programació del departament de valencià curs 2009 ... - IES Marjana

PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT
DE VALENCIÀ
DEPARTAMENT DE VALENCIÀ.
IES MARJANA.
XIVA (VALÈNCIA).
CURS 2009 - 2010
1

MEMBRES DEL DEPARTAMENT I DISTRIBUCIÓ PER ESPECIALITATS, CURSOS I
GRUPS
El Departament de Valencià: Llengua i Literatura està format pels següents
professors i professores:
Àngel Artieda i Roger que imparteix docència als següents grups: Optativa
Instrumental (Valencià) de 2n d’ESO, reforç de 3r d’ESO AB, Treball monogràfic de
4t d’ESO (Cinema), 1r de Batxillerat B, 2n de Batxillerat A, 2n de Batxillerat B i tutor
de 2n de Batxillerat A. Cap de Departament.
Carmen Hervás Piera que imparteix docència als següents grups: 2n d’ESO A, 2n
d’ESO B, 2n d’ESO C, 2n d’ESO D, 2n d’ESO E, Optativa Instrumental (Valencià)
de 1r d’ESO i Atenció Educativa de 3r d’ESO.
Soledad Martínez Leonardo que imparteix docència als següents grups: 1r d’ESO
A, 1r d’ESO B, 4t d’ESO A, 4t d’ESO B, 4t d’ESO C, 4t d’ESO D.
Patrícia Martínez Máñez que imparteix docència als següents grups: 1r d’ESO C,
1r d’ESO D, 1r d’ESO E, tutoria 1r d’ESO E, reforç de 1r d’ESO AB, reforç de 2n
d’ESO AB i Atenció Educativa de 3r d’ESO.
Isabel Santolaria Ordaz que imparteix docència als següents grups: 3r d’ESO A,
3r d’ESO B, 3r d’ESO C, 3r d’ESO D, Optativa Instrumental (Valencià) de 3r d’ESO,
1r de Batxillerat A i tutora de 1r de Batxillerat A.
CALENDARI DE REUNIONS
La reunió del Departament de Valencià: Llengua i Literatura es farà dimecres de
16:00 a 17:00 hores. De les reunions es farà una acta on es reflectirà allò tractat.
PROGRAMES DE FORMACIÓ I AUTOFORMACIÓ PER AL PRESENT CURS
Al llarg del curs 2009-2010 es prepararà els alumnes de Batxillerat perquè puguen
presentar-se a les proves del Nivell Mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements de
Valencià (JQCV).
No s’ha pogut crear cap grup del CAL (Curs d’Actualització Lingüística) per la
mancança d’alumnat entre el professorat. De totes maneres, el Departament de Valencià:
Llengua i Literatura ha oferit els seus recursos al professorat per a la formació en
Valencià.
RECURSOS GENERALS DEL DEPARTAMENT
El Departament de Valencià es troba situat a la primera planta de l’Institut compartit
amb Castellà: llengua i literatura i amb Llatí i Grec.
Tenim diverses prestatgeries on podem trobar: gramàtiques, diccionaris, manuals de
text de diverses editorials, llibres de narrativa, poesia, teatre, assaig... També tenim
diferent material audiovisual: vídeos, cd, dvd... que es troben a la Biblioteca del centre.
Per a la reproducció de cd tenim un radiocasset amb cd.
NECESSITATS
A causa de la creació, a partir del present curs escolar, de les aules matèria (en el
nostre cas Valencià-1, Valencià- 2 i Valencià- 3) ens trobem en la necessitat d’adquirir
material adient per a aquestes aules. Aquest material es concreta en la compra de
diccionaris i obres de consulta per a cada aula (6 diccionaris generals, 6 vocabularis
valencià - castellà, castellà – valencià; 1 diccionari de sinònims i antònims, 1 diccionari de
pronúncia, 1 diccionari d’ús, 1 flexió verbal...). A més d’un radiocasset per aula.
En general també necessitem:
-Material audiovisual: dvd de literatura i música, cd de música...
-Material informàtic: programes diversos interactius.
2

PROJECTE CURRICULAR D'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
Situació sociolingüística
La tasca del Departament de Valencia: Llengua i literatura de l’IES “MARJANA” de
Xiva es desenvolupa en un context amb les següents peculiaritats:
a) La pràctica totalitat de l’alumnat és castellanoparlant, encara que amb una base
lèxica valenciana comuna a tota la comarca, la qual cosa ens obliga a l’adopció
d’uns continguts i metodologies adequades a la realitat sociolingüística dels
estudiants.
b) Com que ens trobem en una zona castellanoparlant i l’assignatura de valencià no
és obligatòria, es produeixen una quantitat d’exempcions que, a hores d’ara, es
troba més o menys estabilitzada. Als cursos d’ESO podem xifrar-la entre un 10% i
un 20%, i augmenta a 1r i 2n de Batxillerat.
Justificació teòrica: Introducció
L’ordenació curricular legislada per a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) planteja
uns objectius generals d’etapa que treballarem perquè l’alumnat puga:
1. Aconseguir un desenvolupament intel·lectual i afectiu adequat al nivell d’estudis i de
maduració personal.
2. Accedir als elements bàsics i instrumentals de la cultura.
3. Dominar totes aquelles eines i estratègies que, a més de ser-los útils en el seu futur
laboral o acadèmic, els permeten enriquir la seua vida adulta i exercir els seus drets com
a ciutadans.
La diversitat de l’alumnat exigeix un currículum que facilite a cada alumne
l’adquisició de capacitats generals i específiques. Per això, se’n pretén aconseguir un
model obert i flexible, que tinga en compte l’individu, les seues característiques personals i
el seu entorn més immediat i la societat a la qual pertany. Per aquesta raó, és
característic d’aquest model un currículum no homogeni, que preveu, a més dels
continguts comuns per a tots els alumnes, altres d’optatius, així com les adaptacions
curriculars. Aquestes tres vies per al tractament de la diversitat no han de considerar-se
excloents, sinó que seran simultànies i complementàries. Per això, quan siga necessari,
es podrà adaptar el material didàctic, variar-ne la metodologia, proposar activitats
d’aprenentatge diferenciades, organitzar grups de treball flexibles, accelerar o minorar el
ritme d’introducció de nous continguts, organitzar-los i seqüenciar-los de forma distinta, o
donar-ne prioritat a uns blocs sobre d’altres.
No obstant això, aquest fet no implica, de cap manera, la separació o discriminació
d’alguns alumnes, sinó la comprensió del caràcter heterogeni del grup i de les diferències
que existeixen en el seu interior com quelcom inherent al quefer pedagògic.
Objectius de l’etapa
L’educació secundària obligatòria ha de contribuir a desenvolupar en les i els alumnes les
capacitats que els permeten:
a) Conéixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el
respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i
grups, exercitar-se en el diàleg, refermant els drets humans com a valors comuns d’una
societat plural, oberta i democràtica, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania
democràtica.
3

) Adquirir, desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en
equip com a condició necessària per a una realització eficaç dels processos de
l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.
c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en els àmbits escolar, familiar i
social.
d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat de
drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, i rebutjar els
estereotips i qualsevol discriminació.
e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les
seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol
tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.
f) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a
adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp
de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.
g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en distintes
disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els
diversos camps del coneixement i de l’experiència.
h) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit
crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre
decisions i assumir responsabilitats, així com valorar l’esforç amb la finalitat de superar les
dificultats.
i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per
escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a
llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni
cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua comuna de
totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional.
Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdós
llengües.
j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.
k) Conéixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la
Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i
lingüístic; conéixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les críticament i
desenvolupar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres.
l) Conéixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les diferències. Conéixer i
apreciar els efectes beneficiosos per a la salut dels hàbits d’higiene, així com de l’exercici
físic i de l’adequada alimentació, incorporant la pràctica de l’esport i l’educació física per a
afavorir el desenvolupament personal i social.
m) Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, en
especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i
adoptar judicis i actituds personals respecte a aquestos.
n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable,
l’atenció dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne així a la conservació i millora.
o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes
manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.
p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual.
Objectius generals de l’àrea de Valencià: llengua i literatura.
L’ensenyament de la llengua i de la literatura a l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria
té per objectiu contribuir a desenvolupar en l’alumnat, d’una manera progressiva, les
capacitats següents:
4

1. Comprendre discursos orals i escrits reconeixent-ne les diferents finalitats i les
situacions de comunicació en què es produeixen.
2. Expressar-se oralment i per escrit amb coherència i correcció, d’acord amb les
diferents finalitats i situacions comunicatives i adoptant un estil expressiu propi.
3. Conéixer i valorar la realitat plurilingüe i pluricultural de l’Estat espanyol i les variants
de cada llengua, considerant les diferents situacions que plantegen les llengües en
contacte. Caldrà reflexionar sobre la realitat lingüística de l’entorn de l’alumnat, amb la
finalitat de superar estereotips sociolingüístics.
4. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la
necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol de la identitat cultural i mitjà
irrenunciable per a entendre la realitat de l’entorn i poder accedir al patrimoni cultural
propi.
5. Conéixer i usar en les produccions pròpies les normes lingüístiques, amb una atenció
especial a les ortogràfiques.
6. Reconéixer i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de comunicació,
desenvolupar actituds crítiques davant dels seus missatges i valorar la importància de les
seues manifestacions en la cultura contemporània.
7. Beneficiar-se i gaudir autònomament de la lectura i de l’escriptura com a maneres de
comunicar-se i com a fonts d’enriquiment cultural i de plaer personal.
8. Conéixer i diferenciar els principals gèneres de la tradició literària occidental, les
característiques de les principals èpoques literàries i els autors i les obres més
representatius de cada una d’aquestes.
9. Interpretar i produir textos literaris i d’intenció literària, orals i escrits, des de postures
personals crítiques i creatives, i valorar les obres rellevants de la tradició literària com a
mostres destacades del patrimoni cultural, amb una incidència especial en les literatures
presents en l’entorn.
10. Conéixer i analitzar les unitats i els mecanismes de la llengua en els aspectes
fonològic, morfosintàctic, lexicosemàntic i textual, i les seues estructures discursives, a fi
de desenrotllar la capacitat per a regular les produccions pròpies.
11. Analitzar i jutjar críticament els diferents usos socials de les llengües, evitant els
estereotips lingüístics que impliquen judicis de valor, mitjançant el reconeixement del
contingut ideològic del llenguatge, especialment pel que fa al gènere social, a la llengua
que es parla i a les consideracions racistes o classistes.
12. Utilitzar la llengua per a adquirir nous coneixements i per a aprendre i utilitzar
tècniques senzilles de maneig de la informació a través dels mitjans tradicionals i de la
tecnologia informàtica.
5

PROGRAMACIÓ
1r D’ESO
6

OBJECTIUS GENERALS 1r D’ESO
1. Aconseguir un grau adequat d’atenció i concentració en la recepció i la producció de
missatges.
2. Expressar-se amb correcció, oralment i per escrit, en diverses situacions
comunicatives quotidianes i en altres de tipus més formal: entrevistes, debats,
assemblees, exposició de temes...
3. Llegir expressivament, en veu alta, textos diversos.
4. Memoritzar diàlegs teatrals i recitar textos poètics.
5. Identificar els diversos tipus de textos i d’esquemes o estructures textuals que es
troben en els diferents àmbits de la vida quotidiana.
6. Interpretar textos literaris diversos: narratius, com ara el conte, la rondalla, la novel·la;
teatrals; poètics; de còmic.
7. Comprendre el que es llig d’una manera progressiva i amb la rapidesa i l’eficàcia
lectora pròpies del cicle/nivell.
8. Manipular i utilitzar com a font d’informació diversos escrits, documents, llibres o
premsa.
9. Aprofitar els textos escrits per enriquir la competència lingüística personal des de tots
els punts de vista: expressió oral, comprensió i producció de textos, enriquiment del lèxic
o utilització d’estructures bàsiques.
10. Reflexionar sobre el funcionament de la llengua per deduir-ne les normes ortogràfiques
i gramaticals, i les qualitats textuals (adequació, coherència, cohesió...).
11. Identificar les diverses classes de paraules i l’estructura bàsica de l’oració.
12. Utilitzar i analitzar documents d’on es pot traure informació (diccionaris, enciclopèdies,
catàlegs, fullets, fitxers...).
13. Assolir la capacitat i l’autonomia suficients per consultar diferents fonts d’informació
mitjançant el maneig d’índexs, fitxes i altres sistemes de classificació de fonts, per fer
treballs senzills d’investigació.
14. Ampliar, perfeccionar i fixar el vocabulari personal.
15. Utilitzar estratègies de formació de mots –derivació i composició– i d’ampliació del
vocabulari personal mitjançant l’ús de diversos recursos: sinonímia, antonímia,
homonímia, hiperonímia i polisèmia.
16. Identificar i corregir barbarismes.
17. Aclarir les vacil·lacions, en l’ús de determinades paraules, originades pel contacte de
llengües.
18. Expressar-se creativament, per escrit, produint textos d’intencionalitat literària i no
literària.
19. Dominar el procés d’escriptura, les tècniques creatives i la transformació de textos.
20. Habituar-se a revisar i autocorregir les produccions pròpies.
21. Conéixer i utilitzar diferents formes d’expressió escrita: descripció, narració,
argumentació, etc.
22. Gaudir de la lectura i estimar els llibres.
23. Assolir l’hàbit lector.
24. Assolir l’hàbit de consultar diccionaris, enciclopèdies i altres fonts per resoldre dubtes
de diversa índole: ortogràfics, semàntics, etc.
25. Identificar i valorar les diferents variants dialectals de la llengua.
26. Assolir un llenguatge i unes actituds no discriminatòries per raó de sexe, raça, llengua,
etc.
27. Assolir una actitud crítica respecte als missatges i usos dels mitjans de comunicació
(premsa, ràdio, TV, publicitat...).
28. Valorar la conveniència d’un ús normal del valencià i el seu significat com a símbol de
la nostra identitat.
7

29. Utilitzar el llenguatge com a instrument per a l’adquisició de nous aprenentatges i per
al desenvolupament del propi pensament.
30. Buscar informació utilitzant les noves tecnologies.
8

CONTINGUTS.
Bloc 1. Comunicació.
− Elements de la comunicació.
− Observació de diferències rellevants, contextuals i formals, entre comunicació oral i
escrita i entre els usos col·loquials i formals, especialment els propis de l’àmbit escolar.
− Mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a
intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de forma directa.
− Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, diàleg i conversa.
1.a Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar
− Comprensió de notícies d’actualitat pròximes als interessos de l’alumnat procedents
dels mitjans de comunicació audiovisual.
− Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic, amb especial atenció a la
presentació de treballs i a les instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a
l’obtenció d’informacions de documentals procedents dels mitjans de comunicació.
− Exposició d’informacions d’actualitat procedents dels mitjans de comunicació.
− Narració oral, a partir d’un guió preparat prèviament, de fets relacionats amb
l’experiència, presentada de forma seqüenciada i amb claredat, en què s’inclouen
descripcions senzilles i també sentiments i valoracions respecte al que s’exposa, amb
ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
− Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic,
especialment en la petició d’aclariments davant d’una instrucció, en les propostes sobre la
manera d’organitzar les tasques, en la descripció de seqüències senzilles d’activitats
realitzades, en l’intercanvi d’opinions i en l’exposició de conclusions.
− Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit.
− Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’intercanvi comunicatiu: escolta
atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participació fent aportacions, control
de la impulsivitat, comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les
experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a les fórmules
de cortesia.
− Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els
sentiments propis i per a regular la conducta d’un mateix.
1.b. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits
− Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits
pròxims a l’experiència de l’alumnat, com ara instruccions d’ús, normes i avisos.
− Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, tenint en compte l’estructura del
periòdic (seccions i gèneres) i els elements paratextuals, amb atenció especial a les
notícies relacionades amb la vida quotidiana i amb la informació de fets.
− Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb atenció especial als de caràcter
expositiu i explicatiu; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos
suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació, com ara enciclopèdies i
pàgines web educatives.
− Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que
impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejudicis
lingüístics.
1.c Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits
− Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits
pròxims a l’experiència de l’alumnat, com cartes, notes i avisos.
− Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment notícies,
destinats a un suport imprés i digital.
9

− Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic,
especialment resums, exposicions senzilles, glossaris i conclusions sobre les tasques i els
aprenentatges efectuats.
− Interés per la composició escrita com a font d’informació i d’aprenentatge, com a forma
de comunicar les experiències, les idees, les opinions i els coneixements propis, i com a
forma de regular la conducta.
Bloc 2. Llengua i societat
− La variació lingüística.
− Usos formals i informals de la llengua.
− Els usos discriminatoris de la llengua.
− Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a
tot tipus d’usos funcionals i vehicle necessari de cultura.
− Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el valencià i el castellà a la
Comunitat Valenciana.
− Incorporació del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua i per a qualsevol funció
comunicativa, en un procés de compromís personal en la recuperació cultural i la
normalitat lingüística.
− Realitat plurilingüe d’Espanya i d’Europa. Coneixement general de la diversitat
lingüística i de la distribució geogràfica de les llengües d’Espanya i d’Europa. Valoració del
plurilingüisme com a font d’enriquiment personal i col·lectiu.
− Respecte pels sentiments, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements
expressats pels parlants d’altres llengües.
− Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques,
culturals, ètniques o de gènere.
− Actitud de rebuig davant dels usos discriminadors de les llengües per raons de classe,
lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere; i davant d’estereotips i prejudicis sobre les
varietats lingüístiques i sobre els seus parlants.
− Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural existent en el context social i
escolar, com a manifestació enriquidora a la qual s’aporta i de la qual es participa;
condició necessària per a la integració adequada de les persones procedents d’altres
països, societats i cultures.
Bloc 3. Coneixement de la llengua
3.a Fonètica i ortografia
− Correspondència entre sons i grafies. L’alfabet i els dígrafs. Vocals obertes i tancades.
− La síl·laba. Principals esquemes sil·làbics. Diftongs, triftongs i hiats.
− Nocions bàsiques d’accentuació i puntuació. Ús de la dièresi.
− Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, reconeixement del seu valor
social i de la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.
3.b Norma culta de la llengua
− Observació dels diferents registres i dels factors que incideixen en l’ús de la llengua en
distints àmbits socials.
− Reconeixement de les principals normes fonètiques.
− Qüestions morfològiques: l’article (l’apòstrof, les contraccions, l’article personal), el
gènere i el nombre.
− Lectura en veu alta: l’enunciat. Dicció, entonació, intensitat i pausa.
− Lèxic: barbarismes i vulgarismes.
3.c Gramàtica
− Classes de paraules. El substantiu i l’adjectiu (característiques). El pronom
(classificació). El determinant (classificació). El verb: la conjugació. L’adverbi. La
preposició. La conjunció. La interjecció.
− Estructura de l’oració simple. La concordança.
10

− Reconeixement del funcionament sintàctic de verbs d’ús freqüent a partir del seu
significat, identificació del subjecte i dels complements del verb, i constatació de
l’existència de complements necessaris o argumentals i dels no necessaris o
circumstancials; comprensió d’una terminologia sintàctica bàsica: oració; subjecte, verb i
complements; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal.
− Coneixement de les modalitats de l’oració i dels modes del verb com a formes
d’expressar les intencions dels parlants.
− Identificació i ús reflexiu d’alguns connectors textuals, amb especial atenció als
temporals, explicatius i d’orde, i d’alguns mecanismes de referència interna, tant
gramaticals (pronoms personals, possessius i demostratius) com lèxics (repeticions,
sinònims i el·lipsis).
− Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció
als temps de pretèrit en la narració. La distinció entre el passat simple i el passat
perifràstic.
− Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat,
especialment la inserció en l’oració d’expressions amb valor explicatiu, com l’aposició,
l’adjectiu i l’oració de relatiu.
− Distinció entre paraules flexives i no flexives; i reconeixement de les diferents
categories gramaticals.
− Identificació i ús de les formes lingüístiques de la dixi personal (pronoms personals,
possessius i terminacions verbals) en textos orals i escrits com cartes i normes.
3.d Lèxic
− Estructura de la paraula.
− Reconeixement dels mecanismes de formació de paraules: composició i derivació. Ús
del guionet.
Bloc 4. Educació literària
− Desenvolupament de l’autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de plaer
i de coneixement del món i del patrimoni cultural valencià.
− Lectura de diverses obres adequades a l’edat.
− Introducció als gèneres literaris a través de la lectura comentada de fragments
representatius d’obres adequades a l’edat. Anàlisi dels seus trets més característics.
− El llenguatge literari. Identificació dels recursos lingüístics propis dels textos de
caràcter literari.
− Lectura comentada, recitació de poemes i audició de poemes musicats de la nostra
tradició, reconeixent els elements bàsics del ritme, la versificació i les figures semàntiques
més rellevants.
− Lectura comentada de relats breus, com ara mites i llegendes de diferents cultures,
reconeixent els elements del relat literari i la seua funcionalitat. Lectura comentada de
rondalles, tot reconeixent la funció i les característiques de les narracions orals.
− Lectura comentada i dramatitzada d’obres teatrals breus, o de fragments, i
reconeixement dels aspectes formals del text teatral.
− Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i
general més rellevants de la pròpia cultura i de la cultura universal, tant clàssica com
moderna.
− Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors en visites al centre, la
lectura de ressenyes i la participació en altres actuacions d’animació lectora
(presentacions de llibres, sessions de llibrefòrum, etc.) per a consolidar l’hàbit lector,
formar amb sentit crític les preferències personals en la selecció de llibres, i gust per
compartir sentiments i emocions suscitats per l’experiència lectora.
11

Bloc 5. Tècniques de treball
− Iniciació a l’ús del diccionari, les enciclopèdies, els correctors ortogràfics sobre textos
en suport digital i altres obres de consulta.
− Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris
escolars i les altres obres de consulta, especialment sobre classes de paraules, relacions
semàntiques del lèxic (polisèmia, homonímia, sinonímia, antonímia...) i normativa.
− Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la presa d’anotacions.
− Síntesi: pràctica en l’elaboració d’esquemes, resums, mapes conceptuals.
− Utilització dirigida de la biblioteca del centre, de les biblioteques virtuals i, en general,
de les tecnologies de la informació i la comunicació, com a font d’informació i de models
per a la composició escrita.
− Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (I).
− Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i
respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais,
marges, paràgrafs, etc.).
12

CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint
nivell de formalització, i reproduir el contingut en textos orals o escrits.
2. Utilitzar el valencià i el castellà per a expressar-se oralment i per escrit de la forma
més adequada en cada situació de comunicació.
3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les
normes de la comunicació: usar el torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i
incorporar les intervencions dels altres.
4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en
situacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d’ús de la llengua,
especialment a l’àmbit acadèmic, com a vehicle d’aprenentatge.
5. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar
com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa.
6. Reconéixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de textos i les seues estructures
formals. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica; reconéixer les diferents
unitats de la llengua i les seues combinacions.
7. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a
solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composició i la
revisió dirigida dels textos propis d’aquest curs.
8. Reconéixer el propòsit i la idea general en textos orals d’àmbits socials pròxims a
l’experiència de l’alumnat i de l’àmbit acadèmic; captar la idea global d’informacions
sentides en ràdio o en televisió i seguir instruccions poc complexes per a realitzar tasques
d’aprenentatge.
9. Realitzar oralment narracions d’experiències viscudes de manera ordenada, clara i ben
estructurada, a partir d’un pla o guió previ; seguir un orde lògic en la presentació
d’informacions i arguments; adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació
comunicativa, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals; mantenir l’atenció del receptor.
10. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius, identificar-ne les
intencions, diferenciar les idees principals i secundàries, reconéixer possibles
incoherències o ambigüitats en el contingut i aportar una opinió personal.
11. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d’elaborar un
text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vista
trobats com el punt de vista propi.
12. Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en textos escrits d’àmbits
socials pròxims a l’experiència de l’alumnat; seguir instruccions senzilles; identificar els
enunciats en què el tema general apareix explícit i distingir les parts del text. Aplicar
tècniques d’organització d’idees, com ara esquemes jeràrquics o mapes conceptuals.
13. Narrar, exposar i resumir en suport de paper i digital; usar el registre adequat;
organitzar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències lineals
cohesionades; respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica; valorar la
importància de planificar i revisar el text.
14. Conéixer la diversitat lingüística d’Europa, la realitat plurilingüe i pluricultural d’Espanya
i de la Comunitat Valenciana. Valorar aquesta diversitat com un patrimoni que ens
enriqueix a tots i a totes. Considerar les diferents situacions que plantegen les llengües en
contacte.
15. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics de
la llengua, per mitjà de l’observació directa i la comparació de produccions diverses.
16. Conéixer i utilitzar les normes lingüístiques, amb especial atenció a les ortogràfiques.
17. Iniciar el coneixement d’una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexió
sobre l’ús.
13

18. Conéixer i comprendre les principals formes i gèneres de la tradició literària. Identificar
el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer-ne els elements
estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal.
19. Exposar una opinió sobre la lectura personal d’una obra completa adequada a l’edat;
reconéixer-ne el gènere i l’estructura global; valorar de manera general l’ús del llenguatge;
diferenciar contingut literal i sentit de l’obra; relacionar el contingut amb la pròpia
experiència.
20. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o
fragments, considerant els temes i motius de la tradició, les característiques bàsiques del
gènere, els elements bàsics del ritme i l’ús del llenguatge, amb especial atenció a les
figures semàntiques més generals.
21. Compondre textos, en suport paper i digital, prenent com a model un text literari dels
llegits i comentats en l’aula, o realitzar-hi alguna transformació senzilla.
22. Incorporar la lectura i l’escriptura com a mitjans d’enriquiment personal.
23. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i
presentació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies.
Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats
i obres de consulta diverses, en el marc de treballs senzills d’investigació. Utilitzar els
processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs senzills d’investigació, fent ús
dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, etc.).
24. Identificar en textos orals i escrits imatges i expressions que denoten alguna forma de
discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i
utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.
Per a l’avaluació
Considerem l’avaluació com el procés formatiu on l’alumnat constata l’assoliment dels
objectius i, per tant, el procés d’aprenentatge. Aquesta avaluació ha de presentar unes
característiques bàsiques: ha de ser processual (al llarg de tot el procés d’aprenentatge),
integral (comprén tots els elements de l’actuació educativa), sistemàtica i continuada (es
realitza en cada part del procés i té en compte avaluacions anteriors), estructurant
(permet reajustar el procés), però especialment ha de ser criterial, és a dir, s’ha de basar
en els criteris i instruments que negocien professorat i alumnat.
Així mateix considerem que l’avaluació ha d’estar present en tota la interacció educativa,
però hi ha moments on es converteix en protagonista: una avaluació inicial on es
constatarà el nivell de coneixements i de competència de l’alumnat, i en cada un dels
moments en què l’avaluació s’ha de transformar en qualificació.
Cada activitat proposada, cada text forma part del procés d’avaluació, però hem de
buscar elements que possibiliten aquest procés que és paral·lel al d’aprenentatge i
ambdós formen part de la mateixa evolució cognitiva de l’alumnat. No obstant això,
proposem per a l’avaluació que transformarem en qualificació:
• 1 prova de continguts breu després de cada unitat didàctica o blocs de continguts.
• 1 prova general de continguts en finalitzar cada avaluació amb una mena de revisió
dels continguts per tal de constatar la consecució dels objectius.
• 1 prova oral o escrita sobre el llibre de lectura recomanat per a cada avaluació.
• Les propostes de proves es farien a partir d’activitats realitzades a l’aula o, en tot cas,
el mateix tipus d’activitats on la proposta concreta canviarà.
• Aquesta prova es combinaria amb propostes concretes d’avaluació oral.
14

L’avaluació final analitza, el procés, el seu desenvolupament d’una forma global. A través
d’aquesta es constata allò que s’ha aconseguit i allò que cal millorar en el futur.
La nota final de cada avaluació correspon: un 50% a les proves realitzades després de
cada unitat didàctica, un 25% a la prova realitzada sobre la lectura obligatòria i un 25%
que es basa en el treball diari, la participació en classe, la presentació dels treballs, l’ús de
la llengua, la conducta i l’interés. Aprovar el control de lectura és condició per a aprovar
cada avaluació.
A més es valorarà la correcció lingüística tant a les proves com a les activitats realitzades.
Es valorarà per cada errada ortogràfica o morfosintàctica - 0,1 i per cada errada d’accent
ortogràfic -0,05, amb una reducció màxima de 2 punts per a un total de 10.
Al llarg del curs escolar es faran diferents controls de recuperació per a poder aprovar
l’assignatura.
Qui a l’avaluació de juny no haja superat les proves relacionades amb les diferents unitats
didàctiques de les avaluacions anteriors, haurà de presentar-se a l’avaluació
extraordinària de setembre a un control global amb els continguts de totes les unitats de
totes les avaluacions. Si un alumne ha aprovat les proves de les diferents unitats
didàctiques de totes les avaluacions però ha suspés un, dos o tres controls de lectura, a
setembre solament es presentarà dels controls de lectura dels llibres no aprovats.
15

1r D’ESO - OBJECTIUS I CONTINGUTS PER UNITATS
UNITAT 1.
OBJECTIUS
• Conéixer els diferents tipus de text que hi ha i saber identificar-los.
• Reconéixer un text narratiu i identificar els elements que els formen i les parts en què
s’estructura.
• Identificar els sons i les grafies de la nostra llengua.
• Conéixer les grafies i els sons que componen el nostre alfabet.
• Saber reconéixer les diferents categories gramaticals.
• Classificar i identificar els distints tipus de substantius.
• Dominar la flexió del substantiu: gènere i nombre.
• Treballar la sinonímia i l’antonímia com a tipus de relacions de significat.
• Saber expressar oralment situacions conversacionals referides a la salut i a les
malalties.
• Assimilar el concepte de comunicació en general i reconéixer el elements que
intervenen en un acte comunicatiu.
• Conéixer quins són els orígens de la nostra literatura i les primeres manifestacions
literàries en poesia i en prosa.
CONTINGUTS
CONCEPTES
Els textos narratius.
Els sons. Les grafies. L’alfabet.
Les categories gramaticals. El substantiu.
Sinonímia i antonímia.
La comunicació. Elements de la comunicació.
La literatura. El naixement de la literatura.
El diccionari: instruccions d’ús.
PROCEDIMENTS, DESTRESES I HABILITATS
Extraure d’un text narratiu els elements i l’estructura i ser capaç de crear-ne de propis.
Ordenar alfabèticament.
Lletrejar paraules.
Fer ús del diccionari com a eina de treball.
ACTITUDS
Valorar la comunicació com un mitjà de relació no sols humana sinó també animal.
Apreciar el valor de la literatura com a manifestació artística de la comunicació
humana.
16

EDUCACIÓ EN VALORS
Educació per a la convivència: Tractament del tema de la comunicació des d’un punt
de vista global, és a dir, no sols els humans ens comuniquem sinó també els animals.
Això ens pot ajudar a despertar en els alumnes la idea que els animals també són
éssers vius que hem de respectar, protegir i cuidar.
Educació moral i cívica: En l’apartat Literatura hem explicat el naixement de la
civilització occidental a Mesopotàmia. Aquesta referència ens pot ajudar a fer
comprendre millor als alumnes com són d’importants i necessàries per a la humanitat
les manifestacions literàries, sense importar quina siga la llengua en què es realitzen ni
de quina cultura formen part.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
1. Competència comunicativa
A. Competència lingüística
• Competència fonològica
– Reconéixer els sons distintius de la llengua.
– Distingir entre sons vocàlics i consonàntics.
• Competència gramatical
– Identificar la categoria gramatical de les
paraules.
– Flexionar el substantiu.
– Classificar els diferents tipus de substantius.
• Competència lexicosemàntica
– Conéixer i saber utilitzar lèxic relacionat amb la salut i les malalties.
– Establir relacions de sinonímia i antonímia entre paraules.
• Competència ortogràfica
– Ordenar paraules alfabèticament.
B. Competència sociolingüística
– Fer un ús adequat de la llengua segons el grau de familiaritat dels interlocutors.
C. Competència pragmàtica
• Competència discursiva
– Distingir diferents tipus de textos.
– Conéixer el concepte de comunicació
i els elements que hi intervenen.
– Expressar situacions referides a la salut.
• Competència funcional
– Crear textos narratius propis.
– Establir una adequada comunicació
mitjançant llenguatges verbals i no verbals.
17

D. Competència estratègica
– Identificar els elements i l’estructura del text narratiu.
2. Competència metacognitiva
– Fer ús del diccionari.
3. Competència existencial
– Apreciar la llengua com a principal eina de comunicació humana.
– Valorar la creació literària com a manifestació de la comunicació humana.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
• Saber determinar les parts d’un text narratiu.
• Distingir les categories gramaticals i dominar la flexió del substantiu.
• Crear sinònims i antònims.
• Conéixer el concepte de comunicació i els seus elements.
• Adquirir uns coneixements bàsics del concepte de literatura i dels seus orígens.
18

UNITAT 2.
OBJECTIUS
• Conéixer les característiques del conte i de la rondalla.
• Identificar les síl·labes d’una paraula, saber com es diuen segons el nombre que en
tinguen i localitzar la síl·laba tònica.
• Conéixer els dígrafs i les seues implicacions en la separació sil·làbica.
• Aprendre els diferents tipus de determinants.
• Conéixer els conceptes de polisèmia i monosèmia i saber distingir les paraules que
pertanyen a un tipus o a un altre.
• Reconéixer la importància del codi i del context en l’acte comunicatiu.
• Adquirir informació sobre les primeres novel·les de la nostra literatura.
• Conéixer els diferents tipus de diccionaris i l’ús concret en cada cas.
CONTINGUTS
CONCEPTES
El conte i la rondalla. Característiques.
Les síl·labes. Els dígrafs.
Els diferents tipus de determinants: article, possessius, demostratius, indefinits,
numerals i quantitatius, interrogatius i exclamatius.
Polisèmia i monosèmia.
El codi i el context comunicatiu.
La novel·la entre els segles XII i XV.
Els tipus de diccionaris.
PROCEDIMENTS, DESTRESES I HABILITATS
Analitzar i identificar les característiques d’una rondalla i d’un conte.
Separar els mots per síl·labes, tenint en compte els dígrafs.
Identificar els determinants i classificar-los segons el tipus.
Utilitzar el diccionari per a identificar si una paraula és polisèmica o monosèmica.
Dramatitzar situacions relacionades amb el camp semàntic de la granja.
Llegir i analitzar fragments de les novel·les més importants del segle XV.
ACTITUDS
Valorar la importància de tot allò que envolta l’acte comunicatiu per poder aconseguir
una comunicació fluida i clara.
Demostrar interés per conéixer les primeres mostres de novel·la en la nostra literatura i
reconéixer la importància de la novel·la cavalleresca en les nostres lletres.
19

EDUCACIÓ EN VALORS
Educació per a la convivència: A partir del text de la rondalla L’aranya, la cigala i
l’abella, podem fer una reflexió sobre les relacions amb els pares i la responsabilitat
que tenim cap a ells. També podem fer extensiva aquesta reflexió als germans, als
iaios i, fins i tot, als amics. Es pot valorar cada una de les actuacions dels animals que
hi ixen i fer un breu debat sobre aquest tema en què els alumnes exposen les seues
opinions.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
1. Competència comunicativa
A. Competència lingüística
• Competència fonològica
– Identificar la síl·laba tònica.
– Reconéixer els dígrafs.
– Segmentar paraules en síl·labes.
• Competència gramatical
– Conéixer els determinants i usar-los de manera precisa.
– Conéixer l’ús del codi i del context en l’acte comunicatiu.
• Competència lexicosemàntica
– Conéixer l’ús correcte i precís de cada determinant.
– Saber les accepcions de significat que pot tindre una paraula.
B. Competència sociolingüística
– Crear textos orals segons la intencionalitat de l’emissor.
C. Competència pragmàtica
• Competència discursiva
– Adequar un text oral al context comunicatiu que l’envolta.
• Competència funcional
– Crear textos escrits a partir d’un model previ.
– Elaborar textos orals tenint en compte unes pautes preestablides.
D. Competència estratègica
– Identificar les idees principals d’un text.
– Establir l’estructura d’un text: plantejament, nus i desenllaç.
2. Competència metacognitiva
– Buscar informació i processar-la.
– Elaborar resums.
3. Competència literària
– Comprendre textos del segle XV.
20

CRITERIS D’AVALUACIÓ
• Valorar la capacitat de comprensió lectora de l’alumne utilitzant la lectura d’una
rondalla.
• Classificar una sèrie de paraules segons el nombre de síl·labes.
• Identificar els dígrafs i separar correctament les síl·labes de les paraules que en
contenen.
• Distingir els diferents determinants en una sèrie d’oracions.
• Crear oracions amb un tipus concret de determinant.
• Conéixer i utilitzar amb correcció els determinants numerals.
• Utilitzar amb destresa els diferents diccionaris.
21

UNITAT 3.
OBJECTIUS
• Reconéixer, analitzar i produir textos descriptius.
• Aplicar les tècniques de la creació dels textos descriptius en l’elaboració de
descripcions de llocs.
• Identificar els diftongs i els hiats com a fenòmens de contacte vocàlic.
• Distingir entre diftong creixent i decreixent.
• Dominar la flexió de l’adjectiu: gènere, nombre i grau.
• Conéixer l’homonímia com un tipus de relació de significat, així com les variacions:
homografia i homofonia.
• Adquirir un bagatge lèxic referit a l’oratge.
• Distingir entre àmbit d’ús privat i públic i conéixer els més habituals.
• Diferenciar i caracteritzar l’ús i la tipologia dels diferents registres de la llengua.
• Tindre unes nocions bàsiques de la situació, autors i obres del gènere novel·lístic de
la nostra literatura entre el segle XIX i l’actualitat.
• Conéixer l’existència i la utilitat de la variada tipologia de diccionaris que hi ha.
CONTINGUTS
CONCEPTES
Els textos descriptius.
Els diftongs. Els hiats.
L’adjectiu.
Homonímia.
Els àmbits d’ús. Els registres de la llengua.
La novel·la contemporània.
El diccionari. Altres tipus de diccionaris.
PROCEDIMENTS, DESTRESES I HABILITATS
Llegir textos i contestar preguntes referides a la comprensió lectora, la forma i el
contingut textual.
Fer resums i explicacions personals d’algun text.
Identificar les característiques d’un text descriptiu.
Crear oralment i per escrit textos descriptius de producció pròpia.
Classificar i agrupar paraules.
Assenyalar fenòmens de contacte vocàlic.
Flexionar adjectius.
Completar oracions amb el terme adequat.
Buscar informació en diccionaris, enciclopèdies i altre tipus de material.
22

ACTITUDS
Valorar l’existència, el coneixement i l’aplicació de la varietat de registres de la llengua
com a riquesa cultural i comunicativa.
Reconéixer la importància de la producció novel·lística en la nostra literatura.
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació no sexista: Cal conscienciar els alumnes del fet que la llengua és un
instrument que reflecteix la forma de ser i de viure de la societat i per això sovint ens
expressem de manera sexista, xenòfoba i discriminatòria. És important fer que les
actuacions discriminatòries de la societat desapareguen i una forma de començar a
fer-ho és mitjançant la llengua.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
1. Competència comunicativa
A. Competència lingüística
• Competència fonològica
– Distingir vocals fortes i febles.
• Competència gramatical
– Saber flexionar l’adjectiu.
• Competència lexicosemàntica
– Reconéixer les relacions d’homonímia, homografia i homofonia.
– Conéixer i saber usar oralment i per escrit el lèxic relacionat amb la temàtica de l’oratge.
• Competència ortogràfica
– Saber separar paraules correctament tenint en compte fenòmens de contacte vocàlic.
B. Competència sociolingüística
– Reconéixer l’àmbit d’ús en què té lloc un acte comunicatiu.
– Triar el registre de la llengua més adequat a cada àmbit d’ús comunicatiu.
C. Competència pragmàtica
• Competència discursiva
– Dominar el diferents registres de la llengua.
• Competència funcional
– Crear oralment i per escrit textos descriptius.
D. Competència estratègica
– Seqüenciar i ordenar un text descriptiu.
– Triar els recursos lingüístics adequats en la realització d’una descripció
2. Competència metacognitiva
– Buscar informació.
– Reelaborar i processar informació.
23

3. Competència existencial
– Valorar la importància i la necessitat dels diferents registres de la llengua en la nostra
comunicació diària.
– Apreciar la creació novel·lística en la nostra llengua.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
• Identificar tipus de textos descriptius.
• Conéixer i aplicar les fases i els recursos lingüístics propis d’una descripció.
• Identificar els principals fenòmens de contacte vocàlic: diftongs, triftongs i hiats.
• Saber qualificar els adjectius i flexionar-los.
• Relacionar i reconéixer paraules homònimes, homòfones i homògrafes.
• Determinar els àmbits d’ús i registres de la llengua que puguen ser usats en un acte
comunicatiu.
• Conéixer els principals novel·listes de la nostra literatura des del segle XIX fins a
l’actualitat, i també les obres més importants.
24

UNITAT 4.
OBJECTIUS
• Conéixer les característiques essencials dels textos descriptius.
• Ser capaços de crear textos descriptius adequats i coherents.
• Saber les regles de l’accentuació i aplicar-les amb correcció.
• Identificar els tipus de pronoms i usar-los adequadament.
• Conéixer què és un camp semàntic i com es relacionen els hiperònims i els hipònims.
• Tindre una visió general de l’origen de les llengües romàniques.
• Conéixer les característiques generals del conte i la rondalla.
• Utilitzar amb correcció els signes de puntuació.
CONTINGUTS
CONCEPTES
Els textos descriptius: descripció de persones i descripció d’objectes.
L’accentuació: síl·laba tònica i accent gràfic.
Els tipus de pronoms.
Els camps semàntics: hiperònims i hipònims.
El llatí i les llengües romàniques.
El conte popular i la rondalla.
Els signes de puntuació.
PROCEDIMENTS, DESTRESES I HABILITATS
Analitzar i crear textos descriptius.
Identificar la síl·laba tònica i l’accentuació gràfica.
Usar correctament els diferents tipus de pronoms.
Classificar paraules per camps semàntics.
Representar situacions al voltant de les relacions personals.
Utilitzar els signes de puntuació més habituals.
ACTITUDS
Mostrar interés per conéixer l’origen de les llengües romàniques.
Valorar la importància de la literatura popular.
Interessar-se per usar correctament els signes de puntuació per a poder expressar
amb exactitud i claredat les idees.
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació per a la convivència: Alhora que treballem les descripcions podem
remarcar les diferències entre els personatges que hem anat descrivint i incidir també
en aspectes relacionats amb la diferència de sexes, de races, de religions o d’opcions
sexuals, i mostrar als alumnes que, precisament, en aquesta diversitat es basa la
25

iquesa cultural de la nostra societat, que ha canviat i que ens ha fet més rics en
coneixements sobre els altres, sobre cultures diferents de la nostra i sobre persones
que ni senten ni entenen la vida de la mateixa manera.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
1. Competència comunicativa
A. Competència lingüística
• Competència fonològica
– Identificar la síl·laba tònica.
– Segmentar paraules en síl·labes.
• Competència gramatical
– Reconéixer els tipus de pronoms.
– Aplicar en cada cas el pronom adequat.
• Competència lexicosemàntica
– Identificar en els camps semàntics els hiperònims i els hipònims.
• Competència ortogràfica
– Identificar paraules agudes, planes i esdrúixoles.
– Accentuar correctament.
B. Competència sociolingüística
– Adequar el missatge (text descriptiu) a la intenció comunicativa.
– Elaborar textos orals segons l’emissor i el destinatari.
C. Competència pragmàtica
• Competència discursiva
– Conéixer els trets bàsics d’un text descriptiu.
• Competència funcional
– Utilitzar l’ordre i l’estructura lògics i adequats en la creació d’un text descriptiu.
D. Competència estratègica
– Diferenciar una descripció subjectiva d’una d’objectiva.
– Usar correctament els signes de puntuació en un text per a expressar les idees amb
precisió.
2. Competència metacognitiva
– Elaborar resums de les lectures i confeccionar esquemes.
– Utilitzar el diccionari.
3. Competència existencial
–Valorar la importància de les relacions personals.
26

CRITERIS D’AVALUACIÓ
• Crear textos descriptius de persones i objectes seguint el mètode adequat.
• Identificar la síl·laba tònica i accentuar amb correcció.
• Reconéixer i usar els diferents tipus de pronoms.
• Establir relacions de significat tenint en compte la hiperonímia i la hiponímia.
• Adquirir vocabulari referit a les relacions personals.
• Saber l’origen de les llengües romàniques.
• Puntuar correctament un treball escrit.
27

UNITAT 5.
OBJECTIUS
• Identificar i reconéixer les característiques d’un text prescriptiu en les dues variants:
normatiu i instructiu.
• Assimilar el concepte d’accent diacrític i conéixer una relació bàsica de paraules que
en duen.
• Saber fer ús de l’accent diacrític.
• Conéixer les formes verbals principals i identificar-ne la persona, el nombre, el temps,
el mode i la conjugació.
• Saber usar i interpretar les expressions abreujades més habituals, com ara sigles,
acrònims, abreviatures i símbols.
• Saber expressar oralment situacions conversacionals referides a la casa.
• Situar el naixement de la nostra llengua escrita en el moment històric.
• Identificar els primers textos escrits en la nostra llengua (cronologia, tipologia i
funcionalitat).
• Tindre una noció bàsica de la poesia com a gènere literari.
• Reconéixer els elements que componen un poema: vers, estrofa, rima, ritme...
• Aprendre la tècnica dels apunts de classe i aplicar-la en el treball quotidià.
CONTINGUTS
CONCEPTES
Els textos prescriptius.
L’accentuació diacrítica.
El verb: persona, nombre, temps, mode i conjugació.
Sigles i acrònims. Abreviatures i símbols.
El naixement de la nostra llengua escrita.
Elements formals i característiques dels textos poètics.
Els apunts de classe.
PROCEDIMENTS, DESTRESES I HABILITATS
Interpretar i obtindre informació d’un text.
Buscar lèxic habitual i específic en el diccionari.
Buscar informació de manera individual i autosuficient en diferents materials al seu
abast, per completar la seua formació.
Analitzar i elaborar textos prescriptius.
Identificar, classificar i analitzar diferents formes verbals.
Extraure d’un poema els elements més importants: rima, mesura...
Prendre apunts.
28

ACTITUDS
Valorar l’ús de l’accent diacrític i de les expressions abreujades com a recursos de la
llengua que faciliten la comunicació.
Saber apreciar la importància del Forum iudicum i de les Homilies d’Organyà perquè
són els primers textos escrits en la nostra llengua.
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació moral i cívica: Treballem l’aparició dels primers textos en la nostra llengua i
expliquem que el pas de l’ús del llatí a la llengua romanç fou per una necessitat
comunicativa bàsica. Si partim d’aquesta realitat, podem fer entendre a l’alumnat que
la finalitat de les llengües no és altra que comunicar-se i, per tant, totes les llengües
del món són vàlides i necessàries; no hi ha una llengua millor ni més important que
una altra, malgrat l’ús sociolingüístic que se’n faça.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
1. Competència comunicativa
A. Competència lingüística
• Competència gramatical
– Extraure, a partir d’una forma verbal, els elements que la identifiquen.
• Competència lexicosemàntica
– Reconéixer una expressió abreujada: sigla, acrònim, abreviatura i símbol.
• Competència ortogràfica
– Conéixer la finalitat de l’accent diacrític.
B. Competència sociolingüística
– Reconéixer l’àmbit d’ús en què es produeix un acte comunicatiu.
– Triar el registre de la llengua més adequat a cada àmbit d’ús comunicatiu.
C. Competència pragmàtica
• Competència discursiva
– Reconéixer les característiques dels textos prescriptius normatius i instructius.
• Competència funcional
– Elaborar textos prescriptius seguint les normes i característiques bàsiques d’aquesta
tipologia textual.
D. Competència estratègica
– Saber interpretar un text.
– Diferenciar un text prescriptiu normatiu d’un text prescriptiu instructiu.
2. Competència metacognitiva
– Buscar i processar informació.
– Prendre apunts i saber aplicar-los al seu ús personal.
29

3. Competència existencial
– Apreciar el valor que representen per a la nostra llengua i cultura els primers textos
escrits en la nostra llengua.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
• Identificar textos prescriptius: normatius i instructius.
• Escriure l’accent diacrític de forma correcta.
• Identificar els elements que conformen una forma verbal: persona, nombre, temps,
mode i conjugació.
• Usar i interpretar les formes abreujades més habituals.
• Conéixer i utilitzar oralment i per escrit el lèxic bàsic referit a la casa.
• Situar cronològicament i bibliogràficament els primers textos escrits en la nostra
llengua.
• Situar la poesia dins dels diferents gèneres literaris i saber reconéixer els elements
que li són propis.
• Assimilar la tècnica dels apunts de classe.
30

UNITAT 6.
OBJECTIUS
• Conéixer les característiques de la comunicació oral.
• Saber les actituds que han de mantindre emissor i receptor en la comunicació oral.
• Identificar les estructures de la comunicació oral espontània i preparada.
• Conéixer els usos de la dièresi.
• Reconéixer els temps verbals i els models de la conjugació regular.
• Adquirir precisió en el llenguatge.
• Ampliar el vocabulari relacionat amb els viatges i els paisatges.
• Conéixer els orígens de la prosa en la nostra llengua.
• Conéixer alguns dels recursos estilístics que permeten embellir el llenguatge.
• Reconéixer la utilitat de la tècnica del subratllat per a facilitar l’estudi.
CONTINGUTS
CONCEPTES
La comunicació oral.
La dièresi.
Els temps verbals. Els models de conjugació.
La precisió lèxica.
La llengua en el segle XIII: Ramon Llull i les cròniques medievals.
El subratllat.
PROCEDIMENTS, DESTRESES I HABILITATS
Comprendre un text globalment i per parts.
Comparar les estructures dels diversos textos orals.
Preparar textos orals seguint unes pautes determinades.
Utilitzar la dièresi amb correcció.
Reconéixer els temps verbals i usar-los adequadament.
Ser precisos en la utilització del llenguatge.
Conéixer la vida i l’obra de Ramon Llull.
Identificar i crear figures retòriques.
Subratllar i/o marcar correctament textos.
ACTITUDS
Reconéixer la importància del subratllat com a tècnica que facilitarà l’estudi i ens
permetrà obtindre resultats acadèmics més bons.
Valorar la tasca lingüística de Ramon Llull com a creador de la prosa en la nostra
llengua.
31

EDUCACIÓ EN VALORS
Educació per a la convivència: A partir de l’analisi on es mostren les actituds que
han de mantindre emissor i receptor en un acte de comunicació oral, podem fer
reflexionar els alumnes sobre les actituds que mantenen a l’aula o quan escolten un
conferenciant, o quan conversen amb un amic o amb els pares. Es tracta de fer-los
vore la importància del fet que l’actitud dels interlocutors siga l’adequada perquè la
comunicació puga ser eficient.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
1. Competència comunicativa
A. Competència lingüística
• Competència fonològica
– Segmentar paraules tenint en compte diftongs i hiats.
• Competència gramatical
– Conéixer i usar amb correcció els models de les conjugacions regulars.
• Competència lexicosemàntica
– Conéixer i usar paraules que denoten precisió en el llenguatge.
• Competència ortogràfica
– Utilitzar amb correcció la dièresi.
B. Competència sociolingüística
– Saber i aplicar les actituds que han de mantindre emissor i receptor en la comunicació
oral.
C. Competència pragmàtica
• Competència discursiva
– Estructurar adequadament els diferents tipus de textos orals.
2. Competència metacognitiva
– Subratllar textos amb la intenció de facilitar l’estudi i l’aprenentatge de les diferents
àrees del currículum.
3. Competència existencial
– Aprendre a escoltar amb atenció els altres.
– Demostrar interés per entendre el missatge que rebem dels qui ens parlen.
4. Competència literària
– Identificar les figures literàries per entendre tot tipus de textos, sobretot els poètics.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
• Distingir les característiques dels diferents textos orals i les seues estructures.
• Utilitzar correctament la dièresi i classificar les paraules amb aquest signe segons els
diferents usos.
• Identificar en quin temps estan les formes verbals.
32

• Dramatitzar situacions comunicatives relacionades amb els viatges.
• Conéixer l’obra de Ramon Llull i les cròniques medievals.
• Identificar en un text la metàfora, la comparació, la imatge, la hipèrbole i la
personificació.
• Subratllar acuradament un text no literari.
33

UNITAT 7.
OBJECTIUS
• Conéixer què és el cinema, la seua història i les característiques del llenguatge
cinematogràfic.
• Saber fer ús de l’apòstrof en els articles, els pronoms i la preposició de.
• Dominar la utilització dels adverbis i els enllaços principals: preposicions i
conjuncions.
• Reconéixer les parts que formen una paraula composta i les regles d’ús del guionet.
• Saber expressar oralment situacions conversacionals referides al cinema.
• Tindre una noció bàsica de la història de la llengua en el segle XIV.
• Reconéixer i valorar la importància de la cancelleria reial en la història de la nostra
llengua i cultura.
• Identificar la figura de Bernat Metge com a personatge destacat dels nostre
humanisme.
• Aconseguir una visió general de l’evolució de la lírica en la nostra llengua des dels
trobadors fins a l’actualitat.
CONTINGUTS
CONCEPTES
El llenguatge cinematogràfic.
L’apòstrof.
L’adverbi i els enllaços.
La composició.
La cancelleria reial.
L’evolució de la lírica.
El resum.
PROCEDIMENTS, DESTRESES I HABILITATS
Buscar informació en diccionaris i material a l’abast.
Trobar diferents formes lèxiques i morfosintàctiques en un text.
Fer esquemes i resums.
Formar i derivar paraules.
Flexionar mots.
Apostrofar articles, pronoms i preposicions.
Classificar paraules segons la categoria gramatical o la funció sintàctica.
Fer ús del guionet en les paraules compostes.
ACTITUDS
Reconéixer la importància del cinema en la història més recent de la humanitat.
Apreciar el valor dels fenòmens lingüístics, com la composició, en la comunicació.
34

Valorar la importància de la cancelleria reial en la nostra llengua i literatura.
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació moral i cívica: La lectura de textos que ens pot ajudar a fer reflexionar els
alumnes sobre el món animal, de manera que desperte en ells la necessitat de
protegir, respectar i tractar adequadament tota la natura i, en concret, els animals.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
1. Competència comunicativa
A. Competència lingüística
• Competència gramatical
– Identificar l’adverbi i les locucions adverbials.
– Saber usar i distingir els enllaços principals: preposicions i conjuncions.
• Competència lexicosemàntica
– Dominar la tècnica de la composició de paraules.
• Competència ortogràfica
– Dominar les regles d’apostrofació.
– Interpretar i comprendre les normes d’ús del guionet en les paraules compostes.
B. Competència sociolingüística
– Valorar la tasca de la cancelleria reial en la creació d’un registre estàndard de la llengua.
C. Competència pragmàtica
• Competència discursiva
– Conéixer i distingir les característiques del llenguatge cinematogràfic.
• Competència funcional
– Ser capaç de crear textos relacionats amb el llenguatge cinematogràfic.
D. Competència estratègica
– Distingir els diferents elements del llenguatge cinematogràfic.
2. Competència metacognitiva
– Saber reelaborar i interpretar la informació d’un text per fer resums i esquemes.
3. Competència existencial
– Donar a la lírica popular el valor que té com a manifestació artística i d’expressió
cultural.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
• Conéixer els elements que intervenen en el rodatge d’una pel·lícula.
• Saber fer ús de l’apòstrof.
• Reconéixer la categoria gramatical de l’adverbi i distingir-lo de les locucions
adverbials.
35

• Reconéixer i usar correctament els principals tipus d’enllaços: preposicions i
conjuncions.
• Saber usar el guionet en les paraules compostes.
• Situar l’aparició de l’humanisme i la seua influència en la nostra literatura.
• Saber quin és el paper de la cancelleria reial en la nostra literatura i d’un dels
personatges més importants del moment, Bernat Metge.
• Tindre un coneixement bàsic dels autors i les obres més importants de la lírica de la
nostra literatura.
• Saber aplicar la tècnica del resum.
36

UNITAT 8.
OBJECTIUS
• Conéixer les característiques principals dels textos de comunicació social.
• Aprendre les contraccions entre preposició i article en la nostra llengua.
• Reconéixer els diferents components de l’oració.
• Identificar els tipus d’oracions segons l’actitud del parlant, la naturalesa del predicat i
el nombre de verbs.
• Conéixer els principals prefixos i sufixos que permeten la derivació.
• Adquirir el lèxic que permeta representar situacions relacionades amb els mitjans de
comunicació.
• Saber quina era la situació de la llengua en el segle XV.
• Aprendre els elements formals de què consta el gènere teatral.
CONTINGUTS
CONCEPTES
Els textos de comunicació social: la carta, la nota i l’avís.
La contracció.
L’oració: concepte, components, estructura i tipus.
La derivació.
La llengua en el segle XV.
El teatre: elements formals i característiques.
L’esquema.
PROCEDIMENTS, DESTRESES I HABILITATS
Llegir i escriure textos de comunicació social: la carta, la nota i l’avís.
Establir les diferències principals d’aquests tipus de textos.
Identificar l’estructura i els diversos tipus d’oracions.
Distingir els complements que formen les oracions.
Crear paraules mitjançant el procediment de derivació per sufixació i prefixació.
Representar situacions relacionades amb els mitjans de comunicació.
Llegir textos teatrals i identificar escenes i acotacions.
Elaborar esquemes per millorar l’estudi.
ACTITUDS
Reconéixer la importància de la realització d’esquemes com a tècnica que facilitarà
l’estudi i permetrà obtindre més bons resultats acadèmics.
Demostrar interés per conéixer la situació de la nostra llengua en el segle XV i valorar
el significat d’aquest segle per a les nostres lletres.
Valorar l’adquisició de vocabulari com a eina que permeta utilitzar amb precisió el lèxic
de la nostra llengua.
37

EDUCACIÓ EN VALORS
Educació per al foment de la lectura: A partir de la carta formal que serveix
d’exemple, podem comentar amb els alumnes la importància de l’adquisició de l’hàbit
de la lectura, proposar-los que ens facen una llista de llibres que els han agradat i que
ens expliquen per quina raó proposarien aquestes lectures als companys.
També podem fer una valoració de la tasca de la premsa i de la necessitat d’estar
informat del que ocorre al nostre voltant i al món.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
1. Competència comunicativa
A. Competència lingüística
• Competència gramatical
– Reconéixer i identificar els components de l’oració.
– Conéixer els tipus d’oracions segons diferents criteris.
– Identificar els tipus de sintagmes, el nucli i els complements.
• Competència lexicosemàntica
– Usar amb precisió el vocabulari relacionat amb els mitjans de comunicació, amb una
atenció especial a la premsa.
• Competència ortogràfica
– Utilitzar amb correcció les regles de la contracció.
B. Competència sociolingüística
– Saber i aplicar l’estructura, el registre i les fórmules de salutació i comiat de les cartes
segons el destinatari.
C. Competència pragmàtica
• Competència discursiva
– Estructurar adequadament els diferents tipus de textos de comunicació social.
– Redactar una notícia tenint en compte les preguntes bàsiques a què ha de respondre.
2. Competència metacognitiva
– Esquematitzar textos amb la intenció de facilitar l’estudi i l’aprenentatge de les diferents
àrees del currículum.
3. Competència existencial
– Aprendre a comunicar-se per escrit en les relacions personals.
4. Competència literària
– Identificar els elements formals de què consten els textos teatrals.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
• Escriure textos de comunicació social i identificar-ne les característiques i les parts.
• Utilitzar amb correcció, en textos i oracions, les regles que regeixen la contracció.
• Distingir el subjecte del predicat.
38

• Identificar el nucli de diversos sintagmes.
• Classificar les oracions segons els tipus.
• Identificar els sufixos i els prefixos que formen un grup de paraules.
• Reconéixer els elements formals que formen part d’un text teatral.
• Realitzar esquemes a partir d’uns textos proposats.
Llista de llibres de lectura obligatòria per a 1r d’ESO.
1a avaluació: Francesc Gisbert. Misteris S.L. Col·lecció El Micalet Galàctic. Edicions
Bromera
2a avaluació: Eric Wilson. Els vampirs d’Ottawa. Col·lecció El Micalet Galàctic. Edicions
Bromera.
3a avaluació: Carles Cano. T’he agafat Caputxeta! (Teatre). Editorial Bruño
TEMPORALITZACIÓ 1r d’ESO
1r TRIMESTRE (1a avaluació): Temes 1, 2 i primer llibre.
2n TRIMESTRE (2a avaluació): Temes 3, 4, 5 i 2n llibre.
3r TRIMESTRE (3a avaluació): Temes 6, 7, 8 i 3r llibre.
39

OBJECTIUS I CONTINGUTS MÍNIMS PER A 1r D’ESO
UNITAT 1.
OBJECTIUS
• Conéixer el diferents tipus de text que hi ha i saber identificar-los.
• Reconéixer un text narratiu i identificar els elements que els formen i les parts en què
s’estructura.
• Identificar els sons i les grafies de la nostra llengua.
• Conéixer les grafies i els sons que componen el nostre alfabet.
• Saber reconéixer les diferents categories gramaticals.
• Classificar i identificar els distints tipus de substantius.
• Dominar la flexió del substantiu: gènere i nombre.
• Treballar la sinonímia i l’antonímia com a tipus de relacions de significat.
• Assimilar el concepte de comunicació en general i reconéixer el elements que
intervenen en un acte comunicatiu.
• Conéixer quins són els orígens de la nostra literatura i les primeres manifestacions
literàries en poesia i en prosa.
CONTINGUTS
• Els textos narratius.
• Els sons. Les grafies. L’alfabet.
• Les categories gramaticals. El substantiu.
• Sinonímia i antonímia.
• La comunicació. Elements de la comunicació.
• La literatura. El naixement de la literatura.
• El diccionari: instruccions d’ús.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
• Saber determinar les parts d’un text narratiu.
• Distingir les categories gramaticals i dominar la flexió del substantiu.
• Crear sinònims i antònims.
• Conéixer el concepte de comunicació i els seus elements.
• Adquirir uns coneixements bàsics del concepte de literatura i dels seus orígens.
40

UNITAT 2.
OBJECTIUS
• Conéixer les característiques del conte i de la rondalla.
• Identificar les síl·labes d’una paraula, saber com es diuen segons el nombre que en
tinguen i localitzar la síl·laba tònica.
• Conéixer els dígrafs i les seues implicacions en la separació sil·làbica.
• Aprendre els diferents tipus de determinants.
• Conéixer els conceptes de polisèmia i monosèmia i saber distingir les paraules que
pertanyen a un tipus o a un altre.
• Reconéixer la importància del codi i del context en l’acte comunicatiu.
• Adquirir informació sobre les primeres novel·les de la nostra literatura.
• Conéixer els diferents tipus de diccionaris i l’ús concret en cada cas.
CONTINGUTS
• El conte i la rondalla. Característiques.
• Les síl·labes. Els dígrafs.
• Els diferents tipus de determinants: article, possessius, demostratius, indefinits,
numerals i quantitatius, interrogatius i exclamatius.
• Polisèmia i monosèmia.
• El codi i el context comunicatiu.
• La novel·la entre els segles XII i XV.
• Els tipus de diccionaris.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
• Valorar la capacitat de comprensió lectora de l’alumne utilitzant la lectura d’una
rondalla.
• Classificar una sèrie de paraules segons el nombre de síl·labes.
• Identificar els dígrafs i separar correctament les síl·labes de les paraules que en
contenen.
• Distingir els diferents determinants en una sèrie d’oracions.
• Crear oracions amb un tipus concret de determinant.
• Conéixer i utilitzar amb correcció els determinants numerals.
41

UNITAT 3.
OBJECTIUS
• Reconéixer, analitzar i produir textos descriptius.
• Aplicar les tècniques de la creació dels textos descriptius en l’elaboració de
descripcions de llocs.
• Identificar els diftongs i els hiats com a fenòmens de contacte vocàlic.
• Distingir entre diftong creixent i decreixent.
• Dominar la flexió de l’adjectiu: gènere, nombre i grau.
• Conéixer l’homonímia com un tipus de relació de significat, així com les variacions:
homografia i homofonia.
• Adquirir un bagatge lèxic referit a l’oratge.
• Distingir entre àmbit d’ús privat i públic i conéixer els més habituals.
• Diferenciar i caracteritzar l’ús i la tipologia dels diferents registres de la llengua.
• Tindre unes nocions bàsiques de la situació, autors i obres del gènere novel·lístic de la
nostra literatura entre el segle XIX i l’actualitat.
• Conéixer l’existència i la utilitat de la variada tipologia de diccionaris que hi ha.
CONTINGUTS
• Els textos descriptius.
• Els diftongs. Els hiats.
• L’adjectiu.
• Homonímia.
• Els àmbits d’ús. Els registres de la llengua.
• La novel·la contemporània.
• El diccionari. Altres tipus de diccionaris.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
• Identificar tipus de textos descriptius.
• Conéixer i aplicar les fases i els recursos lingüístics propis d’una descripció.
• Identificar els principals fenòmens de contacte vocàlic: diftongs, triftongs i hiats.
• Saber qualificar els adjectius i flexionar-los.
• Relacionar i reconéixer paraules homònimes, homòfones i homògrafes.
• Determinar els àmbits d’ús i registres de la llengua que puguen ser usats en un acte
comunicatiu.
• Conéixer els principals novel·listes de la nostra literatura des del segle XIX fins a
l’actualitat, i també les obres més importants.
42

UNITAT 4.
OBJECTIUS
• Conéixer les característiques essencials dels textos descriptius.
• Ser capaços de crear textos descriptius adequats i coherents.
• Saber les regles de l’accentuació i aplicar-les amb correcció.
• Identificar els tipus de pronoms i usar-los adequadament.
• Conéixer què és un camp semàntic i com es relacionen els hiperònims i els hipònims.
• Tindre una visió general de l’origen de les llengües romàniques.
• Conéixer les característiques generals del conte i la rondalla.
• Utilitzar amb correcció els signes de puntuació.
CONTINGUTS
• Els textos descriptius: descripció de persones i descripció d’objectes.
• L’accentuació: síl·laba tònica i accent gràfic.
• Els tipus de pronoms.
• Els camps semàntics: hiperònims i hipònims.
• El llatí i les llengües romàniques.
• El conte popular i la rondalla.
• Els signes de puntuació.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
• Crear textos descriptius de persones i objectes seguint el mètode adequat.
• Identificar la síl·laba tònica i accentuar amb correcció.
• Reconéixer i usar els diferents tipus de pronoms.
• Establir relacions de significat tenint en compte la hiperonímia i la hiponímia.
• Adquirir vocabulari referit a les relacions personals.
• Saber l’origen de les llengües romàniques.
• Puntuar correctament un treball escrit.
43

UNITAT 5.
OBJECTIUS
• Identificar i reconéixer les característiques d’un text prescriptiu en les dues variants:
normatiu i instructiu.
• Assimilar el concepte d’accent diacrític i conéixer una relació bàsica de paraules que en
duen.
• Saber fer ús de l’accent diacrític.
• Conéixer les formes verbals principals i identificar-ne la persona, el nombre, el temps, el
mode i la conjugació.
• Saber usar i interpretar les expressions abreujades més habituals, com ara sigles,
acrònims, abreviatures i símbols.
• Saber expressar oralment situacions conversacionals referides a la casa.
• Situar el naixement de la nostra llengua escrita en el moment històric.
• Tindre una noció bàsica de la poesia com a gènere literari.
• Reconéixer els elements que componen un poema: vers, estrofa, rima, ritme...
• Aprendre la tècnica dels apunts de classe i aplicar-la en el treball quotidià.
CONTINGUTS
• Els textos prescriptius.
• L’accentuació diacrítica.
• El verb: persona, nombre, temps, mode i conjugació.
• Sigles i acrònims. Abreviatures i símbols.
• El naixement de la nostra llengua escrita.
• Elements formals i característiques dels textos poètics.
• Els apunts de classe.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
• Identificar textos prescriptius: normatius i instructius.
• Escriure l’accent diacrític de forma correcta.
• Identificar els elements que conformen una forma verbal: persona, nombre, temps,
mode i conjugació.
• Usar i interpretar les formes abreujades més habituals.
• Conéixer i utilitzar oralment i per escrit el lèxic bàsic referit a la casa.
• Situar cronològicament i bibliogràficament els primers textos escrits en la nostra
llengua.
• Situar la poesia dins dels diferents gèneres literaris i saber reconéixer els elements que
li són propis.
• Assimilar la tècnica dels apunts de classe.
44

UNITAT 6.
OBJECTIUS
• Conéixer les característiques de la comunicació oral.
• Saber les actituds que han de mantindre emissor i receptor en la comunicació oral.
• Identificar les estructures de la comunicació oral espontània i preparada.
• Conéixer els usos de la dièresi.
• Reconéixer els temps verbals i els models de la conjugació regular.
• Adquirir precisió en el llenguatge.
• Ampliar el vocabulari relacionat amb els viatges i els paisatges.
• Conéixer els orígens de la prosa en la nostra llengua.
• Conéixer alguns dels recursos estilístics que permeten embellir el llenguatge.
• Reconéixer la utilitat de la tècnica del subratllat per a facilitar l’estudi.
CONTINGUTS
• La comunicació oral.
• La dièresi.
• Els temps verbals. Els models de conjugació.
• La precisió lèxica.
• La llengua en el segle XIII: Ramon Llull i les cròniques medievals.
• El subratllat.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
• Distingir les característiques dels diferents textos orals i les seues estructures.
• Utilitzar correctament la dièresi i classificar les paraules amb aquest signe segons els
diferents usos.
• Identificar en quin temps estan les formes verbals.
• Dramatitzar situacions comunicatives relacionades amb els viatges.
• Conéixer l’obra de Ramon Llull i les cròniques medievals.
• Identificar en un text la metàfora, la comparació, la imatge, la hipèrbole i la
personificació.
• Subratllar acuradament un text no literari.
45

UNITAT 7.
OBJECTIUS
• Conéixer què és el cinema, la seua història i les característiques del llenguatge
cinematogràfic.
• Saber fer ús de l’apòstrof en els articles, els pronoms i la preposició de.
• Dominar la utilització dels adverbis i els enllaços principals: preposicions i conjuncions.
• Reconéixer les parts que formen una paraula composta i les regles d’ús del guionet.
• Tindre una noció bàsica de la història de la llengua en el segle XIV.
• Reconéixer i valorar la importància de la cancelleria reial en la història de la nostra
llengua i cultura.
• Identificar la figura de Bernat Metge com a personatge destacat dels nostre humanisme.
• Aconseguir una visió general de l’evolució de la lírica en la nostra llengua des dels
trobadors fins a l’actualitat.
CONTINGUTS
• El llenguatge cinematogràfic.
• L’apòstrof.
• L’adverbi i els enllaços.
• La composició.
• La cancelleria reial.
• L’evolució de la lírica.
• El resum.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
• Conéixer els elements que intervenen en el rodatge d’una pel·lícula.
• Saber fer ús de l’apòstrof.
• Reconéixer la categoria gramatical de l’adverbi i distingir-lo de les locucions adverbials.
• Reconéixer i usar correctament els principals tipus d’enllaços: preposicions i
conjuncions.
• Saber usar el guionet en les paraules compostes.
• Situar l’aparició de l’humanisme i la seua influència en la nostra literatura.
• Saber quin és el paper de la cancelleria reial en la nostra literatura i d’un dels
personatges més importants del moment, Bernat Metge.
• Tindre un coneixement bàsic dels autors i les obres més importants de la lírica de la
nostra literatura.
• Saber aplicar la tècnica del resum.
46

UNITAT 8.
OBJECTIUS
• Conéixer les característiques principals dels textos de comunicació social.
• Aprendre les contraccions entre preposició i article en la nostra llengua.
• Reconéixer els diferents components de l’oració.
• Identificar els tipus d’oracions segons l’actitud del parlant, la naturalesa del predicat i el
nombre de verbs.
• Conéixer els principals prefixos i sufixos que permeten la derivació.
• Adquirir el lèxic que permeta representar situacions relacionades amb els mitjans de
comunicació.
• Saber quina era la situació de la llengua en el segle XV.
• Aprendre els elements formals de què consta el gènere teatral.
CONTINGUTS
• Els textos de comunicació social: la carta, la nota i l’avís.
• La contracció.
• L’oració: concepte, components, estructura i tipus.
• La derivació.
• La llengua en el segle XV.
• El teatre: elements formals i característiques.
• L’esquema.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
• Escriure textos de comunicació social i identificar-ne les característiques i les parts.
• Utilitzar amb correcció, en textos i oracions, les regles que regeixen la contracció.
• Distingir el subjecte del predicat.
• Identificar el nucli de diversos sintagmes.
• Classificar les oracions segons els tipus.
• Identificar els sufixos i els prefixos que formen un grup de paraules.
• Reconéixer els elements formals que formen part d’un text teatral.
• Realitzar esquemes a partir d’uns textos proposats.
47

OBJECTIUS I CONTINGUTS MÍNIMS DE 1r ESO PER A ALUMNES AMB AQUESTA
ASSIGNATURA PENDENT.
UNITAT 1.
OBJECTIUS
• Conéixer el diferents tipus de text que hi ha i saber identificar-los.
• Reconéixer un text narratiu i identificar els elements que els formen i les parts en què
s’estructura.
• Identificar els sons i les grafies de la nostra llengua.
• Conéixer les grafies i els sons que componen el nostre alfabet.
• Saber reconéixer les diferents categories gramaticals.
• Classificar i identificar els distints tipus de substantius.
• Dominar la flexió del substantiu: gènere i nombre.
• Treballar la sinonímia i l’antonímia com a tipus de relacions de significat.
• Assimilar el concepte de comunicació en general i reconéixer el elements que
intervenen en un acte comunicatiu.
• Conéixer quins són els orígens de la nostra literatura i les primeres manifestacions
literàries en poesia i en prosa.
CONTINGUTS
• Els textos narratius.
• Els sons. Les grafies. L’alfabet.
• Les categories gramaticals. El substantiu.
• Sinonímia i antonímia.
• La comunicació. Elements de la comunicació.
• La literatura. El naixement de la literatura.
UNITAT 2.
OBJECTIUS
• Conéixer les característiques del conte i de la rondalla.
• Identificar les síl·labes d’una paraula, saber com es diuen segons el nombre que en
tinguen i localitzar la síl·laba tònica.
• Conéixer els dígrafs i les seues implicacions en la separació sil·làbica.
• Aprendre els diferents tipus de determinants.
• Conéixer els conceptes de polisèmia i monosèmia i saber distingir les paraules que
pertanyen a un tipus o a un altre.
• Reconéixer la importància del codi i del context en l’acte comunicatiu.
48

CONTINGUTS
• El conte i la rondalla. Característiques.
• Les síl·labes. Els dígrafs.
• Els diferents tipus de determinants: article, possessius, demostratius, indefinits,
numerals i quantitatius, interrogatius i exclamatius.
• Polisèmia i monosèmia.
• El codi i el context comunicatiu.
• La novel·la entre els segles XII i XV.
UNITAT 3.
OBJECTIUS
• Reconéixer, analitzar i produir textos descriptius.
• Identificar els diftongs i els hiats com a fenòmens de contacte vocàlic.
• Distingir entre diftong creixent i decreixent.
• Dominar la flexió de l’adjectiu: gènere, nombre i grau.
• Conéixer l’homonímia com un tipus de relació de significat, així com les variacions:
homografia i homofonia.
• Adquirir un bagatge lèxic referit a l’oratge.
• Distingir entre àmbit d’ús privat i públic i conéixer els més habituals.
• Diferenciar i caracteritzar l’ús i la tipologia dels diferents registres de la llengua.
• Tindre unes nocions bàsiques de la situació, autors i obres del gènere novel·lístic de
la nostra literatura entre el segle XIX i l’actualitat.
CONTINGUTS
• Els textos descriptius.
• Els diftongs. Els hiats.
• L’adjectiu.
• Homonímia.
• Els àmbits d’ús. Els registres de la llengua.
• La novel·la contemporània.
UNITAT 4.
OBJECTIUS
• Conéixer les característiques essencials dels textos descriptius.
• Ser capaços de crear textos descriptius adequats i coherents.
• Saber les regles de l’accentuació i aplicar-les amb correcció.
• Identificar els tipus de pronoms i usar-los adequadament.
• Conéixer què és un camp semàntic i com es relacionen els hiperònims i els hipònims.
49

• Tindre una visió general de l’origen de les llengües romàniques.
• Conéixer les característiques generals del conte i la rondalla.
• Utilitzar amb correcció els signes de puntuació.
CONTINGUTS
• Els textos descriptius: descripció de persones i descripció d’objectes.
• L’accentuació: síl·laba tònica i accent gràfic.
• Els tipus de pronoms.
• Els camps semàntics: hiperònims i hipònims.
• El llatí i les llengües romàniques.
• El conte popular i la rondalla.
• Els signes de puntuació.
UNITAT 5.
OBJECTIUS
• Identificar i reconéixer les característiques d’un text prescriptiu en les dues variants:
normatiu i instructiu.
• Assimilar el concepte d’accent diacrític i conéixer una relació bàsica de paraules que
en duen.
• Saber fer ús de l’accent diacrític.
• Conéixer les formes verbals principals i identificar-ne la persona, el nombre, el temps,
el mode i la conjugació.
• Saber usar i interpretar les expressions abreujades més habituals, com ara sigles,
acrònims, abreviatures i símbols.
• Situar el naixement de la nostra llengua escrita en el moment històric.
• Identificar els primers textos escrits en la nostra llengua (cronologia, tipologia i
funcionalitat).
• Tindre una noció bàsica de la poesia com a gènere literari.
• Reconéixer els elements que componen un poema: vers, estrofa, rima, ritme...
CONTINGUTS
• Els textos prescriptius.
• L’accentuació diacrítica.
• El verb: persona, nombre, temps, mode i conjugació.
• Sigles i acrònims. Abreviatures i símbols.
• El naixement de la nostra llengua escrita.
• Elements formals i característiques dels textos poètics.
50

UNITAT 6.
OBJECTIUS
• Conéixer les característiques de la comunicació oral.
• Conéixer els usos de la dièresi.
• Reconéixer els temps verbals i els models de la conjugació regular.
• Adquirir precisió en el llenguatge.
• Ampliar el vocabulari relacionat amb els viatges i els paisatges.
• Conéixer els orígens de la prosa en la nostra llengua.
• Conéixer alguns dels recursos estilístics que permeten embellir el llenguatge.
CONTINGUTS
• La comunicació oral.
• La dièresi.
• Els temps verbals. Els models de conjugació.
• La precisió lèxica.
• La llengua en el segle XIII: Ramon Llull i les cròniques medievals.
UNITAT 7.
OBJECTIUS
• Conéixer què és el cinema, la seua història i les característiques del llenguatge
cinematogràfic.
• Saber fer ús de l’apòstrof en els articles, els pronoms i la preposició de.
• Dominar la utilització dels adverbis i els enllaços principals: preposicions i
conjuncions.
• Reconéixer les parts que formen una paraula composta i les regles d’ús del guionet.
• Tindre una noció bàsica de la història de la llengua en el segle XIV.
• Reconéixer i valorar la importància de la cancelleria reial en la història de la nostra
llengua i cultura.
• Identificar la figura de Bernat Metge com a personatge destacat dels nostre
humanisme.
• Aconseguir una visió general de l’evolució de la lírica en la nostra llengua des dels
trobadors fins a l’actualitat.
CONTINGUTS
• El llenguatge cinematogràfic.
• L’apòstrof.
• L’adverbi i els enllaços.
• La composició.
51

• La cancelleria reial.
• L’evolució de la lírica.
UNITAT 8.
OBJECTIUS
• Conéixer les característiques principals dels textos de comunicació social.
• Aprendre les contraccions entre preposició i article en la nostra llengua.
• Reconéixer els diferents components de l’oració.
• Identificar els tipus d’oracions segons l’actitud del parlant, la naturalesa del predicat i
el nombre de verbs.
• Conéixer els principals prefixos i sufixos que permeten la derivació.
• Adquirir el lèxic que permeta representar situacions relacionades amb els mitjans de
comunicació.
• Saber quina era la situació de la llengua en el segle XV.
• Aprendre els elements formals de què consta el gènere teatral.
CONTINGUTS
• Els textos de comunicació social: la carta, la nota i l’avís.
• La contracció.
• L’oració: concepte, components, estructura i tipus.
• La derivació.
• La llengua en el segle XV.
• El teatre: elements formals i característiques.
AVALUACIÓ
Els alumnes amb l’assignatura de 1r d’ESO de Valencià pendent realitzaran una prova
trimestral amb la següent distribució:
1r trimestre: unitats 1 i 2.
2n trimestre: unitats 3, 4 i 5.
3r trimestre: unitats 6,7 i 8.
Al començament del curs se’ls lliurarà per escrit el objectius i continguts que s’avaluaran
en cada trimestre així com les dates de realització.
52

PROGRAMACIÓ
2n D’ESO
53

OBJECTIUS GENERALS 2n D’ESO
1. Comprendre discursos senzills orals i escrits, en forma narrativa, descriptiva, instructiva,
explicativa, argumentativa, conversacional i poètica, reconeixent-ne les diferents finalitats, i
les característiques més generals de les diferents situacions de comunicació en què es
produeixen.
2. Expressar-se oralment i per escrit respectant els principis de coherència, relacionant les
distintes parts del text mitjançant l’ús correcte de connectors, procurant la unitat semàntica
del text mitjançant procediments de cohesió textual i adoptant un estil expressiu propi.
3. Conéixer i emprar el nivell de llengua adequat segons la finalitat i la situació de
comunicació, utilitzant les formes lingüístiques més adequades per a la consecució de la
intenció comunicativa i adoptant una actitud de respecte cap a les opinions dels altres.
4. Conéixer i identificar les característiques, l’estructura i els recursos emprats en les
diverses tipologies textuals per tal de redactar textos adequats per a comunicar-se amb les
institucions, en les relacions personals.
5. Conéixer les propietats formals del text, els principis de coherència, versemblança i nocontradicció,
i també les condicions de producció dels missatges en els contextos socials
de comunicació pròxims a l’experiència de l’alumnat. Tot això, amb la finalitat de
desenvolupar la capacitat per a regular les produccions lingüístiques pròpies.
6. Conéixer la realitat plurilingüe d’Espanya i de la societat i les variants de cada llengua.
Valorar positivament la cooficialitat de les dues llengües oficials a la Comunitat Valenciana.
Fomentar el respecte i evitar els conflictes que ocasiona el contacte de dues llengües.
7. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la
necessitat de recuperar l’ús normalitzat del valencià en tots els àmbits. Contribuir a
normalitzar, recuperar i mantenir l’ús del valencià en tots els àmbits. Fomentar l’autoestima
per la llengua, la cultura, el paisatge i les tradicions com a símbols d’identitat del poble
valencià.
8. Identificar i jutjar críticament els usos socials de les llengües que impliquen judicis de
valor i prejudicis (classistes, racistes, sexistes...), que denoten rebuig o menyspreu pels
valors objectius d’una societat democràtica (respecte, tolerància, acceptació de les
diferències, igualtat de drets...).
9. Valorar positivament l’ús del valencià com a vehicle de comunicació entre les persones
que viuen i treballen a la Comunitat Valenciana.
10. Reflexionar sobre els elements formals i els mecanismes de la llengua en els seus
plans: Fonològic: reconeixent el valor significatiu dels sons o fonemes i la seua funció dins
de la llengua. Morfosintàctic: coneixent la forma i la funció dels fets lingüístics que donen
lloc a l’oració gramatical simple, a les oracions gramaticals compostes i a les relacions de
coordinació i juxtaposició. Lexicosemàntic: coneixent les relacions existents entre les
paraules que constitueixen famílies lèxiques i camps semàntics.
11. Conéixer les normes ortogràfiques, que indiquen els continguts de primer cicle d’ESO.
Aplicar les normes ortogràfiques en les produccions personals. Valorar positivament la
importància que tenen les normes ortogràfiques per a regular l’ús de la nostra llengua en
tots els àmbits.
12. Interpretar textos literaris orals i escrits pertanyents als gèneres narratiu, poètic i
dramàtic, des de postures personals crítiques i creatives.
13. Conéixer els nostres autors més destacats i alguns moviments literaris que han
configurat la història de la nostra llengua i la nostra literatura.
54

14. Conéixer els gèneres principals de la tradició literària: rondalles, contes, novel·les,
poemes i textos dramàtics. Diferenciar les característiques dels principals moviments
artístics i literaris. Identificar alguns autors destacats de la nostra literatura, i de la literatura
universal, i també les obres més representatives. Gaudir de la lectura de textos adequats a
les característiques textuals de cada curs.
15. Beneficiar-se i gaudir autònomament de la lectura i l’escriptura de textos adequats a les
característiques evolutives del cicle, escrits en forma narrativa, descriptiva, instructiva,
explicativa, argumentativa i poètica, com a formes de comunicació i com a fonts
d’enriquiment cultural i de plaer personal.
16. Utilitzar la llengua com un instrument per a adquirir nous aprenentatges, per a
comprendre i analitzar la realitat, per a desenvolupar el pensament i per a regular l’activitat
pròpia, mitjançant la consulta de fonts de documentació. Conéixer recursos per a buscar,
analitzar i ampliar informació a través de mitjans tradicionals i de les noves tecnologies.
Utilitzar els mitjans tradicionals i els informàtics per a elaborar i presentar treballs i unes
altres tasques acadèmiques.
17. Reconéixer i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de comunicació,
en les seues seccions, programes o espais més senzills, des del punt de vista del
contingut, la forma i el context de producció, amb la finalitat d’ampliar les destreses
discursives i de desenvolupar actituds crítiques davant dels missatges.
55

CONTINGUTS
Bloc 1.La comunicació
– Funcions del llenguatge.
– Reconeixement de les diferències contextuals i formals rellevants entre comunicació oral
i escrita, entre els usos col·loquials i formals, en els discursos aliens i en l’elaboració dels
propis.
– Reconeixement d’alguns significats contextuals que poden adquirir les modalitats de
l’oració.
– Mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a
intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa.
Utilització de la interpretació oral, fent resums de la llengua de l’emisor, quan el receptor
no comprén el missatge original.
– Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, argumentació, conversa i diàleg.
1a. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar
– Comprensió d’informacions d’actualitat procedents dels mitjans de comunicació
audiovisual.
– Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic, amb especial atenció a la
presentació de treballs i instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a
l’obtenció d’informacions dels mitjans de comunicació en informatius i documentals.
– Exposició d’informacions tretes de diversos mitjans de comunicació posant en relleu les
diferències observades en la manera de presentar uns mateixos fets.
– Presentació d’informacions, prèviament preparades, sobre temes d’interés per a
l’alumnat, de manera ordenada i clara, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les
tecnologies de la informació i la comunicació.
– Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic,
especialment en les propostes sobre la manera d’organitzar l’activitat, en l’aportació
d’informacions útils per al treball en comú i en l’exposició d’informes breus sobre les
tasques realitzades.
– Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit.
– Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’intercanvi comunicatiu: escolta
atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participació fent aportacions, control
de la impulsivitat, comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les
experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a les fórmules
de cortesia.
– Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els
sentiments propis i per a regular la conducta d’un mateix.
1b. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits
– Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits
pròxims a l’experiència de l’alumnat, com ara normes, avisos i comunicacions.
– Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, especialment d’informació sobre
fets, notícies i cròniques, tot considerant l’estructura del periòdic, en suport de paper i
digital (seccions i gèneres), i els elements paratextuals.
– Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb atenció especial als expositius i
explicatius; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de
diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació, com ara enciclopèdies i pàgines web
educatives.
– Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que
impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejudicis
lingüístics.
56

1c. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits
– Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits
pròxims a l’experiència de l’alumnat, amb especial atenció a la participació en fòrums i a
les cartes de sol·licitud.
– Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment cròniques,
destinats a un suport imprés i digital, a àudio o a vídeo.
– Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic,
especialment resums, exposicions i explicacions senzilles, glossaris i informes de tasques
i aprenentatges efectuats.
– Interés per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge, com a forma de
comunicar les experiències i els coneixements propis, i com a forma de regular la
conducta.
Bloc 2. Llengua i societat
– La variació geogràfica, social i estilística.
– L’estàndard.
– Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot
tipus d’usos funcionals i vehicle necessari de cultura.
– Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el valencià i el castellà a la
Comunitat Valenciana.
– Incorporació del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua i per a qualsevol funció
comunicativa, en un procés de compromís personal en la recuperació cultural i la
normalitat lingüística.
– Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experiències, les idees, les opinions i
els coneixements expressats pels parlants d’altres llengües.
– Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques,
culturals, ètniques o de gènere.
– Actitud de rebuig davant dels usos discriminadors de les llengües per raons de classe,
lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere, i davant d’estereotips i prejudicis sobre les
varietats lingüístiques i sobre els seus parlants.
– Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural existent en el context social i
escolar, com a manifestació enriquidora a la qual s’aporta i de la qual es participa;
condició necessària per a la integració adequada de les persones procedents d’altres
països, societats i cultures.
Bloc 3. Coneixement de la llengua
3a. Fonètica i ortografia
– Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (I).
– Ús de l’accent gràfic i la dièresi en combinacions vocàliques (diftongs, triftongs, hiats).
– La puntuació. Ús dels signes d’exclamació i interrogació. Ús del guió, la ratlla, les
cometes i el parèntesi.
– Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, el seu valor social i la necessitat
de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.
3b. Norma culta de la llengua
– Observació dels diferents registres i dels factors que incideixen en l’ús de la llengua en
distints àmbits socials; valoració de la importància d’usar el registre adequat segons les
circumstàncies de la situació comunicativa.
– Pronunciació dels grups cultes.
– Pronoms personals tònics i àtons.
– Interrogatius.
– Lectura en veu alta: paràgrafs de distinta estructura. Funció distintiva de la dicció,
l’entonació, la intensitat i la pausa.
– Lèxic: dialectalismes.
57

3c. Gramàtica
– L’oració simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements.
Classes d’oracions.
– Reconeixement del funcionament sintàctic del verb a partir del seu significat;
identificació del subjecte i dels complements del verb, distingint entre argumentals i no
argumentals; transformació d’oracions per a observar diferents papers semàntics del
subjecte (agent, causa, pacient); utilització d’una terminologia sintàctica bàsica: oració;
subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent,
causa i pacient.
– Identificació i ús reflexiu d’alguns connectors textuals, com els d’orde, explicatius i de
contrast, i d’alguns mecanismes de referència interna, tant gramaticals (substitucions
pronominals) com lèxics, especialment l’el·lipsi i l’ús d’hiperònims de significat concret.
– Coneixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció als
distints valors del present d’indicatiu.
– Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat,
especialment la inserció d’expressions explicatives i la utilització de construccions de
participi i de gerundi.
– Identificació i ús de les formes de dixi personal, temporal i espacial (demostratius,
adverbis de temps i lloc) en textos orals i escrits.
3d. Lèxic
– Polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia.
Bloc 4. Educació literària
– Desenvolupament de l’autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de
coneixement del patrimoni cultural valencià i d’altres cultures.
– Els gèneres literaris. Trets característics. Diferenciació dels principals subgèneres
literaris a través de la lectura comentada de diverses obres adequades a l’edat.
– La lírica: el ritme i la rima. Mètrica. Versos i estrofes. Lectura comentada i recitació de
poemes, posant atenció al valor simbòlic del llenguatge poètic i al sentit dels recursos
retòrics més importants, reconeixent els procediments de la versificació i valorar la funció
de tots aquestos elements en el poema.
– La narrativa: estructura. L’èpica, el conte i la novel·la. Lectura comentada de relats,
comparar i contrastar temes i elements de la història, formes d’inici, desenvolupament
cronològic, desenllaços...
– El teatre: text i representació. Aspectes generals de la tragèdia i de la comèdia. Lectura
comentada i dramatitzada de fragments d’obres teatrals; reconéixer alguns subgèneres;
posar atenció a l’estructura i als components del text teatral i a les possibilitats de
plasmació en una representació teatral.
– Composició de textos d’intenció literària utilitzant alguns dels aprenentatges adquirits en
les lectures comentades.
– Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i
general més rellevants de la pròpia cultura i de la cultura universal, tant clàssica com
moderna.
– Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors en visites al centre, la
lectura de ressenyes i la participació en altres actuacions d’animació lectora
(presentacions de llibres, sessions de llibrefòrum, etc.) per a consolidar l’hàbit lector,
formar amb sentit crític les preferències personals en la selecció de llibres, i gust per
compartir sentiments i emocions suscitats per l’experiència lectora.
Bloc 5. Tècniques de treball
– Ús de diccionaris especialitzats (sinònims, refranys, locucions, dubtes, etc.) i de
correctors ortogràfics sobre textos en suport digital.
58

– Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars,
especialment sobre classes de paraules, sobre relacions semàntiques del lèxic (polisèmia,
homonímia, sinonímia, antonímia...) i sobre normativa.
– Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la presa d’anotacions.
– Síntesi: pràctica en l’elaboració d’esquemes, resums i mapes conceptuals.
– Utilització progressivament autònoma de les biblioteques (del centre, virtuals, etc.) i de
les tecnologies de la informació i la comunicació, com a font d’informació i de models per
a la composició escrita.
– Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (II).
– Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i
respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais,
marges, paràgrafs, etc.).
59

CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint
nivell de formalització, i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits. Utilitzar la
llengua per a adquirir nous coneixements.
2. Aplicar els coneixements sobre el valencià i el castellà i les normes de l’ús lingüístic per
a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a compondre i revisar,
de manera progressivament autònoma, els textos propis d’aquest curs.
3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes
de la comunicació: usar el torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les
intervencions dels altres.
4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en
situacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d’ús de la llengua,
especialment a l’àmbit acadèmic com a vehicle d’aprenentatge.
5. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com
a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa.
Utilitzar la interpretació oral, fent resums de la llengua de l’emisor, quan el receptor no
comprén el missatge original.
6. Reconéixer en un text les diferents funcions del llenguatge.
7. Reconéixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de textos (expositius, narratius,
descriptius, argumentatius, conversacionals i dialogats) i les seues estructures formals.
8. Reconéixer, junt amb el propòsit i la idea general, idees, fets o dades rellevants en
textos orals d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat i de l’àmbit acadèmic;
captar la idea global i la rellevància d’informacions sentides en ràdio o en televisió i seguir
instruccions per a realitzar autònomament tasques d’aprenentatge.
9. Fer exposicions orals senzilles sobre temes que tinguen interés per a l’alumnat i que
siguen pròxims al seu entorn, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de
la informació i la comunicació, de manera ordenada i fluida, ajustant-se a un pla o guió
previ; seguir un orde lògic en la presentació d’informacions i arguments; adequar el
llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa; mantindre l’atenció del
receptor.
10. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius i argumentatius,
identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundàries, reconéixer
possibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportar una opinió personal.
11. Elaborar el resum d’una exposició o argumentació oral sobre un tema específic i
conegut, reflectint els principals arguments i punts de vista dels participants.
12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d’elaborar un
text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i punts de vista
trobats com el punt de vista propi.
13. Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en textos escrits d’àmbits
socials pròxims a l’experiència de l’alumnat; seguir instruccions de certa extensió en
processos poc complexos; identificar el tema general i els temes secundaris; i distingir
com està organitzada la informació. Aplicar tècniques d’organització d’idees, com ara
esquemes jeràrquics o mapes conceptuals.
14. Narrar, exposar, explicar, resumir i comentar en suport de paper i digital; usar el
registre adequat; organitzar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències
lineals cohesionades; respectar les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques.
Valorar la importància de planificar i revisar el text. Redactar cròniques periodístiques
breus organitzant la informació de manera jeràrquica.
15. Conéixer la diversitat lingüística d’Europa, la realitat plurilingüe i pluricultural
d’Espanya i de la Comunitat Valenciana. Valorar aquesta diversitat com un patrimoni que
60

ens enriqueix a tots i a totes. Considerar les diferents situacions que plantegen les
llengües en contacte.
16. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics de
la llengua, per mitjà de l’observació directa i la comparació de produccions diverses.
17. Conéixer una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexió sobre l’ús.
Conéixer i aplicar correctament les normes d’accentuació vigents. Conéixer l’estructura de
l’oració i les diferents classes d’oració. Esbrinar les principals relacions de significat.
18. Incorporar la lectura i l’escriptura com a mitjans d’enriquiment personal.
19. Conéixer els gèneres literaris. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit
en la seua totalitat, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de
recursos lingüístics i emetre una opinió personal. Aprendre a classificar els textos llegits
per gèneres literaris.
20. Exposar una opinió sobre la lectura personal d’una obra completa adequada a l’edat;
reconéixer l’estructura de l’obra i els elements del gènere; valorar l’ús del llenguatge i el
punt de vista de l’autor; diferenciar contingut literal i sentit de l’obra, i relacionar el
contingut amb la pròpia experiència.
21. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o
fragments, considerant els temes i motius de la tradició, la caracterització dels subgèneres
literaris, la versificació, l’ús del llenguatge i la funcionalitat dels recursos retòrics en el text.
22. Compondre textos, en suport de paper i digital, prenent com a model textos literaris
llegits i comentats en l’aula, o realitzar-hi algunes transformacions. Conéixer el procés que
porta del text dramàtic a la representació teatral.
23. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i
presentació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies.
Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats
i obres de consulta diverses, en el marc de treballs senzills d’investigació. Utilitzar els
processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs senzills d’investigació, fent ús
dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM,
processadors de textos, etc.).
24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma
de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i
utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.
Per a l’avaluació
Considerem l’avaluació com el procés formatiu on l’alumnat constata l’assoliment dels
objectius i, per tant, el procés d’aprenentatge. Aquesta avaluació ha de presentar unes
característiques bàsiques: ha de ser processual (al llarg de tot el procés d’aprenentatge),
integral (comprén tots els elements de l’actuació educativa), sistemàtica i continuada (es
realitza en cada part del procés i té en compte avaluacions anteriors), estructurant
(permet reajustar el procés), però especialment ha de ser criterial, és a dir, s’ha de basar
en els criteris i instruments que negocien professorat i alumnat.
Així mateix considerem que l’avaluació ha d’estar present en tota la interacció educativa,
però hi ha moments on es converteix en protagonista: una avaluació inicial on es
constatarà el nivell de coneixements i de competència de l’alumnat, i en cada un dels
moments en què l’avaluació s’ha de transformar en qualificació.
Cada activitat proposada, cada text forma part del procés d’avaluació, però hem de
buscar elements que possibiliten aquest procés que és paral·lel al d’aprenentatge i
ambdós formen part de la mateixa evolució cognitiva de l’alumnat. No obstant això,
proposem per a l’avaluació que transformarem en qualificació:
• proves de continguts breus després de cada unitat didàctica o blocs de continguts.
61

• 1 prova general de continguts en finalitzar cada avaluació amb una mena de revisió
dels continguts per tal de constatar la consecució dels objectius.
• 1 prova oral o escrita sobre el llibre de lectura recomanat per a cada avaluació.
• Les propostes de proves es farien a partir d’activitats realitzades a l’aula o, en tot cas,
el mateix tipus d’activitats on la proposta concreta canviarà.
• Aquesta prova es combinaria amb propostes concretes d’avaluació oral.
L’avaluació final analitza, el procés, el seu desenvolupament d’una forma global. A través
d’aquesta es constata allò que s’ha aconseguit i allò que cal millorar en el futur.
La nota final de cada avaluació correspon: un 50% a les proves realitzades després de
cada unitat didàctica, un 25% a la prova realitzada sobre la lectura obligatòria i un 25%
que es basa en el treball diari, la participació en classe, la presentació dels treballs, l’ús de
la llengua, la conducta i l’interés. Aprovar el control de lectura és condició per a aprovar
cada avaluació.
A més es valorarà la correcció lingüística tant a les proves com a les activitats realitzades.
Es valorarà per cada errada ortogràfica o morfosintàctica - 0,1 i per cada errada d’accent
ortogràfic -0,05, amb una reducció màxima de 2 punts per a un total de 10.
Al llarg del curs escolar es faran diferents proves de recuperació per a poder aprovar
l’assignatura.
Per a l’alumnat amb l’àrea de valencià suspesa del curs anterior s’adoptaran les mesures
adients perquè puga recuperar-la al llarg del curs escolar en què es troba: treballs,
activitats i controls per avaluació. Si a juny no han aprovat l’assignatura, tindran
l’avaluació extraordinària de setembre.
Qui a l’avaluació de juny no haja superat les proves relacionades amb les diferents unitats
didàctiques de les avaluacions anteriors, haurà de presentar-se a l’avaluació
extraordinària de setembre a un control global amb els continguts de totes les unitats de
totes les avaluacions. Si un alumne ha aprovat les proves de les diferents unitats
didàctiques de totes les avaluacions però ha suspés un, dos o tres controls de lectura, a
setembre solament es presentarà dels controls de lectura dels llibres no aprovats.
62

2n D’ESO - OBJECTIUS I CONTINGUTS PER UNITATS
UNITAT 1.
OBJECTIUS
• Aproximar-se als textos expositius: finalitat, estructura i trets bàsics.
• Identificar els dígrafs i separar correctament les síl·labes.
• Distingir els diferents tipus d’enunciats.
• Identificar els constituents bàsics de l’oració: subjecte i predicat.
• Diferenciar entre mots patrimonials i cultismes.
• Ampliar el lèxic del món vegetal.
• Aproximar-se als mecanismes de creació de paraules: préstecs i barbarismes.
• Conéixer la manera com s’agrupen les llengües indoeuropees.
• Definir els textos literaris i distingir-los d’altres tipologies textuals.
• Reconéixer els diferents tipus de gèneres literaris.
• Dominar les característiques dels textos que serveixen com a base per a l’estudi.
CONTINGUTS
CONCEPTES
Els textos expositius: definició, estructura i recursos.
Els dígrafs i les síl·labes.
Les funcions del llenguatge.
Els enunciats: oracions i frases.
Els constituents bàsics de l’oració simple: subjecte i predicat.
Tipus de paraules segons l’origen.
El lèxic del món vegetal.
Les famílies lingüístiques.
Els gèneres literaris.
Les tècniques bàsiques d’estudi.
PROCEDIMENTS, DESTRESES I HABILITATS
Identificació de les parts de què consten els textos expositius.
Anàlisi dels diferents tipus d’elements de cohesió textual en textos expositius.
Identificació de dígrafs i separació sil·làbica.
Identificació de la funció del llenguatge que predomina en un enunciat.
Distinció entre oració i frase.
Diferenciació de subjecte i predicat.
Obtenció de mots cultes i patrimonials a partir d’arrels llatines.
63

Classificació de les diferents llengües europees en les famílies corresponents.
Distinció dels textos literaris entre altres tipus de textos.
Identificació dels diversos gèneres literaris.
Ús de tècniques bàsiques d’estudi com els apunts, el subratllat, el resum o l’esquema.
ACTITUDS
Valoració de la importància dels arbres en l’àmbit urbà.
Interés per l’elaboració de textos expositius acurats com a mitjà de comunicació
essencial de l’àmbit acadèmic.
Interés per aplicar tècniques d’estudi com l’esquema i el resum com a eines eficaces
d’aprenentatge.
Respecte pel lèxic propi del món rural.
Valoració de la diversitat lingüística com a manifestació de la diversitat cultural.
Respecte per les diferents llengües independentment del nombre de parlants que
tinguen.
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació mediambiental: lectures que conviden a reflexionar sobre la importància que
tenen els arbres a les ciutats, ja que ens fan la vida més agradable i alhora contribueixen
a frenar el canvi climàtic. A més cal remarcar la importància que tenen el camp i
l’agricultura tant des del punt de vista econòmic com també com a font d’aliments bàsics
de les persones.
Educació per a convivència: L’apartat Llengua i societat d’aquesta unitat insisteix en el
fenomen de les llengües com a vehicles transmissors de cultura. Cal que l’alumne
reflexione sobre el fet que la diversitat lingüística comporta una diversitat cultural que cal
respectar i valorar com una experiencia molt enriquidora. D’aquesta manera es fomenta
una actitud de respecte i comprensió envers els immigrants i la seua cultura.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
1. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
A. Competència lingüística
• Competència fonològica
– Pronunciar correctament els dígrafs.
• Competència ortogràfica
– Identificar els dígrafs.
– Separar síl·labes.
• Competència gramatical
– Classificar els diversos tipus d’enunciats.
– Identificar els constituents bàsics de l’oració simple.
• Competència lexicosemàntica
– Diferenciar mots patrimonials, cultismos i manlleus.
64

B. Competència sociolingüística
– Reconéixer les situacions i els àmbits en què cal usar els textos expositius.
C. Competència pragmàtica
– Elaborar textos expositius.
D. Competència estratègica
– Identificar les parts d’un text expositiu.
– Conéixer els diferents elements de cohesió lèxica.
2. COMPETÈNCIA METACOGNITIVA
– Conéixer tècniques d’estudi.
– Elaborar resums i esquemes.
3. COMPETÈNCIA EXISTENCIAL
– Valorar la importància dels arbres a les ciutats.
– Reconéixer el valor del lèxic tradicional del camp.
– Valorar els textos expositius com una eina eficaç de comunicació científica.
– Respectar les diferents llengües com a manifestació de la diversitat cultural.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
• Identificar els textos expositius i les situacions en què es produeixen.
• Separar correctament les síl·labes.
• Reconéixer els dígrafs.
• Identificar la funció del llenguatge que predomina en un enunciat.
• Reconéixer els diferents tipus d’oracions.
• Diferenciar el SN subjecte del SV predicat.
• Ampliar el lèxic del món agrícola.
• Conéixer l’agrupació de les llengües indoeuropees.
• Distingir un text literari d’un de no literari.
• Reconéixer el gènere literari a què pertany un text.
65

UNITAT 2.
OBJECTIUS
• Aproximar-se a les característiques dels textos argumentatius: estructura i tipus
d’arguments.
• Conéixer les regles d’apostrofació.
• Aprendre la funció dels signes de puntuació.
• Identificar el subjecte de les oracions a partir de la regla de concordança.
• Conéixer la forma que adopten en la nostra llengua alguns dels manlleus més usats.
• Aprendre lèxic relacionat amb l’àmbit escolar.
• Aproximar-se a la realitat lingüística europea i sobretot de l’estat espanyol.
• Conéixer les característiques principals dels assaigs i saber identificar-los.
• Aproximar-se a l’obra de Joan Fuster, com a representant de l’assaig en la nostra
literatura.
• Descobrir les tècniques de treball en grup.
CONTINGUTS
CONCEPTES
Els textos argumentatius: estructura, tipus d’arguments i gèneres.
Els signes d’apostrofació i de puntuació.
El subjecte: definició i estructura.
Els préstecs o manlleus.
Lèxic específic de l’àmbit escolar.
La realitat lingüística a Europa i a l’estat espanyol.
L’assaig: definició i característiques.
L’obra assagística de Joan Fuster.
Tècniques per a elaborar textos en grup
PROCEDIMENTS, DESTRESES I HABILITATS
Identificació del tema i de la tesi d’un text argumentatiu.
Diferenciació dels diferents tipus d’arguments que es poden usar per a defensar una
tesi.
Aplicació de les regles d’apostrofació.
Ús adequat dels signes de puntuació.
Identificació del subjecte d’una oració.
Identificació del nucli i els components d’un sintagma nominal subjecte.
Classificació dels manlleus segons l’origen.
Identificació de l’assaig com a gènere transmissor d’idees i reflexions.
Tècniques d’organització de debats i treballs en grup.
66

ACTITUDS
Reconeixement de la igualtat de sexes i respecte als drets fonamentals de la dona.
Interés per integrar els companys nouvinguts al centre explicant-los-en el
funcionament i les instal·lacions.
Respecte per la diversitat lingüística a l’estat espanyol.
Actitud respectuosa envers les idees i les aportacions dels companysn en la realització
de debats o treballs en grup.
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació moral i cívica: La lectura del relat que encapçala aquesta unitat, «La rebel·lió
de les dones», i les activitats 16 i 17 que es plantegen en l’apartat de comprensió lectora
poden fer reflexionar sobre el menysteniment social que ha patit la dona al llarg de la
història i que encara pateix en alguns països i en algunes situacions. La revisió dels drets
de la dona que es recullen en la Declaració Universal dels Drets Humans són una
oportunitat per a defensar la igualtat entre l’home i la dona.
Educació per a la convivència: A partir de l’apartat Llengua i societat es pretén fomentar
una actitud de respecte envers la diversitat lingüística i cultural de l’estat espanyol.
Aquesta actitud de respecte s’ha de fer extensiva a la resta de llengües i cultures del món
i, per això, en l’apartat Parlem i conversem es proposen situacions comunicatives en les
quals es fomenta una actitud de tolerància i respecte pels immigrants que desconeixen la
nostra llengua i la nostra cultura.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
1. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
A. Competència lingüística
• Competència fonològica
– Entendre l’apostrofació com una manifestació de l’elisió fonològica.
• Competència ortogràfica
– Aplicar les regles d’apostrofació.
– Revisar les normes de diversos signes gràfics: guionet, guió llarg...
• Competència gramatical
– Identificar el subjecte d’una oració.
– Distingir els diversos tipus de subjecte: explícit i el·líptic.
– Identificar els components d’un sintagma nominal subjecte.
• Competència lexicosemàntica
– Identificar els manlleus o préstecs d’una llengua.
– Reconéixer l’origen dels manlleus o préstecs més usats en la nostra llengua.
B. Competència sociolingüística
– Saber guardar els torns de paraula en les intervencions en debats i també en la fase de
posada en comú d’un treball de grup.
67

C. Competència pragmàtica
– Elaborar textos argumentatius escrits o orals fent servir diferents tipus d’arguments.
D. Competència estratègica
– Distingir els diversos tipus d’arguments que s’utilitzen per a defensar una tesi.
– Conéixer les regles bàsiques que regeixen un debat.
2. COMPETÈNCIA METACOGNITIVA
– Descobrir les fases que cal seguir per a l’elaboració d’un treball en grup.
3. COMPETÈNCIA EXISTENCIAL
– Conéixer la importància de l’assaig com a mitjà d’autoreflexió i de transmissió d’idees.
– Aproximar-se a la situació lingüística d’Europa i de l’estat espanyol.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
• Diferenciar els diferents tipus d’arguments.
• Identificar l’estructura dels textos argumentatius.
• Aplicar correctament les regles d’apostrofació.
• Usar adequadament diversos signes gràfics, com el guionet, el guió llarg, el
parèntesi, les cometes, els signes d’admiració i d’interrogació.
• Reconéixer el subjecte d’una oració.
• Identificar els diferents components del sintagma nominal subjecte.
• Conéixer la forma correcta i l’origen dels manlleus més usuals en la nostra llengua.
• Conéixer les diferents llengües de l’estat espanyol i el seu origen.
• Identificar les característiques principals de l’assaig.
68

UNITAT 3.
OBJECTIUS
• Conéixer les característiques i els gèneres més rellevants dels textos personals.
• Repassar les regles d’accentuació.
• Identificar el predicat d’una oració.
• Diferenciar els diversos tipus de verbs: atributiu i predicatiu.
• Distingir els diferents tipus de predicats: nominal i verbal.
• Identificar els barbarismes i substituir-los per la forma correcta.
• Conéixer el lèxic fonamental de les relacions familiars.
• Conéixer les diferents varietats lingüístiques que presenta qualsevol llengua.
• Diferenciar diverses situacions de contacte de llengües.
• Establir les diferències entre els textos personals i la literatura autobiogràfica.
• Distingir entre literatura autobiogràfica i literatura en primera persona.
• Aproximar-se a l’obra de Josep Pla com a principal representant de les narracions
autobiogràfiques en la nostra literatura.
• Aprendre tècniques de lectura comprensiva.
CONTINGUTS
CONCEPTES
Els textos personals: definició i gèneres.
L’accent gràfic.
El predicat: tipus de nuclis i tipus de predicats.
Els barbarismes: definició i equivalències.
El lèxic de la família.
Les varietats lingüístiques.
Conseqüències de les situacions de llengües en contacte.
La literatura autobiogràfica.
PROCEDIMENTS, DESTRESES I HABILITATS
Identificació dels textos de caràcter personal.
Diferenciació dels diversos gèneres que formen part dels textos personals.
Classificació de les paraules segons la posició de la síl·laba tònica.
Ús correcte de l’accent gràfic.
Identificació del predicat.
Identificació i classificació del nucli del predicat.
Distinció dels diversos tipus de predicat.
Obtenció de mots cultes i patrimonials a partir d’una arrel llatina.
69

Identificació dels barbarismes en un discurs.
Reconeixement de les diferents situacions de contacte de llengües.
Distinció entre la literatura autobiogràfica i la literatura en primera persona.
Aplicació de les tècniques de lectura per a l’aprenentatge.
ACTITUDS
Respecte per les diferents opcions sexuals.
Empatia per les persones que viuen lluny del seu país.
Valoració de l’escriptura com un mitjà d’autoconeixement.
Actitud crítica enfront de situacions de discriminació lingüística.
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació moral i cívica: La lectura «Del diari d’Amanda» ens pot servir per a treballar
dos aspectes actitudinals: d’una banda, la primera part del text ens permet comentar les
diferents opcions sexuals i fomentar una actitud de respecte envers totes les opcions;
d’altra banda, en la segona part, la melangia d’Amanda, que viu lluny del seu país natal i
d’alguns familiars, aprofita per a reflexionar sobre la malenconia que poden sentir les
persones que es troben lluny del seu país i proposar actituds d’acollida que les faça estar
més còmodes.
Educació per a la convivència: L’apartat Llengua i societat ens mostra les diferents
situacions de contacte de llengües i la situació de perill que pateixen algunes llengües
minoritàries que, en molts casos, queden relegades a un segon pla o són substituïdes per
altres sistemes lingüístics. A partir d’aquests coneixements sociolingüístics, es pot
reflexionar sobre la situació que viu la nostra llengua i quines accions es poden dur a
terme per tal d’evitar la substitució lingüística. És una oportunitat per a convertir els
alumnes en ciutadans compromesos amb la llengua i la cultura pròpies.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
1. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
A. Competència lingüística
• Competència fonològica
– Reconéixer la síl·laba tònica.
• Competència ortogràfica
– Accentuar correctament.
• Competència gramatical
– Identificar el predicat d’una oració.
– Classificar els diversos tipus de predicats.
– Diferenciar els diferents tipus de verbs.
• Competència lexicosemàntica
– Identificar els barbarismes.
– Conéixer els barbarismes més usuals en la nostra llengua i les equivalències
corresponents.
70

B. Competència sociolingüística
– Conéixer els criteris que definiesen les diferents varietats lingüístiques.
– Aproximar-se a les diverses situacions de contacte de llengües.
C. Competència pragmàtica
– Diferenciar les característiques d’una carta formal i d’una carta personal.
D. Competència estratègica
– Redactar textos de caràcter més informal en què els receptors són coneguts.
2. COMPETÈNCIA METACOGNITIVA
– Conéixer les tècniques que converteixen la lectura en un mètode eficaç d’aprenentatge.
3. COMPETÈNCIA EXISTENCIAL
– Valorar l’escriptura com un mitjà d’autoreflexió i d’autoconeixement.
– Valorar la diversitat que presenta qualsevol sistema lingüístic.
– Ser conscients de la situació de perill que viuen les llengües minoritàries en una situació
de contacte de llengües.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
• Conéixer els gèneres i la definició dels textos personals.
• Classificar paraules segons la síl·laba tònica.
• Aplicar correctament les regles d’accentuació.
• Identificar el predicat d’una oració.
• Distingir els tipus de predicats i els tipus de verbs.
• Conéixer lèxic de la família.
• Conéixer les diverses varietats que pot presentar una llengua.
• Diferenciar entre diverses situacions de contacte de llengües.
• Saber distingir entre la literatura autobiogràfica i obres escrites en primera persona.
• Conéixer autors d’obres autobiogràfiques de la literatura universal.
71

UNITAT 4.
OBJECTIUS
• Conéixer els principals gèneres periodístics informatius.
• Aprendre les regles bàsiques de l’ús de la dièresi.
• Identificar els complements verbals d’una oració.
• Diferenciar els complements verbals bàsics: atribut, CD i CI.
• Identificar els vulgarismes i conéixer-ne la forma correcta.
• Conéixer lèxic relacionat amb els jocs, en especial jocs populars.
• Aproximar-se a les diferents situacions que ha viscut la nostra llengua al llarg del
temps.
• Conéixer les característiques distintives del gènere dramàtic.
• Distingir entre drama i tragèdia.
• Conéixer les diverses fonts d’informació amb què comptem i la informació que hi
podem trobar.
CONTINGUTS
CONCEPTES
Els textos periodístics informatius: la notícia, el reportatge i l’entrevista.
La dièresi.
Els complements verbals: atribut, CD i CI.
Els vulgarismes: definició i formes correctes.
El lèxic dels jocs.
Evolució de la llengua al llarg de la història.
El teatre: definició i subgèneres (tragèdia i drama).
Els materials de consulta: diccionaris i enciclopèdies.
PROCEDIMENTS, DESTRESES I HABILITATS
Identificació de les parts d’una notícia.
Identificació de les característiques bàsiques d’un reportatge.
Distinció de les diverses funcions de la dièresi.
Ús correcte de la dièresi.
Identificació dels complements verbals.
Reconeixement dels diferents tipus de complements verbals (atribut, CD i CI).
Detecció de vulgarismes en un discurs.
Identificació de les acotacions d’un text teatral.
Diferenciació entre tragèdia i comèdia.
Distinció de la informació continguda en diferents tipus de diccionaris i enciclopèdies.
ACTITUDS
Interés pels mitjans de comunicació com a mitjans de coneixement del món.
Valoració d’Internet com a eina social i educativa.
Interés per evitar els vulgarismes, en especial en les situacions de comunicació social.
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació moral i cívica: La lectura «Notícies en la xarxa» permet presentar Internet no
sols com un mitjà lúdic, sinó com un mitjà de comunicació i educatiu, a través del qual es
pot obtindre gran quantitat d’informació. No obstant això, convé comentar els diversos
perills socials que pot ocasionar aquest mitjà (Internet, consoles de joc...), raó per la qual
72

és fonamental fer-ne un ús responsable. A més, l’ús d’aquests jocs tecnològics es pot
contrastar amb d’altres de més tradicionals, que es comenten en l’apartat Parlem i
conversem i que fomenten la comunicació i la interacció amb els companys de joc.
Educació per a la convivència: Els mitjans de comunicació són una eina fonamental per
a conéixer el món i adquirir un bagatge cultural que ens farà ciutadans més compromesos
amb la societat. En aquests casos, però, també és important aprendre a comprendre i
llegir els diaris i sobretot contrastar la informació per poder formar-se una opinió sobre els
fets.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
1. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
A. Competència lingüística
• Competència fonològica
– Reconéixer les diferències fonètiques que pot indicar l’ús de dièresi.
• Competència ortogràfica
– Utilitzar correctament la dièresi.
• Competència gramatical
– Identificar els complements verbals.
– Classificar els complements verbals bàsics: atribut, CD i CI.
• Competència lexicosemàntica
– Identificar els vulgarismes.
B. Competència sociolingüística
– Conéixer les diferents situacions que ha viscut la llengua al llarg del temps.
– Fer un ús adequat del tractament personal en el cas de les entrevistes.
C. Competència pragmàtica
– Diferenciar els diversos tipus de gèneres periodístics informatius.
D. Competència estratègica
– Aproximar-se al procés de documentació i elaboració de textos que fan servir els
periodistes.
2. COMPETÈNCIA METACOGNITIVA
– Conéixer les diferents fonts d’informació que poden ser útils segons la informació que es
busca.
3. COMPETÈNCIA EXISTENCIAL
– Desenvolupar un ús correcte i responsable de les noves tecnologies.
– Valorar els mitjans de comunicació com a mitjans de contacte amb el món.
– Mostrar interés per utilitzar un llenguatge acurat i evitar els vulgarismes.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
• Identificar els diversos gèneres periodístics informatius.
73

• Reconéixer l’estructura dels diferents gèneres periodístics informatius.
• Aplicar correctament les regles d’ús de la dièresi.
• Identificar els complements verbals bàsics: atribut, CD i CI.
• Conéixer lèxic relacionat amb els jocs.
• Conéixer les diverses etapes i situacions de la llengua al llarg del temps.
• Identificar l’estructura i les característiques típiques dels textos teatrals.
• Diferenciar un drama d’una tragèdia.
• Conéixer el tipus d’informació que contenen les diverses fonts documentals.
74

UNITAT 5.
OBJECTIUS
• Conéixer els principals gèneres periodístics d’opinió.
• Distingir entre fets objectius i opinions.
• Reconéixer els sons sonor i sord de la essa i les grafies corresponents.
• Identificar els diferents complements verbals d’una oració.
• Conéixer alguns geosinònims bàsics de la nostra llengua.
• Aprendre lèxic relacionat amb el teatre, en especial de l’edifici i del muntatge d’una
obra.
• Aproximar-se a les diferències bàsiques entre els dialectes occidental i oriental.
• Identificar la varietat dialectal en què està escrit un text a partir de les
característiques lèxiques i morfològiques.
• Reconéixer les característiques típiques del gènere comèdia.
• Conéixer algunes obres de la nostra literatura representants del teatre de carrer.
• Aproximar-se a les diferents fonts d’informació digital.
CONTINGUTS
CONCEPTES
Els textos periodístics d’opinió: article d’opinió, columna, carta al director i editorial.
Els sons essa sonora i essa sorda i les grafies corresponents.
Els complements verbals: CRV, CPred i CC.
Els dialectalismes: definició i geosinònims més típics.
El lèxic del teatre.
Els dos blocs dialectals de la nostra llengua: l’occidental i l’oriental.
La comèdia: definició i característiques.
El teatre popular: definició i obres més característiques en la nostra literatura.
Els materials de consulta digital: CD-ROM, DVD i Internet.
PROCEDIMENTS, DESTRESES I HABILITATS
Distinció dels diferents gèneres periodístics d’opinió.
Diferenciació de fets i opinions.
Identificació dels sons essa sorda i essa sonora amb la grafia corresponent.
Diferenciació dels complements de règim verbal, predicatiu i circumstancial.
Reconeixement dels dialectalismes en un discurs.
Identificació de les parts de què consta un edifici teatral.
Reconeixement dels diferents tipus de complements verbals.
Identificació de la procedència d’un text per les característiques lingüístiques.
Reconeixement d’una comèdia.
75

Desenvolupament de tècniques per a fer cerques efectives en Internet.
Distinció de fonts fiables i fonts poc fiables en la xarxa.
ACTITUDS
Respecte per les diferents opinions i interpretacions sobre un fet.
Valoració del teatre com a producte literari i també social.
Respecte pels diversos dialectes, com a maneres diferents d’usar una llengua que
permeten reconéixer la procedència del parlant.
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació per a la convivència: Tant la lectura inicial com l’explicació i la lectura de
textos periodístics d’opinió ens mostren que davant un mateix fet pot haver-hi tantes
opinions com persones. Aixa doncs, aquesta unitat és una oportunitat per a formar
ciutadans capaços de donar el seu punt de vista sobre un tema i alhora ser respectuosos
amb l’opinió dels altres. Es tracta de valorar les diferents opinions sobre un tema com un
camí per a trobar solucions als problemes.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
1. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
A. Competència lingüística
• Competència fonològica
– Reconéixer les diferències entre els sons sonor i sord de la essa.
• Competència ortogràfica
– Usar correctament les grafies corresponents a la essa sonora i la essa sorda.
• Competència gramatical
– Identificar el CRV, el CPred i el CC.
– Classificar els diversos tipus de complements verbals segons que siguen necessaris o
addicionals.
• Competència lexicosemàntica
– Identificar els dialectalismes.
– Establir les correspondències entre els geosinònims més coneguts.
B. Competència sociolingüística
– Identificar la procedència geogràfica d’un text a partir de les característiques
lingüístiques.
C. Competència pragmàtica
– Diferenciar els diversos gèneres periodístics d’opinió.
– Distingir els fets de les opinions.
D. Competència estratègica
– Desxifrar la informació que conté una entrada a un teatre a partir del coneixement del
lèxic del teatre.
76

2. COMPETÈNCIA METACOGNITIVA
– Practicar tècniques efectives que permeten cerques eficaces en Internet.
3. COMPETÈNCIA EXISTENCIAL
– Mostrar una actitud respectuosa amb les diferents opinions que puga haver-hi sobre un
tema.
– Valorar la diversitat lingüística com un element de riquesa i de marca d’identitat.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
• Identificar els diversos gèneres periodístics d’opinió.
• Reconéixer els fets i les opinions en un text argumentatiu.
• Usar correctament les grafies corresponents als sons essa sonora i essa sorda.
• Identificar els diferents complements verbals.
• Conéixer lèxic relacionat amb el teatre, sobretot amb l’edifici.
• Reconéixer les característiques bàsiques dels dos blocs dialectals (occidental i
oriental).
• Identificar els elements típics d’una comèdia.
• Conéixer les obres més representatives del teatre popular en la nostra literatura.
• Conéixer els cercadors d’Internet que ens permeten accedir a la informació i les
tècniques de cerca bàsiques.
77

UNITAT 6.
OBJECTIUS
• Conéixer les característiques bàsiques dels textos publicitaris.
• Identificar els recursos estilístics més utilitzats en la publicitat.
• Conéixer les particularitats dels textos publicitaris en cada mitjà de difusió.
• Usar correctament les grafies corresponents al so palatal fricatiu sord i als sons
africats sords i sonors.
• Identificar els diferents tipus d’oració segons el predicat.
• Revisar tots els tipus de complements verbals que hem vist en unitats anteriors.
• Conéixer l’estructura típica dels refranys.
• Aprendre a desxifrar el significat dels refranys.
• Conéixer el lèxic específic del cotxe.
• Conéixer les característiques pròpies del dialecto valencià i dels diferents
subdialectes.
• Saber situar geogràficament els subdialectes del valencià.
• Conéixer els autors teatrals més importants de la literatura universal.
• Aproximar-se a les companyies i als dramaturgs contemporanis més representatius
de la nostra literatura.
• Conéixer els materials de suport lingüístic disponibles en Internet.
CONTINGUTS
CONCEPTES
Els textos publicitaris: definició, característiques i recursos estilístics.
Les grafies corresponents als sons palatals africats sords i sonors.
La grafia corresponent al so palatal fricatiu sord.
Les oracions segons el predicat: atributives, predicatives i impersonals.
Els refranys: definició i estructura.
El lèxic del cotxe.
Característiques lingüístiques del valencià i dels seus subdialectes.
Els principals autors teatrals de la literatura universal.
L’evolució del teatre en la nostra literatura.
Les companyies i els dramaturgs contemporanis més destacats de la nostra literatura.
Les fonts d’informació digitals.
PROCEDIMENTS, DESTRESES I HABILITATS
Identificació dels diversos elements de què consta un text publicitari.
Reconeixement dels recursos estilístics més utilitzats en els eslògans.
78

Ús correcte de les grafies corresponents als sons palatals africats i al so palatal fricatiu
sord.
Identificació dels diferents tipus d’oracions segons el predicat.
Anàlisi oracional.
Interpretació de refranys.
Identificació de les característiques bàsiques dels dialectes valencians.
Localització dels diferents subdialectes.
Ús de les eines informàtiques que serveixen de suport lingüístic.
ACTITUDS
Actitud crítica davant els textos publicitaris a què ens exposem.
Valoració dels refranys com a elements transmissors de la cultura d’un poble.
Interés pel teatre com a expressió artística que reflecteix els canvis de la societat.
Respecte pels diversos subdialectes valencians.
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació moral i cívica: La lectura «Benvingut a l’Olimp dels dièsel» serveix per a
comentar la influència que té la publicitat en les nostres vides diàries i fins a quin punt pot
modificar la nostra conducta. Conéixer les característiques dels textos publicitaris ajudarà
els alumnes a ser més crítics davant els eslògans i els missatges dels anuncis i alhora a
ser consumidors més responsables.
D’altra banda, la lectura inicial, juntament amb l’apartat Parlem i conversem dedicat a
ampliar el vocabulari sobre el món del motor, constitueixen una bona oportunitat per a
introduir alguns consells de seguretat viària que han de tindre en compte no solament com
a vianants, sinó també com a futurs conductors.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
1. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
A. Competència lingüística
• Competència fonològica
– Conéixer els trets característics del so palatal fricatiu sord.
– Reconéixer les diferències entre els sons sord i sonor de les palatals africades.
• Competència ortogràfica
– Usar correctament les grafies corresponents als sons palatals africats i al so palatal
fricatiu sord.
• Competència gramatical
– Classificar els diferents tipus d’oracions segons el predicat: atributives, predicatives i
impersonals.
– Identificar els diferents tipus d’oracions predicatives: transitives i intransitives i reflexives
i recíproques.
• Competència lexicosemàntica
– Familiaritzar-se amb l’estructura típica dels refranys.
– Aprendre a desxifrar els missatges que enclouen refranys.
79

B. Competència sociolingüística
– Identificar les característiques dels diferents subdialectes valencians.
– Localitzar geogràficament els tres subdialectes valencians més destacats: septentrional,
apitxat i meridional.
C. Competència pragmàtica
– Conéixer els recursos més adequats segons el mitjà de difusió del text publicitari.
D. Competència estratègica
– Aproximar-se als recursos estilístics que tenen com a finalitat persuadir el receptor.
2. COMPETÈNCIA METACOGNITIVA
– Utilitzar recursos lingüístics informàtics de suport, com correctors o diccionaris.
3. COMPETÈNCIA EXISTENCIAL
– Mostrar una actitud crítica envers els textos publicitaris i els missatges que llancen.
– Valorar els refranys com a textos transmissors de l’experiència i la cultura d’un poble.
– Valorar la diversitat lingüística com un element de riquesa i de marca d’identitat.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
• Identificar els diferents elements de què consta un text publicitari.
• Reconéixer els diversos recursos estilístics amb finalitat persuasiva.
• Usar correctament les grafies corresponents als sons palatals africats i al so palatal
fricatiu sord.
• Distingir els diferents tipus d’oracions segons el predicat i la relació d’aquest amb el
subjecte.
• Conéixer lèxic relacionat amb l’automòbil.
• Reconéixer les característiques bàsiques dels principals subdialectes del valencià.
• Conéixer els autors teatrals més destacats de la literatura universal.
• Conéixer les companyies i els dramaturges contemporanis més representatius de la
nostra literatura.
• Conéixer les eines lingüístiques de suport informàtic de què podem disposar.
80

UNITAT 7.
OBJECTIUS
• Aproximar-se a l’estructura i a les característiques dels gèneres gràfics.
• Reconéixer les diferències entre còmics i auques.
• Utilitzar correctament les grafies corresponents als sons oclusius en posició final de
mot.
• Usar correctament les grafies b i v.
• Saber desxifrar el significat de les locucions i les frases fetes més conegudes de la
nostra llengua.
• Conéixer lèxic relacionat amb l’època medieval.
• Aproximar-se a la situació de la llengua durant l’època moderna.
• Conéixer les característiques més rellevants de la poesia i la música.
• Aproximar-se al moviment musical i literari de la Nova Cançó.
• Posar en pràctica els procés de treball que comporta la producció d’un text oral i un
text escrit.
CONTINGUTS
CONCEPTES
Els gèneres gràfics: el còmic i l’auca.
Les consonants corresponents als sons oclusius.
Les grafies b i v.
Les oracions segons l’actitud del parlant: enunciatives, interrogatives, exclamatives,
imperatives, dubitatives i optatives.
Les locucions i les frases fetes.
Lèxic de la societat medieval.
La situació sociolingüística de la nostra llengua durant els segles XVI, XVII I XVIII.
Les fases de producció d’un text oral i d’un text escrit.
PROCEDIMENTS, DESTRESES I HABILITATS
Identificació dels trets característics dels gèneres gràfics.
Diferenciació entre còmic i auca.
Ús correcte de les grafies corresponents als sons oclusius ( p/b, t/d, c/g) en posició
final.
Ús correcte de les grafies b i v.
Classificació de les oracions segons la intenció del parlant.
Construcció d’oracions de diferents tipus segons la intenció de l’emissor.
Descodificació de les locucions i les frases fetes.
Reconeixement dels elements característics de la lírica i la cançó.
Interpretació del significat ocult de les composicions de cantautors de la Nova Cançó.
81

Aplicació de les tècniques de redacció, en especial de la cohesió textual.
ACTITUDS
Denúncia d’actituds malvades i egoistes.
Valoració de moviments i iniciatives com la Nova Cançó, amb què es lluità per
aconseguir la llibertat.
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació moral i cívica: Les actuacions de la Viuda Reposada en la lectura inicial poden
servir per a reflexionar sobre les actituds. Les persones que actuen amb falsedat per
traure’n algun profit són sempre descobertes i aïllades. Per això, convé que tinguem en
compte les conseqüències de les accions que fem i sobretot cal que procurem que les
nostres accions no es moguen per interessos egoistes.
Educació per a la PAU: L’estudi del moviment de la Nova Cançó ha de servir, no
solament des del punt de vista literari i històric, sinó també com un model i un estímul. Cal
fomentar en els alumnes una actitud crítica davant les injustícies i sobretot davant les
situacions que comporten una manca de llibertat i una violació dels drets humans. La lluita
per la llibertat és la lluita per la pau.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
1. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
A. Competència lingüística
• Competència fonològica
– Diferenciar el so bilabial (b) i el so labiodental (v).
• Competència ortogràfica
– Escriure correctament les consonants oclusives a final de mot.
– Escriure correctament b o v.
• Competència gramatical
– Identificar els tipus d’oracions segons la intenció del parlant.
• Competència lexicosemàntica
– Interpretar les expressions fixades de la llengua, com locucions i frases fetes.
B. Competència sociolingüística
– Fer servir un registre formal adequat per a les exposicions orals i per als treballs
monogràfics.
– Comparar la situació diglòssica de l’època moderna amb la que es viu actualment.
C. Competència pragmàtica
– Conéixer diversos recursos lingüístics i no lingüístics a través dels quals podem
expressar l’actitud que tenim respecte del missatge.
– Reconéixer les onomatopeies com un recurs expressiu en els gèneres gràfics, que
també es pot usar en les narracions orals.
82

D. Competència estratègica
– Identificar els trets característics dels textos gràfics.
– Interpretar la informació gràfica típica dels còmics.
2. COMPETÈNCIA METACOGNITIVA
– Conéixer els processos d’elaboració d’un text escrit i d’un text oral.
3. COMPETÈNCIA EXISTENCIAL
– Denunciar les actuacions que es mouen per interessos o beneficis personals.
– Valorar les composicions de la Nova Cançó com a producte literari i reivindicatiu.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
• Identificar les característiques i l’estructura pròpies dels gèneres gràfics.
• Reconéixer les diferències entre un còmic i una auca.
• Escriure correctament les grafies oclusives en posició final.
• Escriure correctament les grafies b i v, quan correspon.
• Diferenciar entre locucions i frases fetes.
• Interpretar locucions i frases fetes habituals de la nostra llengua.
• Conéixer la situació de la llengua durant l’època moderna.
• Identificar els recursos característics de la lírica.
• Conéixer els representants i les línies temàtiques essencials del moviment de la
Nova Cançó.
83

UNITAT 8.
OBJECTIUS
• Identificar les característiques dels textos predictius.
• Conéixer diversos gèneres predictius.
• Fer servir la grafia h quan cal.
• Utilitzar correctament les grafies geminades.
• Distingir entre oracions simples i oracions compostes.
• Reconéixer els diferents tipus d’oracions compostes: dependents i independents.
• Identificar els sinònims i els antònims d’un mot.
• Distingir entre polisèmia i homonímia.
• Conéixer lèxic relacionat amb les relacions personals.
• Conéixer la situació de la llengua durant la Renaixença i el segle XX.
• Distingir entre el procés de normativització i el de normalització.
• Aproximar-se a les obres i als autors més destacats de la literatura universal.
• Diferenciar entre els diversos gèneres administratius.
CONTINGUTS
CONCEPTES
Els textos predictius: característiques i gèneres.
La grafia h.
Les consonants geminades.
Les oracions simples i compostes.
La sinonímia i l’antonímia.
La polisèmia i l’homonímia.
La situació sociolingüística de la nostra llengua durant els segles XIX i XX.
Les obres i els autors més destacats de la història de la literatura universal.
Els gèneres administratius amb finalitat comunicativa.
PROCEDIMENTS, DESTRESES I HABILITATS
Identificació dels trets característics dels textos predictius
Distinció dels diferents gèneres predictius.
Ús correcte de les consonants geminades i de la grafia h.
Classificació de les oracions segons l’estructura.
Reconeixement del nexe que uneix dues proposicions.
Identificació dels sinònims i els antònims d’un mot.
Diferenciació entre paraules polisèmiques i paraules homònimes.
Elaboració de resums a partir de la lectura d’un fragment literari.
84

Reconeixement de diferents gèneres de l’àmbit administratiu.
ACTITUDS
Actitud crítica envers els gèneres predictius que no tenen cap base científica.
Valoració de les obres més destacades de la literatura universal com a patrimoni que
ens permet entendre millor la cultura occidental.
Respecte per les persones que van fer possible el procés de normativització i
normalització de la nostra llengua.
Actitud responsable com a ciutadans capaços d’entendre els missatges que ens
arriben des de l’administració pública.
EDUCACIÓ EN VALORS
Educació moral i cívica: La impaciència per conéixer el futur condueix els joves a
intentar aproximar-s’hi a través de diferents mitjans, com ara el tarot, la quiromància o
l’horòscop. La lectura inicial del tema i el coneixement de la tipologia textual predictiva els
ensenyarà a reflexionar sobre aquests textos i a prendre-hi una actitud crítica. Cal insistir
que en la majoria de casos es tracta de textos poc científics i sobretot molt vagues, que
cada u adequa a les seues necessitats.
D’altra banda, els textos de caràcter administratiu que revisaran en l’apartat Treballem la
tècnica constitueixen una bona ocasió per a aproximar els alumnes a l’àmbit públic i
convertir-los en ciutadans responsables, capaços d’interpretar i també d’escriure textos
relacionats amb l’administració.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
1. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
A. Competència lingüística
• Competència fonològica
– Pronúncia correcta dels sons geminats.
• Competència ortogràfica
– Triar correctament les consonants geminades que convenen en cada cas.
– Escriure la grafia h quan calga.
• Competència gramatical
– Identificar els tipus d’oracions segons l’estructura.
• Competència lexicosemàntica
– Reconéixer els sinònims i els antònims d’un mot.
– Diferenciar entre paraules polisèmiques i homònimes.
B. Competència sociolingüística
– Fer servir un registre formal adequat per als textos de caràcter administratiu.
– Distingir dos processos sociolingüístics com la normativització i la normalització.
85

C. Competència pragmàtica
– Identificar estratègies lingüístiques que permeten fer més vague o menys segur un
missatge.
– Conéixer el tractament personal més adequat en els textos administratius.
D. Competència estratègica
– Identificar els trets característics dels textos predictius.
2. COMPETÈNCIA METACOGNITIVA
– Conéixer l’estructura i la finalitat de cada un dels gèneres de l’àmbit administratiu.
3. COMPETÈNCIA EXISTENCIAL
– Implicar-se en la vida pública a través del coneixement de gèneres administratius.
– Valorar les persones que van tindre un paper destacat en els processos de
normalització i normativització de la nostra llengua.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
• Identificar les característiques lingüístiques dels textos predictius.
• Diferenciar els diversos gèneres predictius.
• Escriure la grafia h quan cal.
• Utilitzar correctament les diferents consonants geminades.
• Identificar sinònims i antònims d’un mot.
• Diferenciar entre paraules polisèmiques i homonímiques.
• Conéixer lèxic relacionat amb el caràcter personal.
• Conéixer les característiques i els autors més importants de la Renaixença.
• Distingir entre normalització i normativització.
• Conéixer els artífexs de la normativització de la nostra llengua.
• Relacionar les obres més importants de la literatura universal amb els seus autors.
• Conéixer la finalitat de cada un dels gèneres administratius que s’usen per a fer
alguna comunicació.
Llista de llibres de lectura obligatòria per a 2n d’ESO.
1a avaluació: Eric Wilson. Assassinat en el Canadian Express. Col·lecció El Micalet
Galàctic. Edicions Bromera
2a avaluació: Carles Alberola i Roberto Garcia. Joan, el Cendrós. Col·lecció Micalet
Teatre. Edicions Bromera.
3a avaluació: Alan Greus. L’amulet egipci. Col·lecció Espurna. Edicions Bromera.
TEMPORALITZACIÓ 2n d’ESO
1r TRIMESTRE (1a avaluació): Temes 1, 2 i primer llibre.
2n TRIMESTRE (2a avaluació): Temes 3, 4, 5 i 2n llibre.
3r TRIMESTRE (3a avaluació): Temes 6, 7, 8 i 3r llibre.
86

OBJECTIUS I CONTINGUTS MÍNIMS PER A 2n D’ESO.
UNITAT 1.
OBJECTIUS
• Aproximar-se als textos expositius: finalitat, estructura i trets bàsics.
• Identificar els dígrafs i separar correctament les síl·labes.
• Distingir els diferents tipus d’enunciats.
• Identificar els constituents bàsics de l’oració: subjecte i predicat.
• Diferenciar entre mots patrimonials i cultismes.
• Ampliar el lèxic del món vegetal.
• Aproximar-se als mecanismes de creació de paraules: préstecs i barbarismes.
• Conéixer la manera com s’agrupen les llengües indoeuropees.
• Definir els textos literaris i distingir-los d’altres tipologies textuals.
• Reconéixer els diferents tipus de gèneres literaris.
• Dominar les característiques dels textos que serveixen com a base per a l’estudi.
CONTINGUTS
Els textos expositius: definició, estructura i recursos.
Els dígrafs i les síl·labes.
Les funcions del llenguatge.
Els enunciats: oracions i frases.
Els constituents bàsics de l’oració simple: subjecte i predicat.
Tipus de paraules segons l’origen.
El lèxic del món vegetal.
Les famílies lingüístiques.
Els gèneres literaris.
Les tècniques bàsiques d’estudi.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
Identificar els textos expositius i les situacions en què es produeixen.
Separar correctament les síl·labes.
Reconéixer els dígrafs.
Identificar la funció del llenguatge que predomina en un enunciat.
Reconéixer els diferents tipus d’oracions.
Diferenciar el SN subjecte del SV predicat.
Ampliar el lèxic del món agrícola.
87

Conéixer l’agrupació de les llengües indoeuropees.
Distingir un text literari d’un de no literari.
Reconéixer el gènere literari a què pertany un text.
UNITAT 2.
OBJECTIUS
• Aproximar-se a les característiques dels textos argumentatius: estructura i tipus
d’arguments.
• Conéixer les regles d’apostrofació.
• Aprendre la funció dels signes de puntuació.
• Identificar el subjecte de les oracions a partir de la regla de concordança.
• Conéixer la forma que adopten en la nostra llengua alguns dels manlleus més usats.
• Aprendre lèxic relacionat amb l’àmbit escolar.
• Aproximar-se a la realitat lingüística europea i sobretot de l’estat espanyol.
• Conéixer les característiques principals dels assaigs i saber identificar-los.
• Aproximar-se a l’obra de Joan Fuster, com a representant de l’assaig en la nostra
literatura.
• Descobrir les tècniques de treball en grup.
CONTINGUTS
Els textos argumentatius: estructura, tipus d’arguments i gèneres.
Els signes d’apostrofació i de puntuació.
El subjecte: definició i estructura.
Els préstecs o manlleus.
Lèxic específic de l’àmbit escolar.
La realitat lingüística a Europa i a l’estat espanyol.
L’assaig: definició i característiques.
L’obra assagística de Joan Fuster.
Tècniques per a elaborar textos en grup
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Diferenciar els diferents tipus d’arguments.
Identificar l’estructura dels textos argumentatius.
Aplicar correctament les regles d’apostrofació.
Usar adequadament diversos signes gràfics, com el guionet, el guió llarg, el
parèntesi, les cometes, els signes d’admiració i d’interrogació.
Reconéixer el subjecte d’una oració.
88

Identificar els diferents components del sintagma nominal subjecte.
Conéixer la forma correcta i l’origen dels manlleus més usuals en la nostra llengua.
Conéixer les diferents llengües de l’estat espanyol i el seu origen.
Identificar les característiques principals de l’assaig.
UNITAT 3.
OBJECTIUS
• Conéixer les característiques i els gèneres més rellevants dels textos personals.
• Repassar les regles d’accentuació.
• Identificar el predicat d’una oració.
• Diferenciar els diversos tipus de verbs: atributiu i predicatiu.
• Distingir els diferents tipus de predicats: nominal i verbal.
• Identificar els barbarismes i substituir-los per la forma correcta.
• Conéixer el lèxic fonamental de les relacions familiars.
• Conéixer les diferents varietats lingüístiques que presenta qualsevol llengua.
• Diferenciar diverses situacions de contacte de llengües.
• Establir les diferències entre els textos personals i la literatura autobiogràfica.
• Distingir entre literatura autobiogràfica i literatura en primera persona.
• Aproximar-se a l’obra de Josep Pla com a principal representant de les narracions
autobiogràfiques en la nostra literatura.
• Aprendre tècniques de lectura comprensiva.
CONTINGUTS
Els textos personals: definició i gèneres.
L’accent gràfic.
El predicat: tipus de nuclis i tipus de predicats.
Els barbarismes: definició i equivalències.
El lèxic de la família.
Les varietats lingüístiques.
Conseqüències de les situacions de llengües en contacte.
La literatura autobiogràfica.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Conéixer els gèneres i la definició dels textos personals.
Classificar paraules segons la síl·laba tònica.
Aplicar correctament les regles d’accentuació.
Identificar el predicat d’una oració.
89

Distingir els tipus de predicats i els tipus de verbs.
Conéixer lèxic de la família.
Conéixer les diverses varietats que pot presentar una llengua.
Diferenciar entre diverses situacions de contacte de llengües.
Saber distingir entre la literatura autobiogràfica i obres escrites en primera persona.
Conéixer autors d’obres autobiogràfiques de la literatura universal.
UNITAT 4.
OBJECTIUS
• Conéixer els principals gèneres periodístics informatius.
• Aprendre les regles bàsiques de l’ús de la dièresi.
• Identificar els complements verbals d’una oració.
• Diferenciar els complements verbals bàsics: atribut, CD i CI.
• Identificar els vulgarismes i conéixer-ne la forma correcta.
• Conéixer lèxic relacionat amb els jocs, en especial jocs populars.
• Aproximar-se a les diferents situacions que ha viscut la nostra llengua al llarg del
temps.
• Conéixer les característiques distintives del gènere dramàtic.
• Distingir entre drama i tragèdia.
• Conéixer les diverses fonts d’informació amb què comptem i la informació que hi
podem trobar.
CONTINGUTS
Els textos periodístics informatius: la notícia, el reportatge i l’entrevista.
La dièresi.
Els complements verbals: atribut, CD i CI.
Els vulgarismes: definició i formes correctes.
El lèxic dels jocs.
Evolució de la llengua al llarg de la història.
El teatre: definició i subgèneres (tragèdia i drama).
Els materials de consulta: diccionaris i enciclopèdies.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Identificar els diversos gèneres periodístics informatius.
Reconéixer l’estructura dels diferents gèneres periodístics informatius.
Aplicar correctament les regles d’ús de la dièresi.
Identificar els complements verbals bàsics: atribut, CD i CI.
Conéixer lèxic relacionat amb els jocs.
Conéixer les diverses etapes i situacions de la llengua al llarg del temps.
Identificar l’estructura i les característiques típiques dels textos teatrals.
90

Diferenciar un drama d’una tragèdia.
Conéixer el tipus d’informació que contenen les diverses fonts documentals.
UNITAT 5.
OBJECTIUS
• Conéixer els principals gèneres periodístics d’opinió.
• Distingir entre fets objectius i opinions.
• Reconéixer els sons sonor i sord de la essa i les grafies corresponents.
• Identificar els diferents complements verbals d’una oració.
• Conéixer alguns geosinònims bàsics de la nostra llengua.
• Aprendre lèxic relacionat amb el teatre, en especial de l’edifici i del muntatge d’una
obra.
• Aproximar-se a les diferències bàsiques entre els dialectes occidental i oriental.
• Identificar la varietat dialectal en què està escrit un text a partir de les
característiques lèxiques i morfològiques.
• Reconéixer les característiques típiques del gènere comèdia.
• Conéixer algunes obres de la nostra literatura representants del teatre de carrer.
• Aproximar-se a les diferents fonts d’informació digital.
CONTINGUTS
Els textos periodístics d’opinió: article d’opinió, columna, carta al director i editorial.
Els sons essa sonora i essa sorda i les grafies corresponents.
Els complements verbals: CRV, CPred i CC.
Els dialectalismes: definició i geosinònims més típics.
El lèxic del teatre.
Els dos blocs dialectals de la nostra llengua: l’occidental i l’oriental.
La comèdia: definició i característiques.
El teatre popular: definició i obres més característiques en la nostra literatura.
Els materials de consulta digital: CD-ROM, DVD i Internet.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Identificar els diversos gèneres periodístics d’opinió.
Reconéixer els fets i les opinions en un text argumentatiu.
Usar correctament les grafies corresponents als sons essa sonora i essa sorda.
Identificar els diferents complements verbals.
Conéixer lèxic relacionat amb el teatre, sobretot amb l’edifici.
91

Reconéixer les característiques bàsiques dels dos blocs dialectals (occidental i
oriental).
Identificar els elements típics d’una comèdia.
Conéixer les obres més representatives del teatre popular en la nostra literatura.
Conéixer els cercadors d’Internet que ens permeten accedir a la informació i les
tècniques de cerca bàsiques.
UNITAT 6.
OBJECTIUS
• Conéixer les característiques bàsiques dels textos publicitaris.
• Identificar els recursos estilístics més utilitzats en la publicitat.
• Conéixer les particularitats dels textos publicitaris en cada mitjà de difusió.
• Usar correctament les grafies corresponents al so palatal fricatiu sord i als sons
africats sords i sonors.
• Identificar els diferents tipus d’oració segons el predicat.
• Revisar tots els tipus de complements verbals que hem vist en unitats anteriors.
• Conéixer l’estructura típica dels refranys.
• Aprendre a desxifrar el significat dels refranys.
• Conéixer el lèxic específic del cotxe.
• Conéixer les característiques pròpies del dialecto valencià i dels diferents
subdialectes.
• Saber situar geogràficament els subdialectes del valencià.
• Conéixer els autors teatrals més importants de la literatura universal.
• Aproximar-se a les companyies i als dramaturgs contemporanis més representatius
de la nostra literatura.
• Conéixer els materials de suport lingüístic disponibles en Internet.
CONTINGUTS
Els textos publicitaris: definició, característiques i recursos estilístics.
Les grafies corresponents als sons palatals africats sords i sonors.
La grafia corresponent al so palatal fricatiu sord.
Les oracions segons el predicat: atributives, predicatives i impersonals.
Els refranys: definició i estructura.
El lèxic del cotxe.
Característiques lingüístiques del valencià i dels seus subdialectes.
Els principals autors teatrals de la literatura universal.
L’evolució del teatre en la nostra literatura.
Les companyies i els dramaturgs contemporanis més destacats de la nostra literatura.
92

Les fonts d’informació digitals.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Identificar els diferents elements de què consta un text publicitari.
Reconéixer els diversos recursos estilístics amb finalitat persuasiva.
Usar correctament les grafies corresponents als sons palatals africats i al so palatal
fricatiu sord.
Distingir els diferents tipus d’oracions segons el predicat i la relació d’aquest amb el
subjecte.
Conéixer lèxic relacionat amb l’automòbil.
Reconéixer les característiques bàsiques dels principals subdialectes del valencià.
Conéixer els autors teatrals més destacats de la literatura universal.
Conéixer les companyies i els dramaturges contemporanis més representatius de la
nostra literatura.
Conéixer les eines lingüístiques de suport informàtic de què podem disposar.
UNITAT 7.
OBJECTIUS
• Aproximar-se a l’estructura i a les característiques dels gèneres gràfics.
• Reconéixer les diferències entre còmics i auques.
• Utilitzar correctament les grafies corresponents als sons oclusius en posició final de
mot.
• Usar correctament les grafies b i v.
• Saber desxifrar el significat de les locucions i les frases fetes més conegudes de la
nostra llengua.
• Conéixer lèxic relacionat amb l’època medieval.
• Aproximar-se a la situació de la llengua durant l’època moderna.
• Conéixer les característiques més rellevants de la poesia i la música.
• Aproximar-se al moviment musical i literari de la Nova Cançó.
• Posar en pràctica els procés de treball que comporta la producció d’un text oral i un
text escrit.
CONTINGUTS
Els gèneres gràfics: el còmic i l’auca.
Les consonants corresponents als sons oclusius.
Les grafies b i v.
Les oracions segons l’actitud del parlant: enunciatives, interrogatives, exclamatives,
imperatives, dubitatives i optatives.
Les locucions i les frases fetes.
93

Lèxic de la societat medieval.
La situació sociolingüística de la nostra llengua durant els segles XVI, XVII I XVIII.
Les fases de producció d’un text oral i d’un text escrit.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Identificar les característiques i l’estructura pròpies dels gèneres gràfics.
Reconéixer les diferències entre un còmic i una auca.
Escriure correctament les grafies oclusives en posició final.
Escriure correctament les grafies b i v, quan correspon.
Diferenciar entre locucions i frases fetes.
Interpretar locucions i frases fetes habituals de la nostra llengua.
Conéixer la situació de la llengua durant l’època moderna.
Identificar els recursos característics de la lírica.
Conéixer els representants i les línies temàtiques essencials del moviment de la Nova
Cançó.
UNITAT 8.
OBJECTIUS
• Identificar les característiques dels textos predictius.
• Conéixer diversos gèneres predictius.
• Fer servir la grafia h quan cal.
• Utilitzar correctament les grafies geminades.
• Distingir entre oracions simples i oracions compostes.
• Reconéixer els diferents tipus d’oracions compostes: dependents i independents.
• Identificar els sinònims i els antònims d’un mot.
• Distingir entre polisèmia i homonímia.
• Conéixer lèxic relacionat amb les relacions personals.
• Conéixer la situació de la llengua durant la Renaixença i el segle XX.
• Distingir entre el procés de normativització i el de normalització.
• Aproximar-se a les obres i als autors més destacats de la literatura universal.
• Diferenciar entre els diversos gèneres administratius.
CONTINGUTS
Els textos predictius: característiques i gèneres.
La grafia h.
Les consonants geminades.
Les oracions simples i compostes.
94

La sinonímia i l’antonímia.
La polisèmia i l’homonímia.
La situació sociolingüística de la nostra llengua durant els segles XIX i XX.
Les obres i els autors més destacats de la història de la literatura universal.
Els gèneres administratius amb finalitat comunicativa.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Identificar les característiques lingüístiques dels textos predictius.
Diferenciar els diversos gèneres predictius.
Escriure la grafia h quan cal.
Utilitzar correctament les diferents consonants geminades.
Identificar sinònims i antònims d’un mot.
Diferenciar entre paraules polisèmiques i homonímiques.
Conéixer lèxic relacionat amb el caràcter personal.
Conéixer les característiques i els autors més importants de la Renaixença.
Distingir entre normalització i normativització.
Conéixer els artífexs de la normativització de la nostra llengua.
Relacionar les obres més importants de la literatura universal amb els seus autors.
Conéixer la finalitat de cada un dels gèneres administratius que s’usen per a fer alguna
comunicació.
95

OBJECTIUS I CONTINGUTS DE 2n D’ESO PER A ALUMNES AMB AQUESTA
MATÈRIA PENDENT.
UNITAT 1.
OBJECTIUS
• Aproximar-se als textos expositius: finalitat, estructura i trets bàsics.
• Identificar els dígrafs i separar correctament les síl·labes.
• Distingir els diferents tipus d’enunciats.
• Identificar els constituents bàsics de l’oració: subjecte i predicat.
• Diferenciar entre mots patrimonials i cultismes.
• Ampliar el lèxic del món vegetal.
• Aproximar-se als mecanismes de creació de paraules: préstecs i barbarismes.
• Conéixer la manera com s’agrupen les llengües indoeuropees.
• Definir els textos literaris i distingir-los d’altres tipologies textuals.
• Reconéixer els diferents tipus de gèneres literaris.
• Dominar les característiques dels textos que serveixen com a base per a l’estudi.
CONTINGUTS
Els textos expositius: definició, estructura i recursos.
Els dígrafs i les síl·labes.
Les funcions del llenguatge.
Els enunciats: oracions i frases.
Els constituents bàsics de l’oració simple: subjecte i predicat.
Tipus de paraules segons l’origen.
El lèxic del món vegetal.
Les famílies lingüístiques.
Els gèneres literaris.
Les tècniques bàsiques d’estudi.
UNITAT 2.
OBJECTIUS
• Aproximar-se a les característiques dels textos argumentatius.
• Conéixer les regles d’apostrofació.
• Aprendre la funció dels signes de puntuació.
• Identificar el subjecte de les oracions a partir de la regla de concordança.
• Conéixer la forma que adopten en la nostra llengua alguns dels manlleus més usats.
• Aprendre lèxic relacionat amb l’àmbit escolar.
96

• Aproximar-se a la realitat lingüística europea i sobretot de l’estat espanyol.
CONTINGUTS
Els textos argumentatius: estructura i gèneres.
Els signes d’apostrofació i de puntuació.
El subjecte: definició i estructura.
Els préstecs o manlleus.
Lèxic específic de l’àmbit escolar.
La realitat lingüística a Europa i a l’estat espanyol.
UNITAT 3.
OBJECTIUS
• Conéixer les característiques i els gèneres més rellevants dels textos personals.
• Repassar les regles d’accentuació.
• Identificar el predicat d’una oració.
• Diferenciar els diversos tipus de verbs: atributiu i predicatiu.
• Distingir els diferents tipus de predicats: nominal i verbal.
• Identificar els barbarismes i substituir-los per la forma correcta.
• Conéixer el lèxic fonamental de les relacions familiars.
• Conéixer les diferents varietats lingüístiques que presenta qualsevol llengua.
• Diferenciar diverses situacions de contacte de llengües.
• Establir les diferències entre els textos personals i la literatura autobiogràfica.
CONTINGUTS
Els textos personals: definició i gèneres.
L’accent gràfic.
El predicat: tipus de nuclis i tipus de predicats.
Els barbarismes: definició i equivalències.
El lèxic de la família.
Les varietats lingüístiques.
Conseqüències de les situacions de llengües en contacte.
UNITAT 4.
OBJECTIUS
• Conéixer els principals gèneres periodístics informatius.
• Aprendre les regles bàsiques de l’ús de la dièresi.
97

• Identificar els complements verbals d’una oració.
• Diferenciar els complements verbals bàsics: atribut, CD i CI.
• Identificar els vulgarismes i conéixer-ne la forma correcta.
• Conéixer lèxic relacionat amb els jocs, en especial jocs populars.
• Aproximar-se a les diferents situacions que ha viscut la nostra llengua al llarg del
temps.
• Conéixer les característiques distintives del gènere dramàtic.
• Distingir entre drama i tragèdia.
CONTINGUTS
Els textos periodístics informatius: la notícia, el reportatge i l’entrevista.
La dièresi
Els complements verbals: atribut, CD i CI.
Els vulgarismes: definició i formes correctes
El lèxic dels jocs.
Evolució de la llengua al llarg de la història.
El teatre: definició i subgèneres (tragèdia i drama).
UNITAT 5.
OBJECTIUS
• Conéixer els principals gèneres periodístics d’opinió.
• Distingir entre fets objectius i opinions.
• Reconéixer els sons sonor i sord de la essa i les grafies corresponents.
• Identificar els diferents complements verbals d’una oració.
• Conéixer alguns geosinònims bàsics de la nostra llengua.
• Aprendre lèxic relacionat amb el teatre, en especial de l’edifici i del muntatge d’una
obra.
• Aproximar-se a les diferències bàsiques entre els dialectes occidental i oriental.
• Reconéixer les característiques típiques del gènere comèdia.
• Conéixer algunes obres de la nostra literatura representants del teatre de carrer.
CONTINGUTS
Els textos periodístics d’opinió: article d’opinió, columna, carta al director i editorial.
Els sons essa sonora i essa sorda i les grafies corresponents.
Els complements verbals: CRV, CPred i CC.
Els dialectalismes: definició i geosinònims més típics.
El lèxic del teatre.
Els dos blocs dialectals de la nostra llengua: l’occidental i l’oriental.
La comèdia: definició i característiques.
98

El teatre popular: definició i obres més característiques en la nostra literatura.
UNITAT 6.
OBJECTIUS
• Conéixer les característiques bàsiques dels textos publicitaris.
• Identificar els recursos estilístics més utilitzats en la publicitat.
• Conéixer les particularitats dels textos publicitaris en cada mitjà de difusió.
• Usar correctament les grafies corresponents al so palatal fricatiu sord i als sons
africats sords i sonors.
• Identificar els diferents tipus d’oració segons el predicat.
• Revisar tots els tipus de complements verbals que hem vist en unitats anteriors.
• Conéixer l’estructura típica dels refranys.
• Aprendre a desxifrar el significat dels refranys.
• Conéixer el lèxic específic del cotxe.
• Conéixer les característiques pròpies del dialecte valencià i dels diferents
subdialectes.
• Saber situar geogràficament els subdialectes del valencià.
• Conéixer els autors teatrals més importants de la literatura universal.
CONTINGUTS
Els textos publicitaris: definició, característiques i recursos estilístics.
Les grafies corresponents als sons palatals africats sords i sonors.
La grafia corresponent al so palatal fricatiu sord.
Les oracions segons el predicat: atributives, predicatives i impersonals.
Els refranys: definició i estructura.
El lèxic del cotxe.
Característiques lingüístiques del valencià i dels seus subdialectes.
Els principals autors teatrals de la literatura universal.
L’evolució del teatre en la nostra literatura.
Les companyies i els dramaturgs contemporanis més destacats de la nostra literatura.
UNITAT 7.
OBJECTIUS
• Aproximar-se a l’estructura i a les característiques dels gèneres gràfics.
• Reconéixer les diferències entre còmics i auques.
• Utilitzar correctament les grafies corresponents als sons oclusius en posició final de
mot.
99

• Usar correctament les grafies b i v.
• Saber desxifrar el significat de les locucions i les frases fetes més conegudes de la
nostra llengua.
• Conéixer lèxic relacionat amb l’època medieval.
• Aproximar-se a la situació de la llengua durant l’època moderna.
• Conéixer les característiques més rellevants de la poesia i la música.
• Aproximar-se al moviment musical i literari de la Nova Cançó.
CONTINGUTS
Els gèneres gràfics: el còmic i l’auca.
Les consonants corresponents als sons oclusius.
Les grafies b i v.
Les oracions segons l’actitud del parlant: enunciatives, interrogatives, exclamatives,
imperatives, dubitatives i optatives.
Les locucions i les frases fetes.
Lèxic de la societat medieval.
La situació sociolingüística de la nostra llengua durant els segles XVI, XVII I XVIII.
UNITAT 8.
OBJECTIUS
• Identificar les característiques dels textos predictius.
• Conéixer diversos gèneres predictius.
• Fer servir la grafia h quan cal.
• Utilitzar correctament les grafies geminades.
• Distingir entre oracions simples i oracions compostes.
• Reconéixer els diferents tipus d’oracions compostes: dependents i independents.
• Identificar els sinònims i els antònims d’un mot.
• Distingir entre polisèmia i homonímia.
• Conéixer lèxic relacionat amb les relacions personals.
• Conéixer la situació de la llengua durant la Renaixença i el segle XX.
• Distingir entre el procés de normativització i el de normalització.
• Aproximar-se a les obres i als autors més destacats de la literatura universal.
• Diferenciar entre els diversos gèneres administratius.
CONTINGUTS
Els textos predictius: característiques i gèneres.
La grafia h.
100

Les consonants geminades.
Les oracions simples i compostes.
La sinonímia i l’antonímia.
La polisèmia i l’homonímia.
La situació sociolingüística de la nostra llengua durant els segles XIX i XX.
Les obres i els autors més destacats de la història de la literatura universal.
Els gèneres administratius amb finalitat comunicativa.
AVALUACIÓ
Els alumnes amb l’assignatura de 2n d’ESO pendent realitzaran una prova trimestral amb
la següent distribució:
1r trimestre: unitats 1 i 2.
2n trimestre: unitats 3, 4 i 5.
3r trimestre: unitats 6,7 i 8.
A l’inici de curs se’ls lliurarà per escrit el objectius i continguts que s’avaluaran en cada
trimestre així com les dates de realització.
101

PROGRAMACIÓ
3r D’ESO
102

OBJECTIUS GENERALS DE SEGON CICLE D’ESO
1. Comprendre discursos complexos orals i escrits, amb una forma narrativa, descriptiva,
instructiva, explicativa, argumentativa, conversacional i poètica, reconeixent les seues diferents
finalitats i les característiques més específiques de les diferents situacions de comunicació en
què es produeixen.
2. Expressar-se oralment i per escrit respectant els principis de coherència textual
(versemblança, no-contradicció, represa i progressió temàtica), relacionant les distintes parts
del text mitjançant l’ús correcte i variat de connectors, procurant la unitat semàntica del mateix
text mitjançant procediments variats de cohesió textual, utilitzant les formes lingüístiques més
adequades per a la consecució de la intenció comunicativa i adoptant un estil expressiu propi.
3. Conéixer i valorar la realitat plurilingüe d’Espanya i de la societat i les variants de
cada llengua, superant estereotips sociolingüístics i considerant els problemes que
plantegen les llengües en contacte.
4. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la
necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d’identitat cultural i mitjà
irrenunciable per a entendre la realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi.
5. Conéixer les normes ortogràfiques, que indiquen els continguts de tercer i quart curs
d’ESO.
6. Aplicar les normes ortogràfiques en les produccions personals.
7. Valorar positivament la importància que tenen les normes ortogràfiques per a
regular l’ús de la nostra llengua en tots els àmbits.
8. Reconéixer i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de
comunicació, en les seues seccions, programes o espais més complexos, des del punt de
vista del contingut, forma i context de producció, amb la finalitat d’ampliar les destreses
discursives i desenvolupar actituds crítiques davant dels missatges, reconeixent la
importància de les seues manifestacions en la cultura contemporània.
9. Beneficiar-se i gaudir autònomament de la lectura i l’escriptura de textos adequats a
les característiques evolutives del cicle (pel que fa als interessos i coneixements propis de
l’edat), escrits en forma narrativa, descriptiva, instructiva, explicativa, argumentativa i
poètica; com a formes de comunicació i com a fonts d’enriquiment cultural i de plaer
personal.
10. Conéixer els principals gèneres de tradició literària: contes, novel·les, poemes,
textos dramàtics i assagístics.
11. Diferenciar les característiques dels moviments artístics i literaris des dels orígens de
la nostra llengua i literatura fins a l’actualitat.
12. Identificar autors destacats de la nostra literatura, i de la literatura universal, així com
les obres més representatives.
13. Gaudir de la lectura de textos representatius de la història de la literatura.
14. Interpretar i produir textos literaris orals i escrits que pertanyen als gèneres narratiu,
poètic, dramàtic i assagístic des de postures personals crítiques i creatives, valorant les
obres rellevants de la tradició literària com a mostres destacades del patrimoni cultural.
15. Reflexionar sobre els elements formals i els mecanismes de la llengua en els seus
plans:
a) fonològic: reconeixent el valor significatiu dels sons o fonemes i la seua funció dins la
llengua.
b) morfosintàctic: coneixent la forma i funció dels fets lingüístics que donen lloc a les
oracions gramaticals complexes i a les relacions de subordinació.
c) lexicosemàntic: coneixent els mecanismes de la llengua i les fonts lèxiques per a la
creació de paraules, diferenciant els conceptes d’homonímia, polisèmia, antonímia i
sinonímia, i reconeixent els modismes, locucions i frases fetes que puguen trobar-se en
determinats contextos verbals.
103

d) textual: coneixent les propietats formals del text (cohesió, connexió i mitjans lingüístics
d’ús més comú per a articular i proporcionar unitat als textos), els principis de coherència,
de versemblança, no-contradicció, represa i progressió temàtica, així com les condicions
de producció dels missatges en els contextos socials de comunicació menys familiars a
l’experiència de l’alumnat.
Tot açò amb la finalitat de desenvolupar la capacitat per a regular les pròpies
produccions.
16. Analitzar i jutjar críticament els usos socials de les llengües que suposen judicis de
valor i prejudicis (classistes, racistes, sexistes…) que denoten rebuig o menyspreu pels
valors objectius d’una societat democràtica (respecte, tolerància, acceptació de les
diferències, igualtat de drets…) i reconéixer-hi el contingut ideològic dels seus missatges.
17.Utilitzar la llengua com un instrument per a l’adquisició de nous aprenentatges, per
a la comprensió i l’anàlisi de la realitat, per a la fixació i el desenvolupament del
pensament i per a la regulació de la pròpia activitat, mitjançant la consulta de fonts de
documentació i mitjançant l’elaboració de guions, resums, esquemes, mapes
conceptuals, agenda d’activitats, diagrames, taules de dades, plans de treball…
104

CONTINGUTS 3r ESO
Bloc 1 Comunicació.
− Els mitjans de comunicació: la premsa, la ràdio i la televisió (gèneres informatius).
− Mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a
intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa.
Utilització de la interpretació oral i la traducció escrita, així com saber fer resums i
paràfrasis de la llengua de l’emissor quan el receptor no comprén el missatge original.
1.a Estructures formals del text
− Estructures narratives (conte, novel·la, notícia, crònica, reportatge, etc.).
− Estructures descriptives (descripció científica, literària, etc.).
− Estructures conversacionals i dialogades (entrevista, enquesta, teatre, etc.).
− Estructures expositives i explicatives (exposició oral, esquemes, resums, mapes
conceptuals, projectes, informes, documentals, convocatòries, reglaments, actes, etc.).
1.b Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar.
− Comprensió de textos procedents dels mitjans de comunicació audiovisual, com ara
reportatges i entrevistes.
− Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic, amb especial atenció a la
presentació de treballs i instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a
l’obtenció d’informacions dels mitjans de comunicació en informatius, documentals,
reportatges o entrevistes.
− Exposició de la informació treta d’un mitjà de comunicació sobre un tema d’actualitat,
respectant les normes que regeixen la interacció oral.
− Explicacions orals senzilles de forma ordenada i clara, prèviament preparades, sobre
fets d’actualitat social, política o cultural, que siguen d’interés per a l’alumnat, amb ajuda
de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
− Intervenció activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic,
especialment en les propostes sobre la manera d’organitzar l’activitat, en l’aportació
d’informacions útils per al treball en comú i en l’exposició d’informes sobre les tasques
realitzades.
− Coneixement de les diferències entre usos orals informals i formals de la llengua;
consciència de les situacions comunicatives en què resulta adequat cada ús.
− Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit.
− Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’intercanvi comunicatiu: escolta
atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participació fent aportacions, control
de la impulsivitat, comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les
experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a les fórmules
de cortesia.
− Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els
sentiments propis i per a regular la conducta d’un mateix.
1.c Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits.
− Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com ara
convocatòries i ordes del dia, actes de reunions i reglaments.
− Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, reconeixent les diferències entre
informació i opinió en cròniques, reportatges i entrevistes.
− Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb especial atenció a la consulta, en
diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació.
− Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que
impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejudicis
lingüístics.
105

1.d Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits.
− Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com ara
participació en fòrums, diaris personals, reglaments o circulars.
− Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, com ara reportatges o
entrevistes, destinats a un suport escrit o digital, a àudio o a vídeo.
− Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic,
especialment textos expositius i explicatius elaborats a partir de la informació obtinguda i
organitzada per mitjà d’esquemes, mapes conceptuals i resums, així com elaboració de
projectes i informes sobre tasques i aprenentatges.
− Interés per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge, com a forma de
comunicar les experiències i els coneixements propis, i com a forma de regular la
conducta.
Bloc 2. Llengua i societat
− Origen i evolució del valencià.
− Breu introducció a la història de les llengües constitucionals.
− El bilingüisme: característiques generals. Situació actual de la Comunitat Valenciana.
− Els fenòmens de contacte de llengües.
− Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot
tipus d’usos funcionals i vehicle necessari de cultura.
− Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el valencià i el castellà a la
Comunitat Valenciana.
− Incorporació del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua i per a qualsevol funció
comunicativa, en un procés de compromís personal en la recuperació cultural i la
normalitat lingüística.
− Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experiències, les idees, les opinions i
els coneixements expressats pels parlants d’altres llengües.
− Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques,
culturals, ètniques o de gènere.
− Actitud de rebuig davant dels usos discriminatoris de les llengües per raons de classe,
lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere, i davant d’estereotips i prejudicis sobre les
varietats lingüístiques i sobre els seus parlants.
− Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural existent en el context social i
escolar, com a manifestació enriquidora a la qual s’aporta i de la qual es participa;
condició necessària per a la integració adequada de les persones procedents d’altres
països, societats i cultures.
Bloc 3. Coneixement de la llengua
3.a Fonètica i ortografia
− Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (II).
− Particularitats de l’accentuació (monosíl·labs, paraules compostes, interrogatius i
exclamatius). L’accentuació diacrítica.
− Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, el seu valor social i la necessitat
de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.
3.b Norma culta de la llengua
− Identificació dels diferents registres i dels factors que incideixen en l’ús de la llengua en
distints àmbits socials, i valoració de la importància d’usar el registre adequat segons les
circumstàncies de la situació comunicativa.
− Qüestions morfològiques i sintàctiques: el substantiu, l’adjectiu. Combinació de pronoms
personals àtons (I).
− El verb. Les perífrasis verbals.
− Les preposicions. Les conjuncions.
− Lectura en veu alta: diàlegs. La funció expressiva de les pauses en el vers i la prosa.
106

− Lèxic: neologismes.
3.c Gramàtica
− Categories i funcions. Distinció entre la forma (categoria gramatical) i la funció de les
paraules, així com coneixement dels procediments lèxics (afixos) i sintàctics per al canvi
de categoria.
− Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció
als valors aspectuals de les perífrasis verbals.
− Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars
i altres obres de consulta, especialment sobre el comportament sintàctic dels verbs
(transitius i intransitius) i les relacionades amb el registre i amb la normativa.
− Reconeixement i ús dels significats contextuals que poden adquirir les modalitats de
l’oració i la perífrasi verbal de caràcter modal.
− Identificació i ús de les variacions (fórmules de confiança i de cortesia) que adopten les
formes díctiques en relació amb la situació.
− Identificació i ús reflexiu de connectors textuals, amb especial atenció als distributius,
d’orde, de contrast, d’explicació i de causa, i dels mecanismes de referència interna, tant
gramaticals com lèxics, especialment les nominalitzacions i els hiperònims de significat
abstracte com fenomen, element o característica.
− Comparació dels diferents comportaments sintàctics d’un mateix verb en algunes de les
seues accepcions; identificació del subjecte i dels diferents complements verbals, incloent
en aquestes funcions les que tenen forma oracional (subordinades substantives,
adjectives i adverbials), i ús de la terminologia sintàctica necessària en les activitats:
enunciat, frase i oració; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte,
verb i complements; agent, causa i pacient; oració activa i oració passiva; oració transitiva
i intransitiva; complement directe, indirecte, de règim, circumstancial, agent i atribut;
oracions subordinades substantives, adjectives i adverbials.
− L’oració composta: coordinació i subordinació.
− Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat,
especialment per mitjà de la transformació d’oracions independents, coordinades o
juxtaposades, en subordinades adverbials o en oracions subordinades per mitjà de les
quals s’expressen diferents relacions lògiques: causals, consecutives, condicionals i
concessives.
− Coneixement de les funcions sintàctiques característiques de les classes de paraules i
anàlisi de la seua forma (flexió, afixos...), especialment pel que fa als aspectes relacionats
amb la normativa.
3.d Lèxic
− Processos fonamentals de la formació de paraules: derivació i composició.
− Significat i sentit. Camps semàntics i associatius. Famílies lèxiques. El canvi semàntic.
Bloc 4. Educació literària
− Desenvolupament de l’autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de plaer i
de coneixement d’altres temps i cultures.
− Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura
occidental.
− Lectura d’obres o fragments adequats a l’edat i relacionades amb els períodes estudiats.
− Composició de textos d’intenció literària i elaboració de treballs senzills sobre lectures.
− Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i
general més rellevants de la pròpia cultura i de la cultura universal, tant clàssica com
moderna.
− Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors en visites al centre, la
lectura de ressenyes i la participació en altres actuacions d’animació lectora
(presentacions de llibres, sessions de llibrefòrum, etc.) per a consolidar l’hàbit lector,
107

formar amb sentit crític les preferències personals en la selecció de llibres, i gust per
compartir sentiments i emocions suscitats per l’experiència lectora.
− Coneixement de les característiques generals dels grans períodes de la història de la
literatura des de l’Edat Mitjana fins al segle XVIII i aproximació a alguns autors i obres
rellevants.
− Lectura comentada i recitació de poemes, comparació del tractament de certs temes
recurrents en distints períodes literaris; valoració de la funció dels elements simbòlics i
dels recursos retòrics i mètrics en el poema.
− Lectura comentada de relats; observar la transformació de la narrativa des de les
primeres produccions literàries medievals a la narració moderna en prosa, i de l’heroi al
personatge de novel·la.
− Lectura comentada i dramatitzada d’obres teatrals breus i fragments representatius del
teatre anterior al segle XIX, tot reconeixent algunes característiques temàtiques i formals.
− La literatura medieval. Característiques generals.
− La lírica. La poesia trobadoresca.
− La prosa. Les cròniques.
− El teatre. El Misteri d’Elx.
− El Segle d’Or. Característiques generals.
− La lírica. Ausiàs March.
− La prosa humanista.
− La novel·la. Tirant lo Blanch.
− Roís de Corella.
− La literatura de l’Edat Moderna. Renaixement, Manierisme i Barroc. Joan de Timoneda,
Joaquim Aierdi i Lluís Galiana.
Bloc 5. Tècniques de treball
− Tècniques per a buscar informació en suports tradicionals (fitxes, biblioteques, etc.) i en
nous suports (CD-ROM, DVD, Internet, etc.).
− Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars
i altres obres de consulta, especialment sobre el comportament sintàctic dels verbs
(transitius i intransitius) i les relacionades amb el registre i amb la normativa.
− Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb especial atenció a la consulta, en
diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació.
− Utilització autònoma de les biblioteques (del centre, de l’entorn i virtuals) i de les
tecnologies de la informació i la comunicació de manera autònoma per a la localització,
selecció i organització d’informació.
− Ús autònom de diccionaris i de correctors ortogràfics sobre textos en suport digital.
− Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (III).
− Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport de paper com digital, i
respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais,
marges, paràgrafs, etc.).
108

CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Captar les idees essencials de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de
formalització i reproduir el contingut en textos escrits.
2. Aplicar els coneixements sobre el valencià i el castellà i les normes de l’ús lingüístic per
a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composició i la
revisió dirigida dels textos propis d’aquest curs.
3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes
de la comunicació: usar el torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les
intervencions dels altres.
4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en
situacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d’ús de la llengua,
especialment a l’àmbit acadèmic com a vehicle d’aprenentatge.
5. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com
a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa.
Utilitzar la interpretació oral i la traducció escrita, així com saber fer resums i paràfrasis de
la llengua de l’emissor quan el receptor no comprén el missatge original.
6. Entendre instruccions i normes donades oralment; extraure idees generals i
informacions específiques de reportatges i entrevistes; seguir el desenvolupament de
presentacions breus relacionades amb temes acadèmics i plasmar-ho en forma
d’esquema i resum.
7. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits narratius, descriptius i dialogats, de
diferent tipus (incloent-hi els propis de la premsa escrita) i distint nivell de formalització;
identificar-ne les intencions; diferenciar les idees principals i secundàries; reconéixer-hi
possibles incoherències o ambigüitats en el contingut; aportar una opinió personal.
8. Fer explicacions orals senzilles sobre fets d’actualitat social, política o cultural, que
siguen d’interés per a l’alumnat, de manera ordenada, ajustant-se a un pla o guió previ,
amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació;
adequar el tema a la situació comunicativa; mantenir l’atenció del
receptor.
9. Elaborar el resum d’una exposició o debat oral sobre un tema específic i conegut;
reflectir els principals arguments i punts de vista dels participants.
10. Extraure i contrastar informacions concretes i identificar el propòsit en els textos
escrits més usats per a actuar com a membres de la societat; seguir instruccions en
àmbits públics i en processos d’aprenentatge d’una certa complexitat; inferir el tema
general i els temes secundaris; distingir com s’organitza la informació.
11. Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius i dialogats) en suport de
paper i digital; adequar el registre a la situació comunicativa; utilitzar-ne l’estructura
organitzativa per a ordenar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències
lineals cohesionades; respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica, amb un
vocabulari ric i variat; respectar els criteris de correcció gramatical, ortogràfica i
tipogràfica. Valorar la importància de planificar i revisar el text.
12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d’elaborar un
text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vista
trobats com el punt de vista propi.
13. Comprendre l’origen i evolució del castellà i del valencià, identificar i localitzar els
fenòmens de contacte entre les distintes llengües constitucionals i conéixer les
característiques fonamentals del bilingüisme.
14. Conéixer la diversitat lingüística d’Europa, d’Espanya i de la Comunitat Valenciana;
valorar aquesta diversitat com un patrimoni que ens enriqueix a tots i a totes.
109

15. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics del
valencià i del castellà, per mitjà de l’observació directa i la comparació de produccions
diverses.
16. Conéixer la terminologia lingüística necessària per a la reflexió sobre l’ús.
17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la
relació entre aquestes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les
normes de l’ús lingüístic per a resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits, i
per a compondre i revisar els textos de manera progressivament autònoma.
18. Exposar una opinió sobre la lectura personal d’una obra completa, adequada a l’edat i
relacionada amb els períodes literaris estudiats; avaluar l’estructura i l’ús dels elements
del gènere, l’ús del llenguatge i el punt de vista de l’autor; situar bàsicament el sentit de
l’obra en relació amb el seu context i amb la pròpia experiència.
19. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o
fragments, considerant la presència de certs temes recurrents, el valor simbòlic del
llenguatge poètic i l’evolució dels gèneres, de les formes literàries i dels estils.
20. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides i comentades, el
context en què apareixen, i les autores i els autors més rellevants de la història de la
literatura; fer un treball personal d’informació i de síntesi, o d’imitació i recreació, en suport
de paper i digital.
21. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat. Reconéixerne
els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una
opinió personal. Utilitzar aquestos coneixements en la producció de textos d’intenció
literària.
22. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constitueixen un referent clau
en la història de la literatura fins al segle XVIII –incloent-hi els de les llengües
constitucionals– i els elements més destacats del context cultural, social i històric en què
apareixen.
23. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts
d’informació tant en suports tradicionals (per mitjà de l’ús d’índexs, de fitxes i d’altres
sistemes de classificació de fonts), com els que proporcionen les tecnologies de la
informació i la comunicació, en el marc de treballs senzills d’investigació. Utilitzar els
processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs senzills d’investigació, fent ús
dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.).
24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma
de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i
utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.
25. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicació per a elaborar i
difondre informacions i opinions.
Per a l’avaluació
Considerem l’avaluació com el procés formatiu on l’alumnat constata l’assoliment dels
objectius i, per tant, el procés d’aprenentatge. Aquesta avaluació ha de presentar unes
característiques bàsiques: ha de ser processual (al llarg de tot el procés d’aprenentatge),
integral (comprén tots els elements de l’actuació educativa), sistemàtica i continuada (es
realitza en cada part del procés i té en compte avaluacions anteriors), estructurant
(permet reajustar el procés), però especialment ha de ser criterial, és a dir, s’ha de basar
en els criteris i instruments que negocien professorat i alumnat.
Així mateix considerem que l’avaluació ha d’estar present en tota la interacció educativa,
però hi ha moments on es converteix en protagonista: una avaluació inicial on es
constatarà el nivell de coneixements i de competència de l’alumnat, i en cada un dels
moments en què l’avaluació s’ha de transformar en qualificació.
110

Cada activitat proposada, cada text forma part del procés d’avaluació, però hem de
buscar elements que possibiliten aquest procés que és paral·lel al d’aprenentatge i
ambdós formen part de la mateixa evolució cognitiva de l’alumnat. No obstant això,
proposem per a l’avaluació que transformarem en qualificació:
• proves de continguts breus després de cada unitat didàctica o blocs de continguts.
• 1 prova general de continguts en finalitzar cada avaluació amb una mena de revisió
dels continguts per tal de constatar la consecució dels objectius.
• 1 prova oral o escrita sobre el llibre de lectura recomanat per a cada avaluació.
• Les propostes de proves es farien a partir d’activitats realitzades a l’aula o, en tot cas,
el mateix tipus d’activitats on la proposta concreta canviara.
• Aquesta prova es combinaria amb propostes concretes d’avaluació oral.
L’avaluació final analitza, el procés, el seu desenvolupament d’una forma global. A través
d’aquesta es constata allò que s’ha aconseguit i allò que cal millorar en el futur.
La nota final de cada avaluació correspon: un 50% a les proves realitzades després de
cada unitat didàctica, un 25% a la prova realitzada sobre la lectura obligatòria i un 25%
que es basa en el treball diari, la participació en classe, la presentació dels treballs, l’ús de
la llengua, la conducta i l’interés. Aprovar el control de lectura és condició per a aprovar
cada avaluació.
A més es valorarà la correcció lingüística tant a les proves com a les activitats realitzades.
Es valorarà per cada errada ortogràfica o morfosintàctica - 0,1 i per cada errada d’accent
ortogràfic -0,05, amb una reducció màxima de 2 punts per a un total de 10.
Al llarg del curs escolar es faran diferents proves de recuperació per a poder aprovar
l’assignatura.
Per a l’alumnat amb l’àrea de valencià suspesa del curs anterior s’adoptaran les mesures
adients perquè puga recuperar-la al llarg del curs escolar en què es troba: treballs,
activitats i controls per avaluació. Si a juny no han aprovat l’assignatura, tindran
l’avaluació extraordinària de setembre.
Qui a l’avaluació de juny no haja superat les proves relacionades amb les diferents unitats
didàctiques de les avaluacions anteriors, haurà de presentar-se a l’avaluació
extraordinària de setembre a un control global amb els continguts de totes les unitats de
totes les avaluacions. Si un alumne ha aprovat les proves de les diferents unitats
didàctiques de totes les avaluacions però ha suspés un, dos o tres controls de lectura, a
setembre solament es presentarà dels controls de lectura dels llibres no aprovats.
111

