas con discapacidad.
h) Criterios de uso de las instalaciones y los equipamientos.
i) Cualesquiera otras cuestiones que se consideren necesarias.
2. Todos los promotores de instalaciones deportivas de
uso público deberán cumplir la normativa básica para la
construcción de sus instalaciones y equipamientos.
3. Los ayuntamientos velarán por el cumplimiento de la
citada normativa en todas las instalaciones de uso público

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.650
guen en el seu terme municipal, comprovant-se en l’acte de
concessió de la llicència d’obres o d’activitat si infringeix
el que disposa la normativa de referència, i en aquest cas
no podran atorgar-se aquelles. Una vegada atorgada la
llicència d’activitat, la instal·lació s’inscriurà en el Cens
d’Instal·lacions Esportives.
4. Sense perjuí dels informes o autoritzacions municipals
pertinents per a l’obertura de les instal·lacions esportives
d’ús públic, es requerirà l’informe favorable del Consell
Valencià de l’Esport, d’acord amb els requisits tècnics
que s’establisquen reglamentàriament.
Article 88
Protecció a l’usuari
Totes les instal·lacions esportives d’ús públic hauran de
disposar, en lloc preferent, visible i llegible al públic, la informació
següent:
1. Titularitat de la instal·lació i de l’explotació.
2. Llicència municipal.
3. Característiques tècniques de la instal·lació i el seu
equipament.
4. Aforament màxim permés.
5. Activitats físiques i esports que s’oferisquen.
6. Nom i titulació de les persones que presten serveis en
aquesta.
7. Quotes i tarifes.
8. Normes d’ús i funcionament.
9. Cobertura de riscos.
10. Pla d’emergència i evacuació.
11. Qualssevol altres circumstàncies que s’establisquen
reglamentàriament.
Article 89
Cobertura de riscos en la utilització
d’instal·lacions esportives
Els titulars d’instal·lacions esportives d’ús públic hauran de
comptar amb una assegurança de responsabilitat civil que cobrisca
els danys i perjuís que pogueren derivar-se de l’ús de la
instal·lació, per mitjà d’un sistema de cobertura que garantisca
els possibles danys per accidents o per qualsevol altra causa,
així com els riscos que puguen derivar-se de l’ús de
l’equipament esportiu, mòbil o fix, existent en la instal·lació.
CAPÍTOL II
PLANIFICACIÓ DE LES INSTAL·LACIONS
I EQUIPAMENTS ESPORTIUS
Article 90
Competència
Correspon a la Generalitat definir, dissenyar i aplicar la
política esportiva en matèria d’instal·lacions i equipaments
esportius.
Article 91
El Pla Director d’Instal·lacions Esportives
1. El Pla Director d’Instal·lacions Esportives és
l’instrument per a la planificació i programació de les instal·lacions
esportives de titularitat pública de la Comunitat
Valenciana.
que estén en su término municipal, comprobándose en el
acto de concesión de la licencia de obras o de actividad si
infringe lo dispuesto en la normativa de referencia, en cuyo
caso no podrán otorgarse aquéllas. Una vez otorgada la licencia
de actividad, la instalación se inscribirá en el Censo
de Instalaciones Deportivas.
4. Sin perjuicio de los informes o autorizaciones municipales
pertinentes para la apertura de las instalaciones deportivas
de uso público, se requerirá el informe favorable
del Consell Valencià de l’Esport, acorde con los requisitos
técnicos que se establezcan reglamentariamente.
Artículo 88
Protección al usuario
Todas las instalaciones deportivas de uso público deberán
disponer, en lugar preferente, visible y legible al público,
la siguiente información:
1. Titularidad de la instalación y de la explotación.
2. Licencia municipal.
3. Características técnicas de la instalación y su equipamiento.
4. Aforo máximo permitido.
5. Actividades físicas y deportes que se oferten.
6. Nombre y titulación de las personas que presten
servicios en ella.
7. Cuotas y tarifas.
8. Normas de uso y funcionamiento.
9. Cobertura de riesgos.
10. Plano de emergencia y evacuación.
11. Cualesquiera otras circunstancias que se establezcan
reglamentariamente.
Artículo 89
Cobertura de riesgos en la utilización
de instalaciones deportivas
Los titulares de instalaciones deportivas de uso público deberán
contar con un seguro de responsabilidad civil que cubra
los daños y perjuicios que pudieran derivarse del uso de la instalación,
mediante un sistema de cobertura que garantice los
posibles daños por accidentes o por cualquier otra causa, así
como los riesgos que puedan derivarse del uso del equipamiento
deportivo, móvil o fijo, existente en la instalación.
CAPÍTULO II
PLANIFICACIÓN DE LAS INSTALACIONES Y
EQUIPAMIENTOS DEPORTIVOS
Artículo 90
Competencia
Corresponde a la Generalitat definir, diseñar y aplicar la
política deportiva en materia de instalaciones y equipamientos
deportivos.
Artículo 91
El Plan Director de Instalaciones Deportivas
1. El Plan Director de Instalaciones Deportivas es el instrumento
para la planificación y programación de las instalaciones
deportivas de titularidad pública de la Comunitat
Valenciana.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.651
2. Correspon a la conselleria que tinga les competències
en matèria d’esport, prèvia consulta als ajuntaments, elaborar
i tramitar el Pla Director d’Instal·lacions Esportives de
la Comunitat Valenciana, sent el Consell el competent per a
la seua aprovació.
3. L’objecte del Pla Director d’Instal·lacions Esportives
és servir d’instrument per a la planificació de la política de
construcció d’instal·lacions esportives finançades amb fons
públics en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, determinant
la localització geogràfica de les instal·lacions i equipaments
esportius, assenyalant la tipologia d’aquestes, i prioritzant
i establint les seues característiques tècniques, en
funció de mòduls de població, nombre d’usuaris, situació,
clima, instal·lacions existents i aquells altres paràmetres
que es consideren necessaris.
4. Així mateix, determinarà el programa de finançament
en funció de les etapes prèviament establides per a la seua
execució.
5. La vigència del Pla Director d’Instal·lacions Esportives
serà de cinc anys.
Article 92
Contingut i desenvolupament
del Pla Director d’Instal·lacions Esportives
El contingut del Pla Director d’Instal·lacions Esportives
es concreta en:
1. Els estudis i plans d’informació i estimacions dels recursos
disponibles.
2. La memòria explicativa del pla, amb la definició de
les actuacions prioritàries en relació amb els objectius perseguits
i les necessitats territorials.
3. L’estudi econòmic i financer de la valoració de les actuacions
territorials prioritàries i les de caràcter ordinari.
4. Els plans i normes tècniques que definisquen i regulen
les actuacions.
5. Les característiques tècniques i requisits d’idoneïtat
de les instal·lacions.
6. El cens de les instal·lacions esportives.
7. Les garanties de protecció ambiental i paisatgística
dels terrenys i ubicació triats.
8. Els mecanismes d’avaluació de l’execució anual del
pla.
Article 93
El Cens d’Instal·lacions Esportives
El Cens d’Instal·lacions Esportives de la Comunitat Valenciana
té com a objecte recollir, i mantindre actualitzades,
les instal·lacions esportives d’ús públic de la Comunitat
Valenciana i les característiques del seu equipament,
així com els espais naturals preparats per a l’ús esportiu, i
facilitar l’elaboració dels plans generals d’instal·lacions i
equipaments esportius.
Article 94
Informació necessària
1. L’administració esportiva de la Comunitat Valenciana,
amb la col·laboració dels ajuntaments, diputacions i entitats
esportives, realitzarà un cens detallat de les instal·lacions
esportives d’ús públic de la Comunitat.
2. Corresponde a la Conselleria que ostente las competencias
en materia de deporte, previa consulta a los ayuntamientos,
elaborar y tramitar el Plan Director de Instalaciones
Deportivas de la Comunitat Valenciana, siendo el
Consell el competente para su aprobación.
3. El objeto del Plan Director de Instalaciones Deportivas
es servir de instrumento para la planificación de la política
de construcción de instalaciones deportivas financiadas
con fondos públicos en el ámbito de la Comunitat Valenciana,
determinando la localización geográfica de las instalaciones
y equipamientos deportivos, señalando la tipología
de las mismas, y priorizando y estableciendo sus características
técnicas, en función de módulos de población, número
de usuarios, situación, clima, instalaciones existentes y
aquellos otros parámetros que se consideren necesarios.
4. Asimismo, determinará el programa de financiación
en función de las etapas previamente establecidas para su
ejecución.
5. La vigencia del Plan Director de Instalaciones Deportivas
será de cinco años.
Artículo 92
Contenido y desarrollo del Plan Director
de Instalaciones Deportivas
El contenido del Plan Director de Instalaciones Deportivas
se concreta en:
1. Los estudios y planes de información y estimaciones
de los recursos disponibles.
2. La memoria explicativa del plan, con la definición de
las actuaciones prioritarias en relación con los objetivos
perseguidos y las necesidades territoriales.
3. El estudio económico y financiero de la valoración de
las actuaciones territoriales prioritarias y las de carácter ordinario.
4. Los planes y normas técnicas que definan y regulen
las actuaciones.
5. Las características técnicas y requisitos de idoneidad
de las instalaciones.
6. El censo de las instalaciones deportivas.
7. Las garantías de protección ambiental y paisajística
de los terrenos y ubicación elegidos.
8. Los mecanismos de evaluación de la ejecución anual
del plan.
Artículo 93
El Censo de Instalaciones Deportivas
El Censo de Instalaciones Deportivas de la Comunitat
Valenciana tiene por objeto recoger, y mantener actualizadas,
las instalaciones deportivas de uso público de la Comunitat
Valenciana y las características de su equipamiento,
así como los espacios naturales preparados para el uso
deportivo, y facilitar la elaboración de los planes generales
de instalaciones y equipamientos deportivos.
Artículo 94
Información necesaria
1. La administración deportiva de la Comunitat Valenciana,
con la colaboración de los ayuntamientos, Diputaciones
y entidades deportivas, realizará un censo detallado de las
instalaciones deportivas de uso público de la Comunitat.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.652
2. A aquests efectes, els titulars d’instal·lacions d’ús públic
esportiu hauran de facilitar a l’administració esportiva
autonòmica totes les dades necessàries per a l’elaboració i
actualització del cens.
3. Sobre les instal·lacions que s’incloguen en el cens es
reflectirà, almenys, la informació següent:
a) Ubicació territorial.
b) Titularitat.
c) Estat de conservació i serveis amb què compten.
d) Aforament i accessibilitat, així com el compliment de
la normativa en matèria de barreres arquitectòniques.
e) Modalitats i activitats esportives que puguen desenvolupar-se.
f) Característiques tècniques i homologació suplementària.
g) Equipament esportiu.
h) Infraestructures complementàries de la instal·lació.
i) Caràcter principal de la instal·lació o accessori respecte
d’altres infraestructures pertanyents a distint àmbit sectorial.
Article 95
Obligació d’inclusió en el Cens
La inclusió i actualització en el Cens d’Instal·lacions
Esportives serà requisit indispensable per a la celebració de
competicions oficials i per a la percepció de subvencions o
ajudes públiques de caràcter esportiu.
Article 96
Previsions urbanístiques
1. L’aprovació del Pla Director d’Instal·lacions Esportives,
i els seus plans d’actuació, implicarà la declaració
d’utilitat pública en aquelles obres o ocupació de terrenys i
edificis que corresponguen als fins de l’expropiació necessària
o la imposició de servituds.
2. Les administracions locals vetlaran pel compliment
del Pla Director d’Instal·lacions Esportives, disposant les
previsions urbanístiques necessàries en els seus respectius
instruments d’ordenació.
3. El Pla Director d’Instal·lacions Esportives té el caràcter
de pla territorial sectorial i es regula, en allò no disposat
en aquesta llei, per la llei de política territorial de la Generalitat
que afecte la dita matèria.
4. Les determinacions i les previsions que s’incloguen
en el Pla Director d’Instal·lacions Esportives, o en els plans
d’execució d’aquest, poden donar lloc, si és el cas, a instar
la modificació parcial o revisió puntual dels plans generals,
de les normes subsidiàries i complementàries de planejament,
així com la declaració d’interés social.
Article 97
Ajudes i subvencions
La concessió d’ajudes i subvencions amb fons públics
per a instal·lacions esportives de titularitat pública exigirà
el compliment dels requisits següents:
1. Que l’obra estiga inclosa en les previsions del Pla Director
d’Instal·lacions Esportives.
2. Que s’ajuste a la Normativa Bàsica d’Instal·lacions i
Equipaments Esportius.
3. Que compte amb la deguda dotació d’equipament esportiu
i infraestructures complementàries imprescindibles.
4. Que l’entitat subvencionada acredite la viabilitat de la
2. A estos efectos, los titulares de instalaciones de uso
público deportivo deberán facilitar a la administración deportiva
autonómica todos los datos necesarios para la elaboración
y actualización del censo.
3. Sobre las instalaciones que se incluyan en el censo se
reflejará, al menos, la siguiente información:
a) Ubicación territorial.
b) Titularidad.
c) Estado de conservación y servicios con que cuentan.
d) Aforo y accesibilidad, así como el cumplimiento de
la normativa en materia de barreras arquitectónicas.
e) Modalidades y actividades deportivas que puedan desarrollarse.
f) Características técnicas y homologación suplementaria.
g) Equipamiento deportivo.
h) Infraestructuras complementarias de la instalación.
i) Carácter principal de la instalación o accesorio respecto de
otras infraestructuras pertenecientes a distinto ámbito sectorial.
Artículo 95
Obligación de inclusión en el censo
La inclusión y actualización en el Censo de Instalaciones
Deportivas será requisito indispensable para la celebración
de competiciones oficiales y para la percepción de
subvenciones o ayudas públicas de carácter deportivo.
Artículo 96
Previsiones urbanísticas
1. La aprobación del Plan Director de Instalaciones Deportivas,
y sus planes de actuación, implicará la declaración
de utilidad pública en aquellas obras u ocupación de
terrenos y edificios que correspondan a los fines de la expropiación
necesaria o la imposición de servidumbres.
2. Las administraciones locales velarán por el cumplimiento
del Plan Director de Instalaciones Deportivas, disponiendo
las previsiones urbanísticas necesarias en sus respectivos
instrumentos de ordenación.
3. El Plan Director de Instalaciones Deportivas tiene el
carácter de plan territorial sectorial y se regula, en lo no
dispuesto en esta ley, por la ley de política territorial de la
Generalitat que afecte a esa materia.
4. Las determinaciones y las previsiones que se incluyan
en el Plan Director de Instalaciones Deportivas, o en los planes
de ejecución del mismo, pueden dar lugar, en su caso, a
instar la modificación parcial o revisión puntual de los planes
generales, de las normas subsidiarias y complementarias
de planeamiento, así como la declaración de interés social.
Artículo 97
Ayudas y subvenciones
La concesión de ayudas y subvenciones con fondos públicos
para instalaciones deportivas de titularidad pública
exigirá el cumplimiento de los siguientes requisitos:
1. Que la obra esté incluida en las previsiones del Plan
Director de Instalaciones Deportivas.
2. Que se ajuste a la Normativa Básica de Instalaciones
y Equipamientos Deportivos.
3. Que cuente con la debida dotación de equipamiento deportivo
e infraestructuras complementarias imprescindibles.
4. Que la entidad subvencionada acredite la viabilidad

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.653
gestió, tant en matèria de personal com econòmica, així
com altres mitjans necessaris per al manteniment de la instal·lació,
i garantisca el seu ús adequat.
5. Que es cedisca l’ús de la instal·lació a l’administració
o administracions convocants de les ajudes i subvencions,
per a la celebració d’esdeveniments esportius organitzats o
promoguts per aquestes, en les condicions que reglamentàriament
s’establisquen.
CAPÍTOL III
L’ESPAI ESPORTIU I EL MEDI NATURAL
Article 98
Els espais esportius en el medi natural
1. S’entenen per espais esportius en el medi natural el
conjunt d’instal·lacions i espais oberts d’ús públic, ubicats
en un entorn natural, destinats per les administracions públiques
o per entitats privades a la pràctica d’esports i activitats
físiques previstos en la present llei.
2. Els espais esportius referits en l’apartat anterior podran
ser destinats a activitats esportives en el medi aquàtic,
en el terrestre o en l’aeri, estant sempre condicionats al
compliment de la normativa específica que regisca l’accés,
ús i protecció establit per a aquests.
3. La Generalitat establirà les mesures necessàries per a
coordinar les accions dels organismes i entitats competents,
referides a l’ús esportiu d’aquests espais.
TÍTOL VII
INSPECCIÓ ESPORTIVA I
RÈGIM SANCIONADOR
CAPÍTOL I
LA INSPECCIÓ ESPORTIVA
Article 99
Creació i funcions de la Inspecció Esportiva
Es crea la Inspecció Esportiva com una unitat administrativa
dependent, orgànicament i funcionalment, del Consell
Valencià de l’Esport, que exercirà les funcions
següents:
1. Vigilància i comprovació del compliment de les disposicions
legals i reglamentàries en matèria esportiva, especialment
pel que fa a instal·lacions, equipaments, titulacions
i entitats esportives.
2. Seguiment i control de les subvencions, sense perjuí
de les competències atribuïdes a altres òrgans del Consell
Valencià de l’Esport.
3. Comprovació dels fets que siguen objecte de reclamacions
o denúncies dels usuaris en relació amb les matèries
indicades en els apartats anteriors, sense perjuí de les competències
atribuïdes a altres administracions públiques.
4. Qualsevol altra de la mateixa naturalesa que se li
puga encomanar.
Article 100
Els inspectors esportius
1. La funció inspectora en matèria d’esports s’exercirà
pel personal funcionari adscrit al Consell Valencià de
de la gestión, tanto en materia de personal como económica,
así como otros medios necesarios para el mantenimiento
de la instalación, y garantice su uso adecuado.
5. Que se ceda el uso de la instalación a la Administración
o administraciones convocantes de las ayudas y subvenciones,
para la celebración de eventos deportivos organizados
o promovidos por éstas, en las condiciones que
reglamentariamente se establezcan.
CAPÍTULO III
EL ESPACIO DEPORTIVO Y EL MEDIO NATURAL
Artículo 98
Los espacios deportivos en el medio natural
1. Se entienden por espacios deportivos en el medio natural
el conjunto de instalaciones y espacios abiertos de uso público,
ubicados en un entorno natural, destinados por las administraciones
públicas o por entidades privadas a la práctica de
deportes y actividades físicas contemplados en la presente ley.
2. Los espacios deportivos referidos en el apartado anterior
podrán ser destinados a actividades deportivas en el medio
acuático, en el terrestre o en el aéreo, estando siempre condicionados
al cumplimiento de la normativa específica que rija
el acceso, uso y protección establecido para los mismos.
3. La Generalitat establecerá las medidas precisas para
coordinar las acciones de los organismos y entidades competentes,
referidas al uso deportivo de estos espacios.
TÍTULO VII
INSPECCIÓN DEPORTIVA Y
RÉGIMEN SANCIONADOR
CAPÍTULO I
LA INSPECCIÓN DEPORTIVA
Artículo 99
Creación y funciones de la Inspección Deportiva
Se crea la Inspección Deportiva como una unidad administrativa
dependiente, orgánica y funcionalmente, del
Consell Valencià de l’Esport, que ejercerá las siguientes
funciones:
1. Vigilancia y comprobación del cumplimiento de las
disposiciones legales y reglamentarias en materia deportiva,
especialmente en lo referente a instalaciones, equipamientos,
titulaciones y entidades deportivas.
2. Seguimiento y control de las subvenciones, sin perjuicio
de las competencias atribuidas a otros órganos del Consell
Valencià de l’Esport.
3. Comprobación de los hechos que sean objeto de reclamaciones
o denuncias de los usuarios en relación con las materias
indicadas en los apartados anteriores, sin perjuicio de las
competencias atribuidas a otras administraciones públicas.
4. Cualquier otra de la misma naturaleza que se le pueda
encomendar.
Artículo 100
Los inspectores deportivos
1. La función inspectora en materia de deportes se ejercerá
por el personal funcionario adscrito al Consell Valen-

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.654
l’Esport, els llocs de treball de la qual hagen sigut designats
per a l’exercici de la funció inspectora.
No obstant això, el Consell Valencià de l’Esport podrà
habilitar els funcionaris que tinga adscrits, i que compten
amb l’especialització tècnica requerida en cada cas, a fi
d’exercir aquesta funció.
2. En l’exercici de les seues funcions, els inspectors, degudament
acreditats, tindran la consideració d’agents de
l’autoritat i gaudiran, com a tals, de la protecció i facultats
que els dispensa la normativa vigent.
Article 101
Facultats dels inspectors esportius
Quan ho consideren necessari per al millor compliment
de les seues funcions, els inspectors esportius podran:
1. Sol·licitar informació i assessorament d’altres òrgans
de l’administració autonòmica amb competència en la
matèria.
2. Demanar la cooperació del personal i serveis dependents
d’altres administracions i organismes públics.
3. Requerir la intervenció de l’administració competent
quan es considere necessari.
Article 102
Obligacions dels administrats
i procediment d’inspecció
1. Els responsables d’instal·lacions esportives d’ús públic,
els responsables d’entitats esportives, els organitzadors
i promotors d’activitats, competicions o espectacles
esportius, els representants legals d’entitats perceptores
d’ajudes o subvencions en matèria d’esport, les persones
que presten serveis en l’àmbit de l’esport o, si no n’hi ha,
les persones que es troben al front en qualsevol dels supòsits
esmentats en el moment de la inspecció, estaran obligats
a permetre i facilitar als inspectors l’accés i examen de
les instal·lacions, seus, equipaments, documents, llibres i
registres preceptius per al seu funcionament, havent de
prestar la col·laboració que els fóra requerida per al compliment
de la funció inspectora.
2. Reglamentàriament es determinarà el procediment
d’inspecció.
Article 103
Normativa aplicable
CAPÍTOL II
RÈGIM SANCIONADOR
1. Les disposicions d’aquest capítol són aplicables a les
activitats compreses dins de l’àmbit d’aplicació d’aquesta
llei i la seua normativa de desplegament que es duguen a
terme a la Comunitat Valenciana.
2. En tot allò no regulat en la present llei serà aplicable
la legislació de la Generalitat en matèria d’espectacles públics,
activitats recreatives i establiments públics.
cià de l’Esport, cuyos puestos de trabajo hayan sido designados
para el ejercicio de la función inspectora.
No obstante, el Consell Valencià de l’Esport podrá habilitar
a los funcionarios que tenga adscritos, y que cuenten
con la especialización técnica requerida en cada caso, al
objeto de ejercer esta función.
2. En el ejercicio de sus funciones, los inspectores, debidamente
acreditados, tendrán la consideración de agentes
de la autoridad y gozarán, como tales, de la protección
y facultades que a los mismos dispensa la normativa
vigente.
Artículo 101
Facultades de los inspectores deportivos
Cuando lo consideren necesario para el mejor cumplimiento
de sus funciones, los inspectores deportivos podrán:
1. Solicitar información y asesoramiento de otros órganos
de la administración autonómica con competencia en la
materia.
2. Recabar la cooperación del personal y servicios
dependientes de otras administraciones y organismos públicos.
3. Requerir la intervención de la administración competente
cuando se considere necesario.
Artículo 102
Obligaciones de los administrados
y procedimiento de inspección
1. Los responsables de instalaciones deportivas de uso
público, los responsables de entidades deportivas, los organizadores
y promotores de actividades, competiciones o espectáculos
deportivos, los representantes legales de entidades
perceptoras de ayudas o subvenciones en materia de
deporte, las personas que presten servicios en el ámbito del
deporte o, en su defecto, las personas que se encuentren al
frente en cualquiera de los supuestos citados en el momento
de la inspección, estarán obligados a permitir y facilitar
a los inspectores el acceso y examen de las instalaciones,
sedes, equipamientos, documentos, libros y registros preceptivos
para su funcionamiento, debiendo prestar la colaboración
que les fuese requerida para el cumplimiento de la
función inspectora.
2. Reglamentariamente se determinará el procedimiento
de inspección.
Artículo 103
Normativa aplicable
CAPÍTULO II
RÉGIMEN SANCIONADOR
1. Las disposiciones de este capítulo son aplicables a las
actividades comprendidas dentro del ámbito de aplicación
de esta ley y su normativa de desarrollo que se lleven a
cabo en la Comunitat Valenciana.
2. En todo lo no regulado en la presente ley será de aplicación
la legislación de la Generalitat en materia de espectáculos
públicos, actividades recreativas y establecimientos
públicos.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.655
Article 104
Competència
1. L’exercici de la potestat sancionadora requerirà la
prèvia tramitació d’un procediment ajustat als principis establits
en el títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,
de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del
Procediment Administratiu Comú.
2. El termini per a resoldre i notificar el procediment
serà de sis mesos des de la seua iniciació. No obstant això,
l’instructor de l’expedient podrà acordar la suspensió del
termini màxim per a resoldre quan concórrega alguna de
les circumstàncies previstes i exigides per a això en
l’article 42.5 de l’esmentada llei.
3. Seran sancionades per fets constitutius d’infracció les
persones físiques o jurídiques que resulten responsables
d’aquests a títol de dol, culpa o simple negligència.
4. La instrucció del procediment sancionador correspon
a l’òrgan del Consell Valencià de l’Esport que tinga assignada
aquesta competència, i la seua resolució correspondrà:
a) A la Direcció del Consell Valencià de l’Esport, quan
es tracte d’infraccions lleus i greus.
b) A la Presidència del Consell Valencià de l’Esport,
quan es tracte d’infraccions greus i molt greus, i es propose
la imposició de multes de fins a 300.500 euros i qualsevol
de les sancions accessòries previstes en aquesta llei.
c) Al Consell, quan es tracte d’infraccions molt greus i
es propose la imposició de multes de 300.501 fins a
600.000 euros i qualsevol de les sancions accessòries previstes
en aquesta llei.
Article 105
Mesures provisionals
Durant la tramitació del procediment sancionador es podran
adoptar, mitjançant un acord motivat de l’òrgan instructor,
mesures provisionals que asseguren l’eficàcia de la
resolució que poguera recaure. Les dites mesures, que no
tindran caràcter de sanció, podran consistir en:
1. La prestació de fiances.
2. La suspensió temporal de serveis, activitats o autoritzacions.
3. El tancament d’instal·lacions esportives.
4. Retirada de les entrades de la revenda o venda ambulant.
Article 106
Valor probatori
Els fets constatats pels inspectors esportius, observant
els requisits legals pertinents, es presumeixen certs, sense
perjudici de les proves que puguen aportar els interessats
en defensa dels seus drets i interessos.
Article 107
Relació amb l’orde jurisdiccional penal
1. Si durant la tramitació del procediment sancionador
es tinguera coneixement de conductes que puguen ser
constitutives d’il·lícit penal, es comunicarà aquest fet al
Ministeri Fiscal i haurà de suspendre’s el procediment administratiu
una vegada l’autoritat judicial haja incoat el
procés penal que corresponga. Així mateix, si el Consell
Valencià de l’Esport tinguera coneixement que s’està seguint
un procediment penal respecte al mateix fet, subjecte
Artículo 104
Competencia
1. El ejercicio de la potestad sancionadora requerirá la
previa tramitación de un procedimiento ajustado a los principios
establecidos en el título IX de la Ley 30/1992, de 26
de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones
Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.
2. El plazo para resolver y notificar el procedimiento
será de seis meses desde su iniciación. No obstante lo anterior,
el instructor del expediente podrá acordar la suspensión
del plazo máximo para resolver cuando concurra alguna
de las circunstancias previstas y exigidas para ello en el
artículo 42.5 de la citada ley.
3. Serán sancionadas por hechos constitutivos de infracción
las personas físicas o jurídicas que resulten responsables
de los mismos a título de dolo, culpa o simple negligencia.
4. La instrucción del procedimiento sancionador corresponde
al órgano del Consell Valencià de l’Esport que tenga
asignada esta competencia, y su resolución corresponderá:
a) A la Dirección del Consell Valencià de l’Esport,
cuando se trate de infracciones leves y graves.
b) A la Presidencia del Consell Valencià de l’Esport,
cuando se trate de infracciones graves y muy graves, y se
proponga la imposición de multas de hasta 300.500 euros y
cualquiera de las sanciones accesorias previstas en esta ley.
c) Al Consell, cuando se trate de infracciones muy graves
y se proponga la imposición de multas de 300.501 hasta
600.000 euros y cualquiera de las sanciones accesorias
previstas en esta ley.
Artículo 105
Medidas provisionales
Durante la tramitación del procedimiento sancionador se
podrán adoptar, mediante acuerdo motivado del órgano instructor,
medidas provisionales que aseguren la eficacia de
la resolución que pudiera recaer. Dichas medidas, que no
tendrán carácter de sanción, podrán consistir en:
1. La prestación de fianzas.
2. La suspensión temporal de servicios, actividades o
autorizaciones.
3. El cierre de instalaciones deportivas.
4. Retirada de las entradas de la reventa o venta ambulante.
Artículo 106
Valor probatorio
Los hechos constatados por los inspectores deportivos,
observando los requisitos legales pertinentes, se presumen
ciertos, sin perjuicio de las pruebas que puedan aportar los
interesados en defensa de sus derechos e intereses.
Artículo 107
Relación con el orden jurisdiccional penal
1. Si durante la tramitación del procedimiento sancionador
se tuviera conocimiento de conductas que puedan ser
constitutivas de ilícito penal, se comunicará este hecho al
Ministerio Fiscal y deberá suspenderse el procedimiento
administrativo una vez la autoridad judicial haya incoado el
proceso penal que corresponda. Asimismo, si el Consell
Valencià de l’Esport tuviera conocimiento de que se está siguiendo
un procedimiento penal respecto al mismo hecho,

