18.05.2013 Views

Dossier de premsa El so de la Llum. Mompou Gaudí

Dossier de premsa El so de la Llum. Mompou Gaudí

Dossier de premsa El so de la Llum. Mompou Gaudí

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

DOSSIER DE PREMSA<br />

<strong>El</strong> <strong>so</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Llum</strong>. MOMPOU / GAUDÍ<br />

Del 14 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre 2012 al 3 <strong>de</strong> juny 2013


Presentació. <strong>El</strong> <strong>so</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Llum</strong>: <strong>Mompou</strong>/<strong>Gaudí</strong><br />

<strong>El</strong> Museu <strong>de</strong> <strong>la</strong> Música acull <strong>de</strong>l 14 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre al 3 <strong>de</strong> juny l’exposició “<strong>El</strong> So <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Llum</strong>. <strong>Mompou</strong>/<br />

<strong>Gaudí</strong>” un projecte <strong>de</strong>l músic Adolf P<strong>la</strong> (pianista estudiós <strong>de</strong> <strong>Mompou</strong>) i el fotògraf Marc Llimargas<br />

(fotògraf que ha fotografiat reflexivament les obres <strong>de</strong> <strong>Gaudí</strong>) a l’entorn <strong>de</strong> dues grans figures <strong>de</strong> l’art<br />

català: el músic i compositor Fre<strong>de</strong>ric <strong>Mompou</strong> i l’arquitecte Antoni <strong>Gaudí</strong>.<br />

L’exposició mostra a través d’una proposta artística els vincles <strong>so</strong>rprenents entre els dos creadors, tant<br />

en <strong>la</strong> concepció <strong>de</strong> l’art com en les fonts d’inspiració. Es tracta doncs d’un diàleg sensible d’imatges,<br />

<strong>so</strong>ns i paraules d’aquests dos «mestres <strong>de</strong> l’art <strong>de</strong>l futur». <strong>El</strong> punt comú entre ambdós artistes és el<br />

silenci: l’arquitectura crea espais <strong>de</strong> silenci i <strong>la</strong> música neix en el silenci. D’una banda, <strong>Mompou</strong> convida a<br />

escoltar <strong>la</strong> veu <strong>de</strong>l silenci a partir <strong>de</strong> <strong>la</strong> res<strong>so</strong>nància harmònica <strong>de</strong> Música cal<strong>la</strong>da o <strong>de</strong> Charmes, i <strong>de</strong> l’altra,<br />

<strong>Gaudí</strong> crea una arquitectura <strong>so</strong>nora.<br />

<strong>El</strong> fil conductor d’aquesta exposició és <strong>la</strong> figura <strong>de</strong>l compositor <strong>Mompou</strong>. A través <strong>de</strong> documentació<br />

per<strong>so</strong>nal – cedida per <strong>la</strong> Fundació Fre<strong>de</strong>ric <strong>Mompou</strong> que inclou materials inèdits: escrits <strong>de</strong>l mateix<br />

<strong>Mompou</strong>, dibuixos i partitures–, el Museu presenta un espai biogràfic previ que situa <strong>la</strong> per<strong>so</strong>nalitat i<br />

l’obra <strong>de</strong>l músic. Després, imatges, partitures, grafismes i aforismes ens convi<strong>de</strong>n a un recorregut pel món<br />

estètic <strong>de</strong> <strong>Mompou</strong> i <strong>Gaudí</strong>.<br />

<strong>Mompou</strong> (1893-1987) pertany a <strong>la</strong> generació <strong>de</strong> músics <strong>de</strong> les primeres dèca<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l segle XX i va viure els<br />

difícils anys <strong>de</strong> <strong>la</strong> guerra i <strong>la</strong> postguerra. <strong>Gaudí</strong> (1852-1926) va viure <strong>la</strong> Renaixença i és el màxim<br />

representant <strong>de</strong>l mo<strong>de</strong>rnisme arquitectònic català, amb una activitat que s’estén <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les darreres<br />

dèca<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l segle XIX fins a les primeres <strong>de</strong>l XX. Malgrat pertànyer a diferents generacions i contextos<br />

culturals, i malgrat <strong>de</strong>dicar-se a disciplines artístiques diferents, <strong>Mompou</strong> i <strong>Gaudí</strong> van compartir <strong>la</strong> ciutat <strong>de</strong><br />

Barcelona i <strong>la</strong> llum mediterrània.