3r D’ESO - OBJECTIUS I CONTINGUTS PER UNITATS
UNITAT 1
Objectius didàctics
• Conéixer com és un periòdic.
• Conéixer les característiques i l’estructura d’una notícia.
• Distingir les parts d’una notícia de premsa.
• Elaborar notícies amb claredat i objectivitat.
• Valorar la necessitat de normalitzar l’ús del valencià en la premsa i altres mitjans de
comunicació.
• Reconéixer els elements d’una oració.
• Identificar les diferents classes de sintagmes.
• Aplicar la normativa ortogràfica sobre els fenòmens vocàlics, l’apòstrof i les
contraccions.
• Descriure els canvis semàntics.
• Identificar el topònims i els gentilicis.
• Conéixer les comarques valencianes.
• Distingir: aleshores, a les hores, alhora i a l’hora.
• Conéixer els orígens de la nostra llengua.
• Conéixer les característiques principals de l’obra de Ramon Llull.
Continguts
Conceptes
Les seccions d’un diari.
Característiques de la notícia de premsa.
L’estructura d’una notícia.
La premsa en valencià.
Els elements constitutius bàsics de l’oració: els sintagmes.
Les classes de sintagmes.
Els fenòmens vocàlics: elisió, sinalefa, apòstrof i contraccions.
Causes del canvi semàntic. Tabú i eufemisme.
Ús d’aleshores, a les hores, a l’hora i alhora.
Els topònims i els gentilicis.
La importància de la romanització en la formació de la nostra llengua.
L’obra de Ramon Llull.
Procediments
Lectura i anàlisi de diaris.
Identificació dels elements de la notícia.
Maneig de recursos per a elaborar notícies de premsa.
Comprovació de la influència de la premsa sobre els lectors.
Constatació de la utilització del valencià en la premsa autonòmica.
Identificació de les diferents classes de sintagmes.
Ús de l’apòstrof i de les contraccions.
Aplicació dels sufixos corresponents per a la formació de gentilicis.
Comentari de textos pertanyents a Ramon Llull.
Actituds
Valoració de l’objectivitat i la claredat en la informació de la premsa.
Estima de la llibertat d’expressió aplicada a la premsa.
Preferència per la difusió de notícies en valencià.
Respecte per les opinions dels altres.
Sensibilització per millorar el llenguatge i acostar-se a l’estàndard.
Valoració positiva de conéixer les comarques valencianes.
112

COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
Competència en comunicació lingüística
• Acceptar i fer crítiques amb esperit constructiu.
• Buscar, recopilar i processar informació.
• Comprendre, estructurar i utilitzar diferents tipus de textos adequats a intencions
comunicatives o creatives diverses.
• Conéixer les característiques, l’estructura i les parts d’una notícia de premsa.
• Fer servir els procediments lingüístics per a representar, comprendre i interpretar
la realitat.
• Comentar fets d’actualitat i articles periodístics.
• Valorar positivament el rigor i l’objectivitat en els mitjans de comunicació.
Competència social i ciutadana
• Valorar positivament la importància d’estar informat sobre temes d’actualitat.
• Utilitzar el judici moral per a triar i prendre decisions i exercir d’una manera activa i
responsable els drets i els deures de la ciutadania.
• Fomentar l’ús del valencià en els mitjans de comunicació.
• Demostrar comprensió de l’aportació que les diferents cultures han fet a l’evolució
i el progrés de la humanitat, sense que això implique la pèrdua de la identitat local.
Competència cultural i artística
• Mostrar interés per participar en la vida cultural i per contribuir a la conservació del
patrimoni cultural i artístic, tant de la comunitat pròpia com d’altres comunitats.
• Tenir consciència de l’evolució del pensament, els corrents estètics, les modes i
els gustos, així com de la importància representativa, expressiva i comunicativa que
els factors estètics han desenvolupat i desenvolupen en la vida quotidiana de les
persones i les societats.
• Valorar la creació literària com una manifestació de la comunicació humana.
• Conéixer i valorar l’obra de Ramon Llull.
Competència per a aprendre a aprendre
• Conéixer i identificar els sintagmes.
• Aplicar les normes d’ús de l’apòstrof i les contraccions.
• Distingir els canvis semàntics, el mots tabú i els eufemismes.
• Aprendre a formar gentilicis afegint sufixos.
• Conéixer els noms de les comarques valencianes i les seues capitals i gentilicis.
• Conéixer els orígens de la nostra llengua.
• Buscar, recopilar i processar informació per redactar notícies.
• Ser conscient d’aquelles capacitats que entren en joc en l’aprenentatge i obtenirne
un rendiment màxim i personalitzat amb l’ajuda de tècniques de treball.
• Valorar la importància d’aprendre a presentar textos d’una manera clara, ordenada
i pràctica.
• Ser conscient d’allò que se sap i d’allò que cal aprendre, de com s’aprén i de com
es gestionen i es controlen eficaçment els processos d’aprenentatge; optimitzar-los, i
orientant-los a satisfer objectius personals.
Competència de desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal
• Defensar les idees pròpies i escoltar les dels altres.
• Dur endavant les accions necessàries per a desenvolupar les actuacions i els
plans personals, –en el marc de projectes individuals i col·lectius,– i responsabilitzantse’n
tant en l’àmbit personal com en el social i el laboral.
• Competència matemàtica
• Interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions i dades.
• Posar en pràctica els processos de raonament que ajuden a solucionar els
problemes o a obtenir-ne informació.
113

Tractament de la informació i competència digital
• Buscar, recopilar i processar informació de la premsa i, especialment, de la
premsa en català.
• Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de
treball intel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.
• Introduir-se en llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic i gràfic) i en
les pautes de descodificació i de transferència d’aquests llenguatges.
Criteris d’avaluació
Identificar les parts d’una notícia.
Utilitzar diferents recursos per a elaborar titulars.
Reconéixer l’estructura i els recursos d’una notícia.
Reconéixer el nivell estàndard de la llengua i emprar-lo en la redacció de notícies.
Identificar les diferents classes de sintagmes.
Utilitzar correctament l’apòstrof i la contracció.
Conéixer les comarques valencianes.
Emprar: aleshores, a les hores, alhora i a l’hora.
Explicar els canvis semàntics.
Explicar el procés de romanització de les nostres terres.
Distingir les característiques principals de l’obra de Ramon Llull.
UNITAT 2
Objectius didàctics
• Conéixer l’estructura d’un retrat.
• Utilitzar els recursos expressius orals i escrits per a descriure persones.
• Adquirir i utilitzar vocabulari relacionat amb els trets físics i psíquics.
• Entendre la descripció, no només com a recurs literari, sinó també com a estratègia
comunicativa.
• Valorar la importància de les descripcions com a recurs per a contextualitzar les
narracions.
• Identificar les funcions sintàctiques dins de l’oració.
• Aplicar la normativa ortogràfica sobre els diftongs i els hiats.
• Explicar la significació d’alguns refranys i frases fetes.
• Valorar la influència dels visigots i del món àrab pel que fa a la formació de la nostra
llengua.
• Conéixer les característiques principals de les cròniques medievals.
Continguts
Conceptes
El retrat.
Tipus de descripcions.
Vocabulari relacionat amb els trets físics i psíquics.
Tipus de personatges.
La identificació dels personatges.
Recursos descriptius.
Les funcions sintàctiques dins de l’oració.
Els diftongs i els hiats.
La separació de sil·labes.
Els refranys i les frases fetes.
Ús de quan, quant, tan i tant.
La influència dels visigots i dels àrabs en la nostra llengua.
Les cròniques medievals.
114

Procediments
Anàlisi dels components gramaticals de la descripció.
Maneig de recursos per a descriure persones.
Classificació de personatges.
Lectura de fragments de novel·les amb personatges representatius.
Separar per síl·labes les paraules.
Identificació de les diverses funcions sintàctiques dins de l’oració.
Anàlisi dels recursos lingüístics dels refranys i de les frases fetes.
Utilització de refranys i frases fetes.
Comentari de textos que pertanyen a les cròniques medievals.
Actituds
Sensibilització per integrar la descripció a la narració com a recurs que l’enriqueix.
Presa de consciència de l’aportació de grans personatges de la nostra literatura a la
literatura universal.
Presa de consciència de la importància d’utilitzar un vocabulari adequat i variat en la
descripció.
Foment d’actituds en què no s’empren descripcions discriminatòries per motius de raça,
cultura, sexe o religió.
Recuperació de l’ús de les frases fetes com a enriquiment cultural, personal i social.
Valoració de la importància que té conéixer les cròniques medievals.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
Competència en comunicació lingüística
• Reconéixer les descripcions de personatges en textos literaris.
• Saber fer diferents tipus de descripcions (realistes, satíriques, detallades...) de
personatges.
• Fer servir els procediments lingüístics per a representar, comprendre i interpretar
la realitat.
• Conservar i millorar la competència comunicativa fent ús de la lectura com a font
de plaer; de descobriment d’altres entorns, idiomes i cultures; de fantasia, i de saber.
• Ser conscient de les convencions socials, dels valors i els aspectes culturals i de
la versatilitat del llenguatge segons el context i la intenció comunicativa.
Competència social i ciutadana
• Emprar els recursos adients per a descriure personatges en situacions de
comunicació formals, tot mantenint el respecte i la discreció.
• Observar i respectar la diversitat (racial, religiosa, cultural...) entre les persones
que convivim a la Comunitat Valenciana.
• Emprar el diàleg per a millorar col·lectivament l’enteniment entre les persones.
Competència cultural i artística
• Valorar el retrat com un gènere descriptiu que cal practicar.
• Ser conscient de la importància de saber descriure persones d’una manera
objectiva i completa en determinades ocasions (desaparició, accident, identificació...).
• Ser conscient de la importància de saber descriure personatges en textos literaris
(novel·les, contes, poemes...) per tal d’augmentar la credibilitat i la imaginació.
• Conéixer els trets bàsics de les cròniques medievals i els seus autors.
• Valorar la creació literària com una manifestació de la comunicació humana.
Competència per a aprendre a aprendre
• Conéixer i identificar les funcions dels sintagmes dins de l’oració.
• Diferenciar els complements.
• Reconéixer els diftongs i els hiats.
• Aplicar les normes de separació de síl·labes.
115

• Aprendre a aplicar refranys i frases fetes en la comunicació.
• Conéixer la influència dels visigots i els àrabs sobre la llengua i la cultura pròpies.
Competència de desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal
• Saber comunicar-se en diversos contextos expressant les idees pròpies i escoltant
les dels altres.
Tractament de la informació i competència digital
• Buscar, recopilar i processar informació de camps semàntics relacionats amb la
descripció de persones (trets físics, trets psíquics, oficis...) tant en suport tradicional
(diccionaris, enciclopèdies...) com en Internet.
Criteris d’avaluació
Distingir els tipus de descripcions.
Identificar els recursos lingüístics usats en les descripcions de les persones.
Classificar els tipus de personatges.
Elaborar retrats amb coherència, cohesió i adequació.
Identificar les funcions sintàctiques dins de l’oració.
Diferenciar els tipus de diftongs i reconéixer els hiats.
Usar refranys i frases fetes.
Explicar la influència dels visigots i del món àrab en la nostra llengua.
Emprar correctament quan, quant, tan i tant.
Distingir les característiques principals de les cròniques medievals.
UNITAT 3
Objectius didàctics
• Distingir les característiques d’una entrevista oral i una d’escrita.
• Diferenciar entre una entrevista informativa i una de psicològica.
• Identificar les parts d’una entrevista.
• Emprar diferents tipus de preguntes en una entrevista.
• Utilitzar el registre lingüístic adequat a cada circumstància.
• Identificar la forma i la funció dels pronoms febles.
• Substituir sintagmes per pronoms febles.
• Aplicar la normativa ortogràfica en l’ús de l’accent.
• Descriure els mecanismes de creació lèxica.
• Distingir entre perquè, per què, per a què.
• Conéixer la situació de la llengua en l’època medieval.
• Conéixer les característiques principals de la literatura religiosa i moral del segle XIV.
Continguts
Conceptes
L’entrevista.
Tipus d’entrevistes.
Estructura d’una entrevista.
Característiques lingüístiques d’una entrevista oral i una entrevista escrita.
Tipus de preguntes d’una entrevista.
Els pronoms personals febles.
Les combinacions de pronoms febles.
Regles d’utilització de l’accent gràfic.
La composició i l’habilitació.
Ús de: perquè, per què i per a què.
Vocabulari dels esports.
La llengua en la societat medieval.
La literatura religiosa i moral: Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda.
116

Procediments
Anàlisi d’entrevistes escrites.
Comparació entre una entrevista oral i una d’escrita.
Distinció entre una entrevista psicològica i una d’informativa.
Caracterització del paper de l’entrevistador i de l’entrevistat.
Maneig de recursos per a elaborar les preguntes d’una entrevista.
Audició i anàlisi d’entrevistes orals.
Realització d’entrevistes.
Aplicació de substitucions pronominals.
Ús de l’accent gràfic.
Identificació de paraules compostes i habilitades.
Comentari de textos corresponents a la literatura religiosa i moral.
Actituds
Respecte per les opinions dels altres, expressades lliurement en una entrevista.
Sensibilització envers la lectura, l’audició i la realització d’entrevistes.
Conscienciació de la importància d’utilitzar el registre lingüístic adequat a cada situació
comunicativa.
Rebuig dels usos de la llengua que impliquen qualsevol tipus de discriminació.
Valoració crítica de textos religiosos i satírics.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
Competència en comunicació lingüística
• Emprar els recursos adients per a fer entrevistes.
• Redactar, escoltar, veure i llegir entrevistes diverses, i reconéixer-ne les
característiques i l’estructura.
• Seleccionar i emprar el nivell de llengua adient a cada tipus d’entrevista segons el
context, el tema, la finalitat, el suport tècnic...
• Conéixer i aplicar efectivament les estratègies necessàries per a interactuar
lingüísticament d’una manera adequada.
• Expressar adequadament les idees, les opinions i les emocions pròpies.
• Ser conscient dels principals tipus d’interacció verbal.
• Ser progressivament competent en l’expressió de missatges orals que
s’intercanvien en situacions comunicatives diverses.
• Millorar la competència comunicativa dialogant, comentant, discutint i respectant
les normes.
Competència social i ciutadana
• Emprar jocs de llengua (dramatitzacions, programes de ràdio i televisió, xats, jocs
de rol...) per a reproduir i generar entrevistes orals i escrites.
• Saber comunicar-se en diversos contextos expressant les idees pròpies i escoltant
les dels altres.
• Posar-se al lloc de l’altre i comprendre el seu punt de vista, encara que siga
diferent del propi.
• Valorar la importància de normalitzar l’ús del valencià en els mitjans de
comunicació.
Competència cultural i artística
• Ser conscient de la importància de saber preguntar o contestar d’una manera
coherent, tranquil·la i respectuosa en una entrevista.
• Valorar positivament el fet de saber escriure entrevistes per publicar-les en
revistes, diaris, pàgines web...
• Conéixer autors i obres de la literatura religiosa medieval: Francesc Eiximenis,
Vicent Ferrer, Anselm Turmeda...
117

• Valorar la creació literària com una manifestació de la comunicació humana.
Competència per a aprendre a aprendre
• Conéixer i emprar els pronoms personals febles.
• Aplicar les normes ortogràfiques de l’accentuació.
• Aprendre a formar paraules compostes.
• Reconéixer les paraules habilitades.
• Ser capaç d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi, relacionant i
integrant la nova informació amb els coneixements previs i amb l’experiència
personal.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
• Desenvolupar un esperit crític en l’observació de la realitat amb relació a
qüestions individuals i socials.
Competència de desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal
• Relacionar-se, cooperar i treballar en equip: posar-se al lloc de l’altre, valorar les
idees dels altres, dialogar i negociar, emprar l’assertivitat per a fer saber
adequadament als altres les decisions pròpies i treballar d’una manera cooperativa i
flexible.
Tractament de la informació i competència digital
• Processar informació per presentar una entrevista d’acord amb els criteris tipogràfics i
ortotipogràfics adients.
• Buscar, recopilar i processar informació sobre els autors medievals en suport
tradicional i en Internet.
Criteris d’avaluació
Analitzar entrevistes de diferents tipus i determinar-ne l’estructura, les parts i les
característiques.
Elaborar diferents tipus de preguntes.
Usar correctament el registre lingüístic adequat a cada situació comunicativa tenint en
compte el personatge entrevistat i el públic a qui s’adreça l’entrevista.
Redactar entrevistes amb correcció ortogràfica i gramatical.
Fer correctament les substitucions pronominals.
Utilitzar correctament l’accent gràfic.
Reconéixer els mecanismes de creació lèxica de la composició i l’habilitació.
Emprar correctament perquè, per què i per a què.
Saber les diferents etapes per les quals passà la nostra llengua en l’època medieval.
Esmentar alguns autors religiosos medievals i les seues obres.
UNITAT 4
Objectius didàctics
• Distingir les característiques i l’estructura d’un conte.
• Reconéixer el narrador d’una història.
• Elaborar contes amb coherència, cohesió i adequació, i adoptar un estil expressiu
propi tot valorant el plaer de llegir i escriure relats.
• Distingir els diferents tipus de contes i conéixer-ne alguns autors.
• Emprar les preposicions.
• Aplicar les preposicions a o en davant de complements diferents.
• Identificar les diferents conjuncions coordinants i subordinants i classificar-les segons
els tipus.
• Aplicar la normativa ortogràfica sobre l’accent diacrític i la dièresi.
• Descriure el procés de formació de paraules a partir de la derivació.
• Emprar correctament: sinó i si no.
• Explicar les aportacions principals de Ramon Llull i de la Cancelleria Reial a la
118

configuració de la llengua.
• Conéixer l’evolució de la nostra poesia des dels trobadors fins a Ausiàs March.
• Conéixer l’obra poètica d’Ausiàs March.
Continguts
Conceptes
El conte: característiques i estructura.
Tipus de contes.
Recursos narratius.
El narrador. Tipus.
Autors de contes literaris.
Les preposicions. Classes.
Les preposicions a i en.
Les conjuncions coordinants i subordinants. Tipus.
L’accent diacrític i la dièresi.
La derivació: prefixos i sufixos.
Ús de sinó i si no.
La Cancelleria Reial.
La lírica trobadoresca.
Ausiàs March: vida i obra.
Recursos literaris: la comparació.
Procediments
Identificació de les parts d’un conte.
Maneig de recursos per a elaborar contes.
Canvi de la veu del narrador en un conte.
Identificació de descripcions, diàlegs i narracions en textos literaris.
Animació lectora: anàlisi i classificació de diferents tipus de contes i autors.
Difusió de concursos de narrativa curta i foment de la participació.
Utilització de les preposicions.
Classificació de les conjuncions.
Ús de l’accent diacrític i la dièresi.
Aplicació dels mecanismes de creació de paraules a partir de la derivació.
Enumeració de les característiques de la lírica trobadoresca.
Comentari de textos pertanyents a Ausiàs March.
Audició de poemes musicats d’Ausiàs March.
Actituds
Sensibilització per llegir, escoltar i redactar contes.
Foment de la creativitat en la redacció de contes.
Estima pels nostres autors i les seues obres.
Valoració de la importància que té saber contar un conte amb ordre, claredat i coherència.
Valoració positiva del paper de la Cancelleria Reial com a element d’unificació lingüística.
Sensibilització per la lectura de l’obra d’Ausiàs March.
Promoció de la participació en concursos literaris.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
Competència en comunicació lingüística
• Emprar els recursos adients per a redactar contes.
• Llegir contes i reconéixer-ne les característiques, l’estructura i la varietat.
• Conservar i millorar la competència comunicativa fent ús de la lectura com a font
de plaer i de descobriment d’altres llocs, idiomes i cultures.
119

• Ser conscient de les convencions socials, dels valors i els aspectes culturals i de
la versatilitat del llenguatge segons el context i la intenció comunicativa.
• Utilitzar activament i efectiva codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques, i les
regles pròpies de l’intercanvi comunicatiu, en diferents situacions.
Competència social i ciutadana
• Emprar dramatitzacions i uns altres recursos (còmics, fotonovel·les, cinema,
cançons...) per a difondre contes i poemes.
• Demostrar comprensió de l’aportació que les diferents cultures han fet a l’evolució
i el progrés de la humanitat, sense que això implique la pèrdua de la identitat local.
Competència cultural i artística
• Ser conscient de la importància de saber escriure contes i unes altres narracions
d’una manera ordenada, coherent i imaginativa.
• Conéixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions
culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les una
part del patrimoni d’altres pobles.
• Valorar positivament la lectura de contes d’altres països i cultures.
• Conéixer els trets més destacats de la lírica trobadoresca.
• Conéixer i analitzar la poesia d’Ausiàs March.
• Valorar positivament la tasca de divulgació dels nostres poetes clàssics a càrrec
de cantautors com Raimon.
Competència per a aprendre a aprendre
• Reconéixer i emprar les preposicions i les conjuncions.
• Aplicar les normes d’ús de l’accent diacrític i de la dièresi.
• Aprendre a formar paraules derivades amb prefixos i sufixos.
• Conéixer i valorar la funció de la Cancelleria Reial.
• Ser conscient d’aquelles capacitats que entren en joc en l’aprenentatge i obtenirne
un rendiment màxim i personalitzat amb l’ajuda d’estratègies.
Competència de desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal
• Dur endavant les accions necessàries per a desenvolupar les actuacions i els
plans personals, responsabilitzant-se’n tant en l’àmbit personal com en el social i el
laboral.
• Reelaborar els plantejaments previs o elaborar noves idees, buscar solucions i
dur-les a la pràctica.
Tractament de la informació i competència digital
• Buscar, recopilar i processar informació sobre els contes i sobre Ausiàs March tant
en suport tradicional (diccionaris, enciclopèdies...) com en Internet.
Criteris d’avaluació
Identificar les parts d’un conte.
Reconéixer els tipus de narradors.
Identificar descripcions, diàlegs i narracions en contes.
Esmentar els tipus de contes i alguns autors.
Conéixer i emprar les preposicions.
Classificar les conjuncions en els diversos tipus de coordinants i subordinants.
Utilitzar correctament l’accent diacrític i la dièresi.
Identificar els prefixos i els sufixos en les paraules derivades.
Emprar correctament sinó i si no.
Saber explicar el paper de la Cancelleria Reial.
Esmentar les característiques principals de la poesia des dels trobadors.
Esmentar les l’obra i els temes de la poesia d’Ausiàs March.
Reconéixer la comparació en algun poema.
120

UNITAT 5
Objectius didàctics
• Distingir les característiques de la poesia.
• Conéixer recursos estilístics per a elaborar poesies i descriure sentiments.
• Conéixer alguns poetes de la nostra literatura.
• Beneficiar-se i gaudir autònomament de la lectura de textos poètics i l’audició de
cançons.
• Utilitzar la dicció, l’entonació, l’èmfasi i el volum de la veu quan recitem un poema.
• Distingir les oracions compostes coordinades i les juxtaposades.
• Aplicar la normativa ortogràfica sobre la s sonora.
• Valorar la importància dels préstecs lingüístics en la configuració del lèxic.
• Distingir entre tastar, provar i emprovar.
• Analitzar la història de la nostra llengua des del segle XV fins al segle XIX.
• Valorar la difusió de fets històrics mitjançant cançons.
• Relacionar el tema de la misogínia medieval amb autors com Jaume Roig, Isabel de
Villena i Roís de Corella.
Continguts
Conceptes
Les característiques de la poesia.
Els tipus de poemes.
El tipus de vers.
El tipus de rima.
Les figures retòriques.
El recital de poemes.
Vocabulari relacionat amb els sentiments.
Recursos expressius utilitzats en les descripcions de sentiments.
Les oracions compostes: coordinació i juxtaposició.
La s sonora.
Els préstecs lingüístics.
Els barbarismes.
Ús de tastar, provar i emprovar.
La història de la llengua des del segle XV fins al segle XIX.
La literatura misògina medieval: Roig, Villena i Corella.
Figures retòriques: l’hipèrbaton.
Procediments
Anàlisi i comentari de diferents tipus de poemes.
Identificació de les figures retòriques d’un poema.
Maneig de recursos per a descriure sentiments.
Elaboració de poesies.
Audició de poesies i cançons enregistrades.
Realització d’un recital de poemes.
Identificació de les oracions compostes coordinades i juxtaposades.
Ús de la s sonora.
Identificació dels préstecs lingüístics.
Consulta de diccionaris de barbarismes.
Comentari de textos de Jaume Roig, Isabel de Villena i Roís de Corella
Actituds
Valoració de la poesia com a mitjà per a descriure sentiments.
Presa de consciència de l’aportació de grans poetes de la nostra literatura a la literatura
universal.
Valoració positiva de la importància d’utilitzar un vocabulari adequat i variat en la
121

descripció.
Sensibilització envers la lectura, l’audició i la producció de poemes i cançons.
Ser conscient de la repercussió que té la política sobre l’ús d’una llengua.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
Competència en comunicació lingüística
• Emprar els recursos adients per a escriure poemes.
• Conéixer les característiques i l’estructura d’un poema.
• Identificar algunes figures retòriques en poemes i cançons.
• Conéixer reflexivament el funcionament del llenguatge com a objecte d’observació
i d’anàlisi. Conservar i millorar la competència comunicativa fent ús de la lectura com
a font de plaer.
• Fer servir els procediments lingüístics per a descriure sentiments per mitjà de la
poesia i per a representar i interpretar la realitat.
Competència social i ciutadana
• Emprar recursos literaris o estètics per a descriure sentiments.
• Demostrar comprensió de l’aportació que les diferents cultures han fet a l’evolució
i el progrés de la humanitat, sense que això implique la pèrdua de la identitat local.
• Saber comunicar-se en diversos contextos expressant les idees pròpies i escoltant
les dels altres.
• Ser conscient de les conseqüències negatives per al poble valencià que generà la
política de Felip V, l’abolició dels Furs i la pèrdua de l’oficialitat de la llengua.
Competència cultural i artística
• Ser conscient de la importància de saber descriure sentiments en textos literaris.
• Gaudir de la lectura i la recitació de poemes.
• Conéixer recursos, gèneres i autors de poemes.
• Participar en concursos de poesia en valencià.
• Valorar la difusió de cançons en valencià en els mitjans de comunicació i la tasca
de normalització que fan els nostres cantautors.
• Conéixer, analitzar i valorar l’obra de Jaume Roig, Isabel de Villena i Roís de
Corella.
Competència per a aprendre a aprendre
• Conéixer, identificar i emprar les oracions coordinades i les juxtaposades.
• Aplicar l’ortografia de les lletres que representen el fonema de la esse sonora.
• Identificar els préstecs lingüístics i els barbarismes.
• Conéixer la situació de la nostra llengua del segle xv al xix.
• Ser capaç d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi, relacionant i
integrant la nova informació amb els coneixements previs i amb l’experiència pròpia, i
aplicar els nous coneixements en situacions paregudes.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
• Desenvolupar un esperit crític en l’observació de la realitat amb relació a
qüestions individuals i temes socials i ambientals.
Competència de desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal
• Dur endavant les accions necessàries per a desenvolupar les actuacions i els
plans personals, –en el marc de projectes individuals i col·lectius,– responsabilitzantse’n
tant en l’àmbit personal com en el social.
Tractament de la informació i competència digital
• Buscar, recopilar i processar informació sobre els nostres autors i cantautors en
suport tradicional i en Internet.
122

Criteris d’avaluació
Analitzar textos literaris de diferents gèneres –poesia i narració– que tracten la descripció
de sentiments.
Elaborar poemes que descriguen sentiments.
Distingir els tipus de versos i de rima, i les cesures.
Identificar els recursos estilístics emprats en la poesia: les figures retòriques.
Classificar les oracions compostes.
Classificar les oracions coordinades.
Identificar les oracions juxtaposades.
Utilitzar correctament la s sonora.
Saber reconéixer els préstecs lingüístics i substituir-los per paraules genuïnes.
Usar correctament tastar, provar i emprovar.
Explicar els esdeveniments més importants en l’evolució de la llengua des del segle XV
fins al segle XIX.
Distingir les característiques principals de la literatura misògina i d’autors com Jaume
Roig, Isabel de Villena i Roís de Corella.
UNITAT 6
Objectius didàctics
• Reconéixer la relació entre la literatura i la narració cinematogràfica.
• Conéixer les característiques del guió cinematogràfic.
• Conéixer com s’escriu un guió cinematogràfic.
• Identificar els recursos cinematogràfics per a contar els fets.
• Emprar el vocabulari cinematogràfic.
• Distingir les oracions subordinades substantives i les adjectives.
• Aplicar la normativa ortogràfica sobre la s sorda.
• Diferenciar els cultismes i els barbarismes.
• Emprar correctament: escaire i esquadra.
• Relacionar els conceptes de llengua nacional, llengua oficial i llengua internacional.
• Diferenciar llibre de cavalleries i novel·les cavalleresques.
• Assenyalar les característiques principals del Curial i Güelfa i del Tirant lo Blanc.
Continguts
Conceptes
La relació entre el cinema i la literatura.
Les característiques del guió cinematogràfic.
El guió tècnic: estructura.
El guió literari: estructura.
Recursos cinematogràfics: els tipus de plans i d’angles i els moviments de càmera.
L’adaptació cinematogràfica d’una narració.
El vocabulari cinematogràfic.
L’ús del valencià en el cinema.
Les oracions subordinades substantives i les adjectives.
La s sorda.
Els cultismes i els barbarismes.
Ús d’escaire i esquadra.
Classificació administrativa de les llengües.
Els llibres de cavalleria i les novel·les cavalleresques.
El Curial i Güelfa i el Tirant lo Blanc.
Procediments
Lectura de guions de cinema.
Anàlisi de plans, angles, escenes i seqüències cinematogràfiques.
123

Elaboració d’un guió tècnic i d’un guió literari a partir d’una narració.
Projecció i anàlisi de films que siguen adaptacions de novel·les o relats.
Realització d’un doblatge.
Filmació d’un guió.
Identificació de les oracions subordinades substantives i adjectives.
Ús de diccionaris.
Diferenciació de cultismes i barbarismes.
Comentari de textos que pertanyen a novel·les de cavalleries.
Actituds
Presa de consciència del fet que el cinema i la literatura són gèneres diferents i
complementaris.
Interés per fomentar una actitud crítica envers el cinema.
Estima per la difusió de la nostra literatura a través del cinema.
Inclinació per veure pel·lícules doblades o filmades en valencià.
Valoració positiva de l’aprenentatge de llengües.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
Competència en comunicació lingüística
• Emprar els recursos adients per a redactar guions literaris.
• Veure films basats en novel·les i analitzar la relació entre ambdós gèneres.
• Conservar i millorar la competència comunicativa fent ús dels recursos
audiovisuals i de la lectura com a font de plaer; de descobriment d’altres entorns,
idiomes i cultures; de fantasia, i de saber.
• Ser conscient de la gran influència dels mitjans de comunicació audiovisuals sobre
els espectadors i consumidors.
• Conéixer el funcionament del llenguatge audiovisual com a objecte d’observació i
anàlisi.
• Utilitzar activament i efectiva codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques, i les
regles pròpies de l’intercanvi comunicatiu, en diferents situacions.
Competència social i ciutadana
• Emprar el cinema per a difondre novel·les i contes.
• Demostrar comprensió de l’aportació que les diferents cultures han fet a l’evolució
i el progrés de la humanitat, sense que això implique la pèrdua de la identitat local.
• Fomentar l’interés per normalitzar l’ús del valencià en el cinema i la televisió.
Competència cultural i artística
• Ser conscient de la importància de donar a conéixer històries –i novel·les– per
mitjà del cinema.
• Conéixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions
culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les una
part del patrimoni d’altres pobles.
• Valorar positivament l’anàlisi de films i unes altres produccions audiovisuals
(publicitat, videoclips...) tant des del punt de vista estètic com tècnic.
• Conéixer els trets més destacats de les novel·les cavalleresques.
• Conéixer i analitzar la novel·la Tirant lo Blanc.
• Valorar positivament la tasca de divulgació d’obres de la nostra literatura per mitjà
de les adaptacions cinematogràfiques i teatrals.
• Fomentar la visita a videoteques, llibreries, biblioteques i exposicions.
Competència per a aprendre a aprendre
• Reconéixer i emprar les oracions subordinades substantives i adjectives.
• Aplicar l’ortografia de les lletres que representen el fonema de la esse sorda.
• Identificar els cultismes i els barbarismes.
124

• Conéixer la classificació administrativa de les llengües.
• Ser conscient d’aquelles capacitats que entren en joc en l’aprenentatge i obtenirne
un rendiment màxim i personalitzat amb l’ajuda d’estratègies.
Competència de desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal
• Dur endavant les accions necessàries per a desenvolupar les actuacions i els
plans personals, responsabilitzant-se’n tant en l’àmbit personal com en el social i el
laboral.
Tractament de la informació i competència digital
• Buscar, recopilar i processar informació sobre la relació entre cinema i literatura,
sobre el cinema en català i sobre Joanot Martorell en suport tradicional i en Internet.
Criteris d’avaluació
Copsar les relacions entre cinema i literatura.
Identificar els tipus de plans i d’angles, els moviments de càmera i els signes de puntuació
cinematogràfics.
Adaptar un text a un guió literari.
Indicar les característiques del guió literari i del guió tècnic.
Classificar les oracions subordinades en substantives i adjectives.
Usar correctament la s sorda.
Usar correctament escaire i esquadra.
Explicar els conceptes de llengua nacional, llengua oficial i llengua internacional.
Explicar les diferències entre llibres de cavalleries i novel·les cavalleresques.
Distingir les característiques principals del Curial i Güelfa i del Tirant lo Blanc.
UNITAT 7
Objectius didàctics
• Distingir les característiques i l’estructura d’una novel·la.
• Reconéixer el temps i l’espai d’una història.
• Emprar els recursos literaris relacionats amb el temps en una narració.
• Distingir els diferents tipus de novel·les i conéixer-ne alguns autors.
• Valorar el plaer de llegir novel·les dels nostres autors i conéixer-ne d’unes altres
cultures.
• Distingir les oracions subordinades adverbials de temps, de lloc i de manera.
• Aplicar la normativa ortogràfica sobre les grafies g i j, i els dígrafs tg i tj.
• Interpretar el valor de les onomatopeies.
• Explicar el concepte de llengües en contacte.
• Distingir entre esquena i espatla, i muscle i múscul.
• Explicar el concepte de Decadència de la literatura culta.
• Analitzar les característiques de la literatura humanista i del Renaixement.
Continguts
Conceptes
La novel·la: característiques i estructura.
Tipus de novel·les. Autors.
L’espai: tipus.
El temps de la història: època i transcurs.
El temps del discurs: ordre i durada.
Les oracions subordinades adverbials de temps, de lloc i de manera.
Les grafies g i j, i els dígrafs tg i tj.
Les onomatopeies.
Ús d’esquena, espatla, muscle i múscul.
Monolingüisme i plurilingüisme.
125

El contacte de llengües.
El concepte de Decadència de la literatura culta.
El Renaixement.
Procediments
Identificació de les parts d’una novel·la.
Narració d’un fet canviant el temps de la història o el temps del discurs.
Identificació de l’espai i el temps en la narració.
Lectura de novel·les.
Classificació de novel·les per subgèneres o autors.
Identificació de les oracions subordinades adverbials de temps, de lloc i de manera.
Ús de les grafies g i j, i dels dígrafs tg i tj.
Identificació de les onomatopeies.
Comentari de textos pertanyents a autors renaixentistes.
Actituds
Sensibilització per llegir, escoltar i redactar novel·les.
Foment de la creativitat en la narració literària.
Estima pels nostres autors i les seues obres.
Promoció de la difusió de concursos literaris.
Valoració positiva de la convivència de diverses llengües en un mateix territori.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
Competència en comunicació lingüística
• Emprar els recursos adients per a redactar relats o capítols d’una novel·la.
• Llegir novel·les i reconéixer-ne les característiques, l’estructura i la varietat.
• Conservar i millorar la competència comunicativa fent ús de la lectura com a font
de plaer i de descobriment d’altres llocs, idiomes i cultures.
• Ser conscient de les convencions socials, dels valors i els aspectes culturals i de
la versatilitat del llenguatge segons el context i la intenció comunicativa.
• Expressar adequadament –quant al fons i a la forma– les idees i les emocions
pròpies.
Competència social i ciutadana
• Demostrar comprensió de l’aportació que les diferents cultures han fet a l’evolució
i el progrés de la humanitat, sense que això implique la pèrdua de la identitat local.
Competència cultural i artística
• Ser conscient de la importància de saber escriure novel·les i unes altres
narracions d’una manera ordenada, coherent i imaginativa.
• Conéixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions
culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les una
part del patrimoni d’altres pobles.
• Valorar positivament la lectura de novel·les d’altres països i cultures.
• Conéixer els trets més destacats de la literatura durant la Decadència.
• Conéixer alguns autors del Renaixement i les seues obres.
Competència per a aprendre a aprendre
• Reconéixer i emprar les oracions subordinades adverbials de temps, de lloc i de
manera.
• Aplicar l’ortografia de les lletres g i j, i dels dígrafs tg i tj.
• Identificar i emprar les onomatopeies.
• Conéixer alguns conflictes que impliquen les llengües en contacte.
• Manejar eficientment un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual amb
manifestació de pensament estratègic.
126

• Ser capaç d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi, relacionant i
integrant la nova informació amb els coneixements previs i amb l’experiència
personal, i saber aplicar els nous coneixements i capacitats en situacions paregudes i
en contextos diversos.
Competència de desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal
• Dur endavant les accions necessàries per a desenvolupar les actuacions i els
plans personals, responsabilitzant-se’n tant en l’àmbit personal com en el social i el
laboral.
• Reelaborar els plantejaments previs o elaborar noves idees, buscar solucions i
dur-les a la pràctica.
Tractament de la informació i competència digital
• Buscar, recopilar i processar informació sobre la Decadència, sobre novel·les i
sobre alguns novel·listes actuals tant en suport tradicional com en Internet.
Criteris d’avaluació
Esmentar les característiques d’una novel·la.
Esmentar els tipus de novel·la i alguns autors.
Reconéixer l’ordre i la durada dels fets en una narració.
Identificar l’espai i el temps en una narració.
Utilitzar diferents recursos per a tractar el temps en una narració.
Diferenciar les oracions subordinades adverbials de temps, de lloc i de manera.
Utilitzar correctament les lletres g i j, i els dígrafs tg i tj.
Interpretar la significació d’algunes onomatopeies.
Emprar esquena, espatla, muscle i múscul.
Analitzar la situació lingüística a Europa a partir dels conceptes de monolingüisme i
plurilingüisme.
Distingir les característiques principals de la literatura del Renaixement.
Esmentar alguns autors del Renaixement i algunes de les seues obres.
UNITAT 8
Objectius didàctics
• Conéixer com són els textos científics especialitzats i de divulgació.
• Elaborar textos científics amb objectivitat, coherència i correcció.
• Conéixer les característiques del llenguatge tècnic i científic.
• Identificar i emprar el vocabulari especialitzat.
• Valorar l’ús del valencià en la ciència i la tècnica.
• Distingir les oracions subordinades adverbials finals i causals.
• Aplicar la normativa ortogràfica referent a la lletra x i als dígrafs tx i ig.
• Localitzar en el diccionari la informació cercada.
• Distingir l’ús de regla i regle.
• Conéixer alguns diccionaris especialitzats.
• Explicar el concepte de bilingüisme i les classes que n’hi ha.
• Analitzar les característiques de la literatura dels segles XVII i XVIII.
Continguts
Conceptes
Característiques del text científic.
Estructura del text científic.
El text divulgador i l’especialitzat.
Característiques del llenguatge científic.
La descripció de processos científics.
Les perífrasis d’obligació.
127

Ús del valencià en la ciència i la tècnica.
Les oracions subordinades adverbials finals i causals.
La lletra x i els dígrafs tx i ig.
Els diccionaris especialitzats.
Ús de regla i regle.
El bilingüisme. Concepte i classes.
La literatura dels segles XVII i XVIII.
Procediments
Lectura de textos científics.
Anàlisi i elaboració de descripcions de processos científics.
Coneixement de la influència del tabac sobre la salut.
Distinció dels elements que intervenen en la descripció de processos científics.
Ús del vocabulari tècnic i especialitzat.
Consulta de vocabularis i diccionaris especialitzats.
Comprovació de l’ús del valencià en l’àmbit científic i tècnic.
Identificació de les oracions subordinades adverbials finals i causals.
Ús de la grafia x i dels dígrafs tx i ig.
Maneig del diccionari.
Comentari de textos d’autors dels segles XVII i XVIII.
Actituds
Valoració de la importància de l’ús del valencià en l’àmbit científic.
Presa de consciència de la importància d’usar un vocabulari especialitzat i objectiu en
temes científics.
Valoració positiva de viure sense drogues.
Sensibilització envers la investigació i difusió de la ciència.
Valoració positiva de la convivència de diverses llengües en un territori.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
Competència en comunicació lingüística
• Reconéixer els textos científics i classificar-los en especialitzats i en divulgadors.
• Llegir textos científics i reconéixer les característiques, l’estructura i els recursos
que s’hi utilitzen.
• Fer servir els procediments lingüístics per a representar, comprendre i interpretar
la realitat.
• Conservar i millorar la competència comunicativa fent ús de la lectura de textos
científics com a font d’aprenentatge, de plaer, de descobriment d’altres llocs i de
saber.
• Ser conscient de la importància del rigor i l’objectivitat en els textos expositius o
explicatius de caràcter científic.
Competència social i ciutadana
• Comprendre críticament la realitat sent conscient de les diverses perspectives en
analitzar-la i emprar el diàleg per a millorar-ne col·lectivament l’enteniment.
Competència cultural i artística
• Ser conscient de la importància de saber explicar (informar, exposar, descriure...)
temes relacionats amb la ciència i la tecnologia d’una manera objectiva, rigorosa i
ordenada.
• Valorar la importància de difondre aspectes de la ciència per tal d’augmentar la
informació, conéixer els avenços científics i valorar les possibles aplicacions sobre la
vida del planeta.
• Conéixer els trets bàsics de la literatura dels segles xvii i xviii: del barroc al
neoclassicisme.
128

• Valorar la creació literària com una manifestació de la comunicació humana.
Competència per a aprendre a aprendre
• Emprar els recursos adients per a explicar fets en situacions de comunicació
formals.
• Conéixer i identificar les oracions subordinades adverbials finals i causals.
• Aplicar l’ortografia de la lletra x i dels dígrafs tx i ig.
• Aprendre a consultar diccionaris: generals, especialitzats, visuals...
• Conéixer els tipus de bilingüisme.
Competència de desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal
• Saber comunicar-se en diversos contextos expressant les idees pròpies i escoltant
les dels altres.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
• Comprendre el món físic i prendre decisions sobre aquest: ús racional dels
recursos naturals, preservació del medi ambient i protecció de la salut personal i
social.
• Desenvolupar un esperit crític en l’observació de la realitat amb relació a
qüestions individuals i temes socials o mediambientals.
• Identificar preguntes o problemes i obtenir conclusions basades en proves.
• Posar en pràctica els processos i les actituds propis de l’anàlisi sistemàtica i
d’indagació científica: identificar i plantejar problemes rellevants; formular preguntes;
localitzar, obtenir, analitzar i representar informació qualitativa i quantitativa, i fer
prediccions i inferències de distint nivell de complexitat.
• Respondre a determinades demandes aplicant els coneixements previs (científics i
tècnics) i els procediments necessaris.
Tractament de la informació i competència digital
• Buscar, recopilar i processar informació sobre els avenços científics i les noves
tecnologies tant en suport tradicional com en Internet.
Criteris d’avaluació
Conéixer les característiques dels textos científics.
Distingir els textos divulgadors i els especialitzats.
Identificar descripcions inserides en textos científics.
Redactar textos científics senzills amb coherència, cohesió i adequació.
Identificar i emprar vocabulari tècnic i formes cultes del llenguatge.
Diferenciar les oracions subordinades adverbials finals i causals.
Usar correctament la lletra x i els dígrafs tx i ig.
Usar correctament els diccionaris.
Usar correctament regla i regle.
Analitzar el concepte de bilingüisme, així com les diverses classes, tot aplicant-les a la
situació lingüística del País Valencià.
Distingir les característiques principals de la literatura barroca i neoclàssica.
UNITAT 9
Objectius didàctics
• Conéixer les característiques del text teatral.
• Reconéixer els recursos estilístics i expressius propis dels textos teatrals.
• Entendre i valorar la funció social del teatre.
• Conéixer la varietat de registres que pot reproduir el text teatral.
• Conéixer els diferents gèneres i autors teatrals.
• Diferenciar les oracions subordinades adverbials consecutives, comparatives,
condicionals i concessives.
• Manejar adequadament l’entonació i els signes de puntuació.
129

• Distingir l’estructuració del nivell lèxic.
• Distingir: medi, mig i mitjà.
• Conéixer i valorar el Misteri d’Elx.
• Identificar les formes verbals.
• Identificar i valorar els casos en què es produeix un conflicte lingüístic.
• Indicar les característiques de la literatura popular fins al segle XVIII.
Continguts
Conceptes
Els orígens del teatre.
Els gèneres teatrals i els dramaturgs.
Les característiques del text teatral.
L’estructura interna i externa del text teatral.
El parlament dels personatges.
Les oracions subordinades adverbials consecutives, comparatives, condicionals i
concessives.
L’entonació i els signes de puntuació.
L’estructuració del nivell lèxic: les famílies lèxiques i els camps semàntics.
Ús de medi, mig i mitjà.
Les formes verbals.
El conflicte lingüístic.
La literatura popular fins al segle XVIII.
El Misteri d’Elx.
Procediments
Lectura expressiva de textos teatrals en veu alta.
Assistència a una representació.
Adaptació de narracions al teatre.
Representació d’un text teatral curt.
Recerca d’informació sobre els nostres dramaturgs.
Projecció d’adaptacions de textos teatrals al cinema.
Identificació de les oracions subordinades adverbials consecutives, comparatives,
condicionals i concessives.
Ús de l’entonació i dels signes de puntuació.
Diferenciació de famílies lèxiques i camps semàntics.
Identificació de les formes verbals.
Comentari de textos de la literatura popular fins al segle XVIII.
Audició de cançons populars i religioses (Misteri d’Elx).
Actituds
Sensibilització per veure, llegir o escriure obres de teatre en valencià.
Valoració de l’esforç que suposa escriure, muntar i representar una obra de teatre.
Conscienciació de la importància de comportar-se correctament durant un espectacle.
Valoració positiva de la funció social, lúdica i artística del teatre.
Valoració dels casos en què es produeix un conflicte lingüístic.
Valoració positiva del manteniment del Misteri d’Elx com a espectacle teatral únic al món.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
Competència en comunicació lingüística
• Emprar els recursos adients per a redactar textos teatrals diversos.
• Llegir textos teatrals diversos i reconéixer-ne l’estructura i els recursos.
• Valorar el treball dels actors i de l’equip tècnic que intervé en una representació
teatral.
130

• Conéixer i aplicar efectivament les estratègies necessàries per a interactuar
lingüísticament d’una manera adequada.
• Utilitzar activament i efectiva codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques, i les
regles pròpies de l’intercanvi comunicatiu, en diferents situacions.
• Conéixer reflexivament el funcionament del llenguatge i les seues normes d’ús.
Competència social i ciutadana
• Emprar jocs dramàtics (improvisacions, jocs de rol...) per a representar textos
teatrals formals.
• Acceptar que tant els conflictes com els valors i els interessos formen part de la
convivència, i resoldre’ls amb una actitud constructiva.
• Saber comunicar-se en diversos contextos expressant les idees pròpies i escoltant
les dels altres.
Competència cultural i artística
• Valorar la importància de llegir obres de teatre i interpretar-les, i d’assistir al teatre
i comportar-s’hi correctament.
• Conéixer les principals tècniques, recursos i convencions dels diferents
llenguatges artístics, així com de les obres i les manifestacions més destacades del
patrimoni cultural.
• Conrear la capacitat estètica i creadora pròpia.
• Conéixer autors i obres de la literatura popular.
• Ser conscient del valor artístic i patrimonial del Misteri d’Elx.
• Valorar la creació literària com una manifestació de la comunicació humana.
Competència per a aprendre a aprendre
• Conéixer i emprar les oracions subordinades adverbials, comparatives,
condicionals i concessives.
• Aplicar les normes d’ús dels signes d’entonació i d’uns altres: cometes, parèntesis,
guions i claudàtors.
• Conéixer els conflictes lingüístics i disposar de recursos per a resoldre’ls, sempre
contribuint a la normalització del valencià.
• Aprendre a distingir les famílies lèxiques i els camps semàntics.
• Ser capaç d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi, relacionant i
integrant la nova informació amb els coneixements previs i amb l’experiència
personal.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
• Desenvolupar un esperit crític en l’observació de la realitat amb relació a
qüestions individuals i socials.
Competència de desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal
• Relacionar-se, cooperar i treballar en equip: posar-se al lloc de l’altre, valorar les
idees dels altres, dialogar i negociar, emprar l’assertivitat per a fer saber
adequadament als altres les decisions pròpies i treballar d’una manera cooperativa i
flexible.
Tractament de la informació i competència digital
• Buscar, recopilar i processar informació sobre el teatre, els autors actuals, el
Misteri d’Elx, els festivals de teatre... tant en suport tradicional com en Internet.
Criteris d’avaluació
Identificar els elements del text teatral.
Identificar i classificar la varietat de registres que pot reproduir el text teatral.
Distingir els gèneres dramàtics: comèdia, tragèdia i drama.
Distingir els parlaments dels personatges.
Participar activament en la planificació, l’elaboració i la representació d’un text teatral.
Classificar adequadament les oracions subordinades adverbials consecutives,
131

comparatives, condicionals i concessives.
Usar correctament l’entonació i els signes de puntuació.
Diferenciar els conceptes de família lèxica i de camp semàntic.
Emprar correctament: medi, mig i mitjà.
Definir i exemplificar els conceptes de conflicte lingüístic, substitució lingüística i
normalització lingüística.
Distingir les característiques principals de la literatura popular fins al segle XVIII.
Explicar què és el Misteri d’Elx.
Llista de llibres de lectura obligatòria per a 3r d’ESO.
Francesc Mompó. Els ulls del llac. Santillana-Voramar.(1a avaluació)
Francesc Mompó. Els greixets. Tabarca llibres.(2a avaluació)
Francesc Gisbert. El misteri de la lluna negra. Tabarca llibres.(3a avaluació)
TEMPORALITZACIÓ 3r d’ESO
1r TRIMESTRE (1a avaluació): Temes 1, 2, 3 i 1r llibre.
2n TRIMESTRE (2a avaluació): Temes 4, 5, 6 i 2n llibre.
3r TRIMESTRE (3a avaluació): Temes 7, 8, 9 i 3r llibre.
132

OBJECTIUS I CONTINGUTS MÍNIMS DE 3r D’ESO.
UNITAT 1
Objectius didàctics
• Conéixer com és un periòdic.
• Conéixer les característiques i l’estructura d’una notícia.
• Distingir les parts d’una notícia de premsa.
• Reconéixer els elements d’una oració.
• Identificar les diferents classes de sintagmes.
• Aplicar la normativa ortogràfica sobre els fenòmens vocàlics, l’apòstrof i les
contraccions.
• Descriure els canvis semàntics.
• Identificar el topònims i els gentilicis.
• Conéixer les comarques valencianes.
• Distingir: aleshores, a les hores, alhora i a l’hora.
• Conéixer els orígens de la nostra llengua.
• Conéixer les característiques principals de l’obra de Ramon Llull.
Continguts
Les seccions d’un diari.
Característiques de la notícia de premsa.
L’estructura d’una notícia.
La premsa en valencià.
Els elements constitutius bàsics de l’oració: els sintagmes.
Les classes de sintagmes.
Els fenòmens vocàlics: elisió, sinalefa, apòstrof i contraccions.
Causes del canvi semàntic. Tabú i eufemisme.
Ús d’aleshores, a les hores, a l’hora i alhora.
Els topònims i els gentilicis.
La importància de la romanització en la formació de la nostra llengua.
L’obra de Ramon Llull.
Criteris d’avaluació
Identificar les parts d’una notícia.
Utilitzar diferents recursos per a elaborar titulars.
Reconéixer l’estructura i els recursos d’una notícia.
Identificar les diferents classes de sintagmes.
Utilitzar correctament l’apòstrof i la contracció.
Conéixer les comarques valencianes.
Emprar: aleshores, a les hores, alhora i a l’hora.
Explicar els canvis semàntics.
Explicar el procés de romanització de les nostres terres.
Distingir les característiques principals de l’obra de Ramon Llull.
UNITAT 2
Objectius didàctics
• Conéixer l’estructura d’un retrat.
• Utilitzar els recursos expressius orals i escrits per a descriure persones.
• Adquirir i utilitzar vocabulari relacionat amb els trets físics i psíquics.
• Entendre la descripció, no només com a recurs literari, sinó també com a estratègia
comunicativa.
• Identificar les funcions sintàctiques dins de l’oració.
133

• Aplicar la normativa ortogràfica sobre els diftongs i els hiats.
• Explicar la significació d’alguns refranys i frases fetes.
• Valorar la influència dels visigots i del món àrab pel que fa a la formació de la nostra
llengua.
• Conéixer les característiques principals de les cròniques medievals.
Continguts
El retrat.
Tipus de descripcions.
Vocabulari relacionat amb els trets físics i psíquics.
Tipus de personatges.
La identificació dels personatges.
Recursos descriptius.
Les funcions sintàctiques dins de l’oració.
Els diftongs i els hiats.
La separació de sil·labes.
Els refranys i les frases fetes.
Ús de quan, quant, tan i tant.
La influència dels visigots i dels àrabs en la nostra llengua.
Les cròniques medievals.
Criteris d’avaluació
Distingir els tipus de descripcions.
Identificar els recursos lingüístics usats en les descripcions de les persones.
Classificar els tipus de personatges.
Elaborar retrats amb coherència, cohesió i adequació.
Identificar les funcions sintàctiques dins de l’oració.
Diferenciar els tipus de diftongs i reconéixer els hiats.
Usar refranys i frases fetes.
Explicar la influència dels visigots i del món àrab en la nostra llengua.
Emprar correctament quan, quant, tan i tant.
Distingir les característiques principals de les cròniques medievals.
UNITAT 3
Objectius didàctics
• Distingir les característiques d’una entrevista oral i una d’escrita.
• Diferenciar entre una entrevista informativa i una de psicològica.
• Identificar les parts d’una entrevista.
• Utilitzar el registre lingüístic adequat a cada circumstància.
• Identificar la forma i la funció dels pronoms febles.
• Substituir sintagmes per pronoms febles.
• Aplicar la normativa ortogràfica en l’ús de l’accent.
• Descriure els mecanismes de creació lèxica.
• Distingir entre perquè, per què, per a què.
• Conéixer la situació de la llengua en l’època medieval.
• Conéixer les característiques principals de la literatura religiosa i moral del segle XIV.
Continguts
L’entrevista.
Tipus d’entrevistes.
Estructura d’una entrevista.
Característiques lingüístiques d’una entrevista oral i una entrevista escrita.
134

Tipus de preguntes d’una entrevista.
Els pronoms personals febles.
Les combinacions de pronoms febles.
Regles d’utilització de l’accent gràfic.
La composició i l’habilitació.
Ús de: perquè, per què i per a què.
Vocabulari dels esports.
La llengua en la societat medieval.
La literatura religiosa i moral: Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda.
Criteris d’avaluació
Analitzar entrevistes de diferents tipus i determinar-ne l’estructura, les parts i les
característiques.
Elaborar diferents tipus de preguntes.
Usar correctament el registre lingüístic adequat a cada situació comunicativa tenint en
compte el personatge entrevistat i el públic a qui s’adreça l’entrevista.
Fer correctament les substitucions pronominals.
Utilitzar correctament l’accent gràfic.
Reconéixer els mecanismes de creació lèxica de la composició i l’habilitació.
Emprar correctament perquè, per què i per a què.
Saber les diferents etapes per les quals passà la nostra llengua en l’època medieval.
Esmentar alguns autors religiosos medievals i les seues obres.
Unitat 4
Objectius didàctics
• Distingir les característiques i l’estructura d’un conte.
• Reconéixer el narrador d’una història.
• Distingir els diferents tipus de contes i conéixer-ne alguns autors.
• Emprar les preposicions.
• Aplicar les preposicions a o en davant de complements diferents.
• Identificar les diferents conjuncions coordinants i subordinants i classificar-les segons
els tipus.
• Aplicar la normativa ortogràfica sobre l’accent diacrític i la dièresi.
• Descriure el procés de formació de paraules a partir de la derivació.
• Emprar correctament: sinó i si no.
• Explicar les aportacions principals de Ramon Llull i de la Cancelleria Reial a la
configuració de la llengua.
• Conéixer l’evolució de la nostra poesia des dels trobadors fins a Ausiàs March.
• Conéixer l’obra poètica d’Ausiàs March.
Continguts
El conte: característiques i estructura.
Tipus de contes.
Recursos narratius.
El narrador. Tipus.
Autors de contes literaris.
Les preposicions. Classes.
Les preposicions a i en.
Les conjuncions coordinants i subordinants. Tipus.
L’accent diacrític i la dièresi.
La derivació: prefixos i sufixos.
Ús de sinó i si no.
135

La Cancelleria Reial.
La lírica trobadoresca.
Ausiàs March: vida i obra.
Recursos literaris: la comparació.
Criteris d’avaluació
Identificar les parts d’un conte.
Reconéixer els tipus de narradors.
Esmentar els tipus de contes i alguns autors.
Conéixer i emprar les preposicions.
Classificar les conjuncions en els diversos tipus de coordinants i subordinants.
Utilitzar correctament l’accent diacrític i la dièresi.
Identificar els prefixos i els sufixos en les paraules derivades.
Emprar correctament sinó i si no.
Saber explicar el paper de la Cancelleria Reial.
Esmentar les característiques principals de la poesia des dels trobadors.
Esmentar les l’obra i els temes de la poesia d’Ausiàs March.
Reconéixer la comparació en algun poema.
UNITAT 5
Objectius didàctics
• Distingir les característiques de la poesia.
• Conéixer recursos estilístics per a elaborar poesies i descriure sentiments.
• Conéixer alguns poetes de la nostra literatura.
• Utilitzar la dicció, l’entonació, l’èmfasi i el volum de la veu quan recitem un poema.
• Distingir les oracions compostes coordinades i les juxtaposades.
• Aplicar la normativa ortogràfica sobre la s sonora.
• Valorar la importància dels préstecs lingüístics en la configuració del lèxic.
• Distingir entre tastar, provar i emprovar.
• Analitzar la història de la nostra llengua des del segle XV fins al segle XIX.
• Relacionar el tema de la misogínia medieval amb autors com Jaume Roig, Isabel de
Villena i Roís de Corella.
Continguts
Les característiques de la poesia.
Els tipus de poemes.
El tipus de vers.
El tipus de rima.
Les figures retòriques.
El recital de poemes.
Vocabulari relacionat amb els sentiments.
Les oracions compostes: coordinació i juxtaposició.
La s sonora.
Els préstecs lingüístics.
Els barbarismes.
Ús de tastar, provar i emprovar.
La història de la llengua des del segle XV fins al segle XIX.
La literatura misògina medieval: Roig, Villena i Corella.
Figures retòriques: l’hipèrbaton.
Criteris d’avaluació
Analitzar textos literaris de diferents gèneres –poesia i narració– que tracten la descripció
136

de sentiments.
Distingir els tipus de versos i de rima, i les cesures.
Identificar els recursos estilístics emprats en la poesia: les figures retòriques.
Classificar les oracions compostes.
Classificar les oracions coordinades.
Identificar les oracions juxtaposades.
Utilitzar correctament la s sonora.
Saber reconéixer els préstecs lingüístics i substituir-los per paraules genuïnes.
Usar correctament tastar, provar i emprovar.
Explicar els esdeveniments més importants en l’evolució de la llengua des del segle XV
fins al segle XIX.
Distingir les característiques principals de la literatura misògina i d’autors com Jaume
Roig, Isabel de Villena i Roís de Corella.
UNITAT 6
Objectius didàctics
• Reconéixer la relació entre la literatura i la narració cinematogràfica.
• Conéixer les característiques del guió cinematogràfic.
• Conéixer com s’escriu un guió cinematogràfic.
• Identificar els recursos cinematogràfics per a contar els fets.
• Emprar el vocabulari cinematogràfic.
• Distingir les oracions subordinades substantives i les adjectives.
• Aplicar la normativa ortogràfica sobre la s sorda.
• Diferenciar els cultismes i els barbarismes.
• Emprar correctament: escaire i esquadra.
• Relacionar els conceptes de llengua nacional, llengua oficial i llengua internacional.
• Diferenciar llibre de cavalleries i novel·les cavalleresques.
• Assenyalar les característiques principals del Curial i Güelfa i del Tirant lo Blanc.
Continguts
La relació entre el cinema i la literatura.
Les característiques del guió cinematogràfic.
El guió tècnic: estructura.
El guió literari: estructura.
Recursos cinematogràfics: els tipus de plans i d’angles i els moviments de càmera.
El vocabulari cinematogràfic.
L’ús del valencià en el cinema.
Les oracions subordinades substantives i les adjectives.
La s sorda.
Els cultismes i els barbarismes.
Ús d’escaire i esquadra.
Classificació administrativa de les llengües.
Els llibres de cavalleria i les novel·les cavalleresques.
El Curial i Güelfa i el Tirant lo Blanc.
Criteris d’avaluació
Copsar les relacions entre cinema i literatura.
Identificar els tipus de plans i d’angles, els moviments de càmera i els signes de puntuació
cinematogràfics.
Indicar les característiques del guió literari i del guió tècnic.
Classificar les oracions subordinades en substantives i adjectives.
Usar correctament la s sorda.
137

Usar correctament escaire i esquadra.
Explicar els conceptes de llengua nacional, llengua oficial i llengua internacional.
Explicar les diferències entre llibres de cavalleries i novel·les cavalleresques.
Distingir les característiques principals del Curial i Güelfa i del Tirant lo Blanc.
UNITAT 7
Objectius didàctics
• Distingir les característiques i l’estructura d’una novel·la.
• Reconéixer el temps i l’espai d’una història.
• Emprar els recursos literaris relacionats amb el temps en una narració.
• Distingir els diferents tipus de novel·les i conéixer-ne alguns autors.
• Distingir les oracions subordinades adverbials de temps, de lloc i de manera.
• Aplicar la normativa ortogràfica sobre les grafies g i j, i els dígrafs tg i tj.
• Interpretar el valor de les onomatopeies.
• Explicar el concepte de llengües en contacte.
• Distingir entre esquena i espatla, i muscle i múscul.
• Explicar el concepte de Decadència de la literatura culta.
• Analitzar les característiques de la literatura humanista i del Renaixement.
Continguts
La novel·la: característiques i estructura.
Tipus de novel·les. Autors.
L’espai: tipus.
El temps de la història: època i transcurs.
El temps del discurs: ordre i durada.
Les oracions subordinades adverbials de temps, de lloc i de manera.
Les grafies g i j, i els dígrafs tg i tj.
Les onomatopeies.
Ús d’esquena, espatla, muscle i múscul.
Monolingüisme i plurilingüisme.
El contacte de llengües.
El concepte de Decadència de la literatura culta.
El Renaixement.
Criteris d’avaluació
Esmentar les característiques d’una novel·la.
Esmentar els tipus de novel·la i alguns autors.
Reconéixer l’ordre i la durada dels fets en una narració.
Identificar l’espai i el temps en una narració.
Utilitzar diferents recursos per a tractar el temps en una narració.
Diferenciar les oracions subordinades adverbials de temps, de lloc i de manera.
Utilitzar correctament les lletres g i j, i els dígrafs tg i tj.
Interpretar la significació d’algunes onomatopeies.
Emprar esquena, espatla, muscle i múscul.
Analitzar la situació lingüística a Europa a partir dels conceptes de monolingüisme i
plurilingüisme.
Distingir les característiques principals de la literatura del Renaixement.
Esmentar alguns autors del Renaixement i algunes de les seues obres.
UNITAT 8
Objectius didàctics
• Conéixer com són els textos científics especialitzats i de divulgació.
138

• Conéixer les característiques del llenguatge tècnic i científic.
• Identificar i emprar el vocabulari especialitzat.
• Valorar l’ús del valencià en la ciència i la tècnica.
• Distingir les oracions subordinades adverbials finals i causals.
• Aplicar la normativa ortogràfica referent a la lletra x i als dígrafs tx i ig.
• Localitzar en el diccionari la informació cercada.
• Distingir l’ús de regla i regle.
• Conéixer alguns diccionaris especialitzats.
• Explicar el concepte de bilingüisme i les classes que n’hi ha.
• Analitzar les característiques de la literatura dels segles XVII i XVIII.
Continguts
Característiques del text científic.
Estructura del text científic.
El text divulgador i l’especialitzat.
Característiques del llenguatge científic.
Les perífrasis d’obligació.
Ús del valencià en la ciència i la tècnica.
Les oracions subordinades adverbials finals i causals.
La lletra x i els dígrafs tx i ig.
Els diccionaris especialitzats.
Ús de regla i regle.
El bilingüisme. Concepte i classes.
La literatura dels segles XVII i XVIII.
Criteris d’avaluació
Conéixer les característiques dels textos científics.
Distingir els textos divulgadors i els especialitzats.
Identificar i emprar vocabulari tècnic i formes cultes del llenguatge.
Diferenciar les oracions subordinades adverbials finals i causals.
Usar correctament la lletra x i els dígrafs tx i ig.
Usar correctament els diccionaris.
Usar correctament regla i regle.
Analitzar el concepte de bilingüisme, així com les diverses classes, tot aplicant-les a la
situació lingüística del País Valencià.
Distingir les característiques principals de la literatura barroca i neoclàssica.
UNITAT 9
Objectius didàctics
• Conéixer les característiques del text teatral.
• Reconéixer els recursos estilístics i expressius propis dels textos teatrals.
• Entendre i valorar la funció social del teatre.
• Conéixer la varietat de registres que pot reproduir el text teatral.
• Conéixer els diferents gèneres i autors teatrals.
• Diferenciar les oracions subordinades adverbials consecutives, comparatives,
condicionals i concessives.
• Manejar adequadament l’entonació i els signes de puntuació.
• Distingir l’estructuració del nivell lèxic.
• Distingir: medi, mig i mitjà.
• Conéixer i valorar el Misteri d’Elx.
• Identificar les formes verbals.
• Identificar i valorar els casos en què es produeix un conflicte lingüístic.
139

• Indicar les característiques de la literatura popular fins al segle XVIII.
Continguts
Els orígens del teatre.
Els gèneres teatrals i els dramaturgs.
Les característiques del text teatral.
L’estructura interna i externa del text teatral.
El parlament dels personatges.
Les oracions subordinades adverbials consecutives, comparatives, condicionals i
concessives.
L’entonació i els signes de puntuació.
L’estructuració del nivell lèxic: les famílies lèxiques i els camps semàntics.
Ús de medi, mig i mitjà.
Les formes verbals.
El conflicte lingüístic.
La literatura popular fins al segle XVIII.
El Misteri d’Elx.
Criteris d’avaluació
Identificar els elements del text teatral.
Identificar i classificar la varietat de registres que pot reproduir el text teatral.
Distingir els gèneres dramàtics: comèdia, tragèdia i drama.
Distingir els parlaments dels personatges.
Participar activament en la planificació, l’elaboració i la representació d’un text teatral.
Classificar adequadament les oracions subordinades adverbials consecutives,
comparatives, condicionals i concessives.
Usar correctament l’entonació i els signes de puntuació.
Diferenciar els conceptes de família lèxica i de camp semàntic.
Emprar correctament: medi, mig i mitjà.
Definir i exemplificar els conceptes de conflicte lingüístic, substitució lingüística i
normalització lingüística.
Distingir les característiques principals de la literatura popular fins al segle XVIII.
Explicar què és el Misteri d’Elx.
140

OBJECTIUS I CONTINGUTS DE 3r D’ESO PER ALS ALUMNES AMB AQUESTA
MATÈRIA PENDENT
UNITAT 1
Objectius didàctics
• Conéixer com és un periòdic.
• Conéixer les característiques i l’estructura d’una notícia.
• Distingir les parts d’una notícia de premsa.
• Reconéixer els elements d’una oració.
• Identificar les diferents classes de sintagmes.
• Aplicar la normativa ortogràfica sobre els fenòmens vocàlics, l’apòstrof i les
contraccions.
• Descriure els canvis semàntics.
• Identificar el topònims i els gentilicis.
• Conéixer les comarques valencianes.
• Distingir: aleshores, a les hores, alhora i a l’hora.
• Conéixer els orígens de la nostra llengua.
• Conéixer les característiques principals de l’obra de Ramon Llull.
Continguts
Les seccions d’un diari.
Característiques de la notícia de premsa.
L’estructura d’una notícia.
La premsa en valencià.
Els elements constitutius bàsics de l’oració: els sintagmes.
Les classes de sintagmes.
Els fenòmens vocàlics: elisió, sinalefa, apòstrof i contraccions.
Causes del canvi semàntic. Tabú i eufemisme.
Ús d’aleshores, a les hores, a l’hora i alhora.
Els topònims i els gentilicis.
La importància de la romanització en la formació de la nostra llengua.
L’obra de Ramon Llull.
UNITAT 2
Objectius didàctics
• Conéixer l’estructura d’un retrat.
• Utilitzar els recursos expressius orals i escrits per a descriure persones.
• Adquirir i utilitzar vocabulari relacionat amb els trets físics i psíquics.
• Entendre la descripció, no només com a recurs literari, sinó també com a estratègia
comunicativa.
• Identificar les funcions sintàctiques dins de l’oració.
• Aplicar la normativa ortogràfica sobre els diftongs i els hiats.
• Explicar la significació d’alguns refranys i frases fetes.
• Valorar la influència dels visigots i del món àrab pel que fa a la formació de la nostra
llengua.
• Conéixer les característiques principals de les cròniques medievals.
Continguts
El retrat.
Tipus de descripcions.
Vocabulari relacionat amb els trets físics i psíquics.
Tipus de personatges.
141

La identificació dels personatges.
Recursos descriptius.
Les funcions sintàctiques dins de l’oració.
Els diftongs i els hiats.
La separació de sil·labes.
Els refranys i les frases fetes.
Ús de quan, quant, tan i tant.
La influència dels visigots i dels àrabs en la nostra llengua.
Les cròniques medievals.
UNITAT 3
Objectius didàctics
• Distingir les característiques d’una entrevista oral i una d’escrita.
• Diferenciar entre una entrevista informativa i una de psicològica.
• Identificar les parts d’una entrevista.
• Identificar la forma i la funció dels pronoms febles.
• Substituir sintagmes per pronoms febles.
• Aplicar la normativa ortogràfica en l’ús de l’accent.
• Descriure els mecanismes de creació lèxica.
• Distingir entre perquè, per què, per a què.
• Conéixer la situació de la llengua en l’època medieval.
• Conéixer les característiques principals de la literatura religiosa i moral del segle XIV.
Continguts
L’entrevista.
Tipus d’entrevistes.
Estructura d’una entrevista.
Característiques lingüístiques d’una entrevista oral i una entrevista escrita.
Tipus de preguntes d’una entrevista.
Els pronoms personals febles.
Les combinacions de pronoms febles.
Regles d’utilització de l’accent gràfic.
La composició i l’habilitació.
Ús de: perquè, per què i per a què.
Vocabulari dels esports.
La llengua en la societat medieval.
La literatura religiosa i moral: Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda.
UNITAT 4
Objectius didàctics
• Distingir les característiques i l’estructura d’un conte.
• Reconéixer el narrador d’una història.
• Distingir els diferents tipus de contes i conéixer-ne alguns autors.
• Emprar les preposicions.
• Aplicar les preposicions a o en davant de complements diferents.
• Identificar les diferents conjuncions coordinants i subordinants i classificar-les segons
els tipus.
• Aplicar la normativa ortogràfica sobre l’accent diacrític i la dièresi.
• Descriure el procés de formació de paraules a partir de la derivació.
• Emprar correctament: sinó i si no.
• Conéixer l’evolució de la nostra poesia des dels trobadors fins a Ausiàs March.
• Conéixer l’obra poètica d’Ausiàs March.
142

Continguts
El conte: característiques i estructura.
Tipus de contes.
Recursos narratius.
El narrador. Tipus.
Autors de contes literaris.
Les preposicions. Classes.
Les preposicions a i en.
Les conjuncions coordinants i subordinants. Tipus.
L’accent diacrític i la dièresi.
La derivació: prefixos i sufixos.
Ús de sinó i si no.
La lírica trobadoresca.
Ausiàs March: vida i obra.
Recursos literaris: la comparació.
UNITAT 5
Objectius didàctics
• Distingir les característiques de la poesia.
• Conéixer recursos estilístics per a elaborar poesies i descriure sentiments.
• Conéixer alguns poetes de la nostra literatura.
• Utilitzar la dicció, l’entonació, l’èmfasi i el volum de la veu quan recitem un poema.
• Distingir les oracions compostes coordinades i les juxtaposades.
• Aplicar la normativa ortogràfica sobre la s sonora.
• Valorar la importància dels préstecs lingüístics en la configuració del lèxic.
• Distingir entre tastar, provar i emprovar.
• Analitzar la història de la nostra llengua des del segle XV fins al segle XIX.
• Relacionar el tema de la misogínia medieval amb autors com Jaume Roig, Isabel de
Villena i Roís de Corella.
Continguts
Les característiques de la poesia.
Els tipus de poemes.
El tipus de vers.
El tipus de rima.
Les figures retòriques.
Vocabulari relacionat amb els sentiments.
Les oracions compostes: coordinació i juxtaposició.
La s sonora.
Els préstecs lingüístics.
Els barbarismes.
Ús de tastar, provar i emprovar.
La història de la llengua des del segle XV fins al segle XIX.
La literatura misògina medieval: Roig, Villena i Corella.
Figures retòriques: l’hipèrbaton.
UNITAT 6
Objectius didàctics
• Reconéixer la relació entre la literatura i la narració cinematogràfica.
• Conéixer les característiques del guió cinematogràfic.
• Conéixer com s’escriu un guió cinematogràfic.
• Identificar els recursos cinematogràfics per a contar els fets.
143

• Emprar el vocabulari cinematogràfic.
• Distingir les oracions subordinades substantives i les adjectives.
• Aplicar la normativa ortogràfica sobre la s sorda.
• Diferenciar els cultismes i els barbarismes.
• Emprar correctament: escaire i esquadra.
• Relacionar els conceptes de llengua nacional, llengua oficial i llengua internacional.
• Diferenciar llibre de cavalleries i novel·les cavalleresques.
• Assenyalar les característiques principals del Curial i Güelfa i del Tirant lo Blanc.
Continguts
La relació entre el cinema i la literatura.
Les característiques del guió cinematogràfic.
El guió tècnic: estructura.
El guió literari: estructura.
Recursos cinematogràfics: els tipus de plans i d’angles i els moviments de càmera.
El vocabulari cinematogràfic.
L’ús del valencià en el cinema.
Les oracions subordinades substantives i les adjectives.
La s sorda.
Els cultismes i els barbarismes.
Ús d’escaire i esquadra.
Classificació administrativa de les llengües.
Els llibres de cavalleria i les novel·les cavalleresques.
El Curial i Güelfa i el Tirant lo Blanc.
UNITAT 7
Objectius didàctics
• Distingir les característiques i l’estructura d’una novel·la.
• Reconéixer el temps i l’espai d’una història.
• Emprar els recursos literaris relacionats amb el temps en una narració.
• Distingir els diferents tipus de novel·les i conéixer-ne alguns autors.
• Distingir les oracions subordinades adverbials de temps, de lloc i de manera.
• Aplicar la normativa ortogràfica sobre les grafies g i j, i els dígrafs tg i tj.
• Interpretar el valor de les onomatopeies.
• Explicar el concepte de llengües en contacte.
• Distingir entre esquena i espatla, i muscle i múscul.
• Explicar el concepte de Decadència de la literatura culta.
• Analitzar les característiques de la literatura humanista i del Renaixement.
Continguts
La novel·la: característiques i estructura.
Tipus de novel·les. Autors.
L’espai: tipus.
El temps de la història: època i transcurs.
El temps del discurs: ordre i durada.
Les oracions subordinades adverbials de temps, de lloc i de manera.
Les grafies g i j, i els dígrafs tg i tj.
Les onomatopeies.
Ús d’esquena, espatla, muscle i múscul.
Monolingüisme i plurilingüisme.
El contacte de llengües.
El concepte de Decadència de la literatura culta.
144

El Renaixement.
UNITAT 8
Objectius didàctics
• Conéixer com són els textos científics especialitzats i de divulgació.
• Conéixer les característiques del llenguatge tècnic i científic.
• Identificar i emprar el vocabulari especialitzat.
• Valorar l’ús del valencià en la ciència i la tècnica.
• Distingir les oracions subordinades adverbials finals i causals.
• Aplicar la normativa ortogràfica referent a la lletra x i als dígrafs tx i ig.
• Distingir l’ús de regla i regle.
• Conéixer alguns diccionaris especialitzats.
• Explicar el concepte de bilingüisme i les classes que n’hi ha.
• Analitzar les característiques de la literatura dels segles XVII i XVIII.
Continguts
Característiques del text científic.
Estructura del text científic.
El text divulgador i l’especialitzat.
Característiques del llenguatge científic.
Les perífrasis d’obligació.
Ús del valencià en la ciència i la tècnica.
Les oracions subordinades adverbials finals i causals.
La lletra x i els dígrafs tx i ig.
Els diccionaris especialitzats.
Ús de regla i regle.
El bilingüisme. Concepte i classes.
La literatura dels segles XVII i XVIII.
UNITAT 9
Objectius didàctics
• Conéixer les característiques del text teatral.
• Reconéixer els recursos estilístics i expressius propis dels textos teatrals.
• Entendre i valorar la funció social del teatre.
• Conéixer la varietat de registres que pot reproduir el text teatral.
• Conéixer els diferents gèneres i autors teatrals.
• Diferenciar les oracions subordinades adverbials consecutives, comparatives,
condicionals i concessives.
• Manejar adequadament l’entonació i els signes de puntuació.
• Distingir l’estructuració del nivell lèxic.
• Distingir: medi, mig i mitjà.
• Conéixer i valorar el Misteri d’Elx.
• Identificar les formes verbals.
• Identificar i valorar els casos en què es produeix un conflicte lingüístic.
• Indicar les característiques de la literatura popular fins al segle XVIII.
Continguts
Els orígens del teatre.
Els gèneres teatrals i els dramaturgs.
Les característiques del text teatral.
L’estructura interna i externa del text teatral.
El parlament dels personatges.
145

Les oracions subordinades adverbials consecutives, comparatives, condicionals i
concessives.
L’entonació i els signes de puntuació.
L’estructuració del nivell lèxic: les famílies lèxiques i els camps semàntics.
Ús de medi, mig i mitjà.
Les formes verbals.
El conflicte lingüístic.
La literatura popular fins al segle XVIII.
El Misteri d’Elx.
AVALUACIÓ
Els alumnes amb l’assignatura de 3r ESO pendent realitzaran una prova trimestral amb la
següent distribució:
1r trimestre: unitats 1 ,2 i 3.
2n trimestre: unitats 4,5 i 6.
3r trimestre: unitats 7,8 i 9.
A l’inici de curs se’ls lliurarà per escrit el objectius i continguts que s’avaluaran en cada
trimestre així com les dates de realització.
146

PROGRAMACIÓ
4t D’ESO
147

OBJECTIUS GENERALS SEGON CICLE D’ESO.
1. Comprendre discursos complexos orals i escrits, en forma narrativa, descriptiva,
instructiva, explicativa, argumentativa, conversacional i poètica, reconeixent-ne les diferents
finalitats, i les característiques més específiques de les diferents situacions de comunicació
en què es produeixen.
2. Expressar-se oralment i per escrit respectant els principis de coherència textual
(versemblança, no-contradicció, repressa i progressió temàtica), relacionant les distintes
parts del text mitjançant l’ús correcte de connectors, procurant la unitat semàntica del text
mitjançant procediments de cohesió textual i adoptant un estil expressiu propi.
3. Utilitzar el nivell de llengua adequat a les distintes funcions i situacions de comunicació.
4. Valorar positivament l’ús habitual del nivell de llengua estàndard com a símptoma de
normalitat.
5. Adoptar una actitud de respecte i cooperació cap a les opinions dels altres.
6. Conéixer les característiques, l’estructura i els recursos emprats en les diverses
tipologies textuals per tal de redactar textos adequats per a comunicar-se amb les
institucions i en les relacions socials, laborals i personals, afegint-hi un estil expressiu propi.
7. Conéixer les propietats formals del text amb la finalitat de desenvolupar la capacitat per
a regular les produccions lingüístiques pròpies.
8. Reconéixer els avantatges de dominar les tècniques de recerca d’informació –tan en
suport tradicional com informàtic– per a aprendre a processar i redactar textos propis de
l’àmbit acadèmic.
9. Conéixer i valorar la realitat plurilingüe d’Espanya i de la societat i les variants de cada
llengua, superant estereotips sociolingüístics i considerant els problemes que plantegen les
llengües en contacte.
10. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la
necessitat de recuperar l’ús normalitzat del valencià, símbol d’identitat cultural i mitjà
irrenunciable per a entendre la realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi.
11. Analitzar i jutjar críticament els usos socials de les llengües que impliquen judicis de
valor i prejudicis (classistes, racistes, sexistes...), que denoten rebuig o menyspreu pels
valors objectius d’una societat democràtica (respecte, tolerància, acceptació de les
diferències, igualtat de drets...), i reconéixer el contingut ideològic dels seus missatges.
12. Valorar positivament i fomentar l’ús del valencià entre les persones que viuen i treballen
a la Comunitat Valenciana.
13. Ser conscient de la importància de mantenir l’ús del valencià com a vehicle de
vertebració.
14. Reflexionar sobre els elements formals i els mecanismes de la llengua en els seus
plans: Fonològic: reconeixent el valor significatiu dels sons o fonemes i la seua funció dins
de la llengua. Morfosintàctic: coneixent la forma i la funció dels fets lingüístics que donen
lloc a les oracions gramaticals complexes i a les relacions de subordinació. Lexicosemàntic:
coneixent els mecanismes de la llengua i les fonts lèxiques per a la creació de paraules,
diferenciant els conceptes d’homonímia, polisèmia, antonímia, sinonímia i reconeixent els
cultismes, els modismes, les locucions i les frases fetes que puguen trobar-se en
determinats contextos.
15. Conéixer les normes ortogràfiques, que indiquen els continguts de segon cicle d’ESO.
16. Aplicar les normes ortogràfiques en les produccions personals.
17. Valorar positivament la importància que tenen les normes ortogràfiques per a regular
l’ús de la nostra llengua en tots els àmbits.
18. Interpretar textos literaris escrits pertanyents als gèneres narratiu, poètic, dramàtic i
assagístic, des de postures personals crítiques i creatives, valorant les obres rellevants de
la tradició literària com a mostres destacades de patrimoni cultural.
148

19. Conéixer els nostres autors i els moviments literaris que han configurat la història de la
nostra llengua i la nostra literatura.
20. Valorar positivament les aportacions dels autors literaris per a fomentar la bellesa, l’art i
la creativitat com a eines que enriqueixen l’ésser humà.
21. Conéixer els gèneres principals de la tradició literària: contes, novel·les, diaris personals,
poemes, assajos i textos dramàtics.
22. Analitzar i valorar les característiques de moviments artístics i literaris.
23. Identificar alguns autors destacats de la nostra literatura, i de la literatura universal, i
també les obres més representatives.
24. Gaudir de la lectura de textos adequats a les característiques textuals de cada curs.
25. Gaudir autònomament de la lectura de textos adequats a les característiques evolutives
del cicle, escrits en forma narrativa, descriptiva, instructiva, explicativa, argumentativa i
poètica, com a formes de comunicació i com a fonts d’enriquiment cultural i de plaer
personal.
26. Utilitzar l’escriptura de textos literaris com un mitjà personal i creatiu d’expressar
sentiments, vivències i opinions.
27. Utilitzar la llengua com un instrument per a adquirir nous aprenentatges, per a
comprendre i analitzar la realitat, per a desenvolupar el pensament i per a regular l’activitat
pròpia, mitjançant la consulta de fonts de documentació.
28. Utilitzar els mitjans tradicionals i els informàtics per a buscar informació i per a elaborar i
presentar les tasques acadèmiques.
29. Reconéixer i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de comunicació
des del punt de vista del contingut, la forma i el context de producció, amb la finalitat
d’ampliar les destreses discursives i desenvolupar actituds crítiques davant dels missatges,
reconeixent la importància de les seues manifestacions en la cultura contemporània.
149

CONTINGUTS DE QUART CURS
Bloc 1. Comunicació
– Els mitjans de comunicació: la premsa, la ràdio i la televisió (gèneres argumentatius).
– Mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a
intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa.
Utilització de la interpretació oral i la traducció escrita, així com saber fer resums i
paràfrasis de la llengua de l’emissor quan el receptor no comprén el missatge original.
Utilització dels elements no verbals de la comunicació per a la comprensió perfecta de
qualsevol interlocutor.
1a. Estructures formals del text
– Estructures expositives (conferència, currículum, instància, carta, correu electrònic,
disposicions legals, contractes, correspondència institucional, fullets, mapes conceptuals,
etc.).
– Estructures argumentatives (reclamació, recurs, editorial, columna d’opinió, debat,
correspondència comercial, etc.).
– Reconeixement i utilització d’algunes formes d’expressió de la subjectivitat en textos de
caràcter expositiu i argumentatiu.
– Identificació i ús de les variacions que adopten les formes díctiques en relació amb les
situacions de comunicació.
1b. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar
– Comprensió de textos procedents dels mitjans de comunicació audiovisual, com ara
debats en ràdio o televisió i opinions dels oients.
– Comprensió de presentacions, exposicions o conferències realitzades en l’àmbit
acadèmic relacionades amb continguts de diferents matèries.
– Exposició de la informació treta de diversos mitjans de comunicació sobre un mateix
tema d’actualitat, amb contrastació dels diferents punts de vista i de les opinions
expressades pels dits mitjans, i amb respecte per les normes que regeixen la interacció
oral.
– Presentacions orals clares i ben estructurades sobre temes relacionats amb l’activitat
acadèmica o l’actualitat social, política o cultural, que admeten diferents punts de vista i
diverses actituds davant d’aquestos, utilitzant el suport de mitjans audiovisuals i de les
tecnologies de la informació i la comunicació.
– Intervenció activa en les situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic,
especialment en les propostes de planificació de les activitats i en la presentació
d’informes de seguiment i avaluació dels treballs.
– Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit.
– Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’intercanvi comunicatiu: escolta
atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participació fent aportacions, control
de la impulsivitat, comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les
experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a les fórmules
de cortesia.
– Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els
sentiments propis i per a regular la conducta d’un mateix.
1c. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits
– Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com ara
disposicions legals, contractes, fullets i correspondència institucional i comercial.
– Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, amb especial atenció als gèneres
d’opinió, com ara editorials o columnes.
– Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb especial atenció a la consulta, en
diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació, com ara
enciclopèdies i pàgines web educatives, incloent-hi fragments d’assaig.
150

– Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que
impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejudicis
lingüístics.
1d. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits
– Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com ara
participació en fòrums, sol·licituds i instàncies, reclamacions, currículum vitae i fullets.
– Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment cartes al
director i articles d’opinió com els editorials i les columnes, destinats tant a un suport escrit
com digital.
– Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic,
especialment textos expositius, explicatius i argumentatius, elaborats a partir de la
informació obtinguda de diverses fonts i organitzada per mitjà d’esquemes, mapes
conceptuals i resums, així com l’elaboració de projectes d’aprenentatge i informes sobre
tasques.
– Interés per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge, com a forma de
comunicar les experiències i els coneixements propis i com a forma de regular la
conducta.
Bloc 2. Llengua i societat
– Coneixement de la diversitat lingüística d’Espanya (llengües i dialectes).
– Situació actual del valencià.
– Trets principals de les varietats geogràfiques.
– Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot
tipus d’usos funcionals i vehicle necessari de cultura.
– Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el valencià i el castellà a la
Comunitat Valenciana
– Incorporació del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua i per a qualsevol funció
comunicativa, en un procés de compromís personal en la recuperació cultural i la
normalitat lingüística.
– Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experiències, les idees, les opinions i
els coneixements expressats pels parlants d’altres llengües.
– Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques,
culturals, ètniques o de gènere.
– Actitud de rebuig davant dels usos discriminatoris de les llengües per raons de classe,
lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere, i davant d’estereotips i prejudicis sobre les
varietats lingüístiques i sobre els seus parlants.
– Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural existent en el context social i
escolar, com a manifestació enriquidora a la qual s’aporta i de la qual es participa;
condició necessària per a la integració adequada de les persones procedents d’altres
països, societats i cultures.
Bloc 3. Coneixement de la llengua
3a. Fonètica i ortografia
– Abreviatures, acrònims i sigles.
– Ús reflexiu de les normes ortogràfiques.
– Coneixement de les normes ortogràfiques, utilització dels termes apropiats en
l’explicació sobre l’ús (síl·laba tònica, accent diacrític, etc.). Valoració del seu valor social i
de la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.
3b. Norma culta de la llengua
– Coneixement dels diferents registres i dels factors que incideixen en l’ús de la llengua en
distints àmbits socials, i valoració de la importància d’usar el registre adequat segons les
circumstàncies de la situació comunicativa.
– Principals problemes sintàctics i morfològics. Els relatius. Combinació de pronoms
personals àtons (II).
151

– La concordança i l’orde.
– Lectura en veu alta: el vers. Pauses, entonació i expressivitat.
– Lèxic: préstecs.
3c. Gramàtica
– Text i discurs. Ús dels principals marcadors.
– Reconeixement dels esquemes semàntic i sintàctic de l’oració, construcció i
transformació d’enunciats d’acord amb aquestos esquemes; ús de la terminologia
sintàctica necessària en les activitats: enunciat, frase i oració; subjecte i predicat; predicat
nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient; oració
impersonal; oració activa i oració passiva; oració transitiva i intransitiva; complement
directe, indirecte, de règim, circumstancial, agent i atribut; oracions subordinades
substantives, adjectives i adverbials.
– Identificació i ús reflexiu de distints procediments de connexió en els textos, amb
especial atenció a connectors de causa, conseqüència, condició i hipòtesi, i dels
mecanismes gramaticals i lèxics de referència interna, afavorint l’autonomia en la revisió
dels mateixos textos.
– Reconeixement i ús coherent de la correlació temporal en la coordinació i subordinació
d’oracions, i en el discurs relatat (pas d’estil directe a indirecte).
– Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat i ús dels
termes següents: aposició; adjectiu i oració de relatiu explicatius; construcció de participi i
de gerundi; oració coordinada copulativa, disjuntiva, adversativa i consecutiva; oració
subordinada causal, consecutiva, condicional i concessiva.
3d. Lèxic
– Formació del lèxic: veus patrimonials, préstecs i neologismes.
– Locucions i frases fetes.
– Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris de la
llengua (gramaticals, semàntiques, de registre i de normativa).
Bloc 4. Educació literària
– Desenvolupament de l’autonomia lectora i valoració per la literatura com a font de plaer i
de coneixement d’altres mons, temps i cultures.
– Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura
occidental.
– Coneixement de les característiques generals dels grans períodes de la història de la
literatura des del segle XIX fins a l’actualitat.
– Aproximació a alguns autors rellevants de les literatures de les llengües constitucionals i
de la literatura europea des del segle XIX fins a l’actualitat.
– Lectura comentada i recitació de poemes contemporanis, amb especial atenció a les
aportacions del simbolisme i les avantguardes al llenguatge poètic; valoració de la funció
dels elements simbòlics i dels recursos retòrics i mètrics en el poema.
– Lectura comentada de novel·les i relats escrits des del segle XIX fins a l’actualitat, que
oferisquen distintes estructures i veus narratives.
– Lectura comentada i dramatitzada de peces teatrals breus contemporànies o de
fragments, de caràcter divers; constatació d’algunes innovacions en els temes i en les
formes.
– Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i
general més rellevants de la cultura pròpia i de la cultura universal, tant clàssica com
moderna.
– Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors en visites al centre, la
lectura de ressenyes i la participació en altres actuacions d’animació lectora
(presentacions de llibres, sessions de llibrefòrum, etc.) per a consolidar l’hàbit lector.
Formar amb sentit crític les preferències personals en la selecció de llibres i gust per
compartir sentiments i emocions suscitats per l’experiència lectora.
152