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.656
i fonament, haurà de suspendre’s la tramitació del procediment
sancionador.
2. La condemna penal exclou la imposició de sanció administrativa
en els casos en què s’aprecie identitat de subjectes,
fets i fonament. Contràriament, si no s’estimara
l’existència de delicte o falta, podrà continuar-se
l’expedient sancionador basat, si és procedent, en els fets
que la jurisdicció penal haja considerat provats.
Article 108
Classes d’infraccions
Les infraccions administratives en matèria esportiva poden
ser molt greus, greus o lleus.
Article 109
Infraccions molt greus
Són infraccions molt greus:
1. La realització d’activitats i la prestació de serveis relacionats
amb l’esport en condicions que puguen afectar
greument la salut i seguretat de les persones.
2. L’incompliment de les mesures de seguretat i higiene
en matèria esportiva que supose un risc greu per a les persones
o els seus béns.
3. L’incompliment dels deures relacionats amb
l’obligació de dissoldre una federació esportiva una vegada
que s’haja revocat el seu reconeixement oficial.
4. La introducció en instal·lacions on es celebren competicions
o actes esportius, de qualsevol classe d’armes i
objectes susceptibles de ser utilitzats com a tals.
5. La realització durant la celebració de competicions
esportives d’actes de contingut polític aliens als fins esportius,
sempre que concórrega alguna de les circumstàncies
següents:
a) Que provocaren discriminació, odi o violència contra
grups o associacions per motius racistes o altres referents a
la ideologia, religió o creença, situació familiar, pertinença
dels seus membres a una ètnia o raça, origen nacional,
sexe, orientació sexual, malaltia o discapacitat.
b) Que incitaren, animaren, provocaren o foren en si
mateixos constitutius d’ofenses a Espanya, a les seues comunitats
autònomes o als seus símbols o emblemes.
6. La introducció, venda, tinença o consum durant la celebració
de competicions esportives, i dins de les instal·lacions,
de qualsevol classe de begudes alcohòliques i
de substàncies estupefaents, psicotròpiques, estimulants o
productes anàlegs.
7. La publicitat, directa o indirecta, de begudes alcohòliques
i tabac, dins de les instal·lacions en què es celebren
competicions esportives.
8. L’incompliment de les normes que regulen la celebració
dels espectacles esportius, que impedisca el seu normal
desenvolupament i produïsca importants perjuís als participants
o al públic assistent.
9. Negar l’accés a la instal·lació esportiva als agents de
l’autoritat o funcionaris inspectors que es troben en
l’exercici del seu càrrec, així com la negativa a col·laborar
amb ells en l’exercici de les seues funcions.
10. Obtindre les corresponents llicències d’obertura o
autoritzacions per mitjà de l’aportació de documents o dades
no conformes amb la realitat.
sujeto y fundamento, deberá suspenderse la tramitación del
procedimiento sancionador.
2. La condena penal excluye la imposición de sanción
administrativa en los casos en que se aprecie identidad de
sujetos, hechos y fundamento. Contrariamente, si no se estimara
la existencia de delito o falta, podrá continuarse el
expediente sancionador basado, si procede, en los hechos
que la jurisdicción penal haya considerado probados.
Artículo 108
Clases de infracciones
Las infracciones administrativas en materia deportiva
pueden ser muy graves, graves o leves.
Artículo 109
Infracciones muy graves
Son infracciones muy graves:
1. La realización de actividades y la prestación de
servicios relacionados con el deporte en condiciones que
puedan afectar gravemente a la salud y seguridad de las
personas.
2. El incumplimiento de las medidas de seguridad e higiene
en materia deportiva que suponga un riesgo grave
para las personas o sus bienes.
3. El incumplimiento de los deberes relacionados con la
obligación de disolver una federación deportiva una vez
que se haya revocado su reconocimiento oficial.
4. La introducción en instalaciones donde se celebren
competiciones o actos deportivos, de toda clase de armas y
objetos susceptibles de ser utilizados como tales.
5. La realización durante la celebración de competiciones
deportivas de actos de contenido político ajenos a los
fines deportivos, siempre que concurra alguna de las siguientes
circunstancias:
a) Que provocaren discriminación, odio o violencia
contra grupos o asociaciones por motivos racistas u otros
referentes a la ideología, religión o creencia, situación familiar,
pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, origen
nacional, sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad.
b) Que incitaren, animaren, provocaren o fueren en sí
mismos constitutivos de ofensas a España, a sus comunidades
autónomas o a sus símbolos o emblemas.
6. La introducción, venta, tenencia o consumo durante
la celebración de competiciones deportivas, y dentro de las
instalaciones, de toda clase de bebidas alcohólicas y de sustancias
estupefacientes, psicotrópicas, estimulantes o productos
análogos.
7. La publicidad, directa o indirecta, de bebidas alcohólicas
y tabaco, dentro de las instalaciones en las que se celebren
competiciones deportivas.
8. El incumplimiento de las normas que regulan la celebración
de los espectáculos deportivos, que impida su normal
desarrollo y produzca importantes perjuicios a los participantes
o al público asistente.
9. Negar el acceso a la instalación deportiva a los agentes
de la autoridad o funcionarios inspectores que se encuentren
en el ejercicio de su cargo, así como la negativa a
colaborar con los mismos en el ejercicio de sus funciones.
10. Obtener las correspondientes licencias de apertura o
autorizaciones mediante la aportación de documentos o datos
no conformes con la realidad.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.657
11. La superació de l’aforament màxim autoritzat, quan
supose un greu risc per a la seguretat de les persones o
béns.
12. La irrupció no autoritzada en els terrenys de joc.
13. La impartició d’ensenyances esportives o l’expedició
de títols de tècnic esportiu per centres no autoritzats.
14. La participació violenta en baralles o desordres públics
en recintes esportius o la seua proximitat, quan el seu
origen tinga relació en l’esdeveniment esportiu, i aquests
ocasionen greus danys o riscos a les persones o béns.
15. L’intrusisme i la intromissió en l’expedició de titulacions
esportives.
16. La reincidència en la comissió de faltes greus.
17. El trencament de sancions imposades per infraccions
greus o molt greus.
Article 110
Infraccions greus
Són infraccions greus:
1. L’encobriment de l’ànim de lucre d’activitats empresarials
i professionals a través d’entitats esportives sense
ànim de lucre.
2. La realització dolosa de danys en instal·lacions esportives
i mobiliari o equipaments esportius.
3. La no-subscripció de l’assegurança de responsabilitat
civil prevista en l’article 29.
4. La realització d’activitats d’ensenyança, gestió, entrenament
i qualsevol de les activitats relacionades amb
l’activitat física i l’esport, sense la titulació establida en
cada cas per la normativa vigent.
5. L’organització o participació en activitats esportives
en edat escolar no autoritzades per l’òrgan competent.
6. La utilització de denominacions o realització
d’activitats pròpies de les federacions esportives.
7. La introducció i exhibició en espectacles esportius de
pancartes, símbols, emblemes o llegendes que impliquen
una incitació a la violència, al terrorisme o constituïsquen
un acte de manifest menyspreu a les persones participants
en l’esdeveniment esportiu. Els organitzadors estaran obligats
a la seua immediata retirada.
8. La introducció de bengales o focs artificials en els recintes
esportius.
9. L’organització d’activitats esportives, aparentant la
seua oficialitat, sense la prèvia comunicació a les federacions
esportives valencianes o la prèvia consulta a administració
esportiva de la Comunitat Valenciana.
10. L’incompliment de mesures cautelars.
11. La reincidència en les infraccions lleus.
12. El trencament de sancions imposades per infraccions
lleus.
Article 111
Infraccions lleus
Són infraccions lleus:
1. La falta de respecte dels espectadors, esportistes i la
resta d’usuaris de les instal·lacions esportives quan no produïsca
una alteració d’orde públic.
2. La no-facilitació de les dades sol·licitades per a
l’elaboració i actualització del Cens d’Instal·lacions Esportives
de la Comunitat Valenciana.
3. La participació en competicions oficials sense la prèvia
inscripció en el Registre d’Entitats Esportives de la Comunitat
Valenciana.
11. La superación del aforo máximo autorizado, cuando
suponga un grave riesgo para la seguridad de las personas o
bienes.
12. La irrupción no autorizada en los terrenos de juego.
13. La impartición de enseñanzas deportivas o la expedición
de títulos de técnico deportivo por centros no autorizados.
14. La participación violenta en peleas o desordenes públicos
en recintos deportivos o su cercanía, cuando su origen
tenga relación en el acontecimiento deportivo, y estos
ocasionen graves daños o riesgos a las personas o bienes.
15. El intrusismo y la intromisión en la expedición de titulaciones
deportivas.
16. La reincidencia en la comisión de faltas graves.
17. El quebrantamiento de sanciones impuestas por infracciones
graves o muy graves.
Artículo 110
Infracciones graves
Son infracciones graves:
1. El encubrimiento del ánimo de lucro de actividades
empresariales y profesionales a través de entidades deportivas
sin ánimo de lucro.
2. La realización dolosa de daños en instalaciones deportivas
y mobiliario o equipamientos deportivos.
3. La no suscripción del seguro de responsabilidad civil
previsto en el artículo 29.
4. La realización de actividades de enseñanza, gestión,
entrenamiento y cualquiera de las actividades relacionadas
con la actividad física y el deporte, sin la titulación establecida
en cada caso por la normativa vigente.
5. La organización o participación en actividades deportivas
en edad escolar no autorizadas por el órgano competente.
6. La utilización de denominaciones o realización de actividades
propias de las federaciones deportivas.
7. La introducción y exhibición en espectáculos deportivos
de pancartas, símbolos, emblemas o leyendas que impliquen
una incitación a la violencia, al terrorismo o constituyan
un acto de manifiesto desprecio a las personas
participantes en el evento deportivo. Los organizadores estarán
obligados a su inmediata retirada.
8. La introducción de bengalas o fuegos artificiales en
los recintos deportivos.
9. La organización de actividades deportivas, aparentando
su oficialidad, sin la previa comunicación a las federaciones
deportivas valencianas o la previa consulta a administración
deportiva de la Comunitat Valenciana.
10. El incumplimiento de medidas cautelares.
11. La reincidencia en las infracciones leves.
12. El quebrantamiento de sanciones impuestas por infracciones
leves.
Artículo 111
Infracciones leves
Son infracciones leves:
1. La falta de respeto de los espectadores, deportistas y
demás usuarios de las instalaciones deportivas cuando no
produzca una alteración de orden público.
2. La no facilitación de los datos solicitados para la elaboración
y actualización del Censo de Instalaciones Deportivas
de la Comunitat Valenciana.
3. La participación en competiciones oficiales sin la previa
inscripción en el Registro de Entidades Deportivas de la
Comunitat Valenciana.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.658
4. L’incompliment d’alguna de les obligacions o condicions
establides en la present llei i la normativa de desplegament,
si la infracció no té la consideració de falta molt
greu o greu.
5. El descuit o abandó en la conservació i atenció de les
instal·lacions esportives i en el mobiliari o equips esportius.
6. L’incompliment de qualsevol altre deure o obligació
establits per la present llei, o en el seu desplegament reglamentari,
quan no tinguen la qualificació d’infracció greu o
molt greu.
Article 112
Efectes
Tota infracció administrativa podrà donar lloc a:
1. La imposició de sancions, sense perjuí de les responsabilitats
de qualsevol altre orde.
2. L’obligació d’indemnitzar pels danys i perjuís causats.
3. L’adopció de totes les mesures que siguen necessàries
per a restablir l’orde jurídic infringit i anul·lar els efectes
produïts per la infracció.
4. La reposició de la situació alterada per l’infractor al
seu estat original.
Article 113
Classes de sancions
1. Per raó de les infraccions tipificades en la present llei,
podran imposar-se les sancions següents:
a) Advertència.
b) Multa.
c) Suspensió o prohibició de l’activitat.
d) Suspensió de l’autorització.
e) Clausura temporal d’instal·lacions esportives.
f) Inhabilitació per a l’organització o promoció
d’activitats esportives.
g) Prohibició d’accés a instal·lacions esportives.
h) Cancel·lació de la inscripció en el Registre d’Entitats
Esportives de la Comunitat Valenciana.
2. Correspon a les infraccions molt greus, alternativa o
acumulativament:
a) Multa de 30.001 a 60.000 euros i acumulativament
fins a 600.000 euros.
b) Clausura de la instal·lació esportiva per un període
màxim de tres anys i acumulativament fins a deu anys.
c) Suspensió de l’autorització administrativa per un
període màxim de tres anys i acumulativament fins a deu
anys.
d) Suspensió o prohibició de l’activitat per un període
màxim de tres anys i acumulativament fins a deu anys.
e) Inhabilitació per a l’organització o promoció
d’activitats esportives per un període màxim de tres anys i
acumulativament fins a deu anys.
f) Prohibició d’accés a qualsevol instal·lació esportiva
per un període màxim de quatre anys.
3. Correspon a les infraccions greus, alternativa o acumulativament:
a) Multa de 601 a 30.000 euros i acumulativament fins a
300.000 euros.
b) Clausura de la instal·lació esportiva per un període
màxim de sis mesos.
c) Suspensió de l’autorització administrativa per un
període màxim de sis mesos.
4. El incumplimiento de alguna de las obligaciones o
condiciones establecidas en la presente ley y la normativa
de desarrollo, si la infracción no tiene la consideración de
falta muy grave o grave.
5. El descuido o abandono en la conservación y cuidado
de las instalaciones deportivas y en el mobiliario o equipos
deportivos.
6. El incumplimiento de cualquier otro deber u obligación
establecidos por la presente ley, o en su desarrollo reglamentario,
cuando no tengan la calificación de infracción
grave o muy grave.
Artículo 112
Efectos
Toda infracción administrativa podrá dar lugar a:
1. La imposición de sanciones, sin perjuicio de las responsabilidades
de cualquier otro orden.
2. La obligación de indemnizar por los daños y perjuicios
causados.
3. La adopción de todas las medidas que sean necesarias
para restablecer el orden jurídico infringido y anular los
efectos producidos por la infracción.
4. La reposición de la situación alterada por el infractor
a su estado original.
Artículo 113
Clases de sanciones
1. Por razón de las infracciones tipificadas en la presente
ley, podrán imponerse las siguientes sanciones:
a) Apercibimiento.
b) Multa.
c) Suspensión o prohibición de la actividad.
d) Suspensión de la autorización.
e) Clausura temporal de instalaciones deportivas.
f) Inhabilitación para la organización o promoción de
actividades deportivas.
g) Prohibición de acceso a instalaciones deportivas.
h) Cancelación de la inscripción en el Registro de Entidades
Deportivas de la Comunitat Valenciana.
2. Corresponde a las infracciones muy graves, alternativa
o acumulativamente:
a) Multa de 30.001 a 60.000 euros y acumulativamente
hasta 600.000 euros.
b) Clausura de la instalación deportiva por un período
máximo de tres años y acumulativamente hasta diez años.
c) Suspensión de la autorización administrativa por un
período máximo de tres años y acumulativamente hasta
diez años.
d) Suspensión o prohibición de la actividad por un período
máximo de tres años y acumulativamente hasta diez años.
e) Inhabilitación para la organización o promoción de
actividades deportivas por un período máximo de tres años
y acumulativamente hasta diez años.
f) Prohibición de acceso a cualquier instalación deportiva
por un período máximo de cuatro años.
3. Corresponde a las infracciones graves, alternativa o
acumulativamente:
a) Multa de 601 a 30.000 euros y acumulativamente
hasta 300.000 euros.
b) Clausura de la instalación deportiva por un periodo
máximo de seis meses.
c) Suspensión de la autorización administrativa por un
período máximo de seis meses.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.659
d) Suspensió o prohibició de l’activitat per un període
màxim de sis mesos.
e) Inhabilitació per a l’organització o promoció
d’activitats esportives per un període màxim de sis mesos.
f) Prohibició d’accés a qualsevol instal·lació esportiva
per un període màxim d’un any.
g) Cancel·lació de la inscripció en el Registre d’Entitats
Esportives de la Comunitat Valenciana.
4. Correspon a les infraccions lleus la sanció
d’advertència o multa de fins a 600 euros.
Article 114
Criteris per a la graduació
1. En la determinació de la sanció a imposar, l’òrgan
competent haurà de procurar la deguda adequació entre la
gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada,
per a la graduació de la qual es tindran en compte els
criteris següents:
a) L’existència d’intencionalitat.
b) La transcendència social o esportiva de la infracció.
c) El perjuí causat a la imatge i interessos de la Comunitat
Valenciana.
d) La reincidència, per la comissió en el termini d’un
any de més d’una infracció de la mateixa naturalesa, i que
així haja sigut declarada per resolució ferma en via administrativa.
e) La naturalesa dels perjuís causats i, si és el cas, els
riscos suportats pels particulars.
f) El perjuí econòmic ocasionat.
g) El que hi haja hagut prèvies advertències de
l’administració.
h) El benefici il·lícit obtingut.
i) La concurrència en l’infractor de la qualitat
d’autoritat esportiva o càrrec directiu.
j) L’esmena o conducta observada per l’infractor durant
la tramitació de l’expedient, de les anomalies que van originar
la incoació del procediment.
k) El major o menor coneixement tècnic dels detalls de
l’actuació del responsable, d’acord amb la seua professió o
vinculació amb l’àmbit de les activitats esportives.
2. Per a l’aplicació d’aquests criteris en la graduació de
les sancions i respectant els límits establits en l’article anterior,
l’òrgan competent per a sancionar haurà de ponderar
que la comissió de la infracció no resulte més beneficiosa
per a l’infractor que el compliment de la sanció.
3. La imposició acumulativa de sancions en els termes
que preveuen els apartats 2 i 3 de l’article anterior podrà
acordar-se en aquells supòsits que impliquen greu alteració
de la seguretat o contravinguen les disposicions en matèria
de protecció de menors.
Article 115
Prescripció d’infraccions i sancions
1. Les infraccions tipificades en la present llei prescriuran
al cap de tres anys les molt greus, als dos anys les greus
i als sis mesos les lleus.
2. Prescriuran al cap d’any les sancions imposades per
infraccions lleus, als dos anys les imposades per infraccions
greus i als tres anys les imposades per infraccions
molt greus.
d) Suspensión o prohibición de la actividad por un
período máximo de seis meses.
e) Inhabilitación para la organización o promoción de actividades
deportivas por un período máximo de seis meses.
f) Prohibición de acceso a cualquier instalación deportiva
por un período máximo de un año.
g) Cancelación de la inscripción en el Registro de Entidades
Deportivas de la Comunitat Valenciana.
4. Corresponde a las infracciones leves la sanción de
apercibimiento o multa de hasta 600 euros.
Artículo 114
Criterios para la graduación
1. En la determinación de la sanción a imponer, el órgano
competente deberá procurar la debida adecuación entre
la gravedad del hecho constitutivo de la infracción y la sanción
aplicada, para cuya graduación se tendrán en cuenta
los siguientes criterios:
a) La existencia de intencionalidad.
b) La trascendencia social o deportiva de la infracción.
c) El perjuicio causado a la imagen e intereses de la Comunitat
Valenciana.
d) La reincidencia, por la comisión en el plazo de un
año de más de una infracción de la misma naturaleza, y que
así haya sido declarada por resolución firme en vía administrativa.
e) La naturaleza de los perjuicios causados y, en su caso,
los riesgos soportados por los particulares.
f) El perjuicio económico ocasionado.
g) El que haya habido previas advertencias de la administración.
h) El beneficio ilícito obtenido.
i) La concurrencia en el infractor de la cualidad de autoridad
deportiva o cargo directivo.
j) La subsanación o conducta observada por el infractor
durante la tramitación del expediente, de las anomalías que
originaron la incoación del procedimiento.
k) El mayor o menor conocimiento técnico de los pormenores
de la actuación del responsable, de acuerdo con su
profesión o vinculación con el ámbito de las actividades
deportivas.
2. Para la aplicación de estos criterios en la graduación
de las sanciones y respetando los límites establecidos en el
artículo anterior, el órgano competente para sancionar deberá
ponderar que la comisión de la infracción no resulte
más beneficiosa para el infractor que el cumplimiento de la
sanción.
3. La imposición acumulativa de sanciones en los términos
previstos en los apartados 2 y 3 del artículo anterior
podrá acordarse en aquellos supuestos que impliquen grave
alteración de la seguridad o contravengan las disposiciones
en materia de protección de menores.
Artículo 115
Prescripción de infracciones y sanciones
1. Las infracciones tipificadas en la presente ley prescribirán
a los tres años las muy graves, a los dos años las graves
y a los seis meses las leves.
2. Prescribirán al año las sanciones impuestas por infracciones
leves, a los dos años las impuestas por infracciones
graves y a los tres años las impuestas por infracciones
muy graves.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.660
3. El termini de prescripció de les infraccions començarà
a comptar el dia en què s’haja comés la infracció,
i el de les sancions l’endemà d’aquell en què s’ha convertit
en ferm la resolució per mitjà de la qual s’haja imposat la
sanció.
4. La prescripció s’interromp per l’inici, amb el coneixement
de la persona interessada, del procediment sancionador,
en el cas de les infraccions, i del procediment
d’execució, en el cas de sancions. El termini de prescripció
tornarà a transcórrer si els dits procediments estan paralitzats
durant un mes per causa no imputable a l’infractor o
presumpte infractor.
5. En les infraccions derivades d’una activitat o omissió
contínua, la data inicial del còmput és la de la finalització
de l’activitat o la de l’últim acte per mitjà del qual la infracció
s’haja consumat.
6. Sense perjudici de que hagueren prescrit les infraccions
en les quals la conducta tipificada supose una obligació
de caràcter permanent, el titular haurà d’adaptar la seua
actuació a la legalitat, adoptant les mesures necessàries per
al seu restabliment.
Article 116
Responsabilitat disciplinària esportiva
La imposició de sancions per les infraccions tipificades
en el present capítol no impedix, si és procedent i tenint en
compte el distint fonament, la depuració de responsabilitats
disciplinàries de caràcter esportiu.
Article 117
Àmbit d’aplicació
TÍTOL VIII
JURISDICCIÓ ESPORTIVA
CAPÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
La jurisdicció esportiva en el territori de la Comunitat
Valenciana s’estén a tres àmbits diferents: el disciplinari, el
competitiu i l’electoral.
Article 118
Extensió dels seus àmbits
1. La potestat jurisdiccional esportiva en l’àmbit disciplinari
s’estén a:
a) Les infraccions a les regles de joc o competició de les
diferents modalitats esportives, tipificades en aquesta llei,
en les seues disposicions de desplegament o en els estatuts
o reglaments de les federacions esportives degudament
aprovats.
b) Les infraccions a la conducta i convivència esportiva tipificades
en aquesta llei, en les seues disposicions de desplegament
o en els estatuts i reglaments de les entitats corresponents
degudament aprovats.
2. La potestat jurisdiccional esportiva en l’àmbit competitiu
s’estén a les qüestions que es plantegen en l’àmbit federatiu
en relació amb l’accés o exclusió de la competició o amb
3. El plazo de prescripción de las infracciones empezará
a contar el día en que se haya cometido la infracción, y el
de las sanciones el día siguiente de aquel en que se ha convertido
en firme la resolución mediante la cual se haya impuesto
la sanción.
4. La prescripción se interrumpe por el inicio, con el
conocimiento de la persona interesada, del procedimiento sancionador,
en el caso de las infracciones, y del procedimiento
de ejecución, en el caso de sanciones. El plazo de prescripción
volverá a transcurrir si dichos procedimientos están paralizados
durante un mes por causa no imputable al infractor o presunto
infractor.
5. En las infracciones derivadas de una actividad o de
una omisión continua, la fecha inicial del cómputo es la de
la finalización de la actividad o la del último acto mediante
el cual la infracción se haya consumado.
6. Sin perjuicio de que hubieran prescrito las infracciones
en las que la conducta tipificada suponga una obligación
de carácter permanente, el titular deberá adaptar su actuación
a la legalidad, adoptando para ello las medidas
necesarias para su restablecimiento.
Artículo 116
Responsabilidad disciplinaria deportiva
La imposición de sanciones por las infracciones tipificadas
en el presente capítulo no impide, si procede y teniendo
en cuenta el distinto fundamento, la depuración de responsabilidades
disciplinarias de carácter deportivo.
Artículo 117
Ámbito de aplicación
TÍTULO VIII
JURISDICCIÓN DEPORTIVA
CAPÍTULO I
DISPOSICIONES GENERALES
La jurisdicción deportiva en el territorio de la Comunitat
Valenciana se extiende a tres ámbitos diferentes: el disciplinario,
el competitivo y el electoral.
Artículo 118
Extensión de sus ámbitos
1. La potestad jurisdiccional deportiva en el ámbito disciplinario
se extiende a:
a) Las infracciones a las reglas de juego o competición
de las diferentes modalidades deportivas, tipificadas en esta
ley, en sus disposiciones de desarrollo o en los estatutos o
reglamentos de las federaciones deportivas debidamente
aprobados.
b) Las infracciones a la conducta y convivencia deportiva
tipificadas en esta ley, en sus disposiciones de desarrollo
o en los estatutos y reglamentos de las entidades correspondientes
debidamente aprobados.
2. La potestad jurisdiccional deportiva en el ámbito
competitivo se extiende a las cuestiones que se plantean en
el ámbito federativo en relación con el acceso o exclusión

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.661
l’organització, ordenació i funcionament d’aquesta i amb
l’atorgament o denegació de les llicències esportives tant als
clubs com als esportistes i la resta d’estaments reconeguts.
3. La potestat jurisdiccional esportiva en l’àmbit electoral
s’estén a les qüestions que se susciten:
a) En relació amb els processos electorals dels òrgans
de representació i govern de les federacions esportives de
la Comunitat Valenciana.
b) En relació amb les mocions de censura als presidents
que es plantegen en l’àmbit de les federacions esportives de
la Comunitat Valenciana.
Article 119
Potestat jurisdiccional esportiva
en l’àmbit disciplinari
1. La potestat jurisdiccional esportiva en l’àmbit disciplinari
és la facultat que s’atribueix als legítims titulars
d’aquesta per a investigar i, si és el cas, sancionar les persones
o entitats sotmeses a la disciplina esportiva segons
les seues competències respectives.
2. L’exercici d’aquesta potestat correspon:
a) Als jutges o àrbitres durant el desenvolupament dels
encontres, proves o competicions amb subjecció a les regles
establides en les disposicions generals de cada modalitat
o especialitat esportiva o en les específiques aprovades
per a les competicions de què es tracte.
b) Als clubs esportius, a través de la junta directiva o òrgans
disciplinaris corresponents, sobre els seus socis o associats,
esportistes, tècnics, entrenadors, directius o administradors.
c) A les federacions esportives de la Comunitat Valenciana,
a través dels seus òrgans disciplinaris, sobre totes les
persones que formen part de la seua estructura orgànica, sobre
els clubs esportius i els seus esportistes, tècnics, entrenadors,
jutges-àrbitres i, en general, sobre totes aquelles
persones i entitats que, estant federades, desenvolupen
l’activitat esportiva corresponent en l’àmbit de la Comunitat
Valenciana.
d) A les universitats de la Comunitat Valenciana, a
través dels seus òrgans disciplinaris esportius, sobre totes
aquelles persones i entitats esportives que desenvolupen la
seua activitat en les competicions interuniversitàries de la
Comunitat Valenciana.
e) Al Tribunal de l’Esport de la Comunitat Valenciana
sobre les mateixes persones i entitats que les federacions
esportives autonòmiques, sobre aquestes mateixes, sobre
els seus directius i integrants dels altres òrgans de la federació
i sobre les mateixes persones i entitats esportives que
les universitats de la Comunitat Valenciana i sobre aquestes
mateixes.
Article 120
Potestat jurisdiccional esportiva
en l’àmbit competitiu
1. La potestat jurisdiccional esportiva en l’àmbit competitiu
és la facultat que s’atribuïx als legítims titulars
d’aquesta per a conéixer i decidir sobre les qüestions relatives
a l’accés, exclusió, organització, ordenació i funcionament
de la competició federativa, així com sobre
l’atorgament o denegació de les llicències esportives.
de la competición o con la organización, ordenación y
funcionamiento de la misma y con el otorgamiento o denegación
de las licencias deportivas tanto a los clubes como a
los deportistas y demás estamentos reconocidos.
3. La potestad jurisdiccional deportiva en el ámbito
electoral se extiende a las cuestiones que se susciten:
a) En relación con los procesos electorales de los órganos
de representación y gobierno de las federaciones deportivas
de la Comunitat Valenciana.
b) En relación con las mociones de censura a los presidentes
que se planteen en el ámbito de las federaciones deportivas
de la Comunitat Valenciana.
Artículo 119
Potestad jurisdiccional deportiva
en el ámbito disciplinario
1. La potestad jurisdiccional deportiva en el ámbito disciplinario
es la facultad que se atribuye a los legítimos titulares
de la misma para investigar y, en su caso, sancionar a
las personas o entidades sometidas a la disciplina deportiva
según sus respectivas competencias.
2. El ejercicio de esta potestad corresponde:
a) A los jueces o árbitros durante el desarrollo de los encuentros,
pruebas o competiciones con sujeción a las reglas
establecidas en las disposiciones generales de cada modalidad
o especialidad deportiva o en las específicas aprobadas
para las competiciones de que se trate.
b) A los clubes deportivos, a través de la junta directiva
u órganos disciplinarios correspondientes, sobre sus socios
o asociados, deportistas, técnicos, entrenadores, directivos
o administradores.
c) A las federaciones deportivas de la Comunitat Valenciana,
a través de sus órganos disciplinarios, sobre todas las
personas que forman parte de su estructura orgánica, sobre
los clubes deportivos y sus deportistas, técnicos, entrenadores,
jueces-árbitros y, en general, sobre todas aquellas personas
y entidades que, estando federadas, desarrollan la actividad
deportiva correspondiente en el ámbito de la
Comunitat Valenciana.
d) A las universidades de la Comunitat Valenciana, a
través de sus órganos disciplinarios deportivos, sobre todas
aquellas personas y entidades deportivas que desarrollan su
actividad en las competiciones interuniversitarias de la Comunitat
Valenciana.
e) Al Tribunal del Deporte de la Comunitat Valenciana
sobre las mismas personas y entidades que las federaciones
deportivas autonómicas, sobre éstas mismas, sobre sus directivos
e integrantes de los demás órganos de la federación
y sobre las mismas personas y entidades deportivas
que las universidades de la Comunitat Valenciana y sobre
éstas mismas.
Artículo 120
Potestad jurisdiccional deportiva
en el ámbito competitivo
1. La potestad jurisdiccional deportiva en el ámbito
competitivo es la facultad que se atribuye a los legítimos titulares
de la misma para conocer y decidir sobre las cuestiones
relativas al acceso, exclusión, organización, ordenación
y funcionamiento de la competición federativa, así
como sobre el otorgamiento o denegación de las licencias
deportivas.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.662
2. L’exercici de la potestat jurisdiccional esportiva en
l’àmbit competitiu correspon:
a) Als jutges o àrbitres durant el desenvolupament de
l’encontre, prova o competició, amb subjecció a les regles
establides en les disposicions de cada modalitat o especialitat
esportiva o en les específiques aprovades per a la competició
de què es tracte.
b) Als òrgans disciplinaris de les federacions esportives
de la Comunitat Valenciana, en l’àmbit de la competició federada.
c) Al Tribunal de l’Esport de la Comunitat Valenciana
en el mateix àmbit que l’apartat anterior.
Article 121
Potestat jurisdiccional esportiva en l’àmbit electoral
1. La potestat jurisdiccional esportiva en l’àmbit electoral
és la facultat que s’atribueix als legítims titulars
d’aquesta per a conéixer i resoldre les qüestions que es
plantegen en relació amb els processos electorals o mocions
de censura dels òrgans de representació i govern de
les federacions esportives de la Comunitat Valenciana.
2. L’exercici d’aquesta potestat correspon:
a) A les juntes electorals de les federacions esportives.
b) Al Tribunal de l’Esport de la Comunitat Valenciana
Article 122
Normativa aplicable
En l’exercici de la potestat jurisdiccional esportiva en
els àmbits disciplinari, competitiu i electoral, els òrgans titulars
d’aquesta aplicaran els estatuts i reglaments corresponents,
degudament aprovats, de les respectives entitats
implicades, així com la resta de normes de l’ordenament
jurídic esportiu que resulten aplicables.
Article 123
Compatibilitat de la potestat jurisdiccional esportiva
La potestat jurisdiccional esportiva és compatible i independent
d’altres responsabilitats administratives, de la responsabilitat
civil o penal, així com del règim derivat de les
relacions laborals, que es regiran per la legislació corresponent
en cada cas.
CAPÍTOL II
INFRACCIONS I SANCIONS ESPORTIVES
Article 124
Classificació de les infraccions per la seua gravetat
1. Les infraccions a les regles de joc o de la competició i
les de la conducta o convivència esportiva pot ser molt
greus, greus i lleus.
2. Als esportistes i equips federats de la Comunitat Valenciana
que participen en competicions d’àmbit estatal o
internacional els seran aplicables les infraccions tipificades
per a aquests en la normativa corresponent.
2. El ejercicio de la potestad jurisdiccional deportiva en
el ámbito competitivo corresponde:
a) A los jueces o árbitros durante el desarrollo del encuentro,
prueba o competición, con sujeción a las reglas establecidas
en las disposiciones de cada modalidad o especialidad
deportiva o en las específicas aprobadas para la
competición de que se trate.
b) A los órganos disciplinarios de las federaciones deportivas
de la Comunitat Valenciana, en el ámbito de la
competición federada.
c) Al Tribunal del Deporte de la Comunitat Valenciana
en el mismo ámbito que el apartado anterior.
Artículo 121
Potestad jurisdiccional deportiva en el ámbito electoral
1. La potestad jurisdiccional deportiva en el ámbito
electoral es la facultad que se atribuye a los legítimos titulares
de la misma para conocer y resolver las cuestiones
que se planteen en relación con los procesos electorales o
mociones de censura de los órganos de representación y gobierno
de las federaciones deportivas de la Comunitat Valenciana.
2. El ejercicio de esta potestad corresponde:
a) A las juntas electorales de las federaciones deportivas.
b) Al Tribunal del Deporte de la Comunitat Valenciana.
Artículo 122
Normativa aplicable
En el ejercicio de la potestad jurisdiccional deportiva en
los ámbitos disciplinario, competitivo y electoral, los órganos
titulares de la misma aplicarán los estatutos y reglamentos
correspondientes, debidamente aprobados, de las respectivas
entidades implicadas, así como el resto de normas del
ordenamiento jurídico deportivo que resulten aplicables.
Artículo 123
Compatibilidad de la potestad jurisdiccional deportiva
La potestad jurisdiccional deportiva es compatible e independiente
de otras responsabilidades administrativas, de
la responsabilidad civil o penal, así como del régimen derivado
de las relaciones laborales, que se regirán por la legislación
correspondiente en cada caso.
CAPÍTULO II
INFRACCIONES Y SANCIONES DEPORTIVAS
Artículo 124
Clasificación de las infracciones por su gravedad
1. Las infracciones a las reglas de juego o de la competición
y las de la conducta o convivencia deportiva puede
ser muy graves, graves y leves.
2. A los deportistas y equipos federados de la Comunitat
Valenciana que participen en competiciones de ámbito estatal
o internacional les serán de aplicación las infracciones
tipificadas para estos en la normativa correspondiente.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.663
Article 125
Infraccions molt greus
1. Es consideraran, en tot cas, infraccions molt greus a
les regles de joc o competició o a les de la conducta o convivència
esportiva:
a) L’abús d’autoritat i la usurpació d’atribucions.
b) El trencament de sancions imposades per infracció
greu o molt greu.
c) L’acte dirigit a predeterminar, per mitjà de preu, intimidació
o qualsevol altra circumstància, el resultat d’un encontre,
prova o competició.
d) La promoció, incitació, utilització o consum de
substàncies o mètodes prohibits per les disposicions legals
o reglamentàries en la pràctica esportiva, o qualsevol acció
o omissió que impedisca o pertorbe la correcta realització
dels controls exigits per persones o entitats competents.
e) L’agressió, intimidació o coacció a jutges, àrbitres,
esportistes, tècnics, entrenadors, delegats, directius i la resta
d’autoritats esportives pertanyents al club o federació i al
públic en general, quan revisten una especial gravetat.
f) La protesta o intimidació, coacció o qualsevol altre
comportament antiesportiu en un encontre, prova o competició
que obligue a la seua suspensió definitiva.
g) L’incompliment manifest de les ordes i instruccions
emanades de jutges, àrbitres, tècnics, entrenadors, directius
i la resta d’autoritats esportives, en l’exercici dels seus
càrrecs.
h) La violació de secrets en assumptes coneguts per raó
del càrrec.
i) La falta d’assistència no justificada a les convocatòries
de les seleccions esportives de la Comunitat Valenciana.
j) Les declaracions o actes d’esportistes, tècnics, entrenadors,
jutges, àrbitres, directius o socis que inciten a la
violència.
k) L’incompliment, el compliment parcial i inadequat o
el retard en el compliment de les ordes o resolucions del
Tribunal de l’Esport de la Comunitat Valenciana, en atenció
a les circumstàncies del cas i a la concurrència de dol o
mala fe.
l) L’alineació indeguda, la incompareixença o retirada
injustificada d’una prova, un partit o una competició.
m) Els actes notoris i públics que atempten a la dignitat
o decor esportiu quan revisten una especial gravetat.
n) La manipulació o alteració del material o equipament
esportiu en contra de les regles tècniques quan puguen alterar
el resultat de la prova o posen en perill la integritat física
de les persones.
2. Així mateix, es consideraran infraccions molt greus
dels presidents, directius i la resta d’integrants dels òrgans
de les federacions esportives de la Comunitat Valenciana:
a) L’incompliment dels acords de l’assemblea general i
la resta d’òrgans federatius.
b) La no-execució, l’execució parcial o inadequada o el
retard en l’execució de les resolucions, requeriments o altres
ordes del Tribunal de l’Esport de la Comunitat Valenciana.
c) La no-convocatòria en els terminis i condicions legals,
de forma sistemàtica i reiterada dels òrgans col·legiats
federatius.
d) La incorrecta utilització dels fons privats o de les
subvencions, crèdits, avals i la resta d’ajudes concedides
per ens públics.
Artículo 125
Infracciones muy graves
1. Se considerarán, en todo caso, infracciones muy graves
a las reglas de juego o competición o a las de la conducta
o convivencia deportiva:
a) El abuso de autoridad y la usurpación de atribuciones.
b) El quebrantamiento de sanciones impuestas por infracción
grave o muy grave.
c) El acto dirigido a predeterminar, mediante precio, intimidación
o cualquier otra circunstancia, el resultado de un
encuentro, prueba o competición.
d) La promoción, incitación, utilización o consumo de
sustancias o métodos prohibidos por las disposiciones legales
o reglamentarias en la práctica deportiva, o cualquier
acción u omisión que impida o perturbe la correcta realización
de los controles exigidos por personas o entidades
competentes.
e) La agresión, intimidación o coacción a jueces, árbitros,
deportistas, técnicos, entrenadores, delegados, directivos
y demás autoridades deportivas pertenecientes al club o
federación y al público en general, cuando revistan una especial
gravedad.
f) La protesta o intimidación, coacción o cualquier otro
comportamiento antideportivo en un encuentro, prueba o
competición que obligue a su suspensión definitiva.
g) El incumplimiento manifiesto de las órdenes e instrucciones
emanadas de jueces, árbitros, técnicos, entrenadores,
directivos y demás autoridades deportivas, en el
ejercicio de sus cargos.
h) La violación de secretos en asuntos conocidos por
razón del cargo.
i) La falta de asistencia no justificada a las convocatorias
de las selecciones deportivas de la Comunitat Valenciana.
j) Las declaraciones o actos de deportistas, técnicos, entrenadores,
jueces, árbitros, directivos o socios que inciten
a la violencia.
k) El incumplimiento, el cumplimiento parcial e inadecuado
o el retraso en el cumplimiento de las órdenes o resoluciones
del Tribunal del Deporte de la Comunitat Valenciana,
en atención a las circunstancias del caso y a la
concurrencia de dolo o mala fe.
l) La alineación indebida, la incomparecencia o retirada
injustificada de una prueba, un partido o una competición.
m) Los actos notorios y públicos que atenten a la dignidad
o decoro deportivo cuando revistan una especial gravedad.
n) La manipulación o alteración del material o equipamiento
deportivo en contra de las reglas técnicas cuando
puedan alterar el resultado de la prueba o pongan en peligro
la integridad física de las personas.
2. Asimismo, se considerarán infracciones muy graves de
los presidentes, directivos y demás integrantes de los órganos
de las federaciones deportivas de la Comunitat Valenciana:
a) El incumplimiento de los acuerdos de la asamblea general
y demás órganos federativos.
b) La no ejecución, la ejecución parcial o inadecuada o
el retraso en la ejecución de las resoluciones, requerimientos
u otras órdenes del Tribunal del Deporte de la Comunitat
Valenciana.
c) La no convocatoria en los plazos y condiciones legales,
de forma sistemática y reiterada de los órganos colegiados
federativos.
d) La incorrecta utilización de los fondos privados o de
las subvenciones, créditos, avales y demás ayudas concedidas
por entes públicos.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.664
e) El compromís de despeses de caràcter plurianual del
pressupost sense l’autorització reglamentària.
f) La no-expedició, sense causa justificada, de les llicències
federatives, sempre que haguera existit mala fe.
g) L’organització d’activitats o competicions esportives
oficials de caràcter nacional o internacional, sense la prèvia
consulta al Consell Valencià de l’Esport.
h) L’incompliment dels deures o compromisos adquirits
formalment amb la Generalitat.
3. Les infraccions a les regles de joc o competició o a la
conducta o convivència esportiva que, amb el caràcter de
molt greus, tipifiquen les diferents entitats esportives en els
seus respectius estatuts i reglaments, en funció de
l’especificitat de la seua modalitat o especialitat esportiva i
amb subjecció als preceptes d’aquest títol.
Article 126
Infraccions greus
1. Es consideraran, en tot cas, infraccions greus:
a) El trencament de sancions imposades per infraccions
lleus.
b) Els insults i ofenses a jutges, àrbitres, tècnics, entrenadors,
esportistes, directius i la resta d’autoritats esportives
pertanyents al club o federació i al públic en general.
c) La protesta, intimidació o coacció o qualsevol altre
comportament antiesportiu que altere el normal desenvolupament
del joc, prova o competició quan no obligue a la
seua suspensió definitiva.
d) La protesta o incompliment d’ordes i instruccions
emanades de jutges, àrbitres, tècnics, entrenadors, directius
i la resta d’autoritats esportives que hagueren adoptat en
l’exercici dels seus càrrecs, quan no revisten el caràcter
d’infraccions molt greu.
e) Els actes notoris i públics que atempten a la dignitat o
decor esportiu.
f) L’exercici d’activitats públiques o privades declarades
incompatibles amb l’activitat o funció esportiva realitzada.
g) La comissió per negligència de les infraccions previstes
en l’apartat l del punt 1 i en els apartats a i b del punt 2,
ambdós de l’article anterior.
2. També es consideraran infraccions greus les que amb
el dit caràcter establisquen les diferents entitats esportives
en els seus respectius estatuts o reglaments com a infraccions
a les regles de joc o competició o de la conducta o
convivència esportiva, en funció de l’especificitat de la
seua modalitat o especialitat esportiva amb subjecció als
preceptes d’este títol.
Article 127
Infraccions lleus
1. Es consideraran, en tot cas, infraccions lleus:
a) Les observacions que suposen una lleu incorrecció
formulades contra jutges, àrbitres, tècnics, entrenadors i la
resta d’autoritats esportives, jugadors o esportistes o contra
el públic assistent.
b) L’adopció d’una actitud passiva en el compliment de
les ordes i instruccions rebudes dels jutges, àrbitres, tècnics,
entrenadors i la resta d’autoritats esportives en
l’exercici de les seues funcions.
c) El descuit i abandó en la conservació i atenció dels
locals socials, instal·lacions esportives i altres mitjans materials,
sense perjuí de la responsabilitat civil o penal que
poguera correspondre.
e) El compromiso de gastos de carácter plurianual del
presupuesto sin la autorización reglamentaria.
f) La no expedición, sin causa justificada, de las licencias
federativas, siempre que hubiera mediado mala fe.
g) La organización de actividades o competiciones deportivas
oficiales de carácter nacional o internacional, sin
la previa consulta al Consell Valencià de l’Esport.
h) El incumplimiento de los deberes o compromisos adquiridos
formalmente con la Generalitat.
3. Las infracciones a las reglas de juego o competición o
a la conducta o convivencia deportiva que, con el carácter
de muy graves, tipifiquen las diferentes entidades deportivas
en sus respectivos estatutos y reglamentos, en función
de la especificidad de su modalidad o especialidad deportiva
y con sujeción a los preceptos de este título.
Artículo 126
Infracciones graves
1. Se considerarán, en todo caso, infracciones graves:
a) El quebrantamiento de sanciones impuestas por infracciones
leves.
b) Los insultos y ofensas a jueces, árbitros, técnicos, entrenadores,
deportistas, directivos y demás autoridades deportivas
pertenecientes al club o federación y al público en general.
c) La protesta, intimidación o coacción o cualquier otro
comportamiento antideportivo que altere el normal desarrollo
del juego, prueba o competición cuando no obligue a su
suspensión definitiva.
d) La protesta o incumplimiento de órdenes e instrucciones
emanadas de jueces, árbitros, técnicos, entrenadores,
directivos y demás autoridades deportivas que hubieran
adoptado en el ejercicio de sus cargos, cuando no revistan
el carácter de infracciones muy grave.
e) Los actos notorios y públicos que atenten a la dignidad
o decoro deportivo.
f) El ejercicio de actividades públicas o privadas declaradas
incompatibles con la actividad o función deportiva desempeñada.
g) La comisión por negligencia de las infracciones previstas
en el apartado l del punto 1 y en los apartados a y b
del punto 2, ambos del artículo anterior.
2. También se considerarán infracciones graves las que
con dicho carácter establezcan las diferentes entidades deportivas
en sus respectivos estatutos o reglamentos como
infracciones a las reglas de juego o competición o de la
conducta o convivencia deportiva, en función de la especificidad
de su modalidad o especialidad deportiva con sujeción
a los preceptos de este título.
Artículo 127
Infracciones leves
1. Se considerarán, en todo caso, infracciones leves:
a) Las observaciones que supongan una leve incorrección
formuladas contra jueces, árbitros, técnicos, entrenadores
y demás autoridades deportivas, jugadores o deportistas
o contra el público asistente.
b) La adopción de una actitud pasiva en el cumplimiento
de las órdenes e instrucciones recibidas de los jueces, árbitros,
técnicos, entrenadores y demás autoridades deportivas
en el ejercicio de sus funciones.
c) El descuido y abandono en la conservación y cuidado
de los locales sociales, instalaciones deportivas y otros medios
materiales, sin perjuicio de la responsabilidad civil o
penal que pudiera corresponder.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.665
2. També es consideraran infraccions lleus les que amb
el dit caràcter establisquen les diferents entitats esportives
en els seus respectius estatuts o reglaments com a infraccions
a les regles de joc o competició o de la conducta o
convivència esportiva, en funció de l’especificitat de la
seua modalitat o especialitat esportiva amb subjecció als
preceptes d’aquest títol.
Article 128
Sancions
1. Per la comissió d’infraccions de disciplina esportiva,
les normes disciplinàries podran preveure les sancions
següents:
a) Prevenció o advertència.
b) Amonestació pública.
c) Suspensió temporal.
d) Privació temporal o definitiva dels drets d’associat.
e) Privació temporal o definitiva de la llicència federativa.
f) Inhabilitació esportiva temporal o definitiva.
g) Destitució del càrrec.
h) Multa, havent de figurar quantificada en la norma
sancionadora corresponent
2. A més del que preveu l’apartat anterior, són sancions
específiques de les competi-cions:
a) Clausura del terreny de joc o del recinte esportiu.
b) Pèrdua del partit o desqualificació en la prova.
c) Pèrdua de punts o llocs en la classificació.
d) Pèrdua o descens de categoria o divisió.
e) Celebració de la competició esportiva a porta tancada.
f) Prohibició d’accés als estadis o recintes esportius.
g) Expulsió temporal o definitiva de la competició.
Article 129
Sancions per infraccions molt greus
1. Les infraccions molt greus podran ser objecte de
qualsevol de les sancions següents:
a) Inhabilitació a perpetuïtat.
b) Privació definitiva de la llicència federativa.
c) Pèrdua definitiva dels drets d’associat de la respectiva
associació esportiva a excepció dels drets econòmics.
d) Expulsió definitiva de la competició.
e) Inhabilitació o suspensió temporal per un període
d’un a cinc anys o d’una a cinc temporades.
f) Privació dels drets d’associat per un període d’un a
cinc anys.
g) Pèrdua o descens de la categoria esportiva o divisió.
h) Pèrdua de punts o llocs en la classificació.
i) Clausura del terreny de joc o recinte esportiu per un
període de més de quatre partits de competició oficial o de
dos mesos a una temporada.
j) Pèrdua del partit o desqualificació de la prova.
k) Prohibició d’accés als estadis o recintes esportius o
llocs de celebració de la prova per un període d’un a cinc
anys.
l) Multa de 3.001 a 30.000 euros.
2. Les sancions previstes en els apartats a, b i c només
podran imposar-se amb caràcter excepcional per la comissió
d’infraccions molt greus, concorrent l’agreujant de reincidència,
o la d’especial transcendència social o esportiva
de la infracció.
2. También se considerarán infracciones leves las que
con dicho carácter establezcan las diferentes entidades deportivas
en sus respectivos estatutos o reglamentos como
infracciones a las reglas de juego o competición o de la
conducta o convivencia deportiva, en función de la especificidad
de su modalidad o especialidad deportiva con sujeción
a los preceptos de este título.
Artículo 128
Sanciones
1. Por la comisión de infracciones de disciplina deportiva,
las normas disciplinarias podrán prever las siguientes
sanciones:
a) Apercibimiento o advertencia.
b) Amonestación pública.
c) Suspensión temporal.
d) Privación temporal o definitiva de los derechos de
asociado.
e) Privación temporal o definitiva de la licencia federativa.
f) Inhabilitación deportiva temporal o definitiva.
g) Destitución del cargo.
h) Multa, debiendo figurar cuantificada en la norma sancionadora
correspondiente
2. Además de lo previsto en el apartado anterior, son
sanciones específicas de las competiciones:
a) Clausura del terreno de juego o del recinto deportivo.
b) Pérdida del partido o descalificación en la prueba.
c) Pérdida de puntos o puestos en la clasificación.
d) Pérdida o descenso de categoría o división.
e) Celebración de la competición deportiva a puerta cerrada.
f) Prohibición de acceso a los estadios o recintos deportivos.
g) Expulsión temporal o definitiva de la competición.
Artículo 129
Sanciones por infracciones muy graves
1. Las infracciones muy graves podrán ser objeto de
cualquiera de las siguientes sanciones:
a) Inhabilitación a perpetuidad.
b) Privación definitiva de la licencia federativa.
c) Pérdida definitiva de los derechos de asociado de la
respectiva asociación deportiva con excepción de los derechos
económicos.
d) Expulsión definitiva de la competición.
e) Inhabilitación o suspensión temporal por un período
de uno a cinco años o de una a cinco temporadas.
f) Privación de los derechos de asociado por un período
de uno a cinco años.
g) Pérdida o descenso de la categoría deportiva o división.
h) Pérdida de puntos o puestos en la clasificación.
i) Clausura del terreno de juego o recinto deportivo por
un periodo de más de cuatro partidos de competición oficial
o de dos meses a una temporada.
j) Pérdida del partido o descalificación de la prueba.
k) Prohibición de acceso a los estadios o recintos deportivos
o lugares de celebración de la prueba por un periodo
de uno a cinco años.
l) Multa de 3.001 a 30.000 euros.
2. Las sanciones previstas en los apartados a, b y c sólo
podrán imponerse con carácter excepcional por la comisión
de infracciones muy graves, concurriendo la agravante de
reincidencia, o la de especial trascendencia social o deportiva
de la infracción.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.666
Article 130
Sancions per infraccions greus
Les infraccions greus podran ser objecte de les sancions
següents:
1. Inhabilitació d’un mes a un any.
2. Suspensió de la llicència federativa d’un mes a un
any o de cinc partits a una temporada.
3. Pèrdua dels drets d’associat per un període d’un mes
a un any.
4. Pèrdua del partit o desqualificació de la prova.
5. Clausura del terreny de joc o recinte esportiu d’un a
tres partits.
6. Prohibició de l’accés als estadis, recintes esportius o
llocs de celebració de les proves per un període d’un mes a
un any.
7. Multa de 601 a 3.000 euros.
Article 131
Sancions per infraccions lleus
Les infraccions lleus poden ser objecte de les sancions
següents:
1. Suspensió de la llicència federativa per un període no
superior a un mes o d’un a quatre partits.
2. Privació dels drets d’associat per un període màxim
d’un mes.
3. Prohibició d’accés als estadis o recintes esportius per
un període màxim d’un mes.
4. Amonestació pública.
5. Advertència o advertència.
6. Multa de fins a 600 euros.
Article 132
Simultaneïtat de sancions
Les sancions de multa, pèrdua del partit, descompte de
punts en la classificació, pèrdua de categoria o divisió i
prohibició d’accés als estadis o recintes esportius poden
imposar-se simultàniament a qualsevol altra sanció.
Article 133
Regles per a la imposició de la sanció de multa
1. La sanció personal de multa només es podrà imposar
quan els esportistes, tècnics, entrenadors, jutges, àrbitres o
qualssevol altres infractors perceben preu o retribució per
la seua actuació esportiva.
2. L’import de la sanció de multa haurà de ser congruent
amb la gravetat de la infracció comesa i amb el nivell de
retribució dels possibles infractors.
3. L’impagament de la multa es considerarà com a trencament
de sanció.
Article 134
Alteració de resultats
Els òrgans disciplinaris, a més de qualssevol altres sancions
que puguen correspondre, estaran facultats per a alterar
el resultat de l’encontre, prova o competició de què es
tracte, en els casos de sanció de pèrdua del partit o desqualificació
de la prova o de sancions que s’imposen per alineació
indeguda, predeterminació del resultat del partit, prova
o competició per preu, intimidació o qualsevol altre mitjà
Artículo 130
Sanciones por infracciones graves
Las infracciones graves podrán ser objeto de las siguientes
sanciones:
1. Inhabilitación de un mes a un año.
2. Suspensión de la licencia federativa de un mes a un
año o de cinco partidos a una temporada.
3. Pérdida de los derechos de asociado por un período
de un mes a un año.
4. Pérdida del partido o descalificación de la prueba.
5. Clausura del terreno de juego o recinto deportivo de
uno a tres partidos.
6. Prohibición del acceso a los estadios, recintos deportivos
o lugares de celebración de las pruebas por un período
de un mes a un año.
7. Multa de 601 a 3.000 euros.
Artículo 131
Sanciones por infracciones leves
Las infracciones leves pueden ser objeto de las siguientes
sanciones:
1. Suspensión de la licencia federativa por un período
no superior a un mes o de uno a cuatro partidos.
2. Privación de los derechos de asociado por un período
máximo de un mes.
3. Prohibición de acceso a los estadios o recintos deportivos
por un período máximo de un mes.
4. Amonestación pública.
5. Apercibimiento o advertencia.
6. Multa de hasta 600 euros.
Artículo 132
Simultaneidad de sanciones
Las sanciones de multa, pérdida del partido, descuento
de puntos en la clasificación, pérdida de categoría o división
y prohibición de acceso a los estadios o recintos deportivos
pueden imponerse simultáneamente a cualquier
otra sanción.
Artículo 133
Reglas para la imposición de la sanción de multa
1. La sanción personal de multa sólo se podrá imponer
cuando los deportistas, técnicos, entrenadores, jueces, árbitros
o cualesquiera otros infractores perciban precio o retribución
por su actuación deportiva.
2. El importe de la sanción de multa deberá ser congruente
con la gravedad de la infracción cometida y con el
nivel de retribución de los posibles infractores.
3. El impago de la multa se considerará como quebrantamiento
de sanción.
Artículo 134
Alteración de resultados
Los órganos disciplinarios, además de cualesquiera otras
sanciones que puedan corresponder, estarán facultados para alterar
el resultado del encuentro, prueba o competición de que
se trate, en los casos de sanción de pérdida del partido o descalificación
de la prueba o de sanciones que se impongan por alineación
indebida, predeterminación del resultado del partido,
prueba o competición por precio, intimidación o cualquier otro

