Aportacions en reunions - Consensus

Area de Planificació Territorial
Gerència Municipal d’Urbanisme
Resum d’intervencions i conclusions
de les reunions de treball
del procés de participació ciutadana
< Document de treball >
www.terrassa.org

Organització
Gerència Municipal d’Urbanisme Esperança Esmerats Portolés
Ton Estapé i Esparza
Pepi Martínez i Font
Emilio Sánchez Porcuna
Antoni Serra i Monté

ÍNDEX
Esquema del procés de participació ciutadana................................................................... 3
Grup de treball Transport públic i circulació
Llista d'assistents 18.09.2006 ................................................................................. 5
Resum d'intervencions 18.09.2006 ......................................................................... 7
Llista d'assistents 28.09.2006 ............................................................................... 13
Resum d'intervencions 28.09.2006 ....................................................................... 15
Intervencions a e-consensus................................................................................. 23
Conclusions........................................................................................................... 31
Grup de treball Mobiliari i paisatge urbà
Llista d'assistents 20.09.2006 ............................................................................... 35
Resum d'intervencions 20.09.2006 ....................................................................... 37
Llista d'assistents 27.09.2006 ............................................................................... 43
Resum d'intervencions 27.09.2006 ....................................................................... 45
Intervencions a e-consensus................................................................................. 51
Conclusions........................................................................................................... 55
Grup de treball Comerç
Llista d'assistents 19.09.2006 ............................................................................... 59
Resum d'intervencions 19.09.2006 ....................................................................... 61
Llista d'assistents 26.09.2006 ............................................................................... 65
Resum d'intervencions 26.09.2006 ....................................................................... 67
Intervencions a e-consensus................................................................................. 75
Conclusions........................................................................................................... 77
Altres reunions de treball
Grup de treball de Joves
Llista d'assistents 16.10.2006 ............................................................................... 81
Resum d'intervencions 16.10.2006 ....................................................................... 83
Grup de treball de la Gent gran
Llista d'assistents 17.10.2006 ............................................................................... 85
Resum d'intervencions 17.10.2006 ....................................................................... 87
Grup de treball de Dones
Llista d'assistents 17.10.2006 ............................................................................... 91
Resum d'intervencions 17.10.2006 ....................................................................... 93
Consell de districte
Llista d'assistents Districte 1 03.10.2006............................................................... 95
Llista d'assistents Districte 2 19.10.2006............................................................... 97
Llista d'assistents Districte 3 25.10.2006............................................................... 99
Llista d'assistents Districte 4 17.10.2006............................................................. 101
Llista d'assistents Districte 5 04.10.2006............................................................. 103
Llista d'assistents Districte 6 18.10.2006............................................................. 105
Resum d'intervencions ........................................................................................ 107
Síntesi de les principals conclusions de les reunions de treball de la rambla................. 111
Documents aportats al procés de participació ................................................................ 113
Taula resum d'intervencions ........................................................................................... 135
Recull de premsa ............................................................................................................ 137
1

Índex
2

Esquema del Procés de participació ciutadana
3

GRUP DE TREBALL
TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Llista d’assistents 18.09.2006
Nom
Membres de la taula
Antoni Serra i Monté Director de Serveis d’Urbanisme
Ole Thorson Jorgensen Moderador – ponent
Nom
Assistents
En representació
1. Agnès Dagnino, suplent d’Alfons Associació terrassenca contra la
Catena
contaminació acústica
2. Guillermo Ríos TMESA
3. José Bellido pròpia i de l’A.VV. de Sant Pere
4. Josep Massó i Padró Convergència Democràtica de Catalunya
5. Meritxell Lluís i Vall Grup municipal de CiU
6. Jordi Grané Aran Pròpia
7. Joan Castellví Amigó Pròpia
8. Jordi Navarro Cortiella ERC – Terrassa
9. Pilar Castella Sale Associació de Veïns del Centre
10. Rosa Villena Pròpia
11. José Luís Fernández Rivas Pròpia
12. Josefina Bel Bayona Pròpia
13. Emili Puig Montada Pròpia
14. Santiago Valbuena Cadafalch Pròpia
15. Sergi de los Ríos i Cuesta Pròpia
16. Pere Sánchez Partit Popular
17. Núria Abancó i Solà Pròpia
18. Manuel Escriba Pròpia
19. Francesc Ros Pròpia
5

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Llista d’assistents 18.09.2006
Nom En representació
20. Paco Morales ICV
21. Joan Aragonès
22. José M. Cuadrado
23. Jaume Escofet Pròpia
6
Ajuntament de Terrassa
(Acció Territorial i Obres Públiques)
Ajuntament de Terrassa
(Acció Territorial i Obres Públiques)
24. Monserrat Prat Sagalés Comerç Terrassa Centre
25. Susi López
26. Josep Miquel Colomer
27. Jaume Benavent Equip redactor
28. Alícia Abella Pròpia
29. Xavier Massallé i Puig
Ajuntament de Terrassa
(Acció Territorial i Obres Públiques)
Ajuntament de Terrassa
(Acció Territorial i Obres Públiques)
Ajuntament de Terrassa
(Acció Territorial i Obres Públiques)

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Resum d'intervencions 18.09.2006
Antoni Serra (Director de Serveis d'Urbanisme)
Explica el procés de participació vertebrat en tres grups de treball: Mobilitat i transport, comerç;
paisatge i mobiliari urbà. Hi haurà, inicialment, dues sessions de cadascun d'aquests grups per
recollir totes les idees que s'hi plantegin. Cada un d'aquests grups té un moderador/ponent que
recollirà les aportacions i elaborarà les conclusions que es tindran en compte per part de l'equip
redactor a l'hora d'elaborar l'estudi definitiu.
En el cas d'aquest grup de mobilitat i transport, aquest moderador/ponent és En Ole Thorson,
enginyer de camins i persona de reconegut prestigi i experiència en el nostre país i dins de
l'àmbit de la mobilitat.
Ole Thorson:
Comenta que es tracta d'obrir la ment al màxim per comentar tot allò que se'ls acudeixi als
assistents al voltant del tema que ens ocupa, la mobilitat i el trànsit. Cal pensar en la rambla
com el que serà d'aquí a 10 anys o més, com volen els ciutadans de Terrassa que sigui.
Demana audàcia i assenyala que de vegades les infrastructures s'utilitzen de determinada
manera perquè s'ha fet sempre així, i cal analitzar si aquest ús que se'n fa és millorable o no i
que cal fer perquè sigui allò que es vol.
Planteja tot un seguit de possibilitats per considerar:
– talls en els recorreguts de vianants
– cal mantenir la rambla com un eix important en el trànsit nord - sud de la ciutat? Aviat
disposarem de dades que indiquen qui i perquè utilitza aquesta via.
– no tot el traçat cal que tingui el mateix disseny ni les mateixes funcions.
– és important que els vianants s'hi sentin a gust.
– no és necessari aparcar al carrer
– tot i que el transport públic pot transitar o no per la rambla, és un fet segur que les parades
si que hi ha de ser. Cal veure possibles solucions
– cal tenir en compte que amb la incorporació de la nova infrastructura prevista al POUM:
rondes, autovia orbital, estacions de ferrocarril, etc. la rambla passarà de vial bàsic a vial de
tercer nivell.
– les voreres han de tenir l'amplada suficient per permetre als vianants passejar-hi
còmodament. També cal valorar si es vol passeig central o bulevard.
– pot haver-hi trams amb la circulació limitada a una classe de vehicles, d'altres sense
vehicles, dos carrils, un…
– s'ha de buscar equilibri amb els carrers de l'entorn. No es poden treure els cotxes per durlos
a d'altres carrers, seria traslladar el problema a una altra banda
– probablement caldrà baixar el límit de velocitat de 50 a 30 km/h
– cal mantenir trams en què el vehicle privi per sobre del vianant?
– la llum de les voreres prové en ocasions de les botigues. cal que això sigui així?
– que podem fer per evitar la súper amplada d'asfalt de la part nord? cal evitar aquests punts
de difícil creuament per als vianants (sense refugi)
– remodelació de les cruïlles de les travessies amb la rambla
– l'alineació de la rambla ha de ser en línia recta? pot fer-se també utilitzant sinuositats?
– hi cal i/o hi cap un tramvia?
7

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Resum d'intervencions 18.09.2006
– si modifiquem mides de voreres i carrils, cal pensar en posar el transport públic de mesura
més petita?
– la càrrega i descàrrega dels comerços com s'ha de fer?
– reestructurar les línies de forma que no totes passin per la rambla
– cal adequar la velocitat entre els vianants, els conductors i els ciclistes.
Jordi Grané (veí)
Donat que l'àmbit de la rambla transcendeix a una bona part de la ciutat, el primer que un es
pregunta és fins a quin punt pot la ciutat prescindir d'aquesta via com a eix important per al tràfic
nord - sud.
El principal problema que hi veu com a veí és el soroll. Demana que les actuacions que es facin
siguin encaminades a reduir-lo al màxim.
Antoni Serra
Recorda que el POUM preveu tot un seguit d'infrastructures (rondes interiors i exteriors) per tal
de reduir sensiblement el tràfic pel centre de la ciutat. També es modifica la interrelació entre el
centre i les autopistes. La ciutat tindrà altres portes d'entrada i de sortida respecte el sistema de
comunicacions més perifèric. Tot plegat canviarà el paper de via bàsica que actualment té la
rambla.
Josep Massó (CDC)
Cal plantejar primer si és el moment adequat per fer una remodelació de la rambla.
Cal pensar també en la rambla d'aquí a 15 o 20 anys, quan tot aquest creixement que ara hi ha
de forma extraordinària sigui part de la ciutat consolidada.
La rambla s'hauria de fer pensant amb el vianant més que no pas en els vehicles i, en aquest
sentit, donar-li un color més verd i menys d'asfalt.
Proposa:
– Soterrament dels contenidors d'escombraries
– Augment de l'arbrat i espais enjardinats
– Retirada d'obstacles" en els recorreguts peatonals.
– Creació de dues rotondes al Portal de Sant Roc i al davant del Centre Cultural per distribuir
el tràfic.
– Remodelar completament el concepte del tràfic de la rambla comptant amb els carrers
Arquímedes i Galileu i replantejar-se l'aparcament de superfície en aquestes dues vies.
Jaume Escofet
Compara l'eix de la Rambla amb el del Parc de Vallparadís i, com aquell, cal que esdevingui
espai guanyat per als ciutadans en detriment dels cotxes.
Remarca que totes les idees per remodelar la Rambla passen per l'aplicació del pla
infrastructural que conté el POUM i que alliberarà la rambla de la seva condició de continuació
de l'autopista.
Hauria d'esdevenir punt de trobada per als ciutadans en un nivell similar al que actualment té la
Plaça Vella.
Santi Valbuena (veí)
Està d'acord amb la resta de veïns que han comentat que el principal problema és el soroll.
Aquest soroll el provoquen tant el tràfic diari, com les motos i els cotxes que hi fan curses als
vespres, com els camions que recullen la brossa (especialment els del vidre), les màquines que
netegen el carrer i els bufadors que fan servir els auxiliars d'aquestes màquines. El
8

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Resum d'intervencions 18.09.2006
desmoralitza però pensar que estem parlant de solucions a molt llarg termini i mentrestant cada
cop hi ha més vehicles i la rambla es col·lapsa cada dia.
Proposa voreres més amples i separades dels carrils de circulació per arbres que amortitzin el
soroll.
Com que reconeix que és una via important donat el nombre de serveis públics que s'hi
concentren, es planteja si no seria una bona solució limitar el tràfic només als vehicles de
transport públic, veïns i serveis d'urgències.
Paco Morales (ICV)
Creu que el tema del tràfic és el que més condicionarà la nova ordenació que es proposi. No
creu que calgui esperar 15 anys a veure'n els resultats, doncs determinades mesures ja es
podrien anar aplicant.
La funció bàsica pel que fa al tràfic s'ha de desdramatitzar, ja que forma part de l'imaginari
col·lectiu. Evidentment no es pot negar la importància per a la relació nord - sud de la via, però
n'hi ha d'altres més ràpides i amb menys obstacles.
Hem de treballar per minvar la pressió que el cotxe posa a la vida de la ciutat.
Recorda finalment que al principi del Pla del Centre, semblava que hi havia d'haver molts
problemes per no poder accedir al centre amb cotxe i en canvi ara la majoria dels ciutadans
està satisfeta de com ha quedat.
José Miguel Bellido (ciutadà)
Fa els següents suggeriments:
– Desviació de tràfic pesant per altres vies.
– Ubicació de zones de càrrega i descàrrega.
– Reubicació de les parades per als autobusos
– Potenciació i nova creació de pàrkings soterranis.
– Ampliació de la zona blava en carrers propers per afavorir la rotació en els aparcaments de
superfície.
Ole Thorson
Recorda que cal pensar com serà la rambla d'aquí a uns anys per fer les propostes, però no hi
ha res que impedeixi que algunes mesures es puguin posar en pràctica ara mateix si així es
creu convenient.
Antoni Serra
Els talls que s'han produït a la rambla per les obres del darrer any, així com l'experiència que es
viu cada any per la festa major, fan pensar que hi ha diferents nivells d'intervenció i alguns
podrien adoptar-se ben aviat. De fet, recorda, un tram de la Rambla estarà tallat d'aquí a tres
anys amb motiu de les obres del nou traçat dels ferrocarrils i els treballs de la tuneladora. Per
tant, caldrà tenir ja pensats alguns elements per tal de reposar la rambla un cop aquestes obres
estiguin finalitzades.
Emili Puig (veí)
A partir de l'entrada en funcionament de les noves infrastructures ja es pot pensar en una
important baixada de la utilització de la rambla com a eix de tràfic i es pot reduir
considerablement la velocitat dels vehicles amb la instal·lació de grups semafòrics.
Tanmateix, el fet que la rambla tingui trams tant diferents podria servir per estudiar els
avantatges de cadascun d'ells.
Suggeriments:
9

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Resum d'intervencions 18.09.2006
– Desviació d'algunes línies d'autobusos perquè no totes passin per la rambla. Possible
combinació amb els carrers Arquímedes i Galileu.
– Manteniment de l'arbrat i si és possible, augment.
– Voreres amples i amb impediments perquè no s'hi enfilin els cotxes.
– Intentar que els contenidors d'escombraries es tinguin a l'interior de les finques.
Un cop dit tot això, demana quina repercussió econòmica tindrà tot això en el veïnat.
Pere Sánchez (PP)
Planteja si es vol que tots els trams de la rambla siguin uniformes, o bé que cada zona tingui un
disseny específic. Creu interessant plantejar-se un mínim comú a cada tram perquè serveixi de
punt de partida per establir cada disseny.
El que veu clar es la necessitat de la reducció del tràfic. També demana que si els carrers
Arquímedes i Galileu han de tenir conseqüències en les noves determinacions, caldria dir-ho
públicament.
Creu que no es pot esperar per aplicar les primeres mesures.
Josefina Bel (veïna)
El tema del soroll és el més preocupant pels veïns. A tota hora hi ha activitat a la rambla, tràfic,
escombriaires, maquinària diversa, curses de motos, etc.
Les parades d'autobús a les voreres priven la normal circulació del la resta de vianants i
s'agreuja si aquests porten un carrer d'anar a comprar o un cotxet de criatures.
També reclama pel trontoll que es detecta als habitatges motivat per l'excés de tràfic.
Opina que aquesta situació fa que el comerç de la rambla estigui mort.
Josep L. Fernández (veí del Centre)
Suggeriments:
– Adequar totes les cruïlles per als vianants amb disminució visual i de mobilitat.
– Deixar un carril de circulació per a ús exclusiu del transport públic.
– Destinar l'espai d'un dels carrils actuals per a la instal·lació dels serveis i, si és possible,
estudiar les mesures de la resta per tal de dissuadir el tràfic als vehicles pesants.
– Deixar l'arbrat i, en tot cas, preveure recorreguts ombrejats a tot el trajecte.
Josep Aran (Regidor d'Urbanisme)
Vol animar a tothom a dir-hi la seva.
És optimista respecte els ritmes que l'aplicació del que es decideixi tindrà. Recorda que el
tercer carril de la C-58 es troba actualment pendent de l'informe de l'impacte ambiental, s'està
estudiant el desdoblament lateral, s'ha d'exposat al públic i així que donin el vist-i-plau podria
encarregar-se el projecte, redactar-se el 2007 i iniciar-se les obres el 2008. Per tant, es pot
pensar que el 2010-2011 pot estar acabat aquest tercer carril entre Terrassa i Sabadell i inclosa
la remodelació de l'entrada a la Porta Sud de la ciutat. Amb això, i en paral·lel hi haurà les
obres del ferrocarril. Per tant doncs, no és agosarat pensar que en 6/7 anys, l'escenari a la
Rambla serà clarament diferent del que hi ha ara.
Antoni Serra
Un altre element que modificarà substancialment la quantitat de tràfic, no només de la rambla,
sinó en general de tots els traçats nord - sud de la ciutat, és l'obertura i posada en funcionament
de les tres noves estacions de ferrocarril a la ciutat que, de ben segur, faran replantejar
l'estructura del transport públic a tot el municipi.
10

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Resum d'intervencions 18.09.2006
Pilar Castella (AV Centre)
La queixa més comú entre els veïns és el soroll.
Suggeriments:
– Substitució dels autobusos per vehicles més petits que facin menys xivarri i contaminin
menys.
– Manteniment i, ampliació de l'arbrat.
Sergi de los Rios (veí)
Suggeriments:
– Tràfic restringit al transport públic, serveis i veïns.
– Als extrems del traçat si que hi hauria d'haver un carril en cada sentit per al vehicle privat.
– Instal·lació de la recollida pneumàtica d'escombraries.
– Tractament de voreres ampliant-les per afavorir el comerç
– Implantació d'un carril bici, segregat del tràfic i dels vianants.
– Mentre no s'apliquen aquestes mesures, habilitar un carril per al bus i instal·lar passos
elevats per obligar a reduir la velocitat i a la vegada el soroll. Si es posen algunes traves,
potser els conductors es replantejaran els seus itineraris.
Ole Thorson
Com a usuari de la bicicleta està d'acord en la seva utilització a la ciutat. No obstant, com que
en un espai limitat no hi cap tot, caldrà pensar, tal com preveu el pla de la mobilitat, en àrees de
velocitat reduïda, i en sectors on la convivència entre els ciclistes, els conductors i els vianants
sigui afavorida.
Insisteix en la necessitat d'obrir la ment per pensar carrers diferents dels que hem conegut fins
ara i emplaça als assistents a seguir aportant idees en la propera sessió.
11

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Resum d'intervencions 18.09.2006
12

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Llista d’assistents 28.09.2006
Nom
Membres de la taula
Ole Thorson Jorgensen Moderador – ponent
Susi López López
Ajuntament de Terrassa
(Acció i Mobilitat)
Guillermo Ríos Gerent de TMESA
Antoni Serra i Monté Director de Serveis d’Urbanisme
Nom
Assistents
En representació
1. Joan Crispi ERC - Terrassa
2. José Miguel Bellido AV Sant Pere
3. Pere Pizà Morros Pròpia
4. Pilar Castella A.VV. Centre
5. Paco Morales ICV
6. Jaume Escofet Prat Pròpia
7. Joan Margarit Roca Pròpia
8. David Soriano Fosas Pròpia
9. Meritxell Lluís i Vall Grup Municipal CiU
10. Rosa Villena Pròpia
11. Josep Davi Casas Cambra de Comerç
12. Santiago Valbuena Cadafalch Pròpia
13. Maria Font Pròpia
14. Francisco Serveto Pròpia
15. Josep Solsona Peñarroya Pròpia
16. Josefina Bel Bayona Pròpia
17. Jordi Grané Aran Pròpia
13

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Llista d’assistents 28.09.2006
Nom En representació
18. Pere Rabasa Pròpia
19. Emili Cirera ICV
20. José M. Cuadrado Ajuntament de Terrassa
21. Jaume Benavent Equip redactor
22. Jordi Navarro i Cortiella ERC - Terrassa
23. Xavier Massallé i Puig Ajuntament de Terrassa
24. Josep Vila Capdevila Pròpia
25. Manuel Okey SER - RADIO
26. Amadeu Oliva Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
14

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Resum d'intervencions 28.09.2006
El Sr. Antoni Serra introdueix la sessió i comenta que en primer lloc es farà una aportació de
dades respecte el comportament de la mobilitat a la rambla, tant del tràfic en general com des
del punt de vista del transport públic.
Susi López (Cap de la Secció d'Acció i Mobilitat de l'Ajuntament de Terrassa)
Introducció de dades genèriques per obrir el debat.
– Terrassa és una ciutat compacta que implica uns recorreguts sostenibles perquè les
distàncies no son excessivament llargues.
– el 65 % de la gent que viu a Terrassa també hi treballa.
– 7 km. de longitud per 5 km d'amplada
– el 77% dels desplaçaments es fan dins la ciutat
– el 40 % dels desplaçaments totals dels residents de Terrassa es fan a peu.
– el 48 % es fa en vehicle privat
– el 12 % en transport públic
– el 50 % dels desplaçaments tenen origen ó destí al centre
– la majoria dels desplaçaments es fan dins el propi districte o bé entre districtes veïns
– el comparatiu de l'enquesta domiciliària del 1994 al 2004 mostra una pèrdua de 8 punts en
el percentatge de la mobilitat a peu. Ha guanyat el vehicle privat.
– el promig de viatges diaris és de 3 desplaçaments i això va en augment. Cada cop ens
movem més i més lluny.
– abans el principal motiu d'un desplaçament era anar a estudiar o treballar (mobilitat
obligada). Actualment altres motius com anar al metge, comprar, fer gestions, etc (mobilitat
no obligada) guanyen punts en el percentatge dels motius de la mobilitat.
– les hores puntes son de 8 a 9 (la més gran), al migdia (una altra no tant gran) i a partir de la
sortida de les escoles (17 h. fins a les 19 ó 20)
– mirant el desplaçament per compres, a partir de les dades de l'enquesta domiciliària, trobem
que la majoria dels desplaçaments es fan a peu i especialment per dones
– Dades consultor: Nombre de comerços, tipus i necessitats de càrrega i descàrrega. el 50%
de la càrrega i descàrrega es fa en voreres. Proveïdors interns o externs. 44%
subministren amb furgonetes i el 50% amb vehicles entre 3,5 i 6 TM. La freqüència pot ser
entre tres cops al dia i un cop a la setmana.
– Dades simulador. (Veure PPS)
– Velocitat mitjana 25 km/h
– Desproporció entre la concentració de població (43% al nord) i els principals nusos de
comunicació al sud.
– Mostra les dades gràfiques relatives a les anelles de circulació, l'exterior i la interior. Amb la
distribució que es farà a partir de l'aplicació de les infrastructures projectades al POUM.
– Àrees de velocitat màxima 30 km/h. No només per la limitació de la velocitat sinó també
amb elements de la urbanització que facin que la circulació sigui pacificada.
– Itineraris principals per a vianants. On la urbanització penalitza els moviments en cotxe i
prima el del vianant.
– Itineraris del Pla de Bicicletes. La seva aplicació s'està fent mica en mica.
– Cal potenciar la xarxa de transport col·lectiu a la ciutat i cal mimar-lo.
– Noves estacions que configuraran una magnífica xarxa ferroviària a la ciutat.
– Pla d'aparcaments. S'hi treballa actualment i seguirà tenint esforços de part de
l'administració.
15

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Resum d'intervencions 28.09.2006
Guillermo Rios (Gerent de TMESA)
Aporta dades sobre la utilització del transport.
Dades de demanda:
– A les parades de la Rambla pugen i baixen dels autobusos en un dia laborable, un total de
25.421 viatgers. Això és un 63% del total diari.
– 10.461 persones diàries que van i/o venen a la Rambla. 2,43 desplaçaments diaris per
persona.
Dades d'oferta:
– 801 autobusos entre pujada i baixada a la Rambla.
– entre 50 i 60 autobusos per hora.
– 4185 viatgers per hora de capacitat de transport
Comparant les dades, sembla que caldria augmentar la capacitat perquè en determinats
moments del dia l'ocupació de l'oferta és del 100%
Ole Thorson (moderador – ponent del Grup de Treball)
Entre aquestes dades i les propostes que van sortir en l'altra reunió i les que exposarem a avui,
podrem treure les primeres conclusions.
D'alguna manera sembla clar que es demana la reducció de la circulació com a premissa
principal. Hi ha però dubtes entre les persones que ho proposen per si serà o no possible; fins i
tot, una mica de por.
D'altra banda, també es va comentar el tema del sorolls. Des dels del servei de recollida
d'escombraries. Sembla clar que cal tenir en compte el "respecte", però serà potser des del punt
de vista de l'explotació del servei, més que no pas del disseny de la via.
Les voreres són un altre dels temes que semblaven tenir protagonisme, doncs en molts casos
resulten massa estretes. Aquesta és una situació que cal millorar. Això no passa tant al sud i al
nord, però cal pensar també en les voreres que essent amples resulten ocupades pel mobiliari
urbà.
Cal veure però els trams que no són els centrals. Potser avui podríem centrar-nos en aquests
altres trams. En ells, potser caldria un refugi central, doncs els vianants tenen dificultats per
creuar. Sis carrils a la part nord per creuar a peu són una mica excessius.
En uns dies tindrem dades concretes de veure qui i perquè utilitza les diferents parts de la
Rambla. Quin percentatge necessita realment passar per la Rambla o bé o fan únicament per
costum.
També haurem de pensar on volem posar els camions i furgonetes de càrrega i descàrrega que
obligatòriament hauran d'arribar a la Rambla.
Valorar la sinuositats i rotondes que s'hi poden ubicar. Cal pensar-hi per determinar com volem
la Rambla d'aquí a deu anys.
Jaume Benavent (equip redactor)
Sempre pensem en la Rambla com una línia llarga i estreta. El POUM parla de la Rambla com
un eix cívic i en aquest eix és també molt important la transversalitat.
Ole Thorson
Quan parlem de transversalitat ho fem per als vianants o per al tràfic.
Emili Puig
Potser podríem derivar el tràfic subterràniament de dalt a baix de la Rambla.
Les rotondes que es proposen estan bé pels vehicles, però per als vianants suposa un perill i
pèrdues de temps per la volta que et veus obligat a donar.
16

