DSPC-P 024/04 - Parlament de Catalunya

DIARI DE SESSIONS
DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Shie P - Nhero 24 / IV legislatura / Segon periode
Dimecres, 21 d’octubre de 1992
Ple del Parlament
Presidhcia del Molt Honorable Sr. Joaquim Xicoy i Bassegoda
Sessi6 plenbia n h. 15 Segona reunió
SUMARI
La sessiú, suspesa ahir, es repran a les deu del matí i vuit minuts.
Debat general sobre la situaci6 de la industria a Catalunya, a soNicitud del M. H. Sr, President de la
Generalitat (Reg. 2198) (Continuació.)
Intervenci6 del G. P. Popular: Sra. Montserrat (P) (p, 883).
Resposta: Conseller d’hdústria i Energia (p. 886).
Rhplica: Sra. Montserrat (P) (p. 889).
Contrarhpliea: Conseller (p. 891).
Intervenció del G. P. d’hiceiativa per Catalunya: Sr. Saura (K) (p. 893).
Resposta: Conseller (p. 898).
Replica: Sr. Saura (IC) (p, 904).
Ei president saluda un grup de membres d’organitzuciuns nu governamentals de Guatemala, patrocinadors
de lu candidatura de Rigobertu Mertchú a2 Premi Nubel de Iu Pau (p. 905).

SUMARI (2)
Contrareplica: ConselEer (p. 905).
Segona replica: Sr. Saura (IC) (p, 906).
El conseller intervb perfer un acluriment (p. 907) i el Sr. Saura (K) li respon (p. 907).
Intervenció del G. P. d'Esquema Republicana de Catalunya: Sr. Puigcercds (ERC) (p. 907).
Resposta: Conseller (p. 912),
R5plica: Sr. Puigcercds (ERC) (p. 915).
Contrarhplica: Conseller (p ,PI 7).
Segona &plica: Sr. Puigcercds (ERC) (p. 91 7).
L.a sessiú se suspdn a tres quarts de tres de la tarda i dus minuts i es reprsn a les cinc de la tur& i quatre
minuts .
Intervenció del G. Socialista: Sr. Riem i Olivé (S) (p. 918),
Resposta: Conseller (p. 922).
Rhplica: Sr, Riera i Olive' (S) (p. 926).
Contrar&plica: Sr. Conseller (p. 928).
Segona &plica: Sr. Riera i Olivé (S) (p. 929).
Intervenci6 del G. P. de Convergencia i Unió: Sr. Esteve i Abad (CiU) (p. 929).
h sessi6 se susp2rt u tres quarts de set del vespre i deu minuts.
Aquesta publicacid 15s impresa ert paper 100% reciclat, en compliment del
que estableix la Resolucid 12MiI del Parlament, sobre la utilització del paper
reciclat en el Parlament i en eis deparraments de la Generalitat, tzdoptuda el
30 d'rrbril de 1990.

DLARI DE SESSIONS / P - Nh. 24 / 21 d’octubre de 1992 / SES16 €%EN- Núm, 15.2 883
SES SI^ PLENARIA NOM, 15.2
La sessiú es reprdn Q les deu del mtí i vuit minuts. Presi-
deix el president del Parlament, acompanyat de tots els mem-
bres de la Mesa, la qual és assistida per 1’oficiaI major, Iu
lletrada Sra. Andreu i el lletrat Sr. Muro.
Al banc de2 Govern seuen els consellers d’Economia i Fi-
nances, de Política Territorial i Obres Públiques, de Treball,
d’lndústriu i Energia, de ComerG, Consum i Turisme i de Medi
Ambient,
El Sr, PRESIDENT: Es reprh la sessió.
Debat general sobre la situaci6
de la indústria a Catalunya
( Cont inuaci6)
Prossegueix el debat amb les intervencions dels repre-
sentants dels grups parlamentaris, que seran de trenta minuts;
I’ordre d’intewenci6 ser& de menor a major.
Correspon, doncs, en primer lloc, intervenir al Grup Parla-
mentari Popular. Té la paraula la illustre diputada senyora
Montserrat *
La Sra. MONTSERRAT: Senyor president, senyores i s+
nyors diputats, el conseller d’hddstria i Energia va fer ahir un
reph de tot all6 que el seu Departament ha portat a terme per
donar un impuls a la inddstria a Catalunya. Si ens preguntem si
aixb és suficient per fer front a la crisi que pateix ei sector, la
resposta, des del nostre punt de vista, 6s negativa, Vhem trobar
en la seva exposició la manca dei que globalment ha de ser la
política industrial d’un país. No es pot -al nostre entendre por-
tar a teme una tasca completa en materia industrial amb només
17.000 milions de pessetes l’any, que 6s el pressupost de la se-
va Conselleria per a enguany, i que contrasten amb els 25.000
milions de pessetes destinats pel Departament de hsidhncia a
despeses corrent s.
Per molt que es vulgui rendibilitzar aquests milions, encara
que es dediqués tot a inversions i que l’efichcia de les inver-
sions fos del cent per cent, que ja 6s molt suposar, el pes que es
d6na a la política industrial a Catalunya 6s insignificant. Quan
parlem del sectur industrial ho estern fent d’un sector que repre
sentava el 40% del producte interior brut de Catalunya abans
que vostks comencessin a governar, i que en aquests moments
nom& arriba al 30,4% -perb sobre aixb en parlarem més enda-
vant. I corn que res del que succeeix a Catalunya és al2 al Ge
vern de la Generalitat, alguna responsabilitat hauran de tenir en
aquesta contracció.
Aquest sector, l’jndustrial, mereix un tractament global que
afecta tot el Govern i, per tant, hem de parlar de carreteres, de
transport, d’ inversió estrangera, d’economia, d’ en senyament,
de treball, de medi ambient i de la influhcia que aquesta poutia
ca de conjunt t6 en el nostre teixit industrial.
Simplificar i dir que el Copca ha contribu’it decisivament a la
internacionalitzaci6 de les empreses catalanes, que s’han realit-
zat 63 missions empresarials en les quals han participat més de
375 empreses, que durant els viatges del president Pujol a l’es-
tranger han participat 140 empreses, que hi ha 32 centres de
promoci6 de negocis meu del m6n, o que el Cidem ha tingut
4.055 consdtes només l’any 91, que s’han destinat 4.800 milions
de pessetes a promoci6 industrial, a més d’altses quantitats
inferiors a infrastructures de serveis a la indústria -per
exemple: 3.600 milions, a promoci6 i foment de l’exportaci6
2.300, a disseny i qualitat 1.OOO milions durant l’any 1992-, és
posar de manifest una politica de pedaqos que ens ha portat a la
situació en que es troba a hores d’ara la ind~stria de Catalunya.
Tot aixb que vast6 ha dit reiteradament i on jo inclouria algunes
publicacions de la Conselleria d’hdtisiria que fins i tot
han estat elogiades per il4ustres economistes, com 6s el cas dels
Quaderns de competitivitat, tot aixa, dic, a m8s a més d’unes
altres, s6n les seves responsabilitats. Avui estem aqui per consixer,
per fer una anhlisi al més acurada possible de la situaci6 de
la indústria a Catalunya en &poca de crisi.
Perb qu& ha fet el Govern de la Generalitat al llarg d’aquests
anys de bonaqa econbrnica per consolidar un teixit industrial.
que est& patint ja Ia crisi del 90, que ha de patir encara la crisi
del 92, del 93, i del 94, en un moment en el qual a l’horitz6 immediat
est& la incbgnita del que passarh 1’1 de gener del 19931
Al Grup Parlamentari Popular el preocupen les manifestacions
que es fan des de diferents organitzacions empresarials,
que h e n que l’activitat es manté en el seu conjunt, perb la
preocupació és que en el futur nu es podran mantenir, o quan
els sindicats anuncien que les suspensions de pagaments o les
fallides de les empreses catalanes s’han triplicat des del 1989; o
que les regulacions d’ocupació s’han incrementat en un 50% i
que en aquests moments la contractació eventual es situa en un
32% de tota la pobla& ocupada. Tot aixb, senyor conseller, es-
th creant u11 clima d’inseguretat en tots els agents socials, tant
empresaris com treballadors, que repercuteix directament en to-
ta la societat i en el sector industxial,
Vaste, senyor conseller, dubta que existeixi un procés de de-
sindustrialització, perb, malauradament, les estadistiques con-
firmen una realitat davant la qual ningú pot tancar els ulls, La
producci6 industrial catalana es va estancar l’any i991 amb un
creixement de 1’ 1 % quan el producte interior brut va crdixer el
2,7%. Les previsions de la Conselleria d’konomia per a en-
guany són de creixement del producte interior brut d’un 2,4%,
xifra que haurh de ser revisada, tal COM van les coses, a la bai-
xa; perb la indiistria, durant el primer semestre d’aquest any, ha
crescut nom& un 0,9%, creixement preocupant que es pot tra-
duir en ma reducci6 de l’ocupacib industrial significativament
superior a la de l’any 1991.
Durant I’any 3991 hi va haver una desacceleració de les in-
versions, les importacions de maquinbia es van reduir a la mei-
tat i la producci6 de bens d’equip va caure per segon any
consecutiu, dades a les quals hem d’afegir que les partides dedi-
cades a recerca i desenvdupament segueixen sent les més bai-
xes d’Europa. A Catalunya, segons quina sigui la font, es
dedica a investigació el 0,57% o el 0,47% del producte interior
brut, quan als pai‘sos d’Europa equiparables a Catalunya es
multipliquen per tres aquestes xifres.
Tot aixa fa difícil donar un pronbstic optimista de la nostra
inddstria. Malgrat que a l’dltim trimestre de l’any passat hi va
haver una certa reactivaci6, que IIQ s’ha confirmat en els p ~ -
mers set mesos d’enguany, on gahebé totes les empreses indus-
trials que cotitzen a borsa han presentat una reducció de
beneficis, el pitjor és que tot sembla indicar que aquesta ser2 la
tbnica per ais propers anys.

884 D W DE SESSIONS / P - Nh. 24 / 21 d’octubre de 1992 / SESSI6 PLENkA Mm. 15.2
Davant aquest panorama -com deia-, alguna responsabilitat
deu tenir el Govern de la Generalitat. O en aquest cas també
sortiran dient que la culpa és de la política econbmica de2 Go-
vern socialista, o faran com el tan admjrat per vostss senyor
Solchaga, que diu que són agents exteriors, especuladors, sense
escrúpols, els causants de tots els mals de la nostra indhtria?
En tot cas, abans que caigui en la temptació de ser-ho, vull re-
cordar-li, senyor conseller, que el seu Grup a Madrid ha donat
sistemhticament suport a la política econbmica del senyor Sol-
chaga i que només quan aquesta ens ha portat a una greu situa-
ci6 de crisi s’han apressat a dir que estava exhaurida i li han
retirat el suport.
Jo li afirmo quina ha estat la seva responsabilitat, Ia de no
haver sabut aprofitar els anys de bonanGa, quan des del 1985
fins al 1989 l’economia de Catalunya va tenir un creixement
superior al 5%; era llavors el moment de diversificar la produc-
ci6 industrial 3 fer una distribuci6 racional de les indiistries per
tot el temtori en lloc de concentrar les empreses ai voltant de
Barcelona i Tarragona. Miri, tan sols en tres comarques -Barce-
lones, Vallhs Occidental i el Baix Llobregat- esta localitzat el
59% de la indústria catalana i el 66% dels treballadors, de ma-
nera que es produeixen desequilibris territorials i es crea una
Catalunya de segona velocitat. Un exemple ben proper: la co-
marca del Ripollks, on ja afirma més d’un que nomes els queda
la histbria, perquh des dels anys 70 fins ara el descens de la po-
blació activa ha estat de mes de 5.000 persones i, si tenim en
compte que Ia poblaci6 de la comarca és d’ms 30.000 habi-
tants, no li ser& molt difícil, senyor conseiier, calcular el per-
centatge; no és estrany, doncs que, com va succeir dissabte,
més de 1.500 persones es manifestin demanant poder-se quedar
a treballar a la seva comarca. Pe&, senyor conseller, i el Bages?
1 el Berguedh?
Aquesta concentraci6 de la ind6stria a Catalunya indica que
la política del sbl industrial portada a terme per la Generaiitat
ha estat un frachs, amb localitzacions on manquen infrastructu-
res i l’entom no és l’apropiat per atraure les activitats indus-
trials, i aixb 6s la seva responsabilitat.
Com vosth ha de saber, I’any passat la inversió estrangera va
arribar als 972,000 milions de pessetes davant els 547,000 mi-
lions de l’any 90. Perb, mentre l’any 90 la inversi6 industrial va
ser d’un 47% i la financera d’un SI%, l’any 91 era d’un 68% la
inversió financera i nom& d,un 3 1 la indistrial. En aquests mo-
ments, tothom sap que les principals indústries de Catalunya en
sectors dinhics com el de l’autombbil, el químic, el de l’elec-
trbnica, s6n estrangeres, i hem de reconsixer que aixb ha contri-
bu’it decisivament al manteniment d’ocupaci6, a 1 ’aportaci6 de
noves tecnologies, a la millora dels productes subministrats pels
proveidors nostres locals, perb alxb comporta també una forta
dependkncia de la indústria catalana del capital estranger, aixb
significa que s’han perdut molts dels avantatges que tindrfem si
aquesta indústria fos autbctona. I aquest perill arribarh a afectar
els treballadors cataians, la promoci6 del personal que treballa
en aquestes empreses serh difícil, perque la tendkncia és calb-
car en llocs de responsabilitat persones de la mateixa nacionali-
tat de l’empresa, la qual cosa situa en desavantatge clar als
nostres treballadors,
Per6 6s que, a totes les dificultats que té eI fet de dependre
del capital estranger, se n’hi ha d’afegir una altra de molt im-
portant, corn 6s que la titularitat estrangera d’una empresa li
pemet aillar-se de factors com els costos diferencials del diner,
cosa que la nostra ind~stria no pot fer, i aixb motiva que siguin
mks competitives, fins i tot dins del mercat interior. Perb a Ies
dificultats de les nostres empreses industrials en temes de diferencial
de tipus d’interhs, hi hem d’afegir el major cost de
l’energia, el major cost de l’energia.
Un aitre perill 6s que, davant de dificultats econbrniques que
ja existeixen en els paisos on radiquen les cases matrius
d’aquestes indústries, la reacció sigui tancar primer la filial de
Catalunya que la seva seu de MiiA o de Stuttgart, qualsevol faria
el mateix. Creiem, sincerament, que la seva devoci6 per Ia
inversi6 estrangera, per poder presentar davant els mitjans de
comunicació els augments d’aquests cappitols de la nostra indústria,
te uns riscos que encara no han mesurat prou.
Ja he dit al comenqament que el diagnbstic sobre la indústria
catalana i el futur #aquesta mereix una anuisi de conjunt de tot
un seguit d’accions del Govern de la Generalitat que influeixen
directament sobre l’estat actuat i especidment sobre el futur
d’aquest sector, Tots els experts coincideixen que un factor determinant
a l’hora de mesurar la competitivitat del teixit industrial
d’un país cornenqa per fer un estudi de les seves
comunicacions. Catalunya -ho demostren diferents informes
d’experts en la matkria- esta per sobre de la mitjana europea
d’autopistes i per sota pel que fa a la xarxa total de quilbmetres
en carreteres; aixh comporta un benefici: la bona cornunicaci6
que existeix entre els principals centres de producció -Barcelona
bhicament- i la resta de 1’Estat o d’Europa, que ens permet
un transport per carretera bastant rApid. Per& hi ha un factor que
incideix de fuma molt important en la competitivitat de les
nostres empreses, i és que aquest transport suposa una despesa
astronbmica, donat que prhcticament el 90% de les autopistes
de Catalunya s6n de peatge: hi ha 568 quilbmetres d’autopista
de peatge i tan sols, només, 55 quilbrnetres que no ho s6n.
Ha calculat el conseller d’hdtistria els milers de milions de
pessetes que per a les empreses catalanes suposa no tenir una
xafxa vibia aiternativa a les autopistes de peatge? O ha cdculat
l’eesta€vi que suposa per a les empreses fianceses, demanyes,
italianes i d’altres pdsos els convenis que tenen amb les concessionhies
de les autopistes de peatge ais seus pai’sos, dguns
dels quals arriben al 35% del preu del cost que haurien de pagar
i en d’altres al cent per cent? Aquests milers de milions s’haurien
pogut invertir a millorar la competitivitat de Ies nostres
empreses. Perb, com tot en poiftica, aixb també és qüesti6 de
prioritats, i vostbs han tingut unes altres prioritats que no han
estat, precisament, la d’enfortir el teixit industrial de Catalunya.
Com a exemples del que li estic client, n’hi ha alguns de ben
a prop que de ben segur li sonaran. Sap, senyor conseller, que
qualsevol carni6 que vulgui arribar al port de Barcelona des de
Manresa per P’aautopista o des de Manresa via Martorell. ha de
pagar peatge perque no te un altre camí alternatiu amb unes minimes
garanties de seguretat i rapidesa? Sap que qualsevol cami6
que vingui d’una zona indusirial tan important com és la de
Matar6 no tt5 una sortida alternativa a I’autopista de peatge?
Sap que un carni6 que vingui de Tardgona no te una via alternativa
a l’autopista de peatge, si no YQ~ eternitzar-se en I’ernbGs
de Vilafianca del Pened5s o en la Nacional 340 ->-,
senyor conseller? Sap que qualsevol cami6 que vulgui arribar a
Barcelona des de Granollers o Mollet ha de passar per l’autopista
de peatge, si no vol trobar-se amb I’ernb~s de la Llagosta?

DIARI DE SESSIONS J P - N h. 24 J 21 d’octubre de 1992 / SESSI6 PLENhIA NÚm, 15.2 885
X després de dotze anys en el Govern de Ia Generalitat encara 6s
l’hora que els hem de sentir parlar de solucionar aquests i d‘dtres
punts negres de les nostres vies de comunicació per catretera. Pe-
rb, 6s clar, tot és qüesti6 de prioritats, i estalviar diners a la indús-
nia per dorar la seva competitivitat no 6s la de vost&s.
Un segon punt dintre d’aquest capit01 dedicat a les hfras-
tructures, que són decisives per a Ia indhtria del pais, són els
ports de Barcelona i Tarragona, en aquests moments totalment
insuficients per la demanda, corn posa de manifest qualsevol
estudi que consulti, fins i tot e1 nou facifitat per la mateixa Con-
selleria d’hdústria, que reconeix els principals problemes in-
frastructurals dels ports de Barcelona i Tarragona, que es poden
resumir en manca d’espai terrestre i deficihcies en els seus ac-
cessos. La soluei6 immediata a aquestes deficiencies podria ser
l’ampliaci6 del port de Barcelona, que esta, segons quest in-
forme, en mans de la Direcció d’Ubres HidrAuliques de la Ge
neralitat, degut al desplaGament o desviaci6 del desembocament
del riu Llobregat.
Segur que caldria aprofundir més aquest capitol, perb el
temps és limitat i hem de parlar tamb6 d’altres aspectes espe
cialment sagnants, com és la situació econbmica de la nostra in-
dústria, que durant el primer trimestre de 1992 ha tingut una
caiguda en els beneficis del 42% en el seu conjunt, indicatiu
que demostra que es manté la tendhncia dels anys 90 i 91 i amb
tendhcia a empitjorar, enguany. I: l’evidbncia més notbria de
les dificultats de la indústria est& en el nombre de suspensions
de pagaments, morositats, failides i regulacions d’ocupaci6 dels
Gltims anys, que ens demostren que estem ja en xifres iguals a
les de ].’any 1982, possiblement el moment rnds greu de la crisi
de la meitat dels anys vuitanta.
Durant l’any 91, el sector qdmic, les indfisiries de úansfor-
mac% i les manufactures, és a dir, els netament industrials, van
suposar el 49% de les suspensions de pagament i el 52% de les
failides, Enguany les xifres no poden ser m6s almmts: durant
la primera meitat de l’any les suspensions de pagament suposen
el 69,23% de les de 1991 i les fallides el 87%’ i encara resten
per comptabilitzar sis mesos. Aixb no fa rnds que mostrar el
procés de deteriorament d’una indcstria que no té prou recursos
per fer front a una &poca de crisi com la que estem patint. Fruit
d’aquests fets és la pkrdua d’ocupaci6 en molts sectors 3 sub-
sectors industrials, uns 46.000 l’any passat, que significa un 6%
del total.
Un aitre indicatiu que la crisi 6s m6s profunda del que vol
reconkixer el senyor Subirh és que en el m6n t&xtil que per
cert ha passat al tercer lloc en importhcia dintre de la indústria
catalana-, que, com vosth sap, era bhsic per al desenvolupa-
ment de moltes comarques de l’interior i que ara no saben quin
ser2 el seu futur, s’han perdut 24.000 llocs de treball des del c e
rnenpnent de l’any 90 fins al maig d’enguany, per la phrdua
de competitivitat del t&xtil catdg. A aquestes xifres hem d’afe-
gir que més del 20% dels treballadors del tkxtil hauran de fer un
reciclatge si volem que les nostres empreses tornin a una situa-
ci6 de competitivitat i milloM la seva capacitat exportadora ac-
tual que compensi la pbrdua d’un mercat interior cada vegada
m6s receptiu als productes que vdnm de fora, Vostk té previst
que les empreses del tbxtil catalh puguin tenir els incentius sufi-
cients per fer aquests programes de reciclatge que la situació
del mercat els demana? Molt ens temem que, si continua la ma-
teixa poiitica, vosth no ho té previst, senyor conseller.
Un altre sector que ha perdut un 4% de la seva productivitat
i, a m6s a més, ha sofert la pkrdua de Ilocs de treball, 67,000
des del 3 984, ha estat el metall, que ara, segons les centrals sin-
dicals, s’enfionta a una crisi que pot afegir a aquesta perdre uns
20.000 llocs de treball mbs, perb que t6, al nostre entendre, un
segon perill: la sortida de capital estranger per afrontar la crisi
d’aquests sectors en els seus pasos d’origen -Thomson, Gm-
dig- o la mama de projectes d’inversi6 de Sanyo s6n prou elo-
qüents del que pot succeir amb altres empreses que tenen
factories a Catalunya,
La phrdua creixent de llocs de tsebdl en la indhtria de Cata-
lunya té relaci6 directa amb un dels punts més febles en l’acció
de govern durant aquests dotze anys. Vostbs no han sabut crear
les condicions necessllries per anar preparant mB d’obra espe-
ciaiitzada per cobrir la demanda del mercat de trebaii a la in-
dtístria. A Europa fa anys que les administracions públiques,
d’acord amb les cambres de cornerg i d’indústria, estan elabo-
rant programes per adequar-se a un futur on les especialitza-
cions seran pa: mes que imprescindibles per accedir al mercat
de treball industrial. Segons alguns estudis fets per la Cornuni-
tat Econbmica Europea, la formació serh una de les eines basi-
ques per trobar feina; no seran importants els coneixements
generals sin6 els coneixements del sector on es preth treballar;
la formaci6 haurb de ser continuada per aconseguir adaptar-se
constantment a l’evolució del mateix sector,
Aixb que sembla que tothom coneix des de fa temps, aqui a
Catalunya encara no s’ha comenqat a aplicar d’una manera ge-
neralitzada. Sí que és veritat que s’han fet intents per part de la
Conselleria de Trebdi, o d’Ensenyament, Eins i tot; perb et
gruix dels treballadors ..., en el gruix dels treballadors de la in-
d6stria puc o res s’esta fent, Es tracta que, entre empreses -que
s6n les que millor coneixen les necessitats del mercat- i admi-
nisatracions phbliques -n aquest cas la Generalitat- arribin a
acords que permetin fer aquesta tasca de reciclatge, de fomaci6
permanent i de formació ocupacional.
Un capitol important que thdrh una infiuhncia decisiva en e1
futur de la nostra indústria és el medi ambient. Fins ara, s’ha
acusat les empreses de ser els Únics culpables de la contamina-
ció a Catalunya, I és cert que tenim uns rius que s6n els mbs
contaminats d’Europa, segons la Comunitat Econbmica Euro-
pea -especialment el Besbs, el LIobregat i I’Anoia, entre d’al-
tres,
El Pla de sanejament que va elaborar la Generalitat de Cata-
lunya va preveure una inversiti de 44O.OOO milions de pessetes
en deu anys. Segons aquest projecte, s’havien de construir 93
depuradores i 12 emissaris submarins. Deixant de banda el grau
d’hcomplhent d’aquest Pla, que ens consta que 6s geu, amb
depuradores que haurien d’haver estat funcionant ja l’my 1987
i encara estan en projecte, durant molts anys ha estat un fet que,
per a qualsevol empresa, era mks ficit pagar les sancions per
abocar residus que posar una depuradora a les seves instalda-
cions. I aquesta ha estat una practica habitual de la que ara ens
en penedim tots. Per qu&? Per qu&, ens hem de preguntar avui,
la Generalitat va permetre aquest tipus d’infracció?
Quan vosth parla de 4.800 milions de pessetes per al foment
de la hversi6 industria& esta parlant d’un capito1 on es pot h-
cloure tmb6 la installaci6 d’indcstries no contaminants i l’ade-
quad de temiques de descontaminació, o aixb esta fora de les
previsions del Govern? I vmt& sap -i tots sabem- que la norma-

886 DIARI DE SESSIONS J P - Nh. 24 / 21 d’octubre de 1992 J SESSI6 PLEN~IANI~~. 15.2
tiva europea que entrar& en vigor 1’1 de gener del 93 exigeix
que els residus de les indúsb-ies estipin depurats abans d’mw
als abocadors. Ara que estem en una greu recessi6 econbmica,
les empreses es veuran obligades a fer unes inversions quantio-
ses per posar-se al dia, i aqui hi ha tamb6 una responsabilitat
politica dels qui coneixien aquesta normativa i no la van fer
complir durant uns anys en qu& les possibilitats econbmiques de
moltes empreses eren millors que les actuals. En aquest punt
tamM hi ha hagut una greu manca de previsi6 que dificulta
encara més I’equiparaci6 de la indiístria catalana amb l’euro-
pea.
Senyor SubirB, per moltes fires o centres de promoció a I’es-
tranger, si no tenim unes bones vies de cornunicaci6 allh on
1’hcasoI te sbl disponible per oferir a una nova empresa, serh
molt difícil que una empresa hi vagi. 1 en aquests moments, Ue-
vat dels grans polígons industrials de les capitals i les CQMW
ques -com he dit abans- del Barcelones, Baix Llobregat i
Vallks Occidental, poc o res s’esth fent; i a aquestes, a aquestes
tres, nomes s’hi pot arribar pagant peatge.
Si no hi ha una política d’ensenyament adequada a les ne-
cessitats del macat del treball, de poc ens servira el Cidem o el
Laboratori d’Assaigs, encara que també s6n necessaris. Crec
que és des de la corresponsabilitzaci6 de tot el Govern, des
d’on podem tenir certes esperances en el futur del sector. És ur-
gent contemplar un pla d’esthds per a les empreses, perque
puguh afiontar les despeses que significar& el compliment de la
normativa europea en rnatkria de medi ambient i de control de
la seguretat industrial.
Estern davant, senyor conseller, d’una indústria que perd pes
específic en l’economia catalana en benefici del sector de ser-
veis, quan tradicionalment ha estat ai contrari. Pretendre ara
convertir Catalunya en utla Sui‘ssa del sud és impossible, senyor
conseller.
Des de tots els sectors socials es reclama una politica de fets
davant aquesta pkrdua de pes específic de la indristria. EIS em-
presaris diuen que no podem convertir-nos en un pais de ser-
veis. Els sindicats pateixen I’angoixa d’tmes inversions que
estan fent que la indústria catalana estigui en mans estrangeres,
amb un futur incert. Casos corn la Seda de Barcelona o el grup
Torras no contribueixen precisament a inspirar confianqa en
una poiítica industrial que, per ara, només es fonamenta en el
cofoisme per I’increment d’invmió estrangera, que no sabem
com pot acabar si, com ja he dit abans, la recessi6 econbmica
arriba als pdisos d’origen de les empreses matrius.
Fins i tot, des del Govern, se’ns diu que nom& un 35% de la
indústria de Catalunya opera en sectors competitius. La resta ho
fa en sectors moderadament o poc competitius, la qual. cosa de-
mostra que necessitem un canvi d’orientació de la nostra politi-
ca industrial, I aixb passa, senyor Subirh, per una major
preocupaci6 del Govern per la indústria catalana.
El Govern de la Generalitat i els diputats d’aqwsta cambra
ens hauriem de sentir satisfets si ai final d’aquest debat sobre la
indiístria a Catalunya nom& un empresari catal&, un empresari,
canviés d’opinid i estigds disposat a continuar la seva tasca
d’empresari en lloc de comprsu lletres del tresor o deixes de
pensar com seria de bo per a ell que un inversor estranger .li
comprés la seva empresa. Si aixb ho aconseguim, senyor Subi-
rh, haurem tret profit de les hores dedicades a aquesta sessi6,
per6 molt ens temem que el seu Govern, senyor conseIler, és
incapaq de generar la tranquil-litat i la confianp perqub aixa
passi.
Creiem qwe encara hi som a temps. Només fa falta que hi hagi
la vohtat política de portar a terme una tasca basada en actuacions
que contemplin necessitats reals de la nostra inddstria,
Vastes han de disminuir la despesa corrent, s’han de gastar
menys diners en propaganda autoglorificadora i destinar-10s a
inversions. Han de deixar de donar ajuts i avals a empreses no
competitives. Miri E’exemple de la CAXUC, detraient recursos a
les empreses competitives per donar-los a empreses escorlides
arbitrhiament, seleccionant les empreses en crisi a les quals
s%a d’ajudar per intaessos partidistes i que, en gran pat, es troben
vincdades directament o indirectament a la coalici6 governant.
El que ha de fer el Govern 6s no posar traves a la lliure iniciativa
de les empreses, perqub, altrament, tindrem resuítats tan
brillants corn les de la infausta CARIC. Digui’m, senyor conseller,
quin ha estat el resultat de tots els ajuts que voste va donar
a la CARIC, o la seva Conselleria.
El que cal 6s donar incentius a la iniciativa privada eficag
mitjanpnt les adequades paiitiques horitzontals; s’han de millorar
les assignacions al Laboratori catalh d’assaigs i que
aquest estigui a l’abast de les empreses; s’ha d’accelerar ei prucés
per a l’obtenci6 de les homologacions; s’han de dur a terme
campanyes de formaci6 i d’infumaci6 sobre els avantatges de
la producci6 basada en la qualitat total i els desavantatges de la
no-qualitat; s’han d’ampliar i estimular els convenis entre la
universitat i els centres de formaci6 professional i les empreses,
que s6n les que coneixen les necessitats del mercat; s’han
d’augrnentar les partides destinades a recerca per sobre de
1’1,5% del producte interior brut; el Centre d’Informaci6 i Desenvolupament
Empresarials, el Cidem, ha de portar a terme
una veritable tasca de promoció empresarial; ens ha de presentar
un pla urgent de desenvolupament de les comarques que han
sofert una major desindustrialitznci6; hem d’hpedir que hi hagi
catalunyes de dues velocitats; hem d’invertir en la indiistria
no contaminant, i hem de dotar les nostres indristries dels element
s de seguretat ambiental hpresch&bles per homologarnos
a la indústria europea; s’han de crear les condicions de
confianqa i tranquillitat -com deia el conseller en la Comissió
d’hdústria el proppassat 18 de juny- d’estabilitat, d’estabiiitat
per tal que els nostres empresaris tornin a invertir en el sector
industrial. En definitiva, s’han de prendre mesures encaminades
a potenciar una indústria que ha d’afrontar a curt termini una
crisi per a la qual no esta preparada.
I aixb no es €a donant avaIs i ajuts amb criteris clientelars,
aixb es fa per la via de la liberditzacid i la desregularítzaci6,
que ens permetin tenir un teixit industriaí més flexible, mes innovat
i més competitiu. €‘erb, la liberalitzaci6 i la desregularitzaci6,
vost&s nomes les reserven, senyor conseller, per al
discurs electoralista. A l’hora de la veritat, de l’accib concreta
de govern, vostes s’apunten a I’htervencionisme i al crekement
del sector plibiic, amb un entusiasme que deka petit d senyor
Alfonso Guerra. I: aixi ens va.
Res mks i moItes gracies, senyor president; @&cies, iklustres
senyores i senyors diputats.
EI Sr. PRESIDENT: Moltes gracies, senyora Montserrat. Pot
intervenir ara i ’honorable conseller d’hdfistria.
EI Sr. CONSELLER D~DÚSTFSA I ENERG~A (Antoni
Subirh): Moltes grhcies, senyor president.
’