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.667
antiesportiu, consum de fàrmacs o substàncies que augmenten
artificialment la capacitat de l’esportista o, en general,
la utilització de mètodes antireglamentaris que poden modificar
o alterar el resultat d’una prova o competició.
Article 135
Executivitat de les sancions
1. Les sancions imposades a través del corresponent
procediment disciplinari i relatives a infraccions a les regles
de joc o de la competició seran immediatament executives,
sense que les reclamacions o recursos interposats
contra aquestes paralitzen o suspenguen la seua execució.
2. No obstant el que disposa l’apartat anterior, si amb
posterioritat o simultàniament a la interposició del recurs es
sol·licita expressament a instància de part la mesura cautelar
de suspensió de l’execució de la sanció imposada,
l’òrgan competent per a la seua resolució podrà acordar-la
si concorren tots o alguns dels requisits següents:
a) Si concorre alguna causa de nul·litat de ple dret de la
sanció la suspensió de la qual se sol·licita.
b) Si s’assegura el compliment de la possible sanció, en
el cas que aquesta es confirme.
c) Si la petició es fundamenta en l’existència d’un aparent
bon dret.
d) Si s’al·leguen i acrediten danys o perjuís
d’impossible o difícil reparació.
Article 136
Circumstàncies agreujants de la responsabilitat
Són circumstàncies agreujants de la responsabilitat, en
tot cas:
1. La reincidència.
2. El preu.
3. La transcendència social o esportiva de la infracció.
4. El dany i perjuí ocasionat.
Article 137
Reincidència
Es considera reincidència quan l’autor haguera sigut
sancionat amb caràcter ferm per una infracció de la mateixa
o anàloga naturalesa en el transcurs d’una mateixa temporada
esportiva.
Article 138
Circumstàncies atenuants de la responsabilitat
Són circumstàncies atenuants de la responsabilitat, en
tot cas:
1. La provocació suficient immediatament produïda
abans a la comissió de la infracció.
2. El penediment espontani, manifestat amb immediatesa
a la comissió de la infracció.
3. No haver sigut sancionat en els dos anys anteriors de
la seua vida esportiva, quan es tracte d’infraccions als reglaments
de joc o de la competició.
Article 139
Graduació de les sancions
En l’exercici de les seues funcions, els òrgans disciplinaris
poden aplicar la sanció en el grau que estimen convenient,
atenent a la naturalesa dels actes comesos, a la perso-
medio antideportivo, consumo de fármacos o sustancias que
aumenten artificialmente la capacidad del deportista o, en general,
la utilización de métodos antirreglamentarios que pueden
modificar o alterar el resultado de una prueba o competición.
Artículo 135
Ejecutividad de las sanciones
1. Las sanciones impuestas a través del correspondiente
procedimiento disciplinario y relativas a infracciones a las
reglas de juego o de la competición serán inmediatamente
ejecutivas, sin que las reclamaciones o recursos interpuestos
contra las mismas paralicen o suspendan su ejecución.
2. No obstante lo dispuesto en el apartado anterior, si con
posterioridad o simultáneamente a la interposición del recurso
se solicita expresamente a instancia de parte la medida
cautelar de suspensión de la ejecución de la sanción impuesta,
el órgano competente para su resolución podrá acordarla
si concurren todos o algunos de los siguientes requisitos:
a) Si concurre alguna causa de nulidad de pleno derecho
de la sanción cuya suspensión se solicita.
b) Si se asegura el cumplimiento de la posible sanción,
en caso de que ésta se confirme.
c) Si la petición se funda en la existencia de un aparente
buen derecho.
d) Si se alegan y acreditan daños o perjuicios de imposible
o difícil reparación.
Artículo 136
Circunstancias agravantes de la responsabilidad
Son circunstancias agravantes de la responsabilidad, en
todo caso:
1. La reincidencia.
2. El precio.
3. La trascendencia social o deportiva de la infracción.
4. El daño y perjuicio ocasionado.
Artículo 137
Reincidencia
Existe reincidencia cuando el autor hubiera sido sancionado
con carácter firme por una infracción de la misma o
análoga naturaleza en el transcurso de una misma temporada
deportiva.
Artículo 138
Circunstancias atenuantes de la responsabilidad
Son circunstancias atenuantes de la responsabilidad, en
todo caso:
1. La provocación suficiente inmediatamente producida
antes a la comisión de la infracción.
2. El arrepentimiento espontáneo, manifestado con inmediatez
a la comisión de la infracción.
3. No haber sido sancionado en los dos años anteriores
de su vida deportiva, cuando se trate de infracciones a los
reglamentos de juego o de la competición.
Artículo 139
Graduación de las sanciones
En el ejercicio de sus funciones, los órganos disciplinarios
pueden aplicar la sanción en el grado que estimen conveniente,
atendiendo a la naturaleza de los hechos cometidos, a la perso-

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.668
nalitat del responsable, a les conseqüències de la infracció i
a la concurrència de circumstàncies agreujants o atenuants.
Article 140
Extinció de la responsabilitat
La responsabilitat disciplinària esportiva s’extingix, en
tot cas:
1. Per compliment de la sanció.
2. Per prescripció de la infracció.
3. Per prescripció de la sanció.
4. Per defunció de l’infractor.
5. Per dissolució de l’entitat esportiva sancionada, excepte
frau de llei.
6. Per la pèrdua de la condició d’esportista, d’àrbitre o tècnic,
de federat o de membre del club o associació esportiva
de què es tracte. En aquest últim cas, si la pèrdua de la condició
és voluntària, aquest supòsit d’extinció de la responsabilitat
disciplinària té efectes merament suspensius si qui està
subjecte a procediment disciplinari en tràmit o ha sigut sancionat
recupera en qualsevol modalitat esportiva, i dins d’un
termini de tres anys, la condició amb què quedava vinculat a
la disciplina esportiva. En aquest cas, el temps de suspensió
de la responsabilitat disciplinària no es computa a l’efecte de
la prescripció de les infraccions ni de les sancions.
Article 141
Prescripció d’infraccions
1. Les infraccions prescriuran al cap de tres anys, a
l’any o al mes, segons es tracte de molt greus, greus o lleus
respectivament, començant-se a comptar el termini de prescripció
el mateix dia en què la infracció s’haguera comés.
2. El termini de prescripció s’interromprà el dia de la iniciació
del procediment sancionador, però si aquest es paralitza durant
el termini de sis mesos per causa no imputable a l’inculpat,
tornarà a comptar el còmput del termini corresponent.
Article 142
Prescripció de sancions
1. Les sancions imposades pels òrgans disciplinaris
competents prescriuran al cap de tres anys, a l’any o al
mes, segons hagueren sigut imposades per la comissió
d’infraccions molt greus, greus o lleus.
2. El termini de prescripció començarà a comptar de
l’endemà a aquell en què adquirisca fermesa la resolució
per la qual es va imposar la sanció, o des que es trencara el
seu compliment si aquesta haguera començat a complir-se.
CAPÍTOL III
ELS PROCEDIMENTS JURISDICCIONALS
Article 143
Condicions mínimes
Secció primera
Els procediments jurisdiccionals
en l’àmbit disciplinari
Subsecció primera
Disposicions generals
1. Per a la imposició de sancions per la comissió de
qualsevol tipus d’infraccions serà preceptiva la instrucció
nalidad del responsable, a las consecuencias de la infracción y
a la concurrencia de circunstancias agravantes o atenuantes.
Artículo 140
Extinción de la responsabilidad
La responsabilidad disciplinaria deportiva se extingue,
en todo caso:
1. Por cumplimiento de la sanción.
2. Por prescripción de la infracción.
3. Por prescripción de la sanción.
4. Por fallecimiento del infractor.
5. Por disolución de la entidad deportiva sancionada,
salvo fraude de Ley.
6. Por la pérdida de la condición de deportista, de árbitro o
técnico, de federado o de miembro del club o asociación deportiva
de que se trate. En este último caso, si la pérdida de la condición
es voluntaria, este supuesto de extinción de la responsabilidad
disciplinaria tiene efectos meramente suspensivos si quien
está sujeto a procedimiento disciplinario en trámite o ha sido
sancionado recupera en cualquier modalidad deportiva, y dentro
de un plazo de tres años, la condición con la que quedaba vinculado
a la disciplina deportiva. En tal caso, el tiempo de suspensión
de la responsabilidad disciplinaria no se computa a efectos
de la prescripción de las infracciones ni de las sanciones.
Artículo 141
Prescripción de infracciones
1. Las infracciones prescribirán a los tres años, al año o
al mes, según se trate de muy graves, graves o leves respectivamente,
comenzándose a contar el plazo de prescripción
el mismo día en que la infracción se hubiese cometido.
2. El plazo de prescripción se interrumpirá el día de la iniciación
del procedimiento sancionador, pero si éste se paraliza
durante el plazo de seis meses por causa no imputable al inculpado,
volverá a contar el cómputo del plazo correspondiente.
Artículo 142
Prescripción de sanciones
1. Las sanciones impuestas por los órganos disciplinarios
competentes prescribirán a los tres años, al año o al
mes, según hubieran sido impuestas por la comisión de infracciones
muy graves, graves o leves.
2. El plazo de prescripción comenzará a contar desde el
día siguiente a aquel en que adquiera firmeza la resolución
por la que se impuso la sanción, o desde que se quebrantase
su cumplimiento si ésta hubiera empezado a cumplirse.
CAPÍTULO III
LOS PROCEDIMIENTOS JURISDICCIONALES
Sección primera
Los procedimientos jurisdiccionales
en el ámbito disciplinario
Artículo 143
Condiciones mínimas
Subsección primera
Disposiciones generales
1. Para la imposición de sanciones por la comisión de
cualquier tipo de infracciones será preceptiva la instrucción

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.669
prèvia d’un expedient d’acord amb el procediment reglamentàriament
establit.
2. Són condicions mínimes dels procediments disciplinaris
les següents:
a) Els jutges i àrbitres exercixen la potestat disciplinària
esportiva durant el desenvolupament dels encontres, proves
o competicions de forma immediata, d’acord amb els reglaments
de cada modalitat esportiva, havent de preveure en
cada cas el corresponent sistema posterior de reclamacions.
En tot cas, les actes subscrites pels jutges i àrbitres de
l’encontre, prova o competició constituiran mitjà documental
necessari en el conjunt de la prova de les infraccions
disciplinàries esportives.
En aquells esports específics que ho requerisquen podrà
preveure’s que, en l’apreciació de les infraccions referents
a la disciplina esportiva, les declaracions de l’àrbitre o jutge
es presumeixen certes, excepte error material.
b) En les proves o competicions esportives que per la
seua naturalesa requerisquen l’acord immediat dels òrgans
disciplinaris esportius, podran preveure’s procediments
d’urgència que permeten compatibilitzar la ràpida intervenció
d’aquells amb el dret a reclamació i el tràmit
d’audiència dels interessats.
c) El procediment ordinari aplicable per a la imposició
de sancions per infraccions de les regles de joc i de la competició
haurà de compatibilitzar el normal desenvolupament
de la competició amb el tràmit d’audiència dels interessats
i el dret a recurs.
Les mateixes garanties hauran de preveure’s en el procediment
extraordinari que es tramitarà per a les sancions corresponents
a la resta de les infraccions disciplinàries esportives,
on haurà de preveure’s el dret a recusar els
membres de l’òrgan disciplinari que tinga la potestat sancionadora.
d) En els procediments disciplinaris esportius es consideraran
interessats tots aquells a favor o en el perjuí dels
quals es derivaren drets i interessos legítims, en relació
amb els efectes de les resolucions adoptades.
Article 144
Contingut mínim de les disposicions
disciplinàries de les entitats esportives
Les federacions i la resta d’entitats esportives hauran de
preveure en els seus estatuts o reglaments, en relació amb
la disciplina esportiva, les qüestions següents:
1. Un sistema tipificat d’infraccions, de conformitat
amb les regles i especialitats de cada modalitat esportiva,
graduant-les en funció de la seua gravetat.
2. La tipificació de les sancions corresponents a cada
una de les infraccions, així com les causes o circumstàncies
que atenuen o agreugen la responsabilitat de l’infractor i els
requisits d’extinció d’aquesta última.
3. La prohibició de doble sanció pels mateixos fets.
4. L’aplicació de les normes amb efectes retroactius
quan aquestes resulten favorables a l’inculpat.
5. La prohibició de sanció per la comissió d’infraccions
tipificades després del moment de la seua comissió.
6. Els distints procediments disciplinaris per a la imposició
de sancions.
7. El sistema de recursos contra les sancions imposades.
previa de un expediente de acuerdo con el procedimiento
reglamentariamente establecido.
2. Son condiciones mínimas de los procedimientos disciplinarios
las siguientes:
a) Los jueces y árbitros ejercen la potestad disciplinaria
deportiva durante el desarrollo de los encuentros, pruebas o
competiciones de forma inmediata, de acuerdo con los reglamentos
de cada modalidad deportiva, debiéndose prever
en cada caso el correspondiente sistema posterior de reclamaciones.
En todo caso, las actas suscritas por los jueces y árbitros
del encuentro, prueba o competición constituirán medio documental
necesario en el conjunto de la prueba de las infracciones
disciplinarias deportivas.
En aquellos deportes específicos que lo requieran podrá
preverse que, en la apreciación de las infracciones referentes
a la disciplina deportiva, las declaraciones del árbitro o
juez se presumen ciertas, salvo error material.
b) En las pruebas o competiciones deportivas que por su
naturaleza requieran el acuerdo inmediato de los órganos
disciplinarios deportivos, podrán preverse procedimientos
de urgencia que permitan compatibilizar la rápida intervención
de aquéllos con el derecho a reclamación y el trámite
de audiencia de los interesados.
c) El procedimiento ordinario aplicable para la imposición
de sanciones por infracciones de las reglas de juego y
de la competición deberá compatibilizar el normal desarrollo
de la competición con el trámite de audiencia de los interesados
y el derecho a recurso.
Las mismas garantías deberán preverse en el procedimiento
extraordinario que se tramitará para las sanciones
correspondientes al resto de las infracciones disciplinarias
deportivas, donde deberá preverse el derecho a recusar a
los miembros del órgano disciplinario que tenga la potestad
sancionadora.
d) En los procedimientos disciplinarios deportivos se
considerarán interesados todos aquellos a cuyo favor o en
cuyo perjuicio se derivasen derechos e intereses legítimos,
en relación con los efectos de las resoluciones adoptadas.
Artículo 144
Contenido mínimo de las disposiciones disciplinarias
de las entidades deportivas
Las federaciones y demás entidades deportivas deberán
prever en sus estatutos o reglamentos, en relación con la
disciplina deportiva, las siguientes cuestiones:
1. Un sistema tipificado de infracciones, de conformidad
con las reglas y especialidades de cada modalidad deportiva,
graduándolas en función de su gravedad.
2. La tipificación de las sanciones correspondientes a
cada una de las infracciones, así como las causas o circunstancias
que atenúen o agraven la responsabilidad del infractor
y los requisitos de extinción de esta última.
3. La prohibición de doble sanción por los mismos hechos.
4. La aplicación de las normas con efectos retroactivos
cuando éstas resulten favorables al inculpado.
5. La prohibición de sanción por la comisión de infracciones
tipificadas con posterioridad al momento de su comisión.
6. Los distintos procedimientos disciplinarios para la
imposición de sanciones.
7. El sistema de recursos contra las sanciones impuestas.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.670
Article 145
Concurrència de responsabilitat penal i disciplinària
En el cas que els fets o conductes que constituïsquen la
infracció pogueren revestir caràcter de delicte o falta penal,
l’òrgan disciplinari competent deurà, d’ofici o a instància
de l’instructor de l’expedient, comunicar-ho al Ministeri
Fiscal.
En aquest cas, l’òrgan disciplinari esportiu podrà acordar
la suspensió del procediment, segons les circumstàncies
concurrents, fins que recaiga la corresponent resolució judicial,
podent adoptar-se les mesures cautelars oportunes
que es notificaran als interessats.
Article 146
Àmbit d’aplicació
Subsecció segona
El procediment ordinari
El procediment ordinari serà aplicable per a les infraccions
a les regles de joc o de la competició i es regirà per
les normes establides en aquesta secció o per les establides
en els estatuts o reglaments del club o associació esportiva
o de la corresponent federació.
Article 147
Iniciació
1. El procediment ordinari s’inicia per mitjà de l’acta
del partit, prova o competició on queden reflectits els fets
susceptibles de constituir infracció i que poden donar lloc a
la sanció.
L’acta haurà d’estar firmada en tot cas per l’àrbitre, jutge
o per qui corresponga estendre-la oficialment. Així mateix,
haurà d’estendre’s conforme determinen els reglaments
de cada modalitat esportiva.
2. També pot iniciar-se el procediment ordinari per mitjà
de denúncia de la part interessada en la mateixa acta del
partit, o formulada amb posterioritat i presentada en les oficines
de la federació fins al segon dia hàbil següent al de la
celebració del partit, prova o competició.
3. En el cas que els fets que puguen donar lloc a sanció
no estiguen reflectits en l’acta sinó per mitjà d’annexos a
aquesta que elabore l’àrbitre, aquest haurà de presentar-los
en la federació dins del segon dia hàbil següent al partit,
prova o competició, havent de donar trasllat d’aquests a les
parts interessades perquè formulen al·legacions en els dos
dies hàbils següents.
Article 148
Trasllat a les persones interessades
Una vegada iniciat el procediment per la denúncia de la
part interessada o com a conseqüència d’un annex de l’acta
del partit o document semblant, immediatament ha de traslladar-se
la denúncia o l’annex o el document a les persones
interessades.
Artículo 145
Concurrencia de responsabilidad penal y disciplinaria
En el caso de que los hechos o conductas que constituyan
la infracción pudieran revestir carácter de delito o falta
penal, el órgano disciplinario competente deberá, de oficio
o a instancia del instructor del expediente, comunicarlo al
Ministerio Fiscal.
En este caso, el órgano disciplinario deportivo podrá
acordar la suspensión del procedimiento, según las circunstancias
concurrentes, hasta que recaiga la correspondiente
resolución judicial, pudiendo adoptarse las medidas cautelares
oportunas que se notificarán a los interesados.
Artículo 146
Ámbito de aplicación
Subsección segunda
El procedimiento ordinario
El procedimiento ordinario será aplicable para las infracciones
a las reglas de juego o de la competición y se regirá
por las normas establecidas en esta sección o por las
establecidas en los estatutos o reglamentos del club o asociación
deportiva o de la correspondiente federación.
Artículo 147
Iniciación
1. El procedimiento ordinario se inicia mediante el acta
del partido, prueba o competición donde queden reflejados
los hechos susceptibles de constituir infracción y que pueden
dar lugar a la sanción.
El acta deberá estar firmada en todo caso por el árbitro,
juez o por quien corresponda extenderla oficialmente. Asimismo,
deberá extenderse conforme determinen los reglamentos
de cada modalidad deportiva.
2. También puede iniciarse el procedimiento ordinario mediante
denuncia de la parte interesada en la misma acta del
partido, o formulada con posterioridad y presentada en las
oficinas de la federación hasta el segundo día hábil siguiente
al de la celebración del partido, prueba o competición.
3. En el supuesto de que los hechos que puedan dar lugar
a sanción no estén reflejados en el acta sino mediante
anexos a la misma que elabore el árbitro, éste deberá presentarlos
en la federación dentro del segundo día hábil siguiente
al partido, prueba o competición, debiendo darse
traslado de los mismos a las partes interesadas para que
formulen alegaciones en los dos días hábiles siguientes.
Artículo 148
Traslado a las personas interesadas
Una vez iniciado el procedimiento por la denuncia de la
parte interesada o como consecuencia de un anexo del acta
del partido o documento similar, inmediatamente debe darse
traslado de la denuncia o del anexo o el documento a las
personas interesadas.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.671
Article 149
Al·legacions
Els interessats, en termini de dos dies hàbils següents al
dia en què se’ls entregue l’acta del partit, prova o competició
o en el termini de dos dies hàbils següents al dia en
què haja sigut notificada la denúncia o l’annex o el document
semblant, a què es fa referència en l’article 147.3,
poden formular per escrit les al·legacions o manifestacions
que, en relació amb els fets imputats en l’acta, la denúncia
o l’annex o document semblant, consideren convenients al
seu dret i poden, dins del mateix termini, proposar o aportar,
també si és el cas, les proves pertinents per a demostrar
les seues al·legacions, si tenen relació amb els fets imputats.
Article 150
Prova
Si els interessats proposen alguna prova per a la pràctica
dels quals es requereix l’auxili de l’òrgan competent per a
resoldre l’expedient, aquest, abans de dictar la resolució
pertinent, si estima procedent la pràctica de la prova, ha
d’ordenar que es practique, ha de disposar el que siga necessari
perquè es duga a terme com més prompte millor,
com a màxim dins del termini de tres dies hàbils següents
al dia en què s’haja acordat la seua realització, i ha de notificar
als interessats el lloc i el moment en què es practicarà,
si la prova requereix la presència dels interessats.
Article 151
Resolució
Si no es practiquen proves o una vegada practicades les
admeses o transcorregut el termini establit per a la pràctica
de les mateixes l’òrgan competent, en el termini màxim de
deu dies hàbils, dictarà una resolució en què, de forma succinta,
han d’expressar-se els fets imputats, els preceptes infringits
i els que preveuen la sanció que s’impose. Si els interessats
han sol·licitat la pràctica de proves i l’òrgan ho
considera improcedent, hauran d’expressar-se en la mateixa
resolució els motius de la denegació de les proves.
Article 152
Notificació
La resolució recaiguda haurà de notificar-se als interessats,
amb expressió dels recursos que puguen formular-se
contra aquesta, els òrgans davant dels quals poden interposar-se
i del termini per a la seua interposició.
Article 153
Àmbit d’aplicació
Subsecció tercera
El procediment extraordinari
El procediment extraordinari serà aplicable per a les infraccions
a la conducta i convivència esportiva.
Artículo 149
Alegaciones
Los interesados, en plazo de dos días hábiles siguientes
al día en el que se les entregue el acta del partido, prueba o
competición o en el plazo de dos días hábiles siguientes al
día en que haya sido notificada la denuncia o el anexo o el
documento similar, al que se hace referencia en el artículo
147.3, pueden formular por escrito las alegaciones o manifestaciones
que, en relación con los hechos imputados en el
acta, la denuncia o el anexo o documento similar, consideren
convenientes a su derecho y pueden, dentro del mismo
plazo, proponer o aportar, también en su caso, las pruebas
pertinentes para demostrar sus alegaciones, si tienen relación
con los hechos imputados.
Artículo 150
Prueba
Si los interesados proponen alguna prueba para cuya
práctica se requiere el auxilio del órgano competente para
resolver el expediente, éste, antes de dictar la resolución
pertinente, si estima procedente la práctica de la prueba,
debe ordenar que se practique, debe disponer lo que sea necesario
para que se lleve a cabo lo antes posible, como máximo
dentro del plazo de tres días hábiles siguientes al día
en el que se haya acordado su realización, y debe notificar
a los interesados el lugar y el momento en que se practicará,
si la prueba requiere la presencia de los interesados.
Artículo 151
Resolución
Si no se practican pruebas o una vez practicadas las admitidas
o transcurrido el plazo establecido para la práctica de las
mismas el órgano competente, en el plazo máximo de diez
días hábiles, dictará resolución en la que, de forma sucinta, deben
expresarse los hechos imputados, los preceptos infringidos
y los que prevén la sanción que se imponga. Si los interesados
han solicitado la práctica de pruebas y el órgano lo
considera improcedente, deberán expresarse en la misma resolución
los motivos de la denegación de las pruebas.
Artículo 152
Notificación
La resolución recaída deberá notificarse a los interesados,
con expresión de los recursos que puedan formularse
contra la misma, los órganos ante los cuales pueden interponerse
y del plazo para su interposición.
Artículo 153
Ámbito de aplicación
Subsección tercera
El procedimiento extraordinario
El procedimiento extraordinario será aplicable para las
infracciones a la conducta y convivencia deportiva.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.672
Article 154
Iniciació
El procediment extraordinari s’inicia amb la providència
de l’òrgan competent, d’ofici o a instància de part interessada.
Les denúncies han d’expressar la identitat de la persona
o persones que les presenten, la relació dels fets que puguen
constituir infracció i la data de comissió i, sempre que
siga possible, la identificació dels possibles responsables.
Article 155
Actuacions prèvies
L’òrgan competent, abans d’acordar l’inici del procediment,
pot ordenar, amb caràcter previ, les investigacions i
actuacions necessàries per a determinar si concorren en
aquest circumstàncies que justifiquen l’expedient, especialment
pel que fa a esbrinar els fets susceptibles de motivar
la incoació de l’expedient, a identificar la persona o persones
que puguen resultar responsables d’aquests i a les altres
circumstàncies.
Article 156
Obertura o arxiu de l’expedient
1. L’òrgan competent, després de rebre la denúncia o requeriment
per a incoar un expedient i practicades les actuacions
prèvies que es consideren pertinents, dictarà la providència
d’inici si entén que els fets que es denuncien
poden constituir infracció. En cas contrari, dictarà la resolució
oportuna acordant la improcedència d’iniciar
l’expedient, que es notificarà a qui haja presentat la denúncia
o requeriment per a iniciar l’expedient.
2. No podrà interposar-se recurs contra la resolució que
acorde l’inici de l’expedient. Contra la que acorde la improcedència
del seu inici, podrà interposar-se recurs davant
de l’òrgan superior en el termini de tres dies hàbils,a comptar
de l’endemà de la seua notificació.
3. Contra l’acord d’arxiu de la denúncia de qui no ostente
la condició d’interessat no procedirà cap recurs.
Article 157
Nomenament d’instructor i secretari
1. La providència en què s’acorde la iniciació de
l’expedient disciplinari haurà de contindre el nomenament
de l’instructor, que s’encarregarà de la tramitació d’aquest.
En els casos que s’exigisca reglamentàriament o quan es
crega oportú, es podrà nomenar també un secretari perquè
assistisca a l’instructor en la tramitació de l’expedient.
2. A l’instructor i al secretari els seran aplicables les
causes d’abstenció i recusació previstes per al procediment
administratiu comú.
3. Els interessats podran exercir el dret de recusació en
el termini de tres dies hàbils des que tinguen coneixement
de la providència de nomenament davant de l’òrgan que la
va dictar, que haurà de resoldre en els següents tres dies
sense que càpia recurs contra aquesta resolució.
Artículo 154
Iniciación
El procedimiento extraordinario se inicia con la providencia
del órgano competente, de oficio o a instancia de
parte interesada.
Las denuncias deben expresar la identidad de la persona
o personas que las presenten, la relación de los hechos que
puedan constituir infracción y la fecha de comisión y, siempre
que sea posible, la identificación de los posibles responsables.
Artículo 155
Actuaciones previas
El órgano competente, antes de acordar el inicio del procedimiento,
puede ordenar, con carácter previo, las investigaciones
y actuaciones necesarias para determinar si concurren
en el mismo circunstancias que justifiquen el
expediente, especialmente en lo referente a averiguar los
hechos susceptibles de motivar la incoación del expediente,
a identificar a la persona o personas que puedan resultar
responsables de los mismos y a las demás circunstancias.
Artículo 156
Apertura o archivo del expediente
1. El órgano competente, después de recibir la denuncia o
requerimiento para incoar un expediente y practicadas las actuaciones
previas que se consideren pertinentes, dictará la
providencia de inicio si entiende que los hechos que se denuncian
pueden constituir infracción. En caso contrario, dictará
la resolución oportuna acordando la improcedencia de
iniciar el expediente, que se notificará a quien haya presentado
la denuncia o requerimiento para iniciar el expediente.
2. No podrá interponerse recurso contra la resolución
que acuerde el inicio del expediente. Contra la que acuerde
la improcedencia de su inicio, podrá interponerse recurso
ante el órgano superior en el plazo de tres días hábiles a
contar desde el día siguiente al de su notificación.
3. Contra el acuerdo de archivo de la denuncia de quien
no ostente la condición de interesado no procederá recurso
alguno.
Artículo 157
Nombramiento de instructor y secretario
1. La providencia en la que se acuerde la iniciación del
expediente disciplinario deberá contener el nombramiento
del Instructor, que se encargará de la tramitación del mismo.
En los casos que se exija reglamentariamente o cuando se
estime oportuno, se podrá nombrar también un secretario
para que asista al instructor en la tramitación del expediente.
2. Al instructor y al secretario les serán de aplicación las
causas de abstención y recusación previstas para el procedimiento
administrativo común.
3. Los interesados podrán ejercer el derecho de recusación
en el plazo de tres días hábiles desde que tengan
conocimiento de la providencia de nombramiento ante el
órgano que la dictó, que deberá resolver en los siguientes
tres días sin que quepa recurso contra esta resolución.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.673
Article 158
Proposició i pràctica de la prova
1. En la providència que acorde l’inici de l’expedient
haurà de concedir-se als interessats un termini de deu dies
hàbils, des del següent al de la notificació, perquè puguen
proposar per escrit la pràctica de les diligències de prova
que estimen oportunes per a l’aclariment dels fets.
2. Transcorregut el termini, l’instructor podrà ordenar la
pràctica de les proves, que proposades o no pels interessats,
puguen ser rellevants per al procediment.
A aquest efecte, obrirà a prova l’expedient durant un termini
no superior a vint dies hàbils ni inferior a cinc, comunicant
als interessats amb suficient antelació el lloc, dia i
hora per a la pràctica d’aquestes.
3. Contra la denegació expressa o tàcita de les proves,
els interessats podran interposar recurs en el termini de tres
dies hàbils des de la confirmació de la resolució.
L’òrgan competent resoldrà en els tres dies següents sobre
l’admissió o inadmissió de les proves.
Article 159
Plec de càrrecs i proposta de resolució
1. Finalitzat el termini per a la pràctica de la prova,
l’instructor, en els deu dies hàbils següents, proposarà el
sobreseïment i arxiu de l’expedient si considera que no hi
ha infracció o, en cas contrari, formularà el corresponent
plec de càrrecs, on expressarà els fets imputats, les circumstàncies
concurrents i les corresponents infraccions que
poden comportar sanció, junt amb la proposta de resolució.
2. Tant la proposta de sobreseïment i arxiu de
l’expedient com el plec de càrrecs i proposta de resolució
han de notificar-se als interessats, perquè en el termini de
quinze dies hàbils, des de la notificació, poden examinar
l’expedient i formular les al·legacions que tinguen per convenient.
Article 160
Resolució
1. Una vegada transcorregut el termini concedit als interessats
per a formular les al·legacions, l’instructor elevarà
l’expedient a l’òrgan competent per a la seua resolució i
mantindrà o reformarà la proposta de resolució a la vista de
les al·legacions formulades pels interessats, per a la deliberació
i decisió de l’expedient.
2. La resolució de l’òrgan competent posarà fi a
l’expedient i haurà de dictar-se en el termini màxim de deu
dies hàbils, a comptar de l’endemà a aquell en què
l’expedient s’eleva a l’òrgan competent.
Article 161
Fases del procediment
Secció segona
El procediment jurisdiccional
en l’àmbit competitiu
Tots els expedients que s’incoen en l’àmbit federatiu en
matèries pròpies de la jurisdicció esportiva i que afecten
Artículo 158
Proposición y práctica de la prueba
1. En la providencia que acuerde el inicio del expediente
deberá concederse a los interesados un plazo de diez días hábiles,
desde el siguiente al de la notificación, para que puedan
proponer por escrito la práctica de las diligencias de prueba
que estimen oportunas para la aclaración de los hechos.
2. Transcurrido el plazo, el Instructor podrá ordenar la
práctica de las pruebas, que propuestas o no por los interesados,
puedan ser relevantes para el procedimiento.
A tal efecto, abrirá a prueba el expediente durante un
plazo no superior a veinte días hábiles ni inferior a cinco,
comunicando a los interesados con suficiente antelación el
lugar, día y hora para la práctica de las mismas.
3. Contra la denegación expresa o tácita de las pruebas,
los interesados podrán interponer recurso en el plazo de
tres días hábiles desde la confirmación de la resolución.
El órgano competente resolverá en los tres días siguientes
sobre la admisión o inadmisión de las pruebas.
Artículo 159
Pliego de cargos y propuesta de resolución
1. Finalizado el plazo para la práctica de la prueba, el
Instructor, en los diez días hábiles siguientes, propondrá el
sobreseimiento y archivo del expediente si considera que
no hay infracción o, en caso contrario, formulará el correspondiente
pliego de cargos, donde expresará los hechos imputados,
las circunstancias concurrentes y las correspondientes
infracciones que pueden conllevar sanción, junto
con la propuesta de resolución.
2. Tanto la propuesta de sobreseimiento y archivo del
expediente como el pliego de cargos y propuesta de resolución
deben notificarse a los interesados, para que en el plazo
de quince días hábiles, desde la notificación, pueden
examinar el expediente y formular las alegaciones que tengan
por conveniente.
Artículo 160
Resolución
1. Una vez transcurrido el plazo concedido a los interesados
para formular las alegaciones, el instructor elevará el
expediente al órgano competente para su resolución y mantendrá
o reformará la propuesta de resolución a la vista de
las alegaciones formuladas por los interesados, para la deliberación
y decisión del expediente.
2. La resolución del órgano competente pondrá fin al
expediente y deberá dictarse en el plazo máximo de diez
días hábiles, a contar desde el día siguiente a aquel en que
el expediente se eleva al órgano competente.
Sección segunda
El procedimiento jurisdiccional
en el ámbito competitivo
Artículo 161
Fases del procedimiento
Todos los expedientes que se incoen en el ámbito federativo
en materias propias de la jurisdicción deportiva, y