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Resum d'intervencions 28.09.2006
Jaume Escofet
El focus d'atracció que fins ara és l'estació dels FCG potser deixarà de ser-ho amb la posada en
marxa de les noves estacions que es construiran i això repercutirà en el nombre d'usuaris que
ara baixen per la Rambla.
Les rondes, ara per ara, no fan la funció que els hi correspon. Caldria analitzar perquè.
Els camions de gran tonatge no tenen cap indicació a l'entrada de la ciutat perquè no arribin a
entrar a la Rambla. Això caldria assenyalar-ho per tal que no arribessin al centre de la ciutat.
Els vianants són penalitzats. Cada vegada que es fan obres desapareixen els passos de
vianants. L'enllaç de la Rasa amb Pare Llaurador també és complicat per als vianants, resulta
un pèl embolicat per les zigues zagues que han de fer. Sembla que al vianant se'l considera
secundari, per darrera dels vehicles.
Susi López
Tant sols per centrar el tema i sense ànim d'entrar en polèmica, es limitarà a respondre
únicament en aquelles apreciacions que tenen repercussió amb el tema que s'està tractant. Per
exemple la Ronda de Ponent que no té la funció que hauria de tenir, per manca de capacitat i
perquè no està urbanitzada de forma definitiva ni completa. De tota manera que la Ronda de
Ponent haurà d'assumir una part important del tràfic que ara passa per la Rambla.
De tota manera centraria el tema en recollir que és el que els ciutadans volen que passi a la
Rambla. Després serà treball dels tècnics dels diferents departaments, de prendre les mesures
que serveixin perquè això que imaginem avui sigui possible en un futur. Tenim diferents eines i
les utilitzarem per assolir el que es demana.
José Bellido (A.VV. Sant Pere)
Reitera la seva intervenció de la sessió anterior i remarca la necessitat de descongestionar la
Rambla.
Limitar la velocitat en determinats carrers i especialment en les avingudes. Suggereix els
passos elevats.
Optimitzar les parades dels autobusos de manera que no n'hi haguessin tantes en tan poc tram.
Pere Rabasa
Si la reducció del tràfic ha de passar per reduir carrils, caldrà pensar que aquests es
col·lapsaran amb facilitat quan uns vehicles entorpeixin el tràfic dels altres.
Sembla que fins que no s'iniciï la desviació cap a les rondes això no serà una realitat.
A la zona nord hi proposa la plantació d'arbres.
Joan Baltà (veí c/ Arquímedes)
També opina que caldria reduir el tràfic. Creu que la única manera és escanyar-ne la capacitat.
Quan per la Festa Major o per altres circumstàncies (les obres de l'estiu del 2005) es desvia
temporalment el tràfic de la Rambla pels carrers Arquímedes i Galileu, es detecta un trasllat del
problema a aquests carrils. Demana que no es caigui en la temptació de traslladar el problema
del tràfic a carrers veïns.
Ole Thorson
La Rambla no serà una actuació única i exclusiva, forma part d'un canvi a tota la ciutat i per
descomptat es vigilarà molt no desplaçar les problemàtiques. Per aquest motiu, també els
17

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Resum d'intervencions 28.09.2006
carrers Arquímedes i Galileu estan comptats entre els que cal "pacificar". Explica que es tracta
de gestionar els volums que es tenen sense que augmentin.
Susi López
En resposta a les propostes i alternatives plantejades pel Sr. Bellido, comenta que seria el
mateix cas que a Arquímedes i Galileu, ja que consistiria en traslladar la pressió del volum de
vehicles des de la Rambla a d'altres vies. Cal fer aquests trasllats a vies que tinguin la
capacitat, dos, tres carrils.
Josep Solsona
El sorprèn negativament que des del 1994 al 2004, la tendència sigui a l'augment de la
utilització del vehicle privat. I, pel que sembla seguirà augmentant.
En el tema de la bicicleta, opina que caldria incentivar-la molt, tant per motius de salut, com
energètics i ambientals. Proposa, en tot cas, la utilització de ciclomotors elèctrics. Reclama
per tant les reserves d'aparcament per a aquesta mena de vehicles. Amb la corresponent
vigilància.
Demana que s'estudiï la possibilitat d'implantar un servei de préstec i/o lloguer de bicicletes.
Proposa que el carril bus sigui de preferència de circulació.
M'agradaria una Rambla amb transport públic, vianants i bicicletes. De tota manera, entén que
això passa per la descongestió de la Rambla de vehicles privats; o sigui, cal tenir alternatives.
Afavorir la vida social, el passeig per mirar aparadors.
Ole Thorson
Més enllà de l'atracció romàntica i fins i tot de l'acció ecologista i pràctica de l'ús de la bicicleta,
cal pensar que el carril bici ocupa un espai i no podem sobrevalorar l'espai de què disposem.
Probablement no podrem posar carril bici a la part central de la rambla, però potser, amb una
zona 30 seria factible situar-lo al carrer Arquímedes.
La bici no tindrà més d'un 5% de la mobilitat. Per tant, cal pensar que els vianants que
signifiquen un percentatge molt més elevat tinguin prioritat.
Convida a pensar la Rambla sencera amb trams concrets d'accés de vehicle privat, tot i que
entén que això dona més feina al departament de la Susi; però probablement això permetria la
combinació de trams.
En el disseny dels carrers, sovint es cau en la temptació de ser poc futuròlegs i es pensen de
manera que al cap de tres o cinc anys ja esdevenen "superades" per les circumstàncies.
Insisteix en que cal ser ambiciosos per definir com ho volem.
Paco Morales (ICV)
Ressaltaria algunes dades: 116.000 vehicles a la ciutat; augment dels desplaçaments cap a fora
de la ciutat i més d'un 50% dels desplaçaments interns a peu i en transport públic. Tot plegat
reforça molt la idea de gestionar l'oferta perquè gestionar la demanda és impossible.
La Rambla ha de servir per estendre el que s'hi faci com a exemple per altres indrets de la
ciutat.
En resum, ell veuria la rambla amb un cert nivell de tràfic, menor que actualment; una bona
senyalització d'altres alternatives; un carril de circulació per banda; voreres més amples amb
encaixos per a les parades del transport públic i les zones de càrrega i descàrrega i un bon
disseny dels sectors nord i sud perquè no esdevinguin colls d'ampolla, mantenint, això si, el
passeig central.
Probablement caldria reduir el tràfic a tota la ciutat.
18

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Resum d'intervencions 28.09.2006
Maria Font
Mantenir el tram central amb els arbres.
Mantenir el servei de transport públic. Carril bus.
Com que no hi ha cultura de bicicletes, tampoc cal encabir-hi obligatòriament un espai dedicat
per a elles.
Francesc Serveto
No es pot parlar de com es vol la Rambla fins que el tema de la descongestió no estigui
solucionat.
Leopold Palomo (usuari de la rambla en bici i com a vianant)
Vol un tramvia per tota la Rambla i fins a l'Av. Abat Marcet. Amb arbres de dalt a baix i vorera
ample.
Les rondes estan mal utilitzades per culpa de les semaforitzacions. La gent puja per la Rambla
perquè és més directa que les rondes.
Es tracta de decisions valentes però que s'han de prendre.
No es respecten les zones d'autobusos ni les voreres, perquè la gent que hi aparca té impunitat
policial.
Felicita l'Ajuntament per la iniciativa de deixar que els veïns facin arribar les seves opinions als
regidors a través d'aquestes sessions.
Demana exemplaritat per part de l'ajuntament respecte de l'ús del paper reciclat.
Josep Vila (veí Rambla)
Considera que el passeig central no és gaire utilitzat i es podria ampliar les voreres i prescindirne.
No s'hi pot prendre res amb tranquil·litat i es trauria més profit de l'altre manera i pels
cambrers és un perill haver de travessar les vies dels cotxes cada vegada.
Ole Thorson
Aquesta opció és una possibilitat i, si ens fixem en el cas de Barcelona, on hi ha tota una sèrie
d'exemples en els que en zones amb passeig central, un 66% dels vianants preferien anar per
les voreres. Aquestes son dades que caldrà analitzar quan les tinguem. Quin percentatge de
vianants va per la vorera i quin pel passeig central.
Susi López
El POUM preveu una rotonda al Sud que desviarà directament el tràfic cap a la ronda.
Potser cal trobar alternatives per fer aquesta desviació abans de que sigui un fet la rotonda.
El tema del tramvia està en estudi. És una idea que si socialment i econòmicament està
justificat podria ser una realitat. Seria un bon element per la Rambla perquè el tramvia no
contamina.
Quan tinguem el IV Cinturó disposarem d'una ronda sense semàfors, perquè ja tindrem un vial
seguit per a vehicles que tancarà la ciutat. Mentre hi hagin de travessar vianants no podem
prescindir dels semàfors.
Pere Rabasa
Reivindica més arbres. Tothom pensa en el tema de la mobilitat amb vehicles, però del verd no
en parla ningú.
Els carrils bicis estan desaprofitats.
19

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Resum d'intervencions 28.09.2006
Susi López
En el tema de la bici, el balanç és injust i fan falta més carrils bici, encara que en determinats
llocs poden cohabitar les bicicletes i vehicles.
Josep Fuentes (Manel Okey) (veí de Ca n'Aurell)
No es podrà desenvolupar la Rambla fins que no tinguem els eixos nord - sud acabats. Per
exemple Av. Vallès - Béjar - Rda. Ponent.
La gent no circula pel passeig central.
És bàsic eliminar tràfic.
Paco Morales
M'agradaria puntualitzar que el tramvia no és una idea romàntica, sinó un mitjà de transport
eficient, ecològic i de gran capacitat.
Meritxell Lluís (CiU)
Volem espai cívic de convivència. Punts de trobada. I això ho impossibilita el tràfic i volem que
disminueixi. Que el vianant hi tingui prioritat.
La informació als accessos de la ciutat evitaria l'entrada innecessària de part d'aquest tràfic i,
per descomptat dels vehicles pesants.
En el tema del transport públic es planteja si: És necessari que totes les línies d'autobús passin
per la Rambla? Hi podrien haver minibusos que fessin el recorreguts de manera que hi
cabessin en altres vies? Es poden fer transbordaments. No cal que les mateixes línies passin
pels mateixos llocs.
També demana que es tingui en compte el veïnat de la Rambla. La gent que hi viu i que de
vegades hi ha de poder parar per carregar o descarregar, que sent els sorolls, etc.
Maria Font
Penseu que al 22 de Juliol el carril bici ocupa la zona ombrívola, cosa que priva de poder-hi
passejar.
Algú es recorda del tramvia aeri?
Amadeu Oliva
La Rambla és la columna vertebral de la ciutat. La solució ha de ser molt profunda perquè
vertebra tot el casc urbà.
Pensar que a la Rambla hi ha tota la ciutat sencera i el tractament ha de ser general.
Santi Valbuena
No pot evitar ser pessimista y pensar que totes aquestes idees no es podran dur a terme fins
d'aquí a molt de temps.
Leopold Palomo
La integració tarifària existeix a Terrassa?
S'ha comentat la possibilitat de conviure l'autobús i la bici. És un suïcidi ja que la situació de
desprotecció del ciclista és molt important al costat d'un vehicle de 16 metres, etc.
El tramvia és possible i malgrat que potser és més car tampoc ho és tant.
Demana que els suggeriments no caiguin en un sac buit.
20

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Resum d'intervencions 28.09.2006
Finalment, a les 21 hores i 15 minuts, el Sr. Serra agraeix l’assistència al grup de treball i els
emplaça a ser presents en el Plenari que es celebrarà properament.
21

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Resum d'intervencions 28.09.2006
22

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Intervencions a e-consensus
Autor: JORDI AROLAS (elkoma@elkoma.com)
Assumpte: carrers Galielo i Arquímedes (23/10/2006)
Missatge: Estic d'acord amb arreglar La Rambla peró si tot el trànsit que en aquests moments
absorbeix La Rambla ha de passar per els carrers Galielo de baixada o Arquímedes de pujada
serà una boixeria ja que aquests moments no absorbeixen el seu propi trànsit. Espero que es
tingui en compte aquests problemes. Gràcies.
Autor: Haritz Ferrando (haritz.ferrando@bacc.info)
Assumpte: Un peatge urbà a la Rambla (10/10/2006)
Missatge: Ja sé que pot sonar extrany parlar de posar peatges, quan a tot arreu se'ns omple el
cap amb el greuge comparatiu dels peatges a Catalunya. No és el mateix. Tard o d'hora serà
necessari regular el trànsit de vehicles motoritzats amb sistemes de peatges intel·ligents com
han fet a les ciutats de Londres i Estocolm. Les externalitats que generen coches i motos tenen
un cost massa elevat per a una ciutat desenvolupada com Terrassa (contaminació, soroll,
perillositat, etc.). Us convido a llegir el següent article del Quim Monzó:
http://www.bacc.info/ciclotimes/contingut3.asp?cont=1011 Per enriquir el debat.
Autor: Antoni (amonleonnavarra@yahoo.es)
Assumpte: menos coches (solo en la rambla) (10/10/2006)
Missatge: Estic d'acord en el sentit q parlar de la Rambla q volem és parlar de la Terrassa que
volem.
Autor: fran (franx3@yahoo.com)
Assumpte: menos coches (solo en la rambla) (07/10/2006)
Missatge: Me encanta esa frase de "reducimos el volumen de tráfico en la Rambla y lo
desviamos hacia las rondas"... Como si las rondas no estuvieran suficientemente colapsadas...
¿Ha probado de cruzar Terrassa por la ronda oeste a las 7 de la tarde? No hace falta que lo
haga. Se tarda lo mismo que en hacer 14kms por carretera (eso con un poco de suerte).
Dejémonos de monsergas, el transporte público no es la solución. O no lo será hasta que todas
las administraciones (y no únicamente la local) se pongan de acuerdo y hagan una apuesta
fuerte para solucionar nuestro déficit histórico en infraestructuras. Muchos de los que
trabajamos fuera de nuestra ciudad no cogemos el coche por comodidad sino por NECESIDAD,
porque no tenemos alternativas reales que faciliten nuestra movilidad. En vista de que el
transporte público no nos va a solucionar nada a corto plazo, ¿no sería preferible acondicionar
primero las rondas para que puedan absorber un mayor número de coches? Con unas rondas
en condiciones, se podría arreglar la Rambla y reducir el número de carriles sin perjudicar a
nadie. Se podría hacer un centro atractivo para la gente y para el comercio y los que vivimos en
la perferia no tendríamos que vivir un drama para llegar a casa todos los días. No estoy de
acuerdo en eso de hacer un "centro más humano y más habitable". Yo voto por hacer "una
ciudad más humana y más habitable". Saludos :)
Autor: rosa villena (rvillena@xtec.cat)
Assumpte: menys cotxes (01/10/2006)
Missatge: A la vista de les dades que se´ns van oferir en la darrera reunió sobre l'augment dels
desplaçaments en cotxe privat crec que l'ajuntament hauria de fer campanya permanent per
fomentar el transport públic i els desplaçaments a peu. Pel que fa a la Rambla, existeix
unanimitat en què la circulació s´ha de reduir com a mínim en un carril de pujada i altre de
23

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Intervencions a e-consensus
baixada, i desviar cap a les rondes la resta. Ampliar les voreres i el passeig central. El criteri ha
de ser la prioritat del vianant i la finalitat fer un centre més humà i més habitable. La idea d'un
eix que vertebra i acull el trànsit correspon a quan Terrassa tenia la meitat d'habitants que ara i
el centre era la ciutat.
Autor: Antoni Monleon Navarra (amonleonnavarra@yahoo.es)
Assumpte: el metro de Terrassa ha de passar per la Rambla (28/09/2006)
Missatge: Pensar en espai soterrat per a continuar el Tren dels Catalans Rambla amunt i
enllaçar amb la via que anirà de la UPC fins a Can Roca i Matadepera, perquè algun dia
haurem de pensar en una xarxa de metro extensa a Terrassa amb interconexió exterior.
Autor: Antoni (amonleonnavarra@yahoo.es)
Assumpte: La Rambla de les persones: cotxes només els impres (28/09/2006)
Missatge: Fora cotxes: només accès pels veïns (jo no sóc veï, que quedi ben clar) com al
carrer Sant Pere i Font Vella i Unió (amb pilona de control d'accès). També accès a serveis
(escombraries, policia, ambulàncies i servei circular de llançadera d'autobusos) i horari limitat
per a càrrega i descàrrega. Un servei de minibus circular que enllaci les parades de l'autobús de
l'Hotel Doin Cándido i la carretera de Montcada amb les del Passeig 22 de Juliol. Un gran
aparcament a les tres puntes on hi ha les parades de l'autobús circular (concretament al Don
Cándido, la Doré i davant de la Mútua). Soterrar part del tràfic de cotxes que ara "passa" per la
Rambla per anar de l'autopista i de la carretera de Montcada fins a l'Abat Marcet i a l'invers. Una
altra part desviar-lo cap a la ronda de circunval·lació projectada per la Riera del Palau. Pensar
en espai soterrat per a continuar el Tren dels Catalans Rambla amunt i enllaçar amb la via que
anirà de la UPC fins a Can Roca, perquè algun dia haurem de pensar en una xarxa de metro
extensa a Terrassa. La Rambla una unitat urbanística entre el pont de la Renfe i la sortida de
l'autopista a l'Hotel Don Cándido. Un paviment uniforme (com el de Gutemberg) de banda a
banda, per on només puguin passar els veïns, cotxes de serveis, transport de mercaderies,
bicicletes. Aparcaments de bicicletes uniformement distribuït i senyalització d'un carril per a la
circulació dels ciclistes.
Autor: Mª Rosa Letosa Visa (estaca1@gmail.com)
Assumpte: Reformes Rambla i altrés (27/09/2006)
Missatge: Voldría donar la meva opinió. Es que es faciliti la movilitat dels vehicles a la Rambla
cada matí. , que es pensí em aixo i es pugui evitar aquest embussaments de tràfic constans de
sortida i entrada, ja que cada día és un abisme entrar o sortir de la ciutat amb cotxe. Tambe que
no faltin arbres, que son vida Per mi es lo més important! Gràcies.
Autor: Antoni Monleon Navarra (amonleonnavarra@yahoo.es)
Assumpte: la Rambla a la tarda (26/09/2006)
Missatge: L'Ajuntament regula l'alta de nous establiments al centre de Terrassa. Concretament
no deixeu posar més oficines bancàries perquè dieu que no obren per la tarda. Tots hem de
passar pel banc una o més vagades cada mes. No ens toca més remei.
Normalment durant els matins estem treballant, alguns fora de Terrassa. Si en realitat
penssessiu pels ciutadans que treballen, farieu obrir els bancs per la tarda i deixarieu obrir totes
les oficines que vulguin per a millorar l'atenció als clients i disminuir els temps d'espera. Si en un
tram hi hagués una sola botiga rodejada de bancs i tots coincidissin en horari, el tram de carrer
es veuria viu a tota hora. Sortint del banc les persones passaríem per la botiga.
Autor: Antoni Monleon (amonleonnavarra@yahoo.es)
Assumpte: Dues rambles en una (28/09/2006)
Missatge: Sr/a moderador/a, Li agraïria posés aquest missatge meu com a resposta del
missatge anterior "Alternatives al trànsit.
Soterrament de la circulació", perquè tracta el mateix tema i jo el vaig posar com a missatge
indepentdent erròniament perquè penso que en escriure'l, el esmentat, no hi era. No cal que
24

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Intervencions a e-consensus
publiqueu el missatge present. Es tracta només de traslladar el meu anterior. Moltes gràcies per
la vostra feina.
Autor: Antoni Monleon Navarra (amonleonnavarra@yahoo.es)
Assumpte: Dues rambles en una (26/09/2006)
Missatge: Tots volem anar en cotxe i, alhora, volem passejar sota l'ombra dels plataners a
l'estiu i pendre el sol a l'hivern. Ja que tenim la tuneladora a La Rambla, per què no fer una
Rambla soterrada per on passar els cotxes i una Rambla exterior per on replantar els arbres,
poder passejar, anar en bicicleta, pujar i baixar dels minibusos que hauríem de tenir a Terrassa?
Tan difícil és? Si és problema de diners, no ho hauria de ser perquè fa dos estius vau aixecar
tota la Rambla per arreglar les clavegueres i vau esfaltar-la tota. Fem-ho una vegada bé i prou.
Autor: Sebastián Martínez Macías (naitsa3@hotmail.com)
Assumpte: Alternatives al trànsit. Soterrament de circulació (25/09/2006)
Missatge: Hola de nou, crec que les restriccions de circulació de vehicles a motor seria una
mesura interesant i efectiva per a fer una rambla més amable i més cívica i cosmopolita, però
per a adoptar aquesta mesura, s'han de donar alternatives reals i efectives de mobilitat a aquest
tipus de vehicles. Penso que a part de millorar les rondes i fer d'altres rondes alternatives que
facilitin l'accés i la sortida de la ciutat des de qualsevol punt de Terrassa, una bona alternativa
sería soterrar el tránsit de cotxes des de l'actual rotonda a l'inici de la Rambla cruïlla amb
carretera de Montcada fins a av/ vint-i-dos de juliol. Putser sería ideal relegar el trànsit de
vehicles al "sotano" donat que la Rambla suposa un eix viari important tant de conectivitat com
d' accés i sortida de la ciutat penso que fer desapareixer aquesta via pels cotxes suposaría un
problema important per a la mobilitat, en canvi si fem passar els cotxes soterradament
solucionem dos problemes d'una tirada. Es evident que aquest projecte suposaria més diners
que d'altres alternatives. I també que técnicament seria més complexe, però si les coses es
volen fer bé s'ha de possar tota la carn a l'olla.
Autor: Sergio Martinez Arenas (segio.martinez@creuroja.org)
Assumpte: La Bici es una de las mejores alternativas (25/09/2006)
Missatge: Hola soy un ciclista convencido. Diariamente voy al trabajo en bicicleta y sufro el
acoso de los conductores de vehiculos a motor que circulan a gran velocidad por las calles de
nuestra ciudad. Es imprescindible la articulación de una red de carriles bici que faciliten la
mobilidad por toda nuestra ciudad. Solo en los casos donde la imposibilidad de espacio impida
la creación de un carril bici, ésta debería compartir espacio con los coches, en todo el resto de
casos siempre sería necesario un carril bici en ambos sentidos de la circulación. Hay
propuestas de pacificación del trafico rodado de vehículos a motor, y es ciertamente necesario y
sería estupendo, pero para una persona como yo que diariamente circula en bici, sabe
perfectamente los riesgos que conlleva circular por una vía conjuntamente con vehiculos a
motor. Por tanto solo en calles estrechas donde crear un carril bici separado del tráfico rodado
sea imposible establecería una circulación compartida de bicis y coches, en todo el resto de
casos y siempre que sea posible, crearía carriles bici. Tenemos que impulsar y facilitar el
acceso a la bici por parte de los egarenses. Si los ciudadanos se sintieran plenamente seguros
a la hora de moverse por la ciudad en bici, ésta se convertiría en una alternativa real al coche.
Es también supernecesario impulsar el transporte público. Aumentar la frecuencia y plaza de los
mismos, y también las rutas.
Autor: Sebastián Martínez Macías (naitsa3@hotmail.com)
Assumpte: Circular en Bici (25/09/2006)
Missatge: Hola, vull deixar constancia de la gran necessitat que hi ha de fer carrils bici tant de
baixada com de pujada per la nova rambla, des del seu inici a la rambleta del Pare Alegre, fins
arribar a la avinguda de l'Abat Marcet. El transport en bici ha de ser quelcom més que la
passejada dels diumenges o d'estius, si volem que la bici sigui un mitjà alternatiu al cotxe a la
nostra ciutat es de vital importancia que oferim una bona xarxa de carrils bici i rutes que separin
25

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Intervencions a e-consensus
aquest mitjà de transport del trànsit de vehicles a motor. La seguretat vial es imprescindible per
a que la gent s'atreveixi a agafar la bici per anar a la feina, al gimnàs o simplement a comprar al
centre, però per això es necessari que la gent pugui circular en bici tranquilament, sense la
inquietud de tenir un cotxe al clatell que el trepitgi els talons. Circular en bici no ha de suposar
cap risc afegit, sino tot el contrari. Terrassa te el potencial per ser una ciutat de bicis, la seva
extensió reduïda es ideal per a aquest mitjà de transport saludable i respuectuós am el medi
ambient. Fem quelcom més que acomplir amb l'expedient fent 4 carrils bicis sense conexió i que
no van en lloc. En de transformar l'entramat viari per restringir el trànsit a motor i donar pas a les
bicis i als vianants, però per això s'han d'oferir alternatives reals i veritablement sostenibles.
Fem l'esforç que realment requereix un tema tan important com aquest, sobretot pensant de
cara al futur de la nostra ciutat, on la població augmentarà sensiblement i la circulació en
vehicles a motor cada cop serà més complicada i agreujarà encara més els problemes de
pol.lució i soroll de la nostra ciutat.
Gràcies.
Autor: Sebastián Martínez (naitsa3@hotmail.com)
Assumpte: En bici per la Rambla (25/09/2006)
Missatge: Estic totalment d'acord, ja es hora de fer un vertader esforç per impulsar aquest mitjà
de transport, i no pel simple fet de fer-lo o de ser més europeu que ningú, sino per la gran
qualitat de vida que suposaria per una ciutat mitjana com Terrassa la disminució del trànsit de
cotxes i per lo tant la millora qualitativa de l'aire, del soroll i fins i tot la disminució important de la
polució. Terrassa per les seves dimensions i configuració podría ser una ciutat de bicicletes, una
ciutat on aquest mitjà de transport fós de gran rellevancia. Es molt important impulsar no només
carrils bicis, sinó rutes continuades de carrils bicis per tota la ciutat que no només facilitesin la
mobilitat dels ciclistes, sino que aportesin la seguretat necessaria perque la gent perdés la por a
circular amb aquest mitjà de transport. Perdre la por als cotxes es essencial i per això es
necessari oferir un sistema de carrils i rutes propies per a bicis.
Autor: Marcos Alfonso García Campo (marcos.garcia@terrassa.org)
Assumpte: En bici per la Rambla (20/09/2006)
Missatge: Incorporació d'un espai per a les bicicletes a la rambla (carril-bici, espai compartit) de
manera que sigui ciclable de banda a banda, la qual cosa suposaria un impuls a aquest mitjà de
transport a la ciutat i la consolidació d'una autèntica xarxa d'itineraris per a bicicletes,
contemplada en el Pla Director de Bicicletes i en el Pacte per la Mobilitat.
Autor: rosa villena (rvillena@xtec.cat)
Assumpte: abans de començar les obres (20/09/2006)
Missatge: Es tracta de fer una sugerència.Crec que abans de començar les obres, que trigarán
un temps, estaria bé que l'ajuntament apliqués algunes mesures, definitives o no, que servissin
per alleugerir el problema del trànsit tan intens que pateix la rambla, que animarien als veïns
respecte a la reforma i sobretot, acostumarien a noves i diferents utilitzacions de l'espai, la gent
podria experimentar alguns canvis, i imaginar o definir altres usos diferents als actuals. Perquè
cal ser conscients que els hàbits actuals ja són antics i fan de frè a innovacions possibles però
difícils de concebre. Per exemple: tancar el trànsit als camions de cert tonatge que no hi han de
fer res, a la rambla, solament hi passen; reduir el trànsit a un sol carril de baixada i altre de
pujada els caps de setmana; tancar el trànsit de les 24 a les 8 hores la nit del dissabte; impedir
l'aparcament de motos en el passeig central; fer que els autobusos pugin i baixin alternant
rambla, Arquímedes i Galileu; fer passar els camions de les escombreries abans de les 23 h.,
traslladar la neteja a la nit en lloc del matí, vigilar els conductors que confonen la rambla amb
una via ràpida, posar guàrdies en els semàfors i els passos zebra, que són sistemàticament
menyspreats. Aquestes i/o altres mesures podrien elevar l'estat d'ànim de la població, que és de
clara desesperança a la vista del punt al que s´ha arribat actualment.
Autor: montse font fabra (mfont@ajmataro.es)
26