DIARI: DE SESSIONS / P - N~lrn. 24 / 21 d’oetubre de 1992 J SESSI6 PLENhA NÚm, 15.2 887
Senyora Montserrat, realment tinc un problema important de
cara a la seva actuació, perque, és clar, em sembla que -amb te
ta sinceritat, li ho dic, eh?, sense cap hirn polhnic- li manca
rigor, fis a dir, simplement, ha defensat simultbiament coses
cuntradictbries, em sembla,
Llavors, a m6s a mds, li passa una altra cosa: t6 un problema
d’interpretaci6 de les estadistiques. En el seu Grup -i a prop de
vosth- hi ha dos diputats que, per diverses raons, saben manejar
xifres, un per qüestió física i l’dtre per qiiestió crematística, diguem-ne,
no?, o econbrnica, Demani’ls assessorament. (Remor
de veus.)
No, no, jo no dic que la senyora Montserrat no en shpiga, de
manejar xifres, pera, almenys, la ... (Remor & veus.)
El Sr. PRESIDENT: Silenci!
~i Sr. CONSELLER D~DW~RIA I ENERGIA: La meva
opini& senyores i senyors diputats, 6s que la senyora Montserrat
no sap interpretar les estadistiques, purament i simplement, I
akb 6s legítim, dir-ho; és absolutament legith, dir-ho, quan,
senzillament, m’explica que a Catalunya hi ha desindustrialitzaci6
perqu e..., perque el sector industrial, en el conjunt que ha de
sumar cent -perqu& els percentatges han d’acabar sumant cent-,
en el conjunt de sumat cent, fa vint anys la indfistria representava
el 40%, i en aquests moments la indfistsia representa el
30 i escaig per cent, i ha crescut el sector dels serveis i tambts
ha disminu‘it el sector agrari, Perb d’aqui no es dedueix -i els
seus assessors numkrics li ho poden demostrar-, d’aquí no es
dedueix que la indústria hagi disminuyt, perquh l’anhilisi s’hauria
de fer sobre l’evoluci6 de la mateixa indústria, no sobre
aquell fornatge típic en el qual se separen sectors i es diu que
disminueix la inddstria simplement per@ el sector serveis ha
augmentat. I ha augmentat per les rams que els vaig explicar
ahir. No em facin estendre mes. Ha augmentat, primera, perquh
és un sector que a totes les economies avangades tendeix a augmentar.
Hi ha serveis, com és el turisme, que creixen, que han crescut
en aquests darrers anys i que és bo per al conjunt de I’ece
nomia que ho hagin fet, Perb tamb6 hi ha serveis que,
simplement, avui dia es comptabilitzen estaasticament corn a
serveis i que fa anys estaven, simplement, a dintre de les indristries:
quan la comptabilitat es portava a mh, la comptabilitat es
portava dintre les empreses; quan la comptabilitat s’infonnatitza,
Ia comptabilitat es contracta fora i, llavors, aquesta activitat
passa a engruixir el sector serveis i, per tant, provoca una disminució
percentud del sector productiu, Tan senzill com aixb!
Fins i tot, fins i tot, els serveis de neteja han,,., que nomalment
es feien dins la @pia empresa, en aquests moments es subcontracten.
I aquesta subcontractació, que s ’ha demostrat enorme
ment positiva en les economies avanpdes, aquesta
subcontractaci6 ha provocat aquesta evoluci6 de l’estadistica
dels serveis enfront de la indústria.
Senyora Montsenat, misi, voste parla de l’evoluci6 del pressupost;
vost5 ha parlat del pressupost d’indústria. Es clar, t%
una argumentaci6 acil; driflcihent el conseller d’hdústria esta
en desacord que Indhtria tingui més dotacions, eh? Per6 deixi’rn-10s
dir quina ha estat l’evoluci6 recent dels pressupostos
del Departament d’hdústria, En ei pressupost primer que vaig
preparar, que va ser el pressupost de l’exercici 1990 -vaig
abandonar la molt agradable responsabilitat de portaveu en
aquesta cambra el desembre del 89-, en el pressupost del 90,
IndWria tenia un import total de pressupost dei voltant dels
9.000 milions de pessetes, si no ho recordo malament; en ei
pressupost que estem acabant d’executar en aquest moment, Indhtria
té un pressupost de 17.000 milions de pessetes. Aquest
creixement, a més a mes, s’ha fet essencialment en aquells programes,
diguem-ne, d’acci6 industrial: el capitol primer del
meu Departament ha crescut a un ritme anual de1 5%, aproximadament,
que significa, prkticament, estrictament que significa
practicament, estrictament-, l’augment de SOUS, i el capitol
segon ha fet un creixement també moderadissim del mateix ordre,
de l’ordre de l’augment de I’PC.
Jo li llegir6 com han evolucionat altres partides del meu Departament.
Miri, en infrastructures, creaci6 d’infrasbtuctures ai
servei de la ind~stria, hem fet un creixement, des de1 90 fins ai
92, del 93%, 6s a dir, prllcticment, s’ha doblat; en foment de
l’artesania, el 23; en disseny i qualitat, 6s a dir, en els programes
orientats cap al disseny i la qualitat, el creixement ha estat
del 528%, és a dir, $ha multiplicat per 5,28 el pressupost que hi
esmerqhvern l’any 1990; a foment de la inversi6 industrial,
aquestes comarques que vosth esmenta, on partfem, l’any 90,
d’un pressupost notable, l’increment ha sigut del 70%; en foment
de la tecnologia, I’increment ha sigut del 212%; en polftica
energ&ttica, agafant tots els capitols de la politica energWa,
que ja es duien a terme amb tzn grau d’intensitat cunsiderabIe,
Yaugment ha estat del 23%. Bé, vostk veu que ...
Escolti, home, naturalment, si vost&s poden conv&ncer el senyor
Alavedra que m’assigni una mica més de pressupost, els
ho agrair6 molt. Jo ho faig, jo intento fer-ho, jo intento fer-ho,
pera sóc perfectament conscient de dues coses: primera, que no
nom& ..., no només en el Departament d’hdiistria hi ha accions
encaminades a la -i molt importants- potenciació de la competitivitat
de les empreses catalanes. Vost& ho ha esmentat: el Departament
de Política Territorial i Obres Nbliques hi té un fort
paper, i l’hi t6 i i’hajugat, i I’ha jugat molt bé; el Departament
d’Ensenyament l’hi t6, I’ha jugat i l’ha jugat molt b6 4esprds
en tomaré a parlar, d’aix+, el Departament mateix de Medi
Ambient l’hi te -tai com vost5 ha dit- i I’est8 jugant, i l’esth jugant
molt be. I, per tant, corn que s6c conscient de tot aixb i
tmb6 sóc conscient que hi ha altres prioritats, també sóc absolutament
solidari amb les decisions que el Govern ha pres i
prendrh sobre la distribuci6 dels cabals pfibfics.
Pe&, de tota manera, si vostk em posa aqui, intenta estirarme
la llengua i dir-me: , home, és clar que li dir6 que
sí, 6s clar que li dir6 que si; per6 aixb no treu que jo sigui solidari
amb el conjunt de.,. Perquh li explicar6 una cosa, li explicar6
una cosa que em sembla que val la pena que tots la
tinguem present: en un equip de futbol ben conjuntat, que t6
com a objectiu obtenir bons resultats, tothom ha de fer el seu
paper; el que seria dolent és que el defensa es posés a fer de davanter,
que el porter es dediquds a jugar de centrecampista; per
tant, cadascun dels membres del Govern ha de fer el seu paper a
l’hora de defensar els seus programes des del punt de vista
pressupostari, perb, en canvi, cada un dels membres del Govern
ha de ser conscient que forma part d’un equip i ha de ser conscient
que hi ha el treball de tots els altres companys i de tots els
altres departaments que cooperen en les mateixes dlreccions.
Per tant, no tornin a intentar.,., vaja, els diputats poden fer el
que els sembli, les diputades, perb si vost&s em tomen a dir que

888 DIARI DE SESSIONS J P - Ntím. 24 / 21 d’wtubre de 1992 / SESSI6 P ENhA Nzirn. 15.2
si ..., a incitar en la línia de dir m6s pressupost per a Indústria, la
meva resposta serh aquesta, ser& la de l’equip que treballa conjuntadament
1 que distribueix els recursos de manera solidbia.
Be, wstk també ha esmentat la política de2 senyor SoIchaga
i el suposat suport que se li ha donat des del punt de vista de la
seva repercussi6 sobre la indiistria. Si vostb repassa les meves
declaracions des del primer mes, és a dir, des de I’any 89? veura
que sempre, des del primer dia, he fet notar els problemes que
aquesta política monetbia, que aquesta política fiscal, generava
en el sector industrial. I ho hem fet notar constantment, tot el
Govern ho ha fet notar: hem reclamat un viratge en aquesta política
molt abans que la pressió de fes circurnsthcies forcés e1
senyor Solchaga a fer-ne algun iko tots els que calien.
Jo vaig dir ahir -i ho haig de repetir, perque em sembla que
és absolutament lleial fer-hw que aquella politica del Govern
molt monolitica i molt unidimensional, des del punt de vista
monetari, va anar orientada a dues coses positives, que van ser
-vost&s les recordaran, Ies meves expressions d’ahir-, que van
ser ei control de la inflació, que és absolutament prioritari també
per a la indhtria, i el finangament del gran esfoq de creació
d’infrastructures. BB, aquestes dues coses van ser fetes ..., 6s a
dir, els recursos per fer aquestes dues coses i les accions per ai
contrd de la inflació van ser fets triant una línia d’actuaci6 estrictament
monetkia, que nosaltres vam criticar des de fa molt
de temps, encara que, malgrat tot i malgrat les crítiques, li vam
donar suport, darrerament algunes vegades, perque no hi havia
viratge fBciZ.
Perb, de tota manera, quedi clar que els objectius eren correctes,
que la tkcnica potser va ser massa monolítica i que s’havia
#haver fet el viratge amb uns quants mesos o algun any
d’anticipació. I, aixb, vosti3s ho trobaran en declaracions meves
des de l’any 89, el desembre. Per tant, hem estat en la mateixa
posició sempre. És a dir, no 6s veritat aixb que vosth diu que
hem anat canviant

DWL DE SESSIONS / P - Núm. 24 / 21 d’octubre de 1992 / SESSId PIJ3Nh.A Ndm. 15.2 889
es recullen a base de sufnaf els pressupostos dels departaments
de recerca i desenvolupament, i les empreses mitjanes i petites
resulta que no tenen la recerca i el desenvolupament posats en
un departament que sigui un element comptable diferenciat, i,
llavors, molta, molta recerca... Mirin, els ho explicar&: amb
aquesta thica estadística, la recerca i el desenvolupament que
van fer inicialment quan eren petitons- el senyor Hewlett i el
senyor Packard no va sortir en les estadistiques; la recerca i el
desenvolupament que fa, per exemple, una empresa de balances
de precisi6 en la qual estic pensant en aquest moment, molt s e
fisticada, molt ben implantada en el mercat de Catalunya, o la
recerca i el desenvolupament que fa aqueiia empresa de sintetit-
zats de que jo els parlava ahir, simplement no surten a les esta-
distiques. Ja s6 que encara que hi sortissin continuariem estant
per sota, perque hi ha un altre fenomen cert: hi ha el fenomen
que les grans corporacions multinacionals volen dedicar -i de
diquen, de fet- mks esforgos a la recerca i el desenvolupament
que les petites i mitjanes empreses. Aixb 6s veritat, perb mal-
grat tot hi ha una distoni6 notable en contra en les estadísti-
ques. Tinguem-ho simplement present quan ho valorem, tot
aixb.
Bé, i uost& tamb6 ha parlat de peatges, \Tost& ha palat del
transport,.. És una de les coses en les quals, potser, proba-
blement, vostb hi ent6n més que jo. De tota manera, pensi que
si no hagués sigut per la xanca de peatge, a Catalunya no tin-
drfem, en aquests moments, 1’ excel.lent sistema de comunica-
cions que tenim, a efectes industrials -a efectes industrials,
senyora Montsenat. Algunes coses importants, molt importants,
s’han fet a efectes industrials, tambe, que no s6n de peatge: per
exemple, I’eix del Llobregat, des de Manresa cap amunt, que si
b6 es Congestiona quan els esquiadors baixen el diumenge al
vespre del Pirineu, per a les aplicacions que m’interessen a mi,
és a dir, les aplicacions industrials, 6s un eix fanthstic, perfecta-
ment suficient i que ha obert molt seriosament possibiíitats a
aquella comarca, que, a més a més, estan donant resultat,
I finalment, senyora Montserrat, vostb ha fet una certa ñiipi-
ca sobre les posicions, diguem-ne, liberals del seu Grup; 6s a
dir, si s’havien de fer actuacions directes i puntuals o si, en can-
vi, s’havia de donar rn& impmthcia a les actuacions de tipus
horitzontal. Jo penso tamb6 que en la meva exposici6 d’ahir va
quedar ben clar per quins motius i en quines circumsthcies
%em actuacions puntuais. No em referiré a aígunes afirma-
cions que vost& ha fet respecte a aixh, perb, de tota manera, &-
piga que -ho vaig explicar- aquestes actuacions puntuals les
fem només quan hi ha unes circumsthcies molt especials de
sector o de territori, i que, en canvi, nosaltres, al que anem és en
la h ia -com vaig dir ahir- de creació d’inf-rastructwes, foment
de la competitivitat a travks del foment de la qualitat, del fe
ment del disseny, del foment de la productivitat, del foment de
la bona utilitzaci6 de I’energia, de la creació de sbl industrial,
de la millora de les comunicacions ... Anem en aquesta Unia,
que vosth sap que és bastant ortodoxa, des del punt de vista que
voste acaba de dir,
De tota manera, a vosth, senyora Montserrat, en aquest últim
punt, almenys, li ha faltat rigor, perque m’ha explicat totes
aquestes actuacions, que s’havien de fer ajudes, precisament, a
les empreses més competitives i no esmerqar els diners en em-
preses que tinguessin dificultats, quan uns quants minuts abans
en la seva intervenci6 rn’havia dit que havíem d’ajudar les em-
preses i els sectors que estaven en greus ~icu~tats,
Es clar, una
cosa no lliga amb hltra, per& óé, ja passa, aixb, de vegades,.,
No, no, si no ho he entks bé, ja rn’ho explicar&.
Moltes grhcies, senyor president; senyora Montserrat, moltes
grhcies, de tota manera, per les seves critiques positives.
El Sr. PRESIDENT: Moltes gracies, senyor Subirh. El Grup
Parlamentari Popdar pot fer &plica: té la paraula la senyora
Montsenat. Deu minuts, com a mhxim.
La Sra. MONTSERRAT: Grhcies, senyor president. Se-
nyores i senyors diputats ... Senyor Subírh, ben segur que tant
vosth COM jo mateixa el que volem 6s treure% un bon profit,
d’aquest debat.
Bé, han quedat moltes respostes a les preguntes que jo li he
fet. Senyor conseller, digui’m quin ha estat el resultat de tots els
ajuts que va donar la CARIC. Nu m’ho ha contestat, Han donat
incentius a la iniciativa privada eficag mitjanqant les adequades
polítiques horitzontals? Quines? S’han millorat les assignacions
al Laboratori Catal2 d’Assaigs, i que aquest estigui a l’abast de
les empreses? S ’han mil€orat, senyor conseller? S ’han accele-
rat.,., ha accelerat el procés per a l’obtenci6 de les homologa-
cions? Aixb, li preguntava. S’han dut a terme campanyes de
fomaci6 i informació sobre els avantatges de Ia produccid ba-
sada en la qualitat totd i els desavantatges de la noqualitat? Jo
li preguntava: s’han ampliat i estimulat els convenis entre la
universitat i els centres de formaci6 professional i les empre-
ses? S ’han augmentat les partides destinades a recerca per sobre
de ”5% del producte interior brut? El Centre d’infomaci6 i
Desenvolupament Empresarials ha portat a terme una veritable
tasca de promoci6 empresarial? Ens ha presentat un pla urgent
de desenvolupament de les comarques que han sofert una major
desindustriaützacid? Vostk no ens n’ha dit res, senyor conse-
ller, de tot aixb. Han invertit en indústria no contaminant? Han
dotat les nostres indfistríes dels elements de seguretat ambiental
imprescindibles per homologar-nos a la inddstria europea? Han
creat les condicions de confianqa i tranquíEíitat, corn deia voste
mateix, senyor conseller, en la Comissi6 d’hdústria el proppas-
sat 18 de juny, fent referbncia a la crisi que es va patir amb el
tema del Golf, per tal que els nostres empresmis tomin a inver-
tir en el sector industrial? No m’ha dit res, senyor conseller, so-
bre totes aquestes coses,
Senyor conseller, el pes relatiu de la inddstria en el conjunt
de Ia indilstria a Catalunya ha baixat. Qui no sap interpretar les
xifres, senyor conseller, potser són vosths, perb jo sí que les he
interpretades bé, €es xifres, senyor conselIer. Miri, senyor con-
seller, set mil empresaris ahir manifestant-se, crec que aquests
empresaris que ahir a la tarda es manifestaven a la plaqa de
Sant Jaume fan interpretacions exactes les estadistiques que jo
li he dit, i que aquests empresaris estan preocupats p r crear Si-
quesa, i vostks, potser, senyor conseller, per gastar-la,
D’aquests diners que vostBs destinen a programes -que els
ha passat aixi, tot d’un seguit-, quants en destinen a inversió? I
quants en destinen a gestid del mateix programa? Aixb tampoc
ens ho ha dit, senyor conseller. VostP; ha fet una referkncia al
senyor Alavedra. Val més no molestar-la -cregui’m-, el senyor
Navedra: en aquests moments, crec que té altres problemes,
(Remor & veus.)
Vostb m’ha parlat d’una serie d’empreses de u&, fins i tot,
jo he fet esment, Escolti’m, senyor conseller, no vagi tirant
flors al senyor Solchaga. Eseolti’m, la Nissan, la Nissan, perd

890 DIARI DE SESSIONS / P - Núm. 24 / 21 d’actubre de 1992 J SESSI6 PLENhANfim. 15.2
5.000 milions de pessetes. 1 sap per qub els perd, aquests 5.000
milions de pessetes? Els perd, substancialment, per dos motius:
pel cost de l’energia i pel cost en el treball. Li ho dic així, se-
nyor conseller. 5 vostk mateix rn’ha donat la rad -almenys, ha
deixat una porta oberta-, perqu6 vostk mateix ha dit que, si la
Volkswagen hagués de €er un pensament, potser si -i ho ha dei-
xat en interrogant- que tancaria algunes seccions de muntatge.
Senyor conseller, vostb em dóna la rad: aixb 6s deixar una porta
oberta a tot el que jo li he explicat abans. Per tant, no ha fet res
mes que tirar floretes ai senyor Solchaga per la poiitica econb-
mica i fiscal que porta i que tant infiueix en les nostres indris-
tries.
Vostb ha pariat d’infrastructures, i fins i tot ha fet una mica
de critica. Sf, hi han infrastructures que estan molt ben fetes, tal
corn vosth ha dit, senyor conseller -i jo, aquestes, no les hi criti-
co-, perb n’hi han moltes que vostes no les han fet. O és que
vustb no se’n recorda, que les infrastructures d’interconnexió
comarcal estan per fer? Recordi el SolsonPs, el Bages, el Ber-
ge&, l’hoia, el Penedb ... Com es connecten, entre elles? A
veure, vostb, per anar de Manresa a Viiafranca del Penedes ..., a
veure, expliqui-m’ho. O de Berga ... En fi, expliqui’m un camí
rhpid, perquk, és clar, el cost del temps perdut per Ja carretera a
aquell empresari també li costa, també val, eh?, també compta a
l’hora de la competitivitat. I, 6s clar, de 1’Anoia ai Penedks pas-
sem el Garraf. Perb, escolti, tenim una capital molt important,
al Baix Llobregat, que és Martoreil. I com el connecta, vostk,
Martorell, amb els dos Penedes? Amb me3 carreteres fetes en
l’&poca d’en Prim0 de Rivera? Oh, no hi ha cap més alternativa,
escolti, no hi ha cap mes alternativa. Doncs, miri, aixb vol dir
-i aixb corrobora les dades que li he donat- que a Cataiunya
falten carreteres. En falten.
Peatges. A vostk sembla que no se li hagi posat bé el que li
he dit dels peatges, Escolti’m, 6s cert: ha calculat la incidhncia
del cost en la indústria que podria mar en benefici de la seva
competitivitat? Oh, sí, sí, 6s cert3 senyor conseller, és una milE0-
ra, el peatge, perb hi ha $’haver alternatives a l’autopista. Sf,
senyor conseller. Miri, un exemple -per@ aquest el conec i
vostb em pot treure molts exemples-: sap quin cost té per a la
indhstria del cava -que és del meu poble no gaudir de carrete-
res altematives? A Sant Sadumí vénen 28.000 camions l’any;
doncs t6 un cost per a la indtistria de 40 dions de pessetes no-
més per dl peatge -ja no compto ni entro en ies hores extres que
es perden per traspassar Vilahanca dei Penedes per no tenir un
cintur6 de roncla. Sap el cost negatiu per a la competitivitat de
la indústria que ocasionen els taps de Martorell i de Mataró o
de la Nacional 340? 1.868 milions de pessetes. Nosaltres n’hem
fet l’estudi.
Escolti’m, senyor conseller, en infrastructures, que no mor-
da vostk que van prometre que per a l’any 92 les empreses de
transports que estan localitzades en el Poblenou ja no hi serien?
On són els centres integrals de mercaderies? Perqub aixb forma
part de donar suport i fomentar la indiistria i la qualitat en la h-
dústria. Perqu5 no estan dotades de la infrastructura logística, i
aixb comportarla una millora de quditat del transport a Catah-
nya, Avui dia, els camions ja porten lectura magnetica del codi
de barres, perb, en no tenir els centres integrals de mercaderia,
aixb no pden portar-ho a l’abast de la mh.
Sap vostk quina 6s la repercussi6 negativa per a la indústria
de la gestió caduca i tercermundista a l’hora de despatxar la
duana al port de Barcelona? Les @dues de temps en esperes
per tramitar les documentacions han arribat a tenir un cost per
als empresaris de dues pessetes per qdo dei ghere que els
arriba.
Miri, un altre exemple -aquest lliga amb el medi ambient-:
sap quin cost negatiu repercuteix en la indiistria a l’hora d’eliminar
residus i transportar-10s a un abocador controlat de la Generalitat?
Per exemple, el d’Hostalets de Pierola: sap qub va
passar, senyar consellefl Fa dos anys que funciona, perb es van
descuidar Se h infrastructura de la carretera. Ara, digui’m vost&
... Oh, i compte! Fa tres o quatre setmanes que e1 director general,
senyor Amat, va dir que estava en projecte i que e3 far&,
perb no hi és* Per tant, te un cost molt important per a les ernpreses
de transports i per a la indústria que ha d’anar a abocar a
aquest abocador.
Cost de I’energia. Ja ho he dit abans: fixi’s, la Nissan, les
phdues en el cost de l’energia. L’altre dia em deia un empresari:
Oh, si, si, 6s un cost important:
s’han de fer les gestions, senyor conseller. Hi va haver un ernpresari
que em deia: #Jo seria feli$ si el compte d’expiotacLn
li dones com a resultat la diferhcia del cost de l’energia que
paga I un altre,.. A Sant Sadurni d’hoia, a mes de cava, tenim
una empresa thxtil -si, si, senyor conseller, tenim una empresa
tkxtil,, i Déu n’hi do, com va, de bé-, i em comentava: daps el
que ens representa estar ai sud de Frqa Q a Sant Sadurni
d’AnAnoia?>> Sense com@ ar... No, no, senyor conseller, ajxb és
cosa meva. (Rialles.) Sap quin cost t6T í00 milions de pessetes.
I aqul no li poso ni peatges ni hores perdudes: aixb és el cost de
I ’energia d ’ aquest a empres a.
Perb és que, en el cost de I’energia, senyor conseller, ja que
ens costa tants diners, el que 6s inadmissible és que empreses
que estan en d parc tecnolbgic del Vall& -que n’estem molt
orgdiosos, eh?, aixb si que ..., molt orgullosos que hi estiguin-,
escolti’m, sofreixin talls de llum. Sí, si, miri, tot d’un plegat,
quatre gotes i, pam!, la Uum fora. Ja ho tens tot a fer piles -per
no dir una altra parada, es &i, aixb, és la realitat. Fa quatre
dies que una empresa tenia totes les connexions previstes, peparades
per connectar amb la seva matriu a Califbmia, i no ii va
poder passar les dades. Per u&? En aquest cas ja na 4s l’empresa
de la Ihm, que és cataiana, en aquest cas ja 6s la Telefbnica;
la Telefbnica no va fer els contactes exactes i no van poder
transferit o retransmetre el programa que havien portat a terme
des d’aquesta indfistria del Vallbs perqub el telhfon no els va
funcionar. Escolti’m, per a les indfistries.., (S‘encén e2 llum que
indica que S’LW exhaurit ei temps dintervenció.) 12s que tu te~e
fones ..., te’n vas a Manresa i el teikfon del cotxe ja no et funciona.
es clar, totes aquestes coses fumen part de la
competitivitat de les empreses, senyor conseller.
I ja, ja se m’ha ences el llum vermell, perb de tot el que va
dir ahir em va quedar una cosa gravada, i em durat& dies, que
va ser el que vosth va dir, entre altres qüestions, de f’autodisciplina
social i governamental que tots ens hem d’hposar. Autodisciplina
social i governamental! Promesas son amores y no
blcenus ruzones.
Escolti’m, com pot demanar autodisciplina social? On 4s
l’autodisciplina governamental, senyor conseller? Vost8 predica
Ia qualitat, fantgstic eslbgan: &a feina ben feta no te fmnteres;
la feha mal feta no té futur)>. Perb, escoltih, els resuitats

DIARI: DE SESSIONS / P - Núm. 24 / 21 d’octubre de 1992 / SESSI6 P ENhIA Núm. 15.2 891
de la construcció de l’autopista Terrassa-Manresa, qu&, senyor
conseller? I la desregulació, senyor conseller, aixa u& es, autodisciplina
governamental o no? Vostk predica autodisciplina,
per6 mentrestant les petites indústries es veuen alarmades pel
retard que vostks ..., pels seus mateixos trhits de les autocertificacions
per a les properes vendes i exportacions a altres pdi-
SOS,
Voste diu >, no?, em diu.,, (remor de
veus), rn’afalaga -ho estava rumiant-, rn’afalaga, rn’afalaga,
Em diu, em diu: . Home, aixb és
afalagar-me, la veritat! Perque qu6 més voldria jo que, efectivament,
tenir la culpa de corn funciona la duana de Barcelona. O
vostk diu: dbstk té la culpa, o vostbs tenen la culpa, de les deficihcies
del port de Barcelona>>. Miri, la manera d’arreglar les
deficihncies del port de Barcelona que sembla que el Govern
central pensa que 6s adequada 6s centralitzar els ports amb una
empresa portubria per a tot l’Estat, etchtera,., Es a dir, a mi
m’agadaria, tmM, que vostb ens pogués acusar de debb, de
veritat, de les mancances del port de Barcelona.
Bé, no insistiré mks en aquesta linia queda clar-, perb deixi’m
tamb6 fer una dtra consideraci6 d’aquestes de dlr: , perquk tampoc d6na
confiaqa, oi? El país necessita creure en el Govern, perb tmb4
en el Parlament. I tampoc d6na confianqa que vosth digui coses
com que les dificultats financeres o les perdues, en algun any,
en algun exercici de la Nissan, són degudes al cost de l’energia,
eh? No 6s ventat, simplement. Miri... I, a mks a més, li diré una
altra cosa: la Nissan -Nissan Copration, es diu la multinacional-,
com li he dit abans, va decidir tancar plantes; no va decidir
tancar la d’aqul, va decidir potenciar-la. Deu ser, potser,
que, malgrat el cost de I’energia que no els produeix les perdues
en la quantitat que vost& ha dit, perb que tampoc els ajuda,
evidentment-, deu ser potser -pregunt+ que hi tB alguna cosa a
veure la infrastructura que estem creant en el tema de l’autombbil.
Home, doncs, potser si, potser si. I sap qui és dels principals
clients de la Farga Casanova, empresa situada en una
d’aquestes comarques que vosth diu? Nissan. I sap YQ& que la
Farga Casanova, degut a tot el que s’ha anat fent, en aquest moments
est& exportant molta de la seva pro$ucci6? Venent substancialment
..., la part que ven 6s a l’interior, a Nissan i a
Voikswagen: si no s’hagués potenciat la preshcia de Nissan, si
no s’hagués fet el possible perque les decisions de compra es
prenguessin des d’aqui, home, poter no estarien fent aquestes
vendes, I la Farga Casanova també esth exportant, també esta
exportant substancialment. I no dic que vagi bé, perqu5 no hi
va, encara, perb, en canvi, ja és una empresa que es pot pensar
en un &a situar-la en mans d’algun forjador, que ser& multinacional,
en condicions adequades,
BB, i llavors vostb ha parlat de la qualitat. Senyora Montserrat,
si a la qualitat hi estem dedicant un programa extens i intens
en el qual hi estan participant m6s de cinc-centes empreses
i en el qual hi estem emergant 3.000 milions de pessetes, I’accid
de qualitat que esta fent el Govern de la Generalitat, de debb,
a la pxhctica, firmant convenis amb sectors, fent ... que és la
manera mes bona de fer-hw, fent-hi intervenir empreses con-