– Composició de textos d’intenció literària i elaboració de treballs sobre lectures.
– La literatura del segle XIX: romanticisme i realisme. Característiques generals i
particulars.
– La poesia de la Renaixença. Teodor Llorente. Constantí Llombart.
– La narrativa realista. El teatre culte i popular. Eduard Escalante.
– El segle XX. Característiques generals i particulars.
– Modernisme, noucentisme i avantguardisme.
– La poesia. Vicent Andrés Estellés.
– L’evolució en la novel·la i el conte. Enric Valor.
– El teatre. Text i espectacle.
– L’assaig. Joan Fuster.
Bloc 5. Tècniques de treball
– Tècniques per a buscar informació en suports tradicionals (fitxes, biblioteques, etc.) i en
nous suports (CD-ROM, DVD, Internet, etc.).
– Utilització de les biblioteques (del centre, de l’entorn i virtuals) i de les tecnologies de la
informació i la comunicació de manera autònoma per a la localització, selecció i
organització d’informació.
– Ús autònom de diccionaris i correctors ortogràfics sobre textos en suport digital.
– Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (IV).
– Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport de paper com digital, i
respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais,
marges, paràgrafs, etc.).
153

CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Captar i extraure les idees essencials, les intencions i les dades rellevants de textos
orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, com ara presentacions d’una certa
extensió o conferències no massa extenses; identificar el propòsit, la tesi i els arguments
de declaracions o de debats públics en mitjans de comunicació o en el marc escolar;
reproduir-ne el contingut en textos escrits.
2. Aplicar els coneixements sobre el valencià i el castellà i les normes de l’ús lingüístic per
a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composició i la
revisió autònoma dels textos.
3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes
de la comunicació: usar el torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les
intervencions dels altres.
4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en
situacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d’ús de la llengua,
especialment a l’àmbit acadèmic com a vehicle d’aprenentatge.
5. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com
a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa.
Utilitzar la interpretació oral i la traducció escrita, així com saber fer resums i paràfrasis de
la llengua de l’emissor quan el receptor no comprén el missatge original. Utilitzar els
elements no verbals de la comunicació per a la comprensió perfecta de qualsevol
interlocutor.
6. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits, de diferent tipus i distint nivell de
formalització, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i les
secundàries, reconéixer-hi possibles incoherències o ambigüitats en el contingut, i aportar
una opinió personal.
7. Elaborar el resum d’una exposició o debat oral sobre un tema específic i conegut;
reflectir els principals arguments i punts de vista dels participants.
8. Fer presentacions orals clares, ordenades i ben estructurades, sobre temes relacionats
amb l’activitat acadèmica o l’actualitat social, política o cultural, que admeten diferents
punts de vista i diverses actituds sobre aquestos, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de
les tecnologies de la informació i la comunicació. Ajustar-se a un pla o guió previ, seguir
un orde lògic en la presentació de les informacions i arguments. Adequar el llenguatge
utilitzat a la situació comunicativa i al contingut, i mantindre l’atenció del receptor.
9. Identificar i contrastar el propòsit en textos escrits de l’àmbit públic i dels mitjans de
comunicació; comprendre instruccions que regulen la vida social i processos
d’aprenentatge complexos; inferir el tema general i els temes secundaris; distingir com
s’organitza la informació; contrastar explicacions i arguments i valorar l’eficàcia dels
procediments lingüístics usats.
10. Elaborar missatges en què s’integren el llenguatge verbal i llenguatges no verbals
(icònic, gestual i musical), tenint en compte la situació de comunicació i comparar els
procediments expressius d’aquestos llenguatges.
11. Identificar, en textos orals i escrits de distint tipus, imatges i expressions que denoten
alguna forma de discriminació (sexual, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.);
explorar alternatives que eviten aquest ús i utilitzar aquestes alternatives en les
produccions pròpies.
12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, amb la finalitat
d’elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les principals informacions i punts
de vista trobats com el punt de vista propi.
13. Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius, expositius i
argumentatius), en suport de paper i digital; adequar el registre a la situació comunicativa;
utilitzar-ne l’estructura organitzativa per a ordenar les idees amb claredat i de manera
coherent; enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades, amb un vocabulari
154

ic i variat; respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica. Valorar la
importància de planificar i revisar el text.
14. Conéixer la diversitat lingüística d’Europa, d’Espanya i de la Comunitat Valenciana;
valorar aquesta diversitat com un patrimoni que ens enriqueix a tots i a totes. Identificar i
localitzar les varietats dialectals actuals del castellà (incloent-hi l’espanyol d’Amèrica) i del
valencià. Identificar i localitzar les llengües constitucionals.
15. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics del
valencià i del castellà, per mitjà de l’observació directa i la comparació de produccions
diverses.
16. Conéixer i usar una terminologia lingüística adequada en les activitats de reflexió
sobre l’ús.
17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la
relació entre aquestes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les
normes de l’ús lingüístic per a resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits, i
per a compondre i revisar els textos de manera autònoma.
18. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat; reconéixerne
els elements estructurals bàsics i els grans tipus de recursos lingüístics; emetre una
opinió personal; utilitzar aquestos coneixements en la producció de textos d’intenció
literària.
19. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o
fragments, amb especial atenció a les innovacions dels gèneres i de les formes (en la
versificació i en el llenguatge) en la literatura contemporània.
20. Exposar una opinió ben argumentada sobre la lectura personal de relats d’una certa
extensió i de novel·les des del segle XIX fins a l’actualitat; avaluar-ne l’estructura i l’ús dels
elements del gènere, del llenguatge, del punt de vista i de l’ofici de l’autora o autor;
relacionar el sentit de l’obra amb el seu context i amb la pròpia experiència.
21. Explicar relacions entre les obres llegides i comentades, el context històric i literari en
què apareixen i les autores i els autors més rellevants des del segle XIX fins a l’actualitat,
per mitjà d’un treball personal d’informació i de síntesi, en què s’expose una valoració
personal, o d’imitació i recreació, en suport de paper i digital.
22. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o
fragments, atenent especialment a les innovacions dels gèneres i de les formes (en la
versificació i en el llenguatge) en la literatura contemporània.
23. Establir relacions entre obres, autores i autors, i moviments que constitueixen un
referent clau en la història de la literatura dels segles XIX i XX –incloent-hi els de les
llengües constitucionals i de la literatura occidental– i els elements més destacats del
context cultural, social i històric en què apareixen.
24. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts
d’informació, per mitjà de l’ús d’índexs, de fitxes i de diversos sistemes de classificació de
fonts, aplicant mitjans tradicionals i noves tecnologies de la informació i la comunicació, en
el marc de treballs d’investigació. Utilitzar els principis fonamentals del funcionament dels
processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs senzills d’investigació, fent ús
dels mitjans informàtics complementaris (internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.).
25. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma
de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i
utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.
26. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicació per a elaborar i
difondre informacions i opinions.
155

Per a l’avaluació
Considerem l’avaluació com el procés formatiu on l’alumnat constata l’assoliment dels
objectius i, per tant, el procés d’aprenentatge. Aquesta avaluació ha de presentar unes
característiques bàsiques: ha de ser processual (al llarg de tot el procés d’aprenentatge),
integral (comprén tots els elements de l’actuació educativa), sistemàtica i continuada (es
realitza en cada part del procés i té en compte avaluacions anteriors), estructurant
(permet reajustar el procés), però especialment ha de ser criterial, és a dir, s’ha de basar
en els criteris i instruments que negocien professorat i alumnat.
Així mateix considerem que l’avaluació ha d’estar present en tota la interacció educativa,
però hi ha moments on es converteix en protagonista: una avaluació inicial on es
constatarà el nivell de coneixements i de competència de l’alumnat, i en cada un dels
moments en què l’avaluació s’ha de transformar en qualificació.
Cada activitat proposada, cada text forma part del procés d’avaluació, però hem de
buscar elements que possibiliten aquest procés que és paral·lel al d’aprenentatge i
ambdós formen part de la mateixa evolució cognitiva de l’alumnat. No obstant això,
proposem per a l’avaluació que transformarem en qualificació:
• proves de continguts breus després de cada unitat didàctica o blocs de continguts.
• 1 prova general de continguts en finalitzar cada avaluació amb una mena de revisió
dels continguts per tal de constatar la consecució dels objectius.
• 1 prova oral o escrita sobre el llibre de lectura recomanat per a cada avaluació.
• Les propostes de proves es farien a partir d’activitats realitzades a l’aula o, en tot cas,
el mateix tipus d’activitats on la proposta concreta canviara.
• Aquesta prova es combinaria amb propostes concretes d’avaluació oral.
L’avaluació final analitza, el procés, el seu desenvolupament d’una forma global. A través
d’aquesta es constata allò que s’ha aconseguit i allò que cal millorar en el futur.
La nota final de cada avaluació correspon: un 50% a les proves realitzades després de
cada unitat didàctica, un 25% a la prova realitzada sobre la lectura obligatòria i un 25%
que es basa en el treball diari, la participació en classe, la presentació dels treballs, l’ús de
la llengua, la conducta i l’interés. Aprovar el control de lectura és condició per a aprovar
cada avaluació.
A més es valorarà la correcció lingüística tant a les proves com a les activitats realitzades.
Es valorarà per cada errada ortogràfica o morfosintàctica - 0,1 i per cada errada d’accent
ortogràfic -0,05, amb una reducció màxima de 2 punts per a un total de 10.
Al llarg del curs escolar es faran diferents proves de recuperació per a poder aprovar
l’assignatura.
Per a l’alumnat amb l’àrea de valencià suspesa del curs anterior s’adoptaran les mesures
adients perquè puga recuperar-la al llarg del curs escolar en què es troba: treballs,
activitats i controls per avaluació. Si a juny no han aprovat l’assignatura, tindran
l’avaluació extraordinària de setembre.
Qui a l’avaluació de juny no haja superat les proves relacionades amb les diferents unitats
didàctiques de les avaluacions anteriors, haurà de presentar-se a l’avaluació
extraordinària de setembre a un control global amb els continguts de totes les unitats de
totes les avaluacions. Si un alumne ha aprovat les proves de les diferents unitats
didàctiques de totes les avaluacions però ha suspés un, dos o tres controls de lectura, a
setembre solament es presentarà dels controls de lectura dels llibres no aprovats.
156

4t D’ESO - OBJECTIUS I CONTINGUTS PER UNITATS
UNITAT 1
Objectius didàctics
• Conéixer les característiques d’una novel·la.
• Distingir l’estructura interna i l’estructura externa d’una novel·la.
• Reconéixer l’espai i el temps d’una història.
• Aplicar les tècniques de tractament del temps en el discurs literari.
• Conéixer alguns autors i algunes novel·les clàssiques de la literatura universal.
• Identificar les diferents unitats de la llengua: fonemes, monemes, mots i sintagmes.
• Analitzar l’estructura morfològica dels verbs regulars.
• Diferenciar els conceptes de monosèmia i polisèmia.
• Explicar les causes de la polisèmia.
• Conéixer la situació de la nostra llengua des del 1900 fins al 1975.
• Conéixer les característiques principals del romanticisme i de la poesia de la
Renaixença.
• Conéixer les tendències de la Renaixença valenciana.
Continguts
Conceptes
• La novel·la: característiques i estructura.
• Tipus de novel·les.
• Les novel·les clàssiques.
• Autors de novel·les de la literatura universal.
• Història i discurs.
• Tipus de trama.
• Recursos temporals per a narrar els fets.
• Les unitats de la llengua: fonemes, monemes, mots i sintagmes.
• Els verbs regulars: estructura morfològica.
• Temps simples i temps compostos.
• La conjugació dels verbs regulars de la primera conjugació.
• Monosèmia i polisèmia.
• Causes de la polisèmia.
• La situació de la nostra llengua del 1900 al 1975.
• El romanticisme.
• La poesia de la Renaixença.
• Les figures retòriques: el paral·lelisme.
Procediments
• Esment de les característiques de la novel·la.
• Anàlisi de l’estructura interna i externa d’una novel·la.
• Maneig de recursos per a narrar els fets.
• Ordenació cronològica d’un discurs narratiu.
• Escriptura d’un capítol d’una novel·la.
• Lectura de fragments de novel·les representatives de la literatura universal.
• Identificació de les diferents unitats de la llengua.
• Anàlisi morfològica dels verbs regulars.
• Identificació de paraules monosèmiques i polisèmiques.
• Audició de poemes.
• Comentari de textos pertanyents a la poesia de la Renaixença.
157

Actituds
• Sensibilització per llegir, escoltar i redactar novel·les.
• Foment de l’interés per conéixer algunes de les obres i els autors més destacats de la
literatura universal.
• Estima pels nostres autors i les seues obres.
• Interés per fomentar les traduccions de novel·les a la nostra llengua i a l’inrevés.
• Valoració positiva de la convivència de diverses llengües en un mateix territori.
• Actitud crítica davant el conjunt ideològic de les obres literàries.
• Foment d’actituds positives com la tolerància, la llibertat i la solidaritat.
• Valoració de l’esforç realitzat durant la Renaixença per normalitzar l’ús de la nostra
llengua.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
Competència en comunicació lingüística
• Emprar els recursos adients per a redactar un capítol o un fragment d’una novel·la.
• Llegir novel·les i reconéixer-ne les característiques, l’estructura i la varietat.
• Ser conscient dels avantatges que comporta la lectura de les novel·les clàssiques de la
literatura universal traduïdes i valorar la contribució dels autors en català.
• Conservar i millorar la competència comunicativa fent ús de la lectura com a font de
plaer i de descobriment d’altres entorns, idiomes i cultures.
• Expressar adequadament –quant al fons i a la forma– les idees i les emocions pròpies.
Competència social i ciutadana
• Demostrar comprensió de l’aportació que les diferents cultures han fet a l’evolució i el
progrés de la humanitat, sense que això implique la pèrdua de la identitat local.
• Utilitzar el judici moral per a triar i prendre decisions, i exercir d’una manera activa i
responsable els drets i els deures de la ciutadania.
Competència cultural i artística
• Ser conscient de la importància de saber escriure novel·les i unes altres narracions
d’una manera ordenada i coherent, i amb imaginació.
• Conéixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i
artístiques; utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi, i considerar-les una part del
patrimoni d’altres pobles.
• Valorar positivament la lectura de novel·les d’altres països i cultures.
• Conéixer els trets més destacats de la literatura del romanticisme.
• Conéixer alguns poetes de la Renaixença i les seues obres.
• Conéixer i valorar alguns autors i algunes obres clàssiques universals.
Competència per a aprendre a aprendre
• Reconéixer els morfemes verbals, i els temps simples i els compostos, i conjugar
verbs de la primera conjugació.
• Identificar els nivells d’anàlisi de la llengua.
• Distingir les paraules monosèmiques i les polisèmiques.
• Conéixer algunes causes de la polisèmia.
• Conéixer la situació de la llengua del 1900 al 1975.
• Valorar positivament la normalització i la normativització de la nostra llengua.
• Ser capaç d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi, relacionant i
integrant la nova informació amb els coneixements previs i amb l’experiència personal,
i saber aplicar els nous coneixements i capacitats en situacions paregudes i contextos
diversos.
158

Competència de desenvolupament de l’autonomia iniciativa personal
• Dur endavant les accions necessàries per a desenvolupar les actuacions i els plans
personals, responsabilitzant-se’n tant en l’àmbit personal com social i laboral.
Tractament de la informació i competència digital
• Practicar la traducció directa i inversa i revisar els textos amb l’ajuda de programes de
correcció i de traducció.
• Buscar, recopilar i processar informació sobre novel·les i autors clàssics universals tant
en suport tradicional com en Internet.
• Realitzar treballs monogràfics fent ús de les noves tecnologies de la informació: els
llibres més venuts, els autors actuals, els Jocs Florals...
Criteris d’avaluació
• Esmentar les característiques d’una novel·la.
• Explicar l’estructura interna i externa d’una novel·la.
• Utilitzar les pròpies idees i experiències per a elaborar un capítol o un fragment d’una
novel·la.
• Utilitzar les tècniques de tractament del temps en un discurs narratiu.
• Esmentar alguns novel·listes de la nostra literatura i de la literatura universal.
• Identificar les diferents unitats de la llengua.
• Analitzar l’estructura morfològica del verb.
• Emprar les formes verbals adequades a la situació comunicativa.
• Distingir paraules monosèmiques i polisèmiques.
• Explicar les causes de la polisèmia.
• Explicar la situació de la nostra llengua del 1900 al 1975.
• Distingir les característiques principals de la poesia de la Renaixença.
UNITAT 2
Objectius didàctics
• Conéixer les característiques d’un diari personal.
• Diferenciar un diari personal d’un diari autobiogràfic.
• Escriure un diari personal.
• Reconéixer la cohesió textual.
• Conéixer les característiques dels verbs regulars.
• Conjugar i emprar verbs de la segona conjugació.
• Identificar els temps verbals i les persones del paradigma dels verbs regulars.
• Classificar les vocals atenent diversos criteris.
• Explicar la significació de l’homonímia.
• Distingir les paraules homòfones de les homògrafes.
• Conéixer i analitzar algunes cançons en valencià.
• Conéixer i valorar la situació actual del valencià.
• Conéixer les característiques principals del teatre de la Renaixença.
• Conéixer l’obra d’Àngel Guimerà.
Continguts
Conceptes
• El diari personal.
• El relat autobiogràfic.
• Tipus de diari personal.
• Estructura i recursos del diari personal.
• La cohesió textual.
159

• Els verbs regulars.
• El paradigma de les formes verbals.
• Les formes verbals del verb entendre.
• El sistema vocàlic.
• Les interferències vocàliques.
• Les vocals e i o obertes.
• L’homonímia.
• La situació legal del valencià.
• La cançó biogràfica.
• El teatre de la Renaixença: culte i popular.
• Àngel Guimerà.
Procediments
• Anàlisi de les característiques del diari personal i del relat autobiogràfic.
• Maneig de recursos per a narrar els fets.
• Escriptura d’un diari personal.
• Lectura de diaris personals d’autors de la nostra literatura i de la literatura universal.
• Comprovació de la cohesió d’un text.
• Classificació dels verbs.
• Conjugació de verbs de la segona conjugació.
• Utilització dels principals temps dels verbs regulars.
• Classificació de les vocals.
• Audició de textos i cançons.
• Distinció de paraules homònimes.
• Maneig de diccionaris.
• Comentari de textos pertanyents al teatre de la Renaixença.
• Lectura dramatitzada de textos teatrals.
Actituds
• Valoració de les experiències pròpies.
• Sensibilització per a observar l’entorn i el jo personal.
• Valoració positiva dels subgèneres literaris de caire íntim.
• Actitud crítica davant el conjunt ideològic de les obres literàries.
• Foment d’actituds positives com la tolerància, la llibertat i la solidaritat.
• Sensibilització cap a les capacitats expressives i retòriques de la llengua.
• Valoració positiva de la redacció d’un diari personal.
• Foment de la lectura de textos teatrals i de l’assistència a representacions.
• Foment de l’audició de cançons en català.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
Competència en comunicació lingüística
• Emprar els recursos adients per a redactar un diari personal.
• Llegir diaris personals literaris i reconéixer-ne les característiques, l’estructura i els
recursos.
• Conéixer i practicar els mecanismes de cohesió textual.
• Conservar i millorar la competència comunicativa fent ús de la lectura com a font de
plaer i de descobriment d’altres entorns, idiomes i cultures.
• Expressar adequadament –quant al fons i a la forma– les idees i les emocions pròpies.
• Ser conscient de les convencions socials, dels valors i els aspectes culturals i de la
versatilitat del llenguatge segons el context i la intenció comunicativa.
Competència social i ciutadana
• Acceptar que tant els conflictes com els valors i els interessos formen part de la
convivència, i resoldre’ls amb una actitud constructiva.
160

• Comprendre d’una manera crítica la realitat sent conscient de les diverses
perspectives en analitzar-la i emprar el diàleg per a millorar-ne col·lectivament
l’enteniment.
Competència cultural i artística
• Ser conscient de la importància de saber escriure sobre aspectes personals i unes
altres narracions d’una manera adequada, ordenada i coherent.
• Conéixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i
artístiques; utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi, i considerar-les una part del
patrimoni d’altres pobles.
• Valorar positivament la lectura de diaris personals d’autors de diverses cultures.
• Conéixer alguns dramaturgs i alguns sainetistes de la Renaixença i les seues obres.
• Conéixer i valorar positivament cançons, grups i cantautors que contribueixen a
difondre la nostra història, cultura i llengua.
Competència per a aprendre a aprendre
• Reconéixer els verbs regulars i conjugar verbs de la segona conjugació.
• Reconéixer i classificar les vocals.
• Identificar les interferències vocàliques.
• Distingir les paraules homònimes.
• Conéixer la situació del valencià actualment i valorar-ne positivament l’ús en tots els
àmbits.
• Sentir curiositat per plantejar preguntes, i identificar i manejar la diversitat de respostes
possibles davant d’una mateixa situació o un mateix problema utilitzant diverses
estratègies que permeten fer front a la presa de decisions, d’una manera racional i
crítica, amb la informació disponible.
Competència de desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal
• Poder transformar les idees en accions, és a dir, proposar objectius, planificar
projectes i dur-los a terme.
Tractament de la informació i competència digital
• Buscar, recopilar i processar informació sobre la Llei d’ús i ensenyament del valencià.
• Realitzar treballs monogràfics sobre Àngel Guimerà, Eduard Escalante, Anna Frank...
fent ús dels suports tradicionals (llibres, enciclopèdies...) i de les noves tecnologies de
la informació.
Criteris d’avaluació
• Copsar les idees essencials i les intencions de textos personals.
• Integrar informacions procedents de diverses experiències personals.
• Produir textos de caràcter personal.
• Utilitzar les idees i les experiències pròpies per a elaborar un diari personal.
• Identificar les formes de cohesió.
• Classificar les vocals segons el punt i el mode d’articulació.
• Classificar els verbs segons les conjugacions.
• Conéixer el paradigma dels verbs regulars.
• Conjugar els verbs de la segona conjugació.
• Diferenciar entre paraules homòfones i homògrafes.
• Explicar la situació legal del valencià.
• Distingir les característiques principals del teatre de la Renaixença.
• Esmentar alguns autors de teatre de la Renaixença i les seues obres.
161

UNITAT 3
Objectius didàctics
• Identificar els elements gràfics i textuals d’un anunci publicitari.
• Conéixer els mecanismes de funcionament del llenguatge audiovisual per a desmitificarlo,
però valorant-ne, al mateix temps, les possibilitats artístiques i creatives.
• Saber comportar-se com a espectadors crítics davant l’allau de missatges publicitaris.
• Ser conscients de la diglòssia en l’àmbit publicitari.
• Valorar la repercussió de la publicitat en els nostres hàbits de consum.
• Conjugar els verbs irregulars principals.
• Classificar els fonemes consonàntics.
• Valorar positivament l’ús de les frases fetes com un recurs enriquidor de la nostra
llengua i la nostra cultura popular.
• Identificar els trets més rellevants de la varietat oriental i de la varietat occidental de la
nostra llengua.
• Conéixer les característiques principals del naturalisme, del modernisme i de la
novel·lística del segle XIX.
• Conéixer alguns autors i algunes obres del naturalisme i del modernisme.
Continguts
Conceptes
• L’anunci publicitari.
• Classes d’anunci.
• Els missatges publicitaris denotatius i connotatius.
• Relació imatge-text: joc de significants i significats.
• L’anunci com a recurs argumentatiu.
• El llenguatge publicitari.
• L’ús del valencià en la publicitat.
• El sistema consonàntic.
• Els verbs irregulars.
• Les frases fetes.
• Les frases fetes i la publicitat.
• La divisió dialectal.
• El naturalisme.
• Narcís Oller.
• El modernisme.
• Les tendències de la narrativa moderna.
Procediments
• Distinció entre la capacitat informativa i persuasiva de la publicitat.
• Anàlisi dels recursos formals en relació amb el producte anunciat, amb el tipus de
destinatari i/o amb els valors promocionats.
• Maneig de recursos per a elaborar anuncis.
• Classificació i traducció d’anuncis.
• Classificació de les consonants.
• Ús dels temps dels verbs regulars principals.
• Conjugació dels verbs irregulars.
• Ús de diccionaris de refranys.
• Realització de dibuixos o fotografies que representen refranys i frases fetes.
• Anàlisi i ús de refranys.
• Lectura i audició de textos escrits en les varietats oriental i occidental de la llengua.
• Anàlisi i comentari de novel·les modernistes.
• Projecció de pel·lícules basades en novel·les modernistes (Solitud, La febre d’or).
162

Actituds
• Capacitat crítica davant la necessitat consumista que provoca la publicitat en els
receptors.
• Valoració crítica del paper de la publicitat en la transformació dels valors i dels gustos de
la societat actual.
• Sensibilització cap a les capacitats expressives i retòriques de la llengua.
• Conscienciació de la situació de diglòssia en la publicitat.
• Valoració positiva d’anuncis que fomenten la salut, la tolerància i la solidaritat.
• Estima per l’ús de les frases fetes com a exemple viu de la nostra tradició cultural.
• Promoció de la recollida, l’anàlisi i l’ús de les frases fetes com a símptoma de domini
d’una llengua.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
Competència en comunicació lingüística
• Identificar, valorar i comentar els recursos emprats en un anunci gràfic.
• Conservar i millorar la competència comunicativa aprenent a analitzar i a valorar
anuncis, adoptar una postura crítica i ser conscient de la influència que generen sobre
el consumidor o destinatari, sobretot si és jove.
• Ser conscient de la gran influència dels anuncis emesos pels mitjans de
comunicació audiovisuals sobre els espectadors i consumidors.
• Conéixer el funcionament del llenguatge icònic i audiovisual com a objecte
d’observació i anàlisi.
• Comprendre, estructurar i utilitzar diferents tipus de textos i d’imatges adequats a
intencions comunicatives o creatives diverses.
Competència social i ciutadana
• Reconéixer els recursos argumentatius que empren els anuncis per a vendre
productes i difondre valors (idees, serveis...), de vegades, qüestionables.
• Mostrar una actitud crítica davant l’allau publicitària que fomenta el consum, els
conductes poc saludables, la desigualtat, el masclisme, etc.
• Fomentar l’interés per normalitzar l’ús del valencià en la publicitat.
• Posar-se al lloc de l’altre i comprendre el seu punt de vista, encara que siga diferent
del propi.
• Utilitzar el judici moral per a triar i prendre decisions, i exercir d’una manera activa i
responsable els drets i els deures de la ciutadania.
Competència cultural i artística
• Identificar les relacions existents entre les manifestacions artístiques i la societat –
la mentalitat i les possibilitats tècniques de l’època en què es crea– o amb la persona o
col·lectivitat que les crea.
• Valorar positivament l’anàlisi d’anuncis gràfics i audiovisuals tant des del punt de
vista estètic com tècnic i tractar d’evitar-ne la influència sobre els consumidors.
• Conéixer els trets més destacats del naturalisme i del modernisme.
• Conéixer alguns autors, i analitzar i comentar novel·les modernistes.
• Valorar positivament la tasca de divulgació d’obres de la nostra literatura per mitjà
de les adaptacions cinematogràfiques i teatrals.
Competència per a aprendre a aprendre
• Reconéixer els verbs irregulars i conjugar verbs de la tercera conjugació.
• Reconéixer i classificar les consonants segons el punt i el mode d’articulació.
• Identificar l’ús de les frases fetes en la publicitat.
• Emprar frases fetes en contextos informals i formals o literaris.
• Conéixer i distingir característiques de les varietats oriental i occidental de la
llengua.
163

• Sentir curiositat per plantejar preguntes, i identificar i manejar la diversitat de
respostes possibles davant d’una mateixa situació o un mateix problema utilitzant
diverses estratègies que permeten fer front a la presa de decisions, d’una manera
racional i crítica, amb la informació disponible.
Competència de desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal
• Dur endavant les accions necessàries per a desenvolupar les accions i els plans
personals, responsabilitzant-se’n tant en l’àmbit personal com social i laboral.
Competència matemàtica
• Seguir cadenes argumentals i identificar les idees fonamentals.
• Seguir determinats processos de pensament, com ara la inducció i la deducció,
entre altres.
Tractament de la informació i competència digital
• Dominar llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i
sonor) i les pautes de descodificació i de transferència d’aquests llenguatges.
• Buscar, recopilar i processar informació sobre la publicitat en suport tradicional i en
Internet.
• Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de
treball intel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.
Criteris d’avaluació
• Identificar els elements de la comunicació publicitària i els procediments verbals i no
verbals dels textos publicitaris.
• Usar correctament els recursos gràfics i lingüístics en l’elaboració d’anuncis publicitaris.
• Conéixer les finalitats socials de la publicitat i les funcions del llenguatge publicitari.
• Analitzar i produir textos orals i escrits de caràcter expositiu, descriptiu, narratiu o
d’intenció literària sobre la persuasió publicitària, segons els principis de coherència,
cohesió i adequació.
• Identificar els hàbits consumistes que provoca la publicitat, així com l’ús minoritari que s’hi
fa de la nostra llengua.
• Classificar els fonemes consonàntics.
• Conjugar els verbs irregulars principals.
• Enumerar i emprar fases fetes i refranys.
• Explicar el significat de frases fetes i refranys.
• Conéixer els trets principals que diferencien la varietat oriental de l’occidental.
• Distingir les característiques principals de la literatura modernista i de la novel·la del
segle XIX.
• Esmentar autors i obres destacades del naturalisme i del modernisme.
UNITAT 4
Objectius didàctics
• Reconéixer els continguts en un fullet informatiu sobre la sida i sobre el comerç just.
• Analitzar les característiques d’un fullet informatiu.
• Identificar alguns dels recursos lingüístics i tipogràfics més usats en els textos
informatius.
• Elaborar un fullet informatiu.
• Adquirir coneixements per a seleccionar i sintetitzar la informació mitjançant resums i
esquemes.
• Diferenciar les oracions juxtaposades i les coordinades.
• Aplicar la normativa gramatical referent a l’article lo neutre.
• Aplicar la normativa ortogràfica referent als fonemes oclusius.
164

• Emprar les abreviatures d’ús freqüent.
• Identificar les sigles i els acrònims.
• Distingir les principals varietats geogràfiques del català.
• Conéixer les característiques principals de la poesia i el teatre modernista.
• Conéixer autors i obres de la literatura modernista.
Continguts
Conceptes
• El fullet informatiu.
• Característiques dels textos expositius.
• Recursos gràfics i textuals del fullet informatiu.
• Tècniques de síntesi de la informació: el resum i l’esquema.
• Els connectors més habituals en l’explicació.
• Les ordres: l’imperatiu.
• La sida: prevenció.
• Les oracions juxtaposades.
• Les oracions coordinades.
• L’article lo neutre.
• Les abreviatures.
• Les sigles i els acrònims.
• Les varietats geogràfiques de la nostra llengua.
• El modernisme.
• La poesia i el teatre modernista.
Procediments
• Anàlisi de les característiques del fullet informatiu.
• Identificació dels connectors explicatius.
• Elaboració d’un fullet informatiu.
• Debat sobre la sida i unes altres malalties de transmissió sexual.
• Lectura i classificació de fullets informatius.
• Elaboració d’un fullet sobre el centre on estudien els alumnes.
• Anàlisi de textos en els quals hi ha abreviatures, sigles i acrònims.
• Anàlisi sintàctica d’oracions compostes.
• Reconeixement de les oracions juxtaposades i coordinades en un text.
• Diferenciació dels fonemes oclusius.
• Compleció de paraules amb lletres que representen fonemes oclusius.
• Enumeració i classificació de les varietats geogràfiques del català.
• Lectura i comentari de textos teatrals i de poemes modernistes.
• Audició de poemes musicats i recitats.
• Dramatització de textos.
Actituds
• Valoració positiva del fullet informatiu com a recurs pràctic i còmode per a estar informat.
• Actitud crítica davant les fonts d’informació i també davant els continguts.
• Potenciació de la no-discriminació de les persones seropositives o que pateixen
qualsevol altra malaltia.
• Valoració positiva de l’escriptura sense faltes d’ortografia.
• Comprovació de l’ús de sigles, acrònims i abreviatures en l’actualitat.
• Valoració de la literatura com a activitat de recreació que potencia la sensibilitat i la
imaginació.
• Comentari de textos modernistes.
• Valoració positiva de l’audició de cançons basades en poemes.
165

COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
Competència en comunicació lingüística
• Emprar els recursos adients per a redactar un fullet informatiu i uns altres tipus de
textos expositius.
• Llegir fullets informatius i uns altres textos expositius i reconéixer-ne les
característiques, l’estructura i els recursos.
• Conéixer l’eficàcia i la utilitat dels fullets informatius.
• Millorar la competència comunicativa fent ús de la lectura com a font d’informació i
de descobriment d’altres entorns.
• Expressar adequadament –quant al fons i a la forma– conceptes i idees.
• Fer servir els procediments lingüístics, gràfics i tipogràfics per a representar i
mostrar la informació d’una manera clara i eficaç.
• Ser conscient de les convencions socials, dels valors i els aspectes culturals i de la
versatilitat del llenguatge segons el context i la intenció comunicativa.
Competència social i ciutadana
• Valorar positivament l’exposició d’informació mitjançant fullets, cartells i mapes
conceptuals.
• Comprendre d’una manera crítica la realitat sent conscient de les diverses
perspectives en analitzar-la i emprar el diàleg per a millorar-ne col·lectivament
l’enteniment.
Competència cultural i artística
• Identificar les relacions existents entre les manifestacions artístiques i la societat –
la mentalitat i les possibilitats tècniques de l’època en què es crea– o amb la persona
o col·lectivitat que les crea.
• Ser conscient de la importància de saber exposar dades d’una manera adequada,
ordenada i coherent.
• Conéixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions
culturals i artístiques; utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi, i considerar-les una
part del patrimoni d’altres pobles.
• Conéixer les característiques de la poesia i del teatre modernista, i alguns autors i
obres.
Competència per a aprendre a aprendre
• Conéixer algunes tècniques de treball sobre textos expositius: l’esquema i el
resum.
• Identificar i emprar les oracions juxtaposades i les coordinades.
• Conéixer les funcions de l’article lo neutre.
• Valorar positivament la importància de saber expressar-se amb correcció.
• Identificar els fonemes oclusius al final de síl·laba i de paraula.
• Conéixer l’escriptura dels numerals.
• Identificar i emprar les abreviatures, les sigles i els acrònims.
• Conéixer les varietats geogràfiques de la llengua.
• Conéixer els diferents recursos i fonts per a la recollida, la selecció i el tractament
de la informació, inclosos els recursos tecnològics.
• Manejar eficientment un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual amb
manifestació de pensament estratègic.
Competència de desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal
• Poder transformar les idees en accions, és a dir, proposar objectius, planificar
projectes i dur-los a terme.
• Dur endavant les accions necessàries per a desenvolupar les actuacions i els plans
personals –en el marc de projectes individuals i col·lectius–, responsabilitzant-se’n tant
en l’àmbit personal com social i laboral.
166

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
• Comprendre el món físic i prendre decisions sobre aquest: ús racional dels
recursos naturals, preservació del medi ambient i protecció de la salut personal i
social.
• Desenvolupar un esperit crític en l’observació de la realitat amb relació a qüestions
individuals i temes socials o ambientals.
• Identificar preguntes o problemes i obtenir conclusions basades en proves.
Tractament de la informació i competència digital
• Buscar, recopilar i processar informació sobre la sida o un altre tema d’interés per a
l’alumne a fi d’elaborar-ne un fullet informatiu.
• Dominar llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i
sonor) i les pautes de descodificació i de transferència d’aquests llenguatges.
• Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de
treball intel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.
Criteris d’avaluació
• Distingir les característiques d’un text explicatiu.
• Copsar les idees essencials i les intencions d’un fullet informatiu.
• Identificar i usar els diversos recursos lingüístics que hi ha en els textos informatius.
• Planificar i elaborar un fullet informatiu d’acord amb el procés indicat en el projecte de
treball de la unitat.
• Reconéixer els tipus d’oració composta.
• Identificar les oracions juxtaposades.
• Analitzar i classificar les oracions coordinades.
• Substituir correctament l’article neutre.
• Escriure paraules que contenen fonemes oclusius.
• Enumerar les principals varietats geogràfiques de la llengua.
• Distingir les característiques principals de la literatura modernista.
• Esmentar alguns poetes i dramaturgs modernistes, i les seues obres.
UNITAT 5
Objectius didàctics
• Analitzar les diferències i els elements comuns entre el llenguatge oral i l’escrit.
• Distingir les diferents parts o etapes d’un text conversacional.
• Comprovar la influència dels factors contextuals en un intercanvi comunicatiu.
• Comparar les característiques de l’estil directe amb les de l’estil indirecte.
• Conéixer i usar els pronoms relatius.
• Aplicar la normativa gramatical referent a l’ús del guionet.
• Valorar positivament l’ús del refranys com un recurs enriquidor de la nostra llengua i la
nostra cultura.
• Distingir els principals trets distintius del valencià septentrional i del castellonenc.
• Reconéixer la poesia en un cal·ligrama.
• Assenyalar les característiques principals del noucentisme i de l’avantguardisme, i
també les aportacions d’alguns dels autors més importants.
Continguts
Conceptes
• Característiques dels textos dialogats.
• Estructura d’un text conversacional: les diverses etapes d’una conversa.
• Influència dels factors contextuals en el desenvolupament d’un intercanvi comunicatiu.
167

• Els aspectes formals del diàleg: l’estil directe i l’estil indirecte.
• El còmic.
• Els pronoms relatius.
• El guionet i els pronoms febles.
• El guionet i les paraules compostes.
• Els refranys. Recursos lingüístics dels refranys.
• El valencià septentrional i el castellonenc.
• El noucentisme: la poesia.
• L’avantguardisme: Joan Salvat-Papasseit.
• La generació de 1930.
• Carles Salvador.
• El cal·ligrama.
Procediments
• Anàlisi i delimitació de les diferents parts d’un text conversacional.
• Manipulació i aplicació en la conversa quotidiana dels diferents factors que formen el
context.
• Comparació entre els procediments lingüístics usats en el discurs directe i els usats en
l’estil indirecte.
• Lectura dramatitzada i audició de textos dialogats.
• Transcripció d’una conversa.
• Ús correcte dels relatius.
• Diferenciació entre que relatiu i que conjunció.
• Indicació de les funcions del relatiu en una oració.
• Traducció de castellà a valencià d’oracions que contenen un relatiu possessiu.
• Col·locació de guionets en els pronoms febles i en les paraules compostes que calga.
• Recollida i classificació temàtica de refranys.
• Anàlisi dels recursos lingüístics dels refranys.
• Identificació dels principals trets distintius del valencià septentrional i del castellonenc.
• Comentari de textos d’autors noucentistes i avantguardistes.
• Lectura, anàlisi i elaboració de cal·ligrames.
• Audició de cançons de Serrat basades en poemes de Salvat-Papasseit.
Actituds
• Valoració de la llengua com a instrument per a expressar els sentiments, els gustos i els
desitjos propis, i com a mitjà de transmissió d’idees i opinions, segons la intenció
comunicativa.
• Interés per l’ús de la llengua com a potenciadora de les relacions personals i socials.
• Potenciació de la conversa com a forma d’intercanvi d’idees i opinions.
• Valoració positiva de la presència de textos dialogats inclosos en textos literaris narratius
(conte, novel·la, rondalla...).
• Promoció de la recollida, l’anàlisi i l’ús del refranys com a símptoma de domini d’una
llengua.
• Sensibilització per la lectura de poemes avantguardistes.
• Potenciació de la creativitat i la imaginació a través de la literatura.
• Valoració de les qualitats estètiques i literàries del cal·ligrama.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
Competència en comunicació lingüística
• Conversar, escoltar, escriure i llegir diàlegs informals i formals, i reconéixer-ne les
característiques i l’estructura.
• Seleccionar i emprar el nivell de llengua adient segons el context, el tema, el tipus
de relació entre els participants...
168

• Conéixer i aplicar efectivament les estratègies necessàries per a interactuar
lingüísticament d’una manera adequada.
• Expressar adequadament les idees i les emocions pròpies.
• Ser conscient dels principals tipus d’interacció verbal.
• Ser progressivament competent en l’expressió de missatges orals que
s’intercanvien en situacions comunicatives diverses.
• Conéixer els recursos lingüístics de l’estil directe i de l’estil indirecte.
Competència social i ciutadana
• Emprar jocs de llengua (dramatitzacions, monòlegs, jocs de rol...) per a reproduir,
improvisar i generar diàlegs en situacions de comunicació informals i formals.
• Saber comunicar-se en diversos contextos expressant les idees pròpies i escoltant
les dels altres.
• Posar-se al lloc de l’altre i comprendre el seu punt de vista, encara que siga diferent
del propi.
Competència cultural i artística
• Ser conscient de la importància de saber dialogar correctament i de transcriure
converses en estil directe i indirecte.
• Expressar-se mitjançant codis artístics i disposar d’habilitats de cooperació per
contribuir a la consecució d’un resultat final, i valorar les iniciatives i les contribucions
alienes, ser-ne conscient i donar-hi suport.
• Conéixer les característiques de la poesia del noucentisme i de l’avantguardisme, i
alguns autors i obres.
• Valorar positivament la influència de l’art i la cultura sobre la condició humana.
• Reconéixer la imaginació, la bellesa i la poesia en els cal·ligrames.
Competència per a aprendre a aprendre
• Reconéixer i emprar els pronoms relatius.
• Conéixer l’ús del guionet en els pronoms febles i en les paraules compostes.
• Conéixer, analitzar i emprar els refranys.
• Reconéixer les característiques del valencià septentrional i del castellonenc.
• Manejar eficientment un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual amb
manifestació de pensament estratègic.
• Ser capaç d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi, relacionant i
integrant la nova informació amb els coneixements previs i amb l’experiència personal.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
• Desenvolupar un esperit crític en l’observació de la realitat amb relació a qüestions
individuals i socials.
Competència de desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal
• Dur endavant les accions necessàries per a desenvolupar les actuacions i els plans
personals –en el marc de projectes individuals i col·lectius–, responsabilitzant-se’n tant
en l’àmbit personal com social i laboral.
• Saber comunicar-se en diversos contextos expressant les idees pròpies i escoltant
les dels altres.
Tractament de la informació i competència digital
• Buscar, recopilar i processar informació sobre l’avantguardisme –o un altre tema
d’interés– tant en suport tradicional (diccionaris, enciclopèdies...) com en Internet.
• Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de
treball intel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.
Criteris d’avaluació
• Analitzar diversos textos conversacionals tot distingint-ne correctament les parts.
169

• Interpretar els significats dels elements prelingüístics (intensitat, entonació, pauses, ritme) i
extralingüístics (gestos, moviments…) que acompanyen la comunicació oral.
• Usar el registre lingüístic adequat a cada situació.
• Transformar textos en què hi ha discurs directe en indirecte, i al revés.
• Redactar textos dialogats amb coherència, adequació i cohesió.
• Emprar els pronoms relatius correctament.
• Analitzar sintàcticament oracions subordinades adjectives.
• Completar oracions amb relatius.
• Traduir a valencià oracions que contenen un relatiu possessiu.
• Usar correctament el guionet en els pronoms febles i en les paraules compostes.
• Enumerar i emprar refranys.
• Analitzar els recursos lingüístics dels refranys.
• Enumerar les característiques principals del valencià septentrional i del castellonenc.
• Distingir les característiques principals de la literatura noucentista i l’avantguardista.
• Comentar un poema avantguardista.
• Esmentar alguns poetes noucentistes i alguns d’avantguardistes.
UNITAT 6
Objectius didàctics
• Conéixer les característiques dels relats autobiogràfics.
• Conéixer les característiques de les memòries personals.
• Diferenciar els tipus de memòries personals.
• Aplicar les tècniques de tractament del temps en el discurs literari.
• Escriure unes memòries personals.
• Conéixer i emprar els mecanismes de coherència.
• Reconéixer les oracions subordinades adjectives.
• Reconéixer les oracions subordinades substantives.
• Aplicar la normativa ortogràfica referent a l’ús de l’apòstrof en els pronoms febles.
• Substituir sintagmes per pronoms febles.
• Distingir i emprar les locucions.
• Diferenciar les característiques del valencià apitxat.
• Assenyalar les característiques principals de la narrativa de postguerra.
• Conéixer autors representatius de la novel·la psicològica i de la realista.
Continguts
Conceptes
• Característiques dels relats autobiogràfics.
• Les memòries personals.
• Tipus de memòries personals.
• Els recursos narratius.
• La coherència.
• Les oracions subordinades adjectives.
• Les oracions subordinades substantives.
• L’escriptura de l’apòstrof en els pronoms febles.
• La substitució de sintagmes per pronoms febles.
• Les locucions: classes.
• El valencià apitxat.
• La narrativa de postguerra.
• La novel·la psicològica: Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga.
• La novel·la realista: Enric Valor.
170

Procediments
• Anàlisi de les característiques d’unes memòries personals.
• Lectura i classificació de memòries personals.
• Redacció de memòries personals.
• Dramatització de monòlegs.
• Revisió i comprovació de la coherència en textos.
• Identificació dels connectors narratius.
• Anàlisi sintàctica d’oracions subordinades adjectives i substantives.
• Localització d’oracions subordinades substantives i adjectives en textos i converses.
• Ús de l’apòstrof.
• Substitució de sintagmes per pronoms febles.
• Escriptura i ús de locucions.
• Anàlisi de textos i audicions del valencià apitxat.
• Comentari de textos pertanyents a novel·les i contes de la postguerra.
• Projecció i comentari de les pel·lícules Bearn i La plaça del diamant.
Actituds
• Valoració de la lectura, l’audició i la redacció de memòries personals.
• Valoració positiva de l’assistència a espectacles teatrals de monòlegs.
• Actitud crítica davant les diverses determinacions socials que regulen els usos lingüístics
orals i escrits, i davant les expressions que signifiquen una discriminació de qualsevol
mena.
• Potenciació de l’ús del llenguatge acurat.
• Consciència de la diversitat dialectal de la nostra llengua.
• Sensibilització per llegir obres de la literatura clàssica catalana.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
Competència en comunicació lingüística
• Llegir i comentar memòries personals, i reconéixer-ne les característiques,
l’estructura i els recursos.
• Emprar els recursos adients per a redactar memòries personals.
• Conéixer i practicar els mecanismes de coherència textual.
• Conservar i millorar la competència comunicativa fent ús de la lectura com a font de
plaer i de descobriment d’altres entorns, idiomes i cultures.
• Expressar adequadament –quant al fons i a la forma– les idees i les emocions
pròpies.
• Ser conscient de les convencions socials, dels valors i els aspectes culturals i de la
versatilitat del llenguatge segons el context i la intenció comunicativa.
Competència social i ciutadana
• Comprendre d’una manera crítica la realitat sent conscient de les diverses
perspectives en analitzar-la i emprar el diàleg per a millorar-ne col·lectivament
l’enteniment.
Competència cultural i artística
• Conéixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions
culturals i artístiques; utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi, i considerar-les una
part del patrimoni d’altres pobles.
• Valorar positivament la lectura de memòries personals d’autors de diverses
cultures.
• Conéixer alguns novel·listes de postguerra i les seues obres.
• Valorar positivament l’adaptació de novel·les de Mercè Rodoreda i de Llorenç
Villalonga a cinema i a teatre, ja que contribueixen a difondre-les.
171

Competència per a aprendre a aprendre
• Identificar i emprar oracions subordinades adjectives i substantives.
• Conéixer l’ús de l’apòstrof i els pronoms febles.
• Aprendre a substituir sintagmes per combinacions de pronoms febles.
• Reconéixer i classificar les locucions.
• Conéixer les característiques del valencià apitxat.
• Sentir curiositat per plantejar preguntes, i identificar i manejar la diversitat de
respostes possibles davant d’una mateixa situació o un mateix problema utilitzant
diverses estratègies que permeten fer front a la presa de decisions, d’una manera
racional i crítica, amb la informació disponible.
Competència de desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal
• Relacionar-se, cooperar i treballar en equip: posar-se al lloc de l’altre, valorar les
idees dels altres, emprar l’assertivitat per a fer saber adequadament als altres les
decisions pròpies i treballar d’una manera cooperativa.
Tractament de la informació i competència digital
• Comprendre i integrar la informació en els esquemes de coneixement previs.
• Buscar, recopilar i processar informació sobre Enric Valor –o un altre autor o tema
d’interés– fent ús d’Internet i dels mitjans tradicionals; redactar treballs monogràfics, i
fer exposicions orals.
Criteris d’avaluació
• Distingir les característiques d’unes memòries personals.
• Conéixer la varietat de memòries personals.
• Planificar, elaborar i exposar unes memòries personals d’acord amb el procés indicat en
el projecte de treball de la unitat.
• Revisar la coherència d’un text.
• Analitzar les oracions subordinades substantives.
• Analitzar les oracions subordinades adjectives.
• Diferenciar les oracions subordinades adjectives de les substantives.
• Usar l’apòstrof en els pronoms febles que acompanyen el verb.
• Substituir sintagmes per pronoms febles.
• Enumerar exemples de diversos tipus de locució.
• Diferenciar les característiques principals del valencià apitxat.
• Distingir les característiques principals de la narrativa de postguerra.
• Enumerar narradors de novel·la psicològica i realista de la postguerra i esmentar-ne les
obres.
UNITAT 7
Objectius didàctics
• Conéixer com són els textos científics.
• Distingir els textos científics especialitzats i els divulgadors.
• Conéixer les característiques del text expositiu.
• Identificar, classificar i emprar el vocabulari especialitzat.
• Valorar l’ús del valencià en la ciència i la tècnica.
• Conéixer i emprar els mecanismes de referència.
• Elaborar textos científics amb objectivitat, coherència i correcció.
• Substituir complements per pronoms febles.
• Aplicar la normativa ortogràfica referent a l’ús de la ele geminada.
• Aplicar la normativa ortogràfica referent a l’ús de les majúscules i les minúscules.
• Reconéixer i emprar prefixos i sufixos grecollatins.
172

• Conéixer i emprar locucions llatines.
• Diferenciar les característiques principals del valencià meridional i de l’alacantí.
• Analitzar les característiques principals de la poesia de postguerra.
• Esmentar alguns poetes simbolistes, avantguardistes i realistes.
Continguts
Conceptes
• El text expositiu.
• Estructura del text científic expositiu.
• El text divulgador i l’especialitzat.
• Característiques del llenguatge científic.
• La descripció de processos científics.
• Ús del valencià en la ciència i la tècnica.
• Els mecanismes de referència.
• La substitució de complements per pronoms febles.
• Les combinacions de pronoms febles.
• Ús de ele geminada.
• Ús de les majúscules i les minúscules.
• Prefixos i sufixos grecollatins.
• Les locucions llatines.
• El valencià meridional i l’alacantí.
• La poesia de postguerra.
• Salvador Espriu.
• Joan Brossa.
• Vicent Andrés Estellés.
Procediments
• Lectura de textos científics.
• Anàlisi i elaboració de textos expositius.
• Distinció dels elements que intervenen en l’exposició.
• Consulta de vocabularis i diccionaris especialitzats.
• Comprovació de l’ús del valencià en l’àmbit científic i tècnic.
• Substitució de complements per pronoms febles.
• Redacció de textos conversacionals en què s’empren combinacions de pronoms.
• Ús de la ele geminada.
• Aplicació de les regles ortogràfiques sobre l´ús de majúscules i minúscules.
• Identificació de prefixos i sufixos grecollatins.
• Maneig de diccionaris de llatinismes i expressions clàssiques.
• Comentari de textos poètics pertanyents a l’època de la postguerra.
• Observació de les característiques formals dels poemes.
• Identificació de figures retòriques.
• Audició i recitació de poemes i de cançons.
Actituds
• Valoració de la importància de l’ús del valencià en l’àmbit científic.
• Presa de consciència de la importància d’utilitzar un vocabulari especialitzat i objectiu en
temes científics.
• Sensibilització envers la investigació i la difusió de la ciència.
• Actitud crítica davant les agressions al medi ambient.
• Foment de l’interés per expressar-se amb fluïdesa i correcció.
• Interés i gust per la lectura de textos poètics amb la intenció de satisfer les necessitats
imaginatives pròpies.
• Reconeixement i estima de les produccions literàries que formen part del patrimoni
cultural propi i alié.
173

• Actitud respectuosa cap a les lectures i els recitals de poemes i de cançons.
• Valoració positiva de les diferents formes de sensibilitat estètica.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
Competència en comunicació lingüística
• Llegir i comentar textos científics especialitzats i divulgadors, i reconéixer-ne les
característiques, l’estructura i els recursos.
• Emprar els recursos adients per a redactar un text expositiu.
• Conéixer i practicar els mecanismes de referència textual.
• Conservar i millorar la competència comunicativa fent ús de la lectura de textos
científics com a font de descobriment i de perfeccionament personal.
• Expressar adequadament –quant al fons i a la forma– conceptes i procediments.
• Ser conscient de les convencions socials, dels valors i els aspectes culturals i de la
versatilitat del llenguatge segons el context i la intenció comunicativa.
Competència cultural i artística
• Identificar les relacions existents entre les manifestacions artístiques i la societat –
la mentalitat i les possibilitats tècniques de l’època en què es crea– o amb la persona o
col·lectivitat que les crea.
• Valorar positivament la lectura i la recitació de poemes.
• Conéixer alguns poetes de postguerra i les seues obres.
• Valorar positivament les adaptacions musicals de poemes de Miquel Martí i Pol i de
Vicent Andrés Estellés que han fet alguns cantautors i amb les quals han contribuït a
difondre’ls.
Competència per a aprendre a aprendre
• Identificar els complements oracionals.
• Conéixer les regles de substitució de complements oracionals per pronoms febles.
• Aprendre a substituir complements oracionals per combinacions de pronoms
febles.
• Aplicar l’ortografia de la ele geminada.
• Aplicar les normes d’ús de les majúscules i les minúscules.
• Identificar i emprar els prefixos i els sufixos grecollatins.
• Conéixer les característiques del valencià meridional i l’alacantí.
• Ser capaç d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi, relacionant i
integrant la nova informació amb els coneixements previs i amb l’experiència personal,
i saber aplicar els nous coneixements i capacitats en situacions paregudes i contextos
diversos.
Competència de desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal
• Poder transformar les idees en accions, és a dir, proposar objectius, planificar
projectes i dur-los a terme.
Competència matemàtica
• Comprovar l’eficàcia dels recursos gràfics per a difondre còmodament i ràpida
dades, conceptes i resultats.
• Interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions, dades i
argumentacions.
• Seguir determinats processos de pensament, com ara la inducció i la deducció,
entre altres.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
• Comprendre el món físic i prendre decisions sobre aquest: ús racional dels
recursos naturals, preservació del medi ambient i protecció de la salut personal i
social.
174

• Desenvolupar un esperit crític en l’observació de la realitat amb relació a qüestions
individuals i temes socials o ambientals.
• Identificar preguntes o problemes i obtenir conclusions basades en proves.
• Posar en pràctica els processos i les actituds pròpies de l’anàlisi sistemàtica i
d’indagació científica: identificar i plantejar problemes rellevants; formular preguntes;
localitzar, obtenir, analitzar i representar informació qualitativa i quantitativa, i fer
prediccions i inferències de distint nivell de complexitat.
Tractament de la informació i competència digital
• Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de
treball intel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.
• Buscar, recopilar i processar informació sobre algun tema científic tant en suport
tradicional (llibres, diccionaris, enciclopèdies...) com en Internet.
• Dominar llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i
sonor) i les pautes de descodificació i de transferència d’aquests llenguatges.
Criteris d’avaluació
• Distingir un text científic especialitzat i un de divulgador.
• Explicar les característiques del text expositiu.
• Conéixer i emprar els recursos adients en un text expositiu.
• Escriure un text correctament pel que fa als mecanismes de referència.
• Substituir complements per pronoms febles.
• Escriure combinacions de pronoms febles correctament.
• Completar paraules amb ele i ele geminada.
• Escriure inicials amb majúscula o amb minúscula.
• Conéixer i emprar prefixos i sufixos grecollatins.
• Emprar locucions llatines.
• Diferenciar els principals trets distintius del valencià meridional i de l’alacantí.
• Conéixer les característiques principals de la poesia de postguerra i l’obra de diversos
autors d’aquesta època.
• Conéixer els aspectes formals d’un poema: mètrica, rima, tipus de composició i figures
retòriques.
UNITAT 8
Objectius didàctics
• Interpretar i produir textos literaris que pertanyen al gènere de l’assaig.
• Identificar les característiques d’un article d’opinió.
• Transmetre la informació elaborada d’una manera rigorosa, organitzada i intel·ligible.
• Relacionar-se amb altres persones d’una manera sincera, respectuosa i receptiva,
acceptant positivament la diversitat d’opinions i les valoracions crítiques sobre les
actuacions i les opinions pròpies.
• Identificar els recursos argumentatius en articles, anuncis publicitaris i cançons.
• Conéixer l’obra literària de Joan Fuster.
• Distingir les oracions subordinades adverbials causals, finals, condicionals i
concessives.
• Diferenciar els fenòmens consonàntics dels enllaços, les geminacions i els
emmudiments.
• Utilitzar paraules sinònimes i antònimes.
• Enumerar els trets més destacats del català central.
• Analitzar les característiques de l’assaig del segle XX i els nostres autors.
175

Continguts
Conceptes
• Característiques dels textos argumentatius.
• L’escrit d’opinió.
• L’assaig.
• Estructura i recursos d’un text argumentatiu.
• La ironia com a recurs literari.
• Els aforismes.
• L’obra literària de Joan Fuster.
• Les subordinades adverbials de caràcter causatiu: causals, finals, condicionals i
concessives.
• Fenòmens consonàntics: enllaços, geminacions i emmudiments.
• La sinonímia: tipus.
• L’antonímia: tipus.
• La cançó protesta.
• La varietat central.
• L’assaig actual.
• Assagistes: Josep Pla, Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i Joan Francesc Mira.
Procediments
• Planificació de textos escrits de caràcter assagístic.
• Adequació al registre lingüístic exigit per un text assagístic.
• Anàlisi d’un assaig i determinació dels temes principals.
• Identificació i aplicació de les marques d’ordre.
• Lectura i redacció d’aforismes i escrits d’opinió.
• Identificació de les oracions subordinades adverbials causatives.
• Diferenciació d’alguns fenòmens consonàntics: enllaços, geminacions i emmudiments.
• Ús de sinònims i d’antònims.
• Consulta de diccionaris especialitzats.
• Comentari de textos assagístics d’autors del segle XX.
• Audició de cançons protesta.
• Comentari crític d’anuncis gràfics.
• Comprovació del sexisme en la publicitat.
Actituds
• Sensibilització i actitud crítica davant els temes literaris i socials que siguen objecte de
debat.
• Actitud positiva cap a l’obtenció d’informació mitjançant fonts diverses.
• Respecte i interés per la diversitat d’opinions.
• Preocupació per la lectura de textos assagístics senzills i aforismes.
• Reconeixement de la persona i l’obra de Joan Fuster.
• Valoració positiva de la nostra varietat lingüística.
• Sensibilització i actitud crítica davant els anuncis que fomenten interessos i hàbits poc
saludables.
• Presa de consciència de la influència negativa de la publicitat sobre el consum i els
valors.
• Interés per escoltar cançons en català que exposen opinions o crítica social.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
Competència en comunicació lingüística
• Llegir i analitzar escrits d’opinió, i reconéixer-ne les característiques, l’estructura i
els recursos.
176

• Emprar els recursos adients per a redactar un escrit d’opinió.
• Conéixer i practicar recursos literaris com la ironia i les preguntes retòriques.
• Millorar la competència comunicativa llegint assajos –i aforismes– com a font de
plaer i de descobriment d’altres opinions i punts de vista.
• Expressar adequadament –quant al fons i a la forma– les idees i les opinions
pròpies.
• Ser conscient de les convencions socials, dels valors i els aspectes culturals i de la
versatilitat del llenguatge segons el context i la intenció comunicativa.
Competència social i ciutadana
• Comprendre d’una manera crítica la realitat sent conscient de les diverses
perspectives en analitzar-la i emprar el diàleg per a millorar-ne col·lectivament
l’enteniment.
Competència cultural i artística
• Conéixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions
culturals i artístiques; utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi, i considerar-les una
part del patrimoni d’altres pobles.
• Conéixer alguns assagistes actuals i les seues obres.
• Ser conscient de la tasca que realitzen alguns intel·lectuals per tal de fomentar la
reflexió crítica i la formació dels lectors.
• Valorar positivament l’audició de cançons en la nostra llengua que tracten temes
socials i personals que fomenten valors solidaris i la llibertat d’expressió.
Competència per a aprendre a aprendre
• Identificar i emprar oracions subordinades adverbials causals, finals, condicionals i
concessives.
• Reconéixer els fenòmens consonàntics: enllaços fònics, emmudiments i
geminacions.
• Emprar les paraules sinònimes i les antònimes adequades a cada situació.
• Conéixer els tipus de sinònims i d’antònims.
• Conéixer les característiques de la varietat central de la llengua.
• Sentir curiositat per plantejar preguntes, i identificar i manejar la diversitat de
respostes possibles davant d’una mateixa situació o un mateix problema utilitzant
diverses estratègies que permeten fer front a la presa de decisions, d’una manera
racional i crítica, amb la informació disponible.
Competència de desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal
• Poder transformar les idees en accions, és a dir, proposar objectius, planificar
projectes i dur-los a terme.
Tractament de la informació i competència digital
• Comprendre i integrar la informació en els esquemes de coneixement previs.
• Buscar, recopilar i processar informació sobre Joan Fuster –o un altre autor o tema
d’interés– fent ús d’Internet i dels mitjans tradicionals, i redactar treballs monogràfics i
articles d’opinió.
Criteris d’avaluació
• Diferenciar les parts i l’estructura de textos argumentatius.
• Conéixer les característiques de l’assaig.
• Analitzar l’estructura d’un text assagístic i adoptar-hi una opinió.
• Redactar textos assagístics.
• Esmentar característiques de l’obra de Joan Fuster.
• Usar correctament, sobretot en la pronúncia, els enllaços, els emmudiments i les
geminacions.
177

• Diferenciar, analitzar i emprar les oracions subordinades adverbials causatives.
• Aplicar els conceptes de sinonímia i antonímia.
• Reconéixer els diferents punts de sinonímia i d’antonímia.
• Diferenciar els trets principals del català central.
• Distingir les característiques principals de la nostra literatura assagística del segle XX i
conéixer-ne els autors més representatius.
UNITAT 9
Objectius didàctics
• Reconéixer les diferències i les semblances entre una explicació, una predicció i una
hipòtesi.
• Reconéixer els recursos expressius propis del text predictiu.
• Distingir les característiques i els recursos gramaticals usats en els textos que formulen
hipòtesis de passat i prediccions de futur.
• Interpretar i produir textos explicatius predictius.
• Diferenciar les oracions subordinades adverbials comparatives, consecutives, de lloc, de
temps i de manera.
• Repassar diversos continguts d’ortografia.
• Conéixer i aplicar els préstecs lingüístics.
• Reconéixer barbarismes i evitar-ne l’ús.
• Identificar els trets diferenciadors principals del balear i del català nord-occidental.
• Indicar les característiques de la narrativa actual i alguns autors.
• Indicar les característiques del teatre actual i alguns autors.
Continguts
Conceptes
• Característiques del text predictiu.
• Classes d’explicació i de predicció.
• Les prediccions en els textos literaris i científics.
• Expressió de la predicció, la probabilitat i la condició.
• Les oracions subordinades adverbials comparatives, consecutives, de lloc, de temps i de
manera.
• Les vocals obertes i les tancades.
• L’accent diacrític.
• Les lletres que representen la esse sorda i la esse sonora.
• Ús de j, g, tj, tg i ig.
• Ús de l, l·l i tl.
• Els pronoms febles.
• Els préstecs lingüístics.
• Els barbarismes.
• Paraules homòfones.
• La varietat balear i la nord-occidental.
• La narrativa actual.
• El teatre de postguerra.
Procediments
• Distinció entre una predicció científica i una de no científica.
• Lectura i anàlisi de textos literaris que inclouen explicacions i prediccions.
• Anàlisi de les característiques del text explicatiu.
• Lectura i comentari de còmics, poemes i fullets informatius.
• Identificació de les formes de futur i condicional.
• Ús de la perífrasi de probabilitat.
178

• Ús de la majúscula i de la minúscula.
• Identificació, classificació i anàlisi sintàctica de les oracions subordinades adverbials.
• Identificació i correcció de barbarismes.
• Classificació de mots segons la seua llengua d’origen.
• Distinció de préstecs adaptats i no adaptats.
• Diferenciació dels trets principals de les varietats balear i nord-occidental.
• Comentari de novel·les actuals.
• Comentari de textos teatrals actuals.
• Visita a biblioteques i llibreries.
Actituds
• Sensibilització i actitud crítica davant les prediccions no científiques.
• Valoració de la precisió i de la claredat del text explicatiu.
• Foment de la imaginació per a explicar i prevenir fets.
• Valoració positiva de l’escriptura correcta.
• Preocupació per emprar la nostra llengua sense barbarismes.
• Foment de la lectura d’obres dels nostres novel·listes i dramaturgs actuals.
• Consciència de la importància del llibre com a element difusor de la llengua i la cultura.
COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN
Competència en comunicació lingüística
• Llegir i escoltar textos predictius, i reconéixer-ne les característiques, l’estructura i
els recursos.
• Emprar els recursos adients per a redactar textos predictius.
• Millorar la competència comunicativa fent ús de la lectura com a font d’informació i
de descobriment d’altres entorns.
• Ser conscient de les convencions socials, dels valors i els aspectes culturals i de la
versatilitat del llenguatge segons el context i la intenció comunicativa.
• Ser progressivament competent en l’expressió i la comprensió de missatges orals
que s’intercanvien en situacions comunicatives diverses.
• Utilitzar activament i efectiva codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques, i les
regles pròpies de l’intercanvi comunicatiu, en diferents situacions.
Competència social i ciutadana
• Diferenciar les prediccions científiques de les no científiques i tenir-les en compte
en les relacions personals, socials i laborals.
• Comprendre d’una manera crítica la realitat sent conscient de les diverses
perspectives en analitzar-la i emprar el diàleg per a millorar-ne col·lectivament
l’enteniment.
Competència cultural i artística
• Identificar les relacions existents entre les manifestacions artístiques i la societat –
la mentalitat i les possibilitats tècniques de l’època en què es crea– o amb la persona
o col·lectivitat que les crea.
• Conéixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions
culturals i artístiques; utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi, i considerar-les una
part del patrimoni d’altres pobles.
• Conéixer les característiques de la narrativa i del teatre actual, i alguns autors i
obres.
• Valorar positivament la lectura d’obres teatrals i l’assistència al teatre com un
enriquiment cultural personal.
Competència per a aprendre a aprendre
• Identificar i emprar oracions subordinades adverbials comparatives, consecutives,
de lloc, de temps i de manera.
179

• Valorar positivament la importància de saber expressar-se amb correcció
gramatical, ortogràfica i lèxica.
• Identificar els préstecs lingüístics.
• Reconéixer els barbarismes i evitar-ne l’ús.
• Conéixer les característiques de la varietat balear i nord-occidental de la llengua.
• Conéixer els diferents recursos i fonts per a la recollida, la selecció i el tractament
de la informació, inclosos els recursos tecnològics.
• Ser capaç d’obtenir informació i transformar-la en coneixement propi, relacionant i
integrant la nova informació amb els coneixements previs i amb l’experiència personal,
i saber aplicar els nous coneixements i capacitats en situacions paregudes i contextos
diversos.
Competència de desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal
• Dur endavant les accions necessàries per a desenvolupar les actuacions i els plans
personals –en el marc de projectes individuals i col·lectius–, responsabilitzant-se’n tant
en l’àmbit personal com social i laboral.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
• Comprendre el món físic i prendre decisions sobre aquest: ús racional dels
recursos naturals, preservació del medi ambient i protecció de la salut personal i
social.
• Desenvolupar un esperit crític en l’observació de la realitat amb relació a qüestions
individuals i temes socials o ambientals.
• Identificar preguntes o problemes i obtenir conclusions basades en proves.
Tractament de la informació i competència digital
• Buscar, recopilar i processar informació sobre els autors i els dramaturgs actuals –o
un altre tema d’interés per a l’alumne– en Internet i en suports tradicionals a fi
d’elaborar-ne un treball monogràfic o una exposició.
• Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de
treball intel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.
Criteris d’avaluació
• Analitzar textos predictius de diferents tipus i determinar-ne l’estructura i els recursos
lingüístics.
• Expressar d’una manera adequada la predicció, la probabilitat i la condició.
• Utilitzar les tècniques i els recursos lingüístics adients en la producció de textos
predictius.
• Distingir entre explicacions científiques i no científiques.
• Anomenar diverses característiques del relat de misteri.
• Classificar i analitzar les oracions subordinades adverbials comparatives, consecutives,
de lloc, de temps i de manera.
• Utilitzar correctament les vocals i les consonants.
• Aplicar l’accentuació i la dièresi.
• Aplicar les regles d’ús de l’apòstrof.
• Distingir els préstecs lingüístics.
• Classificar els préstecs lingüístics en adaptats i no adaptats.
• Escriure en valencià els barbarismes més freqüents.
• Diferenciar els trets distintius principals de les varietats balear i nord-occidental.
• Exposar les característiques principals de la narrativa actual, i esmentar-ne alguns
autors i obres.
• Exposar les característiques principals del teatre actual, i esmentar-ne alguns autors i
obres.
180

Llista de llibres de lectura obligatòria per a 4t d'ESO.
Pasqual Alapont i Vicente Garrido. L’infern de Marta – La màscara de l’amor. Col·lecció
Espurna. Edicions Bromera. (1a avaluació)
Pepa Guardiola. Una llar en el món. Col·lecció Espurna. Edicions Bromera. (2a
avaluació)
Manuel Vázquez Freire. Àngels en temps de pluja. Col·lecció Espurna. Edicions Bromera.
(3a avaluació)
TEMPORALITZACIÓ 4t d’ESO
1r TRIMESTRE (1a avaluació): Temes 1, 2, 3 i 1r llibre.
2n TRIMESTRE (2a avaluació): Temes 4, 5 ,6 i 2n llibre.
3r TRIMESTRE (3a avaluació): Temes 7, 8, 9 i 3r llibre.
181

OBJECTIUS I CONTINGUTS MÍNIMS 4t ESO.
Unitat 1
Objectius didàctics
• Conéixer les característiques d’una novel·la.
• Distingir l’estructura interna i l’estructura externa d’una novel·la.
• Reconéixer l’espai i el temps d’una història.
• Aplicar les tècniques de tractament del temps en el discurs literari.
• Identificar les diferents unitats de la llengua: fonemes, monemes, mots i sintagmes.
• Analitzar l’estructura morfològica dels verbs regulars.
• Diferenciar els conceptes de monosèmia i polisèmia.
• Explicar les causes de la polisèmia.
• Conéixer la situació de la nostra llengua des del 1900 fins al 1975.
• Conéixer les característiques principals del romanticisme i de la poesia de la
Renaixença.
Continguts
• La novel·la: característiques i estructura.
• Tipus de novel·les.
• Les novel·les clàssiques.
• Autors de novel·les de la literatura universal.
• Història i discurs.
• Tipus de trama.
• Recursos temporals per a narrar els fets.
• Les unitats de la llengua: fonemes, monemes, mots i sintagmes.
• Els verbs regulars: estructura morfològica.
• Temps simples i temps compostos.
• La conjugació dels verbs regulars de la primera conjugació.
• Monosèmia i polisèmia.
• Causes de la polisèmia.
• La situació de la nostra llengua del 1900 al 1975.
• El romanticisme.
• La poesia de la Renaixença.
• Les figures retòriques: el paral·lelisme.
Criteris d’avaluació
• Esmentar les característiques d’una novel·la.
• Explicar l’estructura interna i externa d’una novel·la.
• Identificar les diferents unitats de la llengua.
• Analitzar l’estructura morfològica del verb.
• Emprar les formes verbals adequades a la situació comunicativa.
• Distingir paraules monosèmiques i polisèmiques.
• Explicar les causes de la polisèmia.
• Explicar la situació de la nostra llengua del 1900 al 1975.
• Distingir les característiques principals de la poesia de la Renaixença.
182

Unitat 2
Objectius didàctics
• Conéixer les característiques d’un diari personal.
• Diferenciar un diari personal d’un diari autobiogràfic.
• Escriure un diari personal.
• Reconéixer la cohesió textual.
• Conéixer les característiques dels verbs regulars.
• Conjugar i emprar verbs de la segona conjugació.
• Identificar els temps verbals i les persones del paradigma dels verbs regulars.
• Classificar les vocals atenent diversos criteris.
• Explicar la significació de l’homonímia.
• Distingir les paraules homòfones de les homògrafes.
• Conéixer i analitzar algunes cançons en valencià.
• Conéixer i valorar la situació actual del valencià.
• Conéixer les característiques principals del teatre de la Renaixença.
• Conéixer l’obra d’Àngel Guimerà.
Continguts
• El diari personal.
• El relat autobiogràfic.
• Tipus de diari personal.
• Estructura i recursos del diari personal.
• La cohesió textual.
• Els verbs regulars.
• El paradigma de les formes verbals.
• Les formes verbals del verb entendre.
• El sistema vocàlic.
• Les interferències vocàliques.
• Les vocals e i o obertes.
• L’homonímia.
• La situació legal del valencià.
• La cançó biogràfica.
• El teatre de la Renaixença: culte i popular.
• Àngel Guimerà.
Criteris d’avaluació
• Copsar les idees essencials i les intencions de textos personals.
• Integrar informacions procedents de diverses experiències personals.
• Produir textos de caràcter personal.
• Utilitzar les idees i les experiències pròpies per a elaborar un diari personal.
• Identificar les formes de cohesió.
• Classificar les vocals segons el punt i el mode d’articulació.
• Classificar els verbs segons les conjugacions.
• Conéixer el paradigma dels verbs regulars.
• Conjugar els verbs de la segona conjugació.
• Diferenciar entre paraules homòfones i homògrafes.
• Explicar la situació legal del valencià.
• Distingir les característiques principals del teatre de la Renaixença.
• Esmentar alguns autors de teatre de la Renaixença i les seues obres.
183

Unitat 3
Objectius didàctics
• Identificar els elements gràfics i textuals d’un anunci publicitari.
• Ser conscients de la diglòssia en l’àmbit publicitari.
• Valorar la repercussió de la publicitat en els nostres hàbits de consum.
• Conjugar els verbs irregulars principals.
• Classificar els fonemes consonàntics.
• Valorar positivament l’ús de les frases fetes com un recurs enriquidor de la nostra
llengua i la nostra cultura popular.
• Identificar els trets més rellevants de la varietat oriental i de la varietat occidental de la
nostra llengua.
• Conéixer les característiques principals del naturalisme, del modernisme i de la
novel·lística del segle XIX.
• Conéixer alguns autors i algunes obres del naturalisme i del modernisme.
Continguts
• L’anunci publicitari.
• Classes d’anunci.
• Els missatges publicitaris denotatius i connotatius.
• Relació imatge-text: joc de significants i significats.
• L’anunci com a recurs argumentatiu.
• El llenguatge publicitari.
• L’ús del valencià en la publicitat.
• El sistema consonàntic.
• Els verbs irregulars.
• Les frases fetes.
• Les frases fetes i la publicitat.
• La divisió dialectal.
• El naturalisme.
• Narcís Oller.
• El modernisme.
• Les tendències de la narrativa moderna.
Criteris d’avaluació
• Identificar els elements de la comunicació publicitària i els procediments verbals i no
verbals dels textos publicitaris.
• Usar correctament els recursos gràfics i lingüístics en l’elaboració d’anuncis publicitaris.
• Conéixer les finalitats socials de la publicitat i les funcions del llenguatge publicitari.
• Analitzar i produir textos orals i escrits de caràcter expositiu, descriptiu, narratiu o
d’intenció literària sobre la persuasió publicitària, segons els principis de coherència,
cohesió i adequació.
• Identificar els hàbits consumistes que provoca la publicitat, així com l’ús minoritari que s’hi
fa de la nostra llengua.
• Classificar els fonemes consonàntics.
• Conjugar els verbs irregulars principals.
• Enumerar i emprar fases fetes i refranys.
• Explicar el significat de frases fetes i refranys.
• Conéixer els trets principals que diferencien la varietat oriental de l’occidental.
• Distingir les característiques principals de la literatura modernista i de la novel·la del
segle XIX.
184

Unitat 4
Objectius didàctics
• Analitzar les característiques d’un fullet informatiu.
• Identificar alguns dels recursos lingüístics i tipogràfics més usats en els textos
informatius.
• Adquirir coneixements per a seleccionar i sintetitzar la informació mitjançant resums i
esquemes.
• Diferenciar les oracions juxtaposades i les coordinades.
• Aplicar la normativa gramatical referent a l’article lo neutre.
• Aplicar la normativa ortogràfica referent als fonemes oclusius.
• Identificar les sigles i els acrònims.
• Distingir les principals varietats geogràfiques del català.
• Conéixer les característiques principals de la poesia i el teatre modernista.
• Conéixer autors i obres de la literatura modernista.
Continguts
• El fullet informatiu.
• Característiques dels textos expositius.
• Tècniques de síntesi de la informació: el resum i l’esquema.
• Els connectors més habituals en l’explicació.
• Les ordres: l’imperatiu.
• Les oracions juxtaposades.
• Les oracions coordinades.
• L’article lo neutre.
• Les abreviatures.
• Les sigles i els acrònims.
• Les varietats geogràfiques de la nostra llengua.
• El modernisme.
• La poesia i el teatre modernista.
Criteris d’avaluació
• Distingir les característiques d’un text explicatiu.
• Identificar i usar els diversos recursos lingüístics que hi ha en els textos informatius.
• Reconéixer els tipus d’oració composta.
• Identificar les oracions juxtaposades.
• Analitzar i classificar les oracions coordinades.
• Substituir correctament l’article neutre.
• Escriure paraules que contenen fonemes oclusius.
• Enumerar les principals varietats geogràfiques de la llengua.
• Distingir les característiques principals de la literatura modernista.
185

Unitat 5
Objectius didàctics
• Analitzar les diferències i els elements comuns entre el llenguatge oral i l’escrit.
• Distingir les diferents parts o etapes d’un text conversacional.
• Comprovar la influència dels factors contextuals en un intercanvi comunicatiu.
• Comparar les característiques de l’estil directe amb les de l’estil indirecte.
• Conéixer i usar els pronoms relatius.
• Aplicar la normativa gramatical referent a l’ús del guionet.
• Valorar positivament l’ús del refranys com un recurs enriquidor de la nostra llengua i la
nostra cultura.
• Distingir els principals trets distintius del valencià septentrional i del castellonenc.
• Reconéixer la poesia en un cal·ligrama.
• Assenyalar les característiques principals del noucentisme i de l’avantguardisme, i
també les aportacions d’alguns dels autors més importants.
Continguts
• Característiques dels textos dialogats.
• Estructura d’un text conversacional: les diverses etapes d’una conversa.
• Influència dels factors contextuals en el desenvolupament d’un intercanvi comunicatiu.
• Els aspectes formals del diàleg: l’estil directe i l’estil indirecte.
• El còmic.
• Els pronoms relatius.
• El guionet i els pronoms febles.
• El guionet i les paraules compostes.
• Els refranys. Recursos lingüístics dels refranys.
• El valencià septentrional i el castellonenc.
• El noucentisme: la poesia.
• L’avantguardisme: Joan Salvat-Papasseit.
• La generació de 1930.
• Carles Salvador.
• El cal·ligrama.
Criteris d’avaluació
• Analitzar diversos textos conversacionals tot distingint-ne correctament les parts.
• Interpretar els significats dels elements prelingüístics (intensitat, entonació, pauses, ritme) i
extralingüístics (gestos, moviments…) que acompanyen la comunicació oral.
• Usar el registre lingüístic adequat a cada situació.
• Transformar textos en què hi ha discurs directe en indirecte, i al revés.
• Redactar textos dialogats amb coherència, adequació i cohesió.
• Emprar els pronoms relatius correctament.
• Analitzar sintàcticament oracions subordinades adjectives.
• Completar oracions amb relatius.
• Traduir a valencià oracions que contenen un relatiu possessiu.
• Usar correctament el guionet en els pronoms febles i en les paraules compostes.
• Analitzar els recursos lingüístics dels refranys.
• Enumerar les característiques principals del valencià septentrional i del castellonenc.
• Distingir les característiques principals de la literatura noucentista i l’avantguardista.
• Comentar un poema avantguardista.
186

Unitat 6
Objectius didàctics
• Conéixer les característiques dels relats autobiogràfics.
• Conéixer les característiques de les memòries personals.
• Diferenciar els tipus de memòries personals.
• Aplicar les tècniques de tractament del temps en el discurs literari.
• Conéixer i emprar els mecanismes de coherència.
• Reconéixer les oracions subordinades adjectives.
• Reconéixer les oracions subordinades substantives.
• Aplicar la normativa ortogràfica referent a l’ús de l’apòstrof en els pronoms febles.
• Substituir sintagmes per pronoms febles.
• Distingir i emprar les locucions.
• Diferenciar les característiques del valencià apitxat.
• Assenyalar les característiques principals de la narrativa de postguerra.
• Conéixer autors representatius de la novel·la psicològica i de la realista.
Continguts
• Característiques dels relats autobiogràfics.
• Les memòries personals.
• Tipus de memòries personals.
• Els recursos narratius.
• La coherència.
• Les oracions subordinades adjectives.
• Les oracions subordinades substantives.
• L’escriptura de l’apòstrof en els pronoms febles.
• La substitució de sintagmes per pronoms febles.
• Les locucions: classes.
• El valencià apitxat.
• La narrativa de postguerra.
• La novel·la psicològica: Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga.
• La novel·la realista: Enric Valor.
Criteris d’avaluació
• Distingir les característiques d’unes memòries personals.
• Conéixer la varietat de memòries personals.
• Revisar la coherència d’un text.
• Analitzar les oracions subordinades substantives.
• Analitzar les oracions subordinades adjectives.
• Diferenciar les oracions subordinades adjectives de les substantives.
• Usar l’apòstrof en els pronoms febles que acompanyen el verb.
• Substituir sintagmes per pronoms febles.
• Enumerar exemples de diversos tipus de locució.
• Diferenciar les característiques principals del valencià apitxat.
• Distingir les característiques principals de la narrativa de postguerra.
• Enumerar narradors de novel·la psicològica i realista de la postguerra i esmentar-ne les
obres.
187

Unitat 7
Objectius didàctics
• Conéixer com són els textos científics.
• Distingir els textos científics especialitzats i els divulgadors.
• Conéixer les característiques del text expositiu.
• Identificar, classificar i emprar el vocabulari especialitzat.
• Valorar l’ús del valencià en la ciència i la tècnica.
• Conéixer i emprar els mecanismes de referència.
• Elaborar textos científics amb objectivitat, coherència i correcció.
• Substituir complements per pronoms febles.
• Aplicar la normativa ortogràfica referent a l’ús de la ele geminada.
• Aplicar la normativa ortogràfica referent a l’ús de les majúscules i les minúscules.
• Reconéixer i emprar prefixos i sufixos grecollatins.
• Conéixer i emprar locucions llatines.
• Diferenciar les característiques principals del valencià meridional i de l’alacantí.
• Analitzar les característiques principals de la poesia de postguerra.
• Esmentar alguns poetes simbolistes, avantguardistes i realistes.
Continguts
• El text expositiu.
• Estructura del text científic expositiu.
• El text divulgador i l’especialitzat.
• Característiques del llenguatge científic.
• La descripció de processos científics.
• Ús del valencià en la ciència i la tècnica.
• Els mecanismes de referència.
• La substitució de complements per pronoms febles. Les combinacions de pronoms
febles.
• Ús de ele geminada.
• Ús de les majúscules i les minúscules.
• Prefixos i sufixos grecollatins. Les locucions llatines.
• El valencià meridional i l’alacantí.
• La poesia de postguerra.
• Salvador Espriu. Joan Brossa. Vicent Andrés Estellés.
Criteris d’avaluació
• Distingir un text científic especialitzat i un de divulgador.
• Explicar les característiques del text expositiu.
• Conéixer i emprar els recursos adients en un text expositiu.
• Escriure un text correctament pel que fa als mecanismes de referència.
• Substituir complements per pronoms febles.
• Escriure combinacions de pronoms febles correctament.
• Completar paraules amb ele i ele geminada.
• Escriure inicials amb majúscula o amb minúscula.
• Conéixer i emprar prefixos i sufixos grecollatins.
• Emprar locucions llatines.
• Diferenciar els principals trets distintius del valencià meridional i de l’alacantí.
• Conéixer les característiques de la poesia de postguerra i l’obra de diversos autors.
• Conéixer els aspectes formals d’un poema: mètrica, rima, tipus de composició i figures
retòriques.
188

Unitat 8
Objectius didàctics
• Interpretar i produir textos literaris que pertanyen al gènere de l’assaig.
• Identificar les característiques d’un article d’opinió.
• Transmetre la informació elaborada d’una manera rigorosa, organitzada i intel·ligible.
• Relacionar-se amb altres persones d’una manera sincera, respectuosa i receptiva,
acceptant positivament la diversitat d’opinions i les valoracions crítiques sobre les
actuacions i les opinions pròpies.
• Identificar els recursos argumentatius en articles, anuncis publicitaris i cançons.
• Conéixer l’obra literària de Joan Fuster.
• Distingir les oracions subordinades adverbials causals, finals, condicionals i
concessives.
• Diferenciar els fenòmens consonàntics dels enllaços, les geminacions i els
emmudiments.
• Utilitzar paraules sinònimes i antònimes.
• Enumerar els trets més destacats del català central.
• Analitzar les característiques de l’assaig del segle XX i els nostres autors.
Continguts
• Característiques dels textos argumentatius.
• L’escrit d’opinió.
• L’assaig.
• Estructura i recursos d’un text argumentatiu.
• La ironia com a recurs literari.
• Els aforismes.
• L’obra literària de Joan Fuster.
• Les subordinades adverbials de caràcter causatiu: causals, finals, condicionals i
concessives.
• Fenòmens consonàntics: enllaços, geminacions i emmudiments.
• La sinonímia: tipus.
• L’antonímia: tipus.
• La cançó protesta.
• La varietat central.
• L’assaig actual.
• Assagistes: Josep Pla, Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i Joan Francesc Mira.
Criteris d’avaluació
• Diferenciar les parts i l’estructura de textos argumentatius.
• Conéixer les característiques de l’assaig.
• Analitzar l’estructura d’un text assagístic i adoptar-hi una opinió.
• Redactar textos assagístics.
• Esmentar característiques de l’obra de Joan Fuster.
• Usar correctament, sobretot en la pronúncia, els enllaços, els emmudiments i les
geminacions.
• Diferenciar, analitzar i emprar les oracions subordinades adverbials causatives.
• Aplicar els conceptes de sinonímia i antonímia.
• Reconéixer els diferents punts de sinonímia i d’antonímia.
• Diferenciar els trets principals del català central.
• Distingir les característiques principals de la nostra literatura assagística del segle XX i
conéixer-ne els autors més representatius.
189

Unitat 9
Objectius didàctics
• Reconéixer les diferències i les semblances entre una explicació, una predicció i una
hipòtesi.
• Reconéixer els recursos expressius propis del text predictiu.
• Distingir les característiques i els recursos gramaticals usats en els textos que formulen
hipòtesis de passat i prediccions de futur.
• Interpretar i produir textos explicatius predictius.
• Diferenciar les oracions subordinades adverbials comparatives, consecutives, de lloc, de
temps i de manera.
• Conéixer i aplicar els préstecs lingüístics.
• Reconéixer barbarismes i evitar-ne l’ús.
• Identificar els trets diferenciadors principals del balear i del català nord-occidental.
• Indicar les característiques de la narrativa actual i alguns autors.
• Indicar les característiques del teatre actual i alguns autors.
Continguts
• Característiques del text predictiu.
• Classes d’explicació i de predicció.
• Les prediccions en els textos literaris i científics.
• Expressió de la predicció, la probabilitat i la condició.
• Les oracions subordinades adverbials comparatives, consecutives, de lloc, de temps i de
manera.
• Les vocals obertes i les tancades.
• L’accent diacrític.
• Les lletres que representen la esse sorda i la esse sonora.
• Ús de j, g, tj, tg i ig.
• Ús de l, l·l i tl.
• Els pronoms febles.
• Els préstecs lingüístics.
• Els barbarismes.
• Paraules homòfones.
• La varietat balear i la nord-occidental.
• La narrativa actual.
• El teatre de postguerra.
Criteris d’avaluació
• Analitzar textos predictius de diferents tipus i determinar-ne l’estructura i els recursos
lingüístics.
• Expressar d’una manera adequada la predicció, la probabilitat i la condició.
• Utilitzar les tècniques i els recursos lingüístics adients en la producció de textos
predictius.
• Distingir entre explicacions científiques i no científiques.
• Anomenar diverses característiques del relat de misteri.
• Classificar i analitzar les oracions subordinades adverbials comparatives, consecutives,
de lloc, de temps i de manera.
• Utilitzar correctament les vocals i les consonants.
• Aplicar l’accentuació i la dièresi.
• Aplicar les regles d’ús de l’apòstrof.
• Distingir els préstecs lingüístics.
190

• Classificar els préstecs lingüístics en adaptats i no adaptats.
• Escriure en valencià els barbarismes més freqüents.
• Diferenciar els trets distintius principals de les varietats balear i nord-occidental.
• Exposar les característiques principals de la narrativa actual, i esmentar-ne alguns
autors i obres.
• Exposar les característiques principals del teatre actual, i esmentar-ne alguns autors i
obres.
191

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
L’atenció a la diversitat en l’assignatura de valencià se centra en els nivells de 1r, 2n i 3r
d’ESO. Es concreta en els grups de reforç de 1r d’ESO, 2n d’ESO i 3r d’ESO .
Les adaptacions curriculars significatives (ACIS) es troben repartides en els grups de 1r,
2n i 3r d’ESO.
192

PROGRAMACIÓ
OPTATIVES D’ESO
193

OPTATIVA INSTRUMENTAL : VALENCIÀ.
1r,2n i 3r ESO
194

PRESENTACIÓ I OBJECTIUS.
OPTATIVA INSTRUMENTAL : VALENCIÀ.
Aquestes matèria optativa es presenta com a matèria de reforç que ha de facilitar
l’adquisició de les competències bàsiques i la consecució dels objectius de l’Educació
Secundària Obligatòria. Per això, es dirigeix a l’alumnat que presenta dificultats en la
organització personal del treball i, més concretament, en el desenvolupament de la
competència en comunicació lingüística.
L’assoliment d’aquesta competència condiciona decisivament la capacitat d’aprendre,
d’ací que l’objectiu d’aquesta optativa siga dotar els alumnes de les estratègies bàsiques
de planificació personal i les habilitats necessàries per a comprendre i expressar-se
oralment i per escrit, contribuint a possibilitar i garantir la continuïtat de l’aprenentatge.
Els continguts d’aquesta optativa han de mobilitzar aprenentatges susceptibles de ser
aplicats en diversos contextos i ha d’exercitar l’alumnat en l’ús d’estratègies adequades
que milloren progressivament la capacitat d’aprendre. La finalitat és facilitar que
l’alumnat adquirisca estratègies i coneixements que li permeten superar les
dificultats que poden estar incidint negativament en els aprenentatges. No obstant,
també es plantegen altres finalitats, com ara, fomentar l’autonomia de l’alumnat per a usar
els seus coneixements lingüístics en altres matèries i afavorir el seu correcte
desenvolupament emocional.
La nostra matèria és essencialment procedimental, per la qual cosa s’orienta a un saber
fer reflexiu que implica l’adquisició de coneixements per a usar adequadament la llengua i
la potenciació d’actituds de col·laboració, de respecte i interés pel treball ben fet.
Un primer pas per a aconseguir aquest objectiu i fomentar l’autonomia en l’aprenentatge
és ensenyar l’alumnat a organitzar-se i a desenvolupar estratègies de reflexió, la qual
cosa es farà de forma molt pautada i amb models clars al principi per a afavorir
l’automatització d’eixes estratègies gradualment.
La relació de continguts apareix diferenciada per a atendre els aspectes comunicatius,
formals i literaris. Els continguts s’organitzen en tres nivells corresponents,
respectivament, al 1r, el 2n i el 3r curs de l’Educació Secundària Obligatòria; no obstant,
en aquesta matèria és fonamental el tractament individualitzat, per la qual cosa les
programacions d’aula hauran de ser tan flexibles com l’alumnat ho requerisca.
L’eix del currículum el constitueixen els procediments, tècniques i estratègies que es
posen en funcionament per a parlar, escriure, escoltar, llegir i interactuar en àmbits
significatius de l’activitat social, cultural i acadèmica. Els continguts s’organitzen en tres
blocs: La llengua com a instrument d’aprenentatge i comunicació, Coneixement de la
llengua i Educació literària.
En la concreció de continguts es primarà la seua funcionalitat i utilitat considerant que
l’optativa està concebuda com a matèria de reforç. És per això que en cada nivell es tenen
en compte els continguts fonamentals de l’etapa o curs anterior. El currículum contribuïx a
l’adquisició de les competències bàsiques en la matèria Valencià .Llengua i Literatura.
195