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Intervencions a e-consensus
Assumpte: seguretat i accessibilitat (20/09/2006)
Missatge: Trobo a faltar un grup que gestioni tot el relacionat amb la seguretat (riscos naturals i
tecnològics) i l'accessibilitat no només de les persones sinó també dels vehicles d'emergències,
clarament lligats amb els grups que heu creat de mobilitat i mobiliari per tal d'intervenir en
accions poc afortunades com son espais innaccessibles a bombers, plaçes que per si generen
problemes veinals i dificils de controlar per la policia, mobiliari que entropeix el gir de camions
de bombers, urbanisme costos i incompatible amb rierades, etc. Es imprescindible que
l'adminsitració començi a introduir aquests temes en l'urbanisme, no pot ser que seguim fent
espais i urbanisme pensats pel futur i no integrats als conceptes de seguretat.
Autor: Cándido Gómez Cuadrado (candido.gomez@wanadoo.es)
Assumpte: Vies alternatives als cotxes (06/09/2006)
Missatge: Hola. Comparteixo les vostres opinions respecte a reduir el numero de cotxes que hi
circulen per la Rambla. Però ens cal quelcom mes. S'ha de tenir en compte que la Rambla és
un exi viari molt important, i si volem reduir el volum de cotxes que hi circulen, s'ha de poder
oferir una bona alternativa d'entrada a la ciutat. Les rondes que té actualment Terrassa, tal i
com estan dissenyades, no ho són. Personalment, ho he intentat moltes vegades, pero no m'en
surto. S'ha de treballar també aquest aspecte.
Autor: Jordi Navarro Cortiella (jordinc@mesvilaweb.cat)
Assumpte: Carril Bici a la Rambla (26/07/2006)
Missatge: La remodelació de la Rambla hauria de contemplar un carril bici, aquet sortint dels
Ferrocarrils serviria com a columna vertebral d`un entramat decarrisl bicis per tota la ciuatat.
Caldria fer un estudi dels itineraris possibles per fer possible circular amb la bicicleta sense
interferir en el transport de vehicles motors ni invadir l`espai dels vianants.
Autor: RAUL JIMENEZ VIZUETE (rjvizuete@hotmail.com)
Assumpte: Temes de Mobilitat (25/07/2006)
Missatge: En contra de la zona blava a l'avinguda Abat Marcet Pere Navarro: "Comunico la
seva queixa a la regidora de la Via Pública per tal que li ofereixi una resposta." A dia d'avui
encara no ho ha fet... però sí que he llegit que la regidora Maria Costa ha dit que... "el pròxim
carrer on estaria bé posar l'estacionament regulat és a l'avinguda de l'Abat Marcet, ja que també
serviria «per posar fi al problema de l'aparcament en doble fila» "vilaweb.cat". Per mi perfecte
sempre que jo que visc a aquest carrer no hagi de pagar l'import quan jo vulgui aparcar. I jo em
queixo per la doble fil·la però amb un guàrdia urbà posant sancions això desapareix. La
Rambla? Està molt bé adequarla per la ciutadania envers el transport privat. Hi estic d'acord
PERÒ... habilitem ABANS vies de sortida i entrada DIGNES per a una ciutat de més de 200.000
persones. Ara mateix fer això a la Rambla faria de Terrassa un veritable CAOS. Senyors... si us
plau... escolteu els veïns de debò, que això és massa! És una mesura del tot impopular i
innecessària! Mireu les enquestes de l'infoterrassa o de Terrassa·net! Jo no vull ser un ciutadà
que pagui i a la mateixa ciutat tingui d'altre que no pagui per aparcar al seu carrer. No vull!.
L'Avinguda Abat Marcet no és un eix comercial ni res per l'estil. L'Avinguda de l'Abat Marcet ens
queixem que els cotxes van ràpids, que volem una Avinguda com la d'ara de Barcelona, per
posar el cas. Però NO VOLEM zona blava!!!! Ni comerciants ni veïns!! Mireu d'afavorir el
transport privat dins la ciutat que ha baixat el número d'usuaris malgrat crèixer com a ciutat!
Mireu de ficar-nos a la zona 2 del sistema tarifari integrat de BCN per tal de dir "cony, deixo el
cotxe al garatge perquè els 23 km que faré fins arribar a BCN em surt a compte amb una tarja
de 2 zones. Mireu de reivindicar millors freqüències del Metro del Vallès i Renfe, mireu
d'apropar BCN pernsant una manera de fer el trajecte comentat amb menys temps (Vilanova i la
Geltrú es troba a 48km de Barcelona i triga molt menys que nosaltres en arribar (sí, ja té
semidirectes i no són més de 200.000 persones com nosaltres!) Mireu de deixar posar
equipaments comercials per tal de no haver d'anar a d'altres ciutats del costat per comprar, i la
B-40, i el cinturó ferroviari amb el traçat de la B-40, i el peatge de Les Fonts, i també el de Sant
Cugat, el tercer carril de la C-58..... Hi ha tantes coses per fer i reivindicar!I no tan sols recaptar!!
27

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Intervencions a e-consensus
Sóc simplement un ciutadà compromés amb la seva ciutat, Terrassa. Si us plau... escolteu els
veïns.
Autor: Haritz Ferrando (haritz.ferrando@bacc.info)
Assumpte: Rambla per a tothom (17/09/2006)
Missatge: Hola, Comparteixo plenament les opinions de les persones que demanen una
Rambla amb una limitació molt dràstica dels vehicles motoritzats privats que hi circulen
actualment. Es podria limitar només als autobusos, taxis, vehicles de servei i emergències i
accés a l'aparcament. L'experiència d'altres ciutats pot ser molt interessant, com el cas de la
Rambla de Barcelona o Sabadell. Bé, també és cert que s'han de preveure alternatives, com les
rondes, però també és cert que molts viatges que es fan actualment en cotxe o moto dins de la
ciutat es podrien molt bé fer a peu, amb bicicleta o amb transport públic. L'Ajuntament de
Terrassa hauria de fer els estudis necessaris per avaluar el potencial d'aquest traspàs de
viatges cap a mitjans de transport sostenibles. Amb mesures i campanyes efectives per reduir el
nombre de cotxes que circulen, no seria necessari construir noves infraestructures, que
s'acabarien colapsant seguint un cercle viciós que només fa que empitjorar la qualitat de vida
dels egarencs/enques. També volia recolzar la proposta de la Mireia, de considerar la
construcció d'un carril-bici només en el sentit de pujada, ja que la velocitat del ciclista és més
lenta, però en el cas de baixada, considerar millor un espai de calçada pacificat en el que
ciclistes i vehicles a motor puguin compartir l'espai. De forma general. la segregació de la
bicicleta només s'hauria de considerar en casos molt especials i pensar principalment en la
pacificació del trànsit. Aprofito, finalment, per demanar al nostre alcalde que implementi el més
aviat possible un dels punts importants del pla de mobilitat de Terrassa: la generalització del
límit 30 km/h a tota la ciutat, i que s'indiqui amb senyals els límits superiors (50 o 80) només allà
on les condicions de seguretat ho permetin (bicicletes amb carril-bici protegit, cruïlles segures
per a vianants, etc.). Està molt bé que tothom pugui participar i donar la seva opinó.
Autor: Noemi Millán (noe_mi_vi@telefonica.net)
Assumpte: Rambla per a tothom (22/07/2006)
Missatge: Crec que s'hauria d'aprofitar aquesta remodelació per crear espais per a tothom.
Seria bo fer carril bici de pujada i de baixada clarament senyalitzat de forma que tots poguessim
conviure plegats sense molestar-nos els uns als altres. La Rambla és un eix principal de la
ciutat i, per tant, un camí perfecte per anar d'una banda a l'altra, però a vegades els ciclistes ens
trobem que molestem als altres (vianants i/o vehicles) i que els altres ens molesten a nosaltres.
L'amplada de la Rambla dona com per tenir espai per a tothom i poder conviure sense
problemes.
Autor: Marcos Alfonso García Campo (marcos.garcia@terrassa.org)
Assumpte: Pacificació del trànsit (21/07/2006)
Missatge: La Rambla s'ha de transformar en una via pacificada. Això implica reduir el trànsit
motoritzat, menys soroll, menys fum i menys molèsties per a les persones. S'ha de prioritzar el
transport públic, els vianants i les bicicletes per aconseguir un espai urbà més amable i
habitable. Potenciar fòrmules més intel·ligents de moure's en cotxe: compartir cotxe
(www.compartir.org/terrassa), carsharing (www.catalunyacarsharing.com), park&ride
(aparcaments disuasoris al costat del transport públic)... Però, això també implica un canvi molt
gran en el hàbits de mobilitat de la població. La situació actual és insostenible a curt, mitjà i llarg
termini, tant en termes de mobilitat com mediambientals. Molts conductors no estàn disposats a
deixar la comoditat del seient del seu cotxe en benefici de la societat, i aquesta és la autèntica
lluita de cada dia. Treballem tots plegats per aconseguir una Rambla (i una ciutat) pacificada.
Endavant!
Autor: Jordi Centelles i Amela (jordi.centelles@upc.edu)
Assumpte: SENSE CIRCULACIÓ (19/09/2006)
28

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Intervencions a e-consensus
Missatge: Totalment d'acord. O com a mínim, els diumenges la Rambla hauria d'estar tancada
al trànsit.
Autor: Mireia Medina (mireiamg@yahoo.es)
Assumpte: SENSE CIRCULACIÓ (21/07/2006)
Missatge: Crec que la Rambla tal i com està actualment, no llueix gens. Penso que no hi hauria
de passar el trànsit i deixar-la exclusivament pels peatons. Si us fixeu, la gent, els caps de
setmana passeja pels carrers en els que no hi ha accés als vehicles, la Rambla acostuma a
estar buida. En cas que no fos possible, hauria de ser d'un sola direcció. És a dir, o bé que pugi
o bé que baixi. També m'agradaria que es conservessin els arbres. És molt agradable passejar
sota l'ombra!
Autor: josep vila capdevila (josep@aparentment.com)
Assumpte: la rambla NO pot ser cap autopista (19/07/2006)
Missatge: Soc vei de la rambla i cada dia veig cotxes i mes cotxes circulant per aquesta
vergonyosa, gris i bruta rambla que tenim, a part de les tones de pols negre acomulades per tot
arreu a causa de la contaminació inevitable sortida d'aquesta autopista interurbana també he
presenciat la mort per atropellament d'almenys 2 persones (els ferits ni els he contat!), les
persecucions casi peliculeres entre els boixos de torn aprofitant els dos carrils per banda i les
cues produides per als cotxes que intenten atravessar la ciutat obviant circuits alternatius tals
com les rondes. Es per això que demano que es plantegi una rambla per a gaudir-la, on pendre
alguna cosa a una terrassa sigui un plaer i no una proba de supervivència. No crec que la
rambla que tenim ni una que posi als cotxes per sobre de les persones sigui tolerable per la
ciutat que es fa dir DE LES PERSONES.
29

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Intervencions a e-consensus
30

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Conclusions
Coordinador Ole Thorson
Se ha celebrado dos sesiones específicas del grupo de participación ciudadana y de
organizaciones de Terrassa sobre accesibilidad y transporte público, con el moderador de los
debates: Ole Thorson.
1. Recomendaciones en los debates de participación
2. Datos de referencia
3. Aportaciones para el diseño del asesor
Como era de esperar es difícil imaginar y debatir la parte de la Rambla que no tiene paseo
central. Los dos extremos de tipo bulevar no se vive como parte de la Rambla. Cuesta poder
debatir un nuevo diseño de estas partes.
1. Recomendaciones en los debates de participación
Se ha sacado una serie de conclusiones genéricas de estos debates que se apuntarán a
continuación (Compartidos por el asesor):
• Ampliar las aceras en toda la Rambla
• Minimizar el nivel de ruido del tráfico y de los servicios – especialmente durante las horas de
descanso
• Facilitar la posibilidad para cruzar la Rambla. Los movimientos transversales.
• Reducir el tráfico. Eliminar el de paso.
• No todas las líneas del transporte público deben pasar por la Rambla.
• Remodelación de las líneas bus. Más frecuencia y menos líneas.
• Estudiar las posibilidades de uso de autobuses menores y de minibuses para líneas a través
del casco antiguo.
• Señalizar claramente en los accesos alternativas de itinerarios a la Rambla.
• Rotondas son incómodas para los peatones – alargan los itinerarios y no ofrecen seguridad,
salvo cuando hay semáforos.
• En los extremos de la Rambla hay demasiados carriles para cruzar. Se precisa mediana con
bordillo (las marcas viales no son suficientes).
• Hay que aumentar los árboles a lo largo de la vía.
31

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Conclusions
• Se expresan temores de un traslado de tráfico de la Rambla a calles paralelas vecinas. Se
precisa medidas de pacificación del tráfico en estas calles paralelas. El desvío del tráfico
debe ser por las Rondas.
• El tráfico resultante en la Rambla debe tener velocidad máxima menor que en la actualidad.
• Hay cierto interés para un tranvía, así que podrá ser una solución a medio plazo.
• Elementos de mobiliario urbano (inca. Contenedores) ocupan un espacio excesivo.
• Tener en cuenta las necesidades de los ciclistas – también dentro del plan de movilidad.
2. Datos de referencia
La demanda de movilidad en la Rambla se sitúa en un total de 25.000 pasajeros por día en los
diferentes líneas del transporte público, a los que se tiene que añadir unos @@ miles que
llegan/salen a píe (sin trasbordo) de Ferrocarriles de la Generalitat de Catalunya cada día.
Hay un uso de las dos calzadas de la Rambla Ègara de unos 12.000 vehículos por dirección y
día, de los cuales 750 son vehículos pesados y alrededor de 1.100 furgonetas de transporte
(unos 12.000 personas en coche por día y dirección). Se ha contabilizado alrededor de 1.500
vehículos pesados en la Rambla (las dos direcciones)
Como sistemas de transporte en la Rambla hay equilibrio entre coche y autobús – sin contar
FGC y sin contar los peatones.
Las encuestas hechas a conductores de coches indican que un @@ % no tienen destino en el
centro y así podrían utilizar otra vía de la ciudad y el entorno para llegar a su destino. Este
dato indica claramente que una solución del uso de la Rambla debe priorizar los pasajeros del
transporte público antes que las necesidades de los conductores.
La distribución modal de los viajes obligados del 2001 (principalmente por motivo trabajo)
internos en Terrassa – no específicamente en relación con la Rambla – apunta al reparto
siguiente: A pie: @@ %, En transporte Público: @@ %, y en vehículo privado: @@ %.
Los pasajeros del transporte público andan bastante más que los usuarios de vehículo privado,
lo que refuerza la observación de priorizar la combinación Pie-transporte público en el diseño de
la nueva Rambla.
Los datos de peatones apuntan a un número total de 17.165 durante el día. Hay bastante más
peatones que – en la parte central de la Rambla – utilizan las aceras que el paseo central. Esto
implica que es aconsejable y así se expresan también los participantes del grupo de trabajo) de
ensanchar de modo notorio las aceras de la Rambla en toda su longitud.
Contado 8.30 h Contado 12 h Estimación 24horas
Lado este: 344 628 6.075
Paseo: 362 463 5.890
Lado Oeste: 325 405 5.200
Total peatones/24 horas en la Rambla (estimación) 17.165 peat.
Se confirma la valoración expresada en diversas reuniones que alrededor de dos tercios de los
peatones que andan longitudinalmente en la Rambla lo hacer por las aceras.
32

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Conclusions
Siniestralidad: Desde la Pça. Magnolies hasta la autopista, en el eje de la Rambla, se han
registrado entre 2003 y 2005 un total de 149 siniestros por la Policía Local. Se han producido
170 víctimas (un muerto), de los cuales 19 han sido peatones. Estos datos indica la necesidad
de una reflexión sobre la conveniencia de reducir el riesgo en la vía. Una medida importante es
controlar la velocidad máxima en esta vía. (Se trabajará en mayor detalle estos datos)
3. Aportaciones para el diseño del asesor
• Aplicar el plan de movilidad de Terrassa, que hace referencia a zonas ambientales y
velocidad máxima de 30 km/h en la Rambla y en la zona adyacente.
• En el plan de movilidad le Rambla se caracteriza como vía de conexión de tercer nivel. Esto
implica que se podrá aplicar medidas de pacificación del tráfico y reducción de límite de
velocidad.
• En primer lugar, y para mejorar las condiciones de los peatones, hay que aplicar el concepto
ARTISTS: la calle tiene que poder canalizar – también para peatones los movimientos
longitudinales y de cruce. Además hay que haber lugares para estar.
• Esto implica:
• Ampliar las aceras. Con un par de metros – mínimo. En los lugares de paradas de
autobús y con la obligada marquesina, hay que prever un ancho mayor o un ancho
libre de otros obstáculos.
• Necesidades de paradas bus no podrá reducir el ancho de la acera. Si hay
necesidad de otro carril este podrá ganarse en la parte central de la vía.
• Para cruzar – en especial en los extremos norte y sur de la Rambla – es de gran
importancia contar con una mediana construida con bordillos, y con un ancho de dos
a tres metros, lo que permite la plantación árboles o instalación de jardineras con
árboles, si el subsuelo no permite árboles directamente en la mediana.
• Los pasos de peatones, que cruzan más de un carril, deben tener la posibilidad de
semáforo con pulsador para peatones.
• Lugares para estar en la Rambla, parar, charlar y mirar sin interferir en el andar de
los demás usuarios peatones.
• La Rambla puede proyectarse con un carril continuo por dirección para el pase de vehículos,
en la parte central y estrecha de la vía. En los extremos norte y sur se podrá proyectar con
dos carriles por dirección – siempre conservando la idea de una mediana central de ancho
mínimo 2 metros.
• La necesidad de canalizar vehículos pesados hacía comercios y mercado y la posibilidad de
construir un tranvía por la Rambla en un futuro aconseja proyectar las calzadas para
vehículos teniendo esto en cuenta al dimensionar sub-base y pavimento.
• La Rambla se debe proyectar desde las fachadas, con aceras suficientes con un
sobreancho, cuando es necesario, en las paradas bus.
• Las paradas bus deben tener los equipamientos para hacer la espera cómoda –
marquesinas, información, alumbrado etc.
33

Grup de treball de TRANSPORT PÚBLIC I CIRCULACIÓ
Conclusions
• El número de autobuses (alrededor de un bus cada 2 minutos) aconseja disponer de un
carril de circulación reservado para el transporte público, los taxis y servicios de
emergencias. En los puntos de parada bus.
• Cuando hay parada bus podrá – si así consideran necesario los responsables de los
servicios de emergencia – un carril de pasar en forma de retranqueo a la izquierda.
• Se recomienda que los autobuses disponen de un sistema de prioridad en los semáforos,
supeditado solamente a demandas de los peatones estableciendo un protocolo de decisión
de dar verde a un grupo de usuarios u a otro.
• Los espacios que se prevén para carga y descarga en la Rambla deben proyectarse con la
misma filosofía que he mencionado. La acera debe poder mantener su ancho base y el carril
bus no debe invadirse por los vehículos pesados.
• Para cruzar la/s calzada/s de la Rambla, y para cuidar la seguridad de los peatones,
conviene que en toda la longitud de la vía exista una mediana diferenciada y protectora de
los peatones. Así los peatones más lentos podrán cruzar la vía en dos fases de semáforo.
• Los itinerarios de los peatones deben seguir unas líneas naturales de andar y no introducir
rodeos o desvíos que complica el andar de los peatones. Esta situación implica que los
vehículos deben ceder la prioridad a los peatones en los diferentes movimientos rectos y de
giro. La capacidad vehicular debe ceder a la seguridad y comodidad de peatones y
pasajeros del transporte público.
• Esta consideración tiene relevancia para el diseño de intersecciones y plazas. Ante dudas:
limitar el uso de rotondas que interfieren en los itinerarios de los peatones y permitir otro
tipos de plazas e intersecciones que dan prioridad a los peatones.
• El estacionamiento en la calle se podrá considerar como la última prioridad en la Rambla.
Mejor un espacio algo más generoso para peatones, un carril bus o bicicleta antes que un
carril destinado al aparcamiento.
• Contenedores no deben influir en los recorridos de los peatones ni restar visibilidad en las
líneas de visión entre conductores y peatones.
En los comentarios vistos en el espacio “Consensus” −aparte de hablar de posible reducción de
tráfico y mejoras específicos para ciclistas– no se externalizan las necesidades de mejoras para
los peatones y qué hay que hacer para lograr esta mejora. Es como se piensa que el solo
hecho de reducir y pacificar el tráfico es suficiente.
34

GRUP DE TREBALL
MOBILIARI I PAISATGE URBÀ

Grup de treball de MOBILIARI I PAISATGE URBÀ
Llista d’assistents 20.09.2006
Nom
Membres de la taula
Josep Aran i Trullàs Ajuntament de Terrassa
Beth Galí i Camprubí Moderadora – ponent
Jaume Benavent
Membre de l’equip redactor de
l’estudi de l’eix de la Rambla
Nom
Assistents
En representació
1. Laurià de Juan Begueris Pròpia
2. M. Teresa Latre Pròpia
3. Carmen Pablos Martínez Associació de Vídues de Terrassa
4. Joan Bernils i Tort Pròpia
5. Antoni Falgar Julià A.VV. Ca n’Aurell
6. Ramon Tristany Freixas Pròpia
7. Anna Puig Muntada Pròpia
8. Francesc Ordeix Ximó Pròpia
9. Meritxell Batalla Pròpia
10. Josep M. Martínez Artero Comerç Terrassa Centre
11. Joan Margarit Roca Pròpia
12. Lluís Farré Mallofré Veïns de la Rambla, 150
13. Josep Manel Fernández López Pròpia
14. Carme Umbría Font
Ajuntament de Terrassa
(Urbanisme)
15. Montserrat Prat Sagalés Comerç Terrassa Centre
16. Pere Martínez Martínez Pròpia
17. Josefina Soler Carrera Pròpia
18. M. Rosa Bonals Pròpia
35

Grup de treball de MOBILIARI I PAISATGE URBÀ
Llista d’assistents 20.09.2006
Nom En representació
19. Montse Pujals Col·legi d’arquitectes
20. Francesc Gómez Ríos
21. Maria Sánchez Figueras Pròpia
22. Xavier Massallé i Puig
23. Núria Armengol Pròpia
24. Raimunda Pi Pròpia
25. Elvira Corderas Pròpia
26. Manuel González Narváez CC.OO
27. Francesc Frisach Prat
36
Ajuntament de Terrassa
(Comerç, mercats i fires)
Ajuntament de Terrassa
(Acció Territorial i Obres Públiques)
Ajuntament de Terrassa
(Participació Ciutadana)
28. Joan Crispi Centre Excursionista de Terrassa
29. Meritxell Lluís Vall Grup municipal CiU
30. Josep Massó i Padró
31. Laura Hernández Rojas
32. Jaume Escofet Prat Pròpia
33. Josep L. Fernández Rivas Pròpia
Convergència Democràtica de
Catalunya
Periodista DDT i treballadora a
l’àmbit de la rambla
34. Manel Okey SER Vallès – Ràdio Terrassa

Grup de treball de MOBILIARI I PAISATGE URBÀ
Resum d'intervencions 20.09.2006
Inicia la reunió el Sr. Josep Aran, Primer Tinent d’Alcalde i responsable de l’Àrea de
Planificació del territori, qui dóna la benvinguda als assistents, i els informa del funcionament
dels grups de treball i de les dues reunions realitzades els dies anteriors. Així mateix, els
demana, a ser possible, que es facin propostes no tan sols del tram central de la Rambla
d’Ègara, sinó que també es parli i proposin idees sobre la Rambleta del Pare Alegre i l’avinguda
de Josep Tarradellas, en tant que també són objecte de l’estudi encarregat a l’equip redactor.
Seguidament cedeix la paraula a la Sra. Beth Galí, moderadora/ponent d’aquest grup de treball,
i al Sr. Jaume Benavent, ambdós arquitectes i membres de l’equip redactor de l’estudi de l’eix
de la Rambla.
La Sra. Galí mostra la seva satisfacció per l’obertura d’aquest procés participatiu, en el que
considera s’ha d’establir un diàleg entre tots els implicats. Explica que el seu equip juntament
amb tècnics municipals, està estudiant l’eix de la Rambla des d’una cultura / perspectiva
urbanística, i considera necessari i positiu incorporar la cultura / perspectiva urbana: com es viu
actualment aquest espai públic i com vol viure’s en un futur. La cultura urbana és la que poden
aportar els veïns, comerciants, usuaris i, en definitiva, ciutadans de Terrassa amb la seva
participació als grups de treball. Manifesta que ha vingut a escoltar totes les aportacions a fi i
efecte de poder elaborar un treball que sigui la suma de cultura urbanística i cultura urbana.
Tot seguit, i amb el suport de la projecció d’imatges de diferents trams de l’eix objecte d’estudi, i
centrant−se en el tram central de la Rambla d’Ègara explica la concepció històrica de les
rambles mediterrànies: zona de passeig guanyada a les rieres que travessaven els pobles i
ciutats, i, com en la majoria de poblacions, la nostra Rambla s’ha convertint en una zona de
gran densitat de trànsit que ha acabat guanyant a l’espai peatonal, omplint−se d’artefactes i
perdent vida, desertitzant−se. Tenint en compte el gran valor històric de la Rambla d’Ègara,
aposta per conservar−la, traient l’impacte del trànsit i recuperant usos (d’oci, comerç, ...) que
actualment els vehicles impossibiliten. Durant la seva exposició, mostra també imatges del tram
central de la Rambla en diferents èpoques de l’any i esdeveniments festius, mostrant com
s’utilitzen els espais.
El Sr. Jaume Benavent explica als assistents l’estudi fet del mobiliari existent a tot l’eix,
enumerant els elements pre−existents i les zonificacions. Indica que en alguns trams potser no
caldria pensar en perllongar la rambla (nord − sud), en tant que es disposa de zones verdes o
places adjacents. També indica que cal donar resposta a les demandes de confort dels usuaris
(sol − ombra) proposant, entre d’altres, una arbrat adequat.
A continuació s’obre el torn de paraules.
M. Teresa Latre
Indica que el tram sud de la Rambla, entre la rotonda de la carretera de Montcada i els pisos del
Baldó està com inacabat, lleig i brut. En canvi, la zona del Centre Cultural es veu més acabada i
cuidada. Proposa que es redueixi el trànsit i que es faci una regulació de les càrregues i
descàrregues.
37