892 D W DE SESSIONS / P - Núm. 24 / 21 &octubre de 1992 / SESSI6 P L E ” NGm. 15.2
cretes, és a dir, no és una prkdica genhica, és una acci6 especifica
i concreta sobre els sectors industrials; és un programa que
ha estat valorat com a modefic -en privat- per altres administracions,
que ens vénen a preguntar com ho fem; esta donant un
resultat excellent.
Alguns gremis de fabricants,.., el primer que va signar la primera
fase del conveni, que si no recordo malament va ser el
gremi de fabricants tkxti2s de Sabadell, en aquests moments est&
en la tercera fase del conveni, que és la final, que & la d’implantació
de les thiques ja de qualitat, d’acord amb les
normes ISQ-9000. Aquest gremi ha hagut de dir prou a les peticions
d’agremiats per incorporar-se. I nosaltres el que farem 6s
que, quan s’acabi aquesta tercera fase, tornarem a iniciar-10 per
a aquelles empreses que vulguin emprendre aquesta acci&. Aixb
ha donat un resultat fanthstic, magnífic. I el que hem de fer 6s
insistir-hi, i el que hem de fer és, si podem, potenciar-10, perb
no es pot dir que no s’ha fet.
El Laboratori. Miri, senyora Montsenat, el Laboratori l’hem
potenciat tant, tant l’hern potenciat, el Laboratori, que l’hem
fet, perquk simplement no existia -existia nominalment, perb el
que hi havia no era res. I en el Laboratori, en el Laboratori, hi
hem esmeqat, en inversi6 pura e n inversió, eh?-, sense comptar
els anys que hem hagut d’ajudar al seu hncionament -de
fet, en aquest exercici, prhcticament s’equilibren les despeses
de funcionament i els ingressos-, hi hem esmergat rn6s de
6.000 milioiis de pessetes: 826 en el laboratori d’elwtricitat,
530 en el de metrologia ...
Escolti’m, deki’m-li explicar una cosa, també. La metrologia
6s importantissima per a la indhs~a, és importantissima, i
hi ha hagut un conflicte competencial que ha durat anys, i ROsaltres,
potser la prudbncia, entre cometes, ens hauria aconseilat
no fer inversions en metrologia mentre no tinguéssim resoltes
les compethcies. Per6 no ho vam fer, i vam fer les inversions
en metrologia partint de dos principis: primer, encara que no
tingukssim Ies comp&ncies, si que es podien utilitzar les installacions
de metrologia per a calibracions voZuntZlries -si que
es podia, que tamb6 és Útil, evidentment-, i, segon, esthvem
convenquts que teníem dret a tenir les compethcies. I fmalment
el Tribunal Constitucional ens ha donat la raó i grhciees a
les decisions que es van prendre d’inversi6 en metrologia, quan
el TribunaI Constitucional ens ha donat la raó, hem pogut assumir-les,
aquestes compethcies, immediatament, instantbiament
i amb tota l’efickia.
Per tant, senyora Montserrat, vost?: em pot dir que es podria
haver invertit mes en el Laboratori.,., miri, escoIti, potser sí, perb
llavors s’hauria d’baver invertit menys en carreteres. Si, senyora
Montserrat, si. Aixb sempre és discutible; el que &
absolutament hipresentable és que es pugi a la tribuna pes dir:
Home, tant com tot,
tant com tot, al Laboratori. I, a part del Laboratori, doncs jo podria,
si volguks -cosa que no vuii-, cansar-la, diguem-nc, amb
un Estat bastant impressionant d’aaccions no nomes en el Laboratori,
sinó en aquella xarxa que jo esmentava ahir.
Escolti, quan jo li vaig explicar:.. No tomaré a insistir en
l’ldiada, de moment. L’Idiada 6s una inversi6 hportantisssha.
Importantissima des del punt de vista de la seva utilitat Mustrial,
no altre criteri, í, a més a mes, molt a prop de la seva comarca,
precisament; vaja, noIt a prop de la seva ciutat, a sobre.
A part d’aixb, hi ha una altra actuació, per exemple, el laborato-
ri d’assaigs t&xtils, l’antic condicionament de Terrassa, el LEI-
TAT, en el qual es va haver de fer una tasca no nomes de redotaci6
-6s a dir, canviar aparells antiquats per aparells moderns i
totalment cornpetitius des del punt de vista dei laboratori-, es
va haver de fer una altra tasca molt enutjosa en el nostre pais,
per raons que tots vost&s coneixen de la nostra idiosincrbia,
que va ser 12 concentraci6 en aqueu laboratori de tota una shie
d’institucions simiiars que hi havia escampades, que hi havia
escampades a tota la zona thxtil. I finalment, sense crear probIemes,
sense crear animadversions, vam ser capaps que tots els
tkxtils s’unifiquessin, tots els Iaboratoris t&xtils s ’unifiquessin
en el laboratori de condicionament de Terrassa,
1 en aquests moments -ho vaig dir ahir, ho vaig dir ahir amb
poc emfasi; potser n’hi hagués hagut de donar mes en aquest
cas- és cert -ho afirmo qui i ho puc defensar a tot meu- que
el laboratori tP;xtil de Terrassa esta dotat al més alt nivell de
qualsevol laboratori thxtil de suport a la indiístria de tot Ewopa:
no hi ha a Europa un laboratori que estigui més dotat que el de
Tenassa; pot estar-ho igual -i n’hi ha algun*, perb no m6s.
Una altra actuació que a mi em resulta enormement agradable
de descriure, perque a m6s a més demostra quelcom que ha
sigut una de les nostres constants d’actuaci6, és e1 diueg obert,
franc i consfmctiu amb totes les organitzacions empresarials.
Fixi-s’hi: una aciministraci6 que es pensi que elia saba tot el
que necessita la indr5sbria i com ho necessita, SirnpIement
s’equivoca, simplement s’equivoca.
Nosaltres hem tingut -corn ú b sempre una actitud enormement
dialogant, i un dia se’ns va aproximar -abans que jo arribés
ai Departament: aixb es un drit del meu predecessor-,
se’ns va aproximar l’Associaci6 Catalana de Motlles i Matrius,
1’Ascam. L’associació de motlles i matius és un petit sector
molt important, estratkgic per a qualsevol pafs industrial: si en
un país no hi ha un bon sector de motlles i matrius, una part important
de la seva indfistria de plhstics i metaMrgica no pot tirar
endavant, i com a conseqiikncia d’aixb altres sectors. 15s a
dir, 6s un sector d’aquells que se’n diu clau. I, a més a més, és
un sector d’alta tecnologia, no prqu& tingui electrbnica 4 s a
dir, I’dta tecnologia no és sinbnim d’electrbnica-, 6s un sector
d’alta tecnologia per les dimensions, per la precisi6, per la precisi6
de les dimensions, pels tractaments de superficie, per les
teeniques de buidatge dels metalls a I’hora de fer eis motlles o
les matrius, per les &miques d’enduriment superficial de les
matrius, etc&era, etchtera. És un sector de molt alta tecnologia
i, a més a mes, una alta tecnologia que encara es basa, i molt
substancialment -i jo preveig que s’hi basar& sempre, en un
molt bon entrenament del penond: el rnaüker i el motllista s6n
elements claus en el sector de motlles i matrius, i el sector de
motlles i matrius és un sector clau de I’economia industrial de
qualsevol país industrial.
Molt b6. Se’ns aproxima aquest subsector, aquesta gent que
estan agrupats en aquesta Associacib, i ens diuen: &s necessari
que fem un centre, que ens ajudeu a €er un centre thnic i de
formaci6,& a dir un centre en el qual es puguin fer desenvolupaments
per a les empreses associades, un centre en el qual es
pugui certificar la quaiitat, Pes dimensions i el funcionament
dels motlles, un centre on es puguin €er demostracions ds
clients.>> Perque voste suposo que sap que un motlle es ven finalment
després d’haver-lo provat davant del client i, naturaiment,
si al client li dius:

DIARI DE SESSIONS / P - Núm. 24 / 21 d’octuubre de 1992 / SESSI6 PLENA N~m. 15.2 393
seva m&quinan, i ell ha de parar la producci6 perque fi provis el
motlle, se’n va a un motilista que li prova el motUe en un altre
cant6 Per tant, diu:

894 D W DE SESSIONS / P - Nh, 24 / 21 d’cxtubre de 1992 / SESSI6 PLEN- Nfim. 15.2
l’orador.) No és cap bestiesa, senyor Subirh, no 6s cap bestiesa.
No és cap bestiesa. (EE conseller diu: o de rendes, no s’aconsegueix
la competitivitat,
Per tant, estem d’acord que la combinaci6 que el Govern del
PSOE ha fet, que continua fent, de la politica monetbia i fiscal,
ha estat una política antiindustrid i anticompetitiva, perb -i
aqui ja s’ha recordat abans- aquesta poritica ha gaudit del suport
incondicional de Convergencia i Uni6.
El senyor conseller ens deia:

DIARIDESESSlONS / P - Nh, 24 / 21 d’octubre de 1992 / SESSI6 PLENkL4NÚrn. 15.2 895
qualsevol d’aquestes estadistipes que no tothom sap llegir b4,
segons el conseller d’hdústria. Per& d’altra banda, un cop d’ulE
als sectors industrials catalans, al temtori catal& o a grans empreses
histbricament importants des del punt de vista industrial,
també ens aboca al mateix diagnbstic, Per exemple, parlem del
metall i parlem del tbxtil.
Del thxtil, la importhcia d’aquest sector per a Catalunya, el
senyor conseiler ja la va donar ahir en algunes xifres: el. 10% de
la producció catalana, el 10,8% en valor afegit, el 21,4% d’ocupaci6,
aproximadament 120.000 treballadors. En algunes ciutats
aquest sector t% un sector dau, l’ocupació industrial del tktil en
relaci6 amb l’ocupació, a ciutats com JguaIacla, Sabadell, Terrassa
o Mata& oscfila del 45% al 69%. Veiem, doncs, tmM, que per a
algunes ciutats la hporhcia del t&xtiles fonamental,
Algunes dades en relaci6 amb el thxtil: des de 1985 les exportacions
s’incrementen d’un 2,496 anual; les importacions, el
25,8%. Des de 1990 fins avui 712 expedients, 23.700 treballadors
a l’atur. Perb ahir e1 senyor conseller ens deia: ~Escolti’m,
fa pocs dies el Govern de Franqa, a una delegaci6 nostra, ens ha
dit que a FranGa, que hi ha 300.000 treballadors al tkxtil, en perdran
100.000, la tercera part. 1 va passar.)) Perb, senyor conse
Iler, i a Catalunya? Doncs, mirin, a Catalunya, en un informe
que ha encarregat la Comissi6 de la Comunitat Europea a la
Universitat de Barcelona, saben quk diu? Que dels 120.000 en
perdrem 49 dels del tkxtil i 12.000 de confecció 61.000 treballadors,
més del 50%.
Com és possible, senyor conseller, que ens expliqui alb que
diu el Govern fianc& del textil i no ens digui que diu el d’aqd?
Quines són les seves previsions del thxtil? El textil és un sector
en que si no s’actua immediatament pot desapar8xer. No estic
dient que el thxtil sigui possible mantenir-lo en 1’actuai situaci6:
no estic dient aixb. El que estic dient és que trobo incomprensible
que el conseller d’hd6sEria ens citi les xifres de
destrucci6 d’ocupaci6 en el tkxtil a Frmqa, que -hi insisteixo:
segons el Govern, segons ens va dir ahir- s6n del 30%, i damagui
que les xifres de destrucció a Catalunya són, ies perspectives,
el 50%.
I per qus? Per qub es diu aixb del tkxtil? Quins són els problemes
del tbxtil? Ahir el senyor conseller tamb6 ens va dir que
hi havia un problema, ens ho va dir a la Comissió del 18 de
juny i ahir ens ho va tomar a repetir: fonamentalment tenim un
problema de flexibilitat laboral.
Jo crec que en el tkxtil, el nostre Grup creu que en el textil
s6n necesshies, en funció de la mateixa dinhica del sector,
determinades mesures de flexibilitat. No estic dient que no
s’hagi de fer aixh Ara, de dir aixb a dir que el problema és
aquest i només parlar d’aixb, aqui 6s un salt molt important.
Mirin, aquest informe de la Comissió Europea ens diu -ho
llegeixo literalment- que els problemes del tkxtil s6n: rrbajo nivel
de instruccih $e Em irabajadoresN -phgina 12-, ((10 promocidn
suele deberse mds a razones de fidelidad y antigüedad
en lus empresas que a una política de furmaciún profesional
especlfican -phgina 13-, rtlu cupacidad de innovacidn de productos
y de ~ ~ Q C ~ S O
presenta debilihdes en comparaciún C Q ~
la industria europea COPIO consecuenciu de dificultades de
adagtaciúra tscno2Ógica, lentitud de respuestcm>>,.,, el que vulgui,
per6 a continuació diu mes, diu: aEs necessari que la politica de
formaci6 ocupacional i la política de formació professional sigui
concertada, >>
Doncs be3 fa pocs dies -vost&s ho han pogut llegir- el vicepresident
de la patronal agrupada en el Comitk textil. deia: *El
absen fismo )) -tambd ho Uegeko literalment-, (cel absantismo
laboral es utw de losfactores que mús influyen en el declive del
textil catal&n y en SM deslocaiización huciu el sur de Espaiia y
e2 Mugreb.,) Van ser titulars, perb hi va haver un altre tituIar
d’aquest senyor: ((En Murruecos un empleo es un bien divino y
nadk 10 quiere perder.,, No va dir, perb es pot desprendre, que
a Catalunya, la gent, els treballadors, desitgen perdre l’atur. PerZ,
és rn&: el conseUer d’IndGstria crec que en el diagnbstic, en
allb fonamental, coincideix amb aquest diagnbstic. O el senyor
Pujol, el dia de la inauguració del Saió Gaudi, ja va dir que era
normal i que una possible soluci6 de la crisi del t&xtiI era posar
indiistries al Marroc.
En el cas del metall les perspectives s6n tamM en molts casos
prublemhttiques. No tinc temps de padar de subsectors, perd
algunes,,., alguns $ets característics del subsector.,. En el subsector
electrbnica, 6s clar, també hi va referhncia ahir -crec- el
senyor conseller, que la furta competkncia dels productors al
sud-est asihtic te repercussions negatives sobre la prducció europea
i, bbviarnent, també sobre Catalunya: Olivetti; Bull; la
mateixa Fujitsu, a Europa; Gnmdig, que ha tancat la fabricaci6
a Barcelona per potenciar la d’Austria i Hongria; Thomson ha
disminui’t fortament la seva producció; Tecni-Xmagen Philips no
renova contractes i prejubila; les mateixes empreses japoneses
Sony , Sharp, Panasonic- han congelat ampliacions d’inversid
indus~al de producci6 i d’ocupaci6, i ens trobem amb empreses
estrangeres, també histbricament installades a Catalunya,
que se’n van o tanquen: Olivetti, Lombardini, Pasquali, japoneses,
Pacifica -petita-, o Margarit, Ara bé, totes elles, totes,
mantenen la base comercial, la quota de mercat, perb deixen de
banda els centres productius,
Senyores i senyors diputats, amb tota aquesta situaci6, independentment
dels factors externs que existeixen, apareixen en
tota la seva dimensió les febleses del mateix teixit productiu catal&,
febleses que en la majoria dels casos s’intenta afrontar desregulant
el mercat labord i subcontratmt a l’exterior, rebentant
els preus a les petites empreses. Ahir, el senyor Subira -hi insisteixo-
ens deia:

896 DIARI DE SESSIONS J P - Núm. 24 / 21 d’octubre de 1992 / SESSI6 PLE”N~I, 15.2
conveni provincial. Si dem&, si dem&, aquestes empreses tanquen,
a Catalunya no hi queda res, Sobretot no queda all6 que
en iíltirna instbcia determina la competitivitat d,un país: I’hcrement
de les seves capactitats tecnolhgiques.
Aquestes preocupacions i interrogants en relació amb el textil,
en daci6 amb el metall, es podrien fer extensibles a albes
sectors industrials, amb les seves especificitats. Evidentment,
no tinc temps per descriwdes, perb m’ínteressa tamb6 veure si
aquest diagnbstic de desindustrialitzaci6 de Catalunya té repercussions
o no en el territori catalh.
Ahir el senyor Subirh també ens deia que no, que s’estava
reequilibrant el temmi catalh. Home, en aquests moments el
procks de desindustriditzaci6 té efectes punyents sobre parts
importants i extenses del territori catalh. O qub passa al Ripllks
i al Berguedb, i al Bages, i a Osona, i a YAnoia, i a la Garrotxa
i -després en parlaré, perquh 6sm.., té unes
caractedstiques especials-, fins i tot, a la Ribera d’Ebre,
En un recent estudi sobre l’economia gironina i el mercat interior
europeu de 1993, dirigit per Pere Lleonart, s’afmna que
l’econamia..,, si ..., s’afma -perd& que mi I’economia augmenta
la seva tendhcia a la desindustrialitzaci6>> -augmenta la
seva tendencia a la desindustrialitzaci&,

DLQRZ DE SESSIONS / P - Nr5m. 24 / 21 d’octubre de 1992 / SESSI6 P LENh Núm. 15.2 897
vost5 ahir, senyor conseller; pot llegir l’informe. Vost5 ens va
anunciar ahir, possiblement de forma no molt contundent -jo
crec que, ñns i tot, no dient les dades que tenim sobre la taula-,
que la situaci6 canviant pot portar problemes; en algun sector
va arribar a dir que portar& problemes: c4xb és clmOssim: hi
haurh destrucci6 d’indÚstries.>> Va dir que calia abaixar els salaris
després em referir6 a aquella cita que va fer d’un secretari
d’hdhtria. Va dir que caiia flexibilitzar el treball amb les dades
que els he donat. ha, no hi va haver una sola estrategia de
dir: 43avant d’aquesta situacid, aquest Govern, com a mfnnitn,
vol tirar endavant estratkgies de política d’ocupació,>> Ni una
sola frase, senyor conseller. Si vostk en la rkplica la troba, amb
molt de gust retirad aquestes paraules.
En el cas de la investigaci6 i de Ia formaci6, és insuficient.
En aixb també tothom esth d’acord. La senyora Dolors Montserrat
ja ha donat les xifres: mes dades 0,47%, unes 0,57%. En
tot cas, vull tamM asseny alar..., els vuii llegir una part d’aquest
informe de la Comissió de la Comunitat Europea, en relació
amb el tkxtil, en relaci6 amb els problemes de la formaci6. 6,s a
.dir, un estudi sobre el t&xt.il diu el segiient -phgina 23: els estaivio
molt el que diu, perb db que 6s important-: da formcih
professional, mldy pur debajo de las necesidades GW sector; nu
est& ahptados a las innovaciones tecnolúgicas. J;a formciún
universitariu: el problema en este caso es la falta de eficacia y
adaptucih de las enseiianzas u las necesihdes de la industria.
De alguna manera se hace Pzecesario un replarnteamíento de la
furmcidn ocupmional con el fin de conseguir que la relución
formacibnlempresa au se encuentre disociada.,) I la pregunta
és: si no funciona la formaci6 universitbia, no funciona I’ocupacional,
no famiona la professional i hi ha el 30% de f-rachs
escolar, aquí no tenim un problema de formació important? Es
pot dir -com va dir el president Pujol ara fa molt pocs dies des
d’aquesta tribuna- que el tema de I’ensenyanp primfia estava
solucionat? Amb un 30% de fiacbs escolar &EGB, el president
del Govern pot dir que aquest 6s un terna solucionat? Aixa no
ho diem nosaltres, no són. xifres nostres: s6n xfies d’estudis de
la Comissió de la Comunitat Europea.
Perb diu més. Diu: rcFipEctlmente cudquier propuestu encaminada
a elaburur una política de formuciiilz espec@cu para el
sector se ha de articular en cdaburucih entre las administrudones
ptibíicas y ,?os agentes sociales impEicdus.u Els vaig a
donar una mostra, una mostra de corn s’ha utilitzat, com utilitza
aquest Govern les compethncies que se li traspassen. L’any passat
es traspassa la formaci6 ocupacional. Bé9 aquest any -aquest
any; espero que no passi l’any que ve-, la formaci6 ocupacional
ha estat un pas endarrere en la participaci6 del sector ..., dels
sectors implicats i en la programaci6. S’ha fet una programació
que no coneix ning6, no hi ha hagut programaci6, no hi han ha-
&ut les comissions de seguiment i, per tant, un pas endarrere.
Tercer element: la creixent venda de les inddstries catalanes
a empreses transnacionds i un proces oligopolístic. Ja m’hhi he
referit abans, en aquest sentit; en tot cas, insistir que cal facilitar
la implantació fonamentalment a les empreses multinacionals
que facin aportació de tecnologia; que tots els factors de pre
ducci6 diferents de la capacitat professional del personal es pe den donar en quaisevol iloc del mh, avui; tots menys la part
mCs decisiva: la seva població activa.
El quart element: reduir pes dels sectors nous o poc competitius.
Tambk un recent estudi -un recent, de l’any 90- dels sec-
tors industrials catalans i espanyols em diu que, de quaranta
sectors analitzats, n’hi han vint-i-quatre en periu, vuit en posici6
equilibrada i vuit que són competitius. I en aquest estudi es
diu que la competitivitat catalana i espanyola es basa fonamentalment
en els baixos salaris i en la precarització del treball, d-
hora que es palesa la manca de competitivitat dels sectors
industrials de demanda forta per manca de potencial tecnolbgic
propi.
Quina ha estat -i amb aixb acabaria-, quina ha estat l’acci6
del Govern catala -evidentment, en el marc de les seves compethcies-?
Certament, del diagnbstic que el nostre Grup en fa
es desprkn.,., en surten moltes crítiques i responsabilitats, per6
els vull dir que la crítica mds global des del nostre posicionament
poiític-, mes global i mbs important al Govern catali és la
manca d’una polftica industrial activa per part del Govern i la
manca de dihleg social, És més: el Govern catala ha negat repetidament
fins fa moIt poc que hi havien dificultats en la indiistria
catalana.
Aquesta manca de politica activa 6s producte d’una filosofia
que orienta l’acci6 de govern en els temes econbmics, en els temes
industrials, en ets temes territorials. La filosofia 6s la segiient
-el senyor Subirh tmM ens la va explicar ahir molt btk el
mercat és I’únic element que conforma la situaci6 industrial o el
territori; el paper de I’Administració s’hw de limitar a fer que e1
mercat funcioni millor. Res d’orientar les inversions estrangeres,
res -fins avui- d’un pla territorial que determini les prioritats
de creixement, res $’afrontar una reforma educativa, molt
poc --o poc- d’incentivar de forma decidida la fusió d’empreses...
Diem aixb, tot aixb, des de l’afirmaci6 que la responsabilitat
darrere de la competitivitat 6s de fes mateixes empreses +m aixb
coincidim amb el senyor conseller d’lndristria-, perb també
des del convenciment que els governs han de crear les condicions
generals econbmiques, de fomaci6, d’infrastructures, de
disseny d’espais, de diUeg social, per fer possible aquesta tasca.
No tinc temps -e,spero fer-ho a la &plica- de fer algunes
consideracions als instruments de govern que e1 senyor Subirh
ens va descriure ahir. Dir que alguns s6n positius; creiem que
l’Icaen, creiem que e1 Centre de Supercomputació, que hi ha alguns
instruments positius que funcionen. Queda molt per discutir
d’infrastnrctures, perb, en tot cas, dir que altres instruments
per nosaltres s6n -han estat- negatius: la politica d’avals,
d’ajuts i de crhdits ha estat una politica errada, una política no
transparent, clamorosament fosca -clamorosament fosca- i incomplint
la seva prbpia legislació. I evidentment, aixa porta al
clientelisme.
En el tema del Cidem, Creiem que la creació del Cidem va
ser un encert i que en una primera fase va jugar un paper important,
Avui pensem -seria bo discutir-ho- que manquen objectius
polítics, perb que tamM el Cidem avui té una manca de
transparkncia en la participació en les empreses que també,
després, espero que el senyor conseller contesti i en puguem
pala.
Passo pagines.,. El Laboratori General d’Assaigs, El senyor
conseller ens deia: No, no, 6s que el problema no és
aquest. EI problema 6s que avui hi ha -avui-, histbricament,
una disfunci6 brutal entre la inversi6, el que ens ha costat

898 DIARI DE SESSIONS / P -Núm. 24 J 21 d’octubre de 1992 J SESSI6 PIEN- Ndm. 15.2
l’oferta d’aquest Laboratori, i la demanda. Disfbci6 que arriba
que, tot i que I’any 91 s’ha donat un pas endavant en l’autofinanqament,
estern situats ai 86% només de la despesa corrent.
El Laboratori General d’Assaigs és un, tebricament, magnific
instrument que la gent no hi va. Perquk quan els dic que hi ha el
86% els vull dir una altra cosa: saben Y OS~~S
el tant per cent que
s’emporta la inspecció de Ies maquines d’atzar del Laboratori
en un conveni amb Governació? De cada tres pessetes, dues.
Una utilització baixissima i, d’aquesta utilitzaci6, el 64% 6s
producte de la factura&. Escolti, qui hi va, aquí? Qui hi va, en
aquest Laboratori? Na nom&, qui hi va, gin6 que la mateixa me-
mbria diu que dels mateixos estaments oficials no s’hi va. Se-
nyor conseller, com la mateixa rnembria del Laboratori General
d’Assaigs diu que dels mateixos estaments oficials 110 s’hi va?
Corn 6s possible que ho digui? Com 6s possible un nivell de
funcionament tan baix i la part important d’aquest funciona-
ment producte d’wn conveni amb Governaci6 per revisar les
mhquines de joc? Aquest 6s el poder6s instrument? Aquesta 6s
la bona utilització?
Quan diem aixb estern dient que sovint, no en tot.,. He reco-
negut aspectes positius, i insisteixo que ei tema del Laboratori
no és qüestionar el Laboratori, sinó la gestió i l’ús que vostes en
fan. I puc acceptar, fins i tot, que moItes empreses privades ini-
cialment tinguin retichcies aquí. Aixb 6s &€. Ara, han passat
molts anys. Han passat vuit anys i la pregunta és: si en vuit anys
no hem aconseguit que una part important de les empreses pi-
vades i el mateix estament oficial vagi a aquest Laboratori, al-
guna responsabilitat vostks hi tindran.
Dic aixb perqub sovint vosth parlen de modernització i so-
vint estem davant d’una rnodemitzacid fictícia, de paraules m3-
giques. També desprks, tamb6, podrem parlar d’Idiada i del
Laboratori, perb que, quan s’entra a veure el que esta passant,
aquesta modernització no és així, Per exemple, l’hcasol: ins-
trument poderosíssirn de politica industrial, que al nostre parer
hauria de tenir una relació més important amb la Conselleria
dTndÚstria. Miri, de totes maneres, de l’hcasal, dues coses:
molt sovint no fa infrastructures que ha de fer, posa sbl a preu
barat -aixb és veritat-, perb és possible que avui hcasol no re-
alitzi, no faciliti, no executi, infrastructures cabdals per funcio-
nar i, fins i tot, sovint posa terreny industrial inaccessible. Hi ha
terrenys comprats des de fa temps per I’hcasol que no s’indus-
trialitzen perqu& els camions no hi poden entrar. I la pregunta
és: quins criteris s’han utilitzat en aixb? -veig que e1 senyor
Puigcerc6s per ailh tambe diu que si.
Per tant, dels instruments de la seva politica industrial hi ha
aspectes positius, hi ha aspectes que no tant -no tant per l’hs-
trument, sin6 per la gestió de l’instrument-, i hi ha altres aspec-
tes amb els quals no estem d’acord.
He abusat molt de la tolerhcia del senyor president; per
tant, tot l’apartat de les propostes nostres, que fonamentalment
eren política industrial activa, invertir en homes i dones corn a
element centra1 de la política de competitivitat del Govern, no
ho explicaré. La necessitat de definir sectors estrathgics.., Sobre
quins sectors aquest Govern pensa que hem de poder continuar
mantenint el tret diferencial industrial de Catalunya? Sobre
quins sectors? I la pregunta és: aixb, cal fer-ho o no ca2 fer-ho?
O cal, simplement, que el mercat ens determini quk passa aqur”!
Les poiítiques horitzontals, la necessitat de marc de participació
i de dihleg soci al... Aquest Govern -hi hem insistit molt- 6s un
govern que parla poc amb els agents socials i parla menys amb
els treballadors. Ja els ho he dit moltes vegades:

DIARI DE SESSIONS / P - Nh. 24 / 21 d’octubre de 1992 / SES16 PLENhUA Núm. 15.2 899
la capacitat quantitativa i matematica de l’espkcie humana en el
seu conjunt.
I llavors, anem a parlar de les coses que fan refehcia ai debat
d’avui. Perb..,, no, vull dir, nu te sentit fer aquestes observacions
que vosti! m’ha fet abans.
A veure, li dic senyor Saura que vostk, malgrat perthyer ai
sexe masculi, interpreta malament les estadistiques, o bé, si
vost5 vol, tamb6 li hauria pogut dir a la senyora Montserrat que
no les hterpreta malament, segurament que tots dos -vost&
dos- saben interpretar-les b& el que passa 6s que aqui fan la interpretaci6
que conv6 al seu raonament -cosa que és perfectament
explicable.
EscoIti, la indfistria -la indfistria, no l’economia, la indústria-,
el producte industrial a Catalunya en els anys de creixe
ment industrial, aquells que van des del 86 fins al 89, va crbixer
per sobre del creixement del producte industrial brut catalh -la
indústriaD Les dades que recordo donar ahir són que et producte
industrial havia crescut en aquells anys el 5% i que..,, perd6,
que el producte interior brut, en general, havia crescut el 5% i
el producte industrial havia crescut el 5,2, si no ho recordo malament.
Recordo, també, que vaig dir que l’ocupaci6 industrial
havia crescut el 3,5%, i recordo perfectament que vaig dir que
era un tant per cent notable, malgrat que hi havia hagut, fruit de
la pressi6 Competitiva, una inversi6 destinada a aixb que vostk
ens deia, per evitar la c> de l’economia, que eren
processos i tkniques intensives en capital i, per tant, que repre
sentaven i donaven com a conseqühcia un major creixement
del producte industrial -un 5,294~ i, en canvi, nom& perb maigrat
tot important, un creixement del 33% de l’ocupaci6, És a
dir, que voste agafi-s’ho com vulgui, perb aixb no configura
una situacid de desindustriaíització.
Fixi-s’hi, 6s el mateix joc de mans que consisteix a fer el se
güent: I’any 90 les exportacions catalanes van créixer -no ho
dic per parlar de les exportacions, ho dic només per citar, &-
guem-ne, La fipa pohtica, si vostks volen, que ha utilitzat ~ OSte
i que és la mateixa que jo iElustrar6 amb aquest exemple de
les exportacions-, lky 1990 les exportacions catalanes van
cr6ixer el 12,5%, em sembla recordar, quan les de 1’Estat espanyol
van cr&xer..,, no ho sé, em sembla recordar que va ser el
10%. Total, que nosaitres vam guanyar participaci6 en el percentatge
d’exportació. L’any 91 va passar el mateix, de tal manera
que la participaciú catalana, que, corn vostes saben,
representa el 20% de l’economia, mesurat en PIB -en producte
interior brut-, en aquests moments, vaja, a finals del 91, en les
exportacions era el 25%, prhcticament: som m6s exportadors i,
a mbs, mercats més sofisticats, pequi3 no exportem cefalape
des, per exemple, sh6 que exportem productes manufacturats, i
en un 70% ... 4 s cefalbpodes no en tenen cap culpa, pobres,
pera són un producte d’exportació no manufacturat, 6s a dir, es
treu del mar i llavors s’exporta-, i, a m6s a més, en el 70% a
pai’sos de la Comunitat Europea i en un 9% a pdisos de I’EFTA,
és a dir que el 79% de les exportacions catalanes es dirigeixen a
pai’sos molt sofisticats i s6n productes manufacturats.
Molt b& L’any 1991 les exportacions catalanes van créixer
el 10,2%; les espanyoles van créixer menys, i vam guanyar participaci6.
Algú -dg& va manejar aquestes xifies dient: cL’exportaci6
catalana ha disminu’it un 20%.~ Per que? Perquk el
creixement de l’any 90 havia estat el 12, i el creixement -no la
disminuci6, el creixement- de I’any 91 havia estat el 10. De
ducció: I’exportaci6 catalana ha dishuit el 20. Home, miri,
em sembla una maia manera de fer servir els números, de ventat,
i el que vostk ens ha dit, que és: malgrat que el vaior afegit
industrial, el producte industrial, ha crescut, fins i tot en aquest
any de dificultats serioses, creixera, segons les estimacions nostres
i segons les estimacions confirmades fa pocs dies per la
Cambra del Corner$, dl voltant d’un 1% -potser el O,%, E’i,
l’industrial. Bé, doncs, dir d’aixb que aixb és retxrxés industrial,
perqui: la participació, en el pastis global del lW%, que
sempre ha de ser 100, doncs.., Diu ccperqub aquesta participació
ha disminu’it enfront dels serveis>>, que és un procés perfectament
conegut, descrit, explicat i, fins i tot, fins a un cert grau,
desitjable -fins a WI cert grau-, perque, si no, passa allb que jo
vaig insinuar ahir i que, home, la veritat, els vaig fer gracia
d’explicar-ho amb més detall, perqu2 si no hauríem acabat a les
deu, pera ja que vostk em d6na l’oprtunitat, ara ho faré, breument.
Una economia -bé, el tema 4s bastant important em sembla
a mi-, una economia massa terciaitzada.., I em sembla que nosaltves
encara no hi sorn, en el , al capdavall estem en
el mateix nivell de terciaritzaci6 que el d’Aiernanya També els
he de concedir que el nosbe 30% industrkd nu és tan bo com el
30% industrial alemany, eh?, vull dir que ara no pugi a la tribuna
i em digui:
No. Perb no quant a la quantitat i a la distribuci6 per
sectors, sin6 potser quant a la qualitat intrínseca d’aquest sector
-aixb 6s un altre terna, B6, doncs, quan una economia esta massa
terciaritzada, cosa que segurament no passa tampoc amb
l’alernanya, perb potser sí que ha passat, ha arribat a passar amb
la nord-americana, llavors el que passa és que el seu creixement
i el creixement de les rendes i el creixement de la productivitat
-que vostk sap, senyor Saura, com a bon economista que és,
que a mitja i llarg te& les rendes no poden crkixer m8s que
la productivitat; després en parlarem mbs, d’aixb, bég doncs,
que el creixement de la productivitat en una economia massa
terciaritzada és petit. 12s petit, perquk passa una cosa: no pot
gaudir, per créixer -la productivitat-, de l’efecte de les inversions
en automatitzaci6,
Bs a &, a veure, agafem una cosa gpica del sector terciari, a
més a més el sector terciari, si vostes volen, d’aplicaci6 industrial,
6s a dir, doncs, miri, l’malista financer que es dedica a fer
de consultor per a empreses. És ciar, aixb és insubstitu’ible per
una mhqujna. Tota la part substituible per mhquina ja va ser
substitu‘ida fa molts anys, és a dir, a l’bpoca que E’andsta financer
va passar de fer servir la minerva -saben, aquella que
per dividir es donaven voltes al revés- i va comenpr a utiIitzar
les milquines de calcular electrbniques -perqu& després, el pas
de la rnhquina de calcular electrbnica al full electrbnic de cucul,
que és la tecnica que s’utilitza avui dia, ja és un pas no tan
important com el primer. I, per tant, aquests serveis, l’economia
basada en els serveis, nom& pot augmentar Ia seva productivitat
moIt a poc a poc; RO pot fer aquells passos endavant en productivitat
que voste demana, que vostb tamM els demana, que
es basen en la inversi6, en processos mds intensius de capital i
més eficients que al final repercuteixen, també, en una possibilitat
de rendes mks altes per a tots els implicats en la pducci6.
I aixb 6s un perill de les economies massa terciaritzades.
Jo crec que nosaltres encara no hi som; 6s a dir, els nostres
problemes no ens vénen de si l’economia esta massa terciarha-

900 DIARI DE SESSIONS J P - Núm. 24 / 21 d’octubre de 1992 / SESSI6 PLENhUA Ndm* 15.2
da o no; ens vénen.,,, no ens vdnen d’aquestes proporcions; ens
vhen de les caracteristiques intrinseques dels sectors, i en el
cas concret d’avui -estem parlant del sector industrial-, doncs,
del sector industrial, Perb no, no, per favor, no... -bé, 6s igual,
no ho demano, només avis*, si em tornen a fer l’argument
aquest que