Activitats vincu<strong>la</strong><strong>de</strong>s a l’exposició<br />

CONCERT <strong>Mompou</strong> al segle XXI<br />

13 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre | 20.30 h | Sa<strong>la</strong> <strong>de</strong> Tec<strong>la</strong>ts <strong>de</strong>l Museu<br />

Intèrprets:<br />

1. Àlex Garrobé, guitarra<br />

2. Bernat Prat, violí; Carlos Sánchez, violoncel; Paulina Dumanaité, piano Chassaigne Frères que<br />

va pertànyer a F. <strong>Mompou</strong><br />

3. Cor <strong>de</strong> l’ESMUC (14 per<strong>so</strong>nes) dirigit per Josep Vi<strong>la</strong><br />

Concert a càrrec <strong>de</strong> profes<strong>so</strong>rs i alumnes <strong>de</strong> l’ESMUC al voltant <strong>de</strong> l’obra no pianística <strong>de</strong> Fre<strong>de</strong>ric <strong>Mompou</strong>.<br />

Organització: Simposi «Fre<strong>de</strong>ric <strong>Mompou</strong> en el segle XXI» (ESMUC). Programa: Suite composte<strong>la</strong>na per a<br />

guitarra, Altitud per a violí i piano, <strong>El</strong> pont per a violoncel i piano, i Dos cantigas <strong>de</strong>l rey Alfon<strong>so</strong> X el sabio,<br />

Cantar <strong>de</strong>l Alma i Ave Maria, per a cor.<br />

Preu: 4 €. Venda anticipada a <strong>la</strong> recepció <strong>de</strong>l Museu. Entrada gratuïta per als inscrits al Simposi.<br />

CONCERT AUDIOVISUAL <strong>El</strong> <strong>so</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> llum. <strong>Mompou</strong> / <strong>Gaudí</strong><br />

14 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre | 20.30 h | Sa<strong>la</strong> 2 Oriol Martorell <strong>de</strong> L’Auditori<br />

Intèrpret: Adolf P<strong>la</strong>, piano<br />

Imatges: Marc Llimargas. Guió audiovisual: Adolf P<strong>la</strong><br />

Concert audiovisual amb música <strong>de</strong> <strong>Mompou</strong> que es <strong>de</strong>senvolupa en sincronia amb imatges <strong>de</strong> l’obra <strong>de</strong><br />

<strong>Gaudí</strong>: les dues expressions artístiques es manifesten en un diàleg subtil entre <strong>so</strong>noritat i p<strong>la</strong>sticitat.<br />

Programa: Cants màgics, Charmes, Scènes d’enfants, Suburbis i Música cal<strong>la</strong>da.<br />

Preu: 15 €. Venda anticipada a les taquilles <strong>de</strong> L’Auditori, Telentrada i www.auditori.cat. Amb l’entrada <strong>de</strong>l<br />

concert, po<strong>de</strong>u visitar gratuïtament l’exposició «<strong>El</strong> <strong>so</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> llum. <strong>Mompou</strong> / <strong>Gaudí</strong>» (bescanviable a <strong>la</strong><br />

recepció <strong>de</strong>l Museu).<br />

MÚSICA EN VIU Silenci, fem música<br />

Diumenges 20 i 27 <strong>de</strong> gener; 3, 17 i 24 <strong>de</strong> febrer | <strong>de</strong> 17 a 19 h | Museu<br />

Mentre el públic visita el Museu, el piano Chassaigne Frères, que va pertànyer a <strong>Mompou</strong>, serà el<br />

protagonista <strong>de</strong> <strong>la</strong> música que interpretaran alumnes <strong>de</strong> l’ESMUC: Berta Brull, Meritxell Brugué, Marta Puig,<br />

Clàudia Dubé i Enric Aragonès.<br />

Activitat gratuïta.<br />

VISITES COMENTADES:<br />

Recorregut comentat per l’exposició temporal que acaba amb un proposta participativa a <strong>la</strong> Sa<strong>la</strong><br />

d’Interactius <strong>de</strong>l Museu.<br />

Per al públic general: 2n diumenge <strong>de</strong> mes, a les 11 h.<br />

No cal reserva prèvia; activitat gratuïta.<br />

Per a grups d’adults, escoles i Apropa: cal concertar dia i hora a reserves@auditori.cat.<br />

Horari Museu <strong>de</strong> <strong>la</strong> Música:<br />

De 10 a 18 h. Diumenges, <strong>de</strong> 10 a 20 h. Dimarts tancat.<br />

La visita a l’exposició temporal s’inclou dins <strong>de</strong>l preu <strong>de</strong> l’entrada al Museu. <strong>El</strong>s diumenges a partir <strong>de</strong> les 15<br />

h l’entrada al Museu és gratuïta.