Grup de treball de MOBILIARI I PAISATGE URBÀ
Resum d'intervencions 20.09.2006
Joan Crispi (CET)
Proposa, sabent que és segurament utòpic, la prohibició total de trànsit de la Rambla, encara
que sigui utòpic, o que, com a màxim es permeti un carril bus. Així mateix, compara la Rambla
d’Ègara amb la de Sabadell, la qual no considera un model a seguir. També proposa augmentar
l’espai central peatonal i la instal·lació / construcció d’elements dissuassoris (no pals) per a que
els vehicles no aparquin damunt les voreres, com les voreres graonades que hi ha a Roma.
Pere Martínez
Indica que el més important ara és definir els usos de la Rambla, i que sense això difícilment es
podrà fer un disseny de la mateixa. Es mostra favorable a ampliar l’espai central per a vianants i
reduir un carril de circulació per banda. També demana que el mobiliari urbà que s’instal·li no
sigui uns obstacle per als vianants,
M. Rosa Bonals
Proposa que s’estudiï la possibilitat de fer de la Rambla un passeig similar al de Santander, ple
de flors, a tocar la platja del Sardinero, i mostra la seva satisfacció per que l’equip redactor no
està pensant en dissenyar en una Rambla freda.
Antoni Falgar (A.VV. Ca n’Aurell)
Manifesta que, abans de pensar amb quin mobiliari urbà cal posar a la Rambla, caldria definir el
model que es vol implantar. Considera molt complicat unificar els tres trams de l’eix, actualment
conformada en boulevard a la part sud, rambla a la part central, i avinguda al nord. Proposa
seguir un model similar al de la Rambla de Sant Andreu, amb dos carrils per a vehicles per
banda, essent un d’ells d’aparcament en zona blava.
Josep M. Martínez (Comerç Terrassa Centre)
Es manifesta a favor de la implantació de la recollida pneumàtica en tot el tram, retirant
totalment els contenidors de la rambla i els seus carrers adjacents.
Meritxell Lluís (CiU)
Fa un breu resum de diverses propostes formulades en el grup de treball de “Transports públic i
circulació”, i en especial, la de posar en joc els carrers Arquímedes i Galileu per treure o
alleugerir el trànsit de la Rambla. Pel que fa al disseny de l’espai, demana que aquest no
condicioni la utilitat, i que es tingui molt en compte alhora de dissenyar i implantar mobiliari, les
persones discapacitades. També demana que es soterrin els contenidors.
Francesc Ordeix
Es manifesta favorable a deixar la rambla tal com està, prohibint, això sí, la circulació de
camions de gran tonatge.
Anna Puig
Demana que es millori, fent−lo més amè, l’espai existent davant de l’estació dels FF.GC, en tant
que a l’estiu és molt calorosa i només hi ha dos arbres petits que quasi no fan ombra i estan mal
regats.
38

Grup de treball de MOBILIARI I PAISATGE URBÀ
Resum d'intervencions 20.09.2006
Francesc Gómez (Ajuntament −Comerç, mercats i fires−)
Proposa que el mobiliari que s’implanti permeti poder fer a la Rambla fires i firetes.
Josep L. Fernández
Indica que la Rambla no pot absorbir tot el tràfic de l’autopista, i que caldria tancar el tram
central de per condicionar−la a les persones (seguint lema “la Ciutat de les Persones”).
Lluís Farré
Proposa que es dissenyi una rambla com la de Vilanova i la Geltrú.
Beth Galí
Amb la voluntat de donar una resposta global a les intervencions anteriors i per iniciar qüestions
que encara no han estat esmentades, indica el següent:
− Terrasses: El tram central de la rambla hauria de tenir terrasses obertes durant tot l’any,
com París. Actualment, amb el volum de trànsit existent, no és un espai agradable per a
aquest ús.
− Tràfic: El tràfic és la pedra angular del projecte. Cal trobar una solució que permeti reduir
l’impacte del trànsit sense que es perjudiquin els carrers adjacents. Entre les diferents
propostes, podria optar−se per permetre la circulació únicament al transport públic, o regular
els horaris de circulació.
− Flors: La Rambla podria i hauria de tenir flors, però s’han de trobar altres formes amb les
què hi siguin presents i no tan sols en parterres, com poden ser en parades / quioscs de
venda, etc.
− Inici i final de la Rambla: Considera un gran repte plantejar la perllongació de la Rambla. Del
que s’ha dit fins el moment, sembla més clar allargar−la pel nord. Tanmateix, potser també
caldria perllongar−la fins la plaça del Doré. Moltes rambles mediterrànies comencen i
acaben amb una plaça.
− Contenidors: Cal apostar per la recollida pneumàtica, fet impensable fa uns anys. Cal
aprofitar l’oportunitat i fer la infraestructura de recollida juntament amb les obres de
soterrament dels Ferrocarrils de la Generalitat
− Voreres: Cal netejar les voreres d’elements que les envaeixen i ampliar−les encara que
sigui mig metre per banda. Solament amb aquesta actuació s’aconseguiria una sensació de
més amplitud que convidaria a passejar. Es pretén que a la Rambla hi hagi vida tot l’any.
− Rambles d’altres poblacions: considera un bon exemple a seguir el disseny de la Rambla de
Vilanova i la Geltrú.
− Finalment, demana l’opinió dels assistents sobre les intervencions necessàries a la rambleta
del Pare Alegre i a l’avinguda Josep Tarradellas.
Francesc Ordeix
Considera que la Rambla hauria de començar al Doré, tal com era abans.
Raimunda Pi
Demana que es conservin els arbres, i que no s’hi plantin palmeres, com a l’avinguda Abat
Marcet, que considera lletges i inadequades. També demana que llevat de treure’n els
contenidors, s’hauria de deixar tal com està.
Lluís Ferré
39

Grup de treball de MOBILIARI I PAISATGE URBÀ
Resum d'intervencions 20.09.2006
Considera més important intervenir en la zona nord de la rambla, des del Museu de la Ciència i
la Tècnica fins el pont de la RENFE.
Joan Crispi
Indica que cal intervenir en tot el tram, i que estaria molt bé perllongar−la pel nord fins el pont de
la RENFE. D’altra banda, manifesta la seva poca confiança amb l’èxit de la recollida selectiva i
pneumàtica, en tant que considera que hi ha pocs ciutadans conscienciats amb el tema.
Finalment mostra la seva preocupació per l’aparcament a la zona nord de la rambla, i demana si
hi ha solucions previstes quan desaparegui l’aparcament en superfície existent davant l’Escola
França
Josep Aran
Explica que el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) aposta per la recollida
pneumàtica, i exemple d’això és l’obligatorietat de la implantació de recollida pneumàtica en els
nous sectors de planejament. D’altra banda indica que a Terrassa, comparat amb d’altres
ciutats, s’està millorant molt pel que fa a reciclatge i que es va pel bon camí.
Jaume Escofet
Considera que la Rambla ha de ser una zona eminentment comercial, i lloc de trobada. El tram
central de la Rambla ha de servir per descentralitzar i eixamplar el centre. D’altra banda,
considera que ha de ser un element de connexió i no un tall, que divideix el Centre de Ca
n’Aurell.
Anna Puig
Demana que es perllongui la Rambla pel sud, que comercialment té poca empenta.
Beth Galí
Indica que la millora dels espais pavimentats millora molt la dinàmica comercial i els usos de les
plantes baixes. Posa per exemple l’evolució de la Rambla de Catalunya una vegada es va
millorar el paviment i eixamplar les voreres. Considera que cal eixamplar les voreres laterals,
així com la part central, i conservar els arbres en la mesura que això sigui possible.
Seguidament s’estableix un diàleg fluid entre diversos assistents sobre el trasllat dels plataners,
la dificultat de traslladar−los i els problemes que es van trobar amb els oms de l’avinguda
Barcelona.
Jaume Benavent
Demana l’opinió dels assistents sobre l’asimetria comercial existent entre els carrers que donen
a la rambla des de l’est (Centre) i els de l’oest (Ca n’Aurell).
José L. Fernández
Qüestiona els llocs adients per establir zones de càrrega i descàrrega.
Josep Massó (CDC)
Manifesta la seva preocupació pels arbres, i si aquests es podran reimplantar després del seu
trasllat.
40

Grup de treball de MOBILIARI I PAISATGE URBÀ
Resum d'intervencions 20.09.2006
Beth Galí
Indica que els arbres s’han de conservar, malgrat se n’hagin de traslladar uns quants degut a
l’entrada i sortida de la tuneladora de les obres de soterrament dels Ferrocarrils de la
Generalitat, en el tram enfront el Mercat de la Independència. Considera que una rambla es
defineix per una vorera central amb doble arbrat, i que de cap de les maneres es pensa canviar
aquest disseny.
Manifesta que en la propera reunió d’aquest grup de treball, l’equip redactor durà plànols per
poder parlar sobre propostes més concretes, un cop escoltades les opinions i propostes
vessades avui.
Finalment, a les 20 hores i 35 minuts, el Sr. Aran agraeix l’assistència al grup de treball i els
emplaça a la propera reunió que tindrà lloc el proper dimecres dia 27 de setembre.
41

Grup de treball de MOBILIARI I PAISATGE URBÀ
Resum d'intervencions 20.09.2006
42

Grup de treball de MOBILIARI I PAISATGE URBÀ
Llista d’assistents 27.09.2006
Nom
Membres de la taula
Beth Galí i Camprubí Moderadora – ponent
Jaume Benavent
Membre de l’equip redactor de
l’estudi de l’eix de la Rambla
Josep Aran i Trullàs Ajuntament de Terrassa
Pere Montaña i Josa Ajuntament de Terrassa
Nom
Assistents
En representació
1. Ramon Tristany Freixas Pròpia
2. Laureano de Juan Begueris Pròpia
3. Núria Armengol Sánchez Veïna de la Rambla
4. Anna Puig Montada Veïna de la Rambla
5. Ma. Teresa Latre Pròpia
6. Miquel Mir Centelles
Associació del Mercat de la
Independència
7. Meritxell Lluís i Vall Grup Municipal de CiU
8. Josep Manuel Fernández López Veí de la Rambla
9. Joan Bernils Pròpia
10. Montserrat Prat Sagalés Comerç Terrassa Centre
11. Josep Massó i Padró Convergència Democràtica de Catalunya
12. Laura Hernández Rojas Diari de Terrassa
13. Pere Rabasa Veí de la Rambla
14. Antoni Falgar A.VV. Ca n’Aurell
15. Montse Pujals Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
16. Carme Umbría Font
17. M. Rosa Capella Pròpia
Ajuntament de Terrassa
(Urbanisme)
43

Grup de treball de MOBILIARI I PAISATGE URBÀ
Llista d’assistents 27.09.2006
Nom En representació
18. Gaietana Jover Pròpia
19. Àngel Carles Soriguera Pròpia
20. Francesc Frisach
21. Jaume Escofet Prat Pròpia
44
Ajuntament de Terrassa
(Participació ciutadana)
22. José L. Fernández Rivas Veí de la Rambla
23. Anna Santamaria Tusell Pròpia
24. Irene Borrás Olivé Pròpia

Grup de treball de MOBILIARI I PAISATGE URBÀ
Resum d'intervencions 27.09.2006
Inicia la reunió el Sr. Josep Aran, Primer Tinent d’Alcalde i responsable de l’Àrea de
Planificació del territori, qui dóna la benvinguda als assistents. Indica que el Sr. Pere Montaña,
Gerent de la Gerència Municipal d’Urbanisme, farà una introducció que pretén situar tot el que
en el POUM, aprovat fa tres anys i escaig, es planteja com a idees generals per donar una visió
més àmplia d’aquesta via nord–sud de tot eix de la Rambla que actualment actua bàsicament
de connexió de trànsit, i com encaixa amb totes les previsions del POUM a mig termini.
Finalment, indica que la Sra. Galí mostrarà, tal com es va indicar en la reunió anterior, alguns
dibuixos hipotètics del que s’està proposant en aquestes sessions, per ajudar a opinar.
Pren la paraula el Sr. Montaña, indicant que intentarà no repetir qüestions ja debatudes
abastament en les reunions anteriors, relatives a criteris d’ordenació, tràfic, mobilitat, etc. Creu
que la seva aportació en aquest procés participatiu va més encaminada a intentar fer reflexionar
sobre l’encaix d’aquesta via en l’esquematització d’unes propostes d’un viari diferent per a la
ciutat a una escala diferent que és la que el POUM proposa. Assenyala que un pla d’ordenació
urbanística es planteja pel mig – llarg termini, i, per tant, la dimensió de la ciutat que hom aspira
a concebre en el moment en que es plantegen aquestes reflexions, és necessàriament diferent
però inclou des de les coses noves a l’encaix de les coses existents.
Mitjançant la projecció d’imatges, el Sr. Montaña mostra la proposta viària del POUM que
sintetitza les deu – onze línies i estratègies sobre les que, quan es va redactar el pla, s’intentava
descriure tot el conjunt de la proposta, i de les que destaca els següents aspectes:
– la identificació de determinades estructures com la Riera del Palau, i el transvasament de la
Riera del Palau, i les possibilitats que l’actuació sobre aquestes infraestructures podrien
donar pel futur de la ciutat;
– com seguir transformant determinades peces industrials a l’interior de la ciutat, per reconduir
algunes de les accions que ja s’havien fet anys enrere i proposar-ne de noves a una escala
superior;
– con seguir mantenint a Terrassa en un lideratge respecte de la seva presència en el món de
l’activitat productiva o industrial del nostre país, ja que sempre hem estat a la l’avantguarda
de les ciutats amb activitat productiva i industrial;
– qüestions relatives al viari, a la mobilitat, al ferrocarril, als serveis públics, al transport públic,
etc.
Tot plegat, indica el Sr. Montaña, configura el que els redactors del POUMT en diuen el Pla de
Terrassa: un document que no només que serveixi per definir les condicions normatives, sinó
com un document que vagi més enllà.
Feta aquesta introducció, es refereix concretament a la proposta viària del POUMT dins de la
qual hi ha la Rambla. Indica que la proposta no gira entorn d’una Rambla que actualment és un
problema. La reflexió sobre el conjunt del sistema viari de la ciutat, ha acabat detectant unes
estructures viàries que han de ser diferents i noves, dins de les quals, entre altres, n’hi ha de
tant importants com la Rambla, via emblemàtica, molt pròxima, sobre la que hi hem
desenvolupat part de la nostra vida i de la nostra activitat.
El Pla de la ciutat respecte de la mobilitat, acabava plantejant dues idees clau:
1. La necessària completació de la circumval·lació viària de la ciutat, defugint el model de
rondes que s’ha implantat a altres ciutats per l’escala de la nostra ciutat, composada d’uns
45

Grup de treball de MOBILIARI I PAISATGE URBÀ
Resum d'intervencions 27.09.2006
46
elements viaris que poden tenir diferents categories, és a dir, no cal que tinguin exactament
la mateixa estructura. Aquestes vies no han d’estar pensades només des del concepte de
ronda per l’organització del tràfic i la mobilitat, tot i que han d’ajudar a resoldre aquesta
qüestió, per que sinó difícilment es pacificarà l’estructura viària interior de la ciutat, que és
un dels objectius del pla. Amb la projecció de la proposta viària del POUM, identifica dues
anelles:
- la primera formada per elements de relació de l’estructura viària de la ciutat amb la
xarxa viària exterior, d’escala regional / nacional;
- la segona, més interior, composada per les avingudes existents (av. Béjar, laterals de
l’avinguda del Vallès, av. Santa Eulàlia) o futures (passeig de Ponent). Aquesta
anella inacabada per ponent, carrega molt la resta de viari i en especial l’eix de la
Rambla.
2. La creació d’una malla viària interior amb l’objectiu de tancar la circumval·lació esmentada,
composta d’uns elements viaris travessers, com són el passeig Vint-i-dos de juliol o la
carretera de Montcada remodelada, i d’elements verticals, tots ells eixos d’estructura interna,
que puguin assumir el paper d’eixos cívics amb usos ben diversos, no pensats únicament
per al tràfic.
El Pla de Terrassa aposta per una ciutat complexa, compacta, amb usos barrejats, i aquesta
malla interna haurà de repartir de forma suficient el conjunt dels usos que es plategen i es
plantejaran en un futur dins de la ciutat. Verticalment, el Pla ha previst, potser
agosaradament, dos grans eixos cívics, ara per ara difícilment imaginables, però que han de
connectar la ciutat de nord a sud, donant sensació de continuïtat.
a) El primer gran eix cívic, de 6,9 km., és l’eix de la rambla. Una rambla concebuda per
a que connecti els nous creixements urbanístics al nord (Can Colomer, etc.) amb el
sud, fins a Les Fonts. Actualment és un eix inacabat en els dos extrems.
b) El segon gran eix cívic, de 5,9 km., és el compost per diverses avingudes, com la de
Barcelona, Jaume I, etc. L’estructura d’aquest eix, variarà en funció de les
necessitats de cada tram, i posa per exemple d’actuació concreta del tram nord de
l’avinguda Barcelona.
Seguidament el Sr. Montaña mostra i comenta imatges de l’eix de la Rambla, des de fotografies
de 1925 en les que constata que solament es va urbanitzar l’espai damunt de la Riera de Palau
que abastava la ciutat consolidada (de principi a fi de la ciutat del 1925), fins a la imatge del Pla
de Terrassa, en la que es poden identificar clarament diferents trams, similar al metre d’un
fuster. Aquests trams, encaixables, no han de ser necessàriament idèntics pel que fa a
estructura, i explica, per exemple, el tractament del futur tram sud, de 2,9 km., des de Les Fonts
fins a la futura Porta Sud, que anirà molt lligat a l’activitat econòmica segons les previsions del
POUMT, seguint el curs de la riera de Palau (que difícilment autoritzaran la seva cobertura i
urbanització en superfície, i segurament s’haurà de renaturalitzar i donar−li un tractament
fluvial). Pel que fa al tram objecte d’aquest procés de participació, indica que els seus usos són
bàsicament residencials i comercials, a part del trànsit, i que s’ha de repensar tenint en compte
els nous creixements residencials, comercials i d’oci, que també haurien d’existir en aquest eix
cívic. També demana que es reflexioni sobre la plaça contigua al Parc dels Catalans, i l’ús què
se’n fa, així com dels usos que es desenvolupen al passeig central de la Rambla.
Finalment, el Sr. Montaña, explica als assistents la previsió de creació un nou nus de connexió
de les autopistes, amb el passeig de Ponent i l’avinguda Santa Eulàlia, que el Pla de la ciutat
anomena “Porta Sud”, i que ha de servir per distribuir els fluxos de trànsit procedents d’aquelles
cap a les vies de circumval·lació, amb la qual cosa s’aconseguirà desconnectar la Rambleta del
Pare Alegre (ara condemnada a una funció que no li correspon) de les autopistes i
conseqüentment la Rambla, així com evitar que la rotonda del Doré, de dimensió insuficient, faci
de distribuïdor de la circulació. També explica que el Pla preveu a la Porta Sud equipaments
que necessiten una escala més d’àmbit comarcal o regional, com el Palau de Justícia.

Grup de treball de MOBILIARI I PAISATGE URBÀ
Resum d'intervencions 27.09.2006
El Sr. Aran agraint la intervenció del Sr. Montaña, proposa iniciar el torn de paraules prèvia
exposició de les propostes gràfiques de l’equip redactor.
Seguidament pren la paraula la Sra. Galí, moderadora−ponent i membre de l’equip redactor.
Referint−se a les reflexions fetes pel Sr. Montaña i les fotografies que ha mostrat, indica que
l’equip redactor, alhora de plantejar−se hipotèticament perllongar la rambla els intranquil·litza
que els trams nous, tot i ésser a la ciutat consolidada, no tinguin vocació clara de centralitat,
condició important per a que sigui un espai que funcioni. El Sr. Montaña explica als assistents
les reflexions de l’equip redactor del Pla d’Ordenació respecte d’aquest eix, indicant que la
Rambla actual està dissenyada per a una ciutat d’uns 60.000 habitants, i que actualment la
ciutat està fent un salt molt important en la dimensió física i sobretot interior, creixent, i que la
ciutat de 200.000 habitants potser sí que hauria de conferir−li caràcter de centralitat a aquest
espai més ampli, més estirat, que forma part del que es denomina al Pla com a quadrat central,
limitat al nord pel passeig Vint−i−dos de juliol, a l’est per l’avinguda Barcelona, al sud per la
carretera de Montcada i a l’oest per la Rambla d’Ègara.
Miquel Mir (As. Mercat de la Independència)
Indica que a la Rambla hi ha el que en termes comercials se’n diuen zones fredes i zones
calentes, i que és molt difícil canviar aquestes tendència amb intervencions en el mobiliari.
També indica que són molt importants els paviments, les façanes i l’enllumenat. Es queixa de
l’enllumenat actual de la Rambla, i que és gràcies a les botigues que ajuden a il·luminar l’espai.
Pel que fa a les façanes, indica que la del Mercat de la Independència i la del Museu de la
Ciència no donen sensació de continuïtat del comerç.
Pel que fa a la circulació, proposa fer la Rambla peatonal els caps de setmana, per poder fer
fires i altres activitats comercials i de lleure.
Finalment demana que el paviment sigui pla, tot a un nivell.
Núria Armengol (veïna)
Comenta que les finestres de la planta baixa de la façana del Mercat de la Independència estan
en molt mal estat, i demana al Sr. Aran que intervingui com a representant de l’Ajuntament en la
seva millora.
També demana quin termini s’ha previst per la reforma de tot l’eix.
Josep Aran
Indica que el termini és llarg, però que no és de tot o res, sinó que es poden fer actuacions
puntuals, i en concret, pel que fa a les finestres del Mercat, es podria fer alguna millora. En
aquests moments, amb aquest procés participatiu, s’intenta veure una idea de conjunt el més
consensuada possible, per a que, encara que es faci per trams no es facin pedaços. No hi ha
data d’acabament, però s’haurà d’actuar aviat en el tram enfront el Mercat de la Independència
en tant que s’haurà d’obrir tot per les obres del soterrament dels Ferrocarrils de la Generalitat, i
es pretén que la seva reposició segueixi les directrius a debat.
Finalment indica que no serà immediat, però tampoc caldrà esperar molts anys.
Ramon Tristany (veí)
Demana que s’esporguin els arbres de la Rambla a l’inrevés de com es fa ara, esporgant els
brancam més proper als habitatges, ja que les branques són a poca distància de les finestres,
tal com es fa a Manresa i a la Seu d’Urgell. D’altra banda, es manifesta favorable a mantenir
l’estructura actual del tram central de la Rambla.
47

Grup de treball de MOBILIARI I PAISATGE URBÀ
Resum d'intervencions 27.09.2006
Pere Montaña
Indica que si es fa l’esporga asimètrica tal com proposa el Sr. Tristany, els arbres acaben
inclinant−se. Així mateix explica diferents criteris d’esporga.
Josep Massó (CDC)
Agraeix les paraules del Sr. Montaña. Seguidament vol puntualitzar que, en aquest procés
participatiu, es parla del tram consolidat (del Doré a Josep Tarradellas), i que en un futur ja es
veurà com es va configurant la resta dels 6,9 km d’eix que s’ha referit el Sr. Montaña.
Pere Montaña
Indica que en la seva exposició inicial ha volgut donar una visió molt més àmplia de la ciutat, per
ajudar a imaginar millor la rambla que volem. I posa per exemple la substitució dels autobusos
que tenen (tots) parada a la Rambla, per una llançadora, o la implantació de carrils bici.
Anna Puig (veïna)
Es refereix al mobiliari urbà, i en concret als bancs actuals, demanant que no es posin de ferro
ja que són incòmodes, especialment per la gent gran. Proposa que es col·loqui un model similar
als del carrer Major o la Plaça Vella.
També es refereix a l’enllumenat, i demana que quan es substitueixin, es posin més ben
enfocats, per que no es dispersi tant la llum.
La Sra. Galí, amb l’ajuda de plànols, demana l’opinió dels assistents sobre futures intervencions
en diferents trams. Comenta que una de les principals reflexions de l’equip redactor és la secció
del tram central de la Rambla i el perllongament d’aquesta pel nord i/o pel sud. Considera
important eixamplar les voreres laterals per dinamitzar el comerç, i reduir el tràfic per guanyar
alguns centímetres i poder eixamplar la vorera central, per tal de continuar amb l’estructura
actual de rambla clàssica. Informa també que el nombre de carrils està en fase de discussió, per
que depèn de moltes variables. També informa que encara no hi ha res decidit, i que estan
estudiant tots els escenaris: dos carrils de circulació per banda, un carril de circulació i un
d’aparcament, la qual cosa permet eixamplar les voreres laterals, etc.
Seguidament s’estableix, de peu dret i davant dels plànols, un diàleg fluid entre la majoria dels
assistents, vessant−se diverses idees i propostes, de les que podem destacar:
− deixar la rambla arbrada, tal com està;
− fer−la més agradable per als vianants, posant−hi flors i més bancs (no de ferro);
− col·locar els bancs en forma de “U” com els del carrer Major;
− potenciar la Rambla per animar el comerç;
− posar−hi més jardineres i bancs al voltant dels arbres;
− fer pisos al Parc del Catalans, per animar comercialment aquella zona;
− no permetre el pas de camions per la Rambla;
48

Grup de treball de MOBILIARI I PAISATGE URBÀ
Resum d'intervencions 27.09.2006
− fer un únic carril de pujada per la Rambla, i desviar el trànsit de baixada pel carrer Galileu;
− fer un únic vial de pujada i baixada fins el Centre Cultural;
− treure les parades d’autobús de la Rambla i desplaçar−les als carrers Arquímedes i Galileu,
en els que s’hauria de treure el cordó d’aparcament.
Finalment, a les 20 hores i 55 minuts, el Sr. Aran agraeix l’assistència al grup de treball i els
emplaça a assistir el Plenari que es celebrarà properament.
49