OBJECTIUS
1. Participar en l’organització i realització de les tasques grupals, amb flexibilitat i
responsabilitat, prenent consciència de la importància de les aportacions individuals en
l’enriquiment del treball col·lectiu.
2. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social,
cultural i acadèmica, i analitzar-los amb sentit crític.
3. Reconéixer i utilitzar les diverses tipologies dels textos escrits i orals, i les seues
estructures formals, per mitjà de les quals es produïx la comunicació amb les institucions
públiques, les privades i les de la vida laboral, així com fer-ne un ús correcte.
4. Utilitzar el valencià i el castellà per a expressar-se oralment i per escrit, de manera
coherent i adequada a les distintes funcions, en cada situació de comunicació i en els
diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a satisfer les necessitats de
comunicació, per a prendre consciència dels propis sentiments i idees, i per a controlar la
pròpia conducta, amb una actitud respectuosa i de cooperació.
5. Aplicar, amb progressiva autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de
l’ús lingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb
adequació, coherència, cohesió i correcció (cuidant l’estructura del text, els aspectes
normatius, la calligrafia,
l’orde i la neteja), tant en valencià com en castellà. Reconéixer les diferents unitats de la
llengua i les seues combinacions.
6. Utilitzar les destreses bàsiques de la llengua (escoltar, parlar, llegir, escriure i
conversar) per participar de manera eficaç en diverses situacions de l’activitat escolar, tant
orals com escrites, per a adquirir nous coneixements, per a buscar, seleccionar i
processar informació, elaborar i memoritzar conceptes, i per a escriure textos propis de
l’àmbit acadèmic amb iniciativa responsabilitat i esforç. Adoptar una actitud de cooperació
i de respecte amb els sentiments, les idees, les opinions i els coneixements dels altres.
7. Llegir amb la fluïdesa i l’entonació adequades, comprendre distints tipus de textos
adaptats a l’edat, i utilitzar la lectura com a mitjà per a ampliar el vocabulari i fixar
l’ortografia correcta.
8. Interpretar i traduir textos breus en situacions que ho exigisquen i amb diversos
propòsits comunicatius i utilitzar simultàniament les llengües del currículum com a eines
d’informació i d’aprenentatge tenint en compte la competència que es té en cada una.
9. Saber aprofitar, en l’adquisició d’una llengua, aquells coneixements conceptuals i
estratègics ja apreses en el procés d’adquisició d’altres llengües, així com usar les
semblances i diferències dels codis per a aclarir algun punt conflictiu de l’estructura, del
significat o de l’ús.
10. Interpretar i utilitzar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment
personal i del coneixement del món, i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos
adequats a l’edat.
11. Comprendre textos literaris de gèneres diversos, adequats quant a temàtica i
complexitat, utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i
motius de la tradició literària i els recursos estilístics.
12. Utilitzar estratègies d’autoaprenentatge i desenrotllar hàbits de treball i estudi,
identificant els factors que milloren l’eficàcia i el treball personal i grupal, i fent ús de
ferramentes per l’organització i seguiment del treball personal.
13. Aprendre i utilitzar, amb progressiva autonomia, tècniques senzilles de maneig de la
informació (recerca, elaboració, interpretació, presentació i valoració) com a instruments
de treball i aprenentatge, amb l’ajuda dels mitjans tradicionals, les biblioteques, els mitjans
de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació, així com per a la
producció escrita de notícies.
196

PRIMER CURS
Continguts
Bloc 1. La llengua com a instrument d’aprenentatge i comunicació.
1 Comprensió i producció de textos orals, tant de caràcter quotidià (explicacions de
classe, treballs en equip, documentals, entrevistes, debats i converses entre iguals) com
de caràcter més formal (narracions d’experiències personals, resums orals de textos,
exposicions de coneixements i opinions, contes populars i descripcions senzilles) per a
aprendre i per a informar-se.
2 Ús de les estratègies adequades en situació d’escolta específiques del llenguatge oral
com a instrument d’aprenentatge: mantindre l’atenció, comportar-se de manera adequada
durant l’exposició, prendre notes i dades i participar activament en el col·loqui.
3 Participació com a oient en intervencions orals formals (exposicions del professorat,
xarrada d’un visitant expert, visita d’un autor) amb la finalitat de rebre informacions
d’interés o de conéixer les opinions d’un personatge.
4 Comprensió de textos orals amb seqüències narratives, descriptives, informatives i
persuasives (com notícies, entrevistes, reportatges juvenils, debats o comentaris
d’actualitat) procedents dels mitjans de comunicació o d’Internet, captant el sentit global
del text i les idees principals i secundàries, reconeixent les idees no explícites i valorant
els continguts transmesos distingint informació d’opinió. Producció de tals textos per a
oferir i compartir informació i opinió.
5 Ús de documents videogràfics i sonors com a mitjà d’obtindre, seleccionar i relacionar
amb progressiva autonomia, informacions rellevants per a ampliar els aprenentatges.
6 Comprensió de textos de l’àmbit escolar produïts amb la finalitat d’aprendre i d’informarse.
7 Ús d’estratègies per a la comprensió lectora: elaboració i comprovació d’hipòtesis,
realització d’inferències sobre el text, descobriment del significat de paraules a partir del
context, de la informació paratextual (divisió en capítols, títols, subtítols, il·lustracions) i de
l’aplicació dels coneixements i experiències prèvies; consulta al diccionari, mesures
correctores necessàries si falla la comprensió (relectura) i resum final.
8 Participació com a ponent en intervencions orals formals que exigisquen una planificació
prèvia i una organització del discurs (breus exposicions orals, debats) per a exposar els
resultats d’una xicoteta investigació o treball, discutir punts de vista, manifestant la seua
opinió o emetent juís de valor. Ús de les estratègies adequades en una exposició oral
formal: atenent les diferents parts de l’exposició (salutació, introducció del tema,
organització de la intervenció, desenrotllament de l’exposició, conclusió, avaluació i
comiat) amb ajuda d’un guió més o menys extens.
9 Coneixement de l’estructura dels textos escrits propis de l’àmbit acadèmic, social,
cultural i d’interrelació amb l’entorn (qüestionaris, enquestes, resums, esquemes,
informes, descripcions, explicacions…) i aplicació de tals coneixements a la comprensió i
composició de textos.
10 Coneixement dels elements bàsics dels discursos narratius, explicatius, argumentatius,
descriptius, informatius i persuasius (estructura, sentit global, intenció) i la seua aplicació
en la comprensió i en la producció oral i escrita.
11 Jocs motivadors amb la llengua que faciliten la comprensió lectora i la memorització de
textos populars i cultes llegits en veu alta o en silenci, llegits amb fluïdesa i entonació
adequades. Transposició de textos (dramatització d’un relat, conversió d’un relat en
còmic, pràctica del pas d’estil directe a indirecte en la narració).
12 Ús d’estratègies per a ampliar i donar sentit als aprenentatges: localitzar, comparar,
classificar, identificar i interpretar i reelaborar els coneixements i les informacions (gràfics i
esquemes, taules, mapes conceptuals i altres il·lustracions).
197

13 Localització de la informació en textos documentals (enciclopèdies, diccionaris,
catàlegs, fullets d’instruccions…) i reelaboració de la informació (síntesi, fitxa, nota,
esquema, mapa conceptual, resum…) per a la seua utilització posterior.
14 Ús de les estratègies bàsiques en la producció de textos: planificació (concreció de la
intenció comunicativa i del destinatari, del tipus de text, de l’organització del contingut),
redacció de l’esborrany i avaluació i revisió del text per a millorar-lo.
15 Aplicació de les normes ortogràfiques i tipogràfiques; les que regulen l’accentuació
gràfica i l’ús dels signes de puntuació i d’entonació, tant en l’escriptura manuscrita com en
l’ús dels mitjans informàtics, amb especial atenció al cos i estil en la jerarquia
d’informacions, títols, subtítols, paraules clau, conceptes…
16 Atenció en la qualitat, orde, cal·ligrafia i presentació dels textos propis i dels altres com
a mitjà per a garantir una comunicació fluïda, clara, i com a eina de recerca d’expressivitat
i de creativitat.
17 Interés pels textos escrits com a font d’informació i aprenentatge i com a mitjà de
comunicació d’experiències i de regulació de la convivència.
18 Producció de treballs per a organitzar la comunicació i per a comunicar coneixements
experiències i necessitats (murals, informes d’experiments, investigacions, treballs en
grup, presentacions multimèdia).
19 Producció de textos escrits propis de la vida social de l’aula per a comunicar
coneixements, experiències i necessitats (normes, notes, cartes, notícies, treballs
d’aula...) d’acord amb les característiques pròpies d’estos gèneres.
20 Composició de textos d’informació i d’opinió propis dels mitjans de comunicació social
(en particular la premsa local) sobre fets i esdeveniments que resulten significatius amb
especial incidència en la notícia, l’entrevista, la ressenya de llibres o de música, la carta al
director…, en mitjans de l’àmbit escolar i de la premsa local, en situacions reals o
simulades.
21 Ús de les tecnologies de la informació i de la biblioteca d’aula i de centre com a llocs
privilegiats per a l’aprenentatge i per a la recerca i consulta de fonts d’informació i
elaboració de treball personals, respectant les normes d’ús.
22 Valoració de l’escolta, la lectura i l’escriptura com a ferramenta de comunicació, font
d’informació i d’aprenentatge, i com a mitjà d’organitzar-se i resoldre problemes de la vida
quotidiana.
Bloc 2. Coneixement de la llengua
1 Anàlisi i identificació de la importància del context i de les relacions entre els seus
elements i les formes lingüístiques en què es manifesten els discursos orals i escrits;
identificació dels components i tipus de situacions comunicatives (informals i formals).
2 Observació i comparació en les seqüències textuals de les formes lingüístiques i de les
estructures sintàctiques que fan el missatge adequat a la situació comunicativa en funció
del registre, per a reconéixer les estructures narratives, instructives, descriptives i
explicatives; adequació de la pròpia expressió a la situació comunicativa
3 Reconeixement dels diferents significats, equivalències i alteracions del significat.
4 Descobriment i domini dels mecanismes i recursos lingüístics bàsics per a assegurar la
coherència i la cohesió textual (causa, conseqüència, finalitat, contradicció, condició…),
especialment la inserció i coordinació oracional en el text explicatiu.
5 Sistematització de l’ortografia, apreciant el seu valor social i la utilització constant en els
propis escrits. Ús dels signes de puntuació per a cohesionar el text i superar el llenguatge
enumeratiu.
6 Observació de formes lèxiques, ortogràfiques i sintàctiques a partir de l’anàlisi, la
manipulació i la transformació de fragments de textos senzills utilitzant pronoms i
combinació de pronoms, l’el·lipsi, la inserció, la supressió, el canvi d’orde, la segmentació i
la reescriptura. Sistematització de les observacions realitzades per a facilitar el
198

desenrotllament dels conceptes lingüístics i de metallenguatge i per a observar
l’equivalència semàntica o els canvis de significat.
7 Explicitar coneixements gramaticals que es dominen implícitament. Consolidació de
nocions gramaticals, lèxiques, fonològiques i ortogràfiques adquirides en etapes anteriors.
Aplicació d’estos coneixements a la pròpia producció discursiva.
8 Observació, per comparació i contrast, i classificació de les paraules en primitives,
derivades compostes d’acord amb la seua estructura morfològica per a la generalització
de normes ortogràfiques.
9 Exploració del lèxic general de la llengua per a descobrir les particularitats del
vocabulari: els arcaismes, els neologismes i els estrangerismes; les paraules homònimes i
les paraules polisèmiques, les locucions i frases fetes. Estudi de les seues formes,
significats i àmbits d’aplicació.
10 Observació, anàlisi i creació de paraules noves per mitjà de la derivació (els
augmentatius i els diminutius) i la composició.
11 Observació de les relacions entre una paraula genèrica i les paraules específiques
corresponents; les paraules que configuren una família lèxica i un camp lèxic; paraules
sinònimes i antònimes; tot açò com a mitjà per a consolidar-ne l’adquisició i facilitar el seu
ús.
12 Ampliació del domini del vocabulari a través de l’aprenentatge incidental en la lectura,
la discussió col·lectiva i l’ús eficaç del diccionari.
13 Exploració de l’estructura morfològica de les paraules a fi de descobrir les formes,
significats i usos bàsics en la flexió i la derivació i d’aplicar-les a la pròpia producció
discursiva:
– La persona gramatical
– Singular i plural
– Mode imperatiu, indicatiu i subjuntiu dels verbs regulars i irregulars més freqüents.
– Temps verbals: passat imperfet i passat perfet, simple, perifràstic i compost.
14 Descobriment de les diferents formes que pot presentar una oració simple i
manipulació d’oracions senzilles per a identificar les funcions bàsiques (subjecte i
predicat) i descobrir els elements i l’organització dels grups que realitzen estes funcions
(complements del nom i del verb). Paper semàntic del subjecte (agent, pacient i causa).
15 Observació de fenòmens sil·làbics. La síl·laba tònica i àtona, diftong i hiat. Separació
d’una paraula en síl·labes. Classificació de paraules segons la síl·laba tònica. Les regles
d’accentuació gràfica (paraules monosíl·labes, interrogatius i hiats). L’accent diacrític.
Utilització en els propis escrits.
16 Transformació d’oracions d’activa en passiva i viceversa, amb la finalitat de construir
els conceptes d’agent i d’objecte per a la comprensió de determinats textos.
17 Inserció, coordinació i enllaç d’oracions com a procediments propis de l’explicació, per
practicar el pas d’estil directe a estil indirecte en la narració i per a explorar les possibilitats
del seu ús per a expressar causa, conseqüència, finalitat o condició en la composició de
textos.
18 Inventari, adquisició i automatització de formes genuïnes valencianes en referència al
gènere de certes paraules, formes de plural, de partitiu, els quantificatius, les
preposicions, ús dels pronoms adverbials en i hi, deure + infinitiu per a indicar probabilitat,
haver de + infinitiu per a indicar obligació, usos bàsics dels verbs ser i estar.
19 Observació i sistematització dels usos bàsics de l’apòstrof, el guió i la dièresi, i
aplicació a les pròpies produccions escrites.
20 Pràctica constant de la pronunciació correcta de certs elements (consonants sonores,
emmudiments, geminacions, enllaços fònics, elisions) relacionant-los amb la realització
gràfica.
21 Reflexió sobre semblances i diferències entre el valencià i castellà per a aclarir
determinades formes, significats i usos.
199

22 Valoració de la reflexió sobre la llengua com a mitjà d’enriquiment dels recursos
lingüístics personals en l’èxit d’una bona comprensió i d’una expressió correcta, apropiada
i genuïna.
23 Acceptació, respecte i valoració positiva de les normes i convencions lingüístiques
bàsiques. Valoració de la qualitat i efectivitat dels textos propis i dels altres quant a
l’adequació, la coherència i la correcció.
Bloc 3. Educació literària
1 Coneixement, identificació i lectura guiada de diferents mostres de textos literaris:
literatura tradicional oral i escrita (faules, llegendes, cançons populars, auques…);
adaptacions d’obres clàssiques o mostres de literatura actual o de literatura juvenil, tant
del gènere narratiu (contes, biografies, autobiografies, novel·la realista, d’aventures, de
misteri, de ciència-ficció, de fantasia) com d’altres gèneres com el teatre o la poesia, en
paper i en suport audiovisual i informàtic.
2 Audició, comprensió i memorització de diferents textos poètics ajustats a l’edat i de
producció pròpia, amb el ritme, la pronunciació i l’entonació adequades.
3 Lectura comentada de poemes, relats i obres teatrals tenint en compte el coneixement
de les convencions literàries (gèneres, figures) i la presència de certs temes i motius
recurrents.
4 Pràctica de diferents tipus de lectura amb obres i textos literaris ajustats a l’edat i als
interessos de l’alumnat: lectura silenciosa i en veu alta, lectura expressiva, escenificada.
5 Producció de textos d’intenció literària per a comunicar sentiments, emocions, estats
d’ànim o records (contes, poemes, xicotetes peces teatrals, descripcions, còmics,
redaccions) a partir de l’exploració de les possibilitats expressives de la llengua per mitjà
de l’observació i l’anàlisi de textos model (històries o contes narrats pel professor) i l’ajuda
de distints recursos i jocs que estimulen la imaginació i la creativitat.
Criteris d’avaluació
1. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes
de la comunicació: torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporar les
intervencions dels altres.
2. Expressar-se de forma oral per a transmetre fets, coneixements i opinions o per a dur a
terme les diferents funcions comunicatives, utilitzant un vocabulari precís i una estructura
coherent.
3. Comprendre el sentit global dels textos orals, reconeixent les idees principals i
secundàries i identificant idees o valors no explícits.
4. Interpretar i integrar les idees pròpies amb les contingudes en els textos, comparant i
contrastant informacions diverses, i mostrar la comprensió a través de la lectura en veu
alta amb l’entonació i la fluïdesa adequades.
5. Narrar, explicar, descriure, resumir i exposar opinions i informacions en textos
relacionats amb situacions quotidianes i escolars, de forma ordenada, adequada,
relacionant els enunciats entre si, usant de forma habitual els procediments de planificació
i revisió dels textos així com les normes gramaticals i ortogràfiques i tenint cura amb la
cal·ligrafia, l’orde i la presentació.
6. Utilitzar estratègies de lectura i d’escriptura per a planificar treballs, localitzar i recupera
informació, realitzar inferències, esquemes, i resumir els textos llegits reflectint l’estructura
i les idees principals i secundàries.
7. Usar les biblioteques, videoteques, etc. i comprendre els mecanismes i procediments
d’organització i selecció d’obres i altres materials. Col·laborar en l’atenció i millora dels
materials bibliogràfics i altres documents disponibles en l’aula i en el centre.
8. Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingüística pròpia del curs en les
activitats de producció i comprensió de textos.
200

9. Usar les tècniques (enumeració, referència, aclariments, paràfrasis, comparació,
classificació, etc.) que despleguen les estratègies d’aprenentatge aplicades a continguts
de les àrees no lingüístiques per a construir coneixements, processar informació i exposar
conclusions i resultats per mitjà de textos orals i escrits.
10. Conéixer i comprendre les principals formes i gèneres de la tradició literària. Identificar
el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer-ne els element
estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal.
11. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i
presentació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies.
Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats
i obres de consulta diverses, en el marc de breus treballs d’investigació. Iniciar-se en l’ús
dels processadors de textos per aplicar-los a treballs senzills, fent ús dels mitjans
informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, etc.).
Per a l’avaluació
Considerem l’avaluació com el procés formatiu on l’alumnat constata l’assoliment dels
objectius i, per tant, el procés d’aprenentatge. Aquesta avaluació ha de presentar unes
característiques bàsiques: ha de ser principalment processual (al llarg de tot el procés
d’aprenentatge), integral (comprén tots els elements de l’actuació educativa), sistemàtica i
continuada (es realitza en cada part del procés i té en compte avaluacions anteriors),
estructurant (permet reajustar el procés), però especialment ha de ser criterial, és a dir,
s’ha de basar en els criteris i instruments que negocien professorat i alumnat.
Cada activitat proposada, cada text forma part del procés d’avaluació, però hem de buscar
elements que possibiliten aquest procés que és paral·lel al d’aprenentatge i ambdós
formen part de la mateixa evolució cognitiva de l’alumnat. No obstant això, proposem per
a l’avaluació que transformarem en qualificació:
Proves de continguts breu per blocs de continguts.
Proves que valoraran les capacitats expressives tant orals com escrites.
La participació , actitud i activitats realitzades en el treball diari a l’aula.
L’avaluació final analitza, el procés, el seu desenvolupament d’una forma global. A través
d’aquesta es constata allò que s’ha aconseguit i allò que cal millorar en el futur.
La nota final de cada avaluació correspon: un 50% a les proves de continguts, un 25% a
les activitats o proves realitzades sobre les competències expressives orals i escrites i un
25% que es basa en el treball diari, la participació en classe, la presentació dels treballs,
l’ús de la llengua, la conducta i l’interés. A més es valorarà la correcció lingüística tant a
les proves com a les activitats realitzades. Es valorarà per cada errada ortogràfica o
morfosintàctica - 0,1 i per cada errada d’accent ortogràfic -0,05, amb una reducció màxima
de 2 punts per a un total de 10.
201

SEGON CURS
Continguts
Bloc 1. La llengua com a instrument d’aprenentatge i comunicació.
1 Elements de la comunicació.
2 Observació de diferències rellevants, contextuals i formals, entre comunicació oral i
escrita i entre els usos col·loquials i formals, especialment els propis de l’àmbit escolar.
3 Mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a
intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de forma directa.
4 Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, diàleg i conversa.
5 Comprensió de notícies d’actualitat pròximes als interessos de l’alumnat i procedents
dels mitjans de comunicació audiovisual.
6 Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic, amb especial atenció a la
presentació de treballs i a les instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a
l’obtenci d’informacions de documentals procedents dels mitjans de comunicació.
7 Exposició d’informacions d’actualitat procedents dels mitjans de comunicació.
8 Narració oral, a partir d’un guió preparat prèviament, de fets relacionats amb
l’experiència, presentada de forma seqüenciada i amb claredat, en què s’incloguen
descripcions senzilles i també sentiments i valoracions respecte al que s’exposa, amb
ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
9 Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic,
especialment en la petició d’aclariments davant d’una instrucció, en les propostes sobre la
manera d’organitzar les tasques, en la descripció de seqüències senzilles d’activitats
realitzades, en l’intercanvi d’opinions i en l’exposició de conclusions.
10 Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit.
11 Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’intercanvi comunicatiu: escolta
atenta exposició clara, respecte del torn de paraula; participació fent aportacions, control
de la impulsivitat,
comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les experiències, les
idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a les fórmules de cortesia.
12 Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els
sentiments propis i per a regular la conducta d’un mateix.
13 Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits
pròxims a l’experiència de l’alumnat, com ara instruccions d’ús, normes i avisos.
14 Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, tenint en compte l’estructura del
periòdic (seccions i gèneres) i els elements paratextuals, amb atenció especial a les
notícies relacionades amb la vida quotidiana i amb la informació de fets.
15 Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb atenció especial als de caràcter
expositiu i explicatiu; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos
suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació, com ara enciclopèdies i
pàgines web educatives.
16 Actitud reflexiva i crítica quant a la informació disponible davant dels missatges que
impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís
lingüístics.
17 Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits
pròxims a l’experiència de l’alumnat, com cartes, notes i avisos.
18 Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment notícies,
destinats a un suport imprés i digital.
19 Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic,
especialment resums, exposicions senzilles, glossaris i conclusions sobre les tasques i els
aprenentatges efectuats.
202

20 Interés per la composició escrita com a font d’informació i d’aprenentatge, com a forma
de comunicar les experiències, les idees, les opinions i els coneixements propis, i com a
forma de regular la conducta.
21 Iniciació a l’ús del diccionari, les enciclopèdies, els correctors ortogràfics sobre textos
en suport digital i altres obres de consulta.
22 Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris
escolars i les altres obres de consulta, especialment sobre classes de paraules, relacions
semàntiques del lèxic (polisèmia, homonímia, sinonímia, antonímia), i la normativa
lingüística.
23 Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la presa d’anotacions.
24 Síntesi: pràctica en l’elaboració d’esquemes, resums, mapes conceptuals.
25 Utilització dirigida de la biblioteca del centre, de les biblioteques virtuals i, en general,
de les tecnologies de la informació i la comunicació, com a font d’informació i de models
per a la composició escrita.
26 Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos.
27 Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i
respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais,
marges, paràgrafs, etc.).
Bloc 2. Coneixement de la llengua
1 Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, reconeixement del seu valor
social i de la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.
2 Observació dels diferents registres i dels factors que incidixen en l’ús de la llengua en
distints àmbits socials.
3 Correspondència entre sons i grafies. L’alfabet i els dígrafs. Vocals obertes i tancades.
4 La síl·laba. Principals esquemes sil·làbics. Diftongs, triftongs i hiats.
5 Nocions bàsiques d’accentuació i puntuació. Ús de la dièresi.
6 Reconeixement de les principals normes fonètiques.
7 Qüestions morfològiques: l’article (l’apòstrof, les contraccions, l’article personal), el
gènere i el nombre.
8 Lectura en veu alta: l’enunciat. Dicció, entonació, intensitat i pausa.
9 Lèxic: barbarismes i vulgarismes.
10 Estructura de la paraula.
11 Classes de paraules. El substantiu i l’adjectiu (característiques). El pronom
(classificació). El determinant (classificació). El verb: la conjugació. L’adverbi. La
preposició. La conjunció. La interjecció.
12 Estructura de l’oració simple. La concordança.
13 Reconeixement del funcionament sintàctic de verbs d’ús freqüent a partir del seu
significat, identificació del subjecte i dels complements del verb: necessaris o argumentals
i no necessaris o circumstancials; comprensió d’una terminologia sintàctica bàsica: oració;
subjecte, verb i complements; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal.
14 Coneixement de les modalitats de l’oració i dels modes del verb com a formes
d’expressar les intencions dels parlants.
15 Identificació i ús reflexiu d’alguns connectors textuals, amb especial atenció als
temporals, explicatius i d’orde, i d’alguns mecanismes de referència interna, tant
gramaticals (pronoms personals, possessius i demostratius) com lèxics (repeticions,
sinònims i el·lipsis).
16 Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció
als temps de pretèrit en la narració. La distinció entre el passat simple i el passat
perifràstic.
17 Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat,
especialment la inserció en l’oració d’expressions amb valor explicatiu, com l’aposició,
l’adjectiu i l’oració de relatiu.
203

18 Distinció entre paraules flexives i no flexives; i reconeixement de les diferents
categories gramaticals.
19 Identificació i ús de les formes lingüístiques de la dixi personal (pronoms personals,
possessius i terminacions verbals) en textos orals i escrits com cartes i normes.
20 Reconeixement dels mecanismes de formació de paraules: composició i derivació. Ús
del guionet.
21. Reflexió sobre semblances i diferències entre el valencià i el castellà per a aclarir
determinades formes, significats i usos.
Bloc 3. Educació literària
1 Desenrotllament de l’autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de plaer i
de coneixement del món i del patrimoni cultural valencià.
2 Introducció als gèneres literaris a través de la lectura comentada de fragments
representatius d’obres adequades a l’edat. Anàlisi dels seus trets més característics.
3 El llenguatge literari. Identificació dels recursos lingüístics propis dels textos de caràcter
literari.
4 Lectura comentada, recitació de poemes i audició de poemes musicats de la nostra
tradició, reconeixent els elements bàsics del ritme, la versificació i les figures semàntiques
més rellevants.
5 Lectura comentada de relats breus, com ara mites i llegendes de diferents cultures,
reconeixent els elements del relat literari i la seua funcionalitat. Lectura comentada de
rondalles, tot reconeixent la funció i les característiques de les narracions orals.
6 Lectura comentada i dramatitzada d’obres teatrals breus, o de fragments, i
reconeixement dels aspectes formals del text teatral.
Criteris d’avaluació
1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint
nivell de formalització, i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits. Utilitzar la
llengua per a adquirir nous coneixements.
2. Reconéixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de textos i les seues estructures
formals Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica; reconéixer les diferents unitats
de la llengua i les seues combinacions.
3. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a solucionar
problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composició i la revisió dirigida
dels textos propis d’este curs. Identificar els elements de la comunicació.
4. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com
a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa.
5. Reconéixer el propòsit i la idea general en textos orals d’àmbits socials pròxims a
l’experiència de l’alumnat i de l’àmbit acadèmic; captar la idea global d’informacions
escoltades en ràdio o en televisió i seguir instruccions poc complexes per a realitzar
tasques d’aprenentatge.
6. Narrar oralment, de manera ordenada, clara i ben estructurada, experiències viscudes,
partint d’un pla o guió previ; seguir un orde lògic en la presentació d’informacions i
arguments; adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa, amb
l’ajuda de mitjans audiovisuals; mantindre l’atenció del receptor.
7. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius, identificar-ne les
intencions, diferenciar les idees principals i secundàries, reconéixer possibles
incoherències o ambigüitats en el contingut i aportar una opinió personal.
8. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d’elaborar un
text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vista
trobats com el punt de vista propi.
204

9. Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en textos escrits d’àmbits
socials pròxims a l’experiència de l’alumnat; seguir instruccions senzilles; identificar els
enunciats en què el tema
general apareix explícit i distingir les parts del text. Aplicar tècniques d’organització
d’idees, com ara esquemes jeràrquics o mapes conceptuals.
10. Narrar, exposar i resumir en suport de paper i digital; usar el registre adequat;
organitzar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències lineals
cohesionades; respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica; valorar la
importància de planificar i revisar el text.
11. Conéixer i utilitzar les normes lingüístiques, amb especial atenció a les ortogràfiques.
12. Conéixer una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexió sobre l’ús.
Conéixer i aplicar correctament les normes d’accentuació vigents. Conéixer l’estructura de
l’oració i les diferents classes d’oracions.
13. Conéixer i comprendre les principals formes i gèneres de la tradició literària. Identificar
el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer-ne els elements
estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal.
14. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i
presentació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les tecnologies de la
informació i la comunicació. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta
de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs
monogràfics. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs senzills
d’investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades,
CD-ROM, etc.).
Per a l’avaluació
Considerem l’avaluació com el procés formatiu on l’alumnat constata l’assoliment dels
objectius i, per tant, el procés d’aprenentatge. Aquesta avaluació ha de presentar unes
característiques bàsiques: ha de ser principalment processual (al llarg de tot el procés
d’aprenentatge), integral (comprén tots els elements de l’actuació educativa), sistemàtica i
continuada (es realitza en cada part del procés i té en compte avaluacions anteriors),
estructurant (permet reajustar el procés), però especialment ha de ser criterial, és a dir,
s’ha de basar en els criteris i instruments que negocien professorat i alumnat.
Cada activitat proposada, cada text forma part del procés d’avaluació, però hem de buscar
elements que possibiliten aquest procés que és paral·lel al d’aprenentatge i ambdós
formen part de la mateixa evolució cognitiva de l’alumnat. No obstant això, proposem per
a l’avaluació que transformarem en qualificació:
Proves de continguts breu per blocs de continguts.
Proves que valoraran les capacitats expressives tant orals com escrites.
La participació , actitud i activitats realitzades en el treball diari a l’aula.
L’avaluació final analitza, el procés, el seu desenvolupament d’una forma global. A través
d’aquesta es constata allò que s’ha aconseguit i allò que cal millorar en el futur.
La nota final de cada avaluació correspon: un 50% a les proves de continguts, un 25% a
les activitats o proves realitzades sobre les competències expressives orals i escrites i un
25% que es basa en el treball diari, la participació en classe, la presentació dels treballs,
l’ús de la llengua, la conducta i l’interés. A més es valorarà la correcció lingüística tant a
les proves com a les activitats realitzades. Es valorarà per cada errada ortogràfica o
morfosintàctica - 0,1 i per cada errada d’accent ortogràfic -0,05, amb una reducció màxima
de 2 punts per a un total de 10.
205

TERCER CURS
Continguts
Bloc 1. La llengua com a instrument d’aprenentatge i comunicació
1 Funcions del llenguatge.
2 Reconeixement de les diferències contextuals i formals rellevants entre comunicació oral
i escrita, entre els usos col·loquials i formals, en els discursos aliens i en l’elaboració dels
propis.
3 Reconeixement d’alguns significats contextuals que poden adquirir les modalitats de
l’oració.
4 Mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a
intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa.
Utilització de la interpretació oral i escrita, fent resums de la llengua de l’emissor, quan el
receptor no comprén el missatge original.
5 Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, argumentació, conversa i diàleg.
6 Comprensió d’informacions d’actualitat procedents dels mitjans de comunicació
audiovisual.
7 Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic, amb especial atenció a la
presentació de treballs i instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a
l’obtenció d’informacions dels mitjans de comunicació a través d’informatius i
documentals.
8 Exposició d’informacions tretes de diversos mitjans de comunicació, posant en relleu les
diferències observades en la manera de presentar uns mateixos fets.
9 Presentació d’informacions, prèviament preparades, sobre temes d’interés per a
l’alumnat, de manera ordenada i clara, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les
tecnologies de la informació i la comunicació.
10 Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic,
especialment en les propostes sobre la manera d’organitzar l’activitat, en l’aportació
d’informacions útils per al treball en comú i en l’exposició d’informes breus sobre les
tasques realitzades.
11 Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit.
12 Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’intercanvi comunicatiu: escolta
atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participació fent aportacions, control
de la impulsivitat,
comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les experiències, les
idees, les opinions i els coneixements dels altres, i fent ús de les fórmules de cortesia.
13 Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els
sentiments propis i per a regular la conducta d’un mateix.
14 Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits
pròxims a l’experiència de l’alumnat, com ara normes, avisos i comunicacions.
15 Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, especialment d’informació sobre
fets, notícies i cròniques, tot considerant l’estructura del periòdic, en suport de paper i
digital, i els elements paratextuals.
16 Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb atenció especial als expositius i
explicatius; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de
diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació, com ara enciclopèdies i pàgines web
educatives.
17 Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que
impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís
lingüístics.
206

18 Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits
pròxims a l’experiència de l’alumnat, amb especial atenció a la participació en fòrums i a
les cartes de sol·licitud.
19 Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment cròniques,
destinats a un suport imprés o digital, a àudio o a vídeo.
20 Composició, en suport de paper o digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic,
especialment resums, exposicions i explicacions senzilles, glossaris i informes i
conclusions de les tasques i els aprenentatges efectuats.
21 Interés per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge, com a forma
de comunicar les experiències i els coneixements propis, i com a forma de regular la
conducta.
22 Ús de diccionaris especialitzats (sinònims, refranys, locucions, dubtes, etc.) i de
correctors ortogràfics sobre textos en suport digital.
23 Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris
escolars, especialment sobre classes de paraules, sobre relacions semàntiques del lèxic
(polisèmia, homonímia, sinonímia, antonímia), i la normativa lingüística.
24 Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la presa d’anotacions.
25 Síntesi: pràctica en l’elaboració d’esquemes, resums i mapes conceptuals.
26 Utilització, progressivament autònoma, de les biblioteques (del centre, virtuals, etc.) i
de les tecnologies de la informació i la comunicació, com a font d’informació i de models
per a la composició escrita.
27 Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos.
28 Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i
respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais,
marges, paràgrafs, etc.).
Bloc 2. Coneixement de la llengua
1 Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, el seu valor social i la necessitat
de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.
2 Observació dels diferents registres i dels factors que incidixen en l’ús de la llengua en
distints àmbits socials; valoració de la importància d’usar el registre adequat segons les
circumstàncies de la situació comunicativa.
3 Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques.
4 Ús de l’accent gràfic i la dièresi en combinacions vocàliques (diftongs, triftongs, hiats).
5 La puntuació. Ús dels signes d’exclamació i interrogació. Ús del guió, la ratlla, les
cometes i el parèntesi.
6 Pronunciació dels grups cultes.
7 Pronoms personals tònics i àtons.
8 Interrogatius.
9 Lectura en veu alta: paràgrafs de distinta estructura. Funció distintiva de la dicció,
l’entonació, la intensitat i la pausa.
10 Lèxic: dialectalismes.
11 L’oració simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. Classes d’oracions.
12 Reconeixement del funcionament sintàctic del verb a partir del seu significat;
identificació del subjecte i dels complements del verb: argumentals i no argumentals;
transformació d’oracions per a observar diferents papers semàntics del subjecte (agent,
causa, pacient); utilització d’una terminologia sintàctica bàsica: oració; subjecte i predicat;
predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient.
13 Identificació i ús reflexiu d’alguns connectors textuals, com els d’orde, explicatius i de
contrast, i d’alguns mecanismes de referència interna, tant gramaticals (substitucions
pronominals) com lèxics, especialment l’el·lipsi i l’ús d’hiperònims de significat concret.
14 Coneixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció
als distints valors del present d’indicatiu.
207

15 Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat,
especialment la inserció d’expressions explicatives i la utilització de construccions de
participi i de gerundi.
16 Identificació i ús de les formes de dixi personal, temporal i espacial (demostratius,
adverbis de temps i lloc) en textos orals i escrits.
17 Polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia.
18 Reflexió sobre semblances i diferències entre el valencià i el castellà per a aclarir
determinades formes, significats i usos.
Bloc 3. Educació literària
1 Desenrotllament de l’autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de plaer i
de coneixement del patrimoni cultural valencià i d’altres cultures.
2 Els gèneres literaris. Trets característics. Diferenciació dels principals subgèneres
literaris a través de la lectura comentada de diverses obres adequades a l’edat.
3 La lírica: el ritme i la rima. Mètrica. Versos i estrofes. Lectura comentada i recitació de
poemes, posant atenció al valor simbòlic del llenguatge poètic i al sentit dels recursos
retòrics més importants, reconeixent els procediments de la versificació. Valoració de la
funció de tots estos elements en el poema.
4 La narrativa: estructura. L’èpica, el conte i la novel·la. Lectura comentada de relats,
comparar i contrastar temes i elements de la història, formes d’inici, desenrotllament
cronològic, desenllaços...
5 El teatre: text i representació. Aspectes generals de la tragèdia i de la comèdia. Lectura
comentada i dramatitzada de fragments d’obres teatrals; reconéixer alguns subgèneres;
posar atenció a l’estructura i als components del text teatral i a les possibilitats de
plasmació en una representació teatral.
Criteris d’avaluació
1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint
nivell de formalització, i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits. Utilitzar la
llengua per a adquirir nous coneixements.
2. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes
de la comunicació: usar el torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les
intervencions dels altres.
3. Reconéixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de textos (expositius, narratius,
descriptius, argumentatius, conversacionals i dialogats) i les seues estructures formals.
Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica; reconéixer les diferents unitats de la
llengua i les seues combinacions.
4. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a solucionar
problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a compondre i revisar, de manera
progressivament autònoma, els textos propis d’este curs. Reconéixer en un text les
diferents
funcions del llenguatge.
5. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com
a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa.
Utilitzar la interpretació oral, fent resums de la llengua de l’emissor, quan el receptor no
comprén el missatge original.
6 Reconéixer, junt amb el propòsit i la idea general, idees, fets o dades rellevants en
textos orals d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat i de l’àmbit acadèmic;
captar la idea global i la
rellevància d’informacions escoltades en ràdio o en televisió i seguir instruccions per a
realitzar autònomament tasques d’aprenentatge.
7 Fer exposicions orals senzilles sobre temes que tinguen interés per a l’alumnat i que
siguen pròxims al seu entorn, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de
208

la informació i la comunicació, de manera ordenada i fluïda, ajustant-se a un pla o guió
previ; seguir un orde lògic en la presentació d’informacions i arguments; adequar el
llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa; mantindre l’atenció del
receptor.
8 Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius i argumentatius,
identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundàries, reconéixer
possibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportar una opinió personal.
9 Elaborar el resum d’una exposició o argumentació oral sobre un tema específic i
conegut reflectint els principals arguments i punts de vista dels participants.
10. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d’elaborar un
text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i punts de vista
trobats com el punt de vista propi.
11. Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en textos escrits d’àmbits
socials pròxims a l’experiència de l’alumnat; seguir instruccions de certa extensió en
processos poc complexos; identificar el tema general i els temes secundaris; i distingir
com està organitzada la informació. Aplicar tècniques d’organització d’idees, com ara
esquemes jeràrquics o mapes conceptuals.
12. Narrar, exposar, explicar, resumir i comentar en suport de paper i digital; usar el
registre adequat; organitzar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències
lineals cohesionades; respectar les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques.
Valorar la importància de planificar i revisar el text. Redactar cròniques periodístiques
breus i amb una organització jeràrquica de la informació.
13. Conéixer una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexió sobre l’ús.
Conéixer i aplicar correctament les normes d’accentuació vigents. Conéixer l’estructura de
l’oració i les diferents classes d’oració. Esbrinar les principals relacions de significat.
14. Conéixer els gèneres literaris. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit
en la seua totalitat, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de
recursos lingüístics i emetre una opinió personal. Aprendre a classificar els textos llegits
per gèneres literaris.
15. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i
presentació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies.
Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats
i obres de consulta diverses, en el marc de treballs monogràfics. Utilitzar els processadors
de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs d’investigació, fent ús dels mitjans informàtics
complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, processadors de textos, etc.).
Per a l’avaluació
Considerem l’avaluació com el procés formatiu on l’alumnat constata l’assoliment dels
objectius i, per tant, el procés d’aprenentatge. Aquesta avaluació ha de presentar unes
característiques bàsiques: ha de ser principalment processual (al llarg de tot el procés
d’aprenentatge), integral (comprén tots els elements de l’actuació educativa), sistemàtica i
continuada (es realitza en cada part del procés i té en compte avaluacions anteriors),
estructurant (permet reajustar el procés), però especialment ha de ser criterial, és a dir,
s’ha de basar en els criteris i instruments que negocien professorat i alumnat.
Cada activitat proposada, cada text forma part del procés d’avaluació, però hem de buscar
elements que possibiliten aquest procés que és paral·lel al d’aprenentatge i ambdós
formen part de la mateixa evolució cognitiva de l’alumnat. No obstant això, proposem per
a l’avaluació que transformarem en qualificació:
Proves de continguts breu per blocs de continguts.
Proves que valoraran les capacitats expressives tant orals com escrites.
209

La participació , actitud i activitats realitzades en el treball diari a l’aula.
L’avaluació final analitza, el procés, el seu desenvolupament d’una forma global. A través
d’aquesta es constata allò que s’ha aconseguit i allò que cal millorar en el futur.
La nota final de cada avaluació correspon: un 50% a les proves de continguts, un 25% a
les activitats o proves realitzades sobre les competències expressives orals i escrites i un
25% que es basa en el treball diari, la participació en classe, la presentació dels treballs,
l’ús de la llengua, la conducta i l’interés. A més es valorarà la correcció lingüística tant a
les proves com a les activitats realitzades. Es valorarà per cada errada ortogràfica o
morfosintàctica - 0,1 i per cada errada d’accent ortogràfic -0,05, amb una reducció màxima
de 2 punts per a un total de 10.
210

TREBALL MONOGRÀFIC D’INVESTIGACIÓ
4t D’ESO
CINEMA
211

TREBALL MONOGRÀFIC D’INVESTIGACIÓ
Introducció
El treball monogràfic d’investigació s’ocuparà de desenvolupar, aplicar i posar en pràctica
les competències bàsiques previstes per a l’Educació Secundària Obligatòria. Així mateix,
serà el mecanisme adequat perquè l’alumnat puga mostrar la consecució aconseguida
dels objectius generals de l’etapa. El treball monogràfic es concep com una labor personal
realitzada durant un període llarg de temps: un curs acadèmic, encara que puga tindre
diverses fases o apartats coincidents amb les avaluacions del curs. La seua finalitat no és
únicament mostrar els coneixements adquirits sobre un determinat tema o matèria, sinó
aplicar mètodes i tècniques de treball a través de continguts diversos que il·lustren la seua
assimilació. Per aquesta raó, la seua planificació hauria de centrar-se en la indagació, la
investigació i la pròpia creativitat, més que en la recopilació de dades o la simple
acumulació d’informació.
Es tracta d’acostar els alumnes i les alumnes a una manera de treballar metòdica on es
puguen aplicar els procediments i les habilitats apresos i afavorir la curiositat i l’interés en
la seua realització, i per descomptat la finalitat no és estudiar un nou temari o currículum.
La proposta de treball monogràfic d’investigació que oferisca el centre tindrà en compte
que el tema siga motivador: el perfil del professorat, els recursos disponibles, la proposta
de continguts que aporten els departaments didàctics i les característiques de l’alumnat.
Aquesta elecció, treball monogràfic d’investigació, complirà els principis següents:
– Que facilite, requerisca i estimule la cerca d’informacions, l’aplicació global del
coneixement, dels sabers pràctics, capacitats socials i destreses, no necessàriament
relacionats amb les matèries del currículum, almenys, no tots.
– Que implique la realització de coses tangibles (prototips, objectes, intervencions en el
medi natural, social i cultural, inventaris, recopilacions, exposicions, digitalitzacions, plans,
estudis de camp, enquestes, recuperació de tradicions i de llocs d’interés, publicacions,
etc.).
– Que contribuïsca a realitzar activitats que d’alguna manera connecten amb el món real,
els treballs i les ocupacions de la vida real adulta i posterior a l’escolarització.
– Que trie com a nucli vertebrador quelcom que tinga connexió amb la realitat, que done
oportunitats per a aplicar i integrar coneixements diversos i done motius per a actuar dins i
fora dels centres docents.
– Que els alumnes i les alumnes seguisquen i visquen l’autenticitat del treball real, seguint
el desenvolupament complet del procés, des de la planificació, les distintes fases de la
realització i l’èxit del resultat final.
– Que fomente la participació de tots i totes en les discussions, en la presa de decisió i en
la realització del projecte, sense perjuí que puguen repartir–se tasques i responsabilitats.
– Que considere les repercussions del treball i les accions humanes en general, així com
la utilització de qualsevol tipus de recursos, les actuacions sobre el medi natural, social,
econòmic o cultural presents i de les generacions futures.
Aquests principis imprimeixen al treball un caràcter fonamentalment interdisciplinari i
fomenten la combinació dels diferents tipus d’aprenentatge.
Objectius
El procés d’elaboració tutelada i la presentació del treball monogràfic tindrà com a finalitat
el desenvolupament de les capacitats següents:
1. Adquirir la disciplina intel·lectual més adequada per a realitzar un treball de manera
metòdica, utilitzant procediments i recursos coherents amb el fi perseguit, fomentant el
sentit de l’autonomia i la responsabilitat individual i col·lectiva.
2. Resoldre problemes i prendre decisions, incorporant el rigor i la satisfacció pel treball
ben fet, i la voluntat de corregir-lo i perfeccionar- lo.
212

3. Integrar i aplicar en la realitat personal els coneixements adquirits, mostrant iniciativa,
interés i motivació pel tema.
4. Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació com a ferramenta
d’aprenentatge i de comunicació, valorar-ne l’ús per a treballar de manera autònoma, com
a instrument de col·laboració i de desenvolupament de projectes de treball cooperatiu.
5. Expressar i comunicar experiències, oralment i per escrit, i apreciar la necessitat d’una
utilització acurada del llenguatge, d’un vocabulari precís i d’un registre adequat,
interpretant i ajustant el discurs a les diverses situacions comunicatives.
6. Participar activament tant en la realització i l’exposició oral del treball com en la
realització d’un xicotet resum que valore l’exposició dels seus companys.
Continguts
Vindran donats fonamentalment en l’oferta feta pel departament o professor. Un esquema
general podria ser:
1. Realització del treball
Planificació:
Elecció de tema, idea o projecte. Identificació d’objectius. Disseny del contingut.
Descripció de les fases i passos que s’han de seguir. Establiment de terminis. Previsió
d’activitats: lectures, recollida de dades, entrevistes, visites, etc., i previsió inicial del
producte final.
Desenvolupament:
Tècniques que afavoreixen l’adquisició, la interpretació i la transmissió de la informació:
quadres, mapes conceptuals, gràfics, elements visuals, dades estadístiques, audiovisuals,
etc. Interpretació i conversió de llenguatges escrits i gràfics. Obtenció d’informació
provinent de l’intercanvi d’experiències i del treball cooperatiu en el marc de treball
alumne-professor i entre iguals.
Presentació del treball:
Característiques del text parlat i del text escrit.
Elaboració d’un esborrany.
Aplicació dels recursos més adequats per a comunicar el treball realitzat. Possibilitats que
ofereixen les tecnologies de la informació i de la comunicació. La presentació oral.
2. Estructura final del treball
Siga quina siga la modalitat de treball triada, l’alumne haurà de realitzar una valoració
personal escrita clarament estructurada, que haurà de tindre en compte els punts
següents:
Quan es tracte d’un assaig, aquesta valoració serà d’unes 300-500 paraules i haurà
d’incloure les reflexions sobre les raons que li van fer triar el tema, una explicació de les
connexions amb altres matèries, la contribució a la comprensió per part de l’estudiant de
les seues diverses dimensions i una autoavaluació sobre el procés i el resultat final.
Quan el treball adopte la forma de desenvolupament d’un projecte o la realització d’una
obra, la valoració personal consistirà en una declaració escrita més extensa, entre 1.000 i
1.500 paraules, on s’inclouran els aspectes següents: informació sobre la seua elecció i
les etapes d’elaboració; les fonts d’investigació, una descripció de les diverses
característiques, aspectes o components del treball; una relació dels reptes o dificultats
especials a què ha hagut d’enfrontar-se i les solucions triades; i una autoavaluació tant del
procés com del resultat final respecte als objectius inicials.
Criteris d’avaluació
Els criteris que s’utilitzen hauran de tindre en compte l’avaluació del producte final, la del
procés seguit i l’aportació de l’autoavaluació per part de l’alumne. Es presenten a
continuació aquells aspectes que hauran de valorar-se:
213

– Adequació del treball final als objectius i plantejaments marcats, així com als terminis i
fases previstos.
– Capacitat de síntesi, d’anàlisi de les dificultats i valoració crítica del treball i de
l’aportació personal.
– Estructura adequada del treball escrit (justificació, descripció del projecte proposat,
explicació dels resultats i elaboració de conclusions).
– Adequació i varietat de fonts i recursos, així com l’adequació de l’ús de les tecnologies
de la informació i de la comunicació en el desenvolupament del projecte, en la realització
escrita i en la presentació oral.
– Riquesa i varietat de procediments utilitzats en la recerca d’informació, en la seua
tipologia, així com l’adequació als fins proposats.
– Capacitat creativa i emprenedora i capacitat per a modificar i aplicar camins i recursos
alternatius.
– La iniciativa personal, l’esperit emprenedor, l’autonomia i la confiança en si mateix; a
més es consideraran els hàbits de disciplina, l’esforç i el treball individual i en grup.
– Correcció de l’expressió oral i escrita, incloent-hi la utilització adequada i variada de
recursos gràfics o audiovisuals i la presentació dels materials.
– Altres aspectes relacionats amb l’objecte o tema específic de treball.
Els criteris i els instruments d’avaluació hauran de ser comuns per a tots els alumnes que
la cursen, independentment del tema sobre el qual treballen o la modalitat de treball
adoptada.
214

BATXILLERAT
PRIMER CURS
VALENCIÀ:
LLENGUA I LITERATURA
BATXILLERAT
215

INTRODUCCIÓ
El Reial decret 1467/2007 de 2 de novembre, aprovat pel Ministeri d’Educació i Ciència
(MEC) i que estableix l’estructura i els ensenyaments mínims de Batxillerat com a
conseqüència de la implantació de la Llei orgànica d’educació (LOE), ha estat
desenvolupat a la Comunitat Valenciana mitjançant el Decret 102/2008, d’11 de juliol, pel
qual s’estableix el currículum de Batxillerat per a aquesta comunitat.
Segons la LOE (article 32), aquesta etapa ha de complir diferents finalitats educatives,
que no són sinó proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana,
coneixements i habilitats que els permeten desenvolupar funcions socials i incorporar-se a
la vida activa amb responsabilitat i competència, i també per a accedir a l’educació
superior (estudis universitaris i de formació professional de grau superior, entre d’altres).
D’acord amb aquests objectius, el Batxillerat s’organitza sota els principis d’unitat i de
diversitat, és a dir, dota l’alumne d’una formació intel·lectual general i d’una preparació
específica en la modalitat que estudia (per mitjà de les matèries comunes —com
aquesta—, de modalitat i optatives), i en què la tasca orientadora és fonamental per a
assolir aqueixos objectius. En conseqüència, l’educació en coneixements específics
d’aquesta matèria ha d’incorporar també l’ensenyament dels valors d’una societat
democràtica, lliure, tolerant, plural, etc., una de les finalitats expresses del sistema
educatiu, tal com és palesa en els objectius d’aquesta etapa educativa i en els específics
d’aquesta matèria (segons l’article 33 de la LOE, "exercir la ciutadania democràtica, des
d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels
valors de la Constitució espanyola i també pels drets humans, que fomente la
coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa"). En aquesta línia, i pel
que fa a aquesta matèria, s’ha de valorar i respectar el ric patrimoni que impliquen totes
les llengües de l’Estat espanyol (en aquesta comunitat, el castellà i el valencià, ambdós
oficials), a més d’evitar situacions discriminatòries envers els que no manifesten el mateix
domini del llenguatge. El mateix decret de currículum d’aquesta comunitat incideix en
aquests mateixos aspectes (i d’altres) recollits en la legislació bàsica de caràcter estatal,
ja que en l’article 5 —el dedicat als objectius del Batxillerat— inclou, lògicament, el
coneixement del valencià i de les obres literàries més representatives en aquesta llengua,
de manera que se’n fomente el coneixement i l’estima, sense oblidar que la diversitat
lingüística i cultural és un dret i un valor dels pobles i de les persones.
La matèria de Valencià: Llengua i Literatura adquireix en aquest context una importància
decisiva per a la formació dels alumnes, en el sentit que el fet de consolidar i ampliar la
competència comunicativa i literària i la capacitat lingüística de l’estudiant de Batxillerat és
una condició imprescindible per a assolir els fins formatius i propedèutics de l’etapa, uns
fins en què col·laborarà intensament amb la matèria de Lengua castellana y Literatura,
atesa l’existència de continguts comuns (estructures lingüístiques, per exemple), de
continguts interrelacionats (literaris, per exemple) i metodològics i terminològics —tant en
una matèria com en l’altra, l’alumne ha de millorar les destreses bàsiques associades a
l’ús de la llengua: parlar, escoltar, conversar, llegir i escriure—, aspectes que són
transferibles d’una matèria a una altra (i entre totes les del currículum) i que permetran
l’optimització de temps i de recursos didàctics, a més de millorar substancialment la
competència comunicativa i literària de l’alumne en ambdues llengües.
El fet que l’alumne complete en aquest curs una formació molt més específica en una
modalitat determinada de Batxillerat (tot i que siga una matèria comuna) implica, entre
altres aspectes, que ha de dotar-se d’unes capacitats i d’unes destreses que li permeten
comprendre els discursos que ha de treballar en l’àmbit acadèmic (humanístics, científics,
tècnics, artístics, segons la modalitat que estudie). A més, cal no oblidar que l’alumne ha
d’atendre també els discursos culturals, literaris i socials, per això s’han de tenir en
compte, entre d’altres, els mitjans de comunicació i l’àmbit literari (en aquesta etapa de la
216

seua formació postobligatòria ha de ser capaç de crear i de comprendre qualsevol tipus
de discurs procedent de diferents mitjans). En aquest segon curs, l’alumne s’enfrontarà a
una gran quantitat d’informació transmesa per molts suports diversos (impresos,
audiovisuals, digitals), per això haurà d’acostumar-se’n a la recerca, la selecció, l’anàlisi i
la interpretació. En definitiva, l’alumne ha de completar la seua competència comunicativa
en aquestes dues llengües (castellà i valencià), ja que conjuntament i de manera
interrelacionada contribuiran a la formació integral de l’alumne pel que fa a diversos
aspectes intel·lectuals (raonament lògic, anàlisi crítica de la realitat, tractament de la
informació...) i culturals (sensibilitat artística).
Cada un d’aquests tipus de discursos proporcionen a l’alumne unes capacitats i unes
destreses distintes, però complementàries —els procediments són l’eix del procés
d’ensenyament - aprenentatge—, que no són sinó un reflex dels diferents tipus de
formació que requereix en la seua vida: en l’àmbit acadèmic, textos que li proporcionen
informació i coneixement, amb un caràcter formal ben marcat, en què destaquen el rigor i
la precisió (i que serveixen per a sistematitzar distints hàbits de treball intel·lectual); en el
dels mitjans de comunicació, textos que li proporcionen informació sobre la realitat del
món actual i una formació cultural, i que seran una font permanent de coneixement; i en el
literari, textos que li permeten, mitjançant la lectura i el comentari, ampliar la competència
comunicativa, d’acord amb la varietat de contextos, continguts, gèneres i registres —la
formació lingüística és un continu al llarg de tot el procés educatiu, tant horitzontalment
(en totes les matèries) com verticalment (en tots els cursos)—, i aprofundir el coneixement
de les convencions de la tradició literària i ampliar-lo quant al context en què s’han escrit
(social, cultural, ideològic, lingüístic). Per això, l’objectiu final d’aquesta matèria és que
l’alumne adquirisca els coneixements necessaris que li permeten intervenir d’una manera
adient (comprendre i expressar-se, de manera oral i escrita) en els diferents àmbits del
discurs i en la interacció verbal en diferents àmbits socials (amb distints nivells d’ús), i
també en l’emissió de juís estètics i crítics de manera raonada quant a la creació literària,
és a dir, transferir les habilitats lingüístiques de l’aula a situacions reals de comunicació.
En conseqüència, els continguts del currículum s’organitzen en quatre blocs: Estudi del
discurs, Estudi de la llengua, Tractament de la informació i El discurs literari.
METODOLOGIA I MATERIALS DIDÀCTICS
Com hem indicat anteriorment, la finalitat d’aquesta matèria és enriquir la competència
comunicativa de l’alumne, una competència que comprén, fonamentalment, sabers
lingüístics, sociolingüístics i discursius. I cal assolir-los tots mitjançant el desenvolupament
d’uns continguts prescriptius organitzats en distints blocs, uns continguts que, diferenciats
entre conceptes, procediments i actituds, tot i que no expressament, recorren
transversalment els quatre blocs en què s’han organitzat curricularment. Ara es treballaran
d’una manera molt més sistematitzada i profunda, i en situacions comunicatives i textos
més complexos.
Pel que fa al primer bloc (Estudi del discurs), els continguts tracten sobre els diferents
gèneres de textos, tant orals com escrits, analitzats des de la perspectiva del context en
què es creen i emeten, és a dir, de la manera com s’adeqüen a aquest context i de la
manera com la situació comunicativa intervé en la mateixa varietat dels discursos.
Quant a l’ensenyament de la llengua (Estudi de la llengua), específicament, es manté un
equilibri entre els coneixements lingüístics i l’aplicació concreta de l’idioma, de la mateixa
manera que respecte del doble procés analític i creatiu a què l’alumne s’enfronta en
aquesta matèria —l’ensenyament ha de fer-se a partir de l’ús en situacions comunicatives
diverses, normalment les que proporcionen la literatura, els mitjans de comunicació i el
món acadèmic. Si, d’una banda, s’hi insisteix en el tractament dels principis gramaticals
bàsics, igual que en el coneixement de les relacions entre llengua i societat (especialment
217

pel que fa al caràcter plurilingüe d’Espanya i d’aquesta comunitat, exemple de la seua
riquesa cultural), d’una altra no s’hi descuiden les normes gràfiques, gramaticals i lèxiques
de l’ús culte, tot això amb un enfocament pràctic. En suma, l’alumne ha de continuar
progressant quant a la comprensió i la creació de textos orals i escrits amb adequació a la
situació comunicativa i al gènere discursiu.
En el tercer bloc (Tractament de la informació), els continguts tenen un caràcter
procedimental i transversal ben marcat, ja que l’objectiu és l’obtenció, el tractament i
l’avaluació crítica de la informació, tant en mitjans impresos com en els mitjans de les
tecnologies de la informació i la comunicació, amb el doble objectiu de comprendre i
produir textos, la qual cosa també obligarà l’alumne a un procés constant d’anàlisi crítica
de la informació obtinguda.
L’estudi de la literatura per mitjà dels textos, quart i últim bloc (El discurs literari),
acompleix tant una funció d’enriquiment historicocultural (cultura humanística a partir del
coneixement del context plural en què s’ha produït la creació literària) com d’estímul
envers la creació personal i l’ús excel·lent de l’idioma, a través de l’exemple dels nostres
models lingüístics (la literatura és tant un fenomen comunicatiu com estètic). Per la
primera, a més, es posa en contacte l’alumne amb les obres més rellevants de la tradició
literària valenciana, a banda d’ajudar-lo a valorar la varietat de registres i d’estils en
períodes històrics diversos, la qual cosa contribueix a desenvolupar la seua capacitat
analiticocrítica i estimula en gran manera la seua maduració personal. En aquest sentit, i
també a fi de consolidar l’hàbit lector, s’insisteix especialment en la lectura i l’anàlisi
d’obres i textos concrets (fragments o obres completes, segons els casos), als quals se
subordinen els continguts pròpiament conceptuals (la consulta i l’ús de fons bibliotecaris
és summament important per a aquest conjunt d’objectius).
Com a criteri metodològic bàsic, hem de ressaltar que en Batxillerat s’ha de facilitar i
d’impulsar el treball autònom de l’alumne i, simultàniament, estimular les seues capacitats
per a treballar en equip, potenciar les tècniques d’investigació i les aplicacions i
transferències d’allò que s’ha aprés en la vida real (d’acord amb el model de
competències bàsiques instaurat en etapes educatives prèvies). No hem d’oblidar que
aquesta matèria adquireix tot el sentit quan serveix per a dotar l’alumne de més capacitat
lingüística que l’ajude a formalitzar el seu propi discurs, per a refermar el seu hàbit lector i
per a desenvolupar-ne la capacitat creadora en la composició de textos expositius,
argumentatius i periodístics, i en què és molt i molt important la composició de assajos,
comentaris crítics o textos d’opinió breus, tal com hem indicat anteriorment. Per la
vinculació intrínseca de l’assignatura amb la matèria de Lengua castellana y Literatura, la
coordinació entre el professorat d’ambdues matèries —i fins i tot amb el de la llengua
estrangera—és fonamental per a aprofitar més adequadament les activitats lectives i per a
garantir la formació de l’alumne (la competència comunicativa a què ens hem referit
anteriorment).
Com a criteris metodològics bàsics que han de regir el procés educatiu, se’n destaquen
els següents:
L’aprenentatge ha de ser significatiu, és a dir, ha de partir dels coneixements
adquirits prèviament per l’alumne, de la seua realitat lingüística quotidiana, dels
seus usos reals de la llengua i dels seus coneixements literaris.
En tots els casos en què siga possible cal partir de realitats i d’exemples que
conega, de manera que s’implique activament en la construcció del seu propi
aprenentatge i reduïsca progressivament les diferències que puga tenir amb altres
companys en l’ús del llenguatge (no hem d’oblidar que el llenguatge ens identifica
socialment, i més en una comunitat com aquesta, en què coexisteixen dues
llengües oficials).
218

Els aprenentatges han de ser funcionals i instrumentals, és a dir, han de servir a
l’alumne per a aplicar-los en situacions reals i per a afavorir els seus aprenentatges
en altres matèries curriculars (formació competencial), de manera que
transcendisquen el marc de coneixement en què s’inscriuen i es projecten envers
uns altres de propedèutics (aprenentatge permanent, promoció i integració
social...).
Cal combinar aprenentatges individuals amb aprenentatges basats en el treball en
grup.
Cal parar especial atenció a la diversitat, per això els diversos materials de què
disposen els alumnes i el professor s’han d’adaptar als ritmes d’aprenentatge i a les
necessitats específiques dels alumnes.
Tal com es dedueix del plantejament metodològic exposat, i com a part fonamental
d’aquest, després d’explicar i de desenvolupar els distints continguts conceptuals i/o
procedimentals de cada un dels blocs indicats cal fer diverses activitats d’aprenentatge.
Atés el caràcter instrumental / funcional d’aquesta matèria, les activitats constitueixen l’eix
a partir del qual es desenvolupen els continguts, la qual cosa ofereix una idea de
l’enfocament eminentment pràctic i actiu amb què se’n planteja l’ensenyament.
En tot cas, l’aprofundiment que pot aconseguir-se en cada una d’aquestes activitats cal
fer-lo d’acord amb els coneixements previs que el professor haja detectat en els alumnes
mitjançant les activitats / preguntes de diagnòstic inicial, i que parteixen d’aspectes molt
generals, però imprescindibles, per a regular l’aprofundiment que ha de marcar el procés
d’aprenentatge de l’alumne i per a establir estratègies d’ensenyament.
A més de les activitats de desenvolupament dels continguts i de comprovació dels
coneixements, n’hi ha d’altres de molt importants en aquesta matèria, les de caràcter
procedimental, que es treballen en el moment en què es desenvolupen els continguts, és
a dir, els procediments que l’alumne ha de conéixer en profunditat perquè els farà servir
permanentment en molts aspectes diferents de la vida acadèmica, professional i personal,
tant en aquesta matèria com en unes altres.
En un procés d’ensenyament - aprenentatge basat en la identificació de les necessitats
dels alumnes, és fonamental oferir-los els recursos educatius necessaris perquè la seua
formació s’ajuste a les seues possibilitats, en uns casos perquè aquestes són superiors a
les del grup de classe, en uns altres perquè necessiten reajustar el ritme d’aprenentatge.
Per a atendre la diversitat de nivells de coneixement i de possibilitats d’aprenentatge dels
alumnes, es proposen en cada unitat noves activitats i que pel seu caràcter depenen de
l’aprenentatge de l’alumne per a decidir quines i en quin moment es desenvoluparan.
CURRÍCULUM
En aquest apartat reproduïm el marc legal del currículum en aquesta comunitat autònoma
(Decret 102/2008, d’11 de juliol), tal com l’ha aprovat l’administració educativa i s’ha
publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (15 de juliol de 2008).
OBJECTIUS DE BATXILLERAT
Segons el decret esmentat que estableix el currículum de Batxillerat, aquesta etapa
educativa ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes capacitats que els han de
permetre:
a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una
consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució Espanyola
així com pels drets humans, que fomente la corresponsabilitat en la construcció
d’una societat justa i equitativa i afavorisca la sostenibilitat.
219

) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma
responsable i autònoma i desenrotllar el seu esperit crític. Preveure i resoldre
pacíficament els conflictes personals, familiars I socials.
c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i les oportunitats entre hòmens i dones,
analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la
no discriminació de les persones amb discapacitat.
d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per
a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenrotllament personal.
e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el castellà i el valencià, i
conéixer les obres literàries més representatives escrites en ambdós llengües
fomentant el coneixement i l’estima del valencià; així com la diversitat lingüística i
cultural com a un dret i un valor dels pobles i de les persones.
f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres objecte
d’estudi.
g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la
comunicació.
h) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les
habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada; així com els seus mètodes i
tècniques.
i) Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus
antecedents històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar, de
forma solidària, el desenrotllament i millora del seu entorn social.
j) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels
mètodes científics. Conéixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la
tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el
respecte cap al medi ambient.
k) Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa,
treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.
l) Desenrotllar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts
de formació i enriquiment cultural.
m) Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenrotllament personal i social.
n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària i de la
salut laboral.
o) Conéixer, valorar i respectar el patrimoni natural, cultural i històric de la Comunitat
Valenciana i la resta de les comunitats autònomes d’Espanya i contribuir a la seua
conservació i millora.
p) Participar de forma activa i solidària en el desenrotllament i millora de l’entorn
social i natural, orientant la sensibilitat cap a les diverses formes de voluntariat,
especialment el desenrotllat pels jóvens.
OBJECTIUS GENERALS DE LA MATÈRIA
L’ensenyament de Valencià: Llengua i Literatura en el Batxillerat ha de tenir com a finalitat
el desenvolupament de les capacitats següents:
1. Comprendre diferents tipus de textos, orals i escrits, i les seues distintes
estructures formals, i, especialment en l’àmbit acadèmic i en el dels mitjans de
comunicació, posar atenció en els elements del context que en condicionen una
adequada interpretació.
2. Expressar-se oralment i per escrit, especialment en l’àmbit acadèmic, per mitjà de
discursos adequats, coherents, cohesionats i correctes, sabent utilitzar i valorar la
llengua oral i la llengua escrita com a mitjans eficaços per a la comunicació
220

interpersonal, l’adquisició de coneixements nous, la comprensió i anàlisi de la
realitat i l’organització racional de l’acció.
3. Conéixer la realitat plurilingüe i pluricultural del món actual, prestant una atenció
especial a la Comunitat Valenciana, a l’Estat Espanyol, a Europa i als estats
americans castellanoparlants, valorant la diversitat lingüística com a manifestació
de la naturalesa social de les llengües, afavorint una actitud respectuosa cap a
totes les llengües i els seus parlants, coneixent els distints orígens i històries, i
valorant, especialment, la importància de la normalització del valencià per a
aconseguir la seua plena incorporació en tots els àmbits d’ús.
4. Adquirir uns coneixements gramaticals, sociolingüístics i discursius per a ser
utilitzats en la comprensió, l’anàlisi i el comentari de textos i en la planificació, la
composició i la correcció de les pròpies produccions.
5. Analitzar críticament els discursos orientadors de l’opinió i els discursos reguladors
de la vida social, i valorar la importància de l’acostament a estos discursos per al
coneixement de la realitat.
6. Utilitzar adequadament la llengua com a instrument per a l’adquisició de
coneixements nous i per a produir i interpretar textos propis de l’àmbit acadèmic,
obtenint, interpretant i valorant informacions de diferents tipus i procedències, sent
capaç d’emprar tècniques de busca, elaboració i presentació de la informació,
utilitzant, amb autonomia i esperit crític, mitjans tradicionals i les noves tecnologies.
7. Interpretar i valorar críticament les obres literàries a partir del coneixement de les
formes convencionals específiques (gèneres, procediments retòrics, etc.), de la
informació pertinent sobre el context historicocultural de producció, així com sobre
les condicions actuals de recepció, i dels trets identificadors dels grans períodes en
valencià i en castellà, així com d’obres i autors significatius, utilitzant de manera
crítica les fonts bibliogràfiques i documentals adequades per al seu estudi.
8. Llegir i valorar les obres literàries com a manera d’enriquiment personal i de trobar
plaer, com a manifestacions de la sensibilitat artística del ser humà i com a
expressió de la identitat cultural dels pobles, apreciant el que el text literari té de
representació i interpretació del món.
9. Analitzar críticament els usos socials de les llengües i evitar, en les produccions
pròpies, aquells que manifesten actituds discriminatòries o d’abús de poder, evitant
estereotips lingüístics que suposen juís de valor o prejuís.
221

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA I
CONTINGUTS
1. Estudi del discurs
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Coneixement del paper que exerceixen els factors de la situació comunicativa en la
determinació de la varietat dels discursos.
Classificació i caracterització dels diferents gèneres de textos, orals i escrits, d’acord
amb els factors de la situació, i anàlisi del seu registre i la seua adequació al context de
comunicació.
2. Estudi de la Llengua
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Reconeixement de la relació entre la modalitat de l’oració i els actes de parla i
interpretació del significat contextual de les modalitats de l’oració.
Reconeixement i anàlisi de les relacions lèxiques de caràcter formal (composició i
derivació) com a formes de creació de paraules.
Distinció entre l’ús objectiu (denotació) i subjectiu (connotació) de les paraules.
Sistematització de conceptes relatius a l’estructura semàntica (significats verbals i
arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració i a la unió
d’oracions en enunciats complexos, a fi de reconéixer i utilitzar distintes possibilitats de
realització en diferents contextos lingüístics i de comunicació.
Reconeixement dels trets configuradors del sistema fonològic del valencià en relació
amb el contacte entre llengües, amb les varietats sincròniques i amb les convencions
ortogràfiques.
Coneixement del fenomen de l’existència de distints registres i usos socials i valoració
de la necessitat d’una norma.
Coneixement dels trets més característics i de l’origen del valencià.
Coneixement de la pluralitat lingüística d’Espanya, de les seues causes històriques, de
les situacions de bilingüisme i diglòssia, i desenrotllament d’una actitud positiva davant
de la diversitat i convivència de llengües i cultures.
3. Tractament de la informació
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Utilització de procediments per a l’obtenció, el tractament i l’avaluació de la informació,
a partir de documents procedents de fonts impreses i digitals, per a la comprensió i
producció de textos.
4. El discurs literari
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu estètic, via de creació i
transmissió cultural i expressió de la realitat històrica i social.
Consolidació de l’autonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer, de
coneixement d’altres mons, temps i cultures.
Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d’obres breus i de fragments representatius
de les distintes èpoques, gèneres i moviments, de manera que es reconeguen les
formes literàries característiques, es prenga consciència de la constància de certs
temes i de l’evolució en la manera de tractar-los
Composició de textos literaris o d’intenció literària a partir dels models llegits i
comentats.
Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de biblioteques
virtuals
Les formes narratives al llarg de la història, des de la prosa medieval al Modernisme.
Les Cròniques medievals, Jaume Roig, Isabel de Villena, roís de Corella, Curial e
Güelfa i Tirant lo Blanch.
222

La poesia, culta i popular, des dels trobadors al Modernisme. Ausiàs March i Teodor
Llorente.
El teatre, culte i popular, des dels orígens fins al segle XIX. El Misteri d’Elx. Francesc
Mulert, Eduard Escalante, Bernat i Baldoví.
223

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA I
SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS
LLENGUA
1. LA COMUNICACIÓ
1. La comunicació: definició i elements.
2. La llengua com a sistema de signes.
3. Les funcions del llenguatge.
4. Els actes de parla.
2. ELS SONS DE LA LLENGUA. L'ESCRIPTURA DELS SONS
1. L'aparell de fonació.
2. Sons, fonemes i grafies.
3. La síl·laba.
4. La cadena parlada. Fonètica sintàctica.
5. L'accent, l'entonació i el ritme.
6. Particularismes fonètics.
7. L'escriptura dels sons.
8. L'accent, la dièresi, l'apòstrof i el guionet.
9. L'escriptura de la frase: la puntuació.
3. LA GRAMÀTICA: MORFOLOGIA NOMINAL
1. Els mots.
2. El nom o substantiu.
3. L'adjectiu.
4. Els determinants.
5. Els pronoms.
4. LA GRAMÀTICA: MORFOLOGIA VERBAL
1. El verb.
2. Les conjugacions verbals.
3. Les perífrasis verbals.
4. Els verbs ser i estar.
5. Els adverbis.
6. Els connectors.
5. ELS SINTAGMA NOMINAL I EL SINTAGMA VERBAL. L'ORACIÓ
1. L'origen del lèxic.
2. La derivació i la composició.
3. La dennotació i la connotació.
4. La lexicalització.
5. Les locucions.
224

6. Altres procediments de creació de mots.
7. Neologismes i manlleus.
6. ELS SINTAGMA NOMINAL I EL SINTAGMA VERBAL. L'ORACIÓ
1. El sintagma.
2. L'oració.
3. Tipus d'oracions.
4. Modalitat de l'oració.
7. LLENGUA ORAL I LLENGUA ESCRITA. TIPUS DE TEXTOS
1. El text.
2. Les propietats del text.
3. Els textos orals.
4. Els textos escrits.
5. Textos científics i tècnics.
6. Textos jurídics i administratius.
7. Textos humanístics.
8. Expressió de l'objectivitat i la subjectivitat.
8. LA VARIETAT LINGÜÍSTICA
1. La diversitat de llengües.
2. Variació lingüística i varietats lingüístiques.
3. La llengua catalana.
4. Les varietats geogràfiques del català.
5. Realitat plurilingüe a l'Estat espanyol.
6. El valencià.
7. Orígens del valencià.
8. La sociolingüística.
9. La sociologia del llenguatge.
10. La reproducció de les llengües.
11. Llengua, bilingüisme i contacte de llengües.
12. Els perjudicis i les actituds lingüístiques.
13. Política lingüística i planificació lingüística.
LITERATURA
9. INTRODUCCIÓ A LA LITERATURA I EL COMENTARI DE TEXT
1. Llengua oral i llengua escrita.
2. Les regles de la llengua escrita: la retòrica i la gramàtica.
3. La literatura.
4. Aproximació a un text.
225

10. LITERATURES ROMÀNIQUES I PROSA DELS SEGLES XIII I XIV
1. El naixement de les llengües romàniques.
2. La poesia trobadoresca.
3. La historiografia.
4. Les quatre gran cròniques històriques.
5. L'Església i la prosa dels segles XIII i XIV.
6. Ramon Llull.
7. Arnau de Vilanova.
8. Francesc Eiximenis.
9. Vicent Ferrer
10. Isabel de Villena.
11. L'HUMANISME. LA POESIA DELS SEGLES XIV I XV
1. L'Humanisme. Introducció.
2. L'Humanisme a la Corona d'Aragó.
3. Bernat Metge.
4. La plenitud literària.
5. La primera generació de poetes.
6. Les primeres innovacions poètiques.
7. Ausiàs Marc.
8. Joan Roís de Corella.
9. L'Escola Satírica Valenciana.
10. Jaume Roig.
12. LA PROSA AL SEGLE XV
1. Els orígens de la novel·la.
2. La novel·la medieval.
3. La ficció en prosa.
4. La Història de Jacob Xabalín.
5. El Curial e Güelfa.
6. El Tirant lo Blanc.
13. LA LITERATURA ALS SEGLES XVI, XVII I XVIII
1. Entre el Renaixement i la Renaixença.
2. La Decadència.
3. El Renaixement.
4. El Barroc.
5. El segle XVIII.
6. La literatura popular.
226

14. EL ROMANTICISME. LA RENAIXENÇA
1. El Romanticisme.
2. La Renaixença.
15. LA POESIA ROMÀNTICA
1. La poesia romàntica.
2. Jacint Verdaguer.
3. Poesia èpica: L'Atlàntida i Canigó.
4. Els poetes romàntics valencians.
5. Teodor Llorente.
6. Vicent Wensceslau Querol.
7. Constantí Llombart.
16. EL TEATRE DE LA RENAIXENÇA
1. Introducció.
2. El teatre romàntic.
3. El drama realista.
4. Frederic Soler.
5. Àngel Guimerà.
6. El teatre popular a València.
7. Principals sainetistes valencians
17. LA NOVEL·LA AL SEGLE XIX
1. La novel·la europea al segle XIX.
2. El naixement de la nostra novel·lística moderna.
3. La novel·la naturalista. Narcís Oller.
18. EL MODERNISME. LA POESIA MODERNISTA
1. Introducció.
2. Joan Maragall.
3. Josep Maria Bayarri.
4. Miquel Duran i Tortajada.
5. Daniel Martínez Ferrando.
6. Jacint Maria Mustieles.
7. L'Escola Mallorquina.
227

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA I
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Analitzar oralment i per escrit textos (orals, escrits i iconico-verbals) pertanyents a
diferents situacions de comunicació, tenint en compte la funció social que exerceixen, la
tradició cultural en què s’inscriuen i els valors que transmeten, assenyalant-ne les idees
principals i les secundàries, i aportant-hi una opinió personal..
2. Realitzar, de forma oral, una exposició acadèmica sobre un tema, planificant-la
prèviament i adoptant l’estratègia comunicativa adequada..
3. Elaborar breus treballs crítics a partir de la consulta de fonts de divers tipus i integrar la
seua informació en textos de síntesi, que presenten les dades principals i els distints
punts de vista, les seues relacions i la perspectiva pròpia, utilitzant els procediments de
documentació i tractament de la informació propis de l’àmbit acadèmic.
4. Compondre textos escrits expositius i argumentatius sobre temes literaris o lingüístics.
5. Reconéixer i utilitzar, en la interpretació de textos i en la regulació de les produccions
pròpies, els coneixements sobre les diferents unitats de la llengua, les seues
combinacions i, si és el cas, la relació entre estes i els seus significats.
6. Discernir els components bàsics i l’estructura del lèxic del castellà i del valencià i
analitzar críticament els mecanismes d’incorporació d’elements fònics, morfosintàctics i
lèxics com a conseqüència de les relacions entre les llengües.
7. Distingir les diferents llengües constitucionals d’Espanya, especialment de la Comunitat
Valenciana.
8. Conéixer, identificar i analitzar en activitats discursives diverses les actituds
sociolingüístiques que es manifesten, així com les diferents causes que poden tindre,
en una situació de contacte de llengües.
9. Interpretar el contingut d’obres literàries breus i fragments significatius de la història
literària del castellà (des dels inicis fins al segle XVII) i en valencià (des dels inicis fins
al segle XIX) utilitzant els coneixements sobre les formes literàries i els distints
períodes, moviments i autors.
10. Manejar els recursos informàtics bàsics i aplicar-los en la busca i l’elaboració de la
informació.
L’avaluació final analitza, el procés, el seu desenvolupament d’una forma global. A través
d’aquesta es constata allò que s’ha aconseguit i allò que cal millorar en el futur.
La nota final de cada avaluació correspon: un 60% a les proves realitzades després de
cada unitat didàctica, un 20% a la prova realitzada sobre la lectura obligatòria i un 20%
que es basa en el treball diari, la participació en classe, la presentació dels treballs, l’ús de
la llengua, la conducta i l’interés. A més es valorarà la correcció lingüística tant a les
proves com a les activitats realitzades. Es valorarà per cada errada ortogràfica o
morfosintàctica - 0,1 i per cada errada d’accent ortogràfic -0,05, amb una reducció màxima
de 2 punts per a un total de 10. Aprovar el control de lectura és condició per a aprovar
cada avaluació. Al llarg del curs escolar es faran diferents proves de recuperació per a
poder aprovar l’assignatura.
Qui a l’avaluació de juny no haja superat les proves relacionades amb les diferents unitats
didàctiques de les avaluacions anteriors, haurà de presentar-se a l’avaluació
extraordinària de setembre a un control global amb els continguts de totes les unitats de
totes les avaluacions. Si un alumne ha aprovat les proves de les diferents unitats
didàctiques de totes les avaluacions però ha suspés un, dos o tres controls de lectura, a
setembre solament es presentarà dels controls de lectura dels llibres no aprovats.
Es va prendre l’acord en la COCOPE de considerar les faltes d’assistència a classe no
justificades per trimestre o avaluació com a un element significatiu pel que fa a l’avaluació.
L’alumnat suspendrà l’avaluació segons el següent criteri: en les assignatures de 4 hores
si té 5 faltes sense justificar; en les assignatures de 3 hores si té 4 faltes sense justificar i
en les de 2 hores si té 3 faltes sense justificar.
228

Llista de llibres de lectura obligatòria per a 1r de Batxillerat.
Silvestre Vilaplana. Les urpes del diable. Edicions Marfil. (1a avaluació)
Silvestre Vilaplana. Les cendres del cavaller. Col·lecció Esguard. Edicions Bromera. (2a
avaluació)
Joan Torró. El justícia. Col·lecció Esguard. Edicions Bromera. (3a avaluació)
TEMPORALITZACIÓ 1r de Batxillerat
1r TRIMESTRE (1a avaluació): Temes 1-9, 2-10, 3-11 i 1r llibre.
2n TRIMESTRE (2a avaluació): Temes 4-12, 5-13 ,6-14 i 2n llibre.
3r TRIMESTRE (3a avaluació): Temes 7-15, 8-16, 17-18 i 3r llibre.
229

Tema 1: La comunicació.
Objectius didàctics
– Reconèixer el concepte de comunicació.
– Identificar els diferents elements de la comunicació: emissor, receptor, missatge, codi,
canal i referent o context.
– Reconèixer els conceptes de soroll i redundància i identificar-los en exemples de
situacions comunicatives.
– Reconèixer la llengua com a codi o sistema de signes.
– Identificar els tipus de signes: el senyal, el signe, les icones, els indicis i els símbols.
– Analitzar signes lingüístics descomponent-los en significat i significant.
– Reconèixer les unitats mínimes sense significació: els fonemes.
– Identificar els morfemes, les unitats mínimes amb significació, i els tipus segons el seu
significat: lexemes i morfemes gramaticals.
– Reconèixer les funcions del llenguatge com a caracteritzadores de la comunicació
humana.
– Identificar els diferents tipus de funcions del llenguatge: la funció referencial, la funció
emotiva, la funció conativa, la funció fàtica, la funció metalingüística i la funció poètica.
– Relacionar les diferents funcions del llenguatge amb els diferents elements que
intervenen en el procés comunicatiu.
– Analitzar la imatge, el so com a elements de comunicació atenent al significat figuratiu
i al significat plàstic i a les sensacions i que denoten.
– Analitzar la fotografia i el cinema atenent a la funció figurativa i la funció plàstica.
– Saber realitzar una lectura seguint les tècniques proposades (dicció, puntuació,
entonació...) perquè esdevingui totalment comprensiva.
Continguts
– Identificació dels diferents elements de la comunicació: emissor, receptor, missatge,
codi, canal i referent o context en diferents situacions comunicatives.
– Elaboració d’exemples de situacions comunicatives a partir d’elements concrets.
– Reconeixement dels conceptes de soroll i redundància en exemples de situacions
comunicatives diverses.
– Identificació dels tipus de signes: senyal, signe, icones, indicis i símbols.
– Identificació i separació de sons, síl·labes, fonemes i morfemes.
– Anàlisi de signes lingüístics descomponent-los en significat i significant.
– Identificació i exemplificació de les funcions del llenguatge (referencial, emotiva,
conativa, fàtica, metalingüística i poètica) en algunes expressions.
– Observació de pintures, audició de simfonies i descripció de la denotació que tenen.
– Identificació del sentit figuratiu i del sentit plàstic en fotografies, pel·lícules i música.
– Lectura seguint les tècniques proposades (dicció, puntuació, entonació…) perquè
esdevingui comprensiva.
– Valoració de la comunicació com a procés complex en què intervenen molts elements.
– Adequació dels textos o exposicions orals de producció pròpia a les diferents
situacions comunicatives respectant les normes a l’hora de participar-hi.
– Valoració del coneixement de les funcions del llenguatge per poder interpretar els
diferents missatges.
– Valoració de les diferents tècniques de lectura per a una òptima comprensió.
230

Criteris d’avaluació
– Comprovar, mitjançant la proposta de lectura de textos i preguntes sobre el contingut
d’aquests, que han comprès el text.
– Comprovar, mitjançant la descripció de diferents situacions comunicatives, que
identifiquen els elements que intervenen en el procés comunicatiu: emissor, receptor,
missatge, codi, canal i referent o context.
– Observar que reconeixen sorolls i redundàncies en diverses situacions comunicatives.
– Comprovar que saben distingir els tipus de signes: lingüístics i no lingüístics: icones,
indicis i símbols.
– Comprovar que saben analitzar el signe lingüístic mitjançant exercicis de
descomposició del signe lingüístic en significant i significat.
– Verificar que identifiquen les unitats sense significació: els fonemes i les síl·labes
mitjançant la realització d’exercicis separació.
– Verificar que reconeixen les unitats amb significació: els morfemes i els tipus de
morfemes, lexemes o morfemes gramaticals, segons si el seu significat es lexical o
gramatical mitjançant exercicis d’identificació i separació.
– Comprovar que distingeixen i saben exemplificar les diferents funcions del llenguatge:
referencial, emotiva, conativa, fàtica, metalingüística i poètica mitjançant la producció
o lectura de textos.
– Valorar que fan un esforç d’interpretació i de reflexió en els exercicis sobre els
elements denotatius i que saben destriar el significat figuratiu del significat plàstic en la
fotografia, la música i el cinema.
– Observar que segueixen totes les tècniques proposades a l’hora d’efectuar una
lectura: dicció, puntuació, entonació.
Competències
– Competència comunicativa. Es potencia veient de quina manera la llengua és el
mitjà de comunicació per excel·lència de l’ésser humà, coneixent a la vegada altres
formes comunicatives.
– Competència estètica i literària. Es treballa especialment amb l’anàlisi del llenguatge
cinematogràfic, veient quines convencions presenta i quines són pròpies d’aquesta
forma expressiva.
– Competència plurilingüe i cultural. Es practica amb l’anàlisi de diferents formes
comunicatives diferents de la llengua i, especialment, de les icones, els indicis i els
símbols.
– Competència en la recerca i el tractament de la informació. Hi té cabuda per mitjà
de l’anàlisi de la imatge i el so com a elements de comunicació, observant els
elements que els caracteritzen.
231

Tema 2: Els sons de la llengua. L’escriptura dels sons.
Objectius didàctics
– Reconèixer els òrgans de l’aparell fonador i com actuen en la producció de sons.
– Identificar els sons i les grafies i conèixer l’alfabet fonètic.
– Distingir, identificar i classificar els sons segons el mode i el punt d’articulació.
– Separar correctament les síl·labes atenent als diftongs i als triftongs.
– Reconèixer i analitzar les elisions, la sinalefa, els ensordiments, les sonoritzacions, les
assimilacions i els emmudiments.
– Llegir amb una entonació correcta atenent als signes de puntuació, al ritme i als
principis bàsics d’ortologia.
– Seleccionar correctament les grafies dels sons segons les normes ortogràfiques.
– Aplicar correctament les normes de l’accent, l’apòstrof, la dièresi i el guionet.
– Aplicar correctament les normes ortogràfiques atenent a la influència del castellà.
– Aplicar correctament les normes de puntuació.
– Llegir, comprendre, resumir i destacar els trets més importants d’un text.
– Seguir els passos proposats en la realització d’una exposició oral.
Continguts
– Reconeixement dels òrgans de l’aparell fonador i anàlisi de la seva actuació en la
producció dels sons.
– Presentació dels sons, les grafies i els fonemes de la llengua.
– Lectura d’una graella en la qual es resumeix la realització dels sons consonàntics de la
llengua.
– Identificació de sons i grafies i reconeixement de l’alfabet fonètic, mitjançant la transcripció
fonètica de paraules diverses.
– Distinció, identificació i classificació dels sons segons el mode d’articulació: oclusius,
fricatius, africats, laterals, bategants, vibrants i nasals.
– Distinció, identificació i classificació dels sons segons el punt d’articulació: bilabials,
labiodentals, dentals, alveolars, palatals i velars.
– Identificació de les síl·labes mitjançant exercicis de separació de les síl·labes atenent
als diftongs i als triftongs.
– Reconeixement i anàlisi d’elisions, sinalefes, ensordiments, sonoritzacions, assimilacions
i emmudiments.
– Lectura oral de textos atenent a l’entonació i el ritme segons els signes de puntuació.
– Lectura oral de textos atenent a la pronunciació segons els principis bàsics d’ortologia.
– Selecció de grafies dels sons segons les normes ortogràfiques.
– Aplicació de les normes de l’accent, l’apòstrof, la dièresi i el guionet.
– Aplicació de les normes ortogràfiques atenent a la possible influència del castellà.
– Aplicació de les normes de puntuació.
– Lectura, comprensió, resum i selecció dels trets més importants d’un text.
– Aplicació de les tècniques proposades per a la realització d’una exposició oral.
– Valoració de la llengua com a mitjà d’anàlisi des de la fonètica i la fonologia.
– Valoració de la correcció lingüística en la producció de textos orals i escrits.
– Interès per la producció de textos orals amb adequació de l’expressivitat.
– Valoració de la llengua com a font de reflexió i comunicació personal.
232

Criteris d’avaluació
– Verificar que reconeixen els òrgans de l’aparell fonador i que saben descriure com
actuen en la producció de sons.
– Comprovar que identifiquen els sons, les grafies i l’alfabet fonètic i saben relacionar-los
correctament a l’hora de fer transcripcions.
– Comprovar que distingeixen, identifiquen i classifiquen els sons segons el mode i el
punt d’articulació.
– Verificar que separen correctament les síl·labes posant una atenció especial als
diftongs i als triftongs.
– Verificar que reconeixen i analitzen correctament les elisions, les sinalefes, els
ensordiments, les sonoritzacions, les assimilacions i els emmudiments.
– Observar que llegeixen oralment amb una entonació correcta atenent al ritme, l’accent,
la melodia, les pauses i als signes de puntuació.
– Observar que llegeixen oralment amb una pronunciació correcta atenent sobretot als
principis bàsics d’ortologia.
– Comprovar que seleccionen correctament les grafies dels sons i que apliquen
correctament les normes ortogràfiques.
– Verificar que apliquen correctament les normes ortogràfiques de l’accent, l’apòstrof, la
dièresi i el guionet.
– Verificar que apliquen correctament les normes ortogràfiques sobretot en les paraules
que el valencià i el castellà s’apliquen de manera diferent.
– Comprovar que apliquen correctament les normes de puntuació.
– Observar que llegeixen, comprenen, resumeixen i destaquen els trets més importants
d’algun text.
– Observar que segueixen les pautes proposades en la realització d’exposicions orals.
Competències
– Competència comunicativa. Es potencia en descobrir les unitats significatives de la
nostra llengua, aprenent a combinar-les per tal de crear missatges amb sentit.
– Competència estètica i literària. Es treballa especialment veient la importància de
l’accent, l’entonació i el ritme a l’hora de pronunciar cadascuna de les frases de la
llengua.
– Competència plurilingüe i cultural. Es practica en comparar l’ortografia valenciana
amb la castellana, i veient com diferents llengües recorrent a solucions diferents per a
una mateixa situació.
– Competència en la recerca i el tractament de la informació. Hi té cabuda per mitjà
de l’aprenentatge de l’alfabet fonètic internacional, descobrint de quina manera serveix
per a transcriure els sons d’una llengua determinada.
233