Biografies<br />

FREDERIC MOMPOU<br />

Fre<strong>de</strong>ric <strong>Mompou</strong> i Dencausse neix el 16 d’abril <strong>de</strong> 1893 al barri <strong>de</strong>l Paral•lel <strong>de</strong> Barcelona. Amb talent per<br />

fer carrera <strong>de</strong> pianista, el 1909 s’orienta cap a <strong>la</strong> composició, fascinat per un concert <strong>de</strong> Gabriel Fauré i<br />

Marguerite Long al qual assisteix a Barcelona. Durant dos anys, construeix el fonament <strong>de</strong> <strong>la</strong> seva música<br />

en una <strong>so</strong>noritat harmònica: l’acord metàl•lic.<br />

<strong>El</strong> 1911, <strong>Mompou</strong> enllesteix <strong>la</strong> seva primera peça, Impressions íntimes, i s’instal•<strong>la</strong> a París fins al 1914.<br />

Arran <strong>de</strong> <strong>la</strong> Primera Guerra Mundial, torna a Barcelona, on viu fins al 1921 i compon bona part <strong>de</strong> les seves<br />

obres més emblemàtiques: Cants màgics, Charmes, Fêtes lointaines... <strong>El</strong> 1921 torna a París per mostrar<br />

aquesta música al seu mestre <strong>de</strong> piano, Ferdinand Motte-Lacroix, que l’estrena amb les lloances entusiastes<br />

<strong>de</strong>l crític Émile Vuillermoz.<br />

La dècada <strong>de</strong>l 1920 és especialment creativa, amb les primeres Cançons i danses, els Preludis i les<br />

cançons per a veu i piano. En <strong>la</strong> dècada següent, <strong>Mompou</strong> pateix una gran crisi creativa, per <strong>la</strong> qual cosa<br />

produeix escasses composicions. <strong>El</strong> 1941, <strong>la</strong> guerra el fa tornar a Barcelona, on es quedarà <strong>la</strong> resta <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

seva vida. Aquest mateix any coneix Carmen Bravo, amb qui es casarà disset anys <strong>de</strong>sprés.<br />

En aquest perío<strong>de</strong>, Fre<strong>de</strong>ric <strong>Mompou</strong> inicia noves vies <strong>de</strong> composició, cada vegada més austeres i serenes.<br />

<strong>El</strong> 1951 ja havia acabat el primer qua<strong>de</strong>rn <strong>de</strong> Música cal<strong>la</strong>da, <strong>la</strong> seva obra més <strong>de</strong>stacada, i el 1967<br />

enllesteix el darrer <strong>de</strong>ls quatre qua<strong>de</strong>rns. <strong>El</strong> 1957 acaba l’obra més virtuosística, Variacions <strong>so</strong>bre un tema<br />

<strong>de</strong> Chopin, i el 1963, <strong>la</strong> seva única obra simfonicocoral, Improperios. <strong>El</strong> 1978, <strong>Mompou</strong> compon <strong>la</strong> seva<br />

darrera peça, La vaca cega, una cançó amb el text <strong>de</strong> Joan Maragall. Mor el 30 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 1987.<br />

ADOLF PLA<br />

Ha fet recitals <strong>de</strong> piano en sales <strong>de</strong> concerts <strong>de</strong> diver<strong>so</strong>s paï<strong>so</strong>s (Sa<strong>la</strong> Glinka <strong>de</strong> <strong>la</strong> Filharmonia <strong>de</strong> Sant<br />

Petersburg, Pa<strong>la</strong>u <strong>de</strong> <strong>la</strong> Música Cata<strong>la</strong>na <strong>de</strong> Barcelona, Auditori <strong>de</strong> <strong>la</strong> Radio i <strong>la</strong> Televisió <strong>de</strong> Luxemburg,<br />

Auditori Metropolia d’Hèlsinki, Gran Teatro <strong>de</strong> La Habana, Alltech Fortnight Festival <strong>de</strong> Kentucky i Pa<strong>la</strong>cio <strong>de</strong><br />

Iturbi<strong>de</strong> <strong>de</strong> Mèxic, entre d’altres). Ha col•<strong>la</strong>borat amb el Quartet <strong>de</strong>l Mozarteum <strong>de</strong> Salzburg, ha dirigit<br />

diverses orquestres (Orquestra Municipal <strong>de</strong> Caracas, Orquestra Nacional <strong>de</strong> Cambra d’Andorra, Orquestra<br />