Grup de treball de MOBILIARI I PAISATGE URBÀ
Resum d'intervencions 27.09.2006
50

Grup de treball de MOBILIARI I PAISATGE URBÀ
Intervencions a e-consensus
Autor: José Antonio Aguilera Sánchez (ja.aguilera@gmail.com)
Assumpte: Propostes la Rambla que volem (11/10/2006)
Missatge: Hola, Em poso en contacte amb vostès per realitzar propostes amb relació a la
Rambla que volem. Abans de tot, exposo el que penso. Darrerament Terrassa s'està convertint
totalment en una ciutat dormitori. Hi ha una mancança d'iniciativa per part de l'administració per
potenciar a nivell local una zona de pubs o locals per concerts i, el més important, que sigui al
centre històric de la ciutat. Enlloc de poder-se veure un centre històric cada vegada més alegre i
dinàmic, veiem tot el contrari. Cada vegada hi ha més locals d'oci i restauració tancats i això sí,
pisos i més pisos. Cada vegada atreu menys anar al centre de la ciutat a gaudir de la nostra
ciutat, història i arrelar costums. El fet de que aquesta oferta estigui integrada dintre del centre
de la ciutat és molt important, ja que com ens ha fet veure l'experiència, la possible solució que
es va crear (parlo del Parc Vallès) sembla que no ha cuallat del tot. I és que senyors, no hi ha
una oferta àmplia i de qualitat. A més per "gaudir" d'aquesta oferta un s'ha de desplaçar amb
cotxe. Qualsevol ciutat preuada i amb història a nivell estatal, parlo fins i tot de ciutats amb
moltíssims menys habitants, tenen més oferta en aquest sentit. Per tant, entenc que en bona
part depen de la iniciativa privada, però crec que l'ajuntament també posa moltes trabes en
aquest sentit. A banda d'això, també faig les següents propostes: - Incloure un carril bici per
fomentar el transport sostenible. - Habilitar espais (petits murs o al mateix terra) per a que
artistes contemporanis (pintors de grafitis, street art, etc) plasmin les seves obres. D'aquesta
manera, es pot aconseguir tenir una ciutat "maquillada" de manera diferent cada cert temps. A
més, segur que això suposaria un referent a nivell nacional per potenciar aquest tipus
d'activitats. - Fer un escenari a l'aire lliure de petit format, regulat per l'ajuntament, al que es
programin periòdicament concerts, obres de teatre, performances, etc. Aquesta seria una
manera per als grups novells de mostrar la seva obra i donar-se a conèixer. Esperant que les
meves propostes tinguin cabuda al nou projecte, Gràcies i salutacions cordials, Jose Aguilera
Autor: Mar Osorio Castillo (mar.osorio@terrassa.org)
Assumpte: paviment Rambla (06/10/2006)
Missatge: Estaria bé que al llarg del paviment de la futura Rambla figuressin dites i refranys del
tèxtil, amb aquest toc nostàlgic, contribuiríem a no perdre'ls, els donaríem a conèixer als joves i,
fet amb gràcia, podria convertir-se en un distintiu de la ciutat.
Si us plau, no perdeu passada! i valoreu-lo!
Autor: rosa villena (rvillena@xtec.cat)
Assumpte: la part nord de la Rambla (01/10/2006)
Missatge: Aquesta part de la Rambla és massa diferent de la central, clarament ningú va
pensar en establir alguna relació entre elles, apart de la circulació continuada de cptxes, si és
que això és una relació. Tal com està ara és una via ampla, on predomina la circulació viària, i
més encara perquè, com que no hi ha separació al mig, l'efecte visual encara és més accentuat,
per tant trenca completament amb el tram central. Proposo que s´hi construeixi una mitjana que
serveixi per a que els peatons puguin travessar amb més facilitat i menys perillositat, i amb la
condició inel.ludible que sobre la mitjana s´hi plantin arbres de tamany considerable, una filera
en sentit nord-sud que posi verd a la vista, que faci ombra i que connecti amb el tram central.
Podrien ser plataners, igualment, però ja de cert tamany, no per haver de crèixer encara. El
traçat bulevar sense elements disuasoris actual ajuda als conductors a creure que es tracta
d'una via on ja es pot córrer, i no. Fins un cert punt s'haurà de reduir la capacitat en amplada,
però és lògic si el tram central s´ha de reduir i ha d'engolir el que ve de més amunt.
51

Grup de treball de MOBILIARI I PAISATGE URBÀ
Intervencions a e-consensus
Autor: Antoni Monleon Navarra (amonleonnavarra@yahoo.es)
Assumpte: rambla dels nens/nenes, els avis/àvies:no cotxes (28/09/2006)
Missatge: Una aranya com la del parc de Sant Jordi o la Plaça Lluís Companys hauria de ser
sobre la gespa de la nova plaça de la Caixa Terrassa i una altra sobre la gespa del Parc dels
Catalans. Glonxadors, tobogans i pipi-cans com els del Passeig de Sant Joan de Barcelona
repartits per arreu de la Rambla. Banc de fusta i còmodes, distribuïts en forma de "U" com els
del carrer Major per a que la gent gan pugui asseure's i xerrar si vol, tal i com es va comentar a
a la reunió d'ahir. Una glorieta com la que fa molts anys hi havia al Passeig, per a que els
alumnes del conservatori puguin tocar peces curtes que hom pugui escoltar de peu dret i
continuar passejant després. Entorn als arbres jardineres i bancs circulars tal i com un ciutadà
va proposar a la reunió d'ahir. Conservar uns pocs plataners com a símbol (com van demanar
dos ciutadans a la reunió d'ahir), però trasplantar-ne al Parc de Vallparadís on hi ha els antics
plataners del tram del Parc dels Catalans (per evitar el polsim que fan a la primavera i les
al·lèrgies que causen a alguns ciutadans, tal i com una ciutadana va explicar a la reunió d'abans
d'ahir).
Autor: JOSEP (La Caixa [la@caixa.es])
Assumpte: EL TRAFIC COM ÉS SOL.LUCIONA? (27/09/2006)
Missatge: El tema de la Rambla més agradable pels vianants és perfecte però no cal oblidar
que el tràfic existeix i la solució de la Rambla no passa per desviar el problema cap els carrers
Arquimedes i Galileu (ja tenim l'experiència dels dies de festa major).
Cal trobar una solució real i efectiva pel problema de que la Rambla no deixa de ser l'entrada a
l'autopista i que hi ha 4 barris que per anar a Barcelona passen per la Rambla o pels carrers
paral.les i no per les rondes. El tema de soterrar el tràfic per la Rambla em sembla bé.
Autor: Àngel Soler Espuñes (suaraso@yahoo.es)
Assumpte: Carril bici i Josep Tarradellas (26/09/2006)
Missatge: La rambla ha de permetre el passeig a peu i prioritzar el desplaçament en bicicleta i
transport públic. Això s'ha d'extendre als grans vials actuals integrats al casc urbà: Av. Josep
Tarradellas, Av. Abat Marcet, Av. Jaume Ier, Av. Barcelona i Ctra. Montcada. En aquest sentit
és un error que no s'hagi integrat un carril bici en les últimes remodelacions de la ctra. Montcada
i l'av. Barcelona. Igualment, la nova Rambla s'ha d'extendre, com a mínim a l'av. Josep
Tarradelles. No té cap sentit remodelar la Rambla si es deixa l'av. Josep Tarradelles igual que
està.
Autor: Antoni Monleon Navarra (amonleonnavarra@yahoo.es)
Assumpte: la Rambla sense els plataners, no és Rambla (28/09/2006)
Missatge: Després de la reunió de Dimarts en la que una senyora va exposar el malestar
(brutícia i alèrgies) que ocasionen els pataners actuals als veïns de la Rambla (jo no ho sóc),
rectifico la meva postura i proposo deixar-ne uns pocs com a símbol i traslladar la resta al
Vallparadís/22 de Juliol. En tot el tram que quedi desprotegit per la retirada dels plataners,
s'hauria de pensar en un altre sistema de protecció solar: potser parres enredaderes que facin
un bon sostre. Els plataners que quedin poden quedar protegits per uns bancs circulars tal i com
ja va proposar un senyor a la reunió d'ahir.
Autor: Antoni (amonleonnavarra@yahoo.es)
Assumpte: la Rambla sense els plataners, no és Rambla (26/09/2006)
Missatge: Què se n'ha fet dels plataners de la Plaça del Progrés? I del centenari xipres de les
Esglésies de Sant Pere? Sovint veig a la cruïlla de 22 de Juliol amb el Parc de Vallparadís els
antics plataners del tram sud de la Rambla. Però no hi heu trasplantat cap dels arbres de la
Plaça del Progrés. Heu passejat cap tarda assolejada per l'Av Barcelona? Hi heu vist passejar
mai a ningú? No es pot, no hi ha arbres que parin el sol. Algú s'ha mirat les decrèpites palmeres
de l'Av Jaume I tocant la Plaça de la Dona Treballadora? Si, les que algú va posar de moda el
52

Grup de treball de MOBILIARI I PAISATGE URBÀ
Intervencions a e-consensus
1992. Què penseu fer amb els arbres que ara hi ha a la Rambla? Matar-los i plantar-ne de
nous? Penseu-ho bé, perquè una rambla sense els plataners, no és Rambla.
Autor: Anna Puig (Anna.Puig@upc.edu)
Assumpte: Bancs accessibles (27/09/2006)
Missatge: Estic d'acord amb què s'han de millorar els bancs per seure a la Rambla, no es
pensa amb la gent gran. Quan hi descanses una estona et costa d'aixecar-te, són baixos i molt
poc còmodes.
Autor: Máxima Sanjuán Sanz (esperanca.esmerats@terrassa.org)
Assumpte: Bancs accessibles (25/09/2006)
Missatge: Els bancs que hi ha actualment a la Rambla d'Ègara no són còmodes ni accessibles
per a la gent gran, ja que són massa alts i massa amples. Demana que es tinguin en compte
aquests aspectes alhora de posar bancs nous, especialment en el tram de rambla nord de la
rambla.
Autor: Josep Manel Fernández López (josepmanel@arrakis.es)
Assumpte: planos (24/09/2006)
Missatge: No es corresponen els arbres i un gavinet d'arquitectura tindria que tenir assesors
sobre arbrat ¿O no?
Autor: José M. Sanz Martínez (txetxusm@terra.es)
Assumpte: difícil participar (20/09/2006)
Missatge: Rambla Es un poco difícil participar con la documentación que hay y la poca
información sobre que tenemos que hacer nosotros. Gracias.
Autor: Anna Puig (Anna.Puig@upc.edu)
Assumpte: el Platanus x hispanica (27/09/2006)
Missatge: Estic d'acord en què la rambla sense plataners no és rambla. Es diu que provoquen
alèrgies els plataners però és pitxor els gasos dels cotxes, segons els experts en motors diuen
que són molt tòxics i dolents, per tant cal reduir el trànsit i així podrem gaudir de més bon aire.
Autor: Josep Manel Fernandez Lopez (Josepmanel@arrakis.es)
Assumpte: el Platanus x hispanica (20/09/2006)
Missatge: Presentacio La rambla del S. XXI Sent un arbre (normalment el Platanus x
hispanica), el element vertebrador de les Ramblas a la mediterrania, avui a la presentacio no
aixi sortit en cap dels parlaments ni la palbra arbre i fins i tot es el anagrama escollit per aquest
espai de participacio. Ja he possat rambla amb minusculas perque sense el arbre no es
Rambla.
Autor: MONTSERRAT (montserrat.vagace@paxar.co.uk)
Assumpte: Rambla central (27/09/2006)
Missatge: estic totalmen d'acord amb L'Eva ara mateix NO ES AGRAÏT, pasejar per la Rambla.
M'ha estalviat escriure el mail He tingut un negoci i es evident que on la gent "paseja", el negoci
creix
MONTSERRAT
Autor: EVA MENDOZA PARRADO (INGTORRELLA@INGTORRELLA.ES)
Assumpte: Rambla central (20/09/2006)
Missatge: En primer lloc voldria agraïr la possibilitat que ens doneu als ciutadans de dir la
nostra opinió respecte a la remodelació de La Rambla. A mi m'agradaria una Rambla amb el
tràfic soterrat des de l'alçada dels jutjats fins a l'antiga estació. Una mica recordant a la Rambla
de 1962 però que on hi havia la riera fos un pas soterrat pels cotxes. Mantindria els arbres on
són i ampliaria les voreres i la Rambla central deixant nomes un carril a banda i banda (un de
53

Grup de treball de MOBILIARI I PAISATGE URBÀ
Intervencions a e-consensus
pujada i un de baixada) pels taxis i autobusos -ambulancies i policia). Aquesta és la rambla que
a mi m'agradaria: on la gent pogues passejar tranquilament amb els nens petits com a la resta
del centre de la ciutat. On fos més agradable seure a prendre alguna cosa a una terrassa, etc.
Això seria bo pel comerç i per les persones. Es reduïria el soroll i la polució i fins i tot les
façanes es mantindrien ben netes.
Tot això sense deixar de banda el transport públic per facilitar l'accés a tothom.
Moltes gràcies. Eva Mendoza
Autor: josep vila capdevila (josep@aparentment.com)
Assumpte: la rambla NO pot ser cap autopista (19/07/2006)
Missatge: Soc vei de la rambla i cada dia veig cotxes i mes cotxes circulant per aquesta
vergonyosa, gris i bruta rambla que tenim, a part de les tones de pols negre acomulades per tot
arreu a causa de la contaminació inevitable sortida d'aquesta autopista interurbana també he
presenciat la mort per atropellament d'almenys 2 persones (els ferits ni els he contat!), les
persecucions casi peliculeres entre els boixos de torn aprofitant els dos carrils per banda i les
cues produides per als cotxes que intenten atravessar la ciutat obviant circuits alternatius tals
com les rondes. Es per això que demano que es plantegi una rambla per a gaudir-la, on pendre
alguna cosa a una terrassa sigui un plaer i no una proba de supervivència. No crec que la
rambla que tenim ni una que posi als cotxes per sobre de les persones sigui tolerable per la
ciutat que es fa dir DE LES PERSONES.
Autor: Maria Alba Brucart Torrents (maria-alba.brucart@seat.es)
Assumpte: Omple la Rambla de Flors (17/07/2006)
Missatge: La proposta seria que s'habilités un espai fixe per tal que es puguin vendre plantes i
flors, de manera que cubris tot el horari comercial, ampliant d'aquesta manera la oferta
ambulant dels divendres i dissabtes davant del mercat i construint al efecte uns "quioscs" o
"paradas", tipus boulebard, en consonància amb la resta del paissatge urbà. Quant passejo per
allà, en mig de les plantes, veig la rambla plena de vida i dòna molta alegría.
54

Grup de treball de MOBILIARI I PAISATGE URBÀ
Conclusions
Coordinador Beth Galí (BBGG,arquitectes)
De les reunions mantingudes els dies 20 i 27 de setembre es desprenen una sèrie de qüestions
relacionades amb el paisatge i mobiliari urbà que es el tema del grup de treball que ens ocupa
però que difícilment poden deslligar-se sobretot de les qüestions relacionades amb el transport
públic i la circulació i comerç. Per tant, serà d’especial interès l’elaboració després de l’acte
Plenari d’un document que reculli i relacioni les conclusions de cada grup.
Hores d’ara les conclusions s’han de remetre a apreciacions i omissions sobre temes
relacionats amb el mobiliari i paisatge urbà i que podem agrupar en diferents grups: Les
preexistències, les demandes d’ús, les demandes de confort, les demandes culturals i de lleure.
LES PREEXISTÈNCIES
Els límits
-Les edificacions i espais lliures que conformen el carrer.
Tenir en conte les diferències de la Rambla durant el seu traçat que ocasionen
les edificacions i espais lliures adjacents i que es poden traduir en diferències de
tractament de l’espai i de la secció fins i tot (rambla, bulevard, seccions
asimètriques, etc.)
-Els encreuaments dels carrers.
Creiem que aquest es un tema poc debatut a la taula però prou important e
interessant a tenir en conte ja que els carrers que arriben a la Rambla i la forma
com la poden entravessar, poden ser capaces de donar un caràcter també al
carrer que es projecta. La connexió dels carrers adjacents i la seva facilitat de
traspàs ajuden a la unió entre dues parts que potser fins ara han estat separades
per un carrer amb excés de circulació i poc fàcil d’entravessar. Els encreuaments
en definitiva son part important del carrer. Els punts d’especial dificultat en aquest
cas seran la rotonda del Doré, l’encreuament amb el Portal de Sant Roc,
l’encreuament per sota de la via del tren del Passeig del Vint-i-dos de juliol i
evidentment els extrems, el començament i el final.
La forma
-L’amplada de la Rambla.
Te 25m i condicionarà els possibles resultats en la mesura de que sigui capaç
d’absorbir les diferents demandes d’ús de la secció de cada un dels seus trams.
En els debats de la taula de transport públic i circulació s’exposen demandes d’ús
de la futura secció que posen en evidència lo escàs de l’amplada disponible i que
posa de manifest la dificultat de projecte en aquest sentit i la necessitat de
renúncia obligada d’algunes d’aquestes demandes i que obligarà a que
s’estableixin prioritats.
-El traçat.
Es format per dues parts lineals amb una inflexió a l’alçada del Mercat que caldrà
tenir en conte a l’hora de plantejar l’ordenació lineal de la Rambla.
Els trams que conformen la futura Rambla Egara amb particularitats cada una
d’elles ben diferenciades obligarà a un plantejament de projecte que reculli
aquestes diferències però sense renunciar potser a una certa idea d’unitat en tot
el seu traçat. Donar unitat a tot el traçat no vol dir necessàriament a que ha de
55

Grup de treball de MOBILIARI I PAISATGE URBÀ
Conclusions
56
tenir un tractament unitari de secció sinó que pot existir un leitmotiv comú a tots
els trams i en canvi tenir cada un d’ells la seva particularitat
Els elements a conservar
-L’arbrat del tram central.
En els debats s’insisteix en la conservació quasi be indiscutible dels plàtans del
tram central històric. Es detecta un fort arrelament en la imatge col·lectiva dels
integrants en la taula de treball, i per extrapolació amb la majoria de la població,
en relació amb l’arbrat existent.
Aquest fet serà, tècnicament, una dificultat afegida en la optimització de la secció
en referència amb la mobilitat. Es un element fixa, que no es pot desplaçar en
principi, però que potser hi hauria la possibilitat de restituir per arbrat de gran
dimensió de la mateixa espècie en el cas de que el benefici obtingut amb la
substitució fos important.
LES DEMANDES D’ÚS
-Vehicles i vianants.
Es fonamental establir les necessitats d’ús relacionades amb les diferents
modalitats de circulació, no tant sols per l’espai lineal que ocupen sinó també per
tots els elements de mobiliari urbà que es deriven d’elles (Guals, semaforització i
senyalització, vorades, pilones, baranes de protecció, àrees de descàrrega,
parades de bus, enllumenat, etc.)
Haurem d’esperar els estudis de mobilitat per a poder calibrar la magnitud
d’aquestes premisses de projecte. Estem davant del tema més important de la
remodelació de la Rambla i que en gran mesura configurarà la imatge de la
mateixa.
A la taula es demana especial atenció als temes relacionats amb millorar al
màxim la mobilitat de les persones discapacitades.
Els participants a la taula relacionats amb el comerç també posen especial
atenció en els temes derivats de la mobilitat (espais de càrrega, horaris de trànsit
i circulació, etc.) i també amb els relacionats amb l’enllumenat.
-Serveis
A la taula de treball es demana reiteradament la recollida neumàtica de la brossa
per tal d’alliberar la Rambla de la servitud i falta d’higiene dels contenidors.
No han aparegut apreciacions en els debats sobre la forma, ubicació òptima i
utilitat de les papereres.
Han aparegut pocs comentaris sobre la correcta ubicació de les terrasses dels
bars i altres tipus de comerç situats ocupant part de l’espai de vianants com per
exemple les casetes de la ONCE, parades de bus, mercats festius, casetes de
venda de premsa, flors, etc. Sobretot es demana que no obstaculitzin el pas de
vianants.
Aquests elements per la seva dimensió i ubicació han de ser ordenats i ubicats
amb extremada cura, ja que d’ells depèn també en gran mesura que l’espai públic
resultant sigui actiu.
LES DEMANDES DE CONFORT
-Climàtic
La millora del confort climàtic passa en gran mesura per l’elecció adequada de
l’arbrat, que al nostre país es defineix a partir dels arbres de fulla caduca, que

Grup de treball de MOBILIARI I PAISATGE URBÀ
Conclusions
permetin el pas del sol al hivern i que facin ombra a l’estiu. Cal tenir en conte al
mateix temps que els arbres no embrutin els paviments i que tampoc provoquin
molèsties associades a les al·lèrgies, etc.
La reducció del trànsit influeix en la millora, sobretot a l’estiu, de les condicions
climàtiques.
Els tipus de paviments utilitzats també poden intervenir en els canvis relacionats
amb aquest tema.
-Sonor
La reducció del trànsit, mesures correctores relacionades amb el transport públic,
així com l’eliminació de la recollida de contenidors, que eliminen per tant la
circulació de vehicles pesats, de maquinàries sorolloses, son punts a tenir en
conte.
Els paviments sonorreductors ajuden a la reducció dels nivells sonors derivats del
trànsit.
L’arbrat també pot ajudar a la correcció dels excessos de soroll.
-Lumínic
Es demana un nivell lumínic òptim que no entri en contradicció amb l’enllumenat
propi del comerç.
L’enllumenat forma part essencial del mobiliari urbà i ens ajudarà a definir i
potenciar aspectes determinats de la proposta d’espai públic.
-Seients
A les taules de debat es demana que els seients siguin confortables, càlids amb
recolzabraços.
LES DEMANDES CULTURALS I DE LLEURE
-Monumental
Possibilitats d’inclusió d’escultures o elements que singularitzen determinats
indrets.
-Disseny propi de l’espai urbà
Els materials dels paviments i els elements de mobiliari que conformen l’espai
públic per les seves particularitats poden definir llocs molt diferenciats relacionats
tant amb la funció com en l’aspecte merament visual.
-Festivitats i fires
Es important que l’espai públic doni possibilitats de celebrar esdeveniments
culturals i festius.
-Espais de relació, comunicació
Propiciar mitjançant el disseny dels espais manifestacions culturals de tot tipus
(musicals, etc)
PUNTUALITZACIÓ
Sobre el tema de debat a la taula de paisatge i mobiliari urbà convidem a que els participants
facin el següent exercici per ser conscients de la dificultat que suposa donar lloc en un carrer
amb un ample de 25m. a totes les demandes que es formulen i que en gran mesura estan
relacionades amb la mobilitat.
Es tracta de sumar les demandes que creiem que ha d’absorbir la Rambla a la seva secció.
A continuació anotarem les mesures en amplada per tal de que es puguin sumar les que
interessin i comprovar si els 25m dels que disposem son suficients. Evidentment no estan
reflectits tots els elements que intervenen en l’espai urbà però seran suficients per treure’n
algunes conclusions o dubtes.
57

Grup de treball de MOBILIARI I PAISATGE URBÀ
Conclusions
REFERENTS A LA CIRCULACIÓ:
Amplada mínima de vorera per vianants adossada a façana: 2,50m
(actualment tenim a les voreres del tram central de la Rambla una amplada de
2,20m del tot escassa i que hauríem d’ampliar).
Amplada mínima de passeig central tipus Rambla: 9,00m (en aquests
moments la Rambla en el tram històric te 8,60m de passeig central)
Carril de circulació per vehicles: 3,00-3,50m (només caldrà multiplicar per el
nombre de carrils que creiem que han d’haver per a cada sentit de circulació).
Carril d’aparcament i/o càrrega–descàrrega: 2,70m (només caldrà multiplicar
per el nombre de carrils que creiem que han d’haver per a cada sentit de
circulació).
Carril de bicicletes: 1,00m (només caldrà multiplicar per el nombre de carrils
que creiem que han d’haver per cada sentit de circulació).
Tramvia: 3,50m (només caldrà multiplicar per el nombre de carrils que creiem
que han d’haver per cada sentit de circulació, en algunes ciutats poden compartir
l’espai de vehicles però últimament s’utilitzen carrils segregats per un problema
de seguretat vial) El tramvia es un tema que també a sorgit en diferents ocasions
en el debat.
REFERENTS AL MOBILIARI:
Banc per seure i el seu àmbit d’influència: 1,20m
Escossell d’arbre: 1,00m
Escossell d’arbre amb banc circular al voltant i el seu àmbit d’influència
(element proposat vàries vegades en els debats): 3,40m
Parada d’autobús i àmbit d’influència: 1,80m (pot ocupar l’espai d’aparcament
i/o càrrega-descàrrega).
Kiosk de revistes / flors / gelats i àmbit d’influència: 2,40-3,00m (Pot ocupar
part de la zona lliure entre escossells d’arbres)
Terrassa, 23 d’octubre de 2006
BBGG,arquitectes
Equip redactor de l’estudi de l’eix de la Rambla i moderadors del grup de treball: Mobiliari i
paisatge urbà
58

GRUP DE TREBALL
COMERÇ

Grup de treball de COMERÇ
Llista d’assistents 19.09.2006
Nom
Membres de la taula
Josep Aran i Trullàs Ajuntament de Terrassa
Ramon Talamàs i Jofresa Moderadora – ponent
Nom
Assistents
En representació
1. Josep Massó Padró Convergència Democràtica de Catalunya
2. José Miguel Bellido Pròpia i A.VV. Sant Pere
3. Carles Ruiz Peñas Associació de Comerciants de Ca n’Aurell
4. Carme Umbría Font
5. Blai Villena Mula Pròpia
6. Maria Soler Gil Pròpia
Ajuntament de Terrassa
(Urbanisme)
7. Montserrat Prat Sagalés Comerç Terrassa Centre
8. Gemma Puig Panadero
9. Gaietana Jover Piñol Pròpia
Ajuntament de Terrassa
(Comerç)
10. Antonio Carpio Sánchez Joieria Antoni Carpio
59

Grup de treball de COMERÇ
Llista d’assistents 19.09.2006
60

Grup de treball de COMERÇ
Resum d'intervencions 19.09.2006
Inicia la reunió el Sr. Josep Aran i Trullàs, Primer Tinent d’Alcalde i responsable de l’Àrea de
Planificació del Territori, qui dóna la benvinguda als assistents a la reunió i els explica que és el
grup de treball, dels tres previstos, en què hi ha hagut menys inscripcions degut, segurament, a
l’especificitat de la matèria. Tanmateix mostra la seva confiança en què, encara que sigui en
“petit comitè”, s’aportaran noves idees i suggeriments que enriquiran l’estudi de l’eix de la
Rambla.
Seguidament el Sr. Aran fa la presentació del Sr. Ramon Talamàs, persona vinculada al
comerç i la indústria de la ciutat, qui farà de moderador del grup i aportarà la seva visió
equilibrada. Es tracta d'un tema cabdal quan a "donar vida" a la Rambla. Tenint en compte les
limitacions que tenim haurem d'aportar el màxim d'idees per aconseguir que a la Rambla hi
passi el que volem. Convida els participants a llençar les seves idees.
José M. Bellido
Comenta, a la vista de la poca concurrència, que en acabat els que no hi siguin no es queixin de
les decisions que es prenguin.
Ramon Talamàs
Agraeix que se l'hagi convidat a participar. Recorda la important interrelació entre els tres
temes dels diferents grups i convida a iniciar el debat a partir de la premissa de passeig amb el
que es van crear les rambles. No estaven pensades per al comerç i tampoc per al nivell de via
principal de tràfic que ha assolit. Recorda la planificació del POUM amb les noves vies i
infrastructures. La primera qüestió a plantejar-se és si es vol mantenir el caràcter de la Rambla
en quant a ser eix vertebrador de circulació nord - sud de la ciutat. Que considerem més
important, que sigui un lloc de pas o un lloc d'estada?
Carles Ruiz (Comerç Ca n'Aurell)
Planteja la possibilitat de fer la Rambla peatonal els caps de setmana. I comenta que en
qualsevol cas es tracta d'una qüestió de costums.
Pregunta també si per a l'aplicació dels determinis que tingui l'estudi s'ha pensat en alguna
mena d'ajuda econòmica per als comerciants, especialment pels greuges que es puguin patir en
el moment d'executar les obres.
Gaietana Soler
Demana que es faci peatonal el tram entre Portal de Sant Roc i Rasa, ja que considera que és
la continuació natural del centre peatonal de la ciutat. És la part que estrictament correspon al
centre històric. Posa l'exemple de la Plaça Vella, el carrer Sant Pere i el carrer Cremat com a
sectors que tenen ambient tots els dies de la setmana gràcies a la llibertat que hi tenen els
vianants.
Blai Villena
61