Tema 3: La gramàtica: morfologia nominal.
Objectius didàctics
– Identificar els mots segons el criteri morfològic, el criteri sintàctic i el criteri semàntic.
– Identificar i descriure els noms segons la següent classificació: comú, propi, concret,
abstracte, individual, col·lectiu, primitiu, derivat, simple, compost.
– Descriure i aplicar correctament la formació del gènere i del nombre del nom.
– Aplicar correctament les majúscules.
– Descriure i aplicar correctament la formació del gènere i el nombre de l’adjectiu.
– Reconèixer i descriure els determinants: l’article, els demostratius, els possessius,
els indefinits, els numerals, els quantitatius, els interrogatius i els exclamatius.
– Identificar els pronoms: determinatius, relatius i personals.
– Aplicar correctament les formes, la col·locació, l’ordre, les restriccions i la combinació
dels pronoms personals febles.
– Aplicar correctament la pronominalització del subjecte, el complement directe, el
complement indirecte, l’atribut, el complement circumstancial, el complement de
règim verbal, el complement predicatiu i el complement del nom.
– Posar en pràctica les tècniques proposades a l’hora d’estudiar.
Continguts
– Reconeixement i descripció dels mots segons el criteri morfològic, el criteri sintàctic i
el criteri semàntic.
– Descripció i caracterització de mots segons la classificació dels noms: comú, propi,
concret, abstracte, individual, col·lectiu, primitiu, derivat, simple, compost.
– Classificació i formació de noms segons el gènere i el nombre.
– Presentació de casos conflictius pel que fa a l’ús del gènere o el nombre.
– Compleció de frases amb paraules en gèneres o nombres diferents.
– Aplicació de l’ortografia de les majúscules.
– Classificació i formació d’adjectius segons el gènere i el nombre.
– Correcció de frases en les quals els adjectius han estat mal emprats.
– Reconeixement i identificació dels diferents tipus de determinants: article, demostratius,
possessius, indefinits, numerals, quantitatius, interrogatius i exclamatius.
– Identificació i reconeixement de pronoms: determinatius, relatius i personals.
– Distinció dels pronoms personals forts i els pronoms personals febles.
– Aplicació de les formes, la col·locació, l’ordre, les restriccions i la combinació dels
pronoms personals febles.
– Aplicació de la pronominalització de subjecte, complement directe, complement indirecte,
atribut, complement circumstancial, complement de règim verbal, complement
predicatiu i complement del nom.
– Combinació de pronoms en exercicis de pronominalització.
– Lectura comprensiva de textos relacionats amb els continguts del tema.
– Posada a la pràctica de les tècniques d’estudi proposades.
– Interès per conèixer les diferents realitzacions dels mots i la seva organització dins
l’oració.
– Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió, anàlisi, reflexió i comunicació.
– Interès per conèixer l’estructura interna dels mots.
234

– Valoració de la cohesió, la coherència, la correcció lingüística, i també, de
l’adequació al context en la producció de textos orals i escrits.
Criteris d’avaluació
– Comprovar que descriuen els diferents tipus de mots segons el criteri morfològic, el
criteri sintàctic i el criteri semàntic.
– Comprovar que identifiquen i classifiquen correctament els noms segons la classificació
proposada: comú, propi, concret, abstracte, individual, col·lectiu, primitiu, derivat,
simple, compost.
– Observar que apliquen i descriuen correctament la formació del gènere i del nombre
del nom.
– Verificar que apliquen correctament l’ortografia de les majúscules.
– Observar que descriuen i apliquen correctament la formació del gènere i el nombre
de l’adjectiu.
– Observar que reconeixen els diferents tipus de determinants: l’article, els
demostratius, els possessius, els indefinits, els numerals, els quantitatius, els
interrogatius i els exclamatius.
– Comprovar que identifiquen i descriuen correctament els pronoms: determinatius,
relatius i personals.
– Comprovar que distingeixen els pronoms personals: forts i febles.
– Verificar que apliquen correctament les formes, la col·locació, l’ordre, les restriccions
i la combinació dels pronoms personals febles.
– Verificar que apliquen correctament la pronominalització del subjecte, el complement
directe, el complement indirecte, l’atribut, el complement circumstancial, el complement
de règim verbal, el complement predicatiu i el complement del nom.
– Verificar que apliquen correctament la combinació de pronoms.
– Observar que fan una lectura comprensiva dels textos relacionats amb els continguts
del tema i que responen satisfactòriament un qüestionari.
– Observar que posen en pràctica les tècniques d’estudi proposades.
Competències
– Competència comunicativa. Es potencia per mitjà de l’estudi de les característiques
de la llengua com a sistema flexiu, veient les modificacions morfològiques dels mots
que la componen.
– Competència estètica i literària. Es treballa identificant en textos literaris els
continguts teòrics que es presenten en el tema.
– Competència plurilingüe i cultural. Es practica veient com diverses llengües han
recorregut a solucions diferents per a explicar idees similars, comparant per exemple
el tractament dels pronoms en valencià i en altres llengües romàniques.
– Competència en la recerca i el tractament de la informació. Hi té cabuda veient la
utilitat dels pronoms a l’hora d’expressar determinades relacions, evitant la repetició
d’elements que podrien enfarfegar la frase.
235

Tema 4: La gramàtica: morfologia verbal.
Objectius didàctics
– Reconèixer els diferents tipus de verbs dins un text.
– Identificar les diferents parts del verb, lexema i morfemes.
– Identificar i descriure les diferents categories verbals.
– Identificar les diferents conjugacions verbals.
– Distingir i conjugar els verbs purs i els verbs incoatius de la tercera conjugació.
– Saber desenvolupar els diferents paradigmes dels verbs regulars de cada una de les
conjugacions.
– Identificar les irregularitats ortogràfiques, eufòniques i fonètiques dels verbs irregulars.
– Saber formar correctament imperatius.
– Saber formar correctament les formes no personals.
– Identificar i descriure el valor de les perífrasis verbals.
– Reconèixer els usos dels verbs ser i estar.
– Reconèixer els adverbis, dir-ne el tipus i saber usar-los segons el context.
– Reconèixer les preposicions, dir-ne el tipus i saber usar-les segons el context.
– Descriure les conjuncions segons la funció i el sentit.
Continguts
– Presentació de l’estructura del verb i anàlisi de morfemes verbals.
– Explicació de la informació que transmeten diverses formes verbals, a partir de
l’estructura que presenten.
– Identificació dels verbs d’un text.
– Reconeixement de les diferents parts del verb el lexema i els morfemes.
– Descripció de les categories verbals de diferents formes verbals: el nombre, la persona,
el temps, l’aspecte i el mode.
– Classificació dels verbs en les diferents conjugacions. Identificació de verbs purs i
verbs incoatius mitjançant l’elaboració de formes a partir de l’infinitiu.
– Reescriptura dels diferents paradigmes dels verbs regulars de cada una de les
conjugacions.
– Identificació de les irregularitats ortogràfiques, eufòniques i fonètiques dels verbs
irregulars.
– Formació d’imperatius i de formes no personals a partir de l’infinitiu.
– Descripció dels valors d’algunes perífrasis verbals.
– Reconeixement dels usos dels verbs ser i estar.
– Identificació dels tipus d’adverbis i utilització segons el context.
– Identificació de les preposicions i utilització segons el context.
– Descripció de les conjuncions segons la funció i el sentit.
– Interès per conèixer els diferents usos de les diferents categories gramaticals i les
funcions que desenvolupen a la llengua.
– Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió i d’anàlisi, de reflexió i de
comunicació.
– Interès per l’estructura interna de la llengua com a font d’anàlisi.
– Valoració de la cohesió i coherència de la correcció lingüística, i també, de l’adequació
al context en la producció de textos escrits.
236

Criteris d’avaluació
– Comprovar que reconeixen els diferents tipus de verbs dins un text.
– Comprovar que identifiquen les diferents parts del verb, lexema i morfemes.
– Verificar que identifiquen i descriuen les diferents categories verbals: el nombre, la
persona, el temps, l’aspecte i el mode.
– Comprovar que identifiquen les diferents conjugacions verbals.
– Verificar que distingeixen i produeixen correctament els verbs purs i els verbs incoatius
de la tercera conjugació.
– Observar que saben desenvolupar els diferents paradigmes dels verbs regulars de
cada una de les conjugacions.
– Comprovar que identifiquen les irregularitats ortogràfiques, eufòniques i fonètiques
dels verbs irregulars.
– Verificar que saben formar correctament imperatius.
– Verificar que saben formar correctament les formes no personals.
– Comprovar que identifiquen i descriuen el valor de les perífrasis verbals.
– Observar que reconeixen els usos dels verbs ser i estar.
– Observar que reconeixen els adverbis, saben dir-ne el tipus i saben usar-los segons el
context.
– Verificar que reconeixen les preposicions, saben dir-ne el tipus i usar-les segons el
context.
– Comprovar que descriuen les conjuncions segons la funció i el sentit.
– Observar que posen a la pràctica les tècniques proposades a l’hora de prendre apunts
i buscar informació.
Competències
– Competència comunicativa. Es potencia per mitjà de l’anàlisi de diferents formes
verbals, veient quin tipus d’informació ens presenten i quins morfemes la contenen.
– Competència estètica i literària. Es treballa especialment veient de quina manera
l’estructuració de l’oració hi pot donar més precisió i la pot fer més entenedora i
elegant.
– Competència plurilingüe i cultural. Es practica amb l’anàlisi de l’ús de determinats
verbs en valencià, comparant-lo amb el que en fan altres llengües.
– Competència en la recerca i el tractament de la informació. Hi té cabuda per mitjà
de l’anàlisi i comentari de taules verbals en les quals es resumeixen els models de
cada conjugació i les irregularitats més importants.
237

Tema 5: El sintagma nominal i el sintagma verbal. L’oració.
Objectius didàctics
– Reconèixer els diferents tipus de sintagmes.
– Reconèixer el sintagma nominal i identificar-ne el nucli, el determinant i els
complements.
– Reconèixer el sintagma verbal i identificar-ne el nucli i els complements.
– Reconèixer els diferents tipus, modalitats i classes d’oracions.
– Identificar les oracions atributives, les oracions predicatives, les oracions impersonals,
les oracions reflexives i les oracions passives.
– Identificar les oracions enunciatives; les oracions interrogatives, distingir les directes
de les indirectes i les generals de les parcials; les oracions exclamatives; les oracions
exhortatives i les oracions negatives.
– Identificar les funcions sintàctiques de l’oració: reconèixer el subjecte, el complement
directe, el complement indirecte, els complements circumstancials, el complement de
règim verbal, el complement de nom, el complement predicatiu i l’atribut.
– Identificar i descriure els diferents tipus d’anàlisi.
– Aplicar correctament cada una de les anàlisis: l’anàlisi morfològica, l’anàlisi
morfosintàctica i l’anàlisi sintàctica.
– Aplicar correctament l’anàlisi amb safata i l’anàlisi amb arbre.
Continguts
– Reconeixement dels diferents tipus de sintagmes.
– Reconeixement del sintagma nominal i identificació del nucli, del determinant i dels
complements.
– Reconeixement del sintagma verbal i identificació del nucli i dels complements.
– Comprensió d’una explicació en la qual es presenten verbs que se solen construir amb
complement predicatiu.
– Comprensió de les diferents definicions d’oració.
– Lectura i anàlisi d’un esquema sobre l’estructura de l’oració passiva.
– Reconeixement dels diferents tipus, modalitats i classes d’oracions.
– Identificació de les oracions atributives, les oracions predicatives, les oracions
impersonals, les oracions reflexives i les oracions passives.
– Identificació de les oracions enunciatives; les oracions interrogatives, distinció de
directes i indirectes, generals i parcials; les oracions exclamatives; les oracions
exhortatives i les oracions negatives.
– Identificació de les funcions sintàctiques de l’oració: reconeixement del subjecte, el
complement directe, el complement indirecte, els complements circumstancials, el
complement de règim verbal, el complement de nom, el complement predicatiu i
l’atribut.
– Identificació i descripció dels diferents tipus d’anàlisi.
– Anàlisi morfològica, anàlisi morfosintàctica i anàlisi sintàctica. Anàlisi amb safata i
anàlisi amb arbre.
– Interès per conèixer els diferents usos de les oracions i dels seus components a nivell
semàntic i sintàctic.
– Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió i d’anàlisi, de reflexió i de
comunicació.
– Interès per l’estructura interna de la llengua com a font d’anàlisi.
238

Criteris d’avaluació
– Comprovar que reconeixen els diferents tipus de sintagmes.
– Comprovar que reconeixen el sintagma nominal i que n’identifiquen el nucli, el
determinant i els complements.
– Comprovar que reconeixen el sintagma verbal i que n’identifiquen el nucli i els
complements.
– Observar que comprenen les diferents definicions d’oració.
– Verificar que distingeixen els diferents tipus, modalitats i classes d’oracions.
– Comprovar que identifiquen les oracions atributives, les oracions predicatives, les
oracions impersonals, les oracions reflexives i les oracions passives.
– Comprovar que identifiquen les oracions enunciatives; les oracions interrogatives que
distingeixen les directes de les indirectes i les generals de les parcials; les oracions
exclamatives; les oracions exhortatives i les oracions negatives.
– Verificar que identifiquen les funcions sintàctiques de l’oració: que reconeixen el
subjecte, el complement directe, el complement indirecte, els complements
circumstancials, el complement de règim verbal, el complement de nom, el
complement predicatiu i l’atribut.
– Observar que comprenen els diferents tipus d’anàlisi.
– Verificar que apliquen correctament l’anàlisi morfològica, l’anàlisi morfosintàctica i
l’anàlisi sintàctica.
– Comprovar que apliquen i interpreten correctament l’anàlisi amb safata i l’anàlisi amb
arbre.
Competències
– Competència comunicativa. Es potencia descobrint el funcionament de l’oració com
a mitjà comunicatiu per excel·lència, veient com s’hi disposen les paraules i com
aquesta disposició transmet uns continguts o uns altres.
– Competència estètica i literària. Es treballa especialment veient que una mateixa
idea es pot expressar de diverses maneres, vehiculant-la per mitjà de diferents tipus
d’oració, i escatint quins canvis formals i de contingut comporta cadascuna.
– Competència plurilingüe i cultural. Es practica llegint textos d’escriptors importants
per a practicar-hi els conceptes que s’expressen en l’explicació.
– Competència en la recerca i el tractament de la informació. Hi té cabuda veient la
manera com molts missatges es poden reproduir en estil directe o estil indirecte, i
descobrint quin tipus d’informació aporta cadascun d’aquests estils.
239

Tema 6: Origen i formació del lèxic.
Objectius didàctics
– Comprendre l’origen del lèxic valencià.
– Comprendre l’alteració del significat dels mots.
– Reconèixer i descriure la homonímia i la polisèmia i identificar els mots homònims i
polisèmics.
– Identificar la paronímia i saber-la descriure en exemples d’expressions parònimes.
– Reconèixer i descriure la hiponímia i la hiperonímia i identificar els mots hipònims i els
hiperònims.
– Reconèixer la sinonímia i identificar els mots sinònims.
– Reconèixer l’antonímia i identificar els mots antònims.
– Identificar i elaborar camps semàntics.
– Ampliar el vocabulari propi amb els continguts i els exercicis del tema.
– Comprendre els problemes que comporta la definició.
– Descriure els tipus de definició: la definició nominal i la definició lògica.
– Reflexionar sobre els problemes de la llengua i els diccionaris.
– Situar i descriure la lexicografia.
– Identificar i saber usar els diferents tipus de diccionaris.
Continguts
– Anàlisi i observació de l’origen del vocabulari valencià.
– Reconeixement i descripció de l’homonímia i identificació i cerca d’exemples de mots
homònims.
– Descripció i reconeixement de la polisèmia i identificació i cerca d’exemples de mots
polisèmics.
– Reconeixement i descripció de la paronímia i identificació i producció d’exemples
d’expressions parònimes.
– Reconeixement i descripció de la hiponímia i identificació, mitjançant la cerca
d’exemples, de mots hipònims.
– Descripció i reconeixement de la hiperonímia i identificació a partir d’exemples
diversos de mots hiperònims.
– Reconeixement i descripció de la sinonímia i identificació, mitjançant la cerca
d’exemples, de mots sinònims.
– Descripció i reconeixement de l’antonímia i identificació, a partir de la cerca
d’exemples, de mots antònims.
– Reconeixement dels mots que conformen diversos camps semàntics i producció
d’exemples de camps semàntics.
– Comprensió dels problemes que comporta la definició.
– Descripció dels tipus de definició: la definició nominal i la definició lògica.
– Reflexió sobre els problemes de la llengua i els diccionaris a partir de lectures.
– Situació i descripció de la lexicografia i identificació i consulta de diferents tipus de
diccionaris.
– Valoració de la cohesió, la coherència, la correcció lingüística, i també, de l’adequació
al context en la producció de textos orals i escrits.
– Interès per conèixer i estudiar el significat i l’estructura interna dels mots.
240

– Interès per conèixer i usar els diccionaris com a eina de consulta i de treball.
Criteris d’avaluació
– Observar que coneixen l’origen dels nostres mots.
– Observar que comprenen l’alteració del significat dels mots.
– Verificar que reconeixen i descriuen l’homonímia i que identifiquen els mots homònims
en els exemples proposats i en cerquen de nous.
– Comprovar que reconeixen i descriuen la polisèmia que n’identifiquen i saben trobar
exemples de mots polisèmics.
– Verificar que reconeixen la paronímia i identifiquen les expressions parònimes.
– Comprovar que reconeixen i descriuen la hiponímia i n’identifiquen els exemples.
– Verificar que reconeixen i descriuen la hiperonímia i n’identifiquen els casos en els
exemples proposats i en la cerca d’exemples nous.
– Comprovar que reconeixen la sinonímia i identifiquen els mots sinònims.
– Verificar que reconeixen l’antonímia i identifiquen els mots antònims mitjançant
exercicis de cerca d’exemples.
– Comprovar que identifiquen i elaboren correctament els camps semàntics.
– Observar que amplien el vocabulari propi amb els continguts del tema.
– Observar que comprenen els problemes que comporta la definició.
– Comprovar que distingeixen els diferents tipus de definició: la definició nominal i la
definició lògica.
– Observar que reflexionen sobre els problemes de la llengua i els diccionaris.
– Comprovar que situen i descriuen la lexicografia i identifiquen els diferents tipus de
diccionaris.
Competències
– Competència comunicativa. Es potencia veient les diverses relacions de significat
que estableixen els mots entre ells, i de quina manera aquestes relacions permeten
precisar més bé el significat de cadascun.
– Competència estètica i literària. Es treballa veient la importància de fer servir els
mots correctament i amb precisió a l’hora d’expressar els nostres pensaments,
especialment quan fem literatura.
– Competència plurilingüe i cultural. Es practica veient com les llengües delimiten el
món de manera diferent, i no totes tenen els mateixos mots per a cada concepte.
– Competència en la recerca i el tractament de la informació. Hi té cabuda per mitjà
de la consulta de diversos tipus de diccionari, que es poden veure com a instruments
privilegiats amb vista a conèixer el significat de les paraules.
241

Tema 7: Llengua oral i llengua escrita. Tipus de textos.
Objectius didàctics
– Identificar les característiques principals del text escrit.
– Analitzar i identificar les propietats del text i els requisits que ha de tenir un bon text.
– Reconèixer la propietat de la coherència en els textos i saber-la aplicar.
– Identificar la cohesió com a propietat bàsica dels textos i saber-la aplicar.
– Reconèixer l’adequació textual com a propietat bàsica dels textos i saber-la aplicar.
– Identificar la propietat de la correcció com a bàsica dels textos i aplicar-la tant en la
llengua escrita com en la llengua oral.
– Redactar i reescriure textos atenent a les propietats textuals treballades: la
coherència, la cohesió, l’adequació i la correcció.
– Identificar i descriure les característiques principals dels textos orals: les converses,
les tertúlies, els debats i les conferències.
– Llegir i escoltar converses, tertúlies, debats i conferències tot reconeixent-ne les
característiques principals
– Identificar les principals característiques dels diferents tipus de textos escrits: el text
expositiu, el text argumentatiu, el text descriptiu, el text narratiu, el text instructiu, el
text predictiu i el text retòric.
– Redactar, reescriure i analitzar textos escrits dels diferents tipus: expositiu, argumentatiu,
descriptiu, narratiu, instructiu, predictiu i retòric.
– Aplicar les tècniques de treball intel·lectual proposades per fer i presentar treballs.
Continguts
– Lectura comprensiva de diferents tipus de textos.
– Reconeixement de les característiques principals del text.
– Identificació de les característiques principals del text escrit.
– Anàlisi i identificació de les propietats i dels requisits que ha de tenir un bon text.
– Reconeixement i ús de la propietat de la coherència als textos.
– Identificació i ús de la cohesió com a propietat bàsica dels textos.
– Reconeixement i ús de l’adequació textual com a propietat bàsica dels textos.
– Identificació i ús de la propietat de la correcció en els textos tant en la llengua escrita
com en la llengua oral.
– Redacció i reescriptura de textos aplicant les propietats textuals treballades: la
coherència, la cohesió, l’adequació i la correcció.
– Identificació i descripció de les característiques principals dels textos orals: les
converses, les tertúlies, els debats i les conferències.
– Lectura i audició de converses, tertúlies, debats i conferències tot reconeixent-ne les
característiques principals.
– Anàlisi i exemplificació de converses, tertúlies i debats.
– Identificació de les principals característiques dels diferents tipus de textos escrits: el
text expositiu, el text argumentatiu, el text descriptiu, el text narratiu, el text instructiu,
el text predictiu i el text retòric.
– Redacció, reescriptura i anàlisi de textos escrits dels diferents tipus: expositiu,
argumentatiu, descriptiu, narratiu, instructiu, predictiu i retòric.
– Aplicació de les tècniques de treball proposades per fer i presentar treballs.
– Interès per la producció de textos orals amb adequació de l’expressivitat.
242

Criteris d’avaluació
– Comprovar que llegeixen comprensivament diferents tipus de textos.
– Verificar que reconeixen les característiques principals del text escrit i el text oral.
– Comprovar que saben quines propietats i quins requisits ha de tenir un bon text.
– Verificar que reconeixen i apliquen les propietats de la coherència, la cohesió,
l’adequació i la correcció als textos escrits i orals.
– Valorar, tant en textos escrits com orals, l’ús de les propietats textuals treballades: la
coherència, la cohesió, l’adequació i la correcció.
– Observar que identifiquen i descriuen les característiques principals dels textos orals:
les converses, les tertúlies, els debats i les conferències.
– Observar que llegeixen i escolten converses, tertúlies, debats i conferències i en
reconeixen les característiques principals.
– Verificar que analitzen i exemplifiquen converses, tertúlies i debats.
– Comprovar que identifiquen les principals característiques dels diferents tipus de
textos escrits: el text expositiu, el text argumentatiu, el text descriptiu, el text narratiu,
el text instructiu, el text predictiu i el text retòric.
– Verificar que redacten, reescriuen i analitzen els textos escrits dels diferents tipus:
expositiu, argumentatiu, descriptiu, narratiu, instructiu, predictiu i retòric.
– Observar que apliquen les tècniques proposades per fer i presentar treballs.
Competències
– Competència comunicativa. Es potencia per mitjà de l’anàlisi de diverses situacions
en què intervé la llengua, veient de quina manera la situació influeix sobre els tipus de
continguts que transmetem.
– Competència estètica i literària. Es treballa veient com els textos literàriament ben
estructurats han de presentar una sèrie de característiques essencials, com són la
coherència, la cohesió, l’adequació o la correcció.
– Competència plurilingüe i cultural. Es practica amb l’anàlisi de diferents tipus de
text oral que es fan servir en diverses situacions de la vida en societat: la conversa, la
tertúlia, el debat, la conferència, etc.
– Competència en la recerca i el tractament de la informació. Hi té cabuda amb
l’anàlisi de mecanismes que proporcionen coherència i cohesió als textos, descobrint
de quina manera funcionen i a quines parts apareixen del text.
243

Tema 8: La varietat lingüística.
Objectius didàctics
– Reconèixer les llengües del món amb més parlants, el lloc on es parlen i el nombre
aproximat de parlants.
– Reconèixer les famílies lingüístiques i les seves llengües.
– Identificar la variació lingüística: la variació geogràfica, la variació social, la variació
temporal i la variació estilística.
– Identificar i descriure els diversos tipus de registres: el registre col·loquial, el registre
literari, el registre científic i els registres formals neutres.
– Descriure què és la sociolingüística, quines perspectives té i quines etapes la
caracteritzen i el fenomen de l’estratificació social i la llengua.
– Entendre què és la sociologia del llenguatge i els seus conceptes bàsics: l’àmbit d’ús,
la diglòssia i el conflicte lingüístic.
– Reconèixer els fenòmens de la reproducció de les llengües, la substitució lingüística i
la minorització lingüística.
– Identificar què s’entén per llengua i diferenciar-la del dialecte, i descriure els processos
de bilingüisme i contacte de llengües.
– Entendre què és la política lingüística i la planificació lingüística.
– Reconèixer la funció social de la llengua estàndard i el procés d’estandardització, la
normalització lingüística i l’ús públic de la llengua en els mitjans de comunicació.
Continguts
– Reconeixement de les llengües del món amb més parlants, el lloc on es parlen i el
nombre aproximat de parlants.
– Reflexió sobre el concepte de llengua mitjançant la lectura de textos i la participació en
debats.
– Reflexió sobre la relació entre llengua i societat mitjançant la lectura de textos i la
participació en debats.
– Identificació dels grups de llengües i les llengües de la família indoeuropea.
– Reconeixement de la frontera lingüística de la nostra llengua.
– Identificació de les característiques de la variació lingüística: la variació geogràfica, la
variació social, la variació temporal i la variació estilística.
– Reconeixement de les característiques de la llengua estàndard.
– Reconeixement i descripció de les principals característiques de les varietats
geogràfiques de la llengua.
– Comprensió dels conceptes bàsics de la sociologia del llenguatge: l’àmbit d’ús, la
diglòssia i el conflicte lingüístic.
– Reconeixement de la reproducció de les llengües, la substitució i minorització
lingüístiques i descripció dels conceptes de llengua i dialecte, bilingüisme i contacte de
llengües.
– Entendre què és la política i la planificació lingüístiques i valorar la funció social de la
llengua estàndard i l’ús de la llengua en els mitjans de comunicació.
– Interès per la situació sociolingüística de la Comunitat Valenciana i la normalització de
la seva llengua pròpia, i diàleg entorn de les diverses actituds lingüístiques.
– Apreciació de la riquesa de la diversitat interna de la llengua, i de l’estàndard i la
cultura com a elements unificadors d’una comunitat.
– Valoració del coneixement de diverses llengües com a factor d’enriquiment personal.
244

Criteris d’avaluació
– Comprovar que reconeixen les llengües amb més parlants i els llocs on es parlen.
– Observar que reflexionen sobre el concepte de llengua i la relació amb la societat.
– Comprovar que reconeixen les famílies lingüístiques i les seves llengües.
– Verificar que identifiquen els diferents grups de llengües.
– Comprovar que descriuen les característiques principals de les llengües romàniques.
– Verificar que identifiquen el territori, els habitants i els parlants del valencià.
– Comprovar que reconeixen la frontera lingüística del valencià.
– Observar que identifiquen la variació lingüística: la variació geogràfica, la variació
social, la variació temporal i la variació estilística.
– Verificar que identifiquen les característiques principals de la llengua estàndard.
– Comprovar que identifiquen i descriuen els diversos tipus de registres.
– Verificar que reconeixen les característiques de les varietats geogràfiques de la nostra
llengua.
– Observar que apliquen les tècniques proposades en l’elaboració d’esquemes i resums.
– Comprovar que reconeixen les perspectives de la sociolingüística i les característiques
de la història de la sociolingüística.
– Verificar que entenen els conceptes bàsics de la sociologia del llenguatge: l’àmbit
d’ús, la diglòssia i el conflicte lingüístic.
– Observar que reconeixen els fenòmens de la reproducció de les llengües, la
substitució i minorització lingüístiques i que descriuen els conceptes de llengua i
dialecte, bilingüisme i contacte de llengües.
– Comprovar que entenen què és la política i la planificació lingüístiques i que valoren la
funció social de la llengua estàndard, el procés d’estandardització i de normalització
lingüístiques i la presència de la llengua en els mitjans de comunicació
Competències
– Competència comunicativa. Es potencia en veure la diversitat lingüística del món i
detectar que respon tota ella a necessitats comunicatives.
– Competència estètica i literària. Es treballa descobrint el concepte de “variació
lingüística” i analitzant de quina manera influeix en les creacions literàries i escrites.
– Competència plurilingüe i cultural. Es practica analitzant la situació de diverses
llengües del món: família lingüística, nombre de parlants, territoris en què es parla, etc.
– Competència en la recerca i el tractament de la informació. Hi té cabuda per mitjà
de la comprensió de textos en diverses varietats dialectals, descobrint a la vegada les
diferències entre elles.
245

Tema 9: Introducció a la literatura i al comentari de text.
Objectius didàctics
– Reflexionar sobre el que podem expressar en llengua oral i en llengua escrita.
– Reconèixer una característica que diferencia la llengua escrita de la llengua oral, les
regles: la retòrica i la gramàtica.
– Llegir i reflexionar sobre diverses definicions de literatura.
– Comentar i relacionar textos de Plató i Aristòtil sobre els escriptors i la retòrica.
– Comentar diferents textos sobre alguns aspectes de la literatura a partir de la resposta
a algunes preguntes sobre cada text.
– Conèixer els gèneres literaris clàssics: poesia èpica, poesia lírica i poesia dramàtica.
– Tenir present la caracterització dels gèneres literaris a l’actualitat, i quins en són els
principals.
– Presentar els llocs comuns i els tòpics més coneguts al llarg de la tradició literària
occidental.
– Reconèixer la manera d’aproximar-se a un text, aprofundint sobre la intenció del
comentari de text.
– Observar els passos orientatius proposats per a l’elaboració de comentaris de text.
– Llegir el comentari d’un text en prosa i d’un text en vers.
– Analitzar i comentar el comentari d’un text en prosa i d’un text en vers.
Continguts
– Reflexió sobre allò que podem expressar en llengua oral i en llengua escrita.
– Reconeixement d’una característica que diferencia la llengua escrita de la llengua oral,
les regles: la retòrica i la gramàtica.
– Lectura i reflexió sobre diverses definicions de literatura a partir de la resolució de
diversos qüestionaris, l’opinió personal i el debat.
– Lectura i comentari de textos de Plató i Aristòtil on es parla sobre els escriptors i la
retòrica mitjançant la resolució de qüestionaris i la comparació de les opinions dels dos
textos.
– Comentari de diferents textos sobre alguns aspectes de la literatura a partir de la
resposta a algunes preguntes sobre cada text.
– Presentació dels gèneres literaris clàssics i dels gèneres literaris a l’actualitat,
caracteritzant-los correctament.
– Presentació i identificació dels tòpics literaris més importants de la tradició occidental,
valorant la reflexió humana que comporten.
– Reconeixement de la manera d’aproximar-se a un text a partir de les observacions
proposades sobre els textos.
– Aprofundiment del sentit, la finalitat i la intenció dels comentaris de text.
– Observació dels passos orientatius proposats per a l’elaboració de comentaris de text i
aplicació d’aquests passos en els comentaris de text propis.
– Lectura del comentari d’un text en prosa per adoptar-lo com a model orientatiu en
l’elaboració dels propis comentaris de textos en prosa.
– Lectura del comentari d’un text en vers per adoptar-lo com a model orientatiu en
l’elaboració dels propis comentaris de textos en vers.
– Anàlisi i comentari dels comentaris proposats de textos en prosa i en vers.
– Sensibilitat per la lectura com a mitjà de coneixement personal, d'obertura als altres
àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu.
246

Criteris d’Avaluació
– Observar que reflexionen sobre allò que podem expressar en llengua oral i en llengua
escrita i en què ens pot aportar la literatura.
– Comprovar que reconeixen una de les característiques que diferencia la llengua escrita
de la llengua oral, les regles: la retòrica i la gramàtica.
– Observar que llegeixen i reflexionen sobre diverses definicions de literatura a partir de
la resolució de diversos qüestionaris, l’opinió personal i el debat.
– Verificar que llegeixen i comenten els textos de Plató i Aristòtil proposats, on es parla
sobre els escriptors i la retòrica, mitjançant la resolució de qüestionaris i la comparació
de les opinions dels dos textos.
– Observar si coneixen quins són els gèneres literaris clàssics i com han evolucionat
aquests gèneres en l’actualitat.
– Valorar positivament que coneguin els llocs comuns i els tòpics i els identifiquin en un
text.
– Comprovar que comenten els diferents textos proposats que tracten alguns aspectes
de la literatura a partir de la resposta a algunes preguntes sobre cada text i observar
que han fet una reflexió sobre aquests aspectes de la literatura.
– Verificar que reconeixen i apliquen la manera d’aproximar-se a un text a partir de les
observacions proposades sobre els textos.
– Observar que entenen i aprofundeixen sobre el sentit, la finalitat i la intenció dels
comentaris de text.
– Comprovar que observen i apliquen dels passos orientatius proposats per a l’elaboració
de comentaris de text.
– Observar que llegeixen el comentari d’un text en prosa i l’adopten com a model
orientatiu per elaborar els propis comentaris de textos en prosa.
– Observar que llegeixen el comentari d’un text en vers i l’adopten com a model
orientatiu per elaborar els propis comentaris de textos en vers.
– Comprovar que participen en les activitats de discussió i debat a l’aula amb
aportacions de les opinions personals d’una manera clara i ordenada.
Competències
– Competència comunicativa. Es potencia per mitjà de les preguntes que es fan al
marge dels diversos textos que es presenten en el tema. S’obliga l’alumnat a
manifestar per escrit els seus criteris.
– Competència estètica i literària. Es treballa especialment en la presentació de
normes per a elaborar un comentari de text. Gràcies a aquestes normes, es tindran
unes pautes per a saber quins aspectes defineixen un text com a literari.
– Competència plurilingüe i cultural. Es practica amb l’anàlisi de textos pertanyents a
diverses èpoques i cultures, veient les preocupacions de cada època.
– Competència en la recerca i el tractament de la informació. Hi té cabuda per mitjà
de l’explicació del significat d’expressions i metàfores, que conviden a detectar el tipus
d’informació que ens transmet el llenguatge literari.
247

Tema 10: De les literatures romàniques a la prosa dels segles XIII i XIV.
Objectius didàctics
– Situar el naixement de les literatures romàniques en el context històric de l’edat
mitjana.
– Situar històricament el naixement de les llengües romàniques.
– Comprendre el naixement de les literatures romàniques com a reflex de la societat.
– Situar i descriure com es va originar la poesia trobadoresca.
– Comprendre la definició de crònica i historiografia i reconèixer les quatre grans
cròniques.
– Caracteritzar el Libre dels feyts o crònica de Jaume I, el Libre del rei en Pere o crònica
de Bernat Desclot, la crònica de Ramon Muntaner i la crònica de Pere el Cerimoniós.
– Identificar, descriure i situar en el context social i cultural de l’època (segle XIII) i en la
vida de Ramon Llull les diferents obres en vers.
– Identificar, descriure i situar, en el context social i cultural de l’època i en la vida de
Ramon Llull les diferents obres en prosa.
– Descriure, relacionar i situar l’obra i la vida d’Arnau de Vilanova, Francesc Eiximenis,
Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i Isabel de Villena.
– Comentar i relacionar correctament fragments de les diferents obres dels diferents
autors estudiats: Ramon Llull, Arnau de Vilanova, Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer,
Anselm Turmeda i Isabel de Villena.
Continguts
– Anàlisi del paper del joglar en la transmissió de la literatura trobadoresca.
– Descripció de les característiques de llengua, estil i mètrica en la poesia dels
trobadors.
– Comentari de poemes de trobadors, en versió original i en traducció.
– Identificació en un poema trobadoresc dels personatges que intervenen en el triangle
amorós que s’hi presenta.
– Anàlisi detallada del sirventès com a mostra de la poesia política i d’escarni durant
l’edat mitjana.
– Síntesi dels principals trobadors al llarg dels dos-cents anys de la literatura
trobadoresca.
– Identificació de les relacions que es produeixen amb Occitània en el marc de la poesia
trobadoresca.
– Caracterització del Libre dels feyts o crònica de Jaume I mitjançant la lectura i el
comentari d’alguns fragments.
– Caracterització de les altres tres cròniques, descripció del contingut i de l’interès
sobretot històric, mitjançant la lectura i el comentari d’algun fragment de cadascuna.
– Reconeixement de la importància de la relació entre l’Església i la literatura durant els
segles XIII i XIV.
– Reconeixement dels aspectes que podem relacionar amb la vida de Ramon Llull
mitjançant el comentari de fragments de la seva obra en vers.
– Lectura, anàlisi i interpretació de fragments de l’obra en vers i en prosa de Ramon
Llull.
– Reconeixement de la moral a les faules de l’obra en prosa de Ramon Llull.
– Identificació de l’estil i reescriptura en un estil diferent d’alguna faula de l’obra de
Ramon Llull. Anàlisi de la moral d’una faula de Vicent Ferrer.
248

Criteris d’avaluació
– Comprovar que comprenen i descriuen el naixement de les literatures romàniques
com a reflex de la societat.
– Observar que saben descriure i identificar les característiques principals del roman.
– Verificar que situen i descriuen correctament com es va originar la poesia trobadoresca.
– Verificar que identifiquen les característiques de les relacions feudals a la poesia
trobadoresca.
– Comprovar que descriuen la figura del trobador i del joglar i que entenen la
importància de la música a la poesia trobadoresca.
– Verificar que descriuen i identifiquen la llengua, l’estil, la mètrica i els gèneres de la
lírica trobadoresca.
– Observar que comprenen l’evolució històrica de la poesia trobadoresca durant els doscents
anys en els que es va produir.
– Observar que comprenen la definició de crònica i historiografia.
– Verificar que caracteritzen i descriuen les quatre cròniques: la llengua, l’estil i els fets
narrats, mitjançant un comentari de text de fragments de cadascuna.
– Comprovar que situen correctament els autors dels segles XIII i XIV en el marc de la
relació entre l’Església i la prosa d’aquests segles.
– Comprovar que identifiquen, descriuen i situen en el context de la vida de Ramon Llull
les diferents obres en vers: Lo Concili, Lo desconhort i Cant de Ramon.
– Comprovar que identifiquen, descriuen i situen en el context de la vida de Ramon Llull
les diferents obres en prosa: Libre de contemplació, Libre de l’orde de cavalleria, Libre
d’Evast e Aloma e de Blanquerna, Libre d’Amic e Amat, Libre de meravelles o Fèlix i
Libre de les bèsties.
– Observar que descriuen, situen i reconeixen la vida i l’obra d’Arnau de Vilanova,
Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i Isabel de Villena.
– Comprovar que saben analitzar comparativament fragments de l’obra de Ramon Llull
amb fragments d’obres dels autors estudiats al tema.
– Observar que analitzen un comentari de text proposat d’un fragment d’una obra de
Ramon Llull.
Competències
– Competència comunicativa. S’hi treballa amb la reflexió sobre el paper del narrador
en un text. Es demana, efectivament, que s’identifiqui aquest en un fragment
historiogràfic, encara que el mecanisme es pot aplicar a qualsevol tipus de text.
– Competència estètica i literària. Es treballa amb la lectura de textos en prosa
poètica, que es poden comparar amb altres tipus de manifestació literària.
– Competència plurilingüe i cultural. Es practica amb la lectura de textos en llengua
antiga, que permet veure l’evolució a què està sotmesa qualsevol llengua.
– Competència en la recerca i el tractament de la informació. S’hi incorpora amb el
desxiframent dels moralismes que presenten una sèrie de textos. D’aquesta manera,
es pot comprovar la finalitat didàctica de moltes produccions.
249

Tema 11: L’Humanisme. La poesia dels segles XIV i XV.
Objectius didàctics
– Situar històricament l’Humanisme en un món que canvia.
– Comprendre l’Humanisme i el Renaixement com una nova manera d’entendre el món.
– Reconèixer els principals autors del trecento: Dante Alighieri, Francesco Petrarca,
Giovanni Boccaccio.
– Reconèixer i descriure les obres en vers de Bernat Metge: Llibre de Fortuna e
Prudència, Sermó, Medecina apropiada a tot mal.
– Comprendre el marc històric de la poesia dels segles XIV i XV: els canvis de la
història, la decadència i el Segle d’Or de la literatura catalana.
– Descriure l’acceptació del Renaixement, València com a nova capital cultural i la figura
del rei Alfons el Magnànim.
– Reconèixer les primeres innovacions poètiques de l’època mitjançant el comentari i
l’anàlisi de fragments de l’obra de Jordi de Sant Jordi.
– Identificar l’autor Ausiàs Marc i conèixer els aspectes de la seva vida que es
reflecteixen a la seva obra.
– Relacionar la vida de Joan Roís de Corella amb el moment històric i cultural de
l’època: el Renaixement i la seva obra.
– Reconèixer i situar l’autor Jaume Roig: l’escola satírica valenciana.
Continguts
– Reconeixement dels principals autors del trecento italià: Dante Alighieri, Francesco
Petrarca, Giovanni Boccaccio, lectura d’un poema i elaboració d’un breu comentari.
– Situació de l’obra de Bernat Metge en el context de la seva Vida.
– Reconeixement i descripció de les obres en vers de Bernat Metge: Llibre de Fortuna e
Prudència, Sermó i Medecina apropiada a tot mal.
– Interès per la lectura de poesia humanista i per situar-la dins el context històric, social i
cultural de l’època.
– Valoració de la importància de la influència de literatura italiana en la catalana.
– Sensibilitat per la lectura com a mitjà de coneixement personal, d’obertura als altres
àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu.
– Reconeixement i descripció de les obres en vers de Bernat Metge: Llibre de Fortuna e
Prudència, Sermó i Medecina apropiada a tot mal.
– Reconeixement i descripció de les obres en prosa de Bernat Metge: Com se comportà
Ovidi essent enamorat, Valter e Griselda, Apologia i Lo somni.
– Lectura d’un text d’una obra d’autor humanista i producció d’un comentari seguint el
model proposat.
– Comentari d’un poema d’Andreu Febrer a partir de la resolució d’un qüestionari sobre
la temàtica, els sentiments del poeta i l’anàlisi dels tòpics trobadorescs.
– Comentari de poemes de Jordi de Sant Jordi a partir de la resolució d’un qüestionari
sobre la mètrica, les figures retòriques emprades i la temàtica.
– Elaboració d’un comentari d’un poema d’Ausiàs Marc seguint el model proposat i a
partir de la resolució d’un qüestionari.
– Descripció i comentari d’un fragment de l’Obra de Jaume Roig a partir de la resolució
de qüestionaris.
– Comentari de poemes de Joan Roís de Corella a partir de la resolució de qüestionaris
sobre l’estructura, la mètrica, la temàtica i les figures retòriques emprades.
250

Criteris d’avaluació
– Observar que comprenen l’Humanisme i el Renaixement com una nova manera d’entendre
el món.
– Comprovar que reconeixen els principals autors del trecento: Dante Alighieri, Francesco
Petrarca, Giovanni Boccaccio.
– Comprovar que reconeixen els canals d’introducció de l’Humanisme a la Corona d’Aragó:
la Cancelleria Reial, la Cort Papal d’Avinyó, Petrarca, Dante i Boccaccio.
– Verificar que reconeixen els primers humanistes: Antoni Canals, Felip de Malla i Joan
Margarit.
– Observar que situen l’obra de Bernat Metge en el context de la seva vida.
– Verificar que reconeixen i descriuen correctament les obres en vers de Bernat Metge:
Llibre de Fortuna e Prudència, Sermó i Medecina apropiada a tot mal.
– Verificar que reconeixen i descriuen les obres en prosa de Bernat Metge: Com se
comportà Ovidi essent enamorat, Valter e Griselda, Apologia i Lo somni.
– Comprovar que comprenen un text d’una obra d’autor humanista i que n’elaboren un
comentari segons el model proposat.
– Observar que comprenen el marc històric de la poesia dels segles XIV i XV: els canvis
de la història, la decadència i el Segle d’Or de la literatura catalana.
– Comprovar que reconeixen les primeres innovacions poètiques de l’època mitjançant
el comentari i l’anàlisi de fragments de l’obra de Jordi de Sant Jordi.
– Verificar que identifiquen l’autor Ausiàs Marc i coneixen els aspectes de la seva vida
que es reflecteixen a la seva obra.
– Observar que identifiquen les temàtiques de l’obra d’Ausiàs Marc i la classificació de la
seva obra segons els temes: els senyals, l’amor i la mort.
– Comprovar que relacionen la vida de Joan Roís de Corella amb el moment històric i
cultural de l’època: el Renaixement i la seva obra.
– Verificar que descriuen i analitzen poemes de l’obra profana de joventut i de l’obra
religiosa de Joan Roís de Corella.
– Comprovar que reconeixen i situen l’autor Jaume Roig en l’escola satírica valenciana.
– Verificar que reconeixen el gènere de la sàtira, i que descriuen i comenten fragments
de l’obra de Jaume Roig l’Espill.
Competències
– Competència comunicativa. S’hi incorpora amb la proposta d’elaboració d’una
descripció. L’alumnat ha de recórrer a tots els mecanismes possibles perquè aquesta
descripció reflecteixi els continguts que es volen transmetre.
– Competència estètica i literària. Es treballa amb la lectura de textos de cavalleria,
que presenten un registre i unes característiques que permeten caracteritzar-los com
a gènere propi.
– Competència plurilingüe i cultural. Es tracta amb la lectura de textos antics, amb
influència de les llengües amb què estava en contacte aleshores el valencià.
– Competència en la recerca i el tractament de la informació. Es treballa en
demanar si un text descriu bé com era una batalla a l’Edat Mitjana, cosa que obliga a
buscar informació sobre aquest fenomen.
251

Tema 12: La prosa al segle XV.
Objectius didàctics
– Reconèixer i descriure els orígens de la novel·la: les primeres novel·les, les novel·les
idealistes gregues.
– Identificar la novel·la medieval i reconèixer els diversos tipus que hi ha de novel·la
medieval.
– Descriure la ficció en prosa en la nostra llengua: el naixement de la ficció literària, el
segle XV.
– Conèixer els diferents gèneres de prosa que trobem a l’època: les llegendes religioses
i la narrativa moral, les novel·letes sentimentals, llibres de cavalleria i novel·les
cavalleresques.
– Reconèixer la història de Jacob Xalabín i les seves característiques principals: la
temàtica amorosa, la relació amb la realitat i l’originalitat de la novel·la.
– Descriure les característiques principals del Curial e Güelfa: els misteris de l’autoria
del Curial i el debat sobre el gènere, l’estructura i l’argument, el paper de les dones, la
mentalitat i la ideologia.
– Reconèixer i descriure l’autoria al Tirant lo Blanc: els dos autors, Joanot Martorell i
Martí Joan de Galba.
– Descriure la temàtica del Tirant lo Blanc: les aventures del millor cavaller del món.
– Identificar el reflex d’un canvi de mentalitat dins el Tirant lo Blanc.
– Elaborar un comentari de text d’un fragment del Tirant lo Blanc o d’alguna altra obra
de qualsevol dels autors i gèneres estudiats al tema.
Continguts
– Identificació dels orígens de la novel·la.
– Reconeixement de la novel·la medieval i els diversos tipus.
– Descripció del naixement de la ficció literària en la nostra llengua.
– Identificació dels diferents gèneres en prosa: les llegendes religioses i la narrativa
moral, les novel·letes sentimentals, llibres de cavalleria i novel·les cavalleresques.
– Descripció de la Història de Jacob Xalabín.
– Reconeixement dels autors i les obres principals de la prosa al segle XV.
– Reconeixement i descripció del Curial e Güelfa: els misteris de l’autoria del Curial i el
debat sobre el gènere, l’estructura i l’argument, el paper de les dones i la mentalitat a
cavall de dues ideologies.
– Lectura, anàlisi i comentari, a partir de la resolució d’un qüestionari, d’un fragment del
Curial e Güelfa.
– Reconeixement i descripció de les característiques principals del Tirant lo Blanc: els
autors, Joanot Martorell i Martí Joan de Galba, la temàtica, la trama, les aventures del
millor cavaller del món i el clar reflex de canvi de mentalitat.
– Lectura, anàlisi i comentari de diversos fragments del Tirant lo Blanc, a partir de la
resolució de qüestionaris.
– Lectura d’un comentari model i elaboració d’un comentari d’un fragment del Tirant lo
Blanc.
– Sensibilitat per la lectura com a mitjà de coneixement personal, d'obertura als altres
àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu.
– Sensibilitat per la lectura de prosa en la nostra llengua del segle XV i la literatura en
general com a mitjà de coneixement de la societat en la que fou creada.
252

Criteris d’avaluació
– Observar que reconeixen i descriuen els orígens de la novel·la: les primeres novel·les,
les novel·les idealistes gregues.
– Comprovar que identifiquen la novel·la medieval i en reconeixen els diversos tipus.
– Verificar que descriuen i situen la ficció en prosa en la nostra llengua: el naixement de
la ficció literària en la nostra llengua, el segle XV.
– Comprovar que coneixen i descriuen els diferents gèneres de prosa que trobem al
segle XV en la nostra llengua: les llegendes religioses i la narrativa moral, les
novel·letes sentimentals, llibres de cavalleria i novel·les cavalleresques.
– Verificar que reconeixen la història de Jacob Xalabín i que en descriuen les seves
característiques principals: la temàtica amorosa, la relació amb la realitat i l’originalitat
de la novel·la.
– Comprovar que descriuen les característiques principals del Curial e Güelfa: els
misteris de l’autoria del Curial i el debat sobre el gènere, l’estructura i l’argument, el
paper de les dones, la mentalitat i la ideologia.
– Comprovar que llegeixen, analitzen i comenten fragments del Curial e Güelfa
mitjançant la resolució d’un qüestionari.
– Verificar que reconeixen i descriuen l’autoria al Tirant lo Blanc: els dos autors, Joanot
Martorell i Martí Joan de Galba.
– Comprovar que descriure la temàtica del Tirant lo Blanc: les aventures del millor
cavaller del món.
– Observar que identifiquen el reflex d’un canvi de mentalitat dins el Tirant lo Blanc.
– Comprovar que llegeixen, analitzen i comenten diversos fragments del Tirant lo Blanc
a partir de la resolució de qüestionaris.
– Verificar que elaboren un comentari de text d’un fragment del Tirant lo Blanc seguint
el model proposat.
Competències
– Competència comunicativa. S’hi treballa amb la reflexió sobre el paper del narrador
en un text. Es demana, efectivament, que s’identifiqui aquest en un fragment
historiogràfic, encara que el mecanisme es pot aplicar a qualsevol tipus de text.
– Competència estètica i literària. Es treballa amb la lectura de textos en prosa
poètica, que es poden comparar amb altres tipus de manifestació literària.
– Competència plurilingüe i cultural. Es practica amb la lectura de textos en valencià
antic, que permet veure l’evolució a què està sotmesa qualsevol llengua.
– Competència en la recerca i el tractament de la informació. S’hi incorpora amb el
desxiframent dels moralismes que presenten una sèrie de textos. D’aquesta manera,
es pot comprovar la finalitat didàctica de moltes produccions.
253

Tema 13: La literatura als segles XVI, XVII I XVIII.
Objectius didàctics
– Reconèixer les característiques del període d’afebliment de la nostra cultura.
– Descriure les causes politicosocials de la Decadència.
– Reconèixer les causes culturals de la Decadència: la situació de la llengua, la
impremta la universitat i la situació de la literatura.
– Descriure les característiques principals del Renaixement.
– Reconèixer com es tractava la qüestió de la llengua al Renaixement.
– Identificar i situar els autors més importants en poesia de la literatura del Renaixement
al Principat: Pere Serafí i Joan Pujol.
– Identificar i situar els autors més importants en poesia de la literatura del Renaixement
a València: Joan Ferrandis d’Herèdia i Joan Timoneda.
– Descriure la situació del gènere teatral a l’època del Renaixement.
– Reconèixer les característiques principals del Barroc.
– Reconèixer com es va manifestar el Barroc al Principat, sobretot en poesia i en autors
com Francesc Vicent Garcia o Rector de Vallfogona i Francesc Fontanella.
– Reconèixer els moviments del segle XVIII: el Neoclassicisme i la Il·lustració atenent a
les seves característiques principals i a la seva literatura als territoris en què es parla la
nostra llengua.
– Identificar i descriure la literatura popular i els seus gèneres.
Continguts
– Reconeixement de les característiques generals del període de la Decadència a partir
de la lectura i el comentari d’un text i la resposta a un qüestionari.
– Relació de la cultura i la literatura del període de la Decadència i reconeixement dels
personatges més significatius d’aquest període a partir de la lectura i el comentari d’un
text i la resposta a un qüestionari.
– Descripció de les característiques principals del Renaixement.
– Reconeixement de com es tractava la qüestió de la llengua al Renaixement.
– Identificació i situació dels autors més importants en poesia de la literatura del
Renaixement al Principat: Pere Serafí i Joan Pujol.
– Identificació i situació dels autors més importants en poesia de la literatura del
Renaixement a València: Joan Ferrandis d’Herèdia i Joan Timoneda.
– Descripció de la situació del gènere teatral a l’època del Renaixement.
– Reconeixement de les característiques principals del Barroc.
– Reconeixement de com es va manifestar el Barroc al Principat, sobretot en poesia i en
autors com Francesc Vicent Garcia o Rector de Vallfogona i Francesc Fontanella.
– Reconeixement dels moviments del segle XVIII: el Neoclassicisme i la Il·lustració
atenent a les seves característiques i a la seva literatura als territoris de la nostra
llengua.
– Identificació i descripció de la literatura popular i els seus gèneres.
– Lectura d’un comentari de text d’un poema de Francesc Vicent Garcia.
– Elaboració d’un comentari de text atenent al model proposat.
– Sensibilitat per la literatura com a mitjà de coneixement de l'autor i dels aspectes de la
seva vida que van influir en la seva producció literària.
254

– Sensibilitat per la lectura de poemes i la literatura en general com a mitjà de
coneixement de la societat en la que fou creada.
Criteris d’avaluació
– Comprovar que reconeixen les característiques principals del període d’afebliment de
la nostra cultura i les causes politicosocials de la Decadència.
– Verificar que reconeixen les causes culturals de la Decadència: la situació de la
llengua, la impremta la universitat i la situació de la literatura.
– Comprovar que descriuen les característiques principals del Renaixement i com es
tractava la qüestió de la llengua en aquest període.
– Verificar que identifiquen i situen els autors més importants en poesia de la literatura
del Renaixement al Principat: Pere Serafí i Joan Pujol.
– Comprovar que identifiquen i situen els autors en poesia de la literatura del
Renaixement a València: Joan Ferrandis d’Herèdia i Joan Timoneda.
– Verificar que descriuen la situació del gènere teatral a l’època del Renaixement.
– Comprovar que reconeixen les característiques principals del Barroc.
– Verificar que reconeixen com es va manifestar el Barroc al Principat, sobretot en
poesia i en autors com el Rector de Vallfogona i Francesc Fontanella.
– Verificar que reconeixen els moviments del segle XVIII: el Neoclassicisme i la
Il·lustració atenent a les seves característiques principals i a la seva literatura als
territoris en què es parla la nostra llengua.
– Comprovar que identifiquen i descriuen la literatura popular i els seus gèneres.
Competències
– Competència comunicativa. Es potencia per mitjà de les preguntes que es fan al
marge dels diversos textos que es presenten en el tema. S’obliga l’alumnat a
manifestar per escrit els seus criteris.
– Competència estètica i literària. Es practica amb l’estudi mètric d’un poema, que
permet practicar aquesta tècnica, bàsica en l’anàlisi de la literatura.
– Competència plurilingüe i cultural. Es treballa amb l’estudi de la lírica popular, que
vehicula un seguit de coneixements i valors d’una societat determinada.
– Competència en la recerca i el tractament de la informació. S’hi tracta en demanar
a l’alumnat que busqui informació sobre una determinada malaltia i la relacioni amb la
informació que ens en presenta un text.
255

Tema 14: El Romanticisme. La Renaixença.
Objectius didàctics
– Llegir i entendre diversos textos expositius sobre el Romanticisme i la Renaixença.
– Identificar els orígens del Romanticisme a Alemanya, a Anglaterra i a França i els
escriptors més importants d’aquest moviment a cada país.
– Reconèixer les característiques més importants del Romanticisme i els temes tractats.
– Reconèixer i descriure el Romanticisme a València.
– Identificar i descriure la Renaixença, el seu marc històric i els seus factors
desencadenants.
– Identificar les etapes de la Renaixença valenciana.
– Classificar els autors valencians de la Renaixença segons si són moderats i cultes o
liberals i populistes.
– Analitzar la premsa satírica de l’època i el tractament que s’hi feia de la qüestió
lingüística.
– Realitzar un balanç del que va representar la Renaixença valenciana des del punt de
vista lingüístic, ideològic, literari i social.
– Llegir i analitzar el comentari de text d’un poema de Vicent Boix.
– Elaborar un comentari de text a partir de la resolució d’un qüestionari.
Continguts
– Lectura i comprensió de diversos textos sobre el Romanticisme i el moviment de la
Renaixença.
– Identificació dels orígens del Romanticisme a Alemanya, a Anglaterra i a França i els
escriptors més importants d’aquest moviment a cada país.
– Reconeixement de les característiques més importants del Romanticisme: l’esperit de
revolta, la insatisfacció permanent i el programa literari.
– Identificació dels principals temes que es tractaven durant el Romanticisme.
– Lectura i anàlisi d’un text que tracta del Romanticisme i un text que pertany a l’època
romàntica.
– Reconeixement i descripció del Romanticisme a València.
– Identificació i descripció de la Renaixença, del seu marc històric i dels seus factors
desencadenants.
– Identificació de les etapes de la Renaixença valenciana.
– Classificació dels autors valencians de la Renaixença segons si són moderats i cultes
o liberals i populistes.
– Anàlisi de la premsa satírica de l’època i del tractament que es feia de la qüestió
lingüística.
– Realització d’un balanç del que va representar la Renaixença valenciana des del punt
de vista lingüístic, ideològic, literari i social.
– Lectura i anàlisi del comentari de text d’un poema de Vicent Boix.
– Elaboració d’un comentari de text a partir de la resolució d’un qüestionari.
– Sensibilitat per la lectura com a mitjà de coneixement personal, d'obertura als altres
àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu.
– Valoració de la relació entre la literatura i el seu context polític, social i cultural.
– Interès per la literatura com a font de coneixement del moment en què fou produïda i
interpretada.
256

Criteris d’avaluació
– Comprovar que llegeixen i entenen textos sobre el Romanticisme i la Renaixença.
– Verificar que identifiquen els orígens del Romanticisme a Alemanya, a Anglaterra i a
França i els escriptors més importants d’aquest moviment a cada país.
– Comprovar que reconeixen l’esperit de revolta, la insatisfacció permanent i un
programa literari concret com a característiques més importants del Romanticisme.
– Verificar que identifiquen els principals temes que es tractaven durant el
Romanticisme en diversos textos.
– Comprovar que reconeixen i descriuen el Romanticisme a València.
– Observar que llegeixen i analitzen un text que tracta del Romanticisme i un text de
l’època romàntica.
– Comprovar que identifiquen i descriuen la Renaixença i el seu marc històric i cultural i
els seus límits.
– Observar que identifiquen les etapes de la Renaixença valenciana.
– Verificar que classifiquen els autors valencians de la Renaixença segons si són
moderats i cultes o liberals i populistes.
– Verificar que analitzen la premsa satírica de l’època i el tractament de la qüestió
lingüística.
– Comprovar que realitzen un balanç del que va representar la Renaixença valenciana
des del punt de vista lingüístic, ideològic, literari i social.
– Observar que llegeixen i analitzen el comentari de text d’un poema de Vicent Boix.
– Constatar que elaboren un comentari de text a partir de la resolució d’un qüestionari.
Competències
– Competència comunicativa. Es potencia demanant a l’alumnat que s’analitzi com és
i ens ho digui en veu alta, davant dels altres.
– Competència estètica i literària. Es té en compte en presentar els cànons estètics
del romanticisme, que són molt presents encara en textos actuals.
– Competència plurilingüe i cultural. Es treballa en presentar autors romàntics de
diverses literatures, i demanant que es comparin les característiques de cada
moviment romàntic europeu.
– Competència en la recerca i el tractament de la informació. S’hi practica demanant
a l’alumnat que busqui informació sobre Mecenes, personatge romà que dóna nom a
la institució del mecenatge, encara usada actualment.
257

Tema 15: La poesia romàntica.
Objectius didàctics
– Reconèixer les característiques de la poesia romàntica.
– Identificar els elements romàntics de diversos poemes i elaborar-ne l’anàlisi mètrica.
– Comentar aspectes temàtics, mètrics, de lèxic i els recursos usats pel poeta en
diversos poemes romàntics.
– Identificar els aspectes més importants de la vida de Jacint Verdaguer.
– Reconèixer la figura de Jacint Verdaguer com a poeta popular.
– Identificar les característiques més destacables de la poesia èpica de Jacint
Verdaguer.
– Analitzar i comentar un fragment de L’Atlàntida i del Canigó.
– Identificar les característiques més importants de la poesia lírica de Jacint Verdaguer
en el comentari de poemes.
– Reconèixer les tres generacions de poetes romàntics valencians.
– Analitzar la vida i l’obra de Teodor Llorente, amb un interès especial en la temàtica i
l’estil.
– Estudiar la figura i l’obra de Vicent Wenceslau Querol.
– Analitzar la figura i l’obra de Constantí Llombart.
– Llegir un comentari de text i adoptar-lo com a model per a l’elaboració d’un comentari
propi.
Continguts
– Lectura i comprensió de diversos textos expositius sobre la poesia romàntica i de
poemes romàntics.
– Reconeixement de les característiques de la poesia romàntica.
– Identificació dels elements romàntics en diversos poemes.
– Elaboració i anàlisi mètrica de diversos poemes romàntics.
– Comentari d’aspectes temàtics, mètrics, de lèxic i dels recursos usats pel poeta en
diversos poemes romàntics.
– Reconeixement dels principals poetes romàntics.
– Identificació dels aspectes més importants de la vida de Jacint Verdaguer.
– Reconeixement de la figura de Jacint Verdaguer com a poeta popular.
– Identificació de les característiques més destacables de la poesia èpica de Verdaguer.
– Lectura, anàlisi i comentari d’un fragment de L’Atlàntida.
– Lectura, anàlisi i comentari d’un fragment del Canigó.
– Identificació de les característiques més importants de la poesia lírica de Jacint
Verdaguer en el comentari de poemes.
– Reconeixement de la poesia religiosa de Verdaguer i les seves característiques.
– Reconeixement de les tres generacions de poetes romàntics valencians.
– Anàlisi de la vida i l’obra de Teodor Llorente, amb una atenció especial a la temàtica i
l’estil.
– Estudi de la figura i l’obra de Vicent Wenceslau Querol.
– Anàlisi de la figura i l’obra de Constantí Llombart.
– Lectura d’un comentari de text de Teodor Llorente per adoptar-lo com a model per a
l’elaboració d’un comentari propi.
258

Criteris d’avaluació
– Comprovar que reconeixen les característiques de la poesia romàntica.
– Verificar que identifiquen els elements romàntics de diversos poemes.
– Comprovar que elaboren l’anàlisi mètrica de diversos poemes romàntics.
– Observar que comenten aspectes temàtics, mètrics, de lèxic i els recursos usats pel
poeta en diversos poemes romàntics.
– Comprovar que reconeixen els principals poetes romàntics.
– Observar que identifiquen els aspectes més importants de la vida de Jacint Verdaguer.
– Comprovar que reconeixen la figura de Jacint Verdaguer com a poeta popular.
– Verificar que identifiquen les característiques de la poesia èpica de Jacint Verdaguer.
– Comprovar que analitzen i comenten un fragment de L’Atlàntida i del Canigó.
– Verificar que identifiquen les característiques més importants de la poesia lírica i la
poesia religiosa de Jacint Verdaguer en el comentari de poemes.
– Observar si reconeixen les tres generacions de poetes romàntics valencians.
– Comprovar que saben analitzar la vida i l’obra de Teodor Llorente i en reconeixen la
temàtica i l’estil.
– Verificar que estudien la figura i l’obra de Vicent Wenceslau Querol.
– Observar que analitzen la figura i l’obra de Constantí Llombart.
– Comprovar que llegeixen un comentari de text i l’adopten com a model per a
l’elaboració d’un comentari propi.
Competències
– Competència comunicativa. Es potencia en demanar als alumnes que ens expliquin
quines sensacions els transmeten poemes que llegim.
– Competència estètica i literària. Es treballa per mitjà de l’anàlisi formal de poemes,
amb l’estudi sil·làbic i de les figures retòriques.
– Competència plurilingüe i cultural. S’hi tracta en presentar les influències d’altres
corrents i tendències europees sobre la nostra literatura.
– Competència en la recerca i el tractament de la informació. Hi té cabuda quan es
demana a l’alumnat que relacionin un poema amb la informació que tenen sobre la
vida del seu autor.
259

Tema 16: El teatre de la Renaixença.
Objectius didàctics
– Llegir diversos textos expositius sobre el teatre de la Renaixença i saber-ne extreure
el sentit.
– Identificar els trets essencials del teatre de la Renaixença.
– Reconèixer el teatre romàntic i les seves característiques principals.
– Analitzar la tragèdia com a gènere característic del teatre romàntic.
– Identificar les principals característiques del drama romàntic.
– Reconèixer les principals característiques del drama realista.
– Identificar els aspectes més importants de la vida i l’obra de Frederic Soler.
– Descriure els aspectes més importants de la vida d’Àngel Guimerà i les diferents
etapes, gèneres i corrents de la seva obra.
– Analitzar les característiques del teatre popular a València.
– Descriure els trets essencials del teatre religiós i el teatre profà.
– Analitzar la tipologia del sainet: les peces paròdiques, els quadres de costums i el
sainet còmic.
– Reconèixer els principals sainetistes valencians.
– Comentar un text teatral atenent al model proposat.
Continguts
– Lectura de diversos textos expositius sobre el teatre de la Renaixença per extreure’n
el sentit.
– Identificació dels trets essencials del teatre de la Renaixença.
– Reconeixement del teatre romàntic i les seves característiques principals, com ara
l’escenografia.
– Anàlisi de la tragèdia com a gènere característic del teatre romàntic.
– Identificació de les principals característiques del drama romàntic.
– Reconeixement de les principals característiques del drama realista.
– Identificació dels aspectes més importants de la vida i l’obra de Frederic Soler.
– Descripció dels aspectes més importants de la vida d’Àngel Guimerà i les diferents
etapes, gèneres i corrents de la seva obra.
– Anàlisi de les característiques del teatre popular a València.
– Descripció dels trets essencials del teatre religiós i el teatre profà.
– Anàlisi de la tipologia del sainet: les peces paròdiques, els quadres de costums i el
sainet còmic.
– Reconeixement dels principals sainetistes valencians.
– Lectura d’un comentari d’un fragment teatral d’Àngel Guimerà.
– Comentari d’un text teatral atenent al model proposat.
– Interès per la lectura de teatre de la Renaixença i per situar-lo dins el context històric,
social i cultural de l’època.
– Sensibilitat per la lectura com a mitjà de coneixement personal, d’obertura als altres
àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu.
– Interès per relacionar la nostra literatura amb altres literatures europees.
– Sensibilitat per la literatura com a mitjà de coneixement de l’autor i dels aspectes de la
seva vida que van influir en la seva producció literària.
260

Criteris d’avaluació
– Observar que llegeixen i entenen diversos textos expositius sobre el teatre de la
Renaixença.
– Verificar que identifiquen els trets essencials del teatre de la Renaixença.
– Comprovar que reconeixen el teatre romàntic i les seves característiques principals,
com ara l’escenografia.
– Verificar que analitzen la tragèdia com a gènere característic del teatre romàntic.
– Observar que identifiquen les principals característiques del drama romàntic.
– Comprovar que reconeixen les principals característiques del drama realista.
– Constatar que identifiquen els aspectes més importants de la vida i l’obra de Frederic
Soler.
– Verificar que descriuen els aspectes més importants de la vida d’Àngel Guimerà i les
diferents etapes, gèneres i corrents de la seva obra.
– Observar que analitzen les característiques del teatre popular a València.
– Constatar que descriuen els trets essencials del teatre religiós i el teatre profà.
– Verificar que analitzen la tipologia del sainet: les peces paròdiques, els quadres de
costums i el sainet còmic.
– Comprovar que reconeixen els principals sainetistes valencians.
– Verificar que llegeixen un comentari d’un fragment teatral d’Àngel Guimerà.
– Observar que comenten un text teatral atenent al model proposat.
Competències
– Competència comunicativa. Es treballa veient les convencions comunicatives que fa
servir el teatre. Aquests recursos són diferents dels que fan servir altres gèneres
literaris.
– Competència estètica i literària. Es treballa demanant a l’alumnat que busqui el
motiu profund d’un text, allò que ens vol comunicar de veritat, més enllà de la forma
que hi dóna la trama.
– Competència plurilingüe i cultural. S’hi fa referència en estudiar les paraules d’un
cert origen que apareixen en un text, comprovant a la vegada l’existència de paraules
d’aquesta procedència en la nostra llengua.
– Competència en la recerca i el tractament de la informació. Hi té cabuda quan es
demana als alumnes que relacionin un text amb els conflictes socials que hi havia
quan es va escriure. Això els obliga a buscar informació sobre un determinat fenomen
històric.
261

Tema 17: La novel·la al segle XIX.
Objectius didàctics
– Relacionar burgesia i novel·la en el marc de la novel·la europea del segle XIX.
– Reconèixer les característiques principals del realisme.
– Identificar les característiques principals del naturalisme.
– Reconèixer el rerefons científic del naturalisme.
– Identificar les característiques de la novel·la segons Émile Zola.
– Reconèixer el naixement de la nostra novel·lística moderna.
– Identificar les característiques principals de la narrativa de costums.
– Relacionar un quadre costumista i una novel·la realista.
– Identificar el marc social i cultural en què es va donar la novel·la realista i els seus
autors.
– Reconèixer l’autor Narcís Oller dins el marc de la novel·la naturalista.
– Descriure la introducció del naturalisme en la nostra llengua.
– Identificar els antecedents literaris de Narcís Oller, els aspectes més importants de la
seva vida i la relació amb el realisme i el naturalisme.
– Descriure les característiques generals de les primeres novel·les de Narcís Oller.
– Descriure el canvi de perspectiva literària i les característiques generals de les
darreres novel·les de Narcís Oller.
– Llegir, observar i analitzar el comentari de text d’un fragment de l’Escanyapobres de
Narcís Oller i adoptar-lo com a model per a l’elaboració de comentaris propis.
Continguts
– Lectura i extracció del sentit de diversos textos expositius sobre la novel·la al segle
XIX.
– Relació de la burgesia i novel·la en el marc de la novel·la europea del segle XIX.
– Reconeixement de les característiques principals del realisme.
– Identificació de les característiques principals del naturalisme.
– Reconeixement del rerefons científic del naturalisme.
– Identificació de les característiques de la novel·la segons Émile Zola.
– Reconeixement del naixement de la nostra novel·lística moderna.
– Identificació de les característiques principals de la narrativa de costums.
– Relació d’un quadre costumista i una novel·la realista.
– Reconeixement de l’autor Narcís Oller dins el marc de la novel·la naturalista.
– Descripció de la introducció del naturalisme en la nostra llengua.
– Identificació dels antecedents literaris de Narcís Oller, els aspectes més importants de
la seva vida i la relació amb el realisme i el naturalisme.
– Descripció de les característiques generals de les primeres novel·les de Narcís Oller.
– Descripció del canvi de perspectiva literària i les característiques generals de les
darreres novel·les de Narcís Oller.
– Lectura, observació i anàlisi del comentari de text d’un fragment de l’Escanyapobres
de Narcís Oller per adoptar-lo com a model en l’elaboració d’un comentari propi.
– Sensibilitat per la lectura com a mitjà de coneixement personal, d'obertura als altres
àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu.
– Interès per relacionar la nostra literatura amb altres literatures europees.
262

Criteris d’avaluació
– Verificar que llegeixen i entenen diversos textos expositius sobre la novel·la al segle
XIX.
– Observar que relacionen burgesia i novel·la en el marc de l’Europa del segle XIX.
– Comprovar que reconeixen les característiques principals del realisme.
– Verificar que identifiquen les característiques principals del naturalisme.
– Comprovar que identifiquen les característiques de la novel·la segons Émile Zola.
– Observar que reconeixen el naixement de la nostra novel·lística moderna.
– Comprovar que identifiquen les característiques principals de la narrativa de costums.
– Verificar que relacionen un quadre costumista i una novel·la realista.
– Verificar que reconeixen el marc social i cultural en què es va donar la novel·la realista
i els seus autors.
– Observar que reconeixen l’autor Narcís Oller dins el marc de la novel·la naturalista.
– Comprovar que descriuen la introducció del naturalisme en la nostra llengua.
– Verificar que identifiquen els antecedents literaris de Narcís Oller, els aspectes més
importants de la seva vida i la relació amb el realisme i el naturalisme.
– Comprovar que reconeixen les característiques generals de les primeres novel·les de
Narcís Oller.
– Verificar que descriuen el canvi de perspectiva literària i les característiques generals
de les darreres novel·les de Narcís Oller.
– Observar que elaboren un comentari de text atenent al model proposat.
Competències
– Competència comunicativa. Es potencia demanant als alumnes que expliquin el
significat d’expressions que apareixen en fragments literaris, obligant-los a entendreles
bé i a saber-les explicar correctament.
– Competència estètica i literària. Es treballa amb l’anàlisi dels ambients i els
personatges que apareixen en una narració.
– Competència plurilingüe i cultural. Es practica veient de quina manera la novel·la
del segle XIX reflecteix la realitat en què es va produir, com també les vicissituds per
què va passar el país.
– Competència en la recerca i el tractament de la informació. S’hi incorpora
demanat a l’alumnat que busqui diferències entre la novel·la realista i la costumista.
Per a contestar aquesta pregunta caldrà fer cerques a Internet o en una enciclopèdia.
263

Tema 18: El Modernisme. La poesia modernista.
Objectius didàctics
– Llegir i entendre textos expositius sobre el Modernisme i la poesia modernista.
– Llegir i comentar poemes modernistes.
– Analitzar l’origen i les característiques del moviment modernista.
– Identificar la relació entre el Modernisme i la societat i el paper de l’artista modernista.
– Analitzar els dos grans corrents del Modernisme literari: el simbolisme i el vitalisme.
– Analitzar els trets del Modernisme valencià i la importància de la generació de 1909.
– Valorar la figura de Joan Maragall com a principal representant de la poesia
modernista i el seu concepte de poesia com a vocació, inspiració i paraula viva.
– Reconèixer l’evolució ideològica i social de l’obra poètica de Joan Maragall.
– Analitzar la vida i l’obra dels principals poetes modernistes valencians: Josep Maria
Bayarri, Miquel Duran i Tortajada, Daniel Martínez Ferrando i Jacint Maria Mustieles.
– Identificar les característiques de l’Escola Mallorquina i de l’obra dels seus autors
principals: Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.
– Participar activament en les diverses activitats d’expressió oral proposades a l’aula.
Continguts
– Lectura i extracció del sentit de diversos textos expositius sobre el Modernisme i la
poesia modernista.
– Lectura i comentari de diversos poemes modernistes.
– Anàlisi de l’origen i les característiques del moviment modernista.
– Identificació de la relació entre el Modernisme i la societat i del paper de l’artista
modernista.
– Anàlisi dels dos grans corrents del Modernisme literari: el simbolisme i el vitalisme.
– Anàlisi dels trets del Modernisme valencià i de la importància de la generació de
1909.
– Valoració de la figura de Joan Maragall com a principal representant de la poesia
modernista, i reconeixement de l’evolució ideològica i social de la seva obra poètica
per mitjà de la lectura i el comentari de diversos poemes.
– Reconeixement del concepte de poesia de Joan Maragall com a vocació, inspiració i
paraula viva.
– Anàlisi de la vida i l’obra dels principals poetes modernistes valencians, Josep Maria
Bayarri, Miquel Duran i Tortajada, Daniel Martínez Ferrando i Jacint Maria Mustieles,
per mitjà del comentari de poemes destacats.
– Identificació de les característiques de l’Escola Mallorquina.
– Reflexió sobre la figura i l’obra de Miquel Costa i Llobera i de Joan Alcover per mitjà
de l’anàlisi i el comentari de poemes.
– Aplicació dels coneixements adquirits sobre la poesia modernista en comentaris de
poemes modernistes.
– Participació activa en les diverses activitats d’expressió oral proposades a l’aula.
– Adequació dels textos o les exposicions orals de producció pròpia a les diferents
situacions comunicatives respectant les normes a l’hora de participar-hi.
– Reconeixement de cert tipus de poesia com a eina de transformació de la societat, la
cultura i l’art.
264

– Sensibilitat per la lectura i la literatura com a mitjà de coneixement personal,
d’obertura a altres àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu.
Criteris d’avaluació
– Comprovar que entenen diversos textos expositius sobre el Modernisme i la poesia
modernista.
– Observar que llegeixen i comenten poemes modernistes.
– Verificar que analitzen l’origen i les característiques del moviment modernista.
– Constatar que identifiquen la relació entre el Modernisme i la societat i el paper de
l’artista modernista.
– Verificar que analitzen els dos grans corrents del Modernisme literari: el simbolisme i
el vitalisme.
– Comprovar que analitzen els trets del Modernisme valencià i la importància de la
generació de 1909.
– Observar que valoren la figura de Joan Maragall com a principal representant de la
poesia modernista i el seu concepte de poesia com a vocació, inspiració i paraula
viva.
– Observar que reconeixen l’evolució ideològica i social de l’obra poètica de Joan
Maragall per mitjà de la lectura i el comentari de diversos textos.
– Constatar que analitzen la vida i l’obra dels principals poetes modernistes valencians,
Josep Maria Bayarri, Miquel Duran i Tortajada, Daniel Martínez Ferrando i Jacint
Maria Mustieles, mitjançant el comentari de poemes.
– Verificar que identifiquen les característiques de l’Escola Mallorquina.
– Comprovar que analitzen la figura i l’obra de Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover per
mitjà del comentari de diversos poemes.
– Observar que apliquen els coneixements adquirits comentant poemes modernistes.
– Comprovar que participen activament en les activitats d’expressió oral a l’aula.
Competències
– Competència comunicativa. Es potencia en demanar als alumnes que ens expliquin
quines sensacions els transmeten poemes que llegim.
– Competència estètica i literària. Es treballa per mitjà de l’anàlisi formal de poemes,
amb l’estudi sil·làbic i de les figures retòriques.
– Competència plurilingüe i cultural. S’hi tracta en presentar les influències d’altres
corrents i tendències europees sobre la nostra literatura.
– Competència en la recerca i el tractament de la informació. Hi té cabuda quan es
demana a l’alumnat que relacionin un poema amb la informació que tenen sobre la
vida del seu autor.
265

OBJECTIUS I CONTINGUTS MÍNIMS 1r DE BATXILLERAT.
Tema 1: La comunicació.
Objectius didàctics
– Reconèixer el concepte de comunicació.
– Identificar els diferents elements de la comunicació: emissor, receptor, missatge, codi,
canal i referent o context.
– Reconèixer els conceptes de soroll i redundància i identificar-los en exemples de
situacions comunicatives.
– Reconèixer la llengua com a codi o sistema de signes.
– Identificar els tipus de signes: el senyal, el signe, les icones, els indicis i els símbols.
– Analitzar signes lingüístics descomponent-los en significat i significant.
– Reconèixer les unitats mínimes sense significació: els fonemes.
– Identificar els morfemes, les unitats mínimes amb significació, i els tipus segons el seu
significat: lexemes i morfemes gramaticals.
– Reconèixer les funcions del llenguatge com a caracteritzadores de la comunicació
humana.
– Identificar els diferents tipus de funcions del llenguatge: la funció referencial, la funció
emotiva, la funció conativa, la funció fàtica, la funció metalingüística i la funció poètica.
– Relacionar les diferents funcions del llenguatge amb els diferents elements que
intervenen en el procés comunicatiu.
– Analitzar la imatge, el so com a elements de comunicació atenent al significat figuratiu
i al significat plàstic i a les sensacions i que denoten.
– Analitzar la fotografia i el cinema atenent a la funció figurativa i la funció plàstica.
– Saber realitzar una lectura seguint les tècniques proposades (dicció, puntuació,
entonació...) perquè esdevingui totalment comprensiva.
Continguts
– Identificació dels diferents elements de la comunicació: emissor, receptor, missatge,
codi, canal i referent o context en diferents situacions comunicatives.
– Elaboració d’exemples de situacions comunicatives a partir d’elements concrets.
– Reconeixement dels conceptes de soroll i redundància en exemples de situacions
comunicatives diverses.
– Identificació dels tipus de signes: senyal, signe, icones, indicis i símbols.
– Identificació i separació de sons, síl·labes, fonemes i morfemes.
– Anàlisi de signes lingüístics descomponent-los en significat i significant.
– Identificació i exemplificació de les funcions del llenguatge (referencial, emotiva,
conativa, fàtica, metalingüística i poètica) en algunes expressions.
– Observació de pintures, audició de simfonies i descripció de la denotació que tenen.
– Identificació del sentit figuratiu i del sentit plàstic en fotografies, pel·lícules i música.
– Lectura seguint les tècniques proposades (dicció, puntuació, entonació…) perquè
esdevingui comprensiva.
– Valoració de la comunicació com a procés complex en què intervenen molts elements.
– Adequació dels textos o exposicions orals de producció pròpia a les diferents
situacions comunicatives respectant les normes a l’hora de participar-hi.
266

– Valoració del coneixement de les funcions del llenguatge per poder interpretar els
diferents missatges.
– Valoració de les diferents tècniques de lectura per a una òptima comprensió.
Criteris d’avaluació
– Comprovar, mitjançant la proposta de lectura de textos i preguntes sobre el contingut
d’aquests, que han comprès el text.
– Comprovar, mitjançant la descripció de diferents situacions comunicatives, que
identifiquen els elements que intervenen en el procés comunicatiu: emissor, receptor,
missatge, codi, canal i referent o context.
– Observar que reconeixen sorolls i redundàncies en diverses situacions comunicatives.
– Comprovar que saben distingir els tipus de signes: lingüístics i no lingüístics: icones,
indicis i símbols.
– Comprovar que saben analitzar el signe lingüístic mitjançant exercicis de
descomposició del signe lingüístic en significant i significat.
– Verificar que identifiquen les unitats sense significació: els fonemes i les síl·labes
mitjançant la realització d’exercicis separació.
– Verificar que reconeixen les unitats amb significació: els morfemes i els tipus de
morfemes, lexemes o morfemes gramaticals, segons si el seu significat es lexical o
gramatical mitjançant exercicis d’identificació i separació.
– Comprovar que distingeixen i saben exemplificar les diferents funcions del llenguatge:
referencial, emotiva, conativa, fàtica, metalingüística i poètica mitjançant la producció o
lectura de textos.
– Valorar que fan un esforç d’interpretació i de reflexió en els exercicis sobre els
elements denotatius i que saben destriar el significat figuratiu del significat plàstic en la
fotografia, la música i el cinema.
– Observar que segueixen totes les tècniques proposades a l’hora d’efectuar una
lectura: dicció, puntuació, entonació.
Tema 2: Els sons de la llengua. L’escriptura dels sons.
Objectius didàctics
– Reconèixer els òrgans de l’aparell fonador i com actuen en la producció de sons.
– Identificar els sons i les grafies i conèixer l’alfabet fonètic.
– Distingir, identificar i classificar els sons segons el mode i el punt d’articulació.
– Separar correctament les síl·labes atenent als diftongs i als triftongs.
– Reconèixer i analitzar les elisions, la sinalefa, els ensordiments, les sonoritzacions, les
assimilacions i els emmudiments.
– Llegir amb una entonació correcta atenent als signes de puntuació, al ritme i als
principis bàsics d’ortologia.
– Seleccionar correctament les grafies dels sons segons les normes ortogràfiques.
– Aplicar correctament les normes de l’accent, l’apòstrof, la dièresi i el guionet.
– Aplicar correctament les normes ortogràfiques atenent a la influència del castellà.
– Aplicar correctament les normes de puntuació.
– Llegir, comprendre, resumir i destacar els trets més importants d’un text.
– Seguir els passos proposats en la realització d’una exposició oral.
267

Continguts
– Reconeixement dels òrgans de l’aparell fonador i anàlisi de la seva actuació en la
producció dels sons.
– Presentació dels sons, les grafies i els fonemes de la llengua.
– Lectura d’una graella en la qual es resumeix la realització dels sons consonàntics de la
llengua.
– Identificació de sons i grafies i reconeixement de l’alfabet fonètic, mitjançant la transcripció
fonètica de paraules diverses.
– Distinció, identificació i classificació dels sons segons el mode d’articulació: oclusius,
fricatius, africats, laterals, bategants, vibrants i nasals.
– Distinció, identificació i classificació dels sons segons el punt d’articulació: bilabials,
labiodentals, dentals, alveolars, palatals i velars.
– Identificació de les síl·labes mitjançant exercicis de separació de les síl·labes atenent
als diftongs i als triftongs.
– Reconeixement i anàlisi d’elisions, sinalefes, ensordiments, sonoritzacions, assimilacions
i emmudiments.
– Lectura oral de textos atenent a l’entonació i el ritme segons els signes de puntuació.
– Lectura oral de textos atenent a la pronunciació segons els principis bàsics d’ortologia.
– Selecció de grafies dels sons segons les normes ortogràfiques.
– Aplicació de les normes de l’accent, l’apòstrof, la dièresi i el guionet.
– Aplicació de les normes ortogràfiques atenent a la possible influència del castellà.
– Aplicació de les normes de puntuació.
– Lectura, comprensió, resum i selecció dels trets més importants d’un text.
– Aplicació de les tècniques proposades per a la realització d’una exposició oral.
– Valoració de la llengua com a mitjà d’anàlisi des de la fonètica i la fonologia.
– Valoració de la correcció lingüística en la producció de textos orals i escrits.
– Interès per la producció de textos orals amb adequació de l’expressivitat.
– Valoració de la llengua com a font de reflexió i comunicació personal.
Criteris d’avaluació
– Verificar que reconeixen els òrgans de l’aparell fonador i que saben descriure com
actuen en la producció de sons.
– Comprovar que identifiquen els sons, les grafies i l’alfabet fonètic i saben relacionar-los
correctament a l’hora de fer transcripcions.
– Comprovar que distingeixen, identifiquen i classifiquen els sons segons el mode i el
punt d’articulació.
– Verificar que separen correctament les síl·labes posant una atenció especial als
diftongs i als triftongs.
– Verificar que reconeixen i analitzen correctament les elisions, les sinalefes, els
ensordiments, les sonoritzacions, les assimilacions i els emmudiments.
– Observar que llegeixen oralment amb una entonació correcta atenent al ritme, l’accent,
la melodia, les pauses i als signes de puntuació.
– Observar que llegeixen oralment amb una pronunciació correcta atenent sobretot als
principis bàsics d’ortologia.
– Comprovar que seleccionen correctament les grafies dels sons i que apliquen
correctament les normes ortogràfiques.
– Verificar que apliquen correctament les normes ortogràfiques de l’accent, l’apòstrof, la
dièresi i el guionet.
268

– Verificar que apliquen correctament les normes ortogràfiques sobretot en les paraules
que el valencià i el castellà s’apliquen de manera diferent.
– Comprovar que apliquen correctament les normes de puntuació.
– Observar que llegeixen, comprenen, resumeixen i destaquen els trets més importants
d’algun text.
– Observar que segueixen les pautes proposades en la realització d’exposicions orals.
Tema 3: La gramàtica: morfologia nominal.
Objectius didàctics
– Identificar els mots segons el criteri morfològic, el criteri sintàctic i el criteri semàntic.
– Identificar i descriure els noms segons la següent classificació: comú, propi, concret,
abstracte, individual, col·lectiu, primitiu, derivat, simple, compost.
– Descriure i aplicar correctament la formació del gènere i del nombre del nom.
– Aplicar correctament les majúscules.
– Descriure i aplicar correctament la formació del gènere i el nombre de l’adjectiu.
– Reconèixer i descriure els determinants: l’article, els demostratius, els possessius,
els indefinits, els numerals, els quantitatius, els interrogatius i els exclamatius.
– Identificar els pronoms: determinatius, relatius i personals.
– Aplicar correctament les formes, la col·locació, l’ordre, les restriccions i la combinació
dels pronoms personals febles.
– Aplicar correctament la pronominalització del subjecte, el complement directe, el
complement indirecte, l’atribut, el complement circumstancial, el complement de règim
verbal, el complement predicatiu i el complement del nom.
– Posar en pràctica les tècniques proposades a l’hora d’estudiar.
Continguts
– Reconeixement i descripció dels mots segons el criteri morfològic, el criteri sintàctic i
el criteri semàntic.
– Descripció i caracterització de mots segons la classificació dels noms: comú, propi,
concret, abstracte, individual, col·lectiu, primitiu, derivat, simple, compost.
– Classificació i formació de noms segons el gènere i el nombre.
– Presentació de casos conflictius pel que fa a l’ús del gènere o el nombre.
– Compleció de frases amb paraules en gèneres o nombres diferents.
– Aplicació de l’ortografia de les majúscules.
– Classificació i formació d’adjectius segons el gènere i el nombre.
– Correcció de frases en les quals els adjectius han estat mal emprats.
– Reconeixement i identificació dels diferents tipus de determinants: article, demostratius,
possessius, indefinits, numerals, quantitatius, interrogatius i exclamatius.
– Identificació i reconeixement de pronoms: determinatius, relatius i personals.
– Distinció dels pronoms personals forts i els pronoms personals febles.
– Aplicació de les formes, la col·locació, l’ordre, les restriccions i la combinació dels
pronoms personals febles.
– Aplicació de la pronominalització de subjecte, complement directe, complement indirecte,
atribut, complement circumstancial, complement de règim verbal, complement
predicatiu i complement del nom.
269

– Combinació de pronoms en exercicis de pronominalització.
– Lectura comprensiva de textos relacionats amb els continguts del tema.
– Posada a la pràctica de les tècniques d’estudi proposades.
– Interès per conèixer les diferents realitzacions dels mots i la seva organització dins
l’oració.
– Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió, anàlisi, reflexió i comunicació.
– Interès per conèixer l’estructura interna dels mots.
– Valoració de la cohesió, la coherència, la correcció lingüística, i també, de
l’adequació al context en la producció de textos orals i escrits.
Criteris d’avaluació
– Comprovar que descriuen els diferents tipus de mots segons el criteri morfològic, el
criteri sintàctic i el criteri semàntic.
– Comprovar que identifiquen i classifiquen correctament els noms segons la classificació
proposada: comú, propi, concret, abstracte, individual, col·lectiu, primitiu, deri-vat,
simple, compost.
– Observar que apliquen i descriuen correctament la formació del gènere i del nombre
del nom.
– Verificar que apliquen correctament l’ortografia de les majúscules.
– Observar que descriuen i apliquen correctament la formació del gènere i el nombre
de l’adjectiu.
– Observar que reconeixen els diferents tipus de determinants: l’article, els
demostratius, els possessius, els indefinits, els numerals, els quantitatius, els
interrogatius i els exclamatius.
– Comprovar que identifiquen i descriuen correctament els pronoms: determinatius,
relatius i personals.
– Comprovar que distingeixen els pronoms personals: forts i febles.
– Verificar que apliquen correctament les formes, la col·locació, l’ordre, les restriccions
i la combinació dels pronoms personals febles.
– Verificar que apliquen correctament la pronominalització del subjecte, el complement
directe, el complement indirecte, l’atribut, el complement circumstancial, el comple-ment
de règim verbal, el complement predicatiu i el complement del nom.
– Verificar que apliquen correctament la combinació de pronoms.
– Observar que fan una lectura comprensiva dels textos relacionats amb els continguts
del tema i que responen satisfactòriament un qüestionari.
– Observar que posen en pràctica les tècniques d’estudi proposades.
Tema 4: La gramàtica: morfologia verbal.
Objectius didàctics
– Reconèixer els diferents tipus de verbs dins un text.
– Identificar les diferents parts del verb, lexema i morfemes.
– Identificar i descriure les diferents categories verbals.
– Identificar les diferents conjugacions verbals.
– Distingir i conjugar els verbs purs i els verbs incoatius de la tercera conjugació.
– Saber desenvolupar els diferents paradigmes dels verbs regulars de cada una de les
conjugacions.
270

