Dossier de premsa El so de la Llum. Mompou Gaudí

DOSSIER DE PREMSA
El so de la Llum. MOMPOU / GAUDÍ
Del 14 de desembre 2012 al 3 de juny 2013

Presentació. El so de la Llum: Mompou/Gaudí
El Museu de la Música acull del 14 de desembre al 3 de juny l’exposició “El So de la Llum. Mompou/
Gaudí” un projecte del músic Adolf Pla (pianista estudiós de Mompou) i el fotògraf Marc Llimargas
(fotògraf que ha fotografiat reflexivament les obres de Gaudí) a l’entorn de dues grans figures de l’art
català: el músic i compositor Frederic Mompou i l’arquitecte Antoni Gaudí.
L’exposició mostra a través d’una proposta artística els vincles sorprenents entre els dos creadors, tant
en la concepció de l’art com en les fonts d’inspiració. Es tracta doncs d’un diàleg sensible d’imatges,
sons i paraules d’aquests dos «mestres de l’art del futur». El punt comú entre ambdós artistes és el
silenci: l’arquitectura crea espais de silenci i la música neix en el silenci. D’una banda, Mompou convida a
escoltar la veu del silenci a partir de la ressonància harmònica de Música callada o de Charmes, i de l’altra,
Gaudí crea una arquitectura sonora.
El fil conductor d’aquesta exposició és la figura del compositor Mompou. A través de documentació
personal – cedida per la Fundació Frederic Mompou que inclou materials inèdits: escrits del mateix
Mompou, dibuixos i partitures–, el Museu presenta un espai biogràfic previ que situa la personalitat i
l’obra del músic. Després, imatges, partitures, grafismes i aforismes ens conviden a un recorregut pel món
estètic de Mompou i Gaudí.
Mompou (1893-1987) pertany a la generació de músics de les primeres dècades del segle XX i va viure els
difícils anys de la guerra i la postguerra. Gaudí (1852-1926) va viure la Renaixença i és el màxim
representant del modernisme arquitectònic català, amb una activitat que s’estén des de les darreres
dècades del segle XIX fins a les primeres del XX. Malgrat pertànyer a diferents generacions i contextos
culturals, i malgrat dedicar-se a disciplines artístiques diferents, Mompou i Gaudí van compartir la ciutat de
Barcelona i la llum mediterrània.

Activitats vinculades a l’exposició
CONCERT Mompou al segle XXI
13 de desembre | 20.30 h | Sala de Teclats del Museu
Intèrprets:
1. Àlex Garrobé, guitarra
2. Bernat Prat, violí; Carlos Sánchez, violoncel; Paulina Dumanaité, piano Chassaigne Frères que
va pertànyer a F. Mompou
3. Cor de l’ESMUC (14 persones) dirigit per Josep Vila
Concert a càrrec de professors i alumnes de l’ESMUC al voltant de l’obra no pianística de Frederic Mompou.
Organització: Simposi «Frederic Mompou en el segle XXI» (ESMUC). Programa: Suite compostelana per a
guitarra, Altitud per a violí i piano, El pont per a violoncel i piano, i Dos cantigas del rey Alfonso X el sabio,
Cantar del Alma i Ave Maria, per a cor.
Preu: 4 €. Venda anticipada a la recepció del Museu. Entrada gratuïta per als inscrits al Simposi.
CONCERT AUDIOVISUAL El so de la llum. Mompou / Gaudí
14 de desembre | 20.30 h | Sala 2 Oriol Martorell de L’Auditori
Intèrpret: Adolf Pla, piano
Imatges: Marc Llimargas. Guió audiovisual: Adolf Pla
Concert audiovisual amb música de Mompou que es desenvolupa en sincronia amb imatges de l’obra de
Gaudí: les dues expressions artístiques es manifesten en un diàleg subtil entre sonoritat i plasticitat.
Programa: Cants màgics, Charmes, Scènes d’enfants, Suburbis i Música callada.
Preu: 15 €. Venda anticipada a les taquilles de L’Auditori, Telentrada i www.auditori.cat. Amb l’entrada del
concert, podeu visitar gratuïtament l’exposició «El so de la llum. Mompou / Gaudí» (bescanviable a la
recepció del Museu).
MÚSICA EN VIU Silenci, fem música
Diumenges 20 i 27 de gener; 3, 17 i 24 de febrer | de 17 a 19 h | Museu
Mentre el públic visita el Museu, el piano Chassaigne Frères, que va pertànyer a Mompou, serà el
protagonista de la música que interpretaran alumnes de l’ESMUC: Berta Brull, Meritxell Brugué, Marta Puig,
Clàudia Dubé i Enric Aragonès.
Activitat gratuïta.
VISITES COMENTADES:
Recorregut comentat per l’exposició temporal que acaba amb un proposta participativa a la Sala
d’Interactius del Museu.
Per al públic general: 2n diumenge de mes, a les 11 h.
No cal reserva prèvia; activitat gratuïta.
Per a grups d’adults, escoles i Apropa: cal concertar dia i hora a reserves@auditori.cat.
Horari Museu de la Música:
De 10 a 18 h. Diumenges, de 10 a 20 h. Dimarts tancat.
La visita a l’exposició temporal s’inclou dins del preu de l’entrada al Museu. Els diumenges a partir de les 15
h l’entrada al Museu és gratuïta.