DIARI DE SESSIONS J P - Núm, 24 J 21 d’octubre de 1992 / SESSI6 PLEN&UA Núm. 15.2
ratgen els inversors. I vost6, a m6s a més, em d6na la resposta
afirmativa a aixb que jo dic, perquh em diu: , eh? Doncs, miri, la manera de aircumval.lam,
que no vol dir incomplir la normativa, vol dir trobar
aquella fórmula que els permeti tenir el grau de flexibilitat que
és legitim tamb6 que I5nversor demani ... Perqu&, és clar.,. O no
volen entendre el que dic, quan dic que quan una empresa que
ha &invertir es planteja que si en algun moment ha de fer una
adaptació, una adaptació de la seva plantilla, li COSW&, per
exemple, deu milions de pessetes per persona? Home, doncs,
que ho pensi racionalment, que ptser li resulta millor anar a invertir
a un altre lloc. Aixb és tan..., a mi rn’agradaria que f6ssim
capaps tots plegats de mirar-nos-ho objectivament. fis a dir,
aquell empresari que esta pensant si inverteix a Figueres o a
Perpinyh, ser& irracional que tingui en compte aquesta variable?
I nosaltres ens hem d’escandalitzar perque en parlem tranquillament,
d’aixb? I a continuaci6 vaig dir: HI, a més a mes,
hauriem de trobar>> -aquells que tenen la responsabilitat reguladora,
la capacitat normativa per regular aquest camp, i tindrien
el nostre suport: després vostes també ens el criticarien-,

902 DIARI DE SESSIONS / P - N~m. 24 J 21 d’octubre de 1992 / SESSI6 PEN- Núm. 15.2
trobat, com a gremi, en aquest cas, el suport decidit del Depar-
t ament.
Nosaltres -tambd cai dir-ho en aquest moment-, nosaltres
podem donar supo rt... Podem fer altres coses que ja les comen-
taré desprds, per6 nosaltres podem sobretot donar suport a
aquells que tenen un bon plantejament, i sobretot ho podem fer,
i a mks a m& ho fem, amb una gran tranquillitat de conscih
cia, llavors, i de tkcnica, des de tots els punts de vista, una gran
tranquiWitat, quan aixb ho fem COM quan he explicat abans el
cas de l’Associaci6 de Motlles i Matrius, o COM ara explico del
Gremi de Fabricants de Sabadell, és a dir, quan donem resposta
a una formulació positiva feta, a més a mds, no per una sola
empresa, sinó per un conjunt d’empreses associades. I a aixb,
senyor Saura, sempre li hem donat resposta positiva; no em po-
dra citar ni un sol cas d’una fornulaci6 positiva formulada per
una entitat d’aquasta naturalesa que no hagi sigut ajudada.
1 després,,, Ah!, perd6: hi ha moltes parts del t&xtil que poden
fer aquesta mateixa trajectbria, Miri, per exemple, fa pocs
dies va sortir a la premsa una noticia enormement positiva; va
sortir la notícia que dues empreses que constitueixen prkticament
el cent per cent d’un segment del thxtil s’havien associat
per a l’adquisició d’una empresa alemanya i, d’aquesta manera,
poder comercialitzar eficapent els seus productes a Alemanya.
Aquestes dues empreses s6n dos competidors ferotges en el
mercat espanyol i s6n dos competidors importants i competidors
estrictes en el mercat francks, en el mercat itali8, en d
mercat porh*lgu&s, que hi han penetrat cadascun pel seu compte,
per6 que en un moment deteminat es van adonar que la penetraci6
en el mercat alemany era més dura, que era més dificil,
que cada un d’ells per separat hi hauria d’esmerpr esforps que
anaven un pbl m6s enlli d’allb que ells creien que podien fer en
forma immediata; també van diagnosticar que ho havien de fer
de pressa i també van diagnosticar que tots dos junts eren tan
potents corn qualsevol dels seus competidors a nivell europeu, i
llavors van encomanar al Copca que l’oficina de Berlin els explor&
algunes empreses de determinades característiques per a
aquesta adquisici6. L’oficina de Berlin del Copca va actuar
amb molta efichcia, segons em druen ells mateixos, i els va localitzar
una empresa que fixin-se com 6s: 6s una empresa familiar,
petita tirant a mitjana, on la continuitat dins de la mateixa
famnia estava en dubte, en perill perque els fills, doncs, es dedicaven
a professions liberals 4 s a dir, sembla la reproducci6
d’un cas catal&, no?-, i llavors aquesta empresa ha pogut ser
comprada en unes condicions molt favorables, i aquesta operació
va ser feta el mes de juliol i em diuen els dos empresaris caialans
implicats que, a mes a més, van tenir una sort
extraordinhia perqui: van comprar l’empresa alemanya amb la
pesseta cotitzada alt i van comenpr a operar amb la pesseta
desvaloritzada -o sigui, imaginin-se, han aprofitat el millor de
cada situaci6, en aquest cas-, que les seves vendes durant els
mesos ..., vaja, de setembre, essencialment, que 6s el que han
operat, que és el m&s que han operat, s6n molt més dtes de les
que es pensaven i enormement positives per a ells dos,
Per tant, per tant, aquelles empreses del sector tlextil, aquells
segments del tkxtil que tinguin plantejaments d’aquesta naturalesa,
en SUPO~~ deis quals ens trobaran sempre, efectivament,
se’n sortiran, es consolidaran i jo estic,.., jo no m’atreveixo.,.
Sap per quk li vaig fer la previsió de les @‘dues de t;rebdl del
sector t&xtil a Franqa i en canvi no li vaig donar les nostres?
Perquh no m’atreveixo a dir-les, perqub no m’atreveixo a ferles,
no perquii siguin massa, sinó perqub no les s6 i tinc l’esperaqa
que poden ser poques, perquk no tinc -no tinc- aquella
caractehstica dels fiancesos que tendeixen a pens ar... Tenen
moltes altres qualitats, eh? Els graduats de l’escola d’aIts funcionaris
de 1’Estat francbs tenen moltes qualitats, perb tenen
tendhcia a pensar que l’Administraci6 ho endevina més que el
sector privat, i en canvi jo tinc tendencia a pensar que ei sector
privat ho endevina més. Per tant, jo no la faré, la previsió, jo no
la fare simplement vaig citar la previsi6 d’aquells que s’atreveixen
a fer-la. Perb li diré una cosa: hi ha molts segments importants
del tbxtil que si fan les accions adequades es poden
consolidar corn un sector, corn un subsector important de Ia indústria
catalana de cara a la decada dels noranta i de cara al segle
que ve.
I ara parlem un moment de l’electrbnica. D’electrbnica se
n’ha de parlar en dos segments: un és el segment de l’electrbni-
ca de processament de dades 4 s a dir, computadors, computa-
dors personals, minicornputadors, etcktera- i l’altre és
l’electrbnica de consum. Bhsicament vost5 s’ha refent allb que
se’n diu linia marrd A veure, totes Ies meves afirmacions sobre
maduració, estandardització i, vaja, conversi6 en conzmodip es
referien al sector del processament de dades, que &.+., va ser
l’aposta tecnolbgica d’alguns equivocats, i que, a m& a més,
ho reconeixen molt cordialment: un dels que es va equivocar
molt substaneiaiment en aixb va ser el meu molt bon amic de Ia
hfhcia, el senyor Joan Maj6, que efectivament van pensar
que l’electrbnica, aquesta electrbnica de tractament de dades
-no, no: ho hem comentat amb ell molt recentment- era un sec-
tor de futur, i la veritat és que no ho ha sigut. La veritat 6s que
ha sigut un sector que ha madurat d’una manera.., a una veloci-
tat espantosa, és un sector que va provocar una frase feli$ d’un
secretari de corner$ d’Estats Units fa cosa de sis mesos o set,
que va dir: rtEkctronic chips are like potatoes chips.,) I té ra6.
fis a dir, és un sector que només trobant nhols molt especifics
i molt especialitzats podrh sobreviure, o bé sent molt subven-
cionat per 1’Estat. 1 dic 1’Estat perque les subvencions que es
necessiten són dels volums que només pot fer I’Estat, i, si no,
miri les subvencions de 1’Estat franc&s en el cas de Bull.
Be, despr6.s tenim el cas de l’electrbnica de consum. Aquf la
defensa 6s molt mes possible perqu6 hi ha tot el tema de dis-
seny, hi ha tot el terna de renovaci6 de thiques, hi ha tot el te-
ma, per exemple, de les noves proporcions de Ies pantalles, hi
ha el tema de l’alta definició, i per tant aquí hi ha moltes m6s
possibilitats de trobar la f6rmula d’estimuíar el consum. I vosth
em diu.,. Bé, doncs miri, Sharp i Sony són dues empreses que
dissenyen aquí, dissenyen aquí una bona part de la seva línia de
productes dedicats al mercat europeut que és el que fabriquen
aquí. Senyor Saura, no em digui que no, perqub jo ho he vist
amb els meus propis ulls. I no nom& dissenyen el moble: en al-
gun cas no dissenyen el moble, en un altre cas dissenyen el mo-
ble, perb sempre dissenyen els circuits aquí, aquí. En el cas de
Sony, te en aquests moments que jo recordi de membria- m6s
de cinquanta enginyers en el departament de disseny, que, natu-
ralment, no hi seran per dissenyar eis botons, eh? I.,. Si, és veri-
tat, és la hformaci6 de qub &SPOSO, i en tot cas, doncs, miri, ja
la contrastaré.
I després voste acaba dient: Ho ha dit. Si, senyor Saura, és veritat, li

DLLVCIDESESSIONS J P - Nthn. 24 J 21 d’octubrede 1992 / SESSI6 PLENhANúm. 152
ho reconec, hi ha empreses que funcionen, i prou b6. I, llavors,
vostk entra -i aquestes s6n l’esperanqa: hi ha empreses que fun-
cionen tan bé...; bé, és igual: ara Ti’n descriuria una, per6 és
igual- i vosth em diu: -li deia abans a la ilíustre diputada
que l’ha precedit a vostb, qu& m6s voldria jo que ser respon-
sable de com funciona el Port de Barcelona?>) Escolti, qu& m6s
voldria jo que ser responsable del Pla energkic nacional, perb
no en s6c. En canvi, si que sóc responsable de que es fa en
aquest pais per promoure una cosa que 6s bona, amb energia
més cara i amb energia més barata -tambk ho ser&, de bona,
amb energia més barata-, que és l’estalvi energktic i l’efkih
cia en I’Ús de l’energia. MoIt be, doncs una sistematica decidida
acci6 en aquest sentit per promoure la competitivitat del nostre
teixit industrial.
En general, totes les accions ..., una altra, vost8 la sap: la pro-
moci6 cap a I’exterior de les empreses catalanes. Com a ele
ment de competitivitat, l’ampliació dels mercats 6s un element
de competitivitat. L’estretor del mercat,.. Vost& ho ha dit en co3
903
meqar la seva intervenci6, ha dit:

904 DIARI DE SESSIONS / P -Núm. 24 J 21 d’wtubre de 1992 / SESSI6 PEN- Núm. 15.2
El Sr. SAURA: Gracies, senyor president, senyores i senyors
diputats. El primer terna ..., un dels ternes més importants
ha hagut una baixada dei 88 al 55. Qu& ha passat amb fa taxa de
cobertura del comeq exterior en relaci6 amb el conjunt de la
del que fins ara ha estat aquest debat és diagnbstic del teixit in- politica exterior? Doncs, miri, que a l’any 85 esthem al 67,9 i
dustrial, primer, i segona, si hi ha o no procBs de desindustriafització.
I, aqui, que interpretem malament les estadistiques., . El
ara estem al 49,s. Els estic llegint 85-90, etapa de creixement, i
els estic llegint dades del Departament d’konomia. ”han apaproblema
6s que aixb ho diu un llibre recent -jo crec que dels regut altres, per6 no les vull utilitzar. Doncs, la pregunta 6s: si
millors llibres que han aparegut en relació amb la situa& eco- en un moment en qub vostss reconeixen que el creixement de
nbmica catalana-, que es diu Estructura econbrnica de CataEu- l’economia ha estat brutal en relació amb tot resulta que la taxa
nyu, dirigit pel senyor Martí Parellada. Ho diuen estudis de la de cobertura de les exportacions disminueix, que passa aqui?
Universitat Authoma, ho diuen els sindicats, ho diu una recent Quan la recuperarem, en una situaci6 com la que ens ve, que,
publicació de Papeles de economia. HQ diu tothom, excepte el
conseller.
Perb és que, fins i tot, en un llibre recent, La indhtria cabacom
a mfnnim, 6s de més recessib?
Per tant, senyor conseller, nosaltres ... -no nosaltres, hi insisteixo:
gairebé totes les publicacions i estudis i agents socials, hi
lum dels anys noranta, patrocinat per Ariel-Cidem, prologat
pel senyor conseller d’hddstria, diu a les primeres frases, eh?, a
coincideixen-, avui estern en un procés de desindustrialització
que ... No cal dramatitzar: és possible actuar, perb -hi insisteiles
primeres pigines, diu: , i continua. És a dir, jo aquest tema i va arribar a dir: Aquí tambb podriern enno
que tots llegim millor els llibres, fins i tot els que es prologuen.
És a dir, no he portat aqui ni estudis dels sindicats, ni el
trar en xifres, en quines xifes són; ara, la pregunta ésfl., Quan els
salaris creixen per sota de la productivitat, es poden fer dues
lhbre a qu2 em refereixo, de I’estructura econbmica catalana,
en qub un illustre diputat, com el senyor Toni Castells, ha particoses.
Una, la que fan determinats sectors i el conseller: {>, perb l’dtra 6s dir:

DIARI DE SESSIONS J P -Núm. 24 / 21 d’octubre de 1992 / SE-SSIb P L E “ NÚm, 15.2 905
Marroc -ho esperem-, mai. Per tant, progressivament estem
abwats a una disminuci6 de salaris. O igual en el tema de Ies
condicions de treball.
A l’acck5 de govern. Jo li agraeixo que vostk hagi tornat a
explicar eIs eixos, jo li demanava alguna cosa més,,, Els grups
de l’oposició podem explicar qu& fm’em, per6 tenim Za desgrhcia
que no pdem dir el que fem. A vost& avui li correspon no
dir qu?, far& sinó el que esta fent, i, per tant, quan se li fornden
critiques concretes a la seva política, ha de contestar, És a dir,
jo n’he formulat, li he dit:

906 DIARI DE SESSIONS J P -Núm. 24 J 21 d’octubre de 1992 / SESSI6 PLENhANÚm. 152
seria tornar a repetir arguments, pe&, de tota manera, sí que
m’agradaria fer uns quants comentaris.
Senyor Saura, escolti, ja veur&..,, home, a mi no em fan gaire
impacte els arguments d’autoritat, sap? Pe@ ... I, a més a mks,
li dir& una cosa: jo prologo llibres, de vegades, per6 no els censuro.
I aquest ilibre concretament -aquest llibre concretament-,
prologat amb molt de gust, va ser escrit per un antic alumne
meu, el qual aprecio moltissim, i naturaiment que li vaig coment
a... Home, 6s clar, naturalment que em llegeixo els Llibres
que escriuen eis meus alumnes! I és clar que li vaig cornentar
aquestes frases, per6 ell em va dir, diu: , I, si no, 1Iegeixi el
llibre, senyor Saura, enlloc de llegir nom& una frase. Aquesta
és la interpretaci6 que jo en faig. I, és clar, no em dedico a censurar
els llibres que prologa.
El Laborato i... No caldria sinó, que em dediques a censurar
els llibres que prologo!
Escolti, suposo que de l’altre argument d’autoritat tindrem
ocasi6 de parlar-ne en un altre moment del debat, perb de rnoment
me’l guardo, perque SUPOSO que vosti: s’esth referint a
aquell estudi, fet per la Comunitat Europea, que classifica els
sectors de Catalunya per sectors amb futur, sectors aM així i
sectors en perill, eh? Doncs, ja en parlarem. Es fanthstic, aquell
estudi! Home, fanthstic pels errors que conté, eh? Ja en parlarem.
Errors, errors molt grossos; errors monumentals, com per
exemple -com per exemple- citar CQXX~ un sector de futur, no
només a Catalunya, sinó a tot 1’Estat espanyol, les drassanes.
Home, 6s bastant gros! I, si no, que els ho preguntin als de la
Bah, sap? I ja els l’explicaré, l’infome aquest, eIs l’explicaré
amb detall, si volen. I llavors, home, si us plau, no me l’esgrimeixi
com un informe d’autoritat. L,”autora de la part espanyola
d’aquest informe és una senyora molt respectabk que va agafar...,
i segurament bona tkcnica, pe6 que va agafar dos indicadors,
dos indicadors que, la veritat, la veritat, em semblen
equivocats, i a la vista dels resultats de i’informe i de corn..,, 6s
a dir, de corn aquests dos indicadors classifiquen els sectors industrials,
6s d’una evidencia palesa que l’infome no serveix.
No, senyor Saura, no rigui. A mi no em fa cap efecte que I’informe
sigui publicat per segons qui, per creure-me’l; el miro i
l’analitzo i l’estudio a fons, i li asseguro que aquest informe no
serveix.
La CARIC i el Cidem. Home, m’ha tranquillitzat, vost5, ara,
perquk ara entenc que passa. fis a dir, vost& ha exhibit una frase,
desconnectada també del context, en el tema de fa fiscalia,
en el tema d’avals de CARIC. Durant tot un cert temps, efectivament,
la fiscalia va demanar al. meu Departament hformaci6
sobre tot el que s’havia fet, i la hi vm donar, tota, tota.
I després vostk s’ha referit a un altre orgdsme diferent, que
és el Cidem. I el Cidern va ser objecte de la fiscalització decidida
per la Sindicatura de Comptes en el seu programa habitual,
rotatiu de fiscalitzaci6, i li haig de dir que el sindic que va analitzar
el Cidem, el sindic que va analitzar ei Cidem, que va ser
el senyor.,., el shdic senyor Petit -si no ho recordo malament,
sí que va ser ell-, em va comentar en acabar, en acabar, em va
comentar que estava molt bé, que em felicitava per COM havia
trobat el Cidem. 1 aixb que vosti: esmenta, aixb que vosth esmenta,
es refereix, senyor Saura -a més a més, aquest informe
el tenen tots vostks i el discutiran-, aixb es refereix a algunes
empreses que estaven... Vosth sap que el Cidem, a mes a mes,
té, per llei, l’obligaci6 de passar les accions de les empreses en
les quals participa al Patrimoni de la Generalitat ... em sembla
que és despr6s de tres anys de la constitwci6 de les empreses,
Be, doncs, s’ha anat fent, s’ha anat fent, s’ha anat fent, s’ha
comple rt . No, és clar que si, 6s clar que si. I en dgun cas el
que passa,.. No, escolti, ja l’analitzaran a la Comissi6 corresponent
i des@ ho discutirem aquí, l’hforme de la Sindicatura
de Comptes. Si volen, em dedico ara a discutir l’hforme de la
Sindicatura de Comptes, perb tot, no una fiase! Doncs molt bé.
3 li asseguro que l’hforme de la Sindicatura de Comptes sobre
el Cidern 6s un infonme francament positiu, amb alguna observaci6
d’aquest tipus, que t6 totes les explicacions del m6n, senyor
Saura.
Bé, i finalment, escolti, el Laboratori, a veure. EI Laboratori,
el Laboratori, aquest any 92, fadi una facturació previsibie de
vuit-cents milions de pessetes. Aixb permet I’quilibri. -tal corn
he dit abans jo- en la despesa corrent de funcionament del Laboratori.
En un pais que no tenia tradici6 d’utilització d’aquests
serveis perque no existien, haver arribat, amb el temps que s’ha
fet, que ha sigut poc -em sembla que el Laboratori va comenqar
a .funcionar, va heretar aquelles installacions arcaiques l’any
86, si no ho recordo malament, aproximadament-, haver aconseguit
amb un temps d’aquest tipus que es cobrissin +s cobrissin-
les despeses de funcionament, vist des de qualsevol
instituci6 europea de la mateka naturalesa, es veu com a molt
positiu. I els ho dic pergu& recentment vaig estar -recentmenta
l’anhloga instituci6 holandesa comentant aquests temes. Vaig
aprofitar un moment que em va quedar per fer aixb. I tmbé que
una de les activitats importants d’aquell laboratori, que 6s el laboratori
que tamM té el Govern holandes +m un regim molt similar
al nostre, és a dir un ens autbnom que actua sotmes a la
legislaai6 mercantil-, també per a ells, la facturaci6 d’homologaci6
de rnhquines escurabutxaques representa una part important
dels ingressos, perquk aixb 6s una cosa que es vigila arreu
del món -només no es vigiIa en aquells paYsos que no tenen
cpresentación, diguern-ne-, es vigila arreu del m6n, i per a ells
tamb6 representa una part de facturaci6 de certa importhcia,
En el cas nostre, la facturrtci6 per control de maquines d’atzar
l’any 92 ser& inferior als cent milions de pessetes i la facturaci6
del Laboratori ser& al voltant o supesior ds vuit-cents
milions de pessetes. És a dir que, doncs, miri, calculi el percentatge
vostk mateix.
Moltes grhcies, senyor president.
El Sr. PRESDENT: Moltes grhcies, senyor conseller. T6
cinc minuts, perb de veritat, eh?
El Sr. SAURA: Gr&cies, senyor president. Seran de ventat.
Comencem pel Laboratori, Vosth em diu el que passarb. Jo
no s6 el que passar&, crec les seves paraules. Ara, membria general
del Laboratori General d’Assaigs -llegeix+: Per tant, estic contentíssirn
que ens digui que aquest any s’autofinanqarh, Fins ara no s’ha
autofinanqat, ni de la despesa corrent. Hi insisteixo: segons la
membria del Laboratori el que s’esth fent, fonamentalment, 6s
inspeccionar les mhquines d’atzar, que 6s producte dhn conve-

DIARI DE SESSIONS J P - N h. 24 / 21 d’octubre de 1992 / SESSI6 PLJ3NhA Núm. 15.2 907
ni amb Governació. Crec -ho he dit abans- que cal que els esta- El Sr. SAURA: Senyor president, simpIement que, com que
ments oficials hi vagin, perb tarnbB -i tambe ho he dit al senyor esth imprhs, quan acabi aquest mati i’hi donaré al senyor conseconseller-,
diguem-ne, que hi ha dificultats que les empreses ller.
privades a vegades hi vagin, perb que aixb s’hauria pogut fer* El Sr. PRESDENT: Pel Grup Parlamentari d’Esquerra Re-
Per tant, eontentíssirns que et senyor conseller ens digui que
s ’ auto finant; ar 8.
publicana de Catalunya, té la paraula l’il*Iustre diputat senyor
h ig c erc 6 s.
El Cidem. Miri, e1 que jo he llegit no són linies tretes de EI Sr, PUIGCERC6S: Senyor president, senyores i senyors
context. EI que jo he llegit 6s de i’hfonne de la Sindicatura de diputats, una p&via que crec que és interessant de fer, i que ja
Comptes, les dues conclusions d’aquest Informe, que una diu: es va donar tamb6 en el debat sobre Maastricht: aquest debat ha

908 DIARI DE SESSIONS / P - NGm. 24 J 21 d’octubre de 1992 J SESSI6 PLENhIA N~m. 15.2
thtil, Superat amb més o menys costos el primer obstacle -su-
perat amb més o menys costos el primer obstacle-, a partir de
l’any 1990 es planteja el següent: accelerar el Pla de conver-
&cia europea per tal de fer factible la unió econbmica europea
a tots nivelis, minimitzant, perb, els costos socials.
Ara ens cal, doncs, plantejar -i potser ja hem esperat massa-
un pla unitari que a un decenni vista estableixi els objectius de
productivitat i qualitat per poder defensar la iná6stria catdma
davant de la reconversió forqosa que des de Brussekles s’esti
plantejant a diferents sectors.
Caldria, perb, aturar-nos un moment per establir com, en
aquest periode que va de l’entrada aE Mercat Comú fins a l’en-
bada en vigor de 1’Aeta onica europea, la ind6stria catalana ha
respost, i tal com detallava ahir e2 conseller, aixb ha incidit en
diferents sectors.
Si agafem els dos darrers anys -1990 i 1991- com a referh
cia per calcular la inversi6 industrial a Catalunya, veurem que,
per gairebé onze mil llocs de trebail, tocava una inversi6 per
lloc de treball de 4,Ol milions; aquesta inversi6 baixava l’any
91 a 3’64 milions. Per tant, aquí ja hem detectat un diferencial
que s’aproxima als deu punts. Aixb vol expiicar, basicament,
que la inversió és d’una baixa qualitat twnolbgica i es redueix
el marge de competitivitat en aquest camp, i s’opta, de forma
clara, per la competitivitat en la mh d’obra.
Hem de parlar, doncs, que l’aposta tecnolbgica ds, malgrat
evidents aveqos, una de les assignatures pendents de la índiís-
tria cataiana, i que en el periode de recessió que ara hem ence-
tat possiblement encara ser& més dificil, I com voste va deixar
molt clar ahir, un país industrial com el nostre,, que aposta pel
mercat Únic, no pot tenir en la mA d’obra l’única basa a jugar,
perque des de fa temps i en diferents sectors, el baix cost de la
mB d’obra del Magrib, del sud-est asihtic O de la mateixa Euro-
pa de 1’Est ens estan fent una competencia forta. I diria gairebb
que ens han anul.lat en diferents aspectes,
Un altre aspecte que caldria destacar 6s l’evoluci6 de la peti-
ta i mitjana empresa a Catalunya. Reconegut per vosth mateix
ahir, i és una xifra objectiva: de les indiistries de Catalunya, de
les empreses, el 99,8% s4n petita i mitjana empresa. S6n les
que tenen un esdevenidor mds difkil i que necessiten una pol&
tica especifica. Catalunya ha estat sempre un país amb un teixit
de petita i mitjana empresa. El capital endogen ha estat sempre
tradicional a Catalunya, i ha estat productiu, amb gran capacitat
de diversificaci6, de recerca de nous mercats i, sobretot, per
l’actitud dkn petit i mitji empresari que es modernitzava i re-
sultava altament competitiu,
Ayui, perb, aixb ha canviat. Problemes de capitalitzacid, im-
pacte d’entrada de capitals estrangers, greus dificultats per a
una actualització tecnolbgica o en la recerca de nous mercats i,
sobretot, una sobreckega fiscal i una política monetza que
ofega e1 petit empresari. A més, els tipus d’interks, mes alts que
en molts pdisos molt rnCs industrialitzats que nosaltres, impe-
deixen o fan molt mi3 dificil les inversions en I’empresa.
Caldria intentar establir pautes fiscals diferents per a la peti-
ta i mitjana empresa que per a la gran empresa. Aquesta exp-
rikncia s’ha portat ja a diferents estats europeus per impedir la
descapitalitzad que s’esth prduint, sobretot a la petita i la
mitjana empresa,
Un altre dels problemes que impedeix una millora de la pro-
ductivitat, l’abarathent de costos i, per tant, de la compitivi-
tat de la petita i mitjana empresa, és e1 problema dels impagats,
l’anomenada cimorositat>>. Aquesta es deu, moltes vegades, a
l’anomenada impossibilitat de fer front a una compethcia exterior
-es digui qualitat o es digui rn& d’obrrr-, prb allb que exaspera
també una part del petit i mitjZi empresari 6s que aquesta
sigui provocada -la amorositat>>, s’enten- per la mateixa Administraci6,
sigui í’Estat, la Generalitat o l’Administraci6 municipal,
que tarda molt +Mern. que massa- a pagar.
Al& va dir que a partir d’un tehini I’AAdministració pagaria
interessos per l’endmeriment: en ei cas catal&, i MIUC, evidentment,
espanyol, seria possiblement la m’ha definitiva del
pressupost de 1’Esta-t. Ara bé, caidria comenqar a posar les bases
per a establir un sistema de pagament amb un sostre determinat,
Avui hi ha grans constructores que paguen a cent
vuitanta dies; caldria negociar amb l’AWstraci6 central un
sostre de demora. Sena, possiblement, una de les solucions per
a la reactivacid -evidentment, sempre parcial-, per tant, de la
capitalitzaci6 de la petita i mitjana empresa.
Per acabar l’apartat referent a la petita i mitjana empresa,
m’agradaria citar aquí xifres comparatives prou illustratives de
la diferencia que hi ha entre la petita i mitjana empresa i la gran
empresa -concretament en el sector d’automoci6 i material de
transport- que ahir ens va facilitar la Pimec: en el primer semestre
del 92, les empreses de fins a 49 trebdadors han redu’it
beneficis en un 14,1%, les que van de 50 a 200 treballadors
s’han estabilitzat sense beneficis, i les que van de 200 a 400 treballadors,
un punt per sobre, i les de m6s de 500 treballadors,
0,9 punts.
Si fem una anhlisi rapida per sectors, a vol d’ocell, ja que el
poc temps no ens ha permet, i crec que l’exposici6 d’ahir del
conseller ja va ser prou edificant, sector per sector, m’agradaria
entra en els sectors que anomenafem

DIARI DE SESSIONS / P - Nhm 24 / 21 d’octubre de 1992 / SEBSIb PLENhANÚm. 15,2 909
lbgica important, com Burés, al Girones i a la Selva, o Saphil, o
Primer, o Fahialsa, del g ~ Mitasa, ~ p ara ai lüpoIl&s, han entrat
en crisi: suspensió de pagaments o tancament per la via directa,
com és el cas, que ja coneixen molt b6, de Mons$, a la Garrotxa,
o l’dtrament coneguda, també, Mons& com Privata. Han estat
empreses que havien fet una reconversi6 tecnolbgica, havien
fet ux1 avanqament important, i, malgrat tot, hem vist com han
fet fallida. El tsxtil ha perdut, en els anys 90, 91 i 92, 24.000
llocs de treball, sobre uns 12O.OOO aproximadament, i en continuar&
perdent. Sembla que, en aixb, hi estem tots d’acord.
El cas de les papereres, i permetin-me l’incís, que representava
un 8% de1 total industriai catal&, en poc temps hem vist
el tancament d’una part d’hpacsa -paperera de la riera de Ripoll-,
i una crisi anunciada de greus conseqühcies sociais, aI
grup Torras Hostench. Per tant, pensem que eI tema de les papereres
6s possiblement un dels sectors que patir& una crisi més
rapiciament.
Finalment, per tancar aquesta part mes sectoriabada,
rn’agradaria transmetre una sensació que es detecta en cercles
sindicalls, empresarials i a la societat en generd: que quedi clar
d’entrada que no es tracta qui de barrar el pas al capital i a la
inversi6 estrangera, no és aquest el cas, perb l’actuacib de certs
grups multinacionals ha donat un clar simptoma de voracitat especulativa
Q de depredaci6 o de compra d’una quota de mercat,
sacrificant el teixit industrial catai& i els llocs de treball que aixb
implica.
El comportament d’Ah amb la Seda 4s de manual, de llibre
de text. Ha de passar, ho repeteixo, a ser un parhetre del
que pot anar succeint, ja que és un plantejament que $’est8 reproduint
amb excés, Es compra una empresa que gaudeix de
bona salut, mínimament, amb els seus problemes i les seves dificultats,
es fan uns rendiments de guany importants, s’amortitza
la inversi6 en pocs anys, ja que no hi ha hagut 16. invers%
tecnolbgica, ni millora del factor humh, ni recerca de nous mercats,
ni diversificació del producte, i quan aquesta ha quedat
obsoleta i poc competitiva, es ven a un preu simbblic. Ara bé, el
mercat d’aquesta empresa passa a la matriu multinacional i a
una de les seves fibriques a l’estranger. De vegades,., Potser no
6s el cas d’Akzo amb la Seda, com vostes estan insinuant per
qui, perb aquest és un fet que s’esta reproduint.
Caldria, aqui, una major regulaci6 del mercat per evitar pre
cessos especulatius o retirades sobtades. Malgrat ah&, sorn
conscients que les inversions estrangeres milbren el nostre tren
tecnolbgic. I milloren la nostra competitivitat. Per& casos com
Akzo, com alguns casos KIO, desmunten, Mhuc destrueixen, el
teixit industrial catalh. Ho repeteixo: no es tracta aquí, doncs,
d’una politica intervencionista, sins que esdevingui minimament
reguladora.
Una de les parts que esta més desassistida del nostre entorn
industrial és el que fa referhia a la €ornació professional.
Pensem que aqui s’ha tocat poc. Hi ha aitres aspectes de I’entom,
hi ha tot el que fa referkneia al sbl industrial, a fes comunicacions,
telecomunicacions, .., perb, sobretot, pensem que 6s
preocupant el tema de la formaci6 professional, la branca que
ha de nodrir els quadres mitjans, operaris, contramestres, tecniccs,
etchxa, de la nostra indústria, En una enquesta feta pel
Ministeri de TrebaU, l’any 89, es reflectia l’opinió deXs empre
saris sobre la qualitat de la formaci6 dels treballadors: un
65,696 creien que no estaven prou preparats; en sectors dels que
anomenen estrategics, e1 grau $’insatisfacció encara augmentava
més -automuci6, electricitat, agroalimentbies, arts grsques,
químiques,
Ara, per& la refonna de I’ensenyament té com a objectiu
dignificar, i fer més Útil, i lligar, el m6n laboral amb el m6n de
la dockncia, la formaci6 professional, i potser, tebricament, ha
de ser la soIuci6. Malgrat aixb, caldria establir prioritats en la
formaci6 professional a Catalunya per tai de millorar la qualitat.
La productivitat, i sobretot la competkncia futura de tknics
mitjans provinents de la comunitat Europea, inundar& moltes
vegades el nostre mercat de treball els prbxirns anys. Senzillament,
en aquests moments, en temes de formació professional,
encara no s’esta a l’aitura.
Caldria, en primer Uoc, que 1’oferta fos adequada a l’entom:
especialitats dependents de la necessitat de I’entom, no a partir
de les disponibilitats de professorat o de local, malgrat que moltes
vegades ens trobem que-a zones d’aita muntanya tenim fantbtiques
especialitats de delineació o automoció, que no hi ha
cap indtístria que les pugui absorbir, i falta moltes vegades hostaleria
o explotació forestal, i, al contrari, en zones de poca incidkncia
del sector d’hostderia hi tenim. I ., manca automoci6,
deheaci6, electrbnica en generd. Per tant, creiem que caldria
una adequaci6 de la forma& professional a l’entom i, sobretot,
reciclar els professors que no tenen aquesta especialitat allí donada,
Segon aspecte: quines previsions ..., que és una pregunta que
el senyor Laporte hauria de respondre, perb no hi és, que hi farem...,
perb quines previsions de reciclatge hi ha, de1 professorat?
Pensem que la reforma ha de ser amb base a I’entom i no
amb base en la infrastructura anterior. Aixb, agreujat, per& amb
base a la retailaáa pressupostbia, que preveu un augment d’un
0,3% en rnathia d’ensenyament, augment que la hflaci6 es
menjarh, i no quedar& romanent suficient per poder afrontar la
reforma de la fomaci6 professional en condicions.
La formaci6 pemanent del professorat,., La realitat de l’empresa
ha de ser la realitat de I’escola: dífíciiment I’alumnat que
es forma po&h superar el repte laborai si la fomaci6 i el professorat
que l’ha d’imparth esta desfasat; ara, ningri no l’obliga
a reciclar-se. La fornlaci6 ha de recaure en la professionditat de
I’ensenyament i no en el voluntarisme. Per tant, creiem que, si
volem quadres mitjans, si volem competitivitat en el terna -una
de les pautes en que podem donar una injecció, vost5 ho ha reconegut,
de diner pirblic: no 6s una injecció directa-, creiem
que aquí hi ha una assignatura pendent ... 1 amb el 0,3% d’augment
no aplicar& ni de bm tros la LOGSE en el tema de la formació
professional.
En el camp, tamM, de la formaci6 professional, estem veient
que els equipaments dels centres de formaci6 professional són
insuficients i amb retard; els centses han d’estar dotats tecnolbgicament
i en plena relaci6 amb l’actualitat industrial -un
exemple: els que acaben avui dia FP2 en l’especialitat d’autornoci6
no han vist mai passar per les seves mans, ni tebricament,
un motor d’injeccib; la implicaci6 de l’empresa amb la
formació ha de ser ben constant, i l’Admhistraci6 ha de vetllar
perquB els convenis de coI4aboraci6, i de prhctiques, siguin reals
-que no es redueixi moltes vegades l’estudiant en prhctiques
al noi que escombra el taller, o se’l redueixi a simples tasques
administratives-, i que, en definitiva, entengui el m6n empresarial
que les practiques són una inversi6 de productivitat.