– Identificar les irregularitats ortogràfiques, eufòniques i fonètiques dels verbs irregulars.
– Saber formar correctament imperatius.
– Saber formar correctament les formes no personals.
– Identificar i descriure el valor de les perífrasis verbals.
– Reconèixer els usos dels verbs ser i estar.
– Reconèixer els adverbis, dir-ne el tipus i saber usar-los segons el context.
– Reconèixer les preposicions, dir-ne el tipus i saber usar-les segons el context.
– Descriure les conjuncions segons la funció i el sentit.
Continguts
– Presentació de l’estructura del verb i anàlisi de morfemes verbals.
– Explicació de la informació que transmeten diverses formes verbals, a partir de
l’estructura que presenten.
– Identificació dels verbs d’un text.
– Reconeixement de les diferents parts del verb el lexema i els morfemes.
– Descripció de les categories verbals de diferents formes verbals: el nombre, la persona,
el temps, l’aspecte i el mode.
– Classificació dels verbs en les diferents conjugacions. Identificació de verbs purs i
verbs incoatius mitjançant l’elaboració de formes a partir de l’infinitiu.
– Reescriptura dels diferents paradigmes dels verbs regulars de cada una de les
conjugacions.
– Identificació de les irregularitats ortogràfiques, eufòniques i fonètiques dels verbs
irregulars.
– Formació d’imperatius i de formes no personals a partir de l’infinitiu.
– Descripció dels valors d’algunes perífrasis verbals.
– Reconeixement dels usos dels verbs ser i estar.
– Identificació dels tipus d’adverbis i utilització segons el context.
– Identificació de les preposicions i utilització segons el context.
– Descripció de les conjuncions segons la funció i el sentit.
– Interès per conèixer els diferents usos de les diferents categories gramaticals i les
funcions que desenvolupen a la llengua.
– Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió i d’anàlisi, de reflexió i de
comunicació.
– Interès per l’estructura interna de la llengua com a font d’anàlisi.
– Valoració de la cohesió i coherència de la correcció lingüística, i també, de l’adequació
al context en la producció de textos escrits.
Criteris d’avaluació
– Comprovar que reconeixen els diferents tipus de verbs dins un text.
– Comprovar que identifiquen les diferents parts del verb, lexema i morfemes.
– Verificar que identifiquen i descriuen les diferents categories verbals: el nombre, la
persona, el temps, l’aspecte i el mode.
– Comprovar que identifiquen les diferents conjugacions verbals.
– Verificar que distingeixen i produeixen correctament els verbs purs i els verbs incoatius
de la tercera conjugació.
– Observar que saben desenvolupar els diferents paradigmes dels verbs regulars de
cada una de les conjugacions.
271

– Comprovar que identifiquen les irregularitats ortogràfiques, eufòniques i fonètiques
dels verbs irregulars.
– Verificar que saben formar correctament imperatius.
– Verificar que saben formar correctament les formes no personals.
– Comprovar que identifiquen i descriuen el valor de les perífrasis verbals.
– Observar que reconeixen els usos dels verbs ser i estar.
– Observar que reconeixen els adverbis, saben dir-ne el tipus i saben usar-los segons el
context.
– Verificar que reconeixen les preposicions, saben dir-ne el tipus i usar-les segons el
context.
– Comprovar que descriuen les conjuncions segons la funció i el sentit.
– Observar que posen a la pràctica les tècniques proposades a l’hora de prendre apunts
i buscar informació.
Tema 5: El sintagma nominal i el sintagma verbal. L’oració.
Objectius didàctics
– Reconèixer els diferents tipus de sintagmes.
– Reconèixer el sintagma nominal i identificar-ne el nucli, el determinant i els
complements.
– Reconèixer el sintagma verbal i identificar-ne el nucli i els complements.
– Reconèixer els diferents tipus, modalitats i classes d’oracions.
– Identificar les oracions atributives, les oracions predicatives, les oracions impersonals,
les oracions reflexives i les oracions passives.
– Identificar les oracions enunciatives; les oracions interrogatives, distingir les directes
de les indirectes i les generals de les parcials; les oracions exclamatives; les oracions
exhortatives i les oracions negatives.
– Identificar les funcions sintàctiques de l’oració: reconèixer el subjecte, el complement
directe, el complement indirecte, els complements circumstancials, el complement de
règim verbal, el complement de nom, el complement predicatiu i l’atribut.
– Identificar i descriure els diferents tipus d’anàlisi.
– Aplicar correctament cada una de les anàlisis: l’anàlisi morfològica, l’anàlisi morfosintàctica
i l’anàlisi sintàctica.
– Aplicar correctament l’anàlisi amb safata i l’anàlisi amb arbre.
Continguts
– Reconeixement dels diferents tipus de sintagmes.
– Reconeixement del sintagma nominal i identificació del nucli, del determinant i dels
complements.
– Reconeixement del sintagma verbal i identificació del nucli i dels complements.
– Comprensió d’una explicació en la qual es presenten verbs que se solen construir amb
complement predicatiu.
– Comprensió de les diferents definicions d’oració.
– Lectura i anàlisi d’un esquema sobre l’estructura de l’oració passiva.
– Reconeixement dels diferents tipus, modalitats i classes d’oracions.
– Identificació de les oracions atributives, les oracions predicatives, les oracions
impersonals, les oracions reflexives i les oracions passives.
272

– Identificació de les oracions enunciatives; les oracions interrogatives, distinció de
directes i indirectes, generals i parcials; les oracions exclamatives; les oracions
exhortatives i les oracions negatives.
– Identificació de les funcions sintàctiques de l’oració: reconeixement del subjecte, el
complement directe, el complement indirecte, els complements circumstancials, el
complement de règim verbal, el complement de nom, el complement predicatiu i l’atribut.
– Identificació i descripció dels diferents tipus d’anàlisi.
– Anàlisi morfològica, anàlisi morfosintàctica i anàlisi sintàctica. Anàlisi amb safata i
anàlisi amb arbre.
– Interès per conèixer els diferents usos de les oracions i dels seus components a nivell
semàntic i sintàctic.
– Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió i d’anàlisi, de reflexió i de
comunicació.
– Interès per l’estructura interna de la llengua com a font d’anàlisi.
Criteris d’avaluació
– Comprovar que reconeixen els diferents tipus de sintagmes.
– Comprovar que reconeixen el sintagma nominal i que n’identifiquen el nucli, el
determinant i els complements.
– Comprovar que reconeixen el sintagma verbal i que n’identifiquen el nucli i els
complements.
– Observar que comprenen les diferents definicions d’oració.
– Verificar que distingeixen els diferents tipus, modalitats i classes d’oracions.
– Comprovar que identifiquen les oracions atributives, les oracions predicatives, les
oracions impersonals, les oracions reflexives i les oracions passives.
– Comprovar que identifiquen les oracions enunciatives; les oracions interrogatives que
distingeixen les directes de les indirectes i les generals de les parcials; les oracions
exclamatives; les oracions exhortatives i les oracions negatives.
– Verificar que identifiquen les funcions sintàctiques de l’oració: que reconeixen el
subjecte, el complement directe, el complement indirecte, els complements
circumstancials, el complement de règim verbal, el complement de nom, el complement
predicatiu i l’atribut.
– Observar que comprenen els diferents tipus d’anàlisi.
– Verificar que apliquen correctament l’anàlisi morfològica, l’anàlisi morfosintàctica i
l’anàlisi sintàctica.
– Comprovar que apliquen i interpreten correctament l’anàlisi amb safata i l’anàlisi amb
arbre.
Tema 6: Origen i formació del lèxic.
Objectius didàctics
– Comprendre l’origen del lèxic valencià.
– Comprendre l’alteració del significat dels mots.
– Reconèixer i descriure la homonímia i la polisèmia i identificar els mots homònims i
polisèmics.
– Identificar la paronímia i saber-la descriure en exemples d’expressions parònimes.
– Reconèixer i descriure la hiponímia i la hiperonímia i identificar els mots hipònims i els
hiperònims.
273

– Reconèixer la sinonímia i identificar els mots sinònims.
– Reconèixer l’antonímia i identificar els mots antònims.
– Identificar i elaborar camps semàntics.
– Ampliar el vocabulari propi amb els continguts i els exercicis del tema.
– Comprendre els problemes que comporta la definició.
– Descriure els tipus de definició: la definició nominal i la definició lògica.
– Reflexionar sobre els problemes de la llengua i els diccionaris.
– Situar i descriure la lexicografia.
– Identificar i saber usar els diferents tipus de diccionaris.
Continguts
– Anàlisi i observació de l’origen del vocabulari valencià.
– Reconeixement i descripció de l’homonímia i identificació i cerca d’exemples de mots
homònims.
– Descripció i reconeixement de la polisèmia i identificació i cerca d’exemples de mots
polisèmics.
– Reconeixement i descripció de la paronímia i identificació i producció d’exemples
d’expressions parònimes.
– Reconeixement i descripció de la hiponímia i identificació, mitjançant la cerca
d’exemples, de mots hipònims.
– Descripció i reconeixement de la hiperonímia i identificació a partir d’exemples
diversos de mots hiperònims.
– Reconeixement i descripció de la sinonímia i identificació, mitjançant la cerca
d’exemples, de mots sinònims.
– Descripció i reconeixement de l’antonímia i identificació, a partir de la cerca
d’exemples, de mots antònims.
– Reconeixement dels mots que conformen diversos camps semàntics i producció
d’exemples de camps semàntics.
– Comprensió dels problemes que comporta la definició.
– Descripció dels tipus de definició: la definició nominal i la definició lògica.
– Reflexió sobre els problemes de la llengua i els diccionaris a partir de lectures.
– Situació i descripció de la lexicografia i identificació i consulta de diferents tipus de
diccionaris.
– Valoració de la cohesió, la coherència, la correcció lingüística, i també, de l’adequació
al context en la producció de textos orals i escrits.
– Interès per conèixer i estudiar el significat i l’estructura interna dels mots.
– Interès per conèixer i usar els diccionaris com a eina de consulta i de treball.
Criteris d’avaluació
– Observar que coneixen l’origen dels nostres mots.
– Observar que comprenen l’alteració del significat dels mots.
– Verificar que reconeixen i descriuen l’homonímia i que identifiquen els mots homònims
en els exemples proposats i en cerquen de nous.
– Comprovar que reconeixen i descriuen la polisèmia que n’identifiquen i saben trobar
exemples de mots polisèmics.
– Verificar que reconeixen la paronímia i identifiquen les expressions parònimes.
– Comprovar que reconeixen i descriuen la hiponímia i n’identifiquen els exemples.
274

– Verificar que reconeixen i descriuen la hiperonímia i n’identifiquen els casos en els
exemples proposats i en la cerca d’exemples nous.
– Comprovar que reconeixen la sinonímia i identifiquen els mots sinònims.
– Verificar que reconeixen l’antonímia i identifiquen els mots antònims mitjançant
exercicis de cerca d’exemples.
– Comprovar que identifiquen i elaboren correctament els camps semàntics.
– Observar que amplien el vocabulari propi amb els continguts del tema.
– Observar que comprenen els problemes que comporta la definició.
– Comprovar que distingeixen els diferents tipus de definició: la definició nominal i la
definició lògica.
– Observar que reflexionen sobre els problemes de la llengua i els diccionaris.
– Comprovar que situen i descriuen la lexicografia i identifiquen els diferents tipus de
diccionaris.
Tema 7: Llengua oral i llengua escrita. Tipus de textos.
Objectius didàctics
– Identificar les característiques principals del text escrit.
– Analitzar i identificar les propietats del text i els requisits que ha de tenir un bon text.
– Reconèixer la propietat de la coherència en els textos i saber-la aplicar.
– Identificar la cohesió com a propietat bàsica dels textos i saber-la aplicar.
– Reconèixer l’adequació textual com a propietat bàsica dels textos i saber-la aplicar.
– Identificar la propietat de la correcció com a bàsica dels textos i aplicar-la tant en la
llengua escrita com en la llengua oral.
– Redactar i reescriure textos atenent a les propietats textuals treballades: la
coherència, la cohesió, l’adequació i la correcció.
– Identificar i descriure les característiques principals dels textos orals: les converses,
les tertúlies, els debats i les conferències.
– Llegir i escoltar converses, tertúlies, debats i conferències tot reconeixent-ne les
característiques principals
– Identificar les principals característiques dels diferents tipus de textos escrits: el text
expositiu, el text argumentatiu, el text descriptiu, el text narratiu, el text instructiu, el text
predictiu i el text retòric.
– Redactar, reescriure i analitzar textos escrits dels diferents tipus: expositiu, argumentatiu,
descriptiu, narratiu, instructiu, predictiu i retòric.
– Aplicar les tècniques de treball intel·lectual proposades per fer i presentar treballs.
Continguts
– Lectura comprensiva de diferents tipus de textos.
– Reconeixement de les característiques principals del text.
– Identificació de les característiques principals del text escrit.
– Anàlisi i identificació de les propietats i dels requisits que ha de tenir un bon text.
– Reconeixement i ús de la propietat de la coherència als textos.
– Identificació i ús de la cohesió com a propietat bàsica dels textos.
– Reconeixement i ús de l’adequació textual com a propietat bàsica dels textos.
– Identificació i ús de la propietat de la correcció en els textos tant en la llengua escrita
com en la llengua oral.
275

– Redacció i reescriptura de textos aplicant les propietats textuals treballades: la
coherència, la cohesió, l’adequació i la correcció.
– Identificació i descripció de les característiques principals dels textos orals: les
converses, les tertúlies, els debats i les conferències.
– Lectura i audició de converses, tertúlies, debats i conferències tot reconeixent-ne les
característiques principals.
– Anàlisi i exemplificació de converses, tertúlies i debats.
– Identificació de les principals característiques dels diferents tipus de textos escrits: el
text expositiu, el text argumentatiu, el text descriptiu, el text narratiu, el text instructiu, el
text predictiu i el text retòric.
– Redacció, reescriptura i anàlisi de textos escrits dels diferents tipus: expositiu,
argumentatiu, descriptiu, narratiu, instructiu, predictiu i retòric.
– Aplicació de les tècniques de treball proposades per fer i presentar treballs.
– Interès per la producció de textos orals amb adequació de l’expressivitat.
Criteris d’avaluació
– Comprovar que llegeixen comprensivament diferents tipus de textos.
– Verificar que reconeixen les característiques principals del text escrit i el text oral.
– Comprovar que saben quines propietats i quins requisits ha de tenir un bon text.
– Verificar que reconeixen i apliquen les propietats de la coherència, la cohesió,
l’adequació i la correcció als textos escrits i orals.
– Valorar, tant en textos escrits com orals, l’ús de les propietats textuals treballades: la
coherència, la cohesió, l’adequació i la correcció.
– Observar que identifiquen i descriuen les característiques principals dels textos orals:
les converses, les tertúlies, els debats i les conferències.
– Observar que llegeixen i escolten converses, tertúlies, debats i conferències i en
reconeixen les característiques principals.
– Verificar que analitzen i exemplifiquen converses, tertúlies i debats.
– Comprovar que identifiquen les principals característiques dels diferents tipus de
textos escrits: el text expositiu, el text argumentatiu, el text descriptiu, el text narratiu, el
text instructiu, el text predictiu i el text retòric.
– Verificar que redacten, reescriuen i analitzen els textos escrits dels diferents tipus:
expositiu, argumentatiu, descriptiu, narratiu, instructiu, predictiu i retòric.
– Observar que apliquen les tècniques proposades per fer i presentar treballs.
Tema 8: La varietat lingüística.
Objectius didàctics
– Reconèixer les llengües del món amb més parlants, el lloc on es parlen i el nombre
aproximat de parlants.
– Reconèixer les famílies lingüístiques i les seves llengües.
– Identificar la variació lingüística: la variació geogràfica, la variació social, la variació
temporal i la variació estilística.
– Identificar i descriure els diversos tipus de registres: el registre col·loquial, el registre
literari, el registre científic i els registres formals neutres.
– Descriure què és la sociolingüística, quines perspectives té i quines etapes la
caracteritzen i el fenomen de l’estratificació social i la llengua.
276

– Entendre què és la sociologia del llenguatge i els seus conceptes bàsics: l’àmbit d’ús,
la diglòssia i el conflicte lingüístic.
– Reconèixer els fenòmens de la reproducció de les llengües, la substitució lingüística i
la minorització lingüística.
– Identificar què s’entén per llengua i diferenciar-la del dialecte, i descriure els processos
de bilingüisme i contacte de llengües.
– Entendre què és la política lingüística i la planificació lingüística.
– Reconèixer la funció social de la llengua estàndard i el procés d’estandardització, la
normalització lingüística i l’ús públic de la llengua en els mitjans de comunicació.
Continguts
– Reconeixement de les llengües del món amb més parlants, el lloc on es parlen i el
nombre aproximat de parlants.
– Reflexió sobre el concepte de llengua mitjançant la lectura de textos i la participació en
debats.
– Reflexió sobre la relació entre llengua i societat mitjançant la lectura de textos i la
participació en debats.
– Identificació dels grups de llengües i les llengües de la família indoeuropea.
– Reconeixement de la frontera lingüística de la nostra llengua.
– Identificació de les característiques de la variació lingüística: la variació geogràfica, la
variació social, la variació temporal i la variació estilística.
– Reconeixement de les característiques de la llengua estàndard.
– Reconeixement i descripció de les principals característiques de les varietats
geogràfiques de la llengua.
– Comprensió dels conceptes bàsics de la sociologia del llenguatge: l’àmbit d’ús, la
diglòssia i el conflicte lingüístic.
– Reconeixement de la reproducció de les llengües, la substitució i minorització
lingüístiques i descripció dels conceptes de llengua i dialecte, bilingüisme i contacte de
llengües.
– Entendre què és la política i la planificació lingüístiques i valorar la funció social de la
llengua estàndard i l’ús de la llengua en els mitjans de comunicació.
– Interès per la situació sociolingüística de la Comunitat Valenciana i la normalització de
la seva llengua pròpia, i diàleg entorn de les diverses actituds lingüístiques.
– Apreciació de la riquesa de la diversitat interna de la llengua, i de l’estàndard i la
cultura com a elements unificadors d’una comunitat.
– Valoració del coneixement de diverses llengües com a factor d’enriquiment personal.
Criteris d’avaluació
– Comprovar que reconeixen les llengües amb més parlants i els llocs on es parlen.
– Observar que reflexionen sobre el concepte de llengua i la relació amb la societat.
– Comprovar que reconeixen les famílies lingüístiques i les seves llengües.
– Verificar que identifiquen els diferents grups de llengües.
– Comprovar que descriuen les característiques principals de les llengües romàniques.
– Verificar que identifiquen el territori, els habitants i els parlants del valencià.
– Comprovar que reconeixen la frontera lingüística del valencià.
– Observar que identifiquen la variació lingüística: la variació geogràfica, la variació
social, la variació temporal i la variació estilística.
– Verificar que identifiquen les característiques principals de la llengua estàndard.
277

– Comprovar que identifiquen i descriuen els diversos tipus de registres.
– Verificar que reconeixen les característiques de les varietats geogràfiques de la nostra
llengua.
– Observar que apliquen les tècniques proposades en l’elaboració d’esquemes i resums.
– Comprovar que reconeixen les perspectives de la sociolingüística i les característiques
de la història de la sociolingüística.
– Verificar que entenen els conceptes bàsics de la sociologia del llenguatge: l’àmbit
d’ús, la diglòssia i el conflicte lingüístic.
– Observar que reconeixen els fenòmens de la reproducció de les llengües, la
substitució i minorització lingüístiques i que descriuen els conceptes de llengua i dialecte,
bilingüisme i contacte de llengües.
– Comprovar que entenen què és la política i la planificació lingüístiques i que valoren la
funció social de la llengua estàndard, el procés d’estandardització i de normalització
lingüístiques i la presència de la llengua en els mitjans de comunicació
Tema 9: Introducció a la literatura i al comentari de text.
Objectius didàctics
– Reflexionar sobre el que podem expressar en llengua oral i en llengua escrita.
– Reconèixer una característica que diferencia la llengua escrita de la llengua oral, les
regles: la retòrica i la gramàtica.
– Llegir i reflexionar sobre diverses definicions de literatura.
– Comentar i relacionar textos de Plató i Aristòtil sobre els escriptors i la retòrica.
– Comentar diferents textos sobre alguns aspectes de la literatura a partir de la resposta
a algunes preguntes sobre cada text.
– Conèixer els gèneres literaris clàssics: poesia èpica, poesia lírica i poesia dramàtica.
– Tenir present la caracterització dels gèneres literaris a l’actualitat, i quins en són els
principals.
– Presentar els llocs comuns i els tòpics més coneguts al llarg de la tradició literària
occidental.
– Reconèixer la manera d’aproximar-se a un text, aprofundint sobre la intenció del
comentari de text.
– Observar els passos orientatius proposats per a l’elaboració de comentaris de text.
– Llegir el comentari d’un text en prosa i d’un text en vers.
– Analitzar i comentar el comentari d’un text en prosa i d’un text en vers.
Continguts
– Reflexió sobre allò que podem expressar en llengua oral i en llengua escrita.
– Reconeixement d’una característica que diferencia la llengua escrita de la llengua oral,
les regles: la retòrica i la gramàtica.
– Lectura i reflexió sobre diverses definicions de literatura a partir de la resolució de
diversos qüestionaris, l’opinió personal i el debat.
– Lectura i comentari de textos de Plató i Aristòtil on es parla sobre els escriptors i la
retòrica mitjançant la resolució de qüestionaris i la comparació de les opinions dels dos
textos.
– Comentari de diferents textos sobre alguns aspectes de la literatura a partir de la
resposta a algunes preguntes sobre cada text.
278

– Presentació dels gèneres literaris clàssics i dels gèneres literaris a l’actualitat,
caracteritzant-los correctament.
– Presentació i identificació dels tòpics literaris més importants de la tradició occidental,
valorant la reflexió humana que comporten.
– Reconeixement de la manera d’aproximar-se a un text a partir de les observacions
proposades sobre els textos.
– Aprofundiment del sentit, la finalitat i la intenció dels comentaris de text.
– Observació dels passos orientatius proposats per a l’elaboració de comentaris de text i
aplicació d’aquests passos en els comentaris de text propis.
– Lectura del comentari d’un text en prosa per adoptar-lo com a model orientatiu en
l’elaboració dels propis comentaris de textos en prosa.
– Lectura del comentari d’un text en vers per adoptar-lo com a model orientatiu en
l’elaboració dels propis comentaris de textos en vers.
– Anàlisi i comentari dels comentaris proposats de textos en prosa i en vers.
– Sensibilitat per la lectura com a mitjà de coneixement personal, d'obertura als altres
àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu.
Criteris d’Avaluació
– Observar que reflexionen sobre allò que podem expressar en llengua oral i en llengua
escrita i en què ens pot aportar la literatura.
– Comprovar que reconeixen una de les característiques que diferencia la llengua escrita
de la llengua oral, les regles: la retòrica i la gramàtica.
– Observar que llegeixen i reflexionen sobre diverses definicions de literatura a partir de
la resolució de diversos qüestionaris, l’opinió personal i el debat.
– Verificar que llegeixen i comenten els textos de Plató i Aristòtil proposats, on es parla
sobre els escriptors i la retòrica, mitjançant la resolució de qüestionaris i la compa-ració de
les opinions dels dos textos.
– Observar si coneixen quins són els gèneres literaris clàssics i com han evolucionat
aquests gèneres en l’actualitat.
– Valorar positivament que coneguin els llocs comuns i els tòpics i els identifiquin en un
text.
– Comprovar que comenten els diferents textos proposats que tracten alguns aspectes
de la literatura a partir de la resposta a algunes preguntes sobre cada text i observar que
han fet una reflexió sobre aquests aspectes de la literatura.
– Verificar que reconeixen i apliquen la manera d’aproximar-se a un text a partir de les
observacions proposades sobre els textos.
– Observar que entenen i aprofundeixen sobre el sentit, la finalitat i la intenció dels
comentaris de text.
– Comprovar que observen i apliquen dels passos orientatius proposats per a l’elaboració
de comentaris de text.
– Observar que llegeixen el comentari d’un text en prosa i l’adopten com a model
orientatiu per elaborar els propis comentaris de textos en prosa.
– Observar que llegeixen el comentari d’un text en vers i l’adopten com a model
orientatiu per elaborar els propis comentaris de textos en vers.
– Comprovar que participen en les activitats de discussió i debat a l’aula amb
aportacions de les opinions personals d’una manera clara i ordenada.
279

Tema 10: De les literatures romàniques a la prosa dels segles XIII i XIV.
Objectius didàctics
– Situar el naixement de les literatures romàniques en el context històric de l’edat
mitjana.
– Situar històricament el naixement de les llengües romàniques.
– Comprendre el naixement de les literatures romàniques com a reflex de la societat.
– Situar i descriure com es va originar la poesia trobadoresca.
– Comprendre la definició de crònica i historiografia i reconèixer les quatre grans
cròniques.
– Caracteritzar el Libre dels feyts o crònica de Jaume I, el Libre del rei en Pere o crònica
de Bernat Desclot, la crònica de Ramon Muntaner i la crònica de Pere el Cerimoniós.
– Identificar, descriure i situar en el context social i cultural de l’època (segle XIII) i en la
vida de Ramon Llull les diferents obres en vers.
– Identificar, descriure i situar, en el context social i cultural de l’època i en la vida de
Ramon Llull les diferents obres en prosa.
– Descriure, relacionar i situar l’obra i la vida d’Arnau de Vilanova, Francesc Eiximenis,
Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i Isabel de Villena.
– Comentar i relacionar correctament fragments de les diferents obres dels diferents
autors estudiats: Ramon Llull, Arnau de Vilanova, Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer,
Anselm Turmeda i Isabel de Villena.
Continguts
– Anàlisi del paper del joglar en la transmissió de la literatura trobadoresca.
– Descripció de les característiques de llengua, estil i mètrica en la poesia dels
trobadors.
– Comentari de poemes de trobadors, en versió original i en traducció.
– Identificació en un poema trobadoresc dels personatges que intervenen en el triangle
amorós que s’hi presenta.
– Anàlisi detallada del sirventès com a mostra de la poesia política i d’escarni durant
l’edat mitjana.
– Síntesi dels principals trobadors al llarg dels dos-cents anys de la literatura
trobadoresca.
– Identificació de les relacions que es produeixen amb Occitània en el marc de la poesia
trobadoresca.
– Caracterització del Libre dels feyts o crònica de Jaume I mitjançant la lectura i el
comentari d’alguns fragments.
– Caracterització de les altres tres cròniques, descripció del contingut i de l’interès
sobretot històric, mitjançant la lectura i el comentari d’algun fragment de cadascuna.
– Reconeixement de la importància de la relació entre l’Església i la literatura durant els
segles XIII i XIV.
– Reconeixement dels aspectes que podem relacionar amb la vida de Ramon Llull
mitjançant el comentari de fragments de la seva obra en vers.
– Lectura, anàlisi i interpretació de fragments de l’obra en vers i en prosa de Ramon
Llull.
– Reconeixement de la moral a les faules de l’obra en prosa de Ramon Llull.
– Identificació de l’estil i reescriptura en un estil diferent d’alguna faula de l’obra de
Ramon Llull. Anàlisi de la moral d’una faula de Vicent Ferrer.
280

Criteris d’avaluació
– Comprovar que comprenen i descriuen el naixement de les literatures romàniques
com a reflex de la societat.
– Observar que saben descriure i identificar les característiques principals del roman.
– Verificar que situen i descriuen correctament com es va originar la poesia trobadoresca.
– Verificar que identifiquen les característiques de les relacions feudals a la poesia
trobadoresca.
– Comprovar que descriuen la figura del trobador i del joglar i que entenen la
importància de la música a la poesia trobadoresca.
– Verificar que descriuen i identifiquen la llengua, l’estil, la mètrica i els gèneres de la
lírica trobadoresca.
– Observar que comprenen l’evolució històrica de la poesia trobadoresca durant els doscents
anys en els que es va produir.
– Observar que comprenen la definició de crònica i historiografia.
– Verificar que caracteritzen i descriuen les quatre cròniques: la llengua, l’estil i els fets
narrats, mitjançant un comentari de text de fragments de cadascuna.
– Comprovar que situen correctament els autors dels segles XIII i XIV en el marc de la
relació entre l’Església i la prosa d’aquests segles.
– Comprovar que identifiquen, descriuen i situen en el context de la vida de Ramon Llull
les diferents obres en vers: Lo Concili, Lo desconhort i Cant de Ramon.
– Comprovar que identifiquen, descriuen i situen en el context de la vida de Ramon Llull
les diferents obres en prosa: Libre de contemplació, Libre de l’orde de cavalleria, Libre
d’Evast e Aloma e de Blanquerna, Libre d’Amic e Amat, Libre de meravelles o Fèlix i Libre
de les bèsties.
– Observar que descriuen, situen i reconeixen la vida i l’obra d’Arnau de Vilanova,
Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i Isabel de Villena.
– Comprovar que saben analitzar comparativament fragments de l’obra de Ramon Llull
amb fragments d’obres dels autors estudiats al tema.
– Observar que analitzen un comentari de text proposat d’un fragment d’una obra de
Ramon Llull.
Tema 11: L’Humanisme. La poesia dels segles XIV i XV.
Objectius didàctics
– Situar històricament l’Humanisme en un món que canvia.
– Comprendre l’Humanisme i el Renaixement com una nova manera d’entendre el món.
– Reconèixer els principals autors del trecento: Dante Alighieri, Francesco Petrarca,
Giovanni Boccaccio.
– Reconèixer i descriure les obres en vers de Bernat Metge: Llibre de Fortuna e
Prudència, Sermó, Medecina apropiada a tot mal.
– Comprendre el marc històric de la poesia dels segles XIV i XV: els canvis de la
història, la decadència i el Segle d’Or de la literatura catalana.
– Descriure l’acceptació del Renaixement, València com a nova capital cultural i la figura
del rei Alfons el Magnànim.
– Reconèixer les primeres innovacions poètiques de l’època mitjançant el comentari i
l’anàlisi de fragments de l’obra de Jordi de Sant Jordi.
281

– Identificar l’autor Ausiàs Marc i conèixer els aspectes de la seva vida que es
reflecteixen a la seva obra.
– Relacionar la vida de Joan Roís de Corella amb el moment històric i cultural de
l’època: el Renaixement i la seva obra.
– Reconèixer i situar l’autor Jaume Roig: l’escola satírica valenciana.
Continguts
– Reconeixement dels principals autors del trecento italià: Dante Alighieri, Francesco
Petrarca, Giovanni Boccaccio, lectura d’un poema i elaboració d’un breu comentari.
– Situació de l’obra de Bernat Metge en el context de la seva Vida.
– Reconeixement i descripció de les obres en vers de Bernat Metge: Llibre de Fortuna e
Prudència, Sermó i Medecina apropiada a tot mal.
– Interès per la lectura de poesia humanista i per situar-la dins el context històric, social i
cultural de l’època.
– Valoració de la importància de la influència de literatura italiana en la catalana.
– Sensibilitat per la lectura com a mitjà de coneixement personal, d’obertura als altres
àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu.
– Reconeixement i descripció de les obres en vers de Bernat Metge: Llibre de Fortuna e
Prudència, Sermó i Medecina apropiada a tot mal.
– Reconeixement i descripció de les obres en prosa de Bernat Metge: Com se comportà
Ovidi essent enamorat, Valter e Griselda, Apologia i Lo somni.
– Lectura d’un text d’una obra d’autor humanista i producció d’un comentari seguint el
model proposat.
– Comentari d’un poema d’Andreu Febrer a partir de la resolució d’un qüestionari sobre
la temàtica, els sentiments del poeta i l’anàlisi dels tòpics trobadorescs.
– Comentari de poemes de Jordi de Sant Jordi a partir de la resolució d’un qüestionari
sobre la mètrica, les figures retòriques emprades i la temàtica.
– Elaboració d’un comentari d’un poema d’Ausiàs Marc seguint el model proposat i a
partir de la resolució d’un qüestionari.
– Descripció i comentari d’un fragment de l’Obra de Jaume Roig a partir de la resolució
de qüestionaris.
– Comentari de poemes de Joan Roís de Corella a partir de la resolució de qüestionaris
sobre l’estructura, la mètrica, la temàtica i les figures retòriques emprades.
Criteris d’avaluació
– Observar que comprenen l’Humanisme i el Renaixement com una nova manera d’entendre
el món.
– Comprovar que reconeixen els principals autors del trecento: Dante Alighieri, Francesco
Petrarca, Giovanni Boccaccio.
– Comprovar que reconeixen els canals d’introducció de l’Humanisme a la Corona d’Aragó:
la Cancelleria Reial, la Cort Papal d’Avinyó, Petrarca, Dante i Boccaccio.
– Verificar que reconeixen els primers humanistes: Antoni Canals, Felip de Malla i Joan
Margarit.
– Observar que situen l’obra de Bernat Metge en el context de la seva vida.
– Verificar que reconeixen i descriuen correctament les obres en vers de Bernat Metge:
Llibre de Fortuna e Prudència, Sermó i Medecina apropiada a tot mal.
– Verificar que reconeixen i descriuen les obres en prosa de Bernat Metge: Com se
comportà Ovidi essent enamorat, Valter e Griselda, Apologia i Lo somni.
282

– Comprovar que comprenen un text d’una obra d’autor humanista i que n’elaboren un
comentari segons el model proposat.
– Observar que comprenen el marc històric de la poesia dels segles XIV i XV: els canvis
de la història, la decadència i el Segle d’Or de la literatura catalana.
– Comprovar que reconeixen les primeres innovacions poètiques de l’època mitjançant
el comentari i l’anàlisi de fragments de l’obra de Jordi de Sant Jordi.
– Verificar que identifiquen l’autor Ausiàs Marc i coneixen els aspectes de la seva vida
que es reflecteixen a la seva obra.
– Observar que identifiquen les temàtiques de l’obra d’Ausiàs Marc i la classificació de la
seva obra segons els temes: els senyals, l’amor i la mort.
– Comprovar que relacionen la vida de Joan Roís de Corella amb el moment històric i
cultural de l’època: el Renaixement i la seva obra.
– Verificar que descriuen i analitzen poemes de l’obra profana de joventut i de l’obra
religiosa de Joan Roís de Corella.
– Comprovar que reconeixen i situen l’autor Jaume Roig en l’escola satírica valenciana.
– Verificar que reconeixen el gènere de la sàtira, i que descriuen i comenten fragments
de l’obra de Jaume Roig l’Espill.
Tema 12: La prosa al segle XV.
Objectius didàctics
– Reconèixer i descriure els orígens de la novel·la: les primeres novel·les, les novel·les
idealistes gregues.
– Identificar la novel·la medieval i reconèixer els diversos tipus que hi ha de novel·la
medieval.
– Descriure la ficció en prosa en la nostra llengua: el naixement de la ficció literària, el
segle XV.
– Conèixer els diferents gèneres de prosa que trobem a l’època: les llegendes religioses
i la narrativa moral, les novel·letes sentimentals, llibres de cavalleria i novel·les
cavalleresques.
– Reconèixer la història de Jacob Xalabín i les seves característiques principals: la
temàtica amorosa, la relació amb la realitat i l’originalitat de la novel·la.
– Descriure les característiques principals del Curial e Güelfa: els misteris de l’autoria
del Curial i el debat sobre el gènere, l’estructura i l’argument, el paper de les dones, la
mentalitat i la ideologia.
– Reconèixer i descriure l’autoria al Tirant lo Blanc: els dos autors, Joanot Martorell i
Martí Joan de Galba.
– Descriure la temàtica del Tirant lo Blanc: les aventures del millor cavaller del món.
– Identificar el reflex d’un canvi de mentalitat dins el Tirant lo Blanc.
– Elaborar un comentari de text d’un fragment del Tirant lo Blanc o d’alguna altra obra
de qualsevol dels autors i gèneres estudiats al tema.
Continguts
– Identificació dels orígens de la novel·la.
– Reconeixement de la novel·la medieval i els diversos tipus.
– Descripció del naixement de la ficció literària en la nostra llengua.
– Identificació dels diferents gèneres en prosa: les llegendes religioses i la narrativa
moral, les novel·letes sentimentals, llibres de cavalleria i novel·les cavalleresques.
283

– Descripció de la Història de Jacob Xalabín.
– Reconeixement dels autors i les obres principals de la prosa al segle XV.
– Reconeixement i descripció del Curial e Güelfa: els misteris de l’autoria del Curial i el
debat sobre el gènere, l’estructura i l’argument, el paper de les dones i la mentalitat a
cavall de dues ideologies.
– Lectura, anàlisi i comentari, a partir de la resolució d’un qüestionari, d’un fragment del
Curial e Güelfa.
– Reconeixement i descripció de les característiques principals del Tirant lo Blanc: els
autors, Joanot Martorell i Martí Joan de Galba, la temàtica, la trama, les aventures del
millor cavaller del món i el clar reflex de canvi de mentalitat.
– Lectura, anàlisi i comentari de diversos fragments del Tirant lo Blanc, a partir de la
resolució de qüestionaris.
– Lectura d’un comentari model i elaboració d’un comentari d’un fragment del Tirant lo
Blanc.
– Sensibilitat per la lectura com a mitjà de coneixement personal, d'obertura als altres
àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu.
– Sensibilitat per la lectura de prosa en la nostra llengua del segle XV i la literatura en
general com a mitjà de coneixement de la societat en la que fou creada.
Criteris d’avaluació
– Observar que reconeixen i descriuen els orígens de la novel·la: les primeres novel·les,
les novel·les idealistes gregues.
– Comprovar que identifiquen la novel·la medieval i en reconeixen els diversos tipus.
– Verificar que descriuen i situen la ficció en prosa en la nostra llengua: el naixement de
la ficció literària en la nostra llengua, el segle XV.
– Comprovar que coneixen i descriuen els diferents gèneres de prosa que trobem al
segle XV en la nostra llengua: les llegendes religioses i la narrativa moral, les novel·letes
sentimentals, llibres de cavalleria i novel·les cavalleresques.
– Verificar que reconeixen la història de Jacob Xalabín i que en descriuen les seves
característiques principals: la temàtica amorosa, la relació amb la realitat i l’originalitat de
la novel·la.
– Comprovar que descriuen les característiques principals del Curial e Güelfa: els
misteris de l’autoria del Curial i el debat sobre el gènere, l’estructura i l’argument, el paper
de les dones, la mentalitat i la ideologia.
– Comprovar que llegeixen, analitzen i comenten fragments del Curial e Güelfa
mitjançant la resolució d’un qüestionari.
– Verificar que reconeixen i descriuen l’autoria al Tirant lo Blanc: els dos autors, Joanot
Martorell i Martí Joan de Galba.
– Comprovar que descriure la temàtica del Tirant lo Blanc: les aventures del millor
cavaller del món.
– Observar que identifiquen el reflex d’un canvi de mentalitat dins el Tirant lo Blanc.
– Comprovar que llegeixen, analitzen i comenten diversos fragments del Tirant lo Blanc
a partir de la resolució de qüestionaris.
– Verificar que elaboren un comentari de text d’un fragment del Tirant lo Blanc seguint
el model proposat.
284

Tema 13: La literatura als segles XVI, XVII I XVIII.
Objectius didàctics
– Reconèixer les característiques del període d’afebliment de la nostra cultura.
– Descriure les causes politicosocials de la Decadència.
– Reconèixer les causes culturals de la Decadència: la situació de la llengua, la
impremta la universitat i la situació de la literatura.
– Descriure les característiques principals del Renaixement.
– Reconèixer com es tractava la qüestió de la llengua al Renaixement.
– Identificar i situar els autors més importants en poesia de la literatura del Renaixement
al Principat: Pere Serafí i Joan Pujol.
– Identificar i situar els autors més importants en poesia de la literatura del Renaixement
a València: Joan Ferrandis d’Herèdia i Joan Timoneda.
– Descriure la situació del gènere teatral a l’època del Renaixement.
– Reconèixer les característiques principals del Barroc.
– Reconèixer com es va manifestar el Barroc al Principat, sobretot en poesia i en autors
com Francesc Vicent Garcia o Rector de Vallfogona i Francesc Fontanella.
– Reconèixer els moviments del segle XVIII: el Neoclassicisme i la Il·lustració atenent a
les seves característiques principals i a la seva literatura als territoris en què es parla la
nostra llengua.
– Identificar i descriure la literatura popular i els seus gèneres.
Continguts
– Reconeixement de les característiques generals del període de la Decadència a partir
de la lectura i el comentari d’un text i la resposta a un qüestionari.
– Relació de la cultura i la literatura del període de la Decadència i reconeixement dels
personatges més significatius d’aquest període a partir de la lectura i el comentari d’un
text i la resposta a un qüestionari.
– Descripció de les característiques principals del Renaixement.
– Reconeixement de com es tractava la qüestió de la llengua al Renaixement.
– Identificació i situació dels autors més importants en poesia de la literatura del
Renaixement al Principat: Pere Serafí i Joan Pujol.
– Identificació i situació dels autors més importants en poesia de la literatura del
Renaixement a València: Joan Ferrandis d’Herèdia i Joan Timoneda.
– Descripció de la situació del gènere teatral a l’època del Renaixement.
– Reconeixement de les característiques principals del Barroc.
– Reconeixement de com es va manifestar el Barroc al Principat, sobretot en poesia i en
autors com Francesc Vicent Garcia o Rector de Vallfogona i Francesc Fontanella.
– Reconeixement dels moviments del segle XVIII: el Neoclassicisme i la Il·lustració
atenent a les seves característiques i a la seva literatura als territoris de la nostra llengua.
– Identificació i descripció de la literatura popular i els seus gèneres.
– Lectura d’un comentari de text d’un poema de Francesc Vicent Garcia.
– Elaboració d’un comentari de text atenent al model proposat.
– Sensibilitat per la literatura com a mitjà de coneixement de l'autor i dels aspectes de la
seva vida que van influir en la seva producció literària.
285

– Sensibilitat per la lectura de poemes i la literatura en general com a mitjà de
coneixement de la societat en la que fou creada.
Criteris d’avaluació
– Comprovar que reconeixen les característiques principals del període d’afebliment de
la nostra cultura i les causes politicosocials de la Decadència.
– Verificar que reconeixen les causes culturals de la Decadència: la situació de la
llengua, la impremta la universitat i la situació de la literatura.
– Comprovar que descriuen les característiques principals del Renaixement i com es
tractava la qüestió de la llengua en aquest període.
– Verificar que identifiquen i situen els autors més importants en poesia de la literatura
del Renaixement al Principat: Pere Serafí i Joan Pujol.
– Comprovar que identifiquen i situen els autors en poesia de la literatura del
Renaixement a València: Joan Ferrandis d’Herèdia i Joan Timoneda.
– Verificar que descriuen la situació del gènere teatral a l’època del Renaixement.
– Comprovar que reconeixen les característiques principals del Barroc.
– Verificar que reconeixen com es va manifestar el Barroc al Principat, sobretot en
poesia i en autors com el Rector de Vallfogona i Francesc Fontanella.
– Verificar que reconeixen els moviments del segle XVIII: el Neoclassicisme i la
Il·lustració atenent a les seves característiques principals i a la seva literatura als territoris
en què es parla la nostra llengua.
– Comprovar que identifiquen i descriuen la literatura popular i els seus gèneres.
Tema 14: El Romanticisme. La Renaixença.
Objectius didàctics
– Llegir i entendre diversos textos expositius sobre el Romanticisme i la Renaixença.
– Identificar els orígens del Romanticisme a Alemanya, a Anglaterra i a França i els
escriptors més importants d’aquest moviment a cada país.
– Reconèixer les característiques més importants del Romanticisme i els temes tractats.
– Reconèixer i descriure el Romanticisme a València.
– Identificar i descriure la Renaixença, el seu marc històric i els seus factors
desencadenants.
– Identificar les etapes de la Renaixença valenciana.
– Classificar els autors valencians de la Renaixença segons si són moderats i cultes o
liberals i populistes.
– Analitzar la premsa satírica de l’època i el tractament que s’hi feia de la qüestió
lingüística.
– Realitzar un balanç del que va representar la Renaixença valenciana des del punt de
vista lingüístic, ideològic, literari i social.
– Llegir i analitzar el comentari de text d’un poema de Vicent Boix.
– Elaborar un comentari de text a partir de la resolució d’un qüestionari.
Continguts
– Lectura i comprensió de diversos textos sobre el Romanticisme i el moviment de la
Renaixença.
286

– Identificació dels orígens del Romanticisme a Alemanya, a Anglaterra i a França i els
escriptors més importants d’aquest moviment a cada país.
– Reconeixement de les característiques més importants del Romanticisme: l’esperit de
revolta, la insatisfacció permanent i el programa literari.
– Identificació dels principals temes que es tractaven durant el Romanticisme.
– Lectura i anàlisi d’un text que tracta del Romanticisme i un text que pertany a l’època
romàntica.
– Reconeixement i descripció del Romanticisme a València.
– Identificació i descripció de la Renaixença, del seu marc històric i dels seus factors
desencadenants.
– Identificació de les etapes de la Renaixença valenciana.
– Classificació dels autors valencians de la Renaixença segons si són moderats i cultes
o liberals i populistes.
– Anàlisi de la premsa satírica de l’època i del tractament que es feia de la qüestió
lingüística.
– Realització d’un balanç del que va representar la Renaixença valenciana des del punt
de vista lingüístic, ideològic, literari i social.
– Lectura i anàlisi del comentari de text d’un poema de Vicent Boix.
– Elaboració d’un comentari de text a partir de la resolució d’un qüestionari.
– Sensibilitat per la lectura com a mitjà de coneixement personal, d'obertura als altres
àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu.
– Valoració de la relació entre la literatura i el seu context polític, social i cultural.
– Interès per la literatura com a font de coneixement del moment en què fou produïda i
interpretada.
Criteris d’avaluació
– Comprovar que llegeixen i entenen textos sobre el Romanticisme i la Renaixença.
– Verificar que identifiquen els orígens del Romanticisme a Alemanya, a Anglaterra i a
França i els escriptors més importants d’aquest moviment a cada país.
– Comprovar que reconeixen l’esperit de revolta, la insatisfacció permanent i un
programa literari concret com a característiques més importants del Romanticisme.
– Verificar que identifiquen els principals temes que es tractaven durant el
Romanticisme en diversos textos.
– Comprovar que reconeixen i descriuen el Romanticisme a València.
– Observar que llegeixen i analitzen un text que tracta del Romanticisme i un text de
l’època romàntica.
– Comprovar que identifiquen i descriuen la Renaixença i el seu marc històric i cultural i
els seus límits.
– Observar que identifiquen les etapes de la Renaixença valenciana.
– Verificar que classifiquen els autors valencians de la Renaixença segons si són
moderats i cultes o liberals i populistes.
– Verificar que analitzen la premsa satírica de l’època i el tractament de la qüestió
lingüística.
– Comprovar que realitzen un balanç del que va representar la Renaixença valenciana
des del punt de vista lingüístic, ideològic, literari i social.
– Observar que llegeixen i analitzen el comentari de text d’un poema de Vicent Boix.
– Constatar que elaboren un comentari de text a partir de la resolució d’un qüestionari.
287

Tema 15: La poesia romàntica.
Objectius didàctics
– Reconèixer les característiques de la poesia romàntica.
– Identificar els elements romàntics de diversos poemes i elaborar-ne l’anàlisi mètrica.
– Comentar aspectes temàtics, mètrics, de lèxic i els recursos usats pel poeta en
diversos poemes romàntics.
– Identificar els aspectes més importants de la vida de Jacint Verdaguer.
– Reconèixer la figura de Jacint Verdaguer com a poeta popular.
– Identificar les característiques més destacables de la poesia èpica de Jacint
Verdaguer.
– Analitzar i comentar un fragment de L’Atlàntida i del Canigó.
– Identificar les característiques més importants de la poesia lírica de Jacint Verdaguer
en el comentari de poemes.
– Reconèixer les tres generacions de poetes romàntics valencians.
– Analitzar la vida i l’obra de Teodor Llorente, amb un interès especial en la temàtica i
l’estil.
– Estudiar la figura i l’obra de Vicent Wenceslau Querol.
– Analitzar la figura i l’obra de Constantí Llombart.
– Llegir un comentari de text i adoptar-lo com a model per a l’elaboració d’un comentari
propi.
Continguts
– Lectura i comprensió de diversos textos expositius sobre la poesia romàntica i de
poemes romàntics.
– Reconeixement de les característiques de la poesia romàntica.
– Identificació dels elements romàntics en diversos poemes.
– Elaboració i anàlisi mètrica de diversos poemes romàntics.
– Comentari d’aspectes temàtics, mètrics, de lèxic i dels recursos usats pel poeta en
diversos poemes romàntics.
– Reconeixement dels principals poetes romàntics.
– Identificació dels aspectes més importants de la vida de Jacint Verdaguer.
– Reconeixement de la figura de Jacint Verdaguer com a poeta popular.
– Identificació de les característiques més destacables de la poesia èpica de Verdaguer.
– Lectura, anàlisi i comentari d’un fragment de L’Atlàntida.
– Lectura, anàlisi i comentari d’un fragment del Canigó.
– Identificació de les característiques més importants de la poesia lírica de Jacint
Verdaguer en el comentari de poemes.
– Reconeixement de la poesia religiosa de Verdaguer i les seves característiques.
– Reconeixement de les tres generacions de poetes romàntics valencians.
– Anàlisi de la vida i l’obra de Teodor Llorente, amb una atenció especial a la temàtica i
l’estil.
– Estudi de la figura i l’obra de Vicent Wenceslau Querol.
– Anàlisi de la figura i l’obra de Constantí Llombart.
– Lectura d’un comentari de text de Teodor Llorente per adoptar-lo com a model per a
l’elaboració d’un comentari propi.
288

Criteris d’avaluació
– Comprovar que reconeixen les característiques de la poesia romàntica.
– Verificar que identifiquen els elements romàntics de diversos poemes.
– Comprovar que elaboren l’anàlisi mètrica de diversos poemes romàntics.
– Observar que comenten aspectes temàtics, mètrics, de lèxic i els recursos usats pel
poeta en diversos poemes romàntics.
– Comprovar que reconeixen els principals poetes romàntics.
– Observar que identifiquen els aspectes més importants de la vida de Jacint Verdaguer.
– Comprovar que reconeixen la figura de Jacint Verdaguer com a poeta popular.
– Verificar que identifiquen les característiques de la poesia èpica de Jacint Verdaguer.
– Comprovar que analitzen i comenten un fragment de L’Atlàntida i del Canigó.
– Verificar que identifiquen les característiques més importants de la poesia lírica i la
poesia religiosa de Jacint Verdaguer en el comentari de poemes.
– Observar si reconeixen les tres generacions de poetes romàntics valencians.
– Comprovar que saben analitzar la vida i l’obra de Teodor Llorente i en reconeixen la
temàtica i l’estil.
– Verificar que estudien la figura i l’obra de Vicent Wenceslau Querol.
– Observar que analitzen la figura i l’obra de Constantí Llombart.
– Comprovar que llegeixen un comentari de text i l’adopten com a model per a
l’elaboració d’un comentari propi.
Tema 16: El teatre de la Renaixença.
Objectius didàctics
– Llegir diversos textos expositius sobre el teatre de la Renaixença i saber-ne extreure
el sentit.
– Identificar els trets essencials del teatre de la Renaixença.
– Reconèixer el teatre romàntic i les seves característiques principals.
– Analitzar la tragèdia com a gènere característic del teatre romàntic.
– Identificar les principals característiques del drama romàntic.
– Reconèixer les principals característiques del drama realista.
– Identificar els aspectes més importants de la vida i l’obra de Frederic Soler.
– Descriure els aspectes més importants de la vida d’Àngel Guimerà i les diferents
etapes, gèneres i corrents de la seva obra.
– Analitzar les característiques del teatre popular a València.
– Descriure els trets essencials del teatre religiós i el teatre profà.
– Analitzar la tipologia del sainet: les peces paròdiques, els quadres de costums i el
sainet còmic.
– Reconèixer els principals sainetistes valencians.
– Comentar un text teatral atenent al model proposat.
Continguts
– Lectura de diversos textos expositius sobre el teatre de la Renaixença per extreure’n
el sentit.
– Identificació dels trets essencials del teatre de la Renaixença.
289

– Reconeixement del teatre romàntic i les seves característiques principals, com ara
l’escenografia.
– Anàlisi de la tragèdia com a gènere característic del teatre romàntic.
– Identificació de les principals característiques del drama romàntic.
– Reconeixement de les principals característiques del drama realista.
– Identificació dels aspectes més importants de la vida i l’obra de Frederic Soler.
– Descripció dels aspectes més importants de la vida d’Àngel Guimerà i les diferents
etapes, gèneres i corrents de la seva obra.
– Anàlisi de les característiques del teatre popular a València.
– Descripció dels trets essencials del teatre religiós i el teatre profà.
– Anàlisi de la tipologia del sainet: les peces paròdiques, els quadres de costums i el
sainet còmic.
– Reconeixement dels principals sainetistes valencians.
– Lectura d’un comentari d’un fragment teatral d’Àngel Guimerà.
– Comentari d’un text teatral atenent al model proposat.
– Interès per la lectura de teatre de la Renaixença i per situar-lo dins el context històric,
social i cultural de l’època.
– Sensibilitat per la lectura com a mitjà de coneixement personal, d’obertura als altres
àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu.
– Interès per relacionar la nostra literatura amb altres literatures europees.
– Sensibilitat per la literatura com a mitjà de coneixement de l’autor i dels aspectes de la
seva vida que van influir en la seva producció literària.
Criteris d’avaluació
– Observar que llegeixen i entenen diversos textos expositius sobre el teatre de la
Renaixença.
– Verificar que identifiquen els trets essencials del teatre de la Renaixença.
– Comprovar que reconeixen el teatre romàntic i les seves característiques principals,
com ara l’escenografia.
– Verificar que analitzen la tragèdia com a gènere característic del teatre romàntic.
– Observar que identifiquen les principals característiques del drama romàntic.
– Comprovar que reconeixen les principals característiques del drama realista.
– Constatar que identifiquen els aspectes més importants de la vida i l’obra de Frederic
Soler.
– Verificar que descriuen els aspectes més importants de la vida d’Àngel Guimerà i les
diferents etapes, gèneres i corrents de la seva obra.
– Observar que analitzen les característiques del teatre popular a València.
– Constatar que descriuen els trets essencials del teatre religiós i el teatre profà.
– Verificar que analitzen la tipologia del sainet: les peces paròdiques, els quadres de
costums i el sainet còmic.
– Comprovar que reconeixen els principals sainetistes valencians.
– Verificar que llegeixen un comentari d’un fragment teatral d’Àngel Guimerà.
– Observar que comenten un text teatral atenent al model proposat.
290

Tema 17: La novel·la al segle XIX.
Objectius didàctics
– Relacionar burgesia i novel·la en el marc de la novel·la europea del segle XIX.
– Reconèixer les característiques principals del realisme.
– Identificar les característiques principals del naturalisme.
– Reconèixer el rerefons científic del naturalisme.
– Identificar les característiques de la novel·la segons Émile Zola.
– Reconèixer el naixement de la nostra novel·lística moderna.
– Identificar les característiques principals de la narrativa de costums.
– Relacionar un quadre costumista i una novel·la realista.
– Identificar el marc social i cultural en què es va donar la novel·la realista i els seus
autors.
– Reconèixer l’autor Narcís Oller dins el marc de la novel·la naturalista.
– Descriure la introducció del naturalisme en la nostra llengua.
– Identificar els antecedents literaris de Narcís Oller, els aspectes més importants de la
seva vida i la relació amb el realisme i el naturalisme.
– Descriure les característiques generals de les primeres novel·les de Narcís Oller.
– Descriure el canvi de perspectiva literària i les característiques generals de les
darreres novel·les de Narcís Oller.
– Llegir, observar i analitzar el comentari de text d’un fragment de l’Escanyapobres de
Narcís Oller i adoptar-lo com a model per a l’elaboració de comentaris propis.
Continguts
– Lectura i extracció del sentit de diversos textos expositius sobre la novel·la al segle
XIX.
– Relació de la burgesia i novel·la en el marc de la novel·la europea del segle XIX.
– Reconeixement de les característiques principals del realisme.
– Identificació de les característiques principals del naturalisme.
– Reconeixement del rerefons científic del naturalisme.
– Identificació de les característiques de la novel·la segons Émile Zola.
– Reconeixement del naixement de la nostra novel·lística moderna.
– Identificació de les característiques principals de la narrativa de costums.
– Relació d’un quadre costumista i una novel·la realista.
– Reconeixement de l’autor Narcís Oller dins el marc de la novel·la naturalista.
– Descripció de la introducció del naturalisme en la nostra llengua.
– Identificació dels antecedents literaris de Narcís Oller, els aspectes més importants de
la seva vida i la relació amb el realisme i el naturalisme.
– Descripció de les característiques generals de les primeres novel·les de Narcís Oller.
– Descripció del canvi de perspectiva literària i les característiques generals de les
darreres novel·les de Narcís Oller.
– Lectura, observació i anàlisi del comentari de text d’un fragment de l’Escanyapobres
de Narcís Oller per adoptar-lo com a model en l’elaboració d’un comentari propi.
– Sensibilitat per la lectura com a mitjà de coneixement personal, d'obertura als altres
àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu.
– Interès per relacionar la nostra literatura amb altres literatures europees.
291

Criteris d’avaluació
– Verificar que llegeixen i entenen diversos textos expositius sobre la novel·la al segle
XIX.
– Observar que relacionen burgesia i novel·la en el marc de l’Europa del segle XIX.
– Comprovar que reconeixen les característiques principals del realisme.
– Verificar que identifiquen les característiques principals del naturalisme.
– Comprovar que identifiquen les característiques de la novel·la segons Émile Zola.
– Observar que reconeixen el naixement de la nostra novel·lística moderna.
– Comprovar que identifiquen les característiques principals de la narrativa de costums.
– Verificar que relacionen un quadre costumista i una novel·la realista.
– Verificar que reconeixen el marc social i cultural en què es va donar la novel·la realista
i els seus autors.
– Observar que reconeixen l’autor Narcís Oller dins el marc de la novel·la naturalista.
– Comprovar que descriuen la introducció del naturalisme en la nostra llengua.
– Verificar que identifiquen els antecedents literaris de Narcís Oller, els aspectes més
importants de la seva vida i la relació amb el realisme i el naturalisme.
– Comprovar que reconeixen les característiques generals de les primeres novel·les de
Narcís Oller.
– Verificar que descriuen el canvi de perspectiva literària i les característiques generals
de les darreres novel·les de Narcís Oller.
– Observar que elaboren un comentari de text atenent al model proposat.
Tema 18: El Modernisme. La poesia modernista.
Objectius didàctics
– Llegir i entendre textos expositius sobre el Modernisme i la poesia modernista.
– Llegir i comentar poemes modernistes.
– Analitzar l’origen i les característiques del moviment modernista.
– Identificar la relació entre el Modernisme i la societat i el paper de l’artista modernista.
– Analitzar els dos grans corrents del Modernisme literari: el simbolisme i el vitalisme.
– Analitzar els trets del Modernisme valencià i la importància de la generació de 1909.
– Valorar la figura de Joan Maragall com a principal representant de la poesia
modernista i el seu concepte de poesia com a vocació, inspiració i paraula viva.
– Reconèixer l’evolució ideològica i social de l’obra poètica de Joan Maragall.
– Analitzar la vida i l’obra dels principals poetes modernistes valencians: Josep Maria
Bayarri, Miquel Duran i Tortajada, Daniel Martínez Ferrando i Jacint Maria Mustieles.
– Identificar les característiques de l’Escola Mallorquina i de l’obra dels seus autors
principals: Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.
– Participar activament en les diverses activitats d’expressió oral proposades a l’aula.
Continguts
– Lectura i extracció del sentit de diversos textos expositius sobre el Modernisme i la
poesia modernista.
– Lectura i comentari de diversos poemes modernistes.
– Anàlisi de l’origen i les característiques del moviment modernista.
292

– Identificació de la relació entre el Modernisme i la societat i del paper de l’artista
modernista.
– Anàlisi dels dos grans corrents del Modernisme literari: el simbolisme i el vitalisme.
– Anàlisi dels trets del Modernisme valencià i de la importància de la generació de
1909.
– Valoració de la figura de Joan Maragall com a principal representant de la poesia
modernista, i reconeixement de l’evolució ideològica i social de la seva obra poètica per
mitjà de la lectura i el comentari de diversos poemes.
– Reconeixement del concepte de poesia de Joan Maragall com a vocació, inspiració i
paraula viva.
– Anàlisi de la vida i l’obra dels principals poetes modernistes valencians, Josep Maria
Bayarri, Miquel Duran i Tortajada, Daniel Martínez Ferrando i Jacint Maria Mustieles, per
mitjà del comentari de poemes destacats.
– Identificació de les característiques de l’Escola Mallorquina.
– Reflexió sobre la figura i l’obra de Miquel Costa i Llobera i de Joan Alcover per mitjà
de l’anàlisi i el comentari de poemes.
– Aplicació dels coneixements adquirits sobre la poesia modernista en comentaris de
poemes modernistes.
– Participació activa en les diverses activitats d’expressió oral proposades a l’aula.
– Adequació dels textos o les exposicions orals de producció pròpia a les diferents
situacions comunicatives respectant les normes a l’hora de participar-hi.
– Reconeixement de cert tipus de poesia com a eina de transformació de la societat, la
cultura i l’art.
– Sensibilitat per la lectura i la literatura com a mitjà de coneixement personal,
d’obertura a altres àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu.
Criteris d’avaluació
– Comprovar que entenen diversos textos expositius sobre el Modernisme i la poesia
modernista.
– Observar que llegeixen i comenten poemes modernistes.
– Verificar que analitzen l’origen i les característiques del moviment modernista.
– Constatar que identifiquen la relació entre el Modernisme i la societat i el paper de
l’artista modernista.
– Verificar que analitzen els dos grans corrents del Modernisme literari: el simbolisme i
el vitalisme.
– Comprovar que analitzen els trets del Modernisme valencià i la importància de la
generació de 1909.
– Observar que valoren la figura de Joan Maragall com a principal representant de la
poesia modernista i el seu concepte de poesia com a vocació, inspiració i paraula viva.
– Observar que reconeixen l’evolució ideològica i social de l’obra poètica de Joan
Maragall per mitjà de la lectura i el comentari de diversos textos.
– Constatar que analitzen la vida i l’obra dels principals poetes modernistes valencians,
Josep Maria Bayarri, Miquel Duran i Tortajada, Daniel Martínez Ferrando i Jacint Maria
Mustieles, mitjançant el comentari de poemes.
– Verificar que identifiquen les característiques de l’Escola Mallorquina.
– Comprovar que analitzen la figura i l’obra de Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover per
mitjà del comentari de diversos poemes.
– Observar que apliquen els coneixements adquirits comentant poemes modernistes.
– Comprovar que participen activament en les activitats d’expressió oral a l’aula.
293

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA II
CONTINGUTS
1. Estudi del discurs.
Anàlisi del tema, de l’estructura organitzativa i del registre de textos de caràcter
expositiu i argumentatiu, procedents de l’àmbit acadèmic.
Composició de textos expositius orals i escrits propis de l’àmbit acadèmic, a partir
de models, atenent les condicions de la situació i utilitzant adequadament els
esquemes textuals.
Anàlisi del tema, de l’estructura organitzativa i del registre dels textos periodístics i
publicitaris.
Composició de textos periodístics, prenent com a model els textos analitzats.
2. Estudi de la Llengua.
Reconeixement i ús de connectors, marcadors (conjuncions, adverbis, locucions
conjuntives, prepositives o adverbials i expressions de funció adverbial) i
procediments anafòrics que contribuïxen a la cohesió del text.
Coneixement de les relacions que s’establixen entre les formes verbals com a
procediments de cohesió del text, amb especial atenció a la valoració i a l’ús dels
temps verbals.
Reconeixement i anàlisi de les relacions semàntiques entre les paraules en relació
amb la coherència dels textos i de la seua adequació al context, amb especial
atenció als contextos acadèmics i socials.
Valoració de la importància de les terminologies dels distints coneixements
acadèmics.
Coneixement i ús reflexiu de les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques,
apreciant-ne el valor social.
Reconeixement i ús de procediments lingüístics i paralingüístics d’inclusió del
discurs d’altres en els propis.
Aplicació reflexiva d’estratègies d’autocorrecció i autoavaluació per a progressar en
l’aprenentatge autònom de la llengua.
3. Tractament de la informació.
Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport paper com digital,
i estima per la necessitat social de cenyir-se a les normes gramaticals,
ortogràfiques i tipogràfiques.
4. El discurs literari.
Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu estètic, via de creació i
transmissió cultural i expressió de la realitat històrica i social.
Consolidació de l’autonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer, de
coneixement d’altres mons, temps i cultures.
Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d’obres breus i de fragments
representatius de les distintes èpoques, gèneres i moviments, de manera que es
reconeguen les formes literàries característiques, es prenga consciència de la
constància de certs temes i de l’evolució en la manera de tractar-los.
Composició de textos literaris o d’intenció literària a partir dels models llegits i
comentats.
Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de biblioteques
virtuals.
Les formes narratives des del Modernisme fins a l’actualitat. Martí Domínguez i
Enric Valor.
La poesia des del segle XX fins a l’actualitat. Carles Salvador, Xavier Casp, Vicent
Andrés Estellés i María Beneyto.
294

Evolució de les formes dramàtiques durant el segle XX fins als nostres dies.
L’assaig i el periodisme. Des dels orígens fins a l’actualitat. Joan Fuster.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
1. Analitzar i valorar textos escrits de diferent grau de formalització, tenint en
compte la funció social que exercixen, la tradició cultural en què s’inscriuen,
l’estructura i els valors que transmeten.
Este criteri pretén valorar la capacitat de l’alumnat per a interpretar el sentit d’un
text a partir de l’anàlisi de l’estructura semàntica, del coneixement dels esquemes
textuals i de les dades rellevants sobre la situació comunicativa. S’ha de tindre en
compte, així mateix, la capacitat per a analitzar els valors, implícits o manifestos,
del text (en especial els que reflectixen usos discriminatoris) i per a reflexionar-hi
d’una manera crítica.
2. Elaborar treballs crítics a partir de la consulta de fonts de divers tipus i
integrar la informació en textos de síntesi, que presenten les dades principals
i els distints punts de vista, les seues relacions i la perspectiva pròpia,
utilitzant els procediments de documentació i tractament de la informació
propis de l’àmbit acadèmic.
Este criteri orienta la valoració de la capacitat per a accedir de manera autònoma a
les fonts d’informació, seleccionar-hi les dades pertinents i reutilitzar-les en
l’elaboració de textos crítics propis de l’àmbit acadèmic, respectant, per tant, les
convencions pròpies d’este tipus de discursos.
3. Compondre textos escrits expositius i argumentatius de caràcter formal,
sobre temes literaris, literaris o relacionats amb l’actualitat social i cultural.
El criteri atén el desenrotllament de la capacitat de l’alumne per a elaborar textos
formals, de caràcter acadèmic, orientadors de l’opinió i de la conducta o reguladors
de la vida social, i també per a situar-se com a emissor per a utilitzar procediments
que garantisquen la cohesió i per a emprar correctament la varietat estàndard de la
llengua.
4. Identificar en intercanvis comunicatius de qualsevol tipus, especialment en
textos específics, expressions i valoracions que denoten usos discriminatoris
(en relació amb el gènere social, amb la llengua, amb el grup ètnic o amb la
pertinença a grups considerats marginals en la nostra societat), reflexionar
críticament sobre estes i evitar-les en les produccions pròpies.
El criteri pretén comprovar la capacitat per a reconéixer en els usos lingüístics, com
a forma del comportament humà, els prejuís i les valoracions pejoratives que
revelen les relacions socials entre els membres d’una comunitat de parlants. S’ha
de valorar, així mateix, la capacitat per a reflexionar explícitament sobre estos usos
i per a evitarlos, de manera autònoma i conscient, en les produccions pròpies.
5. Reconéixer i utilitzar, en la interpretació de textos i en la regulació de les
produccions pròpies, els coneixements sobre les diferents unitats de la
llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la relació entre estes i els
seus significats; utilitzant-hi la terminologia adequada.
Este criteri pretén orientar la valoració de la capacitat per a utilitzar la reflexió
lingüística en la millora de la comprensió dels textos i en la millora de la composició
i revisió de les produccions pròpies. Per a això caldrà ajustar-se al domini dels
295

procediments que inscriuen el text en la situació de comunicació, que en configuren
el significat global o que n’articulen els enunciats.
6. Comprendre l’origen i la formació del castellà i del valencià en la seua
història i en el moment actual; valorant-ne les varietats.
El criteri se centra en la valoració del coneixement dels trets generals dels
processos de formació de les llengües, en concret, la consolidació, normalització i
substitució de llengües i de la seua aplicació a l’anàlisi crítica de la realitat del
nostre entorn. Per a això, caldrà ajustar-se tant als aspectes lingüístics com als
condicionants sociopolítics, en èpoques passades i en el món contemporani,
implicats en estos processos (per exemple, en la fixació de la norma culta, en la
configuració i consolidació de l’estàndard, etc.). Així mateix, s’analitzarà i valorarà
la normalització lingüística com a procés oposat al de substitució i necessari per a
detindre la pèrdua de vitalitat del valencià.
7. Distingir les diferents llengües constitucionals d’Espanya, conéixer-ne
l’origen i l’evolució, promoure’n l’ús normalitzat en tots els àmbits i valorar
críticament les situacions de bilingüisme.
El criteri tracta d’orientar la valoració dels aprenentatges realitzats per l’alumne pel
que fa a les llengües del territori espanyol.
8. Conéixer, identificar i analitzar les varietats lingüístiques (espacials, socials i
d’estil) del castellà (també el d’Amèrica) i del valencià.
El criteri se centra en la capacitat per a utilitzar, en l’anàlisi de l’activitat
comunicativa, la informació que determinades marques lingüístiques proporcionen
sobre l’origen geogràfic dels parlants, sobre la seua pertinença a un grup social i
sobre el moment històric en què es produïx el discurs. En tots els casos caldrà
ajustar-se a l’anàlisi crítica de les actituds sobre la llengua i els parlants que
comporta l’elecció d’una llengua o d’una varietat determinada, així com les
implicades en el canvi de llengua.
9. Analitzar l’evolució històrica dels gèneres literaris en castellà (des del segle
XVIII fina a l’actualitat) i en valencià (segle XX i XXI), atenent el marc històric i
cultural i la seua relació amb les obres i els autors més destacats, coneixent i
aplicant tècniques d’anàlisi i de comentari de textos per a interpretar obres
literàries breus i fragments significatius d’estes èpoques, utilitzant els
coneixements pertinents sobre les formes literàries i els distints períodes,
moviments i autors.
Es tracta de valorar la capacitat per a comprendre el fenomen literari com a
producte cultural situat en un context sociohistòric determinat i per a interpretar
obres literàries en relació amb el gènere al qual s’adscriuen convencionalment i
amb els procediments retòrics que les singularitzen. Serà necessària la lectura
d’obres literàries completes o de fragments extensos a què aplicar els criteris
d’anàlisi literària i d’interpretació d’acord amb el context de producció.
10. Manejar els recursos informàtics bàsics i aplicar-los a la busca i elaboració
de la informació.
Este criteri pretén que l’alumnat siga capaç d’utilitzar les tecnologies de la
informació i que les incorporen al seu treball acadèmic.
L’avaluació final analitza, el procés, el seu desenvolupament d’una forma global. A través
d’aquesta es constata allò que s’ha aconseguit i allò que cal millorar en el futur.
296

La nota final de cada avaluació correspon: un 60% a les proves realitzades després de
cada unitat didàctica, un 20% a la prova realitzada sobre la lectura obligatòria (a la 3a
avaluació aquest 20% serà per als treballs escrits que es realitzaran) i un 20% que es
basa en el treball diari, la participació en classe, la presentació dels treballs, l’ús de la
llengua, la conducta i l’interés. A més es valorarà la correcció lingüística tant a les proves
com a les activitats realitzades. Es valorarà per cada errada ortogràfica o morfosintàctica -
0,1 i per cada errada d’accent ortogràfic -0,05, amb una reducció màxima de 2 punts per a
un total de 10. Aprovar el control de lectura és condició per a aprovar cada avaluació. Al
llarg del curs escolar es faran diferents proves de recuperació per a poder aprovar
l’assignatura.
Per a l’alumnat amb l’àrea de valencià suspesa del curs anterior s’adoptaran les mesures
adients perquè puga recuperar-la al llarg del curs escolar en què es troba: treballs,
activitats i controls per avaluació. Si a juny no han aprovat l’assignatura, tindran
l’avaluació extraordinària de setembre.
Qui a l’avaluació de juny no haja superat les proves relacionades amb les diferents unitats
didàctiques de les avaluacions anteriors, haurà de presentar-se a l’avaluació
extraordinària de setembre a un control global amb els continguts de totes les unitats de
totes les avaluacions. Si un alumne ha aprovat les proves de les diferents unitats
didàctiques de totes les avaluacions però ha suspés un, dos o tres controls de lectura, a
setembre solament es presentarà dels controls de lectura dels llibres no aprovats.
Es va prendre l’acord en la COCOPE de considerar les faltes d’assistència a classe no
justificades per trimestre o avaluació com a un element significatiu pel que fa a l’avaluació.
L’alumnat suspendrà l’avaluació segons el següent criteri: en les assignatures de 4 hores
si té 5 faltes sense justificar; en les assignatures de 3 hores si té 4 faltes sense justificar i
en les de 2 hores si té 3 faltes sense justificar.
TEMPORALITZACIÓ 2n de Batxillerat
1r TRIMESTRE (1a avaluació): Temes 1-12, 2-13, 3-14 i 1r llibre.
2n TRIMESTRE (2a avaluació): Temes 4-15, 5-16 ,6-17 i 2n llibre.
3r TRIMESTRE (3a avaluació): Temes 7-18, 8-19, 9-20 i 10-11.
297

Unitat 1: De la paraula a l’oració.
OBJECTIUS
1. Saber expressar-se, tant oralment com per escrit, amb coherència, correcció i
propietat.
2. Entendre el concepte de categoria lèxica.
3. Identificar les classes de categories lèxiques.
4. Diferenciar els diferents tipus de categories lèxiques: essencials, accidentals i de
relació.
5. Reconéixer el concepte de sintagma.
6. Entendre els diferents tipus de sintagmes.
7. Identificar les diferents parts de l’oració simple: Sintagma nominal subjecte i
sintagma verbal.
8. Identificar els diferents complements del sintagma verbal.
9. Entendre la diferència entre els pronoms personals forts i els pronoms personals
febles.
10. Substitució de sintagmes per pronoms febles.
CONTINGUTS
Conceptes
Les categories lèxiques.
Els sintagmes.
L’oració simple.
Substitució de sintagmes per pronoms.
Procediments
Interpretació de les diferents categories lèxiques.
Identificació de diferents classes de sintagmes.
Diferenciació entre sintagma nominal subjecte i sintagma verbal predicat.
Reconeixement de les diferents classes de sintagma verbal: de predicat nominal
i de predicat verbal.
Anàlisi de les funcions dels complements del verb.
Interpretació dels diferents complements oracionals en una oració simple.
Utilització dels pronoms febles en la substitució pronominal.
Actituds
Reconeixement de la construcció oracional com a mitjà per a potenciar
l’aprenentatge.
Valoració de l’aprenentatge de l’anàlisi oracional com a font d’informació
comunicativa.
Respecte per les normes que regeixen la construcció oracional.
Valoració de la influència de les avantguardes en l’art actual.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació per a la igualtat d’oportunitats
En la lectura del començament de text es fa una descripció d’una situació en què estan
sols en el món dues persones i que es tenen l’un a l’altre. En aquest text es pot
treballar la solidaritat i l’educació per a la convivència.
298

CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Conéixer el concepte de categoria gramatical.
2. Reconéixer els diferents tipus de sintagmes.
3. Diferenciar entre els diferents tipus d’oració simple: de predicat nominal i de
predicat verbal.
4. Assenyalar les diferents parts d’una oració simple.
5. Reconéixer les diferents funcions dels diferents complements en una oració simple.
6. Identificar les classes de complements en una oració.
7. Reconéixer els verbs atributius i els verbs predicatius.
8. Diferenciar els pronoms forts i els pronoms febles.
9. Identificar la funció dels pronoms forts i febles i els complements que pot substituir
cada pronom en cada cas.
10. Utilitzar correctament totes les normes de construcció i d’anàlisi oracionals.
299

Unitat 2: L’oració composta.
OBJECTIUS
1. Expressar-se oralment i per escrit amb coherència, correcció i propietat.
2. Entendre el concepte d’oració composta.
3. Identificar les classes d’oració composta.
4. Diferenciar entre coordinació, juxtaposició i subordinació.
5. Reconéixer els diferents tipus d’oracions coordinades i els nexes coordinants.
6. Entendre els diferents tipus de subordinades adjectives.
7. Identificar els diferents tipus de subordinades substantives.
8. Entendre la diferència entre els tipus de proposicions subordinades adverbials.
9. Entendre la diferència entre els diferents tipus de proposicions subordinades de
relació lògica.
10. Reconéixer les diferents proposicions subordinades en una oració composta i les
funcions que poden fer en la proposició principal.
CONTINGUTS
Conceptes
L’oració composta. Tipus d’oració composta.
Proposicions coordinades.
Proposicions juxtaposades.
Proposicions subordinades.
Proposicions subordinades adjectives.
Proposicions subordinades substantives.
Proposicions subordinades adverbials.
Proposicions subordinades de relació lògica.
Procediments
Interpretació de les diferents proposicions d’una oració composta.
Identificació de la classe de les proposicions en una oració composta.
Diferenciació entre oració simple i composta.
Reconeixement de les proposicions d’una oració composta.
Anàlisi de les funcions de les proposicions subordinades dins l’oració principal.
Interpretació dels diferents complements oracionals en una oració composta.
Utilització dels pronoms febles en la substitució pronominal.
Actituds
Reconeixement de la construcció oracional com a mitjà per a l’aprenentatge.
Valoració de l’aprenentatge de l’anàlisi oracional com a font d’informació
comunicativa.
Respecte per les normes que regeixen la construcció oracional.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació per a la igualtat d’oportunitats
En la lectura del començament de text es fa una descripció d’un camp de
concentració. Podem usar el text per a fer una reflexió sobre el tractament que es
donava a les persones que tancaven en un camp de concentració i sobre la igualtat de
les persones independentment de la seua religió o independentment de la seua
ideologia.
300

CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Conéixer el concepte d’oració composta.
2. Reconéixer els diferents tipus d’oració composta.
3. Diferenciar entre els diferents tipus d’oració composta.
4. Assenyalar les diferents proposicions en una oració composta.
5. Reconéixer les diferents funcions de les oracions subordinades dins de la
proposició principal.
6. Identificar els pronoms relatius que introdueixen les proposicions subordinades.
7. Reconéixer els connectors que introdueixen els diferents tipus d’oracions.
8. Diferenciar entre les diferents tipus de proposicions subordinades i les diferents
funcions que fan en l’oració principal.
9. Identificar la funció dels pronoms relatius en la proposició subordinada.
10. Utilitzar correctament totes les normes de construcció i d’anàlisi oracionals.
301

Unitat 3: Les relacions lèxiques.
OBJECTIUS
1. Reconéixer els diferents mecanismes de cohesió lèxica.
2. Aprendre a detectar els mots de significat massa genèric i a substituir-los per uns
altres de més precisos.
3. Ampliar la riquesa lèxica i la capacitat de precisió lingüística dels alumnes i les
alumnes.
4. Repassar els conceptes de lexema, prefix i sufix.
5. Recordar i ampliar els coneixements sobre alguns prefixos i el significat que
aporten als mots en què apareixen.
6. Assimilar la diferència entre sufix valoratiu i flexiu.
7. Aprendre a detectar el canvi de categoria que es produeix en moltes paraules quan
se’ls afig un sufix valoratiu.
8. Repassar els conceptes de polisèmia i monosèmia.
9. Recordar algunes sigles usuals i els significats corresponents.
10. Aprendre a usar sinònims i antònims en els textos.
CONTINGUTS
Conceptes
Definició dels conceptes de sinonímia i antonímia.
Diferenciació entre les paraules monosèmiques i polisèmiques.
Definició dels conceptes d’hiperònim, hipònim i camp semàntic.
Definició i exemplificació dels mots jòquer.
Explicació dels principals procediments de formació de paraules: la derivació i la
composició.
Procediments
Identificació dels camps semàntics.
Localització dels hiperònims i dels hipònims en un text.
Substitució d’algunes paraules per sinònims.
Substitució d’alguns mots jòquer per uns altres de més precisos.
Anàlisi de les entrades de diccionaris i les informacions que s’hi inclouen,
segons els diferents tipus.
Actituds
Valoració de la conveniència d’usar un llenguatge ric, precís i variat a l’hora de
comunicar-se.
Valoració de la gran importància dels mecanismes de cohesió lèxica en la
cohesió textual.
Valoració de l’ús del diccionari com a eina bàsica d’enriquiment lèxic, de
correcció lingüística i d’ampliació de coneixements en general.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació per a la convivència
El text que es reprodueix en les activitats d’aquesta unitat titulat La cultura del respecte
pot servir per a tractar l’estat actual del sistema educatiu i de la família.
302

Educació per als drets humans i per a la pau
El text Bany de sang al Tibet pot contribuir a l’educació en valors democràtics i en la
tolerància.
Educació ambiental i educació per al consum responsable
El text que s’inclou en l’avaluació del tema, Quins efectes va tenir l’accident de
Txernòbil, i també el de la primera pàgina tracten temes relacionats amb els problemes
de l’energia nuclear i l’esgotament de la pesca de la tonyina, respectivament. Es poden
aprofitar per a estudiar aquests temes mediambientals, promoure actituds de respecte
envers el medi ambient i insistir en la necessitat de fer un consum més responsable
dels recursos naturals de què disposa la humanitat.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Identificar camps semàntics, hiperònims i hipònims.
2. Reconéixer i saber substituir alguns mots pels sinònims o antònims corresponents.
3. Reconéixer la monosèmia i la polisèmia.
4. Identificar els mots jòquer i saber substituir-los per uns altres de més precisos.
5. Identificar el lexema, el prefix i el sufix d’un mot.
6. Conéixer el significat que aporten els principals prefixos i sufixos.
7. Conéixer la diferència entre els sufixos flexius i els valoratius, i saber explicar-la en
mots concrets.
8. Distingir els processos de nominalització, d’adjectivació, de verbalització i
d’adverbialització.
9. Reconéixer les paraules compostes i distingir entre la composició pròpia i la
sintagmàtica.
10. Reconéixer l’estructura de les entrades del diccionari i les abreviatures i
informacions que hi solen figurar.
303

Unitat 4: Les propietats del text: La coherència.
OBJECTIUS
1. Saber expressar-se, tant oralment com per escrit amb coherència, correcció i
propietat.
2. Entendre el concepte de coherència.
3. Identificar el tema d’un text.
4. Reconéixer les idees d’un text i saber fer un resum.
5. Reconéixer l’estructura d’un text.
6. Entendre els diferents tipus d’estructures.
7. Identificar la isotopia d’un text.
8. Entendre què és la selecció de la informació.
9. Reconéixer els diferents tipus de progressió temàtica.
10. Analitzar la coherència d’un text.
CONTINGUTS
Conceptes
La coherència semàntica.
Enunciació del tema.
Resum.
Estructura del tema.
La progressió temàtica.
La isotopia.
La selecció de la informació.
Procediments
Interpretació del tema d’un text.
Identificació de les idees d’un text i elaboració de resums.
Diferenciació de l’estructura d’un text segons la seua tipologia.
Reconeixement de la progressió temàtica.
Reconeixement de les paraules que conformen la isotopia del text.
Interpretació de la selecció de la informació que ha dut a terme l’autor d’un text
determinat.
Anàlisi de la coherència de diferents textos.
Actituds
Reconeixement del valor de la informació que contenen els diferents tipus de
textos.
Valoració de l’aprenentatge de l’anàlisi de textos com a font d’informació
comunicativa.
Respecte per les normes que regeixen la construcció de textos de diferents
tipologies.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
En les diferents lectures dels textos d’aquesta unitat es poden treballar diferents temes
transversals: com ara parlar amb coherència sense enrotllar-se com una persiana que
seria un contingut per a l’educació per a la ciutadania, però també hi ha altres textos
que poden treballar altres aspectes com el de l’empobriment del llenguatge de Quim
304

Monzó, o contra la música de Joan Fuster que treballa aspectes d’educació cívica com
el respecte al silenci dels altres.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Conéixer el concepte de coherència com a propietat textual.
2. Reconéixer els diferents tipus d’estructura d’un text.
3. Diferenciar entre les diferents parts d’un text.
4. Assenyalar les diferents paraules que conformen la isotopia d’un text.
5. Reconéixer les idees principals i secundàries d’un text.
6. Identificar la selecció de la informació d’un text.
7. Saber fer resums.
8. Saber analitzar les estructures de textos de diferents tipologies.
9. Analitzar la coherència de textos de diferents tipologies.
10. Utilitzar correctament totes les normes de construcció i d’anàlisi de textos.
305

Unitat 5: Les propietats del text: L’adequació.
OBJECTIUS
1. Expressar-se oralment i per escrit de manera adequada al context comunicatiu.
2. Entendre el concepte d’adequació.
3. Identificar el canal d’un text.
4. Diferenciar els diferents àmbits d’ús en què pot aparéixer un text.
5. Reconéixer els diferents tipus de text.
6. Entendre els diferents gèneres textuals.
7. Identificar la intenció comunicativa i les diferents funcions del llenguatge que poden
aparéixer en un text.
8. Entendre la varietat lingüística dels textos.
9. Entendre la polifonia dels textos i la dixi.
10. Reconéixer la modalitat oracionals i si es tracta de textos impersonals o
modalitzats.
CONTINGUTS
Conceptes
L’adequació: el canal i l’àmbit d’ús.
Els tipus de textos i els gèneres textuals.
La intenció comunicativa.
Les funcions del llenguatge.
La varietat lingüística.
La polifonia i la intertextualitat: les veus del discurs.
La dixi.
La modalitat oracional.
La impersonalització i la modalització.
Procediments
Reconeixement del canal i l’àmbit d’us d’un text.
Identificació del tipus de text i del gènere textual.
Diferenciació entre les intencions comunicatives.
Reconeixement de les diferents funcions del llenguatge dels textos.
Anàlisi de la varietat lingüística.
Interpretació de les diferents veus dels discurs i la intertextualitat.
Reconéixer la dixi.
Analitzar la modalitat oracional i els elements d’impersonalització i modalització.
Actituds
Valorar l’adequació dels textos al context comunicatiu com a eina
d’aprenentatge.
Valorar l’aprenentatge de l’anàlisi de l’adequació textual com a font d’informació.
Respectar les normes de la construcció de textos adequats al context
comunicatiu.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
Els textos que es treballen en la unitat poden servir per a reflexionar sobre diferents
temes transversals. El text introductori pot servir per treballar l’educació per a la
ciutadania, perquè els alumnes han de saber quina varietat lingüística han de fer servir
306

en cada context comunicatiu. També podem reflexionar amb el text de La samarreta
escrita sobre diferents aspectes de la ciutadania. L’editorial «Més normes per a la
seguretat viària» pot servir per a treballar l’educació viària.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Conéixer el concepte d’adequació textual.
2. Reconéixer el canal d’un text.
3. Diferenciar els diferents àmbits d’ús, la tipologia textual i els gèneres textuals.
4. Assenyalar la intenció comunicativa dels textos.
5. Reconéixer les diferents funcions del llenguatge.
6. Identificar les varietats lingüístiques.
7. Reconéixer les diferents veus del discurs i la intertextualitat.
8. Reconéixer i diferenciar la dixi personal, espacial i temporal.
9. Identificar la modalitat oracional dels textos.
10. Reconéixer la modalització i la impersonalització en els textos.
307

Unitat 6: Les propietats del text: La cohesió.
OBJECTIUS
1. Ser capaç d’expressar-se, tant oralment com per escrit, amb coherència, adequació
i cohesió.
2. Entendre el concepte de cohesió.
3. Identificar els elements de referència textual.
4. Reconéixer els recursos anafòrics lèxics i sintàctics.
5. Reconéixer els connectors textuals.
6. Entendre les relacions entre els temps verbals.
7. Identificar els procediments més habituals de condensació i d’ampliació de la
informació.
8. Entendre el paper dels signes de puntuació en el text.
9. Reconéixer els procediments de cohesió tipogràfica.
10. Analitzar els elements de cohesió d’un text.
CONTINGUTS
Conceptes
La cohesió textual.
La referència. L’anàfora.
Els connectors.
Relacions entre temps verbals.
Condensació i ampliació de la informació.
Signes de puntuació.
Procediments de cohesió tipogràfica.
Procediments
Interpretació del procediment anafòric.
Identificació dels connectors d’un text.
Diferenciació entre temps díctics i temps anafòrics.
Reconeixement dels procediments d’ampliació de la informació.
Reconeixement dels procediments de condensació de la informació.
Interpretació del significats dels signes de puntuació en un text.
Anàlisi de la cohesió de diferents textos.
Actituds
Reconeixement dels elements de cohesió que hi ha en els textos.
Valoració de l’aprenentatge de l’anàlisi de textos com a font d’informació
comunicativa.
Respecte per les normes que regeixen la construcció de textos de diferents
tipologies.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació per a la igualtat
Podem fer servir el text «La coexistència de llengües» per a parlar dels drets lingüístics
de les diferents comunitats. Cal que l’alumne reflexione sobre els drets dels parlants
de les llengües minoritzades.
308

CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Conéixer el concepte de cohesió com a propietat textual.
2. Reconéixer els diferents procediments de referència.
3. Diferenciar entre les diferents classes de connectors.
4. Assenyalar els temps verbals díctics i anafòrics.
5. Reconéixer els procediments de condensació de la informació.
6. Reconéixer els procediments d’ampliació de la informació.
7. Identificar i distingir les funcions dels signes de puntuació.
8. Reconéixer els procediments de cohesió tipogràfica.
9. Analitzar la cohesió de textos de diferents tipologies.
10. Utilitzar correctament totes les normes de construcció i d’anàlisi de textos.
309

Unitat 7: El discurs acadèmic.
OBJECTIUS
1. Reconéixer la finalitat del discurs acadèmic i l’àmbit d’ús corresponent.
2. Distingir entre els textos científics i els humanístics.
3. Detectar l’estructura tripartida predominant en l’exposició.
4. Analitzar les diferents possibilitats de planificació d’un text acadèmic.
5. Examinar els mecanismes d’impersonalitat d’un text.
6. Analitzar la jerarquització de les idees en els textos acadèmics.
7. Estudiar el lèxic especialitzat d’aquests textos.
8. Constatar els processos d’aclariment de les idees i els conceptes que s’exposen en
els textos acadèmics.
9. Estudiar com s’organitza i s’ordena la informació.
10. Estudiar les fases d’una exposició oral.
CONTINGUTS
Conceptes
La definició de l’àmbit d’ús acadèmic.
La finalitat informativa.
Les tipologies textuals predominants.
Les característiques dels textos humanístics.
Les característiques dels textos científics.
Les característiques generals del discurs acadèmic.
L’estructura textual deductiva i inductiva.
La planificació textual.
L’exposició oral.
Procediments
Lectura de textos humanístics.
Lectura de textos científics.
Anàlisi de l’estructura formal dels textos.
Estudi de la planificació dels discursos acadèmics.
Anàlisi de la preparació dels textos acadèmics.
Anàlisi del procés de preparació i de representació en una exposició oral de
l’àmbit acadèmic.
Actituds
Fomentar la capacitat de comprensió i d’anàlisi dels textos acadèmics.
Valorar l’estil dels textos acadèmics com a eina d’aprenentatge.
Valorar l’adquisició d’informació amb aquest tipus de textos.
Fomentar la capacitat de produir textos orals de l’àmbit acadèmic.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació per al consum
A partir del text Valor i preu de J. M. Terricabras, que apareix reproduït en el llibre de
l’alumne, es pot tractar el tema del consumisme actual.
310

Educació per a la salut
Alguns dels textos reproduïts en el llibre de l’alumne, com el que tracta l’alimentació
equilibrada i el dedicat als decibels que es poden suportar, es poden utilitzar per a
tractar el tema de la salut en els joves. També s’hi pot fer servir el text que apareix en
les activitats sobre la manera com es pot potenciar la memòria.
Educació ambiental
Els textos del llibre de l’alumne sobre les energies renovables poden ser útils per a
sensibilitzar l’alumnat pel que fa als temes ambientals, com ara la conveniència d’usar
les fonts d’energia renovables.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Distingir entre els textos humanístics i els científics.
2. Reconéixer la preparació dels textos acadèmics.
3. Identificar els processos de jerarquització de les idees.
4. Identificar els processos d’ordenació de les idees.
5. Reconéixer els mecanismes d’impersonalització.
6. Distingir la introducció, el desenvolupament i la conclusió en els textos expositius i
argumentatius.
7. Distingir entre l’estructura deductiva i la inductiva.
8. Identificar els processos d’aclariment de la informació.
9. Identificar els connectors d’ordenació.
10. Analitzar una exposició oral.
311