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.674
qüestions relatives a l’accés o exclusió de la competició o a
l’organització, ordenació i funcionament d’esta, hauran de
tramitar-se en un procediment que, com a mínim, tindrà les
fases següents:
1. Incoació i notificació a les parts interessades i a les
que poden quedar afectades per la decisió final.
2. Termini d’al·legacions, proposició de prova i pràctica
d’aquesta.
3. Resolució final i notificació a les parts intervinents
amb expressió dels recursos que procedisquen, òrgan davant
el qual interposar-los i termini d’interposició.
Article 162
Objecte
Secció tercera
El procediment jurisdiccional
en l’àmbit electoral
El control de legalitat sobre els processos electorals o
sobre les mocions de censura dels òrgans de govern i representació
de les federacions esportives de la Comunitat Valenciana
correspon a les juntes electorals federatives i al
Tribunal de l’Esport de la Comunitat Valenciana, que resoldrà
els recursos que s’interposen contra esmentades juntes
electorals.
Article 163
Legitimació
Estan legitimats per a interposar recursos en l’àmbit
electoral els afectats directament per l’acord o resolució i
els que hagen sigut part en la impugnació davant de la junta
electoral federativa.
Article 164
Procediment
1. El procediment serà el regulat en la corresponent normativa
electoral federativa que a aquest efecte establisca el
Consell Valencià de l’Esport.
2. El procediment per a les mocions de censura serà el
que establisca el Consell Valencià de l’Esport o, si és el
cas, els estatuts federatius degudament aprovats.
Article 165
Termini de presentació
El termini per a recórrer davant de la junta electoral federativa
serà l’establit en el reglament electoral de la federació
corresponent.
Article 166
Termini de recepció de reclamacions
1. El termini de presentació i recepció de les reclamacions
és únic.
2. Totes les reclamacions que es formulen en matèria
electoral, tant davant de les juntes electorals federatives
com davant del Tribunal de l’Esport de la Comunitat Valenciana,
només seran vàlides si es reben per l’òrgan decisori
corresponent dins del termini establit en el calendari electoral
per a la presentació d’aquestes.
que afecten a cuestiones relativas al acceso o exclusión de
la competición o a la organización, ordenación y
funcionamiento de la misma, deberán tramitarse en un procedimiento
que, como mínimo, tendrá las siguientes fases:
1. Incoación y notificación a las partes interesadas y a
las que pueden quedar afectadas por la decisión final.
2. Plazo de alegaciones, proposición de prueba y práctica
de la misma.
3. Resolución final y notificación a las partes intervinientes
con expresión de los recursos que procedan, órgano
ante el que interponerlos y plazo de interposición.
Artículo 162
Objeto
Sección tercera
El procedimiento jurisdiccional
en el ámbito electoral
El control de legalidad sobre los procesos electorales o
sobre las mociones de censura de los órganos de gobierno y
representación de las federaciones deportivas de la Comunitat
Valenciana corresponde a las juntas electorales federativas
y al Tribunal del Deporte de la Comunitat Valenciana,
que resolverá los recursos que se interpongan contra citadas
juntas electorales.
Artículo 163
Legitimación
Están legitimados para interponer recursos en el ámbito
electoral los afectados directamente por el acuerdo o resolución
y los que hayan sido parte en la impugnación ante la
junta electoral federativa.
Artículo 164
Procedimiento
1. El procedimiento será el regulado en la correspondiente
normativa electoral federativa que a tal efecto establezca
el Consell Valencià de l’Esport.
2. El procedimiento para las mociones de censura será el
que establezca el Consell Valencià de l’Esport o, en su
caso, los estatutos federativos debidamente aprobados.
Artículo 165
Plazo de presentación
El plazo para recurrir ante la junta electoral federativa
será el establecido en el reglamento electoral de la federación
correspondiente.
Artículo 166
Plazo de recepción de reclamaciones
1. El plazo de presentación y recepción de las reclamaciones
es único.
2. Todas las reclamaciones que se formulen en materia
electoral, tanto ante las juntas electorales federativas como
ante el Tribunal del Deporte de la Comunitat Valenciana,
sólo serán válidas si se reciben por el órgano decisorio correspondiente
dentro del plazo establecido en el calendario
electoral para la presentación de las mismas.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.675
Article 167
Òrgans i terminis
CAPÍTOL IV
RECURSOS
1. Contra les resolucions dictades pels òrgans disciplinaris
federatius en els àmbits disciplinari i competitiu podrà
interposar-se recurs d’alçada davant del Tribunal de
l’Esport de la Comunitat Valenciana en el termini de quinze
dies hàbils.
2. Contra les resolucions dictades per la junta electoral
federativa en els processos electorals o mocions de censura
contra els òrgans de representació i govern de les federacions
esportives de la Comunitat Valenciana podrà interposar-se
recurs d’alçada davant del Tribunal de l’Esport de la
Comunitat Valenciana en els terminis previstos en el calendari
electoral corresponent o en els estatuts federatius.
Article 168
Naturalesa
CAPÍTOL V
EL TRIBUNAL DE L’ESPORT
DE LA COMUNITAT VALENCIANA
1. El Tribunal de l’Esport de la Comunitat Valenciana és
l’òrgan suprem en matèria jurisdiccional esportiva en els
àmbits disciplinari, competitiu i electoral, que decideix en
última instància administrativa les qüestions de la seua
competència.
2. Les resolucions del Tribunal de l’Esport de la Comunitat
Valenciana esgoten la via administrativa i contra
aquestes només pot interposar-se recurs contenciós administratiu,
i si és el cas recurs potestatiu de reposició, contra
les resolucions del Tribunal de l’Esport de la Comunitat
Valenciana.
Article 169
Adscripció orgànica
El Tribunal de l’Esport de la Comunitat Valenciana està
adscrit orgànicament al Consell Valencià de l’Esport i actua
i resol amb independència d’aquest, així com de les federacions
i la resta d’entitats esportives i de qualssevol altres
administracions, entitats o persones.
Article 170
Execució de les seues resolucions
Les ordes i resolucions del Tribunal de l’Esport de la
Comunitat Valenciana són immediatament executives.
La seua execució correspon a les federacions i, si és el
cas, a les persones o entitats designades en la pròpia resolució,
els quals seran responsables del seu estricte i compliment
efectiu.
Article 171
Composició
1. El Tribunal de l’Esport de la Comunitat Valenciana està
integrat per cinc membres i un secretari o secretària, que actua
amb veu però sense vot, tots ells amb títol de llicenciat o llicenciada
en dret i amb experiència en matèria esportiva.
Artículo 167
Órganos y plazos
CAPÍTULO IV
RECURSOS
1. Contra las resoluciones dictadas por los órganos disciplinarios
federativos en los ámbitos disciplinario y competitivo
podrá interponerse recurso de alzada ante el Tribunal
del Deporte de la Comunitat Valenciana en el plazo de
quince días hábiles.
2. Contra las resoluciones dictadas por la junta electoral federativa
en los procesos electorales o mociones de censura
contra los órganos de representación y gobierno de las federaciones
deportivas de la Comunitat Valenciana podrá interponerse
recurso de alzada ante el Tribunal del Deporte de la Comunitat
Valenciana en los plazos previstos en el calendario
electoral correspondiente o en los estatutos federativos.
Artículo 168
Naturaleza
CAPÍTULO V
EL TRIBUNAL DEL DEPORTE
DE LA COMUNITAT VALENCIANA
1. El Tribunal del Deporte de la Comunitat Valenciana
es el órgano supremo en materia jurisdiccional deportiva en
los ámbitos disciplinario, competitivo y electoral, que decide
en última instancia administrativa las cuestiones de su
competencia.
2. Las resoluciones del Tribunal del Deporte de la Comunitat
Valenciana agotan la vía administrativa y contra
ellas sólo puede interponerse recurso contencioso-administrativo,
y en su caso recurso potestativo de reposición, contra
las resoluciones del Tribunal del Deporte de la Comunitat
Valenciana.
Artículo 169
Adscripción orgánica
El Tribunal del Deporte de la Comunitat Valenciana está
adscrito orgánicamente al Consell Valencià de l’Esport y
actúa y resuelve con independencia de éste, así como de las
federaciones y demás entidades deportivas y de cualesquiera
otras administraciones, entidades o personas.
Artículo 170
Ejecución de sus resoluciones
Las órdenes y resoluciones del Tribunal del Deporte de
la Comunitat Valenciana son inmediatamente ejecutivas.
Su ejecución corresponde a las federaciones y, en su
caso, a las personas o entidades designadas en la propia resolución,
quienes serán responsables de su estricto y efectivo
cumplimiento.
Artículo 171
Composición
1. El Tribunal del Deporte de la Comunitat Valenciana está
integrado por cinco miembros y un secretario o secretaria, que
actúa con voz pero sin voto, todos ellos con título de licenciado
o licenciada en derecho y con experiencia en materia deportiva.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.676
2. Els membres del Tribunal de l’Esport de la Comunitat
Valenciana són nomenats pel titular de la conselleria amb
competències en matèria d’esport, de la manera següent:
a) Tres a proposta de les federacions esportives de la
Comunitat Valenciana.
b) Dos per lliure designació del titular de la conselleria
amb competències en matèria d’esport, d’entre una terna
proposada pel vicepresident o vicepresidenta del Consell
Valencià de l’Esport.
c) El secretari o secretària serà nomenat, a proposta del
vicepresident o vicepresidenta del Consell Valencià de
l’Esport, d’entre els seus funcionaris o funcionàries.
3. Una vegada nomenats, els membres del Tribunal de
l’Esport de la Comunitat Valenciana triaran d’entre ells els
càrrecs de president/a i vicepresident/a, que hauran de ser
ratificats pel Consell Valencià de l’Esport, i a continuació
es procedirà a publicar la composició del tribunal en el
Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
4. En cas de vacant dels càrrecs de president/a o vicepresident/a,
i mentre no es produïsca la seua substitució,
ocuparà la presidència el membre de major edat i la vicepresidència
el segon de major edat.
Article 172
Mandat i caràcter dels càrrecs
1. El mandat dels membres del Tribunal de l’Esport de
la Comunitat Valenciana tindrà una duració de quatre anys.
2. Els membres del Tribunal de l’Esport de la Comunitat
Valenciana tindran dret a percebre les dietes per assistència
a les reunions, que hauran de ser aprovades pel Consell Valencià
de l’Esport.
Article 173
Incompliment de les seues ordes,
requeriments i resolucions
L’incompliment de les resolucions, requeriments i la
resta d’ordes del Tribunal de l’Esport de la Comunitat Valenciana
constituirà infracció molt greu i serà sancionada
amb qualsevol de les sancions previstes en l’article 129 de
la present llei.
Article 174
Incompatibilitats i causes d’abstenció i recusació
1. Són causes d’incompatibilitat per a formar part del
Tribunal de l’Esport de la Comunitat Valenciana:
a) Pertànyer a la junta directiva o altres òrgans d’una federació
esportiva de la Comunitat Valenciana.
b) Pertànyer a qualsevol dels òrgans disciplinaris d’una
federació o club esportiu de la Comunitat Valenciana.
c) Pertànyer a la junta electoral d’una federació de la
Comunitat Valenciana.
2. A més de les previstes amb caràcter general en el procediment
administratiu comú, són causes d’abstenció i recusació:
a) Mantindre relació laboral o professional,
d’assessorament, administrativa, honorífica o de qualsevol
altre tipus, amb una federació o club esportiu de la Comunitat
Valenciana.
b) Pertànyer a la junta directiva o altres òrgans d’un
club esportiu de la Comunitat Valenciana.
c) Pertànyer a la junta electoral d’un club esportiu de la
Comunitat Valenciana.
2. Los miembros del Tribunal del Deporte de la Comunitat
Valenciana son nombrados por el titular de la Conselleria con
competencias en materia de deporte, de la siguiente forma:
a) Tres a propuesta de las federaciones deportivas de la
Comunitat Valenciana.
b) Dos por libre designación del titular de la Conselleria
con competencias en materia de deporte, de entre una terna
propuesta por el vicepresidente o vicepresidenta del Consell
Valencià de l’Esport.
c) El secretario o secretaria será nombrado, a propuesta
del vicepresidente o vicepresidenta del Consell Valencià de
l’Esport, de entre sus funcionarios o funcionarias.
3. Una vez nombrados, los miembros del Tribunal del
Deporte de la Comunitat Valenciana elegirán de entre ellos
los cargos de presidente/a y vicepresidente/a, que deberán
ser ratificados por el Consell Valencià de l’Esport, tras lo
cual se procederá a publicar la composición del tribunal en
el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
4. En caso de vacante de los cargos de presidente/a o vicepresidente/a,
y mientras no se produzca su sustitución,
ocupará la presidencia el miembro de mayor edad y la vicepresidencia
el segundo de mayor edad.
Artículo 172
Mandato y carácter de los cargos
1. El mandato de los miembros del Tribunal del Deporte de
la Comunitat Valenciana tendrá una duración de cuatro años.
2. Los miembros del Tribunal del Deporte de la Comunitat
Valenciana tendrán derecho a percibir las dietas por
asistencia a las reuniones, que deberán ser aprobadas por el
Consell Valencià de l’Esport.
Artículo 173
Incumplimiento de sus órdenes,
requerimientos y resoluciones
El incumplimiento de las resoluciones, requerimientos y
demás órdenes del Tribunal del Deporte de la Comunitat
Valenciana constituirá infracción muy grave y será sancionada
con cualquiera de las sanciones previstas en el
artículo 129 de la presente ley.
Artículo 174
Incompatibilidades y causas de abstención y recusación
1. Son causas de incompatibilidad para formar parte del
Tribunal del Deporte de la Comunitat Valenciana:
a) Pertenecer a la junta directiva o demás órganos de
una federación deportiva de la Comunitat Valenciana.
b) Pertenecer a cualquiera de los órganos disciplinarios de
una federación o club deportivo de la Comunitat Valenciana.
c) Pertenecer a la junta electoral de una federación de la
Comunitat Valenciana.
2. Además de las previstas con carácter general en el
procedimiento administrativo común, son causas de abstención
y recusación:
a) Mantener relación laboral o profesional, de
asesoramiento, administrativa, honorífica o de cualquier
otro tipo, con una federación o club deportivo de la Comunitat
Valenciana.
b) Pertenecer a la junta directiva o demás órganos de un
club deportivo de la Comunitat Valenciana.
c) Pertenecer a la junta electoral de un club deportivo de
la Comunitat Valenciana.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.677
CAPÍTOL VI
L’ARBITRATGE I LA MEDIACIÓ EXTRAJUDICIAL
EN L’ÀMBIT DE L’ESPORT
Article 175
L’arbitratge i la mediació en matèria esportiva
1. Les qüestions litigioses de naturalesa juridicoesportiva
que es plantegen entre persones físiques o jurídiques,
que no afecten la disciplina esportiva, ni als processos electorals,
ni tampoc a l’exercici de funcions públiques encomanades
a les federacions esportives, i que siguen de lliure
disposició entre les parts, podran ser resoltes a través de la
institució de l’arbitratge amb subjecció a la normativa legal
aplicable.
2. Sense perjuí de l’anterior, i amb caràcter previ o alternatiu
a l’arbitratge, s’establiran sistemes de mediació amb
la finalitat d’arribar a solucions de composició de conflictes
de naturalesa juridicoesportiva.
Article 176
La Junta de Mediació i Arbitratge Esportiu
de la Comunitat Valenciana
Es crea la Junta de Mediació i Arbitratge Esportiu de la
Comunitat Valenciana, adscrita al Consell Valencià de
l’Esport, per a la resolució per mitjà d’arbitratge de les
qüestions litigioses en matèria esportiva a què fa referència
l’article anterior. El dit òrgan exercirà també funcions de
mediació i composició de litigis, bé amb caràcter previ a
l’arbitratge que li siga encomanat, bé amb independència
de la seua intervenció en funcions arbitrals.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Única
Grups d’esplai esportius sense personalitat jurídica
Els grups d’esplai esportius sense personalitat jurídica
pròpia, que a l’entrada en vigor d’aquesta llei estiguen anotats
en el Cens del Registre d’Entitats Esportives de la Comunitat
Valenciana, disposaran d’un termini de sis mesos
per a adquirir personalitat jurídica i inscriure’s en el dit Registre,
per mitjà de la seua manifestació de voluntat en
aquest sentit.
Transcorregut el termini concedit sense que el grup
d’esplai esportiu haja manifestat la dita voluntat, es procedirà
a la cancel·lació de la seua anotació en el Cens del Registre
d’Entitats Esportives.
Única
Derogació normativa
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
1. Queda derogada la Llei 4/1993, de 20 de desembre,
de la Generalitat, de l’Esport de la Comunitat Valenciana.
2. Així mateix, queden derogades totes les disposicions
que del mateix rang o d’un rang inferior s’oposen al que
disposa la present llei.
CAPÍTULO VI
EL ARBITRAJE Y LA MEDIACIÓN EXTRAJUDICIAL
EN EL ÁMBITO DEL DEPORTE
Artículo 175
El arbitraje y la mediación en materia deportiva
1. Las cuestiones litigiosas de naturaleza jurídico-deportiva
que se planteen entre personas físicas o jurídicas, que
no afecten a la disciplina deportiva, ni a los procesos electorales,
ni tampoco al ejercicio de funciones públicas encomendadas
a las federaciones deportivas, y que sean de libre
disposición entre las partes, podrán ser resueltas a través de
la institución del arbitraje con sujeción a la normativa legal
aplicable.
2. Sin perjuicio de lo anterior, y con carácter previo o
alternativo al arbitraje, se establecerán sistemas de mediación
con la finalidad de llegar a soluciones de composición
de conflictos de naturaleza jurídico-deportiva.
Artículo 176
La Junta de Mediación y Arbitraje Deportivo
de la Comunitat Valenciana
Se crea la Junta de Mediación y Arbitraje Deportivo de la
Comunitat Valenciana, adscrita al Consell Valencià de
l’Esport, para la resolución por medio de arbitraje de las
cuestiones litigiosas en materia deportiva a las que hace referencia
el artículo anterior. Dicho órgano ejercerá también funciones
de mediación y composición de litigios, bien con
carácter previo al arbitraje que le sea encomendado, bien con
independencia de su intervención en funciones arbitrales.
DISPOSICIÓN TRANSITORIA
Única
Grups d’esplai esportius sin personalidad jurídica
Los grups d’esplai esportius sin personalidad jurídica
propia, que a la entrada en vigor de esta ley estén anotados
en el Censo del Registro de Entidades Deportivas de la
Comunitat Valenciana, dispondrán de un plazo de seis meses
para adquirir personalidad jurídica e inscribirse en dicho
Registro, mediante su manifestación de voluntad en tal
sentido.
Transcurrido el plazo concedido sin que el grup d’esplai
esportiu haya manifestado dicha voluntad, se procederá a la
cancelación de su anotación en el Censo del Registro de
Entidades Deportivas.
DISPOSICIÓN DEROGATORIA
Única
Derogación normativa
1. Queda derogada la Ley 4/1993, de 20 de diciembre,
de la Generalitat, del Deporte de la Comunitat Valenciana.
2. Asimismo, quedan derogadas cuantas disposiciones
de igual o inferior rango se opongan a lo dispuesto en la
presente ley.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.678
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Modificació dels articles 5 i 6 de la Llei 3/2006,
de 12 de maig, de la Generalitat, de Creació del
Consell Valencià de l’Esport, i els articles 6 i 7
del Decret 170/2006, de 17 de novembre,
del Consell, pel qual s’aproven els Estatuts
del Consell Valencià de l’Esport
1. Es conferix una nova redacció als articles 5 i 6 de la
Llei 3/2006, de 12 de maig, de la Generalitat, de Creació
del Consell Valencià de l’Esport, en el sentit següent:
«Article 5
El president o presidenta
1. El president o presidenta del Consell Valencià de
l’Esport, que ho serà al seu torn del Comité de Direcció,
serà, amb caràcter nat, el titular de la conselleria que ostente
les competències en matèria d’esport. El president/a
podrà delegar determinades funcions en el vicepresident/a
del Consell Valencià de l’Esport, en el director/a, en els titulars
dels òrgans que conformen l’estructura del Consell
Valencià de l’Esport o en els responsables de les delegacions
territorials d’aquest.
2. Són funcions del president o presidenta:
a) Ostentar la direcció i representació del Consell
València de l’Esport.
b) Aprovar les línies d’actuació del Consell Valencià de
l’Esport.
c) Convocar, presidir i moderar les sessions del Comité
de Direcció.
d) Visar les actes de les sessions del Comité de Direcció
i les certificacions dels extrems o acords continguts en
aquestes.
e) Exercir l’alta inspecció del personal al servei del
Consell Valencià de l’Esport.
f) Contractar laboralment d’acord amb els principis de
mèrit, capacitat, igualtat i publicitat, i exercir el règim disciplinari
sobre el personal del Consell Valencià de l’Esport
d’acord amb la normativa vigent.
g) Elaborar i presentar al Comité de Direcció l’avantprojecte
de pressupostos del Consell Valencià de l’Esport.
h) Autoritzar, disposar, liquidar i ordenar els pagaments.
i) Subscriure contractes i convenis en nom del Consell
Valencià de l’Esport, i, en general, les facultats en matèria
de contractació pública o privada amb les limitacions establides
en l’ordenament jurídic.
j) Convocar, aprovar les bases i resoldre les subvencions.
k) Demanar el parer del Comité de Direcció sobre qualsevol
aspecte relacionat amb el Consell Valencià de
l’Esport i el seu funcionament.
l) Ostentar la representació del Consell Valencià de
l’Esport en accions i recursos.
m) Qualssevol altres que reglamentàriament li siguen
atribuïdes.
3. En els casos de vacant, absència o malaltia del presidenta
o presidenta, qui ostente la Vicepresidència assumirà
per substitució les funcions de la Presidència».
«Article 6
El vicepresident o vicepresidenta
1. La Vicepresidència serà exercida pel titular de la Secretaria
Autonòmica d’Esport.
DISPOSICIONES FINALES
Primera
Modificación de los artículos 5 y 6 de la Ley 3/2006,
de 12 de mayo, de la Generalitat, de Creación del
Consell Valencià de l’Esport, y los artículos 6 y
7 del Decreto 170/2006, de 17 de noviembre,
del Consell, por el que se aprueban
los estatutos del Consell Valencià de l’Esport
1. Se confiere una nueva redacción a los artículos 5 y 6 de
la Ley 3/2006, de 12 de mayo, de la Generalitat, de Creación
del Consell Valencià de l’Esport, en el siguiente sentido:
«Artículo 5
el presidente o presidenta
1. el presidente o presidenta del Consell Valencià de
l’Esport, que lo será a su vez del Comité de Dirección,
será, con carácter nato, el titular de la conselleria que ostente
las competencias en materia de deporte. el presidente/a
podrá delegar determinadas funciones en el vicepresidente/a
del Consell Valencià de l’Esport, en el director/a,
en los titulares de los órganos que conformen la estructura
del Consell Valencià de l’Esport o en los responsables de
las delegaciones territoriales del mismo.
2. Son funciones del presidente o presidenta:
a) Ostentar la dirección y representación del Consell Valencia
de l’Esport.
b) Aprobar las líneas de actuación del Consell Valencià
de l’Esport.
c) Convocar, presidir y moderar las sesiones del Comité
de Dirección.
d) Visar las actas de las sesiones del Comité de Dirección
y las certificaciones de los extremos o acuerdos contenidos
en ellas.
e) Ejercer la alta inspección del personal al servicio del
Consell Valencià de l’Esport.
f) Contratar laboralmente de acuerdo con los principios
de mérito, capacidad, igualdad y publicidad, y ejercer el régimen
disciplinario sobre el personal del Consell Valencià
de l’Esport de acuerdo con la normativa vigente.
g) Elaborar y presentar al Comité de Dirección el Anteproyecto
de Presupuestos del Consell Valencià de l’Esport.
h) Autorizar, disponer, liquidar y ordenar los pagos.
i) Suscribir contratos y convenios en nombre del Consell
Valencià de l’Esport, y, en general, las facultades en
materia de contratación pública o privada con las limitaciones
establecidas en el ordenamiento jurídico.
j) Convocar, aprobar las bases y resolver las subvenciones.
k) Recabar el parecer del Comité de Dirección sobre
cualquier aspecto relacionado con el Consell Valencià de
l’Esport y su funcionamiento.
l) Ostentar la representación del Consell Valencià de
l’Esport en acciones y recursos.
m) Cualesquiera otras que reglamentariamente le sean
atribuidas.
3. En los casos de vacante, ausencia o enfermedad del
presidente o presidenta, quien ostente la vicepresidencia
asumirá por sustitución las funciones de la presidencia».
«Artículo 6
El vicepresidente o vicepresidenta
1. La vicepresidencia será desempeñada por el titular de
la Secretaría Autonómica de Deporte.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.679
2. El vicepresident o vicepresidenta podrà delegar determinades
funcions en el director o directora del Consell Valencià
de l’Esport, en els titulars dels òrgans que conformen
l’estructura del Consell Valencià de l’Esport o en els
responsables de les delegacions territorials d’aquest.
3. Funcions del vicepresident o vicepresidenta:
a) L’administració i gestió del Consell Valencià de
l’Esport.
b) Elaborar i presentar al Comité de Direcció la memòria
d’activitats i els comptes anuals del Consell Valencià de
l’Esport.
c) Gestionar i controlar la comptabilitat i l’estat financer
del Consell Valencià de l’Esport.
d) Gestió del patrimoni del Consell Valencià de
l’Esport.
e) Exercir la direcció del personal del Consell Valencià
de l’Esport.
f) Dirigir el funcionament general del Consell Valencià
de l’Esport i del personal d’aquest, organitzant, impulsant,
coordinant i inspeccionant els seus serveis i dependències.
g) Executar els acords del Comité de Direcció.
h) Elaborar el Pla Anual d’Actuacions, Inversions i Finançament.
i) Elaborar la plantilla i relació de llocs de treball del
Consell Valencià de l’Esport, d’acord amb les limitacions
legals i pressupostàries.
j) Dictar els actes jurídics que li competisquen en
l’exercici del seu càrrec, així com, en general, en aquelles
altres funcions que li siguen delegades.
k) L’organització, tramitació i coordinació de la gestió
dels plans, programes, projectes i altres actuacions en
matèria esportiva promoguts pel Consell Valencià de
l’Esport.
4. En els casos de vacant, absència o malaltia del vicepresident
o vicepresidenta, el president o presidenta designarà
la persona que l’haja de substituir».
2. Es conferix una nova redacció als articles 6 i 7 del
Decret 170/2006, de 17 de novembre, del Consell, pel qual
s’aproven els Estatuts del Consell Valencià de l’Esport, de
manera que l’article 6 de l’esmentat decret té idèntic text
que el nou article 5 de la Llei 3/2006, transcrit a l’apartat 1
anterior, i l’article 7 de l’esmentat decret té idèntic text que
el nou article 6 de la Llei 3/2006, així mateix transcrit a
l’apartat 1 d’aquesta disposició.
Segona
Modificació de l’article 7.2 de la Llei 3/2006,
de 12 de maig, de la Generalitat, de Creació
del Consell Valencià de l’Esport,
i de l’article 8.2 del Decret 170/2006,
de 17 de novembre, del Consell, pel qual
s’aproven els Estatuts del Consell Valencià de l’Esport
1. Es modifica la lletra de l’apartat i de l’article 7.2 de la
Llei 3/2006, de 12 de maig, de la Generalitat, de Creació
del Consell Valencià de l’Esport, que passa a ser l’apartat j.
2. S’afig un nou apartat i a l’article 7.2 de la Llei 3/2006,
que queda redactat com segueix:
«i) Aprovar les modificacions pressupostàries que afecten
línies nominatives del pressupost del Consell Valencià
de l’Esport».
2. El vicepresidente o vicepresidenta podrá delegar determinadas
funciones en el director o directora del Consell
Valencià de l’Esport, en los titulares de los órganos que
conformen la estructura del Consell Valencià de l’Esport o
en los responsables de las delegaciones territoriales del
mismo.
3. Funciones del vicepresidente o vicepresidenta:
a) La administración y gestión del Consell Valencià de
l’Esport.
b) Elaborar y presentar al Comité de Dirección la memoria
de actividades y las cuentas anuales del Consell Valencià
de l’Esport.
c) Gestionar y controlar la contabilidad y el estado financiero
del Consell Valencià de l’Esport.
d) Gestión del patrimonio del Consell Valencià de
l’Esport.
e) Ejercer la dirección del personal del Consell Valencià
de l’Esport.
f) Dirigir el funcionamiento general del Consell Valencià
de l’Esport y del personal del mismo, organizando, impulsando,
coordinando e inspeccionando sus servicios y dependencias.
g) Ejecutar los acuerdos del Comité de Dirección.
h) Elaborar el Plan Anual de Actuaciones, Inversiones y
Financiación.
i) Elaborar la plantilla y relación de puestos de trabajo
del Consell Valencià de l’Esport, de acuerdo con las limitaciones
legales y presupuestarias.
j) Dictar los actos jurídicos que le competan en el ejercicio
de su cargo, así como, en general, en aquellas otras funciones
que le sean delegadas.
k) La organización, tramitación y coordinación de la
gestión de los planes, programas, proyectos y otras actuaciones
en materia deportiva promovidos por el Consell Valencià
de l’Esport.
4. En los casos de vacante, ausencia o enfermedad del
vicepresidente o vicepresidenta, el presidente o presidenta
designará la persona que haya de sustituirle».
2. Se confiere una nueva redacción a los artículos 6 y 7 del
Decreto 170/2006, de 17 de noviembre, del Consell, por el
que se aprueban los estatutos del Consell Valencià de l’Esport,
de forma que el artículo 6 del indicado Decreto tiene idéntico
texto que el nuevo artículo 5 de la Ley 3/2006, transcrito en el
apartado 1 anterior, y el artículo 7 de dicho Decreto tiene idéntico
texto que el nuevo artículo 6 de la Ley 3/2006, asimismo
transcrito en el apartado 1 de esta disposición.
Segunda
Modificación del artículo 7.2 de la Ley 3/2006,
de 12 de mayo, de la Generalitat, de Creación
del Consell Valencià de l’Esport, y del
artículo 8.2 del Decreto 170/2006, de 17 de noviembre,
del Consell, por el que se aprueban los estatutos
del Consell Valencià de l’Esport
1. Se modifica la letra del apartado i del artículo 7.2 de
la Ley 3/2006, de 12 de mayo, de la Generalitat, de Creación
del Consell Valencià de l’Esport, cuyo contenido pasa
a ser el apartado j.
2. Se añade un nuevo apartado i al artículo 7.2 de la Ley
3/2006, que queda redactado como sigue:
«i) Aprobar las modificaciones presupuestarias que
afecten a líneas nominativas del presupuesto del Consell
Valencià de l’Esport».

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.680
3. De la mateixa manera, es modifica la lletra de
l’apartat l de l’article 8.2 del Decret 170/2006, de 17 de novembre,
del Consell, pel qual s’aproven els Estatuts del
Consell Valencià de l’Esport, que passa a ser l’apartat m.
4. S’afig un nou apartat l a l’article 8.2 del Decret
170/2006, que queda redactat com segueix:
«l) Aprovar les modificacions pressupostàries que afecten
línies nominatives del pressupost del Consell Valencià
de l’Esport».
Tercera
Actualització de sancions
S’autoritza al Consell per a actualitzar la quantia econòmica
de les sancions establides en el títol VII, capítol II,
d’aquesta llei.
Quarta
Entrada en vigor
La present llei entrarà en vigor l’endemà de la seua publicació
en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Projecte de llei, de la Generalitat, de relacions familiars
dels fills i filles els progenitors dels quals no conviuen.
Esmenes a la totalitat presentades pel Grup Parlamentari
Socialista (RE 68.485) i per l’Agrupació de Diputats
i Diputades no Adscrits (RE 70.584), i esmena a la totalitat
amb text alternatiu presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE 70.763), amb correcció
d’errades RE 70.802
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
D’acord amb l’article 95.1 del RC, s’ordena publicar en
el Butlletí Oficial de Les Corts les esmenes a la totalitat al
Projecte de llei, de la Generalitat, de relacions familiars
dels fills i filles els progenitors dels quals no conviuen, presentades
pel Grup Parlamentari Socialista (RE 68.485) i per
l’Agrupació de Diputats i Diputades no Adscrits (RE
70.584), i l’esmena a la totalitat amb text alternatiu presentada
pel Grup Parlamentari Compromís (RE 70.763), amb
correcció d’errades RE 70.802.
Palau de Les Corts
València, 10 de desembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
A LA MESA DE LA COMISSIÓ DE GOVERNACIÓ I
ADMINISTRACIÓ LOCAL
Carmen Ninet Peña, portaveu adjunta del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb els articles 112 i següents
del RC, i davant el Projecte de llei, de la Generalitat, de relacions
familiars dels fills i de les filles els progenitors dels
quals no conviuen, presenta la següent:
3. Del mismo modo, se modifica la letra del apartado l
del artículo 8.2 del Decreto 170/2006, de 17 de noviembre,
del Consell, por el que se aprueban los Estatutos del Consell
Valencià de l’Esport, cuyo contenido pasa a ser el apartado
m.
4. Se añade un nuevo apartado l al artículo 8.2 del Decreto
170/2006, que queda redactado como sigue:
«l) Aprobar las modificaciones presupuestarias que
afecten a líneas nominativas del presupuesto del Consell
Valencià de l’Esport».
Tercera
Actualización de sanciones
Se autoriza al Consell para actualizar la cuantía económica
de las sanciones establecidas en el título VII, capítulo II, de
esta ley.
Cuarta
Entrada en vigor
La presente ley entrará en vigor el día siguiente al de su
publicación en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Proyecto de ley, de la Generalitat, de relaciones familiares
de los hijos e hijas cuyos progenitores no conviven.
Enmiendas a la totalidad presentadas por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE 68.485) y por la Agrupación
de Diputados y Diputadas no Adscritos (RE 70.584), y
enmienda a la totalidad con texto alternativo presentada
por el Grupo Parlamentario Compromís (RE
70.763), con corrección de errores RE 70.802
PRESIDENCIA DE LES CORTS
De conformidad con el artículo 95.1 del RC, se ordena publicar
en el Boletín Oficial de Les Corts las enmiendas a la totalidad
al Proyecto de ley, de la Generalitat, de relaciones familiares
de los hijos e hijas cuyos progenitores no conviven,
presentadas por el Grupo Parlamentario Socialista (RE
68.485) y por la Agrupación de Diputados y Diputadas no
Adscritos (RE 70.584), y la enmienda a la totalidad con texto
alternativo presentada por el Grupo Parlamentario Compromís
(RE 70.763), con corrección de errores RE 70.802.
Palau de Les Corts
Valencia, 10 de diciembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
A LA MESA DE LA COMISIÓN DE GOBERNACIÓN Y
ADMINISTRACIÓN LOCAL
Carmen Ninet Peña, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario
Socialista, de conformidad con los artículos 112 y
siguientes del RC, y ante el Proyecto de ley, de la Generalitat,
de relaciones familiares de los hijos e hijas cuyos progenitores
no conviven, presenta la siguiente:

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.681
ESMENA A LA TOTALITAT
En què en sol·licita la devolució al Consell per no compartir
l’oportunitat, els principis i l’esperit que la inspiren i
conformen.
A LA MESA DE LES CORTS
Corts Valencianes, 26 de novembre de 2010
Carmen Ninet Peña
Margarita Sanz Alonso, diputada d’EUPV i representant de
l’ADNA —Agrupació de Diputats i Diputades no Adscrits—
de Les Corts Valencianes, d’acord amb el que hi ha disposat
en els articles 113 i següents del RC, i davant el Projecte de
llei, de la Generalitat, de relacions familiars dels fills i filles
els progenitors dels quals no conviuen, presenta la següent:
ESMENA A LA TOTALITAT
En què EUPV en demana la devolució al Consell per no
compartir l’oportunitat, els principis i l’esperit que la inspiren
i conformen.
Les Corts, 2 de desembre de 2010
Marga Sanz
A LA MESA DE LA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ,
ORGANITZACIÓ I RÈGIM DE LES INSTITUCIONS DE
LA GENERALITAT
Mónica Oltra Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari
Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en
els articles 112 i següents del RC i davant el Projecte de
llei, de la Generalitat, de relacions familiars dels fills i les
filles els progenitors dels quals no conviuen, presenta la
següent
ESMENA A LA TOTALITAT, AMB EL TEXT ALTER-
NATIU SEGÜENT:
PROJECTE DE LLEI, DE LA GENERALITAT,
DE RELACIONS FAMILIARS DELS FILLS
I LES FILLES ELS PROGENITORS O LES
PROGENITORES DELS QUALS NO CONVIUEN
Exposició de motius
La reforma de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana
duta a terme mitjançant la Llei orgànica 1/2006, de
10 d’abril, va suposar modificacions importants que no sols
permeten la consecució de majors cotes d’autogovern, sinó
que també garanteixen una major qualitat de vida per a tots
els ciutadans i les ciutadanes de la Comunitat Valenciana.
ENMIENDA A LA TOTALIDAD
Solicitando su devolución al Consell por no compartir la
oportunidad, los principios y el espíritu que la inspiran y
conforman.
A LA MESA DE LES CORTS
Corts Valencianes, 26 de noviembre de 2010
Carmen Ninet Peña
Margarita Sanz Alonso, diputada de EUPV y representante
de la ADNA —Agrupación de Diputados y Diputadas
no Adscritos— de Les Corts Valencianes, de conformidad
con lo dispuesto en los artículos 113 y siguientes del RC, y
ante del Proyecto de ley, de la Generalitat, de relaciones familiares
de los hijos e hijas cuyos progenitores no conviven,
presenta la siguiente:
ENMIENDA A LA TOTALIDAD
En la que EUPV pide su devolución al Consell por no
compartir la oportunidad, los principios y el espíritu que la
inspiran y conforman.
Les Corts, 2 de diciembre de 2010
Marga Sanz
A LA MESA DE LA COMISIÓN DE COORDINACIÓN,
ORGANIZACIÓN Y RÉGIMEN DE LAS INSTITUCIO-
NES DE LA GENERALITAT
Mónica Oltra Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario
Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 112 y siguientes del RC y ante el Proyecto de ley,
de la Generalitat, de relaciones familiares de los hijos y las
hijas cuyos progenitores no conviven, presenta la siguiente
ENMIENDA A LA TOTALIDAD, CON EL SIGUIENTE
TEXTO ALTERNATIVO
PROYECTO DE LEY, DE LA GENERALITAT,
DE RELACIONES FAMILIARES DE LOS HIJOS
Y LAS HIJAS CUYOS PROGENITORES O
PROGENITORAS NO CONVIVEN
Exposición de motivos
La reforma del Estatuto de autonomía de la Comunitat
Valenciana llevada a cabo mediante la Ley orgánica
1/2006, de 10 de abril, supuso importantes modificaciones
que no solo permiten la consecución de mayores cotas de
autogobierno, sino que también garantizan una mayor calidad
de vida para todos los ciudadanos y las ciudadanas de
la Comunitat Valenciana.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.682
En virtut d’aquesta reforma, que va comportar un salt
qualitatiu en matèria competencial, es va atribuir competència
exclusiva a la Generalitat, en l’article 49.1.2.ª, per
a la conservació, desenvolupament i modificació del dret
civil foral valencià. En l’exercici de la competència adés
esmentada es va aprovar la Llei 10/2007, de 20 de març, de
la Generalitat, de règim econòmic matrimonial valencià,
modificada per la Llei 8/2009, de 4 de novembre, de la Generalitat,
el primer pas en un camí la meta final del qual és
l’elaboració d’un futur codi de dret civil foral valencià que
englobe les diverses lleis que s’hi promulguen.
La preocupació creixent per assegurar el desenvolupament
més correcte i adequat de l’interès superior de cada
menor davant les situacions de crisi familiar és especialment
sentida en la nostra societat. I, de manera particular,
hi ha una demanda creixent perquè, en els casos de ruptura
o no convivència entre els progenitors, la convivència amb
els fills i les filles comuns faça compatible aquest principi
fonamental de l’interès superior de cada menor, amb el
principi d’igualtat entre els progenitors i amb el dret de
cada menor a conviure amb ambdós, tal com va ser proclamat
per la Convenció sobre els Drets del Xiquet, de 20 de
novembre de 1989, ratificada per Espanya el 30 de novembre
de 1990.
El legislador autonòmic valencià ja va ser sensible a
aquesta demanda social quan va promulgar la Llei 12/2008,
de 3 de juliol, de la Generalitat, de protecció integral de la
infància i l’adolescència de la Comunitat Valenciana. En
l’article 22 va configurar el sistema de principis i valors
que ara es plasmen en l’articulat d’aquesta llei, en els termes
següents:
1. Principi de coparentalitat: «Els poders públics vetllaran
per la protecció del principi de coparentalitat en l’atenció i
educació dels menors, i garantiran el dret d’aquests per tal
que ambdós progenitors participen per igual en la presa de
decisions que afecten els seus interessos».
2. Dret de cada menor «a créixer i viure amb els seus
pares, si ambdós manifesten voluntat i aptitud per a la
criança, tot procurant en els casos de separació dels progenitors
una convivència igualitària amb ambdós».
3. Dret de cada menor, separat d’un progenitor, «a mantenir
relacions personals i contacte directe amb ambdós
progenitors de mode regular».
4. Dret de cada menor «a mantenir relació amb els seus
germans, avis i la resta de parents pròxims o acostats».
5. En el compliment d’aquests drets prevaldrà sempre el
major interès de cada menor i la incidència en el seu desenvolupament
psicològic i social.
Aquesta llei assumeix plenament els pressuposts abans
esmentats i, per a garantir-los adequadament, considera necessari
fer conscients els progenitors sobre la necessitat i la
importància de pactar, en cas de ruptura o de no convivència,
un règim equitatiu de relacions amb els seus fills i filles
menors comuns en el que s’ha denominat el pacte de
convivència familiar i, quan no siga possible aconseguir
aquest pacte, establir la convivència amb els fills i les filles,
compartida per ambdós progenitors, com a criteri prevalent
en cas que siga el jutge o la jutgessa qui haja de fixar
les condicions del règim esmentat.
Quant al concepte de custòdia, és clar que aquest terme
es queda curt i obsolet per a les pretensions d’una llei que
es proposa subratllar la rellevància del contacte quotidià i
del tracte freqüent entre els progenitors i els seus fills i filles,
com a única via que possibilita el creixement del vin-
En virtud de esta reforma, que comportó un salto cualitativo
en materia competencial, se atribuyó competencia exclusiva
a la Generalitat, en el artículo 49.1.2.ª, para la conservación,
desarrollo y modificación del derecho civil foral
valenciano. En el ejercicio de la competencia antes mencionada
se aprobó la Ley 10/2007, de 20 de marzo, de la Generalitat,
de régimen económico matrimonial valenciano, modificada
por la Ley 8/2009, de 4 de noviembre, de la
Generalitat, el primer paso en un camino cuya meta final es
la elaboración de un futuro código de derecho civil foral valenciano
que englobe las distintas leyes que se promulguen.
La creciente preocupación por asegurar el más correcto
y adecuado desarrollo del interés superior de cada menor
ante las situaciones de crisis familiar es especialmente sentida
en nuestra sociedad. Y, de manera particular, hay una
demanda creciente para que, en los casos de ruptura o no
convivencia entre los progenitores, la convivencia con los
hijos y las hijas comunes haga compatible este principio
fundamental del interés superior de cada menor, con el
principio de igualdad entre los progenitores y con el derecho
de cada menor a convivir con ambos, tal como fue proclamado
por la Convención sobre los Derechos del Niño,
de 20 de noviembre de 1989, ratificada por España el 30 de
noviembre de 1990.
El legislador autonómico valenciano ya fue sensible a
esta demanda social cuando promulgó la Ley 12/2008, de 3
de julio, de la Generalitat, de protección integral de la infancia
y la adolescencia de la Comunitat Valenciana. En su
artículo 22 configuró el sistema de principios y valores que
ahora se plasman en el articulado de esta ley, en los siguientes
términos:
1. Principio de coparentalidad: «Los poderes públicos
velarán por la protección del principio de coparentalidad en
la atención y educación de los menores, y garantizarán su
derecho para que ambos progenitores participen por igual
en la toma de decisiones que afecten a sus intereses».
2. Derecho de cada menor «a crecer y vivir con sus padres,
si ambos manifiestan voluntad y aptitud para la crianza,
procurando en los casos de separación de los progenitores
una convivencia igualitaria con ambos».
3. Derecho de cada menor, separado de un progenitor,
«a mantener relaciones personales y contacto directo con
ambos progenitores de modo regular».
4. Derecho de cada menor «a mantener relación con sus
hermanos, abuelos y el resto de parientes próximos o allegados».
5. En el cumplimiento de estos derechos prevalecerá
siempre el mayor interés de cada menor y la incidencia en
su desarrollo psicológico y social.
Esta ley asume plenamente los presupuestos antes mencionados
y, para garantizarlos adecuadamente, considera
necesario hacer conscientes a los progenitores sobre la necesidad
y la importancia de pactar, en caso de ruptura o de
no convivencia, un régimen equitativo de relaciones con
sus hijos e hijas menores comunes en lo que se ha denominado
el pacto de convivencia familiar y, cuando no sea posible
conseguir este pacto, establecer la convivencia con los
hijos y las hijas, compartida por ambos progenitores, como
criterio prevalente en el caso de que sea el juez o la jueza
quien deba fijar las condiciones de dicho régimen.
En cuanto al concepto de custodia, está claro que este
término se queda corto y obsoleto para las pretensiones de
una ley que se proponga subrayar la relevancia del contacto
cotidiano y del trato frecuente entre los progenitores y sus
hijos e hijas, como única vía que posibilita el crecimiento

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.683
cle afectiu familiar i estableix les bases d’un desenvolupament
psíquic i emocional adequat de cada menor.
Amb aquesta actuació legislativa es pretén conjugar els
dos principis fonamentals que concorren en els supòsits de
no convivència o ruptura d’una parella quan hi ha fills i filles
menors comuns: d’una banda, el dret dels fills i les filles a
mantenir una relació equilibrada i continuada amb els dos
progenitors i, d’una altra, el dret i el deure d’aquests de proveir
a la criança i educació dels fills i les filles en l’exercici
de l’autoritat familiar, l’exercici de la qual en la nova situació
exigeix d’ells un major grau de diligència, de cooperació
i de responsabilitat.
El règim de convivència compartida per ambdós progenitors
amb els fills i les filles pretén facilitar un millor encaix
de la nova situació familiar per part de cada menor i el
manteniment dels llaços d’afectivitat amb els dos progenitors.
Així mateix, pretén disminuir el nivell de litigiositat
entre aquests, derivada de l’atorgament freqüent de la convivència
a un sol d’ells i afavorir la coresponsabilitat i la
distribució igualitària de rols socials entre homes i dones
en les relacions familiars.
Aquesta llei també vol preveure, d’una banda, els canvis
sociològics que les famílies han tingut durant els últims
anys, per tal com a hores d’ara hi ha múltiples i diverses
formes de família, i totes aquestes han de tenir un reflex en
la legislació i una protecció dels poders públics, com els
avanços científics en reproducció humana assistida que
també han possibilitat aquestes noves i diverses formes de
filiació i de família. El canvi legislatiu en el Codi civil produït
per la Llei 13/2005, d’1 de juliol, ja va donar cobertura
legal al dret de contraure matrimoni entre persones del mateix
sexe i cobertura social, tot procurant una major visibilitat
de la realitat. En aquesta llei es preveu la realitat de
famílies formades per home i dona, dona i dona, home i
home, amb vincle matrimonial o sense aquest. També es
configura el dret a relació amb els i les menors de les persones
que, abans del canvi legislatiu de 2005, havien criat
com a seus els fills i les filles haguts en la parella homosexual
nascuts o adoptats per l’altra part de la parella.
Aquests fills i filles els reconeixien com a progenitors o
progenitores, perquè complien la funció parental, però sense
gaudir d’un vincle legal, i es produïen en moltes ocasions,
en el moment del trencament de la parella, una separació
injustificable dels seus fills i filles, que infligien un
gran dany emocional als menors afectats.
Aquesta llei s’estructura en deu articles, dues disposicions
addicionals, una disposició transitòria, una disposició
derogatòria i quatre disposicions finals. El seu àmbit
d’aplicació està determinat pel criteri del veïnatge civil valencià
dels fills i les filles. Es defineixen els subjectes legitimats
i un article amb definicions que ajuden a entendre
els canvis de denominacions i conceptes. Es regula el contingut
de l’anomenat pacte de convivència familiar, que
haurà de ser judicialment aprovat; el règim de convivència
o de relacions familiars dels progenitors amb els fills i les
filles; el règim de relacions dels fills i les filles amb els
seus germans i germanes, avis i àvies, parents i altres persones
acostades; la destinació de l’habitatge i l’aixovar familiar,
si s’escau, com també el d’altres habitatges familiars
que pertanguen a l’un o l’altre progenitor i hagen estat
utilitzats en l’àmbit familiar; i la quantia i la manera de satisfacció
de les despeses d’atenció als fills i les filles.
La resta de disposicions previstes en la llei afecten els
supòsits en què no siga possible aconseguir aquest pacte i
el règim de convivència haja de ser fixat pel jutge o la jut-
del vínculo afectivo familiar y establece las bases de un desarrollo
psíquico y emocional adecuado de cada menor.
Con esta actuación legislativa se pretende conjugar los
dos principios fundamentales que concurren en los supuestos
de no convivencia o ruptura de una pareja cuando hay hijos e
hijas menores comunes: por una parte, el derecho de los hijos
y las hijas a mantener una relación equilibrada y continuada
con los dos progenitores y, por otra, el derecho y el
deber de estos de proveer a la crianza y educación de los hijos
y las hijas en el ejercicio de la autoridad familiar, cuyo
ejercicio en la nueva situación exige de ellos un mayor grado
de diligencia, de cooperación y de responsabilidad.
El régimen de convivencia compartida por ambos progenitores
con los hijos y las hijas pretende facilitar un mejor
encaje de la nueva situación familiar por parte de cada
menor y el mantenimiento de los lazos de afectividad con
los dos progenitores. Asimismo, pretende disminuir el nivel
de litigiosidad entre estos, derivada del otorgamiento frecuente
de la convivencia a uno solo de ellos y favorecer la
corresponsabilidad y la distribución igualitaria de roles sociales
entre hombres y mujeres en las relaciones familiares.
Esta ley también quiere contemplar, por un lado, los cambios
sociológicos que las familias han tenido durante los últimos
años, por cuanto hoy en día hay múltiples y diversas
formas de familia, y todas estas deben tener un reflejo en la
legislación y una protección de los poderes públicos, como
los avances científicos en reproducción humana asistida que
también han posibilitado estas nuevas y diversas formas de
filiación y de familia. El cambio legislativo en el Código civil
producido por la Ley 13/2005, de 1 de julio, ya dio cobertura
legal al derecho de contraer matrimonio entre personas
del mismo sexo y cobertura social, procurando una mayor
visibilidad de la realidad. En esta ley se prevé la realidad de
familias formadas por hombre y mujer, mujer y mujer, hombre
y hombre, con vínculo matrimonial o sin él. También se
configura el derecho a relación con los y las menores de las
personas que, antes del cambio legislativo de 2005, habían
criado como suyos los hijos y las hijas habidos en la pareja
homosexual nacidos o adoptados por la otra parte de la pareja.
Estos hijos e hijas los reconocían como progenitores o
progenitoras, porque cumplían la función parental, pero sin
gozar de un vínculo legal, y se producían en muchas ocasiones,
en el momento de la ruptura de la pareja, una separación
injustificable de sus hijos e hijas, que infligían un gran daño
emocional a los menores afectados.
Esta ley se estructura en diez artículos, dos disposiciones
adicionales, una disposición transitoria, una disposición derogatoria
y cuatro disposiciones finales. Su ámbito de aplicación
está determinado por el criterio de la vecindad civil valenciana
de los hijos y las hijas. Se definen los sujetos legitimados y un
artículo con definiciones que ayudan a entender los cambios
de denominaciones y conceptos. Se regula el contenido del denominado
pacto de convivencia familiar, que deberá ser judicialmente
aprobado; el régimen de convivencia o de relaciones
familiares de los progenitores con los hijos y las hijas; el
régimen de relaciones de los hijos y las hijas con sus hermanos
y hermanas, abuelos y abuelas, parientes y otras personas
allegadas; el destino de la vivienda y el ajuar familiar, en su
caso, así como el de otras viviendas familiares que pertenezcan
a uno u otro progenitor y hayan sido utilizadas en el ámbito
familiar; y la cuantía y la manera de satisfacción de los gastos
de atención a los hijos y las hijas.
El resto de disposiciones previstas en la ley afectan a los
supuestos en que no sea posible conseguir este pacto y el régimen
de convivencia deba ser fijado por el juez o la jueza

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.684
gessa mitjançant les mesures de convivència familiar oportunes.
S’estableix el principi general d’atribució compartida
a ambdós progenitors del règim de convivència i els criteris
que han de tenir-se en compte a l’efecte, i s’habilita el
jutge o la jutgessa per a decidir excepcionalment una custòdia
individual ateses les circumstàncies de cada cas i tenint
sempre en compte l’interès superior del menor. A més,
s’estableix una sèrie de garanties i precaucions per a vetllar
per l’interès superior de cada menor, com ara la possibilitat
d’establir un control periòdic de la situació familiar per a
confirmar o canviar el règim establert, i l’exclusió de
l’atribució compartida del règim de convivència en cas que
un dels progenitors o de les progenitores tinga una sentència
condemnatòria ferma contra l’altre, incloent-hi les situacions
de violència domèstica i de gènere.
Es regula l’atribució de l’habitatge familiar i de
l’aixovar domèstic. En cas de règim de convivència compartida,
es procura que en l’assignació de l’habitatge prevalga
l’interès superior de cada menor per damunt de qualsevol
altra consideració, i s’atenen els interessos del
cònjuge que més dificultats puga tenir per a trobar un nou
habitatge després de la ruptura, només en la mesura que siguen
compatibles amb l’interès superior de cada menor. Altrament,
quan s’atribuesca a un dels progenitors el règim de
convivència amb els fills i les filles, en principi s’estableix
el criteri d’assignar-li també l’ús de l’habitatge familiar,
però tenint en compte a qui pertany aquest, la disponibilitat
econòmica de cada progenitor i que l’assignació tindrà
sempre una durada temporal limitada, i el jutge o la jutgessa
serà qui en determine el període màxim. Tanmateix,
també es regula la compensació al progenitor a qui no
s’adjudica l’ús de l’habitatge mitjançant un lloguer o la valoració
d’aquesta pèrdua a l’hora d’establir les despeses ordinàries
del o de la menor.
L’article 9 s’ocupa de la quantia i el tipus de satisfacció
de les despeses ordinàries i extraordinàries de manteniment
dels fills i filles, i estableix que cadascun dels progenitors
contribuirà a sufragar-los, de conformitat amb els recursos
propis i les necessitats del o de la menor.
Finalment es preveu la mediació familiar a través del Centre
de Mediació Familiar de la Comunitat Valenciana, com una
manera d’evitar la conflictivitat en els processos contenciosos
i de dur a terme els seguiments periòdics de la convivència familiar
quan el jutge o la jutgessa així ho decidesca.
Les disposicions addicionals preveuen el canvi de la
Llei 7/2001, de 26 de novembre, reguladora de la mediació
familiar en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, i així mateix
s’estableix que l’aprovació del pacte de convivència
familiar, les modificacions i la extinció d’aquest es tramitaran
en els termes prevists per la legislació processal civil
per al conveni regulador en els processos de separació o divorci
regulats en el Codi civil espanyol.
La disposició transitòria estableix que els progenitors i
el Ministeri Fiscal disposen, a partir de l’entrada en vigor
de la llei, d’un termini de dos anys per a sol·licitar la revisió
judicial de les mesures adoptades d’acord amb la legislació
anterior, com també l’aplicació d’aquesta llei, una vegada
entrada en vigor, als procediments de separació i
divorci pendents de sentència.
I, finalment, les quatre disposicions finals fan referència
successivament a la competència del legislador autonòmic
en matèria de dret civil, a l’empara de l’article 49.1.2.ª de
l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana; a
l’aplicació supletòria del Codi civil; a l’atribució al Consell
de la facultat per a dictar totes les disposicions que siguen
mediante las medidas de convivencia familiar oportunas. Se
establece el principio general de atribución compartida a ambos
progenitores del régimen de convivencia y los criterios
que deben tenerse en cuenta al efecto, y se habilita el juez o
la jueza para decidir excepcionalmente una custodia individual
dadas las circunstancias de cada caso y teniendo siempre
en cuenta el interés superior del menor. Además, se establece
una serie de garantías y precauciones para velar por el
interés superior de cada menor, como la posibilidad de establecer
un control periódico de la situación familiar para confirmar
o cambiar el régimen establecido, y la exclusión de la
atribución compartida del régimen de convivencia en el caso
de que uno de los progenitores o de las progenitoras tenga
una sentencia condenatoria firme contra el otro, incluidas las
situaciones de violencia doméstica y de género.
Se regula la atribución de la vivienda familiar y del ajuar
doméstico. En caso de régimen de convivencia compartida,
se procura que en la asignación de la vivienda prevalezca el
interés superior de cada menor por encima de cualquiera otra
consideración, y se atienden los intereses del cónyuge que
más dificultades pueda tener para encontrar una nueva vivienda
después de la ruptura, solo en la medida en que sean
compatibles con el interés superior de cada menor. Además,
cuando se atribuya a uno de los progenitores el régimen de
convivencia con los hijos y las hijas, en principio se establece
el criterio de asignarle también el uso de la vivienda familiar,
pero teniendo en cuenta a quien pertenece esta, la disponibilidad
económica de cada progenitor y que la asignación
tendrá siempre una duración temporal limitada, y el juez o la
jueza será quien determine su período máximo. Sin embargo,
también se regula la compensación al progenitor al que no se
adjudica el uso de la vivienda mediante un alquiler o la valoración
de esta pérdida a la hora de establecer los gastos ordinarios
del o de la menor.
El artículo 9 se ocupa de la cuantía y el tipo de satisfacción
de los gastos ordinarios y extraordinarios de mantenimiento
de los hijos e hijas, y establece que cada uno de los
progenitores contribuirá a sufragarlos, de conformidad con
los recursos propios y las necesidades del o de la menor.
Finalmente se prevé la mediación familiar a través del
Centro de Mediación Familiar de la Comunitat Valenciana,
como una manera de evitar la conflictividad en los procesos
contenciosos y de llevar a cabo los seguimientos periódicos de
la convivencia familiar cuando el juez o la jueza así lo decida.
Las disposiciones adicionales prevén el cambio de la
Ley 7/2001, de 26 de noviembre, reguladora de la mediación
familiar en el ámbito de la Comunitat Valenciana, y
asimismo se establece que la aprobación del pacto de convivencia
familiar, sus modificaciones y extinción de este se
tramitarán en los términos previstos por la legislación procesal
civil para el convenio regulador en los procesos de
separación o divorcio regulados en el Código civil español.
La disposición transitoria establece que los progenitores
y el Ministerio Fiscal disponen, a partir de la entrada en vigor
de la ley, de un plazo de dos años para solicitar la revisión
judicial de las medidas adoptadas de acuerdo con la legislación
anterior, así como la aplicación de esta ley, una
vez entrada en vigor, a los procedimientos de separación y
divorcio pendientes de sentencia.
Y, finalmente, las cuatro disposiciones finales hacen referencia
sucesivamente a la competencia del legislador autonómico
en materia de derecho civil, al amparo del
artículo 49.1.2.ª del Estatuto de autonomía de la Comunitat
Valenciana; a la aplicación supletoria del Código civil; a la
atribución al Consell de la facultad para dictar todas las

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.685
necessàries per al desenvolupament adequat i la millor aplicació
d’aquesta llei; i, finalment, a l’entrada en vigor de la
norma als trenta dies de la publicació en el Diari Oficial de
la Comunitat Valenciana.
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS I DEFINICIONS
Article 1
Objecte
Aquesta llei té com a objecte regular les relacions familiars
dels progenitors i les progenitores que no conviuen
amb els fills i les filles comuns subjectes a la seua autoritat
parental, tant si no hi ha hagut convivència prèvia dels progenitors
o les progenitores, com si s’ha produït el trencament,
i tant si aquest és consensuat com contenciós. Alhora,
també es regula les relacions familiars més extenses
com les dels germans i les germanes, els avis i les àvies,
d’altres parents i persones acostades.
Article 2
Àmbit d’aplicació
D’acord amb el que hi ha disposat en l’article 3.4 de
l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana i les disposicions
del títol preliminar del Codi civil, aquesta llei
s’aplicarà respecte dels i les menors que ostenten el veïnatge
civil valencià, afectats per procediments judicials civils
de família instats pel progenitor o la progenitora, d’altres
familiars o persones acostades, que estiguen legitimats per
a ser-hi part.
Article 3
Subjectes legitimats
1. Estan legitimades per a ser part en processos judicials
civils de família, tant consensuats com contenciosos, les
persones següents:
a) Els pares i les mares dels fills i les filles menors
d’edat, fills i filles incapacitats, o fills i filles majors
d’edats dependents econòmicament dels progenitors que
convisquen amb ells o amb un d’ells.
b) També estaran legitimades, en el cas de parelles del
mateix sexe, les persones que hagen exercit el paper de
progenitor o progenitora dels fills o les filles que hagen estat
sotmesos a la pàtria potestat de la parella amb la qual
mantiguen o hagen mantingut una relació anàloga a la conjugal
en el moment del naixement o l’adopció dels fills o
les filles, per a demandar unes mesures de convivència familiar
anàlogues a la dels progenitors.
c) Els avis i les àvies, d’altres parents i persones acostades
en demanda d’un règim de visites que els permeta mantenir
una relació amb els menors en funció de la relació que
mantiguen i l’interès superior del menor.
2. Tindran la mateixa consideració els fills i les filles
amb independència de la seua filiació natural o per adopció
i, en el cas de la filiació per naturalesa, amb independència
de la seua vinculació biològica o genètica amb un dels progenitors
o amb ambdós.
disposiciones que sean necesarias para el desarrollo adecuado
y la mejor aplicación de esta ley; y, finalmente, a la
entrada en vigor de la norma a los treinta días de su publicación
en el Diario Oficial de la Comunitat Valenciana.
TÍTULO I
DISPOSICIONES GENERALES Y DEFINICIONES
Artículo 1
Objeto
Esta ley tiene como objeto regular las relaciones familiares
de los progenitores y las progenitoras que no conviven con los
hijos y las hijas comunes sujetos a su autoridad parental, tanto
si no ha habido convivencia previa de los progenitores o las
progenitoras, como si se ha producido la ruptura, y tanto si
esta es consensuada como contenciosa. Al mismo tiempo,
también se regula las relaciones familiares más extensas como
las de los hermanos y las hermanas, los abuelos y las abuelas,
de otros parientes y personas allegadas.
Artículo 2
Ámbito de aplicación
De acuerdo con lo dispuesto en el artículo 3.4 del Estatuto
de autonomía de la Comunitat Valenciana y las disposiciones
del título preliminar del Código civil, esta ley se
aplicará respecto a los y las menores que ostenten la vecindad
civil valenciana, afectados por procedimientos judiciales
civiles de familia instados por el progenitor o la progenitora,
otros familiares o personas allegadas, que estén
legitimados para ser parte.
Artículo 3
Sujetos legitimados
1. Están legitimadas para ser parte en procesos judiciales
civiles de familia, tanto consensuados como contenciosos,
las siguientes personas:
a) Los padres y las madres de los hijos y las hijas menores
de edad, hijos e hijas incapacitados, o hijos e hijas mayores
de edades dependientes económicamente de los progenitores
que convivan con ellos o con uno de ellos.
b) También estarán legitimadas, en el caso de parejas del
mismo sexo, las personas que hayan ejercido el papel de progenitor
o progenitora de los hijos o las hijas que hayan sido
sometidos a la patria potestad de la pareja con la que mantengan
o hayan mantenido una relación análoga a la conyugal en
el momento del nacimiento o la adopción de los hijos o las hijas,
para demandar unas medidas de convivencia familiar análogas
a las de los progenitores.
c) Los abuelos y las abuelas, otros parientes y personas
allegadas en demanda de un régimen de visitas que les permita
mantener una relación con los menores en función de
la relación que mantengan y el interés superior del menor.
2. Tendrán la misma consideración los hijos y las hijas
con independencia de su filiación natural o por adopción y,
en el caso de la filiación por naturaleza, con independencia
de su vinculación biológica o genética con uno de los progenitores
o con ambos.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.686
Article 4
Definicions
a) Règim de convivència: sistema dirigit a regular i organitzar
la cohabitació entre els progenitors que no conviuen
amb els seus fills i filles menors comuns. El règim
serà establert de manera voluntària per la via de l’acord entre
aquells o bé per via judicial, a falta de pacte entre els
progenitors. Aquest règim de convivència es regirà en tot
moment pel principi de coparentalitat, entès com el dret i el
deure d’ambos progenitors, en règim d’igualtat, a participar
en la cura, criança, manutenció i educació dels seus fills i
filles, com també a participar en l’adopció de les decisions
que afecten els seus interessos.
b) Règim de convivència compartida: règim de convivència
caracteritzat per la distribució igualitària i racional
del temps de cohabitació de cadascun dels progenitors o les
progenitores amb els seus fills i filles menors, acordat voluntàriament
entre aquells o, en defecte d’acord, per decisió
judicial, i sense perjudici del dret de cadascun dels progenitors
a gaudir d’un règim de relacions amb els seus fills o filles
durant el temps d’absència de cohabitació. Aquesta
modalitat de règim de convivència es considera la regla general
que cal adoptar amb caràcter preferencial.
c) Règim de convivència individual: modalitat excepcional
de règim de convivència, consistent en l’atribució de la
cohabitació amb els fills i les filles menors únicament a un
dels progenitors de manera individual, sense perjudici del
dret de l’altre a gaudir d’un règim de relacions amb els seus
fills o filles racional i adaptat a les circumstàncies del cas.
d) Règim de relacions: sistema dirigit a regular i organitzar
el contacte, les visites i les comunicacions entre els
progenitors i els fills i les filles menors, en aquells supòsits
o lapses temporals en que no hi haja cohabitació.
e) Pacte de convivència familiar: acord de naturalesa familiar
i patrimonial adoptat entre ambdós progenitors amb
la finalitat de regular i organitzar el règim de convivència,
el règim de relacions, com també la resta d’aspectes mínims
prevists en l’apartat 2 de l’article 3 d’aquesta llei, que
haurà de ser aprovat judicialment perquè siga vàlid i produesca
efectes.
f) Despeses ordinàries: aquelles despeses d’habitatge,
alimentació, vestit, educació i formació, sanitàries, esbargiment
que tenen a veure amb el lliure desenvolupament de
la personalitat, el creixement i la maduració de l’ésser
humà i que són constants i quotidianes.
g) Despeses extraordinàries: aquelles despeses que, de
la mateixa naturalesa que les anteriors, no són quotidianes
sinó que tenen lloc puntualment.
TÍTOL II
EL PACTE DE CONVIVÈNCIA FAMILIAR I LES
MESURES DE CONVIVÈNCIA FAMILIAR
CAPÍTOL I
EL PACTE DE CONVIVÈNCIA
FAMILIAR CONSENSUAT
Article 5
Contingut del pacte de convivència
1. Quan els progenitors no convisquen o quan la convivència
haja cessat podran atorgar un pacte de convivència
Artículo 4
Definiciones
a) Régimen de convivencia: sistema dirigido a regular y
organizar la cohabitación entre los progenitores que no conviven
con sus hijos e hijas menores comunes. El régimen será
establecido de manera voluntaria por la vía del acuerdo entre
aquellos o bien por vía judicial, a falta de pacto entre los progenitores.
Este régimen de convivencia se regirá en todo momento
por el principio de coparentalidad, entendido como el
derecho y el deber de ambos progenitores, en régimen de
igualdad, a participar en el cuidado, crianza, manutención y
educación de sus hijos e hijas, así como a participar en la
adopción de las decisiones que afecten a sus intereses.
b) Régimen de convivencia compartida: régimen de convivencia
caracterizado por la distribución igualitaria y racional
del tiempo de cohabitación de cada uno de los progenitores o
las progenitoras con sus hijos e hijas menores, acordado voluntariamente
entre aquellos o, en defecto de acuerdo, por decisión
judicial, y sin perjuicio del derecho de cada uno de los
progenitores a gozar de un régimen de relaciones con sus hijos
o hijas durante el tiempo de ausencia de cohabitación. Esta
modalidad de régimen de convivencia se considera la regla
general a adoptar con carácter preferencial.
c) Régimen de convivencia individual: modalidad excepcional
de régimen de convivencia, consistente en la atribución
de la cohabitación con los hijos y las hijas menores
únicamente a uno de los progenitores de manera individual,
sin perjuicio del derecho del otro a gozar de un régimen de
relaciones con sus hijos o hijas racional y adaptado a las
circunstancias del caso.
d) Régimen de relaciones: sistema dirigido a regular y organizar
el contacto, las visitas y las comunicaciones entre los
progenitores y los hijos y las hijas menores, en aquellos supuestos
o lapsos temporales en que no haya cohabitación.
e) Pacto de convivencia familiar: acuerdo de naturaleza
familiar y patrimonial adoptado entre ambos progenitores
con la finalidad de regular y organizar el régimen de convivencia,
el régimen de relaciones, así como el resto de extremos
mínimos previstos en el apartado 2 del artículo 3 de
esta ley, que deberá ser aprobado judicialmente para que
sea válido y produzca efectos.
f) Gastos ordinarios: aquellos gastos de vivienda, alimentación,
vestido, educación y formación, sanitarios, esparcimiento
que tienen que ver con el libre desarrollo de la
personalidad, el crecimiento y la maduración del ser humano
y que son constantes y cotidianas.
g) Gastos extraordinarios: aquellos gastos que, de la
misma naturaleza que los anteriores, no son cotidianos sino
que tienen lugar puntualmente.
TÍTULO II
EL PACTO DE CONVIVENCIA FAMILIAR Y
LAS MEDIDAS DE CONVIVENCIA FAMILIAR
CAPÍTULO I
EL PACTO DE CONVIVENCIA
FAMILIAR CONSENSUADO
Artículo 5
Contenido del pacto de convivencia
1. Cuando los progenitores no convivan o cuando su
convivencia haya cesado podrán otorgar un pacto de convi-

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.687
familiar, en el qual acordaran els termes de la seua relació
amb els fills i les filles comuns.
2. El pacte de convivència familiar haurà d’establir, almenys,
els punts següents:
a) El règim de convivència i de relacions del progenitor
i la progenitora, dels progenitors o les progenitores amb els
fills i les filles comuns. Quan el règim de convivència establert
pels progenitors en el pacte de convivència siga de
convivència individual, el pacte haurà de contenir necessàriament
el règim de relacions concret amb l’altre progenitor
o progenitora, per a garantir el contacte del menor amb
ambdós progenitors.
b) La destinació de l’habitatge i l’aixovar familiar, si
s’escau, com també d’altres habitatges familiars que pertanguen
a un o altre progenitor i hagen estat utilitzats en
l’àmbit familiar. Quan el règim de convivència establert
pels progenitors en el pacte de convivència siga de convivència
individual, s’haurà de garantir l’habitatge preferentment
per als fills i les filles i el progenitor o la progenitora
amb qui cohabiten.
c) La quantia i la manera de satisfer les despeses dels
fills i les filles, tant les despeses ordinàries com les despeses
extraordinàries. Quan el règim de convivència establert
pels progenitors en el pacte de convivència siga de convivència
individual, les despeses ordinàries seran administrades
pel progenitor o la progenitora amb qui convisquen
els fills, i haurà d’establir-se que el progenitor o la progenitora
amb qui no convisquen abone la quantia en concepte
d’aliments que fixarà el pacte. Les despeses extraordinàries
seran satisfetes per ambdós progenitors de conformitat amb
allò que s’haja acordat entre ells.
d) El pacte de convivència familiar també podrà contenir
qualsevol acord de caràcter patrimonial entre els cònjuges
o les parelles de relació anàloga a la conjugal, com
també, en el cas de matrimonis amb règim econòmic de societat
de guanys, la liquidació d’aquesta.
3. El pacte de convivència familiar, com també les modificacions
d’aquest, tindrà efectes una vegada aprovat pel
jutge o la jutgessa, oït el Ministeri Fiscal.
Article 6
Modificació o extinció del pacte de convivència
El pacte de convivència familiar podrà modificar-se o
extingir-se:
a) Per les causes especificades en el mateix pacte. En
aquest cas no serà necessari modificar el pacte per a sotmetre’l
a l’aprovació judicial, sinó que operarà automàticament.
b) Per acord mutu que modifique el pacte de convivència
anterior.
c) A instàncies d’un dels progenitors, quan hi hagen sobrevingut
circumstàncies rellevants.
d) Per iniciativa del Ministeri Fiscal en la seua funció de
protecció dels menors i incapacitats.
e) Per privació, suspensió o extinció de la pàtria potestat
a un dels progenitors, sobrevinguda al pacte.
f) Per incompliment greu o reiterat de les obligacions
establertes en el pacte.
vencia familiar, en el que acordarán los términos de su relación
con los hijos y las hijas comunes.
2. El pacto de convivencia familiar deberá establecer,
por lo menos, los siguientes puntos:
a) El régimen de convivencia y de relaciones del progenitor
y la progenitora, de los progenitores o las progenitoras
con los hijos y las hijas comunes. Cuando el régimen de
convivencia establecido por los progenitores en el pacto de
convivencia sea de convivencia individual, el pacto deberá
contener necesariamente el régimen de relaciones concreto
con el otro progenitor o progenitora, para garantizar el contacto
del menor con ambos progenitores.
b) El destino de la vivienda y el ajuar familiar, en su
caso, así como de otras viviendas familiares que pertenezcan
a uno u otro progenitor y hayan sido utilizadas en el
ámbito familiar. Cuando el régimen de convivencia establecido
por los progenitores en el pacto de convivencia sea de
convivencia individual, se deberá garantizar la vivienda
preferentemente para los hijos y las hijas y el progenitor o
la progenitora con quien cohabiten.
c) La cuantía y la manera de satisfacer los gastos de
los hijos y las hijas, tanto los gastos ordinarios como los
gastos extraordinarios. Cuando el régimen de convivencia
establecido por los progenitores en el pacto de convivencia
sea de convivencia individual, los gastos ordinarios
serán administrados por el progenitor o la progenitora con
quien convivan los hijos, y deberá establecerse que el progenitor
o la progenitora con quien no convivan abone la
cuantía en concepto de alimentos que fijará el pacto. Los
gastos extraordinarios serán satisfechos por ambos progenitores
de conformidad con lo que se haya acordado entre
ellos.
d) El pacto de convivencia familiar también podrá contener
cualquier acuerdo de carácter patrimonial entre los
cónyuges o las parejas de relación análoga a la conyugal,
así como, en el caso de matrimonios con régimen económico
de sociedad ganancial, su liquidación.
3. El pacto de convivencia familiar, así como sus modificaciones,
tendrá efectos una vez aprobado por el juez o la
jueza, oído el Ministerio Fiscal.
Artículo 6
Modificación o extinción del pacto de convivencia
El pacto de convivencia familiar podrá modificarse o
extinguirse:
a) Por las causas especificadas en el propio pacto. En este
caso no será necesario modificar el pacto para someterlo a la
aprobación judicial, sino que operará automáticamente.
b) Por acuerdo mutuo que modifique el pacto de convivencia
anterior.
c) A instancia de uno de los progenitores, cuando hayan
sobrevenido circunstancias relevantes.
d) Por iniciativa del Ministerio Fiscal en su función de
protección de los menores e incapacitados.
e) Por privación, suspensión o extinción de la patria potestad
a uno de los progenitores, sobrevenida al pacto.
f) Por incumplimiento grave o reiterado de las obligaciones
establecidas en el pacto.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.688
CAPÍTOL II
LES MESURES DE CONVIVÈNCIA FAMILIAR
I MESURES ECONÒMIQUES EN UN
PROCEDIMENT JUDICIAL CONTENCIÓS
Article 7
Mesures de convivència familiar
1. A falta de pacte entre els progenitors, serà el jutge o
la jutgessa qui fixarà les mesures de convivència familiar
que contindran els aspectes enumerats en l’apartat 2 de
l’article 3 d’aquesta llei.
2. Com a regla general, atribuirà a ambdós progenitors,
de manera compartida, el règim de convivència amb els
fills i les filles menors d’edat, sense que hi siga obstacle
l’oposició d’un dels progenitors o les progenitores o les
males relacions entre ells o elles, en coherència amb el
principi de coparentalitat, quant al deure i el dret del progenitor
i la progenitora, ambdós progenitors o ambdues progenitores,
de participar en la cura, criança, manutenció i
educació dels seus fills i filles, com també de participar en
la presa de decisions que afecten el seu desenvolupament i
els seus interessos.
3. Abans de fixar el règim de convivència de cada progenitor
o progenitora amb els fills i les filles, i a la vista de
la proposta de mesures de convivència familiar que cadascun
d’ells haurà de presentar en el moment processal
oportú, el jutge o la jutgessa tindrà en compte els factors
següents:
a) L’edat dels fills i les filles. En els casos de menors
lactants, es podrà establir un règim de convivència provisional,
de menor extensió, d’acord amb les necessitats de
l’infant, que haurà de ser progressivament ampliat a petició
de qualsevol dels progenitors o les progenitores.
b) L’opinió dels fills i les filles, quan tinguen prou maduresa
i, en tot cas, si ja hagueren complert els 12 anys.
c) La dedicació passada a la família, el temps dedicat a
la criança i l’educació dels fills i les filles i la capacitat de
cada progenitor o progenitora.
d)Els informes socials, metges, psicològics i la resta que
hi escaiguen.
e) Els supòsits d’especial arrelament social, escolar o familiar.
f) Les possibilitats de conciliació de la vida familiar i laboral
dels progenitors o les progenitores.
g) La disponibilitat de cadascun d’ells per a mantenir un
tracte directe amb cada menor.
h) Qualsevol altra circumstància rellevant a aquests
efectes.
4. Excepcionalment el jutge o la jutgessa podrà atorgar a
un sol dels progenitors el règim de convivència amb els
fills i les filles quan ho considere necessari per a garantir
l’interès superior dels menors i les menors, i a la vista dels
informes socials, mèdics, psicològics i la resta que hi escaiguen.
En aquest supòsit, haurà d’establir un règim de relacions
familiars adaptat a les circumstàncies pròpies del cas.
Quan el règim de convivència establert pel jutge o la jutgessa
siga de convivència individual, les mesures hauran de
contenir necessàriament el règim de relacions concret amb
l’altre progenitor o progenitora, per a garantir el contacte
del menor amb ambdós progenitors.
5. Excepcionalment el jutge o la jutgessa, ateses les circumstàncies
particulars del cas, podrà establir un control
CAPÍTULO II
LAS MEDIDAS DE CONVIVENCIA FAMILIAR
Y MEDIDAS ECONÓMICAS EN UN
PROCEDIMIENTO JUDICIAL CONTENCIOSO
Artículo 7
Medidas de convivencia familiar
1. A falta de pacto entre los progenitores, será el juez o
la jueza quien fijará las medidas de convivencia familiar
que contendrán los aspectos enumerados en el apartado 2
del artículo 3 de esta ley.
2. Como regla general, atribuirá a ambos progenitores,
de manera compartida, el régimen de convivencia con los
hijos y las hijas menores de edad, sin que sea obstáculo la
oposición de uno de los progenitores o las progenitoras o
las malas relaciones entre ellos o ellas, en coherencia con el
principio de coparentalidad, en cuanto al deber y el derecho
del progenitor y la progenitora, ambos progenitores o ambas
progenitoras, de participar en el cuidado, crianza, manutención
y educación de sus hijos e hijas, así como de participar
en la toma de decisiones que afectan a su desarrollo
y sus intereses.
3. Antes de fijar el régimen de convivencia de cada progenitor
o progenitora con los hijos y las hijas, y a la vista
de la propuesta de medidas de convivencia familiar que
cada uno de ellos deberá presentar en el momento procesal
oportuno, el juez o la jueza tendrá en cuenta los siguientes
factores:
a) La edad de los hijos y las hijas. En los casos de menores
lactantes, se podrá establecer un régimen de convivencia
provisional, de menor extensión, de acuerdo con las
necesidades del niño, que deberá ser progresivamente ampliado
a petición de cualquiera de los progenitores o las
progenitoras.
b) La opinión de los hijos y las hijas, cuando tengan suficiente
madurez y, en todo caso, si ya hubieran cumplido
los 12 años.
c) La dedicación pasada a la familia, el tiempo dedicado
a la crianza y la educación de los hijos y las hijas y la capacidad
de cada progenitor o progenitora.
d) Los informes sociales, médicos, psicológicos y el resto
que procedan.
e) Los supuestos de especial arraigo social, escolar o familiar.
f) Las posibilidades de conciliación de la vida familiar y
laboral de los progenitores o las progenitoras.
g) La disponibilidad de cada uno de ellos para mantener
un trato directo con cada menor.
h) Cualquier otra circunstancia relevante a estos efectos.
4. Excepcionalmente el juez o la jueza podrá otorgar a uno
solo de los progenitores el régimen de convivencia con los hijos
y las hijas cuando lo considere necesario para garantizar el
interés superior de los menores y las menores, y a la vista de
los informes sociales, médicos, psicológicos y los que procedan.
En este supuesto, deberá establecer un régimen de relaciones
familiares adaptado a las circunstancias propias del
caso. Cuando el régimen de convivencia establecido por el
juez o la jueza sea de convivencia individual, las medidas deberán
contener necesariamente el régimen de relaciones concreto
con el otro progenitor o progenitora, para garantizar el
contacto del menor con ambos progenitores.
5. Excepcionalmente el juez o la jueza, dadas las circunstancias
particulares del caso, podrá establecer un con-