9 10 DIARI DE SESSIONS J P - Wm. 24 / 21 d’octubre de 1992 / SESSI6 PLENAU Niim. 152
Un altre aspecte en que potser sí que estaria bé incidir, i en
parlarem en les resolucions, és que en fa installaci6 de grups es-
trangers, que aporten tecnologia, es pugui establir una part del
percentatge d’inversi6 a les priictiques. El cas de SEAT, com
est& funcionant SEAT, i els seus centres de reforma i d’ensen-
yament que te a dins muntats, penso que 6s paradigrnhtic, i 6s
un bon exemple a seguir, que, en definitiva, no fa res m6s que
traslladar-nos la eadici6 alemanya, en aquest cas de la Volks-
wagen.
Finalment, ens queda el dubte de saber quin és el grau real
de descoordinació entre el Departament d’Ensenyament i el
d’hdústria, en aquest cas, ja que la gent que ha acabat FP2
-aquest és un altre exemple amb el tltol d’installador indus-
trial ha de passar una rev2lida pel Departament d’hdistria per
poder exercir, La pregunta és si amb la reforma aixb continuar&
essent aixk la resposta mes aviat l’hauria de resporuire el conse-
ller d’Ensenyment, perb creiem que, en aquest aspecte, Ensen-
yament i Indústria han d’anar íntegrament lligats, Pensem,
sincerament, que el model de formacilj professional i de les
pr5ctiques el tenim a la República Federal Alemanya, amb la
invers5 pública i privada, on els contractes en prhctiques són
entesos com una inversió a mitja termini que millora la quaiitat
i, evidentment, Sa competitivitat.
Quant a infrastructures, aquí també tenim una part de l’en-
torn que jo penso que 4s deficitiria, Ja se n’ha fet esment aqui, i
penso que és clar: els peatges i una, jo penso, deficient ..., pel
que fa al manteniment, no pel que fa al traqat, de les carreteres i
autopistes del nostre pais, dificulten els costos, augmenten els
costos, no abarateixen en cap cas. Tenim unes autopistes de
peatge que, en definitiva, porten totes a parts i aeroports que no
tenim, ni en disposem, ni controlem, ni sembla que hi ha volun-
tat, tambd, de disposar-ne, Tenim, també, greus problemes amb
la xarxa ferrovifia: la contractacia ferrovikia per via mercade-
ries 6s minirna; comparat amb altres estats europeus d’avangat
tren tecnolbgic i industrial, estem a la cua.
A un altre aspecte que caldria referir-se 6s al tema de les co-
municacions; sobretot ai tema de Telefbnica. Els mbdems, els
mbdems, que va ser potser una de les coses que moltes indús-
tries van aplicar, avui &a molta gent ha preferit deixar-ho,
abandonar-ho, utilitzar e1 fax, perque sabem que es tallen ... Te-
lefhica no est& a l’altura, ja ho hem sabut moltes vegades. l ja
sk, ja sé, que no és compethncia d’aquest Govern, ja ho sabem,
perb a mi em fa l’efecte que, si es vol vetllar per l’entorn, hi ha
d’haver la voluntat d’hcidh sobre aquestes infrastructures, del
transport a les telecomunicacions, I el terna de Telefbnica, com
tambk he dit abans el del tren, el de la Renfe, el ferroviari, són
ternes que clamen al cel, I, si hi hagués voluntat -i ja hi entra-
rem més endavant- d’assumb responsabilitats, penso que la in-
cidkncia, el control, la fiscalitzacib, des de la Generalitat de
Catalunya, des del Govern, d’aquests processos que encara con-
trola -esperem que sigui per poc temps- 1’Estat central, 1’Ad-
ministraci6 central.. ., puguin tenir una solució satisfactbria.
Amb les infrastructures energktiqyes passa una cosa sem-
blant -ja s’ha dit, ja se sap, L’energia elktrica: jo penso que
ens ha de fer reflexionar el fet que empresaris de la Gamma
demanin el subministrament de la via francesa. En el terna del.
petroli, el centre de decisió cada cop 6s més lluny -públic o pri-
vat, cada cop 6s més lluny de Catalunya. I en el tema del gas,
només cal mencionar el tema de Gas Natural, eh? Hem perdut
poder de decisi6 a nivell de Catalunya sobre Catalana de Gas i
ha passat a Gas Natural, que es fa des de Macirid.
Hi ha, desprgs, un altre terna important, d’infrastmctures,
que 6s el sbl, el sbl industrial. L’Incasol ha fet obres -jo en co-
nec unes quantes; abans ja ho deia el senyor Saura, tarnb6, pe-
rb és que un t& la sensaei6 que a vegades els polfgons
industrials s6n salons de bellesa. I ho explico -no és que no
crein liocs de treball. Els poligons industrials ..., conec concreta-
ment el cas del RipoEl&s, Casanoka de Baix: ha creat llocs de
treball, on hi trobem una benzinera, un taller de pintura 4 s a
dir, on es deixen les eines-, també un talier per situar maquin&-
ria industrial, per6 que no és venda ni es contrue ix..., per6 llocs
industrials, ni un. Llocs de treball, sí, les coses com siguin. Perb
aquesta sensaci6 es va reproduint. I quan algunes empreses -i
aixb 6s veritat; poden consultar-ho ai mateix Ajuntament de Ri-
poll-y quan algunes empreses han intentat installar-s’hi -i estic
parlant ja d’uns quants anys- se’ls va dir que IIQ era el tipus
d’empresa adient per a aquell sbí industrial. I despres, i despres,
ens trobem que és car; moltes vegades, moltes vegades, el sbl
industrial piiblic és car... L’empresa que em refereixo, concreta-
ment, que se li va dir que no era suficientment correeta per ins-
tallar-se, l’hcasol, a Casanova de Baix, a Ripoll, entre Ripoll i
Campdevhol, era una empresa de transformaci6 paperera, eh?,
recollia paper, i es va dir que no era 1,adequada -si vol, aquí
tinc.,. A banda de tot aixb, jo penso que ..., repeteixo, és car, el
sbl industrial, al nostre país, i haurfem de cornenpr potenciant
aquest aspecte.
I, després, una cosa que sí que des de Medi Ambient sembla
que s’hi ha posat bona voluntat, perb que 6s lent, que 6s el tema
del sanejament de l’aigua i el tractament de residus, que cada
cop, de cara a la competitivitat, serh mes important, en la di-
rnensi6 europea. I, després, potser, un dels temes que per la in-
cidhncia que ha tingut aquests dies a la comarca del RipaU&s ha
estat més important, tambe, avui: ]’equilibri del temtori des del
punt de vista industrial. Hi ha en realitat una realitat indefugi-
ble: hi ha comarques amb un alt procds de desindusthditzaci6.
Com el Berguedh, I no només el Berguedh -la via de riu, flu-
vial, que produia energia en el seu moment, el riu Llobregat,
sembla que tambd serveix per portar la clesindustrialitzaci6, fis
el Berguedh, 6s també el Bages -no tan incipient, i potser sim-
plement ho podrem aturar; esperem que si-, i afecta en menor
mesura, tamM, el cas del RipoUks -també és aquest-, i tambb
afecta, per la via del Ter -en menor mesura, repeteixo-, Osona,
i -sense ja per la via del riu, perque si no fadem miracles fi-
sics- 6s el tema de la Garrotxa.
El cas m6s conegut darrerament, doncs, fet a la llum pública,
4s el cas de la comarca del Ripoll&s, on el tancament de Fahial-
sa, del grup Mitasa, ha estat la gota que ha vessat el got. Altses
empreses del sector tplxtil han fet suspensi6 de pagaments o han
deixat de renovar contractes durant els Últims sis anys. De for-
ma constant. Papereres -com he dit abans, Paperera Riera, o
Terpapel, que va fer ma reducció de contractes- van tancar,
també e n aquest cas, només va tancar Riera, que va ser 1’1 de
juliol, gairebé amb cent treballadors. I les perspectives d’impartar
nuva indústria s’han anat abortant una darrere l’altra, i no
sempre -tot s’ha de dir, en honor a la veritat-, no sempre per
culpa del Departament, ni de la Direcci6 General.
El cas m6s espectacuIar, perb, va ser el d’Eldor, que al final
es va desdir, per manca de sbl industrial -i no era competencia,

DLARI DE SESSIONS J P - N h. 24 / 21 d’octubre de 1992 / SESSI6 PLENhIA Nfim. 15.2 911
ja he dit, que quedi clar, del Departament-, i, per la previsió de
recessi6 que ells van fer, van veure que no era el moment.
Aquest terna, repeteixo, 6s un tema que supera el poiigon industrial
de l’hcasol a qu& m’he refent abans, per6 em fa l’efecte
que ens hauria de fer pensar -no només ai Departament, sin6 a
altres entitats administratives- que a vegades no es pot anar re
mant contra la crisi, quan no es t6 sbl industrial preparat. El se nyor president dei Consell Comarcal del Ripollhs, veig que
m’entén, també (udrqant-se al Sr. Cusudesús).
A banda de tot aixb, diem que el RipolI&s ha perdut, en els
darrers anys, dos nul..,, gairebé dos mil Uocs de treball. Un
exemple, que nosaltres hem contrastat amb el servei de dades
de Banca Catalana: durant lhy 91 hi ha hagut una invers% industrial
a onze empreses, vuit de les quals de recent creaci6 -
estic padant de la comarca del Ripoll&s-; en conjunt, hi ha
hagut una inversi6 de 214,6 milions de pessetes, xifra que ens
retorna als nivells de l’any 89. Aquesta xifra representa el
0,2596 de la hversi6 industrid a Catalunya i va crear disset
llocs de treball; dels 214,6 milions, 158,8 foren inve~ts en el
sector energhtic. Per tant, la inversió o la creaci6 de nous Uocs
de treball nom& significa 55,8 milions de pessetes, que, dividits
pels disset llocs de trebail, ens donen ulla mostra significativa
de la baixa inversi6 tecnolbgica: 3,282 milions. Es a dir
que, per aquesta via, no hi ha futur: es poden crear nous llws de
treball, perb amb aquest contingut tecnolbgic vol dir que no hi
ha vies de desenvolupament i que la hipotktica indústria auxiliar
ni es desenvolupar&, i m6s aviat perderh.
€4 ha hagut inversions en infrastructura, és veritat: Nacional
152, bona cornunicaci6 en la conurbaci6 de Barcelona, inici -o
projecte d’inici, per &-ho d’alguna manera- de les obres del
túnel de Capsacosta 4 s a dir, bona cornunicaci6 amb la Garrotxa
i, a partir d’aqd, amb el litoral gironi i amb la resta d’Eure
pa-, perb que cal rendibilitzar-les. De vegades també hem de
ser mes economistes i buscar la rendibilitat de Ies infrastructures
i de les inversions, I si aqu’ esperem que es rendibilitzaran a
parth de la ccterciaritzaci6n, a partir del turisme que pot practicar
el senyor Tatlar&, d’Ogassa -molt ben conegut per molts de
vosths, perque 6s aquell senyor que pta la barretina-, em fa
l’efecte que no rendibifitzarem prou aquestes infrastructures. La
forma de rendibilitzar-les és la via industrial.
€€i ha hagut, doncs, repeteixo, aquestes inversions. Perb no
és només el RipolRs. He dit que era e1 Berguedh, aquesta també
continua a la Garrotxa, Pla de I’Estany ..., i, per tant, em fa
l’efecte que ja és hora -i que el dia de les resolucions en parlarem-
que sigui el moment de presentar un pla específic de rehdustrialitzacid
de les comarques del Berguedi i el Ripolhs. I
tambh, i també, entendre que hi ha altres comarques que potser
no estan en un cas tan avanqat de desindustrialització, perb
que han de tenir rna inversi6 important i una atenció
especial.
Quant a tecnologia , pensem que 6s un dels temes
importants. Aviat ens podran acusar, amb les normatives que
s’estan preparant en el marc comunitari, per competencia deslleial,
en el cas de molta tecnologia, La millora de Ia qualitat de
vida i l’estalvi d’energia i la competitivitat tecnolbgica s6n
parts indestriables d’ma tecnologia moderna. No nom& la normativa
europea afectar& la indústria catalana, sh6 que la nova
llei de residus, per exemple, eIs residus urbans, també l’afectaras
d’una forma o altra, L’esforG per millorar la qualitat de vida
i ia competitivitat passar& no per {

912 DTAN DE SESSIONS / P - Núm. 24 / 21 d’octubre de 1992 / SES16 PLENhIA Niim, 15.2
petkncies -jo penso que el pressupost del seu Departament, i
vostk n’bs conscient, n’és un cas-, els problemes de finmqa-
ment que tenim cada cop m6s alts i, en definitiva, que haguem
d’est ar... Ja sabem la batalla del 15%’ i que en el seu darrer
congrds van deixar clar que podia ser una mica mds; aquesta
mena de batalla,.., clar, n’estem tots una mica agui capficats,
Per tant, em fa l’efecte que 6s hora, encara que sigui -encara
que sigui- dificil, creiem que 6s hora de comenFar a aplicar als
grans problemes -em penso- grans remeis. No és nou -ja ho he
dit- que Esquerra Republicana de Catalunya ha optat sempre
per un model tributari propi. L’única soluci6 ... I aixb permetria
no el 15, sin6 que, en sintonia, permetsia el 300% de I’ZRPF i
pemetria, sobretot, donar joc a aquesta inversi6 pfiblica que
vostb diu que a vegades 6s perillosa, que cal mar amb cautela
amb la inversió pribiica -la invers% pública directa-, que hi ha
un control per part de la Comunitat Europea, per3 que tots sa-
bem -vost& ho va deixar ben clar- que hi ha hagut estats cornu-
nitaris que ho han fet i que, precisament, jo penso que amb un
conveni tributari propi -i estic parlant a Uarg terme, evident-
ment- crec que seria possible, i no només amb l’entorn aquest
que no acaba tampoc -amb aquest sistema fiscal hancer que
tenim-, no acaba tampoc ben bé de surar,
Per tant, pensa que seria important que una de les solucions
a gran escala és el conveni tributari propi. I en segon lloc és el
trasphs total de l’lnern, l’linica eina seriosa per trebdar contra
l’atur, amb partides i amb tot el que implica, I, després, allb que
s’ha dit aquí, tambC, una mica la voluntat que ha de tenir aquest
Govern -de debb, una voluntat de dem; i aixb també s’aplica al
senyor Fmeres- de posar a Ia mateixa taula empresaris i shdi-
cats, per6 a nivell catalh. Fem una concertació social i econbmi-
ca a Catalunya que acosti tamb6 els centres de decisi6 aqui, i
que pugui crear una solució. No cal que les solucions les bus-
quin a Madrid, en aquest aspecte; crec que la podem trobar. Jo
penso que aqui s’ha de ser valent i acceptar aquest repte, que
sindicats.., i penso que tarnb6, en part, potser d’una manera no
tan..., amb un to no tan contundent, la patronal tamM demana.
Jo crec que ja 6s hora d’asseure’ls i buscar per a Catalunya una
soluci6, un concert soiidari i que fixi objectius; no un document
que pugui quedar b6, i que puguem discutir, i que puguem fer la
roda de premsa, i que puguem sortir per Ia Corporacib Catalana
de Televisi6 i Ridio amb totes els seus aspectes, sin6 que sigui
un document amb objectius concrets i quantificats, de repte de
competitivitat, repte de producció i, també, que intenti minimit-
zar -i aquí ve la part dels sindicats- els costos socials que aixb
pot implicar.
Per tant, dic que a grans problemes -jo diria- grans solu-
cions. El qw passa 6s que el plantejament que aqui tenim 6s
que ens sembla,., I és una sensaci6 que moltes vegades corre, i
ja estem,,. Nosaltres ho hem dit moltes vegades: sistema tribu-
tari propi, traspas de I’hem, traspis tambB de les infrastructures
-com ja he dit abans: Telefbnica, Renfe, per via de la 150.
Una sensaci6 que hi ha al carrer i que espero que a partir d’ara,
i amb aquest debat, i les resolucions, i en aquesta legislatura
que ens queda, es pugui esvair. Fer@ una mica la sensaci6 que
es té, i que corre pel carrer, i que hem enths moltes vegades, és
que la manca de compethcies i la hcompetbcia convergeixen
i a voltes s’uneixen. Ai& 6s una cosa que dic que jo penso que,
amb aquest debat, podrem estdviar-nos.
Moltes grhcies, senyor president.
El Sr. PRESIDENT: MoItes @cies, senyor Puigcerc6s. TB
la paraula I’honorabb conseUer senyor SubirB.
EI Sr. CONSELLER D”IX~STRIA I ENERGIA: Senyor
president, senyors diputats, senyores diputades, senyor Puigcerc6s
... (Pausa.) Perdonin, és que em &&O en aquella situació de
presbicia en la qual veig malment a aquesta dishcia amb
ulleres i sense ulleres. O sigui que disculparan aquesta pWua
de segons.
Senyor Puigcerciis, no estarem massa en desacord amb una
bona part de la seva intervenció. No hi estic en desacord, i VOSt&
ha reservat.,., ha reservat per al finalil, doncs, la seva recepta
per als remeis, que, com vosth es pot imaginar, desborden arnplissimament
la politica industrial; per tant, no Li estranyi, senyor
Puigcercós, que no hi entri, en el debat de les linies de
soluci6 que vostk proposa, En les grans linies de soluci6. En altres,
mes de detall, doncs si.
Vosth diu..., comenqa i ens diu:

DIARI DE SESSIONS / P - Nh. 24 / 21 d’octubre de 1992 J SESSI6 PLENhANÚm. 15.2 91 3
Normalment ho faig, El noranta-nou coma,., Sí, senyors, sempre:
jo s6c encara d’aquells que es pensen que per cada mentida
t’has de passar set anys d purgatori; imaginin-se si procuro dirli
la veritat. (Remor & veus.) Home, ésser una mica carca té ab
guns avantatges per a l’oposició,
Les PIME, les petites i mitjanes empreses. Si, senyor Puigcerc&:
veritat. El 99,8% del teixit industrial catala s6n petites i
mitjanes empreses en la deficinició europea, que vol dir de
cinc-cents treballadors cap avall, eh? O sigui, que n’hi ha algunes
que aqui no en d&m mitjanes, en d&m grossetes, perb vaja,
als esthdards internacionals, petites i mitjanes empreses, el
99,8% del teixit industrial catal&. Doncs miri, prhcticament,
l’acci6 dels programes que jo els he anat descrivint del nostre
Departament s’ apliquen, precisament, en aquest m6n empresarial
arnb aquesta proporci6, és a dir, que ..., i n’hi ha alguns que
clm’ssirnament estan dissenyats, estan pensats, per a petites i
mitjanes empreses.
O és que vostks pensen que les empreses de cinc mil treballadors
necessiten que e1 Copca els doni un cop de mB per tenir
un departament internacional de vendes? O 6s que vostbs pensen
que les petites ..., que n’hi ha, que s6n grans empreses aqui,
perb s6n petites multinacionals, i que s6n grans empreses també
-perqu* superen els cinc-cents trebaiiadors- des del punt de
vista de la Comunitat: hi ha unes quantes multinacionais catalanes
que operen meu del mdn, i que operen meu del món sense
necessitat de demanar ajuts al Copca; de vegades ens demanen
alguna gesti6 perquk en aquella ciutat no hi tenen un delegat o
no hi tenen la facilitat de desplaga-hi alg6. Perb, en general, tot
el que estern fent va precisament destinat a les petites i mitjanes
empreses a efectes estadístics comunitaris, és a dir de cinccents
treballadors cap avaii. Tot, Fins i tot els centres de transferkncia
de tecnologia de les universitats, els principals usuaris,
en u11 percentatge altíssim, s6n empreses que entren dins
d’aquesta classificació i, per tant, dins del 99,8%, El Pla de
qualitat: el Pla de qualitat en el 96% 6s aplicat a petites i mitjanes
empreses, estadisticament -n’hi ha algunes de m6s grans
que tmb6 s’hi han acollit. Bé, per tant, quedi clar que és el
nostre objectiu, protegir aquest teixit industrial.
I llavors vostk m’ha parlat, una mica en el context i una mica
fora del context, perb, vaja, essenciahent dintre del context,
del reequiíibrament territorial i de les dificultats centrades dins
del territori en determinats punts. Yost5 m’ha parlat d’alguns
casos compromesos i dificils, com pot ser el cas Burés. És un
cas molt comprom&s i molt difícil. Nosalíres hi estem entrant
molt a fons; jo he tingut diverses converses, i n’he de tenir mbs,
amb els diferents accionistes que componen el capital. No és
gens acil -no 6s gens acil-, ni tan sols les converses: dhe
trobat amb la necessitat de tenir-los de convocar per separat
-no se sorprenguin-, de convocar per separat per tal que les
converses poguessin tenir lloc i per tal que pogukssim parlar,
eh? Vull dir..., els ho explico perque vegin el grau de dificultat
de la situaciQ
També els he de dir que,.., home, que és veitat, que 6s veritat
que a Bwés es va fer un gran esfoq en miIIora tecndhgica.
De fet, de fet, la planta de Bw6s d’hglhs, de les dues que hi ha
en €uncionament -una és a Salt i l’altra és a Anglb+ la planta de
Burés d’hgks és 1’~ca filatura -la part que te de fitura-, 6s
l’única filatura de 1’Estat espanyol capac de filar setantes. Bk, la
majoria de la cambra no sap que sbn setantes, per6 sentantes 6s
un ~II molt difícil de filar. Ara bé, també és veritat que, en
aquest procés de millora tecnolbgica de Burbs, Burh ha arribat
a una situació -independentment dels problemes accionariais-,
a una situació d’endeutament que situa l’endeutament de Burés
a dues vegades i mitja la xifra de facturaci6 anual de Burés, i
aixb, senyor Puigcerc6s, és insostenible. Burés té un endeutament
de més de 12.000 milions de pessetes, si no recordo malament,
que representa un percentatge molt substancial del meu
pressupost -1’endeutament de Burés són al voltant de 12,000
milions de pessetes; el meu pressupost són 17.000 i escaig, eh?.
A més a mes, a Bwés li passa una aha cosa, Aixi com la
Seda.., No, no, els estic explicant aixa, senyors diputats ..., els
estic explicant aixb perqub, com que amb el senyor Puigcerc6s
estem d’acord en, prhcticament, els diagnbstics generals, i en
canvi estem en desacord en una de les grans hies polftiques de
soluci6 -ja ho hem dit en comengar- i, després, estem en desacord
en actuacions puntuals; per aixb parlo d’actuacions puntuals.
Per exemple, la situaci6 de Bhs és substancialment
diferent de la situa& de fa Seda, des d’un punt de vista que, en
el cas de la Seda, ha facilitat a I’Administraci6 fer actuacions
positives, La Seda tenia una gran quantitat d’actius valuosos no
dlirectament implicats en el proeh productiu, la qual cosa va
permetre a l’Administraci6 de Catalunya, ai Govern de Cataiunya,
fer u11 aval important molt ben garantit, moIt ben garantit,
Aquest aval, en el precis moment que es va anunciar, va ser objecte
d’una d’aquelies investigacions que fa Bmssel.les -sek
recorden?-; el que passa és que, quan eIs vam poder explicar
-que els ho vam poder explicar immediatament- les condicions
de garantia amb qub s’hnvia fet I’aval, l’objecció va ser retirada,
perqub es va veure clar que era perfectament legítim, des
del punt de vista de defensa de la competkncia, fer-ho, I, aixa,
ho vaig explicar amb aquestes mateixes paraules a la Junta Directiva
del sector de fabricants de fibres, que molt rapidament
em van telefonar per &-me:

914 DIARI: DE SESSIONS / P - Núm. 24 / 21 d’octubre de 1992 / SESSI6 PLENARLA Nrím. 15.2
fenbmens econhmics -hi ha altres casos que no, perb la indh
tria paperera si. La demanda de paper creix a UR ritme molt re-
gular i sostingut, fa molts anys que creix al mateix ritme, i, en
canvi, les decisions d’inversió es fan a glops, i es fan a glops
perque no es poden fer a petites quantitats, perph cada fibrica
de pasta -com mks moderna, més- és una gran aportació de ca-
pacitat de producció, i aquestes fabriques, a més a més, no po-
den operar a capacitat redujida -home!, hi poden operar, perb
l’eficikncia baixa moltisslm: és molt difícil-; per tant, es pro-
dueixen graons d’oferta sobre una demanda uniformement crei-
xent, i aixb vol drr cicles, i aixb vol dir caigudes de rendibilitat,
senyor Puigcercós: aixb vol dir aixb. fis clar que hi ha alguns
segments que tenen defensa: és a dir, aquell fabricant de paper
a mi, que em sembla que est& situat per Banyoles, que 6s I’tinic
home a Europa que fa fulls de paper a mi, de grans dimensions,
sobre els quals fer gravats o sobre els quals pintar,.., aquell té
defensa, 6s clar que la t6, i molt bona, i 6s un home apreciat
meu d’Europa en el sector dels artistes grhfics.
I, corn vaig explicar ahir, aquell segment, aquell segment de
la indústria paperera que ha penetrat en altres aplicacions d’al-
tres productes i que, per tant, ha creat problemes a uns aitres
sectors -perb és igual-, que és el del cartró ondulat, amb la im-
portantíssima substitució que el cmr6 ondulat ha estat fent, en
aquests darrers anys, de I’embalatge que es feia, bhicament,
amb els clhssics bitllots de fusta, bé, doncs, tot aixb, tat aixb ha
fet, pec exemple, que aquest segment de la indústria paperera i
de la pasta, que és el cartró ondulat, doncs, tingui m6s defensa.
I alguns fabricants de papers molt fins, de papers de fumar, pa-
per balia, que tenen el seu nínxol d’actuaci6, doncs, tenen de-
fensa. Perb la gran massa, o aquella ind6stria paperera en la
qual vostk estava pensant, que fa aquell paper que en aquests
moments hi ha excés d’oferta i que ha provocat -els ho recordo,
i no ho vaig dir perqui3 ning6 digues que jo ho proposo aquí,
eh?-, que ha provocat que, a FinlBndia, a tot el país es reduis d
sou un deu per cent, escolti, aquell té problemes, té problemes, i
ja veurem si se’n surt. I mirarem de fer el que puguem; ara,
arreglar els cicIes de la indústria paperera, escolti, li asseguro
que no ho podem fer -amb tota sinceritat.
Bk, miri, ara no voldria ser mal interpretat -no per part de
vosth, que st5 que no m’interpretarh malament, sinB per part
d’altres-, per6 tot allb,,. 4’altres que ja han parlat ..., d’altres
que ja han parlat, senyor Riera-, tot allb que sigui intentar
aconseguir que la inversi6 estsangera que vingui sigui tecnolb-
gicament avanqada, sofisticada, aportadora de matkria grisa,
aportadora d’estimul a la materia grisa, apartadora de demanda
de la materia grisa local -que n’hi ha multa i bona-, tut el que
sigui intentar aconseguir aixa per la via de la regulació, és inú-
til, Vostk ha dit: s’hauria de regular el mercat perque les empre-
ses de fosa que vénen fessin aixb, aixb i aixb que he descrit, i
estic d’acord amb vost8, perd de 1’Única manera que no es pot
fer aixb 6s amb regula&. És a dir, s’ha de fer a l’inrevés: pro-
veint % desregulant i proveint aquelles condicions de I’entom,
tant en infrastructures corn educatives .-i estic d’acord amb VQS-
t& en una part del que ha dit. Tenim,.., escoltin, una part de la
rad per la qual es creen centres de recerca i desenvolupament
importantíssims amb empreses multinacionals, aqui, és per l’al-
tíssim nivell de la formaci6 universithria d’aquest país -altissim
nivell-, i 6s veritat que una de les causes que la química fina
catalana sigui wia quimica fma competitivíssima i d’m altíssim
nivell a Europa bs, doncs, per la trajectbria d’anys de la facultat
de quimiques de la Universitat de Barcelona, del Químic de Sa-
rrih i d’unes quantes institucions. I tenim facultats de primerfs-
sima fila, etcktera, ja ho saben. I vosth em diu.., I a través
d’aquestes coses positives 6s corn es pot aconseguir que Ies de-
cisions de les empreses siguin les que he dit, no regulant -pot-
ser ha estat un lapsus o potser jo ho he ent& malament, senyor
Puigcerc6s, no m’hi faig fort.
Yost5 ha insistit molt en el terna de la formació professional.
Deixi’m afegir-li una dada: Volkswagen-SMT no contracta
ningli que no tingui el títol de formació professional 2. Si, si. I
esth molt b6. 1 aixb, a més a mes, motiva; i ah&, a més a M ~S,
valuritza la fermaci6 professional. Hi hem de treballar, i, escol-
ti, amb total cooperacib, amb tot& coordina& i..., vaja, amb
tots els qualificatius positius que vulgui, el meu Departament
collabora, naturalment, amb el Departament d’Ensenyament en
aquest sentit, I ja est$, i ho podem fer millor, per5 tamb6 s’ha
millorat molt substancialment en eIs darrers anys.
Voste m’ha parlat -ser6 breu, eh?-, vosth m’ha parlat de Te-
lefhica, del preu de I’energia, de Gas Na tural... En dos sentits:
del gas natural, me n’ha parlat en un sentit positiu, suposo, per-
que és una energia substitutiva d’dtres, en alguns casos, i vosth
mateix ha esmentat els temes de cogeneració -no hi insistid,
eh?-, per& despres n’ha parlat en un sentit negatiu d e @rdua
de poder, ha dit. Home!, no, no li discutir6 que tebricament po-
dria haver-se prduyt i que hem de veure en el futur aixb corn
evoluciona; de moment, de totes maneres, desprbs de la consti-
tuci6 de Gas Natural és quan hem sigut capagos de f iar un
excellent conveni, un excellent pla de gasificació de Catalunya,
per exemple, que permet que Tarradellas, d’aquf a pac, pugui.
fer la molt sofisticada, la molt avangada aplicaci6 de tknigues
energetiques que fa, no havent de portar ei gas liquat fins all&,
sinó que ho pugui fer endollant simplement al gasoducte, i aixa
significa una inversi6 molt important i significa un enorme pro-
grés per a moltes zones dei territori de Catalunya.
Ara, vmtk..,, Telefbnica, miri, jo he fet una exclamacid quan
voste ha dit..., ha esmentat Telefbnica i llavors vostb ha fet la
deducci6 equivocada, vostk ha dit: Home, és ve-
ritat, no ho és, perb la meva gesticulació no venia d’aixb, sinó
que venia que, precisament, en aquest terreny, des de fa un any
i mig ben bo, he establert el costum sistern2ttic de tenir un...* cada
dos mesos, aproximadament de vegades ens en saltem un i
6s cada tres-, de tenir una trobada de treball amb el delegat de
Telefbnica aqud, i de tant en tant, de tant en tant, també arnb el
president de Telefbnica. De tal manera que repassem les mancances
I repassem els colls d’ampalla que hi ha en el territon i
jo vigilo, a través d’aquest mecanisme bastant infomd, C O ~
vostk veu, vigilo si ells compleixen els plans d’inversid que
diuen, que diuen, Perb ja 6s quelcom, es veuen..., se senten vigilats.
Jo R C ~ O una vegada que vaig fer unes decIaracions que
van provocar que el president de Telefbnica diguds que totes les
linies -va sortir en el diari, eh?-, que totes les línies que tdguessin
més d’un mes, que les aniria a instd*lar ell personalment
-si no he recordo malament-, o que totes les linies
d’indústries que no poguessin fer les seves inversions degut a
manca de linia tekfbnica que les aniria a installar ell persondment.
No vaig voler continuar la polbmica perque vaig preferir