Nacional <strong>de</strong> Bolívia, etc.) i ha col•<strong>la</strong>borat en concerts i enregistraments amb el f<strong>la</strong>utista Bernat Castillejo.<br />

L’aprofundiment en l’obra <strong>de</strong> Fre<strong>de</strong>ric <strong>Mompou</strong> li ha permès presentar bona part d’aquest repertori en una<br />

vintena <strong>de</strong> paï<strong>so</strong>s (França, Itàlia, Alemanya, Rússia, <strong>la</strong> Xina o els Estats Units, entre d’altres) i enregistrar<br />

l’obra completa per a piano d’aquest compositor.<br />

És profes<strong>so</strong>r <strong>de</strong> l’Esco<strong>la</strong> Superior <strong>de</strong> Música <strong>de</strong> Catalunya i ha pronunciat conferències <strong>so</strong>bre música en<br />

diverses institucions (Con<strong>so</strong>rci Universitat Internacional Menén<strong>de</strong>z Pe<strong>la</strong>yo <strong>de</strong> Barcelona, Conservatori<br />

Rimski-Kórsakov <strong>de</strong> Sant Petersburg, universitats <strong>de</strong> Hèlsinki, Brasília i Costa Rica, Universitat Nacional <strong>de</strong><br />

Xile, etc.).<br />

MARC LLIMARGAS<br />

<strong>El</strong> fotògraf d’art i editor Marc Llimargas (Barcelona, 1947) ha fotografiat i produït diferents volums <strong>de</strong>dicats a<br />

les creacions artístiques més importants <strong>de</strong> paï<strong>so</strong>s europeus i americans. Cal <strong>de</strong>stacar <strong>la</strong> col·lecció <strong>de</strong> 10<br />

volums Historia Universal <strong>de</strong> Arte (Editorial P<strong>la</strong>neta, Barcelona 1984), els 12 volums <strong>de</strong> España Gótica<br />

(Ediciones Encuentro, Madrid 1987), <strong>El</strong> Barroco Iberoamericano en Iberoamérica (Ediciones Encuentro,<br />

Madrid, 1990/92), els 10 volums i 10 CDI <strong>de</strong> Historia <strong>de</strong>l Arte Español (Editrial P<strong>la</strong>neta-Lunwerg Editores,<br />

Barcelona, 1995), Historia <strong>de</strong>l Arte <strong>de</strong> España (Lunwerg Editores, Barcelona, y Bordas, París, 1996), <strong>El</strong>s<br />

Ibers (Fundació “<strong>la</strong> Caixa”, Barcelona, 1998,) Miquel B<strong>la</strong>y: l’ escultura <strong>de</strong>l sentiment. La Mirada Sonora –<br />

Fundació Caixa <strong>de</strong> Girona, Girona, 2000), <strong>El</strong> Pa<strong>la</strong>u <strong>de</strong> <strong>la</strong> Música <strong>de</strong> Lluís Doménech i Montaner (Lunwerg<br />

Editores, Barcelona, 2000) y el Mo<strong>de</strong>rnisme Català (Lunwerg Editores, Barcelona, 2001).<br />

És un <strong>de</strong>ls membres fundadors <strong>de</strong> La Mirada Sonora, editorial multimèdia <strong>de</strong> llibres d’art i productora <strong>de</strong><br />

documentals, que disposa d’un arxiu fotogràfic amb un fons <strong>de</strong> gairebé 10.000 imatges (compartit amb<br />

Ediciones Encuentro y Lunwerg Editores), 3.000 <strong>de</strong> les quals estan <strong>de</strong>dica<strong>de</strong>s a <strong>Gaudí</strong> i el Mo<strong>de</strong>rnisme<br />

català. Precisament <strong>so</strong>bre l’arquitecte ha il·lustrat <strong>Gaudí</strong>: l’home i l’obra (Lunwerg Editores, Barcelona –<br />

Madrid, 1999) i La Pedrera (Caixa Catalunya, Barcelona, 1999).


Contacte<br />

Georgina Garcia<br />

Responsable <strong>de</strong> <strong>premsa</strong><br />

L’Auditori. Lepant, 150<br />

08013 Barcelona<br />

Telèfon 93 247 93 00 ext. 363<br />

Mòbil 649 48 31 14<br />

<strong>premsa</strong>@auditori.cat<br />

www.museumusica.bcn.cat<br />

www.auditori.cat

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!