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.689
periòdic de la situació familiar mitjançant la mediació familiar
i, a la vista dels informes al·ludits en l’apartat anterior,
podrà determinar un nou règim de convivència a
instàncies de part o del Ministeri Fiscal.
6. Excepcionalment tampoc no escaurà l’atribució d’un
règim de convivència a un dels progenitors quan estiga
condemnat per sentència ferma per violència de gènere
contra la progenitora, o condemnat o condemnada per
violència domèstica contra l’altre progenitor o progenitora.
7. Quan un dels progenitors tinga establertes mesures
cautelars respecte del contacte amb els fills per indicis fonamentats
i racionals de criminalitat contra la integritat física
o sexual que puga suposar un risc objectiu per als filles
o les filles, tampoc no escaurà l’atribució d’un règim de
convivència compartit, i els contactes amb aquest progenitor
o progenitora només es podran dur a terme mitjançant
punt d’encontre familiar intervingut. En aquest cas, quan es
dicte una resolució judicial que pose fi al procediment, amb
efectes absolutoris, es podrà revisar, d’ofici o a instàncies
de part, l’ordenació de les relacions familiars.
8. Sempre que es dictamine el contacte amb un menor
dels seus progenitors, familiars, parents, o persones properes,
mitjançant el punt d’encontre familiar serà el jutge o la
jutgessa qui determinarà els dies i horaris concrets, i
l’administració haurà de garantir el compliment d’aquest
manament.
Article 8
Atribució de l’ús de l’habitatge i l’aixovar familiar
1. En els casos de règim de convivència compartida, la
preferència en l’ús de l’habitatge familiar s’atribuirà en
funció del que siga més convenient per als fills i les filles i,
sempre que siga compatible amb això, al progenitor que
tinga objectivament més dificultats d’accés a un altre habitatge.
En cas d’atribuir-se l’habitatge familiar a un dels
progenitors, si aquest és privatiu del progenitor o la progenitora
que no hi viurà, o comuna a ambdós progenitors, es
fixarà un lloguer, ateses les circumstàncies, que haurà de
ser satisfet per part de qui dispose de l’ús i gaudi de
l’habitatge a l’altra part en compensació a la pèrdua de disposició
de l’habitatge. També podrà atribuir-se l’habitatge
familiar a ambdós progenitors o progenitores temporalment
de manera alternativa, i els fills i les filles es quedaran permanentment
en l’habitatge familiar.
2. Quan s’atribuesca a un sol dels progenitors el règim
de convivència amb els fills i les filles, en principi se li
atribuirà també l’ús de l’habitatge familiar, tenint en compte
a qui pertany i la disponibilitat econòmica de cada progenitor.
En cap cas s’adjudicarà un habitatge, encara que
siga el familiar, si és de caràcter privatiu del progenitor que
no cohabita amb el fill o la filla, i el progenitor o la progenitora
que té atribuït el règim de convivència individual és
titular d’una altre habitatge que reunesca les condicions
que requereix la família i que pot ocupar. En aquest cas es
tindrà en compte la pèrdua de disponibilitat de l’habitatge a
l’hora de fixar judicialment les despeses ordinàries de
l’apartat f de l’article 4 d’aquesta llei, en què haurà de ser
prevista la part de d’habitatge que li corresponga, com a
contribució a les despeses ordinàries.
3. En ambdós supòsits, l’atribució de l’habitatge tindrà
caràcter temporal, i el jutge o la jutgessa hauran de dictaminar
el període màxim de l’ús esmentat.
4. L’aixovar familiar romandrà en l’habitatge familiar,
llevat que en les mesures de convivència familiar es deter-
trol periódico de la situación familiar mediante la mediación
familiar y, a la vista de los informes aludidos en el
apartado anterior, podrá determinar un nuevo régimen de
convivencia a instancia de parte o del Ministerio Fiscal.
6. Excepcionalmente tampoco procederá la atribución
de un régimen de convivencia a uno de los progenitores
cuando esté condenado por sentencia firme por violencia de
género contra la progenitora, o condenado o condenada por
violencia doméstica contra el otro progenitor o progenitora.
7. Cuando uno de los progenitores tenga establecidas medidas
cautelares respecto al contacto con los hijos por indicios
fundamentados y racionales de criminalidad contra la integridad
física o sexual que pueda suponer un riesgo objetivo para
los hijas o las hijas, tampoco procederá la atribución de un régimen
de convivencia compartido, y los contactos con este
progenitor o progenitora solo se podrán llevar a cabo mediante
punto de encuentro familiar intervenido. En este caso, cuando
se dicte una resolución judicial que ponga fin al procedimiento,
con efectos absolutorios, se podrá revisar, de oficio o a instancia
de parte, la ordenación de las relaciones familiares.
8. Siempre que se dictamine el contacto con un menor
de sus progenitores, familiares, parientes, o personas próximas,
mediante el punto de encuentro familiar será el juez o
la jueza quien determine los días y horarios concretos, y la
administración deberá garantizar el cumplimiento de este
mandamiento.
Artículo 8
Atribución del uso de la vivienda y el ajuar familiar
1. En los casos de régimen de convivencia compartida,
la preferencia en el uso de la vivienda familiar se atribuirá
en función de lo que sea más conveniente para los hijos y
las hijas y, siempre que fuera compatible con ello, al progenitor
que tenga objetivamente más dificultades de acceso a
otra vivienda. En caso de atribuirse la vivienda familiar a
uno de los progenitores, si esta es privativa del progenitor o
la progenitora que no vivirá en ella, o común a ambos progenitores,
se fijará un alquiler, dadas las circunstancias, que
deberá ser satisfecho por parte de quien disponga del uso y
disfrute de la vivienda a la otra parte en compensación a la
pérdida de disposición de la vivienda. También podrá atribuirse
la vivienda familiar a ambos progenitores o progenitoras
temporalmente de manera alternativa, y los hijos y las
hijas se quedarán permanentemente en la vivienda familiar.
2. Cuando se atribuya a uno solo de los progenitores el
régimen de convivencia con los hijos y las hijas, en principio
se le atribuirá también el uso de la vivienda familiar, teniendo
en cuenta a quien pertenece y la disponibilidad económica
de cada progenitor. En ningún caso se adjudicará una vivienda,
aunque sea la familiar, si es de carácter privativo del
progenitor que no cohabita con el hijo o la hija, y el progenitor
o la progenitora que tiene atribuido el régimen de convivencia
individual es titular de otra vivienda que reúna las
condiciones que requiere la familia y que puede ocupar. En
este caso se tendrá en cuenta la pérdida de disponibilidad de
la vivienda a la hora de fijar judicialmente los gastos ordinarios
del apartado f del artículo 4 de esta ley, en que deberá
ser prevista la parte de de vivienda que le corresponda, como
contribución a los gastos ordinarios.
3. En ambos supuestos, la atribución de la vivienda
tendrá carácter temporal, y el juez o la jueza deberán dictaminar
el período máximo de dicho uso.
4. El ajuar familiar permanecerá en la vivienda familiar,
salvo que en las medidas de convivencia familiar se determine

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.690
mine la retirada de béns privatius. En tot cas, el progenitor
o la progenitora que abandone l’habitatge tindrà dret a retirar
els seus efectes personals en el termini que establesca el
jutge o la jutgessa, que no podrà ser impedit per l’altra part.
5. Quan s’haja decidit que cap dels progenitors no romandrà
en l’habitatge familiar, s’efectuarà el repartiment
dels béns d’acord amb la legislació que els siga aplicable.
Article 9
Despeses d’atenció als fills i les filles
1. En defecte de pacte de convivència familiar, el jutge
o la jutgessa determinaran, en funció dels recursos econòmics
de què disposen ambdós progenitors, la quantitat que
aquests hauran de satisfer en concepte de despeses ordinàries
d’atenció als fills i les filles.
2. Cadascun d’ells contribuirà a satisfer aquestes despeses
de conformitat amb els recursos propis i les necessitats
dels o les menors.
3. En funció del règim de convivència amb els fills i les
filles que s’haja establert, el jutge o la jutgessa decidirà la
manera concreta en què aquestes despeses hauran de ser satisfetes.
Quan el règim de convivència establert pels progenitors
a les mesures siga l’excepcional, de convivència individual,
les despeses ordinàries seran administrades pel
progenitor o la progenitora amb qui convisquen els fills, i
haurà d’establir-se que el progenitor o la progenitora amb
qui no convisquen abone la quantia en concepte d’aliments
que fixarà el jutge o la jutgessa, atesos els ingressos del progenitor
o la progenitora i les necessitats del fill o la filla.
4. El jutge o la jutgessa decidirà la manera en què hauran
de ser sufragades les despeses extraordinàries, amb independència
de qui les va satisfer i de si el règim de convivència
és compartit o no. En tot cas, les despeses
d’educació i formació extraordinàries no cobertes per el
sistema d’educació públic, i les de salut no cobertes per la
Seguretat Social hauran de ser sufragades obligatòriament
per ambdós progenitors o progenitores, en la proporció que
establesca el jutge. La resta de despeses extraordinàries requeriran
el consens o la decisió judicial per a generar obligació
de pagament per als progenitors o les progenitores.
CAPÍTOL III
LA MEDIACIÓ FAMILIAR I ELS PUNTS
D’ENCONTRE FAMILIAR
Article 10
La mediació familiar per a evitar conflictivitat
1. La Generalitat garantirà mitjançant el centre de mediació
familiar, els mediadors i les mediadores familiars
adscrits als diversos jutjats de primera instància que coneixen
de matèria de família, que puguen intervenir en els processos
judicials contenciosos en cas de separació, divorci o
mesures paternofilials i maternofilials, quan el jutge o la
jutgessa ho acorde així.
2. Els mediadors i les mediadores també seran els encarregats
de fer el seguiment periòdic establert en l’article 7.5
d’aquesta llei, quan el jutge o la jutgessa ho acorde així.
3. La Generalitat garantirà punts d’encontre familiar
amb intervenció de mediadors i mediadores en nombre suficient
per a atendre les necessitats que se’n deriven, sense
la retirada de bienes privativos. En todo caso, el progenitor o
la progenitora que abandone la vivienda tendrá derecho a retirar
sus efectos personales en el plazo que establezca el juez o
la jueza, que no podrá ser impedido por la otra parte.
5. Cuando se haya decidido que ninguno de los progenitores
permanezca en la vivienda familiar, se efectuará el reparto
de los bienes de acuerdo con la legislación que les sea
aplicable.
Artículo 9
Gastos de atención a los hijos y las hijas
1. En defecto de pacto de convivencia familiar, el juez o
la jueza determinarán, en función de los recursos económicos
de que dispongan ambos progenitores, la cantidad que
estos deberán satisfacer en concepto de gastos ordinarios
de atención a los hijos y las hijas.
2. Cada uno de ellos contribuirá a satisfacer estos gastos
de conformidad con los recursos propios y las necesidades
de los o las menores.
3. En función del régimen de convivencia con los hijos
y las hijas que se haya establecido, el juez o la jueza decidirá
la manera concreta en que estos gastos deberán ser satisfechos.
Cuando el régimen de convivencia establecido
por los progenitores a las medidas sea el excepcional, de
convivencia individual, los gastos ordinarios serán administrados
por el progenitor o la progenitora con quien convivan
los hijos, y deberá establecerse que el progenitor o la
progenitora con quien no convivan abone la cuantía en concepto
de alimentos que fijará el juez o la jueza, teniendo en
cuenta los ingresos del progenitor o la progenitora y las necesidades
del hijo o la hija.
4. El juez o la jueza decidirá la manera en que deberán
ser sufragados los gastos extraordinarios, con independencia
de quien los satisfizo y de si el régimen de convivencia
es compartido o no. En todo caso, los gastos de educación
y formación extraordinarias no cubiertos por el sistema de
educación público, y los de salud no cubiertos por la Seguridad
Social deberán ser sufragados obligatoriamente por
ambos progenitores o progenitoras, en la proporción que
establezca el juez. El resto de gastos extraordinarios requerirán
el consenso o la decisión judicial para generar obligación
de pago para los progenitores o las progenitoras.
CAPÍTULO III
LA MEDIACIÓN FAMILIAR Y LOS PUNTOS
DE ENCUENTRO FAMILIAR
Artículo 10
La mediación familiar para evitar conflictividad
1. La Generalitat garantizará mediante el Centro de Mediación
Familiar, los mediadores y las mediadoras familiares
adscritos a los varios juzgados de primera instancia que
conozcan de materia de familia, que puedan intervenir en
los procesos judiciales contenciosos en caso de separación,
divorcio o medidas paterno-filiales y materno-filiales,
cuando el juez o la jueza así lo acuerde.
2. Los mediadores y las mediadoras también serán los encargados
de hacer el seguimiento periódico establecido en el
artículo 7.5 de esta ley, cuando el juez o la jueza lo acuerdo así.
3. La Generalitat garantizará puntos de encuentro familiar
con intervención de mediadores y mediadoras en número
suficiente para atender las necesidades que se deriven,

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.691
que puga produir-se retard en el contacte paternofilial o
maternofilial, per manca de professionals.
Primera
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Es modifica l’article 4 de la Llei 7/2001, de 26 de novembre,
reguladora de la mediació familiar, en l’àmbit de
la Comunitat Valenciana que queda de la manera següent:
Del règim de la mediació
1. La mediació familiar està basada per regla general en
el principi de voluntarietat, segons el qual les parts són lliures
d’acollir-se a la mediació, de desistir en qualsevol moment
i d’aconseguir els acords, d’acord amb el dret, que
consideren adients.
2. La persona mediadora podrà, així mateix, acollir-se a
la voluntarietat en els supòsits prevists en l’article 8
d’aquesta llei.
3. La mediació no tindrà aquest caràcter voluntari quan
siga acordada per un jutge o una jutgessa en un procediment
judicial de família que regule la convivència i les relacions
familiars del progenitor i la progenitora, dos progenitors
o dues progenitores que no convisquen, a l’empara
d’allò disposat en la llei civil valenciana.
Segona
Tramitació del pacte de convivència familiar,
de les modificacions i de l’extinció d’aquest
El pacte de convivència familiar, les modificacions i
l’extinció d’aquest es tramitaran en els termes prevists per
la legislació processal civil per al conveni regulador en processos
de separació i divorci de mutu acord.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera
Revisió judicial de mesures adoptades
d’acord amb la legislació anterior
A través del procediment establert en la legislació processal
civil per a la modificació de mesures definitives
acordades en un procediment de separació o divorci, i en el
termini màxim de dos anys a partir de l’entrada en vigor
d’aquesta llei, es podrà revisar judicialment les adoptades
d’acord amb la legislació anterior quan alguna de les parts
o el Ministeri Fiscal, respecte de casos concrets, sol·liciten
l’aplicació d’aquesta norma.
Segona
Aquesta llei, una vegada entrada en vigor, s’aplicarà als
procediments judicials en matèria de nul·litat, separació, divorci
i mesures paternofilials o maternofilials que estiguen
pendents de sentència.
Única
Derogació normativa
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
sin que pueda producirse retraso en el contacto paterno-filial
o materno-filial, por falta de profesionales.
Primera
DISPOSICIONES ADICIONALES
Se modifica el artículo 4 de la Ley 7/2001, de 26 de noviembre,
reguladora de la mediación familiar, en el ámbito de
la Comunitat Valenciana que queda de la siguiente manera:
Del régimen de la mediación
1. La mediación familiar está basada por regla general
en el principio de voluntariedad, según el cual las partes
son libres de acogerse a la mediación, de desistir en cualquier
momento y de alcanzar los acuerdos, de acuerdo a derecho,
que consideren convenientes.
2. La persona mediadora podrá, asimismo, acogerse a la
voluntariedad en los supuestos previstos en el artículo 8 de
esta ley.
3. La mediación no tendrá este carácter voluntario cuando
sea acordada por un juez o una jueza en un procedimiento
judicial de familia que regule la convivencia y las
relaciones familiares del progenitor y la progenitora, dos
progenitores o dos progenitoras que no convivan, al amparo
de lo dispuesto en la ley civil valenciana.
Segunda
Tramitación del pacto de convivencia familiar,
de sus modificaciones y de su extinción
El pacto de convivencia familiar, sus modificaciones y
su extinción se tramitarán en los términos previstos por la
legislación procesal civil para el convenio regulador en
procesos de separación y divorcio de mutuo acuerdo.
DISPOSICIONES TRANSITORIAS
Primera
Revisión judicial de medidas adoptadas
de acuerdo con la legislación anterior
A través del procedimiento establecido en la legislación
procesal civil para la modificación de medidas definitivas
acordadas en un procedimiento de separación o divorcio, y
en el plazo máximo de dos años a partir de la entrada en vigor
de esta ley, se podrá revisar judicialmente las adoptadas
de acuerdo con la legislación anterior cuando alguna de las
partes o el Ministerio Fiscal, respecto a casos concretos,
soliciten la aplicación de esta norma.
Segunda
Esta ley, una vez entrada en vigor, se aplicará a los procedimientos
judiciales en materia de nulidad, separación,
divorcio y medidas paterno-filiales o materno-filiales que
estén pendientes de sentencia.
DISPOSICIÓN DEROGATORIA
Única
Derogación normativa

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.692
Queden derogades totes les disposicions que del mateix
rang o d’un rang inferior s’oposen al que hi ha disposat en
aquesta llei.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Títol competencial habilitant
Aquesta llei es dicta a l’empara de la competència exclusiva
que l’article 49.1.2.ª de l’Estatut d’autonomia de la
Comunitat Valenciana atorga a la Generalitat.
Segona
Aplicació supletòria del Codi civil
El Codi civil s’aplicarà amb caràcter supletori, en defecte
d’aquesta llei, en totes les matèries regulades per aquesta.
Tercera
Habilitació per al desenvolupament reglamentari
Es faculta el Consell per a dictar totes les disposicions
que siguen necessàries per al desenvolupament adequat i la
millor aplicació d’aquesta llei.
Quarta
Entrada en vigor
Aquesta llei entrarà en vigor als trenta dies de la publicació
en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Les Corts, 9 de desembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
Projecte de llei, de la Generalitat, pel qual s’aprova
l’Estatut dels consumidors i els usuaris de la Comunitat
Valenciana. Ampliació del termini de presentació
d’esmenes
MESA DE LES CORTS
La Mesa de Les Corts, en la reunió del 14 de desembre de
2010, ha tingut coneixement dels escrits presentats pel Grup
Parlamentari Compromís (RE 70.532) i per l’Agrupació de
Diputats i Diputades no Adscrits (RE 70.492) mitjançant el
qual sol·liciten l’ampliació del termini de presentació
d’esmenes al Projecte de llei, de la Generalitat, pel qual
s’aprova l’Estatut dels consumidors i els usuaris de la Comunitat
Valenciana i ha acordat, de conformitat amb el que hi
ha establert en l’article 90 del RC, prorrogar aquest termini
fins el 2 de febrer de 2011.
Palau de Les Corts
València, 14 de desembre de 2010
La presidenta
Maria Milagrosa Martínez Navarro
La secretària primera
María Fernanda Vidal Causanilles
Quedan derogadas todas las disposiciones que del mismo
rango o de un rango inferior se oponen a lo dispuesto
en esta ley.
DISPOSICIONES FINALES
Primera
Título competencial habilitante
Esta ley se dicta al amparo de la competencia exclusiva
que el artículo 49.1.2.ª del Estatuto de autonomía de la Comunitat
Valenciana otorga a la Generalitat.
Segunda
Aplicación supletoria del Código civil
El Código civil se aplicará con carácter supletorio, en
defecto de esta ley, en todas las materias reguladas por ella.
Tercera
Habilitación para el desarrollo reglamentario
Se faculta al Consell para dictar todas las disposiciones
que sean necesarias para el desarrollo adecuado y la mejor
aplicación de esta ley.
Cuarta
Entrada en vigor
Esta ley entrará en vigor a los treinta días de su publicación
en el Diario Oficial de la Comunitat Valenciana.
Les Corts, 9 de diciembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
Proyecto de ley, de la Generalitat, por el que se aprueba
el Estatuto de los consumidores y usuarios de la Comunitat
Valenciana. Ampliación del plazo de presentación
de enmiendas
MESA DE LES CORTS
La Mesa de Les Corts, en la reunión del 14 de diciembre
de 2010, ha tenido conocimiento de los escritos presentados
por el Grupo Parlamentario Compromís (RE 70.532) y por la
Agrupación de Diputados y Diputadas no Adscritos (RE
70.492) mediante el cual solicitan la ampliación del plazo de
presentación de enmiendas al Proyecto de ley, de la Generalitat,
por el que se aprueba el Estatuto de los consumidores y
usuarios de la Comunitat Valenciana y ha acordado, de conformidad
con lo establecido en el artículo 90 del RC, prorrogar
este plazo hasta el 2 de febrero de 2011.
Palau de Les Corts
Valencia, 14 de diciembre de 2010
La presidenta
Maria Milagrosa Martínez Navarro
La secretaria primera
María Fernanda Vidal Causanilles

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.693
B. PROPOSICIONS DE LLEI
Proposició de llei de modificació de la Llei 10/2010, de 9
de juliol, de la Generalitat, d’ordenació i gestió de la
funció pública valenciana (RE 67.648)
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
La Mesa de Les Corts, en la reunió del dia 30 de novembre
de 2010, ha acordat admetre a tràmit la Proposició
de llei de modificació de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de
la Generalitat, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE 67.648).
D’acord amb el que hi ha disposat en els articles 125.2 i
95.1 del RC, se n’ordena la publicació en el Butlletí Oficial
de Les Corts i la comunicació al Consell.
A LA MESA DE LES CORTS
Palau de Les Corts
València, 30 de novembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
Mónica Oltra Jarque i Josep Maria Pañella Alcácer, portaveu
adjunta i diputat del Grup Parlamentari Compromís,
respectivament, d’acord amb els articles 124 i següents del
Reglament de Les Corts, presenten la proposició de llei
següent, fonamentada en l’exposició de motius que
l’acompanya, i en sol·liciten la presa en consideració i la
tramitació ordinària:
PROPOSICIÓ DE LLEI
DE MODIFICACIÓ DE LA LLEI 10/2010,
DE 9 DE JULIOL, DE LA GENERALITAT,
D’ORDENACIÓ I GESTIÓ
DE LA FUNCIÓ PÚBLICA VALENCIANA
Exposició de motius
La Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de
l’empleat públic especifica en l’article 26 que correspon a
les administracions públiques determinar les retribucions
dels funcionaris en pràctiques. La Generalitat va pretendre
complir aquest mandat en el tràmit de redacció i posterior
discussió i aprovació en Les Corts de l’esmentada Llei
10/2010, de 9 de juliol. No obstant això, la redacció donada
a l’article 80, Retribucions del personal funcionari en pràctiques,
s’ha demostrat en la pràctica confusa i que trenca el
principi d’igualtat.
Així, una persona interina i una funcionària de carrera
amb un mateix nombre de triennis i pertanyents a un mateix
grup determinat que accedesquen per oposició a un
grup o subgrup superior, si superen aquest procés i passen a
una situació de funcionaris en pràctiques, percebran retribucions
diferents, perquè a les corresponents al sou del
grup o subgrup del cos a què han accedit, en aquest moment
en la seua condició de «en pràctiques», la persona interina
cobraria a més les retribucions corresponents als seus
triennis reconeguts (apartat 3 de l’article 80), mentre que la
que ja era funcionària de carrera en el grup o subgrup
B. PROPOSICIONES DE LEY
Proposición de ley de modificación de la Ley 10/2010, de
9 de julio, de la Generalitat, de ordenación y gestión de
la función pública valenciana (RE 67.648)
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de Les Corts, en su reunión celebrada el día 30
de noviembre de 2010, ha acordado admitir a trámite la
Proposición de ley de modificación de la Ley 10/2010, de 9
de julio, de la Generalitat, de ordenación y gestión de la
función pública valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE 67.648).
De acuerdo con lo dispuesto en los artículos 125.2 y
95.1 del RC, se ordena su publicación en el Boletín Oficial
de Les Corts y su comunicación al Consell.
A LA MESA DE LES CORTS
Palau de Les Corts
Valencia, 30 de noviembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
Mónica Oltra Jarque y Josep Maria Pañella Alcácer,
portavoz adjunta y diputado, respectivamente, del Grupo
Parlamentario Compromís, de acuerdo con los artículos
124 y siguientes del Reglamento de Les Corts, presentan la
siguiente proposición de ley, fundamentada en la exposición
de motivos que la acompaña, y solicitan su toma en
consideración y tramitación ordinaria:
PROPOSICIÓN DE LEY
DE MODIFICACIÓN DE LA LEY 10/2010,
DE 9 DE JULIO, DE LA GENERALITAT,
DE ORDENACIÓN Y GESTIÓN
DE LA FUNCIÓN PÚBLICA VALENCIANA
Exposición de motivos
La Ley 7/2007, de 12 de abril, del Estatuto básico del
empleado público especifica en su artículo 26 que corresponde
a las administraciones públicas determinar las retribuciones
de los funcionarios en prácticas. La Generalitat
pretendió cumplir este mandato en el trámite de redacción
y posterior discusión y aprobación en Les Corts de la mencionada
Ley 10/2010, de 9 de julio. No obstante, la redacción
dada al artículo 80, Retribuciones del personal funcionario
en prácticas, se ha demostrado en la práctica confusa
y que rompe el principio de igualdad.
Así, una persona interina y una funcionaria de carrera
con un mismo número de trienios y pertenecientes a un
mismo grupo determinado que accedan por oposición a un
grupo o subgrupo superior, si superan este proceso y pasan
a una situación de funcionarios en prácticas, percibirán retribuciones
diferentes, porque a las correspondientes al
sueldo del grupo o subgrupo del cuerpo al que han accedido,
en este momento en su condición de «en prácticas», la
persona interina cobraría además las retribuciones correspondientes
a sus trienios reconocidos (apartado 3 del
artículo 80), mientras que la que ya era funcionaria de ca-

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.694
d’origen deixaria de percebre’ls durant aquest període de
pràctiques.
Article únic
Es modifica la redacció de l’article 80, Retribucions del
personal funcionari en pràctiques de la Llei 10/2010, de 9 de
juliol, de la Generalitat, d’ordenació i gestió de la funció pública
valenciana, que queda redactat de la manera següent:
«Les retribucions del personal funcionari en pràctiques
seran les mateixes que les corresponents al grup, el subgrup
o les agrupacions professionals funcionarials en el qual aspire
a ingressar per tots i cadascun dels conceptes que li corresponga,
incloent-hi els triennis o els complements específics
propis.»
Les Corts, 16 de novembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
Josep Maria Pañella Alcácer
E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
4. Proposicions no de llei i altres proposicions
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunió del 30 de novembre
de 2010, oïda la Junta de Síndics, i de conformitat amb els
articles 160 i 161 punts 1 i 3 del RC, ha acordat trametre
les proposicions no de llei que tot seguit s’especifiquen a
les comissions següents:
Comissió d’Afers Europeus
– Proposició no de llei sobre la reivindicació del corredor
mediterrani, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 67.352)
Comissió d’Obres Públiques i Transports
– Proposició no de llei sobre la línia ferroviària Xàtiva-
Alcoi, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número
67.353)
– Proposició no de llei sobre la inclusió, per part del Ministeri
de Foment, de la línia ferroviària Madrid-Conca-
València com d’interès públic, presentada pel Grup Parlamentari
Popular (RE número 67.411)
Comissió de Política Social i Ocupació
– Proposició no de llei sobre l’eliminació de les barreres
arquitectòniques als centres d’acolliment de dones i als habitatges
tutelats, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 67.404).
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1
del RC, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de Les
Corts d’aquestes proposicions no de llei i, alhora, es recor-
rrera en el grupo o subgrupo de origen dejaría de percibirlos
durante este período de prácticas.
Artículo único
Se modifica la redacción del artículo 80, Retribuciones del
personal funcionario en prácticas de la Ley 10/2010, de 9 de julio,
de la Generalitat, de ordenación y gestión de la función pública
valenciana, que queda redactado de la siguiente manera:
«Las retribuciones del personal funcionario en prácticas
serán las mismas que las correspondientes al grupo, el subgrupo
o las agrupaciones profesionales funcionariales en el
que aspire a ingresar por todos y cada uno de los conceptos
que le corresponda, incluyendo los trienios o los complementos
específicos propios.»
Les Corts, 16 de noviembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
Josep Maria Pañella Alcácer
E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN
4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones
PRESIDENCIA DE LES CORTS
La Mesa de les Corts, en la reunión del 30 de noviembre
de 2010, oída la Junta de Síndics, y de conformidad con los
artículos 160 y 161 puntos 1 y 3 del RC, ha acordado tramitar
las proposiciones no de ley que seguidamente se especifican
a las siguientes comisiones:
Comisión de Asuntos Europeos
– Proposición no de ley sobre la reivindicación del corredor
mediterráneo, presentada por el Grupo Parlamentario Popular
(RE número 67.352)
Comisión de Obras Públicas y Trasportes
– Proposición no de ley sobre la línea ferroviaria Xàtiva-Alcoi,
presentada por el Grupo Parlamentario Popular
(RE número 67.353)
– Proposición no de ley sobre la inclusión, por parte del
Ministerio de Fomento, de la línea ferroviaria Madrid-
Cuenca-Valencia como de interés público, presentada por el
Grupo Parlamentario Popular (RE número 67.411)
Comisión de Política Social y Empleo
– Proposición no de ley sobre la eliminación de las barreras
arquitectónicas en los centros de acogida de mujeres
y en las viviendas tuteladas, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE número 67.404).
Para dar cumplimiento a lo dispuesto en el artículo 95.1
del RC, se ordena la publicación en el Boletín Oficial de
Les Corts de estas proposiciones no de ley y, al mismo

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.695
da als grups parlamentaris que hi poden presentar esmenes
fins sis hores abans del començament de la reunió de la comissió
en què haja de debatre’s, la data de la qual es comunicarà
oportunament.
Palau de les Corts
València, 30 de novembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
Proposició no de llei sobre la reivindicació del corredor
mediterrani, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE número 67.352)
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, portaveu del Grup Parlamentari
Popular, a l’empara del que hi ha disposat els articles 160 i
161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la
proposició no de llei de tramitació ordinària següent sobre
la reivindicació del corredor mediterrani:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El corredor mediterrani, àmpliament reivindicat per la
societat valenciana, és un eix important per a l’economia
de la nostra comunitat.
Actualment, és necessari donar un impuls fort al trànsit ferroviari
de mercaderies en el corredor com a element dinamitzador
de l’activitat econòmica. Aquesta infraestructura és una
eina útil per a ajudar les empreses a ser més competitives, i
aquest fet cobra especial rellevància atesa la situació de crisi
econòmica que estem vivint tots els espanyols.
No s’ha d’oblidar que el 55% del volum de mercaderies
d’Espanya es fa per aquest corredor i que el 60% del trànsit
marítim espanyol es fa pels ports que es troben a les regions
per les quals discorre aquest.
El corredor mediterrani travessa una àrea geogràfica on
viu el 45% de la població espanyola i on es genera el 55%
del PIB espanyol.
Entre els suports a aquest corredor, destaca la declaració
feta a Barcelona l’11 de juny de 2009, subscrita per la Comunitat
Valenciana, Catalunya, les regions franceses del
Languedoc-Rosselló, Roine-Alps i Franc Comtat, i la italiana
del Piemont, en la qual es reclama, entre altres accions,
un eix ferroviari amb separació de trànsits entre viatgers
i mercaderies des d’Alacant fins a la frontera francesa,
que enllace amb l’eix Perpinyà-Montpeller i que assegure
la connexió amb els ports.
Aquestes i moltes altres raons han fet que recentment
les cambres de Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia i
Almeria es reuniren per a exigir que el corredor mediterrani
siga inclòs per la Unió Europea entre els seus eixos de
transport prioritari. A l’espera que la Unió Europea prenga
aquesta decisió, en l’última trobada mantinguda per les
cambres de comerç esmentades van acordar que
l’Observatori d’Infraestructures del Corredor Mediterrani
comence a estudiar les diverses possibilitats de finançament
de la infraestructura a Espanya.
Les cambres consideren que el corredor mediterrani requereix
una sèrie d’actuacions en infraestructures per a esdevenir
un sistema prou organitzat, racional i eficient que
tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden
presentar enmiendas hasta seis horas antes del comienzo de
la reunión de la comisión en que deba debatirse, cuya fecha
se comunicará oportunamente.
Palacio de las Cortes
Valencia, 30 de noviembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
Proposición no de ley sobre la reivindicación del corredor
mediterráneo, presentada por el Grupo Parlamentario
Popular (RE número 67.352)
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, portavoz del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160
y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar
la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria
sobre la reivindicación del corredor mediterráneo:
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
El corredor mediterráneo, ampliamente reivindicado por
la sociedad valenciana, es un eje importante para la economía
de nuestra comunidad.
Actualmente, es necesario dar un fuerte impulso al tráfico
ferroviario de mercancías en el corredor como elemento dinamizador
de la actividad económica. Esta infraestructura es una
herramienta útil para ayudar a las empresas a ser más competitivas,
y este hecho cobra especial relevancia dada la situación
de crisis económica que estamos viviendo todos los españoles.
No hay que olvidar que el 55% del volumen de mercancías
de España se realiza por este corredor y que el 60% del tráfico
marítimo español se realiza por los puertos que se encuentran
en las regiones por las que discurre el mismo.
El corredor mediterráneo atraviesa un área geográfica
donde vive el 45% de la población española y donde se genera
el 55% del PIB español.
Entre los apoyos a este corredor, destaca la declaración
hecha en Barcelona el 11 de junio de 2009, suscrita por la
Comunitat Valenciana, Cataluña, las regiones francesas del
Languedoc-Rosellón, Ródano-Alpes y Franco Condado, y
la italiana del Piamonte, en la que se reclama, entre otras
acciones, un eje ferroviario con separación de tráficos entre
viajeros y mercancías desde Alicante hasta la frontera francesa,
que enlace con el eje Perpiñan-Montpelier y que asegure
la conexión con los puertos.
Estas y muchas otras razones han hecho que recientemente
las cámaras de Cataluña, Comunitat Valenciana,
Murcia y Almería se reunieran para exigir que el corredor
mediterráneo sea incluido por la Unión Europea entre sus
ejes de transporte prioritario. A la espera de que la Unión
Europea tome esa decisión, en el último encuentro mantenido
por las citadas cámaras de comercio acordaron que el
Observatorio de Infraestructuras del Corredor Mediterráneo
empiece a estudiar las diversas posibilidades de financiación
de la infraestructura en España.
Las cámaras consideran que el corredor mediterráneo requiere
una serie de actuaciones en infraestructuras para llegar
a convertirse en un sistema suficientemente organizado, racio-