DIARI DE SESSIONS / P I Nh. 24 I 21 d’octubre de 1992 / SESSI6 PLENhIANúm, 15.2 925
tenir el dihleg obert i poder-nos trobar cada dos mesos i resoldre
problemes, i resoldre problemes, que se’n resolen. Maigrat
tot, en queden molts, per resoldre, ja ho sé9 perb anirem trebalht
en aquest mateix sentit fins al dia que, no sé per quin procediment,
tingudssim les competkncies, que llavors també hi
continuaríem treballant, naturalment, m’imagino.
I, finalment, deixi’m fer una reflexió o un comentari sobre ei
tema del contacte positiu que -vost& diu- hauríem de tenir amb
dues organitzacions sindicals. Escolti, tinc la satisfacci6 de pw
der-li dir que s’ha encetat des de fa unes quantes setmanes un
dihleg en aquest sentit, i tamM tinc la satisfacci6 de &-li que ...
-i tamM els ho con€essaré: malgrat una certa retichncia per part
meva- en faig ara una valoració molt positiva, i, per tant, almenys
per la part que a mi em correspon eis he de dir que continuarem
molt sincerament en aquesta hia de dihleg.
I tmb6 vostk ha Llanqat un suggeriment que podríem estudiar,
que seria..,, que consistiria que, tot aquest ventall d’activitats
-gue jo, hi insisteixo, no penso que hagin de ser
substancialment modificades-, aquestes actuacions de prome
ci6 de la competitivitat del pafs, podrien formar past -i a m6s a
mks incorporant-hi les que corresponen a alwes departaments,
per6 que van exactament en la mateixa direccid. d’una espkcie
de fornulaci6 conjunta d’accions de competitivitat a casa nostra.
No és incompatible que vosth pensi que aixb caldria fer-ho i
que jo digui que els components hi s6n. I que, a més a més, els
components hi s6n no per casualitat, no per casualitat, sin6 perque
els components obeeixen a una fornulaci6 conjunta del
Govern. I vosts diu: aHome, doncs, parlem-ne, d’aquest conjunt,>>
Bé, doncs, parlem-ne, d’aquest conjunt; potser sí.
Moltes grhcies, senyor president, senyores i senyors diputats,
El Sr. PRESIDENT: Moltes gr2cies, senyor conseller. EI se
nyor Puigcerc6 s.
(Pausa.)
El Sr. PUIGCERCdS: Bé, d’entrada, dir que estem satisfets
i estem contents perqu5 primer va ser un conveni tributari propi,
despr6s es va parlar i flotava en I’ambient i va flotant en
E’ambient -no només de Barcelona ni del Principat, sin6 tambd
cap aiih a ponent- d’un 100% de l’WF, avui est&.,. I el felicito
perque ens ha indicat que Telefbnica entra en els objectius, si
més no. Ja veurem quin 6s e€ procediment, eh?, quina 6s la funci6,
o com mi& perb,,., bé> anem avanqant, Lent, i, com va dir
dgri d’aquesta cambra, inexorablement, impiacablament, per6
anem avangant, per& a mi em sembla que lents, molt lents, exces
siv amen t lent s.
A mi em queda una mica el regust de quan hem parIat de de shdustridització de comarques concretes, i celebro que estigui
cl’acord en part important, perque aixb voldria dir que vosth admet,
per primera vegada, també -i en aixb també avancem-,
que hi ha comarques com el Berguedb i el Ripoll&s que estan en
un procbs avanpt de desindustrialització, i també cal admetre
que aquesta mena de corrent est& baixant a dtres comarques, no
cal ser alarmista, no és el cas, perb si que all6 que deia que baixa
pel Llobregat i baixa pe1 Ter, el Bages, en aquest cas, Osona,
o tamM, al costat, la Carrotxa o el Pla de I’Esmy, també tenen
greus problemes. MI.& em deixo d’altres comarques, també, de
les comarques de Tarragona, per6 el que sí, una mica..,, la sensaci6
és que hi ha un problema greu de descapitalitzaci6 de la
petita i mitjana empresa. Aleshores, em fa l’efecte que, lligant
aquests ternes, la reindustrialitzaci6 de zones concretes i ur-
gents, Ripoll& i Bergueda, i la capitalització de la petita i la
mitjana empresa, a mi em fa I’efecte que aqui hi hauria d’haver
una aportació important de l’hstitut Cataib. de Finances, em fa
l’efecte que no esta contradit, perqub, en aquest cas, jo crec que
sí que I’aportaci6 de diner directe és necessari, que HO estem
parlant d’anar a una aportació directa a empreses que potser el
marc comunitari ho impediria, estern parlant de reequilibrar el
temt~ri, i aixb, amb les normatives comunithries, queda clar, hi
ha fons estructurais determinats de la Comunitat en aquest aspecte,
de reequilibrament del territori,
Per tant, em fa l’efecte que aquí si que s’hi hauria d’entrar,
Penso que I’hstitut Catalh de Finances hauria de tenir un paper
important en el que 6s dotar aquestes dues comarques -ho repeteixo-,
sobretot el RipoUbs i ei Berguedh, perqub els empresaris
d’ailh es troben cada cop més descapitaiitzats, amb problemes,
tot i que són petita i mitjana empresa, que ens referfem abans
que poguessin tenir un suport important. EI que passa que, 6s
clar, el tema de I’Institut Catai2 de Finances que ha saltat a la
llum p~blica per altres temes que ni tocarem, perque em sembia
que no és el cas-, trobo que no acaba d’anar com hauria d’mar.
M’explico: a banda de tot, primer, dir.., Ahir va dir que el tema
Taws a 11’Alt Urgell, i el tema d’EErMa a la Ribera d’Ebre, a
l’hstitut Catafa de Finances preveien algun tipus ..., ho estaven
estudiant. M’agradaria saber COM esta aixb i a veure que en
pensen fer.
Perb una mica la sensaci6 que hi ha 6s que un afer que aquí
se’n va parlar i que el Grup d’Esquema ja va tenir una postura
clara, sobre tot i’hstitut Catala de Finances, que és el pressu-
post, que 6s el tema del Grand Tibidabo ... Ja sabem que s’ha fet
públic que Gran Tibidabo en aquests moments ha adquirit un
complex tutístic i immobitiari anomenat Guaáalmina a la Costa
del Sal per un import de mks de vuit milions de pessetes, Grand
Tibidabo, que és la nova denominaci6 de SA El Tibidabo, 6s
accionista majoritari de Becin SA, avui Gran Península SA, ad-
judicatbia del centre recreatiu i turistic de Vila-seca i Salou, en
una operació que ei Govern va aprovar +mtre altres motius-
per la solvencia i la garantia dels nous integrants, 6s a dir, SA
Ei Tibidabo. Aquesta adquisici6 pot suposar una chtrega finan-
cera important per a Grand Tibidabo i, per tant, per a Gran Pe-
ninsula SA, que es pot disminuir amb la solvencia i augmentar
el risc de l’avd de 10,OOO milions 4 e 10,000 milions, eh?- de
pessetes, que va conc& la Llei 1/1992.
Es clar, una mica amb aquests motius, és a dir, quan en ca-
sos corn aquests -que jo qualificaria de flagrants- l’hstitut Ca-
tal& de Finances compta amb u11 pressupost de nou mi2 milions i
escaig, que no arriba als deu mi1, i aquí estern parlant d’un aval
de deu mil -ja sabem que una cosa és ei pressupost i una altra
cosa és I’avd-, em fa l’efecte que Yhstitut Catala de Finances
ha de tenir una reorientaci6 i I’hstitut Catal& de Finances ne-
cessita més diners per donar suport i cobertura a aquesta petita i
mitjana empresa que 6s productiva, que 6s competitiva, perb
que tt5 un problema real de descapitalització. I en casos com el
Ripollhs, el Bergueda, el Bages, la Ribera d’Ebre, casos
d’aquests, jo crec que 6s important, molt importmt, que I’hsti-
tut Catalh de Finances pugui ser l’eina, el germen d’una banca
piiblica o I’element que pugui dinamitzar aquestes empreses,
pugui capitalitzar-les, pugui ajudar, i 40 sepetekcs- no crec
que e1 marc comunitari ens ha impedeixi, perque són comar-
ques molt concretes, no s’esth actuant de forma indiscriminada,

916 DIARI DE SESSIONS / P - Núm. 24 J 21 d’octubre de 1992 / SES316 PLENhIANÚm. 15.2
Per tant, és clar, si veiem ..., i que jo estic segur que el pro-
jecte Grand Tibidabo crear2 molts llocs de treball -nosaltres no
hem dit mai que n+, i que tindrh un procés important de reacti-
vació per a les comarques del sud del Principat o del centre del
pais -com es vulgui entendre, perb el que queda clar, el que
queda clar 6s que em fa l’efecte que si volem anar a la competi-
tivitat, si volem millorar la productivitat, casos com aquests, ca-
sos com aquests, em fa l’efecte que han d’hsser una excepci6,
han d’ésser una excepci6 i han de deixar pas a un repte real de
competitivitat.
I li prenc el compromis que ha dit vostk que estudiarien,
d’asseure en una taula -i aixb el conseller Farreras tamb6 hi té
una part important- els agents socials, és a dir, des de sindicats
a patronal -i vast& tambb, conseller Subirh-, per intentar crear
un repte de competitivitat, perb que sigui concret -ja ho he dit
abans-, a deu anys, que sigui concret, que en definitiva hi hagi
les dues parts implicades, patronal i sindicats, que es pugui cal-
cular quina ha de ser la millora productiva, la millora qualitati-
va, la competitiva i, sobretot, tamb6, avaluar els costos socials
que pot implicar, amb un camprom’s de consens,
JO penso que a Catalunya, aixb, ho @em fer, a Catalunya ho
podem fer, crec que hi ha el clima suficient, i el fet d’acostar com
a centre de decisi6 Ia cosa a Catalunya ens ho facilitar& molt mes.
I, despres, una altra cosa que dhha sobtat, que és el terna que
jo he parlat de formació professional 4’universitat, no n’he
parlat-, perb m’ha sobtat una cosa que ha dit molt important,
vostk. Quan ha parlat d’universitat ha citat basicament privades,
que esta molt b L (el conseller diu: ttL.u PoEif2cnica ... )>), perb
ha citat tamM el cas de 1’Institut Químic de Sarri& -si no
m’equivocw, i normalment sabem que ..., sabem -que no és
una desgrbcia, perb que 6s una condició que tenim objectiva al
nostre sistema d’ensenyament- que els grans quadres, els alts,
vénen tots de la privada, la majoria. I aixb, vost&s, si no en te-
nen xifres, consultin el senyor Laporte, que n’hauria de tenir
ESADE, IESE, Institut Qufmic de Sarri&, etcbra.
Aleshores, em fa I’efecte que he entrat a la universitat, jo
he entrat a la formaci6 professional, perquk avui dia molta petita
i mitjana empresa necessita, necessita,,., Ja petita i mitjana
empresa necessita quadres mitjans que no tk o s6n molt cas,
ara potser ... Els de la Pimec tenien l’esperanga -comentaven
ahir- que potser amb la recessi6 en trobaran ds, pexb que durant
uns anys han estat amb la necessitat peremptbria increi’ble
de no trobar -sh6 a un cost molt elevat- quadres mitjans que la
fumaci6 professional no ha pogut produir. I penso que no ho
podem deixar de banda.
I vostk ha dit:

DMX DE SESSIONS J P - Nh, 24 / 21 d’octubre de 1992 / SESSI6 PLENhUA N b, 152 917
MoItes grkies.
El Sr. PRESIDENT: Moltes grhcies, senyor Puigcercós, El
senyor conseller te la paraula.
EI Sr, CONSELLER D’W~S*FRLA. I ENERGIA: si, S+
nyor president, per guanyar temps, donada l’hora que ds, des de
l’escó mateix.
Senyor Puigcercós, a veure, el problema de capitalitzaei6 és
cert, existeix. Jo he dit moltes vegades, i ho he explicat amb
molt de detall, i potser, fins i tot, algun antic alumne meu ho ha
escrit en algun llibre, que, efectivament, el bon fhanpment 6s
una condició bhsica de competitivitat de Ies empreses, Ara, la
veritat és que la capitnlitzaci6 no s’arregla amb prbstecs, que
són les operacions que fa l’hstitut Cataih de Finances, eh?
Samegla amb capital o bk amb subvenci6 a fons perdut, perqub
el que 6s a base de préstecs no 65, precisament, la soluci6 de la
descapitalitzacid
I, llavors, aquesta aprtaci6 de subvencions a fons perdut 6s
el que es fa en les comarques que, no només per nosaltres, sin6
pes Brussel.les, també, doncs, hi estan autoritzades -nosalues
fem un decret cada any, decret que, prbiament, hem de passar
pel visat del Govern de Bmsselks, com ha de fer qualsevol organisme
públic a tot Europa. I entre aquestes comarques hi ha
les que vostes saben, perb no el Bages, no el Bages, eh? fis que
no ..., no em digui ara que hi afegim el Bages, perquk no podem,
no podem, Bé, i aquestes subvencions, sap vostk també com
s6n, que en determinades condicions poden arribar fins al 20%
de la inversi6. Ho continuarem fent, i de moment no ha passat
mai que en aquest.,., en e1 marc d’aquest decret que jo li dic,
haguem hagut de dir que no per manca de xecwsos, sempre
hem pogut fer aquell transvasament de partides que ens ha perm&s,
si ha calgut, esgotar la partida, i llavors no haver de &
que no en els casos que es poden haver produ‘it, i pensem continuar-ho
fent.
€36, em sembla que simplement aclarir enke vosth i jo un
malentes: l’hica instituci6 privada que he citat ha sigut el Químic
de Sarri&, i en canvi he dit,.,, he parlat molt de la Polithica,
potser perquk és la meva universitat d’origen o potser
perquk és la que t6 més incidhncia en el m6n indusmal, o no ho
se, jo, per casualitat, perb em sembla que no es pot desprendre
de les meves paraules que jo digui que només els privats proporcionen
elements d’aita qualitat. No 6s aixi, a més a més.
Precisament, I’acció d’aigunes d’aquestes institucions privades
en aquest camp ens iWustra e1 que ve a continuaci6. Es a
dir, jo dic i vostk diu i hi est& d’acord i ho troba bé, i jo també,
que Ia SEAT només contracta gent amb FE2 en I’especialitat
d’automoci6, prb ho fa perque vol, perquk ho troba convenient
i ho troba positiu per a les seves finalitats. I Uavors voste diu.,. I
aixb és el que han fet les institucions aquestes privades que han
creat titols de molt de prestigi: normalment no s’han basat.,.,
mai no han pretks que hi hagués una regula& que obligubs a
tenir aquells graduats, sinó que simplement s’hm preocupat de
fer-ho molt bé perqub aquells graduats fossin desitjats. I[, Ha-
vers, vost6 em diu: Escolti, amb aquestes normatives 6s com no
s’arregla, i si hi ha aquesta normativa, el pobre que la va fer,
aquesta normativa, la devia fer amb bona fe, pcrb amb un profund
desconeixement de la realitat social. En tot cas, el que s’ha
de fer és convencer els tallers que és tant en el seu interhs com
en l’inter5s de Ia SEAT tenir-ne.., no un, escolti, Ia SEAT no en
té un, en th el íOO%, eh? I el que -sigui anar per un altre card
simplement 6s equivocar-se.
Miri, vostk em demana dues informacions puntuals; les hi.
dono -Taurus i ErWa, Amb Taurus i Erkimia el que estem
fent és estudiar les possibilitats, és a dir, estern en aquell estadi
que esthem tres mesos abans de poder prendre una decisid en
el cas de la Seda. 6s a dir, li asseguro que continuarem estudiant-ho
i, com que tinc la impressió que si alguna cosa s’ha de
fer s’haurii de fer en el marc de la Llei de pressupostos, doncs,
escolti, Caqui a molt pocs dies haurem d’haver pres una decisi6.
Perb, ara per ara, no li puc dir encara quina ser& aquesta decísi6.
Darresament, i especialment en aquests darrers dies i en
aquestes darreres setmanes, no tinc cap desacord amb SEFES,
eh? Escolti, SEFES no protestava contra les politiques nostres;
SEFES protestava contra coses molt similars a les que jo vaig
.dir ahir aqui, eh? Vull dir que pocs desacords amb la petita i
mitjana empresa. Ja li he explicat -ja li he explicat- que totes
les nostres accions estan substancialment dissenyades per a la
petita i mitjana empresa. Per tant ...
Respecte,.. -i acabe, respecte a les altres sohcions.,, Jo he
dit:

918 DIARI DE SESSIONS / P - N h. 24 / 21 d’octubre de 1992 J SESSI6 PEN- Nh. 15.2
ens trobem que moltes indListries, malgrat la seva bona voluntat
que aqui ens ha dit, i que fan, realment, el que es pot, l’esforg
que es pot, perb molta ptita i mitjana indústria se sent realment
discriminada arnb actuacions d’aquest tipus, se sent realment
discriminada, 1. aquest és el problema. Aquest és el problema, I
quan SEFES ..., no és que SEFES estigui empipat amb voste -ja
ho sabem, que n-, perb SEFES se sent indefensa, corn s’hi
sent la Pimec, i COM s’hi sent una part important del teixit in-
dustrial en el nostre pais, i de la patronal: se sent indefens
davant de la politica que s’esth portant des del Govern cen-
tral.
Moltes grhcies.
EI Sr. PRESIDENT: Moltes grhcies, senyor Puigcercós.
Fins les cinc de la tarda, se susphn la sessi6.
(Són tres quarts de tres de Iu tarda i dos minuts,)
La sessiú es repdut a les cinc de la tarda 1’ quatre minuts.
Presideix el president del Parlament, acompanyat de to?$ els
membres de la Mesa, la gual és assistida per l’oficial mjor i
els lletrats Sr. Pau i Sr. Muro.
Al banc del Guvern seu el president de la Generalitat, acum-
panyat dels consellers de Treball i &Indústria i Energia,
El Sr. PRESIDENT: Es reprkn la sessi6.
Es procedeix ara a la intervenció del Grup Socialista: tt5 la
paraula l’illustre diputat Santiago Riera,
El Sr. RIERA I OLIYÉ: Molt honorable president, senyores
diputades, senyors diputats, al llarg de les passades legislatures,
el Grup Socialista s’ha esforqat per intentar que el Consell Exe-
cutiu port& a terme una politica industriat per a Catalunya que
consolidés eh nostre teixit industrial, una politica industrial que
ajudés a resoldre els punts febles que minvaven la competitivi-
tat de la nostra indiistria en el marc de l’economia oberta i in-
ternacional en qu& estem inserits, Penshvem, i pensem, que els
nostres marges d’actuació en politica industrial eren i s6n prou
importants per permetre una acci6 de govern, que de manera
molt decisiva ajudés a optimitzar els factors que incideixen en
la millora del teixit industrial.
I l’rinica manera, al nostre entendre, d’aprofitar a1 mkim
aquests mam d’actuaci6 es podia donar a partir de la planifica-
ci6 de l’activitat econbmica de la Generalitat, de la concordan-
$a de la politica econbmica i industrial del Consell Executiu
amb els esforgos de 1’AMstració central i la lccd en aquest
camp, amb el rigor en la utilitzacl6 dels recursos econbmics al
nostre abast i amb el rigor i el bon govern en E‘execuci6 de les
Ueis i els reglaments administratius que incideixen en aquest
camp econbmic i, d’una manera especial, els que fan referencia
al compliment de les mesures de seguretat a les installacions in-
dustrials en relaci6 amb les persones i en relaci6 amb el medi
ambient. Marges d’actuaci6 que, en bona mesura, salvant ex-
cepcions que cal vaiorar, i m8s enlB de la retbrica a que ens té
acostumats el Consell Executiu, són’aspectes inMits en el Go-
vern de Convergencia i Uni6.
Nosaltres sostenim que el Consell Executiu no ha utilitzat
arnb la profunditat i el rigor necessari aquests marges d’actua-
ciÓ. Solament, senyores i senyors diputats, alguns exemples per
donar testimoni del que estic afirmant.
En primer lioc, no hi ha hagut cap planificaci6 de l’activitat
econbmica. Malauradament, el Consell Executiu, que en el de-
curs d’aquests anys passats ha vist augmentar les compet6ncies
i els recursos econbmics de la Generalitat, no ha tingut una ve-
ritable politica industrial; el Consell Executiu, en bona mesura,
s’ha limitat a actuacions puntuals per resoldre algunes situa-
cions concretes d’urgent necessitat. La politica del Consell Ehce-
cutiu en el camp industrial ai llarg de la passada dhda ha estat
caracteritzada per l’abshcia d’un marc coherent d’objectius:
no ha existit cap tipus de prioritzaci6, ni sectorial ni territorial.
Cal recordar, senyores i senyors diputats, el malbaratament
de recursos -i aquest matí també s’ha dit- que va significar la
dispersi6 de la politica d’avais a empreses privades duta a ter-
me per la CARIC, la Comissi6 d’Ajut a la Recerca Industrial,
dels anys 1980 al 1985,
Com tambd cal recordar la inutilitat del Coprec, un consell
que aquest matí no se n’ha parlat, que era el Consell per a la
Reindustrialitzaci6 de Catalunya, vigent des de l’any 1985 a
I’any 1990. Aquest Consell -vuU recordar-he va ser impulsat
per I’honorable senyor Hortal&, aleshores conseller d’hdhtsia i
Energia, que, davant dels esch.ndols a la CARIC, va intentar ra-
cionalitzar i objectivar la politica de préstecs i avals a les indtís-
tries privades que havia de dur a terme el nounat Institut Catal&
de Finances. Malauradament, aixa IIQ deuria agradar gaire a la
resta del Consell Exemtiu, perqu& aquest Consell ni tan sols va
arribar a vehicular el 10% dels crWts i avals a empreses priva-
des facilitats per aquest Institut Catalh de Finances en aquest
perfode que va des de l’any 85 fins a la seva dissolució -la del
Consell-, I’any 1990, per Decret 4, del 20 de febrer.
Malauradament, la mateixa dispersi6 i manca de prioritats
que va patir la CARIC, i que el Coprec no va poder evitar, es
segueix observant en la poZítica de préstecs i avals duta a terme
per l’hstitut Catala de Finances des de la seva fundació fins al
dia d’avui. Aixb ha estat motiu de diverses actuacions parla-
menthies en aquesta cambra, que ben segur que molts de vos-
tks recordaran. En qualsevol cas, efs agrairé que facin atenci6 al
fet que en el periode que va des del 1986 fins aZ 30 de juny de
1992 I’hstitiit Catal& de Finances haurh facilitat pr6stecs o
avals a empreses pertmyents a més de cent subsectors econb-
mics o industrials. Concretament, s’hauran facilitat 18.548 mi-
lions de pessetes en préstecs a 89 subsectors diferents i s’hauran
facilitat 14.532 milions en avals a 37 subsectors diferents. Tot
plegat, més de cent -que coincideixen els uns amb els altres;
per tant, s6n mks de cent- subsectors diferents als quals s’han
aplicat aquests recursos.
Aquestes dades, senyores diputades i senyors diputats, penso
que posen en relleu, un cop més, aquesta dispersi6 i m ca de
prioritats de la política de pr6stecs i avals de l’hstitut Catalh de
Finances. Reclamem una investigació profunda de tots els prés-
tecs i avals facilitats a empreses privades per aquest Institut
-d’aixb, tindrem ocasi6 de parlar-ne amb més amplitud al llarg
de la Moci6 presentada pel diputat Marti Camicer subsegüent a
la interpel.laci6 del Ple passat.
En segon lloc, hi ha hagut una manca de concordanga entre
Ies actuacions econbmiques i industrials del Consell Executiu i
eis esforgos que s’estan duent a teme des de les administra-
cions centrals i de3 de I’Administració local. EI Grup Socialista
considera que ha estat desaprofitat per a Catalunya el periode
excepcionalment positiu que hem viscut per a Ia nostra indús-

DWX DE SESSIONS / P - N h, 24 / 21 d’octubre de 1992 / SESSI6 PLENhIA NÚm, 152 919
tria des del 1986 ai 1990. Les taxes de creixement econbmic
durant aquests anys haurien tingut de ser molt més aprofitades
pel nostre Govern per millorar els factors que incideixen en la
competitivitat, funcionament i estructura del nostre aparell pre
ductiu. kixb voIia dir, senyores diputades i senyors diputats, se-
nyor conseller, trebdar per la concordanga de l’acci6 de
govern del Consell Executiu amb els esfoqos que s’estan duent
a terme des de les administracions central i local en el camp del
foment econbmic.
Sh&rgia, malgrat que 6s un concepte que va emprar molt
ahir el senyor conseller, és de fet un concepte de qu& ha estat
sempre mancada la gestió del Consell Executiu, del senyor con-
seller. EI nostre criteri és que aquest esforg en concordmqa no
s’ha fet i no s’esth fent,
Un exemple que no s’esta fent aquest esforq el podem trobar
en la manca de sensibilitat demostrada pel Consell Executiu per
a la recuperaci6 del nostre sector t&xtil: per una banda, s’ha
congelat de forma gairebk clara la Taula del Tbxtil -taula que,
com vost8s saben, es va aprovar després d’una moció en aquest
Parlament substanciada l’any 1988, a %als d’any-, i, per altra
banda, per altra banda, es deixa passar la possibilitat de signar
un conveni amb el Mbisten d’hdhia que hauria facllitat que
la nostra indhtria thxtil s’hagués beneficiat en major mesura, ja
en aquest exercici del 92, dels ajuts establerts en el Plan de
corngeíitividad de la industria textil y de la cunfeccibn, aprovat
per Ordre del 16 de juliol del 92, per aquest mateix Ministeri
d’hdústria.
Un altre exemple, senyores i senyors diputats, ei podem tro-
bar en la manca de suport del Consell Executiu als esforgas de
promoció i desenvolupament econbmic local que vénen realit-
zant les nostres administracions locals. Els Jocs Olimpics de
Barcelona 92 han posat en relleu, d’una manera rutilant, la im-
porthcia que t6 per ai país la suma d’esfoqos del Govern de
Catalunya amb els governs Iocals.
En tercer lloc, tampoc hi ha hagut suficient rigor en la utiíit-
zaci6 dels recursos econbmics a i nostre abast. Les mateixes xi-
fres i partides del Pressupost del 1992 posen de manifest que no
existeix una politica industrial definida que permeti optimitzar
els importants recursos econbmics que hi estem esmerqant. Es
va aprovar un pressupost de 17.695 milions de pessetes, de les
quals més de les tres quartes parts, un 76%, s6n transferknciees
finalistes que no responen n un marc global coordinat i suposen,
en molts casos, un ccsohpament>z d’esforps amb altres departa-
ments de la mateixa Generalitat o amb altres administracions,
Si observem, a més a mes, que per gestionar aquestes transfe-
r&ncies de 13.400 milions de pessetes es pressuposten 4,300 mi-
lions de pessetes, incloent 600 funcionaris, no 6s agosarat parlar
d’augment de burocrhcia i ineficihcia en la utilitzaci6 dels re
cursos públics.
Aquesta manca d’un marc coherent d’objwtius, aquesta he
ficihcia i poc rigor en I’administraci6 dels recursos públics, és
potser la intespretaci6 de l’apiicaci6 del principi liberal del lais-
ser faire, Zuisser pusser que en fa el Consell Executiu de Con-
verghcia, no sb si amb el total acord d’uni6. En qudsevoi cas,
potser aixb explica el suport politic a determinats empresaris
que aviat s’han demostrat mCs orientats pel benefici fic& pra-
ducte de l’especulaci6 financera, que de l’acci6 empresarid,
generadora de riquesa productiva. És cert que quan es pretén
captw capitals forans, i s’instrumenten politiques per fes-ho,
s6n foqa indestriables les entrades de capitals per invers% productiva
de les estrictament especulatives. Es més, un cop entrats,
fins i tot, els capitals de vocació especulativa + una part
d’aquests-, actuen en el mercat intern de forma que contribueixen
ai finangament d’inversions productives. Aixb no obstant,
hi ha operacions i formes d’actuar de grups i de persones concretes
que per antecedents histbrics i tipologia de les operacions,
no haurien d’haver merescut el vist i plau i, fins i tot,
l’entusiasme del Govern, El recolzament a la ind6stria productiva
que darrerament ha mantingut el president Pujol, en ocasió
del darrer debat, i que nosaltres compartim, és contradictori
amb I’entusiasme amb qub el nostre president havia defensat
determinats empresaris, les operacions dels guals o bé ja han resuItat
negatives o és &il pronosticar que les que encara segueixin
vigents finalment tanbe ho acabaran de ser, perqub el seu
carhcter especulatiu, és evident per al món financer, és evident
per a nosaltres i sembla que hauria de ser evident per al Govern.
TamM ha tingut un impacte molt negatiu per a la nostra indústria,
senyores diputades i senyors diputats, senyor conseller,
el poc rigor en el compliment de les normes sobre incompatibilitats
dels alts chws de la Generalitat que el Consell Executiu
ha demostrat en l’afer del senyor Planasdemunt, fins fa pocs
dies director general de 1’hstittut Catala de Finances. Senyor
conseller, entre el del liberdisme
mes radical i Tes actituds més intervencionistes, existeix tot w1
marc legal d’actuació previst al nostre Estatut, al qual vosths,
amb les seves actituds de liberalisme extrem, hi han estat, de
fet, renunciant, i aixb s’ha de dir. Com també s’hha de dir que la
seva critica, que va fer ahir, al compiiment de les normes cornunitilries,
per part del Govern de l’Estat, pel que fa a Ia plftica
industrial, és, de fet, una manca de serietat en relaci6 amb els
altres membres de la Comunitat Europea, en la mesura que el
que esta fent es podria interpretar com una incitaci6 a la trampa*
Com tamb6 s’ha de dir -i en quart Iloc- que tampoc s’esth
fent tot el que caldria per a garantir el compliment de les normatives
que afecten I’activitat industrid. Les fuites i vessaments
de productes tbxics, que mantenen totalment contaminats
la major part dels nostres rius, els accidents en el transport o la
manipulació industrial de productes que esdevenen perillosos
per a les persones i el medi ambient, l’incrernent de la sinistralitat
labord en aquests darrers anys, tot plegat esta posant en relleu
importants buits i mancances de seguretat industrial que
indiquen que estern molt lluny dels parhetres de Ia Comunitat
Europea en aquest camp.
El Grup Parlamentari Socialista ai llarg de les diverses legislatures
hem vingut denunciant les greus conseqüencies que per
al nostre teixit industrial i econbmic significaven aquestes manc
cances i inhibicions en mathria industria& dgunes conseqüh
cies d’aquestes mancances, d’aquestes inhibicions, d’aquesta
manca de rigor en 1’adm4nistració dels recursos econbmics s6n
tan paleses que per més que el conseller s’hi esforces en la seva
intervenci6 d’ahir, ja no es poden continuar amagant.
Increment dels desequilibris temtorials a Catalunya, lenta
perb persistent pkrdua de dinamisme de1 nostre sector industrial
en el nostre sistema productiu, Algunes dades que confirmen
aquest increment dels desequilibris territorials a Catalunya: el
quadre comparatiu de la renda familiar disponible l’any 87 en
relaci6 amb l’any 79, publicat pel Departament d’konomia i