Unitat 8: Els textos periodístics.
OBJECTIUS
1. Reconéixer els diferents textos periodístics.
2. Distingir entre els textos d’opinió i els d’informació.
3. Analitzar l’estructura formal de la notícia.
4. Analitzar com progressa la informació en aquests tipus de textos.
5. Aprendre a escriure una valoració personal.
6. Redactar correctament un article d’opinió.
7. Desenvolupar la capacitat crítica de l’alumnat.
8. Saber distingir els diferents gèneres periodístics.
9. Estudiar com s’organitza la informació en un diari.
10. Estudiar quins són els criteris que fan servir els mitjans de comunicació per a triarne
el contingut.
CONTINGUTS
Conceptes
Els mitjans de comunicació. Tipus de mitjans.
El poder i els mitjans de comunicació.
La finalitat informativa i la propagandística en els mitjans de comunicació.
Les fonts d’informació.
Les seccions d’un diari.
Els gèneres periodístics informatius.
Els gèneres periodístics d’opinió.
Els gèneres periodístics híbrids.
L’estil dels gèneres periodístics.
Procediments
Lectura de diferents tipus de notícies.
Lectura de diferents tipus d’editorials.
Anàlisi de l’estructura formal de la notícia.
Anàlisi de l’organització de la informació en els textos periodístics.
Anàlisi de l’estil dels gèneres periodístics.
Anàlisi de diferents articles d’opinió.
Redacció de l’opinió personal.
Actituds
Fomentar la capacitat crítica en la lectura de la premsa.
Valorar l’estil neutre com a model de llengua dels mitjans de comunicació.
Valorar la capacitat de l’individu per a triar entre els diferents mitjans de
comunicació a què té accés.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació per al consum
Amb els textos que s’analitzen en el llibre de l’alumne es pot tractar el tema del
consum i crear una consciència crítica en aquest sentit, especialment amb el text
sobre els productes de neteja domèstics.
312

CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Identificar les diferents seccions d’un diari.
2. Reconéixer les diferents fonts d’informació que es fan servir en un diari.
3. Identificar les diferents parts de l’estructura formal de la notícia: titulars, entrada o
lead i cos.
4. Practicar la localització de les 6 preguntes en les notícies: qui, que, com, on, quan i
per què.
5. Reconéixer l’estil neutre i directe en la redacció dels gèneres periodístics.
6. Distingir clarament els gèneres periodístics d’opinió i els d’informació.
7. Diferenciar entre els diferents tipus d’editorials.
8. Identificar els processos d’impersonalitat lingüística i els mecanismes
modalitzadors com a marcadors del posicionament de l’emissor del missatge.
9. Analitzar la progressió temàtica en els textos periodístics.
10. Redactar l’opinió personal sobre un tema.
313

Unitat 9: Els textos publicitaris.
OBJECTIUS
1. Ser capaç d’expressar-se tant oralment com per escrit amb coherència, adequació i
cohesió.
2. Entendre el concepte de textos publicitaris.
3. Identificar els elements del llenguatge publicitari: verbals i no verbals.
4. Reconéixer i valorar d’una manera crítica les característiques del llenguatge
publicitari.
5. Reconéixer la publicitat com a procés comunicatiu.
6. Reconéixer i valorar d’una manera crítica els elements del procés comunicatiu en la
publicitat.
7. Identificar la finalitat dels textos publicitaris.
8. Entendre el paper de la publicitat en el món en què vivim.
9. Reconéixer els procediments d’elaboració dels textos publicitaris.
10. Analitzar d’una manera crítica i madura els elements que configuren el llenguatge
publicitari.
CONTINGUTS
Conceptes
La llengua i la publicitat.
Característiques del llenguatge publicitari.
Procés comunicatiu i finalitat en la publicitat.
Procediments
Interpretació de textos publicitaris.
Identificació dels elements del llenguatge publicitari: elements verbals i
elements no verbals.
Reconeixement de les característiques fonamentals del llenguatge propi dels
textos publicitaris.
Reconeixement dels elements que constitueixen el procés comunicatiu en la
publicitat.
Identificació de la finalitat dels textos publicitaris.
Interpretació de textos publicitaris.
Anàlisi de textos publicitaris.
Actituds
Reconeixement dels elements del llenguatge publicitari.
Valoració de l’aprenentatge de l’anàlisi de textos publicitaris com a font
d’informació comunicativa.
Respecte per les normes que regeixen la construcció dels diferents tipus de
textos publicitaris.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació per la protecció del medi ambient
Podem fer servir el textos publicitaris de Xúquer Viu perquè els alumnes prenguen
consciència que protegir el seu entorn és fonamental per a garantir un futur digne.
314

CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Conéixer el concepte de textos publicitaris.
2. Reconéixer els diferents elements verbals i no verbals en els textos publicitaris.
3. Diferenciar les diferents tipologies textuals que apareixen en els textos publicitaris.
4. Assenyalar els elements del procés comunicatiu en la publicitat.
5. Reconéixer els procediments de condensació de la informació.
6. Reconéixer la finalitat dels textos publicitaris.
7. Identificar i distingir les diferents classes de publicitat.
8. Reconéixer els procediments de cohesió tipogràfica en els textos publicitaris.
9. Analitzar la coherència dels textos publicitaris.
10. Utilitzar correctament totes les normes de construcció i d’anàlisi de textos.
315

Unitat 10: Els textos jurídics i administratius.
OBJECTIUS
1. Reconéixer l’estructura dels diferents textos administratius.
2. Distingir entre els textos jurídics, els legislatius i els administratius.
3. Interpretar correctament els documents administratius més comuns, com ara els
certificats.
4. Analitzar l’estructura de documents administratius, com les instàncies, els
currículums i les actes.
5. Aprendre a escriure instàncies a l’administració pública.
6. Redactar correctament un currículum vitae.
7. Redactar correctament una acta de reunió.
8. Assimilar el vocabulari més característic dels documents dels àmbits juridic i
administratiu.
9. Desenvolupar la capacitat de comprendre d’una manera crítica textos de l’àmbit
juridicoadministratiu.
10. Desenvolupar la capacitat d’escriure d’una manera correcta textos de l’àmbit
juridicoadministratiu.
CONTINGUTS
Conceptes
Localització i identificació de l’àmbit juridicoadministratiu.
Diferenciació entre el poder legislatiu, el jurídic i l’administració.
Caracterització general del llenguatge juridicoadministratiu.
Caracterització detallada del lèxic i de l’estil més habitual dels textos de l’àmbit
administratiu.
Distinció dels gèneres juridicoadministratius.
Estudi aprofundit de la instància, del currículum i de l’acta de reunió.
Procediments
Anàlisi crític de diferents tipus de textos de l’àmbit juridicoadministratiu.
Interpretació i ús del lèxic característic del documents de l’àmbit
juridicoadministratiu.
Identificació de les estructures pròpies dels textos administratius.
Interpretació de textos juridicoadministratius.
Redacció de textos usuals, com ara instàncies, currículums o actes de reunió,
imitant l’estil de l’administració.
Actituds
Valoració crítica de l’ús del valencià en l’àmbit juridicoadministratiu.
Valoració de la necessitat de dominar el llenguatge administratiu per a
desenvolupar-se socialment.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació per a la igualtat dels drets i deures de les persones i de les llengües
Els continguts d’aquesta unitat poden servir per a tractar l’estat actual de l’ús del
valencià en l’àmbit administratiu. També es pot utilitzar el tema de la igualtat de sexes
a partir de les normes d’estil per a evitar el sexisme en el llenguatge.
316

CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Identificar les característiques dels textos jurídics, legislatius i administratius.
2. Diferenciar entre l’estil del llenguatge legislatiu i jurídic, d’una banda, i el de
l’administratiu, de l’altra.
3. Reconéixer i saber interpretar el vocabulari de l’àmbit juridicoadministratiu.
4. Reconéixer i saber interpretar algunes de les fórmules fixes més usuals en el
llenguatge juridicoadministratiu.
5. Dominar el vocabulari específic del llenguatge administratiu.
6. Identificar els processos d’impersonalitat lingüística i com es poden usar per a
evitar el sexisme en el llenguatge administratiu.
7. Utilitzar correctament els processos d’impersonalitat i l’adequació formal en la
producció de textos administratius.
8. Reconéixer l’estructura de la instància i ser capaç de redactar-ne una imitant-ne la
forma i l’estil.
9. Reconéixer l’estructura del currículum i ser capaç de redactar-ne un imitant-ne la
forma i l’estil.
10. Reconéixer l’estructura de l’acta de reunió i ser capaç de redactar-ne una imitantne
la forma i l’estil.
317

Unitat 11: Sociolingüística.
OBJECTIUS
1. Distingir entre lingüística i sociolingüística.
2. Llegir i comentar textos de temàtica sociolingüística.
3. Assimilar i ser capaç d’emprar amb suficiència el vocabulari més habitual de la
sociolingüística.
4. Desenvolupar la capacitat crítica davant les situacions de conflicte lingüístic.
5. Reconéixer diferents prejudicis lingüístics.
6. Reconéixer les diferents actituds lingüístiques.
7. Estudiar el bilingüisme com a manifestació d’un conflicte lingüístic i la normalització
lingüística com a eixida a aquest conflicte.
8. Distingir entre llengües minoritàries i llengües minoritzades.
9. Redactar una opinió personal sobre un tema de sociolingüística.
10. Estudiar el marc legal de les polítiques lingüístiques estatals.
CONTINGUTS
Conceptes
Lingüística i sociolingüística.
Els conceptes de llengua i dialecte.
La variació lingüística.
El concepte de llengua estàndard.
Les actituds i els prejudicis lingüístics. L’autoodi.
Bilingüisme i classes de bilingüisme: bilingüisme individual, bilingüisme territorial
i bilingüisme social. El conflicte lingüístic.
Llengües en contacte i immigració.
La normalització lingüística.
La legislació lingüística a l’Estat espanyol.
Procediments
Anàlisi de textos de diferents sociolingüistes.
Il·lustració amb textos dels conceptes principals de la sociolingüística.
Anàlisi de textos legislatius sobre l’ús de les llengües a l’Estat espanyol.
Identificació dels principals prejudicis lingüístics.
Actituds
Valoració de l’ús del valencià en tots els àmbits d’ús.
Valoració especial de la variant estàndard de la llengua catalana.
Identificació de les llengües com a fets socials, producte de la voluntat i la
història d’una societat determinada.
Foment de la capacitat crítica davant les actituds i els prejudicis lingüístics.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació multicultural
Els fenòmens derivats del contacte entre llengües es poden utilitzar per a plantejar el
tema del multiculturalisme, sobretot pel que fa a la varietat de llengües que han
introduït els últims moviments d’immigració en les societats europees.
318

Educació per a la convivència
Els continguts teòrics pretenen controlar hàbits no discriminatoris a partir de l’estudi
dels prejudicis lingüístics i la valoració de totes les llengües i cultures del món com a
vàlides per als seus parlants.
Educació per Europa
Diversos textos del llibre de l’alumne es poden fer servir per a tractar el tema de la
diversitat lingüística i cultural d’Europa i, alhora, la unitat i la comunicació entre els
diversos pobles europeus.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Diferenciar la sociolingüística de la lingüística.
2. Diferenciar les diferents classes de variació lingüística.
3. Explicar els conceptes de llengua i dialecte.
4. Definir i explicar el concepte de llengua estàndard.
5. Dominar el vocabulari específic de la sociolingüística.
6. Explicar i diferenciar les diferents classes de bilingüisme.
7. Identificar els prejudicis lingüístics i analitzar com es manifesten.
8. Explicar en què consisteix un procés de normalització lingüística.
9. Definir i explicar diferents actituds lingüístiques com la lleialtat lingüística i l’autoodi.
10. Conéixer el marc legal de la política lingüística a l’Estat espanyol en l’actualitat.
319

Unitat 12: La reacció contra el modernisme: el noucentisme.
OBJECTIUS
1. Llegir una selecció representativa de textos de la literatura noucentista.
2. Comprendre i valorar d’una manera crítica el trencament que representa el
noucentisme respecte del modernisme.
3. Conéixer les principals realitzacions culturals que es van dur a terme durant el
noucentisme.
4. Comprendre la concepció de la literatura característica del noucentisme.
5. Comprendre la relació entre l’ètica i l’estètica del noucentisme.
6. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i ser capaç d’exposar-la per
escrit.
7. Consultar diferents fonts bibliogràfiques i sintetitzar la informació obtinguda.
8. Aprendre a identificar l’ús de la ironia com a procediment expressiu.
9. Valorar críticament la importància de l’obra de Josep Carner en la literatura
catalana del segle XX.
10. Comentar, debatre i exposar temes i idees personals amb ordre, claredat i
correcció lingüística.
CONTINGUTS
Conceptes
El modernisme: un període amb caràcter propi.
El noucentisme: la institucionalització d’una cultura.
Eugeni d’Ors.
La poesia de Guerau de Liost.
Josep Carner.
La prosa noucentista.
Procediments
Lectura en veu alta i comentari a l’aula dels textos reproduïts en l’apartat de
lectures.
Comparació de les versions diferents d’un mateix text literari.
Comentari de l’actualitat dels temes tractats per Eugeni d’Ors en les seues
glosses.
Identificació i comentari de l’ús de la ironia, reivindicada pels noucentistes, en
els textos reproduïts en l’apartat de lectures.
Actituds
Valoració de la reivindicació que l’ètica noucentista va fer de l’esforç.
Valoració de la importància i la transcendència social de l’obra de Pompeu
Fabra.
Valoració i interés de l’estil literari característic del noucentisme.
Interés per les realitzacions culturals noucentistes que han arribat fins als
postres dies.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació per a Europa
Josep Pla, en l’Homenot que va dedicar a Eugeni d’Ors, va destacar l’europeisme
sistemàtic com una de les característiques principals del noucentisme. El noucentisme
320

pretenia crear una cultura moderna i europea en català; identificaven l’europeisme
amb la modernitat, amb el rigor i amb la cultura. Aquesta característica noucentista ens
pot servir per a plantejar a l’aula la validesa d’aquesta concepció d’Europa en
l’actualitat i el que representa el procés d’unificació europea en els diversos àmbits
socials i culturals.
Educació per a la convivència
El noucentisme va ser un moviment fortament civilista i va reivindicar la urbanitat, la
ironia i el sentit de la responsabilitat com uns valors imprescindibles per a una societat
digna d’aquest nom. Els textos d’Eugeni d’Ors reproduïts en el llibre de l’alumne tenen
un contingut fortament ètic, que es pot resumir en una reivindicació de l’esforç i de la
responsabilitat personals contra el fatalisme i la resignació. En aquest sentit, són
textos molt actuals i ens poden servir per a debatre a l’aula quins són els valors que
s’han de promoure per a facilitar la convivència.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Explicar per què la poesia va ser el gènere predominant durant el noucentisme.
2. Explicar els criteris que va seguir Pompeu Fabra en la seua reforma lingüística.
3. Explicar per què el noucentisme es configura alhora com a trencament i continuïtat
respecte del modernisme.
4. Comentar les característiques de la poesia de Carner més representatives de
l’estètica noucentista.
5. Comentar l’evolució de la poesia de Carner.
6. Identificar i comentar els temes de les glosses d’Eugeni d’Ors.
7. Analitzar els procediments expressius dels poemes comentats.
8. Redactar amb correcció resums i comentaris dels textos estudiats.
9. Valorar críticament els textos estudiats.
10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el contingut
dels textos estudiats.
321

Unitat 13: Carles Riba.
OBJECTIUS
1. Llegir una selecció representativa de textos de Carles Riba.
2. Comprendre i valorar d’una manera crítica quina era la funció de la crítica literària
per a Carles Riba.
3. Identificar i comprendre les experiències en què es basa l’obra poètica de Carles
Riba.
4. Identificar els referents clàssics de l’obra del poeta.
5. Relacionar l’obra de Carles Riba amb l’ètica i l’estètica del moviment cultural
noucentista.
6. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i ser capaç d’exposar-la per
escrit.
7. Consultar diferents fonts bibliogràfiques i sintetitzar la informació obtinguda.
8. Comprendre i valorar el tipus d’intel·lectual que representa l’obra i la personalitat de
Riba.
9. Valorar la importància de l’obra de Carles Riba en el conjunt de la literatura
catalana del segle XX.
10. Comentar, debatre i exposar temes i idees personals amb ordre, claredat i
correcció lingüística.
CONTINGUTS
Conceptes
L’obra poètica de Carles Riba: les Elegies de Bierville.
La crítica literària.
Les traduccions: l’Odissea d’Homer.
Procediments
Lectura en veu alta i comentari en grup a l’aula dels textos reproduïts en
l’apartat de lectures.
Lectura de comentaris sobre poemes de Riba i comparació amb la interpretació
que d’aquests poemes fan els alumnes.
Comentari del valor i del sentit dels ideals humanístics de l’obra de Carles Riba
les Elegies de Bierville.
Identificació i comentari crític dels referents clàssics que apareixen en l’obra de
Carles Riba.
Actituds
Valoració de la figura de Carles Riba com a intel·lectual.
Valoració crítica de la importància i de la transcendència de les traduccions de
Carles Riba.
Valoració i interés pel mètode crític de Riba.
Interés pels referents clàssics que apareixen en l’obra de Riba.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació per a Europa
Tota l’obra literària de Riba es pot considerar una mena de concreció, d’una gran
qualitat, dels ideals humanistes de la cultura europea, una cultura que es reconeix en
el doble origen comú simbolitzat per Atenes i Jerusalem. Des d’aquest punt de vista,
322

l’obra del poeta pot ser un motiu de debat sobre la validesa o l’actualitat d’aquests
referents.
Educació per als drets humans i la pau
Aquest tema es pot tractar, sobretot, a partir de la lectura i el comentari de les Elegies
de Bierville, obra en què Riba expressa la seua reacció i la seua presa de posició en
un moment històric dominat per la guerra i per la perspectiva d’una civilització europea
identificada amb la pau i la llibertat. L’elegia IX, sobretot, pot servir per a debatre i
comentar el sentit de la dignitat humana, basada en la llibertat i en el caràcter únic de
cada persona.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Explicar la concepció de l’intel·lectual que va portar a la pràctica Carles Riba.
2. Exposar la relació entre obra poètica, crítica i traduccions en l’obra de Riba.
3. Explicar el paper que fa la cultura clàssica grecollatina en l’obra de Riba.
4. Comentar les característiques de la poesia de Riba.
5. Comentar l’evolució de la poesia de Riba.
6. Identificar i comentar els temes dels textos de Riba.
7. Analitzar els procediments expressius dels poemes comentats.
8. Redactar amb correcció resums i comentaris dels textos estudiats.
9. Valorar críticament els textos estudiats.
10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el contingut
dels textos estudiats.
323

Unitat 14: Els antinoucentistes. Josep Maria de Sagarra.
OBJECTIUS
1. Llegir una selecció representativa de textos de Josep Maria de Sagarra.
2. Comprendre en què difereix l’obra de Sagarra del noucentisme.
3. Valorar d’una manera crítica la riquesa i la varietat de la llengua emprada per Josep
Maria de Sagarra.
4. Comprendre la concepció de la literatura de Sagarra.
5. Entendre la descripció d’una classe social i d’una època que presenta en l’obra
Vida privada.
6. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i ser capaç d’exposar-la per
escrit.
7. Consultar diferents fonts bibliogràfiques i sintetitzar la informació obtinguda d’una
manera crítica.
8. Identificar els recursos estilístics més característics de l’obra Sagarra.
9. Valorar la importància de l’obra de Josep Maria de Sagarra en la literatura catalana
del segle XX.
10. Comentar, debatre i exposar temes i idees personals amb ordre, claredat i
correcció lingüística.
CONTINGUTS
Conceptes
La poesia de Josep Maria de Sagarra.
El teatre de Sagarra.
La prosa de Sagarra: els articles periodístics, les novel·les i les memòries.
Les traduccions: la Divina Comèdia de Dante i el teatre de Shakespeare.
Temes i estil de l’obra de Sagarra.
Procediments
Lectura en veu alta i comentari dels textos reproduïts en l’apartat de lectures.
Identificació dels procediments d’organització de la informació en la prosa de
Josep Maria de Sagarra.
Comentari de l’actualitat de Vida privada.
Identificació i comentari dels procediments estilístics.
Actituds
Valoració de la voluntat de Sagarra de fer una literatura de qualitat i que, alhora,
arribara a un públic ampli.
Valoració de la importància de la seua obra en la formació de la prosa catalana
moderna.
Valoració i interés per la riquesa lingüística de la llengua de Sagarra.
Valoració de l’actualitat de la seua obra.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació ambiental
Les descripcions de la natura que abunden tant en l’obra de Sagarra poden servir per
a plantejar a l’aula diverses qüestions relacionades amb l’educació ambiental.
324

Educació multicultural
Aquest tema es pot tractar a partir de la lectura i el comentari de La ruta blava. En
aquest llibre de viatges Sagarra no es limita únicament a descriure uns paisatges i
unes cultures diferents de les europees, sinó que els compara contínuament amb la
seua cultura i la seua terra.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Explicar per què l’obra de Sagarra s’ha de situar al marge del noucentisme o contra
el noucentisme.
2. Comentar les característiques principals de la seua poesia.
3. Identificar les característiques principals de l’estil dels articles periodístics de
Sagarra.
4. Explicar els aspectes descrits per Sagarra en Vida privada.
5. Comentar i explicar la influència de Proust en Vida privada.
6. Identificar i comentar els temes de diversos textos de Sagarra.
7. Analitzar els procediments expressius dels poemes comentats.
8. Redactar amb correcció resums i comentaris dels textos estudiats.
9. Valorar críticament els textos estudiats.
10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el contingut
dels textos estudiats.
325

Unitat 15: Els antinoucentistes. Josep Pla.
OBJECTIUS
1. Llegir una selecció representativa de textos de l’obra de Josep Pla.
2. Comprendre el trencament que representa l’obra de Josep Pla respecte del
modernisme.
3. Conéixer la varietat temàtica de la seua obra.
4. Comprendre la concepció de la literatura característica de Pla.
5. Comprendre la relació entre el seu estil i la seua visió del món.
6. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i ser capaç d’exposar-la per
escrit.
7. Consultar diferents fonts bibliogràfiques i sintetitzar la informació obtinguda d’una
manera crítica.
8. Aprendre a identificar els procediments estilístics principals de la prosa de Pla.
9. Valorar la importància de l’obra de Josep Pla en la literatura catalana del segle XX.
10. Comentar, debatre i exposar temes i idees personals amb ordre, claredat i
correcció lingüística.
CONTINGUTS
Conceptes
Biografia.
Classificació de la seua obra: narració, assaig, llibres de viatges i reportatges,
biografies i retrats, llibres de memòries i diaris.
El quadern gris: crònica de la formació humana i literària de Pla, i concreció
d’una manera de fer literatura a mig camí entre el dietari, l’autobiografia i les
memòries.
L’obra de Pla com unes memòries personals i col·lectives.
Estil i visió del món.
Procediments
Lectura en veu alta i comentari dels textos reproduïts en l’apartat de lectures.
Anàlisi dels procediments que utilitza Pla en la seua prosa per a obtenir la
claredat i l’amenitat.
Comentari dels retrats i de les interpretacions de personalitats claus de la
cultura catalana.
Identificació i comentari de les característiques principals de l’obra de Josep
Pla.
Actituds
Valoració de l’estil literari de Pla.
Valoració i interés per la varietat temàtica de la seua obra.
Interés per la sèrie de personalitats del món de la cultura que apareixen
retratades en els Homenots.
Interés per les descripcions de la natura característiques de l’obra de Pla.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació per a Europa
Una part ben important de l’obra Josep Pla està formada per llibres de viatges, en què
presenta una visió personal i suggestiva dels principals països europeus. Es pot
326

aprofitar aquesta part de la seua obra per a comentar-ne a l’aula la validesa i
l’actualitat, i també per a parlar sobre la diversitat dels països europeus i el procés
d’unificació europea.
Educació multicultural
Les descripcions de la natura i de paisatges que apareixen en l’obra de Pla són un
dels aspectes més atractius de la seua obra. Es poden fer servir per a plantejar a l’aula
diverses qüestions relacionades amb l’educació ambiental i per a cultivar la sensibilitat
i la receptivitat dels alumnes davant dels nostres paisatges.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Explicar en quins aspectes l’obra de Pla s’oposa al noucentisme.
2. Comentar i explicar la varietat temàtica i formal de la seua obra.
3. Explicar per què El quadern gris es pot considerar una síntesi de la gran varietat de
temes i procediments que caracteritzen els escrits de Pla.
4. Caracteritzar el seu estil.
5. Explicar la relació entre el seu estil i la seua visió del món.
6. Comentar la concepció de la literatura de Pla.
7. Analitzar els procediments expressius dels textos comentats.
8. Redactar amb correcció resums i comentaris dels textos estudiats.
9. Valorar críticament els textos estudiats.
10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el contingut
dels textos estudiats.
327

Unitat 16: Els antinoucentistes. La poesia d’avantguarda.
OBJECTIUS
1. Llegir i analitzar una selecció ben representativa de textos avantguardistes de la
literatura catalana.
2. Reconéixer les característiques principals dels moviments d’avantguarda.
3. Comprendre el trencament que representen les avantguardes respecte de la
tradició artística.
4. Conéixer els artistes avantguardistes europeus més importants.
5. Aprendre a comentar textos de l’obra literària de Joan Salvat-Papasseit, Salvador
Dalí i J. V. Foix.
6. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i ser capaç d’exposar-la per
escrit.
7. Consultar diferents fonts bibliogràfiques i sintetitzar la informació obtinguda d’una
manera crítica.
8. Conéixer les novetats aportades per les avantguardes que han quedat
incorporades als diferents hàbits d’expressió de l’art actual.
9. Comprendre el concepte de «superrealitat» introduït pels surrealistes.
10. Comentar, debatre i exposar temes i idees personals amb ordre, claredat d’idees i
correcció lingüística.
CONTINGUTS
Conceptes
Els moviments d’avantguarda: el cubisme, el futurisme, el dadaisme i el
surrealisme.
La primera avantguarda catalana (1915-1924). Joan Salvat-Papasseit.
La continuació de l’avantguardisme. Influència del dadaisme i del surrealisme.
El grup del Manifest groc. Salvador Dalí.
J. V. Foix.
Procediments
Lectura en veu alta i comentari dels textos reproduïts en l’apartat de lectures.
Audició d’alguna obra musical d’avantguarda. Comparació amb una altra de la
tradició anterior al segle XIX.
Vissionament d’Un chien andolou de Buñuel-Dalí. Comentari comparat amb els
textos de Dalí que es reprodueixen en el llibre de l’alumne.
Recerca d’informació bibliogràfica sobre els moviments d’avantguarda.
Actituds
Valoració i interés per les novetats introduïdes per les avantguardes.
Interés per les diferents manifestacions artístiques de les avantguardes.
Valoració de la voluntat de renovació i de crítica moral de les avantguardes.
Valoració de la influència de les avantguardes en l’art actual.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació per a Europa
Una de les característiques més rellevants de les avantguardes és el seu caràcter
internacional. De fet, van ser un fenomen característic del clima moral i cultural que es
vivia a Europa abans de la Primera Guerra Mundial i després. Parlar de les
328

avantguardes, per tant, és una oportunitat excel·lent per a debatre el significat que
hauria de tenir una cultura actual i europea.
Educació per als drets humans i la pau
En el sorgiment de les avantguardes hi ha una reacció contra l’ambient moral i cultural
que havia conduït al desastre de la Primera Guerra Mundial. Molts artistes
avantguardistes es van negar a participar en el conflicte i van buscar refugi en ciutats
neutrals, com Barcelona. L’estudi de les avantguardes pot servir, per tant, per a
plantejar i debatre a l’aula la influència que poden tenir els models culturals de les
societats durant les guerres.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Identificar les característiques principals de les avantguardes i esmentar-ne
exemples representatius.
2. Explicar les novetats que van introduir les avantguardes respecte de la tradició
artística anterior.
3. Explicar i comentar les característiques temàtiques i estilístiques de la poesia de
Joan Salvat-Papasseit.
4. Identificar i comentar alguns dels temes i de les imatges característics de la poesia
de J. V. Foix.
5. Explicar la incidència de les avantguardes en la literatura catalana.
6. Analitzar la influència de les avantguardes en els textos comentats a classe.
7. Conéixer la cronologia i l’evolució de les avantguardes europees.
8. Redactar amb correcció resums i comentaris dels textos estudiats.
9. Valorar críticament els textos estudiats.
10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el contingut
dels textos estudiats.
329

Unitat 17: La literatura dels anys trenta.
OBJECTIUS
1. Llegir una selecció representativa de textos de la literatura catalana dels anys
trenta.
2. Comprendre l’intent de modernització de la cultura en català que es du a terme al
País Valencià durant aquest període.
3. Comprendre els factors que van influir en la represa de la novel·la en català.
4. Comentar les característiques i les temàtiques de la novel·la psicològica.
5. Aprendre a identificar l’estructura i la línia argumentativa dels articles d’opinió de
Carles Soldevila.
6. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i saber-la exposar per escrit.
7. Consultar diferents fonts bibliogràfiques i sintetitzar la informació obtinguda.
8. Conéixer els factors que van fer possible que la cultura catalana assolira una
normalitat social durant els anys trenta.
9. Comprendre per què durant aquest període s’arriba a un punt culminant en el
procés de construcció d’una literatura nacional moderna en català.
10. Comentar, debatre i exposar temes i idees personals amb ordre, claredat i
correcció.
CONTINGUTS
Conceptes
La literatura dels anys trenta: la culminació del procés de construcció d’una
literatura nacional i moderna en català.
La literatura catalana durant els anys trenta al País Valencià: el grup de Taula
de Lletres Valencianes. Carles Salvador. Miquel Duran de València. Francesc
Almela i Vives. Bernat Artola.
La poesia: Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
La represa de la novel·la. Joan Puig i Ferreter. Vida privada de Sagarra. La
novel·la psicològica: Miquel Llor i Carles Soldevila. La novel·la d’avantguarda:
Vals de Francesc Trabal.
El periodisme literari: Carles Soldevila.
Procediments
Lectura en veu alta i comentari dels textos reproduïts en l’apartat de lectures.
Discussió de l’actualitat dels temes característics de la novel·la dels anys trenta.
Audició de poemes de Rosselló-Pòrcel musicats i cantats per Maria del Mar
Bonet.
Recerca d’informació bibliogràfica sobre la literatura dels anys trenta.
Actituds
Valoració i interés pel procés de renovació cultural dels anys trenta.
Interés pel procés de modernització de la cultura catalana al País Valencià
durant aquest període.
Valoració i interés pels temes de les novel·les de Miquel Llor i de Carles
Soldevila.
Valoració del model estilístic i argumentatiu característic dels articles d’opinió
publicats pels escriptors en la premsa periòdica.
330

CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació a la convivència
Aquest tema transversal es pot tractar directament a partir del comentari de Laura a la
ciutat dels sants de Miquel Llor, novel·la centrada en la impossibilitat del personatge
principal d’establir una relació mínimament humana a Comarquinal. Llor descriu en la
seua novel·la una societat basada en la hipocresia, la intransigència i la murmuració,
on les dones són els éssers més indefensos i tiranitzats. La solitud i la incomunicació,
que afecten tots els personatges, són les conseqüències més directes d’uns
mecanismes socials basats en els diners i la repressió de la llibertat individual.
Educació per als drets humans i la pau
La dècada dels anys trenta és marcada per l’ascensió del feixisme i l’esclat de la
Guerra Civil a Espanya, preludi de la Segona Guerra Mundial. Alguns dels textos
reproduïts en el llibre es fan ressò d’aquest ambient social i polític, com els articles de
Carles Soldevila, la poesia política de Miquel Duran de València i la descripció del
drama de l’exili que va escriure Rovira i Virgili. Concretament, el poema de Miquel
Duran reproduït en el llibre és una denúncia dels bombardejos sobre la població civil i
l’article de Soldevila que apareix en l’apartat de l’avaluació és una denúncia punyent
de les maniobres polítiques d’uns sectors determinats per a afavorir el colp d’estat que
al final es va produir. Els dos textos són d’una gran actualitat i es poden utilitzar com a
punt de partida per a tractar el tema transversal dels drets humans i la pau.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Explicar el principi de normalitat social assolida per la literatura catalana durant els
anys trenta.
2. Explicar la renovació cultural que es du a terme al País Valencià durant aquest
període.
3. Explicar i comentar les característiques temàtiques i estilístiques de les novel·les de
Miquel Llor i de Carles Soldevila.
4. Identificar i comentar alguns dels temes i de les imatges característics de la poesia
de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
5. Analitzar els articles d’opinió del periodisme literari dels anys trenta.
6. Comentar les característiques de les novel·les principals que es publiquen durant
aquesta època.
7. Caracteritzar la literatura catalana dels anys trenta respecte dels períodes
immediatament anteriors.
8. Redactar amb correcció resums i comentaris dels textos estudiats.
9. Valorar críticament els textos estudiats.
10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el contingut
dels textos estudiats.
331

Unitat 18: La poesia de la postguerra.
OBJECTIUS
1. Llegir una selecció ben representativa de textos de la poesia catalana de la
postguerra.
2. Conéixer les circumstàncies polítiques i socials que van caracteritzar l’Espanya de
la postguerra.
3. Comprendre en què consisteix l’anomenat realisme social.
4. Conéixer la represa cultural dels seixanta, especialment al País Valencià.
5. Comprendre la novetat que va representar la poesia de Gabriel Ferrater en la
poesia dels seixanta.
6. Entendre el trencament que du a terme l’obra de Joan Brossa respecte de les
formes poètiques tradicionals.
7. Aprendre a identificar i a interpretar les figures literàries. Comprendre la funció de la
rima i del ritme en la poesia.
8. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i ser capaç d’exposar-la per
escrit.
9. Consultar diferents fonts bibliogràfiques i sintetitzar la informació obtinguda d’una
manera crítica.
10. Comentar, debatre i exposar temes i idees personals amb ordre, claredat i
correcció lingüística.
CONTINGUTS
Conceptes
La literatura de la postguerra.
La represa dels seixanta.
La poesia: Salvador Espriu. Pere Quart. Vicent Andrés Estellés. Gabriel
Ferrater. Joan Brossa.
Procediments
Lectura en veu alta i comentari en grup a l’aula dels poemes reproduïts en
l’apartat de lectures.
Recerca d’informació sobre la València de la postguerra a partir del comentari
del Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés.
Audició de poemes cantats o recitats.
Recerca d’informació bibliogràfica sobre els poetes estudiats.
Actituds
Interés per la situació social i política que es va viure a Espanya durant els anys
de la postguerra.
Valoració i interés per la lectura de poesia.
Valoració i interés pels poemes visuals de Joan Brossa.
Valoració de l’obra poètica de Vicent Andrés Estellés.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació per a la convivència
Una bona part de la poesia catalana publicada al principi dels seixanta té un caràcter
decididament cívic. És el cas, sobretot, de la poesia de Salvador Espriu i de Pere
Quart. La pell de brau d’Espriu planteja una reflexió sobre la diversitat lingüística i
332

social dels pobles d’Espanya i la necessitat de fixar les bases d’una convivència
basada en la tolerància i el respecte.
Educació per als drets humans i la pau
Els poemes del Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés, alguns dels quals
apareixen reproduïts en el llibre de l’alumne, constitueixen una crònica molt clara i
directa de la vida a la València de la postguerra, marcada per la fam, la por i la
repressió ideològica i política. Aquest llibre d’Estellés, per tant, pot servir per a
plantejar una reflexió sobre els efectes de la guerra i de la falta de llibertat.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Explicar les característiques del context històric de la poesia de la postguerra.
2. Explicar en què consisteix l’anomenat realisme social.
3. Comentar les característiques temàtiques i estilístiques de la poesia de Vicent
Andrés Estellés.
4. Comentar la novetat que representa la poesia de Gabriel Ferrater en la poesia dels
seixanta.
5. Explicar quin canvi es va produir en l’ambient cultural del País Valencià a partir de
la dècada dels seixanta.
6. Comentar el trencament que comporta l’obra de Joan Brossa respecte de les
formes poètiques tradicionals.
7. Identificar les figures literàries i relacionar-les amb la interpretació del poema.
8. Redactar amb correcció comentaris dels poemes llegits en aquesta unitat.
9. Valorar críticament els poemes llegits.
10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el contingut
d’aquests poemes.
333

Unitat 19: La novel·la i el conte de la postguerra.
OBJECTIUS
1. Llegir una selecció representativa del conte i la novel·la de la literatura catalana de
la postguerra.
2. Aprendre a analitzar l’ús del punt de vista del narrador i els procediments de
caracterització dels personatges.
3. Reconéixer els temes que es plantegen en les novel·les estudiades.
4. Identificar-hi i comentar l’actualitat d’aquests temes.
5. Reconéixer-hi el tractament del temps.
6. Analitzar-hi el tractament de l’espai.
7. Aprendre a deduir informacions a partir de les que proporcionen els diferents
narradors.
8. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i ser capaç d’exposar-la per
escrit.
9. Consultar diferents fonts bibliogràfiques i sintetitzar la informació obtinguda d’una
manera crítica.
10. Comentar, debatre i exposar temes i idees personals amb ordre, claredat i
correcció lingüística.
CONTINGUTS
Conceptes
La novel·la i el conte des del 1939 fins a la represa dels seixanta.
Llorenç Villallonga: Mort de dama i Bearn o la sala de les nines.
Mercè Rodoreda.
Joan Sales. Manuel de Pedrolo.
Pere Calders.
Enric Valor.
Baltasar Porcel. Joan F. Mira.
Procediments
Lectura en veu alta i comentari dels textos reproduïts en l’apartat de lectures.
Anàlisi del punt de vista del narrador i de la caracterització dels personatges.
Anàlisi i comentari crític comparats de les lectures novel·lístiques reproduïdes
en la unitat.
Recerca d’informació bibliogràfica sobre els autors estudiats en la unitat.
Actitudes
Valoració i interés per l’obra dels diferents autors estudiats.
Valoració crítica de la capacitat que té la novel·la de debatre i plantejar temes
de l’actualitat.
Valoració de la ironia com a procediment expressiu.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació per a la convivència
En el llibre de l’alumne apareix reproduït el primer capítol de Mort de dama, de Llorenç
Villalonga, en què es presenta un retrat irònic del barri antic on viu —on vivia—
l’aristocràcia mallorquina. La característica fonamental d’aquest estrat social, com
descriu Villalonga en aquest capítol, era l’immobilisme, la ignorància voluntària de tot
334

el que poguera posar en qüestió el seu estatus i la seua manera de viure. Es pot fer
servir aquest text per a debatre qüestions que afecten directament la convivència en
una societat: el tancament, la tolerància, la indiferència, etc.
Educació per als drets humans i la pau
El conte Fet d’armes de Pere Calders, reproduït en l’apartat d’avaluació d’aquesta
unitat, és una denúncia en clau irònica i humorística de la guerra, de qualsevol guerra.
Pot ser un bon punt de partida per a debatre a l’aula moltes de les veritats «oficials»
sobre el que s’anomena, eufemísticament, «conflictes bèl·lics».
Educació multicultural
En aquest apartat també tenim un altre conte de Pere Calders, El problema de l’Índia,
reproduït en el llibre de l’alumne, que té com a temàtica central el xoc entre realitats
culturals i socials molt diferents, i la reacció europea característica. Els contes de
Calders, tant per la seua brevetat i senzillesa, com pel to irònic i humorístic en què
estan escrits, són un punt de partida excel·lent per a plantejar temes molt variats.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Explicar i comentar les característiques temàtiques i estilístiques de les novel·les
estudiades.
2. Explicar i comentar l’actualitat i l’interés dels temes d’aquestes novel·les.
3. Comentar l’ús del punt de vista del narrador.
4. Identificar l’ús de la ironia en els contes de Pere Calders.
5. Analitzar els procediments de caracterització dels personatges.
6. Resumir les característiques principals de l’obra de Llorenç Villalonga i de Mercè
Rodoreda.
7. Analitzar el tractament del temps en els fragments novel·lístics comentats.
8. Redactar amb correcció resums i comentaris dels textos estudiats.
9. Valorar críticament aquests textos.
10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el contingut
dels textos estudiats.
335

Unitat 20: La literatura de la postguerra: L’assaig.
OBJECTIUS
1. Llegir una selecció representativa de textos assagístics de la literatura catalana de
la postguerra.
2. Comprendre les característiques de l’assaig com a gènere literari.
3. Identificar i comentar les diferents formes de l’assaig.
4. Identificar i analitzar d’una manera crítica els procediments d’argumentació
característics de l’assaig.
5. Conéixer els assagistes principals de la literatura catalana de la postguerra.
6. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i saber-la exposar per escrit.
7. Consultar diferents fonts bibliogràfiques i sintetitzar la informació obtinguda.
8. Conéixer la varietat temàtica i formal de l’obra assagística de Joan Fuster.
9. Comprendre la importància de l’obra de Fuster en el procés de normalització
cultural del País Valencià.
10. Comentar, debatre i exposar temes i idees personals amb ordre, claredat i
correcció lingüística.
CONTINGUTS
Conceptes
L’assaig com a gènere literari.
L’assaig en català des del 1939 fins a la represa dels seixanta. La generació
d’assagistes de la postguerra: Joan Fuster, Josep Maria Espinàs, Joan Ferraté i
Gabriel Ferrater, Joan Triadú, Joaquim Molas o Josep Maria Castellet.
Generació dels seixanta: Josep Vicent Marqués, Joan F. Mira, Lluís V. Aracil.
Gaziel.
Joan Fuster. Varietat temàtica i formal de la seua obra. Una literatura d’idees:
l’assaig com a indagació i com a examen de consciència. Característiques
estilístiques. Nosaltres, els valencians: una interrogació sobre la identitat dels
valencians i una proposta per al futur.
Procediments
Lectura en veu alta i comentari dels textos reproduïts en l’apartat de lectures.
Comparació dels diferents assagistes estudiats en aquesta unitat.
Redacció d’articles d’opinió a partir dels models llegits a l’aula.
Identificació i comentari crític dels procediments d’argumentació característics
de l’assaig.
Actituds
Interés per la varietat temàtica que presenta l’assaig.
Valoració de la importància i de la transcendència social de l’obra de Joan
Fuster.
Valoració i interés de l’assaig com a gènere literari.
Interés per la influència de Nosaltres, els valencians en la societat valenciana.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educació per a la convivència
L’assaig és el gènere literari més directament lligat a l’exposició i a l’argumentació.
Aquesta característica es pot aprofitar perquè els alumnes reflexionen d’una manera
336

més aprofundida, mitjançant la redacció d’assaigs breus, sobre tota una sèrie de
temes relacionats amb la convivència social. És important insistir als alumnes que cal
cercar informació i documentació sobre el tema que es vol tractar.
Educació per als drets humans i la pau
L’assaig com a gènere literari té els orígens en els canvis socials i ideològics que es
produeixen a Europa durant el Renaixement i ha estat molt relacionat des dels inicis
amb la crítica del dogmatisme i de la intolerància. Aquesta característica constitutiva
de l’assaig es pot aprofitar per a tractar diverses qüestions al voltant dels drets humans
i la pau.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Explicar les característiques de l’assaig com a gènere literari.
2. Comentar la varietat formal i temàtica de l’obra assagística de Fuster.
3. Explicar la transcendència de Nosaltres, els valencians en el procés de
normalització lingüística i cultural del País Valencià.
4. Comentar com planteja Fuster un assaig.
5. Conéixer els assagistes principals de la literatura catalana.
6. Identificar i comentar els procediments d’argumentació característics de l’assaig.
7. Analitzar els procediments expressius dels assaigs comentats.
8. Redactar amb correcció resums i comentaris dels textos estudiats.
9. Valorar críticament els textos estudiats.
10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el contingut
dels textos estudiats.
337

OBJECTIUS I CONTINGUTS MÍNIMS 2n DE BATXILLERAT.
Unitat 1: De la paraula a l’oració.
OBJECTIUS
1. Saber expressar-se, tant oralment com per escrit, amb coherència, correcció i
propietat.
2. Entendre el concepte de categoria lèxica.
3. Identificar les classes de categories lèxiques.
4. Diferenciar els diferents tipus de categories lèxiques: essencials, accidentals i de
relació.
5. Reconéixer el concepte de sintagma.
6. Entendre els diferents tipus de sintagmes.
7. Identificar les diferents parts de l’oració simple: Sintagma nominal subjecte i sintagma
verbal.
8. Identificar els diferents complements del sintagma verbal.
9. Entendre la diferència entre els pronoms personals forts i els pronoms personals
febles.
10. Substitució de sintagmes per pronoms febles.
CONTINGUTS
Conceptes
Les categories lèxiques.
Els sintagmes.
L’oració simple.
Substitució de sintagmes per pronoms.
Procediments
Interpretació de les diferents categories lèxiques.
Identificació de diferents classes de sintagmes.
Diferenciació entre sintagma nominal subjecte i sintagma verbal predicat.
Reconeixement de les diferents classes de sintagma verbal: de predicat nominal i de
predicat verbal.
Anàlisi de les funcions dels complements del verb.
Interpretació dels diferents complements oracionals en una oració simple.
Utilització dels pronoms febles en la substitució pronominal.
Actituds
Reconeixement de la construcció oracional com a mitjà per a potenciar l’aprenentatge.
Valoració de l’aprenentatge de l’anàlisi oracional com a font d’informació comunicativa.
Respecte per les normes que regeixen la construcció oracional.
Valoració de la influència de les avantguardes en l’art actual.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Conéixer el concepte de categoria gramatical.
2. Reconéixer els diferents tipus de sintagmes.
3. Diferenciar entre els diferents tipus d’oració simple: de predicat nominal i de predicat
verbal.
4. Assenyalar les diferents parts d’una oració simple.
5. Reconéixer les diferents funcions dels diferents complements en una oració simple.
6. Identificar les classes de complements en una oració.
338

7. Reconéixer els verbs atributius i els verbs predicatius.
8. Diferenciar els pronoms forts i els pronoms febles.
9. Identificar la funció dels pronoms forts i febles i els complements que pot substituir
cada pronom en cada cas.
10. Utilitzar correctament totes les normes de construcció i d’anàlisi oracionals.
Unitat 2: L’oració composta.
OBJECTIUS
1. Expressar-se oralment i per escrit amb coherència, correcció i propietat.
2. Entendre el concepte d’oració composta.
3. Identificar les classes d’oració composta.
4. Diferenciar entre coordinació, juxtaposició i subordinació.
5. Reconéixer els diferents tipus d’oracions coordinades i els nexes coordinants.
6. Entendre els diferents tipus de subordinades adjectives.
7. Identificar els diferents tipus de subordinades substantives.
8. Entendre la diferència entre els tipus de proposicions subordinades adverbials.
9. Entendre la diferència entre els diferents tipus de proposicions subordinades de relació
lògica.
10. Reconéixer les diferents proposicions subordinades en una oració composta i les
funcions que poden fer en la proposició principal.
CONTINGUTS
Conceptes
L’oració composta. Tipus d’oració composta.
Proposicions coordinades.
Proposicions juxtaposades.
Proposicions subordinades.
Proposicions subordinades adjectives.
Proposicions subordinades substantives.
Proposicions subordinades adverbials.
Proposicions subordinades de relació lògica.
Procediments
Interpretació de les diferents proposicions d’una oració composta.
Identificació de la classe de les proposicions en una oració composta.
Diferenciació entre oració simple i composta.
Reconeixement de les proposicions d’una oració composta.
Anàlisi de les funcions de les proposicions subordinades dins l’oració principal.
Interpretació dels diferents complements oracionals en una oració composta.
Utilització dels pronoms febles en la substitució pronominal.
Actituds
Reconeixement de la construcció oracional com a mitjà per a l’aprenentatge.
Valoració de l’aprenentatge de l’anàlisi oracional com a font d’informació comunicativa.
Respecte per les normes que regeixen la construcció oracional.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Conéixer el concepte d’oració composta.
2. Reconéixer els diferents tipus d’oració composta.
3. Diferenciar entre els diferents tipus d’oració composta.
339

4. Assenyalar les diferents proposicions en una oració composta.
5. Reconéixer les diferents funcions de les oracions subordinades dins de la proposició
principal.
6. Identificar els pronoms relatius que introdueixen les proposicions subordinades.
7. Reconéixer els connectors que introdueixen els diferents tipus d’oracions.
8. Diferenciar entre les diferents tipus de proposicions subordinades i les diferents
funcions que fan en l’oració principal.
9. Identificar la funció dels pronoms relatius en la proposició subordinada.
10. Utilitzar correctament totes les normes de construcció i d’anàlisi oracionals.
Unitat 3: Les relacions lèxiques.
OBJECTIUS
1. Reconéixer els diferents mecanismes de cohesió lèxica.
2. Aprendre a detectar els mots de significat massa genèric i a substituir-los per uns
altres de més precisos.
3. Ampliar la riquesa lèxica i la capacitat de precisió lingüística dels alumnes i les
alumnes.
4. Repassar els conceptes de lexema, prefix i sufix.
5. Recordar i ampliar els coneixements sobre alguns prefixos i el significat que aporten
als mots en què apareixen.
6. Assimilar la diferència entre sufix valoratiu i flexiu.
7. Aprendre a detectar el canvi de categoria que es produeix en moltes paraules quan
se’ls afig un sufix valoratiu.
8. Repassar els conceptes de polisèmia i monosèmia.
9. Recordar algunes sigles usuals i els significats corresponents.
10. Aprendre a usar sinònims i antònims en els textos.
CONTINGUTS
Conceptes
Definició dels conceptes de sinonímia i antonímia.
Diferenciació entre les paraules monosèmiques i polisèmiques.
Definició dels conceptes d’hiperònim, hipònim i camp semàntic.
Definició i exemplificació dels mots jòquer.
Explicació dels principals procediments de formació de paraules: la derivació i la
composició.
Procediments
Identificació dels camps semàntics.
Localització dels hiperònims i dels hipònims en un text.
Substitució d’algunes paraules per sinònims.
Substitució d’alguns mots jòquer per uns altres de més precisos.
Anàlisi de les entrades de diccionaris i les informacions que s’hi inclouen, segons els
diferents tipus.
Actituds
Valoració de la conveniència d’usar un llenguatge ric, precís i variat a l’hora de
comunicar-se.
Valoració de la gran importància dels mecanismes de cohesió lèxica en la cohesió
textual.
Valoració de l’ús del diccionari com a eina bàsica d’enriquiment lèxic, de correcció
lingüística i d’ampliació de coneixements en general.
340

CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Identificar camps semàntics, hiperònims i hipònims.
2. Reconéixer i saber substituir alguns mots pels sinònims o antònims corresponents.
3. Reconéixer la monosèmia i la polisèmia.
4. Identificar els mots jòquer i saber substituir-los per uns altres de més precisos.
5. Identificar el lexema, el prefix i el sufix d’un mot.
6. Conéixer el significat que aporten els principals prefixos i sufixos.
7. Conéixer la diferència entre els sufixos flexius i els valoratius, i saber explicar-la en
mots concrets.
8. Distingir els processos de nominalització, d’adjectivació, de verbalització i
d’adverbialització.
9. Reconéixer les paraules compostes i distingir entre la composició pròpia i la
sintagmàtica.
10. Reconéixer l’estructura de les entrades del diccionari i les abreviatures i informacions
que hi solen figurar.
Unitat 4: Les propietats del text: La coherència.
OBJECTIUS
1. Saber expressar-se, tant oralment com per escrit amb coherència, correcció i propietat.
2. Entendre el concepte de coherència.
3. Identificar el tema d’un text.
4. Reconéixer les idees d’un text i saber fer un resum.
5. Reconéixer l’estructura d’un text.
6. Entendre els diferents tipus d’estructures.
7. Identificar la isotopia d’un text.
8. Entendre què és la selecció de la informació.
9. Reconéixer els diferents tipus de progressió temàtica.
10. Analitzar la coherència d’un text.
CONTINGUTS
Conceptes
La coherència semàntica.
Enunciació del tema.
Resum.
Estructura del tema.
La progressió temàtica.
La isotopia.
La selecció de la informació.
Procediments
Interpretació del tema d’un text.
Identificació de les idees d’un text i elaboració de resums.
Diferenciació de l’estructura d’un text segons la seua tipologia.
Reconeixement de la progressió temàtica.
Reconeixement de les paraules que conformen la isotopia del text.
Interpretació de la selecció de la informació que ha dut a terme l’autor d’un text
determinat.
Anàlisi de la coherència de diferents textos.
341

Actituds
Reconeixement del valor de la informació que contenen els diferents tipus de textos.
Valoració de l’aprenentatge de l’anàlisi de textos com a font d’informació comunicativa.
Respecte per les normes que regeixen la construcció de textos de diferents tipologies.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Conéixer el concepte de coherència com a propietat textual.
2. Reconéixer els diferents tipus d’estructura d’un text.
3. Diferenciar entre les diferents parts d’un text.
4. Assenyalar les diferents paraules que conformen la isotopia d’un text.
5. Reconéixer les idees principals i secundàries d’un text.
6. Identificar la selecció de la informació d’un text.
7. Saber fer resums.
8. Saber analitzar les estructures de textos de diferents tipologies.
9. Analitzar la coherència de textos de diferents tipologies.
10. Utilitzar correctament totes les normes de construcció i d’anàlisi de textos.
Unitat 5: Les propietats del text: L’adequació.
OBJECTIUS
1. Expressar-se oralment i per escrit de manera adequada al context comunicatiu.
2. Entendre el concepte d’adequació.
3. Identificar el canal d’un text.
4. Diferenciar els diferents àmbits d’ús en què pot aparéixer un text.
5. Reconéixer els diferents tipus de text.
6. Entendre els diferents gèneres textuals.
7. Identificar la intenció comunicativa i les diferents funcions del llenguatge que poden
aparéixer en un text.
8. Entendre la varietat lingüística dels textos.
9. Entendre la polifonia dels textos i la dixi.
10. Reconéixer la modalitat oracionals i si es tracta de textos impersonals o modalitzats.
CONTINGUTS
Conceptes
L’adequació: el canal i l’àmbit d’ús.
Els tipus de textos i els gèneres textuals.
La intenció comunicativa.
Les funcions del llenguatge.
La varietat lingüística.
La polifonia i la intertextualitat: les veus del discurs.
La dixi.
La modalitat oracional.
La impersonalització i la modalització.
Procediments
Reconeixement del canal i l’àmbit d’us d’un text.
Identificació del tipus de text i del gènere textual.
Diferenciació entre les intencions comunicatives.
Reconeixement de les diferents funcions del llenguatge dels textos.
Anàlisi de la varietat lingüística.
342

Interpretació de les diferents veus dels discurs i la intertextualitat.
Reconéixer la dixi.
Analitzar la modalitat oracional i els elements d’impersonalització i modalització.
Actituds
Valorar l’adequació dels textos al context comunicatiu com a eina d’aprenentatge.
Valorar l’aprenentatge de l’anàlisi de l’adequació textual com a font d’informació.
Respectar les normes de la construcció de textos adequats al context comunicatiu.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Conéixer el concepte d’adequació textual.
2. Reconéixer el canal d’un text.
3. Diferenciar els diferents àmbits d’ús, la tipologia textual i els gèneres textuals.
4. Assenyalar la intenció comunicativa dels textos.
5. Reconéixer les diferents funcions del llenguatge.
6. Identificar les varietats lingüístiques.
7. Reconéixer les diferents veus del discurs i la intertextualitat.
8. Reconéixer i diferenciar la dixi personal, espacial i temporal.
9. Identificar la modalitat oracional dels textos.
10. Reconéixer la modalització i la impersonalització en els textos.
Unitat 6: Les propietats del text: La cohesió.
OBJECTIUS
1. Ser capaç d’expressar-se, tant oralment com per escrit, amb coherència, adequació i
cohesió.
2. Entendre el concepte de cohesió.
3. Identificar els elements de referència textual.
4. Reconéixer els recursos anafòrics lèxics i sintàctics.
5. Reconéixer els connectors textuals.
6. Entendre les relacions entre els temps verbals.
7. Identificar els procediments més habituals de condensació i d’ampliació de la
informació.
8. Entendre el paper dels signes de puntuació en el text.
9. Reconéixer els procediments de cohesió tipogràfica.
10. Analitzar els elements de cohesió d’un text.
CONTINGUTS
Conceptes
La cohesió textual.
La referència. L’anàfora.
Els connectors.
Relacions entre temps verbals.
Condensació i ampliació de la informació.
Signes de puntuació.
Procediments de cohesió tipogràfica.
Procediments
Interpretació del procediment anafòric.
Identificació dels connectors d’un text.
Diferenciació entre temps díctics i temps anafòrics.
343

Reconeixement dels procediments d’ampliació de la informació.
Reconeixement dels procediments de condensació de la informació.
Interpretació del significats dels signes de puntuació en un text.
Anàlisi de la cohesió de diferents textos.
Actituds
Reconeixement dels elements de cohesió que hi ha en els textos.
Valoració de l’aprenentatge de l’anàlisi de textos com a font d’informació comunicativa.
Respecte per les normes que regeixen la construcció de textos de diferents tipologies.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Conéixer el concepte de cohesió com a propietat textual.
2. Reconéixer els diferents procediments de referència.
3. Diferenciar entre les diferents classes de connectors.
4. Assenyalar els temps verbals díctics i anafòrics.
5. Reconéixer els procediments de condensació de la informació.
6. Reconéixer els procediments d’ampliació de la informació.
7. Identificar i distingir les funcions dels signes de puntuació.
8. Reconéixer els procediments de cohesió tipogràfica.
9. Analitzar la cohesió de textos de diferents tipologies.
10. Utilitzar correctament totes les normes de construcció i d’anàlisi de textos.
Unitat 7: El discurs acadèmic.
OBJECTIUS
1. Reconéixer la finalitat del discurs acadèmic i l’àmbit d’ús corresponent.
2. Distingir entre els textos científics i els humanístics.
3. Detectar l’estructura tripartida predominant en l’exposició.
4. Analitzar les diferents possibilitats de planificació d’un text acadèmic.
5. Examinar els mecanismes d’impersonalitat d’un text.
6. Analitzar la jerarquització de les idees en els textos acadèmics.
7. Estudiar el lèxic especialitzat d’aquests textos.
8. Constatar els processos d’aclariment de les idees i els conceptes que s’exposen en els
textos acadèmics.
9. Estudiar com s’organitza i s’ordena la informació.
10. Estudiar les fases d’una exposició oral.
CONTINGUTS
Conceptes
La definició de l’àmbit d’ús acadèmic.
La finalitat informativa.
Les tipologies textuals predominants.
Les característiques dels textos humanístics.
Les característiques dels textos científics.
Les característiques generals del discurs acadèmic.
L’estructura textual deductiva i inductiva.
La planificació textual.
L’exposició oral.
Procediments
Lectura de textos humanístics.
344

Lectura de textos científics.
Anàlisi de l’estructura formal dels textos.
Estudi de la planificació dels discursos acadèmics.
Anàlisi de la preparació dels textos acadèmics.
Anàlisi del procés de preparació i de representació en una exposició oral de l’àmbit
acadèmic.
Actituds
Fomentar la capacitat de comprensió i d’anàlisi dels textos acadèmics.
Valorar l’estil dels textos acadèmics com a eina d’aprenentatge.
Valorar l’adquisició d’informació amb aquest tipus de textos.
Fomentar la capacitat de produir textos orals de l’àmbit acadèmic.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Distingir entre els textos humanístics i els científics.
2. Reconéixer la preparació dels textos acadèmics.
3. Identificar els processos de jerarquització de les idees.
4. Identificar els processos d’ordenació de les idees.
5. Reconéixer els mecanismes d’impersonalització.
6. Distingir la introducció, el desenvolupament i la conclusió en els textos expositius i
argumentatius.
7. Distingir entre l’estructura deductiva i la inductiva.
8. Identificar els processos d’aclariment de la informació.
9. Identificar els connectors d’ordenació.
10. Analitzar una exposició oral.
Unitat 8: Els textos periodístics.
OBJECTIUS
1. Reconéixer els diferents textos periodístics.
2. Distingir entre els textos d’opinió i els d’informació.
3. Analitzar l’estructura formal de la notícia.
4. Analitzar com progressa la informació en aquests tipus de textos.
5. Aprendre a escriure una valoració personal.
6. Redactar correctament un article d’opinió.
7. Desenvolupar la capacitat crítica de l’alumnat.
8. Saber distingir els diferents gèneres periodístics.
9. Estudiar com s’organitza la informació en un diari.
10. Estudiar quins són els criteris que fan servir els mitjans de comunicació per a triar-ne el
contingut.
CONTINGUTS
Conceptes
Els mitjans de comunicació. Tipus de mitjans.
El poder i els mitjans de comunicació.
La finalitat informativa i la propagandística en els mitjans de comunicació.
Les fonts d’informació.
Les seccions d’un diari.
Els gèneres periodístics informatius.
Els gèneres periodístics d’opinió.
345

Els gèneres periodístics híbrids.
L’estil dels gèneres periodístics.
Procediments
Lectura de diferents tipus de notícies.
Lectura de diferents tipus d’editorials.
Anàlisi de l’estructura formal de la notícia.
Anàlisi de l’organització de la informació en els textos periodístics.
Anàlisi de l’estil dels gèneres periodístics.
Anàlisi de diferents articles d’opinió.
Redacció de l’opinió personal.
Actituds
Fomentar la capacitat crítica en la lectura de la premsa.
Valorar l’estil neutre com a model de llengua dels mitjans de comunicació.
Valorar la capacitat de l’individu per a triar entre els diferents mitjans de comunicació a
què té accés.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Identificar les diferents seccions d’un diari.
2. Reconéixer les diferents fonts d’informació que es fan servir en un diari.
3. Identificar les diferents parts de l’estructura formal de la notícia: titulars, entrada o lead
i cos.
4. Practicar la localització de les 6 preguntes en les notícies: qui, que, com, on, quan i per
què.
5. Reconéixer l’estil neutre i directe en la redacció dels gèneres periodístics.
6. Distingir clarament els gèneres periodístics d’opinió i els d’informació.
7. Diferenciar entre els diferents tipus d’editorials.
8. Identificar els processos d’impersonalitat lingüística i els mecanismes modalitzadors
com a marcadors del posicionament de l’emissor del missatge.
9. Analitzar la progressió temàtica en els textos periodístics.
10. Redactar l’opinió personal sobre un tema.
Unitat 9: Els textos publicitaris.
OBJECTIUS
1. Ser capaç d’expressar-se tant oralment com per escrit amb coherència, adequació i
cohesió.
2. Entendre el concepte de textos publicitaris.
3. Identificar els elements del llenguatge publicitari: verbals i no verbals.
4. Reconéixer i valorar d’una manera crítica les característiques del llenguatge publicitari.
5. Reconéixer la publicitat com a procés comunicatiu.
6. Reconéixer i valorar d’una manera crítica els elements del procés comunicatiu en la
publicitat.
7. Identificar la finalitat dels textos publicitaris.
8. Entendre el paper de la publicitat en el món en què vivim.
9. Reconéixer els procediments d’elaboració dels textos publicitaris.
10. Analitzar d’una manera crítica i madura els elements que configuren el llenguatge
publicitari.
346

CONTINGUTS
Conceptes
La llengua i la publicitat.
Característiques del llenguatge publicitari.
Procés comunicatiu i finalitat en la publicitat.
Procediments
Interpretació de textos publicitaris.
Identificació dels elements del llenguatge publicitari: elements verbals i elements no
verbals.
Reconeixement de les característiques fonamentals del llenguatge propi dels textos
publicitaris.
Reconeixement dels elements que constitueixen el procés comunicatiu en la publicitat.
Identificació de la finalitat dels textos publicitaris.
Interpretació de textos publicitaris.
Anàlisi de textos publicitaris.
Actituds
Reconeixement dels elements del llenguatge publicitari.
Valoració de l’aprenentatge de l’anàlisi de textos publicitaris com a font d’informació
comunicativa.
Respecte per les normes que regeixen la construcció dels diferents tipus de textos
publicitaris.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Conéixer el concepte de textos publicitaris.
2. Reconéixer els diferents elements verbals i no verbals en els textos publicitaris.
3. Diferenciar les diferents tipologies textuals que apareixen en els textos publicitaris.
4. Assenyalar els elements del procés comunicatiu en la publicitat.
5. Reconéixer els procediments de condensació de la informació.
6. Reconéixer la finalitat dels textos publicitaris.
7. Identificar i distingir les diferents classes de publicitat.
8. Reconéixer els procediments de cohesió tipogràfica en els textos publicitaris.
9. Analitzar la coherència dels textos publicitaris.
10. Utilitzar correctament totes les normes de construcció i d’anàlisi de textos.
Unitat 10: Els textos jurídics i administratius.
OBJECTIUS
1. Reconéixer l’estructura dels diferents textos administratius.
2. Distingir entre els textos jurídics, els legislatius i els administratius.
3. Interpretar correctament els documents administratius més comuns, com ara els
certificats.
4. Analitzar l’estructura de documents administratius, com les instàncies, els currículums i
les actes.
5. Aprendre a escriure instàncies a l’administració pública.
6. Redactar correctament un currículum vitae.
7. Redactar correctament una acta de reunió.
8. Assimilar el vocabulari més característic dels documents dels àmbits juridic i
administratiu.
347

9. Desenvolupar la capacitat de comprendre d’una manera crítica textos de l’àmbit
juridicoadministratiu.
10. Desenvolupar la capacitat d’escriure d’una manera correcta textos de l’àmbit
juridicoadministratiu.
CONTINGUTS
Conceptes
Localització i identificació de l’àmbit juridicoadministratiu.
Diferenciació entre el poder legislatiu, el jurídic i l’administració.
Caracterització general del llenguatge juridicoadministratiu.
Caracterització detallada del lèxic i de l’estil més habitual dels textos de l’àmbit
administratiu.
Distinció dels gèneres juridicoadministratius.
Estudi aprofundit de la instància, del currículum i de l’acta de reunió.
Procediments
Anàlisi crític de diferents tipus de textos de l’àmbit juridicoadministratiu.
Interpretació i ús del lèxic característic del documents de l’àmbit juridicoadministratiu.
Identificació de les estructures pròpies dels textos administratius.
Interpretació de textos juridicoadministratius.
Redacció de textos usuals, com ara instàncies, currículums o actes de reunió, imitant
l’estil de l’administració.
Actituds
Valoració crítica de l’ús del valencià en l’àmbit juridicoadministratiu.
Valoració de la necessitat de dominar el llenguatge administratiu per a desenvoluparse
socialment.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Identificar les característiques dels textos jurídics, legislatius i administratius.
2. Diferenciar entre l’estil del llenguatge legislatiu i jurídic, d’una banda, i el de
l’administratiu, de l’altra.
3. Reconéixer i saber interpretar el vocabulari de l’àmbit juridicoadministratiu.
4. Reconéixer i saber interpretar algunes de les fórmules fixes més usuals en el
llenguatge juridicoadministratiu.
5. Dominar el vocabulari específic del llenguatge administratiu.
6. Identificar els processos d’impersonalitat lingüística i com es poden usar per a evitar el
sexisme en el llenguatge administratiu.
7. Utilitzar correctament els processos d’impersonalitat i l’adequació formal en la
producció de textos administratius.
8. Reconéixer l’estructura de la instància i ser capaç de redactar-ne una imitant-ne la
forma i l’estil.
9. Reconéixer l’estructura del currículum i ser capaç de redactar-ne un imitant-ne la forma
i l’estil.
10. Reconéixer l’estructura de l’acta de reunió i ser capaç de redactar-ne una imitant-ne la
forma i l’estil.
Unitat 11: Sociolingüística.
OBJECTIUS
1. Distingir entre lingüística i sociolingüística.
348

2. Llegir i comentar textos de temàtica sociolingüística.
3. Assimilar i ser capaç d’emprar amb suficiència el vocabulari més habitual de la
sociolingüística.
4. Desenvolupar la capacitat crítica davant les situacions de conflicte lingüístic.
5. Reconéixer diferents prejudicis lingüístics.
6. Reconéixer les diferents actituds lingüístiques.
7. Estudiar el bilingüisme com a manifestació d’un conflicte lingüístic i la normalització
lingüística com a eixida a aquest conflicte.
8. Distingir entre llengües minoritàries i llengües minoritzades.
9. Redactar una opinió personal sobre un tema de sociolingüística.
10. Estudiar el marc legal de les polítiques lingüístiques estatals.
CONTINGUTS
Conceptes
Lingüística i sociolingüística.
Els conceptes de llengua i dialecte.
La variació lingüística.
El concepte de llengua estàndard.
Les actituds i els prejudicis lingüístics. L’autoodi.
Bilingüisme i classes de bilingüisme: bilingüisme individual, bilingüisme territorial i
bilingüisme social. El conflicte lingüístic.
Llengües en contacte i immigració.
La normalització lingüística.
La legislació lingüística a l’Estat espanyol.
Procediments
Anàlisi de textos de diferents sociolingüistes.
Il·lustració amb textos dels conceptes principals de la sociolingüística.
Anàlisi de textos legislatius sobre l’ús de les llengües a l’Estat espanyol.
Identificació dels principals prejudicis lingüístics.
Actituds
Valoració de l’ús del valencià en tots els àmbits d’ús.
Valoració especial de la variant estàndard de la llengua catalana.
Identificació de les llengües com a fets socials, producte de la voluntat i la història
d’una societat determinada.
Foment de la capacitat crítica davant les actituds i els prejudicis lingüístics.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Diferenciar la sociolingüística de la lingüística.
2. Diferenciar les diferents classes de variació lingüística.
3. Explicar els conceptes de llengua i dialecte.
4. Definir i explicar el concepte de llengua estàndard.
5. Dominar el vocabulari específic de la sociolingüística.
6. Explicar i diferenciar les diferents classes de bilingüisme.
7. Identificar els prejudicis lingüístics i analitzar com es manifesten.
8. Explicar en què consisteix un procés de normalització lingüística.
9. Definir i explicar diferents actituds lingüístiques com la lleialtat lingüística i l’autoodi.
10. Conéixer el marc legal de la política lingüística a l’Estat espanyol en l’actualitat.
349

Unitat 12: La reacció contra el modernisme: el noucentisme.
OBJECTIUS
1. Llegir una selecció representativa de textos de la literatura noucentista.
2. Comprendre i valorar d’una manera crítica el trencament que representa el
noucentisme respecte del modernisme.
3. Conéixer les principals realitzacions culturals que es van dur a terme durant el
noucentisme.
4. Comprendre la concepció de la literatura característica del noucentisme.
5. Comprendre la relació entre l’ètica i l’estètica del noucentisme.
6. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i ser capaç d’exposar-la per escrit.
7. Consultar diferents fonts bibliogràfiques i sintetitzar la informació obtinguda.
8. Aprendre a identificar l’ús de la ironia com a procediment expressiu.
9. Valorar críticament la importància de l’obra de Josep Carner en la literatura catalana
del segle XX.
10. Comentar, debatre i exposar temes i idees personals amb ordre, claredat i correcció
lingüística.
CONTINGUTS
Conceptes
El modernisme: un període amb caràcter propi.
El noucentisme: la institucionalització d’una cultura.
Eugeni d’Ors.
La poesia de Guerau de Liost.
Josep Carner.
La prosa noucentista.
Procediments
Lectura en veu alta i comentari a l’aula dels textos reproduïts en l’apartat de lectures.
Comparació de les versions diferents d’un mateix text literari.
Comentari de l’actualitat dels temes tractats per Eugeni d’Ors en les seues glosses.
Identificació i comentari de l’ús de la ironia, reivindicada pels noucentistes, en els
textos reproduïts en l’apartat de lectures.
Actituds
Valoració de la reivindicació que l’ètica noucentista va fer de l’esforç.
Valoració de la importància i la transcendència social de l’obra de Pompeu Fabra.
Valoració i interés de l’estil literari característic del noucentisme.
Interés per les realitzacions culturals noucentistes que han arribat fins als postres dies.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Explicar per què la poesia va ser el gènere predominant durant el noucentisme.
2. Explicar els criteris que va seguir Pompeu Fabra en la seua reforma lingüística.
3. Explicar per què el noucentisme es configura alhora com a trencament i continuïtat
respecte del modernisme.
4. Comentar les característiques de la poesia de Carner més representatives de l’estètica
noucentista.
5. Comentar l’evolució de la poesia de Carner.
6. Identificar i comentar els temes de les glosses d’Eugeni d’Ors.
7. Analitzar els procediments expressius dels poemes comentats.
8. Redactar amb correcció resums i comentaris dels textos estudiats.
350

9. Valorar críticament els textos estudiats.
10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el contingut dels
textos estudiats.
Unitat 13: Carles Riba.
OBJECTIUS
11. Llegir una selecció representativa de textos de Carles Riba.
12. Comprendre i valorar d’una manera crítica quina era la funció de la crítica literària per
a Carles Riba.
13. Identificar i comprendre les experiències en què es basa l’obra poètica de Carles Riba.
14. Identificar els referents clàssics de l’obra del poeta.
15. Relacionar l’obra de Carles Riba amb l’ètica i l’estètica del moviment cultural
noucentista.
16. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i ser capaç d’exposar-la per escrit.
17. Consultar diferents fonts bibliogràfiques i sintetitzar la informació obtinguda.
18. Comprendre i valorar el tipus d’intel·lectual que representa l’obra i la personalitat de
Riba.
19. Valorar la importància de l’obra de Carles Riba en el conjunt de la literatura catalana
del segle XX.
20. Comentar, debatre i exposar temes i idees personals amb ordre, claredat i correcció
lingüística.
CONTINGUTS
Conceptes
L’obra poètica de Carles Riba: les Elegies de Bierville.
La crítica literària.
Les traduccions: l’Odissea d’Homer.
Procediments
Lectura en veu alta i comentari en grup a l’aula dels textos reproduïts en l’apartat de
lectures.
Lectura de comentaris sobre poemes de Riba i comparació amb la interpretació que
d’aquests poemes fan els alumnes.
Comentari del valor i del sentit dels ideals humanístics de l’obra de Carles Riba les
Elegies de Bierville.
Identificació i comentari crític dels referents clàssics que apareixen en l’obra de Carles
Riba.
Actituds
Valoració de la figura de Carles Riba com a intel·lectual.
Valoració crítica de la importància i de la transcendència de les traduccions de Carles
Riba.
Valoració i interés pel mètode crític de Riba.
Interés pels referents clàssics que apareixen en l’obra de Riba.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Explicar la concepció de l’intel·lectual que va portar a la pràctica Carles Riba.
2. Exposar la relació entre obra poètica, crítica i traduccions en l’obra de Riba.
3. Explicar el paper que fa la cultura clàssica grecollatina en l’obra de Riba.
4. Comentar les característiques de la poesia de Riba.
351

5. Comentar l’evolució de la poesia de Riba.
6. Identificar i comentar els temes dels textos de Riba.
7. Analitzar els procediments expressius dels poemes comentats.
8. Redactar amb correcció resums i comentaris dels textos estudiats.
9. Valorar críticament els textos estudiats.
10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el contingut dels
textos estudiats.
Unitat 14: Els antinoucentistes. Josep Maria de Sagarra.
OBJECTIUS
1. Llegir una selecció representativa de textos de Josep Maria de Sagarra.
2. Comprendre en què difereix l’obra de Sagarra del noucentisme.
3. Valorar d’una manera crítica la riquesa i la varietat de la llengua emprada per Josep
Maria de Sagarra.
4. Comprendre la concepció de la literatura de Sagarra.
5. Entendre la descripció d’una classe social i d’una època que presenta en l’obra Vida
privada.
6. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i ser capaç d’exposar-la per escrit.
7. Consultar diferents fonts bibliogràfiques i sintetitzar la informació obtinguda d’una
manera crítica.
8. Identificar els recursos estilístics més característics de l’obra Sagarra.
9. Valorar la importància de l’obra de Josep Maria de Sagarra en la literatura catalana del
segle XX.
10. Comentar, debatre i exposar temes i idees personals amb ordre, claredat i correcció
lingüística.
CONTINGUTS
Conceptes
La poesia de Josep Maria de Sagarra.
El teatre de Sagarra.
La prosa de Sagarra: els articles periodístics, les novel·les i les memòries.
Les traduccions: la Divina Comèdia de Dante i el teatre de Shakespeare.
Temes i estil de l’obra de Sagarra.
Procediments
Lectura en veu alta i comentari dels textos reproduïts en l’apartat de lectures.
Identificació dels procediments d’organització de la informació en la prosa de Josep
Maria de Sagarra.
Comentari de l’actualitat de Vida privada.
Identificació i comentari dels procediments estilístics.
Actituds
Valoració de la voluntat de Sagarra de fer una literatura de qualitat i que, alhora,
arribara a un públic ampli.
Valoració de la importància de la seua obra en la formació de la prosa catalana
moderna.
Valoració i interés per la riquesa lingüística de la llengua de Sagarra.
Valoració de l’actualitat de la seua obra.
352

CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Explicar per què l’obra de Sagarra s’ha de situar al marge del noucentisme o contra el
noucentisme.
2. Comentar les característiques principals de la seua poesia.
3. Identificar les característiques principals de l’estil dels articles periodístics de Sagarra.
4. Explicar els aspectes descrits per Sagarra en Vida privada.
5. Comentar i explicar la influència de Proust en Vida privada.
6. Identificar i comentar els temes de diversos textos de Sagarra.
7. Analitzar els procediments expressius dels poemes comentats.
8. Redactar amb correcció resums i comentaris dels textos estudiats.
9. Valorar críticament els textos estudiats.
10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el contingut dels
textos estudiats.
Unitat 15: Els antinoucentistes. Josep Pla.
OBJECTIUS
1. Llegir una selecció representativa de textos de l’obra de Josep Pla.
2. Comprendre el trencament que representa l’obra de Josep Pla respecte del
modernisme.
3. Conéixer la varietat temàtica de la seua obra.
4. Comprendre la concepció de la literatura característica de Pla.
5. Comprendre la relació entre el seu estil i la seua visió del món.
6. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i ser capaç d’exposar-la per escrit.
7. Consultar diferents fonts bibliogràfiques i sintetitzar la informació obtinguda d’una
manera crítica.
8. Aprendre a identificar els procediments estilístics principals de la prosa de Pla.
9. Valorar la importància de l’obra de Josep Pla en la literatura catalana del segle XX.
10. Comentar, debatre i exposar temes i idees personals amb ordre, claredat i correcció
lingüística.
CONTINGUTS
Conceptes
Biografia.
Classificació de la seua obra: narració, assaig, llibres de viatges i reportatges,
biografies i retrats, llibres de memòries i diaris.
El quadern gris: crònica de la formació humana i literària de Pla, i concreció d’una
manera de fer literatura a mig camí entre el dietari, l’autobiografia i les memòries.
L’obra de Pla com unes memòries personals i col·lectives.
Estil i visió del món.
Procediments
Lectura en veu alta i comentari dels textos reproduïts en l’apartat de lectures.
Anàlisi dels procediments que utilitza Pla en la seua prosa per a obtenir la claredat i
l’amenitat.
Comentari dels retrats i de les interpretacions de personalitats claus de la cultura
catalana.
Identificació i comentari de les característiques principals de l’obra de Josep Pla.
Actituds
Valoració de l’estil literari de Pla.
353

Valoració i interés per la varietat temàtica de la seua obra.
Interés per la sèrie de personalitats del món de la cultura que apareixen retratades en
els Homenots.
Interés per les descripcions de la natura característiques de l’obra de Pla.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Explicar en quins aspectes l’obra de Pla s’oposa al noucentisme.
2. Comentar i explicar la varietat temàtica i formal de la seua obra.
3. Explicar per què El quadern gris es pot considerar una síntesi de la gran varietat de
temes i procediments que caracteritzen els escrits de Pla.
4. Caracteritzar el seu estil.
5. Explicar la relació entre el seu estil i la seua visió del món.
6. Comentar la concepció de la literatura de Pla.
7. Analitzar els procediments expressius dels textos comentats.
8. Redactar amb correcció resums i comentaris dels textos estudiats.
9. Valorar críticament els textos estudiats.
10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el contingut dels
textos estudiats.
Unitat 16: Els antinoucentistes. La poesia d’avantguarda.
OBJECTIUS
1. Llegir i analitzar una selecció ben representativa de textos avantguardistes de la
literatura catalana.
2. Reconéixer les característiques principals dels moviments d’avantguarda.
3. Comprendre el trencament que representen les avantguardes respecte de la tradició
artística.
4. Conéixer els artistes avantguardistes europeus més importants.
5. Aprendre a comentar textos de l’obra literària de Joan Salvat-Papasseit, Salvador Dalí
i J. V. Foix.
6. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i ser capaç d’exposar-la per escrit.
7. Consultar diferents fonts bibliogràfiques i sintetitzar la informació obtinguda d’una
manera crítica.
8. Conéixer les novetats aportades per les avantguardes que han quedat incorporades
als diferents hàbits d’expressió de l’art actual.
9. Comprendre el concepte de «superrealitat» introduït pels surrealistes.
10. Comentar, debatre i exposar temes i idees personals amb ordre, claredat d’idees i
correcció lingüística.
CONTINGUTS
Conceptes
Els moviments d’avantguarda: el cubisme, el futurisme, el dadaisme i el surrealisme.
La primera avantguarda catalana (1915-1924). Joan Salvat-Papasseit.
La continuació de l’avantguardisme. Influència del dadaisme i del surrealisme. El grup
del Manifest groc. Salvador Dalí.
J. V. Foix.
Procediments
Lectura en veu alta i comentari dels textos reproduïts en l’apartat de lectures.
354

Audició d’alguna obra musical d’avantguarda. Comparació amb una altra de la tradició
anterior al segle XIX.
Vissionament d’Un chien andolou de Buñuel-Dalí. Comentari comparat amb els textos
de Dalí que es reprodueixen en el llibre de l’alumne.
Recerca d’informació bibliogràfica sobre els moviments d’avantguarda.
Actituds
Valoració i interés per les novetats introduïdes per les avantguardes.
Interés per les diferents manifestacions artístiques de les avantguardes.
Valoració de la voluntat de renovació i de crítica moral de les avantguardes.
Valoració de la influència de les avantguardes en l’art actual.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Identificar les característiques principals de les avantguardes i esmentar-ne exemples
representatius.
2. Explicar les novetats que van introduir les avantguardes respecte de la tradició artística
anterior.
3. Explicar i comentar les característiques temàtiques i estilístiques de la poesia de Joan
Salvat-Papasseit.
4. Identificar i comentar alguns dels temes i de les imatges característics de la poesia de
J. V. Foix.
5. Explicar la incidència de les avantguardes en la literatura catalana.
6. Analitzar la influència de les avantguardes en els textos comentats a classe.
7. Conéixer la cronologia i l’evolució de les avantguardes europees.
8. Redactar amb correcció resums i comentaris dels textos estudiats.
9. Valorar críticament els textos estudiats.
10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el contingut dels
textos estudiats.
Unitat 17: La literatura dels anys trenta.
OBJECTIUS
1. Llegir una selecció representativa de textos de la literatura catalana dels anys trenta.
2. Comprendre l’intent de modernització de la cultura en català que es du a terme al País
Valencià durant aquest període.
3. Comprendre els factors que van influir en la represa de la novel·la en català.
4. Comentar les característiques i les temàtiques de la novel·la psicològica.
5. Aprendre a identificar l’estructura i la línia argumentativa dels articles d’opinió de
Carles Soldevila.
6. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i saber-la exposar per escrit.
7. Consultar diferents fonts bibliogràfiques i sintetitzar la informació obtinguda.
8. Conéixer els factors que van fer possible que la cultura catalana assolira una
normalitat social durant els anys trenta.
9. Comprendre per què durant aquest període s’arriba a un punt culminant en el procés
de construcció d’una literatura nacional moderna en català.
10. Comentar, debatre i exposar temes i idees personals amb ordre, claredat i correcció.
355

CONTINGUTS
Conceptes
La literatura dels anys trenta: la culminació del procés de construcció d’una literatura
nacional i moderna en català.
La literatura catalana durant els anys trenta al País Valencià: el grup de Taula de
Lletres Valencianes. Carles Salvador. Miquel Duran de València. Francesc Almela i Vives.
Bernat Artola.
La poesia: Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
La represa de la novel·la. Joan Puig i Ferreter. Vida privada de Sagarra. La novel·la
psicològica: Miquel Llor i Carles Soldevila. La novel·la d’avantguarda: Vals de Francesc
Trabal.
El periodisme literari: Carles Soldevila.
Procediments
Lectura en veu alta i comentari dels textos reproduïts en l’apartat de lectures.
Discussió de l’actualitat dels temes característics de la novel·la dels anys trenta.
Audició de poemes de Rosselló-Pòrcel musicats i cantats per Maria del Mar Bonet.
Recerca d’informació bibliogràfica sobre la literatura dels anys trenta.
Actituds
Valoració i interés pel procés de renovació cultural dels anys trenta.
Interés pel procés de modernització de la cultura catalana al País Valencià durant
aquest període.
Valoració i interés pels temes de les novel·les de Miquel Llor i de Carles Soldevila.
Valoració del model estilístic i argumentatiu característic dels articles d’opinió publicats
pels escriptors en la premsa periòdica.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Explicar el principi de normalitat social assolida per la literatura catalana durant els
anys trenta.
2. Explicar la renovació cultural que es du a terme al País Valencià durant aquest
període.
3. Explicar i comentar les característiques temàtiques i estilístiques de les novel·les de
Miquel Llor i de Carles Soldevila.
4. Identificar i comentar alguns dels temes i de les imatges característics de la poesia de
Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
5. Analitzar els articles d’opinió del periodisme literari dels anys trenta.
6. Comentar les característiques de les novel·les principals que es publiquen durant
aquesta època.
7. Caracteritzar la literatura catalana dels anys trenta respecte dels períodes
immediatament anteriors.
8. Redactar amb correcció resums i comentaris dels textos estudiats.
9. Valorar críticament els textos estudiats.
10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el contingut dels
textos estudiats.
Unitat 18: La poesia de la postguerra.
OBJECTIUS
1. Llegir una selecció ben representativa de textos de la poesia catalana de la
postguerra.
356

2. Conéixer les circumstàncies polítiques i socials que van caracteritzar l’Espanya de la
postguerra.
3. Comprendre en què consisteix l’anomenat realisme social.
4. Conéixer la represa cultural dels seixanta, especialment al País Valencià.
5. Comprendre la novetat que va representar la poesia de Gabriel Ferrater en la poesia
dels seixanta.
6. Entendre el trencament que du a terme l’obra de Joan Brossa respecte de les formes
poètiques tradicionals.
7. Aprendre a identificar i a interpretar les figures literàries. Comprendre la funció de la
rima i del ritme en la poesia.
8. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i ser capaç d’exposar-la per escrit.
9. Consultar diferents fonts bibliogràfiques i sintetitzar la informació obtinguda d’una
manera crítica.
10. Comentar, debatre i exposar temes i idees personals amb ordre, claredat i correcció
lingüística.
CONTINGUTS
Conceptes
La literatura de la postguerra.
La represa dels seixanta.
La poesia: Salvador Espriu. Pere Quart. Vicent Andrés Estellés. Gabriel Ferrater. Joan
Brossa.
Procediments
Lectura en veu alta i comentari en grup a l’aula dels poemes reproduïts en l’apartat de
lectures.
Recerca d’informació sobre la València de la postguerra a partir del comentari del
Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés.
Audició de poemes cantats o recitats.
Recerca d’informació bibliogràfica sobre els poetes estudiats.
Actituds
Interés per la situació social i política que es va viure a Espanya durant els anys de la
postguerra.
Valoració i interés per la lectura de poesia.
Valoració i interés pels poemes visuals de Joan Brossa.
Valoració de l’obra poètica de Vicent Andrés Estellés.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Explicar les característiques del context històric de la poesia de la postguerra.
2. Explicar en què consisteix l’anomenat realisme social.
3. Comentar les característiques temàtiques i estilístiques de la poesia de Vicent Andrés
Estellés.
4. Comentar la novetat que representa la poesia de Gabriel Ferrater en la poesia dels
seixanta.
5. Explicar quin canvi es va produir en l’ambient cultural del País Valencià a partir de la
dècada dels seixanta.
6. Comentar el trencament que comporta l’obra de Joan Brossa respecte de les formes
poètiques tradicionals.
7. Identificar les figures literàries i relacionar-les amb la interpretació del poema.
8. Redactar amb correcció comentaris dels poemes llegits en aquesta unitat.
9. Valorar críticament els poemes llegits.
357

10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el contingut
d’aquests poemes.
Unitat 19: La novel·la i el conte de la postguerra.
OBJECTIUS
1. Llegir una selecció representativa del conte i la novel·la de la literatura catalana de la
postguerra.
2. Aprendre a analitzar l’ús del punt de vista del narrador i els procediments de
caracterització dels personatges.
3. Reconéixer els temes que es plantegen en les novel·les estudiades.
4. Identificar-hi i comentar l’actualitat d’aquests temes.
5. Reconéixer-hi el tractament del temps.
6. Analitzar-hi el tractament de l’espai.
7. Aprendre a deduir informacions a partir de les que proporcionen els diferents
narradors.
8. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i ser capaç d’exposar-la per escrit.
9. Consultar diferents fonts bibliogràfiques i sintetitzar la informació obtinguda d’una
manera crítica.
10. Comentar, debatre i exposar temes i idees personals amb ordre, claredat i correcció
lingüística.
CONTINGUTS
Conceptes
La novel·la i el conte des del 1939 fins a la represa dels seixanta.
Llorenç Villallonga: Mort de dama i Bearn o la sala de les nines.
Mercè Rodoreda.
Joan Sales. Manuel de Pedrolo.
Pere Calders.
Enric Valor.
Baltasar Porcel. Joan F. Mira.
Procediments
Lectura en veu alta i comentari dels textos reproduïts en l’apartat de lectures.
Anàlisi del punt de vista del narrador i de la caracterització dels personatges.
Anàlisi i comentari crític comparats de les lectures novel·lístiques reproduïdes en la
unitat.
Recerca d’informació bibliogràfica sobre els autors estudiats en la unitat.
Actitudes
Valoració i interés per l’obra dels diferents autors estudiats.
Valoració crítica de la capacitat que té la novel·la de debatre i plantejar temes de
l’actualitat.
Valoració de la ironia com a procediment expressiu.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Explicar i comentar les característiques temàtiques i estilístiques de les novel·les
estudiades.
2. Explicar i comentar l’actualitat i l’interés dels temes d’aquestes novel·les.
3. Comentar l’ús del punt de vista del narrador.
4. Identificar l’ús de la ironia en els contes de Pere Calders.
358

5. Analitzar els procediments de caracterització dels personatges.
6. Resumir les característiques principals de l’obra de Llorenç Villalonga i de Mercè
Rodoreda.
7. Analitzar el tractament del temps en els fragments novel·lístics comentats.
8. Redactar amb correcció resums i comentaris dels textos estudiats.
9. Valorar críticament aquests textos.
10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el contingut dels
textos estudiats.
Unitat 20: La literatura de la postguerra: L’assaig.
OBJECTIUS
1. Llegir una selecció representativa de textos assagístics de la literatura catalana de la
postguerra.
2. Comprendre les característiques de l’assaig com a gènere literari.
3. Identificar i comentar les diferents formes de l’assaig.
4. Identificar i analitzar d’una manera crítica els procediments d’argumentació
característics de l’assaig.
5. Conéixer els assagistes principals de la literatura catalana de la postguerra.
6. Formar-se una opinió crítica dels textos comentats i saber-la exposar per escrit.
7. Consultar diferents fonts bibliogràfiques i sintetitzar la informació obtinguda.
8. Conéixer la varietat temàtica i formal de l’obra assagística de Joan Fuster.
9. Comprendre la importància de l’obra de Fuster en el procés de normalització cultural
del País Valencià.
10. Comentar, debatre i exposar temes i idees personals amb ordre, claredat i correcció
lingüística.
CONTINGUTS
Conceptes
L’assaig com a gènere literari.
L’assaig en català des del 1939 fins a la represa dels seixanta. La generació
d’assagistes de la postguerra: Joan Fuster, Josep Maria Espinàs, Joan Ferraté i Gabriel
Ferrater, Joan Triadú, Joaquim Molas o Josep Maria Castellet. Generació dels seixanta:
Josep Vicent Marqués, Joan F. Mira, Lluís V. Aracil.
Gaziel.
Joan Fuster. Varietat temàtica i formal de la seua obra. Una literatura d’idees: l’assaig
com a indagació i com a examen de consciència. Característiques estilístiques. Nosaltres,
els valencians: una interrogació sobre la identitat dels valencians i una proposta per al
futur.
Procediments
Lectura en veu alta i comentari dels textos reproduïts en l’apartat de lectures.
Comparació dels diferents assagistes estudiats en aquesta unitat.
Redacció d’articles d’opinió a partir dels models llegits a l’aula.
Identificació i comentari crític dels procediments d’argumentació característics de
l’assaig.
Actituds
Interés per la varietat temàtica que presenta l’assaig.
Valoració de la importància i de la transcendència social de l’obra de Joan Fuster.
Valoració i interés de l’assaig com a gènere literari.
359

Interés per la influència de Nosaltres, els valencians en la societat valenciana.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Explicar les característiques de l’assaig com a gènere literari.
2. Comentar la varietat formal i temàtica de l’obra assagística de Fuster.
3. Explicar la transcendència de Nosaltres, els valencians en el procés de normalització
lingüística i cultural del País Valencià.
4. Comentar com planteja Fuster un assaig.
5. Conéixer els assagistes principals de la literatura catalana.
6. Identificar i comentar els procediments d’argumentació característics de l’assaig.
7. Analitzar els procediments expressius dels assaigs comentats.
8. Redactar amb correcció resums i comentaris dels textos estudiats.
9. Valorar críticament els textos estudiats.
10. Saber fer servir les fonts bibliogràfiques per a interpretar la llengua i el contingut dels
textos estudiats.
360