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.696
establesca l’estructura funcional de l’arc mediterrani com
macroregió econòmica.
La Generalitat ha traslladat nombroses vegades la seua
posició sobre la inclusió del corredor del mediterrani com a
eix prioritari en el procés de reestudi per part de la UE de
les xarxes prioritàries; però, a pesar dels esforços del Consell,
no sembla que el govern d’Espanya estiga fent totes
les gestions necessàries per a aquesta inclusió.
El Consell ha iniciat les més diverses actuacions per a
traslladar les seues reivindicacions a Brussel·les. En primer
lloc, la Generalitat reivindica que es considere el corredor
mediterrani com un eix prioritari dins de les xarxes transeuropees
de transport amb un tracte i atenció particularitzats.
I, en segon lloc, la Generalitat continua defensant la necessitat
d’un doble eix ferroviari.
En canvi, el govern de la nació en els pressuposts generals
de l’Estat per a 2011 no inclou cap consignació pressupostària
per a aquest corredor entre València, Castelló i Tarragona, la
qual cosa ha causat profunda preocupació en el món polític i
empresarial de la nostra comunitat. Aquesta inversió es considera
estratègica per al desenvolupament econòmic de la nostra
comunitat, per a dinamitzar-ne l’economia i, també, per a millorar-ne
la competitivitat, màximament en un moment de crisi
com l’actual, en el qual resulta fonamental prioritzar inversions
que possibiliten el desenvolupament econòmic i la generació
d’ocupació.
El corredor constitueix una garantia per a reforçar el tràfic
de mercaderies al Mediterrani i, per descomptat, per a la
nostra comunitat, la qual cosa la converteix en una eina
molt útil i necessària per al nostre creixement econòmic.
Però no sols suposa un impuls per al desenvolupament de
la nostra comunitat, sinó que també té una repercussió important
en altres regions i també a nivell nacional. El corredor
mediterrani generaria una rendibilitat econòmica important,
amb una incidència en una zona en què, com ja
s’ha assenyalat, es desenvolupa un percentatge elevat de
l’activitat econòmica espanyola.
Encara que sembla que hi ha un principi de consens a
Brussel·les, quant a la inclusió com un dels itineraris de finançament
prioritari per als pròxims anys, no cal oblidar
que hi ha països, com ara França, que veuen amb recel
aquesta inversió, i que hi ha opinions que es decanten per
prioritzar les inversions als països de l’est. Atès que encara
no hi ha una decisió definitiva, cal que el govern de la nació
exigesca amb rotunditat el suport de finançament europeu
per a aquest corredor.
En aquesta línia, resulta, per tant, imprescindible que el
govern d’Espanya adquiresca un compromís clar de potenciació
de l’eix ferroviari del corredor mediterrani, invertint
en aquest eix vital per a la nostra comunitat, com també
que el Ministeri de Foment reclame davant la UE la inclusió,
sense més dilació, de l’eix ferroviari entre els seus eixos
prioritaris.
Per tot l’anteriorment exposat, el Grup Parlamentari Popular
presenta la següent
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
1. Les Corts acorden abonar el posicionament ferm del
Consell en la reivindicació del corredor mediterrani com a
eix d’importància vital per a la nostra comunitat.
2. Les Corts acorden instar el Consell perquè aquest, al seu
torn, reclame al govern de la nació la posada en pràctica del
compromís manifestat sobre el corredor mediterrani, a través
de la inversió necessària en aquest eix ferroviari, en especial
nal y eficiente que establezca la estructura funcional del arco
mediterráneo como macrorregión económica.
La Generalitat ha trasladado en múltiples ocasiones su
posición sobre la inclusión del corredor del mediterráneo
como eje prioritario en el proceso de reestudio por parte de
la UE de las redes prioritarias; pero, a pesar de los esfuerzos
del Consell, no parece que el gobierno de España esté
realizando todas las gestiones precisas para dicha inclusión.
El Consell ha emprendido las más diversas actuaciones
para trasladar sus reivindicaciones a Bruselas. En primer
lugar, la Generalitat reivindica que se considere el corredor
mediterráneo como un eje prioritario dentro de las redes
transeuropeas de transporte con un trato y atención particularizados.
Y, en segundo lugar, la Generalitat continúa defendiendo
la necesidad de un doble eje ferroviario.
En cambio, el gobierno de la nación en los presupuestos
generales del Estado para 2011 no incluye consignación presupuestaria
alguna para este corredor entre Valencia, Castellón
y Tarragona, lo que ha causado honda preocupación en
el mundo político y empresarial de nuestra comunidad. Dicha
inversión se considera estratégica para el desarrollo
económico de nuestra comunidad, para dinamizar la economía
y, también, para mejorar la competitividad de la misma,
máxime en un momento de crisis como el actual, en el
que resulta fundamental priorizar inversiones que posibiliten
el desarrollo económico y la generación de empleo.
El corredor constituye una garantía para reforzar el tráfico
de mercancías en el Mediterráneo y, por supuesto, para
nuestra comunidad, lo que la convierte en una herramienta
muy útil y necesaria para nuestro crecimiento económico.
Pero no solo supone un impulso para el desarrollo de nuestra
comunidad, sino que también tiene una importante repercusión
en otras regiones y también a nivel nacional. El
corredor mediterráneo generaría una importante rentabilidad
económica, con una incidencia en una zona en la que,
como ya se ha señalado, se desarrolla un elevado porcentaje
de la actividad económica española.
Aunque parece ser que existe un principio de consenso
en Bruselas, en cuanto a su inclusión como uno de los itinerarios
de financiación prioritaria para los próximos años,
no hay que olvidar que existen países, como Francia, que
ven con recelo esta inversión, y que existen opiniones que
se decantan por priorizar las inversiones en los países del
este. Dado que todavía no hay una decisión definitiva, se
hace necesario que el gobierno de la nación exija con rotundidad
apoyo de financiación europea para este corredor.
En esta línea, resulta, por tanto, imprescindible que el
gobierno de España adquiera un compromiso claro de potenciación
del eje ferroviario del corredor mediterráneo, invirtiendo
en este eje vital para nuestra comunidad, así
como que por el Ministerio de Fomento se reclame ante la
UE la inclusión, sin más dilación, del eje ferroviario entre
sus ejes prioritarios.
Por todo lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario
Popular presenta la siguiente
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts acuerdan respaldar el firme posicionamiento
del Consell en la reivindicación del corredor mediterráneo
como eje de vital importancia para nuestra comunidad.
2. Les Corts acuerdan instar al Consell para que éste, a su
vez, reclame al gobierno de la nación la puesta en práctica del
compromiso manifestado sobre el corredor mediterráneo, a
través de la necesaria inversión en este eje ferroviario, en es-

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.697
entre València, Castelló i Tarragona, vital per al desenvolupament
econòmic i la competitivitat del nostre territori.
3. Les Corts acorden instar el Consell perquè aquest, al
seu torn, sol·licite al govern de la nació la inclusió del corredor
mediterrani entre les xarxes transeuropees de transport
com a eix prioritari i diferenciat, com també el finançament
suficient d’aquest per part de la Unió Europea.
4. Que del grau de compliment d’aquest acord es reta
compte a Les Corts en el termini de tres mesos.
Palau dels Borja, 11 de novembre de 2010
Proposició no de llei sobre la línia ferroviària Xàtiva-
Alcoi, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE
número 67.353)
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, portaveu del Grup Parlamentari
Popular, a l’empara del que hi ha disposat en els articles
160 i 161 del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar
la proposició no de llei de tramitació ordinària
següent sobre la línia ferroviària Xàtiva-Alcoi:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
La línia ferroviària Xàtiva-Alcoi és una línia centenària:
el 15 d’abril de 1904 feia l’entrada a Alcoi el primer tren
de viatgers, si bé la primera locomotora va arribar a aquesta
ciutat el 23 de setembre de 1903, tal com indiquen els periòdics
de l’època.
En la dècada dels anys 80 del segle passat, el govern
central va pretendre tancar aquesta línia ferroviària, tancament
que no es va produir per la intervenció de la Generalitat.
Des de llavors aquesta línia ha patit una incertesa sobre
el seu futur, que s’ha traduït en una evident falta
d’inversions per part de l’administració general de l’Estat.
El tancament d’aquesta línia, a més d’aïllar Alcoi de la
xarxa ferroviària, suposaria deixar de donar servei a més de
300.000 persones de la comarques de la Vall d’Albaida, la
Costera, el Comtat i l’Alcoiá, totes amb una notable activitat
econòmica, com també un retrocés en els modes de mobilitat
sostenible i una pèrdua històrica per a les comarques
amb un dany social i econòmic greu.
Després de múltiples intents previs, el 14 de juliol de
2009 el president de la Generalitat i el ministre de Foment
van signar un protocol de col·laboració entre el Ministeri i
la Generalitat per a promoure la modernització i la transferència
posterior de la línia fèrria Xàtiva-Alcoi.
En aquest protocol es reconeix que aquesta línia és utilitzada
per trànsit de caràcter regional i constitueix un element
bàsic de comunicació de les comarques centrals de la
Comunitat Valenciana. Per això, l’Estat i la Generalitat
consideren adequat que aquesta línia passe a dependre de
l’administració autonòmica i que el procés de transferència
es produesca després de les inversions que asseguren, en el
termini més breu possible, una millora substancial dels serveis
prestats actualment, i s’incremente la velocitat comercial
i la freqüència, la qualitat i la comoditat dels serveis.
En aquest ordre d’idees, el protocol estableix que «correspondrà
al Ministeri el condicionament entre el punt
d’origen de la línia (pk 0) i el pk 8, i entre el pk 23,50 i el
final de la línia (pk 63,70), mentre que la Generalitat assu-
pecial entre Valencia, Castellón y Tarragona, vital para el desarrollo
económico y la competitividad de nuestro territorio.
3. Les Corts acuerdan instar al Consell para que éste, a su
vez, solicite al gobierno de la nación la inclusión del corredor
mediterráneo entre las redes transeuropeas de transporte
como eje prioritario y diferenciado, así como su financiación
suficiente por parte de la Unión Europea
4. Que del grado de cumplimiento de este acuerdo se dé
traslado a Les Corts en el plazo de tres meses.
Palau dels Borja, 11 de noviembre de 2010
Proposición no de ley sobre la línea ferroviaria Xàtiva-
Alcoi, presentada por el Grupo Parlamentario Popular
(RE número 67.353)
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, portavoz del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160
y 161 del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar
la siguiente proposición no de ley de tramitación ordinaria
sobre la línea ferroviaria Xàtiva-Alcoi:
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La línea ferroviaria Xàtiva-Alcoi es una línea centenaria:
el 15 de abril de 1904 hacía su entrada en Alcoi el primer
tren de viajeros, si bien la primera locomotora llegó a
esta ciudad el 23 de septiembre de 1903, tal y como indican
los periódicos de la época.
En la década de los años 80 del pasado siglo, el gobierno
central pretendió cerrar esta línea ferroviaria, cierre que no se
produjo por la intervención de la Generalitat. Desde entonces
esta línea ha venido sufriendo una incertidumbre sobre su futuro,
que se ha traducido en una evidente falta de inversiones
por parte de la administración general del Estado.
El cierre de esta línea, además de aislar a Alcoi de la red
ferroviaria, supondría dejar de dar servicio a más de
300.000 personas de la comarcas de La Vall d’Albaida, La
Costera, El Comtat y L’Alcoiá, todas ellas con una notable
actividad económica, así como un retroceso en los modos
de movilidad sostenible y una pérdida histórica para las comarcas
con un grave daño social y económico.
Tras múltiples intentos previos, el 14 de julio de 2009 se
firmó por el presidente de la Generalitat y el ministro de
Fomento un protocolo de colaboración entre el Ministerio y
la Generalitat para promover la modernización y posterior
transferencia de la línea férrea Xàtiva-Alcoi.
En dicho protocolo se reconoce que esta línea es utilizada
por tráfico de carácter regional y constituye un elemento básico
de comunicación de las comarcas centrales de la Comunitat
Valenciana. Por ello, el Estado y la Generalitat consideran
adecuado que esta línea pase a depender de la administración
autonómica y que el proceso de transferencia se produzca tras
las inversiones que aseguren, en el plazo más breve posible,
una mejora sustancial de los servicios actualmente prestados,
incrementándose la velocidad comercial y la frecuencia, calidad
y comodidad de los servicios.
En este orden de ideas, el protocolo establece que «corresponderá
al Ministerio el acondicionamiento entre el punto
de origen de la línea (pk 0) y el pk 8, y entre el pk 23,50 y
el final de la línea (pk 63,70), mientras que la Generalitat

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.698
mirà el condicionament del tram comprès entre els pk 8 i
23,50, incloent-hi, si s’escau, les variants de traçat necessàries
per a millorar els temps de recorregut»; com també que
«cada administració elaborarà en el seu àmbit d’actuació
els projectes que siguen necessaris, i licitarà i executarà les
obres corresponents, incloent-hi, si s’escau, les expropiacions
que resulten necessàries».
Malgrat l’anterior, en els últims mesos no és estrany trobar
en els periòdics notícies sobre el tancament de la línia
de ferrocarril Xàtiva-Alcoi per part del govern central.
És per això que el grup parlamentari Popular formula la
següent
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
1. Les Corts acorden manifestar el rebuig de qualsevol
acció per part del govern de la nació que tinga com a finalitat
el tancament de la línia ferroviària Xàtiva-Alcoi.
2. Les Corts insten al Consell perquè trasllade al Ministeri
de Foment aquesta resolució i la necessitat de complir
el Protocol per a promoure la transferència i la modernització
de la línia Xàtiva-Alcoi, signat al juliol de 2009.
3. Que del grau del compliment d’aquest acord es reta
compte a Les Corts en el termini màxim de tres mesos.
Palau dels Borja, a 10 de novembre de 2010
Proposició no de llei sobre la inclusió, per part del Ministeri
de Foment, de la línia ferroviària Madrid-Conca-València
com d’interès públic, presentada pel Grup
Parlamentari Popular (RE número 67.411)
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, portaveu del Grup Parlamentari
Popular, a l’empara del que disposen els articles 160 i 161
del Reglament de Les Corts, té l’honor de presentar la Proposició
no de llei de tramitació ordinària següent sobre la
inclusió, per part del Ministeri de Foment, de la línia ferroviària
Madrid-Conca-València com d’interès públic.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
La línia ferroviària que uneix Utiel amb Conca, Madrid
i València presenta des de fa diversos anys una notable falta
d’inversió en el seu manteniment i modernització que
l’ha fet poc competitiva i res atractiva per als possibles
viatgers. La línia de tren convencional roman, en gran mesura
de la seua extensió, no sols sense desdoblar ni electrificar
sinó també sense el mínim manteniment per a la seua
viabilitat.
La pròxima posada en marxa de la línia AVE ha fet que
des de distints sectors –inclòs el Ministeri de Foment- es
qüestionara la continuïtat de la línia convencional. El tren
AVE és sens dubte un transport molt eficaç per a determinats
desplaçaments de llarg recorregut, però en cap aspecte
pot substituir el corredor ferroviari actual, que és un element
en la mobilitat de les comarques de la Plana d’Utiel-
Requena i la Foia de Bunyol.
Des de les cambres de comerç de València i Conca s’ha
fet un estudi de viabilitat que recomana potenciar aquesta
línia per a l’ús de mercaderies com una alternativa al transport
per carretera. De l’estudi es desprèn que és perfecta-
asumirá el acondicionamiento del tramo comprendido entre
los pk 8 y 23,50, incluyendo, en su caso, las variantes de trazado
necesarias para mejorar los tiempos de recorrido»; así
como que «cada administración elaborará en su ámbito de
actuación los proyectos que sean precisos, y licitará y ejecutará
las correspondientes obras, incluyendo, en su caso, las
expropiaciones que resulten necesarias».
Empero lo anterior, en los últimos meses no es extraño encontrar
en los periódicos noticias sobre el cierre de la línea de
ferrocarril Xàtiva-Alcoi por parte del gobierno central.
Es por ello por lo que el grupo Parlamentario Popular
formula la siguiente
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts acuerdan manifestar su rechazo a cualquier
acción por parte del gobierno de la nación que tenga por finalidad
el cierre de la línea ferroviaria Xàtiva-Alcoi.
2. Les Corts instan al Consell para que traslade al Ministerio
de Fomento la presente resolución y la necesidad de cumplir
el Protocolo para promover la transferencia y modernización
de la línea Xàtiva-Alcoi, firmado en julio de 2009.
3. Que del grado del cumplimiento de este acuerdo se dé
cuenta a Les Corts en el plazo máximo de tres meses.
Palau dels Borja, a 10 de noviembre de 2010
Proposición no de ley sobre la inclusión, por parte del Ministerio
de Fomento, de la línea ferroviaria Madrid-Cuenca-Valencia
como de interés público, presentada por el
Grupo Parlamentario Popular (RE número 67.411)
A LA MESA DE LES CORTS
Rafael Blasco Castany, portavoz del Grupo Parlamentario
Popular, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 y 161
del Reglamento de Les Corts, tiene el honor de presentar la siguiente
Proposición no de ley de tramitación ordinaria sobre la
inclusión, por parte del Ministerio de Fomento, de la línea ferroviaria
Madrid-Cuenca-Valencia como de interés público.
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La línea ferroviaria que une Utiel con Cuenca, Madrid
y Valencia presenta desde hace varios años una notable falta
de inversión en su mantenimiento y modernización que
la ha hecho poco competitiva y nada atractiva para los posibles
viajeros. La línea de tren convencional permanece,
en gran medida de su extensión, no sólo sin desdoblar ni
electrificar sino también sin el mínimo mantenimiento para
su viabilidad.
La próxima puesta en marcha de la línea AVE ha hecho
que desde distintos sectores –incluido el Ministerio de Fomento-
se cuestionara la continuidad de la línea convencional.
El tren AVE es sin duda un transporte muy eficaz para
determinados desplazamientos de largo recorrido, pero en
ningún aspecto puede sustituir el corredor ferroviario actual,
que es un elemento en la movilidad de las comarcas de
La Plana de Utiel-Requena y La Hoya de Buñol.
Desde las cámaras de comercio de Valencia y Cuenca se ha
hecho un estudio de viabilidad que recomienda potenciar esta
línea para el uso de mercancías como una alternativa al transporte
por carretera. Del estudio se desprende que es perfecta-

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.699
ment viable compatibilitzar el trànsit actual de rodalies i regionals
amb un trànsit de mercaderies d’alta capacitat de
transport, tenint en compte a més que l’eficiència energètica
del ferrocarril és quatre vegades superior al camió i
l’emissió de contaminants sis vegades inferior. En l’estudi
esmentat s’estableixen tres plataformes logístiques localitzades
a Conca, Tarancón i Utiel, coincidint d’aquesta manera
amb les previsions de l’Estratègia Logística de la Comunitat
Valenciana, que també aposten per l’ús d’aquesta
línia per a les mercaderies i per la plataforma d’Utiel.
Si finalment es confirma que, tal com sembla, l’opinió
del ministeri és desviar el transport de mercaderies per la
línia d’Albacete, amb un recorregut major i un cost major,
el que passaria és que es condemnaria la línia definitivament
per falta d’ús i inversió, i s’hauria pres una decisió en
contra dels interessos generals i econòmics.
El Consell de Ministres del passat 2 de juliol va acordar
aprovar les bases per a la declaració d’interès públic de serveis
de transport ferroviari de viatgers. Aquest acord està
d’acord amb i desenvolupament del reglament núm.
1370/2007 del Parlament Europeu i del Consell que té com
a objecte definir les modalitats segons les quals, en compliment
de les disposicions del dret comunitari, les autoritats
competents podran intervenir en el sector del transport públic
de viatgers per a garantir la prestació de serveis
d’interès general que siguen més freqüents, més segurs, de
major qualitat i més barats que els que el simple interès del
mercat haguera permès prestar. I sobre les compensacions
que caldria atorgar-los als operadors dels serveis públics
pels costos que del manteniment del servei se li hagueren
generat.
En les bases aprovades per Consell de Ministres, a més
de l’aplicació del Reglament comunitari, es declara Renfe
com a operadora dels serveis que el Ministeri de Foment
vol garantir per raons d’eficiència energètica, social i
econòmica durant els tres primers anys rebent una compensació
per a cobrir els costos; i s’encarrega al ministre de
Foment, José Blanco, que realitze la llista de línies ferroviàries,
trams i freqüències que puguen considerar-se
d’interès general atorgant-li termini de presentació davant
del Consell de Ministres fins al 30 de novembre de 2010.
D’altra banda, la Llei 39/2003 de 17 de novembre del
sector ferroviari i el seu Reglament de desenvolupament
aprovat per Reial decret 2387/2004 estableixen que «la xarxa
ferroviària d’interès general està integrada per les infraestructures
ferroviàries que resulten essencials per a garantir
un sistema comú de transport ferroviari en tot el territori
de l’Estat o l’administració conjunta del qual resulte necessària
per al funcionament correcte d’aquest sistema
comú de transport…»; i que «correspon al ministre de Foment
acordar en cada moment la inclusió en la xarxa ferroviària
d’interès general, de noves infraestructures ferroviàries,
quan raons d’interès general així ho justifiquen».
El passat dia 30 de setembre el Grup del Partit Popular
en el Senat va presentar una moció a la Comissió
d’Infraestructures d’aquesta cambra on instava al Ministeri
de Foment que incloguera en la llista que ha de presentar al
Consell de Ministres abans del 30 de novembre, la línia de
ferrocarril convencional entre Madrid, Conca i València per
a la seua consideració com d’interès general. Aquesta moció
va ser aprovada, però va trobar l’oposició del Grup Socialista.
La inclusió de la línia ferroviària Madrid-Conca-València
com d’interès general en el Consell de Ministres, suposaria
la garantia de la seua continuïtat i la seua millora. Fi-
mente viable compatibilizar el tráfico actual de cercanías y regionales
con un tráfico de mercancías de alta capacidad de
transporte, teniendo en cuenta además que la eficiencia
energética del ferrocarril es cuatro veces superior al camión y
la emisión de contaminantes seis veces inferior. En el mencionado
estudio se establecen tres plataformas logísticas localizadas
en Cuenca, Tarancón y Utiel, coincidiendo de esta forma
con las previsiones de la Estrategia Logística de la Comunitat
Valenciana, que también apuestan por el uso de esta línea para
las mercancías y por la plataforma de Utiel.
Si finalmente se confirma que, tal y como parece ser, la opinión
del ministerio es desviar el transporte de mercancías por la
línea de Albacete, con un recorrido mucho mayor y un mayor
coste, lo que sucedería es que se condenaría a la línea definitivamente
por falta de uso e inversión, y se habría tomado una decisión
en contra de los intereses generales y económicos.
El Consejo de Ministros del pasado 2 de julio acordó aprobar
las bases para la declaración de interés público de
servicios de transporte ferroviario de viajeros. Dicho acuerdo
está en consonancia y desarrollo del reglamento nº 1370/2007
del Parlamento Europeo y del Consejo que tiene por objeto
definir las modalidades según las cuales, en cumplimiento de
las disposiciones del derecho comunitario, las autoridades
competentes podrán intervenir en el sector del transporte público
de viajeros para garantizar la prestación de servicios de
interés general que sean más frecuentes, más seguros, de mayor
calidad y más baratos que los que el simple interés del
mercado hubiera permitido prestar. Y sobre las compensaciones
que habría que otorgarles a los operadores de los servicios
públicos por los costes que del mantenimiento del servicio se
le hubiesen generado.
En las bases aprobadas por Consejo de Ministros, además
de la aplicación del Reglamento comunitario, se declara a
Renfe como operadora de los servicios que el Ministerio de
Fomento quiere garantizar por razones de eficiencia energética,
social y económica durante los tres primeros años recibiendo
una compensación para cubrir los costes; y se encarga al
ministro de Fomento, José Blanco, a que realice la lista de líneas
ferroviarias, tramos y frecuencias que puedan considerarse
de interés general otorgándole plazo de presentación ante el
Consejo de Ministros hasta el 30 de noviembre de 2010.
Por otra parte, la Ley 39/2003 de 17 de noviembre del
sector ferroviario y su Reglamento de desarrollo aprobado
por Real decreto 2387/2004 establecen que «la red ferroviaria
de interés general está integrada por las infraestructuras
ferroviarias que resulten esenciales para garantizar un sistema
común de transporte ferroviario en todo el territorio del
Estado o cuya administración conjunta resulte necesaria para
el correcto funcionamiento de tal sistema común de transporte…»;
y que «corresponde al ministro de Fomento acordar
en cada momento la inclusión en la red ferroviaria de interés
general, de nuevas infraestructuras ferroviarias, cuando razones
de interés general así lo justifiquen».
El pasado día 30 de septiembre el Grupo del Partido Popular
en el Senado presentó una moción a la Comisión de
Infraestructuras de dicha cámara instando al Ministerio de
Fomento a que incluyera en la lista que debe presentar al
Consejo de Ministros antes del 30 de noviembre, la línea de
ferrocarril convencional entre Madrid, Cuenca y Valencia
para su consideración como de interés general. Esta moción
fue aprobada, pero encontrando la oposición del Grupo Socialista.
La inclusión de la línea ferroviaria Madrid-Cuenca-Valencia
como de interés general en el Consejo de Ministros,
supondría la garantía de su continuidad y su mejora. Final-

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.700
nalment, que siga així, només depèn de la voluntat de
l’actual ministre de Foment i del president del govern José
Luis Rodríguez Zapatero com a màxim responsable del
Consell de Ministres.
Per tot allò anteriorment exposat, el Grup parlamentari
Popular presenta la següent
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
1. Les Corts acorden instar el Consell perquè aquest, alhora,
inste el Ministeri de Foment a:
– Tenir en compte l’estudi de viabilitat de les cambres
de comerç de València i Conca, com també els estudis de la
Conselleria d’Infraestructures i Transport de la Generalitat
Valenciana per a potenciar el transport de mercaderies per
aquesta línia pels avantatges que ofereix davant d’altres alternatives,
i a prendre les mesures oportunes perquè es desenvolupe.
– Incloure, en la llista a presentar al Consell de Ministres
abans del dia 30 de novembre de 2010, la línia convencional
de ferrocarril Madrid-Conca-València com d’interès
general.
2. Del grau del compliment d’aquest acord es retrà
compte a Les Corts en el termini màxim de tres mesos.
Palau dels Borja, 15 de novembre de 2010
Rafael Blasco Castany
Proposició no de llei sobre l’eliminació de les barreres
arquitectòniques als centres d’acolliment de dones i als
habitatges tutelats, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 67.404)
A LA MESA DE LES CORTS
Mónica Oltra Jarque, portaveu adjunta del Grup Parlamentari
Compromís, presenta, a l’empara dels articles 160 i
concordants del RC, la proposició no de llei, de tramitació
ordinària, basada en la següent:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
La Llei 1/1998, de 5 de maig, de la Generalitat Valenciana,
d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques,
urbanístiques i de la comunicació, té com a objecte
garantir l’accessibilitat al medi físic en condicions tendents
a la igualtat de totes les persones, qualsevol que en siguen
les limitacions i el caràcter permanent o transitori
d’aquestes.
I és per tot això que presentem la següent:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
1. Les Corts Valencianes insten el govern de la Generalitat
a consignar les partides pressupostàries necessàries per
tal d’eliminar les barreres arquitectòniques als centres de
acollida de dones i als habitatges tutelats.
2. El Consell retrà compte, davant Les Corts, del compliment
d’aquesta resolució en el termini de tres mesos des
de l’aprovació.
Les Corts, 12 de novembre de 2010
Mónica Oltra Jarque
mente, que así sea, sólo depende de la voluntad del actual
ministro de Fomento y del presidente del gobierno José
Luis Rodríguez Zapatero como máximo responsable del
Consejo de Ministros.
Por todo lo anteriormente expuesto, el Grupo Parlamentario
Popular presenta la siguiente
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts acuerdan instar al Consell para que éste, a
su vez, inste al Ministerio de Fomento a:
– Tener en cuenta el estudio de viabilidad de las cámaras
de comercio de Valencia y Cuenca, así como también
los estudios de la Conselleria de Infraestructuras y Transporte
de la Generalitat Valenciana para potenciar el transporte
de mercancías por esta línea por las ventajas que
ofrece frente a otras alternativas, y a tomar las medidas
oportunas para que se desarrolle.
– Incluir, en la lista a presentar a Consejo de Ministros
antes del día 30 de noviembre de 2010, la línea convencional
de ferrocarril Madrid-Cuenca-Valencia como de interés
general.
2. Del grado del cumplimiento de este acuerdo se dará
cuenta a Les Corts en el plazo máximo de tres meses.
Palau dels Borja, 15 de noviembre de 2010
Rafael Blasco Castany
Proposición no de ley sobre la eliminación de las barreras
arquitectónicas en los centros de acogida de mujeres
y en las viviendas tuteladas, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE número 67.404)
A LA MESA DE LES CORTS
Mónica Oltra Jarque, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario
Compromís, presenta, al amparo de los artículos
160 y concordantes del RC, la proposición no de ley, de
tramitación ordinaria, basada en la siguiente:
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La Ley 1/1998, de 5 de mayo, de la Generalitat Valenciana,
de accesibilidad y supresión de barreras arquitectónicas,
urbanísticas y de la comunicación, tiene como objeto
garantizar la accesibilidad al medio físico en condiciones
tendentes a la igualdad de todas las personas, cualquiera
que sean sus limitaciones y el carácter permanente o transitorio
de las mismas.
Y es por todo ello por lo que presentamos la siguiente:
PROPUESTA DE RESOLUCIÓN
1. Les Corts Valencianes instan al gobierno de la Generalitat
a consignar las partidas presupuestarias necesarias
para eliminar las barreras arquitectónicas en los centros de
acogida de mujeres y en las viviendas tuteladas.
2. El Consell rendirá cuenta, ante Les Corts, del cumplimiento
de esta resolución en el plazo de tres meses desde
su aprobación.
Les Corts, 12 de noviembre de 2010
Mónica Oltra Jarque

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.701
Proposició no de llei sobre el desenvolupament i
l’aplicació de la Llei 9/2009, de 20 de novembre, de la
Generalitat, d’accessibilitat universal al sistema de
transports de la Comunitat Valenciana, presentada pel
Grup Parlamentari Socialista (RE 64.891, BOC 262).
Esmenes presentades pels grups parlamentaris
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1
del RC, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de Les
Corts les esmenes presentades pels grups parlamentaris a la
Proposició no de llei sobre el desenvolupament i l’aplicació
de la Llei 9/2009, de 20 de novembre, de la Generalitat,
d’accessibilitat universal al sistema de transports de la Comunitat
Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE 64.891, BOC 262).
Palau de Les Corts
València, 9 de desembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
PROPOSICIÓ NO DE LLEI SOBRE EL DESENVOLUPA-
MENT I L’APLICACIÓ DE LA LLEI 9/2009, DE 20 DE NO-
VEMBRE, DE LA GENERALITAT, D’ACCESSIBILITAT
UNIVERSAL AL SISTEMA DE TRANSPORTS DE LA CO-
MUNITAT VALENCIANA, PRESENTADA PEL GRUP
PARLAMENTARI SOCIALISTA (RE 64.891, BOC 262).
Esmena de modificació
Grup Parlamentari Popular
Cal substituir el text de la proposta de resolució pel
següent:
1. Aprovar, al més aviat possible, les disposicions reglamentàries
i les normes tècniques que possibiliten el desenvolupament
i l’aplicació de la Llei 9/2009, de 20 de novembre,
de la Generalitat, d’accessibilitat universal al
sistema de transport de la Comunitat Valenciana.
2. Desenvolupar reglamentàriament i construir, al més
aviat possible, el Consell de Participació del Transport
Adaptat de la Comunitat Valenciana.
Palau dels Borja, 7 de desembre de 2010
Proposició no de llei sobre l’increment substancial dels
pressuposts generals de l’Estat de 2011 per a garantir
que el corredor mediterrani siga inclòs com a xarxa
prioritària de la Unió Europea, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE 66.531, BOC 267). Esmenes
presentades pels grups parlamentaris
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1
del RC, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de Les
Corts les esmenes presentades pels grups parlamentaris a la
Proposició no de llei sobre l’increment substancial dels
pressuposts generals de l’Estat de 2011 per a garantir que el
Proposición no de ley sobre el desarrollo y la aplicación
de la Ley 9/2009, de 20 de noviembre, de la Generalitat,
de accesibilidad universal al sistema de transportes de
la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE 64.891, BOC 262). Enmiendas
presentadas por los grupos parlamentarios
PRESIDENCIA DE LES CORTS
En cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 95.1 del
RC, se ordena publicar en el Boletín Oficial de Les Corts
las enmiendas presentadas por los grupos parlamentarios a
la Proposición no de ley sobre el desarrollo y la aplicación
de la Ley 9/2009, de 20 de noviembre, de la Generalitat, de
accesibilidad universal al sistema de transportes de la Comunitat
Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE 64.891, BOC 262).
Palau de Les Corts
Valencia, 9 de diciembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
PROPOSICIÓN NO DE LEY SOBRE EL DESARROLLO
Y LA APLICACIÓN DE LA LEY 9/2009, DE 20 DE NO-
VIEMBRE, DE LA GENERALITAT, DE ACCESIBILI-
DAD UNIVERSAL AL SISTEMA DE TRANSPORTES
DE LA COMUNITAT VALENCIANA, PRESENTADA
POR EL GRUPO PARLAMENTARIO SOCIALISTA (RE
64.891, BOC 262).
Enmienda de modificación
Grupo Parlamentario Popular
Hay que sustituir el texto de la propuesta de resolución
por el siguiente:
1. Aprobar, lo antes posible, las disposiciones reglamentarias
y normas técnicas que posibiliten el desarrollo y la
aplicación de la Ley 9/2009, de 20 de noviembre, de la Generalitat,
de accesibilidad universal al sistema de transporte
de la Comunitat Valenciana.
2. Desarrollar reglamentariamente y construir, lo antes
posible, el Consejo de Participación del Transporte Adaptado
de la Comunitat Valenciana.
Palau dels Borja, 7 de diciembre de 2010
Proposición no de ley sobre el incremento sustancial de los
presupuestos generales del Estado de 2011 para garantizar
que el corredor mediterráneo sea incluido como red prioritaria
de la Unión Europea, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE 66.531, BOC 267). Enmiendas
presentadas por los grupos parlamentarios
PRESIDENCIA DE LES CORTS
En cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 95.1 del
RC, se ordena publicar en el Boletín Oficial de Les Corts
las enmiendas presentadas por los grupos parlamentarios a
la Proposición no de ley sobre el incremento sustancial de
los presupuesto generales del Estado de 2011 para garanti-

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.702
corredor mediterrani siga inclòs com a xarxa prioritària de
la Unió Europea, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE 66.531, BOC 267).
Palau de Les Corts
València, 9 de desembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
PROPOSICIÓ NO DE LLEI SOBRE L’INCREMENT
SUBSTANCIAL DELS PRESSUPOSTS GENERALS DE
L’ESTAT DE 2011 PER A GARANTIR QUE EL CORRE-
DOR MEDITERRANI SIGA INCLÒS COM A XARXA
PRIORITÀRIA DE LA UNIÓ EUROPEA, PRESENTADA
PEL GRUP PARLAMENTARI COMPROMÍS (RE 66.531,
BOC 267). ESMENES PRESENTADES PELS GRUPS
PARLAMENTARIS
Esmena de modificació
Grup Parlamentari Popular
Cal substituir el text de la proposta de resolució pel
següent:
Les Corts insten el Consell que aquest, alhora, inste el
govern de la nació a dur a terme les actuacions següents:
1. Incrementar substancialment els pressupostos generals
de l’Estat per a l’any 2011, per a l’inici de les actuacions
en el tram València-Castelló-Tarragona del corredor
mediterrani.
2. Posat cas que no s’aconseguesca aquesta inclusió, que
en garantesca la realització a càrrec, directament o indirectament,
dels pressupostos de l’Estat.
Palau dels Borja, 7 de desembre de 2010
Proposició no de llei sobre la reivindicació del corredor
mediterrani, presentada pel Grup Parlamentari Popular
(RE 67.352). Esmenes presentades pels grups parlamentaris
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1
del RC, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de Les
Corts les esmenes presentades pels grups parlamentaris a la
Proposició no de llei sobre la reivindicació del corredor
mediterrani, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE
67.352).
Palau de Les Corts
València, 10 de desembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
PROPOSICIÓ NO DE LLEI SOBRE LA REIVINDICA-
CIÓ DEL CORREDOR MEDITERRANI, PRESENTADA
PEL GRUP PARLAMENTARI POPULAR (RE 67.352)
zar que el corredor mediterráneo sea incluido como red
prioritaria de la Unión Europea, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE 66.531, BOC 267).
Palau de Les Corts
Valencia, 9 de diciembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
PROPOSICIÓN NO DE LEY SOBRE EL INCREMENTO
SUSTANCIAL DE LOS PRESUPUESTOS GENERALES
DEL ESTADO DE 2011 PARA GARANTIZAR QUE EL
CORREDOR MEDITERRÁNEO SEA INCLUIDO COMO
RED PRIORITARIA DE LA UNIÓN EUROPEA, PRE-
SENTADA POR EL GRUPO PARLAMENTARIO COM-
PROMÍS (RE 66.531, BOC 267). ENMIENDAS PRESEN-
TADAS POR LOS GRUPOS PARLAMENTARIOS
Enmienda de modificación
Grupo Parlamentario Popular
Hay que sustituir el texto de la propuesta de resolución
por el siguiente:
Les Corts instan al Consell a que éste, a su vez, inste al
gobierno de la nación a llevar a cabo las siguientes actuaciones:
1. Incrementar sustancialmente los presupuestos generales
del Estado para el año 2011, para el inicio de las actuaciones
en el tramo Valencia-Castellón-Tarragona del corredor
mediterráneo.
2. En caso de que no se consiga dicha inclusión, que garantice
su realización a cargo, directa o indirectamente, de
los presupuestos del Estado.
Palau dels Borja, 7 de diciembre de 2010
Proposición no de ley sobre la reivindicación del corredor
mediterráneo, presentada por el Grupo Parlamentario
Popular (RE 67.352). Enmiendas presentadas por
los grupos parlamentarios
PRESIDENCIA DE LES CORTS
En cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 95.1 del
RC, se ordena publicar en el Boletín Oficial de Les Corts
las enmiendas presentadas por los grupos parlamentarios a
la Proposición no de ley sobre la reivindicación del corredor
mediterráneo, presentada por el Grupo Parlamentario
Popular (RE 67.352).
Palau de Les Corts
Valencia, 10 de diciembre de 2010
La presidenta
María Milagrosa Martínez Navarro
PROPOSICIÓN NO DE LEY SOBRE LA REIVINDICA-
CIÓN DEL CORREDOR MEDITERRÁNEO, PRESEN-
TADA POR EL GRUPO PARLAMENTARIO POPULAR
(RE 67.352)

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.703
Esmena d’addició
Grup Parlamentari Compromís
Cal afegir un punt nou, després del punt 3, amb el text
següent:
Les Corts Valencianes acorden demanar al govern valencià
perquè done suport fefaent, públic i notori al manifest
que el 12 de gener de 2001 serà presentat davant el
Parlament Europeu per l’associació sense ànim de lucre
FERRMED amb propostes concretes per a disposar d’una
xarxa ferroviària principal i això s’incloga en el corredor
mediterrani com a projecte prioritari de la Unió Europea.
Les Corts, 9 de desembre de 2010
Enric Morera i Català
Proposició no de llei sobre la inclusió de la connexió de
l’estació de Sagunt amb el nucli del Port de Sagunt dins
del Pla d’infraestructures ferroviàries de rodalia de la
Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE 63.757, BOC 258). No presa en
consideració
COMISSIÓ D’OBRES PÚBLIQUES I TRANSPORTS
La Comissió d’Obres Públiques i Transports, en la reunió
del dia 17 de novembre de 2010, no ha pres en consideració
la Proposició no de llei sobre la inclusió de la connexió
de l’estació de Sagunt amb el nucli del Port de Sagunt
dins del Pla d’infraestructures ferroviàries de rodalia de la
Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE 63.757, BOC 258).
El secretari
Amando Vilaplana Gironés
Palau de Les Corts
València, 17 de novembre de 2010
El president
Rafael Ferraro Sebastià
Proposició no de llei sobre l’adopció de mesures urgents
per a reduir la sinistralitat de la carretera Marines-Olocau,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
63.857, BOC 258). No presa en consideració
COMISSIÓ D’OBRES PÚBLIQUES I TRANSPORTS
La Comissió d’Obres Públiques i Transports, en la reunió
del dia 17 de novembre de 2010, no ha pres en consideració
la Proposició no de llei sobre l’adopció de mesures
urgents per a reduir la sinistralitat de la carretera Marines-
Olocau, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE
63.857, BOC 258).
El secretari
Amando Vilaplana Gironés
Palau de Les Corts
València, 17 de novembre de 2010
El president
Rafael Ferraro Sebastià
Enmienda de adición
Grupo Parlamentario Compromís
Hay que añadir un nuevo punto, después del punto 3,
con el siguiente texto:
Las Cortes Valencianas acuerdan pedir al gobierno valenciano
para que de apoyo fehaciente, público y notorio al manifiesto
que el 12 de enero de 2001 será presentado ante el Parlamento
Europeo por la asociación sin ánimo de lucro
FERRMED con propuestas concretas para disponer de una red
ferroviaria principal y eso se incluya en el corredor mediterráneo
como proyecto prioritario de la Unión Europea.
Les Corts, 9 de diciembre de 2010
Enric Morera i Català
Proposición no de ley sobre la inclusión de la conexión
de la estación de Sagunto con el núcleo del Port de Sagunt
dentro del Plan de infraestructuras ferroviarias de
cercanías de la Comunitat Valenciana, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE 63.757, BOC
258). No toma en consideración
COMISIÓN DE OBRAS PÚBLICAS Y TRANSPORTES
La Comisión de Obras Públicas y Transportes, en la reunión
del día 17 de noviembre de 2010, no ha tomado en consideración
la Proposición no de ley sobre la inclusión de la
conexión de la estación de Sagunto con el núcleo del Port de
Sagunt dentro del Plan de infraestructuras ferroviarias de
cercanías de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE 63.757, BOC 258).
El secretario
Amando Vilaplana Gironés
Palau de Les Corts
Valencia, 17 de noviembre de 2010
El presidente
Rafael Ferraro Sebastià
Proposición no de ley sobre la adopción de medidas urgentes
para reducir la siniestralidad de la carretera Marines-
Olocau, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista
(RE 63.857, BOC 258). No toma en consideración
COMISIÓN DE OBRAS PÚBLICAS Y TRANSPORTES
La Comisión de Obras Públicas y Transportes, en la reunión
del día 17 de noviembre de 2010, no ha tomado en consideración
la Proposición no de ley sobre la adopción de medidas
urgentes para reducir la siniestralidad de la carretera
Marines-Olocau, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista
(RE 63.857, BOC 258).
El secretario
Amando Vilaplana Gironés
Palau de Les Corts
Valencia, 17 de noviembre de 2010
El presidente
Rafael Ferraro Sebastià