Grup de treball de COMERÇ
Resum d'intervencions 19.09.2006
Comenta que quan no es pot arribar amb cotxe a un lloc comercial, tant comerciants com clients
troben maneres per solucionar els inconvenients. Pàrkings propers, serveis a domicili, etc.
Afegeix també que com que el cost de l'aplicació de tots aquests suggeriments, serà molt alt, es
faci per trams i no pas tot a l'hora.
Montse Prat (Comerç Terrassa Centre)
Cal diferenciar els cinc trams que té la Rambla, els usos són diferents i també ho ha de ser la
morfologia.
L'experiència del Pla del Centre demostra que no és estrictament necessari poder circular i
aparcar just pel davant de les botigues perquè aquestes funcionin correctament.
La peatonalització del tram clàssic permetria tractar amb molta més amplitud els espais i això
seria un avantatge. Les parades d'autobús estarien al Portal de Sant Roc i a la Rasa.
En el cas de mantenir-hi el transport públic, potser es podria pensar en tramvia.
Comenta que l'experiència amb paviment diferenciat del carrer Sant Genis ha estat una
sorpresa agradable, doncs els vehicles respecten molt la prioritat peatonal.
Josep Massó (CDC) - Presenta escrit amb els seus suggeriments.
Demana que es pensi en solucions pel demà, no només a partir de la situació que tenim avui.
La Rambla és un eix central i hauria d'esdevenir punt de trobada i de referència tant per la gent
d'aquí com per la que ve de visita.
– Entre Cra. Martorell i Centre cultural només un vial per cada direcció.
– En tot aquest recorregut, un passeig central amb arbrat a banda i banda i un carril bici.
– Ampliació de les voreres deixant reserves per a parada de minibús i zones càrrega i
descàrrega. Manteniment de les zones verdes i creació de noves.
– Soterrament de tots els contenidors d'escombraries.
– Rotondes a Portal de Sant Roc, Rasa i Centre Cultural per una millor distribució del tràfic.
– Substitució dels autobusos per un minibús que circumval·li la rambla des de l'estació
d'autobusos.
– Potenciació dels pàrkings soterranis i eliminació dels de superfície als carrers Arquímedes i
Galileu.
– Estudiar la mobilitat per trobar la millor manera d'organitzar el tràfic.
– El mobiliari urbà ha de tenir en compte més la seva funcionalitat que el disseny.
– No perdre de vista que la millora de la Rambla ha de servir per humanitzar la ciutat.
Ramon Talamàs
Demana l'opinió dels assistents respecte de la necessitat o no de mantenir la moratòria que no
permet la instal·lació de nous establiments destinats a immobiliàries i entitats bancàries en les
plantes baixes de determinats eixos comercials de la ciutat.
Josep Aran
Comenta el Sr. Aran que en aquest sentit, s'està acabant de treballar en el tema de l'Ordenança
d'Usos que serà l'eina mitjançant la que s'aplicaran els criteris relatius a aquesta mena
d'activitats. Sembla ser, i a l'espera de l'aprovació inicial del document, que s'optarà per la
versió més restrictiva, tenint com a limitació una distància mínima entre establiments.
Antonio Carpio (Joieria)
Comenta que és l'alt cost del lloguer dels locals en planta baixa el que fa que només les entitats
bancàries hi tinguin accés. També la mida stàndard que tenen els locals de nova construcció
(massa grans per segons quin tipus de negoci).
62

Grup de treball de COMERÇ
Resum d'intervencions 19.09.2006
Li sembla molt més fred tenir les persianes tancades que no pas que hi hagi una entitat
bancària en horari de tancament.
Ramon Talamàs
Enceta la discussió sobre la forma de tractar els altres trams (que no són el central) i demana si
hi ha algun suggeriment exprés per harmonitzar la comunicació amb els barris veïns de La
Rambla (La Cogullada, Ca n'Aurell, Pere Parres, Can Boada, etc.)
També comenta si els plataners es consideren els millors arbres per la rambla i demana quina
opinió tenen els presents en relació als "obstacles"; tot i que aquest és un tema a tractar més
àmpliament en el grup de mobiliari i paisatge urbà.
Finalment, a les 20 hores i 50 minuts, el Sr. Talamàs, a tall de cloenda, convida els assistents a
pensar per a la propera sessió en els suggeriments que corresponguin als trams de l’eix de la
rambla que avui pràcticament no s'han tractat.
63

Grup de treball de COMERÇ
Resum d'intervencions 19.09.2006
64

Grup de treball de COMERÇ
Llista d’assistents 26.09.2006
Nom
Membres de la taula
Ramona Talamàs i Jofresa Moderador − ponent
Antoni Serra i Monté Ajuntament de Terrassa
Nom
Assistents
En representació
1. Margarita Lleonart Gargallo Lleonart carns selectes
2. Carles Ruiz Peñas Comerç de Ca n’Aurell
3. Miquel Mir Centelles
4. Pere Rabasa Pròpia
5. Carme Umbría Font
6. Antoni Montelon Navarra Pròpia
7. Marga López
Associació del Mercat de la
Independència
Ajuntament de Terrassa
(Urbanisme)
Associació de Comerciants Centre
Sud i Segle XX
8. Antoni Munuera Cambra de Comerç
9. Sergio Rodríguez Botiga roba “Positivo”
10. José Miquel Bellido Pròpia i A.VV. Sant Pere
11. Montserrat Prat Sagalés Comerç Terrassa Centre
12. Diana Sañamés
Ajuntament de Terrassa
(Comerç i Mercats)
65

Grup de treball de COMERÇ
Llista d’assistents 26.09.2006
66

Grup de treball de COMERÇ
Resum d'intervencions 26.09.2006
Inicia la reunió el Sr. Ramon Talamàs i Jofresa, moderador − ponent d’aquest grup de treball,
qui fa una breu valoració de les propostes vessades pels assistents en la reunió anterior,
celebrada el dia 19 de setembre, i que es resumeixen a continuació:
− es van diferenciar quatre o cinc trams de l’eix de la Rambla, i la discussió es van centrar
bàsicament en el tram central, entès aquest entre el Portal de Sant Roc i el carrer de la
Rasa / Museu de la Ciència,
− el debat principal es va centrar en fer el tram central de la Rambla peatonal o
semi−peatonal. En aquest segon supòsit, intentar restringir la circulació del trànsit a dos
carrils lents, un de pujada i un de baixada, d’ús de veïns i particulars per a accedir als
pàrkings, i fins i tot d’ús d’una llançadora de transport públic que substitueixi els autobusos
actuals,
− es va proposar que, al marge de les futures vies ràpides previstes en el POUM, com la
Ronda de Ponent, que han de canalitzar aquell trànsit que no té com a destí el centre de la
ciutat, es tingui en compte els carrers Arquídemes i Galileu com a vies auxiliars,
− es va consensuar que el tram central segueixi mantenint l’estructura de rambla,
− es va proposar crear carril de lent de circulació pel centre de la rambla, cosa que creu
impossible per l’arbrat existent,
− es va proposar potenciar l’hostalera i altres activitats (flors, venda de castanyes, espai per
fer rues, cavalcades, etc.)
− es van fer diverses propostes relatives a l’arbrat, contenidors, mobiliari urbà, etc.
Finalment, indica que caldria parlar dels altres trams de l’eix de la Rambla, però que abans de
tancar el debat sobre el tram central, voldria saber el grau d’acord dels assistents en l’exposició
feta, i informa als assistents de que, segons dades de Transports Municipals d’Egara SA
(TMESA), de dilluns a divendres 10.000 passatgers tenen origen o destí a la Rambla, xifra
important i que posa de relleu la importància del transport públic en aquest eix.
Seguiment, obre el torn de paraules:
Miquel Mir (Associació del Mercat de la Independència)
Proposa:
− que el tram central de la Rambla sigui peatonal els caps de setmana, amb accés rodat
(carrils de servei) per al transport públic (autobusos i taxis) i per als veïns i particulars als
aparcaments, i també permetre càrrega i descàrrega de mercaderies fins a les 11 h. del
matí,
− fer els carrils viaris pel centre de la Rambla, traslladant els arbres si cal, la qual cosa
possibilitarà la creació d’espais laterals més amples i segurs en els que s’hi podria implantar
terrasses,
− fer plataforma única, sense voreres, per millorar l’accessibilitat i permeabilitat, no tan sols al
tram central del que es parlava sinó des de baix a dalt de la Rambla, ampliant carrils en
aquells trams de centrals, si convé,
− repensar el sistema i ubicació de recollida d’escombraries.
67

Grup de treball de COMERÇ
Resum d'intervencions 26.09.2006
Ramon Talamàs
De les aportacions fetes pel Sr. Mir, conclou que els comerciants del Mercat de la
Independència estan a favor de la restricció del trànsit.
Miquel Mir (Associació del Mercat de la Independència)
Considera que el transport públic és vital en aquesta operació de semi−peatonalització, ja que
és la manera d’apropar la gent al centre. Comenta també que els usuaris del transport públic
són majoritàriament gent jove i gent gran.
Pere Rabasa
Manifesta la seva satisfacció pel fet d’obrir un debat sobre l’eix de la Rambla. Indica que la
mobilitat a Terrassa és molt difícil i que el seu mitjà de transport principal és la moto, i que hi ha
molt pocs aparcaments per a motos a la ciutat, per la qual cosa es veu sovint obligat a aparcar
damunt les voreres. A la Rambla, concretament, es veu obligat a aparcar damunt de la vorera
central, malgrat no agradar−li.
També mostra la seva satisfacció pel fet que la majoria hagi proposat conservar els arbres
existents, els quals donen personalitat a la Rambla i a totes les rambles de Catalunya, i que és
molt agradable de passejar−hi, especialment a l’estiu, per l’ombra que projecten. Demana que
no es substitueixin per arbres joves.
Pel que fa a la mobilitat, considera que qualsevol reforma de la rambla va lligada a l’existència
d’altres vies alternatives, com la Ronda de Ponent, per la qual cosa, costa ara decidir què hem
de fer amb la Rambla, i que mentre no hi hagi alternatives el trànsit no pot prescindir d’aquest
eix. Indica que, en el supòsit d’implantar un únic carril de circulació lenta, aquesta serà
absolutament penosa, i més, havent−hi parades d’autobús, el quals faran tap.
Finalment, considera important el paviment de les vies i de les voreres, i es queixa de com es
fan les reposicions actualment, que fan que acabi entrant l’aigua dins les cases i comerços.
Margarita Lleonart (Lleonart carns selectes)
Proposa, a l’igual que el Sr. Mir, que, encara que la Rambla es perdi, els vehicles passin per
mig, transformant els laterals en voreres ben amples, protegides dels vehicles amb unes
baranes o altres elements adequats oberts tan sols en els passos de vianants, per aconseguir
una major sensació de seguretat, especialment per les famílies que passegen amb els seus fills.
Aquesta mesura animaria la gent a passejar i a comprar als comerços de la Rambla. Indica que,
allunyar els vehicles dels habitatges i comerços seria una gran millora en tant que es
minimitzarien el soroll i la brutícia que genera el fum dels vehicles.
També proposa canviar el tipus d’arbrat, ja que els plataners, quan deixen anar les llavors en
desfer−se els seus fruits, generen un polsim molest i perjudicial pels filtres dels motots de les
cameres i els aires condicionats, brutícia a l’interior de comerços i habitatges, i al·lèrgies.
D’altra banda proposa la possibilitat de fer els carrils de circulació únicament de baixada per dos
motius: per facilitar l’accés a l’autopista, i per minimitzar el soroll i fum que fan els vehicles quan
van de pujada.
Opina també que si s’accepta fer la rambla peatonal els caps de setmana, aquesta hauria de
ser ben planera i accessible, i amb els carrils al mig.
Ramon Talamàs
Indica que aquesta espècie de plataners actualment no es plantarien pels inconvenients que
generen, però tanmateix són molt característics, i que s’ha de valorar ambdós aspectes. Els
68

Grup de treball de COMERÇ
Resum d'intervencions 26.09.2006
plataners fan Rambla, i no tan sols la de Terrassa, sinó la de la majoria de rambles de
Catalunya i Europa. Si es vol implantar els carrils pel mig de la rambla, s’haurien de canviar els
arbres ja que impossibilitarien la circulació de vehicles alts, perdent la seva personalitat.
Antoni Serra (Ajuntament de Terrassa)
Responent a la pregunta del Sr. Rabasa sobre quina espècie arbòria podria substituir els
plataners actuals de la Rambla, indica que es fa difícil indicar quina en concret. Tanmateix, hi ha
arbres de característiques similars als plataners pel que fa a creixement i ombra que els podrien
substituir, i, fins i tot, varietats de plataners que no produeixen el pol·len i les molèsties dels que
hi ha plantats actualment. Considera que el debat no està en quina espècie podria substituir
l’actual, sinó, tal com va exposar la Sra. Beth Galí, moderadora−ponent del Grup de Treball de
Mobiliari i Paisatge Urbà en la sessió de la setmana anterior, els plataners de la Rambla són
emblemàtics i formen part de la memòria col·lectiva de la ciutat. No respectar aquests arbres
seria difícil d’entendre.
Es difícil pensar en una actuació sobre el tram central de la rambla, el més antic i emblemàtic,
que no conservi i mantingui un dels seus elements més característics. Aquests plataners tenen
un valor afegit, apart del valor històric, que és el fet de que són arbres que ja estan formats,
tenen una entitat, i fan una ombra important. Substituir−los per altres arbres, per grans que
siguin, difícilment aconseguiran la prestància dels actuals.
D’altra banda, explica als assistents l’obligada substitució dels oms a gran part dels parcs i
passeigs d’Europa, tot i ser arbres d’alt valor històric, degut a que han concret una malaltia
contagiosa que els desvitalitza.
Indica finalment el Sr. Serra que la discussió sobre els arbres de la Rambla té aquesta doble
vessant: són l’únic element emblemàtic de la Rambla, però per la seva disposició sobre el
terreny impossibilita dur a terme algunes de les propostes d’actuació.
Miquel Mir (As. Mercat de la Independència)
Considera que els plataners es poden trasplantar, tal com es va fer al passeig vint−i−dos de
juliol quan es va fer el soterrament de la RENFE, on la majoria d’ells, tot i ser més vells, van
sobreviure el trasplantament. Proposa desplaçar−los cap a les bandes dins del mateix tram de
la rambla, per deixar espai pels carrils centrals.
Ramon Talamàs
Escoltades les opinions sobre l’arbrat, demana deixar la discussió d’aquest tema al Grup de
Treball de Mobiliari i Paisatge Urbà, per centrar−se en els altres trams de l’eix.
Pere Rabasa
Demana que es plantin arbres fins dalt, i no tan sols en el tram central.
Antoni Munuera (Cambra de Comerç)
Considera que s’han de conservar els arbres a la Rambla, en tant que emblemàtics, i si no es
poden moure, s’haurà de condicionar la proposta de remodelació del tram central. Es mostra a
favor de fer carrils centrals, i si el problema és d’alçada, es podria restringir la circulació de
vehicles més alts, buscant vies alternatives.
Considera que s’ha de donar prioritat als vianants, amb voreres més amples, per tal de
dinamitzar el comerç. Tanmateix, això comporta la restricció de la circulació. Indica que no es
69

Grup de treball de COMERÇ
Resum d'intervencions 26.09.2006
pot dissenyar aquest eix aïlladament, sinó cal desenvolupar altres infraestructures en paral·lel
(IV cinturó, etc.) que absorbeixin els trànsit que ara passa obligadament per la Rambla. Si no es
fa així, s’anirà al col·lapse circulatori.
Proposa que la circulació per la Rambla s’ha de mantenir d’alguna manera, tenir el compte
l’establiment de zones de càrrega i descàrrega, i qüestionar si els autobusos han de passar per
la Rambla.
Ramon Talamàs
Indica que en aquestes sessions no s’està defensant cap projecte, sinó que el que es pretén és
recollir opinions i fer−ne un resum. Enquadrar−les per a que siguin coherents i conjuntar−les
amb les obtingudes en els altres grups de treball. Demana disculpes si en algun moment els
assistents han interpretat que ell està fent una defensa d’algun projecte.
Montserrat Prat (Comerç Terrassa Centre)
La Rambla abans era un eix nord − sud de la ciutat, però ara la ciutat ha crescut, tant pel sud
(Segle XX) com per l’oest (Ca n’Aurell) i pel nord (Josep Tarradellas), i hem de fer d’ella el
centre de la ciutat i no una autopista com és ara. Cal canviar de mentalitat, i considerar−la part
del centre.
Recorda que en la sessió anterior ja va proposar que en el tram central fos en ben pla, sense
voreres, i, a ser possible, allargar−la per la part nord.
Ramon Talamàs
Demana de tancar la discussió sobre el tram central (Portal de Sant Roc − Museu de la
Ciència), i debatre sobre la resta de trams, aprofitant la intervenció de la Sra. Prat.
Montserrat Prat (Comerç Terrassa Centre)
Indica que el tram comprès entre l’hotel Don Cándido i la rotonda del Doré, que abasta els límits
dels barris Segle XX i La Cogullada, és dels comercialment més tristos. Té voreres estretes que
no conviden a res. Per la part de La Cogullada, vist el creixement de la ciutat, i la creació dels
nous Jutjats, en pocs anys hi haurà una transformació important, amb nous habitatges que
substituiran els casals mig abandonats que hi ha ara. Actualment el trànsit és molt intens, i la
permeabilitat d’una banda a l’altra de la Rambleta és difícil. Si es vol restringir la circulació de la
Rambla, ja s’hauria de començar a actuar en aquest tram posant obstacles i reduint la velocitat
(amb paviments dissuassoris), fent voreres amples a banda i banda de la Rambleta, i connectar
peatonalment aquest tram amb la Rambla d’una manera més agradable, donant sensació de
continuïtat, per tal d’intentar incorporar−la al centre. També qüestiona la idoneïtat de les dues
benzineres que hi ha en aquell tram.
Manifesta que el disseny de l’eix de la Rambla ha d’estar ben pensat en tots els seus trams, no
tan sols en el tram central, ja que la remodelació que es projecti ha de durar molts anys.
Ramon Talamàs
Comenta que si ja es posen molts impediments i obstacles en aquell tram per accedir al centre
de la ciutat, potser l’efecte serà tant dissuassori que potser perjudicarà precisament el comerç.
Considera inviable obstaculitzar el trànsit a la Rambleta si això no va acompanyat d’altres vies
alternatives, i recorda que en la sessió anterior es proposava desviar part de la circulació de la
Rambla pels carrers Arquímedes i Galileu.
70

Grup de treball de COMERÇ
Resum d'intervencions 26.09.2006
Montserrat Prat (Comerç Terrassa Centre)
La idea és que quan es surti de l’autopista, ja davant dels nous Jutjats es tingui la sensació
d’haver entrat a la ciutat, amb dos carrils de circulació en lloc de tres, voreres més amples,
tractament urbà de l’espai.
Antoni Serra (Ajuntament de Terrassa)
Manifesta que comparteix totalment la diagnosi que ha fet la Sra. Prat sobre aquell tram, explica
breument, i per ajudar a imaginar aquell tram en un futur, les previsions del Pla d’Ordenació
Municipal de Terrassa (POUMT) per aquell tram. Indica que quan es va urbanitzar aquell tram
−que era pràcticament els afores de la ciutat−, es va fer amb la vocació d’entrar i sortir de
l’autopista, i per tant, era un espai bàsicament pensat pel trànsit rodat. Les actuacions previstes
en el POUMT són diverses:
− la ciutat s’ha d’urbanitzar cap el sud, pels marges del que és la Riera del Palau i la zona
propera a Can Jofresa, i per tant, el que ara és un final de ciutat, en un futur proper serà un
tram més de la Rambla.
− la remodelació del nus actual d’accés a la ciutat des de l’autopista (sortida Terrassa Centre),
que comportarà connectar−lo amb el sistema de ronda perimetral de la ciutat que
s’urbanitzarà quan es faci la cobertura del transvasament de la Riera de Palau, i que es
connectarà amb l’eix de l’avinguda Santa Eulàlia. La idea és desconnectar aquest nus de la
Rambleta, descarregant−la de forma important,
− diverses transformacions dels fronts de la Rambleta, sobretot en la banda del barri del Segle
XX, posant en relació l’actual carrer Tren de Baix.. Transformar la façana del Segle XX cap
aquest carrer, aprofitant aquestes transformacions per a usos residencials i d’oficines, per
reculant les façanes. Alhora buidar d’edificis l’illa central que hi ha entre el carrer Tren de
Baix i la Rambleta, i intentar crear un sistemes d’espais lliures entre ambdues vies. Amb
aquesta actuació es podria, per exemple, canalitzar la circulació en dos carrils de baixada
per la Rambleta i dos carrils de pujada pel carrer Tren de Baix, i la resta d’espai que fos un
passeig.
Finalment recalca que és un dels trams que més es transformarà de tot l’eix de la Rambla.
Marga López (Associació de Comerciants del Centre Sud i Segle XX)
Demana més informació sobre les previsions del POUMT efectuades pel Sr. Serra, i en concret
sobre els espais lliures intersticials entre el carrer Tren de Baix i la Rambleta. Seguiment
s’estableix un petit debat sobre la hipotètica configuració futura d’aquell espai.
Antoni Monleon
Indica que venia amb la idea preconcebuda de defensar els plataners de la rambla, però que
escoltades les opinions vessades anteriorment relatives a les al·lèrgies i altres molèsties que
provoquen, considera que potser caldria substituir−los per alguna altra espècie.
Pel que fa al trànsit rodat, proposa que s’estudiï la possibilitat de fer un túnel subterrani des de
l’hotel Don Cándido, i que en superfície el trànsit sigui molt restringit, solament per a veïns i
accés als pàrkings. Considera que si el trànsit es trasllada cap un altre lloc, aquest quedarà
col·lapsat ràpidament.
Ramon Talamàs
Indica que la idea de fer un túnel és novedosa, i que els problemes de mobilitat es
circumscriuen a altres actuacions, tal com ha explicat el Sr. Serra anteriorment. Sigui com sigui,
opina que segur que no és un projecte ni barat ni fàcil.
71

Grup de treball de COMERÇ
Resum d'intervencions 26.09.2006
Seguidament demana que es parli del tram comprès entre la carretera del Montcada i el Portal
de Sant Roc.
Montserrat Prat (C.T.C.)
Manifesta la seva satisfacció per les explicacions donades pel Sr. Serra i de les previsions del
POUMT, i considera important actuar en el tram de la Rambleta per millorar el comerç existent i
que actualment no llueix.
Pel que fa al tram Doré − Portal de Sant Roc, considera que la zona del Parc dels Catalans ja
està bé com està, i que la banda oest no està del tot malament, encara que potser caldria
actualitzar l’enllumenat. La zona de contacte amb el Portal de Sant Roc el qualifica de disbauxa
abstracta, bruta i fosca (boca de l’estació, motos damunt la vorera), i caldria trobar−hi solucions.
Ramon Talamàs
Proposa l’ús de l’espai nord del Parc dels Catalans per a posar−hi venda de flors, castanyes,
etc. Considera que això faria més atractiu aquell espai, i demana l’opinió dels assistents.
Seguidament s’estableix un diàleg entre els assistents sobre l’ordenació d’aquell espai, el trànsit
i les dificultats per accedir a l’aparcament del Portal de Sant Roc.
Marga López (Associació de Comerciants del Centre Sud i Segle XX)
Proposa perllongar el tram central de la Rambla fins el Doré, reduint els carrils de circulació de
dos a un ja des de la rotonda del Doré.
Antoni Serra (Ajuntament de Terrassa)
Comenta que aquesta proposta ja ha sortit en altres sessions dels grups de treball, i que no és
cap disbarat.
Carles Ruiz (A.C. Ca n’Aurell)
Considera encertada la proposta de posar activitats de venda al carrer en aquell tram, per tal de
dinamitzar el comerç.
Pere Rabasa
Planteja que tots estem molt acostumats a l’ús del vehicle privat, i tantes restriccions són
incompatibles amb els costums actuals. Així mateix, indica que el transport públic no és
infal·lible i no funciona suficientment bé.
Proposa que a la Rambla s’hi pugui estacionar alguns minuts per poder fer encàrrecs, no per
aparcar.
Ramon Talamàs
Conclou que els assistents consideren necessari que els vehicles privats pugui accedir pel tram
central de la Rambla.
Demana als assistents d’abordar possibles propostes pel tram comprès entre la Rasa i el Museu
de la Ciència, i opina que és el tram comercialment més mort i molt fosc, especialment enfront
el Museu de la Ciència.
Seguidament s’estableix un diàleg fluït entre els assistents sobre el tractament que ha de tenir
aquell tram de rambla, concloent que hauria de ser idèntic al del tram comprès entre el Portal de
72