920 DLAICI DE SESSIONS J P - Nih. 24 I, 21 d’octubre de 1992 / SESSJb PLENARIA Niím 15.2
Finances posa de manifest: primer, que de les 41 comarques es-
tudiades, 26 estan per sota de la mitjana de Catalunya; segon,
que entre la comarca ni& alta i la de renda més baixa hi ha més
de 66 punts de diferkncia, i tercer, que hi ha onze comarques
amb una renda familiar disponible inferior de deu punts a la
mitjana, Podem afjmar, doncs, que al llarg d’aquests deu anys
4aquests deu darrers anys- s’ha consolidat a Catalunya un
greu problema de distribució temitorial de la riquesa. Ha faltat
un esforq real, per part del Consell becutiu, per corregir els
desequilibris que creen les forces de mercat, sense un minim de
control de les administracions pfibliques, Tal com ha fet I’Estat,
per altra banda, amb els fons de compensació interterritorial, o
corn ho ha fet la Comunitat amb els fons estructurals o, aviat,
mb el fons de cohesió econbanica i social aprovat en el Tractat
d’Uni6 Europea,
Pel que fa a la @rdua de dinamisme del sector industrial en
el total del sistema productiu, malgrat les dades que el conseller
va donar, cal dir que, si bé sembla cert que la poblaci6 ocupada
industrial, en n6meros reals, es manté, el que tamb6 és cert 6s
que la poblaci6 ocupada industrial l’my 82 era del 38,2% i el
91 ha baixat un 32,8. I també 6s cert que l’apríaci6 del sector
industrial al total del PIB catalh haurh baixat entre tres i cinc
punts els darrers cinc anys, d’acord amb les estadistiques, se-
gons quines es puguin mirar.
Atenc& perb, amb aquesta darrera dada, senyor conseller,
perqu5, si aquest decrement de la participació del sector indus-
trial hagut% anat al sector serveis, COM semblava que vosth sos-
tenia, podPiem pensar que es tracta del procés normal de
terciaritzaci6 de la nostra economia, per6 eI nostre cas rn’atre-
viria a dir que no ha estat així. La major part del corresponent
increment de 12t participaci6 a la producció total no ha anat al
sector serveis, sin6 a la construcci6, que ha pujat més de dos
punts en aquest pesiode; un indicador m6s de la necessitat de
fer importants esforsos de contenció de la despesa corrent
per mantenir la inversió piiblica en infrastructures, si no vo-
lem que la cosa la tinguem més complicada encara del que la
tenim,
Hi ha altres aspectes, que l’honorable conseller no va asse-
nyalar, que indiquen tarnE, al nostre entendre, una pMua de
pes de la inddstria catalana. Em refereixo, d’una banda, a la dis-
minuci6 accelerada del nombre d’empreses grans catalanes. Si
repassem la llista dels darsers cinc o deu anys, hi ha un nombre
important d’empreses catalmes grans que han deixat de ser ca-
talanes en el. sentit de tenir aquí el centre de decisió: Cms, Ta-
bacos de Filipinas, la Maquinista, sabons Camp, Fecsa,
smpreses del sector, tarnbk, químic, farmacWc. ., , S ~ R alguns
exemples que es poden assenyalar d’entre molts altres. I em refereixo
tamb6 -atenc& al fet que la internacionalització de la
nostra economia, que té aspectes positius, que ningd els discuteix,
com s6n la introducci6 de noves tecnologies en tots els niveiis,
ha situat una part de subsectors industrials dependents de
les estrathgies globals d’iimportants multinacionals que lideren
sectors com el de l’automoci6, electrodomkstics, química, productes
farmackutics, per dir-ne aigms.
Cal fer atenció a aquest fetp com també cal fer atenci6 que la
internacionalització de l’economia cataiana, incloent en aquest
concepte, tamW, les inversions dels paisos de la Comunitat Europea,
ha avaqat en el decurs d’aquests anys d’una manera
molt unidireccional. La internacionalitzaci6, en la prhctica, ha
consistit en l’entrada d’empreses estrangeres a Catalunya, mentre
la sortida de capital catab ha estat moit reduilda.
Aquesta, senyores diputades i senyors diputats, senyor conseller,
és la realitat en quh ens hem de moure. No voldria, perb,
donar la impressi6 que estic passant la responsabilitat total de
les dificultats del nostre teixit industrial, hicament i exclusivament,
al Consell Executiu. No ho vull fer, no ho puc fer, perque
6s evident que hi ha condicionaments que no depenen de la
nostra voluntat -em refereixo a les vicissituds de la pelítica i
economia internacional, en el seu impacte en el mercat. De la
mateixa manera que el nostre Grup critica el Consell Executiu
quan s’apunta exclusivament els bxits de la fase expansiva que,
per a h nostra economia, ha significat el periode 85-90, no seria
seriós atribuir en exclusiva al Consell Executiu de la Generalitat
els problemes que comporta la fase recessiva o menys expansiva
del segle que estem vivint. És evident que aixb no ho
puc fer, ni ho hem de fer. Com tampoc voldria que s’entengués
que cap de Ies actuacions del Govern de Catalunya, del Govern
de Convergbncia i Uni6, han estat ..., no han estat favorables per
a la nostra indústria.
El Grup Socialista ha estat d’acord amb moltes actuacions
puntuals que, atesa la urgkncia, s’havien de fer; fins i tot compartim
I’efecte beneficids que, per a la nostra ind&ria -si es
portava a terme de foma seriose, tindrien molts dels eixos
d’actuaci6 a qub es va referir I’honorable conseller d’hdústria i
Energia en la seva intervenci6 del dia d’ahir.
Senyor conseller, no 6s que aquestes actuacions, aquestes eines
de suport a la indústria no siguin beneficioses, no es tracta
d’aixb. El que passa és que no han incidit de forma significativa
en la millora del nostre teixit productiu i, en conseqühcia, en
una millora de la nostra posició de c~mpetitivitat en el mercat,
perque, en primer lloc, no han tingut un eix vertebrador que les
orientés i, en segon lloc, no han estat posades a la prhctica amb
la conscihcia clara que l’efichcia de totes aquestes actuacions i
d’dtres que he anat desgranant depenen del grau d’,hterrdací6
i capacitat de sinergia que els d6na un programa d’actuaci6 industrial
coherent i concordant amb l’impuls de les administracions
central i local, i amb la implicació de les institucions
econbmiques i socials, les associacions empresasials i sindicats.
Perb M, del que es tracta, mds que discutir qui tenia la ra6
en les seves critiques, i el que penso que esperen de nosaltres
els empresaris i els treballadors de Catalunya, tots els ciutadans
i ciutadanes, 6s que encertem en ei diagnbstic dels nostres punts
febles i siguem capagos de tirar endavant una política industrial
que resolgui aquests punts febles i millori la productivitat i fa
competitivitat del nostre teixit industrial.
Senyores i senyors diputats, senyor conseller, des del nostre
punt de vista cal posar en mama, des del Govern de la Generalitat,
una veritable politica industrial que millori la qualitat global
dels nostres sectors productius. Es tractaria de posar-nos
d’acord en quatre grans blocs de qüestions. Primer, quins han
de ser els objectius de la politka industrial. de la Generdítat?;
és a dir, quh volem aconseguir. Segon, sobre quina reatat hem
d’actuar per aconseguir-los?; és a dir, definir i precisar els h-
bits on s’ha d’intervenir des de I’Administraciú. Tercer, quins
instruments de política industrial hem d’utilitzar?; 6s a dir, amb
qub hem de treballar? I, quart, com hem de treballar?; és a dir,
quina política industrial ha de desenvolupar-se des del Govern
de Catalunya, des del Govern de la Generditat,

DIARI DE SESSIONS / P - Núm. 24 / 21 d’octubre de 1992 / SESSI6 PLENARIA Ntím. 15.2 921
Pel que fa al primer bloc de qüestions, els objectius de política
industrial de la Generalitat, crec que podríem coincidir que
podrien ser aquests tres -i penso que en aixb no hi haurh discussib:
primer, fer que la indiístria catalana sigui competitiva
en els mercats internacionals i nacionals, especialment amb la
plena entrada en vigor de 1’Acta linica, garantint un creixement
industrial sblid, sostingut i estable; segon, aconseguir l’equilibri
econbmic i territorial a Cataiunya, 6s a dir, evitar la Cataiunya a
dues velocitats, i tercer, un creixement respectuós amb el. medi
ambient.
Pel que fa al segon bloc de qüestions, els hbits d’intervenci6
política de la Generalitat, Aixb voldria dir convenir a actuar
sobre els segilents hbits, al nostre entendre: primer, la xama
d’hfrastmctures de comunicacions de tot tipus, aixb vol dir,
d’entre altres coses, la rnhima prioritat i el rnW consens en
l’elaboraci6 i aprova& del Pia temtorial de Catalunya -vaig
celebrar que l’honorable conseller de PoIftica Temtorial digués
ai ple passat que a final d’any sembla ser que ja es presentaria,
tant de bo que quan es presenti tingui ja aquest mkim consens
de que estic parlant; segon, les infrastructures de serveis a l’empresa;
tercer, l’hbit de la fomatci6 de la mA d’obra i de la investigaci6
tecnolbgica per a modernitzar l’apareli productiu;
quart, l’hbit que representen els factors de competitivitat, els
altres factors com s6n la qualitat, el disseny, l’estaivi energhtic
o el sbl industrial -aquest tema, un tema molt important-; cinque,
el comerg exterior, i sise, la normativa ambiental.
Pel que fa al tercer bloc de qüestions, els instruments de politica
industrial a utilitzar. Des del nostre punt de vista, s’haunen
d’utilitzar els segiltents: primer, la planificació concertada
mitjmpnt un pla de desenvolupament industrial de Catalunya
que el proposem- que el voidrl’em inserit dins d’un pla estrat&
gic de l’economia catalana, que coordini les actuacions dels diversos
departaments implicats en la politica industrial
-Indfistria i Energia, Treball, Ensenyament, Medi Ambient, Pe
litica Territarial, Cornerg, Turisme-; segon, l’impuls d’una mesa
per a la concertaci6 i la competitivitat en el marc del consell
de treball; tercer, la integració dins d’un Institut Catalh de €’re
moci6 industrial de tots els organismes p6biics de suport industrial
actualment existents, ei Cidem, el Lgah i 1’Idiada. Cal
impulsar la coordinació i 2’eficAcia d’aquestes entitats, tot incrementant
€a seva capacitat de gesti6 i reduint costos d’adminisíració.
Proposem la integraei6 d’aquestes entitats a dintre
d’un únic institut cataih de promoció industrial.
Quart: impulsar la creaci6 d’instituts sectorials mixtos, pú-
blics i privats, de suport t&cnic9 econbmic i comercial a les em-
preses. Aquest és un instrument que esa utilitzant en
profunditat la Generalitat valenciana i que pot ser útil per donar
suport a amplis sectors de petites i mitjanes empreses, Una so-
cietat de capital-risc, senyor conseller, solvent, tambd tindria
sentit en aquest marc de collaboraci6.
I cinquh: el suport financer selectiu, estructurat i objectiu
mitjanpnt subvencions, préstecs j avals d%gil gestió i periodes
de cobrament enraonats.
I pel que fa al quart bloc de qüestions, la política industrial
que hauria de desenvolupar el Consell Executiu de la Generali-
tat, d Grup Socialista proposa que el Consell Executiu dugui a
terme una política industrial activa i coordinada. Es a dir, v e
lem una poIítica industrial activa que aprofiti ai mhxim els nos-
tres marges d’actuacib, que exerceixi a fons i amb rigor les
nostres compethcies en totes les rnat5ries que incideixin en la
millora de la competitivitat del nostre sistema econbmic; i vo-
lem també una plftica industrial que impulsi la coordinació.
Per aixb proposem ai Consell Executiu una poiitica industrial
que, a més a més d’activa, sigui coordinada; és 8 dir, que con-
creti també en el camp de la politica industrial del Conseli Exe-
cutiu de la Generalitat I’esperit de col.laboraci6 dels Jocs
Olljmpics de Barcelona, l’esperit del 92.
Aquesta política industrial, perqu5 sigui activa, hauria #mar
encaminada a aconseguir en primer Ilm que la població activa,
especialment els desocupats, s ’adapti a les condicions canviants
de l’economia. La fmmaci6 professional és un dement cfau del
bon funcionament de les empreses del pais; caldria donar un
major impuls ai que ja s’est21 fent en aquesta materia
En segon iioc, aconseguir que la inversi6 industrial afavorei-
xi el reequilibrament territorial de Catalunya. En aquest sentit,
el nostre Grup valdria insistir en la necessitat de definir plans
especfics de reactivació econbmica tant per a aquelles comar-
ques que, COM el BerguedB o el Ripollhs, han sofert un pracés
de regressi6 industrial com per a aquelles altres comarques que,
sense poder dir amb rigor que sofieixen regressi6 industrial per-
quk ci’indtistia n’han tinguda sempre ben poca, s6n comarques
a les quals cal fer una atenci6 especiai perqu& són les que es
troben en una situaci6 m6s dura de Catalunya. Proposem,
doncs, pla de mactivacid econbmica per a aquestes comarques
amb la seguretat que una politica d’aquesta mena no soJament
frenar8 el deteriorament d’aquestes comarques, no solament
tindr& efectes positius per al reequilibri territorial. de Catalunya,
sin6 que pot situar-les en una psici6 privilegiada, mb clars
avantatges sobre els problemes d’aglomeració metsopolitana,
En tercer IOC, una politica industrial activa per tal d’aconseguir
enfortir el nostre teixit empresarial. En aquest sentit, proposem
al Consell Executiu impulsar la canaiitzaci6 de recurs03
financers de les institucions catalanes per afavorir la creació de
grups inversors catalans que es constitueixin en vertebradors i
promotors de l’activitat econbmica, donant suport a la creacid
d*ernpreses grans catalanes que equiiibrin el teixit empresarial i
encoratjant les empreses catalanes a expandir la seva participaci6
en e1 mercat. El conseller ha posat un exemple, aquest mati,
d’empreses..,, dues, conc.re,tament, que és el camí -peme per
on també s’hauria d’anar,
També proposem al Consell Executiu una reestructuraci6 racional
i eficient del Departament d’hdihtnia i Energia que doni
lloc a la creaci6, dins del Departament, d’una direcci6 generai
de la petita i mitjana empresa. La petita i mitjana empresa -ahir
tmbk es va dir- de Catalunya és una part fonamental de la nostra
riquesa que cal enfortir i potenciar. Aquesta direcci6 general
de la petita i mitjana empresa hauria de complir els següents
objectius: coordinar les activitats de les diferents administracions
amb incidhcia a l’activitat Pime -petita i mitjanw, ser
m element bhsic d’informaci6 i cornunicaci6 recíproca entre
l’Administraci6 i aquest tipus d’empresa; portar a terme programes
dels diferents sectors que componen aquest ventall d’ernpreses
recolzant-se en la collaboració de les seves associacions
representatives i les corporacions existents; fomentar el desenvolupament
i cremi6 d’empreses Pime, especialment en aquells
sectors amb futur teCnic i econbmic; defensar eis legítims interessos
de Ia petita i mitjana empresa, especialment en rnatkria
tecnolbgica, econbmica i financera i de protecció contra actua-

922 DZARZ DE SESSIONS / P - N~ím. 24 / 23 d’octubre de 1992 J SESSI6 PLENkUA Núm. 15.2
cims de cornpetkncia deslleial o illicita, per a la qual aquest ti-
pus d’ernpresa és m& feble; impulsar l’ernpresa artesana i
adaptar la seva qualificaci6 als criteris de la Comunitat Euro-
pea, i finalment, impulsar i potenciar les empreses d’economia
social -cooperatives anhnimes laborab que per la seva ehch-
cia en la creaci6 d’ocupació creen riquesa, distribueixen eficag-
ment la renda, reciclen professionalment els seus treballadors i
generen cultura de participaci6 i corresponsabilitat, imprescin-
dible per a l’hxit de les polítiques de rendes i de creixement
KO~bmiC.
En quart lloc, aquesta política industrial activa hauria d’hcrementar
les mesures de seguretat de les installacions industrials,
per aconseguir preservar el medi ambient dba forma
seriosa, per millorar les condicions d’hhigiene i seguretat dels
treballadors.
En cinqu2 lloc, s’hauria d’aconseguir incrementar In qualitat
industrial dels nostres productes, bhs i serveis i fer més eficients
els nostres processos productius.
I en sis& lloc, s’hauria d’aaconseguir una millora general de
les condicions latmals dels nostres treballadors. Amb aquesta
orientació proposem que s ’implementin, des de la Conselleria
de Treball, les mesures necesshies per tal que en la resolució
dels expedients de regdaci6 d’ocupació s’irnpulsi l’existhcia
de compromisos entre les diverses parts -empresaris, treballadors
i AdministraciG- de formació i recoilacaci6 dels excedents
laborals que es poguessin convenir. Si aixb es fes aixi no en
dubti, senyor conseller, que parlar de flexibilitat laboral amb els
sindicats dels treballadors tindria tot un altre sentit, Ben segur.
1 com ja hem dit, volem i proposem que aquesta politica industrial,
a rnks d’activa, impulsi la coordinaci6, Per aixb proposem
al Consell Executiu que impulsi la concertacib i
coMaboraci6 econbmica i social a tres nivells,
En primer lloc, amb les administracions central i locals per
tal d’aconseguir major eficiicia en I’objectiu del reequilibri territorial
coorbant el conjunt d’iniciatives públiques en el marc
del foment industrial. Cal aprofitar les oportunitats de promocid
de1 nostre teixit productiu de béns i serveis que s’obren després
de l%xit dels Jocs Olimpics, que han palesat davant el món la
qualitat dels nostres productes industrials i de les nostres enginyeries.
És un capital que hem de saber aprofitar de forma
col*lectiva.
En segon lloc, di212eg i concestaci6 amb els sindicats i les organitzacions
empresarials per afavorir un consens al voltant
dels factors que afavoreixen la consolida56 i la millora del teixit
industrial catal& i la reactivació econbmica dels territoris
més afectats pel declivi industrial,
I en tercer lloc, cal impulsar la coHaboraci6 a la universitat i
els ens de recerca i de formació professional i ocupacional per
aconseguir que el sistema educatiu proporcioni la capacitat tknica
i cientifica que és necessbia.
I finalment, el Grup Parlamentari Socialista proposa que
aquesta politica industid activa i coordinada es porti a terme
sobre la base del rigor en l’administració dels cabals pdbfics,
]’objectivitat en el prwés de concessi6 dels ajuts pdblics, subvencions,
préstecs o avals i una attFenci6 priorit&ia cap a les petites
i mitjanes empreses i l’empresa familiar.
És evident que Catalunya en concret, i Espanya en general,
necessita ~rn compromís clar del Govern de la Generalitat en la
instrumentaci6 i aplicació d’uns pressupostos que estiguin en la
linia dels compliments d’uns objectius que ens han de permetre
convergir amb les economies que volen consüuir la unitat empea,
I aixb vol dir rigor en l’administraci6 dels nostres recursos
evitant despeses sup&flues i contenint la despesa global, com
també vol dir rigor en l’aMstraci6 dels cabals pdblics, l’ob
jeetivitat en la concessi6 dels ajuts pfiblics a fi d’aconseguh la
major rendibilitat social i econbmica de les nostres actuacions.
És amb aquesta orientaci6 de major rendibilitat sociai i econbmica
que proposem que una part substancial dels ajuts econbmics
a les empreses vagi cap a les petites i mitjanes i a les
empreses familiars. Així mateix, proposem que, atesa la rellevhcia
que tenen aquestes petites i mitjanes empreses a Catalunya,
s’arbitrin uns mecanismes que facin possible que, en
aquells casos en que la continuitat de I’empresa pugui veure’s
de manera fefaent seriosament afectada per la incid&ncia de
l’lmpost de successions, el Consell Executiu pugui instrumentar
les mesures més adequades per atenuar l’impacte d’aquest
Impost atenent les especials caracten’stiques de les empreses familiars,
Aquesta, senyores diputades, senyors diputats, senyor conseller,
és la política industrial que el Grup Socialista pensa que
s’hauria de dur a terme per aprofitar al mhim els nostres marges
d’actuaci6, per situar la nostra indfistria en les millors condicions
de competitivitat en el mercat i per evitar una Catalunya
a dues velocitats. Una polftica industrial activa i coordinada
-escoItarem amb atenci6 la resposta de l’honorable senyor conseller
d’hdústria i Energia, senyor Subir-, voldríem que fóssim
capaqos de posar-nos d’acord, i aixb exigeix una correcci6
de moltes coses per part de vostb, senyor conseller, i acabar
amb moltes mancances. El pal‘s ho necessita i els nostres ciutadans
i ciutadanes ens ho reclamen.
Moltes gracies, honorable president, senyores diputades i senyors
diputats,
El SI: PRESDENT: Moltes grhcies, senyor Riera. Té la paraula
l’honorable conseller, senyor Subirh.
EI Sr. CONSELLER ~ ’musrn
I ENERGIA: Senyor
president, senyor Riera ... Senyor Riera, vostb ha fet una cosa
molt hhbil, que ha consistit essencialment,., Un incís, abans:
vast&, senyor Riera, corn tots els diputats &aquesta cambra que
ho desitgin, te la parta molt franca en el Departament d’hdtistria
i, per tant, vost& coneix a fons, molt a fons, l’estructura del
Departament, els programes del Departament, fins i tot les formes
d’actuació del Departament, perb els programes els coneix
molt M, i vosth m’ha fet amb un cert to de filipica una descripci6
d’allb que el Departament €a, fis a diw, vost& ha agafat els
pxogrames del Departament, ha agafat les actuacions del Departament
i els ha presentat amb una estructura lleugerament diferent
de la que jo vaig utilitzar ahir, perb no massa -per6 no
massa- i m’ha dit:

DIARI DE SESSIONS / P - Núm. 24 / 21 dbctubre de i992 J SESSI6 P LBNm Núm. 15.2 923
que expiícar coses que vostpl coneixia, que fem- i, a m8s a més, nan, Doncs moIt bt5 Naturalment, que aquestes coses 36n enorho
ha presentat b6, hhbhent i ben esbructuradament.
mement positives, i perfecte, té raó vosth: era el punt mes fhcd,
A veure, comencem per díb que m’és més acil, que és la hi estic d’acord.
utilització de la molt positiva projecció que per a Catalunya, Tornem a altres coses una mica mbs complicades. Ja veu&
des de1 punt de vista industrial -des d’alfres punts de vista tam- Cooperació amb I’Adrnhistraci6 central, en programes conbé-,
tenen els Jocs Ozl‘mpics. Nu només des del punt de vista crets i específics? Senyor Riera: tota Perb nomes amb una exd’imatge
-que és molt positiva i que ho he pogut constatar en cepció, que vosth me l’ha d’admeúe: sense renunciar a
els meus darrers desplagaments a I’exterior-, sinó tambd des
d’altres aspectes molt importants, que aquest mati s’han esmencampetkncies.
I ja ii explicar6 el que vuil dir amb aixb.
Tenim una sMe de contenciosos amb ..., tenim diversos contat
per altres i que jo no m’hi he referit $’una manera molt ex- venis firmats amb l’AWstraci6 central, perb a partir d’un
plicita, perb que ara no em sap cap greu fer-ho.
determinat moment, i després d’unes concretes sentencies del
A Catalunya tenfem unes mancances gravfssímes en teleco- Tribunal Constitucional que no crtl avorrir la cambra, pefi...,
municacions, gravíssimes. Hi havia zones del territori properes que vo& les coneix, tamW, vam tenir de deixar de fumar els
-i properes a Barcelona, és a áir.,.-, zones en les quds no es convenis, o bé posar-hi una clhusula al íinai, que era una mica
podia pensar a installar -em sembla que aquest matí ho deia-, absurda, i que jo comprenc que el Ministeri no volgués firmar
doncs, un magatzem sofisticat per proveir el mercat del sud amb aquella clhusula, que deia wilvant les compethcies, tal
d’Europa, doncs perquk no hi havia comunicacions telefbniques com es preveu en la Senthcia tai del Tribmai Constitucional>>.
correctes. I 6s veritat que, degut als Jocs Ohpics, s’ha fet -Te Perque una de dues: o es redacta tot tenint en compte aixb o b6
lefbnica ha fet- un gran esfor9 de millora d’aquesta molt fona- 6s una atonterian posar-ho, no? I redactar-ho tot tenint en
mental infrastructura, no nomes per al circuit telefbnic, sin6 compte &b, doncs, simplement, no es volia fer.
també per al circuit de transmissi6 de dades, que per a algunes Perb fixi’s que hi ha una particularitat, en el funcionament,
aplicacions és tan important o més que l’estrictament . que em sembla que ho pot salvar, pot salvar les dues posicions
Cert; cert i notable, en el sentit de molt notat, Home, també jo -i aixb ha estat reiteradament dit ai Ministeri-: nosaitres podem
podria posarme en pla negatiu -que no ho far& i dir que ja era continuar funcionant lieialment dins de la norma que ha dictat
hora, per& no ho faré. fis a dir, mdt bk, gran esforq de Telefbni- el MjnisterE per fer aquell tipus d’acci6 prornocional 4 cas del
ca en el tema de la millora de les comunicacions. Queda per fer t8xtil que vostk esmentava- sense necessitat de firmar el conveencara,
eh?, perb molt b6, un molt positiu esfoq en la miliora ni, perquh la nostra impugnaci6 davant del Tribunal Constitude
les comunicacions a l’entorn de Barcelona.
cional d’aquella norma no la invalida, continua en vigor, I
Mirin, no fa pas gaire temps, un empresari catal& del ram nosaltres estem disposats a continuar-la aplicant amb tota ileialdels
sukontractistes de la indhtria de I’autombbil, que opera tat, per6 el que no podem deixar de fer 6s defensar la nostra
en les comarques de Lleida, em deia: , perqu5, efectivament, 6s clar, aquests productes han Per tant, aquesta és la nostra actitud, per6 no 6s una actitud, en
d’arribar a alíb que se’n diu en anglBs just in fime, que vol dir absolut, obstnrccionista que es puguin dur a terme aquelles opeque
si ha d’&bar el cmió a les onze, ha d’arribar a les onze. racions, perque D6u nos en guard que, per una discrephcia en
Bé7 doncs, aquell cami6 arriba a les onze amb molta m6s facili- el tema de les compthcies, es pogués perjudicar les activitats
tat ara que fa uns quants mesos; per tant, molt b6, aquesta mi- industrials. I crec que 6s perfectament salvable, aixb. Perb vost6
Ilora d’infrastructures ocasionada pels Jocs Ofimpics.
ha d’admetre, com a diputat al Parlament de Catalunya, que no
Ja he dit abans que la projecci6 exterior és enormement po- podem renunciar a compethcies sota la pressib, simplement,
sitiva, també, eh? X molt b6, també, en alguns aitres aspectes:
evidentment, el prestigi de les enginyeries cataianes ha pujat
de dix: firmi el conveni perquk, si no, no arribaran els diners a
les empreses)); aixb, no ho podem ... Jo crec que no es pensa. I
molts punts, amb projectes com, per exemple, la torre Foster u
com el mateix pavelló Sant Jordi. Fins al punt que, no fa gaire
temps, una... -fa molt poc temps-, una empresa japonesa, que
espero que s’actujl en conseqihcia.
De tota manera, deixi’m fer uns comentaris en relació tant
amb aquest pla t&xtil com amb el Retex, perque em sembla que
esta projectant una nova fibrica a Catalunya, em va venir a vi- val la pena fer-ho perqub tothom es situi’, eh?
sitar -com habitualment fan- per dir-m’ho, i vaig aprofitar per Comencem pel Retex, si vost8 vol. Retex és un programa
dir4 una cosa, perque, a mes a mbs, és ventat: en el passat -en +pe encara no s’ha posat en marxa, perb que se n’ha padat
el passat-, els japonesos tenien una certa tendhncia, que intentem
reformar-ja li explicar6 com; en aquest cas ho vaig fer i es
va aconseguir-, de concertar l’enginyeria amb enginyeries jamolt-
de la Comunitat que, si es posa en funcionament tal corn
esta previst, significarh per a Catalunya 200 milions ..., 217 -per
ser precisos- dons de pessetes I’any, durant cinc anys; que,
poneses, i jo els vaig dir, comentant.,., em vaig fer venir bé la fent una senzilla divisió, fent una senzilla divisi6, senyores i seconversa,
parlant de les installacions olímpiques, i els vaig dit: nyors diputats, toca a 1.800 pessetes per treballador del tbxtit a
dhi, escolti, si e1 senyor Isozaki ha quedat molt satisfet, i ho Catalunya: 1.80 pessetes pr treballador del t&xtil vol dir que n
ha manifestat en píblic, de la capacitat de les enginyeries que una empresa de 1.OOO treballadors s’hi pOdria dedicar, de mitjaoperen
aquí, home, facin-me un favor: contractin amb les en- na, 1.8OO.OQO pessetes, i a una empresa de 500 treballadors s’hi.
ginyeries que operen aquh, i al cap d’un quant temps aquell podrien dedicar 500,000 pessetes. Ja sé que aixb no va abd, ja
bon home em va telefonar i em va dir:

924 DIARI DE SESSIONS / P - Núm. 24 / 21 d’octubre de 1992 / SESSI6 PLJ3NhI.A Niim. 15.2
Per& és clar, llavors ve,.., no el Retex, llavors ve el Pla de
competitivitat tkxtil, que és ..., que ha sigut objecte, precisament,
d’aquesta polhnica ..., vaja, molt simple i molt -com diria
un anglhs- US a matter of fact, 6s a dir molt factual, que hem
tingut vmtb i jo. Escolti, el Pla del Ministeri significa alguns diners
més: concretament 4 jo m’he equivocat molt fent les &visions-,
4.000 ..., unes 4.400,4.500 pessetes per trebaliador i any
a Catalunya; 6s clar, 6s una mica més del doble que el Retex,
per6 continua essefit infim i continua essent clarament hsuficient
per fer qualsevol cosa seriosa.
Perb, a més a més, deixi’rn expiicar-li una cosa, senyor Riera,
i sense gens d’acritud: escolti, nosaltres, totes les ganes del
m6n de cooperar, sap?, perb I’Ordre corresponent als ajuts
d’aquest any es va publicar el 29 de juliol i el termini de presentació
de sollicituds s’acabava el 31 d’agost, La ventat, nosaltres
vam fer un enorme esforg de cooperaci6 amb el
Ministeri per tal de donar difusi6 a I’Ordre, per5 vosti: ja m’explicarh
quina mena d’interpretació t6 que una ajuda d’aquesta
transcendhcia -almenys no per la quantitat, sin6 pel sector a
qui: va enfocat-, doncs, es publiqui el 29 de juliol i el termini
de presentaci6 de sollicituds s’acabi el 31 d’agost, Per tant, escolti,
cooperació, tota la que vulguin, perb sobre unes bases,
primera, que competenciahent siguin correctes i, segona, que
operativament tmbé ho siguin,
Després YOS~& ha entrat en el tema ..., és a dir, abans d’explicar-me
la política del Departament, vostk, en el capítol de crítiques,
ha fet critiques en relaci6 amb la CAFüC. Jo crec que el
terna de la CARXC ja l’hem debatut aquest mati; en tot cas, vost&
hi era, escoltava, i, per tant, em sembla que ja no hi tinc
d’degir res mes.
Ara bé3 en relaci6 amb l’lnstitut Catal& de Finances,.. Escolti,
l’hstitut Catal& de Finances, efectivament, tal com vost6 diu,
ha donat ..., ha fet operacions de &dit i aval per valor de
16.200 milions de pessetes. Dedicats a moltes CQS~S diferents, a
part de la indhstria, eh? A la ind~stria, concretament, el 60%, és
a dir uns 9.700 milions, i a empreses comercials, a hospitals, a
SAL -a societats anhnimes laborals-, a cooperatives, etchtera,
tota la resta, eh? De manera que allb que vosth m’explicava,
doncs, tambk forma part de les coses que es fan.
I quant al reequilibrament tenitorial, l’hstitut Catal& de Finances
ha donat al BerguedB, concretament, al voltant d’un
10% de les seves operacions, quan el Berguedh representa el
0,7% de la població a Catalunya, I aixb qu& vol dir? Aixb és
una demostraci6 clara i especifica d’allb que jo ahir en deia la
: . Substancialment, aquest 6s el
tipus d’argument. Miri, si mai m’he apuntat substancialment els
m&rits de la fase expansiva, doncs llavors camgui’rn a mi substancialment
els pecats de la fase recessiva, Perb no ho recordo,
ni penso que ho hagi fet. El que segurament alguna vegada hem
dit és que les nostres actuacions sistemhtiques, i ordenades, i
conduides per un fil conductor i per una linia &actuació que
6s al que em referir6 ara-, poden haver tingut algun efecte positiu
a la fase expansival i que poden tenir, tambt5, dgun efecte
positiu a la fase recessiva. Per6 no m’apunto, ni mult menys,
tots els

