AGFA - Zoo de Barcelona

I
I
I
I
•
I
•
I
I
•
cot s
Husky
Altres noms: Husky siberià. Artic husky.
Mida: mitjana.
Alçada fins a la creu: 60 - S1 cm.
Pes: 28 - 17 kg.
Colors: tons variats, des del gris fins al
marró, amb marques definides blanques
a la cara, al pit, a les potes i al ventre.
L'aspecte recorda un llop.
Pèl: semillarg i suau, amb subcapa
impermeable.
Utilització: Gos de trineu.
Classificació FCI: Grup V.
País d'origen: Rússia (Sibèria). Expansió
pels EUA.
•I
I
Història
La tribu Chukchi, del nord-est de l'Asia utilitzava aquest animal
tan ràpid per a les gossades de trineu, com a animal de
companyia i, fins i tot, com a caçador.
Després que van ser descoberts per criadors de l'Amèrica del
Nord i mitjançant una forta selecció, se n'han aconseguit
bells exemplars, més tranquils, com a animals de companyia i
exposició, encara que, purs o encreuats, s'utilitzen en les curses
de trineus que s'estan popularitzant a tot el món.
A principis d'aquest segle va ser reconegut com a raça pel
Club Caní Amèrica.
Temperament
És fidel i amistós, adaptat a conviure amb persones, a banda
de recordar el seu passat de gos de cani lla.
És bo amb els nens. Aprèn ràpidament. Es un bon gos guardià
per naturalesa.
Fitxa: Husky
Cap
Crani en cúpula, amb stop pronunciat
i morro afilat. El crani i el morro són
de la mateixa longitud.
Necessitats
És un ràpid corredor sobre la neu davant
d'un trineu, i per això és imprescindible
entrenar-lo constantment amb curses i
jocs. Ha de viure en cases grans amb pati o
jardí. Es un gos fort i sa, i no requereix
atencions especials. El pèl s'ha de raspallar
i pentinar cada dos dies com a mínim per
conservar la seva bellessa i evitar que deixi
anar pèls.
Adequat
És ideal per a una casa gran com a guardià.
Idoni per a una família amb nens a
qui agradi córrer, jugar, fer esport i la neu.
També és un gos de moda que pot assistir
a exposicions.
Cos
Pit profund i musculós, i llom recte.
Illades lleugerament arquejades.
Mantell
Mantell interior dens, amb mantell exterior
llis i suau de longitud mitjana. No
desprèn cap olor i només cal tallar-lo al
voltant dels peus. Colors diversos, sovint
amb curioses marques al cap.
Cua
Al contrari que altres races pomerànies,
no la porta enroscada, sinó penjant, i li
arriba fins a la sofraja. Molt poblada,
similar a la de la guineu. Li penja en
moments de repòs i treball, i es corba
sobre el llom quan l'animal està alerta.
Potes
Potes davanteres rectes i fortes; potes
del darrere, paral·leles i musculoses.
Peus
Compactes, ovalats i ben poblats, amb
una petita membrana entre els dits.
Les urpes solen ser extirpades.
Característiques facials
Ulls
Oblicus i ametllats. De coloració
blava o marró en qualsevol de les seves
games, i en ocasions un de cada color.
Orelles
Són erectes. Altes, triangulars, properes
entre Sl i de mida mitjana. Tant a
l'interior com a l'exterior apareixen
ben poblades.
Musell
Negre, rosat o de color foc, a joc amb
el mantell.
Llavis
Negres i hermètics.
-------~
,..,.--..~cot S
SECCiÓ ELABORADA AMB El SUPORT DE:
•.. ••11
•~
•..
•11
•I
•I
~
I
•11
•• I
•I
• •11
•I
•~
••..•III