Grup de treball de COMERÇ
Resum d'intervencions 26.09.2006
Sant Roc i la Rasa. Així mateix, es debat sobre la necessitat d’intervenir sobre la façana/mur del
Museu de la Ciència, i les possibles solucions (renovar la il·luminació, obrir finestres tapiades,
pintar−la, etc.).
Continua el Sr. Talamàs obrint torn d’opinions pel tram comprès entre el Centre Cultural i el pont
de RENFE. Alguns assistents es manifestes a favor donar el mateix tractament que el del tram
central, fins el passeig vint-i-dos de juliol.
Pere Rabasa
Demana que no es faci una mitjana amb palmeres com la de l’avinguda Abat Marcet, ja que no
fan ombra i no són adequats. Proposa que es planti un rengle de plataners al mig, per donar
sensació de continuïtat a la rambla.
Montserrat Prat (C.T.C.)
Considera inviable donar a aquest tram el mateix tractament que el tram central de l’eix, ja que
en aquell punt conflueixen el trànsit dels carrers Arquídemes i Galileu.
Antoni Serra (Ajuntament de Terrassa)
Indica que l’amplada del pas del pont de la RENFE condiciona la intervenció en l’eix, i que s’han
fet estudis sobre la possibilitat d’ampliar aquest pas per millorar la permeabilitat de l’eix de la
rambla, sobretot a nivell de vianants. Considera que caldrà intervenir-hi ja que actualment fa de
barrera visual i funcional.
Ramon Talamàs
Opina que la zona del pont és molt millorable: caldria il·luminar-la millor i ampliar el pas. D’altra
banda, també considera inviable perllongar la rambla fins el pont donat el trànsit que hi ha de
circular d’entrada i sortida dels carrers Galileu i Arquimedes; també per que s’impossibilitaria
apropar-se al centre amb vehicle privat, allunyant els compradors dels comerços del centre i per
tant perjudicant el comerç. Per pal·liar el lliure accés al tram central amb vehicle privat, proposa
utilitzar els entorns de la plaça de Ricard Camí (Caixa de Terrassa) per a estacionar-hi
(recollir/deixar passatgers, fer encàrrecs, etc.) Conseqüentment, proposa que la Rambla no es
perllongui fins el pont.
Marga López (Associació de Comerciants del Centre Sud i Segle XX)
Considera important que el passeig sigui llarg, el màxim de peatonal possible. En aquell tram
proposa també restricció de trànsit amb només dos carrils de pujada i baixada, i voreres
amples.
Seguidament s’estableix un debat fluït entre els assistents sobre l’ús dels vehicles privats, les
restriccions de trànsit, les alternatives viàries, els aparcament públics i les dificultats d’accés al
centre amb vehicle.
Sergio Rodríguez (Positivo)
Considera que la gent no passeja per la vorera central de la Rambla, ja que la gent, quan surt a
passejar, vol veure els comerços. Per tant, proposa suprimir la vorera central i els seus arbres, i
fer l’eix amb estructura de boulevard, amb voreres ben amples i quatre carrils de circulació, dos
de pujada i dos de baixada, des del Doré fins a l’avinguda Abat Marcet.
73

Grup de treball de COMERÇ
Resum d'intervencions 26.09.2006
La proposta del Sr. Rodríguez genera un nou debat sobre els costums de passeig dels
terrassencs, i l’ús que se’n fa de la vorera central de la Rambla, assegurant que pel centre de la
Rambla no s’hi ha passejat mai, ni si passeja ara ni si passejarà en un futur, asseveració que
rebat la Sra. Prat recordant el costum dels terrassencs dels anys 40-50, que “ramblejaven” els
diumenges. Indica que actualment no s’hi passeja per les voreres laterals perque són estretes, i
tampoc per la vorera central ja que està envoltada de cotxes per ambdues bandes. Defensa
novament la proposta de fer tota la Rambla en plataforma única, en la que no hi hagi
diferenciació entre voreres laterals i central, actuació que animarà als terrassencs a passejar-hi
de nou.
Ramon Talamàs
Indica que la proposta del Sr. Rodríguez és trencadora, i que entrar-hi en debat implica
reiniciar-lo. Tanmateix, com moderador del grup de treball, indica que la recollirà en resum de
propostes.
Finalment, el Sr. Talamàs demana opinió sobre l’avinguda Josep Tarradellas.
Pere Rabasa
Demana voreres més amples, i es queixa de la supressió de l’aparcament en superfície al
voltant de la plaça Lluís Companys, i de les molèsties que això genera als veïns. També es
mostra contrariat per la implantació d’un únic carril de circulació, que impossibilita
l’estacionament momentani.
Antoni Serra (Ajuntament de Terrassa)
Indica que el debat és molt interessant i viu, i els convida a la sessió del grup de treball de
demà, en el que es tractarà el tema de Mobiliari i Paisatge Urbà.
Així mateix, explica la metodologia a seguir a partir d’ara: establir les conclusions de cada un
dels grups de treball, que s’elevaran en un acte plenari per a la seva aprovació, que es
celebrarà al mes d’octubre.
Finalment, a les 21 hores, el Sr. Talamàs Aran agraeix l’assistència i interès al grup de treball, i
els emplaça al plenari.
74

Grup de treball de COMERÇ
Intervencions a e-consensus
Autor: Antoni (amonleonnavarra@yahoo.es)
Assumpte: Quatre espais comercials morts amb potencial (10/10/2006)
Missatge: Parlant amb altres persones de la meva proposta m'han indicat que a l'espai buit del
Centre Cultural es podria construir un recinte envidriat per a connexió a internet i lectura de
diaris i revistes. Des del primer pis es veuria i es seria vist des de La Rambla que volem.
Autor: Antoni Monleon Navarra (amonleonnavarra@yahoo.es)
Assumpte: Quatre espais comercials morts amb potencial (28/09/2006)
Missatge: De la reunió de dimarts amb els comerciants vaig adonar-me que el Parc dels
Catalans, la Plaça de la Caixa de Terrassa-Centre Cultural, el mur del Museu de la Ciència i la
Tècnica i el mur del Mercat de la Independència són quatre espais morts comercialment parlant.
En la línia del que a la reunió algú jas va apuntar, proposo: Museu de la Ciència i la Tècnica:
obrir el mur en dos o tres punts (segons els impediments arquitectònics del conjunt protegitrecordem
que és protegit) a fi de crear l'entrada a dos o tres espais d'entrada al pati del museu,
espais i pati ben il·luminats i crear en aquests dos o tres passadissos (banda i banda) petites
botigues relacionades amb el món i la època que representa l'edifici del nostre Museu. Tant i
caben en aquestes botigues la mateixa Botiga del Museu, el mateix Restaurant del Museu,
botigues de teixits amb encant com Teixidors, algún anticuari ... Proposo. Mercat de la
Independència: obrir dos o tres espais als costats de la parada de l'autobús per tal de poder
obrir dos o tres botigues del Mercat de la Independència (però externes) amb mostrador (com
les de la Plaça) cara a la Rambla. L'objectiu d'aquestes botigues seria facilitar la compra als qui
tenen pressa i no poden-volen entrar a la Plaça. Proposo. Plaça dels Catalans i Plaça de la
Caixa de Terrassa: potenciar la instal·lació de paradetes d'artesania com les del Portal de Sant
Roc, constantment durant l'any. Aprofitar l'herba d'ambdos parcs per a instal·lar una aranya com
la del Parc de Sant Jordi i la nova Plaça Lluís Companys. Proposo. Centre Cultural-Jutjats: Sota
el mateix Centre Cultural queda un espai buit pensat originalment per a parterres on sovint es
posen els col·leccionistes. Proposo tancar aquest espei a fi de tenir un espai viu. Tant em
serveix que s'hi posi una oficina bancària amb horari extens, una ludoteca municipal o un nou
comerç ben iluminat. Si l'Ajuntament no dóna permís per a tancar-ho podem posar-hi
glonxadors i tobogans pels nens, un petit altell per a representar-hi petites funcions o fer-hi
concerts curts, bancs de fusta en forma de "U" per als ciutadans de la zona...
Autor: Antoni Monleon Navarra (amonleonnavarra@yahoo.es)
Assumpte: pocs comerciants a la reunió de comerç de Dimarts (28/09/2006)
Missatge: Potser estaven encara treballant a les seves botigues. Hauríeu de convocar una
reunió monogràfica de comerç al migdia de 15 a 17h. Proposo. Hauríeu de pensar altres canals
per a que més comerciants diguin la seva. També proposo.
Autor: Antoni Monleon Navarra (amonleonnavarra@yahoo.es)
Assumpte: la Rambla a la tarda (28/09/2006)
Missatge: L'Ajuntament regula l'alta de nous establiments al centre de Terrassa. Concretament
no deixeu posar més oficines bancàries perquè dieu que no obren per la tarda. Tots hem de
passar pel banc una o més vagades cada mes. No ens toca més remei.
Normalment durant els matins estem treballant, alguns fora de Terrassa. Si en realitat
penssessiu pels ciutadans que treballen, farieu obrir els bancs per la tarda i deixarieu obrir totes
les oficines que vulguin per a millorar l'atenció als clients i disminuir els temps d'espera. Si en un
75

Grup de treball de COMERÇ
Intervencions a e-consensus
tram hi hagués una sola botiga rodejada de bancs i tots coincidissin en horari, el tram de carrer
es veuria viu a tota hora. Sortint del banc les persones passaríem per la botiga.
76

Grup de treball de COMERÇ
Conclusions
Coordinador Ramon Talamàs i Jofresa
Assenyalar el Grup de Treball tàcitament a l’inici i explícitament al final va dividir la Rambla en
els següents trams:
a) L’antiga Rambleta. Des de la carretera de Montcada cap al sud.
b) Des de la Carretera de Montcada fins al Portal de Sant Roc.
c) Des del Portal de Sant Roc fins al Centre Cultural.
d) Des del Centre Cultural fins el pont de la via del tren.
e) L’Avinguda Josep Tarradellas.
La majoria de les opinions recollides que ara formen les conclusions, van girar al voltant de
conveniència de restringir, com a mínim a partir de divendres a la tarda fins diumenge, la
circulació de vehicles de cara a un millor confort pel vianant, circumstància que s’estima
convenient pel comerç. Amb tot s’ha valorat la necessitat d’arribar, quan més a prop sigui
possible, al nucli central, identificat anteriorment com el tram “c”, i tant pel transport públic com
pel privat. Aquest nucli central es defineix tant per el seu propi sentit comercial com pel fet de
ser un punt d’enllaç de dit transport amb el centre de la ciutat i les diferents i variades activitats
que es porten a terme en el mateix.
Esquemàticament a nivell de circulació rodada la proposta passa per una forta restricció del
trànsit per dit tram central, que quedaria amb un únic carril per sentit, propiciant la possibilitat
d’arribar a cadascun dels seus extrems per tal de possibilitar curts estacionaments per funcions
de càrrega i descarrega de passatgers tant pel que fa al transport públic com privat, el que ja de
per si implica restriccions del trànsit en els trams “b” i “d” que no tingui dita finalitat.
Donada l’anterior focalització i coneixent les actuals limitades alternatives de desviar el trànsit
rodat, hom estima que les presents conclusions es tenen que valorar conjuntament amb les
alternatives previstes sobre la circulació global a Terrassa i que per ser “fruit d’un altre paner”
del que se’ns demanava, deixem aquí al marge.
No obstant cal assenyalar que s’ha apuntat la necessitat de que aconseguir tal limitació del
trànsit rodat, implica una actuació en els carrers Arquímedes i Galileu en el sentit de dotar-los
de dos carrils de circulació, el que implica l’eliminació del aparcament actual en superfície.
Al efecte de possibilitar un mínim servei de transport públic per aquest tram de trànsit restringit,
s’ha comentat la conveniència de dotar-lo d’un servei llançadora de poc volum i velocitat, amb
un fàcil sistema d’accés per limitar la duració de les parades i que enllacés amb les diferents
línies que condueixen a la resta de la ciutat.
Per cadascun dels trams assenyalar:
a) L’antiga Rambleta. Des de la carretera de Montcada cap al sud.
Pel que fa al tram “a” el Grup va valorar la lògica evolució futura de la zona, tant derivada de la
construcció del Palau de Justícia com del previst increment d’habitatges, que sens dubte portarà
a un increment del comerç ara gairebé inexistent o de difícil accés per un vianant, donat la
densa circulació constant de vehicles pel mateix. El grup va rebre la informació del Sr. Antoni
77

Grup de treball de COMERÇ
Conclusions
Serra al respecte de les actuacions ja previstes que partint de desviar a una altre lloc l’entrada i
sortida de Terrassa, vol destinar el Carrer Tren de Baix per la circulació de vehicles en sentit
nord, el que permetrà ampliar ambdues voreres de l’actual Rambleta, tot deixant espais lliures
entre aquesta i el referit carrer, de manera de integrar-los. El Grup va trobar correcte aquesta
actuació reflectida aquí molt esquemàticament.
Es a partir de l’actual rotonda on es conclou que cal començar a desviar la circulació de vehicles
en sentit nord quin destí no sigui el centre. Lògicament la Carretera de Montcada tindrà en
aquest sentit la funció d’acollir vehicles per canalitzar-los cap a l’est de la ciutat o bé cap el
carrer Arquímedes pels que es dirigeixin cap al nord.
78
b) Des de la Carretera de Montcada fins al Portal de Sant Roc.
L’actual Parc del Catalans, conjuntament amb l’amplada de la vorera esquerra en sentit nord fa
que imaginem aquest tram d’una forma similar a l’actual. També per la prevista construcció del
nou edifici del Bisbat en terrenys del Asil Busquets hom pensa que donarà més amplitud i solera
en aquest espai.
Com s’ha exposat en el previ esquema sobre la circulació, el tram nord d’aquest espai té que
propiciar, mitjançant una rotonda amb amplies zones de semi estacionament, la càrrega i
descàrrega de passatgers, àdhuc la possibilitat de que dit estacionament no condicioni el pas
d’altres vehicles per perllongar la seva durada per petites esperes. Hi veien aquí la parada de
taxis, així com el punt d’enllaç amb el servei llançadora assenyalat pel que fa al servei
d’autobusos.
Visualitzem un tram de “lenta” circulació rodada en dos sentits en la que la majoria del cotxes
que hi pugin, tornaran a baixar en sentit invers desprès de l’assenyala càrrega / descàrrega de
passatgers i/o la sortida dels aparcaments del Portal de Sant Roc i del nou a construir sota
l’edifici del Bisbat als que s’accedirà pel carrer Vinyals.
Per donar-hi vida, allargant la inèrcia de la típica caminada de passeig que ara baixa molt
respecte al tram següent, veiem la celebració i ubicació a llarg d’aquest tram de mercats
ambulants puntuals, llocs de castanyes i moniatos, petites atraccions infantils, substituint les
ubicacions actuals del Portal de Sant Roc i tram “c”.
c) Des de el Portal de Sant Roc fins al Centre Cultural
Definit aquest tram com el nucli central de la “Rambla” es conclou la voluntat de mantenir el
aspecte paisatgístic que configura la seva urbanització tipus “rambla” amb l’arbrat que el
caracteritza, tot uniformant el seu terra sense els actuals desnivells entre els carrils de circulació
i la “rambla” i les aceres, circumstància que vindrà possibilitada per l’assenyalada restricció del
trànsit.
Es visualitza un passeig uniforme on puntualment i per uns carrils amb ambdós sentit,
diferenciats pel seu paviment, hi podrà passar trànsit rodat, bàsicament veïns, transport públic i
càrrega i descàrrega. També caldrà mantenir l’accés al pàrking del Raval de Montserrat.
En la seva part nord en l’actualitat es produeix una davallada de l’ambient comercial,
segurament per la llarga façana del Museu de la Ciència, pel que s’entén necessària una més
alta intensitat de la il·luminació d’aquest tram i de dita façana, desplaçant-t’hi activitats
comercials puntuals que ara tenen lloc en el tram central (floristeries; palmes i palmons; etc.),
ubicant-les amb parades fixes però no d’obra.

Grup de treball de COMERÇ
Conclusions
No obstant algunes opinions amb l’argument de la confluència dels carrers de la Rasa, Volta,
Pau Claris i Pare Llaurador, han apuntat la possibilitat de que aquesta part nord d’aquest tram
es consideri i s’actuï conseqüentment com part del tram següent.
d) Des de el Centre Cultural fins el pont de la via del tren
Punt de desviament pel carrer Galileu del transit en sentit sud que no tingui la finalitat
“restringida” cap al nucli central, a la vegada que punt de recollida del trànsit en sentit nord
desviat pel carrer Arquímedes, circumstàncies amb bastants similituds amb la situació actual,
per bé que en la seva confluència amb el tram “c” haurà de possibilitar, al igual que es preveu
pel tram “b”, el semi estacionament, la càrrega i descàrrega de passatgers, àdhuc la
possibilitat de que dit estacionament no condicioni el pas d’altres vehicles per perllongar la seva
durada per petites esperes, circumstància que caldrà estudiar detingudament a nivell d’actuació
urbanística i que molt probablement implicarà recular l’inici de la “rambla”.
La plaça del antic Vapor Badiella, el modern edifici de la Caixa de Terrassa hom entén dóna
solera a aquest tram, on hi ha hagut opinions divergents al respecte de mantenir l’actual
urbanització tipus “bulevard” o bé perllongar la típica rambla de passeig central. En tot cas el
coordinador del Grup s’inclina per mantenir-ho igual i agafant una de les idees sorgides, actuant
paisatgísticament mitjançant algun tipus d’arbrat al centre quines rames s’escampin en sentit
horitzontal un cop agafada l’alçada necessària per permetre la circulació.
Per les característiques comentades de la circulació dos carrils per sentit es consideren
necessaris i de ser possible eliminar l’actual carril d’aparcament possibilitaria unes aceres més
amples per ambdós costats.
En la seva part nord, just arribant al pont de la via, es produeix una davallada de la continuïtat
que hom entendria necessària entre aquest tram i el següent, i que entenem mereix una
actuació a la façana nord del Institut d’Ensenyança, actualment poc lluïda, així com en els vorals
de les bases del pont.
e) L’Avinguda Josep Tarradellas.
La recent actuació i construcció del nou parc hom entén dona potencialitat comercial i social a
aquesta zona que no ha merescut comentaris per part del grup de treball.
En general per tots els trams s’ha valorat com convenient:
L’activitat de l’hostaleria.
Soterrament dels contenidors de deixalles.
Regular els aparcament de motocicletes.
Facilitar el trànsit rodat en bicicleta.
79

Grup de treball de COMERÇ
Conclusions
80

ALTRES REUNIONS DE TREBALL
JOVES
GENT GRAN
DONES
CONSELLS DE DISTRICTE

Grup de treball de JOVES
Llista d’assistents 16.10.2006
Nom
Membres de la taula
Ole Thorson Jorgensen Moderador – ponent
Eva Bermúdez López Regidora delegada de Joventut i Lleure
Josep Aran i Trullàs
Primer Tinent d’Alcalde i responsable de
l’Àrea de Planificació del Territori
Nom
Assistents
En representació
1. Montse Garcia AVALOT
2. Elisenda Poch AVALOT
3. Sònia Valle Casa Baumann
4. Manel Mora Casa Baumann
5. Emilio Sánchez Gerència d’Urbanisme
6. Esperança Esmerats Gerència d’Urbanisme
81

Grup de treball de JOVES
Llista d’assistents 16.10.2006
82

Grup de treball de JOVES
Resum d'intervencions 16.10.2006
Inicia la reunió la Sra. Eva Bermúdez, Regidora delegada de Joventut i Lleure, qui dóna la
benvinguda als assistents a la reunió i fa una breu introducció del tema a tractar.
Seguidament el Sr. Josep Aran explica l’estructura del procés de participació i el funcionament
dels grups de treball. També temporalitza tot el procés, indicant que pels volts de Nadal
d’enguany es volen tenir redactades les conclusions de totes les aportacions fetes durant el
procés de participació; durant els mesos de gener i febrer l’equip redactor de l’estudi haurà
d’elaborar una proposta que reculli les aportacions fetes, que haurà de lliurar a l’ajuntament el
mes de març. El document final no serà un projecte executiu, i sí una mena de pla director que
doni directrius alhora d’abordar la transformació de l’eix de la Rambla.
El Sr. Ole Thorson, mostra als assistents imatges de tot l’eix, des de la Rambleta del Pare
Alegre fins a la plaça de les Magnòlies, i formula qüestions per encetar el debat:
– Cal donar prioritat als vianants?
– Cal repensar els continu pas d’autobusos i les parades existents a la Rambla?
– Cal ampliar les voreres?
– Cal modificar el nombre de carrils de circulació en tot l’eix?
– Cal treure l’aparcament en superfície en el tram nord?
– Cal reduir la velocitat?
També explica diverses propostes i aspectes que cal tenir el compte alhora d’abordar la
transformació d’aquest eix: implantació d’un tramvia o llançadores que substitueixin els
autobusos actuals; implantar carril bici; desplaçar la circulació al centre, eixamplant les voreres
laterals; crear rotondes als encreuaments, etc.
Seguidament s’estableix un debat fluït entre tots els assistents, del que podem extreure les
següents propostes i aportacions:
– La Rambla és avorrida i no ofereix atractiu per als joves. Per anar de compres o fer activitats
lúdiques, els joves no pensen en aquest espai.
– Actualment la Rambla és un lloc molt de pas, les voreres són molt estretes i no conviden a
passejar-hi.
– Si es passeja per la vorera central no es poden mirar aparadors.
– El tram sud de la Rambla, entre Doré i Portal del Sant Roc, és millor com a punt de trobada,
tant per l’existència del Parc dels Catalans com per les terrasses de bar que hi ha a la
vorera oest.
83

Grup de treball de JOVES
Resum d'intervencions 16.10.2006
– La gran pregunta és: Hi ha oferta lúdica de “Rambla de Nit”? Falta una oferta mínima per a
que els joves vagin a aquesta part de la ciutat. No fa falta llocs de soroll, però sí amb
“ambientillo”.
– S’apunta el tema d’inseguretat a la nit, i a l’enllumenat deficient.
– Es considera imprescindible la implantació d’un carril bici.
– Hi ha indicació de donar preferència a la Rambla a vianants i ciclistes, i també per el
transport públic (no amb la quantitat actual). És possible restringir l’espai per als autobusos
a un carril reversible per trams entre algunes parades.
– La presència de càrrega i descàrrega també es podrà plantejar com solament possibilitat
dels vehicles comercials de circular en una sola direcció segons el tram de la Rambla.
S’estudia places d’aturada per la càrrega i descàrrega.
– Rep una bona acollida una visió de la Rambla sense trànsit, en plataforma única, però amb
accés i encreuament d’aquesta via des dels carrers transversals.
Finalment, a les 22 hores i 15 minuts, es dóna per finalitzada la taula de debat, i s’emplaça als
presents a assistir al plenari que es celebrarà properament.
84

Nom
Grup de treball de la GENT GRAN
Consell de la gent gran
Llista d’assistents 17.10.2006
Membres de la taula
Teresa Casals Cienfuegos-Jovellanos sots-presidenta 1ª Consell de la Gent Gran
Cèlia Ros Gasset sots-presidenta 2ª Consell de la Gent Gran
José Zaguirre Aranda sots-president 3er Consell de la Gent Gran
Josep Aran i Trullàs
Primer tinent d’Alcalde − Àrea de Planificació
del Territori
Nom
Assistents
En representació
1. Jacint Garriga Tarres Amics/amigues del Casal de la GG Anna Murià
2. Jorge V. Seriñá Hernando Ass. de GG Terrassa Can Boada del Pi
3. Maria Àngels Compte Mestres Acció GG, Ass. d'Ajuda a la Vellesa
4. Joan Perez ADEGG Ass. per la Defensa de la GG
5. Francisca Martinez Galindo Ass. de GG amb empenta de Les Arenes
6. Pau Cortiella Ibars Ass. de GG del Parc de Sant Jordi
7. Rosalia León Abad Ass. de GG del Parc de Sant Jordi
8. Manuel Parrado Guiraldez Ass. de GG de la Maurina
9. Montserrat Agulló Rosera Ass. de GG del Districte II
10. Rosa Prat Escayola Ass. de GG Terrassa Centre
11. Rosa Mª Ballus Escudé
12. Pere Prat Rius Càrites de Terrassa
Ass. Aula Gran de Terrassa, aula d'extensió
universitària per a la GG
13. Juan Antonio Rodríguez Sánchez Club de Jubil. i Pensio. del barri de Sant Llorenç
14. Maria Carme Soler Alegre Club de la GG del Districte V
15. Josep Soriano Cruz Club de la GG del Districte V
16. Federico Roldán Ramírez Club de la GG de Sant Pere Nord
17. Wladimiro Martín Pedrol
Club de la GG dels barris de Ca n'Anglada,
Grups de Montserrat …
85

Grup de treball de la GENT GRAN
Llista d’assistents 17.10.2006
Nom En representació
18. Magda Aguilar Garcia Club de la GG del barri de Can Palet
19. Fulguencio Nieto Esteban
86
Club Jubilados y Pensionistas Guadiana Can
Palet II
20. Juan López Ramírez Grup de la GG de Can Parellada
21. Josep Pou Camí Creu Roja Terrassa
22. Miquel Mariano Agulló
Federació de Centres i Ass. de GG de Terrassa
i Comarca
23. Adriana Ballbé Rosell Fundació Privada President Torres Falguera
24. Arturo Travesa Solsona La Llar de la GG de Les Fonts
25. Joan Soler Galí Grup Municipal de CiU
26. Josep Guinot Mauchan Grup Municipal del PSC
27. Apolo Giménez Garcia Sindicat CCOO
28. Olga Carretero Gómez Sindicat-UGT
29. Carme Busqueta Fuertes Secretària del Consell de la Gent Gran

Grup de treball de la GENT GRAN
Consell de la gent gran
Resum d'intervencions 17.10.2006
La Sra. Casals dóna la paraula al Sr. Josep Aran per iniciar el tema Imaginem la Rambla que
volem, alhora que es reparteix documentació del procés de participació ciutadana.
El Sr. Aran explica que s’obre un procés de participació ciutadana que permet a tots els
ciutadans i ciutadanes aportar les seves opinions respecte al disseny a fer de la Rambla.
Indica que l’objectiu d’aquest procés de participació és estudiar la situació de la Rambla, recollir
propostes i idees, analitzar les diferents necessitats i consensuar un model de futur, a partir de
tres grups de treball (Mobiliari i paisatge urbà, Transport públic i circulació i Comerç) i de
reunions amb els col·lectius de joves, gent gran i dones.
Continua exposant la situació actual de la ciutat i les modificacions previstes en quant a
infraestructures. El que és ara l’eix nord – sud que ocupa la Rambla i l’Av. del Vallès i el que
serà amb la Ronda de Ponent i el cobriment de la riera del Palau, el IV Cinturó, etc., que podran
descongestionar la Rambla.
El Sr. Aran afegeix que cal tenir en compte que de cara a la remodelació de la Rambla
existeixen diferents trams, la Rambleta del Pare Alegre, de la rotonda del Doré a l’estació del
Catalans, de l’estació al pont de la Renfe i tota l’avinguda Josep Tarradellas, que podrien
considerar-se com un tot des de l’autopista fins a la Plaça de les Magnòlies.
Mostra als assistents fotografies de l’evolució de la Rambla des de primers del segle XX fins a
l’actualitat.
Seguidament, fa constar els diferents obstacles que existeixen a l’actual Rambla i que es
podrien resoldre amb el nou disseny, com poden ser l’aparcament de les motos, les taules i
cadires dels bars, les parades de flors i parades puntuals.
Per iniciar el recull de propostes deixa anar els següents temes: cotxes?, transport públic?,
peatonal?
Aportacions, suggeriments i demandes
Rosa M. Ballús
- Reduir el trànsit dels vehicles, però sense eliminar-la com a via d’entrada i sortida de la
ciutat
- Es podria tancar el trànsit en dies festius per quedar com a peatonal
Apolo Giménez
- Desviar els vehicles potenciant el transport públic i el desplaçament dels vianants
Magda Aguilar
- Fer les voreres més amples per evitar els obstacles que existeixen, com la gent que espera
l’autobús
87

