Kirikú i les bèsties salvatges

KIRIKÚ I LES BÈSTIES SALVATGES
Bénédicte Galup i Michel Ocelot
GUIA DIDÀCTICA - MATERIAL PER AL PROFESSORAT
Els valors de la pel·lícula
La literatura, el teatre, les arts figuratives o el cinema
poden funcionar com a vies de coneixement perquè fan
perceptibles els costums, les creences, les formes de viure
de pobles d’arreu del món i ens apropen a altres realitats.
Mitjançant una història de gran riquesa simbòlica, Kirikú i
les bèsties salvatges és un bon exemple per proporcionar
als infants l’aprehensió d’un univers cultural diferent al
que solen veure al cinema i a la televisió.
La pel·lícula presenta una Àfrica mítica, de conte infantil,
però també inclou elements fonamentals de les relacions
humanes i de la concepció africana del món, com la
importància de la família, del grup, l’harmonia amb el
cos, el vincle amb la natura, el protagonisme de les dones,
etc. Normalment des d’Europa s’observa l’Àfrica pels seus
conflictes i per la seva pobresa. La pel·lícula vol trencar amb
aquest clixé de dependència i fa una presentació en positiu
de la cultura africana tot mostrant-nos un continent ple de
riqueses, colorista i exuberant.
En aquest entorn extraordinari viu el petit Kirikú, que
compareixerà davant dels espectadors i espectadores
com un heroi inusual. Els nens i les nenes es preguntaran:
com pot ser que sigui tan valent un nen tan petit que volta
tot nu per la sabana? En Kirikú no representa la figura
arquetípica de l’heroi alt, robust i fanfarró. És un infant
diminut, caparrut i molt valent, que decideix ajudar
el seu poble i descobrir el seu propi destí oblidant-se
d’encanteris i supersticions. La seva aportació a l’harmonia
de la comunitat no serà el resultat de grans proeses, sinó
que es construirà a partir de valors com la generositat, la
participació en tasques col·lectives, l’esforç, la curiositat
i l’atenció cap aquelles accions aparentment senzilles (i
normalment invisibilitzades al cinema) com tenir cura de
l’hort o fer terrisses.
Amb Kirikú, els nens i les nenes aprendran que activitats
com calmar un nadó, collir albergínies o contemplar el
paisatge poden resultar experiències emocionants i molt
profitoses. A més a més, el petit protagonista venç els
desafiaments de la bruixa Karabà gràcies a l’ús de l’astúcia
i la lògica, sense violències ni agressivitat.
Quins drets es treballen?
La Convenció dels Drets dels Infants és el primer tractat
internacional que reconeix els drets i obligacions dels
infants. Es consideren infants totes aquelles persones
menors de 18 anys. La Declaració universal dels drets dels
infants, aprovada l’any 1959 per l’Assemblea de les Nacions
Unides, en recollia els drets bàsics. La Convenció dels
Drets dels Infants, també aprovada per l’Assemblea de les
Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, n’ofereix una
nova visió. Els considera com a persones que formen part
d’unafamíliaid’unacomunitatambdretsiresponsabilitats,
adients a la seva edat. Els estats signants de la Convenció
es comprometen a donar-la a conèixer dins el seu territori,
a definir polítiques que defensin els seus interessos i a
emprendre accions per fer-les complir. Periòdicament
els estats han de presentar un informe davant un comitè
d’experts en drets dels infants, a Ginebra, explicant les
mesures que apliquen per fer respectar la Convenció. A
finals del 2008 l’havien ratificada 193 països. Els 54 articles
de la Convenció defineixen com a principis bàsics: el dret a
una vida digna, el respecte a les opinions i punts de vista
dels infants, la no-discriminació per raons de raça, religió,
llengua o cultura i l’interès superior de l’infant.
La Convenció dels Drets dels Infants compleix 20 anys
l’any 2009.
DRET A UNA EDUCACIÓ DE QUALITAT
L’educació ha d’ajudar l’infant a desenvolupar al
màxim els seus talents i habilitats.
DRET A PARTICIPAR EN LA VIDA SOCIAL,
POLÍTICA I CULTURAL
Els infants tenen dret a manifestar les seves
opinions sobre qualsevol tema que els afecti i a ser
escoltats pels adults.