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.704
Proposició no de llei sobre la realització d’una planificació
educativa de la ciutat d’Elda, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE 61.559, BOC 252). No presa
en consideració
COMISSIÓ D’EDUCACIÓ I CULTURA
La Comissió d’Educació i Cultura, en la reunió de l’1 de
desembre de 2010, no ha pres en consideració la Proposició
no de llei sobre la realització d’una planificació educativa
de la ciutat d’Elda, presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE 61.559, BOC 252).
El secretari
Manuel Bueno Ortuño
Palau de Les Corts
València, 1 de desembre de 2010
La presidenta
M.ª Soledad Linares Rodríguez
Proposició no de llei sobre la promoció de polítiques
d’igualtat de gènere en l’esport, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE 61.562, BOC 252). No presa
en consideració
COMISSIÓ D’EDUCACIÓ I CULTURA
La Comissió d’Educació i Cultura, en la reunió de l’1 de
desembre de 2010, no ha pres en consideració la Proposició
no de llei sobre la promoció de polítiques d’igualtat de gènere
en l’esport, presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE 61.562, BOC 252).
El secretari
Manuel Bueno Ortuño
Palau de Les Corts
València, 1 de desembre de 2010
La presidenta
M.ª Soledad Linares Rodríguez
Proposició no de llei sobre l’elaboració d’una llei autonòmica
que regule les professions de l’esport a la Comunitat
Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE 61.563, BOC 252). No presa en consideració
COMISSIÓ D’EDUCACIÓ I CULTURA
La Comissió d’Educació i Cultura, en la reunió de l’1 de
desembre de 2010, no ha pres en consideració la Proposició
no de llei sobre l’elaboració d’una llei autonòmica que regule
les professions de l’esport a la Comunitat Valenciana,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE 61.563,
BOC 252).
El secretari
Manuel Bueno Ortuño
Palau de Les Corts
València, 1 de desembre de 2010
La presidenta
M.ª Soledad Linares Rodríguez
Proposición no de ley sobre la realización de una planificación
educativa de la ciudad de Elda, presentada por
el Grupo Parlamentario Socialista (RE 61.559, BOC
252). No toma en consideración
COMISIÓN DE EDUCACIÓN Y CULTURA
La Comisión de Educación y Cultura, en la reunión del 1 de
diciembre de 2010, no ha tomado en consideración la Proposición
no de ley sobre la realización de una planificación educativa
de la ciudad de Elda, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE 61.559, BOC 252).
El secretario
Manuel Bueno Ortuño
Palau de Les Corts
Valencia, 1 de diciembre de 2010
La presidenta
M.ª Soledad Linares Rodríguez
Proposición no de ley sobre la promoción de políticas de
igualdad de género en el deporte, presentada por el
Grupo Parlamentario Socialista (RE 61.562, BOC 252).
No toma en consideración
COMISIÓN DE EDUCACIÓN Y CULTURA
La Comisión de Educación y Cultura, en la reunión del 1 de
diciembre de 2010, no ha tomado en consideración la Proposición
no de ley sobre la promoción de políticas de igualdad de
género en el deporte, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE 61.562, BOC 252).
El secretario
Manuel Bueno Ortuño
Palau de Les Corts
Valencia, 1 de diciembre de 2010
La presidenta
M.ª Soledad Linares Rodríguez
Proposición no de ley sobre la elaboración de una ley
autonómica que regule las profesiones del deporte en la
Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE 61.563, BOC 252). No toma en
consideración
COMISIÓN DE EDUCACIÓN Y CULTURA
La Comisión de Educación y Cultura, en la reunión del 1 de
diciembre de 2010, no ha tomado en consideración la Proposición
no de ley sobre la elaboración de una ley autonómica que
regule las profesiones del deporte en la Comunitat Valenciana,
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE 61.563,
BOC 252).
El secretario
Manuel Bueno Ortuño
Palau de Les Corts
Valencia, 1 de diciembre de 2010
La presidenta
M.ª Soledad Linares Rodríguez

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.705
Proposició no de llei sobre el manteniment del servei actual
de transport a l’Hospital Doctor Moliner, presentada
pel Grup Parlamentari Compromís (RE 64.611,
BOCV 262). No presa en consideració
COMISSIÓ DE SANITAT I CONSUM
La Comissió de Sanitat i Consum, en la reunió del dia 1
de desembre de 2010, no va prendre en consideració la Proposició
no de llei sobre el manteniment del servei actual de
transport a l’Hospital Doctor Moliner, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE 64.611, BOC 262).
La secretària
Elvira M.ª Jiménez Gutiérrez
Palau de Les Corts
València, 1 de desembre de 2010
La presidenta
Esther Franco Aliaga
Proposició no de llei sobre el trasllat del servei de rehabilitació
de l’Hospital Mare de Déu dels Lliris a una altra
ubicació dins de les instal·lacions ampliades, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista (RE 65.993, BOC
267). No presa en consideració
COMISSIÓ DE SANITAT I CONSUM
La Comissió de Sanitat i Consum, en la reunió del dia 1
de desembre de 2010, no va prendre en consideració la Proposició
no de llei sobre el trasllat del servei de rehabilitació
de l’Hospital Mare de Déu dels Lliris a una altra ubicació
dins de les instal·lacions ampliades, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE 65.993, BOC 267).
La secretària
Elvira M.ª Jiménez Gutiérrez
Palau de Les Corts
València, 1 de desembre de 2010
La presidenta
Esther Franco Aliaga
Proposició no de llei sobre l’inici de les obres i la posada
en funcionament dels centres de salut pendents i pressupostats
de la província d’Alacant, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE 66.859, BOC 268). No presa
en consideració
COMISSIÓ DE SANITAT I CONSUM
La Comissió de Sanitat i Consum, en la reunió del dia 1
de desembre de 2010, no va prendre en consideració la Proposició
no de llei sobre l’inici de les obres i la posada en
funcionament dels centres de salut pendents i pressupostats
Proposición no de ley sobre el mantenimiento del servicio
actual de transporte en el Hospital Doctor Moliner, presentada
por el Grupo Parlamentario Compromís (RE
64.611, BOCV 262). No toma en consideración
COMISIÓN DE SANIDAD Y CONSUMO
La Comisión de Sanidad y Consumo, en la reunión del día
1 de diciembre de 2010, no tomó en consideración la Proposición
no de ley sobre el mantenimiento del servicio actual de
transporte en el Hospital Doctor Moliner, presentada por el
Grupo Parlamentario Compromís (RE 64.611, BOC 262).
La secretaria
Elvira M.ª Jiménez Gutiérrez
Palau de Les Corts
Valencia, 1 de diciembre de 2010
La presidenta
Esther Franco Aliaga
Proposición no de ley sobre el traslado del servicio de
rehabilitación del Hospital Virgen de los Lirios a otra
ubicación dentro de las instalaciones ampliadas, presentada
por el Grupo Parlamentario Socialista (RE 65.993,
BOC 267). No toma en consideración
COMISIÓN DE SANIDAD Y CONSUMO
La Comisión de Sanidad y Consumo, en la reunión del día
1 de diciembre de 2010, no tomó en consideración la Proposición
no de ley sobre el traslado del servicio de rehabilitación
del Hospital Virgen María de los Lirios a otra ubicación dentro
de las instalaciones ampliadas, presentada por el Grupo Parlamentario
Socialista (RE 65.993, BOC 267).
La secretaria
Elvira M.ª Jiménez Gutiérrez
Palau de Les Corts
Valencia, 1 de diciembre de 2010
La presidenta
Esther Franco Aliaga
Proposición no de ley sobre el inicio de las obras y la
puesta en funcionamiento de los centros de salud
pendientes y presupuestados de la provincia de Alicante,
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista
(RE 66.859, BOC 268). No toma en consideración
COMISIÓN DE SANIDAD Y CONSUMO
La Comisión de Sanidad y Consumo, en la reunión del
día 1 de diciembre de 2010, no tomó en consideración la
Proposición no de ley sobre el inicio de las obras y la puesta
en funcionamiento de los centros de salud pendientes y

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.706
de la província d’Alacant, presentada pel Grup Parlamentari
Socialista (RE 66.859, BOC 268).
La secretària
Elvira M.ª Jiménez Gutiérrez
Palau de Les Corts
València, 1 de desembre de 2010
La presidenta
Esther Franco Aliaga
Proposició no de llei sobre l’inici de les obres de tots els
centres de salut pressupostats a la ciutat d’Alacant, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista (RE 66.860,
BOC 268). No presa en consideració
COMISSIÓ DE SANITAT I CONSUM
La Comissió de Sanitat i Consum, en la reunió del dia 1
de desembre de 2010, no va prendre en consideració la Proposició
no de llei sobre l’inici de les obres de tots els centres
de salut pressupostats a la ciutat d’Alacant, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista (RE 66.860, BOC 268).
La secretària
Elvira M.ª Jiménez Gutiérrez
Palau de Les Corts
València, 1 de desembre de 2010
La presidenta
Esther Franco Aliaga
Proposició no de llei sobre el compliment de les obligacions
de pagament pendents amb els tres consorcis de
bombers de la Comunitat, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE 63.005, BOC 258). No presa en
consideració
COMISSIÓ DE GOVERNACIÓ I
ADMINISTRACIÓ LOCAL
La Comissió de Governació i Administració Local, en la
reunió del 2 de desembre de 2010, no va prendre en consideració
la Proposició no de llei sobre el compliment de les
obligacions de pagament pendents amb els tres consorcis
de bombers de la Comunitat, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE 63.005, BOC 258).
La secretària en funcions
M.ª Dolores Huesca Rodríguez
Palau de Les Corts
València, 2 de desembre de 2010
La presidenta
Alicia de Miguel García
Proposició no de llei sobre l’elaboració i la publicació
d’un informe anual de les deficiències existents a les diferents
seus judicials de la Comunitat Valenciana, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista (RE 65.812,
BOC 267). No presa en consideració
presupuestados de la provincia de Alicante, presentada por
el Grupo Parlamentario Socialista (RE 66.859, BOC 268).
La secretaria
Elvira M.ª Jiménez Gutiérrez
Palau de Les Corts
Valencia, 1 de diciembre de 2010
La presidenta
Esther Franco Aliaga
Proposición no de ley sobre el inicio de las obras de todos
los centros de salud presupuestados en la ciudad de
Alicante, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista
(RE 66.860, BOC 268). No toma en consideración
COMISIÓN DE SANIDAD Y CONSUMO
La Comisión de Sanidad y Consumo, en la reunión del día
1 de diciembre de 2010, no tomó en consideración la Proposición
no de ley sobre el inicio de las obras de todos los centros
de salud presupuestados en la ciudad de Alicante, presentada
por el Grupo Parlamentario Socialista (RE 66.860, BOC 268).
La secretaria
Elvira M.ª Jiménez Gutiérrez
Palau de Les Corts
Valencia, 1 de diciembre de 2010
La presidenta
Esther Franco Aliaga
Proposición no de ley sobre el cumplimiento de las obligaciones
de pago pendientes con los tres consorcios de
bomberos de la Comunitat, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE 63.005, BOC 258). No
toma en consideración
COMISIÓN DE GOBERNACIÓN Y
ADMINISTRACIÓN LOCAL
La Comisión de Gobernación y Administración Local,
en la reunión del 2 de diciembre de 2010, no tomó en consideración
la Proposición no de ley sobre el cumplimiento
de las obligaciones de pago pendientes con los tres consorcios
de bomberos de la Comunitat, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE 63.005, BOC 258).
La secretaria en funciones
M.ª Dolores Huesca Rodríguez
Palau de Les Corts
Valencia, 2 de diciembre de 2010
La presidenta
Alicia de Miguel García
Proposición no de ley sobre la elaboración y la publicación
de un informe anual de las deficiencias existentes
en las diferentes sedes judiciales de la Comunitat Valenciana,
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista
(RE 65.812, BOC 267). No toma en consideración

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.707
COMISSIÓ DE GOVERNACIÓ I
ADMINISTRACIÓ LOCAL
La Comissió de Governació i Administració Local, en la
reunió del 2 de desembre de 2010, no va prendre en consideració
la Proposició no de llei sobre l’elaboració i la publicació
d’un informe anual de les deficiències existents a
les diferents seus judicials de la Comunitat Valenciana, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista (RE 65.812, BOC
267).
La secretària en funcions
M.ª Dolores Huesca Rodríguez
Palau de Les Corts
València, 2 de desembre de 2010
La presidenta
Alicia de Miguel García
Proposició no de llei sobre la posada en marxa en Canal
9 d’un programa setmanal dedicat a la música actual en
valencià, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE 61.868, BOC 252). No presa en consideració
COMISSIÓ DE CONTROL DE L’ACTUACIÓ DE RTVV
La Comissió de Control de l’Actuació de Radiotelevisió
Valenciana, en la reunió del 9 de desembre de 2010, no ha
pres en consideració la Proposició no de llei sobre la posada
en marxa en Canal 9 d’un programa setmanal dedicat a
la música actual en valencià, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís (RE 61.868, BOC 252).
El secretari
Vicent Sarrià Morell
III. INFORMACIÓ
d) Règim interior
Palau de Les Corts
València, 9 de desembre de 2010
El president
Ricardo Martínez Rodríguez
Nomenament de funcionaris i funcionàries de carrera
de Les Corts en places d’oficials de gestió parlamentària
MESA DE LES CORTS
La Mesa de Les Corts, en la sessió del dia 14 de desembre
de 2010, vists els informes satisfactoris emesos per la
directora de l’Àrea Administrativa i Parlamentària, el cap
del Servei d’Assistència Tècnica i Manteniment, el cap del
Servei Econòmic, el cap del Servei d’Informàtica i el lletrat
major, atès que les persones que tot seguit es relacionen,
han superat favorablement el període de pràctiques que hi
havia establert en l’article 33 dels Estatuts de govern i rè-
COMISIÓN DE GOBERNACIÓN Y
ADMINISTRACIÓN LOCAL
La Comisión de Gobernación y Administración Local,
en la reunión del 2 de diciembre de 2010, no tomó en consideración
la Proposición no de ley sobre la elaboración y
la publicación de un informe anual de las deficiencias existentes
en las diferentes sedes judiciales de la Comunitat Valenciana,
presentada por el Grupo Parlamentario Socialista
(RE 65.812, BOC 267).
La secretaria en funciones
M.ª Dolores Huesca Rodríguez
Palau de Les Corts
Valencia, 2 de diciembre de 2010
La presidenta
Alicia de Miguel García
Proposición no de ley sobre la puesta en marcha en Canal
9 de un programa semanal dedicado a la música actual
en valenciano, presentada por el Grupo Parlamentario
Compromís (RE 61.868, BOC 252). No tomada en
consideración
COMISIÓN DE CONTROL DE LA ACTUACIÓN DE RTVV
La Comisión de Control de la Actuación de Radiotelevisión
Valenciana, en la reunión del 9 de diciembre de 2010, no
ha tomado en consideración la Proposición no de ley sobre la
puesta en marcha en Canal 9 de un programa semanal dedicado
a la música actual en valenciano, presentada por el Grupo
Parlamentario Compromís (RE 61.868, BOC 252).
El secretario
Vicent Sarrià Morell
III. INFORMACIÓN
d) Régimen interior
Palau de Les Corts
Valencia, 9 de diciembre de 2010
El presidente
Ricardo Martínez Rodríguez
Nombramiento de funcionarios y funcionarias de carrera
de Les Corts en plazas de oficiales de gestión parlamentaria
MESA DE LES CORTS
La Mesa de Les Corts, en sesión celebrada el día 14 de
diciembre de 2010, vistos los informes satisfactorios emitidos
por la directora del Área Administrativa Parlamentaria,
el jefe del Servicio de Asistencia Técnica y Mantenimiento,
el jefe del Servicio Económico, el jefe del Servicio
de Informática y el letrado mayor, considerando que las
personas que a continuación se relacionan han superado
favorablemente el período de prácticas que establecía el

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.708
gim interior de les Corts Valencianes derogats,i que regula
l’article 62.1 de l’Estatut del personal de Les Corts vigent,
en exercici de la competència que li atribueix l’article 34.1
primer de Reglament de Les Corts i els articles 86 i 66 b)
de l’Estatut del personal de Les Corts acorda,
Primer. El nomenament com a funcionaris i funcionàries
de carrera de Les Corts en las places d’oficials de gestió
parlamentària, de les persones que tot seguit es relacionen:
Sr. José Sanchis Soler
Sra. Laura Yáñez Gómez
Sr. José Pérez Arnal
Sr. Vicente Novella Navarro
Sr. Ramón Puchades Bort
Sr. Fernando García Mengual
Sra. María Carmen Soler Tortosa
Sra. Ángeles Muñoz Morón
Sra. Francisca López Talaya
Sra. María del Carmen Cebrián Piqueras
Sra. Sandra Pérez Herrero
Sra. María José Blat Muñoz
Sr. Francisco Javier Picazo Jover
Sra. María Carmen Royo Calaforra
Segon. Notificar aquest acord a les persones interessades
i efectuar-ne la publicació en el Butlletí Oficial de Les
Corts.
Tercer. Contra aquest acord, que no esgota la via administrativa,
les persones interessades hi podran interposar recurs
davant la Mesa de Les Corts, en el termini d’un mes
comptador a partir del dia següent al de la publicació
d’aquest acord en el Butlletí Oficial de Les Corts, de conformitat
amb el que hi ha establert en l’article 54 de
l’Estatut del personal de Les Corts.
El secretari segon
Antoni Such Botella
Palau de Les Corts,
València, 14 de desembre de 2010
La presidenta,
María Milagrosa Martínez Navarro
IV. SINDICATURA DE COMPTES
Acord nomenament funcionaris de carrera, subgrup
A1, sector administració general, tècnics d’auditoria
ACORD DE 23 DE NOVEMBRE DE 2010, DEL CON-
SELL DE LA SINDICATURA DE COMPTES DE LA CO-
MUNITAT VALENCIANA, PEL QUAL ES NOMENA
FUNCIONARIS DE CARRERA DE LA SINDICATURA
DE COMPTES, DEL SUBGRUP A1 DE TITULACIÓ,
SECTOR ADMINISTRACIÓ GENERAL, TÈCNICS
D’AUDITORIA, EN LLOCS DE TREBALL CORRESPO-
NENTS A LA MODALITAT DE CORPORACIONS TE-
artículo 33 de los Estatutos de gobierno y régimen interior
de les Corts Valencianes derogados, y que regula el artículo
62.1 del vigente Estatuto del personal de Les Corts, en ejercicio
de la competencia que le atribuye el artículo 34.1 primero
de Reglamento de Les Corts y los artículos 86 y 66 b)
del Estatuto del personal de Les Corts acuerda,
Primero. El nombramiento como funcionarios y funcionarias
de carrera de Les Corts en las plazas de oficiales de
gestión parlamentaria, de las personas que a continuación
se relacionan:
Sr. José Sanchis Soler
Sra. Laura Yáñez Gómez
Sr. José Pérez Arnal
Sr. Vicente Novella Navarro
Sr. Ramón Puchades Bort
Sr. Fernando García Mengual
Sra. María Carmen Soler Tortosa
Sra. Ángeles Muñoz Morón
Sra. Francisca López Talaya
Sra. María del Carmen Cebrián Piqueras
Sra. Sandra Pérez Herrero
Sra. María José Blat Muñoz
Sr. Francisco Javier Picazo Jover
Sra. María Carmen Royo Calaforra
Segundo. Notificar el presente acuerdo a las personas
interesadas y efectuar su publicación en el Boletín Oficial
de Les Corts.
Tercero. Contra el presente acuerdo, que no agota la vía
administrativa, las personas interesadas podrán interponer
recurso ante la Mesa de Les Corts, en el plazo de un mes
contado a partir del día siguiente al de la publicación de
este acuerdo en el Boletín Oficial de Les Corts, de conformidad
con lo establecido en el artículo 54 del Estatuto del
personal de Les Corts.
El secretario segundo,
Antoni Such Botella
Palau de Les Corts,
Valencia, 14 de diciembre de 2010
La presidenta,
María Milagrosa Martínez Navarro
IV. SINDICATURA DE COMPTES
Acuerdo nombramiento funcionarios de carrera, subgrupo
A1, sector administración general, técnicos de auditoría
ACUERDO DE 23 DE NOVIEMBRE DE 2010, DEL
CONSELL DE LA SINDICATURA DE COMPTES DE LA
COMUNITAT VALENCIANA, POR EL QUE SE NOM-
BRA FUNCIONARIOS DE CARRERA DE LA SINDICA-
TURA DE COMPTES, DEL SUBGRUPO A1 DE TITU-
LACIÓN, SECTOR ADMINISTRACIÓN GENERAL,
TÉCNICOS DE AUDITORIA, EN PUESTOS DE TRA-
BAJO CORRESPONDIENTES A LA MODALIDAD DE

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.709
RRITORIALS I ALTRES ENS PÚBLICS, ELS ASPI-
RANTS QUE HAN SUPERAT LES PROVES SELECTI-
VES CONVOCADES PER ACORD D’AQUEST CON-
SELL DE DATA 16 DE NOVEMBRE DE 2009
Una vegada concloses les proves selectives convocades
per acord del Consell de la Sindicatura de Comptes de la
Comunitat Valenciana de data 16 de novembre de 2009,
(Butlletí Oficial de Les Corts i Diari Oficial de la Comunitat
Valenciana, de data 30 de novembre de 2009), de conformitat
amb el que disposa la base dotzena de la convocatòria
esmentada, a proposta del tribunal qualificador, i
després de comprovar la documentació adient aportada pels
seleccionats, el Consell de la Sindicatura de Comptes de la
Comunitat Valenciana, segons les atribucions conferides
per l’article 17 de la Llei 6/1985, d’11 de maig, de la Sindicatura
de Comptes, acorda:
Primer
Nomenar funcionaris de carrera de la Sindicatura de
Comptes de la Comunitat Valenciana, Subgrup A1 de titulació,
sector administració general, tècnics d’auditoria, en
llocs de treball corresponents a la modalitat de corporacions
territorials i altres ens públics, els aspirants aprovats,
pel torn corresponent, que es relacionen en l’annex del present
acord.
Segon
Per a adquirir la condició de funcionaris de carrera de la
Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana hauran
de prendre possessió dels seus llocs de treball en el termini
d’un mes comptador des del dia següent a l’última publicació
del present acord en el Butlletí Oficial de Les Corts o
en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Tercer
Contra el present acord, les persones interessades podran
interposar recurs contenciós-administratiu en el termini
de dos mesos comptats des del dia següent al de la seua
publicació, davant la Sala Contenciosa administrativa del
Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana,
conformement als articles 10.1, c) i 46 de la Llei 29/1998,
de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció contenciós-administrativa.
No obstant això, es podrà interposar potestativament
recurs de reposició davant el mateix òrgan que va
dictar l’acte que es recorre, en el termini d’un mes comptat
des del dia següent de la seua publicació.
Torn de promoció interna:
València, 23 de novembre de 2010
ANNEX
Cognoms i nom D.N.I.
Través Polo, Francisco 25401254P
El síndic major
Rafael Vicente Queralt
CORPORACIONES TERRITORIALES Y OTROS ENTES
PÚBLICOS, A LOS ASPIRANTES QUE HAN SUPERA-
DO LAS PRUEBAS SELECTIVAS CONVOCADAS POR
ACUERDO DE ESTE CONSELL DE FECHA 16 DE NO-
VIEMBRE DE 2009
Concluidas las pruebas selectivas convocadas por Acuerdo
del Consell de la Sindicatura de Comptes de la Comunitat
Valenciana de fecha 16 de noviembre de 2009, (Butlletí Oficial
de Les Corts y Diari Oficial de la Generalitat Valenciana,
ambos de fecha 30 de noviembre de 2009), de conformidad
con lo dispuesto en la base duodécima de la
convocatoria citada, a propuesta del tribunal calificador, y
tras comprobar la aportación por los seleccionados de la documentación
pertinente, el Consell de la Sindicatura de
Comptes de la Comunitat Valenciana, conforme a las atribuciones
conferidas por el artículo 17 de la Ley 6/1985, de 11
de mayo, de la Sindicatura de Comptes, acuerda:
Primero
Nombrar funcionarios de carrera de la Sindicatura de
Comptes de la Comunitat Valenciana, Subgrupo A1 de titulación,
sector administración general, Técnicos de Auditoría,
en puestos de trabajo correspondientes a la modalidad
de corporaciones territoriales y otros entes públicos, a los
aspirantes aprobados, por el turno correspondiente, que se
relacionan en el Anexo a este Acuerdo.
Segundo
Para adquirir la condición de funcionarios de carrera de
la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana deberán
tomar posesión de sus puestos de trabajo en el plazo
de un mes a contar desde el día siguiente a la última publicación
del presente Acuerdo en el Butlletí Oficial de Les
Corts o en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Tercero
Contra el presente Acuerdo, las personas interesadas
podrán interponer recurso contencioso-administrativo en el
plazo de dos meses contados desde el día siguiente al de su
publicación, ante la Sala de lo Contencioso-administrativo
del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana,
de conformidad con los artículos 10.1, c) y 46 de la Ley
29/1998, de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción
Contencioso-administrativa. No obstante, podrá interponerse
potestativamente recurso de reposición ante el mismo órgano
que dictó el acto que se recurre, en el plazo de un mes
contado desde el día siguiente al de su publicación.
Valencia, 23 de noviembre de 2010
ANEXO
Turno de promoción interna:
Apellidos y nombre D.N.I.
Través Polo, Francisco 25401254P
El síndic major
Rafael Vicente Queralt

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.710
Torn lliure:
Cognoms i nom D.N.I
Izquierdo Peris, Joaquín 25414561K
García Eres, Ana Belén 73775113Z
Acord nomenament funcionari de carrera, subgrup A2,
sector administració general, ajudant d’auditoria
ACORD DE 23 DE NOVEMBRE DE 2010, DEL CON-
SELL DE LA SINDICATURA DE COMPTES DE LA CO-
MUNITAT VALENCIANA, PEL QUAL ES NOMENA
FUNCIONARIS DE CARRERA DE LA SINDICATURA
DE COMPTES, DEL SUBGRUP A2 DE TITULACIÓ,
SECTOR ADMINISTRACIÓ GENERAL, AJUDANTS
D’AUDITORIA, EN LLOCS DE TREBALL CORRESPO-
NENTS A LA MODALITAT DE CORPORACIONS TE-
RRITORIALS I ALTRES ENS PÚBLICS, L’ASPIRANT
QUE HA SUPERAT LES PROVES SELECTIVES CON-
VOCADES PER ACORD D’AQUEST CONSELL DE
DATA 16 DE NOVEMBRE DE 2009
Una vegada concloses les proves selectives convocades
per acord del Consell de la Sindicatura de Comptes de la
Comunitat Valenciana de data 16 de novembre de 2009,
(Butlletí Oficial de Les Corts i Diari Oficial de la Comunitat
Valenciana, de data 30 de novembre de 2009), de conformitat
amb el que disposa la base dotzena de la convocatòria
esmentada, a proposta del tribunal qualificador, i
després de comprovar la documentació adient aportada pel
seleccionat, el Consell de la Sindicatura de Comptes de la
Comunitat Valenciana, segons les atribucions conferides
per l’article 17 de la Llei 6/1985, d’11 de maig, de la Sindicatura
de Comptes, acorda:
Primer
Nomenar funcionari de carrera de la Sindicatura de
Comptes de la Comunitat Valenciana, Subgrup A2 de titulació,
sector administració general, ajudant d’auditoria, en
llocs de treball corresponents a la modalitat de corporacions
territorials i altres ens públics, l’aspirant aprovat, pel
torn lliure, que es relaciona en l’annex del present acord.
Segon
Per a adquirir la condició de funcionari de carrera de la
Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana haurà
de prendre possessió del seu lloc de treball en el termini
d’un mes comptador des del dia següent a l’última publicació
del present acord en el Butlletí Oficial de Les Corts o
en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Tercer
Contra el present acord, les persones interessades podran
interposar recurs contenciós-administratiu en el termini
de dos mesos comptats des del dia següent al de la seua
publicació, davant la Sala Contenciosa administrativa del
Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana,
conformement als articles 10.1, c) i 46 de la Llei 29/1998,
de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció contenciós-ad-
Turno libre:
Apellidos y nombre D.N.I
Izquierdo Peris, Joaquín 25414561K
García Eres, Ana Belén 73775113Z
Acuerdo nombramiento funcionario de carrera, subgrupo
A2, sector administración general, ayundante de auditoría
ACUERDO DE 23 DE NOVIEMBRE DE 2010, DEL
CONSELL DE LA SINDICATURA DE COMPTES DE LA
COMUNITAT VALENCIANA, POR EL QUE SE NOM-
BRA FUNCIONARIO DE CARRERA DE LA SINDICA-
TURA DE COMPTES, DEL SUBGRUPO A2 DE TITU-
LACIÓN, SECTOR ADMINISTRACIÓN GENERAL,
AYUDANTE DE AUDITORIA, EN PUESTOS DE TRA-
BAJO CORRESPONDIENTES A LA MODALIDAD DE
CORPORACIONES TERRITORIALES Y OTROS ENTES
PÚBLICOS, AL ASPIRANTE QUE HA SUPERADO LAS
PRUEBAS SELECTIVAS CONVOCADAS POR ACUER-
DO DE ESTE CONSELL DE FECHA 16 DE NOVIEM-
BRE DE 2009
Concluidas las pruebas selectivas convocadas por Acuerdo
del Consell de la Sindicatura de Comptes de la Comunitat
Valenciana de fecha 16 de noviembre de 2009, (Butlletí Oficial
de Les Corts y Diari Oficial de la Comunitat
Valenciana, ambos de fecha 30 de noviembre de 2009), de
conformidad con lo dispuesto en la base duodécima de la
convocatoria citada, a propuesta del tribunal calificador, y
tras comprobar la aportación por el seleccionado de la documentación
pertinente, el Consell de la Sindicatura de Comptes
de la Comunitat Valenciana, conforme a las atribuciones
conferidas por el artículo 17 de la Ley 6/1985, de 11 de
mayo, de la Sindicatura de Comptes, acuerda:
Primero
Nombrar funcionario de carrera de la Sindicatura de
Comptes de la Comunitat Valenciana, Subgrupo A2 de titulación,
sector administración general, Ayudante de Auditoría,
en puestos de trabajo correspondientes a la modalidad
de corporaciones territoriales y otros entes públicos, al aspirante
aprobado, por el turno libre, que se relaciona en el
Anexo a este Acuerdo.
Segundo
Para adquirir la condición de funcionario de carrera de
la Sindicatura de Comptes deberá tomar posesión de su
puesto de trabajo en el plazo de un mes a contar desde el
día siguiente a la última publicación del presente Acuerdo
en el Butlletí Oficial de Les Corts o en el Diari Oficial de
la Comunitat Valenciana.
Tercero
Contra el presente Acuerdo, las personas interesadas
podrán interponer recurso contencioso-administrativo en el
plazo de dos meses contados desde el día siguiente al de su
publicación, ante la Sala de lo Contencioso-administrativo
del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana,
de conformidad con los artículos 10.1, c) y 46 de la Ley
29/1998, de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.711
ministrativa. No obstant això, es podrà interposar potestativament
recurs de reposició davant el mateix òrgan que va
dictar l’acte que es recorre, en el termini d’un mes comptat
des del dia següent de la seua publicació.
Torn lliure:
València, 23 de novembre de 2010
ANNEX
El síndic major
Rafael Vicente Queralt
Cognoms i nom D.N.I.
Muñoz San Román, Eudoro César 24363223J
Acord nomenament funcionari de carrera, subgrup C1,
sector administració general, auxiliar administratiu
ACORD DE 23 DE NOVEMBRE DE 2010, DEL CON-
SELL DE LA SINDICATURA DE COMPTES DE LA CO-
MUNITAT VALENCIANA, PEL QUAL ES NOMENA
FUNCIONARI DE CARRERA DE LA SINDICATURA
DE COMPTES, DEL SUBGRUP C1 DE TITULACIÓ,
SECTOR ADMINISTRACIÓ GENERAL, AUXILIAR
ADMINISTRATIU, L’ASPIRANT QUE HA SUPERAT
LES PROVES SELECTIVES CONVOCADES PER
ACORD D’AQUEST CONSELL DE DATA 16 DE NO-
VEMBRE DE 2009
Una vegada concloses les proves selectives convocades
per acord del Consell de la Sindicatura de Comptes de la
Comunitat Valenciana de data 16 de novembre de 2009,
(Butlletí Oficial de Les Corts i Diari Oficial de la Comunitat
Valenciana, de data 30 de novembre de 2009), de conformitat
amb el que disposa la base dotzena de la convocatòria
esmentada, a proposta del tribunal qualificador, i
després de comprovar la documentació adient aportada pel
seleccionat, el Consell de la Sindicatura de Comptes de la
Comunitat Valenciana, segons les atribucions conferides
per l’article 17 de la Llei 6/1985, d’11 de maig, de la Sindicatura
de Comptes, acorda:
Primer
Nomenar funcionari de carrera de la Sindicatura de
Comptes de la Comunitat Valenciana, Subgrup C1 de titulació,
sector administració general, auxiliar administratiu,
l’aspirant aprovat, pel torn lliure, que es relaciona en
l’annex del present acord.
Segon
Per a adquirir la condició de funcionari de carrera de la
Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana haurà
de prendre possessió del seu lloc de treball en el termini
d’un mes comptador des del dia següent a l’última publicació
del present acord en el Butlletí Oficial de Les Corts o
en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Contencioso-administrativa. No obstante, podrá interponerse
potestativamente recurso de reposición ante el mismo órgano
que dictó el acto que se recurre, en el plazo de un mes
contado desde el día siguiente al de su publicación.
Turno libre:
Valencia, 23 de noviembre de 2010
ANEXO
Apellidos y nombre D.N.I.
El síndic major
Rafael Vicente Queralt
Muñoz San Román, Eudoro César 24363223J
Acuerdo nombramiento funcionario de carrera, subgrupo
C1, sector administración general, auxiliar administrativo
ACUERDO DE 23 DE NOVIEMBRE DE 2010, DEL
CONSELL DE LA SINDICATURA DE COMPTES DE LA
COMUNITAT VALENCIANA, POR EL QUE SE NOM-
BRA FUNCIONARIO DE CARRERA DE LA SINDICA-
TURA DE COMPTES, DEL SUBGRUPO C1 DE TITU-
LACIÓN, SECTOR ADMINISTRACIÓN GENERAL,
AUXILIAR ADMINISTRATIVO, AL ASPIRANTE QUE
HA SUPERADO LAS PRUEBAS SELECTIVAS CONVO-
CADAS POR ACUERDO DE ESTE CONSELL DE FE-
CHA 16 DE NOVIEMBRE DE 2009
Concluidas las pruebas selectivas convocadas por
Acuerdo del Consell de la Sindicatura de Comptes de la
Comunitat Valenciana de fecha 16 de noviembre de 2009,
(Butlletí Oficial de Les Corts y Diari Oficial de la Comunitat
Valenciana, ambos de fecha 30 de noviembre de 2009),
de conformidad con lo dispuesto en la base duodécima de
la convocatoria citada, a propuesta del tribunal calificador,
y tras comprobar la aportación por el seleccionado de la
documentación pertinente, el Consell de la Sindicatura de
Comptes de la Comunitat Valenciana, conforme a las atribuciones
conferidas por el artículo 17 de la Ley 6/1985, de
11 de mayo, de la Sindicatura de Comptes, acuerda:
Primero
Nombrar funcionario de carrera de la Sindicatura de
Comptes de la Comunitat Valenciana, Subgrupo C1 de titulación,
sector administración general, Auxiliar Administrativo,
al aspirante aprobado, por el turno libre, que se relaciona
en el Anexo a este Acuerdo.
Segundo
Para adquirir la condición de funcionario de carrera de
la Sindicatura de Comptes deberá tomar posesión de su
puesto de trabajo en el plazo de un mes a contar desde el
día siguiente a la última publicación del presente Acuerdo
en el Butlletí Oficial de Les Corts o en el Diari Oficial de
la Comunitat Valenciana.

BOC número 276 21.12.2010 Pàg. 36.712
Tercer
Contra el present acord, les persones interessades podran
interposar recurs contenciós-administratiu en el termini
de dos mesos comptats des del dia següent al de la seua
publicació, davant la Sala Contenciosa administrativa del
Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana,
conformement als articles 10.1, c) i 46 de la Llei 29/1998,
de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció contenciós-administrativa.
No obstant això, es podrà interposar potestativament
recurs de reposició davant el mateix òrgan que va
dictar l’acte que es recorre, en el termini d’un mes comptat
des del dia següent de la seua publicació.
Torn lliure:
València, 23 de novembre de 2010
ANNEX
Cognoms i nom D.N.I.
Sánchez Párraga, Fernando 52638873S
BOLLETÍ OFICIAL DE LES CORTS VALENCIANES
Subscripcions: Servici de Publicacions de Les Corts
subscripcions@corts.es
Plaça de Sant Llorenç 4. 46003 València
Telèfon: 96 387 61 00
http://www.cortsvalencianes.es
Edita: Servici de Publicacions de Les Corts
ISSN: 1136-3339
Depòsit legal: V-319-1983
El síndic major
Rafael Vicente Queralt
Tercero
Contra el presente Acuerdo, las personas interesadas
podrán interponer recurso contencioso-administrativo en el
plazo de dos meses contados desde el día siguiente al de su
publicación, ante la Sala de lo Contencioso-administrativo
del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana,
de conformidad con los artículos 10.1, c) y 46 de la Ley
29/1998, de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción
Contencioso-administrativa. No obstante, podrá interponerse
potestativamente recurso de reposición ante el mismo órgano
que dictó el acto que se recurre, en el plazo de un mes
contado desde el día siguiente al de su publicación.
Turno libre:
Valencia, 23 de noviembre de 2010
ANEXO
Apellidos y nombre D.N.I.
Sánchez Párraga, Fernando 52638873S
El síndic major
Rafael Vicente Queralt
BOLETÍN OFICIAL DE LAS CORTES VALENCIANAS
Subscripciones: Servicio de Publicaciones de Les Corts
subscripcions@corts.es
Plaza de San Lorenzo, 4. 46003 Valencia
Teléfono: 96 387 61 00
http://www.cortsvalencianes.es
Edita: Servicio de Publicaciones de Les Corts
ISSN: 1136-3339
Depósito legal: V-319-1983