Grup de treball de la GENT GRAN
Resum d'intervencions 17.10.2006
Josep Guinot
- Fer conviure: bonic, pràctic, còmode, arbres adequats, soroll, …
- Seria ideal tot el tram peatonal i només amb trànsport públic i serveis d’urgència, sense
trancament
Pregunta com serà el procés per aplicar les aportacions fetes.
Joan Soler
- La Rambla ideal és el tram de l’estació dels Catalans fins el Centre Cultural, que és una via
emblemàtica
- No s’hauria de tallar per les diferents festes
Arturo Travesa
- Tota la Rambla hauria de tenir un passeig central com el tram de l’estació dels Catalans fins
els Jutjats. Que sigui un passeig d’oci per tothom
Rosalia León
- Rambla amb continuïtat des del Don Cándido al passeig 22 de juliol
- Prohibir el pas del transport pesat
Jordi Seriña
- En èpoques festives potenciar el transport públic
Jacint Garriga
- Voreres amples, sense passeig central, amb la circulació al mig, des del Doré fins als Jutjats
Miquel Mariano
- Que els arbres no es toquin
- Que les voreres es deixin tal com estan, posant paviment bonic
- Que el passeig del centre de la Rambla quedi igual
- El trànsit es redueixi solament a turismes i transport urbà. Camions, furgonetes i vehicles de
transport de més d’una tona, que estiguin prohibits de les 7 h fins les 21 h
- Els festius que sigui peatonal, excepte taxis, ambulàncies, autobusos i autocars, des del
Centre Cultural fins la carretera de Martorell
- Que no es redueixi l’amplada dels dos carrils de circulació per banda, ja que derivar la
circulació cap els carrers d’Arquimedes i de Galileu no és factible perquè no poden engolir
tot el trànsit
- Ser severs amb els infractors de les ordenances. Com és parar per anar a algun
establiment, no permetre que aparquin sobre la vorera. Solament parar per baixar i pujar
persones
- Posar més passos de zebra si és necessari
- Més vigilància (vigilància continua des de les 7 del matí fins les 21 h)
- Ornamentar-la amb jardineres amb flors
- Canviar els bancs – més còmodes i no tant baixos. Més bonics
- Els comerços que hi col·laborin, adecentant l’entrada dels seus establiments
88

M. Àngels Compte
- Evitar que les bicicletes i motos circulin per les voreres
Pau Cortiella
- S’obrirà la Rambla per construir el túnel del metro? Es moriran els arbres?
Grup de treball de la GENT GRAN
Resum d'intervencions 17.10.2006
El Sr. Josep Aran respon que sí s’haurà d’obrir la Rambla per les obres, però els arbres es
podran trasplantar com s’ha fet en altres ocasions
Josep Pou
- L’entrada i sortida de l’autopista connectada a la Rambla dificulta l’accés a la resta de la
ciutat, com anar al Passeig
Rosa Prat
- Una Rambla per passejar, arbres, bancs, voreres més amples, …
Wladimiro Martí
- Tal com està ara, eixamplant voreres i deixant un carril per pujar i un per baixar, i més
aparcaments
Joan Soler
- A l’Av. Barcelona les voreres més amples només beneficien els bars. Cal tenir-ho present
Pere Prat
- Que la Rambla sigui passeig central, però amb les voreres més amples
- Pas elevat i pas soterrani en lloc de la rotonda del Doré
Rosa M. Ballús
- No deixar només un carril de baixada com a l’Av. Barcelona
Jacint Garriga
- Que el punt principal d’entrada a la ciutat no sigui per la Rambla
El Sr. Aran fa unes preguntes als assistents per reflexionar i aportar més idees. Indica que la
ciutat ha crescut i cal pensar en futur, què volem que passi? Cal tenir present que el cotxe no es
deixarà. Hem de treure tots els cotxes de la ciutat? S’ha de derivar els cotxes cap a altres vies i
només utilitzar la Rambla per anar al centre de la ciutat? Els cotxes tenen dret a aparcar als
carrers? El transport públic és millor?
Rosa M. Ballús
- Abans de la Rambla s’haurien de resoldre les sortides
Jacint Garriga
89

Grup de treball de la GENT GRAN
Resum d'intervencions 17.10.2006
- Si es fan altres cinturons que no siguin tant estrets com el tram de l’Av. Sant Eulàlia de la N-
150, doncs hi ha embussos
Joan Soler
- Per què es va tancar el carrer Font Vella al transport públic i a les ambulàncies en fer-lo
peatonal?
El Sr. Aran respon que al llarg dels anys es donen diferents tendències, primer prima el pas de
vehicles, després el de vianants. Com anar ara al centre? Doncs cal utilitzar el transport públic o
els carrers alternatius.
Joan Soler
- No només s’ha de parlar del problema del trànsit dels cotxes, també són importants els
problemes de les bicicletes que passen per les voreres
Apolo Giménez
- Cal posar fre als cotxes, cal que estigui pensat per les persones
Jordi Seriña
- Cal allargar l’horari nocturn del transport públic
- Cal tenir present, que si s’eixamplen les voreres, com passaran els bombers i els
autobusos?
Carme Soler
- Treure els cotxes és impossible. Potser caldria aplicar, com en algunes ciutats d’Europa, la
reducció de la circulació segons les matrícules dels cotxes (parells o imparells)
Olga Carretero
- Un carril de pujada i un de baixada fins a 22 de juliol
Rosalia León
- A l’estranger tenen una altra cultura, la gent no utilitza tant els vehicles
El Sr. Aran felicita als assistents per la gran quantitat d’aportacions fetes. Explica el procés de
decisió: es recolliran totes les opinions, la Beth Galí farà una proposta de disseny segons el
pronunciament del Plenari, i aquesta proposta es tornarà a presentar als grups participatius.
Finalment, a les 13 hores, la Sra. Casals clou la sessió del Consell recordant les activitats que
encara s’estan realitzant en el mes de la Gent Gran i convidant-los a participar.
90

Grup de treball de DONES
Llista d’assistents 17.10.2006
Nom
Membres de la taula
Fabiola Gil Regidora de Promoció de la Dona
Emilia Andreu Promoció de la Dona
Josep Aran i Trullàs
Primer Tinent d’Alcalde i responsable de
l’Àrea de Planificació del Territori
Nom
Assistents
En representació
1. Cándida Rodríguez Ruiz Col·lectiu de Dones de Ca n'Anglada
2. Alba Nos Melida Grup de Dones amb Iniciativa (Can Palet)
3. Carmen Pablos Martínez Associació Vídues de Terrassa
4. Maria Antònia Sanchez Grup de Dones Baha'is
5. Emilia Urzanqui Dones del Centre
6. Carme Umbría Gerència d'Urbanisme
7. Maria Pallarés Promoció de la Dona
8. Pepi Martínez Dones + informades…
91

Grup de treball de DONES
Llista d’assistents 17.10.2006
92

Grup de treball de DONES
Resum d'intervencions 17.10.2006
La regidora inicia la trobada agraint la presència de les entitats representades i valora
positivament l'experiència d'intervenir des dels diferents àmbits en projectes que són, com en
aquest cas, per a tota la ciutat.
A continuació el Sr. Aran comenta que val la pena concretar la relació entre àmbits i a través de
diferents col·lectius, per fer així un exercici de teixit ciutadà. Cal crear una mecànica que doni
quotidianitat al fet que els col·lectius (en aquest cas les dones) participin en les decisions que
els afecten com a ciutadans.
Tot seguit, el Sr. Aran comenta l'àmbit del que es parla, la seva orientació nord - sud en el mapa
de la ciutat; la situació actual en què el vehicle i el tràfic ha guanyat l'espai per a la circulació; les
determinacions del POUM per crear nous eixos a la ciutat que ajudin a treure pressió a la
Rambla; les consideracions sobre la imprescindibilitat dels vehicles privats; les diferències entre
els trams que composen la Rambla; etc.
Comenta els tres àmbits en què s'han basat fins ara els treballs:
• Transport Públic i Circulació
• Mobiliari i Paisatge Urbà
• Comerç
Resumint els comentaris:
• Disminució del tràfic en general i per tal de gaudir d'un espai d'encontre, principalment al
tram que actualment té el passeig central.
• Augment de l'amplada de les voreres
• Augment de l'enllumenat o bé racionalització de l'existent. Eliminar la sensació d'inseguretat
en alguns trams especialment quan les botigues no estan obertes.
• Incrementar considerablement els espais verds, ja sigui en forma de zones de gespa,
jardineres amb flors o més arbrat.
• Mantenir el transport públic però mirar la possibilitat d'utilitzar vehicles més petits i més
freqüents. Racionalitzar les línies, no cal que totes passin per la Rambla.
• Establir els usos de l'espai en funció dels horaris, usos i necessitats: peatonalització total
els caps de setmana. Parcial en hores punta.
• Fomentar-hi les activitats de lleure i comerç ambulant: flors, artesania, etc.
• Treure les parades del bus de les voreres.
• Deixar únicament un carril per banda
• Donar continuïtat al recorregut peatonal fins al parc dels Catalans.
• Col·locar paviments antilliscants inclòs en cas de pluja.
• Preveure espais per realitzar activitats diferents: espectacles, curses, fires i festes.
• Fomentar el contacte inter generacional en els espais lliures: zones de gespa amb bancs
propers i jocs infantils.
93

Grup de treball de DONES
Resum d'intervencions 17.10.2006
94

Consell de Districte 1
Llista d’assistents 03.10.2006
Nom
Membres de la taula
Josep Aran i Trullàs Ajuntament de Terrassa
Antoni Serra i Monté Gerència d'Urbanisme
Nom
Assistents
En representació
1. Maria Costa i Soler Presidenta
2. Alicia Peralta Serrano Grup Municipal ICV
3. Lluís Labòria i Martorell Grup Municipal PSC
4. Josep Fourcade Plazas Grup Municipal ERC
5. Meritxell Lluís Vall Grup Municipal CiU
6. Josep Letosa Visa Grup Municipal PP
7. Carme Folch Pequín AV Vallparadís
8. Jaume Rius Vico AV Centre
9. Laura García Rico AV Barri Universitari - Cementiri Vell
10. Antoni Torrens Plaja AV Antic Pobla de Sant Pere
11. Carme Vila Torras Cs d'entitats de gent gran
12. Eduard Sebastian Bueno Secretari
95

Consell de Districte 1
Llista d’assistents 03.10.2006
96

Consell de Districte 2
Llista d’assistents 19.10.2006
Nom
Membres de la taula
Antoni Serra i Monté Gerència d'Urbanisme
Nom
Assistents
En representació
1. José Zaguirre Aranda President
2. Francisco Calzado Parra Grup Municipal PSC
3. Josep Sellarés Fabrés Grup Municipal ERC
4. Antonio Luque Montilla AV Vilardell
5. Felipe Arenas Pérez-Serrano AV Ca n'Anglada
6. Plácido Lordán Gubianas CS d'entitats esportives
7. Antonio Carpio Villatoro CS d'entitats socials
8. Pedro Domínguez Nevado CS d'entitats culturals
9. Rosa Maria Vàzquez Recasens CS d'entitats de dones
10. Wladimiro Martí Pedrol CS d'entitats de gent gran
11. Montserrat Martínez Soler Secretària
97

Consell de Districte 2
Llista d’assistents 19.10.2006
98

Consell de Districte 3
Llista d’assistents 25.10.2006
Nom
Membres de la taula
Josep Aran i Trullàs Ajuntament de Terrassa
Antoni Serra i Monté Gerència d'Urbanisme
Nom
Assistents
En representació
1. Mercè Corbera Penalva Presidenta
2. Pere Puntí Colilles Grup Municipal PSC
3. Jordi Centelles Amela Grup Municipal ERC
4. Lluís Parera Guiu Grup Municipal CiU
5. Artur Travesa Solsona Grup Municipal PP
6. Pere Cruixent Aroca AV Can Palet II
7. Manuel Àvila Lorca AV Can Palet
8. David Lérida Orta AV Xúquer
9. Encarna Medina Barea CS d'entitats de dones
10. Jacobo Domènech Valcarcel CS d'entitats esportives
11. Carme Comasolivas Comajoan
CS d'entitats d'esplai infantil i
agrupaments escoltes
12. Magdalena Aguilar García CS d'entitats de gent gran
13. Joana Lagunas Chico Secretària
99

Consell de Districte 3
Llista d’assistents 25.10.2006
100

Consell de Districte 4
Llista d’assistents 17.10.2006
Nom
Membres de la taula
Antoni Serra i Monté Gerència d'Urbanisme
Nom
Assistents
En representació
1. Francesc Xavier Martín Giménez President
2. Emili Cirera Cortés Grup Municipal ICV-EuiA
3. José Manuel Fernandez López Grup Municipal PSC
4. Lluís Pujol Ribera Grup Municipal ERC
5. Cristina Valverde Molina AV Ca n'Aurell
6. Josep M. Cubeles Guerri AV Torrent de les Carbonelles
7. Pau Camón Zysset AP Àmbit UGR 9-10 Les Martines
8. Gregorio Ramírez Cañada AV La Cogullada
9. Eduardo Bravo Gonzàlez AV Roc Blanc
10. José Ramón Plaza Rodríguez CS d'entitats esportives
11. Josep Gangonells Ullés
CS d'entiats comerciants o
similars
12. Josep Puig Garriga CS d'entitats de gent gran
13. Francisco Cano García Secretari
101

Consell de Districte 4
Llista d’assistents 17.10.2006
102

Consell de Districte 5
Llista d’assistents 04.10.2006
Nom
Membres de la taula
Antoni Serra i Monté Gerència d'Urbanisme
Nom
Assistents
En representació
1. Mariví Orta Llobregat Presidenta
2. Marcel Bas Roigé Grup Municipal CiU
3. Miquel Soriano Nieto Grup Municipal PP
4. Joana Egea Gonzàlez AV Can Boada del Pi
5. Javier Arias Becerro AV Grups Gibraltar - Pl. Lluís Companys
6. Ramón Clariana Calvo Av Poble Nou - Zona Esportiva
7. José Luis Charles Gràcia AV Font de l'Espardenyera
8. Josep Soriano Cruz CS d'entitats de gent gran
9. M. Carmen Soriano Tamayo CS d'entitats de dones
10. Eduard Sebastiàn Alcalà Secretari
103

Consell de Districte 5
Llista d’assistents 04.10.2006
104

Consell de Districte 6
Llista d’assistents 18.10.2006
Nom
Membres de la taula
Antoni Serra i Monté Gerència d'Urbanisme
Nom
Assistents
En representació
1. Josep Aran i Trullàs President
2. Mateo Heredia Guzman Grup Municipal ICV-EuiA
3. Jordi Aparicio Canadell Grup Municipal CiU
4. Jaime Àvalos Tomàs AV Sant Pere Nord
5. Pedro Ordóñez Romero AV Les Arenes Can Motllor La Grípia
6. Josep Miquel Bonet Morales AV Ègara
7. Fidela Trejo Romero AV Can Tusell
8. Rosario Mariscal Rosales CS d'entitats esportives
9. Jordi Folch Vázquez CS d'entitats juvenils
10. Bea Rodriguez Perez
Cs d'entitats d'esplai infantil i
agrupaments escoltes
11. Josep Fernandez Budia CS de consells escolars
12. Inma Muñoz Egea Secretària
105

Consell de Districte 6
Llista d’assistents 18.10.2006
106

Consells de Districte
Resum d'intervencions
Consell de Districte 1 – 3 d’octubre de 2006
Intervencions:
La Sra. Meritxell Lluís pregunta quin pas hi ha després de les reunions de grups de treball i de
les opinions recollides als fòrums.
El Sr. Josep Letosa considera que la Rambla és una via de circulació neuràlgica i proposa el
seu soterrament des del Parc dels Catalans fins al Centre Cultural, però diu que ja ha sentit el
Sr. Aran que aquesta proposta ha estat descartada.
La Sra. Carme Vila proposa fer un passeig central més ampla i deixar un carril per banda.
Quant el servei d’autobusos, els desviaria pels carrers Arquímedes i Galileu.
El Sr. Lluís Labòria es mostra a favor del transport públic i considera que, sense tocar la
Rambla, la deixaria només per aquest tipus de transport. Diu sentir-se, però, pessimista, perquè
el transport privat cada vegada exigeix més. Comenta el cas de la transformació del carrer Font
Vella en zona de vianants que va causar al seus inicis un fort rebuig i ara és acceptada per a
tothom. Acaba dient que si no s’apliquen mesures restrictives en el transport privat aviat la ciutat
quedarà col·lapsada.
El Sr. Josep Fourcade intervé per a dir que li preocupa la poca participació en aquest procés i
demana si hi ha maneres de fer-lo més obert a tothom.
El Sr. Antoni Torrens pensa que la posta en marxa del nou metro (FFCC) l’any 2009
repercutirà en la configuració de la Rambla. Pregunta si seria factible obrir un túnel per al tràfic
rodat des de Les Fonts fins a Can Roca.
La Sra. Laura García està a favor de potenciar la Rambla com a passeig, rebaixar-hi el nivell de
fum per contaminació i no fer inversions en túnels.
Consell de Districte 2 – 19 d’octubre de 2006
Intervencions:
Felipe Arenas (AV Les Arenes):
Sí als arbres però pocs d’ells estan en bon estat de salut. Els plàtans provoquen problemes
d’al·lèrgies.
Rosa M. Vázquez (CS dones):
Es pregunta si es vol la Rambla tal i com és o com és a la part del Parc dels Catalans.
Consell de Districte 3 – 25 d’octubre de 2006
Intervencions:
107

Consells de Districte
Resum d'intervencions
Arturo Travesa (PP)
Carrer emblemàtic de la ciutat. Proposa que des de l'Abad Marcet fins al Don Cándido es faci
una Rambla uniforme. Demana que es conservin els arbres i si s'han de treure alguns que
siguin reposats.
Magdalena Aguilar (CS Gent Gran):
Les actuals voreres són massa estretes per a passejar. Els vianants prefereixen passar on són
els aparadors de les botigues quedant la part central buida. Sol·licita reduir el trànsit, potenciar
el servei d'autobusos amb més línies i major freqüència de pas.
Consell de Districte 4 – 17 d’octubre de 2006
Intervencions:
Lluís Pujol Ribera (ERC)
Pregunta si s’ha acabat el procés de participació, responent-li el Sr. Serra que no, encara queda
procés i es pot participar, per exemple mitjançant el programa Consensus.
Cristina Valverde Molina (A.VV. Ca n’Aurell)
Pregunta per la data d’actuació a la Rambla (tuneladora per als FFCC), responent-li el Sr. Serra
que aproximadament per juny – juliol (almenys un trimestre).
Cristina Valverde (A.VV. Ca n’Aurell)
Gregorio Ramírez Cañada (A.VV. La Cogullada)
Eduardo Bravo González (A.VV. Roc Blanc)
Indiquen que s’ha “d’afinar” quant es talli la Rambla, on se talla, etc., per l’afectació als carrers
propers i noves vies.
Gregorio Ramírez Cañada (A.VV. La Cogullada)
Pregunta si el projecte es realitza amb funció del pressupost, responent-li el Sr. Serra que ara
es el principi, es pot dir que hi ha una no limitació.
Pau Camón Zysset (AP àmbit UGR 9-10 Les Martines)
Pregunta si afectarà a la riera del Palau el projecte del Palau de Justíciai si es cobrirà el tram de
riera, responent-li el Sr. Serra que al Palau de Justícia s’accedirà per la rambleta (Rambla) i el
actual espai “l’arboretum”. La riera del Palau es cobrirà al seu moment en tres trams segons
estudi que ho determina.
Consell de Districte 5 – 4 d’octubre de 2006
Intervencions:
Javier Arias (A.VV. Grups Gibraltar – Pl. Lluís Companys)
Demana saber la temporalitat (calendari) de les grans obres (Quart Cinturó, cobriment Ronda.
Ponent, etc.) de cara a enfocar la Rambla com a passeig o encara conservar-lo com a via de
circulació.
S’estranya que el comerç de la Rambla mai s'hagi queixat per la poca vida que té.
Proposa fer grups de debat també d'associacions de veïns de la zona nord.
108

Consells de Districte
Resum d'intervencions
Ramon Clariana (A.VV. Poble Nou i Zona Esportiva)
Està molt d'acord amb els plantejaments del Sr. Arias i que no s'ha de carregar la circulació a
les zones adjacents de la Rambla. Considera equivocat treure el transport públic, tampoc el
aniria bé als comerciants.
Li sembla bona idea que la Rambla s'allargui pel seu extrem nord resseguint la Riera del Poble
Nou.
Consell de Districte 6 – 18 d’octubre de 2006
Intervencions:
Josep Miquel Bonet (A.VV. Ègara)
Confia en les noves estacions de FFCC, però no en les gestionades per RENFE. La Rbla. és un
eix fonamental de la ciutat, sobretot quant a circulació, i demana de l'Admó. un estudi molt
acurat de les actuacions que es posin en marxa.
Pensa que abans hi havia més animació. Ara és fosca i el el mobiliari urbà tampoc és encertat.
Comenta q els tramvies s'estan imposant en les ciutats.
Jordi Folch (CS d’entitats juvenils)
Desconfia que amb les noves rondes es descongestioni el tràfic, perquè l'Av. Vallès tampoc ha
fet més fluida la circulació. Circular amb cotxe a Terrassa és complicat i caldria reforçar el
transport públic.
Pedro Ordóñez (A.VV. Les Arenes, Can Montllor i La Grípia)
Vol una Rambla útil, pràctica, no únicament bonica. Fomentar el transport públic. Critica carrers
(com al seu barri –Les Arenes–) amb calçada molt ampla i voreres estretes que dificulten el pas
de vianants.
Mateo Heredia (ICV-EuiA)
Critica la remodelació que es va fer als anys 70 que va empalmar l'autopista a la Rambla.
Considera important donar-li vida (la de Francesc Macià li dóna mil voltes). Proposa traslladar
les entitats bancàries al Parc Vallés, i portar el Parc Vallés a la Rambla. No descarta soterrar el
pas de vehicles.
Jaume Ávalos (A.VV. Sant Pere Nord)
Vol que la Rbla. arribi a ser un símbol de la ciutat. Demana el calendari d'actuacions de les
noves infraestructures viàries.
109

Consells de Districte
Resum d'intervencions
110

SÍNTESI DE LES PRINCIPALS
CONCLUSIONS DE LES
REUNIONS DE TREBALL DE LA
RAMBLA

SÍNTESI DE LES PRINCIPALS CONCLUSIONS DE LES
REUNIONS DE TREBALL DE LA RAMBLA
Antoni Serra i Monté
Síntesi de principals conclusions en relació amb el Transport públic i la mobilitat
1. Reducció dels actuals nivells de circulació rodada a la Rambla.
a) Reducció substancial del trànsit amb manteniment de la circulació rodada d’accés al
Centre i als equipaments i elements d’interès de l’entorn de la Rambla i desviament del
trànsit de pas.
Opció alternativament plantejada:
b) Supressió del tràfic rodat en el tram central de la Rambla – entre Portal de Sant Roc i
Museu de la Ciència -, accés de vehicles limitat a residents, emergències i càrrega i
descàrrega.
2. Replantejament de l’actual xarxa d’autobusos urbans que discorre per l’eix de la Rambla.
a) Reducció del nombre de línies de bus que circulen al llarg del tram central de la Rambla.
b) Possibilitat d’utilització de vehicles de menor tamany, més adaptats a l’estructura de
carrers del Centre.
3. Integració de carril per bicicletes.
Síntesi de principals conclusions en relació amb el Mobiliari i Paisatge Urbà.
1. Configuració de la secció amb passeig central i voreres laterals al llarg del tram central de la
Rambla:
Opcions alternatives:
a) Entre el Portal de Sant Roc i el Museu de la Ciència.
b) Entre la Ctra. de Montcada i el Passeig 22 de Juliol.
c) Entre la Ctra. de Montcada i l’Avda. Abat Marcet.
111

SINTESI DE LES PRINCIPALS CONCLUSIONS
DE LES REUNIONS DE TREBALL DE LA RAMBLA
2. Reducció de l’espai destinat a carrils de circulació rodada i ampliació de les voreres laterals i
del passeig central.
3. Conservació de l’arbrat existent i integració en el futur disseny de la Rambla.
4. Nou mobiliari urbà còmode i de qualitat.
5. Millora de la integració dels contenidors d’escombraries. Possibilitat d’implantació de bústies
de recollida pneumàtica.
Síntesi de principals conclusions en relació al Comerç
1. Potenciar l’activitat comercial de la Rambla a través de la millora de les seves condicions de
paisatge i d’utilització, especialment en relació a la millora de l’enllumenat.
2. Reforçament del caràcter comercial del tram nord de la Rambla mitjançant intervencions que
permetin superar la discontinuïtat d’ús que suposa la presència de la tanca del Museu de la
Ciència i el basament del Mercat.
3. Potenciació de les activitats d’hostaleria millorant la possibilitat d’implantació de terrasses de
bars.
4. Afavorir el desenvolupament d’activitats de venda ambulant i quioscs per a venda de flors i
altres.
112

113
SINTESI DE LES PRINCIPALS CONCLUSIONS
DE LES REUNIONS DE TREBALL DE LA RAMBLA
PROPOSTA D’ALTERNATIVES TIPOLOGIQUES BÀSIQUES A PLANTEJAR EN FUNCIÓ DE
LES OPINIONS APORTADES.
A. Configuració de la Rambla amb Passeig Central.
Manteniment d’un únic de carril de circulació per a cada sentit, eixamplament de voreres
laterals (passant dels 2m actuals a uns 4 m) i del passeig central, en el tram de la Rambla
actual comprès entre el Parc dels Catalans i el Centre Cultural.
Manteniment i integració de l’arbrat.
Actuacions en la resta de trams amb el criteri de resoldre la permeabilitat peatonal a banda
i banda de les façanes.
Tractament diferenciat al llarg de diferents trams.
Permeabilització de l’actual pont del Passeig 22 de Juliol per tal de facilitar la continuïtat
dels recorreguts peatonals.
Resolució de les zones de càrrega i descàrrega.
B. Secció característica de la Rambla amb passeig lateral i calçada central.
Voreres laterals d’uns 6 m. d’amplada i carrils centrals de circulació.

SINTESI DE LES PRINCIPALS CONCLUSIONS
DE LES REUNIONS DE TREBALL DE LA RAMBLA
114

DOCUMENTS APORTATS AL
PROCÈS DE PARTICIPACIÓ

Taula d'intervencions
e-consensus 1ª reunió 2ª reunió
Altres
reunions
TOTALS
Grup Transport públic i circulació 26 12 22 60
Grup Mobiliari i paisatge urbà 22 20 36 78
Grup Comerç 4 8 21 33
52 40 79 88 259
135

Taula d'intervencions
136

Més informació:
Area de Planificació del Territori.
Gerència Municipal d’Urbanisme.
Tel. 93 739 70 90.
www.terrassa.org
http://gmut.terrassa.org
www.terrassa.org 010 93 739 70 90