DIARI DE SESSIONS / P - N h. 24 / 21 d’octubre de 1992 / SESSI6 PLENkA N6m. 15,2 925
cient,.. I recordo, ahir, la frase que deia en el discurs, deia:

926 DTARJ DE SESSIONS / P - Núm. 24 J 22 d’mbbre de 1992 / SESSI6 PLIENhlA Núm. 15.2
ments intermedis de l’estructuxa industrial i comercial de Catalunya.
es a dir, si jo no em puc refiar de les carnbres de comerq,
si no em puc refiar de les cambres de comerq de Manresa, per
difondre les activitats del Copca en el Bages i en la seva zona
d’influhcia, de qui m’haig de fiar?
Pes tant, hi insisteixo, aquesta practica d’institucions mixtes
nosaltres la vam comenqar abans i en aquest cas concret ens ha
donat resultat. Jo li diria que no estern pas tancats a estudiar-m
d’dtres, perb en principi, de moment, no en tenim cap de pevista.
De tota manera, hi insisteixo, l’experihncia 6s positiva.
Bé, i així podríem anar desgranant coses, perb jo rn’allargaria
molt, senyor Riera, ja ho vaig fer ahir i els demano disculpes
per aixb, perb em sembla que els trets essencials els hi he dit.
Vost5 ens ha.,. -per mi no és pejoratiu aixb que dir&, eh? VostE:
ens ha repetit allb que el departament fa -escolti si ho considerés
pejoratiu o negatiu, no ho faria, faria una altra cosa-, ens ha
repetit ailb que el departament fa organitzant-ho formalment en
la presentaci6 de vegades diferent i de vegades igual, i demanant
que aixb ho posem en un pla general,
Jo no en s6c especialment addicte, per6 si aixb es pogués
concretar, potser, no amb un pla tan genhic corn vosth diu, per¿j
amb una cosa més específica, si vost8 em digués: seria convenient
que els elements de prornoci6 de la competitivitat els
formuléssim conjuntament, Miri potser si. Jo estic convenqut
que no en sortir& cap de nou, pensi de debb que ens ho hem estudiat
i treballat molt a fons i fa, en algun d’aquests programes,
temps que hi treballem, que bs, a més a més, quan els programes
donen resultat.
Miri, ara, em sap greu, no vu l . NQ ho dic amb to de critica,
perb un dels defectes de l’actuaci6 d’alguns organismes de-
pendents del Ministeri d’hd~stria i Comeq, per exemple,
l’kex és una certa velle’itat.,. no trobo la paraula exacta, un cert
excés d’irnaginaci6 que els fa modificar any per any, any darre-
rlt any, els programes i les línies d’actuació i, aixb desorienta
l’empresariat, desorienta l’usuari &aquells programes, alguns
dtils, perb fhs i tot aquests de vegades es canvien i dius per qui?
l’han canviat, doncs, mira, doncs perquh hi ha hagut un cert es-
pasme de canviar. Penso que & important que tots siguem
conscients que programes d’aquest tipus, actuacions com les
que hem descrit -vostk i jo-g que s6n actuacims d’una certa es-
tructura de base i que, per tant, tenen efectes a mitjh termini,
com a minim, es mantinguin en linies constants durant un cert
nombre d’anys; d’aquests en tenim uns quants,,, No vull repe-
tir-ho, perd abans algfi ha esmentat el tema d’estahi energhie,
s’ha conduit molt bé amb consthcia i en una mateixa direcci6
durant molts anys i llavors donen molt bon resultat.
BB, doncs, que algunes d’aquestes coses les pogukssim for-
mular, les que incideixen més directament sobre la competitivi-
tat en un pla conjunt de Competitivitat, potser seria positiu. Ara
-ja li ho dic per endavant-, aquest pla global, que de fet seria la
substituci6 de la responsabilitat del Departament d,Indistria per
un pla global, la substituci6 de les responsabilitats de poutica
territorial i obres públiques amb el qual ens coordinem perfec-
tament bé, per a un pla global, etchtera, &&era, etcktera, no
em sembIa adequat,
Moltes grhcies, senyor president; moltes grhcies, senyores i
senyors diputat s.
EE. Sr. PRESIIDENT: Moltes grhcies, senyor conseller, El se-
nyor Santiago %era pot fer la &plica. (Pausa.)
El Sr. RIERA I OL-: Molt honorable president, B6, se-
nyor conseller, M, vost5 diu una s&ie de coses el departament
ja les fa. Bé, jo li he precisat moltes coses que vcurem, doncs, si
vostbs estan disposats a fer-les; Concretes, que n’hi he proposa-
des bastants. De tota manera, abans, voldria contestar o contra-
dir-lo en alguns aspectes que voste ha dit; en altres hi estic
d’acord, nosaltres estem d’acord amb el. que han representat per
al prestigi de les nostres enginyeries i empreses industrials els
Jocs Olímpics, si s’aprofjta, hi estem d’acord. Per tant, b6 no hi
ha res a dir aqd, perb podem discutir-ho, voste i jot si en aixb
ens posem d’acord, oi? Aimenys aquest aspecte estic un mica
afbnic.
En canvi, vostg, pel que fa ai tema del textil. Miri, agui sí
que no, no comparteixo, en absolut, senyor conseller, que,..
vosts passa per aquest terna, jo diria que passa vos& olfmpica-
ment del tema aquest del tktil, eh? Perque vostb sap que el
Parlament va instar-10, en fi, a constituir una mesa del tbxtil ca-
tal&+ No és cert, no 6s cert que aquesta mesa del tkxtii haguBs
resolt congelar-se perquh hi havia uns aspectes que s’havien de
negociar amb el Govern central, uns aspectes de Seguretat Sa-
cial,., Vosth ho sap millor que jo tot allb a que feia referhcia,
el que en deia indústria de temporada, per intentar arreglar les
coses quan no hi hagués un moment, doncs, de baixada, en fi,
de comandes, veure COM aixb ho resoliem, aquest prw& de
temps. No és cert akb, a més, la mesa del tkxtil va continuar i
continuava perqub hi havia tot un ventall d’aspectes que va en-
carregar el Parlament d’estudiar, que era tot el que podem fer
des del Departament d’hdústria i altres departaments, per tai de
milloras en el que poguéssim la situa& del tkxtil a Catalunya.
I vosth en aquest tema els passa per alt i diu: no, no, 6s que
es va acabar aqul; vam queáar d’anar a Madrid i llavors ja, en
fi, ja varn quedar s’ha acabat. No, no, aixb no, perque vost& sap
que aixb no és cert i que, per tant, doncs, no, no th acusament
de recepci6 aixb. Es a dir, hi ha una s&ie de mesures concretes,
que es podien fer i s’haurien de fer, que li van vo& posar a la
taula diverses parts d’aquesta Taula empresarial i tamM sindi-
cal- que vostes no hi van voler entrar ni van voler aprofundir,
vosths van congelar aquella mesa.
I, senyor conseller, que el Govern central, que el Ministeri
d’hdústria elabori un pla de competitivitat dei sector t&xtil, en-
@e les normes del qual posa que des comunitats autbnornes po-
dran signar convenis per aplicar a la seva comunitat aquelis
plans>>, que vost& no tingui l’agilitat de tenir previst un pla
complementari per a Catalunya, que pogués aplicar ja per a
aquest any 92, que sbn 1.500 milions de pessetes que es poden
apiicar en aquest 92 per facilitar ais empresaris catalans, a les
petites empreses gaudir d’aquestes quanties ... Vosth, aixb, em
ve a dir que en quatre anys de mesa del tbxtil que no hagi estat
capag la Conselleria de preparar aquest Pla i en el periode de
temps curt que vosth diu, que és veritat, de finals de juliol a fi-
nals d’agost, poder presentar de dir:

DIARI DE SESSIONS J P - Ntim. 24 J 21 d’octubre de 1992 / SESSI6 PLENhNÚm. 15.2 927
que el Ministeri per a l’any 92 1.500 milions havia, ja, Uiurat,
perqub vostk sap que aquest Pla de competitivitat s6n bastants
m6s diners: en total són 16.700 milions de 3’any 92 ai 96; perb
1.500 per a l’my 92, que Déu n’hi doret, si haguessin sigut capaGos
des de la Conselleria de portar a la Taula aquest Pla, i és
imperdonable -ja em perdonara, senyor conseIler, amb tota cordialitat-
que despr6s de quatre anys, prhcticament, de la mesa
del t&xtil no fossin suficientment mes hgils com per poder ja
l’endema aportar aquest Pla des de Catalunya i dir: I vost&.,., ai-
xb no s’ha fet. No s’ha fet i 6s lamentable. Per tant, no estic
d’acord amb la manera que vostk, olimpicament, ja deixava de
banda tot el tema del t&xtiI, perqu5 no 6s cert i aquí hem tingut
una greu mancmqa, que haurem de corregir i que hem de corre
gir, Per tant, aquest aspecte..,
Amb tot eI que deia de l’hstitut Catalh de Finances, també
pemeti’m corregir-10, senyor conseller, amb tota cordialitat,
perb, bé, no és cert que en el reequilibri territorial hagin vostks
esrneqat -diu- un 10% dels recursos al Berguea. Escolti’m,
no és cert, no 6s veritat. I vosth m’ha dit que no deia mentides;
perque aixa era igual mar al purgatori, no? Per tant, una menti-
da, set anys de purgatori, segons ha dit vostk, Si anem sumant,
veur& els que li toquen avui, aquesta tarda, eh? (Rialles.) Purga-
tori no vol dir ]’infern, eh?
Perb, en qualsevol cas, miri, el Berguedh ha tingut des del 86
al 92, crec, préstecs: 35 milions, que 6s un 0,2% d’aquest perí*
de; 35, i tinc aquf la ilista clavada, si és que els papers que em
denen de l’hstitut no m’engmyen, i 410 milions de pessetes en
avals, 2,8%; ben poca cosa, ben poca cosa, I si fem referencia,
per exemple, a l’hstitut Catal3 de Finances als préstecs o avals
que s’han donat després de l’ordre del 7 de mag del 91, que
vastes van fer, que deia &ncentius de reequilibri territoriab, i
van posar vost&s un llistat de comarques de Catalunya, que n’hi
havia forqa.,. (Remor de veus,) Quantes? Dinou; no les he
comptades, perb ja deu ser akb, ja. Dinou comarques; doncs,
b6, anem a pams. Entre el 91. i el juny del 92 -les dades que jo
tinc de l’hstitut CataIh de Finances-, entre tates aquestes dinou
comarques s’han facifitat 224 mhns en avals, un 2,5%, i 475
milions en prbstecs, u1 5,7; en totes aquestes dinou1 Per tant,
tampoc, senyor conseller, jo no hi veig cap esfoq real de ree
quilibri temtorial, Hi veig -aixb si-? doncs, bé, doncs, miri, al-
guna acci6 puntual, per6 no hi veig un esforq seriós com els que
penso que es requereixen en aquests moments per tot el que he
dit.
Pel que fa a empreses catalanes que diu vast&, bé, el que
m’ha dit de la Maquinista, molt b6; podria contradir algunes CD-
ses que ha dit, perb en qualsevol cas la realitat 6s la que he mar-
cat jo, i que no és bona per al país, no és bona; la dependkncia
excessiva que estem arribant a assolir no és bona. Que va bé
que vinguin? Fanthstic!, perb hem de cornphnentar aixb fent
un esforl; molt important de les institucions catalanes i I’hem
d’oferir a través de les administracions públiques, que es vagin
creant també empreses grans catalanes que no es puguin deixar
en aquesta situaci6 $’una certa debilitat en un moment donat,
que aquestes empreses, pel que sigui, decidissin que la seva es-
tratkgia transaaciond, doncs, algunes actuacions que es pogues-
sin realment deixar -vaja- amb moltes dificultats. Vaste ho va
dir ahir. Va dir:

928 DIARI DE SESSIONS / P -Núm. 24 / 21 d’octubre de 1392 / SESSXd PLI3Nh.M Nfim. 15.2
la viabilitat futura d’aquesta empresa, el tancament, en definitiva.
Li he proposat alguna altra qiiestitj en temes dels expedients
d’ocupació, que seria una manera de comenpr a caminar, de
crear un clima diferent, que el debat sobre la flexibilitat el portkim
dins d’altres parhmetres, que pogugs civilitzar aquesta
discussi6, no des d’un punt de vista estrictarnent thatcheria, que
jo vaig intuir +pe a la millor, no- que vostk podia deixar entendre.
Per tant, s6n moltes mesures que jo concretaré, que precisaré
i que esperar&, lbgicament, que tinguin el suport de tota la cambra
i, en concret, el de vostk,
Moltes grhcies, senyor president.
El Sr. PRESIDENT: Moltes grhcies, senyor Riera. E’honorable
conseller t6 la paraula per cantestas la r&plica.
El Sr. CONSELLER D’INI)ÚSTRIA I ENERGIA: Senyor
Riera, sí, perdoni, de fet vosth havia fet.,,, una de les propostes
concretes que feia era la creació d’ma direcci6 general de la
petita i mitjana empresa. Perb, 6s clar, és que jo ja havia explicat
en una intervenci6 anterior -i m’ha passat per alt, la veritatque
6s tot el Departament el que est& abocat, precisament, a la
petita i mitjana empresa. Pensi que és el Departament d’hdiistria
de la Generalitat de Catalunya i a Catalunya el 99,8% és
petita i mitjana empresa. Per tant, tot el Departament, substancialment,
es dedica a programes que el seu efecte i els seus
principals usuaris són petites i mitjanes empreses. X em sembla
que he posat algun exemple i tot aquest mati dient ... Pensin, per
exemple, que el Copca ..., o el Laboratori d’Assaigs mateix!, escolti,
una gran empresa múltinacional pot tenir normalment, i
te, els equips necessaris per fer els calibratges i per fer operacions
d’aquesta naturalesa, O una gran empresa multinacional
quimica, de quimica fma.
Miri, concretament, una de les grans empreses multinacionals
de quimica fina té una planta pilot, una planta pilot que d6na
servei a tot el grup, situada a New Jersey, i que precisament
la vaig visitar aprofitant una de les meves estades als Estats
Units, per veure com, dins d’un gran grupy estava organitzada
una planta pilot. És clar, la planta pilot de química fina esta dissenyada
per a empreses mitjanes i petites, que són les de química
fina que tenim al nostre pais. El Laboratori General
d’Assaigs i Investigacions esta dissenyat per a las empreses petites
i mitjanes, de menys de cinc-cents treballadors, que 6s la
definició, que són les que tenim al nostxe país, i les actuacions
del Copca estan dissenyades per a aquestes empreses. Per tant,
tot el Departament s’hi dedica. Es podria crear una direeciQ general
de petita i mitjana empresa i suprimir tot el Departament
d’hdústria, Seria una altra alternativa, (Remor de veus.)
Ja he begut oli, perque aixb ha excitat la imaginació del senyor
Saura i del senyor Rib6.
Senyor Riera, vost& em diu: firmar un conveni.,. Vostb em
toma a insistir en el tema del conveni aquest del textir. Miri -i
vostk em diu una CQS~ que, de fet, no m’agafo malament-, em
diu: vostk hauria de ser suficientment Agil per, del 29 de juli01
al 31 d’agost, firma un conveni complementari en un tema que
te caaflictes competencials seriosos; que jo no he volgut dramatitzar,
perb que hi s6n -i vost& ho sap perfectament.

DMI DE SESSIONS / P - Niim. 24 / 21 d’octubre de 1992 / SESSI6 PLENhIA Núm. 15.2 929
1 aquestes coses, que no pretenc, senyor diputat, fer-les be
totes, vostk en alguns moments del seu discurs sembla que vulgui
implicar que les fem totes malament; despr&, de tant en
tant, amb Xa lleialtat que el caracteritza a vostk, també reconeix
que fem alguna cosa bt5 B6, doncs, jo tamM reconec que na ho
€em tot b6.
Molt bd Per6 les accions que nosaltres podem fer, les que
fem i que condu’im a travbs d’m fil conductor ben estructurat i
ben pensat s6n #aquesta naturalesa. Jo el que vaig dir ahir 6s
que en les circurnsthcies actuals les accions que a curt ternini
podrien tenir un Mim positiu sobre la situació industfial i s e
bre la moral dels empresaris que 6s un factor important, també-,
aquestes si que cauen dins l’hbit de les politiques
monethries fiscds -no les laborals, que no són de curt temhi;
aquesta s’hauria d’estudiar amb més calma, perque no S ~C,
aquest sentit, thatcherih, en el sentit de barroer-, perb les aC-
cions de caire monetari i fiscd, aquestes si que es poden pren-
dre, que tenen efectes sobre la conjuntura i que aquests efectes
podrien ser positius.
Vaig fer aquesta distinci6, no dels bons i els dolents,
d’aqudls que fan i aquells que no fan, sinó d’aqueíies accions
que tenen efectes a mitja i llarg i aqueIles accions que actuen
sobre la conjuntura, i vaig situar-la cada una en l’hbit de com-
pethcies que li pertoca, i aixb arnb tota naturalitat i sense cap
actitud bel*ligerant.
B6, aquesta és la nostra posició, em sembla que l’hem expo-
sat amb prou claredat, vostk i jo, i, per tant, no tinc res més a
afegir.
Moltes grhcies, senyor president.
El. Sr. PRESmm: Moltes grhcies, senyor conseller. T6
C ~ minuts, G senyor Riera.
El Sr. RlERA I OLM: Bé, entre la manca d’haginació
que diu el conseller que diu que te, que no en té tanta corn aitres,
i l’excds d’imaginaci6, hi ha un cami entremig, que és potser
el centrat, el que passa és que jo a vost6 Li noto avui una
certa actitud de rutina, que, esta bk, anar dient:

930 DIARI DE SESSIONS / P - Nm. 24 J 21 d’octubre de 1992 / SESSI6 PLENkIANúm. 15.2
manteniment d’un alt nivell d’indústria autbctona serh possible
en base a una vacaci6 empresarial que sigui capaq de superar
dificultats, adaptar-se a les noves condicions del mercat i de
l’evolució tecnolbgica,
Per6 dic aixb -i ho he recordat aquest matí, he recordat jo
aquest matí- perquk escoltant el diputat senyor Pieila, aquí present,
per rhdio, ha dit referint-se a la manifestació del passat divendres
al Ripollks, ha dit ..., diu: Aleshores 6s
quan, si molta gent d’aquesta pren aquesta decisid, tot el que
estem parlant té una Ibgica. Correcte?
Per tant, perqui? aixb es produeixi són necessaris ..., crec que
els empresaris el que demanen fonamentalment, tots, els estran-
gers i els catalans, dues qüestions: la primera 6s un bon clima,
unes condicions adequades per desenvolupar I’activitat empre-
sarial, i la segona que demanen és, en tot cas, igualtat de condi-
cions per poder treballar. I bon clima vol dir o bones condicions
vol dir infrastructures, serveis tecnolbgics, personal format,
etcetera. He dit que no m’entretindria en els detalls i no ho
faré.
I la igualtat d’oportunitats, qui! vol dir? Vol dir que no p o m
dem pagar l’energia més cara, vol dir que hem de tenir unes
condicions laborals similars a les dels altres pdisos europeus,
que són els competidors més directes, que el cost del diner ha
de ser equivalent, que no hi han d’haver ajuts discrimhatoris en
hees properes a Catalunya -i llunyanes tampoc, perb les prope-
res evidentment són m6s perjudicials-, que els costos de la Se-
guretat Social han de ser equivalents, i, per qui: no?, perque la
legislaci6 de tipus comercial es compleixi i les lletres que no es
poden pagar després es puguin cobrar ..., que no es cobren des-
prés es puguin cobrar, i que puguem fer COM els francesos, que
quan no cobren poden reclamar, poden exercir, i a nosaltres, a
un empresari no li paguen una lletra i en generai la decisi6 que
pren 6s que li sortirh més car intentada cobrar que no pas ... i
prefereix deixar-ho córrer,
Jo crec que en el debat ha quedat clarament demostrat que la
politica i l’actuació del Govern de la Generalitat est& inspirada
en aquests dos principis: creaci6 de clima i igualtat de condicions.
Malauradament, no 6s així en el cas del Govern centxal. 1 no
es tracta de dir: cja estern com sempre>>, no, no, 6s que veritablement,
si estern d’acord que aquesta obvietat de parlar que la
decisió erripresarial és l’element clau, doncs, evidentment, tota
política emmarcada a aconseguir aquest: efecte és positiva, i ho
hem de dir, i tota política que ignori aquests €ets, com per
exemple en el cas del Govern central, el frachs del pacte de
competitivitats -que no analitzo perquk va fiacassar, va fracassar-,
centrar la política monethia, canvi de pesseta i cost del áíner;
l’ublit de les Pime i dels seus problemes; el poc foment de
la innovació tecnolbgica; no incentivar adequadament la concentracia
i fusi6 d’empreses; tot el tema de la fiiscalitat de les
empreses en el tema d’autohanpment; els beneficis reinvertits;
la fiscalitat del tema de transmissions patrimonials; la legislaci6
laboral, etchtera, Bé, i la restructuració del sector
pdblic en dues vessants: la sangonera que representa, perquB
s6n diners de tots, i la compethncia deslleial, que en molts sectors
representa.
Miri, em sembla que va ser abans-d’ahir que el president de
la Cambra de Corner$ de Barcelona va dir que els empresaris
no tenen confianp en la política del Govern central. Bé, aixb 6s
molt negatiu, per@, miri, que hi hagi una manifesta& dient
que s’esta en desacord, 7.000 empresaris diguin ahir que estan
en desacord amb 1’Impost d’Activitats Econbmiques, aixb és
greu, perb 6s molt mds greu el que representa, que és el que diu
el senyor Negre, que és que no hi ha co&anqa en l’actuaci6 de
determinades administracions plbliques. Si no hi ha confianqa,
el clima del que parlhem abans no existeix. Per tant, crec que
els arguments que deia són importants, per aixb, senyor Siurana,
li volia dir que m’ho deixés explicar.
€36, jo he parlat del tema aquest d’empresaris, que m%naginava
que algun diputat pogués considerar que era una obvietat,
perqu5 em sembla que he dit obvietats -em sembla que he dit
obvietats-, perd crec que calia dir-ho, perqu&, tamM sense anar
més lluny, jo, aquest matí5 he sentit una fiase que és representativa
d’un determinat problema de concepte: senyor Saura,
vostb ha dit que, en tot el discurs del conseller, vostk no havia
trobat cap mesura per a creaci6 d’ocupació. Ha dit una cusa aixk
cap poiftica concreta d’ocupacid Potser ha dit aixb, ccplítica
concreta d’ocupaci6x 6s aixb, el que ha dit? Molt M, molt
b6. Doncs, és clar, escolti’m, és que hi estic cent per cent en desacord
Clar, pel que acabo de dir. €& a dir, si resulta que vostk
entén que el que ha dit, el que explicava el conseller ahir, tota la
politica de la Generalitat, DO 6s una politica per crear ocupaci6
... Be, voste no n’ha explicat cap altra, evidentment, vostP:
no n’ha explicat una altra, perb és que aixb ho és, I no n’hi ha
d’dtra: crear ocupaci6 és que determinats senyors que es diuen
empresaris prenguin decisions; per prendre decisions s’ha de
crear un clima, i una poIítica de clima adequat 6s la que el Govern
de la Generalitat ha explicat. Aixb és l’única politica per
crear ocupació.

DIARI DE SESSIONS 1 P - N6m. 24 / 21 d’octubre de 3992 / SESSI6 PLENkUA Mm, 15.2 93 1
I perdó: no Ei vull donar Uicons, no li vull donar llipns, eh? Catdunya, és un problema a Europa. I, efectivament, s’ha tor-
Simplement, perqu8 crec que som,.., crec que mds aviat: la &fe- nat pr&hment una conamudit)r.
rkncia no ve per cap problema que jo pugui saber mes sobre B6, nosaltres diem que volem ser competitius, i aquest conuna
cosa que vostk..,
cepte de cumpetitius, efectivament, no 6s un concepte compli-
Senyor Saura, no li vull donar Ilipns, perb si que voIdria cat, perb sí que és un concepte molt complex. No és complicat,
que m’escoItés; no li vull donar UiFons, perd voldria que m’es- perquP: tots tenim una idea del que vol dir -tots +em explicoltés.
Simplement, crec que aqui hi ha uns problemes de cultu- car-ho, d’alpa manera-, perb 6s molt complex, perque té
ra, i de punt de vista socia€, i de I’explicació sbcio-econbmica, moltes vessants, i, concretament, per aquesta rad, entre alíres, la
que s6n diferents. B6, doncs, hem de mirar tots plegats d’enten- descripci6 que va fer el. conseller, de la política industrial, va
&e quin 6s el problema real, perque en la diagnosi d’avui vostk ser tan detallada, perqu2 totes elles són importants, perqub totes
en cap moment ha parlat del fet empresarial i de la inversi6 i,
per tant, doncs, li ho haig de dir d’aquesta manera.
les vessants són molt importants.
Jo els posaré un exemple que el vaig vim fa aproximada-
Per tant, uns comentaris, ja he fet, sobre el fet empresariai. ment un any, que és que visitava un empresari del, sector de la
La intemacionalitzaci6 de la competitivitat, Bé, el nostre
mercat és el mh, i en tot cas Ewopa és ja un mercat dorn&stic,
confecci6, un petit empresari, i aquest empresari estava orguil6s
-havia estat orgull& que havia creat et millor taller de
Tota I’estratkgia empresarial ha d’mar en aquest sentit, i I’em- confeccid. 13s a dir, en feia els texans més riipid que nind: era
presa que no tingui aquesta visi6 del mercat mundial pot tenir un taller automatitzat, informatitzat, robotitzat, tot el. que vulseriosos
prob€emes de desenvolupament i de competitivitat. guin. Doncs, bé, aquell home em va dir: c M i x i , jo estava molt
B6. Tenint en compte aixa, la inversi6 esetrangera que es fa orgullbs del meu taller, perb avui haig de tancar, I haig de tanaqui
6s un indicador que estem en aquesta situaci6, en aquesta car perque jo faig els texans en la tercera part del temps, en la
dinWca. I avui s’han fet algunes dirmacions sobre la inversió tercera part del temps, que els fan al Marroc, per6 al Marroc la
estrangera que tambd em sembla que mereixen algun comenta- rnb d’obra 6s bastant menys de la tercera part de cost que la meri.
Primer, la inversi6 estrangera 6s bona, encara que algú des- va.>, I, per tant, a aquest senyor, qu& li va passar? A aquest seprés
se’n surti. Escolti, la inversi6 estrangera en un moment nyor li va passar que el problema de la competitivitat & un
determinat pot no anar bé, i la inversió autbctona en un moment problema molt complex: no és un problema, simplement,
determinat pot no anar be, o sigui, hi ha inversions que poden d’aplicar tecnologia. No podem simpiificar el tema, com s’ha
anar bé i mes que van malament; clar, quan una inversió es- dit aquest matt No, no: el que hem de fer és molt complex. I no ho
guem que la inversi6 estrangera és negativa, perque, si no, per hem de fer nosaltres: ho ha de fer l’empresari. Nosaltres hem de
aquesta conclusió tmb6 arribarem que la inversid autbctona és crear les condicions perque aquesta decisió seva estigui presa
negativa. I tampoc fem la idea de dir: ~ 5 que s l’empresari au- en les millors condicions i amb les rnhxhes possibilitats d’&xit,
tbcton, com que ja 6s aquí, si no fi van bé les coses aguantar&, i Com que he dit que no m’dlargaria -i crec, a mes a més,
I’dtre,..>>; no, escoltin-me, convé que tothom prengui les deci- que la intesvenci6 del Grup de Ia majoria té, com a mínim, Ia
sions amb la mhxima racionalitat.
pega que 6s l’Últ.ima~p simplement, i a taii de conclusions, cfw:
Miri, el model industrial, en funció d’aquesta intemaciona- que amb molt poques parauies sí que he donat unes raons per
litzaci6, es un model que canvia, i nosaltres ens hem d’apuntar les quals la politica globai esta emmarcada des d’un punt de
al tren del dinamisme i no del conservadonisme. El president, vista de recerca de la competitivitat a mitjh termini, la recerca
quan va fer la intervenció del debat de política general, va parlar
de ..., no de mantenir una indristria, va parlar que apostem
del desenvolupament industrial, el necessari reequilibrament temtoriak.,
i, per desgracia, queda ciar que el Govern central no
per un sector secundari especialitzat i modernitzat. Es a dir, no est& centrat en aquests problemes reds, corn a mínim, de la naspodem
de cap manera plantejar-nos una línia de manteniment i tra economia.
de continuitat. Ei sector secundari, no el pot decidir el Govern, Segons I’Estatut d’Autonomia, la Generalitat té competenel
Govern no pot planificar; el Govern ha de fer una poiitica in- cies exclusives en politica industrial. Malauradament, la interdustrial,
no ha de definir ei moclei industrial, i aquesta poiltica pretaci6 que el Govern central ha fet durant molts anys de la
industrial, l’ha de promoure a dintre i a fora de casa,
paraula 6s veritablement sorprenent, per@ costa-
En aquesta mateixa línia, i simplement --Com que he dit que ria pensar quina altra parada haurien pogut triar els IegisIadors
parlaria de conceptes, crec que 6s el que haig de fer-, és molt
important que mirem de consmar i de salvar llocs de treball.
als anys setanta perqu& Ia paraula aexclusivan fos m6s exclusiva.
O sigui, era áificií trobar-ne una de m6s contundent. Doncs,
Tants com sigui possible, E tots els problemes s6n importants, tan contundent com vulguin, ccexclusiu>r ja no vol dir exclusiu.
per6 el m6s important 6s la crea& de noves activitats, de nous
mercats, de nous productes: només salvant, no ens salvarem
Vol dir una altra cosa, pexb aexcIusiu>> no vol dir exclusiu.
Bé, doncs, com que diu aexclusiun i com que, a mes a més,
-nom& salvant, no ens sdvarem-; creant, si que ens salvasem; el nostre Govern 4s el que 6s capag d’aplicar tutes les politiques
nom& salvant, no.
que hem explicat d’una manera adequada, no 6s tant un probIe-
Ahir mateix, ei conseller va citar un cas per a mi prou com- rna de competencies corn d’actuacions i de recursos, i, aquests
gut, per raons del meu curriculurn professional, i és el tema de recursos, creiem,.., i en aquest sentit presentarem propostes dela
linia rnarr6. Els anys seixanta o setanta, trebdar a la linia rna, que vagin en ia Linia, a més a mes, de les sentencies recents
mm6 era una asseguranga de vida, era una cosa que la gent
deia: ; 6s evident que la linia marró, avui, no 6s un problema a moltes grhcies, senyor president.

932 DIARI DE SESSIONS J P - N h. 24 / 21 d'octubre de 1992 J SESSI6 PLENhUANtím. 15.2
El Sr. PRESIDENT: Moltes grkies, senyor Esteve.
Dem&, a dos quarts de nou, cornenqarh el ternhi per presen-
tar propostes de resolució i el termini finir2 a un quart de deu;
la Mesa, a continuaci6, es reunira per admetre-les a bWt, les
que siguin congruents amb el debat, i les comunicarh als grups
a tres quarts de deu, i a partir de les deu $obrir& un nou termini
DIARI DE SFSSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Edició i subscripcions: Servei de Publicacions del Parlament de Catalunya,
Palau del Parlament, PGC de la Ciutadella, 08003 Barcelona. Tel&fcln 300.62.63.
Subsripcib anual (edici6 impresa o edici6 en microfitxa): 6.000 pessetes.
Subcripci6 anual conjunta amb el Bwllerl Oficial del Parlament
de CaraEmya (edici6 impresa o edici6 en microfitxa): 13.000 pessetes.
Nilmert? solt (edici6 impresa o edicib en microfitxa): 120 pessetes. (Preus amb IVA hclbs).
Dip. h g. B-27.966-80. ISSN 0213-7976 (general) ISSN 0213-7984 (sbrie P)
Jmpri3s per Multitext, SA, Diputaci6 1 13- 1 IS, 0801 5 Barcelona
per presentar esmenes transaccionals, termini que Wil a tres
quarts d'onze; la Mesa es reunir& a conthuaci6 per admetre les
transaccionals pertinents, i la sessi6 es reprendrh a les onze, de
dem& al mati.
Se susph la sessió.
(Sún tres quarts de set del vespre i deu minuts.)
7 70; ? 13"7 98001
02404