Biografies
FREDERIC MOMPOU
Frederic Mompou i Dencausse neix el 16 d’abril de 1893 al barri del Paral•lel de Barcelona. Amb talent per
fer carrera de pianista, el 1909 s’orienta cap a la composició, fascinat per un concert de Gabriel Fauré i
Marguerite Long al qual assisteix a Barcelona. Durant dos anys, construeix el fonament de la seva música
en una sonoritat harmònica: l’acord metàl•lic.
El 1911, Mompou enllesteix la seva primera peça, Impressions íntimes, i s’instal•la a París fins al 1914.
Arran de la Primera Guerra Mundial, torna a Barcelona, on viu fins al 1921 i compon bona part de les seves
obres més emblemàtiques: Cants màgics, Charmes, Fêtes lointaines... El 1921 torna a París per mostrar
aquesta música al seu mestre de piano, Ferdinand Motte-Lacroix, que l’estrena amb les lloances entusiastes
del crític Émile Vuillermoz.
La dècada del 1920 és especialment creativa, amb les primeres Cançons i danses, els Preludis i les
cançons per a veu i piano. En la dècada següent, Mompou pateix una gran crisi creativa, per la qual cosa
produeix escasses composicions. El 1941, la guerra el fa tornar a Barcelona, on es quedarà la resta de la
seva vida. Aquest mateix any coneix Carmen Bravo, amb qui es casarà disset anys després.
En aquest període, Frederic Mompou inicia noves vies de composició, cada vegada més austeres i serenes.
El 1951 ja havia acabat el primer quadern de Música callada, la seva obra més destacada, i el 1967
enllesteix el darrer dels quatre quaderns. El 1957 acaba l’obra més virtuosística, Variacions sobre un tema
de Chopin, i el 1963, la seva única obra simfonicocoral, Improperios. El 1978, Mompou compon la seva
darrera peça, La vaca cega, una cançó amb el text de Joan Maragall. Mor el 30 de juny de 1987.
ADOLF PLA
Ha fet recitals de piano en sales de concerts de diversos països (Sala Glinka de la Filharmonia de Sant
Petersburg, Palau de la Música Catalana de Barcelona, Auditori de la Radio i la Televisió de Luxemburg,
Auditori Metropolia d’Hèlsinki, Gran Teatro de La Habana, Alltech Fortnight Festival de Kentucky i Palacio de
Iturbide de Mèxic, entre d’altres). Ha col•laborat amb el Quartet del Mozarteum de Salzburg, ha dirigit
diverses orquestres (Orquestra Municipal de Caracas, Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra, Orquestra
Nacional de Bolívia, etc.) i ha col•laborat en concerts i enregistraments amb el flautista Bernat Castillejo.
L’aprofundiment en l’obra de Frederic Mompou li ha permès presentar bona part d’aquest repertori en una
vintena de països (França, Itàlia, Alemanya, Rússia, la Xina o els Estats Units, entre d’altres) i enregistrar
l’obra completa per a piano d’aquest compositor.
És professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya i ha pronunciat conferències sobre música en
diverses institucions (Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona, Conservatori
Rimski-Kórsakov de Sant Petersburg, universitats de Hèlsinki, Brasília i Costa Rica, Universitat Nacional de
Xile, etc.).
MARC LLIMARGAS
El fotògraf d’art i editor Marc Llimargas (Barcelona, 1947) ha fotografiat i produït diferents volums dedicats a
les creacions artístiques més importants de països europeus i americans. Cal destacar la col·lecció de 10
volums Historia Universal de Arte (Editorial Planeta, Barcelona 1984), els 12 volums de España Gótica
(Ediciones Encuentro, Madrid 1987), El Barroco Iberoamericano en Iberoamérica (Ediciones Encuentro,
Madrid, 1990/92), els 10 volums i 10 CDI de Historia del Arte Español (Editrial Planeta-Lunwerg Editores,
Barcelona, 1995), Historia del Arte de España (Lunwerg Editores, Barcelona, y Bordas, París, 1996), Els
Ibers (Fundació “la Caixa”, Barcelona, 1998,) Miquel Blay: l’ escultura del sentiment. La Mirada Sonora –
Fundació Caixa de Girona, Girona, 2000), El Palau de la Música de Lluís Doménech i Montaner (Lunwerg
Editores, Barcelona, 2000) y el Modernisme Català (Lunwerg Editores, Barcelona, 2001).
És un dels membres fundadors de La Mirada Sonora, editorial multimèdia de llibres d’art i productora de
documentals, que disposa d’un arxiu fotogràfic amb un fons de gairebé 10.000 imatges (compartit amb
Ediciones Encuentro y Lunwerg Editores), 3.000 de les quals estan dedicades a Gaudí i el Modernisme
català. Precisament sobre l’arquitecte ha il·lustrat Gaudí: l’home i l’obra (Lunwerg Editores, Barcelona –
Madrid, 1999) i La Pedrera (Caixa Catalunya, Barcelona, 1999).

Contacte
Georgina Garcia
Responsable de premsa
L’Auditori. Lepant, 150
08013 Barcelona
Telèfon 93 247 93 00 ext. 363
Mòbil 649 48 31 14
premsa@auditori.cat
www.museumusica.bcn.cat
www